El Ressò d'Avià - Número 65 - Maig del 2010

Page 1

65

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Maig del 2010

Avià, L’Espunyola, Olvan i Sagàs recuperen un camí de la transhumància i en fan una guia per a telèfons mòbils. Pàgines 20 i 21 FOTO: IÑAKI RELANZÓN

La Ruta Ramadera ACCIÓ SOCIAL

NOVETAT

REPORTATGE

El centre de dia passa a ser concertat

Neix a Avià un banc del temps

Qui eren els avianesos de l’any 1886?

L’equipament per a gent gran celebra un any

No hi ha diners: els usuaris canvien hores

L’Arxiu restaura un padró municipal de finals del XIX

Pàgines 14 i 15

Pàgina 9

Pàgines 22 i 23

El Ressò 1


Editorial

Passat i futur

INICIATIVES PER PRESERVAR EL PATRIMONI I ACTUALITZAR-LO AL SEGLE XXI

E

ls avianesos del segle XXI tenim el deure de preservar l’entorn natural del poble, el patrimoni històric que hem heretat i el llegat cultural dels nostres avantpassats. Però també tenim l’obligació de ser creatius i originals, d’innovar, d’emprendre i de pensar en el futur. En aquest número d’El Ressò tenim el plaer de donar a conèixer algunes novetats importants pel que fa a la gestió del patrimoni natural i cultural, que són un bon exemple de com el passat s’encarrila cap al futur. La Ruta Ramadera, un antic camí de transhumància, es converteix ara en una ruta per fer a peu, a cavall o en bicicleta, i té una guia per a telèfons mòbils. La memòria oral dels nostres avis sobre la guerra i la postguerra es converteix en un documental en DVD. Es preparen tres petits museus a Graugés, a l’Hotel d’Entitats i al Molí de Minoves. L’Arxiu d’Avià restaura el padró municipal del 1886. I l’Ajuntament prepara un Pla de Gestió de l’Arbrat per garantir la conservació dels nostres espais verds. A més, en aquesta edició d’El Ressò, també tenim bones notícies de la societat civil. Han nascut dues noves entitats: el Banc del Temps del Berguedà i l’Associació de Famílies Monoparentals i Unipersonals. L’Ateneu continua programant activitats, i altres associacions del poble ens expliquen en què han estat treballant en els últims mesos. En definitiva, Avià és un poble vital, amb un present vibrant, que no s’0blida del passat, però que ja treballa en el futur.

2 El Ressò

Sumari 03 ACTIVITATS 4MEMÒRIA AVIANESA 4FIRA DE LA COOPERACIÓ, EL COL·LECCIONISME I L’INTERCANVI 4AGENDA 07 SOCIETAT 4NOTÍCIES 4MOVIMENTS DE POBLACIÓ 09 ACCIÓ SOCIAL 4BANC DEL TEMPS 4FAMÍLIES MONOPARENTALS 4GENT GRAN 4CÀRITAS PARROQUIAL 4AECC 4CENTRE DE DIA 16 EDUCACIÓ 4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ 19 CULTURA 4”MUSEUS” A AVIÀ 4RUTA RAMADERA 22 ATENEU 22 REPORTATGE 4RESTAURACIÓ DEL PADRÓ DEL 1886 24 OPINIÓ 4FERRAN COMA 4RAMON XANDRI 4JORDI FARRÉS 29 MEDI AMBIENT 4PLA DE GESTIÓ DE L’ARBRAT 4ELS ARBRES D’AVIÀ 4PLANTADA D’ARBRES 4NEVADA

Redacció L’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com. Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació Ciutadana Dipòsit legal: B-37.167-89 Correu: ressoavia@gmail.com Impressió: Vallprint Composició: Bífidus Produccions


Activitats

“Serà l’any del record, de la recuperació d’una història que no s’ha de perdre tot i que els protagonistes ja no hi siguin”

Memòria avianesa

ES PRESENTA UN DVD AMB ENTREVISTES A LA GENT GRAN. Text: Reg. Cultura

Avià està consolidant el projecte de recuperació de la memòria històrica que es va iniciar l’any passat. Ens vam plantejar recuperar la memòria oral de la forma de vida, aspectes socials i altres records dels avianesos més grans, incloent-hi també el llarg i dolorós període històric de la guerra civil i la postguerra. Aquest any serà l’any del record, de la recuperació d’una història que no s’ha de perdre i que ha de perdurar tot i que els seus protagonistes ja no hi siguin, com una manera de mantenir la nostra història per a les generacions futures. La memòria oral és una eina fonamental per conèixer el nostre passat històric, aquell passat en què els testimonis directes encara ens poden explicar les seves vivències. L’originalitat que té la font oral és que permet obtenir i conservar testimonis, experiències, històries de vida que d’una altra manera es perdrien per sempre i no es donarien a conèixer. És un important complement de la història escrita i n’és la base. En un poble petit com el nostre, recuperar al màxim de vivències de persones pot ser cabdal per escriure la nostra història més recent. L’any passat, al juny, es van fer entrevistes a persones d’Avià, amb la participació d’un equip que en va

FOTOS ANTIGUES Els entrevistats van aportar imatges com aquesta, corresponent a la inauguració de les escoles Ferrer, l’any 1937 fer la selecció. Es van seleccionar 45 persones que van aportar testimonis i documents d’interès. La presentació, el 27 de juny Ara ja tenim editat el primer DVD que constitueix un documental cabdal sobre aspectes de la història del poble, bàsicament de l’època de la guerra i la postguerra. El 27 de juny, a les 18 h, i a l’Ateneu, farem la presentació d’aquest document viu explicat pels mateixos protagonistes. Hi podrem gaudir de la història, dels costums, de les festes i de l’evolució d’Avià tot transportant-nos al passat. Properament editarem un segon DVD sobre altres aspectes de la vida del poble: l’economia i l’evolució del poble, les festes i la vida

social. Els documentals compten també amb fotografies antigues, així com elements d’arxiu. A través de les explicacions de testimonis directes, tindrem no tan sols un llibre viu de la història d’Avià, sinó també la conservació de la visió directa dels seus personatges. El resultat final és un document històric de primer ordre, del qual ens hem de sentir partíceps tots: la gent gran, com a protagonistes directes del projecte i de la història; la gent de mitjana edat, perquè recordin les històries que han sentit a casa, i els més joves, perquè coneguin com s’havia viscut en altres temps i també perquè valorin tant el que tenen ara com el que ja no tenen. Hi sou tots convidats! El Ressò 3


Activitats

COL·LECCIONISME

Viu Avià: torna la Fira de la Cooperació i l’Intercanvi MÚSICA, CONTES I GASTRONOMIA. Regidories de Cultura i Medi Ambient. Il·lustració: Susanna Campillo

Al maig del 2009, Avià va celebrar per primer cop la Fira de la Cooperació, el Col·leccionisme i l’Intercanvi, amb una gran participació de gent del poble i de nouvinguts. Enguany, tornarem a acollir aquesta Fira, i repetirem la mostra de cuina d’arreu, aquest cop també amb una representació de cuina avianesa autòctona. La degustació no serà gratuïta, però els preus seran molt assequibles. Hi haurà representació de les entitats d’Avià i la presentació d’una de nova: l’Associació de Famílies Monoparentals del Berguedà i El Banc del Temps. Tot per als col·leccionistes Els amants del col·leccionisme i les curiositats hi trobareu, entre altres coses, monedes, plaques de cava, bitllets, mobles, estris curiosos, minerals... També hi haurà una representació d’artesans de tota mena i de productes alimentaris artesans. I al mercat de segona mà, ara teniu l’excusa per desempolsegar les golfes i fer espai als armaris i donar una segona oportunitat a allò que ja no utilitzeu, intercanviat-ho o deixant-ho a bon preu. I potser de tornar-los a omplir! Com a novetat, comptarem amb la participació de l’associació ber4 El Ressò

guedana Irènia, Jocs de Pau. Irènia és el nom d’un col·lectiu de professionals i docents, de procedències i perfils acadèmics diversos, conscients de la necessitat de treballar cap a una cultura de pau, mitjançant l’educació per a una ciutadania responsable. Defensors i defensores de l’aprenentatge a través de les emocions, a més dels coneixements, dissenyen les seves activitats utilitzant principalment el joc com a recurs pedagògic. L’any passat, van organitzar a La Nou l’activitat Babel al Berguedà, una jornada lúdico-lingüística amb un seguit de tallers d’alfabets, llenguatges i escriptures, divertits i participatius. Al contrari de la Babel bíblica, aquesta celebra la diversitat lingüística, valora la diferència i fa descobrir el que tots tenim molt en comú. Ho acabarem de completar amb una marató de contes (per a petits

i grans) de diversos països explicats per les persones d’aquests països i en la seva llengua, i convenientment traduïts. Música del Senegal Com que la música és també una font de comunicació i una part important de la cultura dels pobles, aquest any comptarem amb el grup de percussió senegalès Galgi que animarà la jornada. Aquest grup format per senegalesos, un dels quals és veí d’Avià, ens durà la calidesa i els colors de l’Àfrica negra amb un espectacle de ritme, cant i dança que esperem que faci ballar fins i tot els més tímids. La vessant de cooperació la dedicarem al comerç just. Constarà d’una exposició que ens permetrà conèixer els principis i fonaments del comerç


Activitats

COL·LECCIONISME

Horaris dels tallers lingüístics BABEL AL BERGUEDÀ. Diumenge, 23 de maig

que ens permetrà conèixer els principis i fonaments del comerç just i que promou la reflexió sobre l’actual model de producció, de distribució i de consum tant al sud com al nord. Es complementarà amb una xerrada amb una projecció sobre l’activitat que rea-

litzen aquestes associacions, que tindrà lloc el dimecres, 2 de juny, a la Sala d’Exposicions. Una gran participació Volem desitjar-vos que participeu i que gaudiu d’aquesta jornada!

Els qui vulgueu participar al mercat de segona mà podeu trucar a l’Ajuntament per demanar una taula o dur-ne una de casa o bé fins i tot utilitzar una flassada.

El Ressò 5


Activitats

Agenda

Maig 22

23

23 26

Taller de control postural. D’11 h a 13 h, al local que hi ha sobre el consultori d’Avià. Dins del programa Tallers per a Dones, del Pla comarcal per la Igual· tat. Organitza: Con· sell Comarcal del Berguedà. Amb el suport de l’Institut Català de les Dones i la Diputació de Barcelona. Viu Avià. Segona Fira del Col·leccionisme, la Cooperació i l’Intercanvi. De 10 h a 15 h a la Plaça de l’Ateneu i el Parc del Tossal. Més informa· ció a les pàgines 4 i 5, en programes a part i a www.avia.cat. Trobada de corals. A les 18 h, a l’Ateneu. Presentació del Pla de Gestió de l’Arbrat, amb l’enginyer agrònom Joan Gui· tart. Més informació a la pàgina 29. A la Sala d’Exposicions, a les 19 h.

6 El Ressò

29

Taller de microgim· nàstica. D’11 h a 13 h, al Local Social de La Plana. Dins del programa Tallers per a Dones, del Pla per a la Igualtat.

30

Ball. A les 18:30 h, a l’Ateneu.

Juny 02

Xerrada sobre comerç just i projecció. A la Sala d’Exposicions, a les 19 h.

05

Taller de microgim· nàstica. D’11 h a 13 h, al Local Social de La Plana.

11 12/20

13

Acapte de Sang. Al dispensari municipal, de les 17 h a les 21 h.

13

18/20

Festa Major de La Plana. Programes a part.

19/20

Festa de fi de curs del CEIP Santa Maria d’Avià. A l’Ateneu

20

Festival de ballet de l’Escola M. Alba, a benefici de Càritas. A les 17 h, a l’Ateneu.

23 27

Revetlla de Sant Joan. A la plaça de l’Ateneu.

Exposició d’Olvaneja, primer concurs de fotografia slow d’Olvan. A la Sala d’Exposicions de l’Ateneu Inauguració de la Ruta Ramadera. A les 8 h, sortida i activi· tats: cavalls, btt i marxa nòrdica. A les 10:30 h, presentació del projecte, lliura· ment de records i esmorzar. Més infor· mació a les pàgines 20 i 21, en programes a part i a avia.cat. Organitzen: Ajunta· ments d’Avià, L’Espu· nyola, Olvan i Sagàs.

Projecció de la pel· lícula ‘El somni’, de Christopher Farnari· er, sobre un pastor transhumant dels Pirineus. A l’Ateneu, a les 18 h.

Presentació del DVD fruit del projecte de recerca de memòria històrica. Inclou entrevistar a perso· nes grans d’Avià. El DVD exposa els records sobre la guerra civil i la postguerra. A les 18 h, a l’Ateneu. Més informació a la pàgina 3.

Juliol 11

Festa del Segar i el Batre. Mercat d’arte· sans de pagès. Pro· grames a part. Torneig futbol sala. Trobada de motos clàssiques.


Societat

Notícies Nou plànol i guia de carrers d’Avià

4Properament, Avià disposa· rà d’un plànol municipal amb els diferents nuclis urbans i un carrerer, així com de tot el terme municipal. Estarà a disposició dels avianesos a les oficines muni· cipals a partir del proper mes de juny.

Consulta sobre la independència

4El diumenge 25 d’abril, es va celebrar la consulta sobre la independència, que també es va fer en sis municipis de la comarca: Avià, Bagà, Casser· res, Gironella, Guardiola de Berguedà i Vallcebre. A Avià l’èxit participatiu va ser important.

Neix una associació de veïns a Avià 4L’Associació de Veïns d’Avià (AVA) ja té 150 veïns i veïnes adherits. L’AVA organitzarà activitats esportives, culturals, lúdiques i reivindicatives en benefici del poble i els seus ciuta· dans. És una Associació, sense ànim de lucre, que neix gràcies a l’impuls d’un gran nombre d’avianesos i avianeses amb l’objec· tiu de promoure els valors de fraternitat, solidaritat i convivèn· cia entre els veïns i veïnes del municipi d’Avià.

MOVIMENTS DE POBLACIÓ DEL 27/01/2010 27/01/2010 AL AL 03/05/2010 03/05/2010 DEL

Naixements

DEL 27/01/2010Defuncions AL 03/05/2010

Arnau Rumbo Pagerols 03/03/10 Jordi Martínez Llobet 06/03/10 Paula Burniol Corominas 06/04/10 Aleix Alsina Camprubí 07/04/10 Aina Coronado Alcaraz 10/04/10 Ferran Castaño Prat 13/04/10

Lluís Valls Torrentallé 02/02/10 Ignasi Balaguer Casahuga 04/02/10 Júlia Vila Ramellat 07/02/10 Josep Malé Solé 11/02/10 Fidel Caellas Vilaseca 16/02/10 Rafaela I. Polo Cabanillas 10/03/10 Ramona Cunill Esmerats 28/04/10

DEL 01/05/2009 AL 31/08/2009 Naixements

DEL 27/01/2010Defuncions AL 03/05/2010

Queralt Reguant Solé 03/05/09 Eva Prat Caldera 08/05/09 Marc Fuster Isach 11/06/09 Guiu Marimon Alsina 23/06/09 Clara Sistach Gutiérrez 03/07/09 Ona Pons Caballol 15/07/09 Basmi Jabri 26/08/09

Lluís Fígols Riba 14/05/09 Ramon Rial Pijoan 18/05/09 Joan Suñé Barniol 04/06/09 Maria Ballonga Vilanova 08/08/09 Josep Pons Simon 21/08/09

Neteja ràpida arran de la nevada

4La nevada de principis de març va deixar grans gruixos de neu a Avià i molts proble· mes a les carreteres de la comarca. El temporal de neu va afectar el nostre poble, igual que la resta de Catalu· nya, deixant sense escola els nens i nenes i impedint que molts veïns anessin a treba· llar. Gràcies a la bona activitat realitzada pels veïns i per la brigada de l’Ajuntament, es va poder tenir el poble net en poques hores per garantir la circulació! Gràcies a tots!

Avià treballa per ser un poble ecològic 4Avià ja té el pla per aplicar les mesures per reduir la contaminació i promoure un model energètic sostenible. Una empresa contractada per la Diputació de Barcelona ha fet una diagnosi energètica del municipi i ha definit accions que s’han de portar a terme. L’objectiu és reduir un 20% l’emissió dels gasos responsables de l’efecte hivernacle, consumir un 20% d’energies renovables i millo· rar un 20% l’eficiència energè· tica des d’ara i fins al 2020. Es tracta de les xifres que marca el pacte d’alcaldes i alcaldes· ses de la Unió Europea contra el canvi climàtic, que l’Ajunta· ment d’Avià ha signat junta· ment amb un centenar de El Ressò 7


Societat

Notícies consistoris més de la provín· cia de Barcelona. Els resultats d’aquest estudi es van donar a conèixer en una sessió a l’Ajuntament d’Avià, en què va intervenir el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri, que va parlar del canvi climàtic.

Comencen les obres de l’hotel d’entitats 4L’Ajuntament d’Avià ha iniciat les obres de l’hotel d’entitats. Els treballs per con· vertir l’antic edifici de l’Ajun· tament d’Avià i de les escoles velles en un hotel d’entitats

van començar al març. El projecte compta amb una inversió de gairebé un milió d’euros, ja que l’Ajuntament hi invertirà 700.000 euros provi· nents del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, de la Generalitat, i els 230.000 euros que li pertoquen del Pla Estatal d’Ocupació i Sostenibi· litat Local, la nova convocatò· ria del denominat pla Zapate· ro. Les obres permetran reformar l’edifici, que ara té dues plantes, per obtenir-ne una tercera. El seu interior s’adequarà amb diferents espais i sales polivalents que

es destinaran a diferents usos: biblioteca i sala de lectura i telecentre, sala per assajos musicals, espais per a les reunions i activitats que organitzen la trentena d’enti· tats que funcionen al poble, el local de joves i l’esplai. La intenció és disposar d’un espai d’ús col•lectiu per tal de poder encabir-hi diferents activitats polivalents. També s’hi ubicarà una expo· sició museogràfica sobre el passat agrícola d’Avià. Es preveu tenir acabat aquest nou hotel d’entitats d’Avià a principis de l’any 2011.

1.500 joves a la Moguda del Berguedà, que es va fer a Avià 22 GRUPS VAN TOCAR EN UN MACRO-CONCERT, QUE VA OMPLIR L’ATENEU EL PASSAT 8 DE MAIG

PETITS I GRANS Dos dels grups que van actuar a la Moguda: Koloraines (esquerra) i Antídot (dreta) 4Més de 1.500 persones van participar el 8 de maig a la Moguda del Berguedà, que es va celebrar a Avià. Aquesta particular marató musical, que enguany ha celebrat la vintena edició, va començar a les 5 de la tarda a la plaça de l’Ateneu amb una actuació de caire familiar amb el grup d’animació infantil Koloraines i algunes actuacions acústiques. Més tard, els concerts van passar a l’interior de l’Ateneu Avianès, on la música no va parar fins a les 5 de la matinada. Prop d’una cinquantena de voluntaris van treballar durant mesos coordinats pel Consell Comarcal i els altres organitzadors (els Ajuntaments d’Avià, Berga, Gironella i Puig-reig) per fer realitat la segona Moguda del Berguedà des que l’any passat es va recuperar la iniciativa i es va fer a Gironella. Acabada una nova edició, sembla clar que l’any que ve hi tornarà a haver-hi Moguda en un altre municipi de la comarca. En aquesta edició, hi van participar 22 grups. 8 El Ressò


Acció social

“El Banc del Temps està obert a tothom i pretén millorar la qualitat de vida de les persones, la cohesió i l’ajuda mútua”

El banc sense diners INTERCANVIA EL TEU TEMPS AMB EL TEMPS D’ALTRES PERSONES

Què és un banc del temps? És el primer banc que funciona sense diners. En aquest banc, únicament s’hi pot dipositar temps, que es retira en el moment de ser utilitzat. Es tracta d’intercanviar de forma gratuïta qualsevol tasca que sabem fer per una altra que necessitem. Objectius. El Banc del Temps està obert a tothom i pretén millorar la qualitat de vida de les persones, aconseguint que estiguin menys pressionades per les tasques diàries al mateix temps que es produeix cohesió i ajuda mútua. A qui va dirigit? A totes les persones que tinguin coses a oferir i a demanar. Qualsevol persona, dona o home, gran o jove, que resideixi a Avià i comarca es pot inscriure al Banc del Temps omplint la butlleta d’adhesió els divendres de 19:30 h a 21 h a l’edifici de l’Ajuntament d’Avià, al telèfon 620 000 064 en el mateix horari, o enviant un correu electrònic amb les vostres dades (nom i cognoms, adreça, població i telèfon) a afmuber@gmail.com. És convenient tenir una entrevista amb l’equip de secretaria del Banc del Temps per tal d’aclarir dubtes.

LOGOTIP El Banc del Temps del Berguedà ha nascut a Avià Funcionament. Una persona diposita unes hores de temps oferint un servei que vol donar i, a canvi, pot demanar temps d’altres persones per resoldre algunes necessitats diàries. La unitat d’intercanvi és l’hora, amb independència del servei que s’ofereixi o es rebi. Són intercanvis puntuals, però aporten temps, confiança, companyia, escolta, conèixer gent nova i millorar la relació entre totes les persones que conviuen a prop. Cada persona inscrita al Banc del Temps disposa de xecs de temps, que es fan servir per saber les hores utilitzades, i s’informa mensualment a la Secretaria del Banc. Cada cert temps, la secretaria envia a cada participant l’estat del seu compte corrent del temps, juntament amb un butlletí de serveis que podrà intercanviar durant aquest temps. Cada sis mesos, la secretaria farà una revisió global dels moviments de cada compte corrent, i avisarà

a les persones que es troben en una situació de desequilibri de temps, tant per temps donat com rebut. En principi, no es podrà acumular una diferència superior a 20 hores, entre el temps que es dóna i el que es rep. En el supòsit de tenir excedent d’hores, aquestes hores es podran transferir al compte d’una altra persona. Què es pot intercanviar? A títol d’exemple, es poden intercanviar els següents serveis: 4Acompanyar nens i nenes a l’escola o a d’altres activitats. 4Cuidar criatures o altres persones durant períodes curts de malaltia. 4Acompanyar persones grans al metge. 4Llegir llibres a persones grans. 4Passar treballs a l’ordinador. 4Ajudar a fer els deures. 4Fer la compra a persones grans o malaltes. 4Fer petites tasques domèstiques. 4Cuidar animals domèstics i plantes. 4Passejar, acompanyar al cinema, teatre. 4Petites reparacions domèstiques. 4Altres. El Banc del Temps compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Avià i del Consell Comarcal del Berguedà. El Ressò 9


Acció social

FAMÍLIES MONOPARENTALS

Neix una associació de famílies monoparentals TÉ L’OBJECTIU DE DEFENSAR ELS DRETS DELS NOUS MODELS DE FAMÍLIA

El perquè de l’associació. Decidim crear una associació per donar forma a una realitat social que cada cop és més extensa i afecta un gran nombre de famílies. A nosaltres, el model de família tradicional ens exclou, perquè una única persona es fa càrrec de l’educació, la cura i l’atenció dels seus fills i filles, i això fa que sigui molt difícil portar a terme una tasca tan important com fer créixer les persones que demà portaran les regnes de la societat. Si a tot això hi afegim que, en un gran nombre de casos, també hi recau tot el pes d’abastir l’economia familiar, es dóna per entès que difícilment es pot concloure la tasca amb èxit, i que, si això s’aconsegueix, es gràcies a la voluntat, i als grans esforços que aquest únic referent fa

10 El Ressò

per portar a terme el seu projecte de família. Sense cap ànim de lucre, volem tirar endavant, volem posar al servei d’un col·lectiu desprotegit totes les nostres capacitats. També ens dirigim a aquelles persones que depenen única i exclusivament d’elles mateixes i que, en una actualitat tan dificultosa i amb uns sous tan precaris, els és una odissea sobreviure. Les finalitats. L’Associació de Famílies Monoparentals i Unipersonals del Berguedà es proposa: 4Aconseguir que les famílies monoparentals i unipersonals no s’aproximin al llindar de la pobresa 4Lluitar per la igualtat d’oportunitats dels nostres fills 4Aconseguir la conciliació de la vida familiar i laboral 4Promoure accions per fer canvis en les ajudes socials i en les lleis i apropar-nos així a les ajudes que es

donen en altres països d’Europa 4 Promoure l’orientació laboral A qui adreçar-se. Totes les persones que puguin estar interessades a formar part d’aquesta associació, rebr’n informació o col·laborar-hi, poden trucar al telèfon 620 00 0064, enviar un correu elèctronic a afmuber@gmail. com, o bé omplir una butlleta i enviar-la o portar-la personalment a l’adreça següent: Associació de Families Monoparentals i Unipersonals del Berguedà Ajuntament d’Avià Avinguda Pau Casals,22 08610 Avià L’horari d’atenció telefònica i personal és els divendres de 19:30 h a 21 h a l’edifici de l’Ajuntament d’Avià.


Acció social

GENT GRAN

Avià celebra la primera Trobada de Gent Gran AVIÀ CONVOCA GENT GRAN DE DE VUIT POBLES DE LA COMARCA. Lurdes Bover

Ja ha arribat el bon temps i hem de fer coses que ens portin aire fresc. Actualment, treballem un dels eixos importants per a la gent gran, que és el treball en xarxa. El treball en xarxa ens permet promoure la comunicació, l’intercanvi entre els diferents municipis que conformen la nostra co-

marca, optimitzar recursos i nodrir-nos d’activtats. Avui us presentem la primera Trobada de Gent Gran, que tindrà lloc a Avià el dia 26 de maig, amb els pobles de Gironella, Puig-Reig, Casserres, l’Ametlla de Merola, Montmajor, L’Espunyola i Montclar. És la primera vegada que es fa una trobada d’aquesta magnitud aquí al Berguedà, i la idea que tenim és que aquesta trobada sigui rotativa i cada any per aquestes dates es fa-

Eleccions de nou a la Junta del Casal S’HA DE RENOVAR LA MEITAT DE LA JUNTA, SIS DELS MEMBRES

JUNTA La regidora Susanna Campillo amb la Junta del Casal

ci en un municipi diferent dels que hi participen. El programa previst és el següent: 4 12 h. Visita guiada a l’església de Santa Maria d’Avià. Després, passeig pel casc antic d’Avià. 4 14 h. Dinar. 4 16h. Actuació de la revista musical de Puig-reig i Grup Aivà. Tot això és possible gràcies a l’equip de persones que formen la junta del Casal de la Gent Gran d’Avià. Sense elles no es podria fer. Moltes gràcies! 4Una vegada més, s’acos· ten les eleccions a la Junta del Casal de la Gent Gran. Com ja sabeu, les eleccions són cada dos anys. Seran el mes de juliol i es renovarà la meitat dels membres de la junta; en total, sis perso· nes, tot i que les persones elegides ho són per quatre anys. La junta es reuneix cada mes i és on es prenen les decisions de les activitats que es fan al Casal. Formarne part és una tasca molt gratificant i molt enriqui· dora. Aprofitem per animar a votar a totes aquelles persones que creguin que són vàlides per desenvolu· par aquesta tasca. Molt agraïts. La Junta del Casal El Ressò 11


Acció social

CÀRITAS PARROQUIAL D’AVIÀ

Un any més d’activitats per ajudar els avianesos RESULTATS DE DOTZE MESOS D’ACCIONS SOLIDÀRIES. Text: Càritas Parroquial d’Avià

22 voluntaris i voluntàries i un professional han fet possible un any més d’activitat de Càritas Parroquial d’Avià. En aquesta pàgina, detallem els números de l’entitat, tant els ingressos com les despeses, i el re-

sultat global de l’activitat econòmica. També recollim a la columna de la dreta les principals activitats que ha dut a terme Càritas Parroquial Avià, les persones i les famílies que se n’han beneficiat, i els voluntaris que les han fet possibles. “Molta gent senzilla, fent moltes coses petites, en molts llocs petits, poden canviar el món”. Gràcies per ajudar-nos a ajudar.

COMPTES CÀRITAS AVIÀ 2009 Despeses Ajudes d’assistència (aliments) Serveis per a la gent gran Donatiu a Càritas Diocesana i al Cecas Formació del voluntariat Voluntariat (assegurança, etc.) Despeses del Festival de Ballet Cost llantions Administració Despeses vàries Comissions bancàries TOTAL

Ingressos Col·lecta Corpus Col·lecta Nadal Llantions Nadal Festival de Ballet Donatius Subvenció Ajuntament d’Avià Subvenció Caixa Manresa Subvenció IRPF per a la vellesa Interessos bancaris TOTAL

12 El Ressò

781,94 euros 1165,33 euros 1123,00 euros 279,20 euros 211,60 euros 260,01 euros 118,00 euros 558,40 euros 260,00 euros 22,37 euros 4.779,85 euros 650,50 euros 1477,00 euros 233,05 euros 733,00 euros 1250,00 euros 300,00 euros 1000,00 euros 573,00 euros 0,35 euros 6216,90 euros

La nostra acció durant tot un any ACTIVITATS 2009

4Repartiment d’aliments (ajuda amb aliments a persones i famílies amb dificultats econòmiques, coordinadament amb els serveis socials munici· pals): 9 famílies beneficia· des i 2 voluntaris 4 Companyia a gent gran (adreçat a avis i àvies que es troben en una situació física i/o mental que els impedeix sortir de casa, i això fa que perdin la seva xarxa de relació veïnal i social): 9 persones benefi· ciades i 9 voluntaris 4 Voluntariat al Centre de Dia (visites setmanals als centre de dia per animar i fer companyia): 6 persones beneficiades i 4 voluntaris 4 Tertúlies (xerrades mensuals sobre diferents temes adreçades a la gent gran del poble): 25 perso· nes participants i 4 volun· taris 4Formació voluntariat: 22 beneficiaris 4Coordinació amb altres entitats 4Comunicació i sensibi· lització


Acció social

AECC

Desfilada d’estiu per lluitar contra el càncer RECAPTACIÓ SOLIDÀRIA. Text: Montse Comellas. Junta de l’AECC-Catalunya Contra el Càncer d’Avià

El passat dia 18 d’abril, per sisè any consecutiu, va tenir lloc a l’Ateneu d’Avià, la Desfilada de Moda d’Estiu i Complements contra el Càncer. Malgrat estar en un any de crisi, hem aconseguit que prestessin la seva roba i complements els següents establiments: Canadà House, Comercial Molí del Castell, Tàndem Esports, Copybel, La Barcelonesa, Modes Carme, Psicodelila Fashion i Arrels. A la mitja part de l’acte es van fer cinc sortejos amb els següents re-

gals: un cap de setmana a la costa, ofert per Tot Viatges, dos vals de dos àpats cadascun oferts pel Restaurant La Cabana i dos exemplars del llibre No em toquis els fogons!, del nostre presentador Jaume Fíguls. Com sempre, hem comptat amb la col·laboració de 105 models que, malgrat els nervis que suposa, no han tingut cap problema a sortir a la passarel·la com si d’uns professionals es tractessin. Agraïm la col•laboració de l’Ajuntament i de l’Ateneu d’Avià, de les perruqueres, maquilladores, dels col·laboradors de sempre que obsequien amb un berenar al models, dels que hi participen econòmicament, dels que col·laboren amb regals i dels que enguany s’hi han afe-

git. A tots, els ho agraïm de tot cor. No els anomeno perquè ja són molts i no voldria deixar-me ningú. 2.610 euros de recaptació El resultat final va ser aconseguir la magnífica xifra de 2.610 euros! Aquesta quantitat, en un any de crisi, era gairebé impensable. Vull recordar que la junta està oberta a tothom perquè qualsevol persona que necessiti informació o algun tipus d’ajut, ja sigui psicològic o econòmic, ens ho faci saber i farem els passos que siguin necessaris. Finalment, donem les gràcies a tota la gent que hi van assistir. Entre tots, podem dir que hem fet un nou pas contra el càncer! Moltes gràcies a tothom.

El Ressò 13


Acció social

CENTRE DE DIA D’AVIÀ

Coneix el centre de dia

Un servei ple de serveis EL CENTRE DE DIA CELEBRA EL PRIMER

L’EQUIPAMENT ESTÀ CONCERTAT I AIXÒ VOL DIR QUE LES PERSONES DEPENDENTS PODRAN GAUDIR-HI DE DESCOMPTES IMPORTANTS ÉS UN CENTRE COMPLET, AMB MOLTS SERVEIS, I OBERT AL POBLE D’AVIÀ I A TOTA LA COMARCA Text: Susanna Campillo. Regidora d’Acció Social

El Centre de Dia d’Avià ja és un centre concertat per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). Això vol dir que les persones dependents, reconegudes per la Llei de la Dependència, podran gaudir de descomptes importants en el preu dels serveis i, fins i tot, de la gratuïtat total. Els que en vulgueu informació més detallada podeu trucar a l’Ajuntament i demanar hora amb la Ramona Dachs, o bé al mateix centre, al 93 823 12 15. Som conscients que algunes persones encara són molt reticents a dur els seus familiars a un centre d’aquestes característiques. Encara hi ha l’opinió força estesa que “s’abandona” un ésser estimat. La meva experiència personal, en canvi, va ser molt positiva. La meva àvia tenia vora 90 anys, poca mobilitat física però el cap molt clar, i una persona se n’ocupava tot el dia i la cuidava amb molt d’afecte. No obstant, quan va començar a anar a un centre de dia de Berga (encara no existia el d’Avià), va fer un canvi enorme. Va millorar molt en mobilitat, però sobretot intel·lectualment. El 14 El Ressò

fet de fer activitats físiques adequades a les seves necessitats, activitats manuals, tallers de memòria i de concentració la va estimular molt i estava molt més alegre, comunicativa i vital. Ella que mai no havia volgut sentir ni parlar de sortir de casa anava al centre amb moltes ganes. El centre de dia d’Avià és alegre i ple de llum, amb unes vistes molt agradables. El fet de ser un centre petit permet oferir una atenció molt personalitzada. Volem recordar-vos alguns dels serveis de què podeu gaudir: Caps de setmana Obre les portes a totes les persones que necessitin atenció els dissabtes, diumenges i festius de tot l’any, en siguin o no usuaris durant els dies feiners. L’horari és de 10 del matí a 6 de la tarda, i s’hi duen a terme activitats lúdiques i tallers cognitius. S’hi inclou el dinar i berenar. Transport adaptat Per tal de facilitar als familiars de les persones grans amb mobilitat

reduïda el transport d’anada i tornada al Centre de Dia, s’ofereix un servei de transport adaptat amb acompanyament per als usuaris i per a aquelles altres persones que tinguin una necessitat especial dins del municipi. Suport psicològic en grup per a familiars Mitjançant un professional expert, llicenciat en Psicologia, es proporcionen espais d’atenció i d’assessorament individuals o en grup per donar una orientació adequada als familiars de les persones grans, sobretot si aquestes pateixen problemes mèdics im-


Acció social

CENTRE DE DIA D’AVIÀ

ANY DE VIDA AMB UNA OFERTA ÀMPLIA DE PRESTACIONS PER A LA GENT GRAN D’AVIÀ I DE TOT EL BERGUEDÀ

“El centre de dia d’Avià és alegre i ple de llum, amb unes vistes molt agradables” “El fet de ser un centre petit permet oferir una atenció personalitzada” “Obre les portes els caps de setmana i s’ofereix transport adaptat d’anada i tornada” “Hi ha serveis de fisioteràpia, podologia i atenció psicològica, entre d’altres“ ACTIVITATS La gent gran del centre de dia fa exercicis de mobilitat amb una pilota. AJUNTAMENT D’AVIÀ

portants que les fan dependents. El servei s’adapta en horaris i objectius a les demandes de les famílies i està obert a d’altres persones cuidadores del municipi. Fisioteràpia Per fomentar la qualitat de vida de les persones grans, la prevenció del deteriorament i el manteniment de l’autonomia personal, s’ofereixen tractaments específics en reflexoteràpia, fisioteràpia i d’altres. Tant poden ser utilitzats pels usuaris i familiars com per altres persones del municipi que ho necessitin.

Acompanyament Oferim el servei d’acompanyament a totes les persones que ho requereixin, tant per a acompanyaments en termes de seguiment mèdic com d’altres gestions que calguin. Podologia L’objecte del servei és prestar el tractament podològic per atendre problemes causats per transtorns sistemàtics de la gent gran, que requereixen una valoració periòdica i cures patològiques. Poden utilitzar el servei els usuaris, els seus familiars i qualsevol persona del municipi.

Bugaderia A través del centre, s’ofereix la possibilitat de gaudir d’aquest servei de bugaderia i repàs de la roba a totes aquelles persones que en vulguin fer ús: els usuaris del centre, els seus familiars i la resta de la població. Menjador social El servei de menjador funciona tot l’any, de dilluns a divendres des de les 13 h fins a les 15 h, a excepció dels dies festius, i està obert a tothom. Els menús estan adaptats a les necessitats nutritives i als règims específics de cadascun dels usuaris. El Ressò 15


Educació

Els alumnes d’Educació Infantil treballen els animals de la granja, coneixen les gallines i aprenen a fer mató al Bages

ACTIVITATS A LA NATURA

FENT ESGRIMA I ESPORTS COOPERATIUS

ELS PETITS APRENEN

Nens i nenes d’Avià, dalt d’un carro

Al Pavelló Vell de Berga, amb altres escoles

Visiten una granja de San

Esport, natura i cultura EL CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ FA ACTIVITATS EN CONTACTE AMB L’ENTORN Des de l’escola us expliquem unes quantes activitats que hem fet durant el segon trimestre.

Educació infantil

Les gallines 4Els alumnes de P4 estem treballant els animals de la granja. Per això, el 19 de gener vam visitar les gallines que té la Neus aquí a Avià. Varem veure on viuen, què mengen, quants ous ponen al dia i com són. Ens va agradar molt i ens ho vam passar molt bé.

Sortida a Sant Mateu de Bages 4El 25 de gener, vam anar a Sant Mateu de Bages. Encara que ens va ploure tot el dia, ens ho vam passar molt bé, 16 El Ressò

perquè vam fer una passejada en carruatge. Les monitores que teníem ens van fer tastar diferents aliments i amb els ulls tapats havíem d’endevi· nar què eren. També vam fer mató. La monitora va fer escalfar la llet i quan va estar calenta hi va tirar un líquid màgic que va fer sortir gru· molls. Aquests grumolls eren de mató! Després va tirar-los en un escorredor tapat amb un drap blanc i l’aigua va sortir per sota. A l’hora de marxar ens van donar un petit taper amb un trosset de mató per cada un. Estava molt bo!

Dansa a Berga 4El 26 de febrer, vam anar a teatre a Berga. Hem vist un espectacle de dansa que es diu “Camins i Corriols”.

Cicle inicial

Les conferències 4Aquest trimestre, els alum· nes de cicle inicial estem fent conferències sobre un tema que triem nosaltres. A casa, amb l’ajuda de la família, busquem la informa· ció, fem el guió, preparem algun mural o altres materials sobre allò que volem explicar i, quan ho tenim tot acabat, ens ho estudiem per poder-ho explicar sense haver-ho de llegir. I, tot seguit, ho assagem davant de la família que ens fa de públic. Quan creiem que ja ho tenim tot a punt, fem la conferència davant dels nens i nenes de la classe. Posem les cadires en rotllana i el conferenciant té una taula, una cadira, la pissarra i un got d’aigua. I


Els de cicle inicial fan de conferenciants: es preparen un tema i l’expliquen als seus companys

A FER MATÓ

nt Mateu de Bages

Jocs cooperatius per als nens i nenes de cicle mitjà: esgrima, futbolflag, mazaball, xanques, frisbee...

ELS DE 6è FAN CAL·LIGRAMES

A QUINA COMARCA ES TROBA VIC?

Els alumnes fan poemes en forma de dibuixos

Un jeroglífic dels de 6è per resoldre l’enigma

comencem! Després de presentar-nos, fem tota l’exposició amb l’ajuda del guió i dels materials. Al final, s’obre un torn de preguntes per part dels oients. Abans d’acabar, el conferenciant pot fer també, si vol, preguntes al públic per veure el seu nivell d’atenció. Els temes que hem escollit són molt variats: des d’animals, joguines, feines, indrets, etc., i tots són molt interessants. Properament, si voleu veure algunes fotos les podreu veure a la web de l’escola.

Cicle mitjà

Agents rurals 4El 15 de març, els Agents Rurals del Berguedà van fer una xerrada als alumnes de tercer titulada “Els nostres veïns salvatges”, que tractaba del vertebrats de la comarca. Va ser molt interessant. Vam aprendre a distingir alguns animals pels sons i pels seus rastres. Com a curiositats, ens van parlar dels llop, dels

cèrvols i de dos peixos intro· duïts a La Baells: el Lucioperca i el silur. El primer és molt agressiu i el segon pot fer més de dos metres de llarg. També ens van recomanar no flairar ni tocar mai les femtes dels animals salvatges, ja que són portadores de malalties.

Jocs cooperatius amb altres escoles 4El dimarts 16, vam anar al Pavelló Vell de Berga amb altres escoles de la comarca, on vam fer tot un reguitzell de jocs alternatius, fent equips amb alumnes d’altres escoles. Hi havia escoles de Berga (Sant Joan, Santa Eulàlia i Xarxa), de Puig-Reig (Alfred Mata), de Bagà (Galceran de Pinós) i la ZER Vilada-Borre· dà-Valldan. Hi havia set jocs: esgrima, futbol-flag (una adaptació infantil al rugby), mazaball, pica i ringo (adapta· ció del hockey), xanques, paracaigudes, frisbee i corda. La gran majoria són jocs cooperatius.

Cicle superior

Les conferències 4Els alumnes de 6è hem fet creacions poètiques: poemes, galindaines... Poemes monosil·làbics El gel El gel és fred, fred és el gel, a prop del foc, ja és ben mort.

La gent gran i els xics La gent gran, molts cops diu als xics: t’has fet mal?, t’has fet alt?, t’has fet prim?, t’has fet gras?, tu què fas?, ja ets bo?, no fas por?, ets llest?, beus llet?, no perds el seny? Que ja et fas gran? Has de fer cas! I quin tip que te’n fas!

Acròstic Me l’estimo molt Ara i sempre Renya poc i molt Es la meva El Ressò 17


Educació Casal d’estiu

La millor opció per a les vacances El Grup d’Esplai Fent Camí tornarà a coordinar i gestio· nar les activitats conjunta· ment amb l’AMPA i l’Ajunta· ment d’Avià. De nou es presenten un conjunt d’activi· tats centrades en l’esport no competitiu i en la teoria de les intel·ligències múltiples, amanides amb jocs, sortides i mil aventures! A qui va adreçat? A infants i joves que hagin cursat P3 i fins a 4t. d’ESO. Horaris Servei d’acollida: De dilluns a divendres de 8 h a 9 h (opcio· nal). Activitats De dilluns a divendres, de 9 h a 13 h. I servei de menjador: de dilluns a divendres, de 13 h a 15 h (opcional) Inscripcions 4Trobareu el full d’inscripció al web de l’Ajuntament o a l’escola 4L’últim dia per presentar la inscripció és el dijous 27 de maig, amb tota la documenta· ció necesaria 4El pagament s’ha de realit· zar un 50% el dia 27 de maig i l’altre 50% el dia 27 de juny al compte de l’AMPA de Caixa de Manresa, al número: 2041 0044 32 0040001681 4Pel bon funcionament de l’organització del casal, no s’acceptarà cap inscripció fora de ternimi, ni aquelles a les quals els falti la documentació necesaria 18 El Ressò

CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ Dates 4Primer setmana: del 28 de juny al 2 de juliol (5 dies) 4Segona setmana: del 5 al 9 de juliol (5 dies) 4Tercera setmana: del 12 al 16 de juliol (5 dies) 4Quarta setmana: del 19 al 23 de juliol (5 dies) 4Cinquena setmana: del 26 al 29 de juliol (4 dies) 4Sisena setmana: de l’1 al 3 de setembre (3 dies) Servei d’acollida Enguany, el casal d’estiu vol oferir el servei d’acollida de 7:45 h a 9 h del matí, però, tenint en compte que l’any passat va ser deficitari, propo· sem fer-lo només si hi ha prou nens inscrits. Segons els nens apuntats, vari· arà el preu. Per això, necessi· taríem saber si els pares i mares desitgen el servei d’acollida i quins dies el volen fer servir. Pensem que és un servei que ajuda les famílies que comen· cen la seva jornada laboral a les 8 h, i ens agradaria seguir oferint aquest servei al casal d’estiu. Caldrà que hi hagi un mínim de deu nens per setmana per poder-lo realitzar. Per assitir-hi, cal presentar el full d’inscripció al servei d’acollida abans del dia 14 d’abril a l’escola i després us informarem si es fa o no l’acollida i quin preu té. Reunió informativa La reunió de mares i pares serà el proper 13 de maig a la biblioteca de l’escola d’Avià a les 19:30 h. Més informació Beatriz Duran: 696 326 218

AMPA

Festa de final de curs L’AMPA de l’escola Santa Maria D’avià celebrarà la festa de final de curs el 19 de juny. Serà un dia amb moltes activitats i esperem que tots els que ens acompanyin s’ho puguin passar d’allò més bé. Al matí, tindrem jornades esportives, amb futbol i cross, entre d’altres, per a nens i pares, i l’entrega dels premis. A les classes, es podrà visitar la tradicional exposició de treballs que els nens i nenes han fet al llarg del curs, tant en activitats escolars com en les extraescolars. Tindrem un inflable per als nens i nenes i ens acompanya· ran els gegants d’Avià. També farem un aperitiu. A la tarda, la festa continuarà. Acomiadarem els alumnes de 6è. Els trobarem a faltar! Com a final de festa, tindrem un concert del grup Kolorai· nes, que engrescarà petits i grans amb música i ball. La cloenda serà un sopar de germanor per a mestres, monitors, mares, pares i alum· nes. Quan els nens acabin de sopar podran fer jocs de nit. Diumenge, 20, els nens de Cant Coral faran un concert a l’Ateneu d’Avià. Us hi esperem!

Venda de llibres

Canvi de data Serà el dia 3 juliol 2010 a la biblioteca de l’escola de 9 a 13 del matí. Passarem un full informatiu a les famílies amb el sistema de pagament i els preus dels llibres per cursos.


Cultura

“Recuperar la tradició té com a objectiu no perdre la memòria d’una activitat i recuperar els materials que s’utilitzaven”

“Museus” a Avià L’AJUNTAMENT PREPARA TRES MOSTRES MUSEOGRÀFIQUES: UNA, A GRAUGÉS, SOBRE LA COLÒNIA AGROPECUÀRIA; UNA ALTRA, A L’HOTEL D’ENTITATS, SOBRE L’ECONOMIA AGRÍCOLA, I UNA TERCERA, AL MOLÍ DE MINOVES, SOBRE L’ÚS DE L’AIGUA. Text: M. del Agua Cortés. Regidora de Cultura

El municipi d’Avià es caracteritza per la tradició agrícola de cereal que encara es manté i que ha condicionat el paisatge, barrejant terres de conreu amb zones de bosc i muntanya, amb una estructura de masos agrícoles com a centres de producció en que les tècniques d’explotació han canviat considerablement. És aquest, encara avui, un element molt característic del conjunt del territori del poble. Avià no té edificis històrics de gran importància, llevat de les dues esglésies romàniques (Santa Maria d’Avià i Sant Vicenç d’Obiols), l’església de Sant Serni de Clarà (del segle XVII) i d’algunes masies que conserven elements decoratius puntuals de diferents èpoques però que han sofert moltes transformacions i no han estat especialment ben tractades. Representa un típic territori agrícola en el que es veuen les unitats d’explotació i es pot percebre la seva evolució històrica. Per això, la recuperació dels tradicionals sistemes de sega i batuda de cereal, mitjançant la realització de la festa del Segar i Batre en la que es fan demostracions de les

antigues tasques per part de persones que encara les havien vist o realitzat, significa un important puntal de recuperació d’un patrimoni viu i molt representatiu d’Avià i de tot l’entorn. Recuperar la tradició té com a objectiu principal no perdre la memòria d’una activitat i recuperar els elements materials que s’utilitzaven, així com d’altres costums com per exemple el tipus de menjar que prenien els segadors durant l’activitat. Ecomuseu, passat i present Per això podem dir que Avià, a més d’un municipi en progrés constant, és també un “museu viu” i volem aprofitar aquesta sinergia que ens proporciona la supervivència al llarg de totes les èpoques històriques gràcies a l’agricultura i la ramaderia, per crear un “ECOMUSEU” que ens permeti explicar diferents aspectes del passat i del present d’Avià, per tal que tots podem gaudir, podem mantenir el record del passat i garantir una projecció al futur amb nous usos turístics, socials i culturals del territori. Per això, a partir d’aquest estiu, obrirem diferents mostres museogràfiques complementades per tríptics informatius a diferents llocs d’Avià i que hem impulsat i

organitzat des de l’Ajuntament. La primera serà a Graugés, al Local Social i que s’ inaugurarà al mateix temps que el local. Consistirà en una maqueta que recolzarà l’explicació amb plafons i que mostrarà l’antiga colònia agropecuària de Graugés. D’aquesta manera tothom podrà recordar i prendre consciència de la importància del conjunt, de les instal· lacions de l’antiga colònia, detallant els sistemes de recollida i canalització d’aigües, així com els diferents edificis i camps amb destí a diferents activitats. Realitzar una maqueta és la forma més visible i fàcil de donar a conèixer el conjunt que després es podrà visitar per poder copsar la importància que va tenir aquest sistema tan avançat de tractament de l’agricultura en la seva època. La segona s’instal·larà a l’Hotel d’Entitats, al nucli històric d’Avià, en una instal·lació museogràfica que explicarà l’economia agrícola, les tasques de segar i batre i l’evolució del poble a l’entorn de l’agricultura des d’una perspectiva històrica i patrimonial. Aquest reclam turístic generarà també un moviment d’ús dels serveis del poble en portar gent interessada en el coneixement de l’entorn de pagès d’Avià. És previst que s’obri a inicis de l’any 2011. El Ressò 19


Cultura La tercera serà el Molí de Minoves, on properament iniciarem obres de consolidació i on realitzarem una recuperació museogràfica per explicar l’ús de l’aigua en un molí així com recordar la importància que van tenir el molins pels pagesos d’Avià des de l’edat mitjana. Finalment, a la Plana, aprofitant que va ser una important colònia industrial amb aprofitament hidràulic, s’explicarà aquest fet en una quarta instal· lació museogràfica, en la que es donarà aquesta visió del canvi econòmic a mitjans del segle XIX. La creació de fàbriques i colònies tèxtils a La Plana i Cal Rosal, van contribuir a iniciar un període de benestar econòmic que es va interrompre a mitjans del segle XX amb el tancament progressiu de les fàbriques tèxtils, i que va suposar un contrapunt al tradicional sistema agrícola. Fomentar el coneixement A més, per recolzar aquestes instal·lacions i permetre a avianesos i foranis el coneixement del nostre entorn i permetre que gaudiu del que ens ofereix el territori, hem posat en marxa la Ruta Ramadera, que travessa Avià i que permet recuperar un camí històric amb aprofitament econòmic des de l’Edat Mitjana per a nous usos turístics i del que hem fet un article en aquest mateix número d’El Ressò. També estem elaborant dos tríptics informatius, un de la Ruta de l’Aigua per explicar els molins d’Avià, i altre de la Ruta de la Terra, sobre l’economia agrícola. Esperem que tots ajudin a un major coneixement d’Avià i que permetin que els que ens visiten s’emportin un bon record. 20 El Ressò

“MUSEUS” / RUTA RAMADERA

Cinc maneres de fer el camí LA RUTA RAMADERA INCORPORA LES ÚLTIMES TECNOLOGIES

1

2

Una guia per a telèfons mòbils La ruta es pot descarregar al telèfon mòbil. La descàrrega inclou el camí punt per punt, i també una guia amb tots els serveis, molt útil i fàcil d’utilitzar. Per exemple, amb un sol clic, permet a l’usuari trucar o entrar a la web del restaurant on vol anar a dinar un cop acabada la ruta. Aquesta guia és descarregable a través d’Internet i davant de quatre punts Bluetooth al peu Ajuntament d’Olvan

Ajuntament de l’Espunyola

Ajuntament d’Avià

Edifici del Sindicat de Sagàs

Els ‘tracks’ de la ruta en GPS Els que disposin d’un aparell de GPS, tant per al cotxe com mòbil (per caminar), es podran descarregar els tracks de la Ruta Ramadera directament de les pàgines webs dels Ajuntaments.

Ruta Ramadera, al telèfon mòbil AVIÀ, L’ESPUNYOLA, OLVAN I SAGÀS RECUPEREN UN ANTIC CAMÍ RAMADER I EN FAN UNA GUIA DESCARREGABLE VIA BLUETOOTH Avià, L’Espunyola, Olvan i Sagàs, quatre municipis del Berguedà, han recuperat 32 quilòmetres d’un antic camí de la transhumància, i els han convertit en una ruta turística, apta per fer a peu, en bicicleta o a cavall. Per primer cop a Catalunya, un camí ramader tindrà una guia per a telèfons mòbils amb tota la informació de la ruta: el recorregut, els punts d’interès, els serveis, la restauració i l’allotjament, etc. La guia per a mòbils es podrà descarregar via Bluetooth en quatre punts del recorregut, un a cada

municipi, i també a través d’Internet. A més, els tracks del camí ramader es podran descarregar en GPS per aplicar-los a mapes o per dur-los en lectors mòbils. Reivindicar els camins Amb les noves tecnologies, i també amb díptics en paper i diversos materials per descarregar via web, els quatre municipis del Berguedà volen reivindicar la importància dels camins ramaders, la necessitat de preservar-los i la vigència que encara tenen. Ja no són útils per portar ramats de la plana a la


Cultura

3

4

5

RUTA RAMADERA

Una descipció de la ruta pas a pas Els usuaris de serveis web com Via Michelin o Google Maps o de GPS ja estan acostumats a les rutes pas a pas. Descriuen el camí amb indicacions ordenades de quan s’ha de tombar a l’esquerra o quant tros més cal continuar recte. La Ruta Ramadera també té una descripció d’aquest tipus que es pot descarregar dels webs dels Ajuntaments en format pdf. Així és impossible perdre’s!

Un díptic desplegable La Ruta Ramadera també té una publicació en paper, amb el plànol del camí, els punts d’interès i els serveis que ofereix cada municipi. Els fulletons estan disponibles als Ajuntaments i a les Oficines de Turisme del Berguedà, entre altres punts.

El mínim possible sobre el terreny La Ruta Ramadera vol ser respectuosa amb el medi ambient. Per això, el camí no està ple de senyalitzacions que ho envaeixen tot. Al contrari. En alguns trams, serveixen les franges grogues de pintura, les marques del GR1 (blanques i vermelles) o les del PRC-144 (blanques i grogues). Així, s’ha integrat tota la ruta principal a la Xarxa de Senders del Berguedà, en implantació del Mapa de Mobilitat lenta del Berguedà. De nou, només s’han col·locat una marca verda als principals nusos de la Ruta Ramadera, amb el logotip.

muntanya, però sí que conserven un gran valor patrimonial, històric, paisatgític i mediambiental. La Ruta Ramadera surt de L’Espunyola i acaba a Sagàs, i passa per Avià i Olvan. Hi ha un camí principal i, a cada municipi, els visitants poden agafar diverses subrutes si volen conèixer una mica més el territori. Paisatges canviants El camí travessa camps de cereal i farratge, prats i camps de pastura i boscos, principalment d’alzina, de pi i de roure. El paisatge canvia molt segons les estacions de l’any. L’aigua també hi és molt present, perquè els camins de la transhumància buscaven aigua per al bestiar. Hi ha recs i rieres que es poden creuar, fonts i saltants d’aigua. La petjada de la història s’hi nota en ermites, masies de diferents èpoques i estils, esglésies, molins, corrals, ponts, etc. La Ruta Ramadera és el primer fruit que dóna el projecte A pagès descobreix, que comparteixen els

quatre municipis, i que vol posar en valor la vessant rural d’una part central de la comarca del Berguedà. El projecte ha estat possible gràci-

es a la col·laboració dels quatre municipis, a més de la participació de la Diputació de Barcelona i del Servei d’Ocupació de Catalunya.

CAMÍ Recuperats 32 quilòmetres d’una Ruta Ramadera. IÑAKI RELANZÓN El Ressò 21


Ateneu Des de l’Ateneu, us fem saber que la Sala d’Expo· sicions està disponible per a tothom que la necessiti per exposar alguna cosa. Per això, a la pàgina web de l’Ajun· tament, podreu veure si està ocupada o no i fer una sol·licitud per correu amb la vostra pro· posta o petició. 4 Aprofitem per agrair a tothom la participació en la caminada d’Avià 2010, que un any més ha sigut tot un èxit, amb 897 participants i més de 100 col·laboradors. 4Per Sant Joan, a la Sala d’Exposicions, es podran veure les foto· grafies del ralli fotogrà· fic de la caminada 2010. 4La Coral d’Avià col· labora amb l’Ajuntament en el foc de Sant Joan oferint pa torrat amb all i oli, botifarra, tastet, cansalada i beure. La vetllada acabarà amb ball amb Maria Mercè Puig i arribarà la flama del Canigó. També hi esperem els nens de l’escola. Tallers Aquest mes, començarà un taller de conserves casolanes. En principi, es farà els dissabtes 22 i 29 de maig, tot i que confirmarem les dates i horaris als incrits. Recordem que podeu apuntar-vos encara als tallers que us proposà· vem a l’anterior El Ressò. 22 El Ressò

Reportatge

La restauració del padró del 1886 UN DOCUMENT PER CONÈIXER LA DEMOGRAFIA DEL SEGLE XIX. Text: Albert Rumbo. Arxiver Municipal

INFORMACIÓ El padró aporta dades importants de segle XIX. A. R. Enguany, en el marc dels serveis i recursos que promou la Xarxa d’Arxius Municipals, formada actualment per 182 arxius municipals de la província de Barcelona i coordinada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, s’ha procedit a la restauració del Padró Municipal d’Habitants d’Avià de l’any 1886. Aquesta actuació s’ha fet dins del programa de restauració que es porta a terme a la Xarxa d´Arxius Municipals, xarxa a la qual actualment s’hi han adherit 20 dels 31 municipis de la comarca del Berguedà i de la qual Avià forma part des de l’any 2004. Aquest programa de restauració

té com a objectius essencials preservar aquella documentació municipal que és de conservació permanent de manera que es pugui assegurar l’accessibilitat i la difusió dels fons, tant per garantir la seva consulta interna a nivell d’Ajuntament com per a la recerca històrica dels usuaris externs. Dades significatives El Padró Municipal d’Habitants és el registre administratiu on consten les persones que resideixen al municipi. En ell s’hi recullen totes les dades significatives dels seus habitants (noms, cognoms, lloc i data de naixement, edat, ocupació, domicili...) i signi-


“El procés de restauració ha consistit en una neteja mecànica i una neteja humida de totes les pàgines”

“Aquesta acció garanteix la conservació i l’accessibilitat a la memòria documental d’àmbit local”

fica un document de primer ordre per tal de conèixer l’evolució demogràfica d’un municipi al llarg de la història. El Padró Municipal d’Habitants constitueix una font d’informació essencial sobre la població, i sol ser molt reclamat i consultat tan pels ciutadans en general com pels investigadors especialitzats en ciències humanes i socials, doncs ens permet de conèixer tot de dades elementals i significatives sobre els nostres avantpassats. Un ‘invent’ del segle XIX Tot i tenir els seus antecedents històrics en els censos, recomptes, veïnatges, etc., el Padró com a tal no neix fins al segle XIX, per bé que els diferents estudiosos sobre el tema no s’acaben de posar d’acord amb la data exacta. Així, mentre alguns historiadors defensen la data del 1823 (quan una instrucció del 3 de febrer ordena als Ajuntaments la formació del Padró cada mes de gener), d’altres ens parlen del 1857 (quan un Reial Decret del 14 de març pretén la realització d’un cens general de població format per empadronament nominal i simultani). Sigui com sigui, però, serà el 1870 quan s’estableix que aquest empadronament sigui quinquennal. Abans d’iniciar-se el procés de restauració, el Padró Municipal d’Habitants d’Avià del 1886, el segon més antic conservat al nostre municipi, presentava un estat francament deplorable, fruit de les vicissituds històriques viscudes durant dècades. Presentava una greu afectació per infecció microbiològica, la qual cosa comportava la presència de tot tipus

FEINA Recuperar el padró del 1886 ha estat molt minuciós A. RUMBO de taques i fongs i una gran acumulació de pols i brutícia superficial; el document també presentava un greu debilitament del suport paper i pèrdues importants del mateix, amb la pràctica destrucció total de la cantonada superior dreta de la major part dels fulls i presència d’estrips als marges dels folis; i l’enquadernació gairebé havia desaparegut del tot. El procés de restauració ha consistit en una neteja mecànica i una neteja humida de totes i cadascuna de les pàgines, la desinfecció de la totalitat dels folis, la separació amb espàtula de les pàgines i fragments que es trobaven enganxats, la recol•locació dels fragments que es podien situar al foli on pertanyien i així completar informació, la reintegració de les pèrdues de suport amb paper japonès, l’aplanat del suport, l’agrupació dels folis per quadernets i el cosit de tot el conjunt i enquadernat de nou amb llom de pell i ta-

pes folrades de paper marbrejat i punteres de pergamí. Finalment, s’han recuperat, tot i que en algun cas només parcialment, els 226 folis del document que contenien informació. El cost total d’aquesta restauració, duta a terme per en Toni Esparó, ha estat de 2.436 € que ha assumit totalment l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Preservar el patrimoni En conclusió, aquesta acció garanteix la conservació i l’accessibilitat a la memòria documental d’àmbit local, i ens permet de preservar un patrimoni documental d’un valor històric incalculable. En aquest sentit, val la pena remarcar que aquesta actuació s’ha realitzat després que l’any 2007 es digitalitzessin totes les actes municipals d’Avià des del 1863 fins al 2007 dins el mateix programa de la Xarxa d´Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. El Ressò 23


Opinió Establiments entranyables FERRAN COMA

S

Del Molí de la Coromina i fóssim a la capital de Mallorca, Palma, i agaféssim la carre· tera de sortida de ciutat cap a Puigpu· nynet, camí de la serra de Tramuntana, a pocs quilò· metres ensopegaríem amb el lletrero d’Establiments, una petita població de l’interior de “sa roqueta”, que és com sovint anomenen els mallor· quins la seva illa. Una curio· sitat que m’ha vingut al cap en pensar amb els establi· ments avianesos que, sense desmereixerne cap, jo titllaria de modestos en general. L’atr evime nt emprenedor Per obrir un establiment a Avià, com a tot arreu, s’ha de tenir un cert valor i un cert agosara· ment. Amb això, vull dir que totes les

EUDALD COMA Antic barber d’Avià. ARXIU

24 El Ressò

persones que ho fan o ho han fet, d’obrir un establiment al poble, mereixen el meu respecte i sovint la meva admiració, perquè s’han atrevit a oferir un servei als seus veïns i conciutadans en base a pujar i baixar la persi· ana cada dia, tenint en compte el risc econòmic real, el compromís públic, i què això d’aguantar els parroqui· ans i parroquianes no sempre és la feina més agradable del món. Forns i barberies De la meva infantesa, recordo amb simpatia alguns d’aquells establiments que ara ja són història o que han evolucionat al compàs dels temps. Si pensem en les fleques, allà pels anys 60, en teníem tres: cal Llau, del Llorenç Rei, al carrer de Dalt, que fou la primera de plegar i on feien una coca molt bona; cal Quico, regentada llavors pel Joan Noguera, davant dels estudis vells de les nenes i de l’Ajunta· ment d’aquell temps, amb uns llonguets excel·lents; i del desaparegut Sindicat, entre cal Tòfol i cal Verònic, en

destacaria les barres de quilo que feien el Jaume i l’Isidre Viladomat i que la Soledat primer, i la Rossita Artigues després, em ficaven a la bossa del pa en sortir de l’escola; on servien també unes gustoses barres de pega-dolça negra que anaven a deu cèntims de pesseta i que, sucades amb sidral, no arribaven senceres més enllà de la baixada de cal Salvans camí del Molí on, a més, el pa solia arribar escros· tonat. Després d’això van venir els anys de la panifica· dora avianesa i, més recent· ment, hem entrat en l’època d la panificadora vigatana i berguedana. Sempre ens quedarà –almenys de mo· ment– cal Pius!

Si passem al tema dels cabells, parlaré amb més coneixement de les barberies, masculines, tot i que em cridava molt l’atenció l’aura de moda que envoltava les perruqueries femenines. Només calia fixar-se en l’exotisme dels lletreros del tipus neon que hi penjaven a l’exterior: que si “coiffeur pour dames”, que si “hair dresser”, o tot de noms estrangers dels productes que s’hi despatxaven; a banda dels vidres foscos o glaçats que no deixaven entrellucar què dimonis hi passava allà dintre; misteris del món femení, vet-ho aquí. En canvi, almenys per a mi, el món de les barberies era molt més transparent i tenia un atractiu especial per molts motius. El primer d’ells és


Podeu enviar les vostres opinions a:

ressoavia@gmail.com l’Eudald així ens Coma, el acostava germà gran a la del meu moderni· pare, que tat del n’obria una blanc i els dissab· negre. El tes i el tercer diumenge barber al matí allà del poble, prop de i potser el l’estop, als que tenia baixos obert d’una casa més que en hores aquell l’establi· temps era ment, era del pare el Josep del Romà Tarrés de BARBERIES La marta de Ca l’Agutzil CA L’IVO Antiga barberia Minoves de la ca l’Agut· Bauma. El zil, a qui cas és que jo, i els meus ger· per anar arreglant el món. va succeir el seu fill Toni. De mans, hi anàvem amb molta Hi havia dues barberies més al fet, i des de ja fa uns quants confiança i ens ho passàvem poble, almenys una d’elles anys, sóc un asidu de la seva d’allò més bé cada vegada que també a temps parcial. Em neta, la Marta, que en el seu ens havíem d’anar a tallar els refereixo a la de ca l’Ivo, que dia va renovar el negoci per cabells. El tiet era molt engi· regentava el Ramon Minoves, ampliar-ne el servei i posar-lo nyós i simpàtic i al seu voltant pare de l’exalcalde del mateix al dia seguint la tendència de s’hi creava un gran ambient. nom, molt a prop de cal Quico. fer-ne alhora barberia i perru· La ràdio, amb la retransmissió Aquest bon home també és queria. de partits de futbol o de les recordat amb afecte perquè cançons de moda, hi feia els diumenges a la tarda, i sota En aquells temps dels Beatles, molta companyia, i ell també la supervisió de mossèn Josep es deia que la moda dels ho acostumava a amanir Codina, feia de projeccionista cabells llargs acabaria amb el interpretant temes d’en de cinema al casal parroquial i gremi dels barbers. Després, Machín o del Doménico van venir les modes de les Modugno. Els dies de més patilles, dels bigotis, de les feina l’ajudava el Josep M. barbes retallades, de la ratlla Santandreu de ca l’Urbici –que al mig, del tall a navalla, de les és on ara viuen el Ton i la crestes de colors i… ja m’he Bibiana-, i les tertúlies de tota perdut, perquè les modes van i mena hi eren habituals entre venen com les tempestes, que els treballadors de les mines i quan menys de l’esperes ja les de les fàbriques que, mentre tens a sobre. Però el gremi esperaven el cotxe de línia, no persisteix, i sembla que amb se n’estaven pas de fer petar la bona salut. Que sigui per xerrada al peu de la barberia molts anys! El Ressò 25


Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

Ajuntament d’Avià

Avinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Elogi de la política RAMON XANDRI

S

óc conscient que és molt provocador, avui dia, posar a un article aquest títol. El concepte “polític/-a” està molt mal vist en general, per l’actuació poc ètica o a vegades delictiva d’unes quantes persones que s’hi dediquen d’una manera professional. L’actuació d’aquestes persones és reprovable i cal ser jutjada, però també és injust que, per això, es fiqui tothom al mateix sac i considerem d’entrada que la persona que es vol dedicar a la política és per aprofitarse’n. Jo sóc dels que creuen —digueu-me ingenu si vo· leu— que encara hi ha perso· nes que es mouen per ideals, volen millorar la societat on viuen i per això s’hi fiquen. Penso que la política, entesa com a forma organitzada que tenim les persones per influir en la manera de funcionar d’una societat és necessària i cal potenciar-la. Convé que aflueixin les diverses maneres de pensar i de veure les coses i que, mitjançant les formaci· ons polítiques i un sistema democràtic, dipositem la nostra confiança en aquelles persones que ens sembla que ho faran millor per a tothom. Sense partits i democràcia ja coneixem el que ens queda, la dictadura o l’anarquia; per 26 El Ressò

POLÍTICA L’alternativa a la democràcia és la dictadura o l’anarquia

això, jo sóc dels que defenso que cal anar a votar i fer-ho tan a consciència com se’n sàpiga. Això no treu que cal criticar la manera de funcionar dels partits polítics, on sembla que s’hi ha instal·lat massa el “funcionari” de partit i això priva que apareguin nous

líders, més ben preparats i amb idees noves. La manera d’escollir els nostres represen· tants, ja sigui a nivell estatal, nacional o local, també ha de tendir a ser més propera i oberta. Un primer pas haurien de ser les llistes obertes o el diputat de zona. Centrant-nos a nivell local, crec que s’ha de donar les gràcies a les persones que al llarg dels anys han format part del nostre consistori per la seva voluntat i dedicació. A Avià, ningú no s’ha fet ric gràcies a ser “de l’olla” i, en canvi, alguns n’han quedat “cremats” per les queixes o pressions excessives que han tingut. Decidir costa i, a


Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

ressoavia@gmail.com vegades, es pot estar més encertat que d’altres, però en tot moment, abans de la crítica fàcil i pu· nyent, hauríem d’escoltar totes les versions i tenir molta informació al respec· te. Vol dir això que tot es fa bé? És clar que no, i que hi ha molt camí per recórrer, com per exemple en la parti· cipació ciutadana. En diverses legislatures hi ha hagut la volun· VOTACIONS El 36% dels avianesos van exercir el dret a vot el 25-A. AVIÀ DECIDEIX tat de fomentar aquesta participació mitjançant les entitats, les Decideix amb l’objectiu comissions informatives o les d’endegar en el municipi una revistes, però crec que no ha consulta popular sobre la JORDI FARRÉS I reeixit prou. És cert que independència de la nació BERENGUER tampoc es nota massa interès catalana dins del marc euro· Comissió de Mitjans de per part del veïnat pels afers peu, tot implicant-hi a fons el Comunicació generals del poble (la cosa teixit cultural i associatiu com canvia quan algun tema ens mb una clara a referent de tarannà demo· afecta de forma particular) voluntat de seguir cràtic. però opino que estaria bé endavant amb el Durant tot aquest temps s’han explorar fórmules com les projecte iniciat celebrat diversos actes per tal assemblees informatives pels voluntaris de donar a conèixer la plata· anuals o la votació popular d’Arenys de Munt un tal dia 13 forma i els seus objectius i de desembre del 2009 i les finançar la campanya: un per decidir una part del consultes posteriors del 28F, a sorteig, unes jornades musi· pressupost d’inversions. principis del 2010 neix Avià cals i culturals, una botifarra· En fi, sé que vaig a contracor· da popular i una jornada de rent defensant les persones jocs i esports a càrrec del Grup ficades en “política” però, ara de Joves d’Avià. Cal destacar, per ara, les veig imprescindi· també, la Passejada popular bles per poder garantir una entre les pobles veïns de societat que mantingui com a Gironella Casserres i Avia al valors principals la llibertat, la Serrat del tres Hereus, la qual igualtat i la democràcia i, si va resultar un èxit tan per la volem que sigui participativa, participació com per la matei· hi tenim molt a dir tots nosal· xa organització i coordinació tres, els administrats. entre pobles.

Avià Decideix

A

El Ressò 27


Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

Ajuntament d’Avià

Avinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Finalment arribava el dia 25 d’abril, tot havent lliurat dies abans la documentació i havent, també, realitzat la formació dels voluntaris de les dues meses, president i cinc vocals per taula, i una simula· ció del procés per a copsar imprevistos i corregir possi· bles errors. La jornada, marca· da pel bon temps, es va desen· volupar amb tota normalitat, celebrada en un ambient distès i familiar: va ser una autèntica festa de la democrà· cia. La sensació de tots els què hi vam participar a la consulta popular d’Avià és que s’estava fent història, que cap afirma· ció sobre que “això no servia per res” no tenia cap mena de sentit. Més que una majoria de SÍ o de NO, vetllàvem una participació elevada. A mida que s’anaven enviant els resultats a la Coordinadora General, primer al migdia i després a la tarda i al vespre, era com si un lligam invisible d’il·lusió envoltés tothom. La jornada va culminar amb una sala plena de mirades expectants, tot esperant el recompte de vots. Era el preludi d’uns bons resultats: més del 36%, amb un total de 668 vots, molt per sobre de la mitjana catalana, comptant amb el suport més ampli pel SI de la comarca, amb un 98% dels vots, 5 de negatius, 9 en blanc i 7 nuls. Cal destacar la participació de 13 menors de 18 anys i de 6 persones estrange· res. Cal agrair tota la gent que, d’una manera o altra, han 28 El Ressò

PASSEJADA Es van fer actes participatius de cara al 25-A. AVIÀ DECIDEIX estat presents en tot el procés d’organització de la consulta: votants, voluntaris i entitats, especialment a l’Ateneu d’Avià pel seu suport. També, tot i les reticències inicials, a l’Ajunta· ment d’Avià per a aprovar la realització consulta i cedir el local d’exposicions de l’Ateneu per a les votacions. També al Cos dels Mossos d’Esquadra per la seva presència en determinats moments i per vetllar que tot seguís el seu ritme normal. I no ens podem oblidar tampoc dels pobles de Casserres i de Gironella per a col·laborar en una sortida de

germanor com va ser la del Serrat dels Tres hereus. A Avià Decideix, juntament amb els col·laboradors i tota la gent que va anar a votar, som conscients que el 25A sols va ser un pas més, no pas una fita. Podeu estar segurs que, junt amb tots els altres, ens apuntarem als passos que vindran per poder arribar a un únic objectiu comú: la convocatòria d’un referèndum vinculant a tot Catalunya que refermi un dels drets bàsics que les Nacions Unides van proclamar l’any 1966 dins del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el qual va entrar en vigor l’any 1976 i va ser ratificat per l’Estat Espa· nyol el 27 de juliol de 1977: Tots els pobles tenen dret a l’auto· determinació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econò· mic, social i cultural.


Medi Ambient

“El nou Pla de Gestió permetrà conèixer amb exactitud la quantitat, la qualitat, i els usos dels Espais Verds del municipi”

Un nou pla de gestió de l’arbrat per Avià EL DOCUMENT PERMETRÀ MILLORAR ELS ESPAIS VERDS. Text: Reg. Medi Ambient

Què és un pla de gestió de l’arbrat. Per definir-lo d’una manera entenedora, és un treball o una eina dinàmica, que permet a l’Ajuntament i a la regidoria de Medi Ambient conèixer amb exactitud la quantitat, la qualitat, i els usos dels Espais Verds del municipi. S’inclou dins d’Espais Verds l’arbrat viari com a eix principal del treball. Per què un pla de gestió? Sovint, quan es fa un projecte urbanístic, es deixa pel final el tema de l’arbrat, ocupant la cua del pressupost. Sovint també, la selecció i la plantada es fa sense l’assessorament de cap tècnic i el resultat sol ser un arbrat de poca qualitat i no sempre adequat per al lloc (espècies poc adaptades, arbres que quan creixen topen amb balcons o dificulten el pas dels veïns). Sovint, la profunditat de plantada tampoc no és la correcta o els escocells són massa petits, cosa que dificulta la vida de l’arbre i el fa més vulnerable a les malalties. Per solventar el conjunt d’errors comesos, se sotmet l’arbrat a podes sistemàtiques i indiscrimina-

des per controlar el creixement i desafavorint la bona salut de l’arbrat. Tot això es tradueix en un arbrat pobre i en una despesa extra per a l’Ajuntament en manteniment. El que s’estalvia en un principi acaba costant molt car més endavant. Avantatges. La implantació d’un Pla de Gestió és molt eficient i

Nou enllaç de medi ambient AL WEB WWW.AVIA.CAT

A partir d’aquest mes de juny, hi haurà un enllaç de Medi Ambient al web de l’Ajuntament d’Avià. En aquest web, hi podreu trobar informacions i enllaços sobre: 4Subvencions, ajudes i concursos de Medi Ambi· ent per a empreses i particulars 4 Recursos i actuacions del municipi en temes mediambientals 4 Idees i propostes d’estalvi energètic 4Llibres i jocs 4Adreçes d’interès

agraïda per l’Ajuntament perquè suposa pel municipi un estalvi de diners, alhora que millora l’optimització dels recursos, a més d’augmentar la qualitat dels Espais Verds. Per altra banda, l’objectiu final de Pla de Gestió, a més d’augmentar la qualitat del municipi, és marcar el full de ruta de cap a on ha de caminar la jardineria municipal en els propers anys. Per tant, a grans trets, un Pla de Gestió és saber què tenim i com ho tenim, saber si som capaços de mantenir-lo, com el podem millorar, i cap a on l’hem d’encaminar per les necessitats que té el poble. El Pla de Gestió de l’Arbrat té els següents àmbits: patrimoni arbori, selecció d’espècies en l’arbrat viari d’Avià, manteniment, anàlisi visual i control del risc de caiguda, plantació, poda, control de plagues, manteniment dels escocells, reg, protecció del verd i seguretat i salut. El dimecres, 26 de maig, a les 19 h, en Joan Guitart, enginyer agrònom que ha elaborat el Pla, en farà la presentació a la Sala d’Exposicions. Serà un acte amè, acompanyat d’imatges en el que tots aprendrem una mica sobre els arbres del nostre poble. Us hi esperem! El Ressò 29


Medi ambient

ARBRES Encetem amb aquest número d’El Ressò un seguit de fitxes per apropar-nos als arbres del nostre municipi.

Til·ler de fulla petita (Tilia cordata) Distribució i hàbitat

Fotografia

Els til·lers constitueixen un important grup d’arbres caducifolis, rústics i molt extesos a les regions templades de l’hemisferi nord. És originari d’Europa, i s’estén fins el Càucas, creix en forma silvestre en boscos caducifolis i pot presentar entre 15 i 35 metres d’alçada. El trobem en zones de clima càlid, preferentment sobre la conca del Mediterrani i a altures que van des de 500 a 1.100 metres sobre el nivell del mar. La copa rodona i la seva floració groga i aromàtica el fa molt atractiu a finals de primavera, i també la coloració de les fulles a la tardor. És un arbre fàcil de cultivar en gairebé tots els sòls. A Avià, el podem trobar a... Són arbres que poden arribar als 1.000 anys de vida. A Catalunya la seva presència està limitada als in- - Parc del Camí de Santa Maria drets ombrívols i humits de la part baixa i mitjana dels - Carrer Jacint Verdaguer Pirineus i de les terres plujoses del nord-est; cap al sud, és gairebé inexistent.

(Platanus hispanica) Distribució i hàbitat El plàtan és un dels arbres més freqüents als passejos, rambles i carreteres del nostre país. El podem conèixer per la coloració de l’escorça groguenca amb plaques verd marronoses i la forma de les seves grans fulles. És originari del sud d’Europa i l’Àsia occidental. Els plàtans, fins fa quatre dies, eren sotmesos a unes podes dràstiques i mutilacions, deixant-hi ferides obertes per on es colaven fongs i malures. Aquesta mala pràctica instaurada arreu ha fet que molts plàtans encara avui siguin vulnerables a malalties que poden causar-los la mort prematura. És un arbre molt corpulent, d’entre 20 i 30 m. d’alçada, tot i que pot arribar als 40 m. El seu creixement és ràpid, i té un fullatge dens i abundant, que proporciona molta ombra, motiu pel qual és un dels arbres més plantats. Floreix a l’abril-maig i dóna unes flors poc vistoses. La fusta de plàtan és una fusta tova però molt apreciada.

30 El Ressò

Fotografia

A Avià, el podem trobar a... - Parc del camí de Santa Maria d’Avià - Graugés - La Plana - A la carretera BV-4135 cap al Molí del Castell


Medi ambient

PLANTADA / NEVADA

Petits i grans planten til·lers i plàtans al camí de Santa Maria LA PLANTADA ES CONVERTEIX EN UNA FESTA PER CELEBRAR L’ENJARDINAMENT DEL SOLAR PÚBLIC

PETITS JARDINERS Els nens i nenes participen amb ganes en la plantada de til·lers i de plàtans 4El dissabte, 27 de març, es va fer una plantada d’arbres per enjardinar el solar públic del Camí de Santa Maria. La plantada es va fer amb la col·laboració d’un gran nombre de veins i sota la supervisió d’un enginyer agrònom. La plantada es va convertir en una festa on tothom va treballar de valent, però amb moltes ganes i bon humor. Com podreu veure a les fotos, els més xics potser varen ser els jardiners més entusiastes. Es varen plantar sis plàtans i dotze til·lers. Els plàtans són híbrids resistents als fongs i a les malalties més habituals. Aquests arbres necessitaran reg els tres primers anys de vida i posteriorment ja s’hauran consolidat al clima d’Avià. No s’hauran de podar mai i no necessitaran cap mante· niment concret. Des d’aquestes pàgines, volem agrair molt sincerament a tots els qui vau participar-hi desinteressadament. Esperem que puguem gaudir d’aquest nou espai.

La gran nevada del 8 de març deixa estampes de postal EL FOTÒGRAF RAMON VILLARÓ RETRATA EL MUNICIPI D’AVIÀ SOTA UNA CAPA DE NEU ESPESSÍSSIMA

NEU ARREU Centímetres i centímetres de neu van cobrir tot el nucli d’Avià. RAMON VILLARÓ 4Els carrers i places d’Avià i tot l’entorn natural del poble van aparèixer coberts de neu com poques vegades ho havien estat. Setmanes després dels maldecaps pels problemes de circu· lació i de mobilitat, ens queden per al record les imatges d’Avià més blanc que mai. El Ressò 31


El Ressò d’Avià

Nevada històrica

Avià queda sepultat per centímentres i centímetres de neu el 8 de març. RAMON VILLARÓ

Veïns d’Avià i molts nens i nenes Espai ajuden a plantar arbres al camí de verd 32 El RessòSanta Maria. ARXIU

Revista d’informació i opinió del municipi Maig del 2010

66

Centre de dia

L’equipament passa a ser concertat i això permet descomptes, segons la Llei de la Dependència. AJ. AVIÀ

P. 14

P. 31

Un nou camí

S’estrena la Ruta Ramadera, entre L’Espunyola i Sagàs, que té una guia per a mòbils. IÑAKI RELANZÓN

P. 20

P. 31

Fitxes d’arbres

‘El Ressò’ estrena unes fitxes sobre arbres d’Avià coincidint amb el Pla de Gestió de l’Arbrat. ARXIU

P. 29


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.