El Ressò d'Avià - Número 64 - Febrer del 2010 by Bífidus Produccions

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Febrer del 2010

Pensar en el medi L’Ajuntament d’Avià signa el Pla d’Acció de l’Energia Sostenible. Pàgines 3 a 5 FOTO: AIGUA

Imatge captada a la zona de Sant Elies, a Avià, i que porta per títol ‘Per sempre’ SANTI ROCA

CULTURA

ACCIÓ SOCIAL

Tot el que està fent ara mateix l’Arxiu d’Avià

La gent gran es mou amb l’activitat física

Les actes dels plens i el padró de l’any 1863

Gimnàstica dolça i mobilitat reduïda

Pàgines 19 a 21

Pàgines 10 i 11

ENTITATS

La petanca, un esport amb arrels i molta activitat a Avià El Ressò 1

Pàgines 22 i 23

Editorial

Sumari SUSANNA CAMPILLO

03 MEDI AMBIENT 4PLA MUNICIPAL 06 ACTIVITATS 4AGENDA 07 SOCIETAT 4NOTÍCIES 09 ACCIÓ SOCIAL 4CÀRITAS 4GENT GRAN 4CONTRA EL CÀNCER 4ONG WAUKIKAY-AVIÀ 15 EDUCACIÓ 4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ 18 CULTURA 4ARXIU MUNICIPAL D’AVIÀ 4MEMÒRIA HISTÒRICA 22 ENTITATS 4PETANCA 4ATENEU 24 OPINIÓ 4RECOLLIDA SELECTIVA 4ELS TALLS D’AIGUA 4PLAÇA ABAT OLIBA 4ESCENARI AVIANÈS

Redacció L’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com. Demanem disculpes En l’exemplar anterior d’El Ressò, amb la portada dedicada a la gent gran, la nostra intenció era homenatjar la gent gran que viu la seva vida fins el final amb vitalitat i alegria. Vam triar la fotografia perquè era una de les seleccionades per a l’exposició d’en Josep Villaró i en Rossend Mangot durant la setmana de la gent gran. Ens va semblar que era una foto bonica que reflectia bé l’esperit de l’homenatge. Potser la combinació de la fotografia i el titular no va ser la més encertada. L’equip d’El ressò demanem disculpes a tots els qui es varen sentir ferits per aquest fet. Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació Ciutadana Dipòsit legal: B-37.167-89 Correu: ressoavia@gmail.com Impressió: Vallprint Composició: Bífidus Produccions

2 El Ressò

Medi ambient

“És un pacte entre municipis que promou la Unió Europea i que preveu reduir les emissions de CO2 un mínim d’un 20%”

Avià es compromet amb les energies netes UN PLA D’ACCIÓ IMPLICA L’AJUNTAMENT I ELS CIUTADANS. Text: Reg. M. Ambient Fa poc més d’un any, l’Ajuntament d’Avià va signar el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES). És un pacte entre municipis que promou la Unió Europea (no depèn dels estats) i que preveu reduir les emissions de CO2 un mínim d’un 20% en

els propers 10 anys. L’adhesió d’Avià a aquest pacte es va aprovar en ple i per unanimitat. L’acord implica treballar en dues direccions: una primera depèn directament de l’Ajuntament i suposa fer l’esforç de reduir la despesa energètica i augmentar l’eficiència de les dependències i dels equipaments municipals. La segona requereix la implicació dels habitants d’Avià, ja que té a veure amb hàbits de consum i amb la voluntat de cadascú de posar el seu gra de

sorra en la solució dels problemes mediambientals. Tot i que es mantenen moltes incerteses sobre el grau de contribució de l’activitat humana en el canvi climàtic, ja que es treballa sempre sobre probabilitats, avui dia cap expert en clima no posa en qüestió l’existència del canvi. Un altre tema és que no es tingui consciència de la gravetat del problema ni de la necessitat d’aplicar una solució urgent i immediata. “Tot s’arreglarà?” En l’àmbit de l’opinió pública, encara preval la sensació que tot s’arreglarà en el futur i que la mateixa tecnologia ens donarà les solucions que necessitem. Aquesta mentalitat és particularment estesa entre els habitants dels països occidentals, on encara no s’aprecien (ni es preveuen a curt termini) efectes que alterin la nostra vida diària. Més encara, el que veiem que sí que pot afectar el nostre benestar són les mesures de reducció del creixement econòmic que es proposen per frenar el canvi climàtic. No obstant, cada cop sóm més els que pensem que s’ha de replantejar el model energètic actual, molt lligat també a una determinada manera de concebre el desenvolupament humà. SenEl Ressò 3

Medi ambient

CONSELLS DE MEDI AMBIENT

PLA MUNICIPAL

se menysprear el rol que hi poden tenir els avenços tècnics en la minimització de la despesa energètica, sembla evident que la implantació de models energètics més respectuosos amb el medi no serà possible sense una reducció del consum, i una gran part del consum depèn directament de nosaltres, els ciutadans anònims. Accions individuals De vegades, quan un problema ens sembla massa gran i inabastable, la nostra reacció és tancar els ulls i dir-nos que, tot plegat, no hi podem fer res, però els petits gestos sí que poden ser importants quan els multipliquem pels milions d’habitants que té el planeta, per no parlar de la satisfacció personal de pensar que estem contribuint a un futur millor per a les properes generacions. I, si som capaços de pensar en el món com un de sol i la humanitat 4 El Ressò

Els stand by. Molts electrodomèstics (ordinadors, equip de música, TV, DVD...) tenen una llumeta d’apareça inofensiva, l’stand by. Tot i que l’import a la factura mensual potser no és gaire gran, Fecsa-Endesa calcula que al cap de l’any el consum dels llums pilot triplica el consum del mateix aparell. Connectant els aparells a una regleta amb interruptor, podrem apagar els stand-by quan no fem servir els aparells.

com un tot, tampoc no ens conformarem amb una visió a mig i a llarg termini del problema. Es diu que hi ha zones en què el canvi climàtic es podria veure fins i tot com una oportunitat, ja que l’augment de les temperatures podria fer habitables i cultivables extensions del planeta que en l’actualitat no ho són i el desgel deixaria al descobert terres aprofitables per a l’explotació humana. Però, suposant que això fos així i que es produís una adaptació, no faria més que augmentar les desigualtats nord-sud. Adaptació? En paraules de Desmond Tutu, arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap (Sud-Àfrica): “El terme adaptació ha passat a formar part del vocabulari estàndard del canvi climàtic. Però què vol dir adaptació? La resposta a aquesta pregunta és diferent se-

gons l’ indret on es respongui. Per a la majoria de la població dels països rics, l’adaptació ha estat fins ara un procés que s’ha fet relativament sense maldecaps. Protegits pels sistemes de calefacció i refrigeració, es poden adaptar a la meteorologia extrema prement el botó del termòstat. Davant l’amenaça d’inundacions, els governs poden protegir els residents de Londres, Los Àngeles i Tòquio amb sistemes de defensa climàtica molt elaborats. Què significa l’adaptació per a la població més pobra i vulnerable del planeta, els 2.600 milions de persones que viuen amb menys de dos dòlars al dia? Com s’adapta una agricultora pobra de Malaui quan

Medi ambient

CONSELLS DE MEDI AMBIENT

se menysprear el rol que hi poden tenir els avenços tècnics en la minimització de la despesa energètica, sembla evident que la implantació de models energètics més respectuosos amb el medi no serà possible sense una reducció del consum, i una gran part del consum depèn directament de nosaltres, els ciutadans anònims. De vegades, quan un problema ens sembla massa gran i inabastable, la nostra reacció és tancar els ulls i dir-nos que, tot plegat, no hi podem fer res, però els petits gestos sí que poden ser importants quan els multipliquem pels milions d’habitants que té el planeta, per no parlar de la satisfacció personal de pensar que estem contribuint a un futur millor per a les properes generacions. I, si som capaços de pensar en el món com un de sol i la humanitat com un tot, tampoc no ens con4 El Ressò

Medi ambient

PLA MUNICIPAL

formarem amb una visió a mig i a llarg termini del problema. Es diu que hi ha zones en què el canvi climàtic es podria veure fins i tot com una oportunitat, ja que l’augment de les temperatures podria fer habitables i cultivables extensions del planeta que en l’actualitat no ho són i el desgel deixaria al descobert terres aprofitables per a l’explotació humana. Però, suposant que això fos així i que es produís una adaptació, no faria més que augmentar les desigualtats nord-sud. Adaptació? En paraules de Desmond Tutu, arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap (Sud-Àfrica): “El terme adaptació ha passat a formar part del vocabulari estàndard del canvi climàtic. Però què vol dir adaptació? La resposta a aquesta pregunta és diferent se-

PLA MUNICIPAL La rentadora. Després del frigorífic, és l’electrodomèstic que més consumeix. El 90% del consum és per escalfar aigua. Cal procurar no rentar a més de 40º. No feu servir detergent en excés, i sempre sense fosfats. Si n’heu de comprar una de nova, penseu que l’eficiència la dóna el consum mínim d’energia.

Més informació a www.bcn.es/agenda21/A21_text/guies/estalvi_energetic.pdf

les sequeres més freqüents redueixen la producció? Potser retallant una alimentació familiar que ja és insuficient o traient els seus fills de l’escola. Com s’adapta l’habitant d’un barri marginal que viu sota llençols de plàstic i xapes de zinc a Manila o Portau-Prince a l’amenaça d’una intensificació de ciclons? Com se suposa que s’ha d’adaptar la població dels grans deltes del Ganges i el Mekong a la inundació de les cases i les terres? L’adaptació s’ha convertit en un eufemisme per parlar de la injustícia social a escala mundial. Mentre els ciutadans del món ric estan força protegits dels danys, els pobres, els vulnerables i la població que passa

fam estan exposats a la dura realitat del canvi climàtic en la seva vida quotidiana. Els pobres del món es veuen perjudicats per un problema que no han creat.” El canvi climàtic també provocarà pèrdua de biodiversitat als oceans i als ecosistemes àrtics, i això farà que s’extingeixin espècies que alimenten milions de persones. 200 milions de desplaçats Es calcula que el 2050 hi haurà més de 200 milions de persones desplaçades pel canvi climàtic (dades d’Intermon Oxfam). Com a avianesos, com a catalans, com a habitants de la regió mediterrània caracteritzada per una gran variabilitat climàtica, i amb importants nuclis econòmics, culturals i ecològics a la costa, ens hauríem de sentir especialment concernits. I, com a humans, habitants d’un mateix planeta, no

podem deixar de pensar que les nostres accions tenen repercussions sobre molts altres que no poden esperar, que ja n’estan patint les conseqüències. Accions senzilles Podem fer accions ben senzilles, com apagar llums innecessaris i posar llums de baix consum, no deixar la tele o els ordinadors encesos quan no s’utilitzen, ajustar el termostat de la calefacció a no més de 20 graus, rentar a temperatura baixa, aïllar bé portes i finestres, no deixar el motor del cotxe engegat quan estem aturats esperant algú o fent alguna gestió, anar a peu quan fem trajectes curts... Seran contribucions modestes però efectives per començar a canviar alguna cosa. Per a qualsevol informació, dubte o suggeriment ens teniu a la vostra disposició a l’Ajuntament. El Ressò 5

Activitats Agenda

Gen. 31

Ball: Joan Vilandeny. A les 18h, a l’Ateneu

Feb. 07 14

Ball: Ostres Ostres. A les 18h, a l’Ateneu

21 28

Ball: Josep Sáez. A les 18 h, a l’Ateneu

Ball: Elisabeth Mayoral. A les 18h, a l’Ateneu

Ball: Joan Vilandeny. A les 18 h, a l’Ateneu

Març 07 14 21 28

Ball: Ferran (Màxim). A les 18h, a l’Ateneu Ball: Jordi Bruch. A les 18h, a l’Ateneu Ball: Andreu. A les 18 h, a l’Ateneu Ball: Joan Vilandeny. A les 18 h, a l’Ateneu

6 El Ressò

Avià no para. Et proposem ballar a l’Ateneu, fer activitats per al benestar personal i buscar una parella... lingüística! Reiki i activitats al Casal de la Gent Gran PROPOSTES PER A L’ACTIVITAT FÍSICA I EL BENESTAR PERSONAL

A continuació, us fem un seguit de propostes per fer activitats en grup a Avià en l'àmbit del benestar personal i físic: 4Cada tercer dimecres de mes, de 4 a 6 de la tarda, a la sala sobre el consultori d’Avià, es fa la trobada del grup de reiki. Es tracta d’una activitat oberta. És un dia i un espai per compartir i practicar reiki. Per a més informació, podeu enviar un

correu a cercledereiki@ gmail.com. 4Gimnàstica de gent gran: dimarts i dijous de 9 a 10 del matí, al Casal de la Gent Gran. 4Gimnàstica per a adults: dilluns i dimecres, de 4 a 5 de la tarda, i dimarts i dijous, de 10 a 11, al Casal de la Gent Gran. 4Taller de memòria: dijous de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, al Casal de la Gent Gran.

Busquem voluntaris per la llengua UNA HORA A LA SETMANA PER COMPARTIR EL CATALÀ

Fa més d’un any que anem publicant notes, anuncis i articles sobre les parelles lingüístiques (Voluntaris per la Llengua) demanant avianesos que vulguin dedicar una hora a la setmana a conversar amb les persones que aprenen català i no el parlen amb fluïdesa. Pot ser una manera senzilla i enriquidora de contribuir que els nouvinguts estimin la nostra llengua i cultura i

una ocasió per nosaltres de conèixer una realitat diferent a la nostra. És possible que tots els avianesos tinguem una agenda tan apretada que no poguem dedicar una horeta a la setmana per fer un cafè o un volt pel poble compartint la nostra llengua? Quedem! Si voleu informació podeu trucar a l’Ajuntament de 8 a 15h, al 93 823 00 00

Societat MOVIMENTS DE POBLACIÓ DEL 01/0/2009 AL 26/01/2010

Naixements

Defuncions

Xavier Ferrer Sistach 01/09/09 Pau Dachs Sabata 08/09/09 Bernat García Gabriel 10/09/09 Iona Serra Tor 17/10/09 Aitor Garcia Ferrer 26/11/09 Carles Mas Martí 28/11/09 Eva Costa Coronado 15/01/10 Biel Benítez Xandri 22/01/10 Hazma Badaoui Lahlou 24/01/10

Emilio Palou Grau 02/09/09 Ramon Prat Espluga 21/09/09 Àngela Carrió Esquius 10/10/09 Lluís Montañà Coll 04/11/09 Dolors Sabata Malé 27/11/09 Nausica Palau Serra 27/11/09 Rosa Casals Puig 19/12/09 Pilar Santacreu Casals 01/01/10 Josep Pujols Pijoal 15/01/10

DEIXALLERIA MÒBIL SERVEI DE RECOLLIDA A L’APARCAMENT DE L’ATENEU

Calendari per al 2010 Dj. 28/01

Dm. 27/07

Dc. 24/02

Dj. 26/08

Dc. 24/03

Dl. 27/09

Dc. 28/04

Dc. 27/10

Dc. 26/05

Dj. 25/11

Dm. 29/06

Dm. 28/12

Notícies Cursos per trobar feina o millorar-la 4El Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà, a través del Servei d’Ocupació del Berguedà, ha organitzat un conjunt de cursos gratuïts dirigits a persones en situació d’atur i a persones interessades en una millora professional. Els cursos es divideixen en tres especialitats diferents: com trobar feina, com millorar professionalment i la reorientació laboral. Cada especialitat inclou diferents seminaris. Al llarg del primer trimestre del 2010, està previst impartir els quatre seminaris relacionats amb l’especialitat “com trobar feina” i que desenvoluparan les temàtiques de gestió del temps; conèixer els canals de recerca de feina; màrqueting personal i entrevista personal. El Servei d’Ocupació del

Berguedà treballa per oferir orientació i assessorament a aquelles persones que busquen feina, derivant-los a ofertes de treball, informant-los sobre cursos i ensenyant-los les diferents tècniques de recerca de feina. També ofereix suport a les empreses del Berguedà a trobar els treballadors que s’ajustin mçes be a les seves necessitats. El servei funciona actualment al municipi d’Avià, a més d’altres de la comarca. Per obtenir més informació sobre aquests cursos o inscriure-s’hi, es pot anar a les oficines del Consorci a Berga (pl. Sant Joan, 16, planta 1a.), o a l’Ajuntament d’Avià.

Ajudes i informació sobre l’habitatge 4L’Oficina Comarcal d’Habitatge ha editat uns tríptics en què explica les diferents línies d’ajuts i assessorament relaci-

onats amb l’habitatge: -Ajuts per pagar el lloguer -Renda bàsica d’emancipació -Subvencions per a situacions extremes -Llogaters que cerquen pis -Propietaris que volen llogar -Obres Aquest servei també pretén facilitar l’accés a l’habitatge als joves i a la població en general, amb l’objectiu d’incentivar el lloguer de pisos amb garanties, tant per als arrendataris com per als arrendadors. Per més informació, podeu adreçar-vos al Consell Comarcal del Berguedà (c. Barcelona 49, 3r. Tel. 938 213 553. Correu: ccbergueda@ccbergueda.cat). En virtut d’un conveni entre la Direcció General d’Habitatge i el Consell Comarcal del Berguedà, l’Oficina d’Habitatge formalitza les gestions referents a les matèries relacionades amb l’habitatge per tenir una presència més pròxima a la ciutadania. El Ressò 7

Defuncions

Emilio Palou Grau 0 Ramon Prat Esplug Àngela Carrió Esqu Lluís Montañà Coll Dolors Sabata Malé Nausica Palau Serr Rosa Casals Puig 1

Societat

Notícies Premis a la Festa de l’Esport per als esportistes avianesos

4El Consell Esportiu del Berguedà ha recuperat la Festa de l’Esport, que es va fer el passat 28 de novembre. El premi al millor esportista va ser per al pilot d’Avià, Marc Coma (esquerra). En la categoria júnior femení va guanyar Maria Xandri, del FS Gironella (dreta), i en cadet masculí, Jordi Junyent. Xavier Caballol va obtenir el premi a l’esportista discapacitat més destacat i Pep Graus (centre) se’n va endur un reconeixement com a comunicador esportiu.

Avià congela les taxes aquest 2010 4L’Ajuntament d’Avià ha congelat les taxes per aquest any. Totes les taxes mantenen el preu, tot i que hi ha tres petites modificacions: baixa la taxa d’escombraries, segons ha marcat el Consell Comarcal del Berguedà; s’apuja la taxa de l’escola bressol, perquè s’ha incrementat el preu en concepte de reserva de plaça (la resta del servei manté el preu de l’any passat); i, finalment, s’ha creat una taxa per les fotocòpies en color, que és un servei nou.

Nou enllumenat al parc del Tossal 4Avià ha renovat l’enllumenat i tota la instal·lació elèctrica del parc del Tossal i del carrer Gran Via. Així, s’ha millorat la il·luminació de la zona i s’ha 8 El Ressò

posat solució als talls de llum que tot sovint patien els veïns. L’Ajuntament d’Avià ja ha acabat les obres de renovació de l’enllumenat del parc dels Tossal. Els treballs han constitit a canviar el quadre elèctric, soterrar les línies i canviar tots els fanals. Els nous són de baix consum i de baixa contaminació lumínica. La instal·lació vigent era molt vella i es trobava en males condicions. Els fils penjaven dels arbres i, dia sí dia no, hi havia avaries que, en alguns casos, deixaven sense llum una part del municipi. Les obres han costat 50.000 euros, les ha dut a terme l’empresa de Berga Tecníber i s’han pagat íntegrament amb un ajut del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Consulta sobre la independència 4A Avià, s’està treballant en l’organització de la consulta sobre la independència de Catalunya. Ja s’han fet les primeres reunions d’Avià Decideix. La primera va comptar amb l’assistència de 21 persones i tot apunta que la consulta es farà a l’abril. De moment, tot just s’ha començat a posar fil a l’agulla després que l’Ajuntament, tant l’equip de govern, del PSC, com el grup de l’oposició, CiU, van aprovar donar suport a la convocatòria d’una consulta independentista. La primera onada de consultes es va celebrar a més d’un centenar de municipis d’arreu de Catalunya el passat 13 de desembre, però n’hi haurà més edicions. La pròxima serà el 28 de febrer i la següent, el 25 d’abril.

Acció social

“Des de Càritas, volem agrair el suport en les peticions de col·laboració, sobretot en les recollides d’aliments”

Gràcies per l’ajuda CÀRITAS AGRAEIX LA COL·LABORACIÓ EN L’ÚLTIMA CAMPANYA DE NADAL

Per les passades festes de Nadal, Càritas va fer una crida a la solidaritat avianesa amb diferents iniciatives perquè els ciutadans hi poguessin participar. Campanya ‘Il·lumina el Nadal’. Càritas va convidar a posar la Nit de Nadal un o més llantions a les

finestres i balcons del nostre municipi, per omplir-lo de llum d’esperança i amor. Els llantions es podien adquirir en diferents establiments i a l’escola.

aliments, per a les famílies ateses, a la rectoria. Moltes gràcies Des de Càritas Avià, volem agrair el suport que hem tingut en les diferents peticions de col· laboració, sobretot en les recollides d’aliments en diferents comerços del municipi, i també amb alguna aportació econòmica important, que ens ha arribat totalment anònima i que ens ajuda a poder continuar treballant.

Col·lecta missa de Nadal. Els donatius d’aquell dia es van destinar a les necessitats socials a què està donant resposta Càritas al municipi d’Avià. Recollida d’aliments. Els avianesos i avianeses van poder aportar

Reflexions sobre el què no és estimar Tots diem que ja en sabem d’estimar però massa vegades ho hem confós en quelcom bonic, fantàstic quasi lluminós. En aquest escrit us convidem a pensar una mica, a reflexionar. 4Estimar no és una sensació bonica d’un moment màgic. 4No és callar i aguantar sempre, ni és incapacitat per a queixar-se o per a defensarse. 4No és estimar no estimarse. Un mateix també ha de formar part de les persones estimades per mi, sinó és un amor incomplert i discriminatori. 4No es pot estimar a tothom igual. No és el mateix l’amor de pares, de fills, d’amics o

d’enemics... però el respecte i consideració com a persona sí que ha de ser exactament el mateix. 4Estimar no és una idea o unes paraules boniques sinó una manera d’entendre la vida, de relacionar-se i de gaudir. 4Estimar no és creure-s’ho tot ni ser de tant bona fe que tothom l’enreda. Només es pot estimar quan coneixes la realitat, l’engany i la mentida i busques la manera de fer-lis front. 4No és estimar despreciar el medi ambient, la natura. Quan estimes, estimes a tots i a tot i ets respectuós i considerat amb els altres més enllà dels benefici o necessitat que

en tinguis. 4No és estimar quedar-se tancat amb els “meus” i no reconèixer ni acceptar els diferents, els estranys o els qui no creuen o no fan el que jo penso. 4No és estimar negar el perdó o confondre el perdó amb dir “ho sento” i ja està. La reconciliació és la manera més digne i cabdal de l’amor. Sense reconciliació no hi ha estimació, ja que tots ens equivoquem i podem fer mal. 4No és estimar creure només en el que jo penso, sento i em ve de gust. Extret de la formació impartida per Eduard Fonts, psicòleg, al voluntariat de Càritas. El Ressò 9

Acció social

GENT GRAN

La gent gran es mou a Gimnàstica dolça per a persones amb mobilitat reduïda LA MADURESA ÉS UNA BONA EDAT PER CUIDAR LA FORMA FÍSICA DEL COS I CAL FER-HO Fer exercici de forma regular sempre és positiu, siguis jove o gran. En realitat, la maduresa és tan bon moment per cuidar la forma física com qualsevol altre, i tal vegada millor. Així ho asseguren els especialistes en medicina esportiva, el quals expliquen que un envelliment actiu ajuda a millorar el to muscular i algunes malalties. Qualsevol activitat o exercici físic ens pot servir en aquest sentit. Els metges recomanen la gimnàstica per a gent gran perquè millora el rendiment muscular i disminueix els músculs atrofiats per l’absència d’exercici. Encara que només sigui dues vegades a la setmana, una gimnàstica de manteniment serà bàsica per la salut de la gent d’avançada edat, que agraeixen sentir-se útils, sans i fer el mateix que els més joves. 10 El Ressò

Lesions El treball de psicomotricitat en la tercera edat, generalment no té un risc important de patir lesions, tot i això, primerament es farà un escalfament per tal de preparar i activar tots els elements del cos i evitar sobrecàrregues. Beneficis Com a beneficis generals que es poden aconseguir al realitzar les sessions hi trobem una: - Millora de la qualitat física - Millora de l’autoestima - Millora de la relació social vers els altres - Sensació de companyia - Millora de la qualitat de vida La preparació: escalfament Durant la primera fase de les sessions, es realitzen una sèrie d’activitats encaminades a activar el grup, lentament, a nivell muscu-

lar, articular... L’objectiu principal de l’escalfament és evitar les possibles lesions i començar a preparar el cos per a més endavant. És important situar el grup en l’espai físic i temporal. D’aquesta manera, el primer que es farà quan estigui tot el grup preparat per a començar, serà recordar el dia en que ens trobem (dia, mes i any) i l’hora, així com el temps meteorològic que fa (si els components del grup tenen un bon nivell cognitiu i de comprensió, es pot realitzar entre tots aquest recordatori). Els participants es trobaran asseguts en una cadira. Cada exercici ha de realitzar-se un mínim de 5 vegades cadascun i repetir-se, com a mínim, 2 o 3 vegades al dia.

Acció social

GENT GRAN

Sessions cada dimarts i dijous a l’Ateneu CLASSES PER MILLORAR L’ORGANISME I AFAVORIR LA MOBILITAT ARTICULAR.

Text: M. ALBA

El nostre cos és un instrument que ens permet desplaçar-nos, relacionar-nos, i intervenir en l’ambient que ens envolta. És necessari dedicar-li un temps i cuidar-lo SEMPRE. A qualsevol edat, és possible i cal realitzar una activitat física adequada a les condicions de cada persona. Quan parlem de realitzar una activitat física, no tan sols ens referim al fet de moure el conjunt d’ossos i músculs que formen el nostre cos, sinó que parlem de totes aquelles accions que impliquen la realització de moviments que afecten tot el nostre organisme beneficiant-lo, com afavorir la mobilitat articular, evitar la descalcificació d’ossos, potenciar la resistència al cansament, augmentar la capacitat respiratòria etc. Si vols venir a gaudir de tot això, i ets una persona amb unes limitacions per edat o problemes físics i no pots seguir el ritme de una classe d’activitat normal, vine! 4Tots els dimarts i dijous al matí 4Preu: 11,50 euros 4Lloc: Ateneu d’Avià

u amb l’activitat física Durant la realització dels exercicis la respiració ha de ser l’adequada, agafant aire pel nas i deixantlo anar lentament per la boca, mantenint un ritme constant i sense fatigar-se. El tema central: gimnàstica i psicomotricitat La psicomotricitat és una tècnica que pretén tractar aspectes d’estimulació de la memòria recent i remota, el reconeixement del propi cos, la lateralitat i el manteniment de la coordinació motriu, tractant a cada pacient segons els seus gustos i capacitats prèvies (cant, dança, etc…). Com a tècnica d’estimulació cognitiva, la psicomotricitat intenta mantenir el màxim temps possible les funcions que el pacient encara conserva. A més a més, també li pot proporcionar la sensació de seguretat que li aporta el fet de ser conscient que s’està intentant rehabilitar dels seus dèficits.

El final: relaxació i exercicis per a casa Una bona relaxació al final de les sessions, ajuda a percebre millor els canvis realitzats al propi cos després d’haver fet diferents activitats. També ajuda a sentir millor la respiració de cada individu, així com el retorn a la calma després d’un estat anterior de moderada intensitat. Beneficis Generals 4Disminució de la tensió i estrés 4Reforç del sistema immunitari. 4Retard del procés d’envelliment 4Recàrrega d’energia (alleuja el cansament) 4Disminució de la freqüència cardíaca i respiratòria Psicològics 4Augment de l’estat de calma psicològica 4Disminució de les preocupacions, trobant solucions (aporta claredat)

4Foment del desenvolupament personal 4Realçament de la sensació d’individualitat (més autonomia) En el treball 4Augment de la concentració, el flux d’idees creatives i la memòria En les diversions 4Concentració immediata 4Gaudi immens dels sentits En les relacions personals 4Molta més autoconfiança 4Augment de la tolerància, sensibilitat i autenticitat En el comportament social 4Millora de l’autoimatge 4Procés de desenvolupament de la personalitat 4Recuperació ràpida d’un estat d’estrés 4Disminució del consum de cafeïna, tabac, alcohol, etc. Us hi esperem! El Ressò 11

Acció social

GENT GRAN

Del taller d’‘Els Fogons’ a les receptes de l’àvia d’Avià

4Ha acabat el taller de cuina Els Fogons, que ha estat molt interessant i enriquidor. Hem compartit receptes i ha estat un taller que ha potenciat molt el treball en equip. Des d’aquí, el nostre agraïment al Lluís Malé, per la seva immillorable col·laboració! Seguint en aquesta línea, la de la cuina, aquest gener volem fer un recull de receptes de l’àvia d’Avià. L’objectiu que ens plantegem és recopilar aquelles receptes casolanes que a tots ens porten bons records i volem que perdurin en el temps. Aquesta feina que ens plantegem, la farem amb la intenció d’explicar aquelles vivències que hem tingut i compartir-les amb tothom que hi vulgui participar, d’una manera molt especial, que és amb ganes, il·lusió i sobretot passar-nos ho bé. Un cop tinguem el recull, el publicarem i, en cada recepta, hi constarà el nom de la persona que l’ha presentat. Segur que us agradarà. / Text: LURDES BOVER. Dinamitzadora de Gent Gran

Activitats Actes, cursos i tallers del Casal de la Gent Gran d’Avià AGENDA D’ACTIVITATS PER A GENT GRAN PER AL PRIMER TRIMESTRE DE L’ANY

I tu, per què no? Gimnàstica gent gran Assaig grup Aivà Gimnàstica per adults gim Taller de memòria Manualitats Xerrada sobre les pensions Xerrada sobre seguretat Recull de receptes de cuina Viatge: Huelva

12 El Ressò

Dimecres i dijous, de 16 h a 19 h Dimarts i dijous, de 9 a 10h Dimarts i dijous, d’ 11 h a 12h Dilluns i dimecres, de 16 h a 17h, i dimarts i dijous de 10h a 11h Dijous, 15:30 h 16:30 h Dimecres, de 16 h 18:30 h Febrer Març Des del 22 de gener a les 11 h La Pineda, Salou, 3 dies. Sortida: 14 de febrer. Preu: 99 euros Huelva, Andalusia, 8 dies. Del 21 al 28 de març. Preu: 375 euros

Acció social

AECC

Avià fa un altre pas per lluitar contra el càncer RESULTATS DE LA DESFILADA D’ESTIU. Text: Junta de l’AECC-Catalunya Contra el Càncer d’Avià Loteria contra el càncer 6 DE FEBRER

El diumenge dia 10 de maig del 2009, va tenir lloc a l’Ateneu d’Avià, la V Desfilada de Moda d’Estiu contra el Càncer. Un any més, va tenir lloc aquesta desfilada, l’objectiu de la qual és recaptar fons i invertir-los en la investigació sobre la malaltia i en ajuts als afectats. Aquest acte es va dedicar a l’exdirector de l’oficina d’Avià de la Caixa, Joaquim Palau, que coincidint amb l’acte, l’enterraven, i a la germana de la Mar (Estètica Mar) que feia un parell de dies que també l’havien enterrat, i tots dos havien mort a causa d’aquesta malaltia. Malgrat això, no volem que deixi de ser un acte d’esperança per als que hi estant lluitant. Més de 100 models El nombre de models va ser de 122 i van presentar roba de les cases Comercial Molí del Castell, Canadà House, Intersport Serramartí, Golo Golo i Òxid. La presentació va anar a càrrec del polifacètic Jaume Fíguls. Des de la Junta de l’Associació contra el Càncer d’Avià, volem fer públic el nostre agraïment a tothom qui va fer possible aquest acte i que va permetre recollir la quantitat de 1.781 euros; a tots els

CONTRA EL CÀNCER L’entitat catalana té junta a Avià assistents, a les tres perruqueres que van pentinar i maquillar a les models, als models, a l’Ateneu, a l’Ajuntament, Caixa Manresa, “la Caixa” i a les cases comercials que van col·laborar amb aliments o diners. També aprofitem per comunicarvos que el total recaptat per la Festa Major d’Avià va ser de 600 euros, als quals s’hi van afegir 100 que l’Ajuntament ens va donar com a entitat col·laboradora en la Fira del Col·leccionisme i l’Intercanvi. Per tot plegat, moltes gràcies a tothom!

Dissabte, 6 de febrer, el sorteig de la Loteria Nacional es dedica a l’Associació Espanyola Contra el Càncer. El premi és de 3 milions d’euros al cupó, a més d’altres premis menors. Les butlletes valen 6 euros i, segons l’associació, els beneficis serviran per: 4Fer arribar a més persones els missatges de prevenció contra el càncer 4Finançar la posada en marxa de més projectes d’investigació oncològica 4Donar assistència psicològica i social a més persones afectades per la malaltia 4Desenvolupar més activitats hospitalàries amb nens i nenes afectats pel càncer 4Ajudar més persones a deixar de fumar 4Fer més programes de prevenció del càncer en centres escolars 4Oferir més informació rigorosa i de qualitat sobre el càncer a través de diversos mitjans de difusió El Ressò 13

Acció social

ONG WAUKIKAY AVIÀ

Un dia molt solidari L’ONG WAUKIKAY AVIÀ CELEBRA LA JORNADA SOLIDÀRIA AMB CHARCAY AMB LA MÚSICA D’U_MÄ I LES XERRADES D’ARCADI OLIVERES, UNA COOPERANT I UN REPRESENTANT DEL POBLE DE L’EQUADOR. Text: ONG W-A

Organitzada per l’ ONG Waukikay Avià, el dissabte 3 d’octubre de 2009, es va celebrar la vuitena jornada solidària amb Charcay (Equador). Els actes van començar a les 7 de la tarda al Casal de la gent Gran, amb una exposició de la voluntària Lídia Cano, de Mallorca, que va explicar amb el suport d’ imatges la seva estada a la comunitat de Charcay, el mes de juliol passat. Les més de cent persones assistents van escoltar amb atenció l’experiència viscuda per la cooperant i, en acabar, van formular-li força preguntes. Parlament en quítxua Emotives van ser les paraules de Reinaldo Chimborazo, president de l’Organització Parroquial de Juncal, que va fer el parlament en l’idioma quítxua. Entre d’altres coses va dir: “gràcies a la vostra solidaritat, el poble de Charcay està en vies de desenvolupament. De tot això, l’escola de Charcay se n’ha beneficiat molt, ara els nens ja saben que és un ordinador, fins i tot, Internet. És l’ única comunitat indígena que disposa d’aquesta tecnologia. Segurament, per vosaltres tot això ja no és una novetat, però per nosaltres és importantíssim. Els nens indígenes, pel fet de conèixer i usar noves tecno14 El Ressò

XERRADA Arcadi Oliveres durant la Jornada Solidària d’Avià. ONG W-A logies, se senten capaços; això era molt necessari. El fet de sentir-se inferior ha fet molt mal al poble indígena.” Seguidament i durant gairebé una hora, l’Arcadi Oliveres va pronunciar la conferència “En quin món vivim!”, on va fer un extens repàs de les causes de l’actual crisi financera i immobiliària. Va exposar un munt d’exemples de com es manté el sistema capitalista i de com d’inviable és aquest sistema per a la majoria de la població. També va descriure un comerç internacional injust pel Tercer Món. En acabar, es va iniciar la segona part de la jornada a la sala gran de l’Ateneu d’Avià, on les persones assistents van poder gaudir d’un berenar amb coca, xocolata, em-

botits i begudes. A continuació, el grup musical U_MÄ , format per Maria Coma i Pau Vallbé, va iniciar el concert, on es van poder escoltar les cançons del seu últim disc, com “Efecte domino”, “Adéu”, “Blanc”, “Escarabats”, “Miau”, “Por”... I van acabar amb el romàntic “Estiu”. El grup, que va actuar sense cobrar, va rebre una gran ovació del públic assistent. Recaptació per a Charcay L’acte comptava també amb la col· laboració de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Avià, l’Ateneu d’Avià, Casal de la Gen Gran i La Caixa. Els fons recaptats en aquesta vuitena Jornada solidària és destinaran íntegrament a aquest projecte d’agermanament solidari.

Educació

En aquestes pàgines, us expliquem què han fet els nens i nenes de l’escola d’Avià durant el primer trimestre del curs

Educació infantil

Les fulles, els bolets de fang i les gallines 4A l’octubre, vam sortir a buscar fulles pels voltants de l’escola i les vam premsar. També vam pintar-ne i les vam posar a l’arbre que tenim a l’escala de pujada a les classes de dalt. Ens va quedar molt xulo! Com que també hem treballat els bolets, hem fet amb fang un cistell i tres bolets. Quan han estat ben secs, els hem pintat perquè fossin ben macos. Hem pintat un rovelló, un camagroc i un de molt verinós que es diu Amanita Boscària. Aquest bolet l’hem pintat vermell amb taquetes blanques. Al novembre, els nens i nenes d’Educació Infantil i Cicle Inicial van obvservar el creixe-

ANIMALS Els més petits cuiden la gallina i els pollets. CEIP STA. M. D’AVIÀ ment dels pollets de la gallina pipina que ens han portat el Joan i el Ramon Canudas. Tenim la gallina i els pollets al galliner de l’escola. Els cuidem entre tots.

Al desembre, vam treballar el tema del Nadal, tot esperant les vacances. Els nens i nenes de P5 vam fer el pessebre per portar-lo al concurs de Pessebres d’Avià.

Cicle inicial

Del teatre a l’univers passant pel cos humà 4Els nens i nenes de 1r, el dia 30 d’octubre, vam representar l’obra de teatre “La Maria Castanyera” a la pista per a tots els nens i nenes de l’escola. Ens ho vam passar molt bé i ens va agradar molt. Durant aquest trimestre, hem treballat “Els homes primitius” i hem après moltes coses. Sabem que caçaven amb llances i que feien servir un brunzidor per espantar els animals i fer-los anar cap allà on hi havia els caçadors.

TEATRE Els alumnes van representar ‘Els homes primitius’. CEIP STA. M. D’AVIÀ El Ressò 15

Educació Vivien en coves i s’alimentaven del que recol·lectaven i caçaven. Els nens i nenes de 2n us explicarem el que ens ha cridat més l’atenció dels temes de coneixement del medi que hem treballat aquest trimestre, que són el cos humà i els astres. El nostre cos està format per milions de cèl·lules. El cervell és qui dóna les ordres. Tenim

CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ diferents tipus d’òssos, articulacions i músculs. L’intestí prim té com uns ditets que es diuen vellositats on hi va la sang a buscar aliment per repartir-lo per tot el cos. El sol és de foc i és tant gran com 1 milió de terres. La lluna té molts cràters i la veiem de quatre maneres diferents. A la classe, hem trobat una carta del Pare Noel i ens deixa una endevinalla i un tros de

puzzle. Vam fer una sortida al Teatre Municipal de Berga a veure una espectacle de titelles anomenat “Circ Cabaret Armando Rissotto”. Cada dijous, glopegem fluor per no tenir càries. Aquest any, ens ha tocat fer pessebres. En fem tres. També fem Els Pastorets a l’Ateneu juntament amb els de primer.

Cicle superior

Aprenent la història de la colònia de Graugés 4El dimecres 18 de novembre a la tarda, els alumnes de 5è i 6è de l’escola vam anar a Graugés perquè la Maria del Agua Cortés, que és regidora de l’Ajuntament d’Avià, ens va explicar la història d’aquesta colònia i vam aprendre moltes coses. Ens va explicar que l’Agustí Rosal i Salas va crear la colònia agropecuària de Graugés ente els anys 1887 i 1889 i que va tenir molta gent treballant per ell. Era un amo que protegia els seus treballadors i, a canvi del seu treball als camps i amb els animals, els oferia casa, un petit hort, un porc o una truja per engreixar cada any i serveis com ara la botiga, l’escola i el dispensari. La gent estava contenta de viure a la colònia. L’educació a Graugés Es preocupava de l’educació dels nens i de les nenes i anaven a l’escola fins els 12 anys; els nens, a Graugés, i les nenes, a Cal Rosal, on el seu germà Antoni va fundar la 16 El Ressò

colònia tèxtil. Els nens hi aprenien sobretot a ser educats i a respectar els grans, i les nenes hi aprenien a cosir, a planxar, a cuinar... Quan els nens acabaven l’escola, es posaven a treballar a la colònica agropecuària de Graugés, i les nenes, a la fàbrica de Cal Rosal. Va construir carrers, el carrer Vell (el vam visitar), el carrer del Mig i el carrer Nou. Es veu que en volia fer més, però ja no hi va ser a temps, perquè es va morir molt jove. Per regar els camps va fer construir un seguit de llacs que s’omplien amb les rieres d’Avià i Font Calda i, per fer el més gran de tots, van haver de tallar una roureda. Les persones de la colònia creien que la roureda estava embruixada, perquè hi havia molts arbres i, com que els feia por ficar-s’hi, van haver de venir dos germans de Berga a tallar-la. També es preocupava molt d’adobar les terres i guardava els excrements dels animals, posant reixes al terra perquè

caiguessin al femer. També va idear unes gàbies reixades per a les gallines i les anava canviant de lloc perquè s’adobessin les terres. Arriba l’electricitat Va ser una de les primeres persones que va utilitzar energia elèctrica per fer funcionar les màquines. Aquesta energia arribava de Cal Rosal a la nit, quan la fàbrica estava tancada. Al Molí del Castell, va construir-hi tres molins: un, per moldre blat per fer pa; un altre, per moldre blat de moro per als animals, i un tercer, per fer guix, que el necessitava per construir les cases i els coberts del bestiar o els que necessitava per guardar el que collia. Ens vam adonar que va fer coses noves i molt importants pel seu temps, fins i tot venia gent de l’estranger a veure com funcionava la colònia. Llàstima que la feina que va començar ningú la va saber continuar.

Educació

CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

Cicle mitjà

Els alumnes visiten les colònies de Viladomiu 4Durant el mes d’octubre, els alumnes de cicle mitjà i superior hem fet un taller de reciclatge de matèria orgànica. El dilluns 19 d’octubre, els nens i nenes de cicle mitjà vam sortir al voltant del nostre poble a buscar bolets amb els del Camp d’Aprenentatge. Vam trobar-ne molts, alguns de bons i altres de dolents, i ens van anar molt bé, perquè a la tarda vam poder fer un treball de laboratori molt interessant amb els bolets que havíem recollit. Els nens i nenes de cicle mitjà

EXCURSIÓ Els alumnes van visitar la Torre de l’Amo. CEIP STA. M. D’AVIÀ també vam fer una sortida a la colònia Viladomiu. Primer, vam anar a Viladomiu Vell, a fer un itinerari del riu, i

després de dinar, vam visitar la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou. Ens ho vam passar molt bé!

Pla Català de l’Esport

Trobades comarcals de nou escoles 4Aquest trimestre s’han fet dos trobades comarcals en les quals han participat nou escoles amb un total de 300 alumnes. S’han realitzat en llocs diferents: Puig-reig Sant Jordi, Bagà i Berga. De la nostra escola, han participat els alumnes de cicle superior a la trobada de mini-vòlei a Puig-reig i els alumnes de 4t van practicar hoquei també a Puig-reig. Seguim fent patis esportius: octubre, cordes; novembre i desembre, tennis taula. Aquest any, l’Ajuntament ens ha cedit dues taules noves. Enguany, farem el 2n curs d’esquí amb 56 alumnes a partir de P5 durant tres diumenges de febrer.

MINI-VÒLEI Trobada al pavelló esportiu de Puig-reig. CEIP STA. M. D’AVIÀ La Gemma Santacreu i en Ferran Gendrau, dinamitzadors de l’esport a l’escola, i la la Sandra, coordinadora del pla, van anar a una trobada de formació a l’INEF de Barcelona, el 12 novembre.

L’escola participa als crossos que organitza el Consell Esportiu. Aquest any, tots els alumnes tenen fitxa gratuïta, que s’ha pagat amb la subvenció rebuda del Pla Català de l`Esport. El Ressò 17

Cultura

“S’han digitalitzat totes les actes des del 1863, amb tot el que això suposa per a la conservació i la consulta dels documents”

Tot el que està fent l’Arxiu Municipal d’Avià EL PADRÓ DEL 1886 i ALTRES COSES. Text: Albert Rumbo. Arxiver municipal

Des de l’any 1992, l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona porta a terme un programa de suport al patrimoni documental municipal, que consisteix a adequar els dipòsits i a organitzar, classificar i inventariar la documentació d’aquells municipis que ho sol· liciten. Entre el mes de març de 1996 i el mes de setembre de 1997, i dins d’aquest mateix programa, es va actuar en el fons municipal d’Avià. El juny de 2004, l’Arxiu Municipal d’Avià va entrar a formar part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona. A través del Programa de Manteniment, la XAM, coordinada per l’OPC, es proposa consolidar una estratègia de suport directe i establir els mecanismes per garantir el manteniment dels arxius municipals de la província de Barcelona en municipis de fins a 10.000 habitants. Entre molts altres serveis, la XAM ofereix personal als municipis que no tenen personal tècnic propi al capdavant del Servei d’Arxiu Municipal (SAM). L’objectiu d’aquest progra18 El Ressò

DOCUMENTS L’Arxiu d’Avià gestiona conserva i restaura documents ma és la implantació d’un sistema de gestió documental i d’arxiu que sigui sostenible, assimilat pel personal dels ajuntaments i supervisat pels arxivers de l’OPC. Digitalització de les actes Val a dir que, d’ençà de l’entrada de l’Arxiu Municipal d’Avià a la XAM, a banda de les tasques ordinàries a què fem esment, s’han dut a terme dues actuacions importants. En primer lloc, dins del programa de digitalització de documents, la digitalització de totes les actes municipals (1863-2007). Aquesta actuació es va realitzar l’any 2007 i ha permès disposar de totes les actes del Ple de l’Ajunta-

ment en suport informàtic, amb tot el que això suposa per a la conservació de la documentació i pel fet de facilitar-ne la consulta. D’aquesta actuació ja en vàrem parlar a El Ressò núm. 60, de setembre de 2008. En segon lloc, dins del programa de restauració documental, en el moment d’escriure aquest article s’està a punt de finalitzar la restauració del Padró Municipal d’Habitants de l’any 1886, la qual cosa ens permetrà evitar la seva progressiva degradació i poder conservar i consultar aquest document històric interessant. A principis del 2010, el fons municipal d’Avià consta de 148 metres

“S’ha restaurat el Padró Municipal d’Habitants del 1886, cosa que permetrà evitar-ne la degradació”

“El fons municipal consta de 148 metres lineals, però l’Arxiu també està integrat per altres fons”

FONS INTEGRANTS DE L’ARXIU MUNICIPAL Fons Arxiu Municipal d’Avià Jutjat de Pau Falange Española Tradicionalista y de las JONS Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos Mutualitat Social Agrària Cambra Agrària Societat Agrària de Transformació Molí del Castell Grup Sindical de Colonització Germandat dels Malats Germandat de Sant Antoni Germandat de Sant Josep i Sant Antoni Ateneu Obrer Documentació particular TOTAL

lineals (ml.) de documentació. A banda del fons municipal, però, l’arxiu també està integrat per al· tres fons, que si bé estan instal· lats als dipòsits municipals, tècni· cament formen fons separats, ja que són produïts per administra· cions, entitats i associacions dife· rents. Els fons que integren l’Ar· xiu Municipal d’Avià, la seva cronologia i els metres lineals que ocupen es troben relacionats a la taula que hi ha sobre aquestes lí· nies. Documentació municipal El gruix de la intervenció portada a terme per l’OPC s’ha centrat en el que és estrictament la docu· mentació produïda per l’Ajunta· ment d’Avià, tot i que la resta de fons s’han instal·lat correctament en caixes d’arxiu i s’han identifi· cat. Tota aquesta documentació està a disposició de la ciutadania per ser consultada. Abans, però,

cal tenir en compte alguns ele· ments. En primer lloc, la documentació que es custodia a l’arxiu munici· pal és de consulta pública excepte en aquells supòsits que la llei pre· veu que la documentació no és ac· cessible; bàsicament, les limitaci· ons vénen per qüestions de protecció de dades personals o per no haver transcorregut el temps legal necessari perquè els documents puguin ser consultats de manera pública i lliure. En se· gon lloc, per consultar la docu· mentació que es guarda a l’arxiu, cal seguir les normes que l’admi· nistració estableix: omplir els for· mularis demanant la documenta· ció que es vol consultar, seguir la normativa pel que fa a còpies i re· produccions, respectar la docu· mentació i l’ordre dels expedi· ents... Finalment, la documentació custodiada als dipòsits no pot ni ha de sortir de l’arxiu, és a dir, el

Cronologia

M. linials

1767-2009 1866/2008 1942/1976 1950/1979 1953/1987 1977/1991 1984-1985 1972/1975 1872-1873 1918-1920 1934-1955 1918 1902/1994

148,00 6,00 0,12 0,25 0,50 0,50 0,10 0,10 0,10 0,10 0,10 0,10 0,12 156,09

préstec està totalment exclòs i la consulta s’ha de realitzar dins de les dependències municipals i en els horaris establerts. Aquestes observacions, que a priori poden semblar restrictives i fins i tot co· ercitives a l’hora de consultar una documentació a la qual es té dret a accedir, són de vital importància per conservar i garantir la integri· tat del fons, els drets de les perso· nes, i les condicions objectives d’accés, de manera que no es cai· gui en personalismes i que tot· hom tingui els mateixos drets, i deures, a l’hora de consultar el fons municipal. Per la seva banda, l’Ajuntament garanteix la conser· vació i l’accés a la documentació, i disposa dels instruments elabo· rats per l’OPC perquè els usuaris coneguin què conté el fons muni· cipal i puguin trobar allò que cer· quen, sempre i quan formi part de l’Arxiu Municipal i la normativa vigent ho permeti. El Ressò 19

Cultura “L’Arxiu Municipal, a grans trets, és el lloc on es custodia la documentació produïda per l’Ajuntament i altres organismes” Però, què és i per a què serveix l’Arxiu Municipal d’Avià? L’Arxiu Municipal, a grans trets, és el lloc on es custodia la documentació produïda per l’Ajuntament i altres organismes en l’exercici de les seves activitats i és també i especialment la documentació produïda per l’Ajuntament des de l’entrada en funcionament de les corporacions municipals com les entenem actualment a partir de 1835. La utilitat de l’arxiu, entès com a producció documental, rau en la conservació, classificació i recuperació de la documentació de manera eficient i eficaç, ja sigui per a finalitats administratives que han de permetre el desenvolupament del municipi i el desplegament dels projectes municipals, ja sigui per a necessitats externes, d’àmbit d’investigació històrica (història del municipi, familiar, de Catalunya...), social, tècnica, etc., o per garantir i satisfer les consultes a què tot ciutadà té dret. Base de dades Dins del programa de suport al patrimoni documental municipal que porta a terme l’OPC, s’han desenvolupat les eines necessàries per poder organitzar i classificar la documentació municipal. Entre aquestes, s’ha desenvolupat una base de dades i un quadre de classificació que reflecteix l’estructura i les funcions dels ens municipals. El quadre està dividit en tretze grans seccions on s’ubica la documentació en funció de la se20 El Ressò

ARXIU MUNICIPAL D’AVIÀ “La utilitat de l’arxiu, com a producció documental, rau en la conservació, classificació i recuperació de la documentació de manera eficient”

“A banda de donar, l’Arxiu Municipal també està obert a rebre donacions que els avianesos i les avianeses vulguin fer a tot el municipi”

ACTES L’Arxiu Municipal d’Avià ha digitalitzat les actes des del 1863 va naturalesa. Per tal que els usuaris de l’arxiu es facin càrrec de què poden trobar i quina utilitat pot tenir la informació fem una relació d’aquestes seccions especificant la seva cronologia: administració general (1853-2008), hisenda (1767-2008), proveïments (1917-2005), beneficència i assistència social (1916-2007), sanitat (1882-2005), obres i urbanisme (1909-2009), seguretat pública (1901-1986), serveis militars (18332001), població (1857-2005), eleccions (1914-2009), ensenyament (1887-2008), cultura (1927-2008) i serveis agropecuaris i medi ambient (1919-2009). Finalment, per acabar, dues consideracions. En primer lloc, l’Arxiu Municipal d’Avià és un arxiu ric que proporciona notícies sobre el municipi i la seva evolució, sobre els habitants, l’ensenyament, els costums, el medi ambient, la cultura, i sobre aspectes que so-

vint obviem en no ser conscients de les possibilitats que ofereix un arxiu que va creixent i que és el testimoni i la memòria més directa de l’activitat dels habitants d’Avià. I, en segon lloc, a banda de donar, l’Arxiu Municipal també està obert a rebre. És a dir, a les possibles donacions que els avianesos i les avianeses puguin fer a l’Arxiu Municipal i, per extensió, a tot el municipi. Moltes vegades no valorem de forma suficient el fet que determinats documents que conservem a casa poden tenir un gran valor per aprofundir en el coneixement històric, econòmic, social i cultural del municipi. Aquestes possibles cessions, donacions o simples reproduccions de fotografies, documents textuals, programes, cartells... no faran res més que enriquir el nostre patrimoni cultural. I, sens dubte, tots plegats hi sortirem guanyant.

Cultura

PROJECTE DOCUMENTAL

Memòria històrica UNA EMPRESA ESPECIALITZADA, PER ENCÀRREC DE L’AJUNTAMENT, ESTÀ FENT UN DVD SOBRE LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA A AVIÀ, AMB ENTREVISTES A GENT GRAN I FOTOS ANTIGUES. Text: Regidoria de Cultura a recordar. Les fotografies es van escannejar per utilitzar-les en el producte final i passen a formar part de l’Arxiu Municipal d’Avià. Ja fa un parell de números d’El Ressò, vam fer difusió del projecte de recerca de la memòria històrica a Avià. Es va iniciar el mes de juny de 2009 amb una important tasca d’entrevistes a diferents persones d’Avià, principalment gent gran que té records de successos al poble. Les entrevistes es van fer la setmana de l’1 al 5 de juny. Els entrevistats van ser seleccionats per una comissió formada per set persones vinculades a entitats, a l’Ajuntament i a la Gent Gran, que van realitzar un llistat de probables informants als quals es va contactar per conèixe’n la disponibilitat. Es van entrevistar 39 persones de forma individual, tot i que en algun cas l’entrevista es va fer a dues persones juntes i, en un altre cas, a tres. Guions exhaustius El guió es va fer amb els membres de la comissió, coneixedors dels entrevistats i de la informació que podien proporcionar, de manera que es va intentar ser el màxim exhaustiu possible per recollir la informació més important. L’entrevista va anar a càrrec d’una persona de l’empresa a la que s’ha encarregat el projecte, Sabem. com, que preguntava i filmava. Les entrevistes es van fer als baixos de la rectoria d’Avià, que es va

FOTOS ANTIGUES Segadors d’Avià, l’any 1951. LLUÍS CANAL habilitar durant aquella setmana. La bona disposició del Jaume Bascompte va permetre recollir algunes persones a casa seva per portar-les a la rectoria i tornar-les. El Jaume també va col·laborar en la coordinació dels entrevistats i va ser una peça clau. Per tant, volem remarcar que en tot moment la tasca realitzada ha estat un treball en equip, des de l’organització del grup o comissió, la involucració de diferents persones vinculades a l’Ajuntament i a les entitats, fins als mateixos entrevistats, que van mostrar una gran disponibilitat i ganes de participar en el projecte. Els entrevistats també van aportar fotografies antigues d’Avià, que els van ajudar en la conversa i

DVD sobre la guerra civil Actualment, s’està treballant en l’elaboració del primer DVD, que tractarà sobre el període de la Guerra Civil i les seves conseqüències a Avià, i està previst presentar-lo públicament el proper mes d’abril. La intenció inicial de la regidoria de cultura de l’Ajuntament és elaborar dos DVD, un sobre la Guerra Civil i aspectes socials de la postguerra i un altre sobre l’evolució econòmica del poble, les festes i la societat. De moment, només realitzarem el primer i sol·licitarem noves subvencions per finançar part de la confecció dels dos. Pensem que una feina d’aquest tipus, que suposa la recuperació d’una memòria oral que es perd a mida que avancem en el temps, és molt important per al nostre poble, que sempre ha demostrat que mantenir la memòria del passat és bàsic per veure avançar el futur a bon ritme. Per aquest motiu estem treballant per aconseguir el màxim finançament per finalitzar el projecte. Des d’aquí, moltes gràcies a tots els participants en aquesta tasca de recuperació històrica, sense el vostre testimoni i la vostra participació no hauríem pogut recuperar part de la història de tots. Moltes gràcies! El Ressò 21

Entitats

“El joc de boles és tan antic com la civilització del lleure, passant d´Egipte a Grècia i els romans el van introduir a la Gàl·lia”

La petanca, un esport amb història i arrels a Avià HISTÒRIA, FUNCIONAMENT I SITUACIÓ ACTUAL. Text: Club de Petanca d’Avià

La petanca és un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a llançar unes boles per a situar-les el més a prop possible del bolig. Història El joc de boles és tan antic com la civilització del lleure, passant d´Egipte a Grècia i hauria estat introduït a la Gàl·lia pels romans. Les boles foren primerament d’argila, de pedra, després de fusta i finalment d’acer. Però, després dels jugadors de boles de l’Edat Mitjana, l’Edad d’Or de les boles de qualsevol tipus fou certament la Renaixença, quan la noblesa s’afecciona al joc del bilboquet i al joc de palma (que esdevindrà el tennis). No se sap per quin motiu, semblaria que el joc de boles hagués estat prohibit a França des del 1629 fins a la Revolució Francesa. Del joc provençal, naixerà el 1907 la petanca, durant la partida històrica a La Ciutat (Provença) en què un campió de joc provençal, Juli Hugues, anomenat Lo Negre, en no poder jugar més el seu joc preferit a causa dels seus reuma22 El Ressò

PETANCA Dues boles de petanca, a dalt, i el bolig, a baix a l’esquerra tismes, es posà un dia a traçar una rodona, a enviar l’objectiu a 5-6 m i, amb els peus tancats, a jugar les boles per acostar-se al bolig. Això passà en el terreny de boles d’un cafè, els propietaris del qual es deien Ernet i Josep Pitiot. Aquests dos germans s’adonaren de seguida de l’interès d’aquest esport, especialment l’Ernest, que es posà a tancar-ne les regles. Ha nascut la petanca. Caldrà tanmateix esperar el primer concurs oficial a La Ciutat el 1910 perquè el mot sigui oficialitzat. El terme prové de les paraules de l’occità provençal pè(s), “peus”, i tanca(ts), “tancats”, que donà l’expressió “jogar a pès tancats”, és

a dir, amb els peus junts i clavats a terra, per oposició al joc provençal en què el jugador pot agafar embranzida. Detalls tècnics La petanca generalment es practica en tripletes, o sigui, tres jugadors o jugadores. I cada membre o component de l’equip té una missió assignada, d’acord amb el desenvolupament de la partida. Poden ser les següents: apuntador, mig o tirador. 4Apuntador. Ha d’adaptar la seva estratègia i manya en acostar una bola el més posible d’un objectiu o bolig. La seva missió és fo-

“Cada moviment, apuntar o tirar, ha de realitzar-se amb una gran precisió i un mecanisme perfecte”

namentalment defensiva. 4Mig. És la persona polivalent de l’ equip. Ha d’ésser el millor jugador o el del joc més complert i la seva missió es igualment atacant o defensiva. 4Apuntador. La funció d’aquest jugador és totalment complementària a la del puntuador i canalitza tots el seu esforços, generalment, en atacar i destruir el joc de l’equip rival en benefici del propi. Partides a tretze punts Per norma general, les partides, excepte les finals, solen ser a tretze punts. Aquesta puntuació s’aconsegueix en la lluita plantejada per tenir el major número de boles, el més a prop possible de la referència o bolig del rival. Les boles solen ser de ferro dolç o acer inoxidable i el seu pes i diàmetre han d’ adaptar-se a les característiques de cada jugador. Al mateix temps, també han d’adequar-se a la posició ja comentada, que pot ocupar cada jugador en el desenvolupament d’una partida. La bola del tirador ha de ser, en els límits permesos en el reglament, grossa i de poc pes, en contra de la bola de l’apuntador, que ha de ser petita i molt més pesada. L’elaboració de cada moviment, apuntar o tirar, ha de realitzar-se amb una gran precisió i un mecanisme perfecte. S’ha de combinar la tècnica del pèndol del braç amb l’elasticitat i el toc precís de rotació del canell damunt de la bola. Activitats durant l’any a Avià Com és costum, vam fer l’assemblea de socis. Va ser el 29 de març del 2009. Seguidament, un dinar de germanor.

“A Avià, fem l’assemblea anual a la primavera, un torneig per la Festa Major i una sortida a la tardor”

Ateneu Activitats previstes per al 2010 Febrer

Carnestoltes i ball a l’Ateneu. Qui vingui disfressat no paga l’entrada Març Xerrada amb tema per determinar, i assemblea general de socis de l’Ateneu Abril Tallers de manualitats. Queda decidir els tallers, subjectes a les peticions dels interessats Consulta per l’independència Maig 2. Caminada popular i ral·li fotogràfic Juny Tallers de manualitats. Resta decidir els tallers, segons les peticions dels interessats Juliol 11. Festa del Segar i Batre Setembre Cicle de teatre. Programes a part a partir de la Festa Major Octubre 24. Aplec de Sant Serni Novembre 6. Festa del Pubillatge Xerrada, amb tema referent a la malaltia que promogui La Marató de TV3 Per determinar Concert de Cap d’Any de la Coral d’Avià Concert de Santa Cecília Desembre 12. La Marató de TV3. Programes a part la mateixa setmana Concurs de Pessebres miniatura i concurs de fotografies nadalenques. Programes a part Ens van convidar a visitar l’escola i els membres de la junta de l’entitat van explicar als nens i nenes les normes de la pràctica d’aquest esport. Distribuïts en grups, el van practicar. Cal destacar la bona disposició dels nens i nenes. Pensem repetir aquesta visita tan aviat com els mestres ens ho diguin. Com cada any, per la Festa Major, es va organitzar un concurs de petanca amb esmorzar, previ pagament de 10 euros, les dobletes. Estava molt animat, i hi va haver un record per a tots els participants.

També vam fer una excursió a buscar bolets. Tot i sent colla, ningú es va perdre, i després ens els vam menjar amb una bona paella d’arròs. Aquest any, esperem tornar-hi, podria ser per la castanyada, i així la podríem celebrar. S’han arranjat les pistes. És d’agrair a l’Ajuntament, i també és gràcies als socis que hi van treballar tot un matí desinteressadament. I, aprofitant l’avinentesa, també demanem la col·laboració dels pares per tal que els menuts no llencin grava (pedretes) a la pista de sorra. Gràcies anticipades. El Ressò 23

Opinió Recollida selectiva M. ÀNGELS FORNELLS

o voldria parlar sobre la recollida selectiva, perquè sóc una persona conscienciada amb aquest tema i vaig estar molt contenta quan vaig tenir la carta per anar a buscar el pot a l’ Ajuntament per a l’orgànica. Visc a prop de Cal Parera i, ja en el seu temps, vaig demanar si ens podien posar el corresponent contenidor, atès que en aquest veral som forces cases i valia la pena, al meu entendre. Però han passat els mesos des de que tinc el pot i el contenidor de matèria orgànica encara no ha arribat. Ho he comentat dos cops a l’Ajuntament i el segon cop em van dir que era cosa del Consell Comarcal, hi vaig telefonar en diverses ocasions, però el responsable d’aquest tema, pel que vaig poder veure, sempre estava ocupat i no va ser possible poder parlar-hi.

“

Finalment, un dia que vaig anar a Berga, m’hi vaig arribar personalment, perquè sempre estava ocupat. Però la noia que em va atendre, després de parlar amb ell, em va dir que ho consultarien amb els de la deixalleria. També em van preguntar si hi havia contenidor verd, jo els vaig contestar que sí i que també hi havia lloc pel de l’orgànica, i que l’Ajuntament ens havia donat els pots. Després, em van comentar que potser el motiu pel qual no n’hi havien posat, era perquè vivíem als afores del poble. Han passat força dies, potser un mes, i encara estem igual, jo segueixo llençant la brossa orgànica al contenidor verd i reciclant tota la resta. Fa anys, les cases dels afores teníem un femer on hi abocàvem l’orgànica i ho aprofitàvem com a adob pel camp, però actualment, si ho tirem

al femer, és un niu de rates que pugen de la rasa, a part de la pudor que fa a l’estiu. Penso que la gent que vivim als afores del poble estem discriminats, perquè no tenim ni la meitat dels serveis del poble, com són l’enllumenat públic, el clavegueram (tot va a parar a les rases de tocar de casa) i ara... fins i tot amb les deixalles. La depuradora finalment es farà. Feia anys que se’n parlava i penso que és necessari. A les cases que estem apartades, si no ens volen portar contenidors d’orgànica, ens podrien donar una mena de contenidor de compostatge i explicar-nos com fer l’adob per reciclar aquesta matèria nosaltres mateixos. Sé que hi ha molta gent (cada cop menys, per sort) que no recicla. Ho veig quan obro el contenidor verd i hi veig envasos, que van al groc, però si no ens posen els mitjans a l’abast, encara es farà menys. De planeta, només en tenim un. Què s’hi trobaran els nostres néts i besnéts el dia que siguin grans? Pensemhi tots una mica.

BROSSA ORGÀNICA M. Àngels Fornells demana contenidors a prop de casa seva 24 El Ressò

Podeu enviar les vostres opinions a:

ressoavia@gmail.com Els talls d’aigua PERRUQUERIA JANINA

poble també es demana, qui ens les pot contestar? En un mes i mig, ens heu tallat l’aigua tres vegades. Demanaria que s’hi pogués buscar una solució. Ho agraïria i la resta de gent, també. Gràcies.

a primavera passada, tot passejant, vaig anar al saltant del AIGUA El comerç pateix els talls de subministrament Grau. Baixant, em va acompanyar un tub tota l’estona. Aquell tub estava ple d’unes petites crostes de MONTSERRAT color cru, com sorra TINTÓ ESPELT de la platja tota ben ajuntada. També vaig ot ser un veure que han fet un lloc ben dipòsit molt ben acollidor, arreglat, amb uns quan els arbres molt bonics... vehicles CASTANYADA Es va fer per primer cop l’any 2006 Però el meu dubte és no l’envaeixen. I això el següent: totes es va demostrar el 31 aquelles petites o d’octubre amb una grans crostes que trobadacastanyada porta l’aigua van a entre veïns. parar a aquest dipòÉrem prop de la sit? Algú em pot quarantena, 27 adults donar una explicació? i 12 nens i nenes, Senyors de Sorea, per alguns es varen què he de tancar el disfressar; els altres, meu negoci cada cop s’ho miraven. que vosaltres tanPerò, va haver-hi queu l’aigua? Qui em castanyes, moniatos, FESTA Es van triar un castanyer i una castanyera compensa a mi tot panellets i cava per a això? Sabeu què hi tots. Es va escollir un perdo jo? Quin servei castanyer, una castaés aquest? Per què sempre s’ha nyera i una castanyeta 2009, de tallar l’aigua a finals de als quals es va premiar i setmana? Per què està tant condecorar. brut aquest dipòsit, que Un trobada, que ja s’havia sempre s’ha de netejar? celebrat feia tres anys, i que Aquestes i moltes altres ens queda ganes de repetir, preguntes més, que algun tan aviat com en tinguem una altre comerciant d’aquest bona excusa.

Plaça Abat Oliba

El Ressò 25

Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

Ajuntament d’Avià

Avinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Escenari avianès FERRAN COMA

Del Molí de la Coromina

les novel•les policíaques, sovint es parla de l’escenari del crim i solen recomanar no tocar-ne res fins que s’hagin aclarit, o no, els fets que el van precedir. En el món del teatre, l’escenari i els seus decorats són el lloc on passen les coses que passen. En un partit de futbol, l’escenari principal sol ser el terreny de joc, amb les seves porteries, les àrees, les línies que limiten el camp i la graderia. Avui, parlarem una mica de l’escenari avianès, dels llocs on passen les coses de la gent del poble. Ja hauríem d’estar pensant en un seguit de paratges, indrets i racons que els avianesos identifiquem com a propis des del moment en què hi hem tingut determinades vivències. Un dels que em va cridar l’atenció recentment pel seu interès arquitectònic és la nau de l’antiga fàbrica tèxtil d’Avià, l’edifici de la qual encara s’aixeca ben a prop de l’església parroquial. Actualment la regenta el fuster i ebenista Josep Ballús, que la utilitza com a taller. La gràcia que té és que és el testimoni viu d’un tipus d’encavallats, sostre i teulada propis de l’era industrial. On acaben les parets

26 El Ressò

PATRIMONI INDUSTRIAL Antiga fàbrica tèxtil d’Avià. F. COMA TREBALLADORES La Montserrat Camps, del Molí de la Coromina (esquerra), i la Pepeta Bescompte, de la Corominia (dreta). d’obra, a uns quatre metres d’alçada, uns espectaculars cavalls de fusta permeten que una llarga renglera de bigues, també de fusta, suportin l’enllatat, els totxos i les teules. El goig que fa la nau es deu també al fet que no presenta ni una columna que enredi. Així, en el seu temps, els telers i ara les serres i altra maquinària de la fusteria poden ser distribuïdes amb tota la llibertat que permet l’ampla superfície. Encara recordo el dia que l’antiga fàbrica va ser desguassada, després que tanqués portes l’any 1968, i com molta gent hi va anar a comprar trasteria diversa. A casa meva hi van anar a parar almenys uns penjadors del vestuari i una

taula llitera de la infermeria que la meva mare encara va utilitzar durant molt anys com a mobiliari de la cambra de les injeccions del Molí. La Pepeta Bascompte, de la Coromina, que en aquell temps feia bitlles i treballava als rodets de la fàbrica, recorda que en aquella nau hi havia un munt de telers que funcionaven a tota pastilla i que donaven feina a dos torns de treballadores. La Montserrat Camps, llavors de cal Coix i ara del Molí, hi va treballar en una etapa posterior, més mecanitzada, a partir de 1976, quan el Jaume Canudes hi va muntar una fabriqueta de teles per a camises i cortines. Diu que el funcionament dels telers ja estava molt més

Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

ressoavia@gmail.com ment. El cas és que automatitzat. Després d’estar uns anys tanca· tampoc solia haverda, la nau va ser reori· hi massa especta· entada cap a la fusteria dors, tret d’aquells per la família Castella que casualment i, com dèiem al comen· coincidien en aquell indret. çament, avui dia, en Pep Ballús i el seu La font pública que ajudant hi treballen de encara hi ha davant valent. I demà? Qui de ca l’Eugènia a la sap, però és un escena· paret de l’hort de cal ri amb moltes possibi· Tofaire també era litats. molt concurreguda. La gent hi anava a La nau del costat, la FONT PÚBLICA A l’hort de cal Tofaire. F. COMA que era de les repassa· omplir tota mena de recipients, des de dores, ja fa anys que es va independitzar del galledes, bugaders, complex industrial i va ampolles, càntirs i ser reconvertida en altres estris. Amb el vivenda unifamiliar. pas dels anys, aques· ta font ha quedat una Però l’entrada princi· pal de la fà brica, amb mica rara, com les seves reixes metàl· discapacitada, per· liques, encara conser· què a base de capes va una mica d’aquella de ciment i de quitrà, cosa mítica i aquell res· han anat aixecant el pecte que ens feia nivell del carrer, de quan érem petits. forma que ara t’has Quan érem petits, d’ajupir molt per FAÇANA Antiga fàbrica de Cal Piteu, també coneaquell indret semblava guda com cal Coromines. F. C. fer-la rajar. Aquesta les rambles, sobretot a circumstància també les hores punta, que es pot observar en eren les de canvi de torn de la de les llançadores. Quan feia altres indrets on hi ha bancs fàbrica. Dones, i també algun vent de valent, aquell carreró clavats a terra des de fa anys; i home, que sortien i entraven que hi ha entre la fàbrica i en aquests casos la sensació és de pressa de la fàbrica, que l’església es convertia en una que gairebé t’asseus a terra, de anaven atrafegats amunt i mena d’atracció com les que tan baixos com han quedat. avall, que xerraven, que reien, ara hi pot haver a Port Aventu· Si seguíssim parlant d’aquell que feien cua a ca l’Eugènia ra. La patien, més que la escenari, ara podríem descriu· per comprar menjar per l’àpat, disfrutaven, les persones de re una mica com ha canviat la canalla que jugàvem al carrer i poc pes, que eren empeses plaça de l’església, l’era de cal que sovint els fèiem més nosa enlaire per la força de la Titó o la plaça del Padró, ara que servei; en fi, tot un desga· ventada i, si eren dones, amb el nou mirador. O podrí· vell, que tanmateix durava encara hi patien més perquè em descobrir tants secrets pocs minuts fins que tot perdien el control de les seves amagats que aquests decorats tornava al seu ordre natural, faldilles i podien arribar a han contemplat. Ai!, si les ensenyar-ho tot involuntària· marcat pel ritme dels telers i parets parlessin. El Ressò 27

El Ressò d’Avià

Premi per a l’esports d’Avià

Avià verd

Revista d’informació i opinió del municipi Febrer del 2010

La Festa de l’Esport del Berguedà premia el pilot Marc Coma (foto) com a esportista més destacat de la comarca. També obtenen reconeixements Maria Xandri, Jordi Junyent, Xavier Caballol i, com a comunicador de l’esport, Pep Graus. VAN OERS J./KTM IMAGES

L’Ajuntament vol fomentar l’energia sostenible amb la participació de la ciutadania.

Des de cuidar una gallina fins a la Escola història de Graugés: és el dia a dia activa 28 El Ressòde l’escola. CEIP STA. M. D’AVIÀ

P. 08

P. 03

Per Charcay

Avià celebra una nova Jornada Solidària amb un concert del grup u_mä. ONG WAUKIKAY AVIÀ

P. 14

P. 15

Escenari avianès

Recorregut per Avià, fent una parada al carreró que hi ha entre la fàbrica i l’església. FERRAN COMA

P. 26