Juny 2007 by Raquel Bosch

gent

Escola Sant Miquel · ASCÓ

Núm 80 · Juny · Curs 2016/17

Www.xtec.cat/ceipsantmiquel

nova gent

FITXA TÈCNICA Edita: E-mail: Web:

Escola Sant Miquel C/Sant Miquel núm.2 43791 Ascó ceipsantmiquel@xtec.cat www.xtec.cat/ceipsantmiquel

Fitxa: Publicació: Tirada: Tapa:

Any XXXI / juny 2017 / 5a Època núm. 80 150 exemplars Cicle Mitjà

ÍNDEX Pàg. 3 Pàg. 4 Pàg. 6 Pàg. 8 Pàg.10 Pàg.12 Pàg.14 Pàg.16 Pàg. 18 Pàg. 21 Pàg. 22 Pàg. 24 Pàg. 26 Pàg. 28 Pàg. 29 Pàg.30 Pàg.31 Pàg.32

Editorial Sortida a Riudoms Sortida a Riudoms El projecte Miró Visita a l’espai xocolata Simó i Coll Hem anat a pasturar a Capafonts Hem cuidat 107 cucs de seda Anem de colònies Entrevistem un monjo Sortida al Vendrell Població i economia d’Ascó eTwinning - Read and Share Jocs escolars Premis Notícies Biblioteca Comiat dels alumnes de 6è Treballs escola

EDITORIAL

Al juny, com al setembre, la nostra escola és plena de colors, de múltiples taquetes que corren d'un lloc a l'altre i inunden el recinte escolar amb la música més encisadora, la dels infants que com papallones enjogassades la fan primavera tot el curs. Sembla que és el mateix de sempre; comencem el curs al setembre i la roda ja no para, els esdeveniments es van trepitjant els uns als altres i les estacions es succeeixen al ritme de festes, projectes, exàmens, exposicions, visites, sortides, etc. Però no tot és igual que sempre. Algunes coses han canviat; tenim tots els llums de l'escola nous, el pati de cicle mitjà té un aspecte nou, i les finestres i les portes d'Educació Infantil també són noves. També han canviat els nois i noies; les cames se'ls han fet llargues, els seus rostres no semblen els mateixos, els dits guaiten per davant les sandàlies, i les bates i jaquetes els van estretes. S'han fet una mica més grans, exactament un curs més grans. I això implica que no sols han crescut els seus cossos, segurament també han millorat el seu vocabulari, són capaços de resoldre problemes més complicats i d'entendre alguns fenòmens de la naturalesa que no coneixien; saben més cançons, són més àgils, potser han descobert alguna afició que fins aleshores no coneixien i tenen més amics que el curs anterior. Alguns, exactament catorze nois i noies, que el curs vinent no estaran amb nosaltres. Els enyorarem i segur que ells també enyoraran l'escola on han passat nou cursos. Ens coneixem molt, hem viscut moltes experiències i això crea un vincle que esperem no s'acabi de trencar mai. Que tingueu molta sort tots els nois i noies de sisè! Us augurem un futur ple de vivències enriquidores que sens dubte us faran més savis, però esperem que sobretot, us ajudin a ser feliços en el món.

Bona sort a tots i bones vacances!

Sortida a riudoms

ELS NENS I NENES D´EDUCACIÓ INFANTIL HEM FET UNA SORTIDA A RIUDOMS I VAM APRENDRE MOLTES COSES DE LES GRANOTES…

El monitor ens explicava la metamorfosi de la granota.

Les agafàvem amb la mà…

Fèiem jocs…

P3 Pels alumnes

de P-3

Pescàvem capgrossos…

Mováem l´aigua com la granota quan neda…

i els observàvem.

Exploràvem…

VA SER MOLT DIVERTIT!!

P-3 Curs 2015-16

Sortida a a riudoms

   

VAIG CAURE DINS LA BASSA I LA SENYORETA EM VA TREURE DE PRESSA. (ALBERT J.) EM VA AGRADAR MOLT PESCAR. (NOA M.) VAIG AGAFAR UN CAPGRÒS. (JORDI) EM VA AGRADAR ABRAÇAR ELS ARBRES. (YASSIN) M’HA AGRADAT PESCAR CAPGROSSOS PETITS. (RAÚL) EM VA ENCANTAR VEURE LES GRANOTES. (ELENA) VAM FER UN JOC AMB ULLERES DE NATACIÓ I VAM POSAR EL CAP DINS UN RIBELL PER VEURE QUÈ MENJAVEN LES GRANOTES. (JUDIT) M’AGRADA PESCAR GRANOTES. (ADAM B.) VAM FER UN JOC DE PESCAR AMB “LLENGÜES” EL QUE MENGEN LES GRANOTES. (MIRIAM) VAM VEURE UNA SERP D’AIGUA. (NAGORE)

Pels alumnes de P-4

VAM VEURE SALTAR GRANOTES.(ALBERT S.) VAM FER UN EXPERIMENT DE SOLTAR UNA GRANOTA QUE HAVÍEM PESCAR I ELLA SOLETA VA TROBAR LA BASSA. (SARAH) VAM VEURE DOS GRIPAUS. (IZAN) EM VA AGRADAR ANAR AMB AUTOBÚS. (MARC) VAM VEURE LA FOTO DE LA GRANOTA PETITETA QUE VAN PESCAR. (MARIONA) DESPRÉS DE DINAR VAM VEURE POLLETS. (ADAM T.) EL PERE ENS VA ENSENYAR COM CANVIAVEN LES GRANOTES. (ALEJANDRO) LES GRANOTES SURTEN DELS OUS. (KARIM) VAM MIRAR DIFERENTS MIDES DE GRANOTES. (DAVID)

QUAN CREIXEN ELS CAPGROSSOS, ELS SURTEN LES POTES DE DARRERE. (NOA P.) QUAN LA GRANOTA ES FA GRAN, PERD LA CUA. (SERGIO)

Des de p-5 us presentem...

El projecte mirรณ

C.i. Visita l’espai xocolata

El dia 6 d'abril, els alumnes de Cicle Inicial vam anar a Sant Sadurní d'Anoia a visitar la fàbrica de xocolata Simón Coll i també les caves Vilarnau. Ens vam trobar tots a l'escola a les 8:30, ben contents i preparats per marxar d'excursió amb l'autocar que ja ens estava esperant. Com que el viatge havia estat molt llarg i havíem fet gana, just arribar a Sant Sadurní vam anar a un parc, vam esmorzar i vam jugar una mica. Amb la panxa ja plena i amb molta energia, vam anar cap a la fàbrica de xocolata.

Quan ens van rebre, vam entrar a l'Espai audiovisual 180º, una gran sala on vam veure un audiovisual molt interessant sobre la història i l'origen de la xocolata. També, a través d'un muntatge visual, vam conèixer com era la fàbrica al començament, com es feia tradicionalment la xocolata i quines eines s'utilitzaven. Després, de manera sorprenent, se'ns van destapar unes finestres al nostre costat, a través de les quals vam poder veure una línia de producció, que és el lloc on experimenten i on fabriquen nous productes. Ens van ensenyar com treballaven amb la xocolata, com li donaven formes diferents: conills, ous, pilotes... i quines màquines feien servir.

A continuació, ens vam posar per grups a la zona de bancs i taules de treball. Entre tots, vam explicar que hi ha tres tipus de xocolata: xocolata negra, xocolata blanca i xocolata amb llet. Amb unes safates de materials, vam descobrir quins ingredients es necessiten per fabricar cada tipus de xocolata, els vam poder veure i vam experimentar amb mantega, llet en pols, canyella, pasta de cacau...

I les caves vilarnau

Vam tastar els tres tipus de xocolata i vam decidir quin ens agradava més a cadascú.

Abans de marxar, vam anar a la seva botiga, que estava plena de mones i figures de Pasqua i ens van donar una xocolatina boníssima! Veient tanta xocolata, ens va entrar molta gana i vam anar a dinar a les caves Vilarnau, just al costat de les vinyes i d'un llac, envoltats de natura. Vam fer una volta al llac fins arribar a la zona per on reben tot el raïm i per entrar a les caves. Vam aprendre els diferents passos per fer el cava, vam veure com es deixa fermentar (com actuen els “bitxets”) i com reposen les ampolles fins a poder-les portar a vendre. Abans de marxar, vam fer un joc per endevinar, a través de l'olfacte, què hi havia a cadascun dels gots que podíem olorar, i vam aprendre que totes aquelles olors es poden trobar al cava. Per acabar, vam fer un tast de most ecològic: a alguns ens va agradar molt i altres fèiem una mica més de mala cara...

Després d'un dia carregat de noves experiències, noves sensacions i, sobretot, nous aprenentatges, l'autocar ens esperava per emprendre el camí de tornada. Ens ho vam passar la mar de bé! Alumnes de 1r de Cicle Inicial

Hem anat a pasturar

Dimecres, 24 de maig, els nens i nenes de 2n de Cicle Inicial vam fer una sortida a Capafonts, un poble petit on viu un pastor que es diu Sergi, i els seus gossos Nil i Junsa. En Sergi ens va explicar quines eren les feines de l’ofici de pastor:cuidar de les cabres petites, portar-les a pasturar, munyir- les i treure la llet, i fer el formatge.

Ens van presentar a la Kika , una cabra que feia cada dia més de dos litres de llet i el seu fill Kiko, que la seguia a tot arreu. Vam seure tots i d’un en un vam poder munyir la Kika. Un altre pastor, el Pol, que estava aprenent de pastor, ens va explicar quines eren plantes que més agradaven a les cabres, o les que no menjaven mai. Marwane

Vam sortir amb el ramat de cabres i vam veure com pasturaven i la gana que tenien, perquè no paraven de menjar!!! Ara ens tocava rentar bé les mans. Vam fer una passejada pel poble i a dinar!!!

A capafonts amb sergi el pastor

Els ingredients eren: Llet calenta a 80º i el suc de mitja llimona. També vam necessitar un bol, un drap i una escorredora. Primer vam posar la llet calenta en un bol, vam afegir el suc de mitja llimona i vam remenar. Al cap d’una estona, ho vam tirar damunt el drap i va quedar com una pasteta. Era el mató! El vam tastar amb una torradeta i mel. En acabar volteta pel poble, a beure aigua de la font i cap a Ascó.

Maria

Alumnes 2n CI

Els alumnes de tercer

Els nens i nenes de 3r hem estat cuidant 107 cucs de seda de tres tipus: blancs, blancs amb ratlles negres, i negres amb ratlles blanques. Quan ens els van donar feia 14 dies que havien sortit de l’ou. Hem après que, quan tens cucs de seda, has de ser molt responsable amb la seva alimentació i neteja. Tenen tanta gana que, si no tenen prou menjar, els cucs es poden menjar uns als altres!

Voleu saber-ne algunes curiositats? Hem après que… - Els cucs de seda tenen un nom científic: Bombyx Mori. - A la vida del cuc de seda hi ha diferents fases: ou, larva/eruga, crisàlide i papallona. El procés de canvi dels cucs de seda s’anomena metamorfosi. - Quan neixen les larves mesuren uns 3 mil·límetres i són peludes. El seu primer menjar és la closca de l’ou, que és molt nutritiva.

- Des que són larves fins que fan el capoll, els cucs canvien fins a sis vegades la pell i alguns dels seus òrgans, com, per exemple, la mandíbula. - Els cucs de seda s’alimenten de fulles de morera tendra, que no poden estar mullades. Els nervis de les fulles no se’ls mengen. - Els cucs de seda cada dos dies doblen el seu pes i la seva llargada. - El seu cos està format per 12 anells i tenen 3 parells de potes amb urpes i 5 parells de falses potes amb ventoses. - Quan estan preparats per fer el capoll, els cucs s’estan dos dies sense menjar, amb el cap aixecat, i fan una caca líquida.

- Per fer el capoll els cucs fan servir un sol fil de seda que mesura aproximadament un quilòmetre. Els surt d’un forat que està sota la boca i s’anomena “trompa de seda”. - Els capolls poden ser taronges, grocs, blancs o, fins i tot, d’altres colors. - La primera seda que fan és de color blanc i no és prou bona per a que les persones la puguem utilitzar per fer-ne teixits.

Hem cuidat 107 cucs de seda

- Quan estan dins del capoll, els cucs es transformen en una espècie de mòmia que es diu crisàlide. Al capoll s’hi estan entre 15 i 20 dies. S’estan convertint en papallones. - Per fer el forat al capoll i poder-ne sortir han de fer servir un líquid que desenganxa la seda. - Per poder sortir del capoll han de fer molta força, i també han de fer força per desplegar les ales. Per això els primers dies no poden volar; estan molt cansades. - Quan surten del capoll les papallones s’aparellen. Les papallones mascles són més petites que les femelles. - Les papallones femelles ponen entre 300 i 500 ous. Després de la posta, les papallones no tarden en morir (mascles i femelles). - Els ous acabats de pondre són de color groc. Després es van enfosquint i endurint. Els ous que segueixen sent grocs o blancs no han estat fecundats; no en naixerà cap larva. - Dels ous en sortiran les noves larves la primavera de l’any que ve. Alumnes de 3r de Primària

Quan ens els van donar tenien 14 dies. Van créixer tant, que els vam haver de dividir en dues capses.

Quan feia 24 dies que els cuidàvem, van començar a fer els capolls.

Al cap de 13 dies, van sortir les primeres papallones.

2 dies més tard, van començar a pondre ous.

Anem de colònies

El dilluns dia 8 de maig de 2017 els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior vam anar de colònies a l’Espluga de Francolí. Quan

vam

arribar, primer vam deixar les maletes a una aula

vam

començar a fer activitats

Camp

d’Aprenentatge.

primera

activitat va

ser

“taller

d’arquitectura”. Després, vam fer la classe on ens van explicar com era el monestir. Al cap d’una estona, després de jugar al pi, vam dinar. En acabar de dinar vam tornar a jugar al pi abans de començar les activitats del Camp d’Aprenentatge. Per la tarda vam anar al monestir de Poblet on vam veure les tombes dels reis catalans enterrats a Poblet. Abans

marxar

vam

entrar

l’església i vam veure com els monjos resaven les “vespres”. Al cap d’unes hores, quan era de nit, vam fer jocs molt divertits.

A l’espluga de francolí

El dimarts només aixecar-nos vam fer activitats del bosc Animat. Ens van explicar coses sobre les plantes i després vam anar al bosc on vam veure: caus d’animals, excrements, petjades de porc senglar i moltes coses més.

També vam aprendre a reconèixer si un animal era presa, depredador, carnívor u herbívor observant la posició dels ulls i la forma de les dents.

L’últim

dia

vam

anar a Montblanc a fer una

gimcana pel poble. Quan vam acabar vam

anar a dinar i vam tornar cap a Ascó. Ens ho vam passar molt bé!!! Text:Alumnes de 4t.

entrevistem el germà bernat

Els passats dies 8, 9 i 10 de maig, l’alumnat de Cicle Mitjà i de Cicle Superior de l’Escola Sant Miquel va anar de colònies a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) per treballar entre d’altres l’època medieval a partir del monestir de Poblet (conèixer el funcionament de la societat i de l’economia, així com les tendències de l’arquitectura durant l’Edat Mitjana). Com ocorre sempre en unes colònies escolars, van ser unes jornades intenses en activitats, i molt enriquidores per uns alumnes que s’encaren a l’aprenentatge en unes circumstàncies diferents a com estan acostumats. D’entre les diferents tasques que es van dur a terme aquelles dates, destaquem una entrevista que els alumnes de 5è i de 6è vam fer a un monjo de Poblet durant la visita al monestir, el germà Bernat Folcrà. Quins estudis s’han de tenir per entrar en un monestir? No cal uns requisits especials, no cal tenir un títol universitari, com el cas d’un metge. Ara, els estudis normals, els que fem tots en la nostra vida com ara l’escola, i després si algú ha anat a la universitat a fer una carrera, tot això també ens serveix en la vida al monestir, no perquè sigui un requisit previ sinó perquè després aquestes coses les podem posar al servei dels altres. Si per exemple saps cuinar també ho poses al servei de la comunitat. Allò que es refereix a Déu, els coneixements sobre Jesús, sobre la fe, t’ho donen també els amics, la família, el col·legi, això t’ho vas trobant a la vida. Quants anys fa que vostè és al monestir? Set anys. Com és la vida en el monestir? Ens aixequem a tres quarts de cinc i a les cinc fem la primera pregària, les Matines, quan encara és de nit, dura més o menys una hora. Després tornem a la nostra cel·la –a les nostres habitacions en diem cel·les perquè són habitacions petites- i fem una pregària que es diu Lectio divina, que és una lectura de la Bíblia durant una hora. Quan hem acabat, tornem a l’església a pregar Laudes, que vol dir lloança en llatí. És bonic perquè és una pregària on hi ha l’albada. Quan acaba Laudes ve l’Eucaristia, la missa, és acció de gràcies per aquest dia nou que comença. Quan ha acabat l’eucaristia anem a esmorzar al refetor. Tot això ho fem en comunitat. Després al matí cada monjo va a fer els seus treballs, estudiar, a l’hort, a la cuina, o a la bugaderia, a fer les feines dels serveis comunitaris. Quan hem acabat la jornada de matí, toquen les campanes i anem a pregar la Sexta, que es fa a la una de la tarda, i quan acabem, anem a dinar. Mentre nosaltres dinem hi ha un lector que ens llegeix la Bíblia i un altre llibre espiritual. Sempre escoltem mentre mengem, per tant, no parlem entre nosaltres. Prenem el menjar físic pel nostre cos, al mateix temps rebem un menjar espiritual, que alimenta la nostra ànima. Quan hem acabat de dinar tornem a treballar tota la tarda fins les Vespres, a dos quarts de set, a l’església. Les Vespres són una mica el contrari de les Laudes, cau el sol, i tornem a donar gràcies pel dia. Després anem a sopar, igual que al dinar, sense parlar i escoltant el llibre que el lector ens està llegint. Després anem a la darrera pregària de la jornada que es diu Completes, que vol dir que ja s’ha acabat el dia, que ens en podem anar a dormir, i que si hem viscut un dia com Déu mana, treballant i esforçant-nos, ens en anem a dormir tranquils i amb molta son. I ja fins al dia següent en què ens tornem a aixecar a la mateixa hora. És un cicle

Un monjo de poblet

Hi ha alguna norma que hagueu de complir? Sí, hi ha una regla que es diu la Regla de Sant Benet que regeix la vida del monestir i dels monjos. És una regla molt antiga, del segle IV, i inclou preceptes i exhortacions perquè la vida monàstica funcioni tant a nivell espiritual com a nivell pràctic, comunitari. Elaboreu productes artesanals? Quins? Sí, els monjos es caracteritzen molt per això, que a banda de pregar també treballen, i treballen manualment. Per exemple hi ha un hort molt gran, i nosaltres mengem del que surt de l’hort. Després hi ha taller d’enquadernació, hi ha un taller de ceràmica. En quina edat pots entrar per ser un monjo en un monestir? A partir dels divuit anys, a la majoria d’edat. Em podria dir quants monjos sou al monestir? Vint-i-nou monjos, distribuïts entre pares i germans. Quants anys té el monjo més gran? I el més jove? El més gran té 91 anys i el més jove té 35-36 anys, jo en tinc 38. Com es diu el Pare Abat de Poblet? Octavi Vilà. De quin orde sou? Cistercencs. D’ordes religiosos n’hi ha molts, però el nostre, l’orde cistercenc, és una branca de l’orde benedictí. Una paraula que ens identifica o ens defineix pot ser la fraternitat, perquè estem cridats a ser germans els uns dels altres. Què és el millor de ser monjo? Què és el més difícil de ser monjo? El més difícil de ser monjo és el propi jo, és a dir, tens una vida voluntària amb els altres germans, i aleshores has de treure el teu propi jo per permetre viure amb uns altres. Costa, és el que més costa, però una vegada avancem en aquest camí, hi ha un alliberament, una felicitat molt gran, perquè ja no vius per tu mateix sinó que vius pels germans, per fer feliços als altres, per obeir, per ser pels altres. La compensació, el més bonic de la vida monàstica, és precisament aquesta entrega que et permet viure amb els altres, una vida en comunitat. A vostè li agradaria portar una vida diferent? No, perquè és un plaer aquesta vida. Quan a la vida és té tot el que s’ha de tindre, aquesta plenitud, aquesta joia, doncs no em manca res a la vida. Quina és la diferència entre capellà i monjo? El capellà és un sacerdot en tant que està ordenat, el capellà viu generalment en una parròquia, aleshores el capellà es distingeix perquè fa un servei a una comunitat on pot batejar, on pot fer l’eucaristia, pot fer tots els sagraments. El capellà és un ministre de l’església ordenat que té aquesta missió de servei a la comunitat d’una parròquia. El capellà no viu en una comunitat necessàriament, viu servint a una parròquia, i pot viure sol o amb un altre capellà, però no hi ha aquesta comunitat que obeeixen una regla de menjar tots junts, de pregar tots junts... així un capellà no té una disciplina tan forta com la nostra, el capellà fa les mateixes coses però es pot distribuir el seu temps com li sembli.

entrevistem el germà bernat

En canvi el monjo és algú que no necessàriament ha d’estar ordenat i viu en una comunitat per buscar a Déu. Què li sembla la societat actual? La nostra societat viu com en una tensió, en un xoc de forces. D’una banda hi ha una lluita pel bé, per buscar el bé, de persones compromeses que busquen el bé per la societat. D’una altra banda hi ha unes forces com antagonistes, que són forces més aviat de divisió. Aleshores la nostra societat moltes vegades pateix el drama d’una divisió molt forta. De vegades no es reconcilien les persones, o falta diàleg, no hi ha acords. La societat és com una gran família feta de moltes famílies, t’agrada conservar una certa unitat i cohesió. Per això en el monestir la pregària d’un monjo ajuda a això. De la societat actual es pot parlar de moltes altres coses, per exemple de la falta de fe, de la falta de valors. Això ho sabreu millor que jo, és una societat que està estressada, i viu amb presses. Moltes vegades falta com un sentit de la vida, encara hi ha una incertesa sobre moltes coses. Per altra banda hi ha coses positives, que potser són més que les negatives. De molt positiu és que és una societat molt compromesa, que hi ha molt voluntariat, hi ha una sensibilització social molt positiva. Què creu vostè que es necessita com a persona per a ser monjo? Valors com per exemple l’amor al silenci, l’amor a la natura, l’amor a la bellesa... tots aquests són valors que poden ajudar a un monjo, però el valor més important, sense el qual els altres valors no existeixen, és el valor de la fe. La fe és el que fa el monjo, en definitiva. La fe és una paraula que vol dir confiança. Si tens la fe, els altres valors tenen força: la solidaritat, l’amor... Què pensa vostè de les religions arreu del món? Islam, budisme, hinduisme... n’hi ha tantes. No diem que les altres religions no serveixen per a res, i que la veritat només la tenim nosaltres, cristians o catòlics. No ho diem això, sinó que nosaltres diem que la nostra veritat és Crist i Jesús ens ensenya que els altres també tenen part de veritat. Nosaltres ens trobem amb les altres religions amb completa pau Moltes gràcies, Bernat! Alumnat de 5è i 6è Escola Sant Miquel d’Ascó Curs 2016/17

Sortida al vendrell

El dia 30 de març, els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior vam anar a visitar la Vil·la-Museu Pau Casals, una casa molt bonica, situada al costat del mar, i amb un jardí impressionant. Pau Casals va ser un violoncel·lista, compositor i director molt important, conegut arreu del món per ser un gran músic i també per lluitar a favor de la pau. A la Vil·la-Museu vam poder veure un instrument que li va fer el seu pare amb una carabassa (“la carabasseta”), el seu primer violoncel, la medalla de la pau que li va atorgar l'ONU, i altres pertinences (fotografies, ulleres, pipes...). Ens va agradar molt poder conèixer millor aquest català universal. Després, vam anar a l'Auditori Pau Casals a escoltar un concert de peces musicals de diferents èpoques, interpretades per instruments de corda fregada (violí, viola i violoncel). Els músics ens van explicar algunes característiques d'aquests instruments. Va ser molt interessant. A la tarda, vam anar a Tarragona a conèixer el seu aqüeducte: el Pont del Diable. El vam creuar caminant per on antigament els romans hi feien passar l'aigua. Ens va encantar!

Alumnes de 3r de Primària

Població i economia

Una de les unitats que hem estudiat aquest trimestre a Medi Social de 5è ha estat LA POBLACIÓ I L'ECONOMIA DE CATALUNYA. És treballant aquesta unitat que vam pensar que podríem apropar-nos a les principals dades de població i economia del nostre poble i us ho presentem amb gràfics realitzats amb el programa Excel. Evolució de la població d'Ascó 1.700 Any 2006

1.680

Any 2007 1.660

Any 2008 Any 2009

1.640

En aquests últims anys la població d'Ascó ha augmentat uns 100 habitants. HUGO BIELSA i DAVID OATU

Any 2010 Any 2011

1.620

Any 2012 Any 2013

1.600

Any 2014 1.580

Any 2015

1.560 1

LA POBLACIÓ D'ASCÓ PER EDATS (2016) Del total d'habitants d'Ascó, la majoria de la gent té entre 15 i 64 anys. WISAM GHADDARI i MARTA MAS

POBLACIÓ D'ASCÓ 2015 SEGONS EL LLOC DE NAIXEMENT

TIPUS DE CONREU (ASCÓ 2009) La majoria de conreu d'Ascó és d'olivera. JOAN GARRETA JIMMY RUIZ TIPUS DE CONREU 2009

herbacis fruiters olivera vinya

La majoria de la població d'Ascó ha nascut a Catalunya. BUJI CHELLAY i MARINA CUGAT

altres

D’ascó EVOLUCIÓ DE NAIXEMENTS 2006-2015

En els darrers anys hi ha hagut una mica més de naixements que abans.

18 16 14 12 10 8 6

HAILU ESTRAMPES i CRÍSTOFER NOGALES

Nens Nenes Total

4 2 0 2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Defuncions d'Ascó (2006-2015) 30

En els darrers anys la mitjana de defuncions ha estat de 20 a l'any. LAIA GARCIA i ALBA PÉREZ

25 20 15 10 5

27 13

28 21

0 Any Any Any Any Any Any Any Any Any Any 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Defuncions d'Ascó

MIGRACIONS A ASCÓ (2005-2015) En aquests 10 anys ha crescut la població per la immigració. MARTA MIRÓ i ARNAU VIUDEZ

ELS SECTORS DEL TREBALL A ASCÓ (2016) Al sector d'agricultura treballa el 4 per cent de la població, a la indústria hi treballa el 5 per cent, a la construcció un 9 per cent i al sector dels serveis el 81 per cent de la població. El sector que predomina més a Ascó és el sector serveis, que inclou la gent que treballa a la Central Nuclear. SARA DANTA i SAMI MENDOU

eTwinning project This school year, the 6th level children have participated in an eTwinning project called “Read and Share”. We worked with schools from Bulgaria, Czech Republic, Greece, Lithuania, Poland, Portugal and Romania. The project focuses on the two main goals: promotion of reading and developing attitude of active citizenship using IC tools.

We have shared some Adventures: show our libraries and our favourite books, make fantastic recipes, participate in a photo contest, meet and interview some authors and more…

All the groups of the eTwinning visited the libraries in their villages or cities. Storytellers transported us to imaginary worlds with stories. We went to the exhibition “A Pencar” in the town library in Ascó (there were lots of books about jobs), Polish children travelled to China…

Read & share

One of our favourite activities was Adventure was creating and exchanging bookmarks. enjoyed doing it with the Portugal team. received beautiful bookmarks from Lousã and we use them.

3; it We We now

The photo contest was Adventure 4; this activity consisted in taking photos of us reading and posting them in the Twinspace. We could be as creative as we wanted, so some of us took the photos with our pets! The winner was “Pet reading” by Kaliz from Poland.

In Adventure 6 we created books using “Story Jumper”. This application is very useful and funny because you can transform yourself into an author. We liked a lot because we worked in groups. And we enjoyed a lot reading our partners books. There were more beautiful Adventures like “The collaborative map of children literature in Europe”, some reading picnics, games, etc. and a “Collaborative e-book” about our project. The last activity was to share our project with the school community (school web, school magazine and English blog). We liked to take part in this project. Thanks to our partners for sharing these great ideas!! th 6 level students

Resultats

El passat dissabte 27 de maig de 2017 es van celebrar els XLI Jocs escolars de la Ribera d’Ebre. La participació del nostre centre va ser d’un total de 22 alumnes. En la categoria prebenjamí van participar: Mark Perelló, Anna Mas, Gil Puig, Blau Jordà, Jorge Millán, Walid Chellay, Josep Oriol Llauradó i Jan Pros. En la categoria benjamí van participar: Cloe Jordà, Pol Cugat, Pere Mas, Aniol Martínez i Zacaria Chellay. En la categoria aleví van participar: Marta Mas, Marta Miró, Marina Cugat, Laia García, Hailu Estrampes, David Oatu, Pol Pros, Roger Ribes i Ainhoa Puertas. Es va aconseguir un total de 48 medalles en les següents modalitats: -

Mark Perelló: 2n Velocitat 60mll.

Anna Mas: 2a Salt llargada.

Gil Puig: 1r Salt llargada, 3r Velocitat.

Walid Chellay: 1r Velocitat 60mll.

Blau Jordà: 1a Salt llargada, 1a Velocitat 60mll.

Pere Mas: 1r Mig fons 600mll.

Cloe Jordà: 3a Mig fons 600mll.

Aniol Martínez: 2n Salt llargada, 2n Velocitat.

Zacaria Chellay: 3r Mig fons 600mll.

Hailu Estrampes: 1r 600mll, 1r Pes 2kg, 1r Disc 800gr, 1r Salt llargada, 1r Salt Alçada, 1r Tanques, 2n Velocitat 60mll i 1r Relleus 4x60mll

XLI Jocs escolars

Marta Mas: 1a Mig fons 600mll, 1a Fons 2000mll, 3a Salt llargada, 2a Tanques i 1a Relleus 4x60mll.

David Oatu: 3r Velocitat 60mll, 1r Relleus 4x60mll.

Marta Miró: 3a Salt Alçada i 1a Relleus 4x60mll.

Laia García: 3a 600mll, 1a Disc 800gr, 1a Salt llargada, 2a Salt Alçada, 1a Tanques, 1a Velocitat 60mll i 1a Relleus 4x60mll.

Marina Cugat: 1a Pes 2kg i 1a Relleus 4x60mll.

Pol Pros: 1r 600mll, 1r Salt llargada, 2n Velocitat 60mll i 1r Relleus 4x60mll.

Roger Ribes: 2n Salt llargada, 1r Velocitat 60mll i 1r Relleus 4x60mll.

Ainhoa Puertas: 3a Pes 2kg, 2a Disc 800gr i 3a Velocitat 60mll.

Des de l’AMPA agraïm la participació de TOTS els alumnes inscrits i els donem l’ENHORABONA pels bons resultats aconseguits. Ascó, 29 de maig de 2017 A SSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES Escola Sant Miquel. C/ Sant Miquel, núm. 2. Ascó (Ribera d’Ebre)

Premis · premis

GIL PUIG TURTÒS és el guanyador de la classe de 1r del concurs de dibuix Em rento les mans quan toca.

IZAN PROS RODRÍGUEZ de 3r, guanya el Concurs de Microrelats de Terror en la categoria de Primària. És un certamen organitzat per la Biblioteca de l’Institut Cristòfol Despuig de Tortosa. XVIII Premi de Poesia en Acció 2017

LA PAU La pau és bonica, és amor i llibertat, la pau ens ajuda a ser feliços i també a estimar. La pau és llibertat, la llibertat és expressió, l’expressió és felicitat, la felicitat és humanitat. Què és la pau? La pau és amistat. SAMI MENDOU MAFI

Notícies · notícies

Biblioteca

DES DE LA BIBLIOTECA- DES DE LA BIBLIOTECA- DES DE LA BIBLIOTECA-DES DE LA PADRINS LECTORS és una activitat que es fa des del curs passat i que consisteix en que els alumnes més grans fan de padrins dels més petits per a llegir. D'aquesta forma cada divendres a la tarda es troben una estona i llegeixen sols a qualsevol lloc de l'escola. Es una experiència que a més de llegir en companyia ens ofereix la oportunitat de tractar un nen de diferent edat i madurar a l'hora es va teixint una amistat molt bonica.

A la biblioteca hem creat el racó de llibres ebrencs i enguany, en el decurs de la Fira de l'autors ebrencs celebrada a Móra, ens van regalar uns quants llibres d'autors ebrencs molt interessants.

VISITEU EL BLOC DE LA NOSTRA BIBLIOTECA! Http://blocs.xtec.cat/bibliotecaescolaasco/

Comiat alumnes 6è

COMIAT ALS ALUMNES DE SISÈ QUE ENGUANY DEIXEN L'ESCOLA Igual que les muntanyes ens protegeixen dels somnis més tristos. Igual que el riu dóna sentit a les nostres rondalles. Igual que l'aire ens acosta els perfums que enamoren la memòria. Igual que les orenetes ens regalen una primavera plena de colors nous cada any. Igual que les fulles ballen contentes en sentir la música que toca el vent. Igual que una mare somriu Igual que tot el que és important, I segueix un camí, I deixa petjada, I esdevé memòria compartida. Desitgem que el camí que us espera a partir d'ara us sigui planer... i us convidem a fer parada a la vostra escola sempre que vulgueu.

BONA SORT A TOTS!