Fenomenologia i dinàmica de fosses a l'assentament del bronze final i ferro I dels Pinetons II by Raúl Balsera Moraño

XV CQL.LOQUIINTERNACIONAL D 'ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÁ CONGRÉS NACIONAL D 'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

INSTITUT D'ESTUDIS CERETANS

LA TRANSICIÓ BRONZE FINAL -1 A EDAT DEL FERRO EN ELS PIRINEUS 1 TERRITORIS VEJNS

Puigcerda 1 7, 1 8 i 1 9 de novembre de 20 1 1

LA TRANSICI Ó BRONZE FINAL - 1 A EDAT DEL FERRO EN ELS PIRINEUS 1 TER RIT O RIS VEINS

24 1

FENOMENOLOGIA I DINAMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL I PRIMER FERRO DELS PINETONS II (RIPOLLET, VALLES OCCIDENTAL) Raúl BALSERA MORAÑ01 , Jordi ROIG BUXÓ 2

~hábitat

a la plana vallesana al llarg d'aquests períodes es caracteritza arqueologicament per la identificació d'estructures excavades q ue representen l'ú nic element conservat d'uns assentaments de tipus obert, aparentment sense sistemes defensius complexos. Per intentar entendre aquest patró d'assentament i la seva evolució, hem d'establir uns criteris d'analisis que permeti profunditzar en la informació parcial que ens transmeten les fosses. Establir la seva forma, dimensions i interrelació entre estructures és el primer pas per avanc;ar en un coneixement més profund d'unes evidencies que ens arriben molt alterades. Dintre d'aquest jaciment s'ha pogut establir que les diferents concentracions de fosses documentades es poden sim plificar en la interrelació de 3 tipus basics de fosses: 1) la cubeta, de forma irregu lar i menors dimensions i profunditat que la resta, 2) la fossa tipus sitja, de fons pla i parets troncoconiques amb dimensions que en algun cas poden parlar d 'usos col-lectius, i 3) la fossa de forma el-líptica, lleugerament irregular, amb espais interiors tendents a la horitzontalitat i, per tant, transitables. La combinació constructiva d'aquestes tres formes basiq ues dóna lloc a concentracions individualitzades que denom inem asepticament com estru ctures complexes. Sera la detecció al seu interior de dispositius no mobils, fonamentalment relacionats amb l'ús intencionat del foc, cosa que permet interpretar-les fora de dubtes com a unitats de caire domestic i/o artesanal, encara que cal determinar que existeixen altres estructu res complexes sense aquests dispositius que també poden ser relacionades amb aquesta funció. Descrivim en aquest treball les característiques de les agrupacions de fosses documentades al jaciment del Pinetons 11 (Ripollet, Valles Occidental), que ens comencen a pa rlar en detall del seu procés de creació i de com es combinen en elles els tres tipus basics de estructures, les quals denoten en algun cas una sincron ia constructiva i, en altres, un elevat grau de solapament.

1 raulbalsera@gmail.com 2 jordiroig@arragosl.com

{) 0..

C OL·LOQU I I NTERNACIONAL D' ARQ U EOLOCIA D E PU ICCERDA

242 CONCR~S N ACIONAL D' ARQUEOL OCI A DE C ATAL U NYA

l. Introducció I.:assentament deis Pinetons II (Ripollet, Valles Occidental) es situa a 1'extrem de llevant de la serra de la Salut entre els torrents de Can Duran i Can Grasses, en una posició lleugerament elevada dintre de la plana, amb altituds que varien entre els 104.2 i els 11 3.4 m snm (Fig. 1). Aquest poblar ha de considerar-se com a part d'un conjunt arqueologic més ampli, constituir pels jaciments dels Pinetons 1, el qual es troba parcialment excavar (BALSERA, MATAS, ROIG 2011 ), i altres restes de menor entitat documentades als Pinerons IV i als terrenys de !'actual CAP de Ripollet. Amb els materials arqueologics actualment en estudi i, també per la gran complexitat estructural i estratigrafica que mosrra el conjunt, datem de forma incial el jaciment dintre del període del bronze final-ferro 1, adscripció que no indica que ens trobem al davant d'un jaciment de transició, encara que el progressiu avanrr en l'estudi dels seus materials comenrra a posar de manifest que en la majoria d' amortitzacions són presents urnes de vora amb diferent grau de convexitat, associats en aquesta área a una fase del bronze final.

2. Estat de la qüestió sobre els jaciments de fosses I.:habitat a la plana vallesana des del neolític es caracteritza per la identificació d' estructures en negatiu que representen l'únic exponent arqueologic d'uns assentaments de tipus obert, on un dels principals problemes arqueologics resideix en la dificultar de identificar les unitats domestiques a partir de les quals s' articularia 1'espai d' ocupació (Fig. 2).

El creixement de les ciutats actuals a la plana del Valles ha propiciar com aspecte positiu que en !'última decada s'hagin analitzat arqueologicament amplis paratges q ue representen veritables sondejos sobre el territori. Aquestes intervencions han donar com a resultat un excepcional coneixement arqueologic i esrratigrafic en extensió de diferents assentaments adscrits al bronze final-ferro I, com és el cas deis conjunts de Can Piteu-Can Roqueta (CARLÚS et al. 2007) , Can Gambús-1 (ROIG, COLL 2007) i C an Gambús-2 (ARTIG UES, BRAVO, HINOJO 2007). Tanmateix ens falta aprofundir en la valoració d'aquestes restes i comparar-les entre si per tal d'aconseguir una interpretació historica global d'un espai que es situa dintre d'un marc geografic de interconnexió com és el passadís que conforma la Depressió Preliroral Catalana. Aquests treballs arqueologics han posat també de manifest que la zona del Valles correspon a un entorn molt antropitzat des de temps antics que ha patit continus i severs processos erosius, potenciats principalment per una roturació continuada de la terra i una elevada desforestació de les cotes baixes per tal d' abrir nous camps de cultiu. Aquest fenomen d' erosió sedimentaria ha provocar una reducció de la conservació d'un registre arqueologic molt sensible pel sistema constructiu que utilitza, ja que a 1'eliminar-se els paleosols originals és encara més complicar fer una interpretació directa d'uns assentaments on, fins i tOt, les estratigrafies interiors són el resultar d'amortitzacions i sedimentacions produ!des en llocs diferents d' on es documenten. Pero, encara al davant d'aquestes dificultats, intentar precisar el significar, tant economic com social, de cadascuna de les fosses que componen aquests assentaments representa una acció básica i obligatoria per

L A T RANS I CIÓ B RONZ E FIN A L - 1 A EDAT DEL f ERRO EN ELS P IRI N EUS 1 T ERRI TORI S VEI NS

243 FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 tR FERRO DELS PINETONS 11

aprofundir en els mecanismes organitzatius de les comunitats de la plana de finals de l'edat del bronze i l'inici de la del ferro, fent un esfors; per superar la descripció formal i tractar d'ampliar el significar que subjau sota la característica distribució espaial d'aquest tipus d'assentaments. Així, dintre dels diferents tipus de fosses que componen aquests assentaments són especialment importants per aquesta d'investigació aquelles estructures excavades que poden ser considerades més aptes per a ser habitades o ocupades, com són les anomenades asepticament 'estructures complexes o gran retalls', en alguns casos interpretades fora de dubtes pel seus dispositius interiors com a unitats domestiques i/o de treball, és a dir, com a veritables fans de cabana. Aquesta identificació es fonamental ja que acceptem l'habitatge com a una construcció social de primer ordre per aproximar-nos a entendre el funcionament espaial de qualsevol societat preindustrial (GONZÁLEZ 2003, 12), jaque és un dels millors elements arqueologics on s'aglutinen els comportaments socials i economics d'una comunitat i on també es materialitza part del seu pes ideologic i simbolic. De manera que caracteritzar-les, precisar la seva variació i la forma de com s' articulen dintre dels assentaments, conforma un dels millors indicis arqueologics per determinar la profunditat i direcció dels canvis que pateixen les comunitats indígenes assentades al pla al llarg dels períodes del bronze final-ferro I. 1 encara que són molt concrets els requisits que certifiquen quan ens trobem de manera definitiva al davant d'una estructura complexa amb funció d'habitat i/o activitat, fonamentalment per la identificació d' estructures de combustió al seu interior (PONS 1994, 9), la qüestió de la l'habitatge en aquest territori és més complexa, ja que

es documenten també altres unitats amb les mateixes característiques morfologiques que potencialment podrien haver estat ocupades. Aquesta complexitat d'habitat a la plana s' amplia encara més al considerar, per una part, que no hem de descartar la possibilitat d'habitatges en superfície, bé funcionant de forma independent, com articulant-se amb aquestes fosses complexes excavades, com per exemple, les documentades en algunes de les unitats calcolítiques de la Ciudad de la Justicia de Jaén3 i, per altra part, si tenim en compte el gran desconeixement de com es desenvoluparia aquest sistema d'ocupació als espais immediats de la serralada litoral i prelitoral, salvaguardats del creixement urbanístic, i de com aquestes relacionaría amb l'habitació d' abrics i caves. Una de les pretensions d'aquest article consisteix en comens;ar a realitzar una descripció més aprofundida de les característiques de les estructures complexes o grans retalls documentats als Pinetons 11 per fer pales aquesta complexitat i que no es tracta d'un fenomen irresoluble. Així, una de les primeres afirmacions que es poden fer és que ni tates les fosses complexes es corresponen a fans de cabana - terme que s'ha d'eEquiparar veritablement amb el conceptes de pitthouses o grübenhauser d'altres indrets dels planeta, documentats tant arqueologica com etnograficament OIMÉNEZ 20062007)-, ni totes aquelles que no disposen de foc interior han de ser excloses del sentir d' ocupació. El merode basic que comencem a utilirzar per abordar aquest tipus d'estructura consisteix en fer una comparació entre les dimensions i característiques formals d'una gran 3

http://youtu.be/gDyBpl3BH80. Minut: 5'54"/6'49".

COL·LOQUI INTERNACIONA L o'ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDA

244 CONGR ~S NACIONAL o' ARQUEO LOGIA DE CATA LUNYA

fosa amb presencia de foc, en el nostre cas l'E46, és a dir, un veritable fons de cabana, i la resta d 1estructures complexes individualitzades. D' aquest fons de cabana extraiem uns índex quantificables que ens parlen del potencial d'habitabilitat d'una estructura semiexcavada -Dimensió Mínima, Grau d'Horitzontalitat i Grau de Solapament/ Combinació entre subfosses- i els comparem amb la resta de grans retalls.

3. El jaciment deis Pinetons 11

A partir de gener de 2008 amb motiu de la construcció d'un Centre d'Atenció Integral pera la Gent Gran al municipi de Ripollet, molt proxim al jaciment del Pare del Pinetons (Pinetons I), es porta a terme una prospecció preventiva obrint totalment en extensió una superfície d' unes 2 ha, d' un paratge agrícola subdividir en dues altures que passaren a denominar com Camp 1 i 2. Aquests treballs donaren com a resultar la identificació de diferents tipus de fosses de diversos períodes prehistorics (BALSERA, MATAS, ROIG 2011, 254) i les restes constructives d'un mas d'epoca medieval amortitzat al s. XN (BALSERA, ROIG 2011). Les restes prehistoriques més amigues estaven formades per diferents ti pus d' estructures negatives adscrites als períodes del neolíric mitja recent, neolític final/ calcolític/bronze antic i bronze inicial, que es distribuien d' una manera laxa en contrast amb 1' alta densitat i concentració ocupacional que demostrava 1'assentament del bronze final-ferro I, ubicar íntegrament al Camp l. I.:assentament d'aquest últim període es troba integrar per un total de 8 estructures complexes individualitzades (El, 24, 29, 44, 45, 46, Conjunt 1 -E39 i 40- i Conjunt 3 -E14-), una gran concentració de

fosses d'excepcionals dimensions (Conjunt 2 -EA17a, 17b, 17c, 18, 19, 20, 21, 22, 28, 29, 30 i 3 1- i Conjunt 3 -El4-), 2 fosses tipus sitja (E2 i 4) i diferents tipus de cubetes de menors dimensions (E6, 7, 8, 35, 43 ... ). 3.1. Descripció de les estructures complexes

Comencem per descriure 1'estructura complexa E46 en la qual, al documentar-se al seu interior una estructura de combustió, permet acceptar-la amb propietat com un fons de cabana o, al menys, com un dar es-' pai d' ocupació semi excavat. La morfología i composició d'aquesta gran fosa amb presencia de foc ens permet fer una comparativa amb les fosses de similars característiques identificades al jaciment i comenc;ar a establir d'una manera quantificada el potencial d 'habitació d 'altres unitats. Aquest tipus de fossa amplia amb un elevar grau d'horitzontalitat, sera llavors 1'element en el que centrarem la nostra atenció per tal de descriure breument en aquest treballles característiques principals de les fasses complexes documentades a Pinetons II i si aquestes son susceptibles de ser ocupades in teriormen t. El fons de cabana E46, amb unes dimensions de 25 .67 m 2 i 0.98 m de potencia maxima conservada, té una forma irregular amb certa tendencia a la circularitat. Entre les subfosses que componen el conjunt s' observa cert grau de solapament (Índex 5), indicant-nos que la formació del conjunt no és totalment sincronic, és a dir, que la serie de processos d ' excavació que han definir 1'estructura arqueologica que ens ha arribar ha patit remodelacions internes, alguna d' elles de consideració (Fig. 3) . La unitat es troba compasada per un total d e 12 fosses d e diferents característiques i relacions que no derallem en aquest

L A TRAN SJCI Ó BRONZE FINAL • 1A EDAT D EL f ERRO EN ELS P JRINEUS 1 TERRITORI S VEINS

245 FENOMENOLOGIA I DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 IR FERRO DELS PINETONS 11

treball, que s'agrupen en 3 grans sectors establerts a partir de la seva combinació i de les cotes absolures d'interrelació dels seus fons. Un primer espai d' ocupació correspon a la gran fossa de forma el·líptica on es va documentar un fogar en cubeta i que ha assolit unes dimensions de 5.63 m 2 arnb un grau d'ho ritzontalitat de 8-13 cm (110.43/11 0.35/ 110.22-foc-/ 110.33 m snm). Aquesta dada és molt útil per valorar les capacitats de freqüentació o d'ús d'altres fosses amplíes documentades al jaciment, al poder utilitzar-la com a una unitat de referencia basica per establir la dimensió mínima d'habitabilitat d'un espai semiexcavat. Un segon espai d' ocupació, i probablement més relacionar amb tasques d'emmagatzematge i/o activitat, s'ha detectar a l'est del sector anterior en el que participen 8 fosses, entre les que s' estableix el major grau de solapament que es dona en l' estructura (Índex 4), encara que aixo no impedeix que existeixi entre elles un alt grau d'horitzontalirat interna. Aquest grau d'horitzontalitat s' estableix a partir de les cotes absolutes d'interrelació entre cada fosa (11 1.02/ 110.74/110.7 0/ 11 0. 58/ 110.72 m snm), el qual, en aquest cas, varia entre els 4 i els 28 cms calcular per a un espai de 13.42 m 2 en la combinació més amplia, o entre els 4 i els 14 cms per a 9.18 m2 si es diferencien les cubetes per nivells d'altura. El tercer espai diferenciar el composa un rerall circular de fons lleugerament concau situar a l'exrrem Nord del conjunt en contacte di recte a l' exterior, encara que per la seva potencia de conservació no possibilita definir-lo amb claredat amb una fosa tipus sitja, com la identificada a l'estructura E l. O' aquesta particular articulació de l' espai inrern del fons de cabana E46 és important destacar que sorprenentment és molt similar

a la organització interna documentada en !'estructura complexa El, encara que la diferencia substancial es basa únicament en la variació de la combinació i distribució dels seus elements. "Lestructura complexa El té una potencia maxima conservada de 0.80 mi una dimensió total de 19.80 m 2 . Al restar-li una superfície d' escarp o d' espais no transitables de 3.03 m 2 , disposa d'un espai útil de 16.77 m 2 (Fig. 3). El conjunt el composen 13 fosses de diferents característiques que, curiosament, com succeeix al fons de cabana E46, també poden agrupar-se en 3 sectors a partir de la seva ubicació en altura i la interrelació (combinació/solapament) que es dona entre elles. Associat a un espai d' ocupació exterior, o al menys amb contacte directe a !'exterior, s'identifica amb claredat una fosa tipus sitja que es relaciona sense alteració amb una perita cubeta que per les seves dimensions podría tractar-se d'un encaix de dispositiu (de tenalla o de suport) amb diferents interpretacions segons la hipotesi reconstructiva que realitzem. Aquesta identificació d'una fosa ti pus sitja dintre de 1'estructura complexa E l ens ajuda a calcular la potencia d' erosió que ha parir el conjunt, de manera que ens aporta una informació valuosa per entendre una mica més si és plausible acceptar aquesta combinació de fosses com un espai d'ús semisubterrani o, tal vegada, totalment subterrani, com succeeix a l'assentament ja citar de la C iudad de la Justícia de Jaén associat a l'assentament de Marroquíes bajos. Adscrits al tercer nivell de fosses o nivell inferior, i interpretar a partir de les seves característiques formals i d'interrelació, s' observen entre el Sector Nord i el Sud dues dinamiques ben diferenciades, aspecte organitzatiu que, com ja hem comentar, també

COL·LOQUI I NTERNACIONAL D'ARQUEOLOCIA DE P UICCERDA

246 C oNC R ~S N ACIONAL D'ARQUEOLOCIA DE CATALUNYA

s'ha distingit al fons de cabana E46. No tractem en profunditat 1'analisi d'aquests dos espais, pero si les seves dades generals. En el cas de 1'espai d' ocupació Sud es disposa d'un grau d'horitzontalitat optim que, calcular a partir de les cotes absolutes d'interrelació, té una variació maxima d' 11 cms per una dimensió d'utilització combinada de 7.34 m 2 • Aquestes dades permeten interpretar aquest espai com 1'element amb més possibilitats per ser ocupat o utilitzat de manera principal dintre de 1' estructura complexa i, si el comparem amb la fosa amplia del fons E46 on es va detectar foc, de 5.63 m 2 , supera el seu potencial d'habitabilitat tant en dimensions com en horitzontalitat. En el cas de 1' espai d' ocupació Nord, amb 6.05 m 2 , constitu!t per un total de 7 fosses, té majors dificultats interpretatives al quantificar-se un índex de solapament molt alt (7) i, com succeeix també al sector Est de l'E46, per aquestes modificacions i el seu grau d'interrelació, podrien interpretar-se com un espai d' ocupació més relacionar amb tasques d'emmagatzematge i/o activitat. I..:estructura complexa E24 de forma allargada i amb una potencia maxima de 0.91 cm i 14. 13 m 2 , correspon a un conjunt que difereíx significativament de les dues unitats anteriors al estar compasada per 3 subfosses, una d'elles molt relacionable amb una fosa tipus sitja, amb difícils interrelacions en altura que impedeixen totalment el seu transit interior. I..:E24 és un gran retal! que exemplifica molt be com dintre del concepte arqueologic estructura complexa s'encabeixen formacions no estrictament habitacionals, si no, com en aquest cas, podrien definir com especialitzades en tasques d' emmagatzematge i interpretades possiblement com espais accessoris d'una unitat proxima com és el Conjunt 1 (E39 i 40). Aixó comens;a a po-

sarde manifest per aquests períodes, o més concretament pel bronze final, que la unitat basica d' ocupació no la compondría estrictament una única estructura, si no diferents elements espaiats entre sí, pero interrelacíonats. Una altra cas similar correspon a !'estructura complexa E29 que, amb forma circular i certa tendencia a la quadrangularitat, té unes dímensions de 6.84 m 2 í un fons lleugerament concau de 1.04 m de fondaria. Aquesta estructura dísposa de 3 petits forats exteriors, una banqueta o element d'acces i una subcubeta lateral que, juntament amb una interessant estratigrafia perimetral, permeten relacionar aquesta gran fosa amb accions dírectes d'ús huma í protegida probablement amb algun tipus de coberta. És molt interessant comparar la dimensió interna d'aquesta fosa (6.84 m 2 ) amb els 5.63 m 2 de superfície que assoleix la fosa de forma el·líptica amb foc del fons de cabana E46, de manera que des del punt de vista del calcul de la dimensió m ínima d'habitabilitat i també del grau d'horitzontalitat interior no podem negar taxatívament que també ens podríem trobar al davant d'una estructura semi excavada amb possibilitats d'ocupació. Per altra part, i a l'igual que succeeix amb 1' estructura E24, la seva dísposícíó a 1'entorn ímmediat del Conjunt 1 (E39 i 40) que descrivim a continuació, podría correspondre també a un element accessori d'aquesta unitat, al no arribar en cap cas a alterar-la i documentar-se espais de transit entre elles. Aquests indicis reforcen la idea, avans; esmentada, de que preferentment al llarg del bronze final existeixen cerres unitats d' ocupació principals amb una activitat més intensa que la documentada en períodes precedents i que també semblen presentar certes variacions respecte a les documentades a la fase del ferro l.

LA T RANSI CIÓ B RONZE FI N AL - 1 A E DAT DEL FE RRO EN EL S PIRIN EU S 1 T ERR IT O RIS VEfNS

247 FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 IR FERRO DELS PINETONS 11

El Conjunt 1, subdividir pel seu estudi arqueologic en 2 sectors, l'Oest (E39) i l'Est (E40), !'unifica un retall superior (UE 29) que es distribueix de forma allargassada paral.Iel al gran Conjunt 2. Aquest té una dimensió total de 41.53 m 2 que s'amplia als 139.74 m 2 si li sumem diverses fosses que es distribueixen al seu entorn immediat (E25, 26, 33, 34, 35, 36, 41, 42, 43, 7 3 i 81) i les estructures complexes E24 i 29. El Sector Est (E40), de 17.17 m 2 el componen 7 cubetes i una plataforma plana distribuides en dues altures. Les característiques d'aquest espai est, al igual que succeix a 1'espai d'ocupació sudest de l'E46 i a 1'espai d'ocupació nord de l'El (Fig. 3), tant per els tipus de fosses com per la seva combinació, és més relacionable amb una zona d' activitat o d'emmagatzematge que la documentada a la part central del seu Sector O est, composat per una fosa de grans dimensions i fans pla, on es va detectar un petit espai on s'havia conservar un paviment de terra batuda. És també molt interessant destacar que en aquest secto r existeix una petita conjunció de fosses de major profunditat i extensió (2.52 m2 ) en la que es combinen 3 retalls amb accés en rampa (UE 27 1 a, b i e) i 4 cubetes al seu entorn (UE 244, 272, 277 i 278) que és identica a una formació situada a 1' extrem del Sector O est, també en contacta a 1' exterior pero orientada en sentir invers, i que podría tractar-se d ' una estructura de combustió. El Sector Oest (E3 9) té unes dimensions generals de 23.83 m 2 , pero per les característiques i el comportament de les fosses que el componen es d iferencien dos clars espais. Així, a 1'extrem més oest, s'identifica una gran subfosa de 8. 18 m 2 compasada per diferents retalls i cubetes que acaben definint un conjunt més profund, amb accés i una mica de volta (UE 144 a, b i e, 238 i 239) de

3.52 m 2 , on es van documentar clars ind icis de combustió, encara que les evidencies de termoalteració a les parets no acabaren d e ser concloents. A tocar d'aquesta fossa m és profunda es distribueixen diferents cubetes situades a una altura superior, amb dimensions i formes atribu'ibles a encaixos de dispositius (UE 112, 1 14 i 125) . Les grans similituds en la dimensió, distribució i ubicació de les fosses que formen aquesta unitat amb la documentada al Sector Est, obliguen a tractar aquesta conjunció d ' elements excavats no com una formació aleatoria, si no que probablement per reiteració ens podrien trabar al davan t de la identificació d' un sistema, tant de construcció com d 'ús, d ' un tipus molt concret d'estructura d e combustió. En el cas de 1'espai central del Sector O est, ubicat entre dues arees d'activitat, s'identifica una formació de majors dimensio ns de 17.97 m 2 , amb un número de 15 subfosses de diferents característiques i ubicació en altura que d escriuen un comportament que s'allunya del identificar amb espais amb majors possibilitats de ser habitats, com és el cas de la gran cubeta amb foc interior del fons d e cabana E46 o 1' espai d ' ocupació sud d e l'El (Fig. 3). La situació d'aquest espai central d e gran activitat, al que no pot negar-se una circulació interior al documentar-se un estrat fi i compacta sobre la plataforma plana UE 242, i que es situaría entre dos espais de treball especialitzat, fan plausible interpretar el Conjunt 1 com un gran espai de treball amb més relació amb el gran C onjunt 2 que amb la dinamica observada per les estructures complexes periferiques E l i E46 , a les quals se les pot identificar un sector amb un comportament més dom estic. Existeix també un ti pus d' estructura complexa més sen zilla, de menors dimensi-

COL· LOQ UI INTE RNACI ONAL o ' A RQ UE OLOC I A D E PUJ CCERDA

248 C ONC R( S N AC IONAL o ' AR Q U EO L O G I A DE CATA LU NYA

ons, de forma el-líptica i fans pla, com son les unitats E44 i 45, les quals assoleixen una superfície respectiva de 7.72 i 6.93 m 2 . Al comparar aquestes dimensions amb la superfície de referencia basica de 5.63 m 2 de la fosa amplia amb foc interior dels fans de cabana E46, sobre la qual hem establert la dimensió mínima d'habitabilitat per un espai semiexcavat en aquest jaciment, reconeixem també, fora de dubtes, les seves capacitats d' ocupació interior. L'estructura complexa E44, amb una potencia conservada de 0.60 m, disposa d'un espai interior totalment pla amb un retall superior a la banda Sud i una perita banqueta o altura al seu extrem nord-est sobre la que es va recuperar una urna de vara llarga, recta i exvasada, de 25 cm de diametre que permet datar aquesta unitat dintre de la primera edat del ferro. Lestructura complexa E45, també amb una potencia maxima de 0.60 m, presenta al seu interior dos subfosses farcides per un estrat argilós molt compacta que s' enllac;:a amb el nivell de sol excavar al geologic i sobre el qual, i al ben mig de l' estructura, es va trabar una gran pedra plana. Dintre del material arqueologic recuperar no s'ha identificar cap element ceramic que permeti datar 1'amortització de l' estructura amb fiabilitat dintre del bronze final o del ferro 1, encara que suggerim una cronología més proxima a la primera edat del ferro, tant per la proximitat a l'E44, com per la coincidencia estructural que presenta amb ella. Lagrupació de fosses que conforma el Conjunt 2 (EA17a, 17b, 17c, 18, 19, 20, 21, 22, 28 , 29,30 i 31) i el Conjunt 3 (E14), al trabar-se actualment en estudi només ens permet realitzar en aquest treball una breu aproximació a les seves característiques i ens impedeix oferir una interpretació ponderada de les seves restes, jaque tant perla seva

complexitat com per les seves dimensions, representa la majar expressió d'aquest fenomen conegur a Caralunya. La descripció global d'aquestes dues unitats mostren un conjunt que assoleix unes dimensions generals maximes de 36.61 m de llarg per 22.7 m d' ample i una superfície total de 368.65 m 2 • En el cas del gran Conjunt 2, el compasen un total de més de 150 fosses i cuberes de diferents característiques i dimensions, amb una organització interna que es desenvolupa en 7 alrures al adaptar-se a la lleugera baixada del terreny que es documenta en aquest espai, q ue es situa entre la cota absoluta exterior 110.59 m snm, del seu extrem nordoest, i la cota 109.06 del seu exrrem sudesr, i identificant-se una profunditat maxima conservada de 1.21 m. A primera vista, als sectors periferics, aquells que es traben en contacte a !'exterior, s'identifiquen espais amb un menor número d'alteracions, on son presents fasses amplíes o cuberes de grans dimensions, tal vegada les estructures interiors amb més possibilitats de ser transitades. En canvi, a la zona interior, s'observa un comportament lleugerament diferenciar, caracteritzat basicament per !'existencia d'un número superior de cubetes, pero, aquestes de menors dimensions, i situades alineades i en relació de solapament. Per mirar d'aprofundir en el significar d'aquesta excepcional estructura plantegem com hipotesi de treball que tal vegada ens podríem trabar al davant d'un fenomen de concentració d'habitat, on la intensitat i la succesivitat de l'activitat ocupacional hauria emmascarat la seqüencia fins al punr de ferIa aparentment incomprensible. Per úlrim, i en cas del Conjunt 3, tant per la seva situació i característiques internes és claramenr diferenciable del conjunt anterior, encara que per trabar-se enllac;:at amb ell per

LA T RA N SI CIO B RONZE FINAL - 1A E DAT DEL f ERRO EN ELS P lRINEUS 1 TE RRI TORI S VE!NS

249 FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 IR FERRO DELS PINETONS 11

mitja d' una estreta conducció (Cojunt 2/3), compasada també de cubetes, el descrivim unificadament. Aquesta estructura conserva una potencia maxima de 1.66 m i una dimensió de 49.72 m 2 • Al seu espai interior es conjuguen un total de 18 fosses distribu'ides en 3 altures, situant-se les de cota més elevada i menors dimensions al contorn perimetral i les d e majar amplitud a la base interior. Encara que aquesta estructura junt amb el Conjunt 2 .resten per analitzar detalladament, podem avans;ar que aquesta unitat disposa d 'un gran potencial ocupacional si comparem les dimensions de la seva gran fosa interior, de 18.23 m 2 , i el seu grau d 'horitzontalitat -calcular en un maxim de 1012 cm (107.66/107.78/107.68 m snm)-, en relació a les capacitats habitacionals de la fosa amb foc del fons de cabana E46 d e 5.63 m 2 i un grau d'horitzontalitat de 8-13 cm (110.43/110.35/110.22-foc-/110.33 m snm). Comentar per últim que tates aquestes estructures, a excepció de 1'estructura complexa E44 -adscrita ceramologicament a la primera edat del ferro-, correspon en a priori a una fase indeterminada dins del bronze final, ja que així ho comencen a confirmar els estudis de materials que s'han estat realitzant fins al moment, encara que de moment hem d 'entendre aquestes dades com a preliminars, d egut a que 1' analisi global i combinar de les eviden cies estratigrafiques, materials i estructurals resten per finalitzar.

4. Conclusions La combinació de subcubetes que conformen el fenomen arqueologic que descrivim sota els conceptes estructura complexa o gran retall, correspon a una evidencia arqueologica negativa on la distribució de fosses i

la seva organització interna semblen sempre produir una estructura amb una morfología particular que fa que mai ens trobem davant de dos unitats identiques. Sense mediar un analisi acurat, és comprensible no acceptar aquestes formacions com el fruit d' una combinació d'accions intencionades i sincroniques, si no més be com el resultar de múltiples accions diacroniques, producte simplement de la concentració aleatoria d'una serie d'elements excavats. Fins ara, la detecció al seu interior d' estructures de combustió ha estar 1' element que ha permes interpretar-les en alguns casos com unitats domestiques i/o artesanals, encara que es comencen a perfilar altres indicadors que amplíen aquesta identificació a unitats que manquen d' evidencies d e foc. El metode que seguim per tal d'aprofundir en el coneixement d' aquest tipus d'habitat consisteix en calcular en un fons d e cabana amb foc interior la dimensió mínima, el grau d'horitzontalitat i el grau de solapament/combinació que es dona entre les fosses que el conformen. La comparació d e les dades resultants amb les que s' obten en al establir els mateixos sistemes de quantificació a la resta d' estructures complexes d' un jaciment, permeten establir un primer mecanisme discriminatori per identificar aquells grans retalls que realment disposen d 'un cert potencial habitacional. El merod e d' analisi que esbossem en aquest treball sembla que comens;a a posar de manifest que existeix un cert patró en la formació d'aquestes unitats que superen el primer filtre. Tal com podem observar en la comparativa de dades entre el fans de cabana E46 i !'estructura complexa El , en les quals es reprodueix una mateixa organització en 3 espais, aquests amb característiques molt similars. Cal dir encara que, per acceptar coma valid aquest patró constructiu i or-

COL· LOQU I I N T ERNACIONAL o'ARQLI EOL OCIA DE P UICCERDA

250 CONC R ~S N AC I ONAL o' ARQLIEOLOC I A DE C ATAL LI NYA

ganitzatiu, seria necessari ampliar el número d'unitats comparades a altres assentaments. Un segon aspecte que es posa de manifest a l'utilitzar aquest metode és que sembla que al llarg del bronze final es defineix un ti pus d' unitat d' ocupació a la plana amb una activitat més intensiva i concentrada que la documentada en períodes precedents i que sembla també variar respecta a les adscrites a la primera edat del ferro. De manera que al bronze final ens trobaríem en aquesta zona amb una unitat domestica més complexa i extensa que la formada únicament per un fans de cabana, i estaría compasada per tot un seguit d'espais i elements accessoris on la presencia de la fossa tipus sitja seria minoritaria respecte al ferro I i, com al bronze inicial, tindria encara fonamentalment un significar d' emmagatzematge domestic. Un tercer i últim comentari deriva d'intentar entendre la raó del perque existeix en aquest jaciment un grau tan elevat de concentració i solapament de fosses, com el que es documenta al Conjunt 2. Aix.í, aplicant la maxima etnografica per la qual és possible establir una correlació entre la durada d'un assentament i el número i complexitat de les arees d'activitat (BINFORD 1994, 201), podem plan tejar com a hipotesi que aquest fenomen d'ocupació podria tractar-se d 'un indicador de com les comunitats del bronze final a la zona interior d e la costa central catalana comencen a presentar una ferma subjecció a un territori i enclavament precís. Aquesta perman encia o reocupació continuada (grau de sedentarització) provocarien un augment de les refaccions, reformes i 1'establiment de noves formacions, al mateix temps que redundaría en l'augment de la generació de residus i 1' amortització d ' estructures, tots ells fenomens arqueologics molt ben documentats per aquest període. Es podría d ir q ue aquesta intensificació

de les activitats domestiques i productives, produiria durant el bronze final en aquest territori del Valles grans conflictes espaials en uns assentaments aparentment situats en zones obertes, sense limitacions orografiques que els confinin o tanquin, encara que no podem negar que la elevada erosió deis paleosols i la colmatació de torrents i rieres que els emmarquen, hagin pogut difuminar una ubicació abans més agrest i amb millors capacitats defensives que les documentades en 1' actualitat.

BIBLIOGRAFIA

ARTIGUES, P. Ll.; BRAVO, P.; HINOJO, E. 2007: "Excavacions arqueologiques a Can Gambús 2, Sabadell (Valles Occidental". Tribuna d'Arqueologia, 2006. Barcelona: 11 2140. BALSERA, R.; MATAS, 0 .; ROIG, J. 2011: "Els Pinetons, un assentament prehistoric i medieval a la plana del Valles (Ripollet, Valles Occidental)". Tribuna d'Arqueologia 2009. Barcelona: 237-284. BALSERA, R.; ROIG , J. 2012: "La intervenció arqueologica als Pinetons 11 (Ripollet, Valles Occ.): un mas medieval abandonar al s. XIY. IV Congrés d'Arqueologia M edieval i Moderna a Catalunya. Tarragona: 935-946. BARDAVIO, A.; GONZÁLEZ , P.; GONZÁLEZ, J.; MASVIDAL, C. 2001: "Arqueología experimental i les seves aplicaciones didactiques: proyectes entorn a !'arquitectura prehistorica al Valles (Barcelona)". Arqueomediterrania, 6. Tecniques constructives d'epoca iberica i experimentación arquitectonica a la Mediterrania. Actes de la 1 Reunió Internacional d'Aqueologia de Calafell. Tarragona: 43-58. BOQUER, S.; GON ZÁLVEZ, L.; M ERCADAL, 0.; RODON , T.; SÁENZ, L. 199 1: "El jaciment de Can Roqueta: dades sobre la transició del s. VII al s. VI a. de C. al Valles".

LA TRA N SI C I Ó BR ON ZE FI N AL - 1 A EOAT OEL F ERRO EN ELS PiRINEU S 1 TER RITO RI S VE [N S

251 FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A I:ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 IR FERRO DELS PINETONS 11

Limes, l. Cerdanyola del Valles: 7-18. BOUSO, M.; ESTEVE, X.; FARRÉ, ].; FELIU, J. M.; MESTRES, J.; PALOMO, A.; RODRÍGUEZ, A.; SENABRE, M. R. 2004: "Analisi comparatiu de dos assentaments del Bronze Inicial a la D epressió Prelitoral catalana: Can Roqueta II (Sabadell, Valles Occidental) i Mas d'en Boixos-1 (Pacs del Penedes, Alt Penedes)". Cypsela, 15. Girona: 73-101. BINFORD, L. R. 1994: En busca del pasado. Descifrando el registro arqueológico. Ed. Crítica. Barcelona. ¡a Ed. 1983. CARLÚS, X. 1999: "La cabana del bronze inicial de Vall Suau (Sant Quirze del Valles, Valles Occidental)". Limes, 6-7. Cerdanyola del Valles: 19-39. CARLÚS, X.; LÓPEZ CACHERO, F. J.; OLIVA, M.; PALOMO, A.; RODRÍGUEZ, A.; TERRATS, N.; LARA, C.; VILLENA, N. 2007: Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can Roqueta (Sabadell, Valles Occidental) del 1300 al 500 aC. Museu d'Historia de Sabadell. Quaderns d'Arqueologia, 4. Sabadell. FRANCÉS, J. 1992: "La cabana del bronze final de Can Bertran (Cerdanyola del Valles, Valles Occidental)". Limes, 2. Cerdanyola del Valles: 29-41.

COLOMER, E. 1999: "Estudi tecnologic del conjunt ceramic prehistoric". GONZÁLEZ, P.; MARTÍN, A.; MORA, R. (Coords.). Can Roqueta. Un establiment pages prehistoric i medieval. Excavacions Arqueologiques a Catalunya, 16. Barcelona: 148-166, GONZÁLEZ RUIBAL, A. 2003: La experiencia del otro. Una introducción a la etnoarqueología. Ed. Akal-Arqueología. Madrid. JIMÉNEZ, V 2006-2007: "Pithouses versus pits. Apuntes para la resolución de un problema arqueológico". Portugalia XXVIIXXVIII. Porto: 35-48. PONS, E. 1994: "L'habitat a Catalunya durant el primer mil.leni aC: Els precedents de l'habitació consolidada". Cota Zero, 10. Vic: 9-18. ROIG, J., COLL, J. M. 2007 : "El paratge arqueologic de Can Gambús 1 (Sabadell, Valles Occidental". Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona: 85-109. ROIG, J.; MOLINA, D.; COLL, J. M.; MOLINA, J. A. 2008: "El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell, Valles Occidental)" . Tribuna d'Arqueologia 2007. Barcelona: 93122.

252

COL ·LOQUI INTERNACIO N AL D'ARQUEOLOCIA DE PUICCERDÁ

CONCR ~S NACIONAL D' ARQUEOL OGIA DE CATA L U N YA

E-46

E-35 Conjunt 1

©)

E-73

E-40

Camp1

Conjunt 2

-----

10m

E-2

• A•toenlar!Mrlt•r• • W• e ~opob

20 Kms

Figura l. Ubicaci6 a la costa central catalana i plano! de l'assenta ment del bronze final-ferro I deis Pinetons 11.

L A T RAN SICIÓ BRONZE FINAL - 1 A EDAT DEL fERRO EN ELS P IRINEUS 1 TERRITO RIS VEIN S

253 FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 tR FERRO DELS PINETONS 11

ESTRUCTURES COMPLEXES 1FONS DE CABANA A LA COSTA CENTRAL CATALANA.

CALC.

...

SR. INICIAL

UEU~

¡j

@ 5

BR. FINAL

O~ mt

CRTR210

o_,..

O~ ml

Clttt2S3 CRII301

~~ f1-l CR II$11

at•2GZW

~mts

FERR O I

15 13

O__J mt

~mts

. .0

O~ mt

Figura 2. Esrrucrures complexes i fon s de cabana d'assenramenrs a la plana a la costa central catalana. Neolític: 1) C-11: Bobila Madurell (Sanr Quirze del Valles, V. O ccidental) (BARDOVIO et al. 2001, Fig. 8). Calcolític: 2) E1:Vapor Gorina {Sabadell, Valles Occidental) (ROIG et al. 2008, Fig. 5). Bronze Inicial: 3) Val! Suau (Sanr Quirze del Valles, V. Occidental) (CARLÚS 1999, Fig. 2); 4) E36: Can Roqueta 11 (Sabadell, V. O ccidental) (BOUSO et al. 2004, Fig. 14); 5) UE 1195: Can Gambús 2 {Sabadell, V. Occidental) (ARTIGUES, BRAVO, H INOJO 2007, Fig. 2). Bronze Fi nal: 6) Can Beman (Cerdanyola del Valles, V. Occidental) (FRANCÉS 1992, Fig. 6); 7) El: Pinecons Il {Ripollet, V. Occidental); 8) E46: Pinetons 11; 9) Conjunts 1, 2 i 3: Pinerons II; 10) CR36 i CR37: Can Roqueta {Sabadell, V. Occidental} (COLOMER et al. 1999. Figs. 66 y 68); 11) CRTR-210: Can Roqueta-Torre Romeu {Sabadell, V. Occidental) {CARLÚS et al. 2007, Fig. 18); 12) Concentració Sector Central Cuadricula 1: Can Roqueta II {Sabadell, V. Occidental} {CARLOS et al. 2007, Fig. 25); 13) C RII-299: Ca n Roqueta II (CARLÚS et al. 2007, Fig. 26a); 14) Concentració Sector Central C uadrícula 2: C an Roqueta II (CARLÚS et al. 2007, Fig. 33). Ferro I: 15) E7: Can Roqueta (BOQUER et al. 1991, Fig. 2); y 16) E44: Pinetons 11 (Ripollet, V. Occidental).

COL·LOQUI INTERNAC ION AL o'ARQUEOLOCIA OE P UICCEROA

254 C O N C RÉS NA CIO NAL o'ARQUEOLOCIA OE CATALU NYA

FONS DE CABANA E46. Bronze final.

12.63 rrf ESPAI D'OCUPACIÓ SUDEST

2.93 m' Dades generals.

Superf.total:

Superf.d 'escarp:

Superf. Lrtil: Profund.méxima: N" de fosses: Esp.d'ocupació dif.:

25.67 m~2 2 _89 m

2 2.78 m22 0 .98 m

12 3

ESTRUCTURA COMPLEXA E1. Bronze final.

ESPAI D'ÚS EXTERIORDISPOSITIUS OEST

7.34 m'

--==:::::=::::::~---

3.28 rrf

Dad es g enerals.

Superf.total: Super1.d'escarp:

Superf. útil: Profund.maxima: N° de fosses: Esp.d'ocupaci6 dif.:

IIDlJ

•

6 .05 rrf

ESTRUCTURA DE

ESPA I S

CO MBUSTIÓ

TRANS I TAB LE S

ZOHES D'ESCAR P.

N O TRA N S I TABLES.

SUPORTS DE

COBERTURA O ACC~S .

m [1]1

DISPOSITIUS INT ERNS

FOSSES EN REL AC IO DE SO L APAMENT

DISPOsmtJS EXTERIORS

ESPAIS EN COMBINACIÓ

Figura 3. Plantes comparatives del fons de cabana E46 i de !'estructura complexa E l.