Diari de Berga - Fira de Maig 2010

DBerga

Diari de Bega Maig del 2010

D Publicació informativa del Berguedà Edició Fira de Maig Número 29 Any 5 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

La Fira de Maig s’escampa

Les activitats s’estenen més enllà del recinte firal del Vall i arriben a tota la ciutat Hi haurà un motorshow a la zona esportiva i passejades amb segway pel barri vell 8 PÀGINES ESPECIALS D’INFORMACIÓ SOBRE LA FIRA DE MAIG DE BERGA. P 10 a 17

QUI SÓN?

BODES BERGUEDANES Recollim les fotos dels millors casaments i et donem consells per si et cases. P 43 a 47 ||| INFORME | PASSAT, PRESENT I FUTUR DEL SECTOR P 3 a 9

Els grans reptes del comerç Els botiguers de Berga reclamen més places d’aparcament al centre Bergacomercial ret homenatge als establiments centenaris

‘FITNESS’ | MILLORAR LA FORMA PENSANT EN EL COS I EN LA SALUT

Com posar-te en forma si has passat mesos hivernant ALBERT NAVARRETE, LLICENCIAT EN EDUCACIÓ FÍSICA, ET DÓNA DEU CONSELLS PER REACTIVAR-TE I FER ESPORT AL BERGUEDÀ P. 48 a 49

DBerga

MAIG DEL 2010

Comença la construcció d’un nou polígon industrial per a tot el Berguedà Les obres del sector Rocarodona-Olvan, el futur polígon comarcal del Berguedà, començaran aquest mes de maig.

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL), responsable del projecte juntament amb l’Ajuntament d’Olvan, ja ha adjudicat les obres a l’empresa Excover i la previsió és que estiguin enllestides dins el primer trimestre del 2012.

Així, segons les previsions actuals, el 2012 el polígon estarà operatiu, és a dir que “la urbanització estarà feta, l’enllumenat en funcionament i les parcel·les delimitades i amb els serveis a punt”, segons ha explicat el diretor d’INCASÒL, Miquel Bonilla. Faltarà que hi hagi les empreses col·locades sobre el terreny, però la intenció és que ja en aquell moment alguna indústria es pugui posar en marxa. L’objectiu és que mentre duri la construcció del polígon es faci ja el procés de captació d’empreses.

Segons Bonilla, durant la Fira de Maig de Berga es farà promoció del nou sector d’activitats industrials de Rocarodona. “La voluntat és atreure empreses de la comarca, però també, i sobretot, empreses de fora del Berguedà que, en la mesura del possible, aportin valor afegit al teixit empresarial”, ha assegurat.

S’espera que la posada en marxa del polígon al 2012 coincideixi en el temps amb la fi de la crisi i amb el rellançament de l’economia. Bonilla destaca que és important que el sòl industrial es creï ara, “en temps de poca activitat econòmica, perquè així quan la demanda torni a créixer, el Berguedà tindrà una oferta suficient”. A més, diu el director d’INCASÒL que “el sòl del polígon serà atractiu per a les empreses ja que la seva ubicació geogràfica és immillorable”, perquè està molt ben connectat amb l’Eix del Llobregat i amb l’Eix Transversal, és a prop de Barcelona, en l’horitzó té la millora de la comunicació amb França.

Ara mateix, només hi ha parcel·les industrials disponibles en dos pobles del Berguedà. La resta de sòl està absolutament esgotat i, per això, és més pertinent encara la construcció del nou sector Rocarodona-Olvan.

La inversió per crear el polígon Rocarodona és de 8 milions d’euros. Tindrà una superfície de 53 hectàrees de sòl industrial, amb la possibilitat d’arribar a les 100 i la previsió és que serveixi per crear 1.500 llocs de treball nous. www.rocarodonaolvan.cat

2

DBerga

DPortada

MAIG DEL 2010

3

Botigues centenàries Bergacomercial ret homenatge a nou botigues que fa més d’un segle que treballen a la ciutat i passen el negoci de generació en generació. P. 6 a 9

||| Comerç a Berga | SITUACIÓ >>

Els comerços berguedans reclamen més places d’aparcament per accedir al centre Bergacomercial confia que la reforma del Mercat Municipal ajudi a resoldre la mobilitat al nucli antic Redacció

Els botiguers de Berga creuen que els clients ho tenen difícil per accedir en cotxe al centre comercial, en especial a la zona del carrer Major.

La falta d’aparcament és un dels principals problemes de les botigues, segons Bergacomercial, i calen mesures urgents per posar-hi remei.

Els comerciants confien que la reforma del Mercat Municipal ajudi a crear més places d’aparcament. L’Ajuntament de Berga té sobre la taula un projecte de reforma integral del mercat, segons el qual augmentaran les places de pàrquing i millorarà l’accés dels clients a la zona del carrer Major.

Però pot ser que, amb el Mercat Municipal, no n’hi hagi prou, i que encara facin falta més places d’aparcament. Bergacomercial mira més enllà i creu que una bona ubicació per a un gran pàrquing seria la Rasa dels Molins.

Aparcaments a la Farinera El projecte per construir un macro-museu de la Patum a l’antiga Farinera, presentat fa cinc anys, incloïa nombroses places d’aparcament. Però, ara, el projecte està guardat en un calaix, i no queda clar si en un futur a mitjà o a llarg termini

OBRA

El barri de la Font del Ros guanya espai per a 131 cotxes

Des del febrer, Berga disposa de 131 noves places d’aparcament a l’entrada sud. El nou pàrquing municipal s’ha construït sobre un solar de terra on ja feia temps que aparcaven els cotxes. Té una superfície de 3.475m2, i l’entrada i la sortida es fan pel carrer Francesc Macià. Dóna servei sobretot al barri de la Font del Ros i rodalies, i s’ha pagat amb diners del govern central.

es podrà construir un pàrquing a la zona.

La presidenta de Bergacomercial, Ermínia Altarriba, creu que “el més important és planificar, pensar quantes places faran falta no immediatament sinó d’aquí a un temps i començar-hi a treballar ara”.

Els comerciants de Berga

admeten que la demanda d’aparcament “no és gaire alta els dies de cada dia”. Però també adverteixen que convé estar preparats per al cap de setmana, quan el volum de clients a les botigues de Berga és molt més alt per l’afluència de turistes, de residents de cap de setmana i de berguedans que

aprofiten el temps lliure per fer la compra setmanal.

El problema d’aparcament no és exclusiu de Berga. En moltes altres ciutats de Catalunya costa trobar un lloc on deixar el cotxe a prop del centre. Els nuclis comercials estan reservats als vianants, els carrers són estrets i la densitat de població és molt

alta. En algunes ciutats, s’han construït aparcaments de promoció privada, però, a Berga, no ha sorgit cap inversor interessat.

Fins i tot, en algunes capitals comarcals, com Vic, els botiguers mateixos han agafat el toro per les banyes i han començat a gestionar alguns aparcaments.

Escola de Música A Berga, els comerciants també estan preocupats pel futur de la zona de Sant Francesc. Bergacomercial veu “amb molt bons ulls” la instal·lació de l’Escola Municipal de Música a tocar del Teatre Municipal, però adverteix que “a l’Ajuntament se li planteja un repte en el tema d’aparcament i de circulació viària”.

Els botiguers temen que l’anar i venir de pares i mares per deixar o per recollir els seus fills al centre pot provocar problemes. “Si no es projecta adequadament, es col·lapsarà encara més el centre de la ciutat perjudicant un dels principals eixos comercials, el carrer Major”, asseguren els comerciants.

Per als botiguers, el més important és salvaguardar el centre comercial com una veritable illa de vianants i facilitar-hi l’arribada en cotxe amb pàrquings pròxims i accessibles.

DBerga Portada ||| Comerç a Berga | DIAGNOSI >>

MAIG DEL 2010

4

Per un comerç millor Bergacomercial, l’associació que uneix 150 botigues de la ciutat, té diversos fronts oberts per intentar fer cada vegada més atractiu el comerç de Berga i per aportar-hi dinamisme La crisi econòmica que castiga el món sencer des de fa un parell d’anys ha tocat de ple el comerç. La confiança dels consumidors s’ha enfonsat i l’atur disparadíssim ha fet contenir la despesa dels ciutadans. El consum s’ha frenat i les botigues ho han patit.

Les turbulències econòmiques també han estat el catalitzador de molts problemes històrics del comerç. Sobre la taula, s’han estès carpetes plenes d’assignatures pendents que, si es resolen, poden fer que la recuperació sigui més ràpida i propícia.

A continuació, detallem alguns dels temes de debat que es planteja Bergacomercial: ||| 1 | Oferta

Botigues cada cop més especialitzades per tocar tots els sectors A mitjans dels anys 90, els botiguers d’aquesta comarca van llançar una campanya que portava per eslògan Al Berguedà, hi ha de tot.

Quinze anys després, els comerciants creuen que la idea ha quallat, i que la majoria de la població té clar que no cal viatjar per comprar gairebé res.

“Hem aconseguit que l’oferta sigui variada, i que hi hagi tria en tots els productes i en totes les gammes”, considera la presidenta de Bergacomercial, Ermínia Altarriba.

La fuga de clients a ciutats pròximes, com Manresa o Bar-

celona, es continua produint, però molt menys que fa unes dècades, quan el comerç berguedà era molt menys variat.

Per aconseguir una millora de l’oferta, Bergacomercial fa temps que insisteix als seus associats que els convé especialitzar-se. “En això, hi hem incidit molt i crec que, en termes generals, ens n’hem sortit”, diu Altarriba. ||| 2 | Turisme

Cal obrir els diumenges?

Cal que Berga aspiri a ser una ciutat turística?

Els comerciants de Berga creuen que no poden decidir sols si han d’obrir portes els diumenges. “Que les botigues estiguin obertes els festius depèn d’una estratègia de ciutat que creiem que Berga no té”, diu la presidenta.

D’entrada, la llei prohibeix als comerços obrir els dies festius llevat d’unes dates molt concretes, bàsicament per Nadal i a l’inici de les rebaixes.

Les botigues només poden treballar en diumenge en les poblacions que tenen la consideració de municipi turístic. I, tal com està redactada la legislació, seria molt difícil que Berga pogués obtenir el títol.

“Berga no es pot comparar amb Puigcerdà. Nosaltres tenim 17.000 habitants, i ells, 6.000. Aquí, entre setmana, hi ha moviment i activitat, i allà, tota l’afluència es concentra el cap de setmana.”

Els vianants passegen pel carrer Major, la principal artèria comercial de la ciutat de Berga. F. R. OBRES

Un 10 per a la remodelació del Mercat Bergacomercial posa “un 10” al projecte de remodelació del Mercat Municipal que està preparant l’Ajuntament de Berga.

L’obra està contemplada al Pla de Barris, i s’ha de dur a terme en els pròxims mesos.

Tot i que els detalls encara no s’han fet públics, a grans trets la intervenció permetrà ampliar les parades, il·luminar més bé tot l’edifici, augmentar les places d’aparcament i

millorar els accessos a la zona del carrer Major.

Inicialment, el projecte contemplava la instal·lació al Mercat d’una gran superfície, que assumís una part del cost de les obres. L’Ajuntament no n’ha trobat cap d’interessada i, per això, Bergacomercial creu que l’opció que finalment s’ha escollit “no és segurament el projecte ideal, però sí el més realista”.

Això no vol dir, però, que Bergacomercial s’oposi a la declaració de municipi turístic. “És només que creiem que fa falta un pla estratègic de ciutat, redactat per tots els agents socials, que sigui un full de ruta, i que dictamini quin tipus de ciutat volem ser”, apunta Altarriba.

Mentrestant, Bergacomarcial ha posat en marxa la iniciativa del cansalader de guàrdia. Per torns, els cansaladers de Berga obren dues hores els diumenges al matí.

DBerga Portada ||| Comerç a Berga | DIAGNOSI >>

MAIG DEL 2010

URBANISME

DINAMITZACIÓ

Més espai per als vianants

Activitats al carrer durant tot l’any

5

considera que s’haurien de senyalitzar més bé les zones de càrrega i descàrrega, incrementar-les si cal i tancar el carrer Major de les 11 del matí a 2/4 de 9 del vespre. ||| 6 | Manteniment

Més llum als principals eixos comercials i més neteja dels carrers

Els botiguers de Berga reclamen a l’Ajuntament que actuï en alguns carrers estrets del nucli comercial. En concret, demanen que s’estengui el model de carrer sense voreres que s’aplica ja al carrer Balmes en altres vies, com el carrer Menorets. Així, els vianants guanyarien espai i podrien passejar més bé. F. R.

Bergacomercial és la impulsora i la principal organitzadora de Bergabolet, la fira que se celebra cada primer diumenge d’octubre al passeig de la Indústria i la plaça Viladomat.

L’associació de comerciants també organitza activitats en altres èpoques de l’any, com la campanya Viu el Nadal. ARXIU/BERGACOM.

||| 3 | Formació

||| 4 | Noves tecnologies

||| 5 | Zones de vianants

El comerç per Internet continua sent una gran assignatura pendent

Els botiguers reclamen més respecte per a les àrees lliures de cotxes

El comerç de Berga es mou amb una certa inèrcia, i costa que faci grans apostes tecnològiques. Poques botigues poden dir que venen els seus productes a través d’Internet, i la majoria ni tan sols disposen de pàgina web.

Per a Bergacomercial, estendre l’ús de les noves tecnologies entre els comerciants és un “repte al 100%” i, fins ara, no s’ha pogut aconseguir segurament per l’edat de molts dels comerciants i també perquè no dóna fruits a curt termini.

Els comerciants de Berga demanen a l’Ajuntament que actuï amb contundència per evitar que els cotxes circulin pel carrer Major. Volen que sigui un carrer de pas únicament per a vianants. Tot i que en teoria només s’hi pot accedir amb vehicle de les 8 a les 11 del matí per a càrrega i descàrrega, a la pràctica, s’hi circula a tota hora, i a vegades, a gran velocitat, segons els botiguers.

Bergacomercial reclama més vigilància a l’Ajuntament i més civisme als conductors. També

Cursos a mida per atendre les necessitats reals dels botiguers de Berga La formació reglada i subvencionada que ofereixen els agents econòmics per encàrrec de l’administració no ha acabat de ser útil als botiguers de Berga.

En alguns casos, han estat cursos molt llargs, de 40 hores, amb temaris que no s’ajustaven exactament al que necessiten els comerciants en la seva feina del dia a dia: ensenyaments teòrics, matèries inconcretes, etc.

Per això, Bergacomercial ha posat en marxa cursos a mida.

Són sessions de formació més comprimides i més pràctiques, pensades per fer un reciclatge ràpid dels botiguers i aportarlos coneixements útils. Per exemple, els botiguers han fet cursos de noves tecnologies i d’informàtica, de comptabilitat, d’anglès i d’aparadorisme com a tècnica de venda.

Com que aquesta formació no està subvencionada, els cursos resulten més cars, però compleixen més bé les expectatives que en tenen els comerciants.

També s’han programat tallers pràctics amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat.

Per a Bergacomercial, la formació és clau per millorar el servei de les botigues.

Els comerciants també reivindiquen algunes millores en la il·luminació de la ciutat.

En les últimes reunions de Bergacomercial, hi ha hagut força queixes dels botiguers per l’estat en què es troben alguns fanals i pel sistema d’il·luminació en general.

Volen una remodelació de l’enllumenat de tota la zona centre i del Vall. Segons els comerciants, també cal millorar la neteja, i fer més inspeccions a les teulades del carrer Major per evitar despreniments. ||| 7 | Finançament

Una nova legislació per donar més poder i més diners a les UBIC Als Estats Units i al Regne Unit, tots els botiguers estan obligats a pagar un impost municipal que es dedica íntegrament a finançar les unions de botiguers. A canvi d’això, les UBIC assumeixen competències en àmbits que aquí són responsabilitat de l’administració, com la senyalització dels carrers.

Dels 400 comerços que es calcula que hi ha a Berga, uns 150 formen part de Bergacomercial. Això limita molt el finançament de l’entitat que, moltes vegades, s’ha d’ocupar de qüestions que afecten el conjunt del comerç. Per això, Bergacomercial veu necessari un nou sistema de finançament.

DBerga Portada ||| Comerç a Berga | HISTÒRIA >>

MAIG DEL 2010

6

Nou comerços centenaris de Berga reben el premi Bergistània per la seva trajectòria El xef Miquel Màrquez també ha estat guardonat per promocionar la gastronomia i el comerç arreu cer tant fàcilment. “No crec que em mereixi tot això, jo només sóc un berguedà més. Sóc fill de pares andalusos, però una de les coses que em va ensenyar el meu pare ha estat estimar i donar-ho tot per la terra que ens va acollir en aquell moment”.

Redacció

Cent anys o més. Unes 140 persones van participar a la Nit del Comerç, una celebració i un sopar que ha estat promoguts per Bergacomercial i que han servit per premiat nou comerços centenaris de la ciutat i també al xef Miquel Màrquez, del restaurant Sala.

Es tracta de la primera edició dels Premis Bergistània, que volen reconèixer la trajectòria de comerciats que fa cent anys o més que van obrir botigues a Berga i que avui dia mantenen la seva activitat. “Era un deute que teníem des de l’associació i per això hem volgut reconèixer la tasca dels botiguers que cada dia s’han d’enfrontar a la realitat, una realitat que és canviant”, explica Ermínia Altarriba, presidenta de Berga Comercial.

Establiments emblemàtics Els nou establiments centenaris reconeguts són Dolceria Alberich, Dolceria Pujol, Barons Llenceria-Banys, Farmàcia Cosp, Farràs des de 1910, Impremta Casals, Llibreria Papereria Huch, Merceria l’Estrella i Montserrat Calçats. El xef Miquel Màrquez ha rebut el Premi Bergistània d’Honor, un reconeixement especial a la seva trajectòria. “De seguida, vam tenir clar que aquest premi seria per ell, perquè ha sabut transmetre la seva estimació per la terra i els productes berguedans, així com promocionar-los dins i fora de la comarca”, diu Altarriba.

D’altra banda, Màrquez reconeix que no es va deixar convèn-

Escultura d’Enric Montferrer Com a reconeixement a la feina feta, se’ls ha lliurat una escultura de l’artista d’Alpens Enric Montferrer, que reprodueix el portal de Santa Magdalena de Berga.

Els organitzadors estan convençuts que aquesta iniciativa dels Premis Bergistània tindrà continuïtat, i que l’any que ve se’n farà una segona edició.

Foto de família dels guardonats durant l’entrega de premis de la Nit del Comerç. ROSA CASTILLA CUINA

Una vida dedicada als fogons i a difondre el Berguedà al món Si parlem de gastronomia, turisme i micologia, hem de fer referència al xef Miquel Màrquez.

El cuiner berguedà ha dedicat part de la seva vida a difondre les meravelles de la gastronomia i el comerç del Berguedà, dins i fora de les nostres fronteres.

Tot i això, Màrquez diu que queda molta feina per fer.

En referència al comerç, diu que no s’hauria de perdre l’ambient de les botigues locals. “És cert que els temps han canviat, però la possibilitat de poder escoltar les recomanacions d’un botiguer és molt important per aquell que

les rep, ja que s’emporta una imatge de la comarca”.

Miquel Màrquez va passar molts anys treballant al restaurant de Queralt, on va començar la seva curiositat pels bolets.

“A Queralt hi havia una clientela de bona posició que viatjava a països exòtics.

M’explicaven les seves experiències i m’inspiraven per fer nous plats. Aquí vam comerçar a fer plats amb bolets”, comenta Màrquez.

El Premi Bergistània d’Honor coincideix amb el vintè aniversari del plat de la pau.

L’escudella de blat de moro escairat que el xef berguedà va enviar a mode de felicitació

nadalenca als principals mandataris mundials. Màrquez recorda que van treballar durant tot un any en la preparació del projecte i, tot i que la Generalitat li va denegar tots els permisos per portar a terme la idea, “vam insistir i ho vam aconseguir. Quinze dies després d’enviar la felicitació, vam rebre resposta de tots els mandataris, encara que no tots van entendre el significat de la felicitació”.

DBerga Portada ||| Comerç a Berga | HISTÒRIA >>

MAIG DEL 2010

DOLCERIA ALBERICH Jordi Alberich

“Xocolates, caramels i altres productes que van portar el pecat a Berga” El 1886, un jove pastisser nascut a Lleida, Antònio Agelet, va posar la primera pedra de l’actual Dolceria Alberich, situada al carrer dels Àngels.

Precisament, aquest pastisser va portar la perdició a Berga, tal com explica, el seu besnét

i actual responsable de la botiga, Jordi Alberich. “Una de les anècdotes que més he sentit explicar a la meva família és el comentari que va fer el mossèn del convent de les Germanetes dels Desemparats.

En un sermó quotidià va dir que el vici

i la perdició havien arribat a la ciutat de Berga, perquè en una pastisseria venien xocolates, caramels i dolços molt estranys”.

Alberich agraeix el comentari del mossèn, ja que diu que “el negoci ha estat sempre ben pròsper”.

1970s

DOLCERIA PUJOL Josep Dorna

“Quin tipus de tortells us agraden més: els de nata o els de merengue?”

Cinc generacions de pastissers i esperen que n’hi hagi, com a mínim, una sisena.

A la Dolceria Pujol, antiga Casa Sensada, “algunes de les generacions sí que han nascut entre pastissos, com per exemple el meu fill Albert. En canvi, jo no era pastisser i

quan vaig arribar i em vaig trobar envoltat de farina i ous, no sabia massa què fer”, comenta el propietari de la pastisseria, Josep Dorna. Una de les curiositats que explica Dorna és que, “a causa de la calor, no podem posar productes fets amb

nata a l’aparador.

Per tant, fem els tortells farcits de merengue. Si les dependentes no ho saben i els demanen un tortell de nata, agafen el de l’aparador i al dia següent torna el client per saber què els han venut. Sort que és merengue!”.

1940

BARONS LLENCERIA-BANYS Maria Barons

“L’Ajuntament va requerir el primer local per ampliar les dependències” “Els Barons ens hem dedicat al comerç des del 1882, quan els meus avis van obrir la botiga al carrer Prat de la Riba, avui carrer dels Àngels”, diu Maria Barons, de Barons LlenceriaBanys.

Un bon dia, l’Ajuntament de

Berga els va notificar que necessitaven l’establiment, de titularitat municipal, per fer-hi unes noves dependències, les de l’actual Espai d’Interpretació de Berga.

Després es van traslladar on actualment hi ha La

Barcelonesa, fins que al 1973 van obrir l’actual botiga, situada al carrer Major. Aquesta va patir un incendi el 1993. “Jo encara no me’n sé desprendre del tot, de la botiga.

Sempre m’ha agradat, hi he treballat amb il·lusió i m’ha donat molta vida”.

1970s

7

DBerga Portada ||| Comerç a Berga | HISTÒRIA >>

MAIG DEL 2010

8

FARMÀCIA COSP Maria Cosp

“Robotitzem la farmàcia amb un sistema que dispensa els medicaments ” La Maria Cosp va néixer entre les fórmules i els preparats de la farmàcia, l’establiment que avui regenta com a propietària. Un farmàcia que actualment està en obres per adaptar-se als nous temps. “Hi posarem una màquina que, quan arriben

els medicaments, els repassa i els plega amb un braç robòtic. A l’hora de dispensar-los, des del taulell teclegem el medicament que volem i amb un sistema transportador de cintes ens envia el medicament en 6 segons”. La màquina té capacitat per

a 10.000 medicament i estarà en funcionament a finals de juny.

“Farem un concurs per posar-hi nom i els nens podran fabricar robots amb les caixes de medicament per fer un espectacle d’animació”, diu Cosp.

1952

FARRÀS DES DE 1910 Anna Farràs

“La nostra obligació és que els homes vesteixin bé i facin molt de goig” Fa justament 100 anys que la botiga Farràs des de 1910 va obrir portes amb el nom de ‘La Crisantema’.

Era un negoci dedicat als teixits, gèneres de punt, d’home i dona, entre altres, fins que el 1994 la botiga s’especialitza i passa a vendre no-

més roba d’home.

“El nostre deure és vestir bé els homes perquè facin goig”, afirma Anna Farràs, responsable del negoci.

Una de les curiositats que explica Farràs és que “tenim la sort de comptar amb clients que fa molts anys que

venen a la botiga, però, amb les reformes que hem anat fent a l’establiment, de vegades es confonen i busquen el provador on era antigament”.

La botiga ha tingut diversos noms, com ‘Magatzems Farràs’ o ‘Almacenes Farràs’.

1940s

IMPREMTA I PAPERERIA CASALS Antoni Galisteu

“La feina d’impressor ha canviat molt, però cal adaptar-se al moment” Les impressors han estat un dels sectors que més ha notat la irrupció de les noves tecnologies.

L’Antoni Galisteu, de la Impremta i Papereria Casals diu que “la feina de la impremta no té res a veure amb la que es feia el 1875,

any de fundació de la botiga”.

“Hem passat de la tipografia a l’offset, fins arribar al sistema digital.”

Un dels objectes més antics que conversa la impremta és una col·lecció de tipus de boix que s’utilitzaven per fer els goigs i

els fulletons de les esglésies.

“Els clixés de boix que s’utilitzaven per imprimir els fulletons calia perfilar-los amb la imatge i amb les lletres. Era una treball molt i molt fi que es deia amb gúbies per rebaixar la fusta a mà”.

1959

DBerga Portada ||| Comerç a Berga | HISTÒRIA |

MAIG DEL 2010

LLIBRERIA PAPERERIA HUCH Jaume Huch

“L’avi era impressor i fotògraf i va instaurar la fotografia elèctrica” El 1902 va ser l’any en què es va fundar l’actual Llibreria i Papereria Huch.

“El meu avi, que era impressor i fotògraf, va ser pioner a la comarca, ja que va hi instaurar la fotografia elèctrica, utilitzant el que avui dia coneixem com a flaix elec-

trònic. Va ser el primer en retratar sense llum natural”, comenta Jaume Huch, responsable de l’establiment.

Als anys 20, ja penjava un cartell a la botiga que deia: ‘se retrata dia i vespre’.

“Tothom al·lucinava i es preguntava com era possible

fer fotos de nit, per exemple”.

Huch també destaca la germanor existent entre els botiguers, especialment, “el triangle comercial que formaven la llibreria, la pastisseria Alberich i cal Barons”, tres botigues que estaven ben de costat.

1980s

MERCERIA L’ESTRELLA Jordina Tomàs

“Al cosidor de la botiga, venien totes les noies després d’anar a escola” Aquesta tradicional botiga de betes i fils és coneguda per la creació d’un cosidor, on bona part de les noies de la ciutat assistien a les tardes després d’anar a escola.

“Segons el dia, ens passàvem més estona xerrant que cosint. De tant en

tant, també ens escapàvem per anar a la font a buscar aigua quan teníem set. La veritat és que vam passar molt bons moments”, recorda Jordina Tomàs, responsable de la botiga.

Més tard, les noves exigències de la

societat que van propiciar un canvi en les activitats tradicionalment destinades a les nens els va obligar a tancar el cosidor.

“Va ser una de les decisions més difícils que vam prendre, però que calia per seguir endavant”.

1988

MONTSERRAT CALÇATS Montserrat Soler

“A Ca l’Espardenyer, a més de vendre sabates es feien moltes tertúlies” N’hi ha molts que encara se’n recorden de Cal Jaume Espardenyer, la mítica botiga de sabates, ubicada a la plaça de la Creu número 1, fa cent un anys.

“Si poséssim en fila tota la gent que hem calçat no sé on arribaria”, afirma

Montserrat Soler, actual propietària i néta del fundador de l’establiment.

“Era una botiga molt petita, però alhora era una casa de tertúlia, on es parlava sobre caça, bicicletes, futbol, es llegia el diari... Va ser una escola per a mi. De vegades, en-

cara em faig creus de com vam poder viure de la botiga, perquè s’hi xerrava molt”.

Soler també va aprendre l’art d’envetar les espardenyes de la Patum, una feina que també pretén conservar la seva filla Neus.

1945

9

DBerga

MAIG DEL 2010

DFira

10

Espectacle i motor a Berga Exhibicions, circuits i marxandatge. El motor pren força i la capital berguedana acollirà un ‘motorshow’ a la zona esportiva. P. 14

||| Recinte firal | ESTANDS >>

La Fira vol implicar tota la ciutat El certamen manté el poder de convocatòria tot i les altes i baixes d’alguns expositors EXPOSITORS

Redacció

Empreses i entitats tornaran a omplir el Vall durant la present edició de la Fira de Maig de Berga, que se celebra el dissabte 1 i el diumenge 2 de maig.

La demanada d’expositors per assistir al certamen multisectorial s’ha mantingut, però “hi ha hagut altes i baixes que s’han compensat perquè hi ha empreses que han demanat més espai”, explica la regidora de Promoció Econòmica, Rosa Guitart. En total, hi participaran 33 empreses de Berga, de la comarca i també de fora, 17 empreses d’automoció, 14 de maquinària industrial i agrícola, 21 entitats i 90 parades d’alimentació i artesania.

Aquest any, tal i com va succeir en la passada edició, l’Ajuntament ha decidit no cobrar els drets d’inscripció de la Fira de Maig, “fet que possiblement es tornarà a repetir l’any que ve”, apunta Guitart. Una altra bona notícia per als expositors ha estat la decisió de mantenir a la meitat de preu el cost del lloguer dels estands i de l’espai d’aquests.

Actes a diversos barris Per a aquest 2010, la Fira presenta novetats importants. Ja fa temps que els organitzadors volien ampliar-la, però l’espai del recinte firal és limitat. Per

El preu de se present a la mostra

Una gentada visita la Fira de Maig del 2009 a la zona del passeig de la Indústria de Berga. J. FÍGULS

això, algunes de les activitats es faran en altres punts de la ciutat.

“La idea és implicar la resta de la ciutat en la Fira de Maig i fer altres activitats encara que sigui fora del passeig de la Indústria i la plaça Viladomat”, comenta la regidora.

Així doncs, la zona esportiva dels pavellons acollirà un motorshow, en què hi haurà exhibicions de trial i supermotard, entre d’altres.

Després de l’èxit obtingut durant la Fira de Santa Tecla, per primera vegada a la Fira de Maig, els artistes berguedans podran exposar les seves obres a les Voltes de Claris, La Berruga, en una nova edició d’Art al Call i també s’utilitzarà la sala polivalent del nou edifici de Serveis Socials. A l’Oficina de Turisme, hi haurà segways, patinets motoritzats, per fer rutes pel casc antic.

Per al sector empresarial, hi

haurà una xerrada sobre la optimització de recursos, que es farà al Pavelló de Suècia.

A banda d’això, també hi haurà les tradicionals exhibicions gimnàstiques dels diferents centres esportius de Berga a l’escenari de la plaça Viladomat. Els cotxes clàssics tornaran a fer rugir els seus motors i estaran exposats a la plaça de Sant Pere durant el matí de dissabte.

El sector de l’alimentació tin-

Ser present a la Fira de Maig comporta una sèrie de costos per a les empreses.

Concretament, els expositors paguen uns 350 euros que inclouen el lloguer de l’estand, el mostrador i l’assegurança. Aquesta quantitat augmenta en funció de l’espai que sol·licitin els participants. Per reduir despeses, aquest any tampoc hi no haurà sopar de l’expositor.

Guitart confessa que l’any passat temien que el nombre d’expositors baixés com havia succeït en altres fires, “però, al final, va anar bé i esperem que aquest any la fira també sigui tot un èxit i la gent surti al carrer”.

drà més espai a la Fira de Maig i els artesans agroalimentaris de la comarca disposaran de deu parades per exposar tot tipus d’embotits, conserves, etc.

El mercat setmanal de dissabte canviarà d’ubicació durant la fira i les parades ocuparan el Vall des de la zona de l’ambulatori fins a l’alberg.

El trenet de la Fira recorregarà tot el recinte, però només estarà en fucionament durant el diumenge.

DBerga

MAIG DEL 2010

Mostra d’art al Call

Pintors i artistes berguedans exposaran la seva obra a La Berruga i l’edifici de Serveis Socials. P. 15

11

Carnaval a Barranquilla La galeria Cau d’Art de Berga acull una exposició itinerant sobre el Carnestoltes més important de Colòmbia. P. 17

||| Recinte firal | PARADES |

L’orografia i el paisatge de la comarca del Berguedà permeten gaudir de rutes amb segway, com aquesta, pels voltants del municipi d’Olvan. ALBERT PALAU/INDÒMIT

Visita el casc antic sobre rodes La Fira de Maig ofereix la possibilitat de fer una ruta pel barri vell de la ciutat amb segway, un vehicle de dues rodes que es mou mitjançant el moviment del cos endavant i enrere Veure el barri vell de Berga des d’un altre punt de vista.

Concretament, sobre rodes. Es tracta d’una de les novetats de la Fira de Maig d’enguany.

Durant els dos dies que dura el certamen, s’oferiran rutes de quinze minuts en segway pel casc antic de la ciutat.

El punt de sortida d’aquests passejos serà a l’Oficina de Turisme, que també serà el lloc on cal apuntar-se per fer aquesta activitat, ja que es farà per tandes per no haver de fer cua. “Aquesta és una activitat adreçada preferen-

tment al públic juvenil i adult, ja que se circularà per espais molt transitats per vianants i cal anar amb molt de compte”, tal com explica el responsable d’Indòmit Centre d’Aventura, Albert Palau.

Tot i que fa relativament poc temps que aquests vehicles han arribat a casa nostra, a poc a poc van sent més demandats pel gran públic.

Aquest tipus d’esdeveniments com fires, trobades, etc., representen una bona oportunitat per donar a conèixer els segways, ja que “la gent no

TURISME

Rutes més completes durant tot l’any Fa temps que Indòmit, juntament amb l’Oficina de Turisme de Berga, han dissenyat unes rutes per conèixer el casc antic amb segway.

Aquestes rutes, però, són més completes, ja que duren una hora aproximadament.

“Conèixer el barri vell sobre rodes i sense haver de fer un esforç físic important és diferent”, diu Albert Palau.

s’imagina les possibilitats i les aplicacions que té. Per exemple, a banda d’anar per ciutat, també es poden fer rutes per llocs més costeruts o de muntanya”, afirma Palau.

Pel que fa a la dificultat de l’activitat, Palau diu que “no és tan difícil com la gent es pensa, ja que funciona amb el simple moviment del cos endavant i enrere”.

A banda dels segways, Indòmit també instal·larà unes dianes per practicar tir amb arc just davant de l’alberg.

A més, la bona punteria

tindrà premi, ja que els que aconsegueixin clavar la fletxa al centre de la diana s’emportaran vals per fer algunes de les activitats d’Indòmit.

Per aquells que els costi fer punteria, també hi haurà un circuit de cotxes elèctrics infantils.

Tant el tir amb arc com els cotxes elèctrics només es faran diumenge al matí, mentre que les rutes amb segway es faran durant tot el cap de setmana.

L’horari serà de 10 a 1 del matí i de 5 a 8 de la tarda.

DBerga Fira ||| Estands | NOVETATS >>

MAIG DEL 2010

12

Noves propostes per la Fira Comerços i entitats de la comarca presenten tota la gamma de productes i serveis durant la Fira de Maig per motivar la venda en un moment de crisi econòmica i de consum restringit

Montserrat Guitó

Fermí Barat

“Somiem que els que surten de la Trueta trobin feina ordinària”

“Amb la deshidratació, podem gaudir de bolets tot l’any”

Montserrat Guitó, a l’esquerra, a l’estand de Ràdio Berga, l’any passat. R. CODINA

Fermí Barat, a la parada de Monbolet durant la Fira de Maig del 2009. C.P.

DELEGADA AL BERGUEDÀ DE LA FUNDACIÓ TRUETA

La Fundació Trueta comparteix estand amb l’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica del Berguedà, que vol teixir la bufanda més llarga del món. La Trueta presentarà informació i contenidors amb els objectes que recullen per reciclar, com audiòfons, mòbils i ulleres. També vendran l’artesania que es fa als tallers de la Trueta o bé la que han rebut en agraïment pels medicaments que ha enviat a indrets com Mada-

gascar. Si l’any passat venia cactus, enguany demanarà la col·laboració dels visitants de la Fira amb una torreta per aquell cactus pintada a mà. Així, per un preu simbòlic, el visitant podrà plantar una llavor de solidaritat que ajuda a fer créixer un món més just. I, per a aquesta Fira, Montserrat Guitó, delegada al Berguedà de la Trueta, formula un desig: “que els que surten d’aquí trobin feina ordinària”.

PROPIETARI DE MONBOLET

Monbolet és una empresa familiar que presenta una alternativa al tradicional bolet confitat que feien les mares o les àvies. Es tracta de bolets assecats de manera natural sense utilitzar esterilitzants o conservants. Segons explica Fermí Barat, propietari de Monbolet, “aquesta idea empresarial va sorgir en mercats com el de Cal Rosal”, on treballaven amb bolet fresc.

L’empresa ha esdevingut pionera

al nostre país, ja que no hi havia cap empresa catalana que oferís aquests tipus de productes. “I, ara, amb la deshidratació, podem gaudir de bolets tot l’any”, diu Barat.

A la Fira, es podran veure els deu productes, és a dir, sis tipus d’arròs, tres de fideus, una pasta de galets amb barreja de bolets i unes deu varietats de bolet deshidratat. Alguns d’aquests productes es podran degustar i assaborir.

DBerga Fira ||| Estands | NOVETATS |

La Fira de Maig representa una bona oportunitat per mostrar els productes i les novetats de cada empresa a milers de persones. Són empreses que realitzen activitats molt diferents i entitats que volen difondre la tasca que fan, i que creuen que la Fira

MAIG DEL 2010

és una bona oportunitat per donar-se a conèixer.

Tot i el context de crisi, la demanda d’espai al recinte firal s’ha mantingut més o menys igual que en els últims anys, amb una lleugera tendència a l’alça.

Moltes empreses creuen que

la publicitat que els ofereix la Fira és una bona manera de guanyar clients i d’acostar-se al públic massiu. Molts expositors mostren els seus productes i, fins i tot, els venen.

La Fira es converteix així en un gran centre comercial a l’aire lliure, on es pot

contractar un viatge a les illes Balears, a les Canàries o a Madeira; apuntar-se a un gimnàs per mantenir-se en forma; aprendre a fer spinning, funky o salsa; comprar productes alimentaris autòctons de la comarca, com els bolets, i mil coses més.

Però, a banda de vendre productes, la Fira també és un lloc per vendre idees: moltes entitats munten el seu estand al passeig de la Indústria per acostar-se a la ciutadania i explicar l’activitat que fan.

Alba Sanclimens

Montserrat Barat

Xavier Vallribera

“El 2010 és un bon moment per viatjar, els preus no han variat”

“L’esport és l’element clau per portar una vida saludable”

Montserrat Barat a l’agència Viatges Pedraforca, a Berga. ALBA SANCLIMENS

Xavier Vallribera, director del centre esportiu Berga Resort. ALBA SANCLIMENS

PROPIETÀRIA DE VIATGES PEDRAFORCA

Viatges Pedraforca arriba a la Fira de Maig per donar a conèixer el pla Preu Mínim i els viatges personalitzats. El pla Preu Mínim implica que, si hi ha una rebaixa de preu d’última hora en algun viatge, malgrat que el client reservés les seves vacances en el moment en què eren més cares, se li aplicarà el preu més econòmic, conservant-li l’hotel, el vol i els serveis.

Sovint es pensa que planificar

un viatge a través d’una agència l’encareix, però Montserrat Barat, propietària de Viatges Pedraforca, es defensa: “Evidentment, mai podrem competir amb una companyia low cost, però sí amb tots els altres productes”.

A més, segons Barat, “aquest any és un bon moment per viatjar, perquè els preus no han variat respecte a a temporades anteriors”. I així ho demostrarà a la Fira de Maig.

13

DIRECTOR DE BERGA RESORT

Berga Resort no disposa enguany d’un estand propi, però sí que segueix amb les exhibicions gimnàstiques. Dissabte a la tarda i diumenge al matí, l’escenari de la plaça Viladomat presentarà el resultat de molts dies d’esforç i dedicació d’aquells que acudeixen a Berga Resort o a Gimnàs Parc.

Amb les demostracions de la Fira de Maig, Berga Resort vol demostrar que “l’esport és un element

clau per portar una vida saludable”, diu el director del centre, Xavier Vallribera.

Per als més petits, Berga Resort presentarà el Salti Park, una zona d’esbarjo dividida en tres espais diferents.

Allà, els menuts podran participar en diferents tipus de jocs i així copsar l’ambient que es respira a les estades d’estiu de Berga Resort i en altres activitats infantils.

DBerga Fira

MAIG DEL 2010

14

||| MOTOR |

Berga organitza el primer ‘motorshow’ de la comarca La zona esportiva de la ciutat acollirà diverses proves

Manel Fernández Sosa i Lluís Mas participen en el Motorshow de Platja d’Aro, l’any passat. M.F. SOSA Redacció

Per primera vegada, la Fira de Maig acollirà un motorshow, una mostra de motor amb exhibicions i parades per comprar articles de marxandatge, entre altres.

Aquesta activitat es farà a la zona esportiva, on s’habilitaran tres àrees. La primera estarà ubicada a la pista vermella que hi ha entre els dos pavellons.

Allà, s’instal·laran unes petites carpes on hi haurà expositors de diverses escuderies, associacions de motor o penyes de seguidors de diversos pilots de fórmula 1 com Jaum Alguersuari, Pedro Martínez De la Rosa o Fernando Alonso. També s’hi exposaran un parell de cotxes de ral·lis amb els quals competeixen diversos pilots de la comarca.

Sota el pavelló nou, a la zona que ha estat asfaltada recen-

tment, i que hi ha just abans d’arribar a les pistes de tenis, es muntarà un circuit de demostració de supermotard, amb la participació de pilots que competeixen en campioMOTORSHOW

Motor i espectacle en essència Cada vegada és més habitual la celebració de motorshows arreu de Catalunya.

Un dels més esperats pels amants del motor és el que s’organitza des de fa sis anys a Platja d’Aro, a la Costa Brava. Es tracta d’una bona oportunitat per gaudir de l’espectacle del motor en gairebé totes les seves especialitats: des de supermotard a kart-cross, passant pels cotxes de ral·lis, l’enduro, els quads, el trial o la velocitat.

nats nacionals i estatals, com Josep Piedra o Francesc Cucharrera. En aquesta zona també hi haurà un espai pels cotxes teledirigits.

Però les exhibicions no acaben aquí, ja que també s’instal·larà un circuit de Trial en un dels camps, de propietat municipal, que hi ha just al costat d’aquesta zona.

Aquesta és la primera vegada que la ciutat de Berga acull un esdeveniment d’aquestes característiques, però els organitzadors de la mostra esperen que funcioni i es torni a repetir l’any que ve. “La idea va sorgir durant el motorshow de Platja d’Aro. Hi hem participat diverses vegades amb un cotxe de ral·lis i ens va semblar una bona idea intentar organitzar un acte com aquest a Berga, durant la Fira de Maig”, expliquen els organitzadors, Manel Fernández Sosa i Lluís Mas.

A+

DBerga Fira

MAIG DEL 2010

Demostració de balls i actuacions gimnàstiques EXHIBICIONS>> Un any més, els centres esportius mostraran als berguedans una gran varietat d’actuacions gimnàstiques que porten mesos preparant en secret. Així es podran veure demostracions d’aeròbic, funky, spinning, taekwondo, gimnàstica esportiva, aikido o balls tan sensuals com la salsa.

Exhibició d’El Tossalet, durant la Fira del 2009. ALBERT BUSQUETS

||| MOTOR |

Art al Call dels artistes locals Els pintors berguedans tornaran a exposar les seves obres a les Voltes d’en Claris i a l’edifici de Serveis Socials Redacció

Les Voltes d’en Claris, la popular Berruga, ja es va omplir d’art durant la passada edició de la Fira de Santa Tecla. Els pintors i artistes berguedans i el públic van quedar tan contents que van demanar a l’Ajuntament tornar a ser presents durant el certamen multisectorial del mes de maig.

Els organitzadors conviden tots els artistes que ho vulguin a participar en aquesta edició d’Art al Call. “No és una activitat tancada, hi pot venir tothom qui vulgui, encara que costa molt que vinguin nous artistes a exposar”, diu Angelina Vilella, responsable de la fira. A més, la sala polivalent del nou edifici de Serveis Socials també acollirà una part de l’exposició. “Ens agrada fer aquesta mostra i la gent respon molt bé. Es crea un ambient i un clima que sembla Montmartre; salvant les distancies, és clar”, diu Vilella.

Exposició d’art a la berruga per la Fira de Sta. Tecla, el 2008. D.S. ESPAIS

Reclamen una sala d’exposicions a Berga Fa temps que els artistes berguedans reclamen disposar d’una sala d’exposicions per poder compartir el seu art.

“Com que no disposem d’un espai, per a nosaltres és molt important poder fer Art al Call durant la Fira de Maig,

ja que hi passa molta gent, sobretot quan plou, perquè s’hi poden refugiar”, explica Vilella. També han contemplat la possibilitat d’exposar a les escales que van cap a la berruga, posant-hi cavallets i amb música en viu.

15

DBerga Fira

A+

MAIG DEL 2010

16

Nova acapta de sang especial per la Fira

Concurs de colles sardanistes a la plaça Sant Pere

Entreteniment i atraccions pels més menuts

SALUT >> La unitat del Banc de Sang i Teixits tornarà a fer parada a Berga durant la Fira de Maig. Serà el diumenge, dia 2. Per a tots aquells que ho vulguin, les acaptes de sang es faran de les 10 del matí a 2 del migdia. La unitat quedarà instal·lada al passeig de la Indústria, just a davant de Cal Bover. Es tracta d’una donació de sang que es fa especialment durant la Fira, ja que mai no n’hi ha prou.

FOLKLORE>> Arriba una nova edició del tradicional Concurs Infantil Escolar de Colles Sardanistes, i ja són trenta-tres anys.

Grups dansaires d’arreu de Catalunya ompliran de nou la plaça Sant Pere per ballar la dansa catalana més popular.

La Cobla Principal de Berga serà l’encarregada de posar música al concurs, que començarà a les 7 de la tarda.

Els productors agroalimentaris de la comarca disposaran de deu parades al final del Vall per vendre-hi conserves, dolços, formatges i tot tipus d’embotits.

OCI>> Els nens i nenes podran gaudir d’activitats de lleure durat tot el cap de setmana de la Fira. Dissabte i diumenge, a la zona dels estands, hi haurà un parc infantil a càrrec de Berga Resort i altres activitats, de les 10 del matí a 2 del migdia i de 4 a 8 de la tarda.

El dilluns, 3, serà el dia del nen i els infants podran pujar a les atraccions de la plaça Cim d’Estela, Cal Carreras per només un euro.

19 h 33è Concurs Infantil Escolar de Colles Sardanistes, a la plaça Sant Pere Diumenge, 2 de maig 10 h Donació de sang al passeig de la Indústria (davant de cal Bover) 10 h Motorshow, a la zona esportiva.

10-13 / 17-20 h Concurs de tir amb arc i circuit de cotxes infantils elèctrics, davant de l’alberg

maig. Atraccions a la plaça Cim d’Estela (Cal Carreres) - Xerrada ‘Com optimitzar recursos a l’empresa en temps de crisi’, dimarts 27 d’abril a les 19 h, al pavelló de Suècia.

- Trenet turístic, recorregut per la ciutat, matí i tarda de diumenge - Exposició ‘El Carnaval de Barranquilla’, a la galeria Cau d’Art, de l’1 al 9 de maig * Es fan els dos dies

Productes autòctons i de qualitat AGROALIMENTACIÓ>>

Programa d’actes

Dissabte, 1 de maig 10 h Obertura del recinte firal 10 h Concentració de cotxes antics al pàrquing de les Aubes i exposició a la plaça de Sant Pere, a les 13 h 10-14 h / 16-20 h Salti-park i activitats infantils, a la zona d’estands de la fira 10-13 h / 17-20 h Rutes amb segway pel casc antic. Inscripcions a la oficina de turisme* 11 h Inauguració oficial de la

fira a càrrec de Xavier Sala i Martín.

11 h 6è Torneig de Magic i tallers de jocs de taula, al Centre Cívic. Entrega de premis al punt d’informació, al passeig de la Indústria, a les 19h 11-14 h Exhibicions gimnàstiques de Berga Resort-Gimnàs Park, a la plaça Viladomat 17-20 h Exhibicions gimnàstiques de Tossalet Centre Esportiu

11:30-13:30 h Exhibicions gimnàstiques d’El Finestral 17-20 h Exhibicions gimnàstiques de Berga Resort-Gimnàs Park Altres activitats - Art al Call, a les voltes d’en Claris (La Berruga)* - Espai de productes berguedans, al final del passeig de la Indústria* - Mercat setmanal - Dia del nen, dilluns 3 de

DBerga Fira

A+

MAIG DEL 2010

17

El Carnaval de Barranquilla, a Berga La galeria Cau d’Art acollirà una exposició de fotografies i objectes del Carnaval de Barranquilla, a Colòmbia, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’any 2003.

La mostra anomenada ‘El Carnaval de Barranquilla’ es podrà veure de l’1 al 9 de maig. El dia 7 de maig hi haurà una conferència sobre l’exposició, a càrrec de Josep Fornés, director del Museu Etnològic de Barcelona.

FOTOGRAFIA>>

La reina del Carnaval de Barranquilla durant la presentació de l’exposició a Barcelona, mentre els convidats ballen cúmbia. M.E.B./ARXIU

||| MOTOR |

Cotxes amb més de cinquanta anys d’antiguitat es concentraran a Berga Els vehicles s’exposaran a la plaça Sant Pere durant la tarda Redacció

Cotxes clàssics esportius, descapotables, microcotxes... i aquest any cotxes clàssics de fa més de cinquanta anys, com

per exemple un Rolls-Royce o un Seat 1400, el primer model que va treure al mercat aquesta coneguda marca de vehicles.

Aquests són dos dels vint-i-cinc vehicles que es podran veure

circular pels carrers de Berga durant la 20a Trobada de Cotxes Antics, que es farà dissabte, 1 de maig. Celestí Arderiu, cap de la delegació al Berguedà del Clàssic Motor Club dels Ba-

ges, comenta que “és un acte que té molta acceptació i que desperta molta curiositat entre el públic”. A més, diu, “de moment, mai no hem tengut problemes per omplir les places a l’hora de participar a la trobada, tot el contrari, de vegades hem de dir que no perquè l’espai és limitat i no hi caben més cotxes”.

Els vehicles es concentraran al pàrquing de les Aubes, a la

plaça de la Font del Ros, a les 10 del matí. Després, s’iniciarà un recorregut que passarà per la presa de la Baells, també passarà per la carretera de Sant llorenç, el passeig de la Indústria, la Ronda Moreta, el carrer Major i acabarà a la plaça Sant Pere, on és previst que la corrua clàssica arribi al voltant de la una del migdia. Allà, els cotxes quedaran exposats fins a les 5 de la tarda.

18

DBerga

DCiutat

En forma al Berguedà Albert Navarrete, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, ens dóna deu consells per tornar a fer esport aquesta primavera. P. 48 i 49

||| El futur del tèxtil | OCUPACIÓ >>

La crisi dóna un cop de gràcia al tèxtil, que ja només ocupa 400 berguedans Només sobreviuen petites indústries, les que fabriquen amb més valor afegit i les que exporten Albert Garcia

La crisi financera global ha estat l’enèsim obstacle que han hagut de patir les fàbriques tèxtils del Berguedà. I algunes no se n’han sortit.

Una desena d’empreses han tancat portes des de l’esclat de la crisi, al 2008, com Nilit, l’antiga Torcidos Ibéricos, de Puig-reig. I d’altres han hagut de reduir plantilla o d’ajustar costos per fer front a la tempesta econòmica.

Ara, queden una vintena escassa d’empreses tèxtils al Berguedà. Cap no arriba al centenar de treballadors, i en total, donen feina a només 378 empleats, segons dades recopilades per la delegació al Berguedà de la Cambra de Comerç i per Ràdio Berga.

Dècada desastrosa La xifra està molt lluny de les més de 1.300 persones que treballaven al tèxtil fa tot just 10 anys. Al 2000, el sector ja havia patit una crisi de dimensions descomunals, però encara matenia un cert vigor.

Ara, la crisi global ha deixat les empreses tèxtils en un paper pràcticament testimonial en l’entramat econòmic de la comarca. Les estructures s’han

reduït i abunden les indústries petites, algunes fins i tot minúscules, que elaboren productes molt concrets.

Les empreses més grans que continuen treballant són Balvitex, a Viladomiu Nou, amb 63 treballadors; Tèxtil Tàpias, a

l’Ametlla de Merola, amb 50, i Satel, a Sant Jordi, amb 49.

L’enorme competència dels mercats emergents, especial-

PRINCIPALS INDÚSTRIES TÈXTILS DEL BERGUEDÀ Font: Elaboració pròpia amb dades de la Cambra de Comerç BALVITEX

VILADOMIU NOU

63

TÈXTIL TÀPIAS

L’AMETLLA DE MEROLA (PUIG-REIG)

50

SATEL

SANT JORDI (CERCS)

49

MEROLTEX

L’AMETLLA DE MEROLA (PUIG-REIG)

38

ESTEVA/FILGIR

AVIÀ/GIRONELLA/OLVAN

30

AVIAPUNT

BERGA

25

PLANAFIL

CASSERRES

22

RSP51/RUPIKE

CAL PRAT (PUIG-REIG)

20

TEIXITS DEL BERGUEDÀ

OLVAN

19

FILATS GONFAUS

CAL RIERA (PUIG-REIG)

17

AIR LINOTEX

BERGA

8

TEXBER

LA PLANA (AVIÀ)

7

COTO ARDI

GIRONELLA

7

ANTONI GONFAUS

BAGÀ

7

TEIXITS INTER-TEX

BERGA

6

GONCLOVIL

BORREDÀ

5

TÈXTIL PUIG-REIG

CAL VIDAL (PUIG-REIG)

3

BUCOTEX

AVIÀ

1

CADÍ TÈXTIL

LA POBLA LILLET

1

TOTAL

378

ment el xinès, ha torpedinat la indústria de baix cost i d’escàs valor afegit. I despunten, en canvi, experiències més modestes, però més avançades. Són empreses amb pocs treballadors però amb productes únics o, com a mínim, més valorats que a vegades fins i tot els permeten accedir a mercats estrangers.

A les antigues colònies Per zones, les escassses indústries tèxtils que sobreviuen al Berguedà ho fan a les antigues colònies, especialment a Puigreig. L’Ametlla de Merola, amb dues empreses, encapçala el rànquing, seguida de Cal Prat, Cal Riera i Cal Vidal. A Gironella, Viladomiu Nou és la colònia més activa.

En canvi, a l’Alt Berguedà, el sector tèxtil pràcticament ha desaparegut.

A Berga, ja no hi ha cap fàbrica a l’interior de la ciutat: només tres al polígon industrial de La Valldan. Queden lluny els temps de les grans indústries, com la Mabsa, els Viladins, cal Planas i el Canal.

En aquella època i fins als anys 70, el Berguedà havia tingut més de 10.000 treballadors ocupats al sector tèxtil. Només a Cal Rosal, n’hi havien arribat a treballar més de 2.000.

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2010

Música al Casino

Bodes berguedanes

Un edifici nou a tocar del Teatre Municipal acollirà la nova Escola Municipal de Música. P. 32 i 33

Recollim els àlbums dels millors casaments de les últimes dècades, com el de Miquel Màrquez. P. 44 a 47

||| El futur del tèxtil | INDÚSTRIA >>

Fils de molts colors per a tot el món L’empresa Planfil, de Casserres, ha sobreviscut a crisis i incendis i ara exporta el 98% de la producció L’economia ha obligat les empreses del sector tèxtil a innovar i cercar noves oportunitats de negoci. Una de les empreses que ha sabut adaptar-se als alt i baixos del tèxtil és Planafil.

L’empresa, ubicada a Casserres, es dedica a l’elaboració de fil a partir del reciclatge de cotó, provinent de retalls de confecció que ja no serveixen.

Així, el 80% del fil està fet amb cotó, mentre que el 20% restant, es fa a partir de la fibra.

El gerent de l’empresa Planafil, Josep Font, explica que el sector no es troba en un dels millors moments, però confia en què millorarà aviat.

El fil que fabriquen a l’empresa té moltes aplicacions. Per exemple, s’utilitza per fer mitjons, jerseis, tovalloles o cinta decorativa per embolicar regals, entre altres.

Font comenta que l’avenç de la tecnologia ha influït en la qualitat del producte, ja que “abans el fil era més gruixut i de color cru i només s’utilitzava per fer pantalons texans”.

A més, una de les qualitats que els ha ajudat a diferenciar-se de la competència és que disposen d’un mostrari de colors ampli i també en personalitzen els en funció del client.

Planafil també és una empresa amb reconeixement internacional, ja que ha aconseguit exportar el 98% de la producció, sobretot a països de l’Europa de l’Est com Rússia, Romania, Polònia i Ucraïna.

L’esforç d’aquesta empresa familiar per obrir-se a nous mer-

cats també ha estat reconegut el 2005 i el 2009 amb el Premi a l’Empresa Berguedana a Europa, que atorga la Cambra de Comerç de Barcelona.

En referència al premi, Josep Font diu: “encara que no influeixi gaire en el funcionament diari de l’empresa, sí que ens ha obert moltes portes a l’hora de donar-nos a conèixer fora de la comarca i d’obtenir subvencions”.

Josep Font, gerent, amb un mostratge de colors. MAITE FLORES

Maite Flores

Cronologia

Renéixer de les cendres 1984 Naixement de l’empresa Planafil, ubicada a la colònia la Plana, a Avià. Inicialment, es dedica a la transformació de fil per a altres empreses 1992 L’empresa comença a exportar a Portugal i Anglaterra per introduir-se al mercat del mitjó 1998 Un incendi crema tota la maquinària i el material que hi

havia emmagatzemat a la nau 2001 L’empresa es trasllada a Casserres, la seva ubicació actual 2005 Planafil rep el premi a l’Empresa Berguedana a Europa 2009 De nou, Planfil obté el guardó a l’Empresa Berguedana a Europa reconeixent les seves exportacions

Màquina per filar Schlafhorst Autocoro SE9. M. F.

19

DBerga Ciutat ||| El futur del tèxtil | INNOVACIÓ |

MAIG DEL 2010

20

Empreses amb caràcter i estil Psicodelila Fashion i Intergrup Aviapunt representen dues maneres d’entendre el tèxtil i mostren l’evolució que ha patit el sector a través de la tecnologia i les noves tendències Dues empreses familiars, dos estils i dues maneres de fer molt diferents per aconseguir fer-se un lloc en el sector tèxtil. D’una banda, Psicodelila Fashion, una marca nascuda fa un any que fa roba a mida. I, de l’altra, Intergrup Aviapunt, que compta amb més de vint anys d’experiència i que ha aconse-

guit posicionar-se al mercat, especialitzant-se en roba de punt.

Pel que fa al sector, el gerent d’Intergrup Aviapunt, David Soler, diu que la competència en el món tèxtil amb els països asiàtics “fa que les empreses petites tinguin més dificultats per ensortir-se’n, ja que és molt

complicat competir amb preus tant baixos i, a més, la qualitat dels productes que exporten ha augmentat”.

La dissenyadora Lila Poch, de Psicodelila Fashion, també creu que, “encara que ens trobem en un context econòmic poc favorable, no és cap bogeria intentar buscar noves alter-

natives i atrevir-se a portar a terme nous projectes, com és el nostre cas”.

Pel que fa a noves iniciatives, Intergrup Aviapunt ha adquirit la llicència de roba de la marca Privata, cosa que els permet fabricar tot tipus de peces de roba per al públic masculí.

Recentment, però, també

ha comprat la llicència de la mateixa marca per fer roba de dona, que sortirà al mercat el proper mes de juny.

Empreses diferents que han optat per arriscar-se i seguir estratègies que els diferenciïn de la resta de competidors.

Maite Flores

MODA

FABRICACIÓ

Exclusivitat i originalitat a la carta marcant tendència

De Berga a Tànger, optimitzant els recursos i serveis

Fa un any, aproximadament, l’Enriqueta i la Lila, mare i filla, van dissenyar i confeccionar una col·lecció de roba sota la marca Psicodelila Fashion en un petit taller de Cal Bassacs, a Gironella.

Ara, tenen una botiga al carrer Major de Berga i fan roba a mida. Concretament, dissenyen peces de roba a través de les fotografies que els porten les clientes a la botiga i, en funció de la fotografia, n’extreuen el patró. També treballen el moulage, una tècnica que consisteix a crear la peça de roba sobre el maniquí.

La dissenyadora, Lila Poch, explica que

l’objectiu de fer roba “a la carta” és l’exclusivitat.

“Una de les peces de roba que més ens demanan són vestits per assistir a celebracions, ja que hi ha molta gent que va a un casament i es troba una altra persona que va vestida exactament igual.”

A Psicodelila Fashion, dissenyen tot tipus de roba per a dona, home, nen i nena. A més, s’ocupen de tot el procés, des de les primeres idees del disseny fins a l’elaboració de les etiquetes, passant per la confecció i la comercialització de totes i cadascuna de les peces de roba.

Especialistes en gènere de punt, fabriquen jerseis, camises, jaquetes, i pantalons, entre altres.

Intergrup Aviapunt, va néixer com a filial de la marca Ignasi Carner d’Igualada, empresa per a la qual feien peces de roba. Més tard, Joan Soler va fundar Aviapunt. Ara, l’empresa està a càrrec del seu fill, David Soler i d’en Carles Cortès. Per aconseguir una capacitat de fabricació més elevada i alhora reduir el costos, l’empresa va comprar una fàbrica al Marroc, des d’on es confecciona tota la producció.

D’altra banda, la planta de Berga és el centre logístic on es fan les recepcions

de les matèries primeres per distribuir-les prèviament a la seu de Tànger.

Un cop les comandes estan acabades, s’envien a Berga, on es fa un darrer control de qualitat i es distribueix als clients. Fa aproximadament un any, l’empresa ha comprat la llicència de roba de la marca Privata, que els permet fer tot tipus de roba per homes que es ven a l’outlet que han posat en marxa des del passat mes de desembre. “El fet de poder disposar d’una marca ens dóna més independència, ja que podem fer i vendre roba en lloc de dependre exclusivament de les comandes”, explica el gerent, David Soler.

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2010

21

||| LLETRES |

Un ‘diccionari’ posa a la cuina un toc d’humor Jaume Fíguls i Francesc Murgadas editen un llibre nascut de la secció ‘La Fígulspèdia’ de DBerga Aurora Rodríguez

El berguedà Jaume Fíguls i el professor i periodista especialitzat en gastronomia Francesc Murgadas publiquen No em toquis els fogons!, un diccionari de cuina de conya per aprendre a menjar i viure, llegir i riure. El llibre, publicat per Edicions de L’Albí (Berga), té més de 1.500 definicions.

Fíguls i Murgadas en posen alguns exemples. Per exemple, una ampolla es pot definir com un “mascle”. Un costelló pot ser “una part del porc o una província del País Valencià”. Una tonyina amb oli, una “tonyina dibuixada amb bolígraf i no pas amb llapis”.

dus Produccions, encapçalant la primera pàgina de la secció d’Opinió. En aquest diari que teniu a les mans, podeu trobar una Fígulspèdia dedicada a la Fira de Maig a la pàgina 50.

Fíguls també és el responsable de la secció Què va passar? al programa Berguedà Matí de Ràdio Berga.

La intenció, diuen els autors, és que qui agafi el llibre llegeixi dues o tres

definicions i somrigui, que passi una bona estona o que es quedi rumiant sobre algun dels nous sentits que els autors donen als conceptes gastronòmics.

El llibre també inclou

Humor radiofònic Els dos autors han col·laborat durant anys fent humor a COM Ràdio, però la idea del llibre va sorgir de la secció Fígulspèdia, que es va estrenar en aquest DBerga ara fa dos anys, i que, des de llavors, ha aparegut en tots els diaris que edita Bífi-

una secció dedicada a interrogants culinaris titulada “Tupí or not tupí”, un “Refregit històric” i un apartat de refranys anomenat “Frases poc fetes”.

Pròlegs de luxe A més, també hi ha un espai en blanc per si algun lector hi vol anotar alguna idea pròpia.

Segons els autors, és un llibre “de bon pair” que, a més, compta amb tres padrins d’alçada: els cuiners Ferran Adrià i Carme Ruscalleda i l’humorista Andreu Buenafuente, que són els autors dels pròlegs del llibre. Les il·lustracions són del ninotaire berguedà Jaume Capdevila Kap. No em toquis els fogons! ja es pot trobar a les llibreries de Berga i, a partir del 6 de maig, es distribuirà arreu de Catalunya.

Autors

Dues vides d’humor i de comunicació

||| 1 | Jaume Fíguls Comunicador polifacètic, dirigeix l’Agrupació Teatral Avianesa i ha fet ràdio i tele.

||| 2 | Francesc Murgadas Catedràtic de Biologia, és professor periodista especialitzat en gastronomia.

NOVEL·LA

ASSAIG

El berguedà Jordi Cussà retrata l’impacte de la guerra dels Balcans en un nen de dotze anys a la novel·la ‘El noi de Sarajevo’

Dolors Santandreu i Rosa Serra resumeixen 12.000 anys de la història de Berga

El noi de Sarajevo, de Jordi Cussà (Berga, 1961), és una novel·la ambientada a la guerra dels Balcans i vol mostrar l’impacte del conflicte a través de la visió d’un nen de 12 anys, el Dusko. No es tracta d’un crònica de guerra; diu l’autor que ha volgut retratar l’evolució del nen i descriure les conclusions a què arriba.

La novel·la mostra les inquietuds i les esperances de tota la població durant els quatre anys que va durar la guerra,

del 1992 al 1996.

El trauma que representa una guerra va més enllà dels anys en què té lloc el conflicte bèl·lic i això és el que es veu amb l’evolució del personatge principal.

Cussà va escollir com a escenari la guerra de Sèrbia contra Bòsnia “per una qüestió de llenguatge i de modernitat intel·lectual dels adolescents d’avui”. L’autor diu que segurament el més sorprenent és el final del llibre.

No és la primera vegada que Cussà escriu sobre els Balcans, ja que també n’havia fet una obra de teatre. La guerra, la va viure, com tants d’altres, a través dels mitjans de comunicació i recorda que ho va fer “molt esfereït per la crueltat a què havien arribat les parts en conflicte en molt poc temps”.

El noi de Sarajevo està publicada per l’editorial Proa, dins la col·lecció A tot vent, i ha rebut el premi de narrativa en català El lector de l’Odissea.

Berga, una història per conèixer és el llibre que han escrit les historiadores Dolors Santandreu i Rosa Serra, i que edita Zenobita Edicions. És una síntesi sobre la ciutat que ens transporta als orígens dels primers berguedans i que arriba fins a la Berga d’avui.

Dolors Santandreu destaca que l’obra resumeix uns 12.000 anys d’història.

Al llibre, es parla de l’època dels visigots, els musulmans i els francs, de la vila comtal,

senyorial i reial, dels artesans i dels gremis, de les guerres modernes, de la Berga botiflera, també de la llana i del cotó, de les carlinades, de la República i de la dictadura. I acaba amb la història recent: el retorn a la democràcia, la immigració massiva d’aquests últims anys i, fins i tot, la crisi econòmica.

El llibre s’ha coeditat amb l’Àmbit de Recerques del Berguedà i té la col·laboració de l’Ajuntament de Berga.

DBerga Ciutat ||| Comunicació | ANIVERSARI >>

MAIG DEL 2010

MAITE FLORES BERGUEDÀ MATÍ MITJA HORA

JORDI PUJALS EL VIRUS DE LA PAPAIA AURORA RODRÍGUEZ BERGUEDÀ MIGDIA

ANNA COSTA BERGUEDÀ VESPRE BERGUEDÀ NIT FERMÍ RIU RB - MÚSICA

22

CLIMENT VILA EL VIRUS DE LA PAPAIA LA LLISTA

LADY MONDA EL VIRUS DE LA PAPAIA

JAUME FÍGULS BERGUEDÀ MATÍ

FEM QUAT Ràdio Berga acaba de celebrar el quart aniversari. L’emissora municipal ha complert 48 mesos d’emissió ininterrompuda a través del 107.6 i del web www.dbergueda.cat.

L’efemèride arriba aquest any en una temporada de grans canvis, i en què la programació de l’emissora ha fet un salt endavant molt important.

Amb aquesta nova graella de programes, Ràdio Berga ha arribat als 3.000 oients de mitjana diària, segons dades del Baròmetre de la Comuni-

cació i la Cultura. D’aquesta manera, Ràdio Berga s’ha convertit en l’emissora municipal més escoltada de Catalunya, juntament amb les de ciutats molt més grans, com Badalona o Tarragona.

Això vol dir que un de cada deu ciutadans de l’àrea en què es pot escoltar Ràdio Berga connecta cada dia l’emissora, un registre excel·lent.

Aquesta temporada, s’ha estrenat amb èxit el programa juvenil El virus de la papaia, que condueixen cada nit Climent

RECINTE

Megafonia i ràdio en directe Dissabte, 1, Ràdio Berga emetrà una edició especial dels programes Berguedà Migdia i Berguedà Vespre des de la Fira de Maig, i diumenge, 2, El setè dia es farà també en directe des de l’estudi mòbil al recinte del Vall. Un any més, Ràdio Berga s’ocuparà de la megafonia, amb una combinació de serveis, música i publicitat.

Vila, Jordi Pujals i Lady Monda.

També s’ha renovat la fórmula musical, que dirigeix i coordina Fermí Riu. Maite Flores s’ha posat al capdavant del programa Berguedà Matí, i Anna Costa i Aurora Rodríguez ha continuat pilotant els espais informatius de l’emissora.

Als caps de setmana, el programa Berguedà Esports ha renovat l’equip i ha continuat portant els resultats de les competicions de casa i les veus dels esportistes berguedans.

Martí Molina ha consolidat la revista dominical El setè dia, i Ferran Badal ha estrenat Cultura.

Un cop més, la transmissió de la Patum s’ha convertit en referència i ha rebut més reconeixments. La Patum infantil, narrada per nens i nenes de Berga, ha estat finalista del premi Rosalia Rovira de ràdio, i la transmissió per Facebook i Twitter també ha estat nominada al guardó Innova de noves tecnologies als Premis de la Comunicació Local.

DBerga Ciutat ||| Comunicació | ANIVERSARI |

MAIG DEL 2010

23

MARC VILLEGAS BERGUEDÀ ESPORTS

JOAN RIAL BERGUEDÀ ESPORTS

ALBERT XANDRI BERGUEDÀ ESPORTS PEP GRAUS BERGUEDÀ ESPORTS

MARC JUNQUERA BERGUEDÀ ESPORTS

MARTÍ MOLINA EL SETÈ DIA

Ràdio Berga FERRAN BADAL CULTURA

ATRE ANYS INTERNET

DBerguedà.cat es renova El web de Ràdio Berga, www. dbergueda.cat, estrena imatge renovada aquest dissabte, 1 de maig. Els continguts del web s’endrecen i s’ordenen més bé per facilitar la navegació. S’hi afegeixen àlbums de fotografies i vídeos de Berga i del Berguedà. Les notícies estrenen enllaços externs i també es vinculen les unes amb les altres per aportar més profundidat i més rigor a la informació.

La principal façana del web, la portada, es torna més flexible. Canvia segons les necessitats de la informació, destacant més o menys les notícies que genera l’actualitat del Berguedà.

Els continguts relacionats amb l’emissora de ràdio s’agrupen tots en un únic espai.

També s’estrena un

servei d’informació meteorològica amb la previsió, les dades de les estacions de la comarca i les webcams.

El nou web també conté edicions locals perquè cada usuari pugui consultar les notícies del seu poble. Al març, DBerguedà va batre un nou rècord de visites i va arribar a les 27.972.

DBerga Ciutat ||| Motor | DADES >>

MAIG DEL 2010

24

El Berguedà ven un 55% més de cotxes

El pròxim augment de l’IVA i la fi dels ajuts públics anticipa la decisió de compra de vehicles nous Redacció

La matriculació de vehicles al Berguedà va créixer durant el passat mes de març el 55,3%.

Segons les dades del Gremi de Venedors de Vehicles a Motor, el mes passat a la comarca es van matricular 59 cotxes, una xifra que millora les registrades en el mateix mes dels dos anys anteriors.

Es manté així la tendència positiva en l’evolució de les vendes. El repunt es va iniciar al desembre, i és conseqüència directa de la fi de les ajudes econòmiques del govern central i de l’augment, al juliol, de l’IVA. Augment de preus Aquests dos fets fan preveure un increment considerable del preu dels cotxes a partir del juliol i per això “molts han decidit avançar la seva compra i estalviar-se uns diners”, segons ha dit en una entrevista al programa Berguedà Matí de Ràdio Berga, el cap de vendes del con-

cessionari Berga Automoció, Xavier Ortega.

Les vendes es concentraran en els propers mesos i, a partir de l’estiu, poden tornar a caure.

Mentrestant, el sector pren mesures, com l’ajustament de les despeses, a l’espera d’aquesta la davallada.

Aprofitar el moment “Ara, les vendes són bones. Intentem aprofitar aquest bon moment i, quan les coses no vagin bé, doncs ja veurem què fem. L’estratègia que estem aplicant, de moment, és contenir les despeses. I, per sort, el sector de l’automoció al Berguedà és sòlida i podrem aguantar”, assegura el cap de vendes d’Automòbils Pedret, Jordi Macià, també en declaracions a Ràdio Berga.

Amb l’augment de vendes, les matriculacions al Berguedà fan un elevat repunt que no s’aconseguia des de feia mesos.

L’últim mes en què les matriculacions van pujar tant va ser el passat octubre, amb la fi de

Els concessionaris de cotxes estan registrant aquest any més moviment que l’any passat. ARXIU la primera convocatòria dels ajuts del Pla 2000 E. Ara s’està repetint el mateix procediment i s’espera que la segona meitat de l’any sigui molt dura per al sector i que les vendes tornin a quedar sota mínims.

Ortega també explica que la

crisi ha fet reactivar el mercat de venda de cotxes de segona mà, perquè ha augmentat el nombre de persones que no poden accedir a un cotxe nou.

Amb l’acabament de les ajudes i l’increment de l’IVA, s’espera que la venda de cotxes d’ocasió

o seminous torni a agafar embranzida.

En total, en aquests primers tres mesos de l’any, al Berguedà s’han matriculat 153 vehicles, un 42% més dels que es van vendre en el mateix període de l’any passat.

DBerga Ciutat ||| Motor | TENDÈNCIES |

MAIG DEL 2010

Les ajudes públiques preveuen impulsar els cotxes elèctrics El govern central subvencionarà en un 20% la compra de vehicles verds Redacció

Després d’anys de sentir-ne a parlar, el sector de l’automoció es prepara, ara sí, per l’arribada del cotxe elèctric.

Per impulsar-la, el govern espanyol promou un pla de 15 mesures, i en què s’invertiran 590 milions d’euros els dos pròxims anys. El president, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit que “la popularització del cotxe elèctric representa una oportunitat energètica que pot abaratir el preu de l’electricitat, a més d’un suport a les energies renovables”.

La mesura més destacada són les ajudes per adquirir cotxes verds, que seran de fins a 6.000 euros. En concret, la subvenció pujarà al 20% del cost del cotxe, amb un màxim de 6.000 euros

per vehicle per a usuaris particulars i flotes privades. Aquesta subvenció ja està contemplada en l’actual Pla Movele.

L’objectiu dels dos pròxims anys és la matriculació de 70.000 vehicles elèctrics purs i híbrids endollables, 20.000 el 2011 i 50.000 en l’exercici del 2012.

Mentrestant, les marques de cotxes ja han començat a presentar els seus prototips de cotxes elèctrics purs, que es preveu que surtin a la venda de manera massiva en els pròxims mesos. De moment, la implantació de vehicles verds s’ha fet sobretot en flotes d’empreses i d’institucions. El futur anirà lligat a la extensió de gasolineres elèctriques o electrolineres que ja comencen a aparèixer en aparcaments públics i privats.

Un carregador de cotxes elèctrics davant de la porta de Brandenburg, a Berlin (Alemanya). ARXIU

A l’esquerra, un endoll per a vehicles verds, i a la dreta, el tauler frontal d’un cotxe elèctric. ARXIU

25

DBerga Pàgines especials ||| Motor | OFERTES >>

Amador Pérez RENAULT

“Dacia és la marca ‘low cost’ de Renault i ha experimentat un creixement brutal”

MAIG DEL 2010

Els productes low cost estan de moda. Aquest terme que inicialment associem a companyies de vol també té la seva transposició en el sector de l’automòbil a través de la nova aposta de Renault, Dacia.

Allò que inicialment va començar com una marca amb una gamma de productes molt limitada disposa ara de furgonetes (Logan Van), de vehicles tipus monovolum de cinc o set places (Logan Break) i de cotxes com el Sandero, el més barat de la marca. Segons Amador Pérez, cap de vendes de Renault: “El Sandero és un cotxe de quatre metres que es ven per 5.000 euros, complementa les vendes de Clio i Megane i fa que la gent deixi de comprar vehicles d’ocasió”.

Tots aquest models seran a la Fira, juntament amb el Duster, un model que presenta la opció de tenir el 4x4 i el 4x2, i que arriba amb uns preus tan assequibles que fins ara no es contemplaven en els totterreny nous. “Estem parlant d’un cotxe de categoria mitjana que surt anunciat per televisió a partir d’11.900 euros i que equipat al màxim no arriba als 18.000 euros”, matisa Amador.

Des del Saló de Ginebra, Renault està apostant molt pel vehicle ecològic. La gamma ECO2 es compon de cotxes ecològics que estan per sota dels 140 grams de CO2. A més, ja comença a treballar en vehicles elèctrics perquè puguin sortir al mercat l’any que ve. Per afrontar aquest avenç tecnològic, ha iniciat fusions i unions amb Nissan i amb marques com Mercedes.

“En termes de seguretat, Renault té la gamma més extensa de vehicles amb cinc estrelles Euroncap”, explica Amador Pérez, cap de vendes de Renault. A més, com a marca, LES FRASES

“Renault està apostant molt pels vehicles ecològics, i en sortiran al mercat l’any que ve” “Té la gamma més extensa de vehicles amb cinc estrelles Euroncap” “Apostem per tenir una instal·lació al Berguedà on el client té els mateixos serveis que a Manresa o a Vic”

26

Renault també ha apostat molt pel pla 2000E. Amador explica que actualment Renault està treballant per facilitar el finançament dels seus vehicles: “Tenim un producte nou que es diu Renault Box i que pretén fidelitzar el client oferint-li serveis com assegurances de vida, de pèrdua de carnet o a tot risc en companyies de primera línia, així com també ampliacions de garantia”, detalla Amador. Així, com més assegurances es contracten, arriba un punt que el tipus d’interès es redueix al fins al 0%.

A la Fira de Maig, es podran veure productes com el Renault Koleos, el Kangoo, el Clio, el Megane o el nou Scénic, que incorpora una televisió amb TDT i un sostre d’última generació. Dacia també hi serà present com a marca en expansió que ha triplicat vendes a Espanya en els darrers mesos.

“Molta gent baixa a Manresa pensant que no trobarà els productes a Berga. Apostem per tenir una instal·lació al Berguedà on es pugui tenir els mateixos serveis i que ofereixi els millors preus possibles”, comenta Amador Pérez, cap de vendes de Renault.

DBerga Pàgines especials ||| Motor | OFERTES |

Pere Grasset PEUGEOT

”El nou taller a Berga ha facilitat l’accés a la clientela”

MAIG DEL 2010

Peugeot arriba a la Fira de Maig amb una novetat, el 5008.

Es tracta d’un monovolum compacte, un vehicle que pot demanar-se amb dues configuracions, de cinc o set places.

Segons els representants de la marca, el 5008 està agradant molt al públic tal com s’ha demostrat en la Fira d’Artés, on els visitants s’hi han mostrat molts interessats, perquè ja l’havien vist en anuncis televisius. Però conèixe’l els suposa una sorpresa perquè tot just es comença a veure pel carrer.

“Peugeot és una de les marques que, quan va sortir el pla 2000E, va estar lluitant per aconseguir que el màxim de cotxes s’hi poguessin acollir”, explica Pere Grasset, director comercial de Peugeot. El pla 2000E és un avantatge econòmic per al client, però també ha suposat un avantatge ecològic per a tothom. “La nostra marca ha treballat molt l’ecologia i ha estat bastant puntera a limitar la contaminació als 149 grams de CO2, xifra que ara està reduint. Es diu que el 2011 traurem el primer híbrid, i serem la primera marca generalista a fer-ho”, avança Grasset. Peugeot treballa per

l’ecologia i al servei de la no contaminació. Té cotxes poc contaminants, que van des del 207 99 grams a aquells que ja tenen una potència important i que arriben als 149 grams.

El 3008, model anterior al 5008, és un altre dels productes presents a la Fira. El 3008 representa tres cotxes en un: és un 308 Berlina, un 308 SW (Station Wagon), i a més un SUV, tracció dues rodes i, per tant, un cotxe que Peugeot no tenia.

El 207 99 grams és una evolució del motor de 90 cavalls però amb una contaminació molt baixa i només contamina LES FRASES

“Peugeot presentarà a la Fira una novetat, el 5008, un monovolum compacte” “La marca ha treballat molt l’ecologia i ha estat bastant puntera a limitar la contaminació” “Les noves instal·lacions són àmplies, amb molta llum i ofereixen uns bons serveis”

27

99 grams de CO2. Serà una altra de les estrelles de la Fira.

A més, hi haurà el 206 Plus, que no és un cotxe nou, però sí un cotxe de batalla. “Quant a la relació preu-qualitat, no podem dir que sigui un producte low cost però, en la conjuntura econòmica que hi ha, sí que és un cotxe que s’està venent bé. És com el 206 d’abans, però incorpora característiques pròpies d’un 207 i està agradant molt per preu”, diu Grasset.

La resta de la gamma Peugeot també serà físicament al passeig de la Indústria juntament amb les Peugeot Scooters. A nivell de tot Espanya, els concessionaris de cotxes Peugeot comencen a disposar de la branca Scooters, peces que fins ara només es venien en botigues especialitzades en motocicletes.

El nou taller de Berga, ubicat a l’entrada sud, ha suposat millores en la localització i en les instal·lacions, ja que ha facilitat l’entrada als vehicles industrials. “Les noves instal·lacions són àmplies, amb molta llum i ofereixen uns serveis que són els que es mereixen els clients”, expressa orgullós Pere Grasset.

DBerga

MAIG DEL 2010

28

DBerga

MAIG DEL 2010

29

DBerga Ciutat ||| Estands | NOVETATS >>

Un món en pau i més just gràcies als jocs El col·lectiu d’educadors Irènia porta a les escoles del Berguedà uns tallers per educar en valors pacífics

MAIG DEL 2010

Aprendre jugant. El col·lectiu de professionals i docents d’Irènia és una organització que vol posar de manifest la necessitat de treballar cap a una cultura de pau mitjançant l’educació.

Irènia dóna suport a les diferents escoles de la comarca a través del programa Educació per la pau.

Es tracta d’un ampli programa d’activitats educatives, adaptades a tots els nivells educatius, mitjançant tallers i jocs que ajuden als infants a conèixer les diferents cultures, les desigualtats i els conflictes que trobem al món.

El coordinador del projecte, Josep-Miquel Alegret, explica que l’objectiu és “treballar valors com la interculturalitat, la cooperació… en definitiva, es tracta de treballar tots aquells valors que fonamenten

30

l’educació per la pau, a través de l’entreteniment”.

Durant tot un trimestre, els alumnes han fet diversos tallers com ara l’anomenat Vides paral·leles, un joc que consisteix a conèixer com viuen els nens i nenes d’altres països, posantse a la seva pell i coneixent l’entorn i les circumstàncies que els envolten.

L’objectiu del joc és aprendre que els infants d’una determinada zona geogràfica, com la ribera mediterrània, tenen aspectes en comú, com el clima, la vegetació, la gastronomia o la cultura.

El Falí Falà és un altre taller per comprendre les situacions i les dificultats que tenen els immigrants quan arriben a un altre país. Per simular aquesta situació, els nens i nenes es dividideixen en dos grups, situats en dos espais diferents,

DBerga Ciutat ||| Estands | NOVETATS >>

en què no tenen contacte entre ells. Cadascun dels grups empra un llenguatge de signes per comunicar-se i, després, es produeix l’intercanvi d’un membre de cada grup. “És un exemple molt significatiu, ja que quan es produeix l’intercanvi els infants es troben en un altre ambient que no entenen ni coneixen i això els xoca”, comenta Yorgos Konstantinou, un dels docents d’Irènia.

A més d’ell i Alegret, completenen la nòmina de monitors d’Irènia Cariad Astles, Jean Bosco Botsho, Hatem Hamza, Blanca Isern i Imma Llort, entre d’altres.

Tots ells duen a termne uns tallers que requereixen un treball de preparació previ d’unes cinquanta hores.

“Es tracta d’un servei que oferim als centres educatius,

MAIG DEL 2010

Un grup d’alumnes escolten les explicacions. ARXIU/IRÈNIA utilitzant iniciatives lúdiques i participatives”, afirma Alegret.

Els impulsors d’Irènia es postren molt satisfets amb el resultat dels tallers: “és molt gratificant comprovar com la canalla va augmentant el seu

esperit crític, aprenent aspectes que els afecten en el dia a dia, com ara la immigració, entre altres”, diu Konstantinou.

Els mateixos nens i nenes surten molt contents dels tallers.

El Ramon, l’Elies, la Maria i la

31

Els nens s’abracen en les activitat per la pau. ARXIU/IRÈNIA Marta han après els jocs per la pau en escoles de Berga i d’altres pobles de la comarca.

Tots coincideixen que s’ho han passat “molt bé”. I diuen que els jocs són “molt divertits”, i que els ajuden a aprendre

d’una manera “interessant”.

Són els nens educats en la pau que, potser gràcies a Irènia, construiran un món una mica millor.

Maite Flores

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2010

32

||| Educació | MÚSICA >>

Un edifici de nova construcció annex al Casino serà l’Escola Municipal de Música

Un grup d’alumnes descansant en una simulació. EIDÉE ARQUITECTES

El nou temple Abans que acabi l’any, Berga estrenarà un temple de la música jove. La nova Escola Municipal de Música s’ubicarà en un edifici de nova construcció al Casino, just al costat del Teatre Municipal, i donarà una nova imatge a tot el complex. Les instal·lacions tindran capacitat per a 700 alumnes.

El projecte i la direcció de l’obra van a càrrec dels arquitectes Ramon Subirana i Arturo de Visa, de l’empresa Eidée Arquitectes, de Manresa.

Hi haurà, de fet, dos edificis nous, que uniran la part superior de la plaça de Sant

Francesc amb el Teatre Municipal. Segons de Visa, el projecte “ha estat complex perquè s’ha volgut que s’adaptés molt bé a les necessitats del centre”.

La nova escola tindrà 23 aules, cinc més que en l’actualitat, una sala polivalent que es podrà utilitzar com a auditori i altres millores, tot i que, segons el director de l’Escola Municipal de Música, Xavier Llobet, “el més important és l’ús que es podrà fer dels equipaments perquè estaran tècnicament ben preparats, ben insonoritzats i ben climatitzats”.

DBerga Ciutat ||| Educació | MÚSICA >>

MAIG DEL 2010

Façana de la futura Escola Municipal de Música vista des de la plaça Catalunya. EIDÉE ARQUITECTES

de la música jove Una de les seccions més afavorides serà –segons Llobetl’àrea de música moderna, que podria créixer en nombre d’alumnes. La construcció del nou centre comportarà altres avantatges: “dinamitzarà el centre comercial de la ciutat i el centre cívic es podrà destinar a les entitats”, segons ha dit Carme Barniol, regidora de l’Àrea de Cultura.

Paral·lelament, l’Ajuntament invertirà 600.000 euros de la Diputació de Barcelona en la millora del Teatre Municipal.

Concretament, en la construcció d’una sala polivalent i en la

reforma de l’actual vestíbul. La façana sud del complex quedaria per a una futura fase.

Les obres estan valorades en 1,6 milions i es financen amb el Pla Zapatero 2010. Començaran aquest mes de maig i han d’estar acabades a finals d’any per complir amb el que dictaminen les normes de la subvenció.

L’Ajuntament de Berga i la direcció de l’escola estudiaran si fan el trasllat al nou centre a meitat del pròxim curs o bé a principis del curs 2011-12.

Els treballs, els durà a terme l’empresa Copisa, de

L’Hospitalet de Llobregat, que ha guanyat el concurs públic organitzat per l’Ajuntament.

S’hi van presentar catorze companyies més.

La nova Escola Municipal de Música s’endú gairebé tots els diners del Pla Zapatero d’aquest any, un fons anticrisi que el govern central destina als Ajuntaments. Pagada l’escola, al consistori li quedaran 200.000 euros, que es destinaran a la supressió de les barreres arquitectòniques a l’escola de Santa Eulàlia.

Anna Costa

33

A+

DBerga Ciutat

Els treballs de batxillerat, en un llibre

MAIG DEL 2010

||| PREVENCIÓ |

Escoles contra la violència masclista Els Mossos d’Esquadra eduquen els adolescents per evitar maltractaments

Els millors treballs de recerca dels alumnes de segon de batxillerat del Berguedà s’han publicat en un llibre. El document recull 34 treballs, resumits, i sobre diferents temàtiques. S’han seleccionat d’entre un total de 161 treballs de recerca dels alumnes dels cinc instituts de la comarca: el Guillem de Berguedà de Berga, l’Escola Xarxa, l’institut de Bagà, el de Gironella i el de Puig-reig.

INVESTIGACIÓ >>

Fermí Riu

Participació massiva als premis Liven Més de 3.000 alumnes de dinou escoles han participat a l’edició d’enguany del Concurs Literari Zanuy del Berguedà, que patrocina l’empresa Liven. “El nivell d’enguany ha estat bo”, segons Ignasi Montagut, de Liven.

34

LITERATURA >>

Alumnes de l’escola Xarxa escolten els consells dels Mossos. F. R.

Amb l’objectiu de prevenir la violència de gènere i de detectar comportaments que indiquin que una persona pot ser maltractadora, s’estan fent xerrades als instituts del Berguedà. La campanya es diu Violència masclista. Com comença tot? i va a càrrec dels Mossos d’Esquadra, en el marc del Programa de Seguretat contra la violència masclista a Catalunya.

Les xerrades, les imparteix la caporal de l’oficina d’atenció a la víctima i el cap de l’àrea de relacions amb la comunitat dels Mossos al Berguedà, Pep Fornell, que ha explicat que la seva pretensió és “exposar diverses conductes perquè els joves puguin detectar situacions de violència masclista”.

Precisament, en algunes de les xerrades que s’han fet fins ara, s’han trobat amb noies que s’han vist reflectides en alguna de les situacions i, un cop acabada la sessió, han demanat ajuda als Mossos.

El principal consell que els agents donen als joves és que, si detecten qualsevol situació de risc amb la parella, tallin immediatament la relació i busquin ajuda.

Les xerrades de prevenció de la violència de gènere s’estan fent des de mitjans de gener als instituts de secundària del Berguedà.

POLICIA

Mil denúncies a la Catalunya central A les comarques centrals, hi van haver l’any passat 1.094 denúncies de violència de gènere, 16 més que el 2008.

Segons els Mossos, més que un augment de casos, es tracta d’un increment de les denúncies, ja que cada vegada són més les dones que perden la por a denunciar als seus maltractadors o agressors.

L’any passat, es van fer 389 detencions, una xifra sensiblement inferior a les 461 persones del 2008.

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2010

35

||| TECNOLOGIA |

La informàtica, peça clau a la societat actual El Centre Informàtic del Berguedà posa a l’abast dels usuaris la base dels coneixements informàtics Ja fa més de mig segle que es va posar en marxa la primera computadora amb programari emmagatzemat internament, l’anomenat EDSAC (Electronic Delay Storage And Calculator).

Des d’aquell moment, la informàtica va passar de ser una curiositat científica a adquirir la característica d’ubiqüitat, és a dir, de ser present en la majoria de tasques quotidianes.

La societat actal, anomenada societat de la informació es basa en la informàtica.

“Depenem de la informàtica, i, d’aquí, la nostra fragilitat quan fallen els ordinadors; els hem fet imprescindibles i som vulnerables als seus errors”, expliquen els responsables del Centre Informàtic del Bergue-

dà, la nova empresa de productes i serveis informatics de Berga. Com a cas paradigmàtic, trobem els efectes tant reals com psicològics i sociològics, que va tenir l’efecte 2000, ara fa deu anys.

“La causa fonamental de la nostra fragilitat davant dels sistemes informàtics és que la societat actual ens imposa una cultura d’ús i consum, i no una cultura del coneixement”.

Progrés social És a dir, que el progrés tecnològic posa a mans de la societat utilitats i serveis que s’empren sense conèixer la seva naturalesa ni el seu funcionament intern.

El Centre Informàtic del

Berguedà posa a disposició dels usuaris la base dels coneixements informàtics. Una vegada s’assoleix la base, es poden posar en pràctica les diferents aplicacions que ofereix la ofimàtica, ja sigui amb els processadors de textos o els de càlcul, entre altres. D’una banda, Pels més experimentats, hi ha cursos sobre retoc fotogràfic, disseny i administració de pàgines web, per a particulars i empreses. Per altra banda, també s’imparteixen cursos d’iniciació a la informàtica, per a persones de tots els nivells, fins i tot per a persones que “mai s’han atrevit a tocar un ordinador”.

Maite Flores

Laia Fígols i Matías Oliver, responsables del Centre Informàtic del Berguedà. CIB/ARXIU

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES >>

Josep Esclusa ARODEXTER

“Josa del Cadí havia estat un refugi de càtars”

MAIG DEL 2010

Josa del Cadí és un paratge natural digne de postal que es troba en ple Parc Natural Cadí-Moixeró. El seu encant correspon a un nucli format per cases de pedra i envoltat d’un paratge boscós que encara recorda el pas dels càtars per aquestes terres. Enmig de tanta natura, és molt difícil trobar-hi una parcel·la edificable ja que només en queden dues o tres per edificar però Arodexter ofereix dues cases noves, que esdevenen peces exclusives per l’alta qualitat dels materials amb què estan construïdes.

Josep Esclusa és administrador únic d’Arodexter, empresa nascuda el gener de fa 12 anys a Platja d’Aro i que ha fet de constructor i promotor de dues cases a Josa del Cadí, habitatges que ara estan en venda.

Estan distribuïdes en tres plantes. La petita compta amb 97m2, val 210.000 euros, disposa de tres habitacions i té tres banys, dos a dalt i un a baix.

La gran costa 270.000 euros i presenta 120 m2 habitables, té quatre habitacions, bona il·luminació i un ampli jardí.

“Les habitacions es troben a planta baixa de manera que si

només hi volen anar els caps de setmana, un s’estalvia de pujar les maletes escales amunt”, comenta Esclusa. També, els banys destaquen pels seus marbres, uns de crema Portugal i uns de flamejats de color negre i rajoles especials.

Un altre racó digne de prestar-hi atenció és l’escala, que està feta de pedra natural flamejada que prové d’una cantera que es troba a l’altra banda de la serra del Cadí, entre Bellver i Martinet. Es tracta d’una pedra única que costa d’obtenir i que prové d’una pedrera que la ven a un preu LES FRASES

“Josa és un nucli format per cases de pedra i envoltat d’un paratge boscós, que encara recorda el pas dels càtars” “A Josa, hi ha dues cases: una de petita, de 97 m2, i una de gran, de 120 m2” “A Castell d’Aro, hi té dues cases de pedra amb 5 o 6 habitacions”

36

molt elevat perquè és única.

“Cada escala d’aquestes val un milió de les antigues pessetes quan per dues-centes mil es podia haver fet una escala de marbre”, matisava Esclusa tot destacant l’exclusivitat d’aquest dos habitatges.

Els acabats són semirústics però semimoderns. Hi ha un bany de marbre a cadascuna de les dues cases i els altres són de rajola. A més, tots els lavabos porten un moble incorporat. Les cuines estan fetes de roure amb un estil rústic i a l’antiga. A més, les cases es van construir amb estructura de formigó i compten amb un bon aïllament tan del fred com de la calor. Esclusa és nascut a Gironella i es declara amant de la pau i tranquil·litat que es respira a Josa: “Josa del Cadí és un bon refugi”.

Arodexter també ven cases a la Costa Brava com, per exemple, dues cases a Castell d’Aro fetes amb pedra antiga, que compten amb cinc o sis habitacions, quatre banys, plaques solars, dos garatges cadascuna i unes grans cuines amb mobles de fusta massissa, que són d’origen italià.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES >>

Eduard Fíguls IMMOLLAC

“Aquest any és el moment per comprar pis si vol estalviar-se impostos”

MAIG DEL 2010

“La crisi del sector immobiliari està tocant fons. Esperar que el preu de l’habitatge baixi més pot acabar sent perjudicial per al comprador, ja que es podria trobar que ja hagi passat el moment en què els preus estan més baixos, i que arribi, al juliol, la pujada de l’IVA.” “A més, si el Govern no canvia d’actitud, a partir del gener s’acabaran les desgravacions fiscals aplicades a la compra del primer habitatge.”

“En un moment de crisi com l’actual i tal com diuen els grans economistes, no és el moment òptim per apujar els impostos. Tard o d’hora sí que s’havien d’apujar, però no precisament ara, en què sectors com l’immobiliari pretenen agafar embranzida per començar l’ascens cap a la recuperació. A més, la supressió de mesures com la incentivació de la compra d’habitatges a través d’avantatges en la fiscalitat pot dificultar la normalització de l’economia espanyola.”

Què representa la fi de les desgravacions fiscals? “Si fem, per exemple, el càlcul d’una quota mensual fixa de 800 euros que s’han de pagar durant 40 anys,

és a dir, 480 mesos, amb la desgravació se n’hauria deduït d’un 15% a un 17%”.

Això representa gairebé uns 60.000 euros que la persona hauria deixat de pagar durant aquests 40 anys dels 384.000 euros que hauria pagat per l’habitatge. Per tant, el cost real del pis hauria estat de 324.000 euros. Eduard Fíguls, responsable d’Immollac, insisteix: “Aquest any és un bon moment per comprar un pis perquè els preus estan tocant fons”.

Immollac també tramita lloguers. “El propietari té gaLES FRASES

“Aquest any és un bon moment per comprar un pis perquè els preus estan tocant fons” “No és el moment òptim per apujar els impostos ni per suprimir la desgravació per la compra de la primera vivenda” “Intentem assolir el millor acord entre comprador i venedor”

37

rantit el cobrament del lloguer gràcies a l’aval lloguer de la Generalitat”, explica Fíguls, que destaca que les garanties de l’arrendador han canviat molt respecte fa uns anys, ja que actualment hi ha assegurances que permeten desallotjar l’arrendatari si aquest no paga les quotes o ocasiona desperfectes a l’immoble. Aquestes destrosses estan cobertes per la pòlissa.

Locals comercials, finques rústiques, parcel·les, pisos o xalets són alguns dels productes que ofereix Immollac.

De fet, la filosofia de l’empresa és que el comprador descrigui quin tipus d’immoble vol i en quina població desitjaria trobar-lo per tal que l’equip d’Immollac pugui fer una recerca i trobar-li aquell bé que més encaixi amb les seves necessitats.

Immollac és una empresa que comercialitza, però que no fa de promotora. L’objectiu és oferir un bon assessorament al client i buscar-li aquell pis o finca en què somia. “Intentem assolir el millor acord entre comprador i venedor”, palesa Fíguls.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES >>

Rosa Prat CLAU 21

“Busquem idees galàctiques perquè el client disposi de finançament”

MAIG DEL 2010

Diversificar l’oferta és una de les alternatives per amortir el cop que ha propinat la conjuntura econòmica actual al sector immobiliari. Les empreses del sector han hagut d’obrir el mercat a noves estratègies per poder mantenir un volum de negoci rendible. Clau 21, immobiliària, constructora i promotora, és un exemple d’ampliació de serveis.

L’empresa ha començat a actuar en el camp de les reformes i a presentar-se a concursos d’obres públiques per no haver de reduir la plantilla.

Un dels objectius de Clau 21 és facilitar l’accés dels clients a l’habitatge. Segons Rosa Prat, agent comercial, la immobiliària està oferint lloguers amb opció de compra i, per exemple, pretén finançar el 20% del cost de l’habitatge sense interessos, ja que els bancs no ho fan. “Busquem idees galàctiques perquè el client disposi de finançament”, reflexiona Prat.

Enmig d’un mercat de segona mà on l’oferta està molt estancada, Clau 21 ofereix obres noves que difereixen molt entre elles i que, per tant, s’adrecen a públics ben diferents. Al barri vell de la ciutat de Berga, just a

tocar de la plaça de Sant Pere, hi ha una sèrie de pisos amb bons acabats, cèntrics i que són ideals per a joves o per a persones grans que viuen soles, ja que disposen d’ascensor i de totes les comoditats d’un edifici modern. De fet, Clau 21 ofereix la possibilitat d’aconseguir un pis nou a partir de 85.000 euros i amb un tracte adaptat a les necessitats de cada client.

A partir del setembre, es va notar un augment de la demanda que no s’ha materialitzat en vendes fins al gener.

Malgrat aquesta millora, Rosa Prat diu que aquest any serà incert, perquè es podria veure LES FRASES

“Des del setemebre ha augmentat la demanda i, des del gener, s’ha notat en les vendes” “Al febrer, s’han venut un 69% més d’habitatges a Catalunya que l’any passat” “Vine, mira què t’agrada i podem parlar de tot, ja que els preus no són tancats”

38

afectat per l’augment de l’IVA, encara que es mostra positiva partint dels resultats actuals: “Si el nostre creixement es mantingués, el futur pinta bé, però temem que a partir del juliol hi hagi un estancament. No sé si és normal el creixement dels tres últims mesos o fruit de factors temporals lligats a la fiscalitat, com són les desgravacions que s’apliquen fins a finals d’any i que corresponen a 1.500 euros per persona i any d’hipoteca. De fet, al febrer, s’han venut un 69% més d’habitatges a Catalunya que el mateix mes de l’any passat”.

Amb un estoc de 207 pisos de segona mà, Clau 21 es troba amb dificultats a l’hora de buscar immobles especials com una masia amb terreny que es vengui per uns 300.000 euros.

Per tant, la venda presenta un desequilibri entre l’oferta i la demanda, desigualtat que en el cas dels lloguers desapareix.

Clau 21 opta per una estratègia paraigua que pretén arribar a tot tipus de client. “Vine, mira’t què t’agrada i podem parlar de tot, ja que els preus no són tancats en la majoria dels casos i les condicions de pagament es poden adaptar”.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES >>

Pep Graus i Fina Paracolls FINQUES G&P

“La gent s’ha d’adreçar als bancs i veure que ja es fan hipoteques”

MAIG DEL 2010

L’habitatge és un bé de primera necessitat. Ser propietari d’un pis, d’una finca o d’una casa rústica dóna cert prestigi en la societat en què vivim.

L’adquisició de primeres i segones residències ha estat una tendència creixent en els darrers anys però s’ha vist estroncada per la crisi econòmica.

La quota dels lloguers s’ha vist substituïda per la de les hipoteques. Aquest augment del deute respecte als bancs ha fet que aquestes entitats es mostrin reticents al préstec de diners però Fina Paracolls, de Finques G&P, assegura que els bancs comencen a eliminar traves i que algun banquer ja li ha garantit que els seus clients rebran més bon finançament del que s’oferia fins ara. “La gent s’ha d’adreçar als bancs i veure que ja comencen a prestar ajuda”, afirma Paracolls.

Els clients busquem immobles nous, de molts metres quadrats i, sobretot, busquen gangues. Fina Paracolls, agent comercial de Finques G&P, explica que ara és un bon moment per comprar a bon preu abans que el Govern apugi l’IVA. A més, destaca una de les

ofertes de què disposen: “Tenim una promoció a Casserres que és una ganga perquè els pisos són grandiosos, amb unes terrasses immenses, amb uns jardins on, fins i tot, hi pots fer un hort i, a més, tenen plaça de pàrquing. Són de qualitat i ben il·luminats de manera que si fossin a Berga ja els hauríem venut”. També, de cara a l’estiu i per aquells clients amants de la mobilitat pel territori català, Grup Graus & Paracolls ofereix apartaments a Guardiola de Berguedà, Gironella i Casserres.

A part de l’oficina de Berga, Finques G&P compta amb una oficina a Barcelona. Allà, les LES FRASES

“Els bancs comencen a eliminar traves i alguns clients reben més bon finançament” “Tenim una promoció a Casserres que és una ganga, perquè els pisos són grandiosos” “A Berga, d’aquí a un any o abans hi haurà un augment de vendes”

39

vendes d’habitatges s’han mantingut estables en els darrers dos mesos però, a dia d’avui, ja experimenten una certa tendència a l’alça. En canvi, Pep Graus, gerent de G&P, matisa: “A Berga, anem un any endarrere i, per tant, dedueixo que d’aquí un any o abans tornarem a presenciar un augment de les vendes”.

Grup Graus Paracolls va néixer el 1999 a partir de la rehabilitació i de la venda d’alguns pisos, però Pep Graus té molta més experiència en el sector, ja que es dedica al món immobiliari des de fa més de vint anys. A més, és delegat del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària al Berguedà.

L’embrió d’aquesta empresa berguedana es va gestar a Barcelona i l’oficina de Berga n’és la segona. L’objectiu era i és donar servei a la gent de la comarca que es trasllada a Barcelona i a la gent de la capital catalana que pugen al Berguedà, que tinguin un punt on adreçar-se tant a una ciutat com a l’altra. Avià, Gironella, Casserres, Gósol i Berga són alguns dels municipis berguedans en què Finques G&P disposa d’immobles.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES >>

Sílvia Marín RÚSTIC BERGUEDÀ

“S’ha notat una millora al sector immobiliari durant el primer trimestre”

MAIG DEL 2010

Un dels productes amb més demanada dins del món immobiliari són les cases de pagès típiques. Malgrat la situació actual, no han patit gaire l’efecte crisi en el preu, condicionat per l’estat de la finca, per la facilitat d’accés i per l’encant del seu entorn. Hi ha molta demanda tant de venda com de lloguer, però el problema és trobar les ofertes que satisfacin les necessitats dels clients.

El pis convencional és el producte que ha decaigut més, però s’ha notat una millora en el primer trimestre. Les peces especials tenen demanda i presenten un preu més assequible que, per exemple, cinc anys enrere, però conserven el seu valor. Aleshores, costa molt fer entendre a un propietari que al seu immoble li correspon un preu diferent i a la baixa respecte el que se li havia atorgat fa cinc anys, si és que vol una actuació comercial correcta.

“Sempre qui ven, ven barat i qui compra, compra car però, evidentment, tampoc és una regla que sigui per tots igual.

Els preus dels últims anys eren ficticis, estaven inflats, i els d’ara són correctes”, explica Sílvia Marín, responsable

de Rústic Berguedà. A més, afegeix que els immobles han baixat i que hi ha gangues, però que el client no pot pretendre rebaixes de preu desorbitades: “No ens podem saltar l’escala de valor dels immobles, és a dir, no podem pretendre que una casa a la millor zona de Berga o comarca ens valgui igual que un pis de quatre habitacions, encara que aquest sigui una peça excel·lent”, matisa Marín.

Els experts asseguren que ara és un bon moment per buscar un immoble que satisfaci les expectatives. Si bé la venda acostuma a ser un procés net, LES FRASES

“No ens podem saltar l’escala de valor dels immobles: sempre n’hi ha de més cars i de més barats” “Els preus dels últims anys eren ficticis i inflats; els d’ara són reals” “És molt gratificant retrobar un client satisfet amb l’habitatge que ha comprat”

40

el lloguer presenta més problemes. “El lloguer avui en dia no està emparat per res. Pots fer assegurances, pots fer l’aval lloguer, pots fer el que vulguis que si la persona en qüestió no vol pagar o té una pensió no contributiva que no arriba als 600 euros, el propietari queda totalment desprotegit”, comenta Marín, que considera que s’haurien d’aprovar mesures que garanteixin l’emparament del propietari. “Si ara el Govern potencia tant el lloguer, s’hauria de trobar la manera d’agilitzar qualsevol impagament i el posterior desnonament, ja que d’això es valen els mals pagadors, que no els pot passar res”, defensa Marín.

Rústic Berguedà ofereix un seguiment de tot el procés de compra i disposa de serveis addicionals com un despatx d’advocats, gestoria, etc, per tal d’assegurar al màxim una bona operació immobiliària. Venen el pis, en fan el seguiment i intenten fer-ho bé. “Totes les peces tenen el seu encant i és molt gratificant retrobar un client satisfet amb l’habitatge que li has venut”, afirma Sílvia Marín, que se sent orgullosa de fer aquesta feina i de fer-la bé.

DBerga Pàgines especials ||| Immobiliàries | OFERTES >>

Xavier Urgelés PROMOCIONS ESTASELLES

“El mercat ha canviat”

MAIG DEL 2010

Una nova promoció al bell mig de Berga, ubicada a la Rasa dels Molins, i que respon a un plantejament ben diferent de la resta de promocions de la ciutat. Aquesta és l’última aposta de Promocions Estaselles. “En comptes de voler baixar molt el preus, hem encarat la promoció a un sector que busca qualitat en el sentit més ampli de la paraula. És un projecte diferent a la resta, ja que hem pensat molt en els elements comuns que molt cops es deixen una mica de banda, com ara el hall d’entrada, les escales, els replans, poder rentar o aspirar el cotxe dins del mateix pàrquing de l’edifici...” explica Xavier Urgelés, responsable de l’empresa. A més, afegeix que han ajustat molt el preu final de venda per causa de la situació actual i que allò que els seus clients valoren són els acabats, així com també la situació immillorable de la promoció i el fet de tenir tres façanes principals.

De les dues promocions situades a la Rasa dels Molins, la primera fase és la que està ubicada a la cantonada i que compta amb uns pisos més grans. En canvi, la segona fase

correspon a pisos més petits, que són pisos de dues i tres habitacions. Urgelés explica que vendre pisos a la gent jove és més complicat perquè sovint no disposen d’una entrada: “El problema que hi ha és que al mercat jove li està costant molt trobar finançament i ara mirem de buscar un solució a la mida de cadascú, sempre que sigui possible”.

En aquesta promotora també hi tenen cabuda els pisos de lloguer. De fet, Promocions Estaselles ha apostat molt pel casc antic de la ciutat de Berga.

El mètode de l’empresa es basa en comprar diverses finques, LES FRASES

“En comptes de baixar molt els preus, hem fet una promoció per a un sector que busca la qualitat en el sentit més ampli” “A la Rasa dels Molins, hi hem fet una promoció que pensa molt en els elements comuns, com el ‘hall’” “Cuidem molt el llogater”

41

rehabilitar-les, fer-les noves i llogar-les. “Cuidem molt el llogater tenint en compte les seves necessitats i intentem adaptar-nos-hi i buscar solucions, com ara moblar el pis si així ens ho demana”, explica.

Urgelés comenta que si els bancs oferissin finançament, es tornaria activar una mica la venda de pisos. També destaca que els clients s’informen molt més abans de comprar, són molt més exigents i, per tant, tancar una venda és un procés més llarg.

Promocions Estaselles va néixer l’any 1998. Al llarg d’aquesta curta però intensa trajectòria, la filosofia de l’empresa sempre ha estat marcada per la clara voluntat d’oferir als seus clients habitatges de qualitat i de mantenir-hi un tracte personal, objectius que dia a dia intenten complir, tot treballant amb un equip de professionals amb experiència.

En concret, va ser un 1 de maig quan la promotora va obrir portes i, per això, cada any per la Fira obre i fa algun tipus d’acció especial per celebrar el seu aniversari. Per això, sempre hi ha accions especials per commemorar la data.

DBerga PĂ gines especials ||| ImmobiliĂ ries | OFERTES |

PIRINEU 2000

“Estem maquinant una nova estratègia poc convencionalâ€?

Â’

 �����  ­€ �‚ƒ�„…†

‡

•

Âœ ¤ › Â&#x;

Âœ ¤ › Â&#x; ˆ ­ƒ‰Â?

Â?Š‹ ƒ­Œ…ƒŽÂ?Â?  ­ ‘ ÂŽÂ’ Â?Ž„ ÂŽ ­ Â? “ Â?  … ƒ ­ ” Â? Â? ĥ ‹ – Š Â? Â? • Â’ — Â? „ Š Â? Â? ‹ Š Â… Â? ”  … „ € ­ ” • „ Â? Â? ˜• Â?ƒÂ?”Â?­ƒ• Â?­ƒƒÂ?””Â? Š ‚™ƒš–ŠÂ?‰ …‚‹Š…Â?Â?€ ƒ­– › œŠÂ?Â?Â?žÂ?Ž­Â?Â?  ­€ › Â&#x; ÂĄ –…Â?Â? ‹…Ž –Â? €€…‰–­ƒ

El volum de vendes dels darrers anys s’ha reduït molt. De les tres o quatre vendes mensuals que feia una immobilià ria, ara en fa una, de mitjana. Per això, Pirineu 2000 busca estratègies creatives. L’any passat, va idear una oferta totalment trencadora que va tenir un ressò medià tic molt important. Es tractava de reduir el preu d’un pis 1.000 euros cada dia que passÊs a partir de l’1 de juliol, una mesura anticrisi tant per a compradors com per a venedors. Els particulars o els inversors podien adquirir un pis a bon preu, mentre que la immobilià ria aconseguia vendre un pis que tenia en estoc des de feia temps.

Si bĂŠ a dia d’avui tambĂŠ hi ha bones ofertes, la competència ĂŠs molt elevada i les immobiliĂ ries continuen disposant de molt estoc. Aleshores, SebastiĂ Franch, cap comercial de Pirineu 2000, assegura que ja estan treballant per distingir-se de la resta: “Estem maquinant una nova estratègia poc convencionalâ€?.

Optar per la compra en comptes del lloguer Ês una tendència poc arrelada enguany. Les entitats financeres es mostren

›‡ ˆ ÂŁ

Â? Â?

Â?

›’ ‡ ˆ

ݢ ‡‡ ˆ Â? Â?

… †

 › ¢’ ˆ ÂŁ

‡¢ ¢ ˆ

 �

Â? › › ݴ ˆ ÂŁ Âœ Â?

­ €

›

SebastiĂ Franch

MAIG DEL 2010

reticents al prĂŠstec de diners, fet que obstaculitza als negocis immobiliaris. “Hi ha alguna entitat bancĂ ria que sembla que tĂŠ ganes de posar-hi remei. Des de Pirineu 2000 ens hem mogut molt per tal d’aconseguir que les entitats apostin per ajudar a la compra. EstĂ bĂŠ que el banc no proporcioni el 120% o el 130% com feia perquè això eren bestieses però tampoc haurien d’esser tan seversâ€?, constata Franch.

Pisos nous amb 75 m2 per 120.000 euros amb dues habitacions dobles, bany independent, menjador de 26 m2, cambra de rentar, parquet, bons LES FRASES

“Sempre pensem estratègies comercials creatives per incentivar els clients potencialsâ€? “Hi ha alguna entitat bancĂ ria que sembla que tĂŠ ganes de posar remei a la falta de finançamentâ€? “Hi ha gent que encara espera per comprar, i això no tocaâ€?

‘ ˆ ÂŁ Âœ Â?

Â? Â

­ €

‚ ƒ

„

Â?

› ‘ ˆ ƒ Â

Â?

ÂĄ

42

acabats i terrassa de 16 m2.

Aquesta ĂŠs una de les bones ofertes que presenta Pirineu 2000. TambĂŠ disposa d’algun xalet a AviĂ amb acabats de primera qualitat. Segons SebastiĂ Franch, cap comercial de Pirineu 2000: “Aquest xalet acabat sortirĂ per uns 400.000 euros, que ĂŠs allò que abans es demanava d’un dĂşplex a Berga i, de fet, havĂ­em venut dĂşplex que s’havien pagat mĂŠs dinersâ€?.

Són ben poques les entitats bancà ries que presten el 80% de la taxació ja que la tendència Ês oferir nomÊs el 80% del valor mÊs baix, que generalment Ês el de l’escriptura.

Per tant, un pot optar per un habitatge d’oportunitat, però si disposa de poc capital, no pot comprar perquè el banc nomĂŠs li deixa el 80% del preu d’escriptura. Finançar sobre el valor total de l’immoble ĂŠs l’única cosa que facilita a la immobiliĂ ria poder tenir el 100% de la compra. “TambĂŠ hi ha clients que esperen que surti alguna oportunitat mĂŠs bona per comprar, cosa que no tocaâ€?, assegura Franch. AixĂ­ doncs, ara nomĂŠs cal esperar per veure amb quina nova idea ens delectarĂ Pirineu 2000.

‡ Â

Â? Â?

¢’ Ž­” ÂˆÂŁ

¢¥ Ž­” Â’ ÂˆÂŁ

„

¢ Ž­”

›œ ˆ Š ‹

Œ � �

­�

€ Â

… œˆ „ ��

 Â

†

 ˆ …‰‰

ÂĄ ÂˆÂŁ ÂĽ

Â’ Ž­” Â’ÂĄ ˆ

¢ Ž­” › ˆ

Â? ’‡ Ž­”• ‹…Ž–Â?ŠÂ?Â?Â? ŠÂ?‹€…”Â? ÂĄ ˆ ÂŁ Âœ Â?Â?

Â?

¢¥ Ž­”

C.Bruc,3 Berga. 93 822 20 82 / Pl.Ciutat, 2 Berga. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com / immobiliaria@pirineu2000.com

DBerga Ciutat ||| Bodes | TENDÈNCIES >>

MAIG DEL 2010

Les bodes del 2010 arriben amb vestits romàntics i tocs de color La moda nupcial d’aquesta primavera és més atrevida, amb combinacions de colors i estampats de quadres

Un vestit de núvia de teixits vaporosos i de color cru, com els que es porten aquesta temporada. ARXIU lons més folgats i més còmodes.

Es porten també els vestits amb el pit creuat, que fan una silueta en forma de V, realcen l’altura del nuvi i li fan una cintura més estreta i

Albert Garcia

Els casaments d’aquesta primavera arriben amb novetats pel que fa a la moda femenina.

Per a les núvies, els vestits s’ajusten més al cos i els escots són més generosos.

La majoria de dissenyadors aposten per unes inspiracions romàntiques i uns teixits vaporosos i delicats, de seda o gases, amb ornaments de plata i de vidre. Com sempre, triomfen els colors blancs i els crus, però també hi ha notes més atrevides, com grisos, vermells i, fins i tot, negres. Els vels, també romàntics, són d’estil antic, reixats i de glamur dramàtic.

Per als homes, s’han acabat els vestits ajustats dels últims anys i arriben americanes i panta-

LLOCS

Sant Llorenç i Sant Joan guanyen pes A Berga, el més habitual és celebar la boda a Queralt. Però hi ha dos llocs alternatius que guanyen terreny: l’església de Sant Joan, més urbana, i fora de la ciutat, Sant Llorenç, a Guardiola, un temple romànic acabat de restaurar. Per a les bodes civils, l’Ajuntament garanteix cerimònies excel·lents a la sala de plens

esvelta. Els negres desapareixen i arriben tons carbons, amb ratlles i més elegants. Per als més atrevits, curiosament, hi ha estampats clàssics: potes de gall, quadres príncep de Gal·les i espigues.

Al cabell, les trenes de qualsevol tipus s’incorporen a pentinats amb cues petites o grans, posades de costat, i amb extensions. Hi ha dues tendències alternatives pel que fa als pentinats: cabells deixats anar o bé elevats a l’estil dels anys 70.

Pel que fa al maquillatge, s’imposa la naturalitat, sense excessos i sense colors massa cridaners. Els tons pastel i els càlids guanyen terreny.

A la sala del banquet, els més clàssics poden optar per papallones, pètals de rosa i espelmes.

I els més moderns, sobretot de cara a l’estiu, hi poden posar globus de paper il·luminats per dins.

43

DBerga Ciutat

MAIG DEL 2010

44

||| Bodes | BERGUEDANS >>

J. RAMON

BELLA

A.V. Quatre Barris i M. TERESA ROMA

1976

J.CARLES SOSA Cap colla Nans Vells

i QUERALT GONZÁLEZ

1998

DOLORS

SANTANDREU Historiadora i ÀNGEL PARCERISA

1981

GRANS

BODES

DEL SEGLE JAUME FARGUELL

En una iniciativa inèdita, reunim les fotos dels millors casaments de les últimes dècades dels berguedans populars

Exalcalde de Berga i TERESA GUIXÉ

1967

RAMON CAMPS

Exalcalde de Berga i EVA GARCIA

1975

DBerga Ciutat ||| Bodes | BERGUEDANS >>

MAIG DEL 2010

MIQUEL MÀRQUEZ Xef Restaurant Sala i MONTSERRAT SALA

1972

EDUARD CUENCA

Redacció

Diu la tradició que el dia del casament és el més feliç de les nostres vides. Passats els anys (o les dècades), la percepció pot canviar, sobretot si el matrimoni no funciona. Però, en tot cas, les fotos del casament són sempre per emmarcar.

Passen els anys i la gent es continua casant. Però, la manera com ens casem ha canviat, i molt, amb el pas de les dècades.

Els casaments del segle XX eren sempre catòlics, apostòlics i romans. I queraltins, hi hauríem d’afegir, perquè totes les bodes de Berga durant la dictadura es feien a Queralt. Ara, en canvi, el principal escenari de les bodes berguedanes és la sala de plens de l’Ajuntament.

Continua a la pàgina 47

Cap Mossos d’Esquadra i ROSA CASTILLA

2009

RAFAEL FEBRERO A. V. Santa Eulàlia i M. CARME TORNER

1982

45

Ciutat

FERMÍ RIU

MAIG DEL 2010

JULI GENDRAU

Ràdio Berga

i KARINA SUADES

Alcalde de Berga i QUERALT GONFAUS

1992

2000

XAVIER TRISTANY

RAMON SOBREVIAS

2009

1974

Propietari Voilà i ex Satan i EMMA COSTA

46

||| Bodes | BERGUEDANS >>

Cap de colla dels plens i NÚRIA ALÀS

DBerga Ciutat ||| Bodes | BERGUEDANS |

MAIG DEL 2010

MANEL MEDINA

Director Canal Taronja i ISABEL CADENAS

1998

ROSER FARRÀS

AV Capdamunt de la Vila i JAUME CORTINA

1977

L’estètica, evidentment, també ha canviat. La majoria de dones continuen vestint de blanc, tot i que hi ha alguna atrevida que prova sort amb altres colors. Una altra cosa, però, és el patronatge. Abundaven fa dècades els guants, els vestits llargs, els recollits amb fantasia i tota mana de vels, capes i xals que, vistos avui, són vestigis prehistòrics.

La moda nupcial masculina, en canvi, no ha evolucionat al mateix ritme.

Els homes no han sortit de l’americana i la camiAV Font del Ros sa, i la fantasia continua sense brillar. Els llacets i i LLUÍS CAÑADA les armilles, això sí, han caigut en desús.

I l’estètica morfològica, és clar, també canvia amb el pas del temps. Els anys i les dècades ens regalen quilos, ens els reparteixen de dalt a baix d’una manera tota estranya, i el cos revela l’evidència que ja no som tan joves.

Des del sofà, repassem les fotos. Acompanyats, ens mirem l’un a l’altre, assentim i somriem.

Cuiner d’Els Casals Pensem feliços que i MARTA PUIGANTELL continuem enamorats.

Potser, fins i tot, més enamorats que mai.

DOLORS CORTS 1970

ORIOL ROVIRA 1999

47

DBerga Ciutat ||| Benestar | ACTIVITAT FÍSICA >>

Albert Navarrete LLICENCIAT EN CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT

Ara que ve el bon temps...

ACTIVA EL TEU COS!

MAIG DEL 2010

1

Tria les acitivats que més et motivin

2

Adreça’t a una instal·lació esportiva

És imprescindible que comencis amb bon peu i amb ganes. Tenim un entorn natural privilegiat que fa molt agradable caminar, córrer i o anar en bicicleta. I, a més, són activitats que no et costaran ni un euro. Camina o corre a l’antiga via del tren de Pedret, vés en bicicleta a Avià o Graugés, puja a Queralt al teu ritme...

Si prefereixes alguna activitat més dirigida, allà podràs triar i remenar entre tota l’oferta disponible i, a més, et podràs assessorar amb un professional de l’esport.

Potser t’agrada l’aigua i pots fer natació o aiguagim, potser prefereixes ballar amb activitats com l’aeròbic, o pedalar amb música fent ciclisme indoor, tonificar la musculatura amb peses i/o pilates o relaxar-te i estirar els músculs amb un ioga.

6

7

Has hivernat aquest any i decideixes tornar-te a activar?

Doncs segueix aquests deu consells per garantir uns inicis agradables i sobretot que no ho tornis a deixar!

Convida la família i les amistats

Si et motiva fer activitats en grup, engresca alguna amistat o familiar que comparteixi les ganes de començar.

L’un per l’altre us motivareu més i tindreu menys excuses per no anar a practicar aquell dia.

Camineu o correu en grup, intentant poder mantenir una conversa mentre ho feu.

D’aquesta manera també sabràs que la intensitat és l’adequada.

En general, mou-te més!

Pots anar a comprar al mercat a peu, no utilitzar l’ascensor si els teus genolls estan en bones condicions, aixecar-te cinc minuts per estirar les cames cada dues hores d’estar davant de l’ordinador...

Recorda que tot suma. El mínim d’activitat física que hauries de fer, comptant el que camines o et desplaces, hauria de ser 30 minuts al dia, cinc dies a la setmana.

48

DBerga Ciutat ||| Benestar | ACTIVITAT FÍSICA |

3

Comença progressivament!

Si els inicis són suaus-moderats i vas incrementant progressivament les teves fites, evitaràs tenir cruiximents (les mal anomenades agulletes) i sensacions desagradables.

No vulguis anar a la Figuerassa pel dret a la primera sortida o anar cinc dies a matxacar-te al gimnàs la primera setmana.

Proposa’t de 2 a 3 dies a la setmana per començar, i incrementa-ho fins a 5 amb el temps.

MAIG DEL 2010

4

Màxim, a mig termini. Per exemple, si has decidit tornar a córrer i fa mesos que no ho fas, comença combinant dos minuts caminant a bon pas i dos corrent suau, repeteix-ho cinc vegades el primer dia i vés pujant gradualment els minuts totals i els de córrer respecte de caminar.

Si vols aprimar-te, marca’t l’objectiu realista d’aprimar-te un quilo o dos al mes, i no vulguis perdre’n quatre en una setmana. D’aquesta manera, serà més fàcil que continuïs.

9 8

Premia els teus progressos i constància

Però no amb una fartanera de croissants, que cal cuidar l’alimentació!

Si vas decidir anar a córrer dos cops per setmana i fa dues setmanes que ho estàs aconseguint, celebra-ho anant al cinema o comprant aquella samarreta que no gosaves.

Objectius assolibles a curt termini

Els miracles no existeixen

No et deixis entabanar per publicitats on et venguin canvis radicals sense cap esforç i en molt poc temps.

Una màquina on t’endollis i estiguis quiet o quieta no és el mateix que pujar a Queralt dos cops per setmana...

L’activitat física ha de ser una part més de la teva vida, com rentar-se les dents.

Només amb la constància aconseguiràs tots els seus beneficis.

5

No ho deixis! Ara ja has començat!

Si t’estàs desmotivant, canvia d’activitat, però no tornis al sofà, que és un mala companyia si el veus massa hores al dia.

Incrementa setmanalment els minuts que caminis o nedis, aixeca una mica més de pes progressivament o, en lloc de practicar dos cops a la setmana, fes-ho tres o quatre, fins a cinc.

10

Deixa’t assessorar pel teu metge

Per últim i no menys important, si ja passes dels 40 o bé saps que tens alguna dolència, consulta el teu metge o metgessa o bé un professional de l’esport per tal de poder fer l’activitat física que més et convingui i no sigui perjudicial per a tu.

Mai no està de més treballar sobre segur!

49

DBerga

DOpinió

Editorials

Estendre la Fira més enllà del recinte: un encert

L

a Fira de Maig de Berga s’estén aquest any per tota la ciutat. Hi haurà Fira al barri vell, gràcies a la mostra Art al Call i també a les passejades amb segway pels carrers del nucli antic. I també a la zona esportiva municipal, amb activitats dedicades al món del motor.

L’extensió de la Fira de Maig per tota la ciutat és una bona notícia per a Berga. Cal, però, anar alerta. No es poden contraprogramar les activitats que es facin al Vall fins al punt de desviar els assistents i de dispersar-los excessivament.

El que cal és combinar un pes central de la Fira de Maig a la plaça Viladomat i al passeig de la Indústria amb altres activitats puntuals en punts diversos de la ciutat. Això és el que s’ha fet aquest any, i està bé. Per acompanyar aquesta decisió municipal, no estaria malament que alguna dia poguéssim veure oberts per la Fira tots els comerços de tots els barris.

Una indústria alternativa davant del declivi tèxtil

L

a indústria tèxtil mostra símptomes d’un esgotament definitiu. Les escasses fàbriques que van sobreviure a la gravíssima crisi dels anys 90 (més greu encara que l’actual des de l’òptica del Berguedà) han caigut ara.

Només han sobreviscut algunes especialment innovadores o, com a mínim, amb productes diferenciats. Ho han passat malament, però s’han diversificat, han buscat noves oportunitats i s’han redimensionat.

L’època en què les fàbriques tèxtils donaven feina a milers de persones va acabar ja fa vint anys. Aquesta crisi farà que potser ni tan sols arribin a un grapat de centenars.

La comarca, doncs, ha de buscar noves oportunitats industrials. L’agroalimentació és un bon camí, i ja hi ha algunes experiències berguedanes encoratjadores en aquest camp.

D Publicació Informativa del Berguedà Número 29. Any 5. Maig del 2010 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Coordinació general Jaume Fíguls Redacció Anna Costa, Maite Flores, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens Direcció d’art Xavi Rosiñol

Direcció comercial Raquel Pelfort Disseny comercial Emma Costa Impressió Gràfiques de Premsa Diària Bústia a bústia Unipost Distribució 15.000 exemplars Dipòsit legal B.53607-2006 Difusió controlada per OJD/PGD

MAIG DEL 2010

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

50

Megafonia

Estandard

Sa parada

Individu que es passa els dos dies de la Fira de Maig de Berga bramant com un desesperat per atraure públic al seu estand i a conseqüència d’això es queda molt afònic

Arma innòcua de petites dimensions en forma de fletxa que es reparteix entre els visitants a la Fira de Maig perquè la llencin amb la mà contra els estands lletjos

Dit de la dona que ha vingut des de Ses Illes per muntar una parada d’ensaïmades i formatge de maó a la Fira de Maig de Berga i que s’acaba de divorciar del seu marit

Ramon Felipó

Armengou i Vinyes Fa temps que són morts però la seva obra encara no s’ha editat mai íntegrament Caldria posar-hi remei ràpidament

M

ossèn Josep Armengou i Ramon Vinyes són dos dels literats més importants de Berga del segle XX. Tots dos ja fa anys que per desgràcia són morts, però la seva obra encara mai no ha estat íntegrament editada. Mai no podré entendre com es pot homenatjar un escriptor amb vetllades literàries, sopars o d’altres cerimònies si no es pot llegir tota la seva obra escrita.

Mossèn Armengou, des del seu carrer Major de Berga, va fer una obra capdavantera en la defensa dels drets nacionals de la nostra pàtria, Justificació de Catalunya, i encara no s’ha fet mai una edició íntegra i comentada de la versió clandestina o, millor, de les dues o tres versions diferents que hi ha.

Amb La Magrana i després gràcies a Jaume Huch n’hem pogut llegir una versió edulcorada, limitada i, diguemho clarament, modificada, mentre que l’original que va circular àmpliament els anys de la resistència antifranquista no s’ha editat mai, i de diferencies, n’hi ha a dojo.

El seus dietaris, dipositats pels seus hereus i família tampoc no estan editats i

obres bàsiques com les que va escriure Mossèn Armengou sobre l’escut de Berga o sobre Queralt fa anys que estan exhaurides. Sort que, un cop més, el Jaume Huch reedita periòdicament el seu llibre de la Patum.

Ramon Vinyes, el sabio catalán d’en Garcia Marquez, té una amplia obra editada als anys 20 i 30, té originals inèdits, té prosa, teatre i poesia... i, si no fos per un llibret editat amb alguns dels seus versos per l’Ajuntament de Berga o la infatigable tasca de l’editor Jaume Huch, res de res. En Jaume, des l’editorial L’Albí, ha anat editat de forma periòdica algunes de les seves obres.

Envejo pels nostres autors berguedans morts el tracte que han dispensat els ajuntaments de Blanes amb Ruyra, d’Olot amb Vayreda o de l’Empordà amb Fages de Climent.

L’obra de tots aquests escriptors catalans coetanis de Vinyes ja esta íntegrament editada.

Aquí, pel que es veu, va per llarg, sort n’hi ha

que com a mínim els originals d’Armengou o de Vinyes estan dipositats i inventariats a l’Arxiu de Berga...

Potser algun dia tothom, els berguedans o els forasters, podrem gaudir de tota l’obra d’Armengou i de Vinyes.

Aleshores, sí que es podran fer vetllades literàries i sopars d’erudits, tothom podrà llegirlos i no caldrà buscar les antigues edicions a les llibreries de vell de Barcelona o anar a l’Arxiu de Berga a veure si es que et deixen consultar algun manuscrit de Vinyes i Armengou...

Ramon Felipó és bibliògraf

DBerga Opinió

MAIG DEL 2010

51

Robert Calvo

Jo també sóc fan de les senyores que...

Ens en fem admiradors a Facebook i, de fet, les estimem molt Són les senyores entranyables que es guarden el mocador als pits, les que llegeixen tot movent els llavis i les que es passen tot el sant matí a l’ambulatori

L

’avorriment no està permès a Internet, i molt menys a la primera gran xarxa social del món: Facebook.

Tothom qui utilitza aquesta eina de comunicació entre amics i coneguts té l’oportunitat d’expressar-se i unir-se a diferents grups de temàtiques molt variades.

Però el més destacat a Facebook és el protagonisme de les senyores (sobretot, senyores grans).

La cosa va començar com una broma i ja s’ha convertit en un fenomen de masses que no deixa passar cap tema d’actualitat. Són aquelles senyores que tots tenim com a veïnes al poble o a la ciutat i que tenen trets molt característics.

La broma va començar fent un homenatge a les senyores que es posen una bossa de plàstic al cap quan plou al carrer. Qui no ha vist mai aquesta estampa? Doncs, amb la tonteria, aquestes dones ja tenen més de 140.000 admiradors.

Després d’això, van arribar aquelles senyores que es guarden el mocador als pits, les que amaguen la bossa quan veuen un jove, les que llegeixen movent els llavis, les que discuteixen per veure quina està

Primer, va ser una broma i ara ja s’ha convertit en un fenomen de masses a Facebook Tots hem vist una senyora que es posa una bossa de plàstic al cap quan cauen quatre gotes

més malalta o les que passen tot el matí a l’ambulatori.

Ah! Aquestes últimes són apassionants! Tots sabem que l’avorriment pot portar algunes jubilades a omplir la sala d’espera del centre d’atenció primària quan es podien haver quedat a casa sense patir pel seu estat de salut.

Unit a això, podem destacar el grup que homenatja aquelles senyores que

s’automediquen. També en conec unes quantes, d’aquestes.

Però n’hi ha moltes més.

M’agrada un grup de senyores que surten a prendre la fresca i també un altre de molt divertit que para atenció a aquelles senyores que surten amb una cadira al carrer i munten el seu propi Sálvame Deluxe. Ara que arriba l’estiu, de ben segur que tornarem a veure aquesta imatge als carrers i places dels nostres pobles. Són senyores que organitzen tertúlies que ja les voldrien moltes cadenes de televisió i on es debaten els temes més importants de l’actualitat mundial.

Bé, en realitat es dediquen a posar verd a mig poble, però és igual.

Deixem-ho així.

Per a aquelles que no

facin això, sempre els quedarà el grup de senyores que conversen soles amb la tele.

Amb tot, Facebook encara té lloc per encabir grups divertidíssims sobre senyores de tot tipus. Com aquelles que roben sabons, tovalloles i raspalls de dents als hotels, o les que diuen cocreta, arràdio o amotu.

I sempre quedaran les que creuen que sempre et quedes amb gana i et proposen ferte un ou ferrat. Això ens ha passat a tots. “Segur que t’has quedat amb gana... Et faig un ou ferrat?”.

Ja veuen que les senyores s’han convertit en un autèntic fenomen a Facebook. I això és imparable. Cada dia són més aquells que creen grups surrealistes amb senyores de tot tipus.

Com aquelles que pensen que María del Monte i Falete són la mateixa persona o les que també troben gran similitud entre Paco Clavel i Rouco Varela. M’encanten.

Jo crec que algú ja hauria d’estar creant el grup: senyores que van a la Fira de Maig i agafen el diari perquè és gratuït.

El diari, els bolis, els clauers, les enganxines...

Visca les senyores!

Robert Calvo és periodista

AVILUM 5x2

DBerga Opinió

MAIG DEL 2010

52

Anna E. Puig

Verd primavera Ningú ha estat mai capaç d’immortalitzar un color que ens fa ressuscitar És el verd de quan s’allargar el dia, dels primers passejos del capvespre, d’aquella alteració inexplicable de les sangs que enamora el més pintat

N

’hi ha que es passen els dies esperant que arribi la primavera eterna.

Què té de diferent de la resta d’estacions de l’any? La primavera, la ditxosa primavera, què té d’especial per sobre de les altres tres? Seríem veritablement feliços si no existissin també estiu, tardor i hivern?

La primavera és un color verd inexplicable, màgic, que apareix de cop, sense previ avís i que no es pot trobar a cap carta de colors. Hi ha el verd menta, el verd oliva, el verd maragda, el verd poma àcida però ningú ha estat mai capaç d’immortalitzar el color verd

primavera. És potser aquest verd primavera el que ens retorna l’esperança d’aconseguir, aquesta vegada sí, ser tot allò que volem ser.

Un verd fotosintètic, un ressuscitar de mort a vida, un revenir de coratge, les ganes de tot. És l’hora d’allargar el dia, dels primers passejos del capvespre i de tornar a asseure’s a la cadira del terrat. És anar a comprar el pa sense pressa i de men-

jar-se pel camí el crostó. Partits de futbol de dissabte havent dinat, i diumenges de costellades o algun arròs caldós amb la colla. Primavera és qui per Pasqua res no estrena res no val, és el florir del cirerer i de l’impactant esclat de l’ametller. És triar un llibre encertat i la rosa més ufana.

La primavera és un mi major, un constant al·legro que ens ajuda a sortir del mal pas de l’hivern i que ens permet sortir del cau on ens havíem reclòs durant tot un període d’hivernació. La primavera és mànigues de camisa arremangades, mocasins i vermuts de martini amb oliveta i ulleres de sol al cap a la terrassa del nostre bar preferit. És destapar les torretes de geranis, replantar hibiscos, renovar petúnies i esqueixar rosers. És farcir els balcons de noves tonalitats i, sobretot, de moltes olors.

Primavera és, indispensablement, el perfum de pólvora dels Quatre Fuets, de vidalba acabada de tallar, el primer picar del tabal, ball de l’àliga i un repic de mans de nan nou. És l’aire de la capa del gegant a la cara i un cop de trena de nan vell. És l’al·lèrgia a les gramínies, el vol incontrolat del pol·len i aquella alteració inexplicable de les sangs que enamora el més pintat. Per això primavera és també ulls vermells, mocadors de paper i homeopatia.

Primavera és desanamorar-se i enamorar-se. És un ja no t’estimo però no et vull cap mal, primavera és un t’estimo i no goso dir-t’ho.

Comptem els anys per primaveres perquè la primavera és, en definitiva, l’amor correspost amb la vida.

Anna E. Puig és llicenciada en Dret

Xavier González-Costa

Bones fires, berguedans!

Fa un mes, hi va haver a Berga la primera fira de la solidaritat Hi va passar poca gent, potser en part perquè encara hi ha gent que veu els temes solidaris com una cosa només dels que volen curar el seu sentiment de culpa

J

atorna a ser la Fira del primer de maig!

Quan era petit, d’aquesta, en deia la fira dels cotxes, mentre que a la de Santa Tecla en deia la dels cavalls, que –també us ho he de dir– a mi era la que m’agradava més.

Tanmateix, ara fa un mes, a Berga, vam estrenar una nova fira, la d’entitats solidàries, i ens hem de felicitar, berguedanes i berguedans, perquè hi va haver tretze organitzacions representades cosa que, per una comarca de la magnitud demogràfica de la nostra, està molt i molt bé, si –a més– tenim en compte que n’hi va haver encara d’altres que no hi van poder ser presents.

Això vol dir que –aprofitant les paraules d’aquell– “no estem tan malament” i que, malgrat totes les crisis que ens

toca d’entomar, encara hi ha sensibilitat per les persones i situacions més desafortunades, d’aquí al costat o d’enllà de més enllà, tan se val.

Ara bé, un cop muntada la fira aquell dissabte al Vall, si descomptem els familiars i amics més íntims, les autoritats i els funcionaris municipals (a qui s’ha de felicitar per la iniciativa), quatre que sí que van passar interessats i algun distret que no trobava la parada de les taronges, no va venir gairebé ningú.

I d’això ja no en podem estar tan orgullosos.

Potser va ser perquè la nevada va fer canviar la

data i no es va informar oportunament o que tots anem tan atrafegats que un dissabte al matí és difícil de trobar el moment. Però també pot ser que encara hi ha qui pensa que això de passar a davant en temes solidaris és cosa d’aquells que volen curar el seu sentiment de culpa, per gaudir de la vida que ens ha tocat de viure (ningú pot triar allà on neix), i es compadeixen d’aquells altres que ho tenen pitjor. I, aleshores, amb aquest argument d’excusa, ja no cal fer res, perquè fer alguna cosa seria ésser còmplice d’aquests paternalismes fariseus.

Jo no diré que, alguna vega-

da, no tinguin raó en la base de l’argument. Ara bé, us puc assegurar que a aquells que pateixen i reben les ajudes de totes aquestes persones i organitzacions que treballen pel tercer i pel quart món, se’ls en fot la filantropia o la hipocresia de l’origen dels recursos que els arriben, perquè la qüestió és que arribin i ja està. I perquè puguin arribar hi ha d’haver algú que ho faci arribar i algú més que l’ajudi i molts més que els donin suport, i que aquest suport sigui de veritat.

Ara toca la fira dels cotxes i després la dels cavalls. I el proper mes de març, recordeuho, si res no falla, la de la solidaritat.

Bones fires, berguedans!

Xavier González-Costa és actor i escriptor

DBerga Opinió

MAIG DEL 2010

53

Ramon Minoves

Turisme d’hivern i d’estiu?

Al principi, va sorprendre que Barcelona opti a acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern Amb el temps, però, queden clars els efectes que podria tenir un esdeveniment com aquest per a l’esport i sobretot per al turisme pirinenc

L

a passada tardor, vàrem conèixer pels mitjans de comunicació que Barcelona confiava amb el Pirineu per organitzar una candidatura pels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022.

A priori, aquesta declaració va semblar sorprenent. Però, a mesura que passen els dies i es pot analitzar i reflexionar, tot tocant de peus a terra, es poden anar veient les possibilitats que aquest projecte pot reportar a tot el Pirineu català des de la perspectiva esportiva però sobretot turística. És evident que la comarca del Berguedà és una comarca del Pirineu i que, per tant, una declaració d’aquesta mena no ha passat de llarg en el sector turístic, econòmic i institucional de la comarca.

La seva proximitat amb l’àrea de Barcelona, a través de la carretera C-16, i a les grans infrastructures d’esquí de La Molina i Masella fan del Berguedà un territori de pas i proper a aquest possible gran esdeveniment, uns Jocs Olímpics d’Hivern, que no escapa a ningú.

Tots els experts en turisme coincideixen que el Berguedà té un potencial paissatgístic, cultural, gastronòmic i turístic

La candidatura olímpica de BCN no ha passat de llarg al Berguedà, comarca de Pirineu S’ha de continuar fent la feina del dia a dia com ha fet el turisme rural ens els últims anys

de gran qualitat.

Malgrat això, la comarca ha deixat de ser un referent en esports d’hivern. Amb tot, però, el Berguedà té un potencial en el terreny dels esports d’hivern que cal aprofitar els pròxims anys a partir de les estacions d’esquí dels Rasos de Peguera (tancada des de fa uns anys) i Coll de Pall que, amb el futur enllaç amb telecadira cap a La Molina, es converteixen en uns espais a tenir en compte per a aquest projecte de futur olímpic.

Amb tot, però, amb aquesta visió de futur olímpic, hi ha massa elements que depenen de l’atzar i de riscos indeterminats.

Per això, cal seguir treballant de forma conjunta i co-

AVILUM 5x2

ordinada a partir de tots els agents implicats: empreses, professionals del turisme, el sector del comerç, administracions, etc., per fer del Berguedà un espai on cada vegada resulti més interessant fer-hi estada, pels seus potencials en recursos paisatgístics, naturals, culturals, etc.

La questió olímpica ja arribarà si és que ha de ser. De moment, s’ha de seguir fent la feina del dia a dia per anar millorant, tal com fa el sector del turisme rural, que, en aquests darrers quinze o vint anys, ha estat un bon exemple d’un treball i d’un esforç diari de la gent del país per aprofitar uns re-

cursos naturals i paissatgístics, amb harmonia i equilibri amb el territori i amb la gent que hi viu. A més, aquesta proposta de turisme rural té validesa totes les èpoques de l’any, tant a l’estiu com a l’hivern. És per això que, des d’aquestes ratlles, vull seguir encoratjant la gent que, des de qualsevol punt de responsabilitat privada o pública, estan treballant per fer un Berguedà cada vegada més atractiu i millor per als visitants i per a la gent que hi vivim en qualsevol època de l’any.

Ramon Minoves és professor de TSI Turisme Sant Ignasi - ESADE Universitat Ramon Llull

DBerga Opinió

MAIG DEL 2010

Coses inútils Per Climent Vila

||| El bikini que es dissol en aigua

||| Així, el braç no se t’adorm...

||| Per dutxar-se en parella

Ha arribat el regal que somiaven molts homes heterosexuals i alguns exnòvios ferits. Només d’entrar a l’aigua, el bikini es desfà i s’esfuma. La noia pot tenir algun problema per sortir del mar...

No t’has trobat mai que, mentre estàs dormint, amb el cap t’aixafes el braç i et queda adormit? Un nou invent solucionarà els teus problemes: és un coixí amb un túnel per al braç!

No et pots separar de la teva parella ni quan et dutxes? Creus que una dutxa és una gran experiència eròtica? Ha arribat un telèfon de dutxa amb dos rajos: un per a tu i l’altre per a ell o ella.

| € | 9,99 euros | i | www.racheshop.de

| € | 74,68 euros | i | www.hammacher.com

| € | 13,40 euros | i | www.bettersex.com

54

Dues vinyetes ESTAMPES DE LA FIRA Per Raquel Flores

FA GRÀCIA Contemplar la vida, potenciar l’amistat, gaudir del bon temps o fer un cafè. Les terrasses, quin bon invent!

Clic! ||| Els animals també tenen calor Ja ha arribat la primavera i aquestes èpoques, al Berguedà, són sinònim de l’arribada del bon temps. Les persones humanes busquen les ombres i la fresca. I els gossos també intenten refrescar-se cada cop que en tenen l’oportunitat.

Foto Streamtahlos

L’enquesta ||| Quin és el teu lloc preferit de Berga?

EL CENTRE 12%

ELS AFORES 7%

97 vots | i | www.dbergueda.cat

L’ENTORN NATURAL 48%

EL MEU BARRI 32%

||| 1 | La contemplació Són un aparador de la vida als pobles i ciutats, del dia a dia, mentre prens una beguda o fas petar la xerrada amb els amics.

Un lloc ideal per lluir els darrers modelets de marca (shorts, xancles, samarretes, ulleres) a més de criticar qui passa per la vora, com va vestit, els darrers afers coneguts, etc. ||| 2 | El bon temps Quan esclata la primavera, comencen a sorgir les terrasses a les voreres o als espais d’aparcament més propers. Això sí, amb el permís a la mà i havent passat per caixa a l’Ajuntament.

Menció especial és el guarniment de la terrassa. N’hi ha que semblen carretes sense rodes de la Feria de Abril (tampoc no cal). ||| 3 | El comerç Les terrasses són un important element dinamitzador per l’ambient que generen. Potencien la vida i fan que la gent surti! Un gran invent!

Un, dos, tres!

TERRASSES Per Fermí Riu i Aurora Rodríguez

FA RÀBIA Sembla prohibit quedarse sota cobert quan fa bo. I si no ens ve de gust xarrupar el cap de les gambes al carrer?

||| 1 | La falta d’intimitat Les terrasses són un altre espai per al judici públic. Puja la temperatura i tots acceptem mostrar-nos en aquest aparador, on som analitzats i puntuats, i si nosaltres no som els jutjats, ens convertim en jutges. Qui no ha criticat mai des del púlpit d’una terrassa? Les terrasses ens converteixen en tafaneres de barri. Són el temple dels xafarders més recalcitrants! ||| 2 | La incomoditat Una terrassa no és garantia de confort. N’hi ha que estan a tocar d’un carrer on no paren de passar cotxes, d’altres pateixen el mal estat del paviment públic i en d’altres l’ombra és un concepte desconegut. Ah, i la meitat del cafè se’t vessa perquè la taula està coixa. ||| 3 | Els preus A sobre, et cobren un suplement per fer un viatget fins a la taula! Quin atracament!

DBerga

MAIG DEL 2010

55