LA CIUTAT 46

PIN I SOLER

Piso con 3 habitaciones, baño completo y aseo. Calefacción GN. Ventanas de aluminio, armarios empotrados puerta blindada. Cocina independiente. Ascensor. Próximo a universidad, bus, parque, colegio, etc.

ASSEMBLEA DE CATALUNYA

Piso próximo a la URV. Dispone de 3 habitaciones, baño completo y aseo. Cocina amplia con galería. Balcón. Ascensor.

ESCALÓ (Lleida)

Chalet de dos plantas y 180 m2. 3 habitaciones y 2 baños. Salón con chimenea, cocina independiente y cochera.

SERRALLO

Dispone de 2 habitaciones con armarios empotrados y 1 baño con bañera. Cocina independiente y equipada. Amplio salón con salida a balcón y vistas despejadas. Exterior y luminoso. Calefacción GN. Y a/a con bomba f/c. Parquing y trastero.

AV. PAÏSOS CATALANS

Piso de 79 m2 con 2 habitaciones y 2 baños. Calefacción. Ascensor. Parquing y Trastero.

CAMP CLAR

Piso con 93 m2 útiles. Dispone de 3 habitaciones y 2 baños. Suelo parquet. Calefacción GN. Cocina independiente. Amueblado con electrodomésticos.

ERNEST VILCHES

Dispone de 4 habitaciones y 2 baños. A/a co bomba f/c. Calefacción. 3 Terrazas. Ascensor. Parquing y Trastero.

BAR/RESTAURANT EN ESTANISLAO FIGUERAS

Bar/restaurante de dos plantas y porche próximo a Pza. Imperial Tarraco. Calefacción y a/a. Amueblado y equipado. Patio interior. Para entrar.

- -

AVINGUDA D’ANDORRA

Local de 76 m2 con ventanas aluminio y suelo gres. Persiana eléctrica. Muy bien comunicado.

Ref. 7963

Precio: 790.000€ - -

Ref. 7936

Precio: 167.000€ 2 1

Ref. 7969

Precio: 60.000€

Ref. 8003

Precio: 360.000€ 4 2

Ref. 7937 Precio: 189.000€ 3 2

Ref. 8004

LA CAMPANYA “NO ÉS MÀGIA, ETS TU” RECULL MÉS DE MIL JOGUINES

La campanya ha tingut una acollida extraordinària en la recollida de peluixos i joguines no bèl·liques i no sexistes

Redacció

Tarragona, una de les províncies catalanes més afectades per la pobresa i l’exclusió social, s’enfronta a una situació encara més desafiadora després dels estralls de la pandèmia. Milers de persones lluiten per cobrir les seves necessitats bàsiques, enfronten pèrdues d’ocupació i batallen contra problemes de salut mental. En aquest context, la tasca de Càritas esdevé crucial, proporcionant ajuda material, alimentària, sanitària, educativa, laboral i psicosocial a aquells que més ho necessiten.

El 2020, Càritas Diocesana de Tarragona va atendre a més de 14.000 persones, destinant més de 2 milions d’euros a programes d’acció social, el 70% provinent de fons propis i de la generositat de do -

“La resposta de la ciutadania ha estat extraordinària, amb més de 1.150 joguines recollides”

nants i col·laboradors. Càritas no només ofereix ajuda directa, sinó que també exerceix un paper actiu en la sensibilització, denúncia i participació social per promoure la justícia, la solidaritat i la fraternitat.

En aquestes dates, Càritas, no s’ha oblidat dels més petits. Juntament amb FCC Medio Ambiente, la fundació Topromi, Diari Més i el Diari digital La Ciutat, ha dut a terme la campanya de recollida de joguines ”NO ÉS MAGIA, ETS TU”,

centrada en la recollida de joguines a la ciutat de Tarragona. La resposta de la ciutadania ha estat extraordinària, amb més de 1.150 joguines recollides. Entre elles, unes 850 són de segona mà i en molt bon estat, 200 són noves i unes 100 no es podran donar de moment, però intentaran reparar-les perquè siguin útils.

Segons Salvador Grané Terradas, director de Càritas Diocesana Tarragona: “la solidaritat és responsabilitat de tothom i no la podem delegar. L’hem d’exercir cadascú a nivell personal i a nivell col·lectiu i professional per millorar la societat que vivim, per fer-la més igualitària i més justa. La infància és un dels col·lectius més perjudicats i requereix una especial atenció“.

La campanya, que va començar el 19 de desembre i conclou el 5 de gener, ha tingut una acollida extraordinària en la recollida de peluixos i joguines no bèl·liques i no sexistes. Aquest detall reflecteix la sensibilitat i la solidaritat de la ciutadania de Tarragona cap als més petits.

La col·laboració d’una empresa líder, com és FCC Medio Ambiente, assumint el repte d’ajudar als més necessitats, recolzada per la fundació Topromi, i la gran difusió proporcionada pel Diari Més i la revista digital La Ciutat, ha transformat aquesta iniciativa en més de mil somriures a la ciutat de Tarragona. Aquest exemple de solidaritat i col·laboració demostra que quan els actors clau se sumen, l’impacte pot ser transformador.

Càritas, reconeguda i valorada pel seu treball proper, professional i compromès amb les persones més desfavorides, continua sent un pilar fonamental en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social a Tarragona. La campanya de recollida de joguines no només ha proporcionat alegria als nens necessitats, sinó que també ha illuminat l’esperit solidari de tota la ciutat.

L’ÀREA METROPOLITANA DE TARRAGONA UNA GRAN CIUTAT

Vuit ajuntaments, dos consells comarcals i la Generalitat formen el Grup Impulsor sota el lideratge de la

Diputació de Tarragona

Adrià Miró Canturri

Reus i Tarragona enterren les destrals de guerra. Els dos nous alcaldes dels principals nuclis de població del Camp de Tarragona van començar el mandat amb un clar objectiu: deixar enrere les batalles de campanar i apostar plegats per construir l’anhelada àrea metropolitana. Amb l’aixopluc de la Diputació de Tarragona i el bon rotllo amb la Generalitat, aquest procés comença a caminar amb la creació del Grup Impulsor.

La trobada entre Rubén Viñuales i Sandra Guaita aquest estiu va posar de manifest que volien anar per feina i no perdre’s en debats interminables abans que tot comencés a caminar. Amb això, han seguit un full de ruta per visitar les principals institucions interessades i acabar amb la gestació d’aquest grup liderat per la Di-

putació de Tarragona.

A més, l’ens provincial no és una estructura aliena als dos alcaldes. Viñuales n’és un dels vicepresidents i la seva presidenta, la republicana Noemí Llauradó, comparteix govern amb Guaita a Reus. “Els alcaldes van demanar a la Diputació si podia prestar una assistència tècnica per identificar quines dinàmiques metropolitanes hi havia al Camp de Tarragona. La Diputació dona resposta a les inquietuds dels municipis que tenen voluntat d’actuar com a àrea metropolitana”, explica Llauradó.

VUIT AJUNTAMENTS

PER COMENÇAR

El Grup Impulsor, que parteix d’un estudi previ de la consultora Idencity, estarà presidit per la Diputació i conformat per 11 actors més. En primer lloc, els set municipis que formen part del Pla Director

Urbanístic (PDU) Metropolità del Camp de Tarragona: Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, Constantí i la Canonja A més, a ells se’ls suma també Valls, donat que “els nexes econòmics i d’infraestructures feia convenient que en formés part”, argumenta Llauradó.

A banda dels vuit ajuntaments, també hi seran presents els presidents del consell comarcal del Tarragonès i del Baix Camp “Hi ha dinàmiques de treball conjunt entre municipis de les seves dues comarques i hi ha àrees urbanes funcionals al voltant de les dues capitals”, al·lega la presidenta provincial per justificar la seva entrada. Finalment, la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya tindrà el seu espai al Grup Impulsor, ja que es tocaran temes de la seva competència com el Pla Director Urbanístic o el Pla de Mobilitat Metropolità.

“Els dos nous alcaldes dels principals nuclis de població del Camp de Tarragona van començar

el mandat amb un clar objectiu: deixar enrere les batalles de campanar i apostar plegats per construir l’anhelada àrea metropolitana”

DOLORS FARRÉ, ALCALDESSA DE VALLS

Crec que l’Àrea Metropolitana està naixent amb una base sòlida, sense tenir en compte colors polítics i pensant en el conjunt del territori. Tots hi som representats, tots els municipis del Grup Impulsor tenim problemàtiques que en bona part són comunes com poden ser l’habitatge, la mobilitat o serveis públics que podem compartir. A la vegada, tots els municipis podem aportar al que ha de ser un projecte compartit i en positiu per les nostres comarques i municipis. Valls, com a capital de l’interior del Camp de Tarragona, aporta profunditat, sinergies, complementarietat amb l’activitat turística de la Costa Daurada, innovació i, no ho oblidem, som una de les zones industrials més potents i dinàmiques, no només del Camp de Tarragona, sinó del conjunt de Catalunya.

La llista, però, no ha de ser la definitiva per aquesta futura àrea metropolitana. “Ara hi ha municipis que han de ser-hi imprescindiblement, però no vol dir que siguin tots els que hi poder arribar a ser. Serà un organisme viu i, en funció de quin criteri tinguem en compte, podrà tenir més o menys extensió”, remarca Llauradó. En aquest futur mapa podrien ser-hi les àrees urbanes funcionals de Tarragona i Reus. És a dir, els municipis on hi ha almenys un 15% de la població ocupada que es mou a aquestes grans ciutats. Pel que fa a la tarragonina, s’hi inclouen Altafulla, El Catllar, El Morell, Els Pallaresos, Perafort, La Pobla de Mafumet i La Secuita, juntament amb altres municipis que ja formen part del Grup Impulsor. A més, s’hi

Directrius de planejament urbanístic de l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona El futur del Camp

podria afegir Torredembarra per la continuïtat urbana i les seves connexions. A la de Reus, hi entrarien Almoster, Les Borges del Camp, Castellvell del Camp,

RUBÉN VIÑUALES, ALCALDE DE TARRAGONA

Podem viure d’esquenes a la realitat global, cadascú batallant pel seu compte, com si estiguéssim encara al segle XIX? Rotundament no. Doncs aquesta mentalitat ambiciosa i transformadora és el que dona sentit a la àrea metropolitana de Tarragona que estem impulsant. Estem parlant d’un projecte de territori, pensat des del territori i que vol que aquestes comarques siguin una de les regions europees que tinguin un major nivell de qualitat de vida. Ara el que toca és portar aquesta lògica que ja actua plenament a peu de carrer a les institucions. Que quedi clar també que no volem crear cap nova administració, sinó aprofitar millor les sinèrgies de les eines que ja tenim per guanyar en eficàcia i diligència.

“Hi ha hagut altres intents que no van fructificar, per això, ens hem replantejat com fer-ho i hem après de les errades”

Montbrió del Camp i Riudoms. En aquest cas, també podria encabir Vinyols i els Arcs, que quedaria en mig de tots els municipis.

Fins ara, tant el mateix Grup Impulsor com la seva posada en escena en roda de premsa han buscat l’equilibri entre les tres principals formacions del sistema

polític català. Tot i el gran nombre d’alcaldes socialistes -inclosos els dos impulsors-, la intenció és evitar que s’encaselli en el projecte d’un partit i crear aquest consens a tres bandes . Els alcaldes del PSC , els dos batlles de Junts i el lideratge d’ ERC a la Generalitat i la Diputació completen aquest engranatge on tothom té un paper protagonista.

COM HA DE FUNCIONAR?

Pel que fa al seu funcionament, les primeres passes tindrà diverses dimensions. “Hi ha hagut altres intents que no van fructificar, per això, ens hem replantejat com fer-ho i hem après de les errades”, remarca Viñuales, que ostenta la vicepresidència encarregada de dirigir l’oficia

SANDRA GUAITA, ALCALDESSA DE REUS

Volem transformar les nostres ciutats, transformant el territori i donant resposta a les seves demandes, per ser un motor tractor no només d’aquest territori sinó també de tot Catalunya. Aquest és un projecte de territori, per a la ciutadania. Ja hi ha sinèrgies que s’estan duent a terme per iniciativa dels propis ajuntaments, com ara en temes de seguretat, gestió d’aigua, tanatoris, etcètera. Cal tenir una visió global del territori i anar amb força a reclamar amb una sola veu els beneficis que ens pertoquen defensant els nostres interessos. Units som més forts. Som un territori de 350.000 persones i si anem amb una sola veu, és quan sumarem per ser més forts.

ROC MUÑOZ, ALCALDE DE LA CANONJA

És una magnífica oportunitat pel territori, però no és la primera vegada que s’intenta un projecte d’aquesta envergadura i per tant haurem de treballar molt perquè això arribi a bon port. Les ganes, la necessitat i l’interès de posar en comú alguns dels problemes que tenim els pobles i les ciutats d’aquesta zona hi són, però faltarà dedicar-s’hi i posar-nos d’acord en molts punts per aconseguir actuar tots com una mateixa ciutat. De moment ja s’ha fet un gran pas i ara faltarà la continuïtat en aquest projecte que ens beneficiarà a tots els municipis i en especial als ciutadans. Com a alcalde de la Canonja considero necessari la creació d’aquesta àrea metropolitana especialment per resoldre els reptes de mobilitat i eliminació de residus.

PAM PAM

ALFREDO CLÚA, ALCALDE DE CAMBRILS

Les comarques del sud de Catalunya han estat tractades per les Administracions superiors com les germanetes pobres de Catalunya. En els darrers 40 anys bona part dels projectes de país han estat fets lluny de Cambrils. Però hem de reconèixer que tota la responsabilitat no ha estat únicament d’altres administracions Avui, diverses circumstàncies, entre d’altres, els objectius comuns dels ajuntaments, la Diputació i la Generalitat permeten treballar coordinadament amb objectius comuns. Interessa al Camp de Tarragona la planificació territorial del propi Camp de Tarragona, el transit de mercaderies perilloses; les futures infraestructures; el TRAMCAMP I tants altres projectes que definiran el futur del Camp de Tarragona i Cambrils, en particular.

tècnica.

Hi haurà quatre grups de treball que estaran presidits pels alcaldes de manera rotatòria, dirigits per tècnics i es reuniran quadrimestralment. Aquests seran el grup de territori, per parlar d’agenda urbana i infraestructures; el de desenvolupament econòmic i social, amb temes com els polígons, l’habitatge o l’ocupació; el de mobilitat , que obrirà el meló de com s’ha de gestionar aquest àmbit al territori; i el de sostenibilitat , per tractar la gestió de recursos com l’aigua, l’energia, els residus o els espais verds. D’aquí haurien de sortir els temes que vol abordar la futura àrea metropolitana.

A part d’aquests grups de treball, cada any hi haurà una assemblea metropolitana d’alcaldes per validar els acords i

PERE SEGURA, ALCALDE DE

VILA-SECA

L’AMT crec que ha de ser un instrument útil per una realitat que ja existeix. Es tracta d’una realitat metropolitana de persones que, per exemple, viuen en uns nuclis i que treballen en uns altres. En el seu dia a dia d’oci, de compres, cultural o de restauració no tenen cap problema de moure’s i traslladar-se d’un lloc a l’altre. El repte passa perquè aquesta realitat es transformi en una cosa molt tangible, que és donar solucions de mobilitat per la ciutadania.

també està previst que el debat s’obri a la ciutadania o entitats a través de diverses iniciatives. De moment, no es constituirà

“Hi haurà quatre grups de treball que estaran presidits pels alcaldes de manera rotatòria, dirigits per tècnics i es reuniran quadrimestralment”

PERE GRANADOS, ALCALDE DE SALOU

Estem en una fase d'impuls que necessita, encara, de moltes trobades i reunions per estrablir el màxim diàleg i implicació, per tal d'assolir el consens i l'entesa necessària del territori.

cap ens pròpiament dit i asseguren que treballen sense terminis. Tot i això, destaquen que a mig i llarg termini “haurem de valorar la necessitat de crear algun tipus d’estructura, que haurà de tenir un finançament”.

UN TERCER INTENT

Aquesta no és la primera vegada que s’intenta conformar una espècia d’àrea metropolitana al Camp de Tarragona. Existeixen fins a dos precedents a l’actual Grup Impulsor. El primer va arribar amb el retorn de la democràcia a Espanya i la celebració

NOEMÍ LLAURADÓ, PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Els nexes i els fluxos de moviment de milers de persones al Camp de Tarragona generen necessitats que demanden accions comunes per part de les administracions públiques, iniciatives que involucrin diversos municipis i que es plantegin des d'una visió territorial àmplia. En aquest sentit, l’Àrea metropolitana del Camp de Tarragona, que ja ha fet la primera passa amb la creació del Grup Impulsor, ha de donar resposta a aquest comportament metropolità de bona part de la població i a reptes en matèria de mobilitat i transport, serveis o economia que superen els límits municipals i que requereixen d’un enfocament conjunt.

de les eleccions municipals, el 1979. El PSC i el PSUC van ser-ne els principals impulsors i es va formar una Comissió amb 21 municipis. La imatge de la iniciativa com una proposta de les esquerres i la victòria convergent el 1980 va fer que les diferències de colors polítics llastressin l’intent. El segon ja va ser en aquest mil·lenni, el Consorci del Camp de Tarragona el 2002 Al contrari de l’actual Grup Impulsor, que busca tenir pocs participants per fer prevaldre l’eficiència, en aquella ocasió hi va entrar tothom. 109 ajuntaments als quals també s’afegien consells comarcals, la Generalitat, la URV, sindicats i patronal. Com ja va passar amb la primera prova, el Consorci tampoc va passar a la història, tancant la paradeta el 2015.

“El món ha canviat d’escala. Si no ens unim, ens fem més febles”

Ara els seus impulsors asseguren haver après dels errors i apel·len a un “moment històric” pels “reptes globals” que encarem. “El món ha canviat d’escala. Si no ens unim, ens fem més febles”, assenyala l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura. Alhora, també posa en valor la “generositat” de Tarragona i Reus, mentre que Viñuales destaca l’acom-

ÓSCAR SÁNCHEZ, ALCALDE DE CONSTANTÍ

Per Constantí serà un salt qualitatiu en molt àmbits. El primer és el transport públic, que s’ha d’adaptar a la realitat amb la nova concessió i serà molt potent poder arribar a una entesa amb els municipis que formem part del Grup Impulsor. Suposarà un transport públic de qualitat, més eficient i sostenible. Els veïns veuran un servei de qualitat, amb més freqüències i amb una bona connectivitat amb tot el territori.

panyament que està prestant la Generalitat. El camí demostrarà sí aquest és l’intent definitiu o si acaba com els altres dos.

Mare de Déu del Claustre, 10 Tarragona

v 977 236 644 | n 672 731 993 sanabras.cat

PASTISSERIA|CÀTERING |CAFETERIA

Càtering per a petits i grans esdeveniments i pastisseria per a ocasions especials #(

CARTA ALS REIS ELS ALCALDES FAN LA SEVA

Què volen pel 2024?

Després de sis mesos per adaptar-se a les noves majories, els alcaldes encaren el primer any natural del mandat

Adrià Miró Canturri

Amb l'arribada de Ses Majestats els Reis d'Orient, tots els nens i nenes han escrit les seves cartes plenes de desitjos. Els alcaldes no es queden enrere i preparen un 2024 que suposarà el primer any sencer d'aquest mandat. De moment, els reis encara no tenen arguments per portar-los carbó, així que aprofiten per elaborar una carta carregada de desitjos. Millores als carrers, equipaments i serveis són les principals demandes que escriuen en la seva particular carta als reis, on també posen els ulls a les administracions superiors.

Si haguéssim pogut llegir la carta de Rubén Viñuales l'any passat, segur que ens hauríem topat amb un dels seus grans objectius polítics de 2023: guanyar les

eleccions i esdevenir el nou alcalde de Tarragona. Amb la fita assolida, els seus desitjos a la missiva van enfocats als principals reptes que haurà d'encarar la seva administració.

L'alcalde no es queda curt en la seva carta als reis i demana iniciar una transformació verda amb la inversió en renovables prevista i avançar en la cohesió de la ciutat amb l'arribada de projectes com la humanització de l'N-340.

En altres qüestions, Viñuales també apunta la renovació d'equipaments culturals i camps municipals o la remodelació dels carrers. La neteja, un tema que segurament estava en la carta de tots els alcaldes durant els últims anys, és un dels seus principals desitjos. El batlle tarragoní preveu que el nou contracte de la brossa suposi "una millora en la cura i la neteja de

la ciutat", deixant enrere les crítiques en aquest àmbit.

A banda, l'alcalde incorpora a la seva carta anhels com la promoció de Tarragona arreu del món per generar un impuls econòmic, una "administració cada dia més àgil" i també una "una seguretat més moderna i amb més policia de proximitat". Al mateix temps, els Fons Next Generation tenen el seu lloc a la missiva, esperant que la seva execució suposi una "renovació de dalt a baix a la ciutat". Una llista de desitjos amb què Viñuales espera fer de Tarragona "una ciutat millor i més feliç".

L'alcalde no hi escriu únicament qüestions del món municipal, sinó que els mana un encàrrec diferent als reis. Viñuales demana que facin una aturada a Barcelona i a Madrid per recordar a la resta d'administracions "que pensin en Tarragona". "La capital de la segona àrea metropolitana de Catalunya mereix una inversió a l'alçada del seu específic", apunta a la carta. Tot i això, si els reis van molt enfeinats la nit del 5 de gener, assegura que s'encarregaran d'exigir-ho allí on vagin.

EL COMPROMÍS DE GUAITA

Segurament, Sandra Guaita també va demanar als reis guanyar les eleccions municipals de 2023. En el seu cas, és probable que també hi inclogués la condició que el mapa de pactes no li jugués una mala passada. Finalment, va aconseguir la primera posició als comicis i va forjar un tripartit amb majoria absoluta a Reus. Amb aquesta fita sota el braç, els seus desitjos a la missiva van enfocats als principals reptes que haurà d’encarar la seva administració i sobretot en els deutes pendents de la resta d'administracions amb la capital del Baix Camp.

“De l'executiu espanyol, Guaita espera que desenvolupin infraestructures que impacten els reusencs com Bellissens, la Intermodal o l'aeroport”

En clau Ajuntament, Guaita no vol demanar res als reis i explica que el Pla d'Acció Municipal, el Pla d'Inversions i el pacte de govern reflecteix el que espera d'aquest 2024. "No és una carta als reis, sinó un compromís amb la ciutadania", ens remarca sobre aquests documents. Seguint aquesta línia, comenta que la transformació urbanística serà un dels "eixos primordials del govern" amb projectes com el del Carrilet, la zona de plaça Llibertat cap al nord i els barris del sud amb l'Eix Astorga. Tot això vol que vagi acompanyat de polítiques de ciència, innovació i promoció econòmica.

En canvi, l'alcaldessa de Reus sí que escriu a la seva carta als reis què espera de la Generalitat i el govern de l'Estat. Primer de tot, demana que els reis recordin a ambdós governs que "exerceixin les seves competències com pertoca". De l'executiu espanyol espera que desenvolupin infraestructures que impacten els reusencs com Bellissens, la Intermodal o l'aeroport, "governi qui governi a l'Estat". A més, exigeix que s'analitzi bé les merca-

deries per interior perquè no passin per Reus.

Pel que fa a la Generalitat, la mobilitat i el tramvia són algunes de les principals reivindicacions que escriu a la seva carta, recordant que "estarem atents perquè sigui una realitat, ja que és totalment necessari per a l'àrea metropolitana". D'altra banda, també desitja que l'executiu català es continuï implicant en qüestions obertes com el CAP Sant Pere, les polítiques d'habitatge i l'estació d'autobusos.

RESULTATS PALPABLES A VALLS

També hem pogut donar una ullada a la llista de desitjos polítics de l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré, que ens explica que 2024 serà l'any en què veuran la llum molts projectes que ja havien previst o s'encarrilaran d'altres també cabdals. Al contrari del que podia passar anys enrere, el Museu Casteller ja no serà un dels punts clau de la carta als reis de l'alcaldessa de Valls. Aquest 2023 la nova casa dels castellers va obrir definitivament les portes i aspira a ser un dels pols culturals de la capital de l'Alt Camp per donar un impuls a la promoció turística i cultural.

Precisament, en la llista de desitjos de l'alcaldessa per aquest 2024 sí que hi trobem altres espais que han de complementar l'anomenada anella cultural: iniciar les obres de recuperació de Ca Padró i la continuació de les activitats que ompliran aquest any el nou Espai Jove, inaugurat el 2023. Al mateix Centre Històric, Farré vol fer possibles la creació de nou habitatge gràcies als acords amb Incasòl, els primers passos per la nova seu de la Policia Local o la finalització de la rehabilitació de Ca Xapes perquè la "llar torni a tenir la seva seu". A més, espera poder dur a terme obres a la via pública de diversos barris, la modernització de l'enllumenat del polígon o la inversió  per la retirada dels col·lectors dels torrents, pactada ja amb l'ACA.

L'àmbit sanitari no podia faltar en aquesta llista. "L’any també serà molt important per a projectes de ciutat com el futur Parc Sanitari, amb el nou Hospital, el nou sociosanitari o el nou CAP, una actuació que hem acordat amb la Generalitat i que, tot i que és a llarg termini, és essencial per a la millora i el reforç dels nostres serveis de salut", escriu Farré. De fet, els acords amb la Generalitat tenen un fort pes en la llista de projectes de l'alcaldessa. A banda de l'ampliació del polígon, l'habitatge o el Parc Sanitari, la batllessa vallenca demana tenir bones

“L’any també serà molt important per a projectes de ciutat com el futur Parc Sanitari, amb el nou Hospital, el nou sociosanitari o el nou CAP”

notícies en projectes com les entrades de Valls per les carreteres d’Alcover i Picamoixons o la millora i ampliació de la C-37 entre Valls i Alcover.

Pel que fa a l'Estat, els principals desitjos de la carta de l'alcaldessa se circumscriuen a l'àmbit ferroviari. Primer, demana que facin públic l'estudi d'alternatives per al Corredor del Mediterrani a la zona del Camp de Tarragona, que hauria de descartar la utilització de la línia de Valls per al Corredor. Tot i que asseguren que serà així, no tenen cap seguretat que es compleixin les promeses i l'alcaldessa no ha dubtat a escriure-ho a la carta. A més, també reclama que la línia de Valls no sigui la via d'escapatòria pels trens de mercaderies mentre el corredor no estigui en marxa.

En aquest mateix àmbit, explica als Reis d'Orient que el servei ferroviari de passatgers és "pèssim i d'autèntica vergonya" i demana millores com el ramal de Picamoixons per connectar amb la costa o avançar amb la línia que connecta amb Barcelona. Finalment, l'alcaldessa proposa als reis que, si passen per Madrid, els recordi que el territori s'ha negat "de manera unànime

a projectes insostenibles i de gran impacte ambiental com el de la línia elèctrica de molt alta tensió".

VILA-SECA INICIA LA TRANSFORMACIÓ

A Vila-seca, els reis passaran per les cases del municipi a cavall, com és tradició. El seu alcalde, Pere Segura, els demana que aprofiti per repartir salut a les llars vila-secanes de cara a aquest nou any. En l’apartat més polític de la seva carta, circumscriu els seus desitjos al Pla d’Acció Municipal que desenvoluparan a partir d’ara.

Entre els diferents projectes, destaquen l’inici d’algunes iniciatives estrella de Segura. Assegura que el 2024 es començarà a veure l’evolució d’espais com l’ Estadi Municipal, el frontal marítim de la Pineda o el centre d’interpretació Cal·lípolis, entre d’altres. En paral·lel, explica a la missiva que també n’encetaran d’altres que no són tan visuals, però tenen un fort pes social i cultural.

Estirar el govern català i el central perquè compleixin les seves promeses no sempre és fàcil. Per això, demana als

LLENCERIA | BANY | PIJAMES | MODA SPORT

reis que els dos executius continuïn amb l’agenda marcada a Vila-seca. Pel que fa a la Generalitat, anhela que el 2024 sigui “un any crucial per licitar les obres del tramvia”. Un projecte que espera que sigui una realitat i útil pel Camp de Tarragona. En l’àmbit estatal, els desitjos també van enfocats a la mobilitat, amb l’estació intermodal i l’estació urbana de Vila-seca a la llista. Finalment, espera que les converses amb Puertos del Estado arribin a bon port per polir el futur del contradic i estabilitzar la platja de la Pineda i implantar la nova Zona d’Activitats Logístiques.

UN 2024 SOSTENIBLE PER SALOU

A l’última carta que hem pogut accedir és la de Pere Granados, alcalde de Salou

En ella, posa èmfasi en la seva carta en les persones i en el valor de la sostenibilitat, ja que és una de les prioritats del seu govern amb projectes com la renaturalització dels espais del municipi i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a full de ruta. En aquesta línia, aposta per un “creixement econòmic sostingut, inclusiu, circular i sostenible per enfortir la competitivitat a través de la diversificació i la digitalització”.

“Pere Segura anhela que el 2024 sigui un any crucial per licitar les obres del tramvia”

A la carta als Reis, l’alcalde escriu un bon grapat de projectes que tenen sobre la taula per aquest mandat. “Volem construir el nou Centre Cultural i Biblioteca Pública Municipal, el nou Centre d’Atenció i Benestar Social, el complex esportiu, el complex intermodal de transports i l’Eix Cívic , entre d’altres”, plasma a la

missiva.

Alhora, remarca que ja tenen finançades qüestions com “els Plans de Sostenibilitat Turística en Destinacions (PSTD) de la Secretaria d’Estat de Turisme, la 2a fase de l’avinguda de Carles Buïgas; la renaturalització d’11 places públiques i renovació de parcs i espais urbans; la restauració paisatgística del nostre litoral i l’estabilització de les platges; la renovació de l’enllumenat urbà amb sistemes d’energia renovable i d’eficiència energètica; la dotació de nous sistemes i serveis per avançar en el projecte Smart Salou; el desenvolupament de corredors naturals per fer senderisme i cicloturisme; i la dotació de nous aparcaments dissuasius”.

A banda d’aquests temes del municipi, Granados demana que els reis estirin les orelles a la Generalitat perquè tingui “un diàleg més obert i col·laboratiu amb Salou i dur a terme els projectes acordats”. Especialment, se centra en el PDU del Hard Rock, que creu que pot ajudar a la “desestacionalització, la creació de llocs de treball i l’obertura de nous mercats”. L’altre projecte clau que exigeix és l’ Eix Cívic, sobre el qual reclama que el govern autonòmic aporti “el finançament acordat per la seva urbanització”. L’obra és vital per a la nova mobilitat, els serveis que s’hi inclouran i l’espai per les persones que ha de tenir.

A més, l’alcalde salouenc insisteix que els reis facin una parada una mica més llarga a Barcelona i també demanin la creació d’una Àrea Bàsica Policial pròpia per a Salou, més dotacions de Mossos d’Esquadra i que la Generalitat creï una conselleria de Turisme. Una bona llista de reclamacions d’on haurà de prendre nota Pere Aragonès i els seus consellers per tenir contents els ciutadans del territori i els seus alcaldes.

TARRAGONA

LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA DEL PRETORI S’ESPERA QUE

FINALITZIN AL MARÇ

La consolidació i restauració de les dues façanes, gairebé enllestida

Els treballs de consolidació i restauració de dues façanes del Pretori marxen a bon ritme. Després de la seva arrencada aquest estiu, les dues façanes ja estan gairebé enllestides en la part superior; fet que comportarà, les properes setmanes, el desmuntatge parcial de la part superior i s’iniciarà la de la façana que manca, a la Plaça del Rei.

El projecte, que compta amb un pressupost d’aproximadament de 800.000€ , ha rebut una subvenció de la Generalitat de Catalunya de 200.000€ per l’execució de les obres i per la redacció del projecte va ser subven -

TRES PROFESSORS DE LA URV, ENTRE ELS ARQUITECTES MÉS DESTACATS D’EUROPA

Tots ells tenen una trajectòria de més de quinze anys i prestigi demostrat abans d’arribar als 40 anys d’edat.

Maria Rius, Arnau Tiñena i Ferran Tiñena són els responsables de l’estudi NUA Arquitectures i professors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, on també hi fan el doctorat.

Aquest desembre han rebut el premi Europe 40under40 Architecture and Design 2022-23, que atorguen el Centre Europeu per a l’Arquitectura, l’Art, el Disseny i els Estudis Urbans i el Chicago Atheneum: Museu de l’Arquitectura, Art i Disseny a aquelles persones que identifiquen com a part de la generació d’arquitectes i dissenyadors industrials que influiran en els entorns de la vida i el treball del futur i que, alhora, tenen una visió de l’escena arquitectònica i del disseny a Europa.

Aquests professors i doctorands integren l’únic estudi català que ha rebut el premi, que també han rebut quatre estudis més de la resta de l’Estat. Tots ells tenen una trajectòria de més de quinze anys i prestigi demostrat abans d’arribar als 40 anys d’edat.

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR. On ens pots trobar?

cionada en un 45% pel Ministerio de Cultura y Deporte, que va permetre fer la diagnosi inicial. “Aquest projecte comporta una millora substancial del monument, que requeria ser intervingut, principalment per l’afectació d’elements externs, com els animals que hi habiten i les inclemències del temps”, apunta el conseller de Patrimoni, Nacho García. “En definitiva, durem a terme una transformació d’aquest monument tan emblemàtic de la ciutat i de la Plaça del Rei, en conjunt” ha reblat, ja que coincideix en el temps també la restauració de la façana del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

MILERS DE PERSONES GAUDEIXEN DE L’ESPECTACLE DE DRONS DE TARRAGONA

Milers de persones han gaudit, aquest cop sí, d'un espectacle que ha omplert el cel de Tarragona de colors, llums i música per Nadal

La ciutat de Tarragona va celebrar el 23 de desembre el segon espectacle de drons programat aquesta tardor-hivern i que, aquest cop sí, es va convertir en un èxit aclaparador. Milers de persones es van reunir al passeig Marítim de Tarragona per poder gaudir d’un espectacle de drons que el passat 24 de novembre va fer curt i va indignar els tarragonins i tarragonines que no van poder veure res per un error de càlcul dels organitzadors.

En aquesta ocasió, i des d’una nova localització al passeig Marítim de la ciutat, milers de tarragonins i tarragonines i visitants del nostre entorn han pogut gaudir d’un espectacle de drons que arriba per primer cop a la ciutat i que, veient el gran èxit d’assistència, es convertirà en una de les cites imperdibles de les festes de Nadal a Tarragona.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Impressió: Gráficas Andalusí

· Dipòsit legal: T-141-2017

· Distribució: UNIMAIL

“No ens fan partícips de la societat”

Algunes de les associacions gitanes de la província de Tarragona s'han unit per fer un front comú i reclamar solucions a la Generalitat

Adrià Miró Canturri

Estem els voltants de la seu de l’Associació Gitana de Campclar. La imatge -en plena hora de sortida de les escolesés ben diferent de la que es mostrava al vídeo d’un famós youtuber fa unes setmanes. L’estampa és més aviat familiar, amb els nens jugant als carrers i els pares anant-los a buscar després de classe. Una escena que no apareixia en aquell vídeo i que s’allunya dels matxets i els contenidors cremats que protagonitzaven el reportatge de ‘BCN a Pie de Calle’.

A l’interior del local, ens asseiem en una taula i parlem amb diversos membres de la comunitat gitana al Camp de Tarragona. El Juan Fernández, president de l’Associació Gitana de Campclar, ens ha convidat a la seu per explicar-nos les preocupacions de la seva comunitat.

Al voltant, s’asseuen l’ Emilio González, president de l’Associació Cultural Tarraco Campclar; el Juan José Muñoz,

president de l’Associació Gitana de la Canonja; el Jesús Buñales, de l’Associació Gitana de Sant Salvador; el Miquel Gabarre, president de l’Associació Gitana de Constantí i també de la de Reus; el Juan Fernández, de l’Associació Gitana de Cambrils, i Cristóbal Fernández, també de Campclar. Tots ells reconeixen que van sentir “indignació i impotència” quan van veure la imatge que el youtuber va projectar del barri i de la seva comunitat.

Assenyalen que es tracta tot d’una espècie de muntatge, on han volgut mostrar una imatge distorsionada del barri. “Han anat a muntar una pel·lícula amb el seu guió, mai s’ha vist alguna cosa semblant”, apunten. A més, consideren que el punt clau del vídeo és treure una versió “desproporcionada” del pitjor del barri i “inclús fer-ho amb traïdoria, portant gent d’altres llocs per captar el seu moment de glòria”.

“

Tots ells reconeixen que van sentir 'indignació i impotència' quan van veure la imatge que el youtuber va projectar del barri i de la seva comunitat”

En aquesta línia, relaten que els pocs joves que apareixen no són ni majors d’edat i que el youtuber queda amb un noi que fa massa poc temps que viu al barri. De fet, comparen ‘BCN a Pie de Calle’ amb el Zazza, un altre creador de continguts de la plataforma. En el cas del Zazza, són vídeos molt més treballats i acostuma a entrar inclús dins de les cases del barri que visita per conèixer de prop la realitat que s’hi viu. En canvi, asseguren que ‘BCN a pie de Calle’ no es va posar en contacte amb ningú i el convida a fer un reportatge que relati el dia a dia del barri des de dins. “Parla d’absentisme escolar i no ha ni intentat quedar amb la directora del col·legi”, remata.

“ Remarquen la catalanitat que té la seva comunitat al país, on porta instal·lada des del segle XV. Som igual de catalans que la resta”

UN ESTIGMA QUE TANCA PORTES

Els membres de la conversa estan visiblement afectats pel que pot comportar aquest vídeo a la seva comunitat. “Aquesta imatge ens fa tirar enrere perquè la gent es creu el que veu”, lamenten. De fet, relaten que el rebombori creat pel vídeo ha llastrat ja les oportunitats laborals d’alguns dels seus familiars, que estaven a punt d’entrar en una empresa del territori. Consideren que plasmar al teu currículum que ets de Campclar et tanca moltes portes.

En definitiva, creuen que l‘estigma contra la seva comunitat s’ha mantingut durant els anys i ha donat pocs signes d’avançar. “Nosaltres estem més preparats que els nostres pares . Volem que els nostres fills estudiïn, treballin i estar integrats a la societat , però no ens fan partícips”. A més, remarquen la catalanitat que té la seva comunitat al país, on porta instal·lada des del segle XV. “Som igual de catalans que la resta”.

TARRAGONA, ABANDONADA

Per si l’estigma contra ells no fos sufi-

cient, a la comunitat gitana de Tarragona també se li afegeix l’anomenat barcelonacentrisme, que tothom coneix al territori. “Estem sols a Tarragona i Terres de l’Ebre, ens sentim molt deixats”, reconeix el Juan.

Tot i això, no s’han quedat quiets. Fa pocs dies van constituir una nova entitat: la Federació d’Associacions Gitanes de Tarragona i Terres de l’Ebre , amb què volen agrupar totes les associacions que es troben en la mateixa situació i fer un front comú per defensar les seves reivindicacions. Miquel Gabarre ha assumit la presidència d’aquesta Federació, en la qual s’han unit una quinzena d’associacions.

El següent pas que volen fer és presentar-se en societat i també reunir-se amb la Generalitat. El seu objectiu és trobar-se amb el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godas, perquè els expliqui “l’abandonament del poble gitano a Tarragona”. Una conversa que pretenen que sigui un punt de partida per revertir la situació de la comunitat en algunes zones del territori.

APRENDRE JUGANT: UNA UTOPIA O UNA REALITAT?

La ludoteca de l’Institut Torreforta és un dels espais pioners a Tarragona en buscar l’aprenentatge a través dels jocs de taula

Adrià Miró Canturri

Amb el desastrós informe PISA sobre la taula, l’ensenyament ha entrat de ple en el debat públic. Més enllà de les carències pel que fa a la gestió política, la manera d’ensenyar és un dels punts de discussió on sembla que tothom té opinió. Noves formes d’impartir el currículum contra velles receptes és l’estira-i-arronsa habitual en aquest àmbit, sense quedar clar si realment existeix un model canònic.

Allunyant-nos d’aquest debat, posem el focus en una interessant iniciativa educativa que s’ha gestat al barri tarragoní de Torreforta i que podria escampar-se per altres parts de la ciutat i fins i tot de l’Estat. Parlem de Ludoforta, la ludoteca de l’Institut Torreforta, que s’ha fet famosa pels seus projectes educatius lligats als jocs de taula.

“Fa quatre anys vaig començar a portar jocs de taula i a l’hora del pati els alumnes es van interessar i venien a jugar”, relata el

seu impulsor, J ordi Hernàndez, sobre la llavor del projecte. Al principi, no existia un espai físic que actués com a ludoteca i havien de jugar al terra de les pistes esportives o a taules plegables que hi van començar a instal·lar posteriorment.

A partir d’aquest petit èxit, va aconseguir que l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) posés diners per comprar nous jocs i, quan la direcció va veure que funcionava, el centre també va destinar una nova partida, a banda de la inversió inicial que havien fet. Fa un any Ludoforta ja es va convertir en un espai físic i reconegut, amb capacitat per 30 alumnes i amb més de 50 jocs diferents en el seu interior.

ELS JOCS ARRIBEN A L’AULA

La nova partida anava dirigida a poder aplicar els jocs de taula a algunes assignatures de l’institut. Una tasca que es podia intuir complexa en un principi. “L’aprenentatge amb jocs està en boca de tots, però sortir de la zona de confort és una cosa que li costa a la gent. Sembla que posar jocs a l’aula sigui descontrolar-la. Té aquesta connotació de què jugar no és aprendre, sinó una cosa de nens”, descriu el Jordi, que també és professor de l’Institut Torreforta.

Tot i els dubtes, el Jordi estava segur que es podien aprendre coses jugant i va decidir tirar endavant el projecte. Es va crear un grup de treball, on van unir-se nou professors de temàtiques ben diferents. Matemàtiques, tecnologia, llengua, socials... un bon ventall de disciplines. L’objectiu del grup era agafar jocs que els ensenyava el Jordi i tractar d’adaptar-los a les seves assignatures perquè els xiquets aprenguessin al mateix temps que s’ho passaven bé. Per aquesta dinàmica, no tots els jocs servien. Primer de tot, buscaven jocs d’explicació ràpida, ja que “quan t’enredes a explicar moltes coses, els nens descon-

“L’objectiu del grup era agafar jocs que els ensenyava el Jordi i tractar d’adaptar-los a les seves assignatures perquè els xiquets aprenguessin al mateix temps que s’ho passaven bé”

ESTAN DE MODA ELS JOCS DE TAULA?

Darrerament, sembla que els jocs de taula han recuperat una part de l’espai que havien perdut entre els més joves. El Jordi Hernàndez està d’acord amb aquesta anàlisi, ja que considera que “en els últims deu anys hi ha hagut un ‘boom’, sobretot després de la pandèmia”. Tot i això, també creu que “encara domina molt la pantalla”. Aquesta els ofereix molts estímuls i és més senzilla de jugar, donat que no t’has de llegir unes interminables instruccions.

La prohibició dels mòbils a l’Institut Torreforta ha ajudat a fer que els alumnes s’apropin a la Ludoforta a l’hora del pati. En aquesta introducció als jocs de taula, el Jordi explica que intenten començar amb jocs molt senzills, manipulatius i amb mecànica principal, com el joc tradicional de les xapes. A partir d’aquí, l’hi afegeixen petites regles i després fan el salt a jocs més complexos. “Qui li agrada, repeteix. I qui no li agrada, ja ha provat coses noves”, destaca.

necten”. A més, els jocs havien de permetre aglutinar bastanta gent a la mateixa taula, evitant així la dispersió i propiciant que tots hi juguessin alhora. Al mateix temps, el fet d’haver de fer equips també brindava als professors l’oportunitat de potenciar la col·laboració i treballar el control de l’anomenat “efecte líder”. És a dir, que un sol participant porti la veu cantant i no permeti jugar als seus companys.

Un exemple va ser els videotutorials en català que va decidir fer una de les professores. Idea que es va fusionar també amb l’assignatura de visual i plàstica per elaborar les imatges que mostraven en els vídeos. Tot i les bones sensacions del projecte, la pandèmia va truncar-lo i va quedar en hibernació.

VOLS JUGAR? JO T’HO EXPLICO!

La següent iniciativa sorgida de Ludoforta va néixer aquest curs. La intenció era potenciar l’expressió oral en català dels alumnes i la manera d’estructurar els seus discursos a través dels jocs de taula.

D’aquí va sortir l’extraescolar anomenada ‘Vols jugar? Jo t’ho explico!’.

Amb aquesta idea, el Jordi Hernàndez, la Irina Sebastià i el Ricard Royo (professors del centre) van reclutar alguns dels joves més habituals a l’hora del patí i també altres alumnes de batxillerat que veien en aquest projecte una oportunitat per practicar les presentacions en públic , indispensable en treballs com el Treball de Recerca. En total, van reunir 21 alumnes

de quart d’ESO i de batxillerat.

En aquesta extraescolar, analitzen els diferents videotutorials i en treuen les seves parts positives i negatives per després explicar ells mateixos com funciona un joc de manera entenedora . De fet, la seva interacció amb Youtube passarà a ser pròximament bidireccional, ja que tenen previst impulsar un canal en què mostrin els seus propis continguts en llengua catalana.

“Una iniciativa que busca expandir-se arreu, aconseguint que els alumnes s’entretinguin i al mateix temps reforcin l’expressió oral en català.”

Fins i tot, presentaran el projecte ‘Vols jugar? Jo t’ho explico!’ als premis Baldiri Reixac. Un guardó de la fundació Carulla que reconeixen iniciatives que promoguin l’ús social del català mitjançant llenguatges artístics.

“La idea és que puguem obrir la xarxa també amb algun centre de Galícia i Euskadi perquè facin el mateix i fer futurs intercanvis. És a dir, trobades on els jocs tinguin un mateix tutorial en les tres llengües”, apunta el Jordi sobre el futur creixement del projecte.

PRESENTS EN EL TGN JUGA

La primera prova de foc d’aquesta iniciativa va ser el festival TGN Juga, celebrat el novembre. En el seu moment, un dels organitzadors de l’esdeveniment, Jan Gonzalo, li va explicar al Jordi que un dels principals hàndicaps que tenien era la manca de formadors de jocs. Per tant, la idea del Jordi va ser que els seus estudiants posessin en pràctica els coneixements de l’extraescolar en aquest esdeveniment. I va ser tot un èxit.

Abans d’aquest particular examen, els alumnes van poder escalfar amb el ‘Tast de jocs’. Aquest va consistir a treure 160 alumnes de quatre escoles de Ponent (La Floresta, Campclar, Torreforta i la Salle Torreforta) per jugar a 30 jocs de taula amb diferents temàtiques i mecàniques. L’activitat va agradar i es van instar a elaborar jornades similars durant el segon i tercer trimestre a altres indrets dels barris de Ponent i la Canonja.

Donat l’èxit que està generant cada passa de Ludoforta, la idea és que la resta dels centres de Tarragona repliquin models similars per poder tenir un bon nombre de mostradors d’escoles de la ciutat en el pròxim TGN Juga. Una iniciativa que busca expandir-se arreu, aconseguint que els alumnes s’entretinguin i al mateix temps reforcin l’expressió oral en català.

TARRAGONA

TARRAGONA TINDRÀ AL GENER L’ORDENANÇA DE LA ZONA DE BAIXES EMISSIONS

També avui han sortit a licitació els treballs per instal·lar, configurar i posar en marxa els dispositius tecnològics que contralaran l’accés a la ZBE

La consellera de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts, ha anunciat, un cop acabada la reunió de la comissió per a la redacció de l’ordenança que regularà la ZBE a Tarragona, que “els avenços estan sent importants” i que el proper 18 de gener la comissió de redacció es tornarà a reunir per debatre les esmenes que puguin presentar els grups municipals. “La idea és que, un cop es debatin i s’incorporin o desestimin les esmenes, s’aprovi l’ordenança en comissió i passi per plenari per a l’aprovació definitiva”.

La ZBE és d’aplicació a Tarragona en compliment de la Llei de Canvi Climàtic de la Unió Europea, de 2021, que estableixen que les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants hauran d’implantar una zona de baixes emissions amb l’objectiu de reduir les emissions i, en conseqüència, millorar la salut de les persones.

El 2024 és l’any en què s’ha de tenir llesta l’ordenança i es posarà en marxa una campanya de comunicació i la implantació de la senyalística. A més, també s’ha de tancar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) que serveix de marc a aquesta regulació.

TARRAGONA TANCA AMB ÈXIT EL PRIMER TRIMESTRE DEL PAM A PAM

Durant aquestes 11 primeres setmanes, els treballs s’han centrat als barris de Ponent i ara continuaran al barri del Port, Llevant, Sant Pere i Sant Pau i Eixample

El projecte Pam a Pam finalitza el seu primer trimestre centrat especialment als barris de Ponent. Han estat 11 setmanes intenses de feina des del seu inici, el passat mes d’octubre, en què les tres potes del Pam a Pam – Neteja, Seguretat Vial i Dignificació de l’Espai – han intervingut als diferents barris de Ponent començant a Parc Riuclar, l’Albada i la Floresta, passant per Bonavista, Buenos Aires, Icomar, Torreforta, La Granja i la Zona esportiva i Rambla Nord de Camp Clar.

El conseller d’Espai Públic de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro i la consellera de Neteja Pública, Sonia Orts han fet balanç d’aquest primer trimestre. El conseller García de Castro, ha valorat que “s’ha fet molt bona feina i és motiu d’orgull ja que aquest nivell d’actuacions en dignificació de l’espai públic no s’havia fet mai”. Per la seva

part, a consellera Orts ha remarcat que “estem acomplint amb el calendari previst en un inici i fins i tot, en algunes ocasions, ens hem avançat a les dates plantejades per algunes zones” i ha detallat que “treballem amb un calendari viu i no volem que sigui entès com una única repassada l’any”.

L’EMT ESTRENA NOVA LÍNIA D’AUTOBÚS ENTRE EL COMPLEX EDUCATIU I ELS BARRIS DE PONENT

La nova línia L43 entra en servei el dilluns 8 de gener i dona resposta a les peticions dels usuaris i usuàries del Complex Educatiu de Tarragona

L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona posa en marxa la nova línia L43 que connecta el Complex Educatiu de Tarragona i Bonavista sense haver de fer transbord. L’objectiu és millorar les connexions, i donar servei a les persones usuàries residents als barris de ponent que diàriament es desplacen fins al Complex Educatiu de Tarragona. En concret, la línia 43 cobrirà el recorregut entre el Complex Educatiu i Bonavista passant per Icomar, Riuclar, Tor-

reforta i Campclar. La línia 42 adaptarà l’horari de tarda amb sortida des del Complex Educatiu a les 18.35 h i 19.35 h els dies lectius, i sortida des de la parada de Pere Martell a les 18.55 h els dies lectius.

D’altra banda, la línia L42 que fa el trajecte des de Pere Martell fins al Complex Educatiu, adapta els horaris a la tarda per adequar-se a les necessitats de les persones usuàries.

NADAL

Unes 5.000 persones es van congregar a la plaça Corsini per celebrar l’entrada de l’any 2024

Redacció

Acabat el Nadal, la consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan , ha fet una valoració “molt positiva” del desenvolupament del programa unificat Tu ets l'estrella que enguany comprenia un total de 150 actes.

En la seva valoració, Adan ha explicat que “l’aposta per potenciar la il·lusió i el dinamisme de la ciutat es repetirà en propers anys tant al Nadal com en altres festes clau per al comerç i el turisme”.

“Aquest Nadal —ha continuat— ha servit de prova pilot en molts aspectes per introduir una sèrie de canvis amb els quals es volia convertir la ciutat en un pol d’atracció turístic i comercial també durant les festes nadalenques”

“Ho dèiem a principi de les festes: el comerç i el turisme s’hi juguen molt durant aquestes dates i per això un dels objectius ha estat unificar tota la programació cultural i gastronòmica i fer-la més accessible a la població local i als visitants,

per tal que tothom sàpiga que Tarragona és una ciutat dinàmica i atractiva els 365 dies de l’any”.

“Aquest Nadal ha servit de prova

aspectes

pilot en molts

per introduir

una sèrie de canvis amb els quals es volia convertir la ciutat en un pol d’atracció turístic i comercial”

ÈXIT A LA REVETLLA DE CAP

D’ANY

Continuant amb la valoració, la consellera ha destacat el túnel de llums, l’espectacle de drons del 23 de desembre i la revetlla de Cap d’Any com tres de les propostes més reeixides i que han congregat més persones: “Cada dia s’ha omplert el túnel de llums i la revetlla de Cap

d’any va ser un èxit incontestable que va omplir la plaça Corsini durant gairebé tota la franja horària de 23.45 a 2.30 h: s’estima que hi ha van passar fins a 5.000 persones, segons dades de l’organització, Guardia Urbana i càlculs de superfície”. “Igualment —ha afegit— els bars de la zona amb què ha contactat Mercats de Tarragona s’han mostrat satisfets amb el funcionament de la festa”.

Pel que fa a l’espectacle de drons, la consellera ha informat que la part del passeig Marítim Rafael de Casanova que transcorre per la platja del Miracle va congregar 2.500 persones, tot i que “els altres

punts on també era visible, com la part inferior del Vial J. Bryant, es van omplir completament”. D’altra banda, es van exhaurir les 1.300 racions de xocolata desfeta que es repartien al Balconet del Mediterrani. Adan ha avançat que tant l’espectacle de drons com la revella de Cap d’Any “tindran continuïtat en les properes festes de Nadal i concretament els espectacles de drons s’estendran a altres moments de l’any que s’anunciaran properament”.

“la festa d’encesa de llums, va congregar 4.000 persones a la Rambla Nova el 24 de novembre”

Una altra de les novetats d’enguany era la prova pilot del Bus Comerç gratuït , que Adan ha valorat com “una demanda del sector comercial que ara podem valorar amb números que ens diuen que, tot i que l’ús ha començat sent modest, s’han produït puntes els dies en què s’ha comunicat més”. “El que farem és analitzar amb el sector comercial aquestes dades per afinar en l’elecció dels dies i avançarem la comunicació a la població perquè creiem en el transport públic i sostenible també per fer les compres”. En total, 364 perso -

nes van fer ús d’aquest mitjà de transport gratuït en 8 dies de circulació.

Altres propostes que han destacat per l’elevada afluència han estat la festa d’encesa de llums, amb 4.000 persones a la Rambla Nova el 24 de novembre; el Magatzem Reial, amb 7.800 entrades venudes que representen un 97,21% d’ocupació; o el Parc Infantil de Nadal, que va registrar una mitjana d’assistència diària de 1.100 persones al dia.

ACTIVITATS FAMILIARS ALS BARRIS

L’aposta per fer arribar més el Nadal als barris, amb una programació específica “ha estat rebuda amb satisfacció per les associacions de veïns i comerciants” en paraules d’Adan. Com a exemple, la consellera destaca el programa Bon Ponent a Torreforta , amb tres dies d'activitat adreçada a públic familiar, en què han participat prop de 150 persones; i, també a Torreforta, "L'Amic Invisible més gran del món”, organitzat per la Biblioteca Pepita Ferrer i la Xarxa de Centres Cívics de Tarragona, i amb la participació d’una seixantena de persones.

Adan ha volgut destacar i agrair finalment “la implicació i el treball dels diferents departaments de l’Ajuntament, des de Cultura a Educació passant per Patrimoni, Turisme, Mercats, Esports, els Centres Cívics, o l’Espai Jove Kesse, per oferir un Nadal el més multidisciplinar i

divers possible; el suport de les associacions de veïns i comercials per estendre el Nadal als barris; la col·laboració de Via T, El Corte Inglés, Parc Central, Repsol i EMT; i l’extraordiària resposta de la ciutadania tarragonina, que ha demostrat que, com resava la campanya, és la veritable estrella del Nadal”.

EL TEATRE BARTRINA PRESENTA UNA PROGRAMACIÓ DE LUXE PER 2024

El consorci del teatre presenta 16 representacions que deixaran el pati de butaques ple durant tot el primer semestre de l’any 2024

Sergio Lahoz Dorante

El Teatre Bartrina continuarà amb la seva proposta d’apropar a Reus el teatre alternatiu i de qualitat que es representa a Catalunya, sense oblidar-se de la ciutat on és.

El passat 14 de desembre va presentar-se la programació del primer semestre d’aquest 2024 i es combinen diferents disciplines amb drama, comèdia, actors i actrius catalans molt reconeguts, música i família.

La nova programació també impulsa

l’autoria local, com han volgut fer en els passats tres anys i com volen continuar fent, segons informa el Consorci del Teatre Bartrina.

És un programa que té una clara pre“La programació consta de 16 representacions, de 15 espectacles diferents, amb un pressupost de 88.000 €”

tensió: ser accessible per tothom sense perdre qualitat.

La programació consta de 16 representacions, de 15 espectacles diferents, amb un pressupost de 88.000 €.

REPRESENTACIONS TEATRALS

Els diferents espectacles estan dividits en tres temàtiques. En aquest cas, a les obres de teatre i les representacions, trobarem cares conegudes reusenques com la de l’Ester Cort i actors i actrius de renom com poden ser Carlos Cuevas, Miki Esparbé o Maria Rodríguez.

NOU RETRAT FAMILIAR

La programació d’aquest any 2024 comença amb dos espectacles de Nou Retrat Familiar. La direcció d’Ester Cort, amb la interpretació d’actrius i actors com Mercè Bonet, Sílvia Casals o Quim Prats, vol aconseguir transmetre la dificultat de ser mare.

70 minuts d’una obra de teatre de quilòmetre 0, amb una mirada sobre les mares, mares possessives, desagradables, dures, pesades, repressores, geloses, excessives i dolgudes. Ara bé, gràcies a l’obra que es representarà 2 i 3 de febrer, s'entén per què es comporten així.

AUSTRÀLIA

Austràlia i unir a tres germanes després de molt temps. Aquesta és l’obra de

teatre dirigida per Israel Solà i guardonada als Premis Teatre de Barcelona 2023 com a Millor Espectacle de Proximitat i Millor interpretació de repartiment a la reusenca Ester Cort.

Una de les germanes rep una trucada de l’altra, preguntant si li donaria un òvul per poder tenir un fill. I es creua mig planeta per la seva germana i la germana gran d’elles, s’ha encetat a acompanyar-les. Les pots acompanyar tu també el pròxim 24 de febrer.

AMAL

UPPGIVENHET

Un drama de quatre persones que han de marxar a Estocolm per poder lluitar per la seva vida. Les quatre persones comencen a perdre la il·lusió que els caracteritza. Les condicions no canvien i ells tractaran de lluitar, perquè “Viure és no perdre l’esperança”.

Aquesta funció adaptada per a persones amb discapacitat sensorial es representarà el 23 de març.

Un dels dos espectacles familiars. Premi Nacional de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut del 2020. Amal és la història d’una jove que deixa el seu país per buscar refugi a Europa. Produït per La Baldufa Teatre, tindrà lloc el 9 de març.

Uppgivenhet

Austràlia

L’ILLA DESERTA

L’illa deserta és la reflexió de la vida. Què ens porta fins aquí? Ens penedim d’aquella decisió que vam prendre? Són aquelles preguntes i aquells camins que es van escollir.

Ella treballa en un banc i pintava grafitis. Ell és repartidor a domicili i somia en ser actor. Una trobada fortuïta, tancats en un ascensor, propiciarà (o no) una llarga història.

“Una trobada fortuïta, tancats en un ascensor, propiciarà (o no) una llarga història”

Totes les respostes el dia 6 d’abril a l’illa deserta de Marc Artigau, representada per Miki Esparbé i Maria Rodríguez.

CORALINA, LA SERVENTA AMOROSA

Una de les obres més llargues de la programació del primer semestre del Teatre Bartrina. Coralina, la serventa amorosa, acompanyarà els espectadors durant una mica més de dues hores (135 minuts) el 19 d’abril de 2024. Dues hores acompanyant a la Coralina, la qual farà complots, pactes i entrecreuats a causa de la nova dona d’Ottavio, el seu cap i de qui és la sirventa. Florindo, el fill d’Ottavio, també mostrarà suport a Coralina.

POLS DE DIAMANT

Una història que fa referència a les xarxes socials, una agressió LGTB-fòbica i un país que dubta que l’agressió sigui real. L’espectacle recomanat a partir de 16 anys serà el pròxim 27 d’abril.

JAURÍA

Espectacle multipremiat estrenat a Madrid l'any 2019. El plat fort de la programació del primer semestre del Teatre Bartrina. Ficció documental creada a partir de les declaracions dels cinc acusats i la denunciant de “La Manada”, sobre els fets ocorreguts a Pamplona la nit del 6 de juliol de 2016.

Podreu gaudir d’una interpretació de luxe amb Àngela Cervantes, Carlos Cuevas, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, Artur Busquets i David Menéndez el 24 de maig.

Jauría, dirigida per Miguel del Arco amb l’ajudant Carla Tovias, va rebre els Premis MAX 2020 Millor Espectacle i Millor Adaptació o Versió Teatral.

LA CASA MÉS PETITA

L’últim espectacle del primer semestre -el 25 de maig-, adaptat pel públic familiar. Un espectacle que ensenya quin és el poder de l’amistat davant de les dificultats. Té una durada curta, d’uns 60 minuts, perfecte per aquells més petits, ja que és recomanat a partir de sis anys.

“Jauría,

espectacle multipremiat estrenat a Madrid l'any 2019. El plat fort de la programació del primer semestre del Teatre Bartrina”

L'illa deserta

Coralina, la serventa amorosa

MÚSICA PER TOTHOM

La música també té un paper dins de la programació del Teatre Bartrina. Durant aquests sis mesos es podrà gaudir de tres espectacles diferents.

LA MARIA PRESENTA, ‘L’ASSUMPCIÓ’

Barreja de sons orgànics i electrònics. Música tradicional del segle XXI. Maria cerca dins del tradicionalisme de la música, però porta música i sons nous, incorporant el llenguatge antic d’una manera sorprenent, gràcies a l’edat que té. La Maria delectarà el pati de butaques el pròxim 23 de febrer de 2024.

MARIA RODÉS, CANTA COPLA OTRA VEZ

La celebració dels deu anys de l’exitós disc Maria Canta Copla. Temes com “El día que nací yo”, “Tengo miedo” o “Marinero de la Barca” van inspirar l'artista catalana a portar-los al seu terreny, sense prejudicis. Es podrà gaudir del desè aniversari d’aquest projecte en directe el pròxim 16 de març.

ALAN

El musical ‘Alan’ arriba per remoure consciències el pròxim 18 de maig. El text de Mar Puig va ser guardonat el passat 2023 pels Premis Teatre Barcelona com a Millor Espectacle Familiar. És recomanat a partir de 10 anys i té una durada de 80 minuts.

HAUREM DE RIURE, OI?

El drama és sempre acompanyat de comèdia i el Teatre Bartrina no s’ha oblidat d’aquells que volen riure.

LA GRAN FARSA

Humor absurd i crític a la nit del 2 de març. Repartiment i direcció de luxe i un humor similar al dels germans Marx i els Monty Python. 90 minuts per gaudir d’una representació plena de sàtira.

INSTRUCCIONS PER FER-SER FEIXISTA

Un assaig ple d’ironia sobre els populismes de la societat. La reencarnació de la ultradreta és denunciada per l’activista italiana i Mercè Aranega ho interpreta i transmet a la perfecció. 70 minuts i un fart de riure el pròxim 13 d’abril.

“El drama és sempre acompanyat de comèdia i el Teatre Bartrina no s’ha oblidat d’aquells que volen riure”

La Maria

Maria Rodés

La gran farsa

Instruccions

Alan

REUS ARRENCA L'ANY SOBRE RODES

El servei de bicicleta compartida de la Ganxeta comptarà amb 250 vehicles i un servei 24 hores, els 365 dies de l'any

Redacció

Reus començarà el 2024 amb un nou mode de transport al seu abast. La Ganxeta, el sistema públic de bicicleta compartida de la capital del Baix Camp, s’estrenarà el 30 de gener amb un servei 24 hores, 365 dies a l’any. En aquesta primera fase, la Ganxeta tindrà al carrer 250 bicicletes i 21 estacions repartides per la trama urbana.

La Ganxeta tindrà com a punt de referència el taller de manteniment, que ja està plenament operatiu al  número 17 del carrer de Joan Martell, amb dues persones dedicades íntegrament al servei. Des d’aquest centre, es coordinarà la distribució de les bicicletes a les estacions i es farà el manteniment i la reparació dels vehicles per assegurar que totes les bicicletes estiguin en bon estat.

Durant el mes de desembre estava

previst intensificar les proves amb les bicicletes al carrer i l’aplicació desenvolupada expressament per al seu funcionament per validar la fiabilitat i acabar de perfilar els darrers detalls del sistema. Tot i això, el ciberatac que va patir l’empresa municipal el desembre va obligar a concentrar els esforços de l’equip tècnic i informàtic en restablir els serveis per no aturar l’activitat ordinària. Aquest fet va provocar l’alentiment de les proves amb l’ús de l’aplicació de la Ganxeta. Per aquest motiu, la posada en marxa del servei es va traslladar del 10 al 30 de gener.

“Per agafar la Ganxeta serà necessari descarregar-se l’app que porta el mateix nom”

A TRAVÉS D’UNA APP

Per agafar la Ganxeta serà necessari descarregar-se l’app que porta el mateix nom i seguir  tres passos: registrar-se, escollir la tarifa i buscar al mapa l’estació més propera per reservar una bicicleta. A través de la mateixa aplicació, es podrà retirar del punt d’ancoratge i començar a pedalar.

L’usuari sabrà en temps real la ubicació i la disponibilitat de totes les bicicletes a cada estació, on podrà triar la bicicleta que vulgui i retirar-la. Al final del trajecte, podrà aparcar la bicicleta a qualsevol estació de la xarxa i assegurar-se que queda ben ancorada per fer una devolució correcta i finalitzar el viatge.

A hores d’ara –com que el sistema s’està testejant– l’aplicació ja està disponible a les plataformes de descàrrega i els usuaris que es donen d’alta es mantenen a l’espera, pendents de validar uns dies abans que s’estreni el servei al gener.

QUIN PREU TINDRÀ?

El sistema de bicicleta pública compartida permetrà posar a disposició de la ciutadania un conjunt de bicicletes –distribuïdes en diversos punts de la ciutat– a un preu assequible, per incentivar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport saludable i sostenible, a la vegada que complementarà l’oferta de mobilitat pública i compartida. El tiquet de 24 hores només costarà un euro i permetrà usos il·limitats inferiors a 30 minuts.

Com a novetat a les tarifes existents, s’ha treballat en unes bonificacions per

“ S’ha reduït l’edat mínima per circular amb la Ganxeta que serà a partir dels 14 anys. Per a menors de 16 anys serà obligatori l’ús del casc”

a usuaris habituals, s’habilitaran tres modalitats de subscripció mensual segons la franja d’edat:

Ganxeta Jove:  de 14 a 29 anys, sis euros al mes, descompte del 50% el quart mes després de tres mesos d’abonament consecutiu. En el cas que la subscripció es mantingui activa, s’aplicarà el descompte després de cada trimestre.

Ganxeta Daurada:  a partir de 65 anys, sis euros al mes, descompte del 50% el quart mes després de tres mesos d’abonament consecutiu. En el cas que la subscripció es mantingui activa, s’aplicarà el descompte després de cada trimestre.

Ganxeta:  resta d’usuaris, tarifa de nou euros al mes.  Aquesta modalitat incorpora dos descomptes, un per fidelitat i un altre per incentivar-ne l’ús:

· Descompte per fidelitat: després de tres mesos d’abonament consecutiu, el quart més tindrà un cost de tres euros.

· Descompte per ús freqüent: l’import es reduirà a set euros quan es renovi la subscripció mensual si es fa servir la Ganxeta un mínim de 20 dies al mes. L’objectiu és fomentar l’ús de la bicicleta per a desplaçaments urbans.

També com a novetat, s’ha reduït l’edat mínima per circular amb la Ganxeta que serà a partir dels 14 anys. Cal recordar,

“ La Ganxeta és una bicicleta pràctica per moure’s per la ciutat i estarà disponible en 21 estacions en aquesta primera fase”

però, que és obligatori l’ús del casc per a menors de 16 anys. Per part de Reus Mobilitat i Serveis es validarà aquesta informació amb les dades identificatives que cal introduir el moment de registrar-se a l’aplicació.

APOSTA PER LA MOBILITAT

SOSTENIBLE

La voluntat de l’Ajuntament amb l’encàrrec a Reus Mobilitat i Serveis per a la posada en marxa del servei de bicicleta

pública compartida era definir un model propi gestionat des de l’empresa municipal, amb l’experiència tecnològica i de recursos humans que ja treballa amb els pàrquings municipals o els autobusos urbans. Un dels models de referència per la bicicleta compartida de Reus ha estat el de la ciutat de Girona.

Reus Mobilitat i Serveis treballa des de fa mesos en totes les peces del sistema de bicicleta compartida, que s’ha plantejat com un nou sistema de transport públic de la ciutat. Per aquest motiu, incorpora els mateixos colors que Reus Transport:  el groc mostassa i el gris, combinats amb el blanc i el negre.

La Ganxeta és una bicicleta pràctica per moure’s per la ciutat i estarà disponible en 21 estacions en aquesta primera fase, situades als punts següents: estació de Renfe, avinguda de Sant Jordi, raval de

Sant Pere, Mas Iglesias –carrer de Jaume Vidal i Alcover–, Greco –avinguda de Vidal i Barraquer–, Biblioteca Central Xavier Amorós, Oques –carrer de Sant Joan, prop del Mercat Central–, plaça de Sant Francesc, plaça de la Llibertat –davant del Museu–, raval de Jesús, passeig Prim, raval de Santa Anna –plaça de Catalunya–, avinguda de Marià Fortuny –Jardins de Reus–, camí de l’Aleixar, plaça de Gandhi, barri Gaudí –plaça de la Sagrada Família–, Sant Bernat Calbó –carrer dels Velers–, plaça de la Pastoreta, dues a l’avinguda d’Astorga –barri Fortuny i urbanització Juncosa– i a la plaça de Pablo Picasso –Tanatori.

El projecte de bicicleta compartida de Reus està emmarcat dins del «Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia Financiado por la Unión Europea-NextGenerationEU».

REUS

EL GOVERN DE REUS COMPLETA LA PRIMERA RONDA DE VISITES ALS BARRIS

El programa té com a objectiu millorar la qualitat de vida als barris

El Govern de Reus ha culminat la primera ronda de visites del programa de proximitat als barris de la ciutat que va iniciar el passat mes de juliol per conèixer de primera mà les inquietuds i demandes veïnals. El programa, amb el qual s’han portat a terme més de 30 visites, fa especial incidència en l’atenció urgent a les incidències en la via pública que es puguin detectar. Per aquest motiu, participen de les visites el regidor de Via Pública, Daniel Marcos; i la regidora de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda

Gràcies a aquestes visites s’han pogut gestionar millores en els àmbits de la recollida de voluminosos i restes de poda, la neteja de la via pública, elements de mobiliari públic trencats o l’eliminació de pintades, entre altres. Arran d’aquestes visites s’han d’impulsar iniciatives com el Pla de millora i neteja de parcs infantils o el Pla de millora d’aparcaments dissuasius, entre d’altres; alhora que s’han recollit propostes diverses de millora de la via pública que han comportat que el pressupost d’inversió es dupliqui per poder fer front a les demandes ciutadanes.

REUS TRANSPORT MANTÉ LA REBAIXA DEL 50% DE LES TARGETES MULTIVIATGE EL 2024

Els imports de tots els títols són els mateixos que els de 2023, donat que Reus Transport ha congelat totes les tarifes pel 2024

L’Ajuntament de Reus i la companyia municipal d’autobusos, Reus Transport, mantindran la rebaixa del 50% dels preus de tots els abonaments fins a 31 de desembre de 2024. L’Ajuntament de Reus sol·licitarà l’ajut estatal directe al Ministeri de Transports i Mobilitat per fer possible aquesta reducció del 50% sobre el preu habitual dels títols multiviatge en transport públic urbà col·lectiu de viatgers en els termes

REUS ADJUDICA LES OBRES DEL NOU CAMP DE GESPA ARTIFICIAL ANNEX A L’ESTADI

Les obres inclouen la construcció del camp que tindrà una superfície de 7.363,75 m2 en la que s’hi emplaçarà un terreny de joc de 102,5 m x 64,5 m

L’Ajuntament de Reus, a través de Reus Esport i Lleure, ha adjudicat per un import de 716.935,64€ (IVA inclòs) a l’empresa Fieldturf Poligrass S.A. les obres de construcció del nou camp de gespa artificial annex a l’Estadi Municipal de Reus. Les obres inclouen la construcció del camp que tindrà una superfície de 7.363,75 m2 en la que s’hi emplaçarà un terreny de joc de 102,5 m x 64,5 m.

El projecte de construcció detalla que la resta de superfície perimetral serà pavimentada amb formigó. Aquest espai serà utilitzat per atendre totes les necessitats generades pel propi espai (passos de serveis, equips, manteniment, etc…). També s’ha previst adequar les zones adjuntes al lateral i del gol nord per a l’emplaçament en el futur d’una graderia bàsica. El projecte preveu l’adequació dels accessos, el tancament del perímetre i la instal·lació de diversos equipaments associats a la pràctica del futbol. El termini per a l’execució de les obres serà d’entre 56 i 70 dies (8-10 setmanes).

establerts en Reial Decret-llei 8/2023, de 27 de desembre, publicat aquest dijous al BOE.

La rebaixa és possible per l’ajut del 30% de l’Estat, que l’Ajuntament complementa amb un 20% més fins a arribar al 50%. Els imports de tots els títols són els mateixos que els de

2023, donat que Reus Transport ha congelat totes les tarifes pel 2024. Així, el bitllet senzill es manté a 1,30 euros. La reducció afecta els abonaments més utilitzats, com la T-10, que passa de 8 euros a 4 euros. Els abonaments per a famílies nombroses i monoparentals també es beneficien de la reducció.

ARRIBA LA QUARTA TEMPORADA DEL

CICLE REUS CULTURA CONTEMPORÀNIA

La nova temporada començarà el dia 19 de gener a l'Absenta

L’Associació Cultural Anima’t, amb la col·laboració de l’Institut Municipal Reus Cultura, ha presentat la programació de la quarta temporada, la que correspon als mesos d’hivern i primavera, amb l’objectiu de continuar apropant la música en directe al públic setmanalment, sense la necessitat d’haver-se de desplaçar, creant una referència al territori més proper, el Camp de Tarragona.

La nova programació s’ha volgut dedicar al públic i a totes les persones que han format part de les propostes musicals que durant els darrers anys han dinamitzat la ciutat. Tal com expliquen des d’Anima’t, “volíem retre homenatge a l’escena, a les persones que vau transformar la nostra ciutat musicalment i vau iniciar projectes culturals que la van fer més viva i vibrant. I ens hem trobat que l’homenatge no para”. La nova temporada començarà el dia 19 de gener a l’Absenta.

EL FESTIVAL ACCENTS TANCA LA DESENA EDICIÓ AMB VORA 7.000 ESPECTADORS EN 29 CONCERTS

Per commemorar l'aniversari s'afegeix un petit cicle de quatre concerts entre els que hi ha els dos d'Antònia Font

El Festival Accents va tancar dissabte la desena edició del Festival Accents amb uns 7.000 espectadors repartits en 29 concents que s'han fet en diferents municipis del Camp de Tarragona com Cambrils, Riudoms, el Morell, Botarell o la Selva del Camp. La darrera actua -

ció va ser la que va fer Rodrigo Cuevas al teatre Fortuny de Reus, que es va omplir.

Pel certamen hi han passat figures consagrades com Paco Ibáñez o Joan Reig, però també músics com Judit Nedderman, Núria Graham, La Ludwig Band o Blaumut, entre altres. Tot i que el certamen ja s'ha tancat, per commemorar els deu anys s'ha previst un petit cicle de quatre concerts que es farà a la primavera i que inclou dos concerts d'Antònia Font i les actuacions de La Maria i Maria Rodés.

L’INSTITUT PERE MATA DE REUS ASSOLEIX

RÈCORD DE VISITANTS AL 2023

UN

Són especialment destacables els 11.584 visitants individuals que han fet la visita o han participat en algunes de les activitats planificades

Aquest 2023 ha estat l’any de la recuperació del turisme de la ciutat, que consolida una tendència molt positiva en referència al visitant català i estatal superant les xifres de l’any 2019 i en constant creixement pel que fa al turista internacional.

Les dades estadístiques dels equipaments que gestiona l’Agència Reus Promoció, des de la regidoria de Projecció de Ciutat, i les consultes a l’Oficina de Turisme de Reus mostren un creixement generalitzat en tots el patrimoni que gestiona.Són especialment destacables els 11.584 visitants individuals que han fet la visita o han participat en algunes de les activitats planificades a l’ Institut Pere Mata. Aquesta xifra no s’havia assolit mai i ha superat, amb gairebé un 40% els visitants de l’any 2022, però també amb un 22% la xifra històrica que ja s’havien assolit el 2019 (amb 9.475 persones).

Portes tallafoc

Estufes biomassa

Sostres corredissos • Terra i sòcols radiants • Energia fotovolaica

Cortines de vidre

Finestres PVC

Un estudi proposa interconnectar el sistema Ter-Llobregat i el Consorci d’Aigües de Tarragona i genera reaccions dels agents implicats

Sergio Lahoz Dorante

Catalunya porta 36 mesos de sequera.

L’estat es prepara per a una fase d’emergència davant d’una de les pitjors -si no la pitjor- sequeres de la història. Els embassaments es troben al 16,8% de capacitat, mentre que fa un any estaven al 31%.

Aquesta situació està fent que els diferents agents implicats hagin de cercar mesures per poder abastir emergències.

UN CORREDOR D’AIGUA QUE CONNECTI TOTES LES XARXES EN ALTA

El passat 15 de desembre, els col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes proposaven interconnectar el sistema Ter-Llobregat amb el Consorci d’Aigües de Tarragona. Quin és l’objectiu d’això? Poder resoldre situacions puntuals de manca d’aigua i d’emergència. Un sistema reversible i regulable de forma transparent. A la jornada “Cap a una xarxa intercon-

nectada i resilient. Respostes a l’abastament d’aigua davant l’emergència”, s’ha proposat que cal començar per aquesta connexió, ja que per viabilitat tècnica, financera i ambient, és el pas més correcte. El president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins, Carles Conill, ha expressat que s'entén el simbolisme d’aquesta proposta, però també ha declarat que és necessària valentia a causa de la situació actual. Aquesta obra costaria uns 300 milions d’euros i duraria 18 mesos.

EL GOVERN APOSTA PER ALTRES VIES

Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica, assegura a l’ACN que aquesta decisió pot afectar a la conca de l’Ebre de manera “irreversible”. Segons Barnadas, les vies que s’han de seguir potenciant són el consum responsable, apostar per la dessalinització i la regeneració com a noves fonts d’obtenció d’aigua. La secretària també assegura que Ca-

“Anna Barnadas: Pensar a treure aigua d’una altra conca segur que no és sostenible”

talunya ha de poder funcionar amb el nivell de recursos de 2020 i la dessalinització i regeneració poden suplir els volums que manquen avui.

També ha opinat sobre l’impacte mediambiental d’aquesta decisió i, a diferència dels enginyers, opina que: “Pensar a treure aigua d’una altra conca segur que no és sostenible”.

TORTOSA APROVA UNA DECLARACIÓ UNÀNIME EN CONTRA D’INTERCONNECTAR LES XARXES

El ple de l’Ajuntament de Tortosa, va aprovar una declaració institucional en contra de la interconnexió de les xarxes d’abastament. Amb el text elaborat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), el text recorda que és una mesura “estructural no lligada a l'emergència actual”.

L'argumentari elaborat per la PDE recorda que la interconnexió és una proposta que ja ve apareixent de forma "recurrent" des del Pla Hidrològic Nacional del 2000 per "assegurar la disponibilitat barata per al desenvolupament del Pla Director Urbanístic Metropolità on es preveuen 217.000 nous habitatges". És a dir, res a veure amb una escassetat d'aigua del sistema Ter-Llobregat que, sostenen, una interconnexió de les xarxes no tindria "capacitat per resoldre".

No només des del punt de vista, únicament, de model de desenvolupament. També tècnicament. Precisen, perquè el seu temps d'execució seria "molt ele -

“la interconnexió és una proposta recurrent des del Pla Hidrològic

Nacional del 2000 per assegurar la disponibilitat

barata per al desenvolupament del Pla Director

Urbanístic Metropolità on es preveuen 217.000 nous habitatges”

vat" i que les mesures "extraordinàries i urgents" previstes per la Llei 9/2023 aprovada pel Govern estarien finalitzades "molt abans" i permetrien dotar la zona de recurs suficient. Des del punt de vista jurídica, remarquen que la seva execució implicaria que l'aigua de l'Ebre superaria el límit de la província de Tarragona, obligant a redactar una nova llei per modificar la vigent. 18/81 del minitransvasament.

De moment, el govern descarta la interconnexió de les conques de l'Ebre i del Ter-Llobregat. "Les conques internes han de ser resilients amb l'aigua que hi ha i la que estem generant", ha defensat. Barnadas també ha descartat aquesta proposta perquè no es pot garantir l'ús futur de la infraestructura que caldria construir.

REUS TANCA L'ANY DOMÈNECH I MONTANER

Acaba l’Any Domènech i Montaner, una de les accions de projecció de ciutat més importants, amb excel·lents xifres

Sergio Lahoz Dorante

Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus, ho té clar: “aquesta ha estat una de les accions de projecció de ciutat més importants”, tant pel turisme com per l’economia de la ciutat.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, també va pronunciar-se sobre un dels anys més positius en l’àmbit del turisme. Tot i que l’arquitecte no nasqués a la ciutat, sí que se’l considera “fill adoptiu de Reus” per “l’empremta indiscutible que va deixar en forma d’edificis”.

L’Any Domenèch i Montaner es va encarar amb cinc línies d’actuació: exposicions, cicles de conferències, cursos i congressos, actes culturals, activitats pedagògiques i difusió de l’obra arquitectònica.

Durant tot l’any, des de Reus Promoció, s’ha reforçat l’explicació de la figura de Domènech i Montaner a la Ruta del Modernisme. També s’han millorat dues experiències: el nou espai immersiu que precedeix la visita al Pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata, un espai que utilitzant les tecnologies més avançades ens aporta infor-

mació de la història d’aquest emblemàtic edifici i la maqueta del projecte original del Pere Mata que ens mostra com era el projecte que l’arquitecte va imaginar.

“Tot i que l’arquitecte no nasqués a la ciutat, sí que se’l considera fill adoptiu de Reus per l’empremta indiscutible que va deixar en forma d’edificis”

Durant l'any s'han ofert tota mena d’activitats, com la festa de recreació històrica "Reus 1900. Festa Modernista", que va tenir lloc el mes d'abril, impulsada per Casa Navàs i l'Agència Reus Promoció. La Casa Navàs, justament, ha impulsat també diverses activitats per sumar-se a la commemoració amb visites teatralitzades o visites extraordinàries.

Finalment, aquest Any Domènech i Muntaner ha permès l’obertura d’un espai com és la Casa Gasull. Ara, Reus es prepara per commemorar a Marià Fortuny aquest 2024 i a Gaudí l'any 2026.

ÀTIC DÚPLEX + PÀRQUING

Àtic dúplex, 110 m2 + 100 m2 de terrassa, 4 habitacions, 2 banys, sala menjador, cuina equipada, rentador, calefacció, ascensor, pàrquing inclòs en el preu, cèntric.

RIUDECOLS

Preu: 85.000€

CASA

Casa, 160 m2, 4 habitacions, 2 banys, menjador, cuina equipada, golfes, garatge, traster, centre del poble.

Venda o lloguer

EDIFICI COMERCIAL-CARRER JESUS

Edifici comercial, 200 m2 planta baixa i tres pisos, ascensor, excel·lent estat i magnífica ubicació

PIS SEMINOU

90 m2, 3 habitacions, 2 banys, sala menjador, cuina equipada, balcó, moblat, calefacció, ascensor, bon estat , excel·lent ubicació.

Xalet 100m2, 2 habitacions, sala menjador amb llar de foc, cuina equipada , bany calefacció, parcel.la 1000 m2, jardí i piscina, excel·lent estat, grans vistes.

CASA

Baixos i 3 plantes, a reformar, excel·lent ubicació a tocar del Ajuntament, possibilitat d’habitatge o comerç.

CALÇOTS, CULTURA CASTELLERA I MOLTA MÚSICA

La Gran Festa de la Calçotada de Valls programa un bon nombre d’actes en quatre punts de la capital de l’Alt Camp

Adrià Miró Canturri

El passat mes de novembre es va donar el tret de sortida a la temporada dels calçots. L’arrencada simbòlica la van fer el grup vallenc Figa Flawas, els Amics de l’Autèntica Calçotada d’enguany. A banda d’ostentar aquest títol, el grup de moda de la música urbana en català també comptaran amb un paper protagonista a la Gran Festa de la Calçotada de Valls. Junt amb ells, el Museu Casteller, ja obert, serà un dels principals atractius de la capital de l’Alt Camp durant aquell cap de setmana.

Podríem dir que la 42a edició d’aquesta festa donarà el seu tret de sortida ‘no oficial’ el 26 de gener, quan els Figa Flawas estrenen el seu nou disc La Calçotada. Un treball amb què volen traslladar els

valors dels calçots a la seva música. L’inici de la festa oficial, però, serà l’endemà. Durant tot el dia hi haurà el Mercat de la Calçotada , que també es mantindrà el diumenge. Per un altre costat, els tastets de la calçotada a la plaça del Pati tornaran a oferir els plats a base de calçots maridats amb vins de la DO Tarragona. L’activitat també es durà a terme el matí del diumenge al mateix espai.

“La festa donarà el seu tret de sortida ‘no oficial’ el 26 de gener, quan els Figa Flawas estrenen el seu nou disc La Calçotada”

QUATRE ESPAIS

Precisament, diumenge serà el plat fort de la gran festa, com és habitual. Hi haurà quatre espais des d’on es desenvoluparan tots els actes previstos pel 28 de gener.

En primer lloc, la plaça del Blat serà l’escenari de dos dels concursos de la jornada. El 36è concurs de cultivadors de calçots, on els diversos cultivadors que s’hi presentin mostraran tres manats de calçots. En el mateix espai, també es celebrarà el 32è concurs de la Salsa de la Calçotada de Valls, un esdeveniment que busca estimular l’elaboració d’aquest complement indispensable amb els cànons i costums tradicionals de la capital de l’Alta Camp.

La plaça de l’Oli serà un altre punt neuràlgic de la festa. L’activitat principal

del dia serà les demostracions de coure calçots a la graella durant tot el matí. Juntament amb això, la venda de manats de calçots tendres i de carn i llonganissa de Valls també estaran situats en aquesta plaça.

La Societat Agrícola de Valls serà l’Espai Degustació, on es preveu que es venguin fins a 4.000 bosses degustació. El pack portarà 12 calçots, una terrina amb salsa, una ampolla de cava, una ració de pa, el pitet de roba, una taronja, una ampolla d’aigua, les postres i un 2x1 per entrar al Museu Casteller de Catalunya. Tot a un cost de 12€ anticipat i 14€ en el mateix dia de la festa.

“El pack portarà 12 calçots, una terrina amb salsa, una ampolla de cava, una ració de pa, el pitet de roba, una taronja, una ampolla d’aigua, les postres i un 2x1 per entrar al Museu Casteller de Catalunya”

En aquesta mateixa zona hi haurà un servei de bar des de les 11 del matí, l’agrobitiga de la Cooperativa de Valls i brases per coure-hi carn. A més, el menjar no serà l’únic element protagonista a la Societat Agrícola. A les 14.00 hores, l’espai també gaudirà de la música que oferiran Miquel del Roig i El Artiste.

Al quart i últim punt de la festa, El Pati, la música també farà acte de presència. En el seu cas, a través de la carpa del grup Figa Flawas, que signarà i vendrà en primícia el nou disc ‘La Calçotada’ a partir de les 11.00 hores.

L’altre gran acte del Pati serà un dels actes grossos de la festa: el 38è Concurs de Menjar Calçots . Pels qui encara no coneguin aquest particular certamen, es tracta que els concursants mengin la màxima quantitat de calçots -en pes net- durant 45 minuts. L’any passat, el barceloní Adrià Wegrzyn va endur-se la victòria amb un total de 221 calçots endrapats i 3.135 grams. Una barbaritat, però que no representa el seu rècord. De fet, l’Adrià ja és un habitual conegut del concurs, havent guanyat 12 de les 14 edicions en què s’ha presentat.

Per tots els espais també passarà la cercavila de la Gran Festa de la Calçotada , culminant el seu recorregut al Pati. Allí es faran balladetes dels elements festius de la Calçotada.

CULTURA PER DIGERIR ELS CALÇOTS

A banda de totes les activitats relacionades amb els calçots, Valls espera aprofitar l’afluència de públic als seus carrers per mostrar el seu patrimoni i història.

Les visites guiades i el Museu de Valls seran alguns dels atractius pel públic, però el gran protagonista serà el Museu Casteller de Catalunya. Per primera vegada, el museu estarà en funcionament durant aquesta festa, obrint de les 10.00 a les 17.00 hores. En definitiva, una programació que permet gaudir de música, gastronomia i cultura sense moure’s del km 0 dels castells i els calçots.

LA BANDA SONORA DE LA CALÇOTADA

El famós grup vallenc, Figa Flawas, estrena un nou disc que porta el nom del tradicional àpat català

Adrià Miró Canturri

La música en català està patint un canvi d’època. Zoo, la Gossa Sorda, Xavi Sarrià o Txarango estan deixant a poc a poc els escenaris en els últims anys i un nou estil s’està imposant al país. Mushkaa, Julie -

ta o The Tyets són alguns dels exemples d’aquesta nova fornada d’artistes que estan transformant el panorama musical català , incorporant-hi estils pràcticament inexplorats en aquesta llengua. Entre ells, Valls està representat per un dels puntals d’aquest moviment artístic: els Figa Flawas.

“Pep Velasco i Xavier Cartanyà asseguren que, tot i no saber com anava a ser el seu nou treball, tenien clar que havia de dur el nom de calçotada”

El disc Mussegu i la resta de cançons que han tret posteriorment els ha impulsat fins a trobar un espai en el nou pop urbà que triomfa a les festes catalanes. Aquest 2024 serà el moment en què el grup vallenc llençarà el seu segon disc,

que incorporarà algunes de les cançons que en els darrers mesos han vist la llum. El més interessant és el títol triat pel seu nou treball: La Calçotada. Pep Velasco i Xavier Cartanya , els components del grup, asseguren que, tot i no saber com anava a ser el seu nou treball, tenien clar que havia de dur el nom de “calçotada”. Amb ell, volen reivindicar els valors que reuneix i traslladar-los a la seva música. Segons avancen, el disc tindrà un bon grapat de cançons per poder tocar diferents pals i incloure-hi un ventall de gèneres variat.

A banda del mateix disc, els Figa Flawas enceten un 2024 lligat a les calçotades. El novembre van ser nomenats Amics de l’Autèntica Calçotada 2023-24 i van descalçar el primer manat per estrenar la temporada. A més, la sortida del disc, el 26 de gener, serà el tret de sortida per una de les principals cites de la temporada a la capital de l’Alt Camp: la Gran Festa de la Calçotada de Valls, que tindrà lloc el 28 de gener. Un esdeveniment on segur que es ballarà al ritme dels Figa Flawas.

S’APROPA LA NIT DE CASTELLS A VALLS

Es lliuraran onze premis amb set jurats diferents, que ja han començat les deliberacions

VALLS PRESENTA LA PROGRAMACIÓ DEL 2N TRIMESTRE DEL CENTRE CÍVIC

Les activitats del Centre Cívic d’aquest segon trimestre de curs s’iniciaran a partir del dilluns dia 15 de gener

El Centre Cívic de Valls ha presentat el programa d’activitats per aquest segon trimestre del curs 2023/2024 que inclou una quarantena de propostes pensades, com és habitual, per ser gaudides per diferents públics, des del més familiar a la gent més gran. Amb l’objectiu de visibilitzar i posar en valor el territori que ens envolta, la majoria de les activitats programades són realitzades per persones i entitats de Valls i de la comarca.

La proposta per aquest trimestre contempla espectacles per als més petits (com el Carnaval Infantil) i cursos, xerrades i, tallers adreçats als vallencs i vallenques de totes les edats. Les inscripcions per aquelles activitats que ho requereixin s’obriran el proper 19 de desembre i es podran realitzar, com sempre, a les dependències del Centre Cívic, al número 2 del carrer Sant Pere, de dilluns a divendres de 10 a 14 hores, i els dimarts i dimecres, de 17 a 19 hores. Les activitats del Centre Cívic d’aquest segon trimestre de curs s’iniciaran a partir del dilluns dia 15 de gener.

La Nit de Castells celebrarà la seva dissetena edició dissabte 27 de gener de 2024, al Centre Cultural de Valls, al km 0 del món casteller. L’organització ja ha iniciat el compte enrere en els preparatius i està treballant en un format d’acte que prioritzarà l’escenificació televisiva.

La Nit de Castells 2024 lliurarà 11 premis, atorgats per set jurats diferents, amb l’objectiu de tenir una visió plural i polièdrica del món casteller. Colles i places castelleres rebran premis pels èxits de la temporada passada i, al mateix temps, també es reconeixeran trajectòries, iniciatives i altres elements destacats del panorama casteller. A més del lliurament de premis i distincions, la Nit de Castells 2024, serà el punt de trobada social del món casteller. Representants de colles, organismes, institucions i altres agents vinculats a aquest àmbit participaran en un acte, que premia els millors moments de l’any anterior i, alhora, saluda la nova temporada.

EL PROJECTE PER CONNECTAR L’A-27 I L’AP-2 JA ESTÀ REDACTAT I ES LICITARÀ EN ELS PRÒXIMS MESOS

El nou túnel del coll de Lilla absorbeix més d'11.000 vehicles diaris en el seu primer mes de funcionament

El projecte per connectar l’A-27 i l’autopista AP-2 a Montblanc ja està redactat i es podrà licitar l’obra “en els pròxims mesos”. Com ha explicat el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Santiago Castellà, el túnel i el nou tram de l’autovia A-27 “va ser una obra molt complexa”, però el traçat fins a l’AP-2 “és molt lògic” i l’execució de l’obra “podrà ser prou àgil”, un cop adjudicada. Les obres podrien començar d’aquí a un any i mig i la seva execució duraria un any i mig més.

El nou túnel del coll de Lilla de l’A-27 rep més 11.000 vehicles diaris de mitjana des que es va entrar en funcionament fa un mes. Un 10% d’aquests vehicles són camions, tot i que els de mercaderies perilloses han de circular per l’N-240 o l’AP-2. El volum de circulació “demostra que era una via molt necessària”, com ha reconegut el subdelegat espanyol a Tarragona, per a la mobilitat de persones i mercaderies entre Lleida, Saragossa, Navarra i tot el nord Península Ibèrica fins a Tarragona, especialment amb el Port on també s’ha fet notar la posada en marxa de la infraestructura amb un creixement d’entrades i sortides de vehicles.

TRES TOMBS

UNA TRADICIÓ I CELEBREN UN CENTENARI

L’edició d’aquest any ha estat especial per la celebració del centenari del penó i la recuperació de la Rifa del Porquet

Sergio Lahoz Dorante

Festa Tradicional d’Interès Nacional: denominació que es reserva la Generalitat de Catalunya a les celebracions recuperades, reconstruïdes o de nova creació, sempre a partir d’uns antecedents i una trajectòria mínima de 25 anys de celebracions ininterrompudes. Celebracions que hagin assolit caràcter identitari en les comunitats.

L’any 2010 es va aconseguir que els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls fossin guardonats com a Festa Tradicional d’Interès Nacional i, ara l'any 2024, s’ha celebrat la 45a edició de la represa.

És una de les celebracions més úniques del país, gràcies a una extensa col·lecció de carros històrics, la bellesa i la qualitat d’aquests. No només això, el recorregut del nucli antic fa que s’entengui perquè és guardonada per la Generalitat de Catalunya.

CENTENARI DEL PENÓ DE L’ANTIGA SOCIETAT DE SANT ANTONI

Aquesta edició ha tingut un afegit extra, la commemoració del centenari del penó de l’antiga Societat de Sant Antoni. L’organització ha recordat el penó històric, que va ser el confeccionat el 1924. El penó actual de l’entitat va ser confeccionat l’any 1989 per Núria Melero, com a rèplica del centenari.

LA RECUPERACIÓ D’UNA TRADICIÓ, MILLORADA: VALLS CANVIA UN ANIMAL VIU PER UNA ESCULTURA

Els Tres Tombs de 2024 han volgut recuperar la Rifa del Porquet d’una manera més actualitzada. No va haver-hi un animal viu, sinó que Valls va poder presenciar una escultura d’estil realista passejada pel carro tradicional. Tres premis per la Rifa del Porquet que s’entregaran dimarts de Carnaval: lot de productes de carn i embotit i val monetari per les diferents carnisseries i xarcuteries de Valls assegurat en els tres premis.

QUATRE CARROS NOUS EN LA NOVA EDICIÓ

La celebració començava a Fornàs i feia tot el recorregut pel Centre Històric i els diferents punts d’interès.

Carros fent homenatge a les fàbriques d’anís de meitats del segle XX, carros carregats amb caixes per transportar gallines o carros per carregar carabasses.

Una festa que, sens dubte, ha fet honor a la seva denominació. La dificultat pels carreters i la col·lecció de carros ha estat idònia per fer els Tres Tombs de Sant Antoni Abat, d’allò més atractiu.

Consulta el programa

DEL 19 DE GENER AL 4 DE FEBRER

Venda d’entrades

VALLS

EL MINISTERI DE CULTURA PRESUMEIX DE TRADICIÓ

CASTELLERA A EUROPA

Les dues colles vallenques són les protagonistes del vídeo emmarcat en el projecte "Raíces Vivas"

El Ministeri de Cultura ha presentat un projecte anomenat “Raíces Vivas”, enquadrat en la presidència de torn del Consell de la Unió Europea durant l’última meitat de 2023. Aquest pretén compartir alguns trets culturals dels pobles d’Espanya que hagin estat declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat a través d’un arxiu audiovisual.

El projecte ha publicat quatre capítols que fan un repàs a aquestes expressions culturals úniques a Espanya. Precisament, l’últim vídeo publicat mostra la tradició castellera sota el nom de ‘Castillos en el aire’. Els protagonistes de les imatges són les dues colles del km 0 del món casteller, Joves i la Vella de Valls Al llarg dels gairebé 12 minuts, els castellers de les colles vallenques expliquen aquesta tradició des de dins, els valors que comporta i alguns aspectes bàsics de la seva estructura.

VALLS CELEBRARÀ EL PRIMER FESTIVAL DEL JOC DEL CAMP DE TARRAGONA

El Festival es realitzarà a Valls la setmana de l’11 de març de 2024. La jornada principal tindrà lloc el dissabte 16 de març a la sala del Kursaal

Les entitats organitzadores han presentat el Festival «Valls Juga» al Kursaal de Valls. La idea d’organitzar el Festival neix el 2020 de la inquietud d’un grup d’entitats i persones, però es comença a materialitzar a principis de 2023.

Durant els dies que durarà el festival (de l’ 11 al 16 de març) s’oferirà una àmplia oferta d’experiències lúdiques en diversos indrets de la ciutat: xerrades formatives, presentaci -

ons de jocs i llibres, «room escape» o exposicions centrades en el món del joc. La jornada principal però, serà el dissabte 16 de març a la Sala Kursaal de Valls. S’oferiran tornejos de jocs de taula i d’escacs, partides de rol, de cartes, de jocs de mancala, de «wargames» i recreació històrica, de jocs tradicionals, es faran presentacions i demostracions de novetats per part d’editorials i autors, per a tots els públics, edats i amb diferents nivells d’expertesa.

VALLS MANTÉ LA GRATUÏTAT PER

A LES TERRASSES

DURANT L’ANY 2024

Aquesta proposta es va posar en marxa l'any 2020 amb l'objectiu de suport al sector arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19

Els bars i restaurants de Valls que tinguin terrassa no hauran de pagar la taxa d’ocupació de via pública durant tot l’any vinent. El consistori vallenc ha decidit allargar aquesta mesura un any més. Aquesta proposta es va posar en marxa l’any 2020 amb l’objectiu de donar suport al sector arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19 i que va afectar greument el sector de l’hostaleria.

Així doncs, la capital de l’Alt Camp, és l’única ciutat del Camp de Tarragona on aquesta taxa serà gratuïta l’any vinent. Altres ciutats han optat per un augment de la taxa d’ocupació de la via pública com és el cas de Reus o Tarragona on es proposa una pujada d’un 40% i un 20% respectivament.

ELIX POLYMERS TORNA A FER REALITAT ELS SOM NIS DE LES PERSONES GRANS A LA RESIDÈNCIA DE VILA-SECA

Una iniciativa solidària, humana i emotiva que pretén recollir i complir els somnis de totes les persones majors de la Residència de Vila-seca amb la finalitat de fer-los realitat

Redacció

L'empresa ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, ha tornat a fer-ho. En el marc de la seva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa, la companyia un any més ha creat durant les Festes de Nadal l'Arbre dels Desitjos. Una iniciativa solidària, humana i emotiva que pretén recollir i complir els somnis de totes les persones grans de la Residència de Vila-seca amb la finalitat de fer-los realitat.

L'Arbre dels Desitjos ha consistit en la instal·lació de tres arbres de Nadal en les oficines de ELIX Polymers, un virtual i dos físics, composts per targetes amb el nom i el desig de cadascuna de les persones de la Residència. Les persones que treballen en ELIX han estat les encarregades de fer realitat aquests desitjos comprant un regal per a cadascuna d'elles, aconseguint entre tots treure'ls un somriure i recordant-los el bonica que pot ser Nadal en aquests temps.

“Volem expressar el nostre sincer agraïment a l'equip de ELIX Polymers pel seu temps, dedicació excepcional i valuosa col·laboració amb el projecte de l'Arbre dels Desitjos. Esperem continuar treballant junts en futures iniciatives i continuar construint assoliments col·lectius”, afirma Sílvia Mirete i Bara, Directora de la Residència Vila-seca.

CALENDARI SOLIDARI

Amb motiu de la realització dels calendaris corporatius 2024, ELIX Polymers ha sol·licitat la col·laboració de les famílies de AFANOC Tarragona per a la seva elaboració a través d'un concurs de dibuix solidari titulat “Dibuixa els teus somnis”. Entre tots els dibuixos rebuts, s'han seleccionat els 12 dibuixos que donaran vida a cadascun dels mesos de l'any.

Per cada dibuix rebut, ELIX Polymers realitzarà una donació a AFANOC Tarragona, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de nens i adolescents amb càncer i les seves famílies i millorar la salut psicosocial de totes aquestes. AFANOC Tarragona agafa el relleu de la Muntanyeta, amb qui va ELIX Polymers va fer el calendari de 2023.

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT

TARRAGONA

Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23

Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11

Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4

Laboratoris Domingo Pau Casals, 11

Activa Mútua Pin iSoler, 12

Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103

Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113

Notaria Miquel Roca Rambla Nova, 114 3er

Notaria Doblado Rambla Nova, 117 2n-2a

Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121

Royal Tarraco Sant Auguri, 5

Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1

Fontanet Gasòmetre, 24

Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4 Gimnàs Orion Fortuny, 25

Notaria Estrada Rambla Nova, 26 Entl.

Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A

Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78

Oficines La Ciutat Pl. Ponent, 11- 1er 2a

Biblioteca Fortuny, 30

ITV Nàstic Budellera S/N URV Escorxador

Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100

Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1

OMAC Rambla Nova, 59

Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12

Holos Ass.de Catalunya, 6

Repsol Polígon Pobla Mafumet

DOW Autovia de Salou

BASF N-340 La Canonja

Embriogyn Estanislau Figueres, 8

Mc Mutual Alguer, 11

Viamed Monegal Pere Martell, 39

Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0

Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86

Covestro Pol. Q. Sud, Vial dels Prats

Asesa Crta. Salou S/N

Clariant La Canonja

Kemira Verge de la Pineda (Vila-seca)

Elix Polymers Pol. Ind. Ctra. de Vilaseca

Dixquimics C/ Dotze (Bonavista)

Elix Polymers Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda

Messer Autovia Salou, Km 3,8

FCC C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar Carburos Metálicos Classificació, 20 Ercros Ctra. València S/N

Sanitas Av. Roma

Fleca 2000 Pl. Ponent 1

Fleca 2000 Maria Cristina, 5

Panet Rambla Nova, 104

Panet Pl. Corts Catalanes, 2

Panet Pere Martell, 7

Panishop Pl. Corsini, 4

Panishop Pl. Corts Catalanes, 3

Panishop Marquès de Montoliu, 4

Enrich Rambla Nova, 96

La Botiga del Cafè Rambla Nova, 88 Capuccino Rambla Nova, 96

Farinus Corsini, 2

Farinus Dr Mallafré, 3

Ibericus Verdaguer, 11

Granier Ramón y Cajal, 32

Granier Rambla Nova, 80 Pannus Pere Martell, 9

Cambra Comerç Rambla Nova

Raffa Gelatti Plaça Verdaguer

CEPTA Rambla Nova

Casa Matias Plaça Corts Catalanes Club Nàutic

Can Peret Plaça de laFont, 6

Café Infinity Bloc Alt Penedès, esc a, local 2 Fleca 2000 Bloc els Àngels

La Boulangerie Av. Països Catalans, 23

Coffee book Av. Països Catalans (Campus Sescelades)

Le café vintage Av. Països catalans, 27

Bar La Tauleta Violant d'Hongria, 50a Sanitas Rambla Nova, 99

Sanitas El corte ingles 1era planta

Cap Llevant Joan Fuster s/n Urgencies de l'Hospital Santa Tecla Rambla Vella, 14 Tradicionarius Rovira i Virgili, 32

REUS

Notaria Pedro Carrión Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a

Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22

Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º

Registre Propietat Reus General Moragues,76

Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10

Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34

Activa Mútua Carrer Del Roser, 107

Laboratori Domingo Plaça Llibertat, 10 baixos

Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38

OMAC Plaça Mercadal, 1

Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1

Reus Ploms Marià Fortuny, 5 Redessa Bellisens, 42

Redessa Camí De Valls, 81

Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26

Biblioteca Central Escorxador, 1

Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5

Centre Medic Estibel Sant Elies, 34

ABS Reus Astorga, S/N

Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10

Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41

Institut Clínic Passeig Suñer, 51

Uroequip Pintor Tapiró 5

Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66

Multioficines La Salle Av. La Salle, 45

Centre De Lectura Major, 15

Círcol De Reus Plaça Prim, 4

Padel Indoor Camí De Valls, 98

Padel X4 Faió, 7

Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1 Asisa Passeig Suñer, 28

Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9

Mútua Universal C/ Ample, 56

Fremap

Maria Aurèlia Capmany, 6

Cambra Reus Boule, 2

Panishop Sant Joan, 34

Botiga del café Sant pau

Botiga del café Raval de Jesús, 26

Tradicionarius Raval de Jesús, 48

Ibericus Monterols, 29

Roslena Pl. Mercadal

Farggi Pl. Mercadal

Casa coder Pl. Mercadal

Vermut de reus Pl. Mercadall

Granier Llibertat, 14

Cafeteria cugat Llibertat, 6

Xaloc Vent, 25

Costadoro Galanes, 15

Forn Sistaré Amargura, 30

Forn Sistaré Ample, 20

Forn Sistaré Prat de la Riba ,35

Forn Sistaré Galanes, 11

Viena Plaça Prim 92 Llobera, 62

Clinica Dental Milenium Reus Raval Martí Folguera, 28

VILA-SECA

ITV C-340, Km 1154

CAP Galceran De Pinós, S/N

Ajuntament

Notaria Francesc Martí i Padrós, 2

Base C/ De La Font, 14

Conservatori Av. Generalitat, 27

Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42

CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24

Fisiovilaseca Sir esteve Morell Scott, 3

Salut Vilaseca Josep Forasté, 2

Asisa Pere Molas

Olzina Dental Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a

Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55

Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5

Cafeteria la Formiga Riera ,84

Cocobongo Plaça Miquel Marti i Pol, 3

Forn Canvi Països Catalans, 1

Forn Sans Verge de la Pineda, 2

El que diran Verge Montserrat, 1

Fleca Carbonell Comes, 46

SALOU

CAP Arquitecte Ubach, 11

CAP Carrilet, 12

Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2

Cafeteria Ajuntament Passeig 30 D'octubre

OMAC Ajuntament Passeig 30 D'octubre

Biblioteca Ponent, 16

L'esplai de La Caixa Carles Roig/Pg. De L'estació

Pavelló Municipal Milà, 5

Escola Municipal de Música Arquitecte Ubach

Salou Mèdic Barcelona, 30, 3er-5a

Global Medical Care Francolí, 8

Centre Mèdic Salou Via Roma, 11

Ciscar Clinic Barcelona, 68

Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10

Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16

Centro Médico Salou Valls, 4

Club Tennis Salou bar

Capuccino Via Roma, 5

Can vicenç Barcelona, 50

Sunset Colon, 23

Granier Barcelona, 42

La xurreria Barcelona, 74

VALLS

CAP Dr. Sarró Vallvera, 8

Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2

Biblioteca Sant Pere, 2

Ajuntament Pl. Blat, 1

OAC Pl. Blat, 1

Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14

Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5

Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6

Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1

Notaria Santa Teresa, 5

Patronat Municipal d'Esports Ps. Pres. Tarradellas, 2 - 6

Centre Cultural Pl. Francesc Layret

Mútua Universal Prat de la Riba ,1

Mc Mutual Passeig de l'Estació, 38

Bar Xiquets de Valls Crta. Tarragona, 2

La Cafeteria Jaume Mercadé, 7

Dos18 Passeig Estació, 18

La Pèrgola El Pati, 16

El Panet de la Cort Cort, 45

L'Ecliss Passeig Estació, 21

Cafeteria Maria José Crta. del Pla, 122

Resset Café Vallvera, 19

Panet Valls del Pla, 66

Montferré Plaça Vila Romana, 3

Bar Brunch Plaça Blat

Mou Milan Jaume Mercadé, 2

Plaça de l'església ,26

Iclinic Ramon D'olzina, 19

Piscines Municipals Pere Molas, 26

Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1

Biblioteca C/ Tarragona, 7

El cafetó President Companys, 6

Cafeteria Clàssic Avenir, 27

Cansaladeria Cati Vallvera, 13

REPSOL INVERTIRÀ 150 MEUR EN LA PARADA QUÍMICA AL COMPLEX DE TARRAGONA

Es tracta de la parada amb la inversió més important fins a la fita que permet millorar l'eficiència energètica de les instal·lacions, respectant el medi ambient, reduir emissions CO2 i la digitalització

Rafel Claramunt Cortés

L’empresa Repsol realitzarà una parada general aquest 2024 en el Complex Industrial de Tarragona. Respondrà en les millores de manteniment de les unitats d’OPSM ( Òxid de Propilè/Estirè Monòmer) i altres derivats com els Poliols polimètrics, flexibles i Glicoles. Amb un cost total de 150 MEUR , cent dels quals són destinats a 70 actuacions i els cinquanta restants per invertir en manteniment.

Permetrà dur a terme fer feina de manteniment i inspeccions de tots els equips de les unitats de l’OPSM i implementar inversions de millora per aplicar noves tècniques tecnològiques, de seguretat, de medi ambient i de reducció de l’impacte ambiental. Javier Sancho, director del complex industrial de Repsol a Tarragona ha recalcat que “inversions que possibilitaran en el futur fer una reducció de les 100.000 tones de CO2 anuals”.

Aquesta parada se situa en les parades generals del complex industrial de Tarragona. Es tracten de parades programades en 3 blocs en un cicle de 6 anys intercalades en 2 anys.

“ Les actuacions durant la parada possibilitaran en el futur fer una reducció de les 100.000 tones de CO2 anuals”

52 DIES DE PARADA

L’inici de la parada començarà el pròxim 15 de gener i tindrà una duració total de 52 dies. Amb una preparació prèvia de 18 mesos que afectarà diàriament 1300 treballadors. Josep Maria Montserrat , director de Fiabilitat i Manteniment del complex industrial de Repsol a Tarragona ha remarcat que “cada cinc anys passem per totes les plantes per mirar escenaris i extreure conclusions per poder invertir en seguretat”.

Repsol prioritza la seguretat dels treballadors i les empreses auxiliars, ja que

han tingut un equip conformat per 40 persones per tindre l’atenció per garantir que no hi hagi cap accident laboral.

Unes de les actuacions més rellevants que es duran a terme tracta de les 3 torxes principals del complex. Permetrà reduir el soroll i la flama per les poblacions veïnes. Es tracta en una de les inversions més significatives de la parada.

Una altra inversió important tractarà de la reparació de la major part de la caldera convencional. Tanmateix, les inspeccions i substitucions de plats de les columnes despropanitzadora i d’òxid propilè.

Des de l’empresa Repsol treballen per un millor futur de l’àrea metropolitana de Tarragona i aquesta parada és molt significativa perquè permetrà avançar a la senda de transformació per ser un “Hub” multienergètic i descarbonitzar amb la fita d’emissions neutres de CO2 l’any 2050.

CALÇOTS CON ROMESCO

PARRILLA DE CARNES -Morcilla -Butifarra -Chorizo

-Secreto ibérico

-Chuletas de cordero

GUARNICIÓN

-Alcachofas

-Patatas al Horno -Tomate al horno

POSTRES

-Tarta al whiskey -Coulant de chocolate

BEBIDAS

-Vino y gaseosa

Menú infantil 15€, con paseo en pony acompañados por su padre/madre

RUTAS A CABALLO

Si quieres disfrutar de los caballos y de la naturaleza ven a nuestro centro hípico ofrecemos paseos/rutas por los bosques del Catllar para niños y adultos.

XARXA SANTA TECLA: UN 2024 PLE DE REPTES

La Xarxa Santa Tecla afrontar enguany reptes i projectes estratègics que, un cop culminats, revertiran en una millora de l'atenció sanitària i social a la població de les comarques de Tarragona

Redacció

Després d'aconseguir el finançament necessari a través dels fons Next Generation i del compromís de la Generalitat de Catalunya, aquest any servirà per impulsar projectes cabdals per al territori com ara l'ampliació de l'Hospital del Vendrell (que duplicarà la seva capacitat un cop finalitzades les obres en el termini de tres-quatre anys), la nova residència La Muntanyeta Bonavista i la nova residència a l'edifici dels caputxins de la Rambla Nova de Tarragona.

“ aquest any servirà per impulsar projectes cabdals per al territori”

Per tal de donar a conèixer l'estat d'aquests i altres projectes i per fer seguiment del grau d'implantació del Pla Estratègic 2022-2026 de l'organització, l'equip directiu de la Xarxa Santa Tecla ha celebrat aquesta setmana una trobada de treball al Semirari Tarraconense amb la qual s'ha donat el tret de sortida a un exercici que, com sempre, prioritzarà la consolidació del

sistema de treball en xarxa entre els seus diferents centres, serveis i equips professionals en benefici de la ciutadania.

Joan Maria Adserà, director general de la Xarxa Santa Tecla, durant la seva intervenció

SALOU I LA GENERALITAT TORNEN A XOCAR PEL

A l’espera de l’informe sobre el projecte, el Hard Rock torna a protagonitzar la negociació pels pressupostos i encén la relació entre Salou i el govern autonòmic

Adrià Miró Canturri

Any nou amb batalles velles. La negociació pels pressupostos de 2023 semblava que anava a ser el punt final del debat sobre el Hard Rock, però gairebé un any després de l’acord entre socialistes i republicans la situació es manté igual. De fet, inclús torna a ser una qüestió sobre la taula en les converses pels comptes de 2024.

El pacte entre Salvador Illa i el President Aragonès es basava en dos documents. Un primer sobre mesures pressupostàries i un segon que establia el compromís de la Generalitat per tirar endavant tres projectes clau pels socialistes: l’ampliació de l’Aeroport del Prat, la B-40 i el Hard Rock. En el cas d’aquest últim, s’estipulava que el govern català havia de “completar els processos” per impulsar el Hard Rock en el primer semestre de l’any. Onze mesos després, aquesta promesa segueix sense efectuar-se.

Un dels principals esculls del projecte és l’informe de la Generalitat, que podria bloquejar el Pla Director Urbanístic (PDU). L’octubre de 2022 un esborrany del departament d’Acció Climàtica assegurava que el projecte incomplia els criteris

mediambientals, però l’actual conseller David Mascort demana que ningú tregui conclusions amb aquell document filtrat i explica que s’està treballant en el definitiu. Mascort lliga el futur immediat del projecte a aquest estudi definitiu, que hauria d’estar llest a principis d’aquest any. El conseller afirma que “si no es donen les condicions, no es podrà fer” i s’excusa en el fet que la “iniciativa política” no pot anar per sobre dels criteris “tècnics”.

“Mascort afirma que si no es donen les condicions, no es podrà fer i s’excusa en el fet que la iniciativa política no pot anar per sobre dels criteris tècnics”

El debat creix a causa de les negociacions pels pressupostos. Mentre la Generalitat demana esperar l’informe, el PSC -principal força de la cambra- reclama

que es compleixin els acords de l’anterior pacte. Si no es desbloquegen aquestes qüestions, asseguren que “no hi ha possibilitat” d’encetar noves converses. A més, Salvador Illa es mostra “molt preocupat” per la falta d’acompliment dels punts signats.

Tot i això, el suport dels socialistes no serà suficient per aprovar els comptes. Els republicans hauran de pactar també amb els comuns, que posen el Hard Rock com a línia vermella, o Junts, amb qui té oberta una guerra freda pel lideratge de l’independentisme.

GRANADOS SE N’AFARTA

Els terrenys del Hard Rock haurien d’anar situats als termes municipals de Vila-seca i Salou. Precisament, l’Ajuntament de Salou i el seu alcalde són els principals defensors d’aquest projecte i ja han escenificat més d’un xoc amb la Generalitat. El seu alcalde, Pere Granados, es mostra poc optimista amb aquest futur informe, ja que “l’única novetat és que hi ha un silenci, la qual cosa és preocupant”. El batlle tem que el govern català presentarà un informe mediambiental desfavorable, que suposarà “un retard més”.

A més, en l’esmorzar nadalenc amb la premsa, Granados va assegurar que utilitzarien “totes les armes necessàries perquè aquest projecte turístic integrat es pugui implantar a casa nostra” i inclús va posar sobre la taula escenaris hipotètics com un referèndum sobre aquest projecte al municipi.

A banda d’aquesta trobada amb la premsa, l’alcalde salouenc es va tornar a pronunciar a mitjans de desembre, quan la consellera d’Economia i Hisenda va anunciar un projecte de pressupostos sense partides pel Hard Rock. “Des de Salou lamentem que la Generalitat no tingui en compte un projecte que significa crear riquesa pel territori i molts llocs de treball durant 365 dies”, etzibava Granados. Fins i tot, acusava a l’executiu autonòmic de “posar entrebancs perquè aquest projecte no vegi la llum”.

COM HEM ARRIBAT FINS AQUÍ?

Actualment, es troba pendent l’aprovació definitiva de la modificació del PDU, el qual permetria la implementació d’aquest projecte ubicat entre Salou i Vila-seca. Els canvis estan a l’espera del vistiplau dels informes de diverses conselleries, sent el del Departament d’Acció Climàtica el més conflictiu. L’octubre de 2022, el diari ARA va anunciar que aquest informe impedia l’aprovació de la modificació. En el text al·legava que “es considera que el projecte urbanístic no assoleix el nivell de sostenibilitat ambiental requerit i s’informa desfavorablement fins que es modifiqui”. Ara el conseller demana paciència abans

“Granados acusava a l’executiu autonòmic de posar entrebancs perquè el projecte no vegi la llum”

de conèixer el document definitiu. Els contratemps són ja una senya d’identitat d’aquest projecte, que ha patit diversos canvis en el seu plantejament. El tema va començar a caminar fa una dècada amb Artur Mas (CiU) a la presidència de la Generalitat. De l’Eurovegas es va passar al BCN World i posteriorment al definitiu Hard Rock. A més, el PDU de 2016 també es va haver de modificar per ordre judicial, desenvolupant el text actualment en discòrdia.

A favor d’aquest projecte es troben la majoria d’alcaldies del territori, els representants dels seus sectors productius, la URV, les associacions empresarials i principalment Junts i el PSC. Encara que ERC ha bloquejat enterrar el projecte al Parlament de Catalunya i també ha subscrit el pacte amb els socialistes, la seva opinió és ambivalent i compta amb alguns representants que s’hi oposen. Tot i això, la màxima representant dels republicans al territori, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, veu el projecte com una eina per desestacionalitzar el turisme. En contra, hi ha partits com els Comuns o la CUP, moviments ambientals o la famosa plataforma Aturem Hard Rock.

EL GOVERN DE SALOU APROVA UN PRESSUPOST DE 65 MILIONS, AMB MÉS D’11 MILIONS D’INVERSIÓ

Una de les inversions més destacades és el nou programa de finançament amb els Fons Europeus Next Generation

El govern de l’Ajuntament de Salou, format per Sumem per Salou – PSC amb ERC, va aprovar el pressupost per al 2024, per un import de 65’3 milions d’euros, remarcant un ferm compromís amb el progrés social i la dinamització de l’economia local, així com la millora dels serveis per incrementar la qualitat de vida dels seus habitants. Amb una prioritat clara en la millora dels béns i serveis públics, aquest pressupost reflecteix la determinació d’aconseguir que Salou sigui un municipi més segur, més ordenat, més socialment inclusiu i més innovador.

Aquest pressupost preveu la materialització de diversos projectes de renovació urbana i iniciatives innovadores de recerca, amb l’objectiu de donar un impuls qualitatiu a l’economia local i al sector turístic, tot aprofitant les noves tecnologies per a la creació de noves oportunitats econòmiques.

Una de les inversions més destacades és el nou programa de finançament amb els  Fons Europeus Next Generation de l’executiu espanyol, que aportarà 5 milions d’euros addicionals per a intervencions de restauració paisatgística i rehabilitació ambiental a les costes i les platges, així com la implementació d’un sistema d’intel·ligència turística a través de megafonia IP a totes les platges del municipi.

SALOU APROVA LA RENATURALITZACIÓ DEL CAMÍ DE RONDA AL SEU PAS PER LA PUNTA DEL PORROIG

També ha aprovat inicialment la memòria justificativa per a l’exercici de l’activitat de serveis funeraris

El govern municipal format per SUMEM PER SALOU-PSC i ERC, amb el suport de PP, Ara Pacte Local i USAP, ha aprovat inicialment del projecte d’obres per a la renaturalització i adequació de la zona de la Punta del Po-Roig. Aquest projecte d’obres ordinàries té un pressupost de licitació d’uns 141 mil euros.

Durant el plenari, l’equip de govern salouenc

també ha aprovat inicialment la memòria justificativa per a l’exercici de l’activitat de serveis funeraris, mitjançant la constitució d’una societat pública de caràcter supramunicipal. Es tracta d’un acord de quatre municipis, Vila-seca, Constantí, Reus i Salou, que permetrà tenir un servei públic, amb una millora per a la ciutadania, amb preus més accessibles.

LA PISCINA MUNICIPAL DE SALOU REOBRE AMB UN MODERN SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

L’equip de govern assegura que continuarà renovant les instal·lacions esportives que hi ha al municipi, afavorint que totes les persones puguin fer salut i practicar esport

La piscina municipal ha tornat a obrir després de ser objecte d’unes obres de reforma integral, amb la millora i adaptació d’instal·lacions i equipaments. Els usuaris es trobaran amb unes instal·lacions més modernes i amb un nou sistema de climatització. Les actuacions concretes que s'han fet han estat les següents: la substitució de tota la sala de calderes i la renovació del sistema solar, que genera aigua calenta; la implementació d'un sistema de cloració salina; i s'han adaptat els sistemes d'emergència i seguretat; entre d’altres millores.

L'alcalde de Salou, Pere Granados, ha explicat que les millores realitzades a la piscina municipal s'han dut a terme dins d’un pla integral d'actualització dels equipaments municipals i l'embelliment de la ciutat. Per la seva banda, el regidor de Foment de l'Esport, Yeray Moreno, ha remarcat la reforma de la climatització i que es continuarà renovant les instal·lacions esportives que hi ha al municipi, afavorint que totes les persones puguin fer salut i practicar esport.

L'EIX CÍVIC S'OBRE ALS SUGGERIMENTS DELS CIUTADANS

Adrià Miró Canturri

L’Eix Cívic serà una de les principals transformacions que estan previstes a Salou. El projecte preveu que tingui un 80% de zona lliure d’edificació, que permetrà dotar d’aquest espai de zones verdes i espais de lleure oberts a la ciutadania. A més, també s’hi calcula la construcció d’habitatge social, per propiciar l’emancipació dels joves, i nous serveis com una biblioteca o el trasllat de l’Escola Oficial d’Idiomes.

Segons el regidor Hèctor Maiquez, una altra de les claus del projecte de l’Eix Cívic serà la major cohesió i la seva integració dins de la ciutat. Lluny quedaran les vies del tren que havia separat Salou anteriorment. El que sí que podria travessar

l’Eix Cívic és el tramvia, una decisió que encara es troba en dubte. Com assegurava l’alcalde de Salou, Pere Granados, en un programa de ràdio, si el Govern no compleix el seu compromís d’urbanitzar l’Eix Cívic, l’Ajuntament s’oposarà del pas del tramvia per aquest espai.

“Si el Govern no compleix el seu compromís d’urbanitzar l’Eix Cívic, ’Ajuntament s’oposarà del pas del tramvia per aquest espai”

CONSULTA CIUTADANA

Deixant de banda aquest conflicte obert amb la Generalitat, ara el projecte es troba immers en un procés ciutadà que “busca el major consens social possible fent que els ciutadans contribueixin i construeixin entre tots un millor futur pel municipi”.

L’Ajuntament ha posat en marxa aquesta consulta ciutadana en el marc de la modificació puntual del POUM referent a la delimitació de l’àmbit de l’Eix Cívic. Una iniciativa que el govern considera important perquè el projecte definitiu “estigui ben dotat de serveis i infraestructures, que milloraran la vida de les persones”. De fet, per ampliar la participació han incrementat el període per a presentar aportacions fins al 19 de gener.

L'APARCAMENT DISSUASIU DE L'AVINGUDA DE POMPEU FABRA ESTARÀ OPERATIU AL FEBRER

L’ampliació aportarà 180 noves places per a turismes i 4 punts de càrrega semiràpida per a vehicles elèctrics

La segona fase de l'aparcament dissuasiu de l'avinguda Pompeu Fabra es preveu que finalitzi el febrer de 2024, i en aquest moments les obres van a bon ritme. Es tracta d'una ampliació del pàrquing ja existent, amb la creació de 180 noves places per a turismes, i 4 punts de càrrega semiràpida per a vehicles elèctrics. Les obres

preveuen la seva pavimentació, la instal·lació de punts de llum tipus LED per reduir el consum energètic, i un itinerari exclusiu per a vianants i bicicletes que permetrà accedir al bosc de les Pedreres i a la part nord-est de Covamar, des de la mateixa avinguda Pompeu Fabra.

L'alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat dels regidors d'Urbanisme i Manteniment, Hèctor Maiquez i Xavier Montalà, va visitar les obres per conèixer el seu estat, i va remarcar el compromís del Govern municipal en avançar cap a un nou model de mobilitat sostenible que redueixi l'ús del cotxe privat i millori la qualitat de vida de les persones. Va destacar també que l’objectiu és ampliar l'oferta existent d'aparcaments dissuasius, especialment a la perifèria, per tal d'alliberar els carrers de la presència de vehicles i prioritzar els vianants, fomentant la mobilitat a peu i en bicicleta.

FUPS DEMANA A PERE GRANADOS CONTINUAR LIDERANT LA FORMACIÓ

El partit municipalista fa bon balanç del govern municipal i aposta per continuar compartint candidatura amb el PSC

FUPS, el partit municipalista salouenc Formació Unitat per Salou que lidera l’alcalde de Salou i del qual és el secretari general, Pere Granados, va celebrar la seva assemblea general anual, en la qual es van ratificar els mem -

bres dels seus òrgans directius i s’ha fet públic l’informe de gestió, on l’alcalde i secretari general va fer una exposició de l’acció de govern municipal duta a terme durant l’any. Per altra banda, es van lliurar 30 nous carnets d’afiliat, la suma dels quals ja sobrepassen els 1.230.

La presidenta de FUPS, Júlia Gómez, va manifestar que FUPS és un partit amb  lideratge i projecte de futur, i que amb el PSC s’ha arribat a un nivell de consens i d’acord que està sent  força positiu per a Salou. Gómez va emfatitzar que es tracta d’un “pacte d’aliança permanent per  formar governs forts i estables”.

La presidenta de FUPS va dir que no té cap dubte que “Pere Granados continua sent el millor actiu i el millor líder per governar Salou amb una candidatura de suma amb altres forces polítiques, i per tant – va accentuar -esperem poder continuar compartint candidatura amb el PSC”.

SALOU ESTUDIA RECÓRRER A LA JUSTÍCIA EL TRAMCAMP PERQUÈ INCLOURIA CATENÀRIES A LA TRAMA URBANA

L'alcalde Pere Granados rebutja que el nou sistema de transport pugui fer de barrera dins el municipi

L’Ajuntament de Salou estudia recórrer a la justícia el projecte del tramvia del Camp de Tarragona. Els estudis fets pel Departament de Territori apunten que en alguns punts del tram entre Cambrils i Vila-seca caldrà instal·lar catenària per alimentar els trens i que així puguin fer els quinze quilòmetres de recorregut.

Algunes d’aquestes catenàries afectarien part de la trama urbana de Salou, un aspecte que no ha agradat a l’alcalde de la ciutat, Pere Granados. De fet, Granados sempre ha defensat que no hi hagi línia elèctrica aèria. El batlle ha indicat que “si el tramvia no queda absolutament integrat en el nucli urbà i ha de ser una nova barrera dins el municipi” estudiaran emprendre accions, “fins i tot judicials”, per oposar-s’hi.

EL GOIG DE SANT ANTONI FA OBLIDAR EL FRED A VILA-SECA

Una programació plena d’activitats fa de Vila-seca, a la seva Festa Major d’Hivern de Sant Antoni, un lloc d’obligada visita

Sergio Lahoz Dorante

La Festa Major d’Hivern de Sant Antoni, un any més, ha fet -i continua fent- les delícies de la població de Vila-seca. Petits i grans han pogut gaudir d’un programa que ha acollit espectacles i activitats per passar-ho d’allò més bé.

TRADICIONALITAT I GOIG

Una gran part tradicional sempre envolta aquesta celebració. Les festes van començar amb el pregó de Tomàs Grau Recto, vila-secà i director de la prestigiosa Franz Schubert Filharmonia. Tot seguit i sense abandonar l’Auditori Josep Carre-

res, l’Orquestra Händel del Conservatori Municipal de Música va impressionar ciutadans i ciutadanes amb Rafael Fabregat com a director.

No es podien abandonar els tres tombs, ni tampoc els diables. Els Tres tombs, acompanyats de la Banda Sones de Pasión, no van decebre, però és que la presentació dels actes del 35è aniversari del Ball de Diables de Vila-seca, tampoc.

BALLAR, RESAR I DISFRESSAR-SE

Aquests actes han anat en paral·lel d’altres esdeveniments que involucraven a la gent jove, la gent més nocturna i, fins i tot, la gent més catòlica. En aquests dies en

què es feia el pregó o els Tres tombs, també s’ha ballat a la Nit Jove amb Dj Moncho i Dj Meggy fins a les cinc de la matinada, s’ha pogut esmorzar al jardí del Castell de Vila-seca o s’ha pogut anar a la missa major a l’església de Sant Esteve, missa acompanyada per la Coral Nova Unió.

No es podria deixar a banda un acte com és la dotzena edició de la cursa tradicional de pallassos i pallasses pels carrers de Vila-seca. Una oportunitat d’or que han pogut aprofitar aquelles persones més extravertides, fent un recorregut amb tota mena de sorpreses.

INVITATS DE LA COSTA DAURADA PER “LA NIT DEL FOC”

Començava el dissabte amb la cursa i continuava amb una de les nits més marcades de tota la Festa Major d’Hivern: La Nit del Foc. La Nit del Foc vol aconseguir que no es perdin els tradicionals balls parlats i també vol mostrar a tota Vila-seca (i desplaçats) els balls parlats més emblemàtics del país.

Aquest any era el torn del Ball Parlat del Ball de Diables de Torredembarra. La primera referència escrita del ball parlat dels Diables de Torredembarra és del 1791, quan una visita comtal va ser el motiu d’interpretar el Bayle de los Angeles. S’acaba perdent el rastre amb el s. XX, confirmant, això sí, que es va ballar a Torredembarra

“Les festes van començar amb el pregó de Tomàs Grau Recto, vila-secà i director de la prestigiosa Franz Schubert Filharmonia”

durant el segle XIX. El Ball parlat es va recuperar l'any 1987 i es va consolidar a partir de l’any 1995. Ara obre les festes de Santa Rosalía, al setembre.

Després de torrencs i torrenques, el torn era dels locals. El Ball de Diables de Vila-seca va fer un ball parlat amb els Set Pecats Capitals, interpretant versos satírics sobre l’actualitat política, social i cultural.

THE TYETS PORTEN EL “BAILOTEO” A VILA-SECA

La Nit del Foc donava pas a dos artistes de luxe com són La Cosina i The Tyets (foto). “Els tiets” portarien la prèvia i el “bailoteo” per donar pas a música disco fins a les 4 de la matinada. Paral·lelament, el Gran Ball de Festa Major per un altre sector de la població tenia lloc al Celler. El diumenge 21 va ser el torn del més important, el tradicional Cós de Sant Antoni, Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional. Tot un matí disputant els tres premis, primer el “Premi Torre d’en Dolça”, seguit del “Gran Premi Ajuntament de Vila-seca” i acabant amb el “Premi Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca”.

QUEDA UN ÚLTIM BALL

Per l’últim cap de setmana, la ciutadania podrà gaudir la cursa atlètica de Sant Antoni, l’espectacle familiar “Bunji la petita Koala” i també d’una Nit d’Humor amb Xavier Deltell. Dues cercaviles, una cercabirra, la carretillada, la nit de màgia i una última cercavila de gegants i grallers amb la Ballada final, el lliurament de records, una obra de teatre i la màgia jove, és el que us espera a tots del 26 al 28 de gener a Vila-seca.

VILA-SECA

VILA-SECA S’ADHEREIX AL MANIFEST DE LA PLATAFORMA MERCADERIES PER L’INTERIOR

El plenari aprova una moció sobre el finançament dels ens locals i s’adhereix per unanimitat al manifest de la plataforma Mercaderies per l’Interior

El plenari de l’Ajuntament de Vila-seca de desembre va aprovar la memòria justificativa per a l’exercici de l’activitat econòmica de serveis funeraris mitjançant una societat pública de caràc-

ter supramunicipal formada pels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí.

D’altra banda, el ple de l’Ajuntament es va adherir per unanimitat de tots els grups municipals al Manifest presentant per la Plataforma Mercaderies per l’Interior, sobre la necessitat d’un nou traçat del Corredor Mediterrani Ferroviari per l’interior, lluny de nuclis poblats i d’una alternativa provisional urgent de desviament del trànsit de mercaderies utilitzant la infraestructura ferroviària actual.En aquest sentit i en relació al manifest, el ple de l’Ajuntament de Vila-seca va recordar que encara queda pendent de resoldre la sortida de les mercaderies que provenen del polígon sud i del port de Tarragona al seu pas per l’estació de Vila-seca.

TOMATITO

TRIOMFA A

VILA-SECA I MERAVELLA A LA GALA BENÈFICA CONTRA LA LEUCÈMIA

Tomatito fou ovacionat en diversos moments de la vetllada i connectà perfectament amb el públic

L’auditori Josep Carreras de Vila-seca va acollir aquest desembre, una nova edició de la Gala a benefici de la Fundació Josep Carreras Contra la Leucèmia, amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa”. En aquesta ocasió el concert va anar a càrrec de José Fernández Torres “Tomatito”, guitarrista dedicat a l’art de la guitarra flamenca, descobert pel mític “Camarón de la Isla” i al qual va acompanyar durant molts anys.

Aquest nou servei tindrà dues funcions: l’impuls de les polítiques públiques LGTBI+ i l’atenció directa i l’assessorament a les persones LGTBI+

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i el director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat de Catalunya, Xavier Florensa, han signat avui divendres el Conveni del Servei d’Atenció Integral (SAI) de Vila-seca, acompanyats de la regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, Lucía Teruel, i la directora dels Serveis Territorials del departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Eva Ferran.

Aquest nou servei tindrà dues funcions: d’una banda, l’impuls de les polítiques públiques LGTBI+ al municipi, des del disseny de plans d’acció i la creació de nous protocols fins a l’elaboració d’actuacions de sensibilització o la definició de campanyes; d’altra banda, també s’encarregarà de l’atenció directa i l’assessorament a les persones LGTBI+.

Davant un auditori totalment ple i abocat a la seva guitarra, més de 400 espectadors van quedar meravellats i envaïts amb l’esplèndida actuació de Tomatito i del seu equip. Tomatito, un mestre de la guitarra que fou ovacionat en diversos moments de la vetllada, connectà perfectament amb el públic també mitjançant la conversa i els missatges. Un d’ells el més bonic de tots: “ Desde este excelente Auditorio y en agradecimiento a la inmensa labor de la Fundació Josep Carreras, Viva la Música.” Tomatito i el seu equip van respondre al clamor del públic amb un bis final i van ser acomiadats dempeus amb una llarga ovació.

VILA-SECA

L’AJUNTAMENT

DE VILA-SECA APROVA UN PRESSUPOST DE MÉS DE 38 MILIONS D’EUROS PEL 2024

Les partides dels Next Generation també s’aniran executant en el proper exercici de 2024

El passat mes de novembre, el plenari de Vila-seca va aprovar el seu pressupost municipal per a l’any 2024 amb un valor de 38,29 milions d’euros. A proposta de la regidoria d’Hisenda, Economia i Finances i amb el suport dels grups municipals de Vila-seca Segura, de Vila-seca en Comú i del Partit dels Socialistes de Catalunya, es va aprovar també el pressupost municipal de la Corporació -consolidat amb el Patronat Municipal de Música i el Patronat Municipal de Turisme- per un total de 38,84 milions d’euros. En relació a les votacions, els grups municipals de VOX i Decidim Vila-seca van votar en contra.

En relació al capítol d’inversions, les limitacions imposades per l’establiment de regles d’estabilitat pressupostaria imposen novament que, en el present pressupost, les quantitats dedicades a inversions siguin inusualment reduïdes i en línia amb les de l’exercici anterior.

Això però no implica un impacte a nivell dels projectes d’inversió ja que ja estan en execució projectes per valor de més de 10 milions d’euros amb recursos propis com són la primera fase de la remodelació de l’Estadi Municipal i la seva reconversió en Ciutat Esportiva i les obres per la construcció d’una Pista ciclista al Parc de la Torre d’en Dolça.

FINALITZEN LES OBRES DEL LOCAL D’ASSAIG DELS XIQUETS DE VILA-SECA

Les actuacions han tingut un cost de 99.910 euros

Recentment s’han donat per finalitzades les obres del nou local provisional d’assaig de la colla castellera dels Xiquets de Vila-seca. Unes obres que han adequat una gran part de la planta baixa de l’edifici del carrer dels Castillejos número 21, i que han tingut un cost total de 99.911 euros.

El local, ja condicionat com a sala d’assaig per a la colla, va ser visitat el passat 22 de desem -

bre per l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; la regidora de Cultura, Lleure i Coneixement, Manuela Moya; juntament amb el president dels Xiquets de Vila-seca, Esteve Andreu, acompanyat de diversos membres de la colla. Cal destacar que aquest nou local provisional compta amb una zona central polivalent que dóna accés a dos despatxos, dos magatzems, la zona de vestidors i lavabos i la sala d’assaig d’una altura aproximada de 7 metres.

MÉS DE 25.000 PERSONES VISITEN EL PESSEBRE DE SORRA DE VILA-SECA

La sorra serà emmagatzemada s’utilitzarà per l’any vinent

Al llarg del matí del 10 de gener s’han dut a terme els treballs de destrucció del pessebre de sorra de la Pineda que des del passat 3 de desembre s’ha pogut visitar a la Pineda. Aquest grup escultòric construït per vuit artistes provinents de diversos punts d’Europa, ha estat exposat al Parc del Pinar de Perruquet. En aquestes 24 edicions, el Pessebre de sorra de la Pineda ha ocupat prop de 200 m², ha utilitzat 400 tones de sorra i la temàtica creada pels escultors ha estat un reconeixement i tematització dels quatre elements clàssics de la natura: Aigua, Terra, Foc i Aire.

Al llarg dels prop de 40 dies en què s’ha pogut gaudir d’aquest tradicional grup escultòric, des del Patronat Municipal de Turisme i el mateix Ajuntament de Vila-seca s’han organitzat una dotzena d’activitats culturals al seu voltant i ha estat visitat per més de 25.000 per-

sones. Un cop acabats els treballs d’enderroc del pessebre de sorra a càrrec de la Brigada Municipal, la sorra serà emmagatzemada per tal de poder-se utilitzar l’any vinent.

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.