FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ
Xàtiva 2018
Portes obertes al taller de l’artista faller
Esdevinença Ja hi som els valencians! Francesc Larrea Pensat i Fet 1961
1
«Esdevé Març… i la gelor és fora, Calfa ja més el sol i n’hi ha més llum; va cercant l’ombra el gos —l’home a la vora—, sembla que ja dins l’aire es copsa el brum del sorollós traüt que tot capgira. Es belluguen els hòmens i els xiquets, i es pren el caire de gran festa o fira. per paratges i indrets. Pertot arreu s’esplaia la follia del poble que batega amb fort alé, car l’empenta que nostra coratgia mostra molt noble l’esperit també. De pressa es fa la tasca, tot de pressa; car manca el temps que minva a cada instant. Sembla s’atura el braç i no progressa per a anar endavant. Fustes, gafes i claus, pots de pintures, papers a trossos, teles i cartrons, vessats bocins de cera de figures a parets recolzades i a racons. Tremolen els tallers de febra i ànsia, treballen ferramentes i atifells, arribant al carrer la ressonància de ribots i martells. Hom pensarà que ha estat un desficaci vore’s d’aquesta mena la ciutat, i, tanmateix, tan sols serà el prefaci del que ha de vindre, noble disbarat: Treballar, afanyar-se cada dia, que no manque la joia festa enlloc. Alçar uns monuments de gran mestria… Després, botar-lis foc. I un any i un altre passa i no s’esmena la ferma voluntat de tradició. Ja s’apropen les falles, i ja és plena de gojosos senyals la població. Ja hi tornen els arenys i banderoles, les llums, les flors i els vestits terrassans, música i trons… es tanquen les escoles… ¡Ja hi som els valencians!
fallajrj 2018
LLIBRE EDITAT PER L’A. C. FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ de Xàtiva (La Costera) l’any 2018 www.fallajrj.com
EQUIP DE REDACCIÓ Rafa Tortosa, Anna I. Calvo, Isabel Gozálbez, Patri Viñes, Yolanda Pérez, Manoli Ibañez, Ivan Benavent, Maria Belda COL·LABORADORS LITERARIS José R. Cerdà, Alberto Ordiñana, Rafa Tortosa, Luis Fernández, Aitor Sánchez, Juan Gabriel Figueres, Alejandro Lagarda, Jordi Maravilla, Sergio Bono, Enric Vila, Ivan Benavent. COL·LABORADORS GRÀFICS Vicent Tormo, J. Daniel Sanz, Paco Roca, José Luis Mollà, Maria Belda, Diego Iglesias. FOTOGRAFIES Estudio Federico Foto&Vídeo, Rafa Tortosa, Patri Viñes, Isabel Gozálbez, Jorge Sánchez, José Luis Mollà, Toni Colomina, Malalt de Falles, Ivan Benavent. COBERTA Maria Belda MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ Paper Plegat, s. l. ESBOSSOS Josep Almiñana / Diego Iglesias i Ramon olivares PUBLICITAT La Comissió DIPÒSIT LEGAL V-344-2012 TIRADA 500 exemplars L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. /llibreJRJXativa /VeridelFoc
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. FALLES DE XÀTIVA, BÉ D’INTERÈS CULTURAL IMMATERIAL I FESTA D’INTERÈS TURÍSTIC AUTONÒMIC.
Portes obertes al FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ Xàtiva 2018
PR
leg 4
De ben segur que tothom sap que les falles es construixen als anomenats tallers fallers. Aquell lloc on l’artista faller crea el cadafal faller seguint un procés creatiu, artesanal, artístic i, amb tot allò positiu que genera, mecanitzat i industrial. No obstant això, les quatre parets del taller faller seguixen sent les grans desconegudes —i també podríem dir oblidades—, per la majoria del món faller. Sembla que este lloc de treball de l’aplicat artista faller, al llarg de la història fallera, no ha estat un punt principal d’interès faller. Tota aquella vivència dels obradors només és coneguda pels que viuen tot l’any en aquell indret i per pocs fallers, aquells entusiastes que han assumit que el cadafal és el centre de la festa i que, per tat, solen ser respectuosos amb el treball dels artistes fallers.
“
…les quatre parets del taller faller seguixen sent les grans desconegudes…
”
A més a més, conèixer el procés constructiu, les ferramentes utilitzades o els materials emprats, en certa forma, ajuda a comprendre la lectura dels cadafals fallers així com el poder assumir coneixements culturals d’allò artístic, faller i valencià.
5
L’any passat tractaven la plantà, un esdeveniment important del calendari faller, amb la conjunció final dels ninots i d’altres peces confeccionades als tallers fallers. N’és un acte important, que cal preservar davant l’atorgament de ser una festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I en este mateix sentit, cal preservar els tallers fallers amb procés creatiu que es fa a ells i la tasca artesanal de l’artista faller. Així que enguany, per tot allò exposat, volen fer unes PORTES OBERTES AL TALLER DE L’ARTISTA FALLER per donar a conèixer tot allò que es forja dins d’estes quatre parets. Aleshores caldrà preguntar-se ON i com és el taller faller, QUINS són els materials que s’utilitzen a més de QUINES ferramentes són les emprades i COM és el procés constructiu seguit dins del taller faller per obtindre per resultat la falla. I no cal oblidar QUI o quins són els professionals que creen la falla, a més d’estudiar quina és la realitat professional a l’actualitat. L’objectiu principal d’esta publicació és aproximar a l’interessat lector al coneixement del taller faller i fer una visita literària per dins de l’obrador. La següent visita, de ben segur i així esperem, que siga xafigant el sòl del taller faller.
“
Així que gaudiu del llibre, del taller faller i de les falles.
”
fallajrj 2018
ÍNDEX
6
Salutacions................................................................................................. 8 Falleres Majors..................................................................................... 10 Programa de festejos.................................................................................. 16 el taller faller...................................................................................... 20 EL LLOC. LES QUATRE PARETS. ON?
Un Gran Taller. Alberto Ordiñana Gil................................................................ 26 Segona visita al taller faller. Blanc taller. Rafa Tortosa Garcia......................... 32 Estructura tipus d’un taller faller............................................................... 36 LA PART HUMANA. QUI?
Visibilitat. Luis Fernández............................................................................... 40 Gremi d’artistes fallers: Artesania i indústria davant dels reptes del segle xxi. Aitor Sánchez............................................................................ 42 Quan xarrar esdevé exercici d’alliberament. Hernan Mir Serrano.................... 45 Artista faller, empresari de les falles o professional de les falles? Juan Gabriel Figueres.................................................................... 50 Artistes fallers 2.0. Alejandro Lagarda............................................................. 52 L’equip del taller faller................................................................................ 55 La sala d’espera. Sergi Bono........................................................................... 56 LA MATÈRIA PRIMA. AMB QUÈ?
Primera visita al taller faller. Material per fer falles. Rafa Tortosa Garcia.......... 63 LA FERRAMENTA. AMB QUÈ?
Lligall primer. Diccionari «el taller faller». Enric Vila.................................... 74 Noves tecnologies i creativitat. Rafa Tortosa Garcia........................................ 83 EL PROCÉS (EDUCATIU). COM?
El procés constructiu. Maria Belda Sanchis...................................................... 92 Didàctica del procés de modelat en suro. Jordi Maravilla Herraiz...................... 96 Propostes didàctiques. Maria Belda Sanchis i Ivan Benavent Torregrosa.................. 100 LES FALLES. EL RESULTAT
Cadafal gran. AL TALLER FALLER..................................................................... 108 Cadafal infantil. L’HORA DELS COLORS........................................................... 118 LA FALLA NOSTRA
Entrevista a la fallera major....................................................................... 124 Entrevista a la fallera major infantil.......................................................... 127 Entrevista al president infantil.................................................................. 130 Entrevista a la recompensa........................................................................ 133 Guardonats................................................................................................. 135 Falleres i Fallers.......................................................................................... 136 Els menuts de la falla.................................................................................. 137 Record d’un any.......................................................................................... 138 Premis 2017............................................................................................... 141 Memòria 2017. Isabel Gozálbez Baraza i Cristina Ibáñez Pont................................. 142 guia comercial........................................................................................ 153 7
salutació del
PRESIDENT
infantil
Julio César Ibáñez Rengel
És per a mi una gran satisfacció, poder dirigir-me a tota la gent menuda des de les pàgines d’aquest llibret, que és l’orgull de la nostra comissió. Queda molt poc per a que la nostra festa isca al carrer; monuments, bunyols, xocolate, xarangues, pólvora… molta pólvora! Vull convidar-vos a tots els xiquets i xiquetes a participar i passar-ho d’allò més bé en tots i cadascun dels esdeveniments, que amb molta il·lusió i esforç han preparat per a nosaltres aquesta gran comissió. Aquest any tinc la gran sort de viure una inoblidable experiència i de compartir-la junt a Carlota, la Fallera Major Infantil, M. Carmen, la Fallera Major i Yolanda, la nostra Presidenta. Un any que gaudirem amb molta intensitat i alegria. Per finalitzar, sols me queda, com a President Infantil, desitjar que tots junts, fallers i no fallers, disfrutem d’unes molt bones falles 2018. Visquen les falles!! I visca la falla Joan Ramón Jiménez!!
8
salutació de la
PRESIDENTA Benvolguts veïns, amants de la festa fallera, fallers i falleres:
A pocs dies de que comencen les nostres festes josefines, molts moments me venen a la ment. Des de que comença l’any faller per allà al mes d’abril, es posa en marxa novament tota la maquinària per a preparar les properes falles. Signes els contractes, triem les noves falleres majors, xiringuito, cavalcades, proclamació, presentació, llibret i actes i més actes que ens desemboquen al mes de març. I una volta arribat aquest mes, ha d’estar tot ja a punt per a les nostres festes, dies on es veu i es gaudeix de tot el que hem preparat i treballat al llarg d’un any. Els fallers i falleres de la nostra comissió són una part fonamental per a que tot estiga a hora. El seu treball fa possible que quan arriben les festes tots pugam gaudir. Es per això que des d’aquestes línies vull donar-los les gràcies per un altre any col·laborant fent feina. Hem de seguir treballant pevr a fer més gran la nostra comissió. Gràcies i mil gràcies. Als comerços que col·laboren amb nosaltres amb publicitats, donar-los també les gràcies, ja que la seua ajuda és molt important per a les comissions falleres.
Yolanda Pérez i Ferri
I com no a la meua família que m’ajuda quan he d’acudir a qualsevol acte faller, que no són pocs. Finalment voldria dir-los a Carlota, Julio i Mari Carmen, i a les seues famílies que gaudisquen d’aquest any, que segur serà inoblidable. Tota la comissió farà tot el possible per a que així siga. Tots esperem ja l’arribada del dia 15, on els nostres artistes Ramon i Josep, ens plantaran al carrer els monuments que esperem amb il·lusió. Falleres i fallers, amics, veïns i familiars, gaudim de la música, el foc, de les desfilades i dels nostres monuments. Arriba la millor festa del món, les nostres falles. Vos esperem per a gaudir-les amb nosaltres!
9
fallajrj 2018
10
MAJORS
11
M. Carmen fallera major 2018
Gramaje I Garcia
13
fallajrj 2018
Carlota
fallera major infantil 2018
Cuquerella i Tortosa
15
fallajrj 2018
dissabte,
PROGRAMAde festejos
2
de gener
20 hores, Gran Teatre Proclamació de les falleres Majors de la nostra comissió, Mari Carmen Gramaje i Garcia i Carlota Cuquerella i Tortosa.
de gener diumenge,
2
diumenge,
4
18 hores, Gran Teatre Proclamació de les Falleres Majors de Xàtiva i llurs corts d’honor.
de febrer 11 hores, l’Albereda Ral·li humorístic faller. 14 hores, Casal Dinar.
16
diumenge,
de febrer
1
de febrer diumenge,
2
11 hores, Plaça del Mercat Ral·li faller infantil. 14 hores, Casal Dinar.
dissabte,
de març
12 hores Dinar Popular de Germanor Fallera.
8 hores, Pels carrers de Xàtiva Macrodespertà. 17 hores, Albereda Jaume I Animació Musical. 19 hores, Casa de la Ciutat Lectura de l’acta de premis de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes. 20 hores, Casa de la Ciutat Crida de les falleres Majors de Xàtiva. 20:30 hores, Casa de Cultura Inauguració de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes. 22 hores Sopar de la crida.
10
18 hores, Casal faller Berenar infantil oferit per la Fallera Major Infantil Carlota Cuquerella Tortosa i el President Infantil Julio César Ibáñez Rengel
17
dissabte,
de març fallajrj 2018
5
dijous,
de març
divendres,
de març
16
9 hores, L’encreuat Plantà de les nostres falles. 14 hores, Casal Dinar. 17 hores, Llocs de plantà Visita de la Junta Local Fallera a la plantà dels cadafals. 22 hores, Casal Sopar de la nit de la plantà amb la tradicional torrada d’embotit.
8 hores, Pel barri Despertà. 9 hores, Casal Esmorzar. 13:30 hores, Barri Cercavil·la. 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà. 14:30 hores, Casal Dinar. 19 hores, Casa de la Ciutat Lliurament de Premis. 22 hores, Casal Sopar i després discoteca.
de març
7
dissabte,
9 hores, Casal Esmorzar. 13:30 hores, Barri Cercavila. 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà. 14:30 hores, Casal Dinar amb cassoles. 17:30 hores, Pel nucli urbà Visita oficial a les falles. 23 hores, Casal Sopar i després festa del pijama amb discoteca.
18
diumenge,
1
de març
9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavila 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar de paelles 18 hores, Des de l’Avgda. Selgas Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu 23 hores, Casal Sopar homenatge a la Fallera Major Mari Carmen Gramaje i Garcia i després discoteca
dilluns,
9
de març
8 hores, Barri Despertà. 9 hores, Casal Esmorzar. 12 hores, Ermita de St. Josep Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat.
19
14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà. 14:30 hores, Casal Dinar de pollastre i creïlles. 18 hores, Barri Traca quilomètrica.
21 hores, Carrer Camí dos molins Cremà de la falla infantil. 22:30 hores, Casal Sopar. 23:30 hores, L’encreuat Cremà de la falla.
fallajrj 2018
El
a ller t faller
Foto JosĂŠ Luis MollĂ el lloc. les quatre parets ON?
20
José Ramón Cerdà 21
El taller faller… és el lloc on naix la festa. On entre fusta i paper… l’enginy es manifesta.
Igual et descriu un epitafi, en una mamella immensa… Que li diu a un veí: estrafolari, sense arribar a l’ofensa.
Lloc de creació artística… d’imatges fictícies i quotidianes. Amb un toc de gràcia satírica… que et farà riure, sense ganes.
Posa fins als polítics, sobretot als locals… Per ser tan acrobàtics, enganyant-nos: els pardals.
Ple de trastos per tot arreu, pareix un desastre organitzat. On entre ninots trobàreu, l’ànima de la festa amagat.
Tot es pot criticar… en aquesta galàxia d’humor. Tan sols cal saber posar… la gràcia, que rebaixe la cremor.
En cap taller, gran o senzill, poden faltar els motles. Ni la cola de conill, ni les lijes fines i grosses.
És un món de matisos, d’una visió particular… Ple de fets enginyosos, que només l’artista, sap plasmar…
Hi ha serres i xerracs, suro blanc i pinzells… Ninots grossos i flacs, a imatge de joves i vells.
Amb els vernissos i pintures, de tot tipus i colors… Donen vida a escultures, per a diversió, de xiquets i majors.
També fustes i varetes… com en qualsevol taller fuster. Tatxes i ferramentes… per a fer un univers sencer.
Poden pintar un pepino, referint-se a un regidor… O a una iaia en Vespino vestida de Fallera Major.
Són els utensilis necessaris… per a plasmar la vida del carrer. Contar els xafardejos diaris… locals o de l’estranger.
Ningú per això es molesta, i pobre del què ho faça… Que així va començar la nostra festa, burlant-se de tot el que passa.
Per a reflectir disputes… o fenòmens estranys. Com que, si fulano, ha anat de putes… o que porta banyes… gegants.
Un lloc d’invenció d’històries, que naixen de l’aclarida ment… D’inventors, que són joies, creant constantment…
És com un llibre-barco, no acabat, que fent-se gran va navegant. Alguns pensen que no té trellat, altres que fa la festa més gran.
Així és la millor festa, que té en la imaginació… lo primer. Que entre eines i trastos es manifesta, al seu temple: EL TALLER FALLER.
fallajrj 2018
el lloc. les quatre parets ON?
22
23
fallajrj 2018
el lloc. les quatre parets ON?
el lloc. les quatre parets.
on?
Nau principal de muntatge.
Alberto Ordiñana Gil
Un Gran Taller Estarem tots d’acord, que el principal punt d’interès de la festa valenciana de les falles són els monuments. Bé, tal volta és una afirmació un poc forta però almenys així hauria de ser, i és que la festa de les falles naix i evoluciona al voltant dels monuments. Als seus inicis, el procés de creació era molt artesanal, pràcticament es feia tot amb les mans dels artesans fallers, continuant amb el que de generacions rere generacions els havien ensenyat els artesans. Primerament feien l’esbós, després feien l’escultura de fang, el motle d’escaiola, ficaven
el lloc. les quatre parets ON?
26
el paper cartró, l’estructura, aplicaven el gotelé, l’acabat i la pintura. A l’actualitat, aquest procés no hi ha canviat massa, però si s’ha adaptat a les actuals tecnologies per aprofitar les avantatges dels nous materials, amb majors volums, majors riscos, etc. Des de ben menut he visitat molts tipus de tallers, recorde molt bé el primer taller al qual vaig entrar, era el de Miguel Ángel Gozálbez Moracho, artista local i familiar meu. Aquell món em va enamorar, en un colp d’ull tenies davant teu tot el procés de construcció d’una falla, podies veure les maquetes de les falles que estaven construint, com el fuster muntava l’estructura, com utilitzaven els motles per traure aquells ninots en dues parts per a després ajuntar-los i, des d’aquell moment, em va interessar l’organització dels tallers d’artesans fallers. Cada taller s’organitza d’una manera depenent, moltes vegades, de l’espai i els recursos que tenen al seu abast. Des de fa uns anys, he tingut la sort de conèixer com funciona un gran taller com és el de l’artista de Gandia, Pere Baenas. Pedro Vicente Baenas García, Pere, naix el 6 de Juliol de 1967. Un dels artistes més guardonats de tota la Comunitat Valenciana. La seua història amb les falles comença molt prompte, a la curta edat de 10 anys al taller de Vicent Blasco. Durant el col·legi ja compaginava els estudis amb les falles i quan va cursar 2n i 3r de batxillerat ho feia als torns nocturns per tal de poder dedicar-se durant el dia a les falles. El 1989 fa societat amb Sanchis i Minyana, i el 1990 comença a plantar en solitari per a la falla del Mercat de Gandia. El 1992 es trasllada al taller de Daimús, on després de més de 25 anys creant falles, ha construint més de 200 falles i 100 fogueres, en total més de 300 monuments.
27
D’entre tots aquests monuments, destacar que fa 19 anys consecutius que planta a la
“
Aquell món em va enamorar, en un colp d’ull tenies davant teu tot el procés de construcció d’una falla,…
”
secció especial en València, on va obtenir el primer premi els anys 2014 i 2015 amb la Falla del Pilar. També ha sigut triat per plantar quatre vegades la falla municipal a la plaça de l’ajuntament de València. A banda dels set premis a la categoria d’especial d’Alacant, compta amb premis en quasi totes les localitats més fortes, cinc primers premis consecutius a Alzira, sis primers premis a Gandia, nou a Carcaixent, dos a Dénia… Sense dubte un dels artistes més guardonats de la història. I per aconseguir aquests resultats, part fonamental és l’organització del taller i la part humana que treballa amb ell. Quan començà a Daimús pel llunyà 1992, tan sols comptava amb una nau d’uns mil metres quadrats on totes les feines les realitzava sobre el mateix lloc. A poc a poc va anar creixent, aconseguint noves falles, nous reptes i invertint al seu taller per tal d’actualitzar-se a les noves tecnologies i deixar el fang i tots aquells motles d’escaiola. A l’actualitat, compta amb un taller d’uns 4000m2, dividit en 4 naus independents al mateix temps que comunicades per grans portes metàl·liques. Totes les naus comptem amb una gran quantitat de maquinà-
fallajrj 2018
Situació del taller.
ria i eines per tal de fer més fàcil els processos que en cadascuna realitzen els equips. Per exemple, totes elles compten amb uns quants ponts grua al sostre per tal de moure els grans volums o poder carregar-los a les plataformes dels camions per dur-los al seu destí. El gran equip humà que treballa amb ell és un dels principals motors per què tallers com aquest funcionen a la perfecció i és que per a cada feina té assignat un equip de gent encarregat i especialitzat. El primer pas en la construcció d’un monument és el dibuix d’una idea, d’un esbós. Aquest procés normalment ocorre a un xicotet espai on té guardades moltes de les maquetes d’altres anys, encara que de vegades la inspiració pot aplegar d’un esmorzar o d’una visita a algun lloc i acaba sent plasmat a una servilleta. A partir d’ací, es marca un guió que s’haurà de seguir per poder dur a terme la resta de les fases. A l’actualitat, els processos digitals
el lloc. les quatre parets ON?
formen una gran part d’aquest procés. Des del primer esbós, que es realitza a un full, després passa a les mans dels dissenyadors digitals per tal de desenvolupar la idea i realitzar volumètricament el que serà el monument. Aquest procés sol anar acompanyat per un altra tècnica, fer la maqueta en fang,
“
… per a cada feina té assignat un equip de gent encarregat i especialitzat.
”
plastilina o poliestirè, per a després utilitzar un escàner 3D i digitalitzar-lo per passar-lo a l’ordinador. Una vegada la idea principal està desenvolupada, digitalment o en forma de ma-
28
Peça de suro blanc amb la tècnica de superposició de perfils de porexpan.
queta, és el moment de realitzar les peces. Per açò, un equip col·laborador, a través de programes informàtics de modelatge 3D, transforma el model digital en plànols per peces per poder ser tallades i muntades posteriorment. Ací, hi ha vàries tècniques de tall, fins fa uns anys, la tècnica o procediment que més s’ha utilitzat és la superposició de varius perfils de porexpan d’un grosor determinat per obtenir una representació escalonada. No obstant això, d’uns anys cap ací, les noves tecnologies han desenvolupat eines de treball més precises com són les fresadores, les quals un braç mecànic articulat amb una broca que va desbastant la peça de suro blanc, la unió d’aquestos moviments, el de la taula giratòria i el de la broca, permet aconseguir molta millor precisió amb l’acabat. Al taller, Pere té reservat un gran espai per al tall i muntatge de les peces confeccionades amb aquesta tècnica. La fresadora és més utilitzada per a detalls precisos o ninots més menuts mentre que el tall escalonat és més utilitzat per als grans volums.
29
Nau de pre-muntatge del suro.
Encara que el robot obté un bon acabat, no és la perfecció de l’escultor i sempre tindrà que passar per les mans dels equips d’escultura per rematar-los. Ací, depenent la peça a retocar i la seva experiència, l’escultor a partir de la maqueta va donant la forma exacta al suro per finalment poder passar a la propera fase de muntatge. Una vegada premuntats els ninots en suro blanc, passen a la nau principal on es realitza la construcció del monument. Aquesta nau, amb una alçada d’uns 18 metres, està equipada amb vàries grues pont per poder moure els grans volums més fàcilment, plataformes de treball, polaines, màquina de tall per a la fusteria, etc. En aquesta nau és on és realitza la màgia estructural dotant als volums de l’estructura de fusta necessària per suportar les accions climàtiques i de muntatge. Encara que semble que la pintura és el procés més llarg, de vegades, depenent del volum de la falla, ací pot ser on els monuments passen gran part del seu temps de construcció. A poc a poc va prenent forma el monument i, una vegada finalitzat, passa a les zones de
fallajrj 2018
Escultor refinant una peรงa a partir de la maqueta.
el lloc. les quatre parets ON?
30
Nau principal de muntatge.
projecció de gotelé. En funció de la qualitat que se li vulga donar a la peça se li donaran fins a tres capes. Habitualment cadascuna d’un color diferent per saber després quan la peça comença a escatar-se fins on es pot esgotar per donar-li la màxima qualitat final. Aquesta part és una de les més importants i la que mes paciència requereix ja que com millor es treballe l’acabat serà millor i l’acabat final de pintura està directament relacionat amb aquest acabat.
amant o simpatitzant de les falles, poder veure amb els teus ulls totes aquestes fases a qualsevol taller és una de les millors experiències, i escoltar de mans dels artesans el procés complet fa que aquestes visites no s’obliden mai.
I arribem a la part final del procés: la pintura. En aquesta nau és on els pintors li donen el seu particular acabat. Començant amb les bases de pintura plàstica de diferents tons amb pistola en funció de les tonalitats que es volen aconseguir i el toc final amb els pinzells. Una vegada acabada la peça, aquesta passa a la nau on emmagatzema les peces fins que les falles acudeixen a per elles per al seu trasllat. Segur que l’organització del taller no difereix d’algun altre més menut. Per a qualsevol
31
Nau de pintura i acabats.
fallajrj 2018
Rafa Tortosa Garcia
Segona visita al taller faller
Blanc taller Abril i Anna es disposaven a anar novament el taller faller. Feia uns cinc mesos que l’havien visitat per què l’afamat artista les assessorara amb els materials i recursos que calia emprar per confeccionar cadafals fallers. Havien agafat interès després d’haver llegit una sèrie d’articles que el seu pare escrivia a distints llibrets de falla, sobretot aquell que, sota el títol Tornar a l’origen per evolucionar, instava a fer partícips als membres de la comissió en la confecció del guió dels cadafals per tal d’implicar-los en el procés constructiu. En este mateix sentit, les dues germanes es disposaven a acudir al taller de Paco per què les guiara en la confecció del guió i la sempre important relació entre la part artística i la literària, així com aconsellar-les a l’hora de realitzar l’esbós. Tots estos aspectes havien estat oblidats en la primera visita. Toc, toc, toc! Després d’apretar el timbre i no escoltar cap soroll a l’interior del taller, decidiren colpejar la porta metàl·lica. Cap resposta. L’interés per entrar va fer que giraren l’agarrador amb la resolució de què la porta s’obrí.
el lloc. les quatre parets ON?
32
—Hola! Hi ha algú? Mentre esperaren una resposta anaven passant per un pati que en aquell moment romania buit i on feia poc de temps havien estat emmagatzemats gran quantitat de motlles de ninots. Ja estaven davant la porta d’accés a l’obrador, la qual s’hi trobava oberta. Aleshores s’hi trobaren amb la sorpresa. Era tot blanc. Parets i sòl. Tot blanc. Les dues xiques també es quedaren en blanc. Tal vegada esperaven ninots i composicions de color blanc, aquell que impregna la superfície de les figures en el procés previ a l’escatat o en el de la preparació abans de ser pintat. El taller era buit. No quedava cap figura ni cap ferramenta ni cap material. El taller res tenia a veure amb el de la visita anterior on Paco els havia explicat tot el procés constructiu de les falles. Sense saber el per què de tot aquell canvi, Abril i Anna es situaren enmig del taller i observaren sorpreses tot aquell buit. Recordaven l’anterior visita. Al seu davant haguera estat aquella màquina de serrar la fusta o com en aquell racó es situava un banc on es barrejaven les ferramentes per tractar la fusta amb algunes maquetes i papers mil·limetrats plens de traços retolats per definir distintes figures. El racó més blanc de tots donava les pistes de què era el preferit per escatar i polir les figures així com aquell que, entre la pols, esguits i gotes ens facilitaven el lloc reservat per pintar les figures, un racó sense cap utensili per a la seua escomesa. Tampoc romania la pica d’on es treia l’aigua per mullar el fang per poder ser més emmotllable amés de ser utilitzada per rentar els pinzells i rebaixar distints tipus d’adhesius. Ja no hi era la menuda cuineta de gas, aquella que tenia una segona oportunitat al taller faller, i que s’usava per escalfar aquelles substàncies com la cola de conill. El despatx de l’artista també
33
era buit, tan sols quedaven les marques de pols que definien el lloc on havien estat penjats marcs amb fotografies i guardons. Des d’aquell lloc central miraven cap al sostre, lloc on haguera estat enganxada la corriola, aquell mecanisme que ajuda a acoblar o moure les peces grans. Com tot el taller, l’entresolat havia estat buidat. No quedava cap ninot indultat ni cap amuntegament de suro blanc, cartró o fusta. Semblava que el taller havia estat arrasat. Les xiques necessitaven una resposta a tot aquell canvi. A les converses de casa, en parlar de falles, son pare no havia comentat res ni Paco, en la darrera visita, no havia transmès cap informació respecte a este canvi. Certament, havien estat centrades en els estudis universitaris i no havien fet molt de cas a les notícies provinents de Xàtiva. Xissssssssssss! El soroll de la cisterna del vàter trencava aquell silenci. S’obria la porta del bany i apareixia un home. Aquell mono blau trencava la monotonia cromàtica de la blanca escena. L’home, que havia ja escoltat les xiques, no les havia pogut rebre per causes evidents.
“
No quedava cap figura ni cap ferramenta ni cap material.
”
—Hola, que Paco no està? — va dir Anna. —No, l’artista ja no està ací. Sembla que ja no fa falles — va contestar l’home. —Com? — constaren ambdues a la vegada.
—Si, no fa falles. A mi m’han contractat per
fallajrj 2018
el lloc. les quatre parets ON?
34
Al taller de Ricard Balanzá. Foto Ricard Balanzá.
buidar el taller, endur-me tots els trastos i deixar-lo buit.
—Adéu! Bon dia! — van dir les xiques posant punt i final a la conversa.
—I què serà del taller faller? — digué Abril.
Au!
—No sé… —contestà amb dubtes l’home—, supose que el tiraran i faran més casetes d’estes que tenim al voltant.
Abril i Anna enfilaren el patí i eixiren al carrer. Donant les primeres passes per la vorera, es giraren per fer la darrera mirada al taller. A la dreta del mur de la façana hi havia un cartell que anunciava alguna actuació. L’entusiasme per la visita al taller havia fet que no el veren a l’entrar al taller. El cartell deia:
—Vaja! Jo que em pensava que este taller era com la Gàl·lia i Paco d’Astèrix… o d’Obèlix. Este taller era el reducte a atacar pels romans, és a dir, per la construcció —va dir amb atreviment Abril. —No sé… no vos puc dir més. Vaig a continuar… — va afegir l’home amb ganes d’acabar la conversa.
35
«Pròxima construcció del Nou Museu Faller de Xàtiva. Espai museístic, didàctic i divulgatiu. Regidoria de Cultura. Regidoria de Falles. Ajuntament de Xàtiva».
fallajrj 2018
Estructura tipus d’un taller faller
el lloc. les quatre parets ON?
36
37
fallajrj 2018
Foto José Luis Mollà el lloc. les quatre parets ON?
38
la part humana
QUI? 39
fallajrj 2018
Luis Fernández Membre de l’Associació d’Estudis Fallers
Visibilitat
José Manuel Alares va ser un dels artistes fallers més destacats i singulars durant els 80 i els 90 del passat segle. La seua extensa i polifacètica obra, fallera i no fallera, ha pogut ser admirada en l’Espai Josep Alarte del Museu Faller al llarg de 2017 en una exposició baix el títol Alares al Natural. Este espai expositiu, ideat per la nova direcció del museu va ser inaugurat per un altre genial artista, Vicente Lorenzo, i ha sigut concebut precisament per a visibilitzar i posar en valor l’obra de centenars d’artistes vinculats al món faller però les creacions del qual van més enllà d’est. Ambdues exposicions han sigut, a més, reforçades amb la publicació de sengles catàlegs que ajudaran a divulgar i a mantenir viu el llegat d’aquests dos artistes i, sens dubte, serviran d’exemple per a les exposicions monogràfiques esdevenidores, esperades ja amb expectació per professionals i aficionats. No en va, el seu impacte positiu es pot quantificar al costat de les excel·lents xifres de visitants que llança el renovat Museu Faller, que este passat 2017 es va convertir en el museu de gestió municipal més visitat de la ciutat. Invertir en els nostres artistes és, per tant, i m’atreviria a dir, fins i tot, rendible.
la part humana QUI?
40
No obstant açò, el dia a dia dels artesans fallers és molt més cru: tallers que baixen la persiana per falta de recursos, baixes temeràries, precarietat laboral i una ciutat fantasma fallera que porta anys demanant auxili. Hi ha moltes idees i projectes sobre la taula, alguns d’ells amb poc recorregut real, encara que tots carregats de bones intencions. Però mentre el gremi i les administracions agafen el bou per les banyes hi ha alguna cosa que “els del casal” podem anar fent, i no és una altra cosa que la difondre, divulgar, promoure i visibilitzar la part essencial de la nostra festa i als seus artífexs. Des de la realització d’actes i activitats al llarg de l’any que tinguen com a protagonista a la falla i a l’artista o la utilització dels mitjans de difusió propis de la comissió (llibret, xarxes socials, web i fins i tot les parets del casal) per a donar-los major visibilitat, fins a gestos tan senzills com posar el nom de l’artista ben visible al costat de la seua obra quan esta s’erigix en el carrer, poden ajudar a començar a pal·liar el dèficit d’atenció que pateix la raó principal dels nostres desvetllaments fallers i els seus faedors. Així, mentre ens perdem en discussions estèrils sobre patrimonis i pintes, l’artista Víctor Valero àlies Marc Martell, en el seu xicotet taller del barri de Morvedre restaura dos ninots dels anys 60, realitzats per Vicent Cosí, i idea les seues pròximes creacions, sempre en l’avantguarda estètica però sobretot pel que fa als continguts, amb una profunda i elaborada càrrega pedagògica. No gaire lluny d’allí, en el taller de Fet d’Encàrrec qualsevol cosa és possible. Marisa i Paco, artistes i professors en parts iguals, tan aviat fan una falla o munten una escenografia teatral, com donen una xarrada en la ciutat alemanya de Mainz sobre indústries creatives dins del projecte europeu Carnval Project. En Blasco Ibáñez, en la Facultat de Filologia, Ramón Espinosa desvetla als alumnes el vocabulari del taller de falla compilat per ell mateix
41
durant els seus més de 40 anys de professió. Una mica més lluny, a Algemesí, Joan S. Blanch documenta i dissenya rigorosament la indumentària de finals del segle xix que portaran els protagonistes de la seua última obra, amb un domini de la tècnica a l’abast de molt pocs, mentrimentres a l’altre costat de l’oceà, en Bucaramanga, Toni Fornés ensenya als artistes locals les tècniques empleades en les falles per a reproduir-les en les carrosses del famós carnestoltes que se celebra en esta ciutat colombiana. Este és el vertader patrimoni i visibilitzar-lo està en les nostres mans.
L’artista Josep Almiñana durant la plantà de 2017. Foto Antoni Marzal.
fallajrj 2018
Aitor Sánchez
Gremi d’artistes fallers:
Artesania i indústria davant dels reptes del segle xxi Segons la RAE, la paraula gremi significa «Corporación formada por los maestros, oficiales y aprendices de una misma profesión u oficio, regida por ordenanzas o estatutos especiales», o en una altra accepció «Conjunto de personas que tienen un mismo ejercicio, profesión o estado social». Tal com veiem, quan parlem del gremi d’artistes falleres pareix clar que parlem d’un grup d’artesans que fan falla… però l’eterna polèmica és si tots els que treballen fent falles haurien d’estar agremiats o no es necessari. Hi ha diferents opinions, estan aquells que consideren que tots els artistes falleres haurien d‘estar agremiats, es a dir, han de passar per les proves/examen de qualificació i lluitar de manera conjunta per l’ofici, de manera integrada i integradora. D’altres, pensen que els constructors de falla no necessiten passar per un examen ja que —cada vegada més— molts d’ells provenen del grau universitari de Belles Arts i tenen sobrada acreditació formativa. Esta nova tendència es prou comuna en els joves artesans de la festa, als que cal sumar aquells que s’han tret el títol de FP d’artista
la part humana QUI?
42
Taller d’Alfredo Bernat. Foto L’espolí - Actualitat Fallera.
faller i escenografia. Estes noves veuen en el món faller una eixida laboral, que —dit siga de pas— no es potència des del món universitari. Però… i què fem amb la resta? els que no poden acreditar la seua formació artística, perquè acaben de començar, o porten tota la vida en la professió i són autodidactes? La llei permet a qualsevol persona que pague la seua quota d’autònom i estar al corrent dels impostos exercir la seua activitat laboral, la responsabilitat, doncs, passa pel que contracta, es a dir, la falla. Les comissions han d’assegurar la trajectòria, el currículum i viabilitat de la persona que contracta per plantar el seu monument per no tindre sorpreses el 15 de març… Però a la fi, què fem amb la professió? Ací també hi ha opinions encontrades: estan aquells que consideren que el gremi no-
43
“
… l’eterna polèmica és si tots els que treballen fent falles haurien d’estar agremiats o no es necessari.
”
més ha de vetlar pels seus agremiats, mentre que altres consideren que l’ens ha de lluitar per total la professió i defendre el seu status com a grup de pressió per aconseguir millores de cara a les institucions locals, autonòmiques o nacionals. O tal com di el propi gremi: “Les finalitats són: La representació, defensa i promoció dels interessos econòmics, socials, professionals i culturals
fallajrj 2018
dels seus agremiats. Fomentar la solidaritat, proporcionant i creant serveis comuns de naturalesa assistencial. Programar les accions necessàries per a aconseguir millores socials i econòmiques i organitzar una constant labor formativa i de promoció cultural.”1 L’etern debat pareix que mai tinga fi. Des de la fundació del gremi, abans de la guerra civil, amb l’Associació d’Artistes Fallers i posteriorment amb la fundació del Gremi Artesà d’Artistes Fallers en 1943 la precarietat laboral i les dificultats han sigut una constant amb poques vies de solució. Ja Regino Mas, fundador de l’ens, mestre major del mateix durant 22 anys i promotor de la Ciutat de l’Artista Faller a Benicalap, abocava per una societat forta i resolutiva, però 70 anys després la realitat continua sent molt crua. En el calaix dels projectes queda una renovació i revitalització de la Ciutat Fallera, de les seues naus i accessos (amb les futures oficies de Junta Central), però de moment el consistori ha invertit 43.500 euros en una
1 2
pintura mural en la seua façana més visible. Este fet també ha sigut polèmic, ja que com diu Manolo Andrés Zarapico en Actualidad Fallera: “em sembla una ximpleria, que és molts diners. I ficats a gastar diners en un mural, que li’ls /els hi donen a artistes fallers o relacionats amb l’art faller i que repercutisca en la indústria artesana, tan mal de salut com sempre. Ací s’han gastat 43.500 euros i la repercussió en el nucli artesà em tem que serà poca o cap. Ni els diners repercuteix en els artistes, ni el mural exalta el seu treball, ni gens té a veure amb el que es fa en les naus de la Ciutat; una ciutat que pateix un degoteig imparable d’artistes que emigren cap a polígons millor preparats, de preus més ajustats i millors accessos.”2 Siga com siga, el futur està allà fora i els artistes (agremiats o no) continuen amb la seua precarietat laboral en un món a cavall entre l’artesania i la industrial, que no s’ha recuperat d’una crisi, quan s’ha vist sorprès per una revolució tècnica i de materials en ple segle xxi.
http://www.gremiodeartistasfalleros.es/Historia-Gremio http://www.actualidadfallera.es/es/blog-fallero/6045-estar-a-la-chorrada
la part humana QUI?
44
Imatge del taller faller de Juane Cortell amb els assistents a les IV Xarrades al taller de Tamanycolor. Foto malaltdefalles.
Hernan Mir Serrano Director revista Cendra-Suc de Falles.
Quan xarrar esdevé exercici d’alliberament Si no em falla la memòria, enguany farà cinc anys que van començar les Xarrades al taller de Tamanycolor. Iniciativa aquesta que va iniciar-se amb la humilitat de totes aquelles iniciatives que realment són interessants pel seu plantejament i pel que suposen d’aire fresc a l’ambient faller. L’amfitrió, i mai millor dit, de la iniciativa no n’és un altre que Juane Cortell, artesà faller i artista, seguidor d’una nissaga d’artistes fallers, que van iniciar el seu pare i el seu tio, els germans Cortell de Carcaixent. Des d’una “formació” clàs-
45
fallajrj 2018
sica, Juane va enganxar-se, perquè sí, a la xarxa social (essencialment al Forum Faller Independent) i va compartir amb tants i tants malalts de falles, les milers i milers de fotografies que formen el seu arxiu particular, que s’havia anat formant amb imatges de les pròpies plantades i de les “rondes” falleres realitzades a multitud de poblacions de la província de València i com no al propi Cap i Casal en falles. Juane va obrir així, una finestra que per als “capitolins” va suposar una descoberta i bafada d’aire fresc. El desconeixement de les falles “extramurs” de València era, i és, pràcticament generalitzat, fins el punt de rematar en un menysteniment de les falles que es fan i planten als pobles. Únicament la presència a la ciutat dels mestres borrianencs, uns quants de la Costera (Manolo Blanco, Paco Roca) i el geni de la Ribera, Julio Monterrubio, cobrien el cupo dels artesans foranys. Tal va ser la influència de la imatge compartida per Juane que començarem a descobrir tota una plèiade d’artesans “de tota la vida” que limitaven la seua presència artesanal als pobles amb treballs molt acurats i de molta qualitat. La finestra oberta per Juane va fer que alguns pararem esment en aquestes, les “altres falles” i en la seua visió particular del monument-cadafal-falla.
“
Juane va obrir així, una finestra que per als “capitolins” va suposar una descoberta i bafada d’aire fresc.
la part humana QUI?
”
Ja s’havia generat un corrent de coneixements entre la Ribera i la ciutat, quan Juane va plantejar la primera xarrada al seu obrador només passar les falles de 2014.
El nostre artista, Josep Almiñana, amb una intervenció durant les Xarrades. Foto malaltdefalles.
No van ser molts els que acudiren des de la metròpoli, el que escriu açò el primer que va faltar, malgrat la intenció inicial de participar-hi, però les notícies que ens arribaren d’aquella primera xarrada, gràcies a la crònica del blogger Corredor de Falles, van estimular, encara més, les ganes de participar en molta més gent i així, a la segona convocatòria de l’any 2015, va triplicar el nombre de participants així com augmentà la presència de malalts de falles arribats des del Cap i Casal. Aquelles primeres xerrades van ser reveladores, perquè el nucli de participants era essencialment extramurs del cap i casal. I clar, van ser aclaridores per aquells “capitolins” que s’hi acostàrem a escoltar i aprendre del món de les falles dels pobles. Allà es va ajuntar la classe proletària dels artistes fallers, per dir-ho d’una forma gràfica. Artesans que porten molts anys treballant i esforçant-se per dur endavant una professió, que molts “espectadors” consideren únicament com una expressió artística. No podem negar
46
Un moment de les IV Xarrades al taller de Tamanycolor. Foto malaltdefalles.
que així és tantes vegades, però la realitat supera, i molt, aquesta percepció i l’activitat fallera esdevé una professió artesana, i majoritàriament individualista, constrenyida per la realitat econòmica. Precisament eixa “realitat” econòmica va marcar, i molt, aquestes xerrades, ja que es varen alçar les veus d’aquells que no mai s’havien vist afavorits per la “bombolla” econòmica que al llarg dels anys anteriors havia desencadenat el miratge eufòric d’una falsa economia amb el creixement brutal dels pressupostos per a la confecció de falles. Tot açò havia acabat, com tots sabem, d’una forma traumàtica amb l’esclafit de l’esmentada bombolla per la crisi econòmica mundial. Tant fou així que Corredor de Falles, a la seua Reflexió al voltant de les II xerrades al taller de Tamanycolor, criticà la inacció col·lectiva d’aquells anys, davant de les queixes i laments manifestades al voltant de l’aparició sobtada
47
dels “homes de negre” d’Hisenda i la pujada devastadora de l’IVA al 21%, que van ocupar gran part d’aquestes xerrades del 2015.
“
… l’activitat fallera esdevé una professió artesana […] constrenyida per la realitat econòmica.
”
Si bé el clam de les diferències econòmiques entre uns i altres, artistes fallers tots, va ser un motiu central en aquells primers conciliàbuls, la varietat temàtica va abastar els punts que en qualsevol conversa de falles
fallajrj 2018
Foto de grup de les IV Xarrades al taller de Tamanycolor. Foto malaltdefalles.
sorgixen sense necessitat de plantejar-los prèviament. Ràpidament els premis i els jurats es convertiren en motius centrals de les xerrades. Experiències i fórmules varies s’han exposat públicament en totes i cadascuna de les reunions al taller, si bé no s’ha arribat al punt de trobada comú per a tots els participants. Aquesta varietat de temes ha arribat fins i tot a algunes intervencions, molt recordades, que han situat intel·lectualment als assistents en altres àmbits que generalment no són propis, com ara, la creació i la creativitat en les falles, o l’impuls i la motivació dels fallers per mantindre una trajectòria i una forma de fer, i de ser, particular front a les tendències majoritàries. A la fi la senzillesa i naturalitat del “conductor” de les xerrades, Juane Cortell, així com l’absoluta llibertat per expressar idees, pensaments i conviccions per part de qualsevol dels assistents en nivell d’igualtat, ha fet de les xerrades un esdeveniment que sovint es converteix en una mena d’akelarre on els malalts de falles s’alliberen de les seues deries en acabar falles.
la part humana QUI?
Formalment les xerrades han anat canviant tant en quantitat, com en organització i en estètica. Si la primera va semblar una reunió d’alcoholics anònims asseguts en cercle, segons les pròpies paraules de Juane, la darrera s’assemblava molt més a una junta general d’una nombrosa comissió de falla. Si la primera va ser necessària l’auto-presenta-
“
Altres aspectes també han col·laborat a l’atractiu de les Xerrades…
”
ció prèvia dels parlamentaris, en la darrera ja ens coneixiem tots, o pràcticament tots, fent innecessària la mateixa. Si a la primera, l’obrador de Juane mostrava l’ambient desolat d’un taller abandonat per les falles que poc dies abans havien perit al foc de les
48
flames, a les darreres, estructures psicodèliques de fusta, focus de color i pancartes dissenyades pel mestre Ortifus feien molt més acollidor l’espai obrador.
vessen a les Xerrades. Almenys així, amb el pas del temps conservariem el tresor de la conversa, la discussió i la recerca de respostes a tantes i tantes preguntes que els malalts de falles ens fem i ens farem al voltant de la nostra malaltia.
Pel que fa a les qüestions gastronòmiques, les Xerrades també han anat evolucionant Hem d’aspirar i desitjar, que les i així d’aquell primer pernil Xerrades mantinguen eixe ambidespatxat de forma col·laboent popular, senzill, casolà, que el rativa s’ha passat a sopars seu organitzador, i ànima mater, cada vegada millor preparats ha sabut transmetre a aquesi perfectament servits. El perta assemblea anual que molts Juane Cortell, anfitrió nil no ha faltat, però l’autoguaitem amb expectació. Cert és i promotor de les servici ha passat a la història. que personalment la iniciativa de Xarrades. Foto Altres aspectes també han l’amic Juane Cortell em torna a la malaltdefalles. col·laborat a l’atractiu de les memòria aquella del Forumfalles Xerrades, com ara la iniciatique vam organitzar a la Falla del va solidària per la qual tots els participants Duc de València i que va reunir malalts de faen les mateixes són convidats a aportar lles provinents de tota la ciutat de València i aliments per a donar-los al banc d’aliments de totes les esferes que composen el món de de Carcaixent. les falles. Pocs recorden ara aquella experiènLa darrera innovació ha estat la creació i lliurament del premis Tamanyet d’Or que venen a premiar la llavor desisteresada dels malalts de falles que compartixen les seues experiències falleres amb la resta a través de les xarxes socials. Fent resum, les Xarrades al taller de Tamanycolor han viscut a les seues quatre convocatòries un creixement espectacular, tant en participants com en organització i desenvolupament, convertint-se en una fita esperada només passar la ressaca de falles. Si alguna cosa podriem criticar de les mateixes, podria ser que d’elles no ixen solucions, almenys propostes de solucions per a les deficiències d’esta nostra estimada festa de les falles. Caldria, tal vegada, que algú s’encarregara de posar, negre sobre blanc, les Xerrades, algú que sistemàticament arreplegara totes les iniciatives, propostes, experiències i fins i tot anècdotes, que es
49
“
les Xarrades al taller de Tamanycolor han viscut […] un creixement espectacular
”
cia i tal vegada va ser per la mateixa errada, no tindre qui ni com es convertira en “notari” de tot allò que es va dir, proposar o discutir. El present article hauria de servir per a parar esment en el valor de la iniciativa de Tamanycolor i recolzar, d’alguna manera, la seua conservació formal i l’arxiu de “tot allò que conté”, així tots podrien saber quan xarrar esdevé exercici d’alliberament.
fallajrj 2018
Motles de ninots. Foto Toni Colomina.
Juan Gabriel Figueres
Artista faller, empresari de les falles o professional de les falles?
la part humana QUI?
50
És un dels eterns debats al voltant del món faller. L’artista faller és realment un artista? Un empresari? O un professional? La meua resposta és que hi ha de tot, i m’explicaré diferenciant el que és per a mi cadascun d’ells. L’artista faller és aquell que sap treballar totes les fases del monument faller, i no hi ha massa d’eixe tipus. Principalment, per a mi, un artista faller es diferencia de la resta perquè sap modelar i pintar les seues figures, les dues fases a la vegada, i això no ho poden dir tots. És la persona que està dins d’un taller faller i és polivalent, sap fer de tot i sols subcontracta quan ho necessita, no per costum. I amb açò aprofite per a diferenciar-lo del professional de les falles, que per a mi és aquell que sap treballar diverses falles, però no totes. Per exemple, un professional puga ser un pintor, un modelador, l’escatador… és a dir, podríem dir que és l’operari contractat dins d’un taller faller. Dins d’aquest grup pense que hauríem d’incloure també als guionistes i dissenyadors, ja que fan una feina imprescindible que
51
moltes vegades queda en l’oblit en aquests tipus de definicions. I l’empresari és el que subcontracta o compra. Dit d’una altra manera seria aquell que té un taller faller però que no sap realitzar les tasques de modelatge i pintura. És a dir, no realitza cap tasca artística sinó que sols sap fer les tasques de batalla com l’escatat. A més, es caracteritza per comprar motles per a omplir-los de cartó per tal de realitzar les falles. A banda de comprar motles, si vol fer peces noves, també ha de pagar perquè li modelen, i també necessitarà algú perquè li pinte els seus monuments, ja que si no moltes vegades del seu taller poden eixir vertaders desastres. Actualment, pense que l’artista faller podria estar en perill d’extinció, ja que hi ha més professionals i empresaris fallers que artistes, però per sort s’ha instaurat el Cicle Formatiu d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies, que ajudarà a millorar el sector i a crear els futurs artistes que tindrem en el món faller.
fallajrj 2018
Alejandro Lagarda AdEF - Webmaster d’Un Nou Parot
Artistes fallers 2.0 En els darrers anys, s’ha destacat amb freqüència la presència de tota una nova generació d’artistes fallers —entre els 20-40 anys i especialment aquells vinculats al particular univers de les falles infantils— que suposa tota una veritable pilota d’oxigen davant d’un format que, a nivell plàstic, dóna cada vegada més senyals de trobar-se en un atzucac. El principal tret d’aquest grup d’artistes és que, generalment i al marge de la seua formació superior, tots posseeixen un notable caràcter autodidacta, allunyat ja del tradicional model del mestre-aprenent en el qual la tècnica i el desenvolupament artístic depenia del treball dins de l’organigrama principal d’un taller, per les òbvies raons logístiques i sota la concepció d’un “ofici” que només podia ser après d’una única manera i a través de la pràctica directa, sense les actuals vies de formació específica en l’àmbit de la creativitat fallera. La majoria d’aquests artistes fallers del segle xxi solen ser artistes d’estudi creatiu més que d’un taller en el sentit més tradicional a l’espectre faller, allunyats de les naus i combinant la seua activitat creativa fallera amb altres disciplines, com la il·lustració, el disseny… És la diversificació pròpia de la seua generació, en la qual una mateixa concepció plàstica s’estén a través d’altres formats, amb un ús conscient i cada vegada més creatiu de les xarxes socials.
la part humana QUI?
52
Ricard Balanzá al seu taller. Foto Facebook Ricard Balanzá.
Aquest fenomen, d’altra banda, no és exclusiu de les noves generacions. Autèntics veterans incansables com Víctor Valero / Marc Martell, han sabut adaptar-se sense problemes a l’ús d’aplicacions com Instragram. No obstant açò, els artistes nats dels anys huitante ençà, en general, han crescut al mateix temps que l’expansió d’internet i són perfectament conscients de la imatge que volen crear del seu treball i com aquesta es promociona a través de les xarxes. Artistes joves com Xavi Gurrea (Cap de Suro Estudi), Ricard Balanzá, Sergio Amar, Miguel H, Iván Tortajada, Vicente Domínguez, els germans García Pérez, Ceballos i Sanabria o Marina Puche; són formidables exemples d’eixe nou perfil d’artista que cuida al màxim i contextualitza la imatge d’un producte cultural com és la falla a través de les xarxes socials, on l’estudiada imatge de les seues propostes passa a formar part de l’infinit catàleg creatiu que ofereix internet sense la distinció local de ser “art efímer”.
53
El seu particular món ha saltat de la concepció tradicional del ninot a sèries d’il·lustracions, complements… i fins i tot una espècie de marxandatge que demostra, d’altra banda, l’ampli domini tècnic d’una generació inquieta que, encara que promou la seua condició d’artista faller, accepta sense problemes l’etiqueta de “creatiu” a un nivell general. Els tallers esdevenen una mena de factoria amb un segell ben definit.
“
…tots posseeixen un notable caràcter autodidacta, allunyat ja del tradicional model…
”
fallajrj 2018
d’altra banda, no ha tingut por a trencar les convencions que, en general, han condicionat en gran manera l’esdevenir estètic de les falles.
Taller de Marina Puche. Foto Facebook Marina Puche.
La seua formació, generalment vinculada a les Belles Arts o al Disseny, es combina amb un interès per noves formes d’expressió gràfiques, vinculades sobretot a les noves tecnologies i a l’adaptació, sense complexos, d’ítems o formes procedents de les més diferents fonts. Perquè els tallers i les falles, a la seua manera, també han arribat a la postmodernitat, entesa com l’acceptació —i combinació— de les més diferents influ-
“
els tallers d’aquests artistes 2.0. no deixen de tenir un caràcter marcadament artesanal
”
ències sense cap prejudici; des de la literatura juvenil a la il·lustració, passant pel còmic o els videojocs. Una generació oberta que, a poc a poc, va fugint d’una idea preconcebuda i tancada del que una falla ha de ser i que,
la part humana QUI?
Noció que s’ha traslladat d’igual manera als tallers de la majoria d’artistes joves dedicats a les falles infantils. La no dependència d’una estructura “industrial” o d’un gran equip per a la consecució d’una falla infantil, dota a aquests espais d’un ambient íntim en el qual l’artista controla pràcticament tot el procés amb les seues pròpies mans i on la creativitat vinculada a la falla posseeix un caire autoral que ha permès la fecunda varietat de molts dels seus projectes. Malgrat tractar-se d’una generació, com ja vam dir, unida de manera irremeiable a la tecnologia, els tallers d’aquests artistes 2.0. no deixen de tenir un caràcter marcadament artesanal, on el disseny digital encara no està tan estès com en els projectes grans. Així, artistes com Miguel H —junt a Reyes Pe— o els propis Cap de Suro —per dir-ne dos exemples evidents— juguen amb els materials, les textures, els teixits, els objectes… en una atractiva conjunció d’un caràcter certament vintage i noves i variades plàstiques. Als espais menuts es possible acaronar fins l’ultim detall aquestes obres que poden aplegar a una qualitat notable. Desenvolupament que, d’altra banda, no seria possible sense una llarga llista d’artistes igualment personals que van obrir la porta a un nou camí creatiu en les falles infantils. Noms com el ja citat Víctor Valero, Joan S. Blanch, Vicente Almela o José Manuel Alares; són imprescindibles per tal d’entendre eixa concepció moderna del taller de falla i el desenvolupament d’una creativitat que sempre ha semblat comptar amb més llibertat en el camp de les falles infantils.
54
L’equip del taller faller
55
fallajrj 2018
Sergi Bono
La sala d’espera «Benvinguts a la Sala d’Espera!». Amb aquesta frase, Toni donava la benvinguda tots els matins a la seua colla; la seua família, com li agradava dir a ell. Puntualment, a les 08:00 h del matí, les portalades d’aquella majestuosa Sala d’Espera rebia els seus cirurgians, traumatòlegs, pediatres i resta de membres d’aquell particular centre mèdic. Tots els dies, Toni, el Cap de Serveis generals, feia repàs a totes les tasques encomanades: una cirurgia estètica facial al quiròfan ú, una liposucció al dos, una neteja d’epidermis al tres i així, fins esgotar el llistat que minuciosament havia estat preparant durant tota la setmana. Lluís, el Subcap de Serveis, s’encarregava de supervisar les tasques d’execució. Era la mà dreta de Toni. La mà ferma. Passaven trenta minuts de les huit del matí, i la màquina començava a engegar-se. La manualitat havia deixat pas a l’electrònica i l’art cirurgià, en moltes ocasions, s’havia convertit en una petita plasmatòria del que la maleïda màquina havia dissenyat. Ja res es deixava a l’improvisació. Tot era predictible.
la part humana QUI?
56
Pot ser siga Filomena? Foto Toni Colomina.
A la megafonia de la sala, s’escoltà un avís: “Antoniet, acudisca al quiròfan ú”. Antoniet era un professional exquisit. No alçava el metre cinquanta de terra (per això seguia rebent el mot diminutiu), però les seues mans i la seua destresa amb la ferramenta, feia d’ell, un dels millors traumatòlegs que exercia a tota la Comunitat. Amb el seu poc pèl blanc, la seua cara rodona i el seu caminar parsimoniós, Antoniet s’enfilà cap al quiròfan número ú. Allí, com no, l’esperava Toni. «Pacient de 40 anys, amb clars símptomes d’haver passat hores i hores al mateix lloc, sense moure’s, i amb un evident quadre de tràfic. Antoniet, hi haurà que obrir, netejar la ferida i recompondre els ossos trencats. Tota teua».
57
Aquestes foren les paraules de Toni. No feien falta més. Tot era clar.
“
Passaven trenta minuts de les huit del matí, i la màquina començava a engegar-se.
”
Antoniet, el primer que va fer, fou preguntar-li a la pacient el seu nom, d’on venia i com havia patit aquell maleït accident que l’havia deixada desbaratada. La pacient, no
fallajrj 2018
soltà ni una paraula. El trauma i els nervis del moment no la deixaven articular ni una sola síl·laba. Així que Antoniet, per trencar un poc la tensió del moment, va decidir que es diria Filomena. Així, perquè sí. Mans a la feina, Antoniet començà a netejar totes i cadascuna de les ferides que presentava Filo. Amb molta cura, per no danyar més que aquell maltret cos, i concentrat amb el que duia entre mans, l’alcohol començava a córrer lliurement per cadascun dels indrets de Filomena. Feta la desintoxicació, arribava el moment més delicat per a Antoniet. Serra en mà, començà a perfilar les llesques que havien esclafit amb el trencament, sanejant d’aquesta forma tota la destrossa i donant la seguretat, que una bona placa d’acer aportaria el grau de solidés per a que aquelles extremitats tornaren a ser el que havien sigut els últims quaranta anys. Regle, números, placa, caragols i ossos encolats de nou. La feina estava sent perfecta. Antoniet alçà la vista, contemplant el rostre marcat per l’asfalt de Filo, amb la satisfacció que una vegada més, havia complit amb èxit, la seua part de l’encomana. Al mateix temps, Lluís arribava al quiròfan ú amb la llitera preparada per traslladar Filomena al quiròfan número dos. De nou, per la megafonia de la sala, s’escoltà un avís: «Bernardino, acudisca al quiròfan número dos». Bernardino, o Dino com es feia dir entre els companys, era un professional tímid, de poques paraules, però amb un indubtable gust per l’estètica i la bellesa. Quan Dino arribà al número 2, ja estaven esperant-lo Toni i Lluis, carregats amb Filomena a la llitera. «Pacient de 40 anys, amb clars símptomes d’haver passat hores i hores al mateix lloc, sense
la part humana QUI?
Sala d’operacions. Foto Toni Colomina.
moure’s, i amb un evident quadre de tràfic. Dino, hi haurà que recompondre la cara i les cremades patides a la cama i el braç dret. Tota teua».
“
… començà a perfilar les llesques que havien esclafit…
”
La primera inspecció que Dino feu a Filomena, fou demolidora. Mai en la seua trajectòria, havia vist una bellesa tan esplèndida marcada per un accident tan espantós. La solució no anava a ser fàcil, però no per això, anava a deixar aquella cara i aquelles extremitats sense una bona intervenció.
58
Carregà la xeringa amb aquell líquid miraculós descobert i experimentat pel Dr. Scotts als anys 60 i 70. Aquella toxina botulínica, transformada en eixa textura plàstica tan peculiar, era l’agent principal per redibuixar rostres i extremitat en aquestos casos. Amb molta cura, introduí l’extrem de la xeringa a l’obertura que havia quedat després del seu pas per les mans d’Antoniet i, molt poc a poc, anà introduint la quantitat necessària per tornar a donar el volum i l’aspecte que Dino s’havia imaginat. El modelatge amb les mans d’aquelles noves parts, feien que el treball de Dino, en aquest cas, fora més artesà i imaginatiu que cap altre, donat que Dino, modelava a partir de la seua imaginació. Modelava fins aconseguir el que ell pensava que havia de ser. Malgrat el deteriorament presentat per Filomena, la cirurgia estètica practicada per Dino, havia donat uns grans resultats. Aquella toxina havia aconseguit donar-li forma i volum a unes extremitats, que malauradament, l’havien perdut. De nou, per la megafonia de la sala, s’escoltà un avís: «Toni, acudisca al quiròfan número tres. La pacient està preparada». Ara sí, era el torn de Toni, el Cap de Serveis Generals. Ell era qui donava l’últim toc als pacients: el maquillatge. Toni arribà al quiròfan amb els seus guants eterns, amb els ditets fora. Mai li havia agradat tindre tota la mà coberta, perquè segons deia, perdia sensibilitat. Amb la maleta de maquillatge oberta damunt la taula, Toni observà el rostre i les extremitats recompostes de Filomena. Una bona base, un bon corrector i un adequat pintallavis, deixaria Filo com a nova. De sobte, un somriure baix les seus ulleres de metall, el delatava. Ho havien tornat a aconseguir. Havien tornat a donar vida.
59
Antoniet en plena operació. Foto Toni Colomina.
Vida inert però vida al cap i a la fi. Toni deia que la Sala d’Espera era com un hospital. Sabien crear vida. Sabien com fer-la, i el més important, sabien com retornar-la. A aquell indret, convivien quasi tots els dies de l’any, les mans més artesanes, els pinzells més colorits, les ferramentes més robustes, conformant junt, l’equip mèdic faller més reconegut durant aquella època daurada. Sempre serà recordada com un Sala d’Espera molt especial, on l’olor del riu Serpis i la llum del Mediterrani, confrontaven amb l’entrada a aquell polígon del Real. Malauradament, la Sala d’Espera va veure apagar-se la llum a finals del mes de març de 2005, quan coses de la vida, allò que tantes i tantes vegades havien donat, començà a apagar-se. Salut i Falles, Germans!
fallajrj 2018
la matèria prima amb
QUĂˆ?
el lloc. les quatre parets ON?
60
Foto José Luis Mollà
61
fallajrj 2018
el lloc. les quatre parets ON?
62
Rafa Tortosa Garcia
Primera visita al taller faller
Material per fer falles La primera presa de contacte amb Paco va estar, ja fa molts anys, als quatre cantons del carrer de les tendes. L’artista, amb el seu cavallet, pintava una de les acolorades façanes. Abril i Anna preguntaven que i com pintava aquell quadre. Atrevides, afirmaven que elles també pintaven igual de bé i que algun dia serien també artistes. Coses de la infància. La cosa sembla que anà a més. De fet, ha anat a més. Uns anys després, comentaren als seus pares que volien iniciar-se a fer a falles. Volien provar aquelles tècniques per construir art efímer i tot per complementar els estudis artístics que estaven realitzant. Així que van convèncer el seu pare per què parlara amb aquell home gran que havien vist pintar pels indrets de Xàtiva.
63
fallajrj 2018
Paco esperava les germanes a la porta del taller. L’objectiu d’aquella visita era conèixer de primera mà els materials que calia emprar per confeccionar els cadafals fallers.
“
… afirmaven que elles també pintaven igual de bé i que algun dia serien també artistes.
”
el lloc. les quatre parets ON?
—Hola! Bon dia, passeu, passeu al taller — va convidar l’artista a les xiques. —Hola Paco, de bestreta gràcies per la teua atenció —va dir Abril. —Per on comencem? Què voleu saber? —Ens hem proposat que ens expliques tot allò, respecte als materials, que ens fan falta per obrar una falla —explicà Anna mentre treia una llibreta de la motxilla.
64
65
fallajrj 2018
Val perfecte. Si voleu comencem per la FUSTA. Uns llistons de xop de diversos grossors ens serviran per muntar l’estructura del ninot. Farem sacabutxos per assemblar i unir distintes peces o elements —explicà Paco. —Sacabutxos? Que és això? —va dir Anna. —El sacabutx és una estructura formada per dues parts, amb la característica que una entra sobre l’altra de forma precisa. Així, podem anar conformant les peces i tractar-les de forma separada. I el dia de la plantà les unirem per conformar la composició plantejada. —També tindreu que comprar TATXES —va afegir l’artista. —Tatxes… Què hi són les tatxes? —preguntà Abril.
la matèria prima AMB QUÈ?
“
El cartó […] es feia a una fàbrica de Bunyol, té la característica que es treballa molt bé amb ell quan el banyes i s’endurix sense perdre la forma.
”
66
67
fallajrj 2018
—Són uns claus amb la cabota gran, que amb l’ajuda de la cola, ajuntarem les fustes per formar les estructures dels ninots —va contestar Paco. —I per a fer els ninots, quin material hem de comprar? —va dir Anna. —SI tenim motles podem reproduir-los en CARTÓ. És un especial, que es feia a una fàbrica de Bunyol, té la característica que es treballa molt bé amb ell quan el banyes i s’endurix sense perdre la forma. Si aneu a modelar directament amb el suro blanc necessitareu un cartó més fi. Amb ell cobrireu tot el suro per a conformar una superfície gens porosa. A més a més podeu usar paper
la matèria prima AMB QUÈ?
de periòdic. També és un excel·lent material —va explicar l’home amb l’atenció de les dues germanes. —El SURO BLANC… —va començar a parlar Anna quan la va interrompre Paco. —És el poliestirè expandit, i es ven en planxes de distints grossors i densitats. Si tenim una maqueta prèvia, podem dividirla horitzontalment en centímetres i, segons l’escala estimada, estes franges es correspondran en la reproducció en 5 cm, per exemple, o 10, 20…
68
69
fallajrj 2018
—I la densitat, supose que serà si les boletes de suro estan més compactes o no —apuntà Anna. —Exacte, quan més dens millor acabat tindrà doncs, com bé dius, a l’estar més estretes, deixa una superfície, diguem, més neta. Quan més compacte més car. —I tornant al tema del cartó i el seu pegat. Quins adhesius necessitem? —Afegí Anna. —Amb coles per encolar paper. A les drogueries i tendes de manualitat en trobareu —contestà Paco. —Paco, he llegit que quan ja tens la figura en cartó, cal impregnar-la amb un material que és diu PANET? —Ara ja venen unes pastes ja preparades. Però abans s’usava, com ve dius, el panet, que es feia amb carbonat càlcic i cola de conill. Ho calfàvem en la cuineta i ja la podíem usar. —Cola de conill? Que interessant… —va dir Abril amb cara de curiositat. —Si, és curiós però durant molts anys els artistes fallers l’han utilitzat, i algú encara ho fa, tant o més que el paper del vàter… —Sii? —van dir les dues germanes a la vegada. —Dona! Que els artistes també caguem — va prosseguir Paco amb l’ajuda d’una riallada que també va contagiar a Abril i Anna. —Ah! un altre tema, per escatar necessitarem fulles, veritat? —va comentar Abril. —Efectivament, caldrà tindre distintes FULLES D’ESCATAR dels gramatges més fins.
el lloc. les quatre parets ON?
70
—I el que més m’agrada: pintar! —va dir Abril—. Quina PINTURA s’utilitza per pintar les falles? —Hui en dia les falles es pinten amb pintura plàstica, la qual té la peculiaritat que seca ràpidament. No tindreu problemes en aconseguir-la en qualsevol tenda de pintures. Abans utilitzàvem les pintures a l’oli, sobretot per acabar-les. Els detalls, arrugues, les cares dels ninots… —va comentar Paco—. I no l’oblideu de comprar algun vernís per acabar la figura. Sobretot algun brillant per ressaltar els ulls i els llavis de les figures… —Val, pense que ja ho tenim tot… —va dir Abril.
“
La pintura plàstica té la peculiaritat que seca ràpidament.
”
—A vosaltres, per l’interès… Va, aneu pensant un lema… i ja tindreu mitja falla feta— digué Paco amb caràcter bromista. —A vore que se’ns ocorrix… —va afegir Abril—. Bé Paco, ens veiem. Adéu. —Adéu, xiques, Bon dia! Sort!
—Pense que sí. De totes formes, si teniu dubtes, passeu quan vulgueu i us ensenye tècniques i procediments. —Moltes gràcies Paco, no et molestem més—digué Anna.
71
fallajrj 2018
la ferramenta amb
QUĂˆ?
el lloc. les quatre parets ON?
72
Foto José Luis Mollà
73
fallajrj 2018
Enric Vila
LLIGALL PRIMER
Diccionari «el taller faller»
Introducció L’Acadèmia Valenciana de la Llengua Fallera, segons assenyala la mateixa Llei de Creació, té com una de les seues funcions determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística del valencià al món de les Falles. Però, a banda d’arreplegar la correcta ortografia del mot en concret i de la seua definició acadèmica, en les seues accepcions també farà constar el significat per als protagonistes. Perquè, si la llengua és una convenció dinàmica que es fa i es refà amb els usos de milers de parlants i, especialment, amb la tradició escrita que ens han llegat els nostres escriptors que, al llarg dels segles, l’han usada per a transmetre’ns els seus coneixements, descriure’ns les seues emocions o narrar-nos les seues fantasies, al món de les falles la convenció dinàmica es converteix en convenció només, és a dir, el sig-
la ferramenta AMB QUÈ?
74
nificat de la paraula anirà en consonància amb la conveniència del parlant. La llengua reflectirà el món de les falles amb la percepció subjectiva i fallera que en tenim. El conjunt de coneixements que constitueix un diccionari és fruit d’un esforç col·lectiu acumulat al llarg d’anys de ser faller, i parlar amb fallers, i tindre amics fallers, i tindre amics artistes fallers, i tindre un germà faller, i tindre una dóna fallera, i uns nebots i uns cunyats fallers, i tindre amics no fallers que parlen de falles i… haver d’escriure un article per a un llibre de falles. L’especialitat de l’AVLF (Acadèmia Valenciana de la Llengua Fallera) recau en el fet que vol ser lletra i ànima. Com s’escriu, què vol dir i què vol dir per a diferents tipus d’homo fallerensis. El diccionari tindrà una primera accepció acadèmica i després es farà ressò de diferents accepcions segons el faller que les utilitze, sent la més freqüent la del Faller Ortodox Tradicional, amant de la festa de les Falles, especialment del monument (FOTAMFA), Faller Sabut o Superfaller (FSUF), Persona aliena a les Falles (PAF), en les seus variants, Persona que odia les falles (POF), Persona que odia les «put… i/o/u punyeteres» falles (POPF.), en el seu vessant radical de Persona que odia les «put.. i/o/u punyeteres» falles i només vol que emprenyar el món faller i votar per la seua supressió, juntament amb la llengua que la caracteritza, eliminant així un tret identitari del poble valencià i que determina la nostra manera de ser (Abr. PIFENO -Políticament Incorrecta Flor que Encara No s’ha Obert), en la seua versió extensa. La tasca no ha sigut sempre fàcil i, al llarg del procés d’elaboració de l’obra, s’han hagut de superar diversos esculls. El camí recorregut, amb tot, ha sigut positiu i ha culminat en el resultat que ara presentem, sens dubte perfectible. Tant de bo que aquest diccionari puga ser útil per a tots
75
Ninot agafat per la corriola al taller de Manuel J. Blanco. Foto M. J. Blanco.
els fallers i per a tots aquells que aspiren a conéixer millor la nostra llengua dins l’àmbit de les falles. L’Acadèmia ha volgut separar el diccionari per àmbits fallers. Aquest primer recull experimental vol catalogar algunes paraules que podem usar dins de l’àmbit del Taller Faller o, segons un FOTAMFA, Casa del somnis de cartró pedra.
Definicions bàsiques Artista faller. Professional dotat per a l’art, principalment per a una de les més belles arts, com és la construcció de falles. FOTAMFA. Persona a qui encomanes els teus somnis i en qui diposites les esperances de vore un gran monument al carrer durant la setmana fallera i a qui sols demanes professionalitat, honradesa, gust, que sàpia pin-
fallajrj 2018
tar, modelar, que tinga enginy i gràcia, que t’ajuste el pressupost al màxim i que siga el millor de la contornada i el que vulga posar ell de la seua part. FSUF. Jo conec a un que amb la meitat de preu ens fa el doble de falla. PAF. Vividor del conte. POF/POPF. Vividor del conte i possible infractor d’hisenda (i els fallers també). PIFENO. Ofici a eliminar perquè és germen i es nodreix d’una festa inspirada pel maligne i que cal eliminar. Taller faller. Obrador d’un artista faller on es crea des del principi fins a la fi el monument que serà cremat el dia 19 de març. També es realitzen Fogueres per a Alacant i altres feines artístiques. FOTAMFA. Casa dels somnis de cartró pedra. FSUF. Allà al polígon on alguns van a vore com va la falla i d’on no paren de fer viatges amb el camió, que jo poques vegades he xafat, però quan li lleven el plàstic ja us explicaré tot el que ha de retocar. PAF. Empresa? POF/POPF. Empresa sense ofici ni benefici i tot en negre (i els fallers també). PIFENO. Empresa sense ofici ni benefici i tot en negre (i els fallers també), a eliminar totalment (i els fallers també). Treballadors del taller faller. Equip de professionals del que s’envolta l’artista faller i del qual depén gran part que la seua llavor siga la més satisfactòria possible. FOTAMFA. Element imprescindible en l’elaboració d’un gran monument. Si un artista té un gran equip, el monument serà un gran monument. FSUF. Colla de nacionalitats internacionals per fer-li la tasca bruta a l’artista. PAF/POF/POPF. Aprenents d’un ofici que no té futur (i els fallers tampoc). PIFENO. Aprenents d’un ofici que cal eliminar pel mateix que a les anteriors definicions. Parot —o estai o estot—. Un pal de fusta acabat en forma d’escaire del qual, en temps passats, es penjaven els cresols i ara els flexos. FOTAMFA. Element a partir del qual comença la narració de l’origen romàntic de les falles. FSUF. Com un… Postura tradicio-
la ferramenta AMB QUÈ?
Robot.
nal a la plantà de la falla, sense baixar el llom per tirar de pala.
Definició d’elements indispensables. Ordenats cronològicament pel seu possible ús a la construcció d’un monument. Taula de dibuix. Moble per a dibuixar i esbossar falles. FOTAMFA. El principi de tot. FSUF. Blanc sobre blanc sobre blanc d’on mai seré capaç de traure cap cosa, si de cas ja faran alguna. Llapisseres i retoladors. Utensilis per dibuixar i pintar esbossos fallers. FOTAMFA. Eines per impressionar l’ànima del monument al paper en blanc. FSUF. Amb un sis i un quatre… Ordinador. Màquina electrònica digital que permet gestionar el funcionament del taller, dibuixar i pintar esbossos. Modelar i manipular en 3D les figures i ninots dels cadafals
76
així com controlar les diverses maquinàries de tall i esculpida. FOTAMFA. Eina moderna. Tot el que siga introduir tecnologia per millor el monument serà benvinguda. FSUF. Amb això també ho faig jo. Robot. Màquina automàtica per esculpir un bloc de suro d’acord amb les directrius programades, copiant un model tridimensional establert amb anterioritat. FOTAMFA. Un avanç més, però que cal tindre molta cura amb ell i no permetre acomodar-se la creativitat de l’artista. FSUF. Jo en tinc un rodó per llevar la pols. Escàner 3D. Dispositiu que analitza un objecte o una escena per reunir dades de la seua forma i amb la informació obtinguda es pot usar per a construir models digitals tridimensionals. FOTAMFA. El futur més immediat. Les maquetes comencen a ser reproduccions exactes. FSUF. Amb ell he pogut veure si el primer nét serà xiquet o xiqueta. Màquina de tall. Dispositiu capaç de tallar una làmina del suro blanc d’acord amb les directrius establertes, d’acord amb les directrius establertes mitjançant un dibuix vectorial bidimensional. FOTAMFA. Màquina per fer un trencaclosques gegant. FSUF. Eiiinnn??? Màquina fresadora. Dispositiu capaç de fresar una làmina del suro blanc –o d’altre material– d’acord amb les directrius establertes mitjançant un dibuix vectorial tridimensional. FOTAMFA. Màquina per fer miracles fallers, del no-res ix el ninot que tu et vas imaginar. FSUF. 1a Acc. Eiiinnn??? 2a Acc. Ja sabia jo que les freses eixes tan grans sols es podien fer en màquina, ah no!, que serà per fer batidos de fresa. Màquina d’escatar. Aparell de mà que pot ser lineal, radial o en banda, que ajuda a escatar les distintes capes de material per deixar-les fines i sense bonys. FOTAMFA. Màquina imprescindible per alleugerar una feina diabòlica. FSUF. Fuig, fuig!!
77
Màquina de tall. Taller Xavier Herrero (2010).
Fulles de paper d’escatar. Paper fort proveït d’una capa de pols de vidre o d’arena de quars en una de les seues cares, que s’utilitza per a polir superfícies. FOTAMFA. Eines per fer feines diabòliques. FSUF. Fuiiiiggggg i fuiiiggggg!!!! Serra de cinta o de disc. Ferramenta constituïda per una cadena sense fi d’esclavons tallants, o per un disc d’acer proveït de dents en la seua perifèria per a tallar fusta, ferro i altres matèries dures. FOTAMFA. Aparell al qual no hem d’ arrimar-nos ni farts de vi (sobretot farts de vi). FSUF. Doneu-me-la a mi que no teniu ni idea, mentre conta l’acudit del treballador de la fusteria demanant cinc cerveses. Serrutx, xerrac o serra de fuster o bracera. Serra de fulla d’una certa rigidesa però, alhora, amb una mica de flexibilitat, de forma triangular o trapezial, amb dents en un dels cantells i proveïda d’un mànec que permet
fallajrj 2018
manejar-la amb una sola mà, també pot ser més gran però proveïda d’un arc que uneix les dues parts de la serra. FOTAMFA. Veure Serra de cinta o de disc. FSUF. L’altra encara l’agafe, però tirar de braç…
o d’acer, fixada, formant una T, a un mànec que la travessa per l’ull, per clavar o retirar claus o clavar falques. FOTAMFA. Eina de la qual l’ungla del dit gros encara recorda de manera fefaent. FSUF. Martell.
Filaberquí. Ferramenta per a foradar la qual consisteix en una maneta semicircular o de doble colze, giratòria, en un dels extrems de la qual se subjecta la broca o el perforador i en l’altre hi ha un pom. FOTAMFA. Només pel seu nom ja paga la pena que no desaparega, ja no en queden, veritat??? FSUF. El que utilitzen les botigues per mostres els vestits, no?
Garlopa. Ferramenta de tall allargassada i més gran que la plana, amb un agafador per a la mà, que s’usa per a rebaixar i obrar la fusta. FOTAMFA. Ferramenta sols per a artesans destres. FSUF. Ho he d’explicar?? A la ruta del bacallà a València hi havia a doll.
Cisell. Ferramenta consistent en una barra d’acer acabada per un extrem en un tall i per l’altre en un cap. FOTAMFA. Cisell?? Crec que sí, però no… preguntaré al FSUF. FSUF. Eiinnn? Gúbia. Puntacorrent amb el tall en forma de mitja canya que s’usa per a fer treballs delicats o per a treballar superfícies corbes. FOTAMFA. Einnnn? FSUF. Einnnnnnn? 2a accepció. Eiiiiinnnnnn? Tornavís. Ferramenta constituïda per un mànec i una tija acabada d’una forma adequada perquè, introduïda en la ranura d’un caragol, permeta caragolar-lo o descaragolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió. FOTAMFA. Eina imprescindible al món faller i que no pot faltar en cap casal, de creu o pla. FSUF. Xe, un destornillaor, serà possible, tornavís, tornavís… Tenalles. Ferramenta de metall, format per dos braços encreuats que poden girar al voltant d’un eix comú situat en el seu punt d’encreuament, que serveix per agafar fortament alguna cosa, arrancar-la o tallar-la. FOTAMFA. Eina de les més tradicionals junt amb el martell, que sempre et recorda al dentista. FSUF. Ah, les astenalles!! Martell d’ungla o de cota. Ferramenta (que no instrument) de percussió que consisteix en una cabota de forma allargada, de ferro
la ferramenta AMB QUÈ?
Raspa. Llima de dents grosses i piramidals o còniques que serveix per rebaixar o allisar fusta i altres cossos durs no metàl·lics. FOTAMFA. Cosí germà de les fulles d’escatar. FSUF. Ball típic. Mar. El que li lleves a les sardines. Grapa. Brida de ferro en forma de U que s’inserta per fer una costura provisional del cartró-pedra fins que la cola de fuster de les juntes s’assecava. FOTAMFA. Ferramenta d’ús tecnològic avançat, quasi 4.0. FSUF. I tan avançat. Porritera. Perxa rectangular, feta en fusta, que dóna subjecció a un seguit de cilindres o prismes quadrangulars disposats en bateria, per on s’insereixen els puntals que els ninots porten a la base, com en el sistema de casament de les armadures amb els sacabutxos. FOTAMFA. Cilindre amb tabac. FSUF. Amb tabac i més coses. Raspall de pues. Per treballar el suro. FOTAMFA. Per a Gómez de la Serna, batedor de faquir. FSUF. Per als gossos? Brotxes i pinzells. Utensilis per a pintar, constituït per un feix de pèls o de fibres fixat a l’extrem d’un mànec. FOTAMFA. Ferramenta per donar-li el toc personal a la teua obra. FSUF. Deixeu-me’n un que eixe ninot té un «tocaet». Aerògraf. Recipient anomenat aerògraf proveït d’un dipòsit per a la pintura o el vernís i d’un cilindre d’aire comprimit o bé con-
78
Chris utilitzant la raspa. Foto Antoni Marzal.
nectat a un compressor, que s’utilitza per pintar o per envernissar. FOTAMFA. Eina per pintar de colors plans els ninots del monument, guanyant un muntó de temps, als quals després se’ls pinta els detalls amb els pinzells. FSUF. El que estudia l’aire. Compressor. Màquina destinada a transportar un gas o un vapor des d’un punt a baixa pressió a un altre on la pressió és més elevada, o a elevar la pressió d’un gas o un vapor. FOTAMFA. Element indispensable per pegar-te una «estufaeta» amb la mànega només i llevar-te de damunt les boles de suro abans d’eixir del taller. Arc o fil de nicrom. Resistència que, posada al roig viu, serveix per al tall del suro blanc. FOTAMFA. Màgia pura. FSUF. Arc sí que sé, però nicrom…? Garrotxa o corriola. Per manipular, moure i encaixar grans volums, enganxada a l’es-
79
tructura de la nau. FOTAMFA. Eina que si el teu artista usa sovint al teu monument vol dir que la seua monumentalitat serà envejada al carrer. FSUF. «Caballo grande, ande o no ande».
Fins ací unes paraules bàsiques d’elements que es poden trobar a qualsevol taller d’un artista faller. Podeu comprovar-ho fàcilment anant al taller del vostre artista amb el llibre de JRJ baix del braç i anant preguntant-li per cadascuna d’elles.
Nota Podreu observar que les accepcions usades pels POF, POPF i PIFENO, són mínimes, ja que els coneixements que puguen tenir del món de les falles, i en concret del taller d’un artista faller, són mínims, i sols poden fer referència
fallajrj 2018
a la brutícia que produeixen, al fet que han de pagar més pel reciclatge, que segurament treballaran en negre i que, afortunadament, la majoria ja estan als polígons industrials. Aquestes intervencions academicistes dels POF, POPF i PIFENO són més freqüents als lligalls que fan referencia al «CASAL FALLER», «ACTES DE FALLES», «MONUMENTS FALLERS», «EL FALLER» o «LEGISLACIÓ CIVIL FALLERA», que a poc a poc aniran publicant-se.
Epíleg Els acadèmics no volen deixar de banda aquest lligall i ja estan pensant en les pròximes revisions, on caldrà augmentar el nombre de paraules, perquè està en estudi la inclusió de «Gat de Taller», amb el descobriment d’una nova espècie de felí (qui no ha anat al taller de l’artista i ha hagut d’anar auxant els gats que van caragolant-se per les teues cames); «Ninot Eternum», que sempre que vas en té un, o el clon, els quals veus per tot arreu; «Vestit Kandinsky», típic dels treballadors, o «Aparell de ràdio Sub-Gypsum» (baix algeps en roman paladino), que té tan d’algeps per damunt que sols funciona l’interruptor; o «Bus», boletes universals de suro, que estan per tot arreu i que no hi ha manera de llevar-te-les del damunt fins tres dies després de la visita al taller, «Tint Universal de L’Orinal», que et deixarà emblanquinat els cabells amb tan sols dues sessions i que et durarà fins a la propera visita al perruquer; així com molts altres elements que, de segur, els que xafeu sovint els tallers us heu adonat que els fan únics i dignes de visita.
Reflexió-conclusió A totes les falles trobarem un bon nombre de FOTAMFES I FSUFS, que hauran tingut les seues converses amb un amic PAF, les seues discussions amb el POF o POPF del
la ferramenta AMB QUÈ?
Pintora utilitzant l’aerògraf al taller d’Alfredo Bayona. Foto Jordi Maravilla.
3r pis de l’escala on està ubicat el casal de torn. Finalment, quan un FOTAMFA i FSUF coincideixen al carrer de la seua falla amb un POF i/o POPF, i sols tenim un lleuger UFFFF!!! (onomatopeia d’alleujament), indicadora que quina mala estona hem passat sols amb creuar la mirada, mentre que per l’altra banda del carrer passa un PAF que mira però no veu. Ara bé, tot pot complicar-se quan baixe del cotxe un autèntic PIFENO i la cosa passe de l’UFFFF (onomatopeia d’alleujament), a un PLAFFF (onomatopeia de cop en galta) del PIFENO al FSUF mentre el FOTAMFA l’agafa i el FSUF crida un UIIIIIIII!!! (onomatopeia de «si t’agafe, voràs»), i ràpidament es passa a un IEEEEEEEE, IEEEEEE, IEEEEEE (onomatopeia típicament valenciana d’avís seriós) JA ESTÀ BÉ! del personal assistent, adobat amb un VAAAAAAA (onomatopeia típica de la dona del FSUF i/o FOTAMFA, indicadora de «va,
80
Motles de caps de persones conegudes que romanien al taller dels Germans Colomina. Foto Toni Colomina.
tira cap allà que no paga la pena») CAÚ PER ON HA VINGUT, fent cas, el FOTAMFA I FSUF tiren cap al casal per refrescar el mal gust de gola, el PAF continua xiulant la melodia de pel·lícula de l’oest i guarda el mòbil que tenia preparat per si eixia oportunitat de penjar un gran vídeo a la seua pàgina de Youtube, mentre que els POF,POPF i PIFENO, que no han tingut prou, es dirigeixen decididament també al casal dels fallers per… ai, ai, ai (onomatopeia d’ai, ai)… vore si els queda algun llibre d’enguany on hi havia un diccionari sobre falles i així intentar empatitzar amb el món de les falles. Em perdonareu l’exageració (fins i tot la caricatura) dels personatges i de les definicions utilitzades, en algunes més exagerades que en altres, però és una manera útil i visible d’emfatitzar les diverses postures que hi ha davant el món de les falles, incloent-hi el
81
mateix món de les falles. Tal vegada alguna de les definicions haurà ofès al definidor, res més lluny de la intenció d’aquesta acadèmia però, si així ha sigut, i atenent al que la nostra col·lega d’estudis l’AVL defineix en la seua 2a accepció de la paraula «ofès»: «Molestar-se fortament, amb raó o sense», espere que aquesta vegada siga sense raó i entenga que les falles són sàtira i ironia. Dit açò, espera que aquest diccionari tremendament educatiu arribe, encara que siga per curiositat, als definidors retratats abans, tot partint, evidentment, que la postura de l’acadèmic que signa potser no siga la més correcta, si més no, sí la pròpia, postura assolida després d’un bon grapat d’anys com a faller que ha visitat un altre grapat de tallers fallers i, per tant i a la qual, tampoc cal fer-li molt de cas. Així que us esperem en pròximes edicions.
fallajrj 2018
la ferramenta AMB QUĂˆ?
82
Rafa Tortosa Garcia
Noves tecnologies i creativitat «Als companys que m’ho demanaven els vaig anar explicant com ho havia fet i on havia aconseguit els estris. Això de l’ocultisme no m’ha agradat mai. L’èxit sempre dependrà de la ment humana i de la mà de cadascú, no de les eines emprades». Miguel Santaeulia Núñez
Hui en dia, les falles, romanen en un entorn on es valora l’execució artística dels cadafals fallers. Dins del col·lectiu faller s’ha assumit una tipologia de falla, l’anomenada col·loquialment com clàssica, la qual triomfa a l’hora de contractar el cadafal en temps d’un nouvingut exercici i que ha adquirit la falla tipus o model hegemònic (Lagarda, 2015). Inclús, l’execució de les falles conreen esta tipologia amb la idea de la competitivitat dels premis, atès que els jurats, elegits pel col·lectiu faller, són afins a la falla clàssica.
83
fallajrj 2018
Esta magnificació de l’aspecte artístic ha deixat en un segon lloc l’execució crítica, amb tot allò de la sàtira i l’humorisme, així com la part creativa i intel·lectual dels cadafals fallers. El valor creatiu desapareix davant altres factors puntuables: risc, volum, acabat, pintura, modelatge i atreviment sobrepassen les idees i novetats. Em crea dubte allò de l’atreviment, atès que no sé ben cert a què es referix. M’agradaria que fóra amb el que plantegem: atreviment en la creativitat.
de Belles Arts o en estudis de disseny ha fet que els conceptes teòrics de l’art estiguen pràcticament assumits amb poder abordar nous estils, molts d’ells amb un segell personal inqüestionable, i el més important, que estos estils comencen a ser acceptats per la massa fallera. La creativitat i atreviment d’estos artistes fallers es veu reflectida no només als cadafals sinó en qualsevulla creació artística generada sense tindre en compte el suport a utilitzar.
Al cap i a la fi, si volem que les falles siguen art, cal pensar en valorar la creativitat, l’aportació i concepció de noves idees, temàtiques i, en definitiva, valorar l’atreviment en conformar l’obra d’art. I en certa mesura s’està aconseguint amb l’entrada de nous artistes fallers —principalment en productors de falles infantils—, provinents d’estudis reglats. El seu pas per la llicenciatura
“
… si volem que les falles siguen art, cal […] valorar la creativitat…
”
Dibuix de José Gallego del ninot Bubulú pertanyent al cadafal Commedia (Toni Pérez, Na Jordana, 2017). Llibre Na Jordana 2017.
la ferramenta AMB QUÈ?
84
A propòsit d’esta reflexió, cal dir que els vertaders artistes fallers, aquells que a banda de ser capaços d’assumir per complet tot el procés constructiu dels cadafals, són capaços de ser creatius, de conformar la idea i concepció d’una obra efímera. Pocs dels considerats artistes fallers estan preparats per escometre la fase preliminar, que n’és imprescindible i fonamental. Per consegüent, caldria revisar la definició d’artista faller en discriminació amb artesà, constructor o director de taller, per exemple. En un altre ordre de coses, encara que en relació a tot allò esmentat, hi ha un debat amb l’aparició de les noves tecnologies i la facilitat en què qualsevol pot fer una falla. És evident que les noves tecnologies —digitals, mecàniques i electròniques— faciliten el procés constructiu, sobretot a aquells professionals o amateurs que no tenen assumides les funcions imprescindibles, on cal destacar la del modelatge. Les noves tecnologies cal considerar-les, i així ho són, com unes eines de treball que ajuden a optimitzar el procés constructiu a més de mecanitzar-lo i, per què no, millorar-lo. Grapadores i clavadores, màquines d’escatar, pistoles d’aerografia… són exemples de maquinària que han contribuït a millorar la tasca d’obrar falles.
“
Pocs dels considerats artistes fallers estan preparats per escometre la fase preliminar, que n’és imprescindible i fonamental 85
”
Digitalització de la maqueta del ninot Bubulú a través d’un escàner de llum estructurada. Foto Rafa Tortosa – Global Geomática.
Però l’aparició de maquinària per poder manipular les planxes de porexpan i transformar-lo en figures és un fet que va canviar per complet la tasca del taller. L’ús de màquines termo-talladores i de fresadores als obradors, hui en dia, és un fet. Qui anava dir, fa uns anys, que els ordinadors serien una ferramenta clau per als artistes fallers, aquells que gestionen a les termo-talladores indicant-li les coordenades bidimensionals de cadascun dels punts de la línia de tall, la qual es traçada per la placa de suro mitjançant un fil calent. El constant avanç tecnològic en què vivim, ha fet que esta maquinària, en cert sentit, quede obsoleta i siga, en alguns tallers, reemplaçada per una fresadora, la qual esculpix de forma tridimensional, a mode de baix relleu, i substituint el fil calent per una broca dirigida per unes guies que la fan posicionar-se en cada punt de la planxa de suro d’acord a una profunditat indicada. El grossor de la broca és inversament proporcional al temps d’execució, ja que la matriu a recórrer serà més densa —més punts que brocar la profunditat— i el temps de fresat augmentarà.
fallajrj 2018
Model digital del ninot Bubulú. Podem observar la malla tridimensional conformada per milers de triangles. Arxiu Global Geomática
Tot este procés mecànic té un origen digital, ja que les dades geomètriques de qualsevol ninot o peça a tallar estan gravades en arxius digitals. El procediment té l’origen en un model 3D de la malla de la superfície que conforma geomètricament la figura, el qual pot ser obtingut a través d’un digitalitzador o mitjançant un procés de modelatge digital. L’ús de l’escàner 3D també ha provocat una revolució dels tallers fallers ja que en pocs minuts pots obtindre una còpia digital de la figura. L’escàner resulta ser un digitalitzador capaç d’obtindre la geometria de la superfície d’un objecte mitjançant l’ús de tecnologies làser —calcula la distància entre l’aparell i la intersecció del raig amb la superfície— o l’ús de tècniques fotogramètriques que tenen la capacitat de compondre un model tridimensional de l’objecte a partir d’imatges que l’acaparen totalment. Estes imatges són obtingudes de forma seqüencial o des dels fotogrames obtinguts per una càmera de video amb l’ús de patrons. És interessant ressaltar la llavor de l’escàner dins d’un taller faller. Apart de l’escaneig de 1
maquetes per a una reproducció a major escala, es poden digitalitzar ninots modelats i poden ser reproduïts amb les mateixes o distintes dimensions. També suggeridor és l’escaneig de motles antics1, amb la digitalització de cadascuna de les parts i la posterior reconstrucció digital d’este negatiu així com la immediata obtenció del model digital del positiu. Este procés de documentació geomètrica entre dins dels paràmetres de la conservació patrimonial en el cas de motles antics o davant la possibilitat de la seua destrucció. A més a més, substitueix l’espai físic pel digital. Cas que l’artista faller té la capacitat d’esculpir i s’atreveix a aprendre un programa informàtic que substituix els utensilis de modelar per una tauleta tàctil, pot obtindre un model tridimensional a la seua pantalla de l’ordinador. El programa Zbrush és el més habitual entre els artistes fallers i és curiós com la barra de ferramentes és similar a un banc de treball amb els utensilis per modelar: gúbies, espàtules, puntacorrents, ganivets o papers d’escatar.
“
es poden digitalitzar ninots modelats i poden ser reproduïts amb les mateixes o distintes dimensions
”
Obtingut el model digital de l’objecte, cal preparar-lo per a la maquinària de tall. En este procés fem ús de programes que ens deixen escalar el model a les dimensions estimades
És un projecte que estem realitzant durant este 2018.
la ferramenta AMB QUÈ?
86
Model digital del ninot Bubulú, al qual li s’han efectuat uns talls horitzontals per seccionar-lo amb una equidistància estimada. Arxiu Global Geomática.
87
fallajrj 2018
Escena amb el ninot Bubulú disposat al cadafal Commedia (Toni Pérez, Na Jordana, 2017). Foto Cendra Digital.
per ser reproduït així com seccionar-lo en talls horitzontals amb una equidistància que coincidix amb el gros de les planxes de suro a emprar. Altres programes, d’acord amb estes seccions, tenen la capacitat d’organitzar estes siluetes dins de les dimensions de les planxes de suro i que, mitjançant iteracions que proven totes les combinacions possibles, calculen el menor nombre de planxes a utilitzar. Establert un arxiu de treball, este és convertit a llenguatge màquina per ser interpretat per la termo-talladora. Cas de tindre la sort d’haver adquirit una màquina fresadora, el model digital, després de ser escalat, és analitzat per un programari que té la capacitat de resoldre el sentit de fresat de la planxa d’acord les característiques de la superfície de l’objecte, o dit d’una altra manera, com si s’apagaren les planxes en la superfície de l’objecte fins completar-la amb la consideració d’usar el
la ferramenta AMB QUÈ?
menor nombre possible de planxes de suro. Completat el trencacaps, les dades són enviades a la fresadora. Este procés digital, que reduïx el temps del procés d’escalat i la definició dels talls, ha substituït un procés manual més entretingut que començava amb l’elaboració d’una maqueta realitzada en escaiola, plastilina o fang. A esta maqueta, descomposta en parts o ninots, se li treia un motle de silicona i es feia un positiu, el qual rebia el nom de maqueta de treball. Amb l’ajuda d’una serra, la maqueta era seccionada amb equidistància d’1 o 2 centímetres, d’acord a l’escala de reproducció, amb la proporció entre el gruix de les seccions obtingudes i les planxes de suro a utilitzar. El perímetre d’estes seccions eren copiades en un paper mil·limetrat per ser disposat en un projector que ampliava la imatge sobre una planxa de suro —assumint l’error d’una projecció cònica—. Amb
88
un retolador es calcava la silueta per ser tallada amb un fil calent disposat en un arc o muntat a una taula. Com dèiem, la presència d’estes tecnologies ha estat, per dir-ho d’alguna forma, criticada amb l’argument de què s’està oblidant el procés artesanal de la confecció de les falles. En certa mesura, caldria fer un anàlisi general de la situació que contemple tot el procés així com la realització d’un altre de caràcter històric. Totes estes crítiques cap a nous aspectes dels tallers dels artistes fallers són pràctiques de defensa per una part del col·lectiu artístic que no vol contemplar este canvi o per part d’una massa fallera que veu perillar el model hegemònic, com una acció més de confondre la tradició amb l’immobilisme (Garcia, 2000: 13), sense cap interés en evolucionar. Respecte al procés creatiu de les falles, la introducció de noves tecnologies s’ha produït amb la implantació d’ordinadors i tota una sèrie de programes informàtics per poder escometre el disseny i relació de projectes de cadafals fallers. És evident que els resultats gràfics són més esplèndids que els tradicionals i, a més a més, durant el procés de confecció la gran quantitat de ferramentes facilita una interacció de prova-error immediata, la qual cosa no és possible amb la metodologia convencional. Programaris d’edició i manipulació d’imatges o de disseny vectorial són els més utilitzats per artistes fallers, dissenyadors i il·lustradors. Tota esta sèrie de programes, al cap i a la fi, ajuden a crear projectes, i en tot cas, el cap de l’artista és qui segueix parint les idees.
“ ”
ara, com abans, el que val més són les idees 89
A tall de conclusió, les noves tecnologies, explicades ací —és un dels motius d’este escrit—, estan a l’abast tant del procés constructiu com el del creatiu però en cap moment estan minvant la qualitat artística de l’obra efímera, ni molt menys en la capacitat creativa i intel·lectual dels artistes fallers. Valga la comparativa amb un escriptor, qui podrà escriure amb l’ajuda d’una ploma estilogràfica, d’un bolígraf de publicitat, d’una màquina d’escriure Olivetti o d’un ordinador i, en cap d’estos formats, la seua capacitat creativa i la riquesa lèxica es vorà minvada, encara que escollirà l’ordinador atès la capacitat de correcció i composició. L’èxit de l’escriptor vindrà determinat, apart de la presentació del llibre que comporte una bona maquetació i disseny, per la qualitat de la seua història. Cloem amb unes paraules del mestre Miguel Santaeulalia d’acord amb que ja no fa anar el llapis ni el paper, ho fa tot amb l’ordinador. Sap que les noves ferramentes faciliten molt la faena, però no ho són tot en la professió de l’artista faller: «ara, com abans, el que val més són les idees, els projectes» (Castelló, 2011: 51).
Bibliografia Garcia, F. (2000): “Falles políticament correctes”, Revista d’Estudis Fallers, núm. 5, pp. 13-15. Lagarda Pérez, A. (2015): “Anotacions per a una teoria de l’art de les falles”. http://unnouparot.hol.es/2015/04/anotacions-per-a-una-teoria-de-lart-de-lesfalles/ [Última consulta: 5 de febrer de 2018] Castelló Lli, J. (2011): “Artistes fallers: el suro que els va canviar la vida”, dins Català, J. I. (coord.): La falla un artefacte tecnològic, Universitat Politècnica de València, València, pp. 50-83.
fallajrj 2018
Foto José Luis Mollà el lloc. les quatre parets ON?
90
el procĂŠs (educatiu)
COM? 91
fallajrj 2018
Maria Belda Sanchis
El procĂŠs constructiu
el procĂŠs (educatiu) COM?
92
93
fallajrj 2018
el procĂŠs (educatiu) COM?
94
95
fallajrj 2018
Jordi Maravilla Herraiz Administrador del Blog Corredor de Falles
Didàctica del procés de modelat en suro La història dels materials de les falles, no deixa de rodar, cera, cartó, polièster, etc.. han anat utilitzant-se i en l’actualitat el majoritàriament utilitzat per la majoria d`obradors, és el poliestirè expandit o suro blanc. Sembla que fou Miquel Santaeulalia Núñez el 1984 el primer que portà un grup realitzat amb dit material a l’Exposició del Ninot de València, el lema era El fantasma de la renda, una primera prova amb la Falla Bailèn- Xàtiva, que no va transcendir als mitjans de comunicació analògics de l'època. El que sí ho va fer fou Amb la poli en els talons del mateix artista, que resultà guanyador del Ninot Indultat de les Falles de València de 1995, un grup que anava dins d'Ací és Hollywood que aconseguí el 1r premi i el 1r d’enginy i gràcia de la secció especial per a la Falla Na Jordana, cadafal que commemorava el centenari del cinema i estava coronat per uns grans germans Lumiere. Com afirmava Rafa Tortosa a Suro blanc vs. Cartó pedra. El guanyador és… el fum negre dins el llibret de la Falla Ferroviària 2017 de Xàtiva, el canvi respecte els anteriors materials,
el procés (educatiu) COM?
96
és que s’han establert diverses tecnologies i metodologies per tal d’esculpir sobre el suro blanc als obradors fallers. Per tant es pot dir que la introducció d’aquest material ha sigut capaç d’introduir i aplicar noves tecnologies en un camp considerat com artesà i artístic. L’ús de l’enginyeria inversa amb l’aplicació d’escàners tridimensionals per a la digitalització de maquetes o el modelatge digital per a una posterior reproducció a l’escala estimada, l’aplicació del sistema de plànols acotats en la construcció de figures provinent de la teoria de sistemes de representació de dibuix tècnic o l’ús de la màquina termo-talladora, etc., són part del procés de treball a molts tallers fallers. En alguns, fins i tot, compten amb màquines CNC. Dins aquesta Revolució Industrial de l’art de fer falles, podríem establir diferents passes per al modelat en suro:
Fase 0 Com a pròleg, s'hauria de fer el treball de disseny a l'ordinador, procés inevitable al qual seguiria el d'escalat, per tal de dotar de mides reals tant al conjunt, com a les diferents peces que van a integrar-les, per tal de donar-li les mides reals que seran posteriorment fresades o tallades. Cal esmentar que abans del suro, les falles de gran pressupost sempre s’havien maquetat per a no tindre problemes d’escala. L’escalat ha reduït molts problemes i maldecaps a l’hora de fer càlculs posteriors.
Fase 1 Es procedeix a tallar les peces prèviament dissenyades a l'ordinador. Aquesta fase no es realitza a tots els tallers, ja que no tots tenen la fresadora i, fins i tot, hi ha alguns especialistes que també han fet falles però
97
Unió de peces.
que ara es dediquen només a realitzar aquesta part del procés.
Fase 2 S’enumeren les peces per a poder saber on va situada cadascuna ja que posteriorment aniran unides com en un gran puzle.
“
s’han establert diverses tecnologies i metodologies per tal d’esculpir sobre el suro blanc als obradors fallers
”
fallajrj 2018
“
Fase 3 S’uneixen les peces mitjançant espuma i, mentre aquesta va eixugant-se, s’assegura tot mitjançant uns ganxos metàl·lics que fan una tasca similar a les grapes.
Es consolidarà la palla d'arròs com a material successori del suro?
”
Fase 4 Es munten els diferents ninots o elements com un puzle per a saber on va situada cada peça i comprovar que el resultat és el correcte. Una vegada s’ha comprovat que totes les peces s’havien col·locat adequadament es passa a fer l’esquelet de fusta d’eixe ninot o element sobre el qual es muntaran definitivament totes les peces que configuraran eixe ninot o element del cadafal. Dins de l’esquelet hem de distingir els cabirons o fustes adjacents que reforcen la torre principal vertical que és la que suporta la majoria de pes, ja que segons la força de gravetat aquest tendeix a baixar de dalt a baix de forma vertical.
gada eixut, serà de nou escatat. Tant les passades de gotejat com les corresponents escatades dependran del taller, estil de l’artista, pressupost, temps, etc., posem com a terme mitjà entre quatre o cinc. En realitat aquesta fase, superada ja la de l'empaperat, podria ja considerar-se més que de modelat, d’una intermèdia o de pre-pintura.
Fase 8
S’escaten les superfícies dels ninots o elements ja muntats, després és freqüent repassar la superfície amb la pistola d'escuma per repassar les peces, rectificar errades, etc.
S’aplica el fixador el qual fixarà millor el gotelé o gotejat, uniformitzant tota la superfície del ninot o element, evitant posteriors problemes com rotgles massa humits o altres transparents, problemes que, per exemple, en rostres facials poden crear autèntics maldecaps. En algunes falles de baix pressupost s’utilitza cola blanca de fuster rebaixada amb aigua com a fixador mentre que, a la inversa, algun artista de falles de gran pressupost utilitza vernís.
Fase 6
Annexes
S’empapera amb la cola–farina bullida, etc. Aquest element és un dels que han subsistit en el trànsit del cartró al suro, ja que continua utilitzant-se amb el suro.
Fase 7
En alguns casos s’han produït desagradables accidents en desplaçaments de grups de ninots a exposicions o a la mateixa Plantà, per a la qual cosa s’utilitzen materials com plastilina o pasteta de modelar però sempre en parts molt localitzades i d’una mida generalment prou reduïda.
Quan ja s’han eixugats les superfícies empaperades, es procedeix a donar diverses passades de gotelé o gotejat que, una ve-
El taller d’Ivan Martínez Vello, el qual s’ha prestat per poder confeccionar aquest article, també ha col·laborat enguany amb
Fase 5
el procés (educatiu) COM?
98
Primera vegada que s’escata la figura.
Repassant amb la pistola d'escuma.
la Universitat Politècnica de València en la producció del primer ninot fabricat íntegrament amb palla d'arròs en un obrador professional que ha ocupat el seu lloc a l’Exposició del Ninot Infantil de València de les Falles 2018. Es consolidarà la palla d'arròs com a material successori del suro? Apareixerà algun material igualment ecològic però encara més dúctil, resistent i idoni per a la creació de falles? El temps ho dirà però, personalment, tinc la impressió que com a l’Anglaterra del segle xviii amb la màquina de vapor de Watt, açò no ha fet més que començar, però no a Anglaterra, sinó a Tous a l’interior de la Ribera del Xúquer. De moment el Patufet de la Falla infantil Menorca-Bolinches del sector Camins al Grau de València ja ha fet història. Agraïments tant a Ivan Martínez Vello com al seu equip de taller per les seues explicacions i pel seu temps.
99
“
De moment el Patufet de la Falla infantil Menorca-Bolinches del sector Camins al Grau de València ja ha fet història.
”
fallajrj 2018
Maria Belda Sanchis i Ivan Benavent Torregrosa
Propostes didàctiques 1. Llegir una història i escriure el final 2. Dibuixar l’esbós d’un monument i pintar-lo 3. El gat caçant la rata 4. Encreuat 5. Solucionari
el procés (educatiu) COM?
100
1. Història Diuen que les falles no van començar a la par que la vida, conta la llegenda que fa molts molts anys, quan arribava la primavera i amb ella el bon temps, els fusters, treien al carrer les peces defectuoses i els residus de tot un any de feina, per tal de desfer-se d’allò que ja no servia per a res i fer lloc a la fusteria. Una vegada fora, les amuntonaven junt a la resta de deixalles dels veïns i les cremaven donant pas a una nova temporada plena de feina. Arribà un moment en que començaren a vestir amb roba aquelles estructures improvisades i a posar-los caretes que recordaven a qualsevol dels veïns. Així es com es suposa que van nàixer les falles, però bé és cert que les coses han canviat molt des d’aquell moment. Aparegué una nova professió, la d’artista faller, on homes i dones anaren perfeccionant la tècnica i convertint aquelles estructures en monuments als quals se’ls van establir una mena de cartells escrits en vers que acompanyaven als ninots, mitjançant els quals es s’expressaven crítiques, humor o reivindicacions. Tota una tradició que va anar desenvolupant-se i creixent fins a convertir-se en Bé d’Interès Turístic i ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO.
Al 2018, tres segles després, res era igual a aquell moment inicial. Les falles van sofrir canvis, i… Quins canvis! Els artistes fallers portaven ja anys fent la seua feina, però els nous avanços tecnològics havien arribat a la majoria de tallers i, amb ells, les màquines que feien gran part de la feina. A més els materials també canviaren, el cartró-pedra va ser substituït pel suro, la pintura a l’oli que s’utilitzava per a fer els últims detalls va deixar pas al aerògraf, el que coneguem com pintar amb pistola per a difuminar i donar l’aspecte final. Encara que l’essència de la festa fallera es mantenia, al arribar el 15 de març eixien al carrer les obres d’art creades als tallers dels artistes durant tot un any, que lluïen fins al dia 19, nit en la que com marca la tradició s’havien de cremar. Disculpeu!! Si és que amb la presa de contar-vos tot açò, no m’he presentat! Sóc el robot Julià i visc a l’any 3207. Ara el món ha canviat i de la professió dels artistes fallers, els robots ens hem apoderat!! Res més us vull contar però penseu com les falles poden ser si estan a les nostres mans i escriviu el vostre propi final.
Com creus que serà el món faller, a l’any 3207?
101
fallajrj 2018
2. Dibuixa l’esbós: Imagina que eres l’artista faller, dibuixa l’esbós del monument faller que t’agradaría realitzar.
«És l'hora de la pintura, dóna color a la teua creació!»
el procés (educatiu) COM?
102
3. El gat caçant la rata La gran majoria dels artistes fallers tenen gats als seus tallers, aquests encarregats de perseguir i menjar-se als ratolins. Ajuda a aquest gat a trobar el camí correcte per a que puga caçar la seua presa.
4. Encreuat 1. El podem aconseguir als quioscs i junt a la cola, serveixen per donar consistència a cada ninot. 2. Material de color blanc que s’utilitza per a donar forma als ninots. 3. Material que fem servir per fer la base de les peces i els ninots que composen els monuments fallers. 4. Material que ens ajuda a polir i deixar sense arrugues els materials. 5. Material líquid de color blanc que s’ha de mesclar amb aigua mescles amb aigua i que al secar-se es queda dur i transparent. 6. Làmines de diferents grossors i duresa que estan compostes per diverses capes de paper. 7. Persona que dibuixa i dissenya els esbossos i dona forma a les falles. 8. Substància líquida o espessa amb la que se li dona color als ninots.
103
fallajrj 2018
5. Solucionari
el procĂŠs (educatiu) COM?
104
“El taller fallero”. Autor Bellon. Crònica 1929.
105
fallajrj 2018
el RESUL TAT
les falles
el lloc. les quatre parets ON?
106
107
fallajrj 2018
AL TALLER FALLER cadafal gran 2018 Secció Segona Artista Josep Almiñana Garcia Esbós i dibuixos Diego Iglesias Guió Josep Almiñana i Rafa Tortosa
Hui en dia qualsevol pot fer una falla, qualsevol pot ser artista! Xè si, com qualsevol que es compra un dron per a jasequefereldiumenge, podria comprar-se un robot d’estos que fan falles. Et seus a la teua hamaca, agafes la postura més còmoda i engegues el comandament, i voilà! el robot comença a fer el ninot: comença a modelar el suro blanc com si res; empapera tota la superfície amb una facilitat increïble; tira la pasta mitjançant una pistola que porta incorporada mentre a una de les seues mans li rasca l’ouet esquerre a l’artista i amb una altra trau l’aparell per assecar ràpidament la pasteta; l’escatada és espectacular doncs té un sensor làser que detecta la superfície i, amb metodologia dels mínims quadrats, es calcula la millor curvatura i així s’eviten els bonys; amb una rentadeta de la pols superficial amb d’incorporació d’un aspirador el robot comença a pintar, això si, preparant-li els pots en la disposició de cian-magenta-blau-negre-blanc doncs, un canvi de color, donarà resultats inesperats. I tot açò amb dues hores, quinze minuts i trenta-dos segons. Tardaria menys, però fa temps per què l’artista puga pegar una becadeta d’un parell d’hores. Així jo també faig falles! Tots no tenen este meravellós robot—de fet no el té ningú (emoticona de la carassa amb la llengua fora)—, doncs els artistes fallers, els autèntics, encara que s’ajuden amb les noves tecnologies, a l’hora de confeccionar el cadafal faller seguixen basant-se en un procés artesanal, on les mans de l’artista formen una part important, encara que cal considerar el cervell com la part imprescindible per pensar, idear i projectar una falla. De moment els robots no escometen estes tasques. Bo, este sembla que sí! No obstant açò, al taller de l’artista veiem una sèrie d’escenes més quotidianes i més reals on els vertaders artistes, no només els que fan les falles sinó d’altres presents a la política i societat xativina o a les mateixes falles. Artistasos en tenim a cabassades!
les falles EL RESULTAT
108
109
fallajrj 2018
al taller faller Rafa Tortosa Garcia Ivan Benavent Torregrosa
UN ROBOT AL TALLER FALLER... Les noves tecnologies al taller han arribat. L’artista passa els dies a una hamaca tot estovat. Sembla que hui en dia qualsevol pot fer una falla, doncs amb tanta tecnologia... el robot és qui treballa. El taller que estem veient seria, per l’artista, desitjat. La realitat és molt diferent Amb nivells de precarietat. Tallers fallers que romanen per mantindre la tradició, i sembla que no tanquen... doncs menjar és la intenció. I si la falla és l’essència d’unes festes populars... si no cuidem els artistes... Veges tu! Qui farà els cadafals!
les falles EL RESULTAT
110
Tot allò del Patrimoni... als cadafals els protegix, doncs seria del tot idoni cuidar a qui els construix. No cal noves tecnologies ni robots de cent braços, fan falta bones ajudes sense fer fal·laços. Els nostres tallers fallers, plens de suro i borumballa, lloc de fer tots els quefers per construir la falla. Cal parar-se a pensar les idees principals, que no es fàcil realitzar, monuments originals.
Ho dic, per si algú s’ha despitat o algun faller que no te ni idea: les falles al taller, s’han creat i no s’han comprat a l’Ikea. Obrim la porta del taller i anem a vore la realitat, és hora d’eixir al carrer i vore a algun artista aficionat.
111
UN TALLER FALLER EN CREIXEMENT, ÉS EL NOSTRE AJUNTAMENT. No només hi ha artistes dintre dels tallers fallers, si seguim ben bé les pistes en veiem clavats al seus afers. El primer que en ve a la ment, ja que és un gran “artista”, és l’estrela del moment, amb tant “fallón” a la vista.
fallajrj 2018
Tant de càrrec, feina i sou... Ja sembla el seu antecessor! A vore si l’agarra el bou… amb l’alcaldia, el partit i el COR. L’Ajuntament, poc a poc, un taller faller sembla que és. Ja que molts fan el ninot I els altres... no pinten res! No pinten ni les subvencions, ja que es perden pel camí. No es faran actuacions al patrimoni xativí. Dos nous membres al taller sembla que han arribat. Artesà no ha segut l’afer fent ús de l’electricitat.
Una gallina al taller, amb un altaveu a la mà, conta pulles del món faller sense acabar mai desplomà!
ANIMAL AL TALLER, ALTAVEU FALLER O LA GALLINA QUE HO SAP TOT Als tallers fallers solen haver-hi gats, aquells que ajuden a que no hi apareixen, dia si dia no, menuts però grans animals amb cua, quatre potes i bigotets (sí, les rates) disposats a menjar-se tot el cartó de la falla. Doncs nosaltres, com no volen ser como tots —tenim el robot que no té cap artista faller de la contornà— tenim una gallina. No sabem per què la tenim però vaja, cotilla és una estona. Sembla que siga l’altaveu faller amb totes les notícies de la ciutat i del món faller.
les falles EL RESULTAT
La gallina sembla ser com el Kike Roselló, Emet des del taller faller tota mena d’informació. De tot s’ha d’assabentar, que si falles o política. Només sap que xafardejar, i, si té temps, fa crítica. Sap quant es gasten les falles... i si tal fallera ha lligat... I sap de totes les novies que al Roger li han assignat. Fins i tot ja sap el lloc que Cris tindrà a la llista. I no en parlem del Bloc sinó del partit socialista.
112
MUNTAR LA FALLA O MUNTAR UN CIRI? Lena Baraza, clavant bassa Si algú li lleva l’altaveu aquesta és Lena Baraza regidora de Joventut i Falles, una xica amb molta traça. Promou la programació, a la ràdio ella no falla, cursos, tallers i viatges a muntó. Quan té el micro, no calla!! Ara, avisa abans d’anar al curset o activitat. De vegades et presentes i els han anul·lat .
Sacrilegi! Hem pillat a l’artista de la falla amb un soldador a la mà! La falla té ferro! L’artista, com molts polítics pillats conlasmanosenlamasa, ho nega tot. De fet li ha llevat ferro a l’assumpte: «no és el que pareix, o jo no sóc ixe o he agarrat el soldador per pegar-li unes puntaetes de soldadura a les tatxes». I tot indignat afegix «o és que ara les tatxes, perquè siguen de ferro, no van a valer?». Com no entrava en raons, a la fi, l’hem deixat per impossible doncs este artista és capaç de muntar un ciri, situació que ja ens ha passat amb altres artistes com la regidora Pilar Gimeno amb l’intent d’indultar la figura del cadafal plantat a la falla de l’Ajuntament el passat Nadal.
Per què no caiga la falla farem un bona carcassa. Amb fusta i alguna tatxa, el fuster té molta traça. Encara que a algun fuster, amb la careta a la mà, solda, “sense voler”, una fusta un poc cremà. Per què no es desconjunte i reforçar el bastiment, li posa ferro a l’assumpte... i el debat es crea al moment. Amb l’espurnosa acció sembla muntar un ciri: uns lleven ferro a l’acció i altres entren en deliri. “Artistes” que munten un ciri en trobem, segur, a muntó. Alguns busquen el martiri, posant ferro a alguna situació.
113
fallajrj 2018
El ciri muntat i l’àngel penjat Per no posar la figura ja sabeu la que va muntar. La regidora ens assegura, que ferro no en volia posar. Arguments no en tenia per deixar el ninot al taller. El ciri, que s’encenia, fins que l’apagà Roger. A la fi, l’àngel ditxós a la falla fou plantat. L’artista totpoderós evità que fora indultat.
A Torrevella, un ciri han muntat i a Botifarra l’han implicat Li fem un estiró d’orella, als que muntaren un ciri. Són el PP de Torrevella, a un gran estat de deliri. Doncs tenen molta barra, en criticar, en castellà, que la culpa de Botifarra és voler cantar en valencià!
Miquel Alcocer muntà un ciri “sense” voler Tants ciris s’han muntat... que una processó podríem fer. I podem dir amb seguretat que no acudirà Alcocer. Es troba al purgatori decidint qui va l’acte, muntant-los un bon ciri inclús als “amics” del pacte. Xapí, el ciri de la candelària el munta a la casa de la Ferroviària Els amics de l’AFSA un ciri els han muntat. Els han tirat de la casa on feien algun revelat. Xesca tingué bona intenció de fer la Casa de la dona. La forma és la qüestió, de com s’ha ocupat la casona.
les falles EL RESULTAT
114
PINTAR UNA MERDA TAL QUAL Com dèiem abans, qualsevol es convertix en artista faller. Busca a alguna persona que li faça l’esbós de la falla, a una altra que li faça la maqueta i una tercera per què li l’escanege. Crida a un col·lega, que té una màquina de tallar suro que, a canvi d’anar un més a escatar figures, li talle el coronament, peces del qual se les apega ell. Ara toca buscar a algú que li ho acabe de modelar i, ja que fa el viatge, li modele les quatre figures de les escenes. I el fuster, que no li s’oblide, necessita a algú que li monte l’estructura de la falla —es poden acceptar fusters-soldadors (3 emoticones de la carassa amb llargues llàgrimes)—. I la resta sembla que ja s’ho fa ell: empaperar, impregnar i escatar. I com ja no li queden diners, el valent, decideix pintar ell la falla. Sabeu que li passa? Que no “pinta ni una merda”! Així hi ha artistes a cabassades, no només a un taller faller, sinó en totes parts. Hi ha gent que no pinta una merda...
Hui tothom vol ser artista, és una gran professió. Este no entén ni pipa, però ja té contractació. Ens ha fet una confessió: ha parlat amb la cunyada, l’ajudarà amb la confecció, és una dona molt apanyada. Quan es posen a la feina van veient-ho tot més clar, aquest no “pinta una merda”, sols entén d’esmorzar! No ha eixit com esperava i un professional ha de buscar Menut percal té este ara: no té diners per a pagar! Pintar un merda, taronja o verda? Allò de “pintar una merda” també té un altre sentit: alguna persona que perda el poder del seu partit.
115
fallajrj 2018
Qui ja no “pinta una merda” és Sunyer a Compromís la formació taronja i verda de l’executiva la suprimix. Cal que donen la monserga esta gent de Compromís, si volen “pintar una merda”... (Açò tant sols és un avís).
LA FELICITAT DE L’ARTISTA FALLER. SOMNI O REALITAT? No sap si li agarrarà el bou però, si de cas, l’artista faller s’ha portat el llit al taller i, per un temps, “abandona” la família. Amb cara de felicitat agafa el llit cada nit. És tant feliç amb la seua professió que no li importa patir gens ni mica. Vorem si es desperta... Altres seguixen dormint o somiant. Açò si que és un artista amb cara de satisfacció. Voldrà fer la típica sesta o pensarà en la professió? Al taller s’ha instal·lat per fer més hores encara, el llitet ben arreglat perquè la feina no para.
El Museu acabarà tancat, com part del comerç local, cada vegada menys visitat. Despertem! Què açò és real!
Amb tanta hora al taller aquest no s’acosta a casa, hui ha quedat amb el fuster i a la família: carabassa!
Llorente somia i no dorm, el comerç té un malson
Espera un moment, no estarà dormint-se? Qui acabarà el monument, si casi estem a quinze?
Sembla que Lorente ha somiat que va tot de meravella. El comerç posa el forrellat... La vida no és tan bella.
S’adorm la Junta Local, i la reunió sense convocar
Les llicències d’apertura diu que han augmentat. Però, i tots els que tanquen? (Lorente no els ha contat).
Ja sembla la Junta Local que este any està dormida. La secretaria funciona mal i de les reunions algú s’oblida.
Tot es baixar persianes que no tornen a muntar. Lorente li posa ganes... D’estratègia cal canviar!
les falles EL RESULTAT
116
Trobem dormida l’oposició, que de governar no té intenció. Alguns es tapen fins el coll, ja que no els hem vist encara, ni armen cap de soroll ni els hem vist la cara.
El #noésNo a Xàtiva sembla està funcionant amb la campanya de la polsera que l’artista duu penjant.
S’adormen els Populars amb moltes ximpleries: Fitur, pàrquing o dinars.. Ells ja ho feren molts dies!
A les falles sempre present la igualtat entre la gent, cal tindre-ho sempre en ment. i plasmar-ho al monument!
Doncs ja han de despertar i pensar en grans propostes i deixar de criticar al govern de tres potes.
Li farem un homenatge a aquesta dona lluitadora, que ens dona un missatge: modeleu i canvieu la norma!
LES DONES, FENT EL NINOT? NO PERÒ SÍ
I a l’aire la trobem doncs és una gran artista! molts malabars hi farem per què almenys es sostinga.
Xé! Mireu esta artista al taller està treballant, que no us enganye la vista, un ninot està modelant. És ella qui ens informa que les dues mans utilitza i el ninot pren forma i al robot “desautoritza”. Ella i molt poques altres hui en dia trobarem. A pesar de ser més vàlides que alguns artistes presents. Mireu que treballadora i valenta a la vegada, intenta donar-li forma, a la base assentada. On estan les bones bases de la dona i la societat? Caldrà crear-ne d’altres que suporten la igualtat .
117
fallajrj 2018
L’HORA DELS COLORS cadafal Infantil 2018 Secció Segona Artista Ramon Olivares Guió Ivan Benavent i Maria Belda
Què passarà al taller de l’artista faller quan no hi està present? Hi haurà vida més enllà quan arriba la nit i se’n va? Doncs si, si que hi ha, els donyets ens ho han contat, són ells els encarregats de posar-ho tot en marxa i rematar la feina que l’artista no ha acabat. Però bé, ells se’n van quan amaneix i és aleshores quan entra de nou l’artista amb els seus treballadors, i cadascú a la seua feina va. Per començar, un esbós s’ha de dibuixar i d’aquesta manera el fuster podrà construir l’esquelet del monument faller. Un munt d’estructures de fusta que més tard es recobriran de suro, donant forma i volum a cada ninot que conforma el cadafal. Tot això, amb ajuda de l’artista robot que ja sembla un gran polp capaç de fer diverses feines al mateix temps amb tots els seus tentacles. Amb la peça acabada d’eixir de la màquina, arriba el moment d’escatar per tal d’eliminar la matèria sobrant. Quasi quasi acabat, encara tot en blanc, és el moment de barrejar colors fent que amb un esclat boten i caiguen de dalt a baix. Pintura escampada, el sòl de mil colors i tot per terra! La inspiració comença a fluir amb cada tonalitat nova que apareix, però l’hora s’acosta i amb la pressió d’acabar-ho tot abans de la plantà, boig l’artista es pot tornar… Això sí, amb tanta feina acumulada i l’esforç que comporta, a esmorzar s’ha de parar per poder agafar forces i seguir endavant.
les falles EL RESULTAT
118
119
fallajrj 2018
L’HORA DELS COLORS Ivan Benavent i Maria Belda
LA FUSTA L’esquelet del monument Pretén fer aquest fuster. Se’l veu un home content… Farà el que siga menester Fustetes cap amunt, fustetes cap avall. Ara ell està damunt, pareix que faça un ball.
EL SURO POLP I ací està l’artista robot, Que amb dos ulls i mil tentacles, és capaç de crear-ho tot i fer vertaders miracles.
L’ESBÓS De bat a bat obri els ulls, se li ha encés la bombeta, comença el seu dibuix… Què artista la xiqueta! Com dibuixar i esborrar un esbós, que marcarà l’inici per començar la feina que el fuster fa.
les falles EL RESULTAT
Uns engranatges que giren fent funcionar el robot, mentre al taller tots ho miren… açò està fet en un bot.
L’ESCATADA Tot ben polit ha d’estar, és la feina del xiquet, per a poder-ho pintar i que quede tot ben fet.
120
ELS COLORS És el torn del color roig Distintiu de la passió. Si el artista acaba boig, No serà per la pressió. Allà dalt sosté a l’artista El color del sol potent. El groc li dona la pista Per a fer el monument. Blanc i negre mesclarà El nostre artista faller. Un griset perla ell traurà I amb ell ja veurem què fer. De segur que el nostre artista Amb el gris no està pensant, Ens ha donat una pista: l’esmorzar està arribant. El pintor prepara el blau evitant crear morat. Veurem si s’arma un cacau i es perd per algun prat.
L’HORA DE PINTAR Molt més alt ha d’arribar, Concretament a les dotze. L’artista que ha de pintar, Anirà a contrarellotge. És que amb tant de moviment al taller no es pot ni entrar. I ja es respira en l’ambient… Va sent hora d’acabar! Ja s’acosta el compte enrere i l’artista no descansa. Esperem no desespere i la falla es quede en dansa.
L’ARTISTA Després de tant de treball Tot s’envoltarà de flama. S’acomiada amb un badall, l’artista ja en pijama. Els nervis van en augment si la figura es mou, acabarà malament i l’agafarà el bou…
ELS DONYETS L’evolució està a la vista, cada ninot va creixent. Serà cosa de l’artista o la màgia està present? Donyets amb molt de comboi treballen durant la nit, com un gran superheroi, quan l’artista està al llit.
121
fallajrj 2018
el lloc. les quatre parets ON?
122
FALLA nostra la
123
fallajrj 2018
Entrevista
a la fallera major M. Carmen Gramaje García Persona lluitadora, valenta, que sempre tira endavant davant les adversitats i molt familiar. Amb ganes de viure aquest somni que ja ha començat a fer-se realitat.
Com et descriuries? Considere que sóc una persona, oberta, simpàtica i amable amb la gent, però també un poquet renegoneta (rises). Què són per a tu les falles? Una festa immillorable, les falles, per a mi, la millor festa del món. Què et va motivar a que presentares la teua candidatura a fallera major? Tindre tota la meua família en la falla, que això no pensava jo que poguera passar-me mai en la vida. La meua germana, les meues nebodes i els meus nets, i des d’aquest any al meu fill i a la meua nora, sincerament increïble.
Penses que es viuen igual les falles com a Fallera Major que sent fallera de comissió? Jo crec que passar-t’ho bé, t’ho passes igual. Però sent la Fallera Major tens unes responsabilitats que el fan viure les falles d’un altra
la falla NOSTRA
manera, perquè eres la màxima representant de la teua comissió per a eixe exercici.
Sabem que vens d’una família molt fallera, l’any 2013 els teus nebots van tindre l’oportunitat de representar la nostra comissió. Quin consell t’han donat? Ha sigut un consell molt senzill i a la vegada molt important: que disfrute de cada acte al màxim. Creus que tota dona fallera que tinga la il·lusió de ser Fallera Major deuria ser-ho, independentment de la seua edat? Clar que sí! Si sents les falles de tot cor dona igual els anys que tingues, l’estatura, el tallatge, el color, la raça, totes podem ser Falleres Majors.
“ ”
les falles, per a mi, la millor festa del món 124
Aquest any tens l’oportunitat de compartir aquesta aventura amb Carlota, Julio César i Yolanda, com els descriuries? Que dir de la Presi… Yolanda és divertida, simpàtica i molt responsable del seu càrrec. Sempre està pendent de tot i de tots i totes.
“
La veritat és que me tenen enamoradeta els dos.
”
De Julio Cèsar pensava que era un xiquet molt seriós i poc parlador. Però després d’alguns actes que hem pogut fer junts, ja puc dir que estava molt equivocada. És un terratrèmol que no para quiet ni un segon, però és un bombonet de xiquet. Molt afectuós, simpàtic, alegre… m’encanta. De Carlota, podria dir moltes coses, però diré que és una nineta molt bonica, carinyosa, molt dolceta, nervioseta però sempre està rient-se i amb moltes ganes de festa. Disfruta de tots el moments que anem passant, és un amor de xiqueta. La veritat és que me tenen enamoradeta els dos.
Què esperes d’aquest any faller? I de la teua comissió? Passar-m’ho molt bé i disfrutar amb tota la comissió que de segur estaran al meu costat, recolzant-me, com sempre. Descriu en una paraula a la teua comissió. Tots cors. Quin acte és el que més t’agrada i que esperes amb més ganes? Per a mi l’exaltació, que l’espere en moltes ganes, però també amb molts nervis i la baixada de San Josep.
125
Aquest any la nostra comissió compleix 40 anys. Què suposa per a tu ser una de les representants d’aquest exercici? Si ja és un orgull representar a la teua comissió… en el seu aniversari encara millor. Què significa per a tu escoltar les paraules falles i UNESCO? Les falles per a mi són, festa, color, olor, música, emocions… un cúmul de sensacions inacabables. UNESCO, una gran satisfacció per a tot el col·lectiu faller, que una festa tan gran puga ser reconeguda per tot el món.
fallajrj 2018
Després d’uns mesos al càrrec, ja coneixes a les Falleres Majors i Presidents de la resta de comissions de la ciutat, així com a les màximes representants, les seues corts d’honor, acompanyants i la Junta Local Fallera. Què ens podries dir d’ells? Jo pensava que, per la meua edat, estaria més separada d’elles perquè són més jovenetes, doncs no ha sigut així! Des de la FMX Andrea, les dames, la junta i com no les falleres guapetes de les distintes comissions, no me deixen quedar-me arrere, sempre estan pendent de mi. Això ja diu molt de com són totes elles. Són molt festeres, amb ganes de juntar-se cada setmana i en ganes de que vinguen falles per a representar cadascuna a la seua falla i passar-nos-ho molt bé totes juntes.
Si tingueres l’oportunitat de donar les gràcies a alguna persona, a qui seria? Per què?
la falla NOSTRA
En primer lloc, a la meua germana, que és la meua còmplice de tot, i la primera sempre en enterar-se de tot el que me passa. En segon lloc, al meu fill, per estar ahi recolzant-me sempre. I també, com no, a ma mare i a la resta de la meua família.
Des d’aquestes línies et donem l’oportunitat de convidar a la nostra festa a tots els veïns del barri i a la resta de gent, que els diries? Que gaudisquen de la nostra festa però, des de dins, que ens acompanyen tota la setmana fallera i que es contagien de l’olor a pólvora, la música i dels nostres monuments. Finalment, quin és el teu major desig per a aquest any faller? Que no ploga, i disfrutar de cada instant, de cada minut d’aquestes falles en companyia de la meua família, de tota la comissió i de tots vosaltres.
126
Entrevista
a la fallera major infantil Carlota Cuquerella Tortosa Des d’aquestes paraules volem donar-vos a conèixer a la nostra Fallera Major Infantil d’enguany. Carlota té 12 anys, és un xiqueta molt vergonyosa però, quant agafa confiança, no hi ha ningú que la pare. La seua afició per les falles és l’herència de la seua família materna. Els actes que espera amb més il·lusió són l’exaltació i l’ofrena.
Com et descriuries? Em considere una xiqueta molt simpàtica, amiga dels meus amics, alegre, sincera i un poc despistada . Què són per a tu les falles? Per a mi les falles són un sentiment, si ara mateixa tinguera que contar la meua vida no podria descriure-la sense nomenar les falles.
“
Coneixes les falles des de dins i a més fas noves amistats que solen ser per a sempre 127
”
Què et va motivar a que presentares la teua candidatura a Fallera Major Infantil? Era una somni que tenia des de ben menuda, a més al ser la meua germana Fallera Major Infantil en 2014, encara tenia mes ganes de ser la Fallera Major. Penses que es viuen igual les falles com a Fallera Major Infantil, que sent fallera de comissió? No, quant eres la Fallera Major, els actes es viuen amb més intensitat i emoció. Coneixes les falles des de dins i a més fas noves amistats que solen ser per a sempre. Sabem que vens d’una família molt fallera, la teua mare al 1980 i al 1999 i la teua germana major al 2014 van tenir l’oportunitat de representar a la nostra comissió. Quin consell t’han donat?
fallajrj 2018
Les dos m’han dit el mateix; que disfrute de cada acte, que aquest any és un any molt especial i sempre estarà en la meua memòria,que visca cada moment amb molta intensitat, que vaja a tots el llocs que proposen a tots els actes que es programen, ja que com a fallera de comissió no és pot disfrutar tant de les falles .
Creus que tota xiqueta fallera que tinga la il·lusió deuria ser fallera major infantil? Pense que sí, és un somni que es pot complir i sempre t’ajuda a veure les falles d’un altra manera, però sobre tot a conèixer molt el món de les falles .
“
La presentació és l’acte que més m’agrada pel seu significat
”
Aquest any tens l’oportunitat de compartir l’aventura amb Julio César, M. Carmen i Yolanda; com els descriuries? Julio Cèsar: és un xiquet graciós, sempre està al meu costat ajudant-me en tot, ens estem coneixent encara però, de segur que anem a ser molts bons amics, una amistat que m’agradaria que fora per a sempre. M Carmen: Amb Mari Mari m’ho passe superbé, és molt graciosa i sempre està molt atenta de que no falte de res, és com una “mare fallera” per a mi. Yolanda: La meua Presi, amb la seua experiència em dóna molta tranquil·litat, quan anem a qualsevol acte, sempre ho té tot controlat, no se li escapa res. Tots formem un gran equip, i ens ho anem a passar d’allò més bé aquestes falles.
Què esperes d’aquest any faller? I de la teua comissió?
la falla NOSTRA
Aquest 2018 ja és especial per a mi, serà el meu any com a representat de la meua comissió, un càrrec que espere fer bé i que la meua comissió sempre recorde. Espere que la gent disfrute de les falles amb mi, que m’acompanyen a tots el actes, que hi haja germanor fallera, m’agrada que tot el món estiga bé i que no hi hagen mals rotllos, ni dins de la meua comissió ni tampoc amb altres falles. Les falles són 4 dies i són per a disfrutar-les
Descriu en una paraula a la teua comissió. Xicoteta però a la vegada gran comissió. És una comissió molt familiar, en la que me sent com a casa.
Quin acte és el que més t’agrada i esperes amb més ganes? La presentació és l’acte que més m’agrada pel seu significat, la seua solemnitat i pleitesia, pense que és l’acte més emotiu per a una Fallera Major, encara que l’ofrena també és un acte que espere amb il·lusió, encara que he de confessar que m’agraden tots. Aquest any la nostra comissió compleix 40 anys. Què suposa per a tu ser una de les representants d’aquest exercici? Per a mi és molt bonic ser la Fallera Major Infantil d’aquest any, del 40 aniversari, des d’ací voldria donar les gràcies a aquell grup d’amics que va decidir fer una nova falla, entre ells el meu iaio i mon tio Vicent, gràcies a ells hui tenim la nostra falla. Què significa per a tu escoltar les paraules falles i UNESCO? Un orgull que la nostra festa haja sigut declarada Patrimoni de la Humanitat, ens demostra així que el treball que fan els fallers ha tingut la seua recompensa. Després d’uns mesos al càrrec, ja coneixes a les Falleres Fajors i Presidents de la resta de comissions de la ciutat, així com a les màximes representants, corts, acompanyants i Junta Local Fallera. Què ens podries dir d’ells?
128
A la Fallera Major Infantil i a les seues Dames i Acompanyants, ja els coneixia de l’escola. Encara que són més majors que jo, ens hem vist des de ben menuts en el pati. Me porte molt bé en tots ells,amb les falleres de les altres comissions també estic molt a gust. Som un grup de xiquets i xiquetes molt divertits i amb moltes ganes de disfrutar de les falles.
Si tingueres l’oportunitat de donar les gràcies a alguna persona, a qui seria? Perquè? En primer lloc al meu pare, perquè sé que no li fa molta gràcia tot açò de les falles i ha consentit que aquest any siga jo la Fallera Major Infantil de la meua comissió. I a la meua mare que gràcies a ella sóc la persona que sóc, gràcies a ella som falleres i ens agrada tant el món de les falles. També a la meua germana que ha sigut un exemple per a mi tant a nivell personal com a faller. I unes últimes paraules vull dedicar-li-les a
129
la meua iaia que sempre està ahi per a vestir-me, fer-me el monyo de fallera i tot el que es presente, gràcies iaia.
Des d’aquestes línies et donem l’oportunitat de convidar a la nostra festa als xiquets i xiquetes del barri i de les poblacions veïnes, que els diries? “Hola fallers i falleres, amics, veïns del barri, des d’ací vull convidar-vos a tots a que disfruteu de les falles, teniu obertes les portes del nostre casal per a visitar-nos i viure des de dins aquest món de les Falles” Finalment, quin és el teu major desig per a aquest any faller? M’agradaria, encara que no siga el més important, que la meua comissió aquest any guanyarà un bon premi, gaudir cada dia de la festa fallera, conèixer a molta gent, fer noves amistats i per favor, que no ploga Visquen les falles! Visca la falla Joan Ramon Jiménez!
fallajrj 2018
Entrevista
al PRESIDENT INFANTIL Julio Cèsar Ibáñez Rengel Julio Cèsar, és el nostre president infantil, té 11 anys; és un xiquet molt actiu però al mateix temps vergonyós. També ve d’una família molt fallera. L’acte que espera amb més il·lusió és l’ofrena de flors.
Com et descriuries? Tinc 10 anys, sóc un xiquet responsable i un poc tímid. M’agrada molt el futbol i les activitats físiques. També sóc un poquet punxa amb la meua germana. Què són per a tu les falles? Les falles són unes festes molt importants per a mi, són molt divertides i m’ho passe molt bé. Què et va motivar a que presentares la teua candidatura a President Infantil? L’any passat, la meua germana va ser la fallera Major Infantil d’aquesta comissió. Vaig veure com gaudia tant, i tot l’entorn que rodeja a la FMI i el President… És per tot açò, que els meus pares, me van motivar per a que me presentara. Penses que es viuen igual les falles com a President Infantil que sent faller de comissió? No. Com a President es viu d’una forma molt intensa, sobretot als actes.
la falla NOSTRA
Sabem que vens d’una família molt fallera, l’any 1992 la teua tia va ser Fallera Major Infantil de la nostra comissió i al 1999 va tenir el privilegi de ser la màxima representant del col·lectiu faller xativí. A més, la teua germana va ser la nostra Fallera Major Infantil l’any passat, al 2017. Quin consell t’han donat? Tant la meua tia Cristina, com la meua germana, m’han aconsellat que gaudisca molt de tots els actes d’enguany. Perquè aquest any, per a mi, serà molt especial i estic molt motivat en ser el representat infantil d’aquesta comissió.
“
Les falles són unes festes molt importants per a mi 130
”
Creus que tot xiquet faller que tinga la il·lusió deuria ser President Infantil? Crec que és molt especial i es viuen tots el actes d’una forma molt intensa. Per això, crec que si tenen il·lusió de ser president, deurien presentar-se.
Aquest any tens l’oportunitat de compartir aquesta aventura amb Carlota, M Carmen i Yolanda; com les descriuries? Carlota és una xiqueta molt simpàtica, educada i agradable. Té un caràcter molt paregut al meu, a més m’ ho passe genial amb ella. M. Carmen és una persona molt divertida, simpàtica i agradable, sempre està pendent de mi, a més amb ella m’ho passe molt bé.
“
Estic segur que enguany, ens ho passarem molt bé els quatre junts.
”
Yolanda, em dona molts bons consells, sobretot pel que fa al protocol dels actes, a més ella també està sempre pendent de mi. Estic segur que enguany, ens ho passarem molt bé els quatre junts.
Què esperes d’aquest any faller? I de la teua comissió? Espere que siga un any inoblidable i que disfrutaré al màxim d’aquestes falles. També espere que la meua comissió disfrute tant com jo i ho passem genial tots junts. Descriu en una paraula a la teua comissió. Excepcional. Quin acte és el que més t’agrada i esperes amb més ganes?
131
L’ofrena a la Mare de Déu em fa molta il·lusió, és un acte molt emotiu.
Aquest any la nostra comissió compleix 40 anys. Què suposa per a tu ser un dels representants d’aquest exercici? És un honor poder representar a la nostra comissió en un any tant importat com aquest any. Espere, estar a l’atura del càrrec i ser un bon representat de la meua comissió. Què significa per a tu escoltar les paraules falles i UNESCO? Són dos paraules, que a data de hui estan molt relacionades, ja que l’any passat, van declarar les falles Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
fallajrj 2018
Després d’uns mesos al càrrec, ja coneixes a les falleres majors i presidents de la resta de comissions de la ciutat, així com a les màximes representants, corts d’honor, acompanyants i Junta Local Fallera. Què ens podries dir d’ells? En aquestos mesos, he pogut conèixer als Presidents i a les Falleres Majors que m’acompanyaran en gran part dels actes d’enguany. Són tots molt agradables i he fet molt bona lliga amb tots. Estic segur que enguany gaudirem tots un muntó. Serà Genial!!!
Si tingueres l’oportunitat de donar les gràcies a algú, a qui seria? Per què? Sense cap dubte, li donaria les gràcies a tota la meua família, (les meues iaies, les meues ties, oncles i cosins), però en especial als meus pares, ja que sense ells, no podria haver fet realitat el meu somni.
la falla NOSTRA
Des d’aquestes línies et donem l’oportunitat de convidar a la nostra festa als xiquets i xiquetes del barri i de les poblacions veïnes, què els diries? Els diria que les falles, són les millors festes del món. I que en aquesta comissió, tenen les portes obertes. També els diria, que en aquesta comissió es divertiran molt tots junts, que gaudiran amb tots nosaltres d’estes festes meravelloses.
Finalment, quin és el teu major desig per a aquest any faller? Enguany és un any molt especial per a mi, espere ser un bon representant de la meua comissió. I gaudir al màxim d’aquest any amb la companyia de la meua família i la meua comissió.
132
Entrevista
a la recompensa Gema Climent Estrela Té 40 anys, fallera de bressol, ha ostentat diversos càrrecs de gran importància al món de les falles. És una persona compromesa amb la seua comissió, constant i treballadora.
Esperaves que aquest any la teua comissió pensara en tu per a ser la persona a qui se li atorgara la recompensa de la Junta Local Fallera? La veritat és que no. Som molta la gent de la comissió que treballem dia a dia per la festa fallera. Qualsevol de tots s’ho mereix tant com jo. Què vas sentir quan les nostres Falleres Majors van dir el teu nom? Molta alegria. És un moment molt emotiu, quan les recent nomenades Falleres Majors diuen el teu nom. La veritat és que me vaig ficar molt nerviosa, vaig pensar en mon pare, que segur estarà molt orgullós allà on estiga. Ell junt a ma mare han aconseguit que jo estime tant el món de les falles. Què ha significat per a tu rebre aquest reconeixement?
133
“
Ell, junt a ma mare, han aconseguit que jo estime tant el món de les falles
”
És un orgull que la meua comissió pense en mi per a rebre aquest reconeixement del món faller. Tot allò que fem cada dia és per fer la festa més gran. En la Juanra som tots una família que gaudim cada moment al màxim, tant quan estem treballant com quan participem dels principals actes de falles.
fallajrj 2018
Creus que t’ho mereixes? Per què? Com ja he dit abans, qualsevol membre de la comissió és mereixedor d’aquest reconeixement. Som una falla que anem tots a una, tant per a treballar com per a gaudir dels moments d’esbarjo. Cada any ha de ser un faller o fallera la persona que reba la xapeta i aquest any he tingut jo la sort de ser l’afortunada. Si el 19 de març, després de la cremà dels monuments et digueren que el pròxim any no hi ha falles, quina seria la teua reacció? No m’ho creuria. Agafaria el telèfon i començaria a moure a tota la gent per tal de poder plantar una falla al nostre encreuat. Què opines del reconeixement de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO? Crec que és un reconeixement ben merescut. Les falles no sols són una festa per als fallers. Són molt més, són una festa oberta i integradora, una part fonamental de la identitat del valencians i de les seues arrels. Aquest reconeixement ajuda més si cap, a difondre la festa arreu del món i a mantenir les tradicions dels nostres avantpassats. Aquest any és especial per a tu i la teua família. Com esperes que siguen aquestes falles? Sí, aquest any és especial. Al mes de Juliol va nàixer el meu segon fill, Berto. Aquestes seran les seues primeres falles i de segur que seran molt boniques. Juntament amb el meu marit i el meu fill Àngel gaudirem d’uns dies especials amb tota la família fallera. Segur que alguna llagrimeta s’escapa a l’ofrena. És un acte molt especial per a mi, i ara com a mare encara més. Quin any recordes amb més estima? Buff, molts!! Sóc fallera de tota la vida i sempre hi ha alguna cosa que recordes de cada any per diferents motius. Està clar que hi ha alguns anys més que altres, com el 1990 quan vaig ser FMI de la falla, o el 1992 que vaig ser FMI de Xàtiva. Sempre quedaran a la meua memòria. També l’any 2003 quan
la falla NOSTRA
vam celebrar l’aniversari de la nostra comissió. Aquest any ja fa 40 anys, igual que jo!
Sabries descriure en una paraula a la teua comissió? Sens dubte. Família. Si pogueres canviar alguna cosa, què seria el que canviaries? Alguns actes que es celebren i no ens deixen als fallers en molt bon lloc. A la nostra ciutat és treballa molt per millorar la festa i donar una bona imatge, i actes com la visita a les falles no ajuda massa. Sí, als fallers ens agrada la festa, però d’una forma sana. De vegades, les accions d’alguns sectors de fallers no ho fan veure així. Et sembla que hi ha germanor fallera entre les comissions de la ciutat? Creus que es podria millorar? Sí, clar que hi ha germanor. A tots ens agrada que la nostra comissió reba molts premis i reconeixements i per això treballem. Però a la fi tots som amics, ens estimem i estem al costat quan ens necessitem. Dedica’ns unes paraules. Sols donar les gracies a la comissió, tant per haver pensat en mi per a rebre aquest guardó, com per estar al meu costat en tots els moments de la meua vida, en els bons i en els menys bons. Som una gran família i així ho demostrem cada dia.
134
Guardonats Socarrat de Brillants
Socarradet d’Or
Bunyols d’Argent
Yolanda Pérez i Ferri Fco. Manuel Roca i Sanchis
Carlota Cuquerella i Tortosa
Laura Llorens i Palop
Socarradet d’Argent
Bunyols d’Or
Marta Celorrio i Jiménez Paula Adame i Tormo Julio César Ibáñez i Rengel Mireia Pérez i Ferrer Marta Prats i Llopis Salva Prats i Llopis
Julio Rafael Ibáñez i Pont
Socarrat d’Argent José Ciscar i Pla Alexa Gramaje i Victoria
Socarrat de Coure Maria Belda i Sanchis Ivan Benavent i Torregrosa Mikaela Choque i Viroche Judit Martínez i Ariza Rafa Climent i Álvarez Elisabet Barberà i Pérez Víctor Ramón i Barberà José Vicente Ramón i Moreno Miquel Ramón i Barberà Ángel Borreguero i Hervás Delfina Jiménez i Pacheco
135
Socarradet de Coure Alejandro Comeche i Repiso Ainhoa Farçan i Recourt Carlos Alej. Fernández i Albert Carla Llana i Muñoz Alba Martí i Osma Carla Ramírez i Martí Martin Blagovestov i Damy.
Bunyols de Coure Desiré Garcia i Francesc Ángel Barberà i Pardo Nela Borreguero i Domènech Erica Gramaje i Victoria Maria Iborra i Mollà
Distintius d’Or Mark Vila i Lereu
Distintius de Coure Aitor Barberà i Ramón Cesar Cerveró i Ibáñez Dídac Gramaje Llorens
fallajrj 2018
Falleres i Fallers President d’honor
Tresorera
José Sánchez i García
Isabel Gozálbez i Baraza
Fallera Major
Comptadora
M. Carmen Gramaje i García
Gema Climent i Estrela
Presidenta
Vicecomptador
Yolanda Pérez i Ferri
Juan Manuel Carmona i Trujillo
Vicepresident 1r
Delegada de festejos
Jorge Sánchez Tapia
Desirée Garcia i Francés
Vicepresident 2 n
Delegat dels infantils
Fco. Manuel Roca i Sanchis
Ivan Benavent i Torregrosa
Vicepresidenta 3a
Delegada d’activitats diverses
Anna Isabel Calvo i Pastor
Vicepresident 4t Fabian Navarro i Pérez
Secretària Manoli Ibáñez i Casanova
Sotssecretària Maria Belda i Sanchis
la falla NOSTRA
Pedro Gil i Valero
Delegat del casal José Ciscar i Pla
Delegada de les dones i igualtat Cristina Gramaje i García
Delegada de la joventut Mikaela Choque i Viroche
Delegat del foc Luis Llopis i Llopis
Bibliotecari i Arxiver Ivan Sentandreu i Aznar
Subdelegat de festejos Juan José Correas i Díaz
Subdelegada dels infantils Àngela Gil i Borreguero
Subedelegada de festejos Judit Martínez i Ariza
Subdelegat de la joventut Rafa Climent i Álvarez
136
Els menuts de la falla
Vocals Patricia Viñes i Martínez Joan Badenes i Gramaje Elisabet Barbera i Pérez Ángel Barbera i Pardo Ángel Borreguero i Hervás Ángela Borreguero i Hervás Nela Borreguero i Domenech Magda Canet i Borreguero Andrea Cuquerella i Tortosa Verónica Fasanar i Gutierrez Alexa Gramaje i Victoria Erica Gramaje i Victoria Marcos Gramaje i Castelló Ignacio Gómez i Borredà Cristina Ibáñez i Pont M. Nieves Ibáñez i Pont Julio Rafael Ibáñez i Pont Maria Iborra i Mollá Delfina Jiménez i Pacheco Pablo Jornet i Gómez Patricia Jornet i Gómez Elena Lereu i Barberà Jonatan Linveja i Martínez Laura Llorens i Palop Juani Martínez i Patón Julian Mollà i Marinas M. José Moreno i Moreno Tamara Ortega i González Maite Ortega i Martorell Ana Isabel Patón i Calero Victor Ramón i Barberà Miquel Ramón i Barberà José Vicente Ramón i Moreno M. Jesús Rengel i López Andrés Rubio i Elena Marta Sánchez i Gozálbez Florin Stefan i Hurdela Carmina Tapia i Cantero Rafa Tortosai Garcia Maria Soledad Ricart i Tolosa Alba M. Valverde i Grau
137
Fallera Major infantil Carlota Cuquerella i Tortosa
President infantil Julio César Ibáñez i Rengel
Vocals Borja Joan Ansio i Ricart José Vicente Oltra i Ortega Sara Navarro i Ortega Manuel Roca i Ibáñez Borja Ferrús i Pérez Marta Celorrio i Jiménez Elena Abad i Paya Paula Adame i Tormo Naroa Ansio i Ricart Aitor Barberà i Ramón Martin Blagovestov i Damy. Gerard Bolinches i Calvo Adrián Bono i Moreno Rocío Bono i Moreno Alberto Carmona i Lluch César Cervera i Ibáñez Àngel Ciscar i Climent Berto Ciscar i Climent Alejandro Comeche i Repiso Ainhoa Farçan i Recourt Carlos Alej. Fernàndez i Albert Alison Ferrús i Pérez Claudia Fuster i Victoria Carles Fuster i Patón Laura Gil i Borreguero Vega Gramaje i Llorens Dídac Gramaje i Llorens
Erick Gras i Paya Ximo Garcia i Ibáñez Neus Garcia i Ibáñez Maria Jesús Ibañez i Rengel Marta Jiménez i Tomás Carla Llana i Muñoz Adrià Llopis i Pérez Christian Llopis i Pérez Alba Martí i Osma Judit Masip i Lloret Pablo Navarro i Pérez Adriana Pascual i Pla Mireia Pérez i Ferrer Sheila Pérez i Parra Marta Prats i Llopis Salva Prats i Llopis Carla Ramírez i Marti Alexandra Ramon i Barberà Ivan Ramon i Barberà Andreu Rubio i Jornet Oscar Sánchez i Gozálbez Axel Sentandreu i Ortega Patricia Taylor i Beltran Blanca Terol i Lluch Mark Vila i Lereu Gabriela Viñes i Ruiz Dylan Vizquerra i Garcia
fallajrj 2018
RECORD
d’un any Tamara, Maria Jesús, Borja Joan
la falla NOSTRA
138
139
fallajrj 2018
la falla NOSTRA
140
Premis 2017
Premis
Classificacions
Premi Promoció Igualtat de gènere 2n secció tercera falla gran 3r secció segona falla infantil 1r millor llibret de falles Millor Crítica local falles 1r millor puntuació ral·li humorístic 2n enginy i gràcia falles 2n millor decoració monument 2n millor ninot secció segona infantils 2n millor ninot secció tercera 3r carrossa de lloguer cavalcada ninot inf. 3r grup escènic cavalcada Ninot 4t premi Promoció l’ús del valencià Generalitat Valenciana llibre de falles Finalista Premi+Complet al millor llibre de falles
2n millor comparsa ral·li humorístic 3r millor disfressa ral·li humorístic 4t primera part de presentació Sant Agustí 6é millor coberta del llibret de falles 7é millor vehicle ral·li humorístic 9é millor decoració monument infantil 11é millor escena monument 14é enginy i gràcia falles infantils 18é millor grup escènic cavalcada Ninot inf. 18é millor comparsa cavalcada del Ninot inf. Desqualificat premi de cavalcada del ninot
141
fallajrj 2018
Memòria 2017 Isabel Gozálbez Baraza i Cristina Ibáñez Pont
Començava l’exercici faller 2016/2017 al mes d’abril amb la dació de comptes, i Yolanda, com a presidenta, dimitia. S’obria el termini per a presentar candidatures, i de nou Yolanda es tornava a presentar va ser novament elegida per ser la nostra presidenta. Al casal es realitzava el dia 6 de maig la segona Fira d’Abril de la nostra comissió, un dia increïble, en el que vam disfrutar tant majors com xiquets. Començava un nou exercici faller i calia buscar representants per als càrrecs més importants, i el dia 20 de maig per la nit en el casal, coneixíem els noms dels nostres representants
la falla NOSTRA
142
infantils: la Fallera Major Infantil seria la xiqueta Maria Ibáñez i Rengel i el nostre President Infantil Borja Ansio i Ricart. La nostra Fallera Major, Tamara Ortega i González, no va voler deixar a la falla sense representació i va decidir repetir com a Fallera Major un any més. Començaven els actes fallers, el 31 de maig tenia lloc el besamans a la Mare de Déu dels Desemparats a València, on Laura, Josevi i Tamara, acudiren com als nostres representants del 2016 a l’acte. El 15 de juliol s’organitzava la III Festa Eivissenca on els nostres fallers i no fallers passaren una nit genial amb la millor companyia, i tots vestits de blanc, per suposat! Arribava el mes d’agost i el dia de la Patrona de la nostra ciutat Tamara i Laura com a Falleres Majors del 2016 representaven a la nostra comissió en la processó a la Mare de Déu de la Seu.
143
fallajrj 2018
Un any més, la nostra comissió participava en la Fira d’Agost amb el chiringuito on justament el dia 16 d’agost férem una paella firera on tots els fallers vam gaudir d’un dia molt especial tots junts de nou. Arribava el mes de setembre realitzant-se el mig any faller infantil, on tots els xiquets de la nostra comissió passaren una vesprada d’allò més divertida. Una setmana més tard, es celebrava el mig any faller major i la nostra comissió acudia una vegada més, passant una nit tots junts molt agradable i divertida. El dia 23 d’octubre es celebrava la cavalcada del ninot infantil. Es van confeccionar distintes plataformes i Maria s’estrenava com a la nostra Fallera Major Infantil de 2017 amb una carrossa preciosa i acompanyada per tots els xiquets de la comissió. Ens va eixir un dia assolellat, que ens va ajudar a lluir encara més. Una setmana més tard, el dia 29, tenia lloc la Cavalcada del ninot. La nostra comissió participava amb una bona crítica i Tamara, la Fallera Major 2017, repetia amb una carrossa molt bonica . El 31 d’octubre ens tornem ajuntar una vegada més al nostre cassal per a celebrar la nit de Halloween, i de nou vam tindre una terrorífica decoració. Ho passàrem d’allò més bé. El dia 8 de novembre, tenia lloc l’acte d’acomiadament de les Falleres Majors de Xàtiva 2016, i amb el comiat Laura i Josevi deien adéu a un any magnífic. Continuava l’exercici i per fi, un dels moments més esperat per a Tamara, Maria i Borja, el dia del seu nomenament, concretament el dia 19 de novembre. En aquest acte també es va donar a conèixer la recompensa que la Junta Local Fallera atorga a un faller de cada comissió. Aquest any va ser
la falla NOSTRA
144
per a Cristina Gramaje, una fallera amb majúscules. El dia 27 de novembre tenia lloc el playback faller, i els nostres xiquets ens van delectar amb una actuació que res ha d’envejar als grans artistes. Setmanes més tard, tenien lloc altres nomenaments de les nostres comissions germanes, a les que Tamara i Laura assistien com a Falleres Majors de la nostra comissió. En Nadal ens reunírem a la porta de l’Ajuntament per fer entrega als Patges Reials dels joguets per a la campanya Cap xiquet sense joguet on Tamara, Maria, Borja, Yolanda i algú que altre faller, donaren els joguets dels nostres xiquets. Arribava l’últim dia de l’any i decidírem ajuntar-nos tots per donar pas a l’any nou al nostre casal, va ser, sense dubte, una nit molt especial. Ja començat l’any 2017, començava el compte arrere, setmanes de molts nervis. El dia 14 de gener fèiem la nostra presentació on Tamara i Maria radiaven de felicitat per poder fer realitat un somni tan esperat. La presentació va comptar amb dos mantenidores de luxe, les ties de les dos, que ens van emocionar a tots. A continuació vam anar a sopar i després continuàrem
145
fallajrj 2018
la festa fins ben entrada la nit. Les següents setmanes, les nostres Falleres Majors, Tamara i Maria, visitaven els diferents actes de proclamació de les demés comissions de la ciutat. Arribava la proclamació de les Falleres Majors de Xàtiva, el dia 29 de Gener, al Gran Teatre de Xàtiva. I Tamara i Maria lluïen d’una manera molt especial representant a la nostra comissió. Més tard ho celebrarem tots junts amb un vi d’honor. Enguany aquesta presentació molt important per a la nostra comissió. La nostra fallera Patri Viñes era proclamada dama de la Fallera Major de Xàtiva. El dia 4 de febrer tenia lloc el ral·li humorístic faller, on la nostra comissió també participava i enguany vam guanyar el premi a la millor puntuació. Una setmana més tard tenia lloc el ral·li infantil on els nostres menuts feien les proves que cada comissió havia preparat i passaren un matí molt divertit. Després al nostre casal, ens esperava una boníssima paella cuinada pel nostre xef Pedro i els seus ajudants. Un deliciós dinar. El 18 de febrer, després d’haver visitat l’asil, les nostres Falleres Majors participa-
la falla NOSTRA
146
ven en les populars dansades que organitza la falla Murta. El dia 24 de febrer va ser la presentació del nostre llibret Plantar, Plantant, Plantada. Una obra mestra que ens ha donat un moltes alegries. Acabant el mes de febrer el dia 25, tenia lloc l’acte de la Crida per part de les Falleres Majors de Xàtiva i la inauguració de l’exposició del ninot i del Concurs de maquetes. Després de l’acte gaudírem d’un sopar tots junts. Per fi començava el mes de març, el mes de les falles. La Junta Local Fallera va organitzar el II dinar popular de Germanor Fallera on novament ens vam poder divertir tots junts. El dia 12 de març es celebrava el berenar infantil ofert per Maria i Borja. Tots els xiquets acudiren disfressats i es lliuraren els socarradets i distintius infantils. Va ser una vesprada molt completa. Començaven el repartiment del nostre llibret per el barri i es rematava la decoració dels nostres monuments. Els nostres representants van acudir a una entrevista a la Ràdio. Calia preparar-se per a la setmana gran de les festes josefines. Per fi, arribava el dia 15 de març. Vam tindre tot el dia per a preparar el muntatge dels nostres monuments, decorar les falles i riure sense parar. Tots junts ho aconseguírem. Més tard tenia lloc al casal el tradicional sopar de la nit de la plantà, torra de xulles i embotit, per a continuar després amb els nostres monuments. Calia centrar-se ara amb el monument infantil. I a la fi, tot acabat. Era hora d’anar-se’n a dormir. A l’endemà teníem despertà, això si, després de visitar a les nostres comissions germanes i veure els seus monuments.
147
fallajrj 2018
Començava la setmana gran, la setmana fallera i de moment lluïa el sol. El dia 16 de març transcorria amb normalitat. En primer lloc, la despertà i després un bon esmorzar. A continuació la cercavila pel barri i dinar al casal. Començaven els nervis. A les 19 hores, el lliurament de premis, on ens vam aconseguir el primer premi al millor llibret de falla, tercer premi a la carrossa de lloguer infantil. El monument gran va guanyar el segon premi de la secció tercera, i en el monument infantil el tercer premi de la secció segona, bon premi per als nostres xiquets. Per la nit al casal, soparet d’hamburgueses i creïlles i a gaudir de la nit fallera. Al dia següent 17 de març, tenia lloc la visita oficial a les falles, després d’un altre bon esmorzar i el tradicional dinar, ens preparem per fer el recorregut faller. Els fallers anaven acudint per passar-ho d’allò més bé. Tota aquesta diversió es veu any rere any, en totes les fotografies que després mostrem i que ens permeten fer vertaders reportatges. Per la nit, sopàrem pizzes i vam fer festa per damunt de tot. El dia 18 de març, l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, un dia únic i molt especial on les nostres Falleres Majors radiaven felicitat. Per la nit, Tamara, oferia un sopar a tota la comissió i es feia l’intercanvi de regals. Després es repartiren els bunyols i socarrats als guardonats, una nit també molt especial. Arribava l’últim dia de falles, el dia Sant Josep. A les 12h, s’hi celebrava, a l’ermita de Sant Josep, la missa en honor al patró i després la tradicional romeria. Una vegada acabada la processó, vam dinar al casal. En acabant, tots a preparar la nostra particular traca quilomètrica, que any rere any, fem esclatar per tot el nostre barri. En aquest acte la Junta Local Fallera també ens visita. Com sempre, espectacular !! A l’hora de berenar vam preparar la xocolatada amb bunyols de carabassa que, des
la falla NOSTRA
148
de fa uns anys, oferim als menuts i als no tan menuts. Des d’ací gràcies a Carolina i Estefania Payá Rosa, que sempre ens tiren una maneta per fer els boníssims bunyols que després ens mengem tan a gust. Arribava l’hora de dir adéu al monument infantil. Maria i Borja s’acomiadaven de la seua falleta. Començaven a eixir les llagrimetes dels més menuts i dels majors, sobretot de Maria, la nostra Fallera Major Infantil, que deia adéu al seu monument i a tot un any ple de moltíssimes il·lusions. Els més menuts de la nostra comissió la rodejaven mentre estava en flames i cridant vitols molt emocionats. Un poc més tard, però, abans de sopar, Tamara posava punt i final a les falles de 2017 amb la cremà del seu monument. Les llàgrimes inundaven de tristesa el rostre de Tamara i Yolanda… són tantes les sensacions que et venen a la ment… Gràcies a Yolanda, Tamara, Maria i Borja, i a tots els fallers i falleres d’aquesta comissió, que any rere any participeu de la festa fallera. I així poder plasmar en aquestes línies, tots aquests actes i esdeveniments que junts celebrem. Sense cap dubte, unes falles inoblidables. Visquen les falles de 2017!
149
fallajrj 2018
la falla NOSTRA
150
151
fallajrj 2018
La comissió fallera de Joan Ramon Jiménez agraeix la col·laboració de les següents empreses i cases comercials per a la realització de la festa de les falles.
el lloc. les quatre parets ON?
152
GUIA
comercial 153
fallajrj 2018
Hijos de Juan Martínez Pérez Carlos Sarthoo, 1 - Tel. 96 227 47 32 - 46800 XÀTIVA (Valencia)
guia comercial
154
C/ Camí Dos Molins, 5 bajo C Xàtiva Siguenos en Facebook
656976053
TIENDA DE ROPA
155
fallajrj 2018
guia comercial
156
157
fallajrj 2018
guia comercial
158
Tel. 96 204 81 33
C/ Dos Molins, 12 RECIBIMOS ENCARGOS PARA CELEBRACIONES 630 97 65 92 159
fallajrj 2018
VIC@SSEM Asesoría Fiscal, Laboral y Contable C/ Baixada de l’Estació, 31 - 1º - 2ª · Xàtiva Tels. 627 422 751 / 962 283 962
RESERVAS 96 001 23 45 guia comercial
C/ ABEN HAZAM 5 XÀTIVA (VALENCIA) 160
161
fallajrj 2018
guia comercial
162
163
fallajrj 2018
Avda. Pintor Juan Francés Gandia, 2 bajo izq. Tel. 692 390 949 - 46800 XÀTIVA
Móvil: 669 973 752 guia comercial
164
165
fallajrj 2018
guia comercial
166
167
fallajrj 2018
guia comercial
168
962 277 886
169
fallajrj 2018
guia comercial
170
171
fallajrj 2018
guia comercial
172
suministros hostelería
menaje - mobiliario - papel - limpieza Enrique • 695 80 72 60 Avda. Diputación, 41-bajo 46850 L’0LLERIA (Valencia) Apdo. Correos, 27 • Tel. 615 45 90 99 comercial@suministroshostelerosmompo.com www.suministroshostelerosmompo.com
173
fallajrj 2018
guia comercial
174
C/ Dos Molins, nÂş 3 XĂ tiva (Valencia) Tel. 633 131 825 frutasbarranquero@hotmail.com 175
fallajrj 2018
AVD. JAUME I
guia comercial
N.32
176
177
fallajrj 2018
guia comercial
178
PUERTAS AUTOMÁTICAS REPARACIÓN DE MAQUINARIA - SUMINISTROS INDUSTRIALES vicentebeldaramos@hotmail.com
c/ Blai Bellver, 2 bajo 46800 - XÀTIVA
179
Tfno./Fax. 96 228 34 82 Móvil 670 31 42 36
fallajrj 2018
info@ceyoper.es www.ceyoper.es guia comercial
180
181
fallajrj 2018
guia comercial
182
183
fallajrj 2018
Tel. 96 245 60 11 guia comercial
184
185
fallajrj 2018
TOLDOS TERRAZA Y BALCÓN CAPOTAS DECORATIVAS TOLDO CUBREPISCINA César Climent 656 964 187
Exposición: Camí Dos Molins, nº 2 46800 XÀTIVA (Valencia) Tel. 96 227 00 91 www.toldoscliment.com
guia comercial
VENTA Y ALQUILER DE CARPAS TAPIZADO DEL AUTOMÓBIL TOLDOS CAMIÓN Saúl Climent 656 964 186
Taller: Pol. Ind. Meses. P-22 46800 XÀTIVA (Valencia) Tel. 96 228 14 29 E-mail: climent@toldoscliment.com 186
187
fallajrj 2018
guia comercial
188
189
fallajrj 2018
guia comercial
190
191
fallajrj 2018
https://www.facebook.com/fallajuanramonjimenez.xativa/ @FallaJRJ
guia comercial
192
Pinturas Jovira S.A. Ctra Rotgla, CV-563 (N 340). 46815 Llosa de Ranes (Valencia) Spain Tel.: 96 292 40 20 ¡ Fax.: 96 223 00 57 www.jovira.com