Falla Joan Ramon Jiménez Xàtiva 2016 by Rafa Tortosa Garcia

Per a tu, dona, que et vull coronar. No cal que et sentes reina, només et vull mimar. Xiqueta que imagines ser reina de major. Jove que somies tindre el millor. Mare que em cuides amb tot el teu amor. Iaia que anheles ser xiqueta amb enyor. Anònim (s. XXI)

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Falles de Xàtiva, Festa declarada d’interès turístic autonòmic. JRJ 2016

Coordina Rafa Tortosa i Garcia Anna I. Calvo i Pastor Equip de redacció Isabel Gosálbez, Patri Viñes, Yolanda Pérez, Manoli Ibañez Col·laboradors literaris J. Vicent Tortosa, Rafa Tortosa, Macu Gimeno, Agustí Garzó, J. Luis Lagardera, Sergio Bono, Empar Blanco, Alberto Ordiñana, Regina Roca, Xelo Angulo, Xesca Chapí, Cristina Sunyer, Maria José Pla, Andrea Mollà, M. Teresa Pérez, Fina Garcia, Laura Llorens, Ana Sanchis Fotografies Foto Estudio - Federico, Rafa Tortosa, Patri Viñes, Isabel Gosálbez, Jorge Sánchez, Antoni Marzal, Rafa Aguado Coberta Chris de la Nouguerède Maquetació Covanegradisseny Esbossos Xavier Herrero i Xavier Ureña Impressió Paper plegat s. l. Publicitat La Comissió Dipòsit legal V-344-2012 Tirada 400 exemplars L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info) Este llibret participa en el Premi Mocador, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres Este llibret participa en el Premi «Climent Mata», que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info)

/llibreJRJ2016 /VeridelFoc

Xàt iva 2016

www.fallajrj.com

Falla Joan Ramon Jiménez

Llibre editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) l’any 2016

la Dona, nascuda per regnar

JRJ 2016

Salutacions 6 Programa de festejos

falleres majors Tamara Ortega Laura Gil 16

cadafals

índex

DONES, IGUALTAT, CIUTAT. La dona regna, governa i participa 78

Reines 20 Enreinats 24

dossier LA DONA, NASCUDA PER REGNAR

El paper de la dona al paper de les falles 34 Rafa Tortosa Garcia DONES, REINES, FALLERES La dona, regna 40 Parlant honoríficament 42 Macu Gimeno Per què Reina de la Fira no i Fallera Major sí? 46 Agustí Garzó DONES, DONS, NOMS La dona, governa 50 El poder, les falles i les dones 52 Sergio Bono Quan el govern té nom de dona 56 José Luis Lagardera DONES, ARTISTES, FALLES La dona, participa 64 Les dones als talleres fallers: ara i abans 66 Empar Blanco Entrevista a Maribel Beltrán Alberto Ordiñana Voler és poder 74 Regina Roca 4

Del perquè estar en política sent dona i canviar les coses a la ciutat 81 Xelo Angulo Carrer la Reina... Un entre tants de la ciutat violeta 84 Francesca Chapí La dona reina, governa i participa 86 Cristina Suñer La igualtat i la llibertat 88 Maria José Pla Dona, mare, esposa, treballadora 90 Andrea Mollà Escola de danses: igualtat de gènere 92 M. Teresa Pérez De fades, reines i bruixes 94 Fina Garcia Sobre la igualtat de la dona 96 Laura Llorens Desigualtat a l’esport professional: una assignatura pendent 98 Anna Sanchis

la falla nostra Entrevistes 102 Recompenses 109 Falleres i fallers 110 Els Menuts 112 A la memòria 114 Record 2015 116 Premis 2015 118 Memòria 2015 120

publicitat 129

100

pròleg

La dona, nascuda per regnar i per a moltes coses més

bans que res, hem de dir que el títol de la present publicació ha estat elegit per provocar, i poder enganxar i facilitar a la persona que s’hi trobe a les seues mans este llibre faller. La dona ha nascut per regnar, i també per governar, per participar i moltíssimes coses més. La dona no té límits i sap que els obstacles li’ls posa la mateixa societat. El projecte cultural d’enguany, comença amb una via del nostre barri: el carrer de la Reina, atribuït a la Reina Isabel II, encara que de forma col·loquial i en l’oficialitat la via és anomenada, simplement, com de la Reina. Posant en marca la maquinaria fallera, amb la utilització d’enginy, proposem que el carrer de la Reina siga un homenatge a la dona. Volem posar en valor la figura de la dona dins del món faller així com a la societat. Volem reconèixer la llavor d’aquella dona que ha donat un pas a base d’esforç, saviesa i valentia, i ha aconseguit traure endavant un projecte, un col·lectiu, una família i una societat. Hem de reconèixer la continua lluita d’unes dones, la majoria anònimes, que han patit una societat que les ha marginat i menyspreat. Amb el temps, s’estan superant tots els entrebancs del llarg camí cap a la igualtat i el respecte de la dona. Les dones, a les falles, han anat per un camí paral·lel al de la història recent de la societat. La figura de la fallera Major sempre ha estat un punt polèmic per ser un càrrec reservat per a una dona amb les condicions d’ostentar una representació figurativa. La dona fallera, en general, ha desenvolupat lentament la seua integració dins de la comissió fallera, primer en formar part d’ella i després en ostentar càrrecs directius. El carrer de la Reina enguany és el nostre carrer de la Dona. Volem que les nostres dones, les dones que apreciem, les mares, les filles, les germanes, les familiars, les nostres amigues o les nostres falleres, siguen les nostres Reines, aquelles que han construït els seus castells i palaus a base d’esforç i de lluita constant. I volem que no regnen per un dia o per un any, que regnen la resta de la seua vida. Les hem de tractar com a Reines que són. Gaudiu del llibre, i sobretot, de les falles! JRJ 2016

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL

ola xiquets i xiquetes de la nostra comissió fallera. Ja quasi podem sentir les falles ben a prop. Queda no res per celebrar la nostra festa i quina millor manera que compartir-la amb Yolanda, la meua mare Tamara i la meua cosina Laura.

Aquest any està sent molt especial i familiar per als meus, però, sobretot per a mi. Estic vivint una experiència nova en aquest món faller, com és ser el vostre president infantil. Per això jo, Josevi Oltra Ortega vos convide a totes les persones falleres, a la gent del barri i als visitants que s’apropen aquestos dies de falles i festa, al nostre casal i que gaudiu amb tots nosaltres que som una gran família fallera. Vull donar les gràcies a tots els fallers que conformen la nostra comissió, però sobretot a la comissió infantil, per tot el que fan perquè isca perfecte; cavalcades, presentació, playback… Gràcies!! Ara toca gaudir!! Finalment vos desitje a tots molt bones festes falleres. Que visquen les falles!! Josevi Oltra i Ortega President Infantil

SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA

areix l’altre dia quan em dirigia a tots vosaltres, i ja ha passat un altre any. Any ple de treball i de preparatius per a que quan arriben les nostres festes, tot estiga apunt. La nostra comissió treballa, any rere any, per a fer més gran aquesta festa, i per a que tot el barri gaudisca amb allò que després veuran al carrer.

En poc de temps els nostres carrers s’ompliran de coets, música, monuments i falleres i fallers per tot arreu. La nostra comissió està ja apunt per a participar a tots els actes que prompte ens esperen. La nostra il·lusió i alegria ompliran els nostres carrers, i convidem a tots vostés a que gaudisquen amb nosaltres de la nostra festa fallera. Des d’ací vull donar l’enhorabona als nostres representants, Tamara, Laura i Josevi, i com no, a les seus famílies. Gaudiu amb tota la comissió d’aquest any que de segur, serà inoblidable. A la gent de la falla JRJ dir-los que, un any més hem complit l’objectiu, treballar per la nostra comissió. Donar-los les gràcies per estar sempre dispostos per a col· laborar, ja que sense ells res seria possible. Fallers, falleres, gent del barri, la nostra festa ja està ací, preparem-nos per a gaudir d’uns grans dies! Senyors, senyores, que comence la millor festa del món, les nostres falles! Visca les falles i visca la falla Joan Ramon Jiménez Yolanda Pérez i Ferri Presidenta

JRJ 2016

Programa de festejos

Dissabte, 9 de GENER 20 hores, Gran Teatre Proclamació de les falleres Majors de la nostra comissió, Tamara Ortega i González Laura Gil i Borreguero Dissabte, 27 de febrer Diumenge, 31 de gener 18 hores, Gran Teatre Proclamació de les falleres Majors de Xàtiva i llurs corts d’honor Diumenge, 7 de febrer 11 hores, l’Albereda Ral·li humorístic faller 14 hores, Casal Dinar Diumenge, 14 de febrer 11 hores, Plaça del Mercat Ral·li faller infantil 14 hores, Casal Dinar Diumenge, 21 de febrer 18 hores, Casal Berenar amb disfresses oferit pel president infantil, Josevi Oltra i Ortega i la Fallera Major infantil, Laura Gil i Borreguero

19 hores, Casa de la Ciutat Lectura de l’acta de premis de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes 20 hores, Casa de la Ciutat Crida de les falleres Majors de Xàtiva 20:30 hores, Casa de Cultura Inauguració de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes 22 hores Sopar de la crida Diumenge, 28 de febrer 11 hores, Gran Teatre V Mostra de Playback infantil Diumenge 7 de març 12 hores Dinar Popular de Germanor Fallera Dimarts, 15 de març 9 hores, L’encreuat Plantà de les nostres falles 14 hores, Casal Dinar 22 hores, Casal Sopar de la nit de la plantà amb la tradicional torrada d’embutit

JRJ 2016

dimecres, 16 de març 8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 19 hores, Casa de la Ciutat Lliurament de Premis 23 hores, Casal Sopar i després nit de disfresses amb discoteca

Dijous, 17de març 9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar amb cassoles 17:30 hores, Pel nucli urbà Visita oficial a les falles 23 hores, Casal Sopar i després discoteca

Dissabte, 19 de març

9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar de paelles 18 hores, Des de l’Avgda. Selgas Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu 23 hores, Casal Sopar oferit per la Fallera Major Tamara Ortega González i després discoteca

Foto Rafa Aguado

Divendres, 18 de març

8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar 12 hores, Ermita de St. Josep Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 18 hores, Barri Traca quilomètrica 21 hores, Carrer Camí dos molins Cremà de la falla infantil 22:30 hores, Casal Sopar 24 hores, L’encreuat Cremà de la falla

JRJ 2016

FALLERES MAJORS JRJ 2016

Tamara Or tega i Gonzรกlez Fallera major 2016

JRJ 2016

Laura Gil i Borreguero Fallera major infantil 2016

JRJ 2016

CADAFALS JRJ 2016

ca dafal INFANTIL 2016

Reines Les xiquetes i els xiquets, amb el seu poder imaginatiu, juguen a ser reis i reines amb els seus castells i regnes. Agafen qualsevol tros de tela, una corona del tortell del dia dels Reis de l’Orient i una espassa improvisada amb una branca de l’arbre. Este joc, sembla, no anar més enllà i són conscients en tot moment de la realitat. El cadafal infantil posa en escena distintes reines que tot el món coneix. Així, els menuts, poden jugar a esbrinar quina és cadascuna d’elles i poder desenvolupar una història de reis i reines en un altre moment. Al centre de la falla veiem com una princesa acaba de ser coronada reina. Un majordom es postra als seus peus per servir-li en tot allò que desitge i al mateix temps la resguarda sota el pal·li com amfitriona que és. Un herald anuncia la seu coronació. Al voltant d’esta escena principal s’hi troben d’altres que mostren les reines més conegudes per tothom: la abella reina, La reina de cors del conte d’Alicia i la reina d’Egipte, Cleòpatra.

Artista XAVIER UREÑA Se c c i ó T E RC E RA

JRJ 2016

Explicació de la falla INFANTIL J. Vicent Tortosa Baldoví Són les dones unes reines, són les reines de la llar són els ulls drets de son pare i totes solen regnar.

Unes regnen en sa casa en el cor dels seus germans altres lluïssen a l’escola i al carrer van destacant.

L a co r o naci ó

Un herald fa l’anunci i la van a coronar és la Reina entre les Reines ella és la principal.

Quan les xiquetes es fiquen en el carrer a jugar nomenen a una reina ella és qui deu manar.

Baix un pal·li ple de roses la Reina va desfilant i la gent li llença flors i ella va saludant.

Ella tria les princeses i es posen a jugar s’imaginen sent una Reina i somien amb un príncep blau.

El majordom li porta flors i un coixí per a descansar li serveix el que demana i ella ben servida està.

De vegades hi ha una bruixa, i un malefici ella fa dorm a la pobra princesa i el príncep la despertà.

L a r eina d e le s ab e lle s La Reina de les abelles té una cort al seu voltant, abegots, soldats i obreres que al seu torn van revolant.

Tots tenen una missió defenent l’eixam les obreres sols treballen per a la bresca cuidar. I que fan els abegots? sempre estan estiuejant.

La reina d’egipte

La reina de cors

Cleòpatra és una Reina de l’Egipte mil·lenari els romans la conqueriren més ella fou qui triomfà, i entre columnes i estàtues i a Roma va regnar.

Eixa gossa tan bonica, de Reina s’ha disfressat ella és la Reina de Cors. I que per a descansar ella dorm entre coixins de flors i cors envoltada.

Reines

JRJ 2016

cadafal 2016

Enreinats El cadafal faller enguany vol parlar de les dones, del paper que tenen a la nostra societat. Agafant les eines de l’enginy i la sàtira les hem volgut convertir en Reines, però en el sentit de que cal cuidar-les, mimar-les i respectar-les com una reina, que té com elements representatius la llibertat i la igualtat. I clar, parlant de reines, havien de parlar de la Reina de la Fira i tota la polèmica que suscita el càrrec honorífic. Que si me la carregue, que si li canviem el nom, que si és un florero... També té cabuda la Reina de les Falles: la Fallera Major. A més a més, s’analitza l’estat actual de la dona a les falles tant en el càrrec de la fallera major com la presència, satisfactòria, de més dones que assumeixen la presidència de les seus comissions. I fem una escapada a la nova sala del Museu de la Casa de l’Ensenyança dedicada a les Dones al Poder, on una sèrie de quadres de Reines sobradament conegudes s’exposen per al gaudí dels turistes avinguts a la nostra ciutat. I amés a més, trobem la presència dels Reis Mags, amos i senyors de la “nova“ Xàtiva: Melcior Cerdà, Gaspar Llorente i Baltassar Sunyer, els quals substitueixen en el càrrec a Papa Noel —Papa Rus com s’autodenominava—, en el repartiment de regals als seus amics. Si estos són Els Reixos, no ens podem oblidar de Les Reixes, i no les de Ribó, sinó les que tots estem pensant. Les Reixes dels maltractadors, del violadors i les dels les mans llargues. Ahh! El coronament! Se’ns oblida explicar-lo. El que està mig nuet, és un espavilat rei que ja no està, i la Reina, representa a Xàtiva —rememorant les falles al·legòriques de valenciana— i que va a besar al seu nou amor: una granota que es fa roja, molt roja.

Artista XAVIER HERRERO Se c c i ó S E G O N A

JRJ 2016

Rafa Tortosa Garcia

Explicació de la falla

I. HISTÒRIA PARAL·LELA Això era i no era un rei espavilat. Vint anys assegut a la trona... Semblava tindre el cul pegat. I arribà aquell dia que el rei fou destronat. I nuet ens advertia: tot açò no és veritat! A la seua cort reial hi havia bufons, pilotes de tall jovial rient-li les evocacions. La veritat siga dita no necessitava cap bufó. Ell parla i disserta davant la seua afició. A un bufó, de repent, li agafà una VENÀ. començà un fort VENT, que al rei espentà! És hora de deixar el castell, i sense parlar gaire, ni aparèixer al cartell, s’ha quedat amb el cul a l’aire. I així acaba la història, la d’un espavilat reiet. I quedarà a la memòria, d’aquell que contà algun bitllet.

II. LA REINA XÀTIVA Una Reina molt ermosa representa a la ciutat. I que s’ha fet famosa per un rei desbaratat. Però té moltes coses bones que la fan inigualable: Història, art i festes i un marc incomparable. Xàtiva, la Reina terra, venerada i patida, que a la sort s’aferra d’esta granota “enrogida”. La Reina li dona el bes, legítimament consentit, i en lloc del príncep, apareix, “per sorpresa”, un tripartit.

Hem de fer una ratlla en la nostra explicació, per dir-vos de què va la falla i quina és la seua intenció.

JRJ 2016

III. HOMENATGE A LES DONES Volem fer un homenatge a totes les nostres dones, que lluiten amb coratge per la igualtat de les persones.

Per la plena integració de la dona a la societat, hem avançat un muntó amb actitud i trellat.

IV. REINA DE LA FIRA

Lo dona fou vexada, la dona fou inferior. La dona, utilitzada... que mai més passe, per favor.

Si hem de parlar de Reines, a la nostra població, ho fem de fira i falleres, que tenen molta devoció.

Però no hem d’oblidar els casos de violència. Tema que cal aturar amb molta contundència.

L’arribada d’un nou govern, pensant en renovar la Fira, a tots ens passà per la ment que la Reina se la “carregaria”.

Cal que cuidem a les dones i tractar-les amb estima. Deixar-les ser lliures i respectar la seua vida.

I clar, a falta de consens i sense Reina de la Fira, s’elegí a Laura Llorens, qui ho feu de categoria.

Coronem a la dona com reina de la llibertat i que porte com a corona, el valor de la igualtat.

Algú pensa que la Reina és un “florero”, sense sentit, “carregar-se’l”, voldria, algun membre del tripartit.

V. LES DONES I LES FALLES Són les Falleres Majors les Reines de les Falles. Per a uns són “un gerro de flors”1 i per altres són venerades. La fallera major d’ara Res té a vore amb l’inicial. És moderna i “parla”, i és una més del casal. Veiem com ha canviat el paper de les dones, i huit d’elles ja han estat presidint de les seus falles. Les falles, com a col·lectiu, poden ajudar a la igualtat, i denunciar certa actitud que implique inferioritat. 1“Florero”.

JRJ 2016

VI. EL PODER DE LES DONES Les Reines de l’Ajuntament al museu hem exposat. Representen el moment, el moment de la IGUALTAT. Unes persones valentes, que amb la seua qualitat, reivindiquen a les dones en matèria d’IGUALTAT. Com açò és una falla, i pensem en la IGUALTAT, siga mascle o femella va eixir d’ací mal parat. La Reina dels Majors és ara Xelo Angulo. Entre regidoria i Fons, va un poc... de culo! L’experiència és una virtut, i ser jove comporta futur. Lena, Reina de la Joventut i Mariola, Reina de Fitur. Encara que no paresca, tenim Reines Republicanes: les regidores, Amor i Xesca, gestionant educació i dones.

“El gos caganer prolifera pels carrers plens de fem”. Això li diu la gent pepera a la Reina del Betlem.

Implacable ha estat la Reina de l’Urbanisme, que des que ha entrat sembla açò un sisme.

Una gran alliberació les populars han gaudit. És hora d’entrar en acció sense cap zar2 al partit. 2 Rei rus.

VII. ELS REIS DE L’ORIENT ELS REIXOS Melcior, Gaspar i Baltasar, són els Reis de l’Orient, encara que ací es fan passar pels caps de l’Ajuntament. Pretenen portar il·lusió a tota la ciutadania, i algun lloc de promoció per algun amic o amiga. Així són els nostres Reixos, porten per a tots molt de regal, alguns són per a ells mateixos, i altres, per promesa electoral. LES REIXES Ara cal parlar de Reixes, i no les Magues de Ribó, sinó les que estaran repletes per culpa de la corrupció. Estes Reixes no són magues, són reals i de ferro forjat. Caldrà fer-ne a cabassades per clavar a tant d’espavilat. Han d’anar a la presó maltractadors i violadors. Encara que la solució seria educar amb valors.

I acabem l’explicació, d’unes dones coronades. Gràcies per l’atenció i unes fortes abraçades!

JRJ 2016

DOSSIER

LA DONA, NASCUDA PER REINAR JRJ 2016

Introducció

El paper de la dona al paper de les falles Rafa Tortosa i Garcia Coordinador del llibre JRJ16

ots els dies les dones són notícia. Desgraciadament, la gran part de les notícies aparegudes als informatius i a les edicions dels diaris són per donar constància d’un fet desagradable. A la malvada societat tenim unes conductes masclistes que provoquen extrems que acaben amb violència per una qüestió de gènere. Les dones pateixen, per part de la societat, continues mostres de desgreuge, inferioritat, desigualtat i vexació en qualsevol dels aspectes de convivència com el món laboral, al cercle emoció-relacional i el festiu. També és cert que en els darrers vint anys s’ha avançat molt, i les dones han aconseguit molts drets indiscutibles gràcies a lleis, denúncies públiques i mobilitzacions de la ciutadania. Però encara ens queda molt de camí per recórrer per aconseguir la plana normalitat, i que el gènere de les persones no siga cap obstacle ni impediment per viure. Les falles, amb el seu entramat festiu i social enquadrat en l’associacionisme tenen molt a dir en este tema que preocupa a la societat. De vegades, els fallers, sense adornar-nos compte, estem fomentant cert masclisme amb les nostres formes i actituds, i en molts casos hauríem de reflexionar. Com a la societat, les falles també han evolucionat respecte a la figura de la dona dins del món faller. L’accessibilitat de les dones a les comissions

falleres i als seus òrgans directius és un fet ja habitual o la figura de la Fallera Major ha evolucionat, i encara que és una càrrec merament representatiu, la conducta entre la fallera i la resta de les falleres i els fallers, en ambdós sentits, ha canviat cap a una relació més oberta i amigada. A pesar de tot, és necessària una constant reflexió del paper de la dona a les falles, tant des d’una perspectiva històrica així com des d’opinions des de distints àmbits de la societat. D’esta manera recollim informació que ens ajuda a prendre decisions, sense por a equivocar-nos, i poder aconseguir més fàcilment la plena igualtat de les dones a les falles.

I este és el motiu de l’elecció de la temàtica d’enguany de la nostra publicació, i completar la informació que al llarg dels anys s’ha anat publicant a les revistes i llibres de falles. Esta introducció del tema expositiu la completem amb les ressenyes de les publicacions que han escrit sobre les dones a les falles. Cal destacar quatre llibres de falla que han dedicat un monogràfic sobre les dones a les falles: Malva (Alzira) 2010, Plaça Jesús (València) 2013, Borull-Socors (València) i Sant Francesc (Oliva) 2015. La revista d’estudis fallers, editada per l’ADEF ha recollit als seus números interessants ar-

JRJ 2016

ticles sobre el paper de la dona a les falles vist des d’un vessant sociològic. Ja al primer número Lluis Mesa i Gil Manuel Hernàndez publiquen interessants articles d’investigació que han estat de base de molts dels articles d’investigació posteriors. Al número 3, Victor Valero il·lustra la revista amb una sèrie de dibuixos sota el títols de Les dones en el món de les Falles. Pauline Stercky, al número 10, va publicar l’interessant article La representació de la dona en les Falles. La falla de la Malva és una de les primeres comissions en abordar el tema al seu llibret de falla. El tro d’Avís de 2010 porta per títol La falla i les dones, i replega una sèrie de treballs relacionats amb este binomi, organitzat en els apartats La falla i les dones, les dones i la festa, les dones i la comissió, les dones i els oficis, tancant amb les dones i els costums. La temàtica del llibret es veu reforçada amb el seu monument que també tracta del mateix. Al llibre es recullen signatures Gil-Manuel Hernández Martí, Rafael Solaz, Lluis Mesa, Jesús I. Català. Josep

Lluís Doménech, Vicenta Miralles, Aureliano J. Lairón, Consuelo Berenguer, Antoni LL. Martínez, Miguel A. Martínez, Marta Sanchis, Xavier Costa, Jesús Peris, Marisa Falcó, Reyes Martí, M. Victòria Liceras, Xavier Pérez , M. Carmen Cano, Rafael Brines, Raquel José Cháfer i Maria Calvo. El lema de la falla Després de la desena musa, és el punt de partida per a desenvolupar el llibre de la falla Plaça Jesús de València de l’any 2013, que conté una sèrie de reflexions —signades per Alberto Ferrer, Silvia Torres, Trementina Lux, Julia Navarro, Beatriz Calatayud, Laura María Palomero, Consuelo Hueso, Maria Lacueva, Lorenz Saarbrücken, Silvia Girbés, Aika Conca, Marga Villanueva, Concha Jordá, M. Teresa Olmedo i Francisco Martínez— i els treballs relatius a les falles, englobats dins de l’apartat la festa, reflexe social. Manolo Sanchis, realitza un extraordinari article d’investigació, titulat La dona, dona, on realitza un recorregut paral·lel entre la dona a la societat i la

dona a les falles fins l’any 1936. Altre interessant treball és La dona en les Falles, molt més que bonica i galana, signat per Juanjo Medina, qui fa un altre recorregut històric del paper de la dona a les falles, des de 1939 fins l’actualitat. El llibre de 2013 de la falla Borull-Socors de València, sota el títol Operació Valquíria; la segona obra wagneriana té la intenció, igual que els seus cadafals fallers, de proposar la temàtica de la dona, analitzada des de diversos drets a adquirir plenament, i que conté gran participació de dones als escrits. Replega les paraules de diverses dones arrimades a les falles amb les seues vivències i opinions relatives al paper de la dona en les falles. Respecte als drets al la participació i dels laborals, ho feren les polítiques Cristina Moreno, Mònica Oltra, Encarna Regalado o Aida Valero, l’artista fallera Marisa Falcó o la pirotècnica Reyes Martí així com la veus d’alguns homes del col·lectiu faller. Amb igual format es parlà dels drets civils

i socials, prenent ploma Cristina Burdeos, Paqui Olba, Ana Royo, Míriam Civera, Nohemí Rodríguez, Laura Cano, Raquel Giner, M. Carmen Serán i Raquel Úbeda. Al llibre, dels treballs d’investigació publicats, destacar els escrits pels membres de l’Associació d’Estudis Fallers Joan Castelló i Javier Mozas. El primer fa un interessant recorregut pels cadafals fallers que contenen figures femenines relacionades amb òperes i Mozas fa un repàs de la participació de la dona a les falles entre 1863-1936. També, a l’any 2013, va aparèixer el llibre de la falla El Mocador de Sagunt sota el lema Lluitemper. L’apartat 8é es titulava #Dona. Sóc dona i fallera, i tu? i en ell es recullen tres articles d’opinió al voltant de la lluita per la igualtat signats per Davinia Bono, Rosa Benet, Reyes Martí i Marisa Falcó. L’any passat, la comissió fallera del barri de sant Francesc d’Oliva editava el llibre faller Dones com jo, un compendi d’imatges, il· lustracions, versos i escrits dedicats a la

JRJ 2016

dona fallera. L’explicació de la falla —amb el mateix lema que el llibre—, està conformada per uns sèrie de curts escrits signats per Àngela Guixot, Isabel Canet, Júlia Rodríguez, Àngels Moreno, Encarna Sant Celoni i Maria Josep Escrivà. Dins del monogràfic trobem una sèrie d’articles com ara La igualtat de gènere també és cosa d’homes de Rafael Castelló; Dona, educació i falles de Genoveva Morell i Lluïsa Parra; Carmen Valero, dona i mestra de Joan Ramon Morell; Dones i Cultura de Laura Bolo. La dona en la festa de Vicent Roig; Cròniques en nom de dona d’Ana Parra; La falla té nom de dona d’Enric Escrivà; Orgull de fallera de Maria José Escrivà; Convivències d’una dona fallera de Marisa Pericàs o Dones grans... grans dones! de Miquel Sanchis.

Nunca mais, violència contra les dones, on apareix una dona amb el vestit de valenciana i amb la cara plena de blaüres, una imatge impactant generada amb maquillatge per denunciar la violència de gènere.

A pesar de no aparèixer cap article referent a la temàtica, hem de ressaltar també el número de la revista Pensat i Fet pertanyent al març de 2003, que li dedica la coberta al

Esperem que amb la present publicació s’engrosse la bibliografia sobre temes fallers respecte al paper de les dones a les falles.

La presència de bibliografia referent al paper de la dona a les falles és molt escassa. Dins de la publicació del 50 aniversari de la falla R. Argentina, Sandra Faura realitza l’interessant article L’evolució de la Dona dins del món faller en els últims 50 anys. També ressaltar diversos articles realitzats per Josep Sanchis, principalment amb la recopilació de dades al voltant de les falleres majors, com per exemple Les primeres Dones Falleres de Xàtiva, publicat al llibre de la falla Molina–Claret de 1993.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA SOBRE LA DONA A LES FALLES LLIBRES Equip de Cultura FPJ (coord.) (2012): Després de la desena musa. Associació Cultural Falla Plaça de Jesús 2013. AC Falla Plaça Jesús, València. Escrivà, E. (coord.) (2015): Dones com jo. AC Falla barri sant Francesc, AC Falla barri sant Francesc, Oliva. Marin, S. (coord.) (2013): Operació Valquíria; la segona obra wagneriana, Falla Borull Socors, València. Rubio Albentosa, JM (coord.) (2010): Tro d’avís. Falla Plaça de la Malva. Alzira 2010, AC Falla Plaça de la Malva, Alzira. DD AA (2013): AC Cultural Falla El Mocador Sagunt 2013, AC Falla El Mocador, Sagunt. ARTICLES Castelló Lli, J. (2013): «De l’heroïna d’òpera a la truana fallera: una lluita per una dignitat quasi sempre negada o menystinguda», Operació Valquíria; la segona obra wagneriana, Falla Borull Socors, València, pp. 1-32 (volum ii). Català Gorgues, J. I. (2010): «Encarcarament estètic i sexisme recalcitrant», Tro d’avís. Falla Plaça de la Malva. Alzira 2010, AC Falla Plaça de la Malva, Alzira, pp. 52-55. Hernàndez i Martí, GM. (2010): «La reina fantasma. Apoteosi i misèria de la dona fallera», Tro d’avís. Falla Plaça de la Malva. Alzira 2010, AC Falla Plaça de la Malva, Alzira, pp. 36-43. Hernàndez i Martí, GM. (1994). «Censurada, venerada i desitjada. La consideració de la dona sota el franquisme, a través de l’imaginari col·lectiu faller», Revista d’Estudis Fallers, 1, València, pp.1-19. Faura, S. (2014): «L’evolució de la Dona dins del món faller en els últims 50 anys», Argentina. 50 anys, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 216-223. Lairon Pla, A. J. (2010): «La presència de les dones en la festa», Tro d’avís. Falla Plaça de la Malva. Alzira 2010, AC Falla Plaça de la Malva, Alzira, pp. 66-69. Martínez i Furió, A. Ll. (2010): Les falles d’Alzira: l’assignatura pendent», Tro d’avís. Falla Plaça de la Malva. Alzira 2010, AC Falla Plaça de la Malva, Alzira, pp. 74-77. Medina, JJ. (2012): «La dona en les Falles, molt més que bonica i galana», Després de la desena musa. Associació Cultural Falla Plaça de Jesús 2013. AC Falla Plaça Jesús, València, pp. 124-154. Mesa i Reig, Ll. (1994): «La dona patida i la dona viscuda», Revista d’Estudis Fallers, núm. 1, Associació d’Estudis Fallers, València, pp. 30-46. Mesa i Reig, Ll. (2010): «Les dones de les falles de la transició: la dona patida i la dona viscuda», Tro d’avís. Falla Plaça de la Malva. Alzira 2010, AC Falla Plaça de la Malva, Alzira, pp. 48-51. Mozas i Hernando, J. (2013): «Dona i falles (1863-1936). un llarg camí cap a la igualtat», Operació Valquíria; la segona obra wagneriana, Falla Borull Socors, València, pp. 205-233 (volum ii). Sanchis Ambrós, M. (2012): «La dona, dona», Després de la desena musa. Associació Cultural Falla Plaça de Jesús 2013. AC Falla Plaça Jesús, València, pp. 76-123. Stercky, P. (2010): « La representació de la dona en les Falles», Revista d’Estudis Fallers, núm. 15, Associació d’Estudis Fallers, València, pp. 30-46. Solaz, R. (2010): «Dones prostituïdes, misèria i falles en la valència de 1957», Tro d’avís. Falla Plaça de la Malva. Alzira 2010, AC Falla Plaça de la Malva, Alzira, pp. 44-47.

JRJ 2016

DONES, REINES, FALLERES la dona, reina

JRJ 2016

Imatge que il·lustra la coberta del diari Las Provincias del dia 15 de març de 1931, sota el títol Las Reinas de las Fallas. Al centre apareix Ángeles Algarra, elegida entre les Reines de les Falles, per presidir els festejos populars, junt les altres Reines Amparo Serrano, teresa Visach, Carmen Mas, Carmen Huelamo, Teresa BAllester, Caridad Molina, María Comín, Amparo Beut i Teresita Aledón.

Parlant honoríficament

Macu Gimeno

ra l’any 1931 quan Ángeles Algarra Azura exercia de reina fallera. Podríem dir que en va ser la primera, encara que com a fallera major de València no seria fins a 1940, quan es va elegir María Luisa Aranda Sala. Els tràgics anys de la Guerra Civil van tallar les eleccions de falleres majors, ja que durant el sagnant conflicte deixaren de celebrar-se les festes. Però anem al que interessa: la fallera major, eixa dona de la qual està pendent la societat valenciana entusiasta de la festa. La fallera és un ornament, un complement perfecte del faller. Se’ns ofereix la imatge d’una bona companya i millor mare que acudeix a l’ofrena amb les seues criatures i plora davant de la Mare de Déu o amb la cremà que acaba amb el seu regnat. Se’ns presenta amb una vestimenta rica en adorns, lluentors i llaços. Amb un pentinant i uns complements que li dificulten la possibilitat de gaudir de la festa en balls i saraus com poden fer-ho els fallers. No és nou que el món faller reprodueix el model social patriarcal, origen i mitjà de perpetuar la discriminació de les dones. Si la discriminació per raó de sexe està

JRJ 2016

prohibida per les normes, això no evita que es continu produint i que en massa ocasions hàgem d’actuar a colp de denúncia. Ningú veta una dona que vulga ser presidenta de falla, assumint un paper protagonista autèntic. Però no hi ha a penes dones que ho siguen. Però quin paper tenen les falleres majors i quin els presidents? Si anem al reglament faller (que, per cert, està escrit tot en masculí), mentre «el president és la màxima representació de la comissió fallera i té com a competència essencial la coordinació, la supervisió i l’execució de les activitats pròpies que decidisca dur a terme una comissió...», «la fallera major, per la seua banda, és l´única dona que exercirà la representació honorífica de la comissió fallera en els actes propis i oficials». Le paraules clau ací són “representació” i “representació honorífica”. Aquesta última es concedeix a les persones que han tingut un paper important, que han ostentat la representació i direcció, i han passat a segona fila. Llavors aquesta representació honorífica és una sort de reconeixement. Això no vol dir que e president representa i la fallera major adorna amb la seua presència els actes oficials i de la falla. Fa poc una amiga em deia que la seua filla, des de ben xicoteta, adora el rosa i les princeses i li encanta maquillar-se. Però també és lectora de llibres d’aventures i sap que té les mateixes capacitats i talent que els xiquets. Igual es

planta el vestit de princesa de Disney que la disfressa d’Astronauta. Crec que ací està la clau. Si les falleres, a més de ser una adorn de la falla i el complement perfecte del faller, foren presidentes de les seues falles, amb la consegüent assumpció d’un paper protagonista autèntic, aportant-hi el seu talent, les seues idees i saber fer, les falles hi eixirien guanyant, de segur. No tinc res en contra de les falleres que estimen el seu paper, que gaudeixen passant el temps en la perruqueria, que romanen hores i hores dretes torturades per sabates que estrenyen, passant fred perquè és moda el cosset de mànega curta, portant eixos complicats monyos per a dormir o quan llueixen els vaquers i els polars de clors que tan de moda s’han posat en les comissions falleres. No, les deesses em guarden de criticar-les. si els agrada perfecte. El que no m’agrada és aquest paper únicament i exclusivament se’ls assigna en les festes. Perquè ser dona és molt més que ser un adorn. Som capaces, pensem, som creatives, el nostre talent ha de ser tingut en compte com a mínim tant com el dels homes. Continua costant molt trobar artistes falleres, pirotècniques, músiques..., sí , però ausades que n’hi ha. I presidentes de falla. Però poques, molt poques. Prou menys que falleres majors. La norma és una fallera major i un president de falla. Molt d’honor i molt poc de poder.

Article publicat originalment a la revista Marxa Popular, núm. 14, de març de 2015.

JRJ 2016

Les falleres majors de Xàtiva de 2016, Adriana Pérez i Olivia Cabezón ESTUDIO FEDERICO

Per què Reina de la Fira no i Fallera Major sí? Agustí Garzó Levante-EMV

ai com ara ha estat tan qüestionada la figura de la Reina de la Fira d’Agost. Si les coses no canvien, el que fou ja un avís de dos dels partits de l’equip de govern de Xàtiva es convertirà en unes poques setmanes després de falles en una consulta veïnal on es votarà si se suprimeix aquesta figura representativa. La consulta té un altre objectiu: que la gent vote a favor o en contra de la continuïtat dels festejos taurins. Però tant l’any passat com de cara al possible referèndum promogut per l’Ajuntament de Xàtiva, és molt cridaner el fet que els dos partits crítics amb la Reina de la Fira, Esquerra Unida i Compromís, mantenen una posició molt hostil cap a la pervivència d’aquest càrrec i, en canvi, no tenen res en contra de les falleres majors: més en concret, de la Fallera Major de Xàtiva. Tot allò que critiquen de la figura de la reina —la dona com objecte, la dona exercint una funció merament decorativa, la pervivència d’estereotips masclistes...— és perfectament aplicable a la fallera. Respecte d’aquesta contradicció entre el qüestionament del paper de la Reina de la Fira i el no qüestionament del de la Fallera Major, la regidora Cristina Suñer (Compromís) va fer el passat mes de gener unes declaracions que han acontentat alguns però que no convencen a tots. Suñer estableix una diferència gran entre la reina i la fallera: mentre que

JRJ 2016

la primera té un paper circumscrit exclusivament a la representació i dins d’un període molt reduït (els sis dies de la Fira, del 14 al 20 d’agost) la fallera, segons explicà la regidora en unes declaracions a la premsa, és a més de fallera un membre actiu de la comissió. I en les falles, als últims anys, la incorporació de la dona ha estat un fet. La comissió de Sant Jaume fou la primera en tindre presidenta, fa al voltant de 15 anys, i hui en dia són moltes les comissions que bé des d’una presidència única, compartida o des d’una gestora han estat gestionades quasi exclusivament per dones. La falla Sant Jordi fou un d’eixos casos, quan quatre dones van assumir la presidència compartida de la comissió. Resumint, diu Suñer que la fallera major no només és fallera major: és un membre actiu de la comissió en igualtat amb els homes. I el fet circumstancial de ser fallera no impedeix que, abans i després, tinga altres funcions dins la falla. L’argumentari de Suñer —i dels que qüestionen la figura de la reina però no a les falleres— en tot cas no acaba de convéncer tots, com hem dit abans. I és que si la dona fallera major pot tindre altres funciones (directives, executives, econòmiques...) dins la seua falla, no és menys cert que l’any que exerceix el càrrec, el seu paper té absolutament els mateixos trets característics de funció merament decorativa que aquests partits —o també associacions com Xateba— critiquen de la Reina de la Fira, fins al 1994 Festera Major. De totes maneres, tot i que la figura de la Fallera Major de Xàtiva ni ha estat qüestionada mai des de l’oficialitat ni forma part ara per ara de cap debat abolicionista, l’existència de falleres majors de comissió sí que ha patit una evolució al respecte. I és que allò que fa vint anys era impensable —no tindre fallera major— hui ja és molt normal. I comissions potents com Juan Ramón Jiménez o República Argentina han

estat algun exercici sense fallera major ni fallera infantil, per no parlar de falles més modestes pel que fa al seu cens que porten deu o quinze anys alternant exercicis on els falta una o les dues falleres majors. Aquesta absència de falleres, no obstant això, no és fruit de cap procés de qüestionament de l’existència de les falleres i, de fet, mai no s’ha plantejat per cap d’aquestes falles com una possible supressió de la figura de la fallera major sinó més bé com un contratemps que, l’any següent generalment, s’ha resolt amb la recuperació de les falleres. Un altre aspecte polèmic respecte de falleres sí reines no és l’economia. L’argumentari dels «antireina» és que l›ajuntament ha de fer una aportació econòmica addicional exclusivament per a la Reina de la Fira i la cort d›honor. La quantitat —6.000 euros— és una despesa que els partits crítics pensen que hauria de dedicar-se a altres coses. Des del meu punt de vista, emprar aquest argument és una errada: la quantitat, vist el pressupost general de la Fira d’Agost, és de riure. I en canvi, tot i que l’aportació del consistori a la Junta Local Fallera (al voltant de 90.000 euros anuals) va teòricament dirigida al programa d’actes en termes generals, cal no oblidar que aquests actes són bàsicament actes al voltant de la fallera major i la fallera major infantil: les carrosses de la Cavalcada del Ninot, la Crida, el Nomenament, el Comiat, les proclamacions... Per tant, si un argument de pes són els diners la fallera és molt més cara per a les arques municipals que no pas la reina, despatxada amb eixe modestíssim milió de les antigues pessetes. Què passarà amb la consulta del mes vinent d’abril si és que finalment la porten endavant? Tot i que la tercera pota del govern tripartit, el PSPV, que a més a més té l’alcaldia, no fa —o no ha fet fins ara— cap defensa pública de la persistència de la Reina de la Fira, sí que és cert que davant

Proclamació de la Reina de la Fira de Xàtiva la nit del 14 d’agost de 2015. PERALES IBORRA/ LEVANTE-EMV

la Fira de 2015 el seu modus operandi va ser totalment «pro monàrquic». Donat que la presa de possessió i la Fira estaven tan a prop, l’alcalde va aplicar una política de fets consumats i va aconseguir que els seus socis passaren per alt que aquest primer any de govern compartit hi hagueren corregudes de bous i reina de Fira. És més, quan en acabar el termini per presentar-se les candidates i donat que no es va presentar cap jove, l’alcaldia va ampliar eixe termini amb una clara aposta per poder tenir Reina de la Fira. Compromís, en una nota de 17 de juliol, advocava per suprimir ja la reina per a eixe primer any vist que la societat ho havia posat molt fàcil: no hi havia cap candidata. Finalment, la pròrroga va fer que una jove es presentara. Amb un debat, per tant, que al si de les falles sembla no preocupar, les de 2016 es presenten com sempre. Com sempre en els últims anys. Amb comissions amb una

extraordinària dificultat per trobar falleres majors, amb falles que tenen assumit que no en tindran —o que només tindran o major o infantil— i amb una Junta Local Fallera que ni es planteja —ni es veu abocada a platejar-s’ho a curt termini— que les falles de Xàtiva no tinguen fallera major. Tot i que els motius d’alguns dels qui estan en contra de la Reina de la Fira són perfectament atribuïbles a la fallera major amb el seu paper— quan és fallera— merament decoratiu. Ah, i finalment. Volen saber el sentit del meu vot? Doncs tot i no tenir cap entusiasme cap a la figura de la Reina de la Fira, sí que note que molta gent li té cert fervor i consideraria la Fira un poc coixa i incompleta sense aquesta representativitat. No és cap crim, pense, que una jove vullga exercir de Reina de la Fira de la seua ciutat. I precisament per aquest caràcter inofensiu de l’existència de la reina, doncs cap problema en què continue. Sí a la reina (però sense estar massa convençut tampoc, que conste).

JRJ 2016

DONES, DONS, NOMS la dona, governa

JRJ 2016

El poder, les falles i les dones

Sergio Bono

l poder, les dones i les falles són veritablement tres aspectes, tres conceptes, que fins fa uns anys, eren pràcticament inconnexes. L’únic poder femení conegut dins d’una llar faller, sempre havia sigut (i malauradament, en alguns estaments, continua sent així), el de la bellesa i l’aparença. Les dones, com deia Mar Vicent a un article seu l’any 2009, «són en aquest món i a diferència d’altres, visibles en pantalla panoràmica i a tot color, ubiqües i omnipresents. Però protagonitzen una pel·lícula sense so, de les antigues del cine mut, on el que es busca i val és l’estètica, la figura, la presència… Protagonitzen actes i esdeveniments, complint un paper ambivalent entre l’ornamentació i l’exaltació. Visibles però no determinants a l’hora de les decisions, que quan es prenen i on es prenen, encara no compten amb l’aportació de les dones simplement perquè no estan. Cert és que ja han passat els temps, que algunes potser encara poden recordar, que les dones casades no podien ser falleres de la seua comissió, ni assistir als actes (sopars, planta, etc.). O quan en les comissions, no podien votar perquè es considerava que “no treballaven com un home». Al llarg del temps, les dones han ocupat càrrecs de segona fila o bé han reproduït tasques o activitats “femenines”: organitzar festejos infantils, serveis de neteja, preparació de menjars i aprovisionament de queviures, ornamentació, playbacks i coses semblants. Sempre ha sigut mínima la quantitat de dones artistes falleres, que han participat en debats sobre el món de la festa, que han publicat articles en revistes o han format part de juntes d’agrupacions, sectors i federacions. És evident que la funció de mare i mantenidora d’una llar que ocupa el sexe femení en la societat actual té el seu reflex en la festa. Però per sort, parlem en passat. Avui en dia, en aquesta societat on això de la paritat està tan present i es té tant en compte a l’hora de debatre, les coses han anat canviant. Però on es fa més efectiva que la tasca femenina ha desenvolupat una creixença més significativa, és al si de les comissions falleres. Perquè si ho comparem amb el poder de les dones artistes falleres, la cosa, no és massa paritària que diga’m. Avui en dia, dels 224 artesans fallers agremiats al Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València, menys d’un 5% d’ells són dones, distribuïdes bàsicament en tres poblacions: València (7 artistes), Burjassot (2 artistes) i Guadassuar (1 artista). Poc o quasi gens de poder d’un sector femení, dins d’un món, tradicionalment, masculí. Però parlem del poder que les dones han pres dins de les comissions falleres.

JRJ 2016

Elles, les dones, sempre han sigut i seran (fins que a algú li passe pel cap que això també es podria canviar), les màximes representants de les comissions. Les ‘caps’ visibles d’una agrupació dedicada a l’enaltiment i exaltació d’una festa fallera. Sempre seran les Falleres Majors. D’això no hi ha cap dubte, fins com hem dit, a algú li passe pel cap establir la figura del Faller Major. Temps al temps. Però si hi ha un càrrec que demostra l’avanç de la dona dins d’aquest món, és sense dubte, el de president / presidenta. A Xàtiva, la primera comissió que va elegir una dona per a ser presidenta, allà l’any 2000, fou la falla Sant Jaume. Aquell any, després d’una llarga etapa de Ricardo Sanz al capdavant de la comissió, i davant la falta de gent per ostentar eixe càrrec, accedí al mateix, la seua pròpia dona, Ascen Torresano Reguillo. Moltes veus a favor vàrem escoltar aleshores, però també, moltes veus en contra que una dona poguera ostentar un càrrec, que fins a eixa data, hi havia i devia ser ocupat per un home. I ho dic en primera persona, perquè jo formava part d’aquella junta executiva de Sant Jaume. La por al canvi, la necessitat de respostes ràpides a preguntes supèrflues i sobretot, el què diran, varen endurir aquesta aposta ferma per una persona vàlida i experimentada al capdavant de la nostra comissió. Però la nostra creença en Ascen i el nostre to sarcàstic faller, varen desembocar en una presentació fallera on intentàrem, i crec que aconseguirem, fer reflexionar a la gent sobre totes les barbaritats que hi havien estan expulsant per la boca eixos últims mesos.

Expulsions fecals com ... ‘vol ser presidenta per a lluir; com no ha pogut ser fallera major’, o ‘no trobaran una fallera major que vulga desfilar amb ella; dues dones juntes... quina barbaritat’, o la típica ‘i com anirà vestida? De negre? Amb la banda roja?’. Sí, tal vegada aquella societat del canvi tecnològic i de la fi del món, no estava preparada mentalment per un canvi tan rotund en una esfera tan tradicional com era la fallera. Afortunadament, a Xàtiva, la cosa va sortir de la millor manera possible, i a hores d’ara, moltes són les comissions locals que en algun moment han sigut presidides per una dona. De vegades formant part d’una junta gestora, com el cas, per eixample, de Sant Feliu, Tetuán, Sant Jaume o Corts Valencianes. D’altres, formant una Junta Gestora femenina, com el cas de Sant Jordi. I d’altres, assumint la presidència en solitari, com el cas d’Espanyoleto, de Joan Ramon Jiménez o de la benvolguda Maruja Ortolà, que al capdavant de la falla Ferroviària, aquest any 2016, complirà 9 anys a la presidència, aconseguint l’any 2011 el seu primer Premi de Secció Especial. A altres ciutats, la transició va arribar prou abans o una miqueta més tard. A Gandia, la primera dona a ostentar el càrrec de presidenta, fou a l’any 1994, a l’actual comissió de la Falla República Argentina. A Carcaixent, per eixample, no fou fins a l’any 2008, quan una dona va ostentar per primera vegada el càrrec de presidenta d’una comissió. Un altre aspecte del qual encara no ens hem estrenat, almenys a Xàtiva, és el de Presidenta de Junta Local Fallera. Fins ara,

tots els màxims representants han sigut homes. Però el pas del temps, ens apropa una vegada més, al fet que el canvi no tarde molt a produir-se. És evident, que les dones, amb el pas del temps i amb la conscienciació social d’igualtat, han anat assolint càrrecs de responsabilitat que fins ara, no eren ben vistos per a dones. Les vicepresidències de festejos, economia i cultura, cada vegada, duen com a cap a una fallera, que a més d’aconseguir dur a terme totes les tasques assignades, les executa de manera impecable i ordenada. La dona, al món de les falles, ja ha deixat de ser un mirall única i exclusivament de bellesa. A poc a poc, s’ha convertit en un mirall de perseverança, ordre i dedicació. Pren decisions i té veu i vot. Participa i dei-

xa participar. Construeix i deixa construir. Somia i deixa somiar. Perquè si una dona, té la capacitat d’organitzar una llar, com no ha de tindre la mateixa capacitat d’organitzar una comissió fallera? Afortunadament, el temps i la racionalitat humana, hi ha permet el repartiment de responsabilitats i poder a les nostres comissions, fent d’aquestes unes organitzacions més igualitàries i riques, quant a punts de vista, experiència i responsabilitats. I és que el poder ha arribat a la dona fallera. Sort, diuen alguns. Irresponsables, diuen d’altres. Però tenint en compte, que aquests últims, viuen rodejats per la Serra Mariola, tampoc caldria traure massa conclusions.

JRJ 2016

A finals de Gener, al Museu Faller de XĂ tiva, es van reunir les huit dones que fins hui han estat presidint les seues comissions. Patri viĂąes

Quan el govern té nom de dona José Luis Lagardera

Periodista i membre de la JLF de Xàtiva

ins fa no més de quinze anys, veure a una dona presidint una comissió fallera a Xàtiva era un fet idíl·lic, que semblava gairebé impossible de fer-se realitat. Els papers estaven ben definits: l’home era l’encarregat de dirigir la falla, i la dona podia aspirar, com a molt, al càrrec de fallera major. No obstant, però, per sort, els temps canvien. I una dona va agafar per fi, l’any 2001, el timó d’una comissió: la Falla Sant Jaume. Des d’aleshores, i fins l’actualitat, han estat vuit les presidentes que han tingut les diferents comissions xativines, un nombre que, hui per hui, segueix sent merament simbòlic. Ascen Torresano va ser la dona que va marcar un abans i un després a la història de les falles de Xàtiva. La pionera en posar-se al capdavant d’una falla a la capital de La Costera. «El meu marit era el president des de feia set anys, i com ell es retirava, molta gent de la comissió em va impulsar. Semblava un joc al principi, però de sobte em vaig veure presidenta», recorda Ascen d’una aventura que va durar dos anys. «Va tindre prou de rebombori la notícia de que una dona presidia una comissió de Xàtiva, i als presidents els vaig caure simpàtica, perquè era la novetat. No s’havia vist res igual fins la data». Com a anècdota, recorda que la primera vegada que va acudir a una reunió de presidents amb la Junta Local Fallera, li preguntaren: «Tu que vas a eixir, d’home o de dona?».

JRJ 2016

Va tindre prou de rebombori la notícia de que una dona presidia una comissió de Xàtiva

Vam formar una Junta, i dins d’aquesta algú havia d’estar al capdavant

Ascen Torresano

Estrella Agustí

La segona presidenta a les Falles de Xàtiva, tardà dos anys més en aplegar. Va ser Estrella Agustí, qui es va encarregar de la falla Verge del Carme (2004), malgrat que assegura que no es tractava d’una presidència a l’ús. «Vam formar una Junta, i dins d’aquesta algú havia d’estar al capdavant. Malgrat que semblara estrany, va eixir una presidenta. En molts actes eixia jo, i en altres teníem delegats per tal d’acompanyar a la Fallera Major», explica. Va ser una experiència curta, ja que a l’any següent, Estrella passà de ser presidenta a ostentar el càrrec de fallera major. «En una falla de 45 persones, tothom ha de fer de tot». Uns anys després, va haver de deixar de vestir-se i, finalment, es va esborrar, però sempre recordarà amb estima aquell any, en que es va sentir recolzada per tota la comissió.

des d’aleshores, i fins al dia de hui, segueix sent la mandatària de la Falla Ferroviària, convertint-se en la dona més longeva en ocupar-se d’una presidència. A ella, com a Ascen, no li venia de nou això de viure a casa com es duu una comissió. «Ja duc més de trenta anys al món de les falles, i abans de ser presidenta, ja ajudava al meu marit amb alguns quefers d’aquest caire», confessa Maruja, qui va acceptar el repte pensant que tenia una data de caducitat més curta. «No m’ha agradat destacar mai, però aquell any ningú volia agafar la presidència i em van proposar que em presentara, fins que algú es llançara a l’any següent. Era per a un any... i ja en duc vuit. Però jo treballe molt a gust per la meua falla, i seguiré fent-ho quan deixe la presidència», insisteix.

Hem d’esperar fins 2008 per veure la tercera dirigent fallera: Maruja Ortolà, qui

Encara que no totes les experiències al capdavant de la falla han estat satisfac-

Abans de ser presidenta, ja Aajudava al meu marit amb alguns quefers d’aquest caire

Les dones podem ostentar aquest càrrec igual que un home, perquè dins de la comissió les dones fan molta feina que no es veu

Maruja Ortolà

Maria José Ferri

tòries. Maria José Ferri (Cid Plaça de la Trinitat, 2011), va ser presidenta perquè el fins aleshores president, quan s’acabà l’exercici, renuncià a renovar. Segons explica Maria José, el fet de que hi hagués una fallera major impulsà a crear una Junta Gestora, però finalment, quan anaren a presentar els papers, la posaren a ella com a màxima responsable, «potser perquè vaig prendre la iniciativa de conformar eixa junta», teoritza. No obstant, però, sempre segons Maria José, la fallera major d’aquell any no estava molt d’acord en que la junta la conformarem dones. «Va ser un any en que tot va eixir mal, malgrat que jo ho vaig agafar per a que fora un any agradable, demostrant que les dones podem ostentar aquest càrrec igual que un home, perquè dins de la comissió les dones fan molta feina que no es veu», defèn Maria José.

Una altra que tampoc va tindre una presidència tranquil·la va ser Erika Pastor (Espanyoleto, 2012). «Es presentava una persona que a la falla no els feia gaire gràcia, i em van proposar que em presentara, ja que la feina que tenia em permetia temps per a dedicar-me a la falla». Després de consultar-ho amb la família va decidir donar el pas, i va ser escollida perquè, finalment, la seua va ser l’única candidatura. «La meua experiència no ha estat molt agradable. Tal volta perquè vaig ser la primera presidenta d’Espanyoleto, la tasca no me la van fer fàcil. Volien manar altres persones que van pensar que jo era tan sols una xiqueta que no anava a mostrar autoritat», explica Erika, qui es mostra contundent respecte a si tornaria a fer-ho: «Jo no repetiria l’experiència, i de fet ja no s’ha tornat a presentar cap presidenta en aquesta comissió». Com a conseqüència d’aquest any, Erika es va haver d’esborrar a l’any següent.

JRJ 2016

Haurien de canviar moltes mentalitats per a que en un futur hi hagen més presidentes

Pensava que una dona li podia donar un altre aire, i a més a més em van espentar a ser-ho

Erika Pastor

Yolanda Pérez

El mateix any que Erika va començar un altra de les dones que s’ha acomodat en la direcció fallera: Yolanda Pérez, qui afronta el seu quart any com a presidenta de Joan Ramon Jiménez. «Vaig prendre la decisió, en primer lloc, per l’amor per les falles, i després per les ganes de seguir treballant per la comissió, ja que havia estat secretària durant deu anys». I també, reconeix, per les ganes de canviar certs aspectes de la seua comissió. «Pensava que una dona li podia donar un altre aire, i a més a més em van espentar a ser-ho». Yolanda té molt clar que, per a ostentar un càrrec com aquest, s‘ha de tenir el total recolzament de la família. «Sinó seria impossible. Ser presidenta em lleva molt de temps per a estar amb els meus fills, però en aquesta vida, si vols alguna cosa, has de tindre molt de sacrifici», sentència.

ser una de les últimes dones en sumar-se a aquesta llista. «Des que vaig passar a la comissió adulta vaig tindre càrrec, i de fet he ostentat durant molts anys el càrrec de vicepresidenta. Un d’eixos anys no es va presentar ningú a president, i formarem una gestora. Jo sabia que en algun moment seria presidenta, i després de l’any de la gestora vaig decidir tirar el pas endavant per ser-ho», recorda Begonya. «Ja em tocava i era inevitable», insisteix. Un càrrec des del que va voler trencar una llança sobre el paper de les dones a les falles. «Hi ha moltes que diuen que el màxim que poden aspirar en una falla és a ser falleres majors. I estan molt equivocades. El màxim al que poden aspirar és a la presidència, perquè en la societat, el màxim al que aspires sempre, és a ser el dirigent».

Begonya Martínez, presidenta de la falla República Argentina en 2013 i 2014, va

L’última dona (pel moment), que ha donat el pas ha estat Luisa Sanz, presidenta de

Com a Presidenta vaig voler trencar una llança sobre el paper de les dones a les falles

Vaig decidir presentar-me a presidenta, malgrat que fins abans d’anar a aquella reunió jo no portava la idea de ser-ho

Begonya Martínez

Luisa Sanz

la falla Verge del Carme durant els dos últims exercicis, tot i que ja portava uns anys a la Junta Gestora que dirigia la comissió. «Eixe any pareixia que no hi havia moltes ganes de tornar a fer-la, i és aleshores quan vaig decidir presentar-me a presidenta, malgrat que fins abans d’anar a aquella reunió jo no portava la idea de ser-ho». Pel camí, Luisa ha estat mare, i assegura que la seua intenció és no repetir el proper any, encara que, com ella diu, «això mai es sap».

sidentes perquè no s’atreveixen o perquè sempre manen els mateixos, i no es sol canviar. O potser ens hem acostumat nosaltres també a això, a que hi haja un president i nosaltres sols podem optar a ser falleres majors». Altres, en canvi, creuen que aquest fet es deu a que si la fallera major és una dona, és lògic que el càrrec de president l’ostente un home. «La figura de president, i no presidenta, tal volta responga a que a la fallera li acompanya millor un home, per gaudir de diversitat. Jo no veig cap sensibilitat d’igualtat. Hui en dia, en una junta hi ha tant dones com homes», matisa Estrella, al temps que Maria José reconeix que «una dona, com a presidenta, potser desllueix a la fallera major en els actes, però com a persona que dirigeix la falla, és necessària». El tercer motiu que s’esgrimeix per a entendre que no hi hagen més presidentes a les comissions, és la por a ser-ho. «Ara hi ha moltes dones

Aquestes són les històries que van portar a vuit dones a la presidència d’una comissió a Xàtiva. Però, per què no hi ha més en ple segle XXI? Continua sent la societat fallera un tant masclista? «Jo no diria que les falles són masclistes. De fet, les dones estan tant o més capacitades que els homes per a ser presidentes», opina Maruja, mentre que Erika comenta que «no ixen més pre-

JRJ 2016

Una altra instantània amb les huit dones que fins hui han estat presidint les seues comissions.

en juntes gestores, i potser els falta donar el pas per a dur el timó. Però estan igual, o inclús més capacitades que els homes per a ser-ho», explica Ascen, mentre que Maruja diu que «podrien haver-ne més, si s’arriscaren a presentar-se». Yolanda, per la seua part, assegura que «tot el món, hui per hui, està preparat per veure a una dona presidenta. Però també és cert que cada comissió és un món, i ara són les dones les que han de llevar-se la por a serho, ja que és un pas personal», mentre que Begonya creu que «si les dones no es tiren a la piscina potser és perquè veuen una muralla o perquè no es dona el cas. Les dones són habituals a les juntes directives,

i no és una qüestió testimonial». Luisa, d’altra banda, reconeix que «sempre ha estat la figura del president, i hi ha comissions que potser són encara negades en acceptar que mane una dona. No obstant, però, cada vegada són més habituals les dones a les juntes gestores, agafant més poder». I ben cert és que cada any creix el nombre de dones a les juntes executives de les falles de Xàtiva, o inclús de les gestores. No obstant, la realitat és que el nombre de presidentes com a tal a Xàtiva segueix podent contar-se amb els dits de les mans, i les que són o han estat mandatàries, tenen diferents visions sobre que el que succeirà en un futur. «Crec

a una dona per a ser presidenta», i Erika veu les falles molt estancades. «Haurien de canviar moltes mentalitats per a que en un futur hi hagen més presidentes».

que a partir d’ara es presentaran més dones. Jo, a les de la meua falla, els ho dic. Però per a això han de sentir-se recolzades», reconeix Maruja. «Si les dones no són presidentes no és perquè ningú els pose una trava, sinó perquè no volen. Si fa onze anys no ho era, hui per hui, menys encara», insisteix Estrella, mentre que Luisa creu que «amb el temps hi haurà més presidentes perquè hem demostrat que la por per pegar el pas es infundat». Malgrat tot, altres com Yolanda no són tan positives: «no crec que en un futur hi haja igualtat en nombre de presidències». D’altra banda, Maria José opina que tot seguirà igual sempre que hi haja un home que es presente. «S’escollirà abans a un home que

Un altre fet significatiu és que mai hi ha hagut una presidenta de Junta Local Fallera a Xàtiva. Ni tan sols cap dona ha optat per presentar-se i sotmetre’s a votació. Podrem veure a una dona administrant les falles de Xàtiva en un futur? «Em sembla que tardarà menys en haver una presidenta a la Junta Local Fallera que un major nombre de presidentes a les comissions», augura Ascen. «No li veig l’inconvenient a que una dona fora presidenta de la Junta Local Fallera. Pot gestionar igual que un home», opina Estrella, al igual que Yolanda, qui creu que «d’eixa manera es demostraria d’una vegada per totes que a les falles hi ha igualtat». També Maruja pensa que «estaria bé que es presentara alguna dona», malgrat que «possiblement no la votaren molts», i Begonya ho veu possible, «el que passa és que es tracta d’un fet que s’ha de pensar bé». Però hi ha qui veu aquest fet gairebé impossible, com es el cas de Maria José. «Dins de la comissió les dones estan molt involucrades, però veig molt lluny que alguna dona comande les Falles de Xàtiva. Hi ha moltes dones decidides, però no sé fins a quin punt donarien el pas de convertir-se en presidentes de la Junta Local Fallera de Xàtiva». No podem predir el futur, però sí analitzar present i fer balanç del passat. Vuit és un nombre de presidentes encara insuficient per als temps que corren, però també és cert que, fins fa relativament poc, les dones no podien votar i inclús tenien vetat l’accés a les reunions. Queda molt de camí per fer, però la dona ja ha demostrat que pot governar les Falles amb determinació i magnificència. Que les Falles, i les decisions que es prenen en elles, són de tots o no són de ningú.

JRJ 2016

DONES, ARTISTES, FALLES la dona, participa

JRJ 2016

Les dones als tallers fallers: ara i abans

Empar Blanco i Climent

a uns dies, em van comunicar si podria escriure en este llibre al voltant de la tasca que realitzen les dones dins d’un taller faller. Des de la meua experiència us puc dir que l’ajuda, puntual o continuada, realitzada a l’artista faller per part de les dones i familiars fa unes dècades ha canviat actualment, i cada vegada hi ha més dones involucrades als tallers que treballen de forma professional i, fins i tot, algunes d’elles són artesanes falleres o estan especialitzades en pintura o escultura. Jo vaig començar a treballar a un taller de falles l’any 1979, gràcies a que mon pare era artesà i es dedicava a este món tan meravellós però també sacrificat. Gràcies a ell, des de ben xicoteta i sobretot als mesos de l’estiu, anava acompanyar-lo a la ciutat del artista faller, on estaven tots els tallers dels artesans, i en ells podia admirar i vore com es treballava. Recorde, que a aquella època, eren poques les dones que treballaven als obradors però si que us puc assegurar que hi havien, les quals es dedicaven principalment a tirar de cartó, és a dir, dins del motle d’escaiola —resultat

JRJ 2016

de treure una còpia en positiu de la figura modelada en fang—, anaven posant trossos de cartó amb cola, i es feien tres o quatre passades per anant omplint el motle i fer la figura. També apegaven les juntes amb paper. Eren els treballs que solien fer les dones, mentre els homes es dedicaven més a ajuntar les peces, donar de panet, escatar, realitzar la fusteria o pintar, entre altres coses. En aquella època, si no recorde mal, es veien poquetes dones a la plantà de les falles. Com tots els que entren per primera vegada a un taller de falles, jo vaig començar a treballar des de baix, és a dir, tirant de cartó, i com m’agradava, poc a poc vaig anar fent un poc de tot, com ara massillar, escatar o pintar. Però sobretot, el que més m’agradava era anar a la planta i vore, mitjançant l’encoblament de les distintes peces, com anaven tenint forma les falles, i finalment contemplar al carrer aquell monument que durant un any s’ha creat dins del taller.

No oblidaré mai la meua primera plantà. Per a mi serà, per sempre, uns dels millor records que tinc, doncs vaig tindre el gran orgull d’anar a plantar el monument de la comissió a la que jo pertanyia però no sols com a fallera sinó que aquell any era la Fallera Major. Durant les hores que va durar la plantà, vaig fer el mateix que qualsevol treballador del taller: soltar les peces, arrimar les bases, tapar juntes,... i fins i tot, entrar per baix de les peces. Els temps passa i la veritat és que, des d’aquells anys fins ara, la dona cada vegada s’ha involucrat molt més dins d’este treball —igualant-se professionalment amb els homes—, encara que és una feina prou sacrificada ja que, encara que sigues dona o home, sempre te faltaran hores i has de tindreu tot acabat per a què el dia 15 de març totes les peces isquen al carrer i que tot el món les puga admirar. Us puc dir que conec a moltes dones que són artesanes falleres, altres que són pinto-

Amparo Blanco, junt son pare, l’artista Manolo Blanco, amb les falleres Majors de SuecaLitarat Azorín (València), amb motiu d’una visita al taller faller. Arxiu Amparo Blanco Plantà de la falla La culpa la té el dimoni (Sueca - Literat Azorin, 1998), que va obtindre el 5é premi de la secció especial de València. Veiem a Empar Blanco com una component més de l’equip del taller de l’artista faller Manolo Blanco Sancho, autor de la falla. Altra imatge d’esta plantà és la que encapçala l’article. Arxiu Amparo Blanco

res —van als tallers de diferents artistes a pintar figures i remats— altres que es dediquen a dissenyar i modelar les figures de forma digital amb l´ús de l’ordinador i altres noves tecnologies, per a després seccionar i tallar els blocs de suro blanc i donar-li la forma de les figures als tallers que les han encarregat. En conclusió i recordant tot allò exposat, per la meua experiència, us puc dir que les oportunitats laborals a un taller faller ja no sols estan reservades per als homes, i cada vegada hi ha moltes més dones desenvolupant qualsevol tasca dins del taller.

Espere que este xicotet article agrade, i que si hi ha alguna dona que tinga el cuquet, anime a que començe a algun taller i que, poc a poc, vaja fent camí dins d’este món, que de ben segur que no se penedirà, encara que en estos moments, pels temps de crisi en que vivim, les coses no siguen com abans però crec que per provar, si es la il·lusió que te una dona, no costa res. Per finalitzar, done les gràcies a la persona que va pensar en mi per fer este xicotet escrit i també a la comissió.

JRJ 2016

Entrevista

Maribel Beltrán: “Vaig tindre l’oportunitat de treballar a un taller faller i la vaig aprofitar” Alberto Ordiñana

aria Isabel Beltrán Llorens, nascuda a Genovés però des de fa molts anys establida a Xàtiva, és l’artista local més rellevant de la nostra ciutat. Al seu historial, com a artista, té datades 13 falles infantils encara que cal reconèixer la participació en les 22 falles infantils signades per Ramon Olivares, la seua parella. Maribel Beltran té els primers contactes amb el món de les falles a principis dels anys huitanta on la seua trajectòria artística, majoritàriament, ha estat vinculada al taller de Paco Roca. L’any 1988, planta el seu primer monument, anomenat Cuidem la Natura, per a la comissió de sant Jordi. A més d’altres falles plantades per a esta comissió (1989, 1992 i 1993), També ha treballat per a les comissions de Joan Ramon Jiménez (1990, 1994 i 1995), Sant Jaume (1991) i la plaça de Patraix de València (1996 i 1997). El major èxit d’aquesta primera dona artista fallera es produirà amb la falla Jugant a Indis (J. R. Jiménez, 1994), amb la qual aconseguirà el primer premi de la secció especial, el ninot indultat i la millor falla de Xàtiva. Durant molts anys ha treballat al taller de Paco Roca i amés de col·laborar amb les falles que realitza Ramon Olivares on aporta la seua experiència pictòrica. Després d’uns anys sense signar cadafals fallers, el 2014 ho tornà a fer amb les comissions d’Espanyoleto, Abú Masaifa i Selgas – Tovar.

Maribel Beltrán junt el seu marit Ramon Olivares.

Maribel Beltrán és la referència femenina dels artistes fallers de Xàtiva. Amb motiu de la temàtica exposada a la present publicació hem decidit entrevistar a Maribel amb qüestions al voltant de la seua professió i de la opinió que puga tindre al voltant de les dones i el món faller. Quins han estat els teus inicis en la professió d’artista faller? Què et va impulsar a realitzar falles? Des de sempre m’ha agradat fer treballs manuals i artesania. Vaig tindre l’oportunitat treballar a un taller faller i la vaig aprofitar. Any rere any vaig anar aprenent totes les tècniques i etapes necessàries per poder fer un monument de falla. Actualment, quina és la teua dedicació en la construcció de falles, ajudes, participes activament? En aquest moment estic fent algunes col·laboracions. Però estic disposada a afrontar nous projectes per al pròxim exercici.

JRJ 2016

En este procés de construcció, quina etapa controles o t’agrada més?

pràcticament en tots els tallers de la nostra ciutat treballa alguna dona.

Com he dit abans controle totes les etapes per construir un monument, encara que, he de reconèixer que la que més m’agrada es pintar.

Amb el nou mòdul de Formació Professional d’Artista Faller i l’aproximació a les falles dels Llicenciats en Belles Arts per ser una eixida professional vàlida, creus que ajuda a la aparició de més dones artistes falleres?

Com recordes, després de vint anys, aquelles falles de primers premis, sobretot la de 1994 a JRJ on aconseguires el màxim guardó d’especial? El que més recorde d’aquell any és l’alegria de la comissió al rebre el primer premi de la secció especial. Va ser un gran any, tant per a ells com per a mi. Des d’aleshores, creus que ha hagut una evolució en les falles infantils als darrers anys, tant a la vessant artística com crítica? És clar que sí, ha hagut una evolució important a les tècniques de construcció, tant en els materials com en la maquinària i també la incorporació de les noves tecnologies. Pel que fa a la crítica, pense que les falles infantils són més didàctiques que crítiques. Quin pot ser el motiu per el qual sigues l’única dona que ha realitzat falles a la nostra ciutat? Crec que no hi ha cap motiu, a més a més,

No, jo crec que no té res a vore una cosa amb l’altra. Hi ha dones i homes capacitats per a fer falles, tant si ho han aprés treballant dins d’un taller faller, com si han fet el mòdul de FP. Encara que jo, personalment pense, que l’experiència s’adquirix treballant. Cada vegada hi ha més participació de la dona als càrrecs directius de les comissions, una situació que s’està normalitzant. Ha estat un procés lent aquesta introducció a la participació. Com valores aquest procés, tu que ho has viscut d’una forma paral·lela al món dels tallers fallers? Ho valore de forma molt positiva. Durant anys la presidència de les comissions ha estat en mans d’homes. Encara que les dones sempre han treballat molt per les seues comissions. Hui en dia, tant dones com homes poden optar a qualsevol càrrec, inclòs el de la presidència de les seues comissions, com es el cas de la vostra. I açò és realment important.

Jugant a indis (J. R. Jiménez, 1994) Coxinaetes (J. R. Jiménez, 1995) Atenció Senyals (Espanyoleto, 2014) Taula i. Historial faller a Xàtiva i a altres poblacions. Al llistat apareixen les falles realitzades per Maribel Beltran i per Ramon Olivares, atès que totes elles han estat confeccionades pels dos encara que, al seu moment, van estar signades per un dels dos (veieu la darrera columna).

Any

Lema

1988 Cuidem la Natura 1989 Els jocs 1990 Simfonia primaveral 1991 Històries del mar 1992 Salvem els animals 1993 Les quatre estacions 1994 Jugant a indis 1995 Coxinaetes 1996 El món en color 1996 1997 1998 El Circ 1999 Misteris d’un Castell 2000 Estrelles de cine 2001 En busca de l’aventura 2002 Còmics 2003 Turisme a Xàtiva 2004 Fantasia 2005 Safari per Àfrica 2006 Els contes de la iaia 2007 Una aventura espacial 2008 La mar salà 2009 El bosc encisat 2010 2011 2012 www.fbcr.com 2012 L’entorn que volem 2013 Cuidem els jardins 2013 Afanyat, que fas tard 2014 Atenció Senyals 2014 Xè que bo! 2014 Ssssstt! 2015 .com 2015 Tot està en els llibres 2015 El temps

Falla

Premi i secció Sig.

Sant Jordi 2n 2a Sant Jordi 3r 1a J. R. Jiménez 2n 2a i 2n millor ninot. Sant Jaume 3r 2a Sant Jordi 3r 1a Sant Jordi 1r 1a J. R. Jiménez 1r especial i millor ninot J. R. Jiménez 1r 1a Benlloch-Alexandre VI 1r 3a Plaça Patraix (València) Plaça Patraix (València) Sant Jaume 3r 3a Tetuan-Sant Francesc 2n 1a Sant Jordi 1r 1a Sant Jordi 1r1a Sant Jordi 2n 1a Sant Jordi 1r 1a Sant Jordi 1r 1a Sant Jordi Accèssit 1a República Argentina 3r 1a República Argentina 2n República Argentina 5é Crist Rei (Gandia) 1r 3a Crist Rei (Gandia) 2n 3a Crist Rei (Gandia) 2n 3a Crist Rei (Gandia) 2n 3a Abu Masaifa 1r 2a Espanyoleto 3r 2a Abu Masaifa 2n especial Espanyoleto 1r 2a Abu Masaifa 1r 1a Selgas - Tovar 2n 3a Espanyoleto 1r 1a Abu Masaifa 2n especial Selgas - Tovar 2n 2a

MB MB MB MB MB MB MB MB RO MB MB RO RO RO RO RO RO RO RO RO RO RO RO RO RO RO RO RO RO MB MB MB RO RO RO

JRJ 2016

Alumnat de la primera promoció de nou cicle de Formació professional, el de Tècnic Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies de l’IES Benicalap de València. Es pot comprovar la presència de dones amb un percentatge del 46%.

Voler és poder

Regina Roca

Llicenciada en Belles Arts i Tècnic Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies

de Juny de 2012, una data assenyalada amb la il·lusió i incertesa pròpia dels començaments d’alguna cosa nova. Aquell dia començava a la Comunitat Valenciana la inscripció per a un nou cicle de Formació professional, el de Tècnic Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies. Anteriorment a això, el 17 de març de 2009, s’aprovava al Congrés dels Diputats, per unanimitat dels grups parlamentaris, la inclusió d’este ofici tradicional valencià en la formació reglada, i va quedar així inclòs al catàleg estatal de titulacions de FP, el qual té validesa a tot el territori nacional. L’Institut d’Educació Secundària Benicalap de València, un dels tres centres seleccionats per a la seua impartició, junt l’I.E.S Las Lomas d’Alacant i el Jaume I de Borriana, va rebre en aquella primera convocatòria la sol·licitud de prop de 70 interessats, dels quals 25 vam ser els afortunats en pertànyer a el que seria, dos anys després, la primera promoció de titulats del sector. L’octubre de 2012 començarem el primer dels dos cursos de la formació a les instal· lacions del Gremi d’Artistes Fallers de València, tot un privilegi en estar situat a l’epicentre de la construcció de falles de la capital.

JRJ 2016

Vista general de l’exposició dels treballs finals de carrera de la primera promoció del Cicle Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies de València. Foto Rafa Solaz, www.cendradigital.com Treball presentat per Regina Roca, autora de l’article. Foto Rafa Solaz, www. cendradigital.com Logo del mòdul, realitzat a la primera promoció.

El cicle, pertanyent a la família professional d’Arts i Artesania, està composat per 12 mòduls, tres d’ells comuns a qualsevol cicle de FP i 9 de formació específica teoricopràctica, estos últims impartits per grans professionals del sector como Manolo Martín, Ramón Espinosa, Paco Pellicer i María Jesús Giménez, que comparteixen els seus coneixements i experiència amb gran entusiasme. Al segon curs, es complementa la formació amb 400 hores de pràctiques professionals a empreses, elegides segons els interessos professionals de cada alumne, ja que els continguts impartits habiliten al titulat per exercir, entre d’altres professions, la d’artista faller, constructor de decorats d’escenografia, maquinista de teler i escenari o fuster de decorats d’espectacles audiovisuals. Amb la implantació d’este mòdul es crea un abans i un després en la història de l’artesà faller. Els coneixements i la formació d›artistes han estat tradicionalment de transmissió familiar o autodidacta,

i ara, amb aquest nou cicle, s›obri una oportunitat per a les persones interessades a aprendre l’ofici, independentment que hagen tingut o no vinculació amb les falles. El títol garanteix a més la continuïtat de l’activitat i la dignifica, en formar de manera regulada als seus artistes a través d’una titulació reconeguda oficialment. En un sector on els professionals són en la seua majoria homes, el nombre d’alumnes matriculades a València, posa de manifest l’interès que desperta en les dones esta formació i el seu futur professional en esta àrea. Durant aquests quatre anys que porta actiu, el cicle ha tingut gran demanda i acceptació. Fins hui, del total de 91 alumnes matriculats a la ciutat de València, 42 són dones i 49 homes. Com pot observar-se, aquestes dades mostren una participació pràcticament paritària. El Gremi d’Artistes Fallers de València, compta amb un total de 222 agremiats a dia de hui, dels quals únicament 10 són dones i 212 homes. Amb esta comparativa de xifres, podem

afirmar que del total d’alumnes, el 46 per cent són dones i el 54 per cent homes, una notable diferència respecte a les dades que ens ofereix el nombre d’agremiats, on només el 4,5 per cent són dones i el 95,5 per cent homes. Aquests resultats confirmen que l’engegada del mòdul de Tècnic Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies, està facilitant la futura incorporació d’un nombre més elevat de dones artistes fallers i de treballadores del sector al mercat laboral, ja que estes dades avalen la inquietud i ganes d’aprendre este ofici per part d’un gran nombre de dones. Dones amb aquest objectiu comú i amb perfils molt diversos hem poblat durant estos quatre anys les instal·lacions del Gremi a la Ciutat Fallera. Ceramistes, arquitectes, il·lustradores, mestres d’educació infantil, maquilladores, periodistes, titulades en automoció, en disseny de moda o en audiovisuals i espectacles, o, com és el meu cas, en Belles arts. Hem traspassat fronteres amb companyes

que, lluny de les seues arrels argentí-alemanyes o búlgares, aprenen amb passió aquest ofici. Dones que, després de titular-nos, busquem amb il·lusió, energia i respecte un buit per poder formar part de la gran família professional fallera, i de la qual sempre continuem aprenent. Després de les pràctiques, algunes vam tenir la sort de seguir treballant i creixent en els tallers que ens van acollir, com a pintores, escultores, dissenyadores o treballadores multidisciplinàries. Unes altres van lluitar per plantar la seua pròpia falla i ho van fer, rebent el premi que, almenys per a mi, és el més important, crear un nou projecte i plantar-ho a l’any següent. Voler és poder.

JRJ 2016

DONES, IGUALTAT, CIUTAT la dona reina, governa i participa

JRJ 2016

A l’apartat de Dones, igualtat i ciutat han participat nou destacades xativines que han volgut col·laborar amb un escric d’acord amb el títol presentat, i és que degut a la temàtica de la publicació, la qual no és pròpia de les falles sinó de la societat, es tenia la necessitat de sorgir del cercle faller i recollir altres opinions de dones valentes i atrevides. La seua opinió, de ben segur, és molt vàlida ja que ens serveix per reflexionar en matèria de desigualtat i discriminació que patix la dona.

Del perquè estar en política sent dona i canviar les coses a la teua ciutat

Xelo Angulo Luna

Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Xàtiva. Regidora Benestar social, promoció humana, gestió de centres per a discapacitats i cooperació internacional. Presidenta del Fons valencià per la solidaritat.

a llei orgànica 3/2007 de 22 de març per la igualtat efectiva d’homes i dones va ser qualificada com un dels textos jurídics més rellevants del darrer govern socialista. La diferent posició d’homes i dones en la societat feia necessària aquesta llei, aprovada per 192 vots a favor i 119 abstencions, cap en contra. Gràcies a aquesta llei, la participació de les dones als àmbits de poder s’ha anat incrementant notablement, ja que la llei fomenta el principi de presència o composició equilibrada als càrrecs de responsabilitat. En 2015 el percentatge de dones en el conjunt de càrrecs executius de la gran majoria dels partits polítics era d’un 34,9%, en l’executiva federal del PSOE fou del 65,4. Al consell de ministres del govern del PP un 30,8%.

JRJ 2016

A pesar dels esforços de polítics i legals per promoure la participació de les dones en política, encara ara, existeixen certs patrons per part de la societat que fan que les dones implicades en política ho tinguen difícil, ja que continua pensant-se per part de la societat que la dona ha d’anar lligada a una espai més domèstic o a un entorn familiar d’atenció de fills, etc. Quan una dona fa un pas endavant en política i manifesta públicament la seua intenció de militar i formar part d’un projecte polític, ho té difícil ja que ací també sol trobar resistència de la societat. «Xica, on vas?, en la faena que tens, que vaja el teu home, si total, tu no podràs arreglar res, dedicat a ta casa i els xiquets i deixat de trellats» o «si en la teua família no ha sigut ningú polític»; també de gran part dels quadres del comandament dels propis partits on “et deixen participar” però difícilment formes part dels òrgans de decisió i representació dels partits. I després està el meu cas, on he tingut la sort de coincidir en un partit polític, en un nou temps, un moment, un espai i un grup de persones amb ganes d’obrir la mirada i la perspectiva, per canviar les coses, on després de la lluita de moltes dones aparentment invisibles anteriors a mi en el partit, han fet que quan una persona com jo vaig donar el pas d’implicar-me en primera línia de batalla fora prou més fàcil. Quina és la motivació que fa que una dona com jo o com qualsevol altra que no té pedigrí i no ve de cap família, prenguera aquesta decisió d’entrar en política municipal i per voler influir en canviar les coses i millorar-les? Doncs personalment, principalment per ser dona, per ser mare, ara vos diré perquè. Mentre no tenia fills dedicava tot el meu temps i esforç al treball, competint per arribar al millor lloc de feina, a ascendir professionalment, a colzades amb tots i

per tot, en tal de guanyar un bon sou, a vore si cobrava més que el meu marit, que qualsevol dels meus amics, voler ser reconeguda en el meu treball com la millor… com si anara a heretar… un perfil, vist ara des de la distància, molt masculí, intentant que de cap manera se me notara que era una dona, evitant qualsevol estereotip que fera que el meu cap dubtara si va fer bé en contractar-me a mi en lloc de a un tio per fer la feina. Sense temps per a res més que a llaurar-me un futur professional com el que tu creus que els teus pares volien per a tu, vols agrair-los tot el gran esforç que han fet perquè tu hages estudiat. Passa el temps i has de buscar un moment de la vida per plantejar-te tenir fills, gran decisió perquè amb la vida que portes és difícil per no dir impossible, fer quadrar i encaixar tot en les 24 hores que té el dia. És un esforç titànic, i a més has de donar la sensació d’anar sobrada, de no mostrar cap debilitat. I tires endavant, serres els dents i acabes tenint un bon treball i família , cap temps per res més. Cada dia te n’adones que per poder conjugar tot, hauries de poder portar a una escola infantil els teus dos bebés ja que treballeu tu i el teu marit i no doneu abast, i resulta que a Xàtiva no hi ha cap unitat pública o escoleta municipal 0-3. T’impliques en la seua educació al màxim i formes part de l’AMPA del cole i veus que totes les propostes o queixes que fas i manifestes al teu ajuntament no són escoltades i les propostes no arriben enlloc, i penses “però si no és res per a mi, són coses bones per a tots! I et vas enfadant, et va removent algo per dins. Si a més a més, mentre els teus fills van creixent resulta que els teus majors es fan dependents i necessites tirar ma de la llei de dependència, te n’adones que el govern del PP de la Generalitat la té bloquejada. I vas pensant: “Hauré de fer alguna cosa” i te’n valentones i et presentes al partit amb qui creus que combregues més en les idees i on creus que vas a traure més trellat, on t’escolten, et

queixes, t’indignes, proposes alternatives, fas propostes per millorar les coses, en definitiva: dones un pas endavant, t’impliques, comences a fer política, vols canviar les coses, i des del lloc on es poden canviar, des de la política, des del teu ajuntament. Vos compte açò perquè de vegades pensem en les dificultats, de vegades ens és més còmode criticar i queixar-nos, però les coses no canvien soles. Hem de posar-nos en peu, caminar i lluitar per canviar les coses, tot i les dificultats, i si ets dona tens les dificultats personals per conciliar la teua vida familiar i professional. I, a més a més, la dificultat afegida del que pensa la societat i la gent que t’envolta. Amb les dificultat de formar part d’una estructura de partit de més de 135 anys, on tot i a pesar de ser l’únic partit que quan ha governat, ha fet les lleis més progressistes de la història del nostre país. També hem tingut una estructura de treball i direcció liderada majoritàriament per homes i, que poc a poc, entre tots i totes hem anat canviant. Perquè si les dones no ens fem fortes i estem als llocs, no mai podrem canviar les coses. Per molt que ens diguen, ells mai seran com nosaltres i hem d’estar als llocs on es decideixen les coses, per a decidir la prioritat de les polítiques municipals, les decisions de què s’ha de fer

i en quin ordre, només ho sabem nosaltres, som les que principalment ho patim, som qui necessitem que es canvien les coses. Animeu-vos, participar de la política del teu poble, canviar les coses per millorar la vida de la gent que t’envolta és una gran experiència. Només és un xicotet temps de la teua vida que passarà, però la satisfacció d’haver fet algo que perdure en la memòria de la gent, en els teus veïns i en el poc o molt que els pots ajudar no només beneficia als ciutadans sinó que t’ompli a tu mateix com a persona. És una oportunitat per ajudar els demés que no pots deixar passar. Només si estem les dones en política, la política es farà també per a les dones. Per a mi el temps que estic en primera línia de batalla des del PSPV-PSOE , és una oportunitat per millorar la vida de la gent, de les dones i per suposat la meua pròpia i la dels meus fills i gent a qui estime. Vull agrair per una part al meu partit la confiança per poder dirigir l’àrea de benestar social a l’ajuntament de Xàtiva i poder ajudar a la gent i especialment agrair la paciència de la meua família pel temps que els furte per dedicar-lo a intentar millorar la vida de la gent de la nostra ciutat que està patint. Gràcies.

JRJ 2016

Carrer la Reina... Un entre tants de la ciutat violeta

Francesca Chapí Albero Regidora de dona i igualtat

oleu retre homenatge a les dones de les falles, món difícil, on esteu creant espais perquè es veja eixe treball constant d’integració i poder de decisió. Xàtiva a més de renàixer de la foscor, possibilita la participació per la igualtat de les dones en la cultura, on la reflexió, la sensibilització, les emocions es converteixen en compromisos. Des de l’equip de govern signarem un pacte de ciutat, en el qual es troba la Xàtiva violeta ( Proposta feta des de Xateba associació per la Igualtat i contra la violència de gènere), on es recopilen eixa ciutat violeta on habitem les dones i trobem resposta a totes les nostres necessitats. Perquè com diu Vicent Andrés Estelles «manar serà patir amb qui pateix» i d’això en sabem.

Eixa ciutat que sap que pels seus carrers i comerços passegem les dones i que per a nosaltres és fonamental l’existència de potents serveis socials que impedeixen que siguem responsables, en solitari, de les tasques de cura de les nostres filles i fills i dependents. La Ciutat violeta és aquella que gasta els seus diners pensant en les necessitats de les veïnes, que sap parlar en femení en les seues ràdios locals i diaris, que educa en el respecte i la no discriminació, que combat la violència masclista amb tots els mitjans al seu abast. Una ciutat violeta és un nucli de convivència que respecta a les persones, reconeixent a cadascuna la seua identitat, sense uniformar i sense negar la diversitat que fa que cadascú tinga unes preferències sexuals que cal respectar. Ens han ensenyat a tenir por a la llibertat, por a prendre decisions, por a la soledat. La por a la soledat és un gran impediment en la construcció de l’autonomia. Cal treballar per la millora de les condicions de la vida de les dones en el nostre planeta, açò suposa la mirada, la llanterna en la població que pateix les majors desigualtats i a la vegada en la població que té la major capacitat transformadora de la societat. Cal empoderar-nos, canviar les mentalitats col·lectives d’homes i dones i els discursos i pràctiques de les institucions socials , civils i estatals. L’autoestima, la seguretat i la confiança incrementa l’empoderament, ens fa fortes. No n’hi ha prou amb rebutjar i condemnar els assassinats després de cada femicidi, cal posar tots els recursos per vèncer el masclisme, L’Estat no pot ser neutral, ni mirar cap altre lloc, són quasi 70 dones per any, i més de 700.000 mal-

tractades. O està a favor de la Igualtat i d’eradicar la violència de gènere, o està a favor del masclisme. No és el moment de l’espera, sino de l’acció, una acció a tots els nivells polítics, educatius, institucionals i socials per eradicar el masclisme i la seua violència. En aquest moment de la meua vida ser regidora és un repte personal i un plaer poder representar, servir i crear complicitats a través del nou Consell de les dones per la igualtat. Hui Xàtiva comença a tenir un color violeta. Cal generar espais i xarxes adreçades a la construcció d’una societat igualitària, sense violència de gènere. Les dones que aprecieu, sàvies i valentes, les mares, les filles, les germanes, les amigues, les falleres que gaudiu d’un moment i d’un temps que ja és un poc nostre.

JRJ 2016

La dona reina, governa i participa

Cristina Suñer Tormo

Regidora d’Urbanisme i Prestacions Sanitàries

mb eixes premises, fer un escrit amb eixe títol és força complicat. No puc escriure cap cosa, sino ho faig des de la meua particularitat de esser dona.... No entenc cap altra manera de parlar de dones, d’igualtat i de participació sinò ho faig des de la meua vessant de ser dona. Moltes vegades em pregunten, perquè em dedique a la política, doncs bàsicament per totes les parts del títol. Perquè crec en la igualtat, i perquè m’encanta participar activament, i perquè la política em dona l’oportunitat de canviar les coses. Quan jo era menuda, ma mare sempre ens deia a mi i a les meues germanes que devíem d’estudiar, que era necessari. Potser aquesta frase la diuen totes les mares a les

seues filles i fills, però eixa frase tenia una segona part, les dones hem de ser independents, hem d’estudiar, tenir una feina pròpia, per poder ser lliures i no dependre. Lliures... Potser, eixa frase repetida, tantes voltes, assumida internament, malgrat no ser conscient de la trascèndencia de la mateixa als primers anys; però que ha acabat per formar part del meu ADN, com si la mare ens havera transmés des de dins eixa necessitat de fer-nos valdre. De dins eix el meu interés per la participació i després per la política. Eixa idea de que pots participar amb igualtat, que has de ser independent i lliure, xoca frontalment amb la realitat de desigualtat que encara patim. Una igualtat teòrica i uns clixés que és mantenen a la nostra societat, clixés que anem canviant. Eixos clixés, i per això ho enllace amb allò del titol la dona REINA, al món de les falles, ja els estem superant. Reina, regnar en sí és paraula que no m’agrada, potser perquè associe el regnat a només figurar, si regnes, tots et diuen això que vols escoltar, i els elogis són més per l’aspecte físic que per la teua valúa personal i/o in-

telectual. Però això també ho hem canviat, a les falles també. Eixes dones que ara son regines, també formen part de la comissió, amb igualtat, participació, i fins i tot agafen les rendes de la seua comissió, ixes presidentes, o membres de juntes gestores, que s’han convertit en una mostra del canvi que és imparable. Per tant, seguim avançant, cap a la igualtat, i la participació. És fonamental, la nostra manera de vore la vida, les nostres percepcions, com a dones, ni millors ni pijors, diferents, fan que anem canviant la nostra societat, i també la nostra ciutat. És precís que comencem a participar directament, en la política també, sembla que és una paraula denostada, per a mi no ho és, política és tot, és l’art de governar, és la participació, és l’estima pels teus conciutadans, i per la teua ciutat, país, i les ganes de canviar-ho de fer-ho millor. Només volia que fer unes reflexions, al voltant de la igualtat, per això, anime a les dones a participar, a governar a prendre decisions a agafar les rendes, a defensar el paper que li pertoca a la societat, i impregnar-la d’eixa visió diferent que totes tenim.

JRJ 2016

La igualtat i i la llibertat

Maria José Pla Casanova

Regidora Ajuntament de Xàtiva. Portaveu dels Populars de Xàtiva

i ha dos principis on es recolzen els drets humans; La igualtat i la llibertat. Principis molt importants per a tots però, que al llarg del temps han cobrat mes importància, si cal, per a nosaltres, les dones. Ens ha costat molt aconseguir-los, i per gaudirlos han tingut que lluitar moltes generacions. Igualtat en drets i deures. Llibertat per prendre decisions. Ningú, ni tan sols una dona, pot dir-li a un altra el que deu fer o no. Per això, us convide a la reflexió i al pensament crític, on les dones agafem el protagonisme que ens pertoca , des del convenciment personal de fer allò que sentim. És cert, a Xàtiva la dona governa i participa, però també té la llibertat de representar a

la nostra ciutat d›un altra manera, tan sols sent ella mateixa reflectirà els valors de la nostra societat xativina i així posarà el seu granet d’arena. I amb la reflexió personal de cadascuna, també serà ella i sols ella, la que decidirà si vol representar a la nostra ciutat formant part d’un govern, sent Reina

de la Fira, Fallera Major o com he dit avanç simplement sent una dona de Xàtiva. Però, això si, sense que ningú, amb discursos moralistes, ens diga si es bo o roí, sempre amb el convenciment personal i sempre amb la llibertat que ens dóna la igualtat reconeguda per a tots i per a totes.

JRJ 2016

Dona, mare, esposa, treballadora...

Andrea Mollà Benet

Presidenta de la Societat Artístic Musical “La Nova”

ona, mare, esposa, treballadora, professional, cuinera, decoradora de la llar, metgessa, amant, amiga, política, esportista, cuidadora, llauradora, mestra, alumna… Quantes coses més es podrien afegir a la llista? Qualsevol cosa que ens proposem, allí estem, disposades a tot. Des de fa ben poc de temps, tan sols 50 anys, que la dona pot acudir mitjançant el seu vot a participar en les decisions de les ciutats, a tenir un lloc en la societat que no siga simplement “la dona de….”, a decidir, a governar... Sí, fa tan sols 50 anys, sembla mentida, però així és.

No arriba a un any, que porte el càrrec de presidenta de la Societat Artístic Musical La Nova de Xàtiva, on cap dona l’havia ostentat encara. Tot un repte sens dubte. Un càrrec sempre ocupat per homes, costa un poc d´encaixar. Des de la meua experiència al front de La Nova puc dir que no és una tasca gens fàcil. Note la diferència, simplement per ser dona, en el tracte rebut als actes, reunions i demés assumptes en els que he d’hagut d’assistir. Costa llevar d’algunes ments l’estereotip de dona florero i canviar-lo per dona que gestiona, que decideix, que organitza,

que lluita i demana el millor per la seua gent. Costa, però pense, i n’estic segura, que és simplement qüestió de temps... que les coses flueixen... que segueixen endavant... i demostrar que no es tracta de diferència de sexe el ser més o menys operatiu/va. Antropològicament, des de l’aparició de la dona al planeta, estem acostumades a fer varies coses a l’hora i portar-ho tot avant. Com deia un conegut meu en to divertit, «la dona és l´únic animal del planeta que pot fer dues coses a la vegada, cosir i cantar». Bones Festes de Falles a totes i tots.

JRJ 2016

Escola de danses: Igualtat de gènere

M. Teresa Pérez Bellido

Presidenta de l’Escola de Danses de Xàtiva

àtiva compta amb un ric patrimoni folklòric que hui coneguem i gaudim gràcies al fet que fa uns anys unes persones s’hi van dedicar a la seua recuperació, decidint el 1978 formalitzar aquesta tasca fundant L’Escola de Danses de Xàtiva. Des d’aleshores exerceix la seua vocació de retrobament de les arrels d’un poble i de la seua difusió, destacant la funció de l‘ensenyament, donant crèdit al seu nom, “Escola”. En aquesta associació, la presència de les dones és considerable perquè en som més, cosa freqüent en els grups de danses. Per què? No vull pensar que es considere la música i el ball tradicional com “més de dones”; seria un pas enrere i una raó impròpia del temps que vivim. El cas és que a l’Escola no ho veiem així, simple-

ment passa i ja està. No fem campanya perquè s’apunten xics, la fem perquè ho facen persones. Aquesta qüestió la pateix més la mestra de ball a l’hora de muntar les coreografies, però sempre ens en sortim. Així doncs, a l’associació parlem de balladors, balladores, músics, cantadors i cantadores i tots englobats en una mateixa paraula: persones, cadascuna de les quals té el mateix protagonisme i la mateixa importància que qualsevol, ningú sobreïx. Calen homes, calen dones a parts iguals, ningú és imprescindible, tots són necessaris. En aquest context al llarg de la història de l’associació trobem persones que han deixat forta empremta i als quals la ciutat els deu part del seu patrimoni cultural. Com a exemples puc esmentar alguns, com Sebastià Garrido, uns dels recuperadors de melodies, de cants i balls de la comarca i que encara continua treballant en aquest camp i al qui deguem la dignificació de la festa del Corpus; Raquel Langa, mestra de ball indiscutible, gràcies a ella els balls de la ciutat de Xàtiva sobreviuen, s’han transmès i hui en dia es ballen en la majoria de grups; com no, recordar a Carmen Bru, a Pasqualet Soro, enamorats de la dansà i de les danses; la música en mans de persones incansables: la família Peropadre, Vicent Guerrero, Paqui Gil, Juanra Martí, Carmina Marco, Mari Gil, Pep Gimeno “Botifarra”... i moltes més persones que amb la seua dedicació han contribuït a fer que l’Escola de Danses hui en dia tinga un pes important en la nostra societat. Fixeu-vos bé: dones i homes, sense distinció, iguals en tot. És per tant un privilegi treballar en una associació en la qual les persones no tenen un paper ni un protagonisme especial per qüestió de sexe, en la qual l’alternança de responsabilitats es dóna segons la dispo-

nibilitat i les aptituds de cada persona, en la què el respecte, l’entrega, la il·lusió, l’esforç, la responsabilitat i la creativitat són valors importants. Cada vegada som més persones en el col·lectiu, infantils, joves i adults, els grups d’ensenyament van augmentant i l’esperança que tenim és que Xàtiva siga capaç de comptar cada vegada amb més gent que conega i estime tots els trets que li són propis i que arribe el dia en què celebrem dansades i siguem molts i moltes, cada vegada més, els que ens posem a ballar, perquè en sabem de ballar la dansà, el nostre ball, el del poble. Un poble que es manté ferm i avança sense oblidar tot allò que forma part del seu ésser. Perquè, això sí, a totes aquestes persones que han format part de la història de l’Escola i als quals la conformem actualment ens uneix un mateix objectiu: Xàtiva. L’estima és tan palesa que es converteix en el motor principal que ens mou, que ens dóna l’energia necessària per abocar el nostre esforç en aquesta tasca, lluitant perquè les nostres tradicions es mantinguen i s’adapten als nous temps, per mantenir fidelment la indumentària dels nostres avantpassats, perquè balls i músiques es coneguen més enllà de la localitat. Per a la ciutat ho fem tot: les folies en carnaval, la Trobada Infantil, la passejada ballada per les Falles el dia de la plantà, l’aplec de danses Ball al Carrer, el Corpus, la dansà de la Mare de Déu, la del carrer Sant Josep, la Mostra Arrelats, col·laboracions en diversos esdeveniments i amb altres associacions, a més de les Escoletes; actuacions on Xàtiva és protagonista. El camí ve de lluny i es prolonga cap al futur, tenim la sort de viure en una zona rica i variada en folklore i tradicions, en consonància amb la història de la ciutat. Queda molt per fer i ho hem de fer entre tots, com fins ara, homes i dones: persones.

JRJ 2016

De fades, reines i bruixes

Fina Garcia

Presidenta de Xateba

a meua generació s’ha format amb els contes de la potent indústria de Walt Disney. Els personatges femenins que se’ns transmetia eren princeses i xiquetes submises a altres personatges, freqüentment també femenines, que les manipulaven o maltractaven. Hem crescut en eixa dualitat que la pròpia societat imposava com a models establers de dones. Per una banda, ingènues, submises i sense capacitat d’ afrontar els perills i abusos als que s’exposaven. En tenim molts personatges amb aquest caire, com ara la Ventafocs, sotmesa a les malvades dones envejoses i malèvoles. Sols el príncep la salvarà d’eixe món de maltractaments, tal i com passa també al personatge de Blancaneus. Al conte de la Caputxeta Vermella, serà el casador qui la salve del perillós llop.

L’altre grup de personatges femenins poderoses són les bruixes i les reines, ben diferents i amb valors contraposats. Les bruixes malvades, egocèntriques i dedicades a fer-li la vida impossible a la protagonista del nostre conte. Eixes bruixes que naixen de les dones solitàries, amb un saber personal que provoquen por i misteri a la resta, i que són assimilades per la literatura infantil tal i com la pròpia societat les viu, amb desconeixença i desconfiança. I després estan les reines, diferents al grup de les bruixes perquè elles assimilen el rol establert per a les dones. Estaran casades amb el rei qui ostentarà el poder públic. Les reines així representades actuaran com a mediadores, generalment a l’ombra, sense fer públic el seu poder personal. Finalment està el grup de personatges femenins amb poders màgic, seran les fades o magues. Elles són les bruixes “bones”, les que ostenten poder personals i màgiques que posen al servei del bé comú, especialment per ajudar a altres dones. Aquests personatges infantils han representat el model del poder femení. La majoria de les dones que tenien poder l’utilitzaven per fer mal. Sols es “salven” aquelles que utilitzen les seues habilitats personals des de l’àmbit privat i d’amagat. Però les magues, eixes figures independents, divertides, agrupades per enfortir-se, excèntriques i al marge de la resta, també han estat presents.

No és casualitat que a les festes de les nostres ciutats continue mantenint-se la figura de la Reina com a representant de la ciutadania als actes oficials. Un model que reprodueix els valors d’aquelles figures infantils, ací protocol·làries però sense poder real. És per eixa raó que Xateba es va pronunciar en contra d’aquesta figura de la reina a les festes de la ciutat, perquè representa un model de dona on l’exaltació de la seua aparença física és el valor més destacat. Són temps d’incorporar nous models de dones que responen a les seues veritables capacitats, equiparables, si més no, a les dels seus companys homes. Aquesta tasca de visibilització pública de les aportacions de les dones a la societat és important que es faça des de tots els àmbits. Des de les pròpies administracions, polítiques i educatives, responsables de no perpetuar rols rígids i desiguals d’homes i dones. Però també des del món artístic i cultural, de les festes i celebracions populars. I ací, el potent moviment faller també té una important responsabilitat per posar en valor les diferents capacitats de les dones. Perquè quan les dones participen des d’ àmbits de poder públic s’està enriquint la festa i, sobretot, estem fent camí cap a la igualtat entre homes i dones, que significa finalment un dret de justícia social.

Tanmateix aquests models simplistes de representació femenina als contes infantils, està canviant. Recomane la lectura del llibre Contes per a nens i nenes políticament correctes de Jame Finn Garner i traduït per Quim Monzó i Maria Roura. Una encisadora lectura, especialment per a persones adultes, que canvia els models dels contes clàssics.

JRJ 2016

Sobre la igualtat de la dona

Laura Llorens Palop

Reina de la Fira d’Agost 2015

’agradaria expressar en aquestes línies el meu propi punt de vista sobre la igualtat de la dona. Quan vaig ser elegida Reina de la Fira de 2015, hi havia, com tots saben, una polèmica que envoltava tot aquest tema. Algunes persones consideraven que tenir Reina de la Fira era donar una imatge denigrant de la dona, que era com ser una mujer florero. Per la meua part, he de dir que es van centrar tan sols amb aquesta figura i, oblidant-se un poc del que és ser per exemple una Fallera Major, on també veig la mateixa figura sexista reflectida, ja que és una dona la que representa el càrrec a la ciutat. És per aquesta raó que també hem vaig sentir molesta perquè pense que és el mateix cas, i no ha tingut cap tipus de repercussió.

Al que vull referir-me fent aquesta comparativa és, que cadascú pot veure les coses de diferent manera, però, per damunt de tot, amb respecte. Personalment, va ser un poc dur desenvolupar el meu càrrec perquè, alguns membres de la corporació municipal de l’ajuntament de Xátiva, tenien aquesta visió sexista. Dons bé, jo no ho veig de la mateixa manera. Pense que ser Reina de la Fira és una tradició de la nostra ciutat. És tenir una representant de la festa més gran de Xàtiva on es desenvolupen cantitat d’activitats. Cada any es dóna l’oportunitat de ser Reina a una xica resident a Xàtiva i que estime la Fira d’agost, perquè gaudeixca en primera persona, de primera mà, cadascun dels seus actes.

A més a més, considere, ja que parlem d’igualtat, que aquest càrrec el pot desenvolupar perfectament un membre de cada sexe amb igualtat de condicions i de drets. En la meua experiència com a Reina de la fira, no m’he sentit en cap moment mujer florero, sinó una xica de 27 anys amb l’oportunitat de fer realitat uns dels seus somnis. Per finalitzar, vull destacar que la igualtat entre homes i dones és un valor molt important a tenir present. Pense que una societat igualitària i no sexista, és sempre una societat més sana, amb menys violència, menys marginació i més segura. No entenc com hi ha gent que pot estar en contra o que pose tants entrebancs.

JRJ 2016

Desigualtat a l’esport professional: una assignatura pendent

Anna Sanchis Chàfer Ciclista professional

on pare va ser ciclista professional des de 1985 fins a 1991. Així que, quan ma mare estava embarassada de mi, la gent li comentava que a veure si era un xic per ser ciclista com son pare. Com tots pensaven, estava clar que si era xica no ho podria ser. Durant molts anys a Espanya el ciclisme femení va estar prohibit, segon algunes notes de la Unión Velocípeda Española, estava mal vist que les dones anaren en bicicleta i més encara que competiren. Per sort, en ma casa, no posaren impediment, tot al contrari, sempre m’ajudaren quan vaig dir que volia anar en bici i vaig començar a competir. Hui en dia estic ben contenta de poder gaudir de la meva passió a la vegada que ho he convertit en la meva professió. Sóc ciclista professional i el camí per arribar no ha estat

gens fàcil. L’esport d’èlit és molt sacrificat i pel camí et trobes amb nombroses dificultats, que un esportista sols supera amb l’ajuda de tota la gent que forma part d’una manera o altra de la nostra vida esportiva. Però a més a més, la cosa es complica pel fet de ser una dona en un món d’homes. Així és, per molt que ens desagrade, continua sent un món d’homes. Jo mateix he patit la discriminació i desigualtat durant anys. Moltes vegades, quan em fan una entrevista, continuen preguntat perquè vaig en bicicleta, com si encara fora necessari demanar permís. Supose que la gran diferència de l’esport femení entre Europa i Espanya és degut als anys que duguem de retard en l’ús de la bicicleta. Però lluitant he aconseguit fer-me un lloc i he pogut fer sentir la veu de les dones, que cada vegada crida amb més força en el món de l’esport. Malauradament, tot i ser ciclista professional, no es pot dir que en realitat

es tracte de la meva professió ja que ni tinc un sou ni assegurança social ni res paregut. Si fóra un home, amb el meu nivell i en un equip com el meu, un dels millors del món (com si parlarem dels millors equips de primera divisió en el futbol), no tindria cap problema per tenir la vida més o menys solventada. La dedicació és la mateixa que a l›àmbit masculí, però ens hem d›esforçar molt més i compatibilitzar-ho amb estudis o treball si volem seguir endavant amb la nostra passió. No obstant això, ganes de continuar lluitant no me’n falten i quant les forces van mancant, el recolzament d’amics, familiars i seguidors són fonamentals per no perdre de vista mai l’objectiu. Jo vull continuar pensant que aquesta situació canviarà amb els anys, i que algun dia arribarem a la igualtat completa, amb els mateixos drets i reconeixement que ara té l’esport masculí, però mentre tant, continuarem lluitant incansablement.

JRJ 2016

100

LA FALLA NOSTRA JRJ 2016

101

Em considere una xica senzilla, amiga dels meus amics Què fa una xica com tu a un lloc com aquest, el món de les falles? Qui et va introduir aquesta estima per la festa? Gràcies als meus iaios i a la meua mare que des de fa molt de temps han sigut fallers d’aquesta falla i m’han introduït en aquest món faller. He de dir que açò m’agradaria que passara de generació en generació i que ho puguen viure com jo ho faig. Qui et va animar a presentar-te a F. Major?

entrevista a la fallera major, tamara ortega Tamara té 33 anys i és mare de dos xiquets, un d’ells Josevi, el nostre president infantil. Podem definir-la com un poc tímida encara que molt divertida. Enguany la podrem conèixer millor al estar nomenada Fallera Major.

Tot va començar quan la meua neboda Laura es volia presentar a Fallera Major Infantil. Aleshores vaig pensar que quin millor President Infantil podria haver per acompanyar-la a tots els actes fallers que el seu cosí Josevi, el meu fill. En passar falles, a un dinar familiar, van començar tots a fer la broma de perquè no em presentava a Fallera Major de la meua comissió. Mentre dinàvem li vaig pegar moltes voltes. La meua neboda s’apropà dient-me que m’animara perquè ho anàvem a passar molt bé els tres junts. I això va ser el que em va animar a pegar el pas. A més ma mare, la meua germana i la meua parella em van recolzar molt en aquesta decisió tan important per a mi. Ara sols espere saber representar a la meua comissió com es mereix. Quan et comunicaren que anaves a ser tu la Fallera Major, que et va passar pel pensament?

102

Em passà pel cap la meua parella, Ivan (rialles). Pense que ser Fallera Major suposa molta feina, però, en aquest cas que som dos, dons encara més. Però al mateix temps vaig pensar en l’alegria que a la meua mare li causava, ja que en anys anteriors ja em deia que fora Fallera Major d’aquesta comissió de la qual, el meu iaio, va ser un dels fundadors. Quin acte és el que més t’agrada i el que més il·lusió et fa que arribe? La veritat que m’agraden tots els actes perquè gaudeix de cadascun d’ells a la meua manera, però podríem dir que la romeria de Sant Josep. La baixada és molt bonica i emotiva. Les falles de Xàtiva tenim privilegi de tenir aquest acte i gaudir-ho. Sabem que aquest any és especial per a tu, per les dos persones que representen la nostra comissió infantil, ja que són Laura i Josevi, neboda i fill teu, que ens podries dir d’ells? Que dir d’ells, són com dues gotes d’aigua, molt especials per a mi ja que els vull moltíssim i espere gaudir i divertir-me al seu costat (i que no em donen molta feina) (rialles). També al teu costat estarà la nostra presidenta Yolanda. Què ens podries dir d’ella? De Yolanda, dir que és una gran persona, porta molt bé el càrrec de ser presidenta, ja que això comporta molta responsabilitat. La veritat és que en el poc temps que porte com a Fallera Major, m’ha donat molt bons consells. Li estic molt agraïda i espere que juntes puguem gaudir d’un bon any com esperem que siga el 2016. Després d’aquestos mesos al càrrec, com és la teua relació amb la resta de Falleres Majors?

La relació que tinc amb les altres Falleres Majors és molt bona. És un grup de xiques joves i hem congeniat molt bé i des d’ací els envie una salutació i espere que aquest any siga molt especial per a nosaltres. Què opines de la germanor fallera? Creus que a la nostra ciutat hi ha germanor? Jo pense que sí que hi ha germanor fallera, però hi han algunes comissions que ho porten millor que unes altres, però en general totes gaudim de les festes falleres en harmonia. Què són per a tu aquestes paraules: Premi: Polèmica Monument: Art i esforç Fallera Major: Privilegi i honor per representar a la meua comissió Música: Festa Falles: Ambient familiar Vols dedicar unes paraules a algú especial? I a la teua comissió? A la meua família, amics i especialment a la meua mare i a la meua parella Ivan ja que si no fora gràcies a ells no podria haver complit el meu somni. Mil gràcies i us vull molt. I a la meva comissió, gràcies per l’esforç que feu dia a dia perquè açò seguisca avant ja que sense vosaltres no seria possible. Finalment, però no menys important per a una Fallera Major, quin desig demanes per aquestes falles 2016? Que passem un any molt divertit, que tots participem en cadascuna de les tasques i dels actes i al mateix temps gaudim. I finalment com tota fallera, que no ploga.

JRJ 2016

103

Estic molt contenta de poder complir un dels meus somnis Quan et vas assabentar que series la nova FMI, que vas sentir en eixe moment? Quan vaig escoltar com Manoli, la nostra secretaria, deia el meu nom em vaig emocionar molt fins al punt de posar-me a plorar. Estic molt contenta de poder complir un dels meus somnis. Ser FMI de la meva comissió és un orgull i una satisfacció.

entrevista a la fallera major infantil, laura gil Laura té 11 anys i estudia sisé de primària al col·legi Claret. Destaca pel seu nerviosisme, vitalitat i alegria, encara que al mateix temps és molt tímida. Enguany ha estat nomenada Fallera Major infantil de la nostra falla.

Si tingueres que donar les gràcies a alguna persona, a qui i per què? Donaria les gràcies als meus pares i a la meua germana perquè han estat al meu costat des de sempre i han fet realitat un somni que tota xiqueta fallera desitjaria. Gràcies, Gràcies per voler-me, aconsellar-me, cuidar-me i protegir-me, mil gràcies. Us vull moltíssim. Aquest any comparteixes regnat amb el teu cosí Josevi, que tal et portes amb ell? Que dir del meu cosí Josevi. Sempre ens han dit que som com dues gotes d’aigua. Amb ell hem divertisc i em ric molt. Però he de dir que em fa pelear molt. Espere gaudir dels actes fallers amb ell i representar com cal a la nostra comissió. I la fallera major que també és familiar teua, que tal et portes? Esperaves que es presentara o va ser tot una sorpresa?

104

La meua tata Tamara és una xica molt simpàtica i graciosa. Amb mi es porta d’allò més bé, es preocupa molt per mi i ella em vol molt, igual que jo la vull a ella. La veritat és que quan vaig escoltar que ella seria la Fallera Major em vaig alegrar moltíssim. Va ser tota una sorpresa. Ja en el seu dia li vaig dir que es presentara amb mi i sempre em deia: ja vorem. Després els meus pares, quan jo els preguntava que si era ella la Fallera Major em deien que no. Per això va ser tota una sorpresa. Quin acte és el que esperes amb més il·lusió? Perquè? La meua presentació és un dels actes que espere amb molta il·lusió. Pense que és un acte amb molt de sentiments. Que opines de Yolanda com a presidenta, algun dia et veuràs com ella representant a la teva comissió? Yolanda és una xica que al principi pot resultar un poc seria, però, ja vos dic que amb els pocs actes que he tingut he vist lo divertida i atenta que és amb mi. La veritat és que jo no podria ser presidenta de la meua comissió, encara que m’agrada molt aquest món, però jo sóc un desastre i ella a deixat el llistó molt alt. La teua mare i germana també van ser Falleres Majors de la nostra comissió. T’han donat algun consell per aquest any, el de teu regnat? Sí, m’ han dit com em tinc que comportar en cada moment. Que he de somriure més i relaxar-me, però sobretot, ser jo mateixa i gaudir de cada moment.

Jo els he fet alguna que altra pregunta, com per exemple: com he de saludar el dia de la meua presentació, com he de posar les bandes, com he d’agafar el ramell, si passen a per mi... Unes paraules per a la teua comissió i com no un desig per a aquestes falles. En primer lloc dir-li als membres de la meua comissió que espere que estiguen al meu costat durant aquest any i que espere representar a la meua comissió el millor possible i com ells es mereixen. I com a desig, com tota fallera, és que no ploga. Per acabar sols em queda dir: visca les falles i visca la falla Joan Ramón Jiménez.

JRJ 2016

105

M’agrada molt tirar coets i passar els dies al casal Què és el que t’animà a presentar-te com a president infantil de la comissió? La meua família em van proposar ser President Infantil. Al mateix temps també em vaig assabentar que uns amics meus anaven a presentar-se com a presidents en altres comissions. Aleshores vaig pensar que la idea era bona, ja que anava a estar amb la meua família i amb el meus amics.

entrevista al president infantil, josevi oltra Josevi té 12 anys i estudia sisé de primària al col·legi Jacint Castañeda. Enguany és el nostre president infantil i d’ell podem dir que és un xiquet molt obert, inquiet, juganer i, sobretot, molt responsable. De segur que representarà el seu càrrec d’allò més bé.

106

Què vas sentir quan et van dir que anaves a ser President Infantil? Molta il·lusió però, al mateix temps vergonya ja que sóc tímid per a aquest tipus de coses. Ens podries permetre conèixer-te un poc més, com et definiries? Un xiquet divertit, amic dels meus amics i m’agrada molt explicar acudits dolents (rises). Sabem que aquest any és un any especial per a tu. Compartiràs aquest exercici faller amb la teua cosina Laura i amb la ta mare Tamara, les nostres Falleres Majors, què ens podries dir d’elles? Laura és una xica molt divertida, simpàtica i graciosa. Som molt iguals. Ma mare és una persona que li agraden molt les falles i encara que sembla mentida, m’ha contagiat aquest esperit faller que ella té. Una anècdota, mireu si li agra-

den les falles que el meu germà xicotet va nàixer el 15 de març del 2014, dia de la plantà. Quan vam eixir de l’hospital, el primer que vam fer, va ser anar al casal amb el meu germanet (rialles). Veurem allí tots junts va fer que m’emocionara moltíssim. I de la nostra presidenta Yolanda què ens pots dir d’ella? Yolanda és una persona que li agrada que tot isca bé per això m’ha dit que em comporte correctament com la meua mare també m’ha dit, però sobretot que al mateix temps que gaudeisca del meu any. Quin acte esperes amb més il·lusió?

Què esperes de la teua comissió? Que em recolzen com a president i que gaudim tots al mateix temps. Després d’uns mesos en el càrrec quina és la teua relació amb la resta de presidents? Ja coneixies algú abans? La relació que tinc amb ells és molt bona, en els pocs actes que he tingut, m’ho he passat molt bé. Alguns són amics meus. Et veus algun dia en un futur com a president de la nostra comissió?

San Josep perquè és el meu Sant.

Jo crec que no perquè veig que és un càrrec amb una responsabilitat molt gran i molt important, però qui sap el dia de demà...

Què és el que mes t’agrada de ser faller?

Per últim un desig per aquestes falles?

Tirar coets i passar els dies en el casal.

Que no ploga i que passem bones falles.

JRJ 2016

107

Estime molt a la gent d’esta falla, s’han portat molt bé amb mi Què vas sentir quan t’anomenaren com a la persona que rep la recompensa aquest any? Molta alegria i molt emocionada. Jo pensava que no era per a mi, però quan baix alçar el cap i baix vore que tots estaven mirant-me a mi em vaig quedar en la boca oberta.

entrevista a la recompensa, m. carmen gramaje Mari Carmen té 49 anys i este any ha estat mereixedora de la recompensa que atorga la Junta Local Fallera a un faller de cada comissió. Podem dir que és una persona molt lluitadora i compromesa amb la comissió, apart de ser molt alegre i divertida. Enhorabona Marimari.

108

Què significa per a tu rebre la recompensa? Creus que et la mereixes? Per a mi és un orgull i una satisfacció vore que la meua comissió pensara en mi. No sé si me la mereisc o no, però jo he fet tot el que he pogut i sabia fer per la falla, però com jo hi ha altres persones que també treballen en aquesta comissió. Què significa per a tu la festa de les falles? Per a mi és la millor festa del món. I aquestes paraules: Traca: Olor a pólvora, olor a falles Monument: Tradició per una festa, sense ell no serien falles Festa: Un gran o xicotet grup de gent, amics i familiars que s’ho passen molt bé. Premi: La recompensa del esforç de la comissió Feina: L’esforç de tot faller per la seua falla Música: Molta emoció i el pèls de punta en sentir a la banda de música.

Canviaries de comissió? Per què? Estic molt bé on estic, ja tindrien que canviar les coses per a canviar-me de falla ja que estem molt units tots.

que hi ha al món. Va ser la meua alegria i com jo li dic, la meua vida i no vaig poder parar de plorar, encara que he d’afirmar, que hui continue igual (rialles). Creus que el ser faller es naix o es fa?

Què opines de Yolanda? Et veus com ella algun dia sent presidenta? Yolanda és una persona molt bona, simpàtica i molt alegre. Es preocupa de tots i per tot, no et pot vore seria o pensativa de seguida la tens al teu costat per a vore que et passa i si no li ho contes fins que no t’ho trau no es queda tranquil·la. Jo com ella? (rialles). Ni pensar-ho, ella és molt valenta i sap portar-ho tot molt bé, te molta retòrica per a parlar en la gent i en públic sinó que ens ho digen a nosaltres els divendres (rialles). Jo no faria ni una a dretes ja t’ho puc assegurar, sóc molt vergonyosa per a tot això.

Jo crec que les dos coses, perquè si eres fallera des de que naixes és perquè la família esta vinculada aquest món. I sinó et fas, perquè si t’agrada la festa, t’agraden les falles. Imagina que un any quan acaben falles, diuen que no hi haurà falles a l’any següent. Quin sentiment et provoca? No m’ho podria creure. Les falles no deurien deixar que s’acabaren mai. Tindria una gran decepció, ràbia i molta tristesa. Creus que existeix la germanor fallera entre les comissions de la ciutat i la Junta Local Fallera?

Quin any recordes amb mes estima? El podria dir un fum però sobre tot dos anys, han estat molt especials per a mi. Al 2013, a l’acte d’exaltació. Va ser un dia un poc difícil per a mi, però va ser molt bonic ja que la meua neboda Alexa era la Fallera Major i el meu nebot Joan el President Infantil. Per problemes de salut, em vaig haver de resignar a vore l’acte des del pati de butaques. M’haguera agradat moltíssim estar damunt de l’escenari amb ells vestida de valenciana. Un altre any que recorde amb molta estima és el 2014. Després de l’any tan dur que vaig passar, quina millor recompensa per a mi, arribar a la basílica el dia de l’ofrena amb el tresor més apreciat que tinc hui per hui, la meua neta Vega. No et pots imaginar el que és arribar als peus de la Mare de Déu portant als braços a la meua neta en un meset de vida. Allò va ser el més gran

Jo crec que sí, sempre hi ha un poc de competitivitat entre les comissions, però a l’hora de la veritat estem tots junts. Què esperes d’aquestes falles 2016? Poder gaudir junt a la meua família i la meua comissió de les falles, i que no ens ploga. Finalment, digues unes paraules a la teua comissió. Que us he de dir que no sapigueu ja? Que vos estime moltíssim a tots, s’haveu portat molt bé amb mi, sobretot en els moments més durs per a mi. Espere passar-me aquestes igual de bé també o millor encara. Bo, estes falles i totes les que vingen darrere amb tots vosaltres. Moltes gràcies a tots i a totes.

JRJ 2016

109

falleres i fallers Fallera major Tamara Ortega i González President d’honor José Sánchez i Garcia Presidenta Yolanda Pérez i Ferri Vicepresident 1r Jorge Sánchez i Tàpia Vicepresident 2n Fco. Manuel Roca i Sanchis Vicepresidenta 3a Anna Isabel Calvo i Pastor Vicepresident 4t Rafael Tortosa i Garcia Secretària Manoli ibáñez i Casanova Sotssecretari Fabián Navarro i Pérez Tresorera Isabel Gozàlbez i Baraza Comptadora Gema Climent i Estrela Vicecomptadora Alexa Gramaje i Victoria Delegada de festejos Patricia Viñes i Martínez Delegada de loteries M. Carmen Gramaje i Garcia Delegada infantil Ángela Borreguero i Hervás 110

Delegat d’activitats diverses Pedro Gil i Valero Delegat de casal Jose Ciscar i Pla Delegada secció femenina Cristina Gramaje i Garcia Delegat de foc Luis Llopis i Llopis Delegat de cavalcades Àngela gil i Borreguero Bibliotecària-arxivera Cristina Ibáñez i Pont Delegat de jocs Juanjo Correas i Díaz Delegat de manteniment Ivan Sentandreu i Aznar Vocals Yanira Agustí i Palop Míriam Abad i Martínez Elisabeth Barberà i Pérez Ivan Ballesta i Benavent Maria Belda i Sanchis Ivan Benavent i Torregrosa

Angel Borreguero i Hervás Rosa Maria Borredà i Gutiérrez Magda Canet i Borreguero Juan Manuel Carmona i Trujillo Mikaela Chorques i Viroche Rafa Climent i Álvarez César Climent i Estrela Verònica Fasanar i Gutiérrez Carlos Gómez i Borredà Ignacio Gómez i Borredà José Manuel Gómez i Pla Erica Gramaje i Victoria Mari Carmen Hervás i Jiménez Tere Ibáñez i Casanova Mari Nieves Ibáñez i pont Delfina Jiménez i Pacheco Elena Lereu i Barberà M. Carmen Lluch i Samit Judith Martínez i Ariza

M. Angel Martínez i López Juani Martínez i Patón Andrea Mejias i Cairols M. José Moreno i Moreno Maite Ortega i Martorell German Pérez i Cerdà Isabel Pérez i Vidal Miquel Ramón i Barberà Víctor Ramón i Barberà José Vicente Ramón i Moreno Isabel Sanz i Cháfer Carmina Tàpia i Cantero Juan Antonio Tàpia i González Rebeca Torresano i Gisbert Judith Vila i Lereu Joaquín Vila i Martí JRJ 2016

111

els menuts de la falla Fallera major infantil Laura Gil i Borreguero President infantil José Vicente Oltra i Ortega Vicepresident Manuel Roca i Ibáñez Secretària Claudia Fuentes i Giménez Tresorer Alberto Carmona i Lluch Comptador Borja Ferrús i Pérez Vocals Paula Adame i Tormo Borja Joan Ansio i Ricart Naroa Ansio i Ricart Jacqueline Bárcenas i Caballero Gerard Bolinches i Calvo Adrián Bono i Moreno Rocío Bono i Moreno Víctor Carmona i Lluch Marta Cerrolio i Jiménez Àngel Ciscar i Climent Núria Gemma Climent i Hernández Andrea Cucarella i Tortosa Carlota Cucarella i Tortosa Alison Ferrús i Pérez Estela Fuentes i Giménez Claudia Fuster i Victoria Neus García i ibáñez 112

Ximo García i Ibáñez Vega Gramaje i Llorens Erik Gras i Payà Maria Jesús Ibáñez i Rengel Adrià Llopis i Pérez Christian Llopis i Pérez Lucía Martínez i Calatayud Amaya Martínez i Bernabéu Judith Masip i Lloret Alejandro Moltó i Atanasov Olímpia Moltó i Atanasov Sara Navarro i Ortega Pablo Navarro i Pérez Adriana Pascual i Pla Elena Payà i Abad Mireia Pérez i Ferrer Aarón Pérez i Torresano Nerea Pérez i Torresano Marta Prats i Llopis Salva Prats i Llopis Alexandra Ramon i Barberà Ivan Ramon i Barberà Maria Riquelme i Sanz Eric Riquelme i Sanz Marta Sánchez i Gozálbez Oscar Sánchez i Gozálbez Axel Sentandreu i Ortega Natàlia Terol i González Blanca Terol i Lluch Laura Tortosa i Pastor Núria Tortosa i Pastor Marc Vila i Lereu

guardonats

Recompensa JLF Mari Carmen Gramaje i Garcia Socarrat d’Or Lluis Llopis i Llopis

Bunyol d´Or Alexa Gramaje i Victoria

Socarrat d’Argent Cristina Gramaje i Garcia

Bunyol amb Fulles de Llorer Mari Nieves Ibáñez Pont

Socarradets d’Or Laura Gil i Borreguero Borja Ferrús i Pérez

Distintius d’Or Josevi Oltra i Ortega Carlota Cucarella i Tortosa Sara Navarro i Ortega

Socarradets d’Argent Adrià Llopis i Pérez Claudia Fuster i Victoria Eric Riquelme i Sanz Neus García i Ibáñez Victor Carmona i Lluch Socarradets de Coure Vega Gramaje i Llorens Lucía Martínez i Calatayud Gerard Bolinches i Calvo Eril Gras i Paya Axel Santandreu i Ortega Amaya Martínez i Bernabeu Adriana Pascual i Pla Núria Tortosa i Pastor

Distintius d’Argent Marta Celorrio i Jiménez Paula Adame i Tormo Mireia Pérez i Ferrer Marta Prats i Llopis Salva Prats i Llopis Laura Tortosa i Pastor Distintius de Coure Àngel Ciscar i Climent Ximo García Ibáñez Adriana Pascual i Pla Jaquelin Bárcenas i Caballero Judit Masip i Lloret

JRJ 2016

113

A la memòria de Fernando Cuenca Anna I. Calvo Pastor Va ser per allà per l’any 1974, quan un grup d’amics, entre ells, Fernando Cuenca, es van ajuntar i van decidir crear una comissió de falla. Li van posar per nom Juan Ramón Jiménez i aquell any, el primer de la història d’aquesta comissió, Fernando Cuenca seria el nostre president, any que en quant a dates falleres correspon a l’exercici 1974-1975. Van ser anys durs, on van tenir que lluitar molt per poder dur endavant el projecte faller que tenien entre mans. L’any 1977 va desaparèixer per problemes econòmics i va tornar a renàixer el 1979. És a partir d’este moment quan Fernando és membre actiu de la comissió i participa a tots els events fallers. En la nostra història, el seu nom, junt amb la resta d’amics que la van fundar, ha quedat escrita una pàgina importantíssima, ja que gràcies a ells, la nostra comissió existeix i lluita dia rere dia per la festa fallera. De part de tota la comissió de la falla Joan Ramon Jiménez, gràcies Fernando Cuenca per haver fet possible la creació i continuïtat de la nostra comissió i haver sigut part d’aquesta.

114

A la memòria de TONI ÁLVAREZ PICAZO Jorge Sánchez Tàpia El passat 13 de març de 2015 vam rebre una d’eixes noticies que mai voldries sentir, que no et pots creure. Toni Álvarez, una de les persones que jo més estimava i estimaré en este món faller, ens deixava. El considere el meu pare faller, ell ha sigut un dels “culpables”, en companyia de la meua família de sang, de que m’agrade tant aquest món. Serà impossible esborrar de la meua memòria aquell any tan meravellós al igual que plujós, que vam ser presidents els dos, tu de la comissió major i jo de la infantil, en companyia de Marga Reyes i Núria Pérez, les nostres Falleres Majors d’aquell any. Mai oblidaré els ratets que passàvem contemplant el monument. Quant el cos central ja estava muntat, o quant el monument ja estava acabat i jo sempre et deia: Què et pareix Toni? i tu em donaves la teua opinió. Atenia a les teues explicacions amb tots els meus sentits perquè mai em cansava de sentir-te parlar de falles, de monuments... en fi, de tot el que estiguera relacionat en la festa. És molt difícil escriure i expressar amb paraules d’una persona com tu, Toni, que estimaves les falles com el que més. Estaves

sempre en primera línia de foc, mentre la teua malaltia t’ho va permetre. Els presents florals per al dia de l’ofrena, que si les torres de Serrans, que si les torres de Quart, que si anem al taller de Paco, o d’excursió a la ciutat fallera, i com no, els bunyols que fèieu les nits de falles. Han sigut moltes les vivències i totes cadascuna d’elles una xicoteta lliçó magistral de les que vas aprenent sobre aquest món faller. Allà on estigues, aquesta comissió, la teua, sempre et portarà al seu cor. Serà molt estrany no poder demanar-te opinió quant estiga acabat el monument. Però segur estic, que ens observaràs allà on estigues. Moltes gràcies per haver format part de la meua vida, per deixar-me compartir amb tu i la teua família, Montse, Javi, Migue i Jorge aquest anys. Fins sempre Toni.

JRJ 2016

115

Record dâ&#x20AC;&#x2122;un any

116

patri, marta i christian JRJ 2016

117

118

premis 2015 Premis 2n secció segona falles 2n secció tercera falles infantils 1r millor escena monument 1r millor crítica local 1r millor llibret de falles 1r millor ninot secció segona 15é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana Premi Mocador millor article d’investigació a un llibret de falles Classificacions 3r classificat dominó 3r millor coberta de llibret de falles 5é carrossa lloguer cavalcada ninot inf. 6é millor decoració de monument 8é enginy i gràcia falles 10é millor escena monument Infantil 10é millor crítica fallera 11é millor comparsa cavalcada infantil 12é millor grup escènic cavalacada ninot 14é millor decoració monument Infantil 16é enginy i gràcia Infantil 17é millor comparsa cavalcada 17é millor grup escènic caval. ninot inf. 8é primera part de presentació Finalista Premi Mocador millor article d’investigació a un llibret de falles Finalista premi Ortifus a la Coherència al llibre de falles

JRJ 2016

119

memòria 2015 Isabel Gozálbez Baraza Començava l’exercici faller 2014/2015 al mes d’abril amb la dació de comptes, i Yolanda, com a presidenta, dimitia. S’obria el termini per a presentar candidatures, i de nou Yolanda es tornava a presentar i va ser novament elegida per ser la nostra presidenta. Calia buscar ara Falleres Majors i President Infantil, i el dia 16 de maig per la nit al casal coneixíem els noms dels nostres representants; la Fallera Major Infantil seria la xiqueta Marta Sánchez i Gozálbez i Christian LLopis Pérez el president infantil, com a Fallera Major per segon any consecutiu tornava a ser Patri Viñes i Martínez. Començaven els actes fallers, el 20 de maig s’inauguraven els jocs de saló, on la nostra comissió participava en bac, parxís i dòmino. Dos setmanes més tard, ja al mes de juny, tenia lloc el besamans a la Mare de Déu dels Desemparats a València, on Patri, Manolo i Manuel acudiren com els nostres representants del 2014. El dia 8 de juny es celebrava la Festivitat del Corpus, on la nostra comissió també participava donant vida al personatges religiosos. Arribava el mes d’agost i el dia de la Patrona de la nostra ciutat. Patri com a Fallera Major 2014 representava a la nostra comissió en la processó a la Mare de Déu de la Seu. Eixe mateix cap de setmana celebràvem la festa de l’escuma, on vam passar una estona molt agradable, on molta

120

gent fallera i no fallera va gaudir d’una nit molt escumosa. Arribava el mes de setembre realitzant-se el mig any faller infantil, on tots els xiquets de la nostra comissió passaren una vesprada d’allò més divertida, el dia següent 21 de setembre, Yolanda, Patri, i Andrea com a representants 2014 acudien a la inauguració de la placa del 150 aniversari de la Falla del Cid. Una setmana més tard, es celebrava el mig any faller major i la nostra comissió acudia una vegada més, passant una nit tots junts molt agradable i divertida. El dia 19 d’octubre es celebrava la cavalcada del ninot infantil i arribava l’hora dels més menuts, la nostra portava per títol Xàtiva Medieval. Es van confeccionar distintes plataformes i Marta la nostra Fallera Major Infantil 2015 feia la seua primera aparició amb una impressionant calessa tirada per un preciós cavall. Una setmana més tard tenia lloc la presentació del cartell per a les falles del 2015 i l’entrega de premis dels jocs de saló. La nostra comissió resultava premiada amb el tercer premi del dòmino. L’endemà va ser la Cavalcada del ninot on la nostra comissió participava amb la seua crítica disfressada de cazafantasmas. L’1 de novembre ens tornem a ajuntar una vegada més al nostre casal per a celebrar la nit de Halloween, i de nou vam tindre una increïble decoració, ho passàrem d’allò més bé.

JRJ 2016

121

El dia 2 de novembre , la Junta Local Fallera organitza de nou l’outlet de falles, on també vam participar. Arribava el 8 de novembre amb el comiat de les Falleres Majors de Xàtiva 2014 i nomenament de les del 2015 amb un acte conjunt. Els nostres representants, tan d’un any com de l’altre acudiren a l’acte i després al sopar. El divendres 14 de novembre va tindre lloc al nostre casal un xicotet homenatge a les Falleres Majors 2014, amb un acomiadament on vam fer entrega d’una placa commemorativa a Patri per tornar a ser la nostra Fallera Major 2015. I per fi un dels moments més esperat per a Marta i Christian, el dia del seu nomenament, concretament el dia 15 de novembre. En aquest acte també es va donar a conèixer la recompensa d’aquest any. Va ser donada a Pedro Gil i Valero per la seua tasca a la comissió. Setmanes més tard tenien llocs altres nomenaments de les nostres comissions germanes, a les que assistien Patri i Marta com Falleres Majors de la nostra comissió. El 6 de desembre comencen les presentacions. La de la nostra comissió va ser el dia 13 de desembre, junt a la comissió de Selgas-Tovar. Tant Patri i Marta com Pilar i Mònica radiaven de felicitat per poder fer realitat un somni tan esperat per a elles. A continuació la nostra comissió va anar a sopar i després continuàrem la festa fins ben entrada la nit. El tercer dia de Nadal ens reunírem a la porta de l’Ajuntament per fer entrega als Patges Reials dels joguets per a la campanya Cap xiquet sense joguet. Al dia següent, 28 de desembre Marta i Christian, junt a la resta de comissions, anaren al circ de València. El viatge va ser organitzat per

122

la Junta Local Fallera. Vam passar una vesprada de lo més agradable. Arribava el torn d’Alba i Gisela com a Falleres Majors de Xàtiva. Manolo va acompanyar a Patri i Jorge a Marta. Tots quatre eren els nostres representants en una dia tan important per a les dos Falleres Majors com era el de la presentació. El dia 1 de febrer tenia lloc el ral·li faller infantil on els nostres menuts feien les proves que cada comissió havia preparat i passaren un matí molt divertit. Després al nostre casal, ens esperava una boníssima paella cuinada pel xef Pedro i els seus ajudants. Un espectacular dinar. Una setmana més tard es celebraven les dansades de la Falla Murta on Marta i Christian acudien l’acte ballant amb totes les comissions germanes. També, de matí, acudirem a Santa Clara amb la tradicional portada d’ous perquè no ploguera en falles. El 15 de febrer tenia lloc el ral·li humorístic faller, on la nostra comissió també participava amb un cotxe disfressat d’indis. Acabant el mes de febrer, concretament el dia 21, l’acte de la Crida per part de les Falleres Majors de Xàtiva. Una vegada més la comissió de la falla Joan Ramón Jiménez es veia representada per les Falleres Majors, Presidenta i president infantil, després de l’acte gaudírem d’un sopar tots junts. Quatre dies després, els nostres representants acudiren a una entrevista a la televisió. Va ser un dia de nervis però, ho van fer molt bé. Aquella mateixa setmana tenia lloc la inauguració de l’exposició del ninot on vam guanyar el millor ninot de la secció segona. Aquest mateix dia també fou l’intercanvi de fotografies entre les Falleres Majors de Xàtiva, les seues dames i les Falleres Majors de les comissions.

JRJ 2016

123

Per fi començava el mes de març, el mes de les falles. La Junta Local Fallera va organitzar la Mostra de Playback infantil. Els més menuts de la nostra comissió actuaven per a tots nosaltres, estaven molt graciosos els nostres xicotets artistes, ho passaren d’allò més bé. Per la vesprada, tenia lloc la presentació del nostre llibret de falla, on el coordinador d’aquest, Rafa Tortosa, donava a conèixer el contingut d’un nou espectacular llibret, un gran treball Rafa! El dia 4 de març, Rafa, Patri, Jorge i Marta anaren a Sagunt, ja que vam quedar finalistes amb dos dels articles del nostre llibret i tornaren amb un banderí, Premi mocador d’assaig sobre falles i cultura popular d’un llibret de falla. La inauguració del Museu Faller a Xàtiva, ens reunia a tot el col·lectiu faller. Després ens vam reunir tots junts al sopar de germanor on novament ens vam poder divertir. Només un dia després, Christian i Marta, oferien a la comissió infantil el seu berenar, per a tots els xiquets i xiquetes (i no tan xiquets), una vesprada de disfresses on tots junts passàrem una estona molt divertida. Anna I., junt a Gerard, ens deixava a tots bocabadats amb la seua espectacular disfressa, Increïble Anna! El següent dilluns de nou els nostres representants acudien a una entrevista, esta vegada a la Ràdio. Sols faltava una setmana per a falles, calia preparar-se i anar acabant ja eixes decoracions que havíem preparat. El dia 12 de març tenia lloc la Visita a Diputació i a Conselleria, on el nostre llibret de nou rebia un premi a València. Aquest any va ser el número 17 a la promoció de l’ús del Valencià, premi rebut per la nostra Fallera Major Patri i el nostre vicepresident primer Jorge. Al mateix temps, els representants infantils, Christian i Marta amb la

124

companyia d’altres representants infantils i les mares anàrem a València per gaudir de les falles i la mascletà. Sense dubte un dia inoblidable. La resta de comissió acabava de repartir el nostre llibret pel barri i rematava la decoració dels nostres monuments que devien plantar-se en dos dies. Per fi, arribava el dia 14 de març. Vam tindre tot el dia per a preparar el muntatge dels nostres monuments, decorar les falles i riure prou. Tots junts ho aconseguírem i el dia 15 acabem els nostres monuments. Més tard tenia lloc al casal el tradicional sopar de la nit de la plantà, torra de xulles i embotit, per a continuar després amb els nostres monuments. Calia centrar-se amb el cel perquè donava aigua per a falles, la tristor començava a aparèixer entre els fallers. Començava la setmana gran, la setmana fallera i de moment lluïa el sol. El dia 16 de març transcorria amb normalitat. En primer lloc, la despertà i després el tradicional esmorzar. A continuació la cercavila pel barri i el dinar al Casal. Les paelles fetes pel nostre xef Pedro i els seus ajudants. Començaven els nervis. A les 19 hores, el lliurament de premis, on ens van donar el premi al millor llibret de falla, primer premi a la millor critica local, i primer premi a la millor escena de monument i en els monuments tan gran com infantil el segon premi en cadascuna d’elles en la seua secció. Més d’un faller ens vam quedar a quadres pel tema de la decoració. Vam realitzar la decoració totalment amb productes reciclats que d’això es tractava, però bé, no va poder ser, tal vegada un altre any serà. Per la nit al casal, soparet d’hamburgueses i creïlles i a gaudir de la nit fallera. Al dia següent 17 de març, tenia lloc la visita oficial a les falles, després d’un bon esmorzar i el tradicional dinar ens preparem per fer el recorregut faller, els fallers

JRJ 2016

125

anaven acudint per passar-ho d’allò més bé. Tota aquesta diversió es veu any rere any, en totes les fotografies que després mostrem i que ens permeten fer vertaders reportatges. Per la nit, al casal, sopàrem pizzes i vam fer festa per damunt de tot.

Com que la pluja tornava a fer acte de presència, es decideix no preparar la nostra tradicional traca quilomètrica que any rere any fem i omplim amb l’aroma a pólvora tot el nostre barri, una vertadera llàstima.

El dia 18 de marc, les falles de Xàtiva i en especial els fallers de la nostra comissió, despertàvem amb una gran tristesa. La pluja feia acte de presència i l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, un acte tan bonic i tan especial es veia molt afectat. A la fi es decideix que l’Ofrena es feia dins de la Basílica. I així es va realitzar, va ser un acte molt diferent i trist, encara que, és d’agrair l’esforç que van fer fallers i falleres de la nostra comissió per acompanyar a Marta i a Patri a la seua Ofrena de flors. Moltíssimes gràcies a tots. Per la nit, Patri, oferia un sopar a tota la comissió.

A l’hora de berenar vam preparar la xocolatada amb bunyols que, des de fa uns anys, oferim als menuts i per als no tan menuts. Des d’ací gràcies a Carolina i Estefania Payá Rosa, que sempre ens tiren una maneta per fer els boníssims bunyols que després ens mengem.

De nou, el 19 de març tornava a donar aigua i la nostra Presidenta, Yolanda, devia prendre una important decisió. A la seu de la Junta Local Fallera, es reunien per decidir si es pujava o no a l’ermita de Sant Josep el dia següent, fent després la tradicional romeria. Tant Patri com Marta van dir que elles la feien. Agrair de nou a totes aquelles persones que van acompanyar a les nostres Falleres Majors en l’últim dia de falles. La tradicional Romeria a Sant Josep, el nostre patró de les falles, va ser molt emotiva. l també hem d’agrair a la nostra banda de música per aguantar tota la processó en aquestes condicions. Les nostres falleres lluïen baix dels paraigües una mescla d’alegria i tristesa, ràbia i impotència per culpa de la pijor enemiga que pot tindre les falles, la pluja. Una vegada acabada la processó, vam dinar al casal i els nostres representants infantils repartiren els distintius i socarradets als xiquets i xiquetes guardonats.

126

Arribava l’hora de dir adéu al monument infantil. Marta i Christian s’acomiadaven de la seua falleta. És d’agrair de nou també la visita d’Alex Vaquero, jugador de l’Olímpic de Xàtiva per acompanyar-los en l’últim acte de falles. Començaven a eixir les llagrimetes dels més menuts i dels majors, sobretot de Marta , la nostra Fallera Major Infantil, que deia adéu a la seua falleta i a tot un any ple de moltíssimes il·lusions. Els més menuts de la nostra comissió rodejaven la falleta en flames acomiadant així al monument infantil de les falles del 2015. Un poc més tard, però, abans de sopar, rapidet, rapidet, Patri posava punt i final a les falles de 2015 amb la cremà del seu monument. I es així com es tancava un altre any de falles, unes falles molt especials marcades per la pluja. Gràcies a Yolanda, Patri, Christian i Marta, i a tots els fallers i falleres d’aquesta comissió, que any rere any esteu ací per poder després plasmar en aquestes línies, tots aquestos actes i esdeveniments que junts celebrem. Sense cap dubte, unes falles inoblidables. Visquen les falles del 2015.

JRJ 2016

127

128