Índex
1_ Descripció del projecte de producció 1.1_ Els Tres Porquets, del conte a l’escena 1.2_ Notes de direcció. La nostra proposta Adaptació i dramatúrfia. Félix Albo
1.3_ Calendari de treball
2_ Fitxa Artística i Tècnica
2.1_ Fitxa artística i tècnica
2.2_ Currículums
3_ Previsió d’Explotació 4_ Memòries d’Activitats 5_ Companyia Resident
2
1. Descripció del Projecte de Producció 1.1_ Els Tres Porquets, del conte a l’escena ORIGEN
tercer porquet pot fer front a la pressió aplicada del llop.
La primera història dels Tres Porquets va ser redactada per James Orchard Halliwell en 1849. La història va aparéixer en un llibre anomenat Rimas Populares y cuentos infantiles. No se sap si Halliwell va crear la història o simplement li va arribar d’alguna generació anterior. Halliwell va ser acreditat per, l’autor anglés i company, Joseph Jacobs quan va adaptar la història per a un llibre titulat Cuentos de hadas ingleses. La realitat és que la història és més antiga i sembla que prové de la tradició celta i les seues llegendes.
ELS TRES PORQUETS, ESTUDI DRAMÀTIC Els Tres Porquets és un conte que tracta temes del desenvolupament infantil i també està relacionat amb les diferents etapes maduratives. De manera que no es tractaria de tres porquets, sinó d’un mateix personatge passant per les etapes del desenvolupament. És per això que els primers porquets es comporten amb trets més immadurs, com ho pot ser un xiquet mateix, sense importar-li el seu futur, senten una espècie d’omnipotència, com que tot ho poden superar. No obstant això, el porquet major pot esperar a jugar, té consciència del futur, és observador i fins i tot pot predir correctament la conducta del llop. Per a ell és més necessari altres aspectes abans de la satisfacció mateixa com pot ser la seua seguretat i la dels seus germans.
RESUM DE LA TRAMA El conte dels Tres Porquets ens conta la història de tres germans que s’independitzen i cada u d’ells construeix la seua casa d’un material diferent. El més xicotet la fa de palla, el mitjà de fusta i el més major de maó. A més, cadascú es pren un temps diferent per a realitzar la construcció de la casa. El que treballa amb palla dedica poc temps treballant i passa la resta del temps jugant i relaxant-se. El segon porquet construeix la casa amb palets de fusta i tarda un poc més que el primer, però de nou valora el temps de relaxació. El tercer porquet decideix construir una casa de maó i, això requereix una gran quantitat de temps i esforç. Aquest porquet s’estima més dedicar temps per a construir un habitatge adequat abans que relaxar-se o recrear-se. Quan el llop ferotge arriba a les cases, només la casa de maó del
Les cases que construeixen els tres porquets són símbols de la progre en la història de l’ésser humà: des d’una barraca sense cap estabilitat, passant per una de fusta i arribant, finalment, a la sòlida casa de maons. Reafirmant la idea del recorregut evolutiu en la personalitat del xiquet. El llop ferotge és el perill destructor i salvatge que representa les forces socials, inconscients i devoradores de les quals hem d’aprendre a protegir-nos. En el joc de la faula, s’enllacen el plaer de tindre por i córrer a buscar un refugi on 3
poder salvar-se. Ser atrapat sense ser- plaer i satisfacció es busca respectant lo és el motor de l’acció i el que fa gaudir les demandes de la realitat, aprenent, a al xiquet al poder reconéixer el joc. més, una sèrie de valors. En els Tres Porquets, com succeeix en quasi tots els contes de la tradició oral infantil, trobem, de manera simbòlica, certs missatges que revelen les veritats sobre la vida i la naturalesa humana. El xiquet pot veure el seu reflex en els personatges de la història, pot reviure les aventures que s’assemblen a les seues, fer-se preguntes i desvetllar des de la distància i la seguretat de l’espectador.
L’esforç. Vist d’una manera positiva com a possibilitat d’aprenentatge realitzant tasques que, en un primer moment, no ens abelleix. La solidaritat. Tots s’ajuden quan hi apareix qualsevol perill. Cooperació. Tots s’ajuden a l’hora de fer la construcció de les seues cases.
En la nostra versió del conte Els Tres Porquets, l’acció dramàtica guia la Amb aquesta faula el xiquet compren imaginació i el pensament del xiquet que hem de desposseir-nos de les quant a la seua percepció mateixa nostres primeres maneres d’existència sense dir-li mai el que hauria de fer, si volem transcendir a altres superiors, permetent que el xiquet traga les seues arribant, d’aquesta manera, a una conclusions. transformació en la qual gran part del
4
1.2_ La Nostra Proposta NOTES DE LA DIRECCIÓ
que els talla la seua llibertat i amb el qual s’enfronta cada un dels porquets de Ens endinsem en el món del conte clàssic manera diferent. El més petit amb més dels Tres Porquets. La companyia té ja consciència, menys por i més envalentit. diversos muntatges. Posant en escena El germà mitjà és el més equilibrat, el contes clàssics juguem ja amb l’univers més templet, però també el més vividor. imaginari que compartim amb tots els I, el major dels tres és el més reflexiu, espectadVors i que podem ampliar, caut i anteposa la seguretat a la diversió. profunditzar o inclús modificar. Això és una bona circumstància per a nosaltres, Cada porquet representa les actituds ja que el públic se sol sorprendre no de les edats de l’ésser humà –infància, només en donar vida a personatges adolescència i maduresa–? Els materials coneguts des de la infància, sinó que empren els porquets són l’evolució també davant de les nostres mateixes de la nostra manera de construir –palla, reflexions que hem llançat en cada fusta i maó–? espectacle. Escenificar els contes Amb totes aquestes primeres clàssics és una meravellosa oportunitat preguntes comencem a donar-nos per a estudiar molt bé quins són els seus les nostres respostes. Pensem que missatges amagats en cada línia que, l’autor va decidir, en el seu dia, que els habitualment, passen desapercebuts protagonistes fossen porquets perquè en una lectura ràpida. aquests animals, principalment, quan Així doncs, ens capbussem en aquest són cadells desperten en nosaltres conte buscant totes les possibles molta tendresa. Els porquets són suaus, preguntes que ens podem fer sobre xicotets, rosats i la seua expressió és ell i donant-nos-en les respostes que bastant simpàtica. ens agradaria llançar als assistents. Així mateix, veiem que s’han fet moltes Algunes preguntes són bàsiques, pel·lícules i sèries de dibuixos animats altres més filosòfiques, altres obvies, per a xiquets, on els porquets apareixen algunes empíriques, tal vegada de manera sistemàtica donada la seua algunes són sorprenents, i totes elles efectivitat per a emfatitzar amb ells. imprescindibles. Preguntes com: per De tal manera que és fàcil plasmar en què els protagonistes són porquets?, ells tota eixa part de complaure que quin significat té?, per què l’antagonista tenen els primers anys de la nostra vida és un llop?, què pot simbolitzar?, per i que, principalment, té a veure amb la què viuen en mig del bosc com animals innocència. Els porquets de la faula són salvatges si els porquets sempre alegres, jovials, confiats, entusiastes han viscut en les granges?, de quina i distrets. Tanmateix, el llop, que en el manera viuen aquests animals al bosc?, nostre imaginari és l’animal perfecte per al humanitzar-los estaríem fent una a realitzar el paper d’antagonista, ens metàfora de l’ésser humà?, com seria, suggereix un ésser aguaitat, observador, aleshores, l’ésser humà vivint lliure en el pacient, fort i malhumorat. En aquest bosc sense obligacions? conte veiem –tot i que el llop està dotat Tanmateix, hi ha un perill que els aguaita, de totes aquestes característiques– 5
que no han sigut suficients aquestes particularitats per a poder acabar el seu pla, que és menjar-se als porquets. Amb la qual cosa, podríem concloure afirmant que els “bons” han guanyat al “dolent”.
en treballar, què faríem? Veiem que els porquets ballen, canten, corren, salten, es tomben, respiren, observen i gaudeixen amb cada meravella que els ofereix la naturalesa on una albada és un espectacle, els núvols són formes Es tracta d’una al·legoria de la qual ens per a jugar a les endevinalles, les flors agradaria fugir, ja que considerem que ens inunden de belles olors, els arbres res és blan ni negre del tot. Per tant, de saboroses fruites, el riu de fresca hem de buscar els matisos, els encerts aigua i l’herba de carícies per a la pell... i disbarat de cada un per a no jutjar una fantasia demesiada idealitzada d’una manera tan superficial a cada coneixent la idiosincràsia de l’ésser personatge. Principalment, quan el llop humà, però amb la que tots hem està intentant solucionar un problema somniat alguna vegada. bàsic per a la seua subsistència, que és Aleshores ve el llop a pertorbar la nostra la d’alimentar-se. Intentarem reflectir il·lusió. A posar-nos de nou en la nostra en la nostra proposta que no només realitat de la qual no podem escapar i el llop busca alimentar-se físicament ens obliga a estar alerta. El nostre llop dels porquets, sinó que intenta alienar- vindrà a temptar-nos, a uns els incentiva los, a cada u de manera diferent i amb a què siga peresós i ociós, a altres a objectius diversos. A més, intentarem què siga cobdiciós i avar i a l’últim a mostrar en el llop tot allò que produeix què siga superb i vanitós... estímuls terror a l’ésser humà i d’aquelles coses que de primeres pareixen atractius de les quals intentem fugir tota la nostra als porquets però que aconsegueixen vida per a intentar ser coherent amb un vèncer gràcies a la confiança que mateix i amb la resta. gaudeixen sobre un mateix i a l’amor Per això ens agrada que al principi de que tenen entre els germans. On veiem l’obra es presenten a uns porquets solts que aprenem de les errades, millorem i en mig del bosc, una gran metàfora de millorem gràcies a ells i potenciem que la llibertat. Ja que és una situació molt la unió fa la força. allunyada de la realitat, perquè mai els hem vist lliures, tot el contrari. Són uns animals que habitualment viuen en granges, agarberats i en condicions de vida nefasta. Una presentació que eixampla l’ànima i que al veurela possible ens fa creure de nou en la humanitat. I si l’ésser humà també poguera viure d’aquesta manera? Si visquérem en el bosc sense necessitat de treballar, perquè el que ens ofereix l’entorn és el que necessitem per a sobreviure? Un habitatge al qual cuidem, respectem i amem perquè és el que s’encarrega de mantenir-nos? I si no ocuparem el nostre dia a dia, des de les huit del matí fins a les huit de la vesprada,
LA NOSTRA VISIÓ Totes les reflexions prèvies ens han facilitat la tasca de com donar-li forma. També ens hem nodrit de la nostra manera de fer com a companyia on sempre hem donat prioritat a les coses que estimem més contar escenificantho d’una manera còmica i visual. Els tres porquets seran personatges tendres, amb un vestuari mig animal, mig ésser humà. Seran grossos, suaus, rosats però amb roba i tocat que identifique les característiques de cada u d’ells. Portaran pròtesis i màscares que els aprope més al món animal i que emfatitze moltíssim les seues 6
expressions i faça que el joc en escena siga més gestual.
cantar com per a moure’ns i ballar. Una via profunda de comunicació que ajuda La companyia ha treballat ja en altres molt a la comprensió de les coses que es muntatges amb les títeres i és un món volen contar d’una manera que remou i en el qual ens desenvolupem molt bé i emociona. que ens ofereix moltes possibilitats per L’ambient sonor cobra també molta a crear escenes màgiques i situacions importància, ja que no només hi més quotidianes i surrealistes. Veiem ha música i cançons, sinó sons que com els actors al ficar-se en cada potencien l’entorn d’on s’ubiquen. casa es converteixen en títeres d’una També part dels moments estan manera immediata, veiem títeres donant suport amb sonoritats que parlant amb actors, veiem com es juga engrandeixen i potencien més l’acció. en els diferents plànols i grossària... L’espectador va descobrint d’una això sempre dóna a l’espectacle molt manera, a vegades subtil, altres vegades atractiu i dinamisme. més patents, uns sons que els va L’escenografia serà, principalment, embolicant i ficant més en l’escena un gran retaule de títeres que anirà convertint-se en cada casa que van construint cada porquet. Veiem en directe com es va construint la casa de palla i que quan arriba el llop, l’enderroca d’una bufada; després es construeix i s’enderroca igualment la de fusta i, en últim terme, veiem com es construeix i s’enderroca la de maó. Aquest retaule estarà emmarcat per darrere per una gran pantalla on es retro projectarà l’entorn on habiten els personatges i que es va modificant depenent de les emocions per les quals van passant, fent un símil de les coses que vius en el teu interior són les coses que veuràs en el teu exterior.
ADAPTACIÓ I DRAMATÚRGIA DE FÉLIX ALBO
Hem triat per a l’adaptació del teatre de Els Tres Porquets a Félix Albó. Són diverses les raons per les quals hem arribat a fer aquesta elecció. Des de fa anys som admiradors seus com a mestre de la narració oral. El seu treball amb la paraula, la ironia dels seus textos, el seu fi i elaborat humor, la seua pulcritud i senzilles, a més del seu coneixement del públic infantil i juvenil per el qual ha treballat en innumerables ocasions. Els textos de Félix Albó estan plens de perill, generen a parts iguals La música i l’ambient sonor és una cosa rialles, reflexió i debat. a la qual prestem moltíssima atenció. De la mà d’un HUMOR ràpid, elaborat, Cantar és un fet molt primitiu i ens ajuda perspicaç i intel·ligent amb el qual en moltes situacions de la nostra vida: vertebra les seues propostes quan celebrem un aniversari, nadal, escèniques provoca en el públic una quan estem de festa, quan conduïm, relació d’empatia i immediatesa fins a quan cuinem, quan ens dutxem, quan cadascú dels seus personatges. Però no netegem, quan volem tranquil·litzar als es queda ací. Amb la paraula i l’humor xiquets... la música és intrínseca per evoca en els espectadors diferents al nostre ser i a nosaltres ens agrada emocions, de manera que sempre deixa expressar-nos amb ella. Per tant, és un somriure permanent i una sensació una eina més que com a companyia mai satisfactòria a l’haver rigut i també falta en els nostres espectacles. Una haver-se estremit de manera profunda música que ens mobilitza, tant per a 7
en els diferents plànols emocionals.
La manera de treballar amb ell està Els seus textos van més enllà de les sent molt intensa i interessant. A més a coses que diuen, del que mostres, del més, està generant molt aprenentatge que proposen. Però eixe camí només a la companyia acostumada a generar el recorreran aquells espectadors els seus propis textos i adaptacions. que desitgen cercar més enllà de Nosaltres li llancem propostes en forma la senda que es recorre sobre les de preguntes i/o visions plàstiques taules i endinsar-se en entorns tant sobre elements que ens agradaria utilitzar (títeres, audiovisuals, etc.) imprevisibles com replets. que ens fem respecte al conte de Els No li agrada parlar d’espectacles Tres Porquets. I ell ens contesta amb infantils. Li agrada el públic familiar: esbossos escrits encara no en forma adults i menors gaudint juntament, de teatre fent referència als nostres interactuant en família, comunicant- suggeriments. se entre ells. I, quina millor manera de En desembre del 2016 hem posat la data gaudir del bon teatre? de la finalització de la dramatúrgia final.
1.3_ Calendari de Treball Per a reforçar i vigilar el treball i el desenvolupament de la producció del conte Els Tres Porquets, hem desenvolupat un calendari de treball fins a l’estrena de l’espectacle. A més, d’un seguiment a uns anys vist quant al resultat per a poder estudiar la seua evolució i el seu progrés.
JULIOL SETEMBRE 2016
Elaboració de l’avantprojecte Adaptació i Dramatúrgia (fil conductor, argument del muntatge teatral). Recerca d’informació i documentació (bibliografia, referents plàstics, altres dramatúrgies existents). Esborranys de disseny d’escenografia, vestuari de títeres i màscares. Previsió de despeses. Recerca de l’equip artístic. Previsió d’ingressos (sol·licitud d’ajudes, espònsors, etc.).
OCTUBRE NOVEMBRE 2016
Definició del projecte artístic Dramatúrgia definitiva. Concreció i solució d’elements plàstics i tècnics a utilitzar. 8
DESEMBRE GENER 2017
Construcció i assaigs Disseny i realització d’escenografia i attrezzo. Disseny i realització de vestuari. Construcció de personatges. Assaigs de conducció, manipulació i maniobrabilitat sobre l’aparell. Assaigs generals. Representacions prèvies a l’estrena. Disseny de distribució.
FEBRER 2017
Estrena Preestrena amb públic. Estudi i anàlisi de resultat. Reassaigs i reajustos. ESTRENA en el Teatre auditori de Dénia.
FEBRER SETEMBRE 2017
Promoció i postproducció Disseny, impressió i mailing del material de distribució. Balanç econòmic de despeses i d’ingressos. Distribució de l’espectacle en Fires i xarxes socials, etc.
SETEMBRE DESEMBRE 2017
Construcció i assaig Control i anàlisis d’evolució de projecte. Tancament de balanç anual de projecte.
9
2. Fitxa Artística i Tècnica
Adaptació i dramatúrgia:
Direcció:
Ajudant de direcció:
Felix Albó Joan Miguel Alicia Cortina
Actors i actrius: Olga Mata, Alejandro i Alicia Cortina
Música Original:
Disseny de vestuari:
Joan Miguel Reig
Disseny d’escenografia:
Joan Miguel Reig
Paco Tovilla
Caracterització i disseny de màscares:
Lidia Saavedra
Disseny i Construcció de Títeres:
Javier Gallego.
Disseny il·luminació i vídeo-projecció:
Andrés Beladíez
Construcció d’escenografia i técnic de llum i so:
Producció executiva:
Fotografia i vídeo:
Raúl Useros
Disseny gràfic:
Ramon Mut
Disseny Web màrqueting i xarxes socials:
10
Hernández
Antonio Rabasco. Eva Gonzalez i Alejandro Hernández.
BGS Company
Currículums El Marroc, Mèxic, Sàhara, i Veneçuela. Centra el seu treball en la paraula, en la seua força, en la capacitat de transformació del públic, en l’evocació, la ironia, el sarcasme sense engaltar, l’humor elaborat que res té a veure amb el groller o el vulgar. Les seues dramatúrgies provoquen en el públic una convulsió emocional que transporta als espectadors de la rialla delirant al silenci dens i absolut en quasi set paraules.
FÉLIX ALBO DRAMATÚRGIA L’any 1994 Félix Albó, creador multidisciplinari alacantí, es va posar per primera vegada davant d’un públic adult i li va atrapar. L’empenyorament, l’esforç, el continu treball d’investigació, formació i creació han fet d’ell un dels artistes més rellevants en l’art de la paraula dita. Amb els seus textos ha recorregut Festivals, pràcticament, tots els nacionals com el d’Agüimes, Narón, Guadalajara o Cuenca, i internacionals, perquè també ha estat en països com Algèria, Bolívia, Colòmbia, França, Itàlia,
El seu treball es basa, precisament, en l’exacta subtilesa, en la justa delicadesa, en l’eficient pulcritud de la senzillesa. Des de les seues propostes, sempre provoca, emociona; genera rialla, reflexió i debat. Textos publicats: Memento morí, Yayerías, 101 pulgadas, 99 pulgadas, Si un día juntásemos todas las camas del mundo, Que Dios nos pille confesados i El primero y el último cuento contado.
JOAN MIQUEL REIG DIRECCIÓ Actor, director i dissenyador alacantí. Coneix des de molt primerenc la seua vocació per les Arts Escèniques, ja que amb només 7 anys va començar a participar en muntatges de grups de teatres amateur. És amb l’edat de 17 anys quan decideix fer el pas a la professionalitat, dedicant-se al món del teatre des d’aleshores de manera ininterrompuda i combinant el seu treball com a actor i director amb el d’escriptor i dissenyador d’escenografia, vestuari i material gràfic per a dansa, teatre, òpera, teatre musical, cine i publicitat. 11
Cal destacar que ha dissenyat i realitzat TEATRE, ANANDA DANSA, ALBENA, més d’un centenar d’escenografies i JÁCARA, EL CLUB DE LA SERPIENTE o vestuari en Espanya, Portugal i Mèxic. L’HORTA TEATRE entre d’altres; a més En aquests trenta anys de professió ha de ser el fundador i membre en actiu de format part de companyies com MOMA COMBINATS S.L., TEATRE DEL BLAU i MAROR PRODUCCIONS.
ALICIA CORTINA AJUDANT DE DIRECCIÓ I ACTRIU Alicia, nascuda en 1977 a Alacant, és directora i fundadora de “Ágora Gestión Cultural” des del 2007. Actualment, viu a Els Poblets, on desenvolupa gran part del seu treball creatiu per a les persones de la seua localitat i al voltant. Com a formació, és llicenciada en Art Dramàtic en la branca d’Interpretació Gestual i, a més, va fer diversos cursos com ara l’escola de Mar Navarro basada en la tècnica Lecoq, l’escola de dansa de Carmen Beltrán i monogràfics de màscares, títeres, manipulació d’objectes, tècnica chejov, cant i música.
nacional i internacional de les quals ha treballat també com a directora en cinc d’elles. Si hi ha alguna cosa que definisca a Alicia és la seua intenció de voler D’ençà que es va llicenciar no ha parat arribar a tocar l’emoció de l’espectador, de complementar la seua formació amb que tant la seua interpretació com l’experiència professional, treballant les posades en escenes mobilitzen al com a actriu en més de 15 produccions públic. diferents que han girat en l’àmbit
OLGA MATA GONZÁLEZ ACTRIU
a Londres. Complementa aquesta formació amb Marcel Marceau, i amb José Piris i Claudia De Siato (deixebles directes de Marcel Marceau) i realitza diversos tallers de Mim Corporal Dramàtic a Moveo (Centre de Formació i Creació del Teatre del Gest) a Barcelona.
Llicenciada en Interpretació Gestual per la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid (R.E.S.A.D.), i Màster de Teatro y Artes Escénicas per la Universidad Complutense de Madrid. Continua la seua formació en el mateix corporal en la International School of Corporal Mime L’Ange Fou amb els mestres Corinne Soum i Steven Wasson (deixebles directes d’Etienne Decroux)
Més tard, s’especialitzà en Commedia dellÁrte a la Scuola Internazionale dell Attore Comico amb Antonio Fava a Itàlia, La commedia dell`Árte amb Carlo Bosso i a la Scuola Sperimentale dell´Attore 12
amb Claudia Contin i Ferruccio Merisi a Pordenone, Itàlia. Tá també formació en Improvisació Teatral amb Carles Castillo (Cía Imprebis). A més a més, estudia Màscaras Tradicional Balinesas amb Sergi Poncelet del Théâtrè de la Complicité i diversos tallers de Verso Clásico amb Jesús Fuentes. Pel que fa al seu treball professional com a actriu, s’ha desenvolupat, principalment, en el teatre, participant en Festivals de Teatres Nacionals i Internacionals com ara el Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, Festival Internacional de Teatro Español a Miami (USA), Festival Internacional de Teatro Clásico de Alcalá de Henares, Festival Rojas de Toledo, Performance Internationale Kulturburse en Paderbon (Alemanya)
i La Strada Internationale en Bremen (Alemanya), Festival Sortileges (Bèlgica), Festival Internacional de Teatro de Santander.
Emigrantes, Dir: Rolando San Martín, La Chinche, de Vladimir Maiakovski. Dir: Víctor Velasco, La boda de los pequeños burgueses de Bertotl Berch, Dir: Raúl Fuertes, La injusticia contra Dou-e que conmovió el cielo y la tierra, de Guan Hanquin. Dir: Victor Velasco, Más difícil todavía, creació col·lectiva. Guanyador del 2n premi jóvenes creadores de l’ajuntament de Madrid. Dir: Cecilia Sanchez, Doña Francisquita, de Amadeo Direcció Musical Pasucal Osa, ALEJANDRO HERNÁNDEZ Vives, direcció d’escena Carlos Fernández de ACTOR I PRODUCCIÓ Castro, figuració especial en la Opera, “L´enfant et les sortiléges” de Maurice EXECUTIVA Ravel. Dir: Jorge Lavelli; Canción de Llicenciat en Art Dramàtic a l’especialitat Navidad, Dir :Luis d’ Ors. Pim, Pam, d’interpretació gestual per la RESAD de Pum, Gianni Rodari y La Cantante Calva, Madrid. Completa la seua formació en d’Eugen Ionesco Dir:Andrés Beladiez. el Taller de Formación actoral de Mar Navarro i Andrés Hernández en Madrid, Alejandro Hernández és, a més, actor Rena Mirecka (Grotowski) i el Odin especialista (Equitació, jumping, lluita escènica) en l’espectacle Circense Theater entre d’altres. “Ave Cesar” Creat per General de Ha participat com a actor en: Cuatro Producciones i dissenyat per a TERRA corazones sin freno, Dir: Pedro Forero, MÍTICA. Dirigit per Rafael Rodríguez. 13
PACO TOVILLA MÚSICA ORIGINAL Paco Tovilla compositor mexicà, en 1998 comença a treballar amb l’editora OnlyMusic, produint música per a telenovel·les de la cadena de televisió mexicana Televisiva. L’any 2000 firma un contracte d’exclusivitat amb Universal music Latin (Miami). Ha realitzat múltiples produccions per a espots publicitaris, espais de ràdio i música per a vídeos corporatius entre d’altres. Des de l’any 2004 resideix a Madrid on ha realitzat produccions per al canal Play House Disney, a més de tenir un tema dins de la sèrie Cuéntame de Ràdio i Televisió Espanyola. Ha compost música, lletres i ha fet arranjaments de produccions de teatre musical per a les companyies “Tragaleguas”, “La Caseta Teatro”, “Globo Rojo” i “Pataclam” entre d’altres. Alicia en el País de las
LIDIA SAAVEDRA CARACTERITZACIÓ I DISSENY DE MÀSCARES
Maravillas, Las Zapatillas Rojas, La Bella Durmiente, El Sastrecillo Valiente, Aladin, Mami Chef, La Cenicienta i Atrapada en los Cuentos, són algunes de les posades en escena en les que ha col·laborat.
identitat i autonomia en el seu treball.
A més a més, Saavedra ha tingut el privilegi de poder formar-se juntament amb grans professionals com ara Julio Lidia Saavedra és experta en Quijano, David Ambit, Carlos Diez i maquillatge professional i ha fundat la José Quetglas. Amb aquest últim, l’any Escuela de Maquillaje i Caracterizació 2011, va començar a introduir-se a la Lidia Saavedra a Elx. Els seus primers formació, convertint-se en 2012 en contactes amb el món del maquillatge sòcia i cofundadora de la seua primera va ser en un negoci familiar durant els Escola en la zona d’Alacant. A mitjans de anys noranta, i va continuar amb cursos l’any 2013 va ser quan va decidir iniciar el per a formar-se més, però sense deixar seu període com a formadora individual el seu esperit autodidacta; és a partir i crear la seua pròpia Escola a Elx. d’aquest moment quan comença la Cal destacar del seu treball el disseny, seua trajectòria professional. fabricació i realització de pròtesis facials En els anys següents, es va dedicar al o corporals per a la caracterització Maquillatge Social, Festes de Moros i i aerografia, creant un estil diferent, Cristians, Sector Audiovisual i Body personalitzat i innovador per al seu Painting, mantenint sempre la seua públic. 14
Dins de les festes tradicionals de la Comunitat Valenciana és on comença a desenvolupar la seua part més creativa incorporant la caracterització al vestuari guerrer aconseguint una fusió de referència impactant entre les diverses comparses. A més, ha participat en molts events televisius.
JAVIER GALLEGO DISSENY I CONSTRUCCIÓ DE TÍTERES
Va començar llicenciant-se en Belles Arts en l’especialitat d’Escultura a la Universidad Complutense de Madrid. Va continuar la seua formació amb cursos Javier, nascut a Madrid, va començar la com ara el de pròtesis en silicona Platsilseua carrera en les Arts plàstiques des gel10, tècnic en 3DSMax i pràctiques de molt petit. I, des d’aquell moment en la fundació. Com a experiència fins ara no ha parat de treballar en les professional podríem destacar, entre d’altres haver sigut el tècnic de taller per coses que més li agrada i l’apassiona. a DDT Efectes Especials A monster calls J. A. Bayona 2014; El faro de las orcas Gerardo Olivares 2015; tècnic de taller per a Dharmaestudio Exodus Dioses y Reyes Ridley Scott 2014; Extinction Miguel Ängel Vivas 2014 A perfect day Fernando León 2014; The way of the warrior 2008 E.E.U.U. (preproducció); Amalia Rodrígues 2008 Portugal; tècnic de taller per a Román & Cia (Muñecos Animados) i participar en els tallers de més de dotze projectes cinematogràfics de gran difusió.
ANDRÉS BELADIEZ DISSENY IL·LUMINACIÓ I VÍDEO-PROJECCIÓ
gràcies als seus viatges i residències artístiques a Àsia, Canadà, SudAmèrica, i Europa. Els seus treballs han sigut exposats a festivals, espais d’art i galeries en el món. Incorpora en molts dels seus espectacles l’ús de les noves tecnologies com a una eina al servici de la narrativa escènica. La seua línia d’investigació se centra en treballs multidisciplinaris no convencionals amb un alt contingut social i polític. És
Llicenciat en direcció d’Escena i Dramatúrgia per la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid (1999). Enfoca la seua pràctica artística al voltant de site-sepific i el directe (live art) d’instal·lacions i performances, 15
dissenyador d’il·luminació i creador d’espais sonors. Com a gestor cultural, cal destacar el seu treball com a Director artístic de la Feria de Teatro de Castilla la Mancha 2007 a 2011. Assessor artístic Feria de Huesca 2011. Programació Festival ALT de Vigo 2011, comissió de selecció Muestra Estrena 2011. Navarra Assessor artístic Red Española de Teatros en la comissió artística de Ballet, Dansa i Artes del Movimiento des de 2010 a març de 2013 Assessor artístic Red Espanyola de Teatres en la comissió artística de Teatre i Circ des de 2010 a març de 2013. Comissari en els encontres Internacionals Ferias y Festivales COFAE 2009-2010. Jutjat en la valoració de residències artístiques 2009 Teatro de la Laboral (Gijón.), entre d’altres.
formació– una àmplia trajectòria en construcció d’escenografies i té a l’esquena més de 500 funcions en gira com a tècnic de llum i so amb diferents espectacles. Actualment, treballa com a cap tècnic i escenògraf per a les companyies “Tragaleguas Teatro” i “Ágora Gestión Cultural” amb huit espectacles en gira. De la seua trajectòria podem destacar: Tècnic d’escenari, llum i so amb l’empresa d’esdeveniments “Zarnel”. Realització d’escenografies i d’utilitarisme per a la companyia “Tragaleguas Teatro” dels espectacles “Aladino”, “Elfosfera”, “Alicia en el País ANTONIO RABASCO de las Maravillas” i diversos espectacles del carrer. Realització d’escenografia CONSTRUCCIÓ per a la companyia “Muneca Teatro” D’ESCENOGRAFIA, TÈCNIC per a l’espectacle “Emigrantes”. Tècnic DE LLUM I SO de muntatge i escenari amb l’empresa Antonio, que porta diversos anys vivint d’esdeveniments “Merino & Merino” i en Els Poblets, té –a part de la seua maquinista de l’espectacle “Antología de la Zarzuela” produïda pel Teatro Real. 16
3. Previsió d’Explotació Atés que “Ágora Gestión Cultural” és una jove empresa alacantina, el nostre àmbit d’actuació fins ara ha sigut, principalment, local. També ens hem construït –justament durant els anys més difícils, econòmicament parlant– això que ha fet més arduós poder produir i distribuir. Desitgem que si aconseguim realitzar aquesta producció en les mínimes condicions que es necessiten siga molt més fàcil la seua acceptació en més àmbits locals i nacionals. L’objectiu inicial d’exhibició es contempla, principalment, a la Comunitat Valenciana, dins “Cultur Arts”; en els dos circuits provincials que tenim, a Alacant el de La Campanya de Difusió de Música i Teatre, a València en el Sarc; i a la resta de comunitats properes a la nostra llengua: Catalunya, en la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en les Illes Balears. Dins de la nostra comunitat hem treballat en més de vint-i-cinc municipis diferents i en una gran quantitat d’ells sempre repetim. Per la qual cosa pensem que actuarem amb Els Tres Porquets en moltes d’aquestes localitats., a banda de tots els nous municipis que sorgiran. Fora de la Comunitat Valenciana es contempla traduir el text de la representació a castellà per tal de poder facilitar la seua distribució en les diferents Xarxes de Teatres i Circuits Autonòmics, així com en Fires i Festivals de teatre infantil. Un dels objectius que ens hem marcat és poder representar-ho a l’edició de FETEN 2017, ja que considerem que aquesta Fira és una de les que més suport dóna a les companyies, perquè facilita la seua difusió en l’àmbit nacional.
17
Són massa les Fires i els Festivals que programen teatre dirigit a un públic infantil, però de totes aquelles que coneixem, hem previst que el representarem en les que anomenem a continuació:
Atés el caràcter poètic visual i social de l’espectacle pensem que pot ampliar el nostre marc d’actuació a obres socials de fundacions per a la sensibilització de la ciutadania. “Ágora Gestión Cultura” ha col·laborat en altres ocasions amb els seus espectacles amb AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer), Càritas, Obres socials de Rotary Club Dénia, Ludai (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca) i amb l’Associació Espanyola contra la Mort Sobtada José Durán. Continuarem col·laborant amb totes aquestes associacions amb aquest espectacle i intentarem sempre augmentar les nostres col·laboracions amb aquest tipus d’associacions i ONG.
ALCOI: Mostra d’Alcoi RUSSAFA: Russafa Escènica IGUALADA: La Mostra d’Igualada LLEIDA: Fira de Teatre de Titelles VILADECANS: Festival Internacional de Teatre i Animació de Viladecans TÀRREGA: FiraTàrrega SALT: Temporada Alta MANACOR: Fira de Teatre de Manacor MÀLAGA: Festival de Teatro de Málaga MADRID: ARTEMAD Feria de Artes Escénicas de Madrid MADRID: Teatralia DONOSTIA – SAN SEBASTIÀ: Feria Donostia – San Sebastià ALBACETE: Feria de Artes Escénicas de Castilla La Mancha CADIS: Festival Internacional del Títere Ciudad de Cádiz PALMA DEL RIU: Feria de teatro del Sur HUESCA: Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca BILBAO: Festival de Teatro y Danza contemporánea de Bilbao Pel que fa a les Xarxes, començarem presentant-les a: Artes Escénicas de Castilla la Mancha, a la Xarxa de Teatros de Castilla y león, a la Xarxa Aragonesa de Espacios Escénicos, a la Xarxa de Teatros de la Comunidad de Madrid, a la Xarxa Andaluza de Teatros públicos i a la Xarxa de Teatros de Extremadura. A més a més, també ho inscriurem al programa Platea del Inaem. 18
4. Memòria d’activitats
19
ÁGORA GESTIÓN CULTURAL Som una empresa nascuda l’any 2011 dedicada a la producció, gestió i promoció de les Arts Escèniques. El nostre lloc de residència i treball és Dénia i els seus voltants a la província d’Alacant. Des d’aquell moment, els diferents departaments dins de la companyia s’han professionalitzat per a millorar el seu funcionament. I, el fet de l’especialització en ells mateixos ens ha permet treballar amb major projecció així com fer realitat projectes cada vegada més ambiciosos. Ágora Gestión Cultural, compta amb un grup d’artistes, gestors i agents socials que posen el seu talent, la seua il·lusió i les seues idees al servici de tots els seus projectes.
normalment, també col·laborem amb altres companyies teatrals de diferents comunitats autònomes, per a donar més projecció a les nostres activitats. Ágora Gestión Cultural col·labora o dóna suport a organitzacions sense ànim de lucre, una bona mostra són: Ludai, Caritas internacional, Club Rotary internacional, AECC, perquè els seus projectes tinguen la repercussió més gran possible i d’aquesta manera puguen arribar a un major nombre de persones per tal de poder aconseguir, entre tots, que continuen endavant amb la seua obra social. L’any 2014 vam firmar un projecte de col·laboració amb l’ajuntament de El Verger constituint-nos en companyia resident d’aquest ajuntament.
Ágora Gestión Cultural ha sigut programada en el I Circuit Cultural de El nostre propòsit és el d’unir en una la Diputació d’Alacant,(SARC) Servici mateixa pràctica el Teatre i la intervenció d’Assistència i Recursos Culturals de social, a través d’activitats en els que el l’Àrea de Cultura de la Diputació de teatre passe de ser una mera manera València. d’entreteniment, a convertir-se en una eina socioeducativa. Des d’Ágora Gestión Cultural, promovem i desenvolupem projectes artístics i socioculturals sobre diferents temàtiques com la interculturalitat, els drets humans, la cura al medi ambient i l’educació en valors.
L’EQUIP
Agora G.C. ha contat des de els seus inicis amb professionals en l’àmbit teatral. La seua estructura organitzativa està basada en el treball en xarxa i el coworking a través de col·laboracions Hem desenvolupat el nostre treball puntuals amb professionals i altres en diversos circuits i programes empreses culturals en projectes culturals per la Comunitat Valenciana concrets. i tot el territori nacional, així com, DIRECCIÓ ARTÍSTICA I DISTRIBUCIÓ: Alicia Cortina Fernández GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ: Eva del Águila DIRECCIÓ DE Hernández
PRODUCCIÓ:
Alex
PROJECTES EDUCATIUS: Olga Mata DIRECCIÓ TÉCNICA: Antonio Rabasco 20
PRODUCCIÓNS
“La Nave de los locos” creació col·lectiva
Agora G.C. teatro ha orientat el seu treball cap a un teatre plàstic, on Direcció. Alicia Cortina. el moviment, les imatges visuals, la Estrena: 14-79-2016. Plaça del consell musicalitat i el gest són els protagonistes de Dénia dels seus espectacles. El focus visual i innovador és una constant en totes les creacions de Agora G.C. Teatro. El nostre propòsit és fer un teatre tècnicament competent, arriscat i on hi haja una renovació de les formes expressives, sense oblidar que arribe al gran públic. “Mami Chef” Alicia Cortina Olga Mata Direcció: Alicia Cortina Estrena: 09-09-2015. Auditori Municipal de Dénia
“Elfosfera” Alicia Cortina Direcció: Alicia cortina Estrena: 29-03-2012. Auditori Municipal de Novelda
“Alicia en el país de las Maravillas” Lewis Carroll
“Hansel y Gretel” Hermanos Gremm,
Direcció I Adaptació: Alicia Cortina.
Direcció i adaptació: Alicia Cortina
Estrena: 04-05-2013. Casa de Cultura del Verger
Estrena: 15-08-2014. Casa de Cultura d’Alfàs del Pi
21
Funcions realitzades en els últims 3 anys 2014 27-07-14
TERRA NATURA...................................................................... Hansel y Getel
15-08-14
ALFÀS DEL PI.......................................................................... Hansel y gretel
17-08-14
PARQUES DIPUTACIÓ D’ALACANT.............................................. Elfosfera
20-08-14
AJUNTAMENT DE XIXONA................................................. Hansel y Gretel
27-08-14
ALFÀS DEL PI.......................................................................... Hansel y gretel
09-11-14
SALINAS........................................................................................ ELFOSFERA
30-11-14
ORIHUELA CULTURA................................................................. ELFOSFERA
18-12-14
ONDARA..................................................................................Hansel Y Gretel
19-12-14
DIPUTACIÓ D’ALACANT ONDARA................................... Hansel y Gretel
21-12-14
DIPUTACIÓ D’ALICANTE ONIL......ALICIA en el país de las maravillas
21-12-14
ONIL.......................................................ALICIA en el país de las maravillas
22-12-14
AJUNTAMENT DE EL VERGER.......ALICIA en el país de las maravillas
26-12-14
DIPUTACIÓ D’ALACANT REDOVAN..................ALICIA en el país de las ..............................................................................................................maravillas
26-12-14
REDOVAN ............................................ALICIA en el país de las maravillas
26-12-14 ALBATERA ...........................................ALICIA en el país de las maravillas 27-12-14
ALFÀS DEL PI......................................ALICIA en el país de las maravillas
2015 22-03-15
ASP ...........................................................Alicia en el país de las maravillas
09-04-15
LA NUCIA....................................................................................... ELFOSFERA
18-04-15
GUARDAMAR DEL SEGURA.................................................................... HYG
18-04-15
DIPUTACIÓ D’ALACANT GUARDAMAR............................................... HYG
25-06-15 ALCALALÍ..............................................ALICIA en el país de las maravillas 25-06-15
ALCALALÍ.............................................ALICIA en el país de las maravillas
26-06-15
ASP............................................................Alicia en el país de las maravillas
23-08-15 ALBUIXEC.............................................ALICIA en el país de las maravillas 05-09-15
SAN JUAN DE ALICANTE..................................................... Hansel y gretel
18-10-15
CASTELLÓ...............................................................................Hansel YGretel
22-10-15 XIXONA..................................................................................... Hansel y Gretel 22
23-10-15
DÉNIA ............................................................................................. MAMI CHEF
23-10-15
MONTSERRAT............................................................................. ELFOSFERA
28-12-15
ALFÀS DEL PI .................................................................................... Elfosfera
30-12-15
FCT16 ONIL DIPUTACIÓ ....................Alicia en el país de las maravillas
2016 03-01-16
LA NUCIA ............................................ALICIA en el país de las maravillas
05-01-16
EL VERGER .................................................................. La nave de los Locos
21-02-16
ASP ................................................................................................. ELFOSFERA
07-03-16
CANALS ......................................................................................... ELFOSFERA
31-03-16
LA NUCIA...................................................................................... ELFOSFERA
05-06-16
ALBUIXEC ..................................................................................... ELFOSFERA
08-06-16
CHIVA ........................................ ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS
14/07/2016
DÉNIA .................................................................... LA NAVE DE LOS LOCOS
23
5. Projecte de col·laboració entre L’Ajuntament del Verger I Ágora Gestión Cultural per a la creació d’una Companyia de teatre resident 24
ÁGORA GESTIÓN CULTURAL
ànim de lucre, una bona mostra són: Ludai, Caritas internacional, Club Rotary internacional, AECC, perquè els Som una empresa nascuda l’any seus projectes tinguen la repercussió 2011 dedicada a la producció, gestió més gran possible i d’aquesta manera i promoció de les Arts Escèniques. El puguen arribar a un major nombre de nostre lloc de residència i treball és persones per tal de poder aconseguir, Dénia i els seus voltants a la província entre tots, que continuen endavant d’Alacant. Des d’aquell moment, els amb la seua obra social. diferents departaments dins de la companyia s’han professionalitzat per a PROJECTE DE millorar el seu funcionament. I, el fet de COL·LABORACIÓ l’especialització en ells mateixos ens ha ENTRE L’AJUNTAMENT permet treballar amb major projecció així com fer realitat projectes cada DEL VERGER I ÁGORA GESTIÓN CULTURAL PER vegada més ambiciosos.
A SER COMPANYIA DE
Ágora Gestión Cultural, compta amb un grup d’artistes, gestors i agents socials TEATRE RESIDENT DE LA que posen el seu talent, la seua il·lusió i LOCALITAT. les seues idees al servici de tots els seus Què és una companyia de teatre projectes. resident? El nostre propòsit és el d’unir en una Tant a Europa com en algunes mateixa pràctica el Teatre i la intervenció comunitats autònomes d’Espanya social, a través d’activitats en els que el existeix aquesta fórmula d’ajuda entre teatre passe de ser una mera manera un grup estable d’artistes i institucions d’entreteniment, a convertir-se en una públiques. eina socioeducativa. Es tracta bàsicament de la cessió Des d’Ágora Gestión Cultural, per part de l’Ajuntament d’un espai promovem i desenvolupem projectes físic on la companyia es compromet artístics i socioculturals sobre diferents al desenvolupament de les seues temàtiques com la interculturalitat, els activitats. Per la seua part, la companyia drets humans, la cura al medi ambient i es compromet al desenvolupament l’educació en valors. cultural d’aquest espai obrint part de Hem desenvolupat el nostre treball les seues activitats a la comunitat, amb l’Ajuntament en diversos circuits i programes col·laborant per a promoure iniciatives per a la culturals per la Comunitat Valenciana i tot el territori nacional, així com, dinamització de la cultura en la localitat. normalment, també col·laborem amb Objectius altres companyies teatrals de diferents comunitats autònomes, per a donar Un dels objectius principals en instal·larnos a El Verger, com a companyia més projecció a les nostres activitats. resident, és fer arreplega de tota nostra Ágora Gestión Cultural col·labora o experiència posant-la al servici de dóna suport a organitzacions sense la comunitat, per a desenvolupar de 25
manera contínua activitats artístiques.
espai personal i professional van Impulsar la cooperació entre diferents units. No podríem desplaçar-nos a regidories per a la posada en marxa cap lloc si no desenvoluparem allí els d’un projecte de desenvolupament nostres projectes teatrals. Sentim la necessitat d’establir-nos en un lloc sociocultural a El Verger. concret per a poder centrar-nos en la Promoure activitats formatives i de nostra experimentació i creació teatral promoció de les Arts Escèniques amb i compartir-la amb la comunitat. l’organització de tallers, encontres, festivals, conferències, campanyes Com ja queda clar que ens comprometem amb el nostre treball, educatives, etc. volem dur a terme una sèrie de Recolzar a l’Ajuntament en el foment projectes que siguen convincents, i la participació directa en activitats profitosos, pedagògics i amb un gran relacionades amb l’art, la cultura i la sentit lúdic tant per a nosaltres com per integració social. a la resta. No entenem el nostre treball si no és amb el fi de compartir-lo amb la NECESSITATS A APORTAR resta, de mobilitzar als habitants de la PER L’AJUNTAMENT ESPAI localitat internament perquè tal vegada ells es mobilitzen si volen externament FÍSIC i per això els projectes que desitgen Per a establir-nos com a companyia desenvolupar dins de la Companyia resident, l’Ajuntament aportarà a Ágora Resident són: Gestión Cultural un espai físic apropiat per al desenvolupament de les activitats 1 - CREACIÓ I PRESENTACIÓ que proposem. Ágora Gestión Cultural s’ofereix a posar totes les coses que estan al seu abast i ajudar amb la nostra experiència en tot el que l’Ajuntament considere necessari per a dinamitzar i traure els majors beneficis d’aquest espai i al municipi organitzat i coordinant diferents activitats multiculturals.
DE POSADES EN ESCENA REALITZADES PER ÁGORA GESTIÓN CULTURAL
Les produccions artístiques que es desenvolupen dins del projecte per Ágora Gestión Cultural serien representades en la localitat per a tenir un contacte directe entre el nostre treball i els veïns del El Verger, obrint Quines coses ofereix Ágora Gestión els assaigs i el procés creatiu de la Cultural? producció d’un espectacle.
ÁGORA GESTIÓN CULTURAL AL SERVICI DE LA LOCALITAT
2 – ORGANITZACIÓ DE TALLERS ARTÍSTICS PER ALS HABITANTS DE LA LOCALITAT
Per a nosaltres consolidar-nos com a Companyia Resident és un projecte que podríem considerar de vida. Som Pensem que aquesta proposta és un grup de teatre en el qual el nostre principalment per a dinamitzar socioculturalment als veïns, volem 26
ser integradors socials i pensem que l’activitat pedagògica teatral no només uneix a les persones sinó que al desenvolupar la seua faceta creativa s’obrin a la comunicació amb la resta i a obrir la porta de l’expressió en tots els sentits. És per aquesta raó que volem crear una ESCOLA DE TEATRE I ARTS DE CARRER.
3 – ASSESSORAMENT EN LA PROGRAMACIÓ CULTURAL DE L’AJUNTAMENT DE EL VERGER
Ágora Gestión Cultural en la seua aposta pel desenvolupament sociocultural, de l’àrea on està establida, està disposta a portar l’organització de diferents propostes destinades a aquest fi. - Organització de campanyes escolars de teatre infantil i animació a la lectura en els col·legis. - Desenvolupament de programes d’integració sociocultural per a l’adolescència (teatre fòrum).
27
Contacto Alicia Cortina tel: 647 574 212 mail: alicia@agoragc.es