NOVA
GENT Escola Sant Escola Sant Miquel Miquel ASCó ASCó
65 · JORDI SANT JORDI curs2016/17 2011/12 nº 79 nº SANT curs
FITXA TÈCNICA Edita: E-mail: Web:
Escola Sant Miquel C/ Sant Miquel núm.2 43791 Ascó ceipsantmiquel@centres.xtec.cat www.xtec.cat/ceipsantmiquel
Fitxa: Publicació: Tirada: Portada:
Any XXXI / abril 2017 / 5a. Època núm. 79 150 exemplars Cicle Inicial
ÍNDEX Pàg. 3
Editorial.
Pàg. 4
En Quim i el globus taronja.
Pàg. 6
Les girafes enamorades.
Pàg.9
La gata Rabinata s’escapa.
Pàg.12
El cavall s’ha fet mal.
Pàg.14
L’illa dels animals.
Pàg.17
El caragol i el Miquelet.
Pàg. 18
L’aventura d’un nen anomenat Piter.
Pàg. 21
Contes de casa .
Pàg. 22
Diari de l’Albert.
Pàg. 26
La senyora Mussol i els esquirolets.
Pàg. 29
Projecte artistes.
Pàg. 30
La formiga treballadora.
Pàg. 31
El meu poble Ascó.
Pàg. 32
El monstre.
Pàg. 33
Una ruta pacifista.
Pàg. 34
Ens ha visitat Cinta Arasa.
Pàg. 35
Premis dibuix Sant Jordi.
Pàg. 36
Treballs escolars.
EDITORIAL El que llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt. Miguel de Cervantes
Cada any, a l'entorn de la diada de Sant Jordi, la nostra revista es vesteix de literatura, però no una literatura qualsevol, sinó la que surt de les veus dels nostres alumnes, de la seva fantasia, de la seva creativitat... És la cita de Nova Gent amb les lletres i que ens convida a viure les històries dels nostres alumnes, històries que han passat de la seva imaginació a la pàgina en blanc fins a acabar prenent vida en el moment en què poden ser llegides. Sovint representa tot un repte per a ells. De tot plegat en surten contes curts i contes llargs, poemes de guerres i poemes d'amor, històries actuals i històries antigues, personatges reals i éssers fantàstics... Pels qui vivim tot el procés observem la satisfacció quan poden posar el punt i final i veuen que allò que havien pensat ja és una mica realitat. Aquest curs les narracions han tingut com a condició la presència dels animals recordem que la setmana cultural va estar dedicada a la festa de Sant Antoni, on els animals hi tenen el seu protagonisme-; mentre que als poemes van poder escollir lliurement la temàtica, permetent-los inspirar-se en allò que van preferir. Finalment també trobareu els dibuixos que han estat reconeguts en el concurs de Sant Jordi des de P-3 fins a 6è. Us convidem a endinsar-vos en un recull ple de vida des dels ulls d'un infant! Bona lectura!
3
SANT JORDI EN QUIM I EL GLOBUS TARONJA vet aquí que una vegada en un poble molt llunyà hi havia un nen que es deia quim. sempre estava content. vivia en una caseta de fusta enmig d´un camp envoltat de molts arbres i moltes flors. De fet, era com un gran jardí ple de roselles i margarides. un dia molt assolellat mentre jugava amb la terra a fer castells i camins... va aparèixer volant un globus taronja amb la cara contenta. mentre anava i venia, baixà fins on era en quim i li digué: -Hola! Com et dius? -hola, sóc en quim. -què hi fas aquí? (preguntà el nen) -He vingut a jugar amb tu. -M´ha semblat que potser estaves una mica avorrit i et vindria bé un amic - respongué el globus-I tant que sí. et vols quedar una estona amb mi? -d´acord. saps que sóc un globus màgic? -siii, que guai!! -doncs, et puc demanar una cosa? -de vegades quan estic dormint i em desperto, em fa por la foscor. què podria fer? -li digué en quim-no et preocupis, jo tinc la solució!! digué el globus-quan sigui de nit, baixaré un bossa d´estels lluminosos i es quedaran brillant a la teva finestra. així quan et despertis, ja no tindràs por, elles et faran llum a l´habitació. -i en quim tot content va marxar i a la seva mare li explicà. I catacric-catacrac el conte s´ha acabat.
4
Recull de Contes
NENS I NENES DE P3
5
SANT JORDI
LES GIRAFES ENAMORADES HI HAVIA UNA VEGADA DOS GIRAFES, UNA NOIA I UN NOI, QUE S'ESTIMAVEN MOLT. ESTAVEN MOLT ENAMORADES. LES GIRAFES EREN MOLT ALTES I DE COLOR GROC AMB TAQUES MARRONS.
VIVIEN EN UN POBLE DE GIRAFES I ELLES EREN UN PRÍNCEP I UNA PRINCESA. EREN L'ALEIX I LA XISPITA. UN DIA VAN DECIDIR CASAR-SE I LA XISPITA VA DIR QUE NO TENIA CAP VESTIT DE FESTA. L'ALEIX CONEIXIA UN LLIMAC QUE SABIA FER MÀGIA. VA ANAR-LO A VEURE I EL LLIMAC LI VA FER UN VESTIT DE COLOR ROSA AMB BRILLANTETS. ERA SUPERBONIC!!!
6
Recull de Contes LA GIRAFA PRINCESA ES VA POSAR MOLT CONTENTA I EL VA GUARDAR A CASA SEVA. UN RINOCERONT SABIA QUE AQUEST VESTIT ERA MOLT ELEGANT I LI VOLIA REGALAR A LA SEVA DONA. VA DESTROSSAR LA PORTA DE LA CASA AMB LA SEVA BANYA I VA ROBAR EL VESTIT DE LA XISPITA. QUIN DISGUST! LA XISPITA NO PODIA DEIXAR DE PLORAR. ELS SEUS AMICS DE LA SABANA: LES ALTRES GIRAFES, ELS ELEFANTS I LES ZEBRES LA VAN AJUDAR A ARREGLAR LA CASA, PERÒ EL VESTIT ARA EL TENIA UN TIGRE PERQUÈ LI HAVIA PRES AL RINOCERONT. LA XISPITA VOLIA RECUPERAR EL SEU VESTIT I SE'N VA ANAR A BUSCAR AL TIGRE. QUAN VA ANAR A ENFRONTARSE AL TIGRE, AQUEST LA VOLIA ESGARRAPAR. VA ARRIBAR L'ALEIX I LA VA SALVAR DEL TIGRE.
7
SANT JORDI TOTHOM ESTAVA MOLT CONTENT. VAN CELEBRAR UN SUPERCASAMENT I UNA MEGAFESTA AMB ELS SEUS AMICS. VAN CANTAR, VAN BALLAR I ES VAN MENJAR UN GRAN I DELICIÓS PASTÍS DE FULLES D'ACÀCIA.
L'ALEIX I LA XISPITA VAN SER MOLT FELIÇOS I VAN MENJAR ANISSOS.
ELS NENS I NENES DE P4
8
Recull de Contes LA GATA RABINATA S'ESCAPA Un dia, la Minerva estava molt trista perquè havia perdut la seva gata Rabinata. Es va trobar els seus amics de l'escola: Aleix, Layla, Néstor, Jordi, Josep, Loubna, Daniel, Aya i Arlet i entre tots la van buscar pel carrer. Quan estaven mirant per davall dels cotxes van sentir la seva veu: Miaaaaaaaaaaaaaau, Miaaaaaaaaaaaaaau La Minerva es va posar molt contenta perquè sabia que la que miolava era la seva gata Rabinata. Van mirar cap a dalt i la van veure sobre una teulada. Portava unes ulleres de sol molt grans i amb una pota es menjava un gelat mentre que amb l'altra els saludava. La Minerva i els seus amics la van cridar fort.
9
SANT JORDI -
Baixa ara mateix, Rabinata!
Però la gata no es va moure, així que van anar a trucar els bombers per a demana'ls que els ajudessin. Els bombers van arribar, van posar les escales que eren molt llargues i arribaven fins la teulada i van pujar, però quan ja estaven a punt d'agafar-la el bomber va relliscar, la gata es va espantar, va saltar-li per damunt i es va escapar escales avall. Es pensaven que ja la tenien, però la Rabinata estava tan nerviosa que els va passar corrent per sota les cames i va desaparèixer. I el gelat? El gelat va sortir volant des de la teulada i va fer cap al cap d'un senyor despistat. La pobra Minerva es va quedar molt preocupada, on podia haver anat? Van seguir buscant-la tota la tarda fins que es va fer de nit i tots van haver de tornar a casa.
10
Recull de Contes Quan va arribar a casa, la Minerva va tenir una gran sorpresa, la gata l'esperava estirada sobre el seu llit amb un gelat sencer per a ella. I no sabem si és mentida ni tampoc si és veritat, però el cert és que la història ara mateix s'ha acabat!
NENS I NENES DE P-5
11
SANT JORDI El cavall s'ha fet mal Hi havia una vegada un cavall que es deia Miquelet i era blanc com la neu. Li agradava molt jugar i era molt amistós. Tenia un amic: en Roc, un conill gris i presumit. Els dos amics vivien a París, una ciutat molt gran on hi ha la Torre Eiffel. Un dia, en Miquelet i en Roc van sortir a passejar, però van tenir tanta mala sort que en Miquelet es va torçar la pota i va caure. Van haver d'anar urgentment al veterinari, el Doctor Pepipups, un gos dàlmata molt simpàtic i també molt valent. El doctor va mirar la pota del Miquelet, li va fer una radiografia i li va haver d'embenar. Com que el Doctor Pepipups era tan simpàtic, tots es van fer amics i, en aquell moment, van decidir sortir i anar a la platja. Quan hi van arribar, van entrar a l'aigua per refrescarse i una onada molt alta es va emportar en Roc, que no sabia nedar.
12
Recull de Contes El conill es va trobar sol i espantat, però va recordar que sempre portava a la butxaca un atrapasomnis, el seu amulet de la sort. Llavors, en Roc el va començar a fregar i es va imaginar que el Miquelet i el doctor el salvaven. De cop i volta, el Doctor Pepipups es va transformar amb en Pepiman, un superheroi que conduïa una moto aquàtica vermella rapidíssima. Com un flaix, en Pepiman va sortir volant amb la seva moto a salvar en Roc i el va treure de l'aigua. Ja tots fora, xopets com a peixets, van celebrar que estaven la mar de bé menjant-se un gelat.
I vet aquí un cavall, un conill i un gos, aquest conte ja s'ha fos. Alumnes de 1r de Cicle Inicial
13
SANT JORDI
L'illa dels animals Hi havia una vegada, l' illa ... on vivien uns animals molt generosos: una serp que vigilava que tothom visqués en pau, un ruquet molt treballador que sempre bramava feliç, un cérvol amb poders màgics i una tortuga molt vella i molt sàvia. A la muntanya més alta de l'illa .... hi vivia un drac malvat que sempre espantava als habitants de l'illa amb les seves foguerades. De tant en tant volava per l'illa amb la intenció de buscar algun animal per menjarse'l. La serp sempre vigilava i avisava a la resta d'animals per tal que es poguessin amagar i salvarse de les garres del drac. Els animals ja n'estaven farts d'aquell drac malvat i van demanar consell a la tortuga sàvia: -Què podem fer per lliurar-nos d'aquest drac? la tortuga els va explicar que a ..... l'illa veïna hi vivia des de feia molts anys una draga molt pacífica que no havia tingut
14
Recull de Contes mai problemes amb els seus veïns, els animals de l'illa. -Anirem a l'illa ... i li demanarem consell a la draga!- va dir el cérvol. - Sí, sí van contestar tots. -Però com hi anirem? Va dir el cérvol. -Molt fàcil, podem fer una rai amb troncs! va contestar la tortuga sàvia. L'endemà quan es van despertar el ruquet ja havia preparat un munt de troncs i en un tres i no res ja tenien el rai. Els animals van pujar al rai i van començar a remar. Al cap de dues hores van arribar a l'illa i van trobar la draga cuidant el seu hort . Hi tenia tomateres, enciams, julivert, pebrots, cebes,... Després van explicar a la draga el problema que tenien amb el drac, i ells els va dir que el coneixia des de feia molt de temps i que abans no era un drac ferotge. No entenia el que li havia passat. Van preparar una poció màgica amb les verdures i herbes remeieres del seu hort i una mica de pols de les banyes del cérvol màgic i van anar a la cova del drac i quan estava
15
SANT JORDI dormint van tirar la poció al pou d'on bevia aigua cada matí. L'endemà es va despertar amb molta set i va anar al pou a beure. - Quina set! I que fresqueta està l'aigua aquest matí!!! -Quina gana que tinc!!! I de sobte va aparèixer la draga i li va oferir un cistell ple de fruites i verdures del seu hort. El drac es va posar molt content de tornar a veure la draga i es va fartar de pomes, peres, enciams i tomates que feia molt de temps que no tastava. La draga el va convidar a visitar la seva illa i el seu hort i el drac va quedar meravellat: - S'ha acabat l'avorriment, a partir d'ara tindré un hortet! Des d'aquell dia els animals van podes viure tranquils i feliços. I el ruquet va bramar de felicitat quan la serp se li va caragolar a la cua: - iha, ihà, ihààà!!! i tots van començar a riure.
Catacric catacrac aquest conte s'ha acabat!!!!
Nens i nenes de 2n de Cicle Inicial
16
Recull de Contes EL CARAGOL I EL MIQUELET Hi havia una vegada un caragol a qui li agradava escriure. Un dia li van encomanar un llibre de 500 pàgines i el caragol va pensar que, com que era tan lent, no podria acabar el conte. I va demanar ajuda al Miquelet per a que li deixés lo llapis. El Miquelet li va dir que l'hi deixaria amb una condició: que anés a explicar-lo a la seva escola. El caragol li va dir que hi estava d'acord i el Miquelet li va deixar el llapis. El caragol li anava dient el que havia d'escriure i el llapis ho escrivia. El llibre va ser un èxit. El caragol es va fer famós, però el caragol va dir que allò no hauria sigut possible sense el llapis del Miquelet. El caragol va complir la seva promesa: va anar a explicar el llibre a l'escola. Van pensar que podrien escriure sempre junts, i així ho van fer. Van fer molts contes i, fins i tot, van escriure un llibre d'Ascó i també el van anar a explicar a l'escola. Vet aquí un caragol, vet aquí un Miquelet, aquest conte ja està fet.
Jana Ribes Montaña 1r Premi de Prosa
17
SANT JORDI L'aventura d'un nen anomenat Piter Hi havia una vegada un nen alt i ros que es deia Piter que vivia a un altre planeta, amb la seva fada. Un dia, la seva fada li va contar al que hi havia un altre planeta, que els humans li deien el planeta Terra. Ell també era humà però ell mai creixa, en canvi els del planeta Terra creixien, es reproduïen i morien. Es va posar a pensar i se li va ocórrer una idea. Va agafar pólvores de la seva fada, per poder volar i se'n va anar al planeta Terra. Va aterrar en un poble que tenia un nom molt estrany “El Galliner”. Es va passejar tot aquell poble, els restaurants, les botigues, va observar la gent... Era hora de marxar però no es va recordar d' agafar una bosseta amb més pólvores, ja que l'efecte d'aquests pólvores només durava una estona. També va recordar que la seva fada li va explicar que al planeta Terra hi havia una cova on vivien les seves germanes fades. Va decidir anar cap al bosc en busca d'aquella cova. Anava caminant i de sobte es va trobar un conillet. - Hola, què fa un nen per aquí en aquest bosc? li va dir estranyat aquell conillet. - Estic buscant la cova de les fades. Necessito les pólvores màgiques per volar i poder tornar al meu planeta. Per cert com et dius? - Josepet, i tu? - Piter- va dir el nen. - Com el del conte de Piter Pan! M'encanta aquell conte. - Mai m'han explicat aquest conte.- va dir el nen.- Què vols acompanyar-m'hi?-li va dir Piter al conillet. - D'acord!- va dir orgullós el conillet. Van seguir tots dos caminant i es van trobar a un ase. Era vellet i li agradaven molt les flors. - Hola- va dir l'ase amb la seva veu greu.
18
Recull de Contes - Busquem la cova de les fades perquè Piter necessita més pólvores per poder volar i tornar a casa.- va dir el conillet. - Quin nen més despistat!-va dir l'ase. - Ase que jo no sóc despistat!- li va dir Piter a l'ase, enfurismat.Per cert com et dius? - Jo em dic Miquel però em diuen Miquelet, no sé per què.- Va dir l'ase estranyat. - Què voldries acompanyar-me? - És clar que sí!-Va dir l'ase. Van seguir caminant i es van trobar a un gos molt eixerit, que estava intentant agafar una papallona. - Hola! - Què feu per aquí un conillet, un ase i un nen?- Va dir el gos mig distret amb la papallona. - Estem buscant la cova de les fades, perquè Piter necessita més pólvores màgiques.- va dir l'ase agafant una rosa que es va trobar. - Molt bé! Però agafar coses sense permís això no es fa!- Va exclamar el gos. - Ja ho sé, només pensava que si li deia a la meva fada que volia visitar el planeta Terra m'hagués dic que ni parlar-ne!- Va dir el Piter.- Com et dius? - Jo,Tomàs.-va dir el gos. - Vols acompanyar-nos? - I tant, jo això no m'ho perdo.- Va dir el gos en molta emoció. - Au doncs, som-hi! Tots tres van seguir i no paraven de parlar, i de tan xerrameques que eren, va haver un moment que es van trobar una cova molt gran. Van entrar i es van trobar un munt de fades que volaven felices i un munt de pólvora daurada que es movia entre les fades. - És preciós!- va dir el ase.
19
SANT JORDI - Em sembla que em quedaré a viure en aquest lloc tan meravellós. Va dir el conillet acomodant-se. Una fada es va plantar davant del nen i li va dir: - Qui sou? - Jo sóc Piter i visc amb la vostra germana Campaneta. Necessito pólvores màgiques per tornar a casa. - D'acord aquí les tens.-va dir la fada. Tots van sortir de la cova. Era hora d'acomiadar-se. Tots els animals li van dir adéu, però a Piter se li va ocórrer una idea. - Voleu vindre a viure al meu planeta? - D'acord!- van dir els animals. Piter va escampar les pólvores per tots i van volar fins arribar al seu planeta. I conte contat, aquest conte s'ha acabat. Nerea Ortiz Doménech 1r Premi Prosa 4t Primària
20
Contes DE CASA
ENS HAN ACOMPANYAT: BIEL PUBILL LAURA MUR PILAR SuÑÉ AMPA I LLAÜT ACOSTEN ALS AUTORS DEL POBLE A LA NOSTRA ESCOLA
21
SANT JORDI
Diari de l'Albert Hola, sóc l'Albert, i en aquest diari he volgut redactar la meva història. Bé, tot va començar quan jo devia tenir uns... divuit anys, en aquell temps, quan un noi complia divuit anys havia d'escollir entre anar a la mili o fer serveis socials. Jo vaig escollir fer serveis socials, i vaig tenir la sort de que em va tocar encarregar-me de la piscina, la sort està en que només havia de mirar una màquina per veure si el nivell de clor era el correcte. Així, que cada dia anava a la piscina amb el meu gos Tomy, i com que mirar que el nivell de clor fos correcte no em portava ni cinc minuts aprofitava per nedar i jugar amb en Tomy. Tots els dies eren iguals, tan avorrits com Maziger Z sense armes. Fins que un dia, mentre nedava, vaig sentir algú que em va dir: -Fes braçades més llargues.- era l'entrenador de natació, jo li vaig fer cas. Al dia següent em va corregir una altra cosa, i al dia següent una altra i al dia següent una altra, i així tots els dies. A mesura que passaven els dies, me n'anava adonant de que anava millorant la meva forma de nedar, i també me'n vaig adonar d'una altra cosa, i és que nedar m'encantava, i com més nedava, més m'agradava. Llavors, un dia, de sobte, li vaig dir a l'entrenador, que per cert es diu Josep, que volia anar a les seves classes de natació, ell em va dir que d'acord però que hauria de fer molt exercici i a més a més hauria d'anar a classes extra per poder estar al nivell de la classe, jo li vaig dir que ho faria sense cap problema. Per a fer més exercici vaig decidir anar cada matí a córrer amb en Tomy, quan tornàvem a casa jo em posava a fer peses i ell em
22
Recull de Contes mirava, no tenia molt clar si m'animava o se'n reia de mi, perquè la veritat és que sí que feia riure, ja que em posava tan roig fent força que semblava una tomata, però no una tomata d'aquestes una mica verdes, no, no, una tomata ben roja. A l'endemà vaig anar a la meva primera classe de natació amb l'entrenador Josep, només us diré dos coses sobre la classe, la primera és que els que anaven a classe amb mi em doblaven l'altura, i la segona és que no m'havia cansat tant en tota la meva vida, per això em vaig posar més roig i tot que quan feia peses, i és clar, roig i rodejat de gegants, ja no semblava una tomata qualsevol, semblava una tomata cherry. Després de la meva primera classe vaig decidir que si volia estar al nivell de la classe havia d'entrenar més i més fort, així que cada dia anava a la piscina amb en Tomy i nedàvem durant moltes hores. Cada cop notava que em cansava menys, i ja no semblava una tomata cherry, només semblava que m'haguessin disparat amb un raig minimitzant d'aquests de Doraemon, però per alguna cosa es comença. Al cap d'un mes els meus companys de natació em felicitaven per la gran millora, fins i tot l'entrenador que es “duro de roer” va deixar anar un petit somriure quan em va veure. Al cap d'un altre mes nedava rapidíssim, era el més ràpid de la classe. Va ser un dia, que en acabar de fer una piscina, me'n vaig donar compte de que nedar s'havia convertit en una de les coses mes importants per mi, i, per un instant, vaig pensar en anar a les olimpíades, després vaig pensar que era una tonteria, però després vaig pensar, què passaria si hi anés? Tampoc passaria res, així que sense pensar-m'ho dos vegades, em vaig dirigir cap a l'entrenador i li vaig dir: - Vull anar als jocs olímpics.
23
SANT JORDI - Però tu estàs boig o què!?- em va respondre ell.- És impossible! Però, com que tinc ganes de riure una mica et donaré una oportunitat, si m'impressiones aconseguiré que vagis als jocs olímpics, et dono dos dies per entrenar-te. - Aconseguiré impressionar-te.- li vaig dir amb coratge. Va arribar el dia de la gran prova, em vaig dirigir cap a la piscina, allí m'estava esperant Josep. Em vaig preparar per llançar-me de cap, vaig sentir a l'entrenador tocar el xiulet, aleshores em vaig llançar a la piscina i vaig nedar tan ràpid com vaig poder, en arribar a la meta vaig sentir que l'entrenador cridava: - No pot ser! No pot ser! Has fet una marca boníssima!- va dir entusiasmat l'entrenador.- Albert, anem als jocs olímpics. - Visca!- vaig cridar jo - Moltíssimes gràcies entrenador! Des d'aquell moment entrenava tots els dies deu hores. Va arribar el dia dels jocs olímpics, l'entrenador i jo vam anar cap a la piscina de Barcelona, estava molt nerviós. Llavors un dels meus contrincants se'm va acostar i em va preguntar en un to desagradable i amb accent suec: - Què estàs nerviós? -
Jo nerviós? Que va! -li vaig respondre jo posant-me a la defensiva.
-
Sí, segur que no estàs nerviós.- va dir-me ell amb sarcasme.- Ets més fals que unes malles de llima!- va afegir una altra vegada amb to desagradable.
24
Recull de contES Després d'això, jo me'n vaig anar amb l'entrenador i ell amb uns amics seus. L'entrenador va ajudar a preparar-me, vaig fer els estiraments, vaig escalfar, i, finalment ens van cridar, havia arribat l'hora, vaig col·locar-me a la sortida, vaig pegar una mirada al meu voltant, vaig veure a l'entrenador, que m'estava animant amb el Tommy. L'àrbitre va donar la sortida, jo vaig sortir decidit, anava el primer, estava a punt de tocar la meta i ser el millor nedador del món, quan de sobte al nedador suec, que estava al carril contrari, li va donar una rampa. El socorrista estava despistat i el suec s'ofegaria en pocs segons, només el podia salvar jo, en aquell moment vaig entendre que havia d'escollir entre salvar al suec, que m'havia parlat malament, o ser campió mundial de natació, que és pel que havia lluitat tan durament, només tenia un segon per decidir-me. Vaig anar corrent cap al carril del suec, el vaig agafar i el vaig portar cap a la superfície. Vaig perdre l'oportunitat de ser campió mundial, però vaig comprendre que una vida val molt més que una medalla, a més, després d'això el suec i jo ens vam fer molt amics.
FI MARINA CUGAT GARCIA 1r Premi de Prosa 5è
25
SANT JORDI La senyora Mussol i els esquirolets Una vegada en un petit bosc on habitaven molts animalets, en un arbre gegantí de branques enormes amb fulles de moltes tonalitats verdes, van néixer dos esquirolets molt eixerits, amb tanta mala sort que una bufada de vent, els va fer caure a terra i quedaren tapats amb les enormes fulles d'aquell arbre gegantí. La mare esquirol que havia marxat a buscar menjar, quan va tornar, no va trobar els seus petits i es va pensar que alguna serp se'ls havia menjat. Així, amb molta tristesa, va abandonar el seu lloc de viure i va marxar. Els esquirolets estaven calentets amb les fulles escalfades pels rajos del sol. Però cap al vespre, ja començaren a sentir fred i començaren a bellugar. La senyora Mussol que vivia a l'arbre del costat, s'acabava d'aixecar de dormir, i estirant les seves ales, va veure com bellugaven unes fulles sota l'arbre gegantí. - Uiiii!- Va pensar- Crec que ja he trobat el meu sopar! - I ràpida com ella sola va volar en picada cap a les fulles. Però a l'arribar, amb el seu propi vent de les seves ales va veure que no eren ratolins sinó que eren dos esquirolets indefensos i molt bonics. A la senyora Mussol els budells li feien barrim, barram, quina gana tenia!! Però no sabia si menjar-se'ls o no. Tenia molta gana, per una banda i per l'altra li feia molta pena menjar-se'ls. Doncs com ella no havia tingut l'oportunitat de ser mare, se'ls va emportar al seu niu i els va tapar amb les seves ales. Al dia següent quan els rajos del sol brillaven entre les branques dels arbres, els esquirolets es van despertar i també a la senyora Mussol.
26
Recull de contES - Ai mare! - exclamà la senyora Mussol- Aquests petits no dormen de dia! Ara què faré?- Havia de pensar una manera de poder fer vida amb ells. No sabia com fer-los dormir, només tenien ganes de jugar amb ells. - És clar!! - Va dir la senyora Mussol. Així que va anar a veure el seu amic Rialles, un conill molt vell però molt savi, li va explicar el problema. Rialles li va dir el que havia de fer, marxar cap al mig del bosc, allí trobaria els fruits necessaris per alimentar els esquirolets. Dit i fet la senyora Mussol va anar cap al niu i amb molta tristesa de deixar-lo, va agafar amb les seves urpes els esquirolets i van marxar cap on li havia dit Rialles. En arribar, es va quedar al·lucinant d'aquell petit paradís, els arbres eren diferents, més petits i plens de fruits, les seves fulles rosades i moltíssims animalets, moixons de tots colors, conillets, esquirolets... la van rebre amb els braços oberts i li van ajudar a fer el niu. Els petits esquirols van anar a jugar amb tots aquells animalets, eren molt feliços, allí. No els faltava de res. Una nit la senyora Mussol va anar a caçar i amb la branca d'un arbre es va trencar l'ala, ja no podia caçar, ara sí que tenien un problema gros, els esquirolets no sabien caçar ratolins, els moixonets li portaven cucs però continuava tenint gana. Llavors va dir als esquirolets que havien d'anar a la roca dels tres nassos a explicar-li al conill Rialles el problema, segur que ell trobaria la solució. Però els esquirolets no es coneixien el bosc, així que el cervolet Pumpi es va oferir a portar-los. En arribar a la roca, van explicar el que passava, Rialles els hi va dir que havien d'anar a parlar amb la serp Sole, una serp enorme, que li deien Sole perquè sempre està sola, tots li tenien por, però ella és bona. Doncs van anar al cau, sentien ziss, ziss, estaven morts de por, les cames els hi tremolaven, però ho havien de fer per la seva mare. La Sole va aguaitar el cap, amb una veu súper dolça els hi va dir que no els hi faria mal i que li expliquessin el que volien.
27
SANT JORDI Llavors els esquirolets li van dir que Rialles els hi va dir que si podria caçar ratolins per la seva mare, ells anirien a jugar amb ella i així no estaria tant sola. La Sole va acceptar i així ho van fer. Al cap d'un temps la senyora Mussol ja estava recuperada del tot i no necessitaven a la Sole, però es van fer tant amics que ells van continuar jugant amb ells a canvi de res. Van passar uns dies i arribà al petit paradís una esquirol amb la cara trista, ells la van rebre amb cortesia i també li van dir que podia viure amb ells. Però aquella esquirol sempre estava trista i ella li va explicar la història, de que vivia a l'arbre gegantí amb els seus dos fillets que els va perdre, quan la senyora Mussol va sentir l'arbre gegantí, se li va fer un nus a la gola, no podia engolir, se'n va adonar que era la mare dels seus petits. No sabia si callar o dir-li, però el seu cor de mare li deia que sí. La senyora Mussol amb llàgrimes al ulls li va dir que ella va salvar a dos esquirolets d'aquell arbre i que se'ls ha estimat i cuidat com si fossin els seus fills. Ella sabia que en aquell moment perdria els seus petits. Llavors la senyora Esquirol li va dir que aquells petits sempre serien d'ella i que només li demanava que li deixés compartir aquells petits amb ella. Tot eren llàgrimes d'amor, tots estaven feliços i sempre, sempre, aquell petit paradís va ser el millor d'aquest bosc ANDREA NAVARRO LÓPEZ 1r Premi de Prosa 6è
28
Projecte artistes Aquest curs hem començat amb el projecte d’escola sobre l’estudi de diferents artistes. Els primers a treballar han estat Antoni Gaudí, Henri Matisse i Diego Velázquez.
GAUDÍ
VELÁZQ
UE Z
MATISSE
29
SANT JORDI
LA FORMIGA TREBALLADORA La formiga treballadora també és escaladora. Construeix el seu cau i a dins hi sent molta pau. Treballa tot l'estiu i a l'hivern està al seu niu. Carrega molt menjar per poder-se alimentar. Quan surt a passejar, la poden trepitjar! És molt petiteta però també és llesteta.
Èric Ribes Oliva 1r Premi de Poesia 3r de Primària 30
Recull de poemes EL MEU POBLE, ASCÓ Ascó, bell Ascó que tens molts carrers estrets, llargs i nets. Ascó, situat dalt d'un turó, a la Ribera d'Ebre i té al davant, Vinebre. Ascó, que tens molts asconencs que miren per les finestres de les cases tan altes que tens. Ascó, que tens un riu llarg que et ve de molt lluny i ens mira de reüll. Ascó, que et canten els ocells i les fulles dels arbres es mouen pel soroll del vent.
Dibuix: Mohamed Mendou
Ascó, que fas olor a herba segada que la talla el jardiner cada matinada. Nerea Ortiz Doménech 1r Premi Poesia 4t Primària
31
SANT JORDI
EL MONSTRE Un dinosaure volador, l'ombra del terror. Trenca cases per plaer, i no el mata ni l'escuder. Persones tristes i atemorides surten de casa, entren esclafides, quasi mortes i dents destruïdes. Surt el cavaller, fill de la reina i el rei, el monstre enfadat, i després mort i espatarrat. HUGO BIELSA MILLÁN 1r Premi de Poesia 5è
32
Recull de poemes
UNA RUTA PACIFISTA Un humà a tots va alliberar, i pau i felicitat va portar. Un pacifista va ser, i per a tots un amic es va fer. A una flor malvada va canviar, per a que fos bona sense molestar. I ara monstres i humans tots en pau viuran! L' humà molts amics va fer, i no va atacar ni a una serp. Els monstres van venir, i tots junts varem gaudir. L' humà va prometre que mai no faria sofrir. La seva promesa va complir, i d'amistat es va omplir! RAQUEL SERRA PERELLÓ 1r Premi de Poesia 6è
33
Ens ha visitat cinta arasa CINTA ARASA EXPLICA ELS SEUS CONTES ALS NOSTRES ALUMNES
EN GRUPS VAM ANAR A LA SALA D´ACTES
34
PREMIS AL DIBUIX DE SANT JORDI MARINA CUGAT 5è
THIAGO TOLEDO 6è
JANA RIBES 3r
AGNÈS GRAU 4t
JAN PROS 2n
ABRIL PUJALS 1r
ALEJANDRO SÁNCHEZ P-4 SARA GARCÍA P-3 MINERVA BARRAGAN P-5
35