LA CIUTAT 50

SANTA

2024 DIES DE FESTA

PISO EN RAMÓN Y CAJAL

Piso de 4 dormitorios y 2 baños. Salón con terraza. Salón y cocina independientes. Luminoso. Ascensor. Próximo a bus, centro comercial, etc.

PISO EN BARCELONA

Piso de 2 habitaciones y 1 baño. A/a con bomba f/c. Reformado. Ascensor. Luminoso. Próximo a bus, metro, zona comercial, universidad.

ASSAMBLEA DE CATALUNYA

Piso próximo a la URV. Dispone de 3 habitaciones, baño completo y aseo. Cocina amplia con galería. Balcón. Ascensor.

LOCAL EN JAUME I

Local a pie de calle, con despacho y aseo. Céntrico y bien comunicado.

ESCALÓ (Lleida)

Chalet de dos plantas y 180 m2. 3 habitaciones y 2 baños. Salón con chimenea, cocina independiente y cochera.

SANT RAMON

Chalet de dos plantas en Sant Ramon. Dispone de 5 dormitorios y 2 baños. Ventanas aluminio, calefacción Gas Natural. Garaje y Trastero.

LOCALES EN C/ REIAL

2 locales uno junto al otro, uno de ellos reformado. 125 m2 construidos. 1 aseo. Bien comunicados. Venta y alquiler. Precios a consultar.

AVINGUDA D’ANDORRA

Bajo (antiguo local) reformado para vivienda. 1 habitación y 1 baño con bañera y plato de ducha. Calefacción eléctrica y a/a con bomba f/c. Céntrico y próximo a bus, gym…

BONAVISTA

Piso en Bonavista con 3 habitaciones y 1 baño. Cocina con galería. Terraza. A/a con bomba f/c. 1º sin ascensor.

Ref.

Ref. 7973

Precio:

Ref.

Ref. 7970

Precio:

Ref. 8049

Precio: 370.000€ 5 2

Ref. 6502

Precio: 150.500€ 3 2

Salutació de l’alcalde

«Santa Tecla és festa, identitat i història, i una oportunitat única

per recordar la sort que tenim de viure a la millor ciutat del món»

Tarragonins i tarragonines,

És un veritable honor poder celebrar amb vosaltres, tots plegats, un any més, una de les festes més esperades i estimades per totes i tots nosaltres: la nostra Festa Major, Santa Tecla!

A Tarragona el setembre és un mes màgic, quan els carrers i les places s’omplen de vida, de música, de ball, de cultura i de molta tradició. Una tradició que ens uneix, als tarragonins i les tarragonines, i que ens fa tenir un sentiment de pertinença que només nosaltres coneixem.

Santa Tecla és festa, identitat i història, i una oportunitat única per recordar la sort que tenim de viure a la millor ciutat del món, Tarragona. La sort de poder comptar amb els veïns i veïnes, les associacions, les entitats, el voluntariat i els tècnics i tècniques de l’Ajuntament, persones que viuen les festes i s’estimen la ciutat i que any rere any es desviuen perquè puguem gaudir d’uns dies meravellosos. Santa Tecla no seria el mateix sense vosaltres. Gràcies per mantenir vives la nostra tradició i les nostres arrels, sou l’ànima d’aquestes festes.

Ha arribat l’hora d’emocionar-nos amb els castells, ballar al ritme de l’Amparito Roca, compartir petits i grans l’alegria de veure com llueixen els elements del Seguici per cada racó de la ciutat, escoltar amb atenció el pregó, dir allò de “Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins, què tenim avui per dinar? Espineta amb caragolins!” i gaudir de cadascuna de les activitats que amb tanta cura i estima es preparen.

Us convido a participar intensament en els actes de la nostra Festa Major, amb respecte i alegria, sent responsables i convivint en germanor. Que Santa Tecla ens inspiri per continuar treballant per una Tarragona millor, la Tarragona de tothom, la que no deixa ningú enrere i que és cada vegada més inclusiva i amable. Em sento molt orgullós de ser tarragoní i de tenir-vos al costat. Toca, Peron!

Visca Santa Tecla i visca Tarragona!

RUBÉN VIÑUALES ELÍAS ALCALDE DE TARRAGONA

El convit de la consellera

Santa Tecla ja és aquí! Un any més, els carrers de la nostra ciutat s’ompliran d’alegria, festa i tradició, de música, vermuts, balls i una infinitat d’actes que recorreran tots els racons de Tarragona i la faran vibrar. Enguany dediquem el cartell de Santa Tecla a la Baixada, un moment que ha esdevingut un dels puntals de la nostra Festa Major i en què el protagonisme el té la gent que hi participa i que, amb el seu entusiasme, ha aconseguit que un acte molt petit, que ni tan sols apareixia al programa, sigui avui un dels esdeveniments més esperats de l’any.

Aquest 2024 recuperem l’Anella Mediterrània com a espai festiu amb concerts, consolidem el parc del Francolí i tindrem espectacles per a tots els gustos i per tot arreu. Podrem celebrar la nostra Festa Major en actes multitudinaris i també en altres de més íntims. No hi ha excusa, doncs, per quedar-se a casa.

Enguany també hem volgut posar l’accent en l’accessibilitat a la festa, amb el reconeixement com a perpetuador de Romà Solé, imprescindible en projectes com la Festa per a Tothom o la Geganta Frida, i amb una novetat al Seguici i la Professó, el Carrer del Silenci, a fi que persones amb diversitat funcional i hipersensibilitats sensorials puguin gaudir de la part més tradicional i també més sorollosa de la festa.

Vull aprofitar l’ocasió per donar les gràcies a totes les entitats que us aboqueu en la festa, que la viviu, que la porteu a la sang. Sense vosaltres Santa Tecla no existiria. Gràcies per l’esforç i pels mesos de treball i assaig que esmerceu per oferir a tota la ciutadania la millor festa major del món.

Tarragonines, tarragonins, us convido a engalanar els vostres balcons amb domassos, a posar-vos el barret, la samarreta i el mocador (o la polsera, el vano, les xapes… tenim de tot!) i a sortir al carrer per gaudir de la joia que és viure a Tarragona i compartir les tradicions que ens uneixen en la meravellosa comunitat que som.

Visca Santa Tecla i visca Tarragona!

SANDRA RAMOS GARCÍA CONSELLERA DE FESTES

«Vull aprofitar l’ocasió per donar les gràcies a totes les entitats que us aboqueu en la festa, que la viviu, que la porteu a la sang»

EN VENDER ¿PENSANDO

PROPIEDAD?

¡Permítenos ofrecerte nuestra ayuda y experiencia para obtener los mejores resultados!

En Immobiliària Hàbitat, entendemos que anunciar tu propiedad por tu cuenta o con la gestión inadecuada puede ser desafiante y consumir mucho tiempo

Pero no te preocupes, estamos aquí para facilitarte el proceso y maximizar tus oportunidades de venta.

als centres escolars CENSURA TELEFÒNICA

Els dispositius mòbils desapareixen aquest curs d’escoles i instituts, únicament presents a algunes activitats docents a la secundària

Adrià Miró Canturri

Els centres escolars catalans enceten un nou curs amb els telèfons en cerca i captura. La nova normativa sobre els smartphones que va fixar el Departament d’Educació el gener d’aquest any es començarà a aplicar des del 9 de setembre i molts centres han hagut d’adaptar-s’hi.

Aquest nou marc estableix una regulació molt restrictiva a la primària i deixa la porta oberta a usos molt excepcionals a l’ESO. En el cas de la primària, cap alumne podrà fer-lo servir en cap espai

escolar, inclosos els menjadors, els passadissos o l’hora del pati. Si aquests són necessaris per a alguna activitat, és el mateix centre qui ha de posar a disposició dels alumnes els dispositius tecnològics. L’apagada telefònica va més enllà dels patis i s’estén a colònies, viatges, biblioteques, laboratoris o el gimnàs.

Quan ens centrem en la secundària, la norma continua aplicant una censura gairebé total als telèfons, però obre la porta a algun ús esporàdic. Tot i que el marc regulador decreta que tindran les mateixes restriccions treure’l en

qualsevol espai del centre, estipula un ús excepcional circumscrit a la tasca educativa. En el cas del batxillerat, únicament en les hores lectives està prohibit treure’l.

LES RESTRICCIONS, A DEBAT

La norma ha generat molts adeptes entre el professorat i els pares, però també alguns detractors que veuen absurds certs aspectes del document. “Es va fer la normativa perquè hi va haver molta pressió social. Prohibir no porta enlloc. El més fàcil és donar la culpa a la tecnologia, quan el problema és l’ús que se li dona i el

“Es va fer la normativa perquè hi va haver molta pressió social. Prohibir no porta enlloc. El més fàcil és donar la culpa a la tecnologia, quan el problema és l’ús que se li dona i el context al voltant”

context al voltant”, afirma la Mercè Gisbert , catedràtica de Tecnologia Educativa a la Universitat Rovira i Virgili. Ella és una de les opositores al nou marc i assegura que “les addiccions venen de la prohibició”.

Gibsert és crítica amb la manera en què es prenen decisions en el món educatiu i demana més rigor. “En l’àmbit científic, no tenim evidències per a donar-li la culpa o no a la tecnologia. Amb la medicina es testeja molt abans d’implementar un medicament. En canvi, en l’educació sembla que no cal”, subratlla. A més, dubta del veritable impacte que pot tenir la mesura, ja que fora dels centres no hi ha limitacions i molts cops els pares “utilitzen els telèfons indiscriminadament”.

Per un altre costat, Verònica Urgell, sindicalista de CCOO i mestra d’educació especial a primària, afirma que “en general tothom està d’acord amb la prohibició” i que “no ha sigut un tema que hagi generat gaire debat als claustres”. Segons el seu parer, els dispositius generen als alumnes una major distracció, però també reconeix que a primària se li dona poc ús.

Francisco Carbonell, mestre de música a Segur de Calafell, també destaca que “són una font de conflictes”.

En un punt intermedi es troba Jordi Satorra, director de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, que dubta de l’abast de la mesura sense l’ajuda des de fora les aules. “El problema no és la cosa, sinó l’ús que en fem. Per això cal una regulació també a casa, hem de saber què faran les famílies”, reflexiona.

Satorra és franc amb l’experiència dels telèfons a l’aula i creu que fins ara se li treia “un rendiment pedagògic molt mínim”. Tal com recalca, “els mòbils entesos com els gestionen ells, en un 95% no té res a veure ni en habilitats tecnològiques ni en rendiment acadèmic, sinó en factors de distorsió. Posar un ordinador o un mòbil a l’aula no ens fa tecnològicament millors, cal un pla darrere”. Al mateix temps, reconeix que és complicat trobar un equilibri entre emprar el telèfon en un moment concret i fer-ne un ús abusiu. Per aquest motiu, s’ha hagut de prendre “la via més taxativa”.

UN PLA PEDAGÒGIC

Si ens centrem en el cas del Martí Franquès, l’institut ha decidit restringir l’ús pedagògic dels telèfons també a primer i segon de l’ESO, incorporant-lo a partir d’aquests cursos de manera puntual. Per contra, Satorra treu pit del seu Pla Pedagògic d’Eines Digitals sense necessitar els smartphones. “La nostra aposta és que els alumnes siguin altament competents en l’àmbit digital, però això no passa perquè tinguin el telèfon permanentment a la mà”, puntualitza. Al centre tarragoní han ampliat una nova aula d’informàtica i tenen una manera de treballar amb la tecnologia molt pautada. Durant dues setmanes al trimestre, els alumnes poden portar els portàtils i concentren el pes pedagògic amb

eines informàtiques en aquell espai de temps. A més, intenten que aquests continguts d’eines digitals estiguin repartits en les diferents matèries per abordar-ho de manera transversal.

A banda de la iniciativa, també fan una avaluació diagnòstica interna a tercer de l’ESO per saber en quin punt es troben. Per exemple, l’any passat no van aconseguir passar-la, però fa dos anys sí. “Penses que el 90% dels alumnes són digitals perquè tenen un mòbil, però quan els fas fer accions concretes t’adones que només el 50% són capaços de fer-ho bé”, explica.

LA PUNTA DE L’ICEBERG

Tot i que hi ha alguns projectes que intenten aprofundir en la digitalització dels alumnes, Mercè Gisbert creu que amb els fons Next Generation “hem perdut una oportunitat d’or”, ja que no s’han aprofitat suficient. La catedràtica de la URV alerta que la gent “ha de ser competent digital” i que ningú està parlant del que anomenen “bretxa cognitiva”. És a dir, ser capaç o no d’utilitzar la tecnologia per a crear més coneixement.

Gisbert critica el discurs negatiu

que s’ha instal·lat al voltant de la tecnologia i creu que no existeix una “planificació orientada a què aprenguin amb una eina digital”. Per exemple, posa sobre la taula el cas del Chat GPT, que ha creat alarma escolar. “El repte són les preguntes que li fas al Chat GPT, no les respostes. L’important és el criteri per saber si el que et contesta és adequat o no. Per això, hem de canviar el mode d’avaluació”, reflexiona.

La catedràtica ebrenca considera que la normativa “no és ni la

La gent “ha de ser competent digital” i ningú està parlant del que anomenen “bretxa cognitiva”

punta de l’iceberg” i afirma que generalment el professorat “no està preparat”. Segons apunta, durant la pandèmia hi havia al voltant d’un 48-54% de docents competents digitalment, que després va passar a només un 6064%. “Alguns estan inclús satisfets de ser tecnofòbics perquè el sistema ho permet”, remarca molesta. Gisbert explica que ha batallat amb el Departament que un nivell de competència digital intermedi sigui un requisit per incorporar-se al sistema públic, però no ho ha aconseguit.

Pel que fa a exemples a seguir, mostra alguns casos com les ràdios escolars, la digitalització de biblioteques o fer ús del mòbil per realitzar itineraris històrics o patrimonials. A més, destaca un projecte d’una escola espanyola en què l’objectiu era dissenyar una app de mòbil per resoldre un problema concret. Una iniciativa que veu interessant perquè requereix conèixer el funcionament d’aquests dispositius per donar-li forma a l’aplicació.

BERNI ÁLVAREZ ,

el primer conseller d’Esports de la història de la Generalitat

El fins ara conseller de l’Ajuntament de Tarragona formarà part del nou govern de Salvador Illa

Adrià Miró Canturri

El nou Govern de Salvador Illa estarà integrat per 16 conselleries. Entre elles, n’hi haurà dues que seran de nova creació. La de Polítiques Lingüístiques, que es desprèn de l’acord amb Esquerra, i la conselleria d’Esports. La tasca d’ocupar aquesta posició per primera vegada a la història recaurà sorprenentment en l’exjugador de bàsquet i exedil tarragoní Berni Álvarez. El seu nomenament va agafar a la majoria de tarragonins amb el peu canviat i inclús el mateix conseller reconeix que no s’ho esperava. “Quan Illa em va trucar, no li vaig

agafar el telèfon perquè no el tenia guardat. Després em va enviar un whatsapp i vaig pensar que era una broma”, relata Berni Álvarez. Un cop li va despenjar el telèfon es va adonar que era el mateix president de la Generalitat qui el trucava i que, a més, volia que es convertís en el primer conseller d’Esports de la història de la Generalitat.

L’exjugador i exentrenador del CBT reconeix que es va quedar “en shock”, però no va poder dir que no a la proposta

L’exjugador i exentrenador del CBT reconeix que es va quedar “en shock”, però no va poder dir que no a la proposta. “Em va recordar molt al moment que em va trucar el València i el dia en què l’alcalde Ballesteros em va dir d’entrar a la política”, assegura.

De fet, el creixement de Berni Álvarez a la política ha estat meteòric. Després d’haver format part en l’organització dels Jocs Mediterranis i d’haver rebutjat ja altres oferiments per entrar en política, va accedir a anar a les llistes de Josep Fèlix Ballesteros. Aquell 2019 el socialista va guanyar de forma ajustada les eleccions, però un pacte

alternatiu el va fer anar a l’oposició. Des de fora del govern, Berni Álvarez va descobrir el funcionament de la política municipal fins que la folgada victòria de Rubén Viñuales el 2023 el va fer formar part de l’executiu.

UN ANY AL GOVERN TARRAGONÍ

Durant aquest any com a conseller de govern de l’Ajuntament de Tarragona s’ha ocupat de les carteres d’Esports, Educació, Turisme Esportiu, Salut i Europe Direct. El seu company, Guillermo García, reconeix la “feina de formiga” durant els quatre anys a l’oposició i l’any a l’executiu: “és un treballador constant i incansable”. De la seva tasca aquest darrer any apunta que “ha apostat com ningú per l’anella mediterrània, ha portat a Tarragona campionats de tota mena, ha donat volada al projecte Patis Oberts, ha lluitat contra la segregació escolar i ha treballat en el programa de suport al benestar emocional”, entre d’altres.

L’alcalde Viñuales recalca el seu tarannà i el seu “esperit d’equip”. “Potser és una estrella, però ell no

es comporta com a tal. Representa el millor de casa nostra”, assegura. A més, el primer edil de Tarragona reconeix que la seva marxa suposa una gran pèrdua pel seu equip: “el perdem al govern, però el guanyem a tota Catalunya”. Una de les mesures que més se li reclamaran des de la ciutat serà la instal·lació de les grades supletòries del Palau d’Esports, que ell sempre ha reivindicat. En una entrevista a Tarragona Ràdio afirmava ja com a conseller de la Generalitat que es tracta d’un tema de “justícia” i que haurien de ser “el colofó a l’aportació real de la Generalitat als Jocs Mediterranis”.

L’OPOSICIÓ L’ACOMIADA

A banda dels seus companys socialistes, l’oposició de l’Ajuntament de Tarragona també es va desfer en elogis en el seu Ple de comiat. Gairebé tots els grups van posar en valor el fet de tornar a tenir un conseller que fos de Tarragona ciutat i també la manera de ser de Berni Álvarez tots aquests anys.

“Aquest any li ha donat al Berni l’oportunitat de situar Tarragona en un lloc on li costa estar, en les

VILLAMAYOR, L’ALTRE TARRAGONÍ AL COSTAT D’ILLA

Berni

Álvarez no serà l’únic tarragoní que s’assegui a la taula del consell de govern de Salvador Illa. Javier Villamayor serà el secretari del govern, responsable d’assegurar la correcta execució dels acords i la gestió diària de les decisions del nou executiu. Durant els últims anys, ha tingut un paper decisiu en la investidura d’Illa i és un dels homes forts del PSC. Entre 2011 i 2019 va ser conseller de l’Ajuntament de Tarragona i el màxim responsable dels Jocs del Mediterrani.

conselleries de la Generalitat. És important que la conselleria nova aporti la visió social i d’incorporació educativa. Que l’esport no sigui oci i entreteniment, sinó que també sigui eina de cohesió social”, exposava el portaveu dels comuns Jordi Collado.

Per la seva banda, Sendra subratllava que Catalunya guanyava “un gran conseller d’Esports” i celebra-

A banda dels seus companys socialistes, l’oposició de l’Ajuntament de Tarragona també es va desfer en elogis en el seu Ple de comiat

va el fet que la ciutat tornés a estar present a l’executiu català. “Estic segur que la seva sensibilitat envers Tarragona es farà notar”, recalcava.

Maria Mercè Martorell, que coneixia políticament el Berni només d’aquest últim any, va fer seves les paraules de la popular Elisa Vedrina. Ella va ser consellera d’Esports de Tarragona i també va compartir oposició l’anterior mandat. “Malgrat els diferents colors polítics, Vedrina sempre ha tingut afecte cap a vostè. I ella té molt bon criteri”, afirmava.

Finalment, la republicana Maria Roig espera que el nou conseller de la Generalitat “lluiti per consolidar Tarragona al mapa dels esdeveniments esportius i per pagar les grades retràctils al Palau”.

COM QUEDA EL GOVERN VIÑUALES?

La seva marxa ha fet reordenar tot el govern de Rubén Viñuales. En primer lloc, l’acta de conseller la recollirà Mario Soler, qui ja va ser conseller el passat mandat i que compaginarà aquesta feina amb la de senador. Ell gestionarà Esports,

Turisme Esportiu, Infància, Voluntariat i Salut Pública. Per la seva banda, Isabel Mascaró es quedarà amb Educació.

Amb la reestructuració, Sandra Ramos passarà a ser la segona tinenta d’alcalde i Montse Adan assumirà la presidència de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic.

L’acta de conseller la recollirà Mario Soler, qui ja va ser conseller el passat mandat i que compaginarà aquesta feina amb la de senador

TARRAGONA

EMATSA REDUEIX LA SEVA PETJADA DE CARBONI UN 3,8%

La petjada de carboni és l’indicador de la quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH) emesos, expressats en unitats de tones CO2 equivalent

Durant el 2023, l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona ha reduït la petjada de carboni global en un 3,8%, respecte a l’any anterior, i les emissions derivades de la seva activitat pròpia han baixat un 10,3%. La petjada de carboni és l’indicador de la quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH) emesos, expressats en unitats de tones CO2 equivalent. El càlcul que realitza  Ematsa, verificat per la certificadora ICDQ,  inclou les emissions directes i indirectes pel consum d’energia elèctrica generades per l’activitat de la companyia i altres emissions indirectes, sobre les quals no té control, però que sí són conseqüència de l’activitat desenvolupada del cicle integral de l’ aigua en els municipis de Tarragona, la Canonja, els Pallaresos i el Catllar.

El president d’Ematsa, Rubén Viñuales, valora de manera positiva les dades “estem satisfets amb els resultats obtinguts durant el 2023. La reducció significativa de les emissions directes i

L’EMT ADJUDICA LA COMPRA I MANTENIMENT DE QUATRE AUTOBUSOS ELÈCTRICS

Sonia Orts: “Incorporem quatre autobusos totalment elèctrics i sense emissions per a contribuir a la renovació i descarbonització de la flota”

El consell d’administració de l’Empresa Municipal de Transports (EMT ) de  Tarragona va aprovar ahir dijous l’adjudicació de la  compra i manteniment de quatre autobusos elèctrics a l’empresa Alfabus Europa, SRL per un valor de 2.792.000 € sense IVA. La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, ha destacat que “incorporem quatre autobusos totalment elèctrics i sense emissions per a contribuir a la renovació i descarbonització de la flota, a la vegada que potenciem un transport públic de qualitat per a la ciutadania”.

Es tracta de vehicles elèctrics de  tecnologia endollable amb una longitud màxima de 12 metres que no utilitzen cap mena de combustible fòssil i que compten amb un disseny per a prestar un servei urbà amb la màxima seguretat, accessibilitat i confort per a la ciutadania. A més, redueixen el nivell sonor. Es preveu que els quatre autobusos elèctrics s’incorporin a la flota d’autobusos de l’EMT al llarg del primer semestre del 2025 i la proposta d’adjudicació inclou el manteniment dels quatre autobusos durant la seva vida útil, estimada en 14 anys.

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR. On ens pots trobar?

la disminució global de la nostra petjada de carboni són un testimoni del compromís continu d’Ematsa amb la sostenibilitat i la reducció de l’impacte ambiental de la seva activitat”.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA DESTINA 2,2 MILIONS EN AJUTS A ENTITATS PER FER ACTIVITATS CULTURALS

Més de 400 associacions reben finançament per organitzar projectes, cicles o jornades

La Diputació de  Tarragona ha destinat 2,2 milions d’euros en ajuts a més de  400 entitats de la demarcació perquè duguin a terme activitats culturals d’interès ciutadà. Entre els beneficiaris hi ha el DeltaChamber Music Festival de les Terres de l’Ebre, el Festival de la Muntanya d’Arbolí, el Festival Di(vi)nes de poesia i música, el certamen Quarts de Teatre de Reus o l’obra ‘Memòries del Paisatge’ feta al Pla de Santa Maria i que dona veu a menors migrants no acompanyats que resideixen al municipi. Els ajuts són per entitats sense afany de lucre amb la voluntat de contribuir  “al desenvolupament cultural, social i econòmic”, han destacat des de l’ens supramunicipal.

MÉS DE 10.000 EXEMPLARS REPARTITS

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

PEL TERRITORI

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Impressió: Gráficas Andalusí

· Dipòsit legal: T-141-2017

· Distribució: UNIMAIL

SANDRA RAMOS, Consellera de Cultura i Festes

“Per primera vegada, actuaran bandes íntegrament de dones a la revetlla de la plaça de la Font”

Sandra Ramos encara la seva segona Santa Tecla com a consellera de Cultura i Festes, tot i que l’anterior va venir molt marcada per l’herència dels seus predecessors. La festa entoma el repte de controlar la Baixada de l’Àliga un dissabte i es ven com un esdeveniment que combina cultura popular i un potent cartell musical. En parlem amb la consellera.

És la primera Santa Tecla que ha organitzat des de zero i amb el seu segell. Com l’afronta? El segell és de la conselleria de Festes i sobretot de les entitats. Són qui omplen el programa d’activitats. He estat implicada de primera mà en tot el que pertoca a la programació municipal. De fet, en contractacions com Estopa, Figa Flawas i Mushka les dates estaven tancades des d’abans de la Santa Tecla de l’any passat. Si no, és impossible tenir aquests noms.

Estopa tenia molt d’interès en venir a Tarragona i Figa Flawas-Mushka sabíem que serien els grups estrella. A més, tenim la voluntat que el talent tarragoní estigui present, que hi hagi diversitat d’estils i de cultures, que es descentralitzin les festes i que tinguin el segell de la programació paritària.

Adrià Miró Canturri

En una entrevista al Diari Més criticava la poca varietat de la programació de l’any passat. Això ha canviat? Només cal veure el cartell que hem presentat com si fos un festival amb totes les ofertes musicals. Ningú que tingui ganes d’escoltar música es podrà quedar a casa. La idea és trobar concerts grans i multitudinaris al mateix temps que concerts més petits i íntims. La festa és de tothom.

L’any passat deia que no li preocupava la “massificació” de la Baixada, sinó repartir els espais. Fer coincidir-la amb el concert de Figa Flawas és una bona mostra de la diversificació. Exactament. Hem d’entomar la festa com és. L’any passat hi va haver molt debat sobre si s’estava convertint en Sant Fermín. No, Santa Tecla és Santa Tecla. Òbviament, té una gran expectació, que l’hem generat nosaltres dient que és la festa major de Catalunya o reclamant que mereix més atenció. Hem de garantir que hi hagi una bona oferta, ben diversificada i disseminada per la ciutat.

Hi ha gent que critica que hem d’escollir entre el grup català de moda i la Baixada. Ens hem de començar a acostumar que això sigui la tònica habitual? L’any que el 21 de setembre coincideix amb divendres o dissabte és un dels dies més forts. La Baixada de l’Àliga un dimecres és multitudinària, però no hi ha tanta gent d’altres poblacions i els tarragonins treballen o tenen classe. Quan cau en dissabte, és un acte que crida molt més. A banda d’això, hi ha gent que no va a la Baixada i també té dret a què hi hagi altres coses.

A la Festa Major hi ha dos actes amb què hem de tenir cura: la Baixada i l’entrada del braç. Estem prenent mesures per delimitar algun espai a l’entrada perquè tothom pugui tenir el seu lloc i fer-ho com es mereix.

A la Festa Major hi ha dos actes amb què hem de tenir cura: la Baixada i l’entrada del braç

L’any passat va caure una barra de bar... Una barra que no hi

havia de ser. Hi ha un ban que diu que no hi ha d’haver barres a l’entrada del braç. Sabent això i que hi ha elements i balls que no poden fer el seu ball perquè hi ha gent pel mig, intentarem que hi hagi un espai que es respecti.

Es delimitaran els espais com a la Baixada? La idea que s’està treballant és fer-ho amb faixes i amb el suport d’entitats que en aquell moment no estan participant. D’aquesta manera, delimitar els espais perquè es puguin fer les actuacions. A més, es va parlar de la mena de pirotècnia més adient per aquell moment.

Pel que fa al concert del Francolí, són evitables imatges de caos viari com les de 2023? Tot és millorable. Hi havia llançadores que anaven al Francolí. Ens hem d’acostumar al transport públic i a caminar una mica, que tampoc queda tan lluny. Tot i això, també tens aparcaments dissuasius a Joan XXIII i a Horta Gran.

Com ha de ser la relació de la festa major amb l’alcohol? Pre -

paren alguna cosa? Sempre es fan els anuncis de consum responsable. Evidentment, totes les festes majors tenen un vincle amb l’alcohol. De fet, hi ha una beguda que és la beguda de les festes. Això passa aquí i a molts llocs. El problema no és que hi hagi una beguda de les festes, sinó que no es faci un consum responsable. Amb la campanya Nits Q es fa prevenció de les addiccions i a les xarxes socials es fa una crida al consum responsable i que no es vengui alcohols a menors d’edat.

És compatible parlar de consum responsable i fer promoció d’una beguda d’alta graduació?

Des de l’Ajuntament no en fem promoció. De fet, ja fa temps que a les rodes de premsa de la Chartreuse no participem els membres del consistori. Només es cedeix la imatge de les festes quan fan ampolles amb edició especial. No crec que el fet que existeixi la mamadeta sigui un incentiu especial, sinó que el consum d’alcohol hi és i és una problemàtica perquè els

menors n’aconsegueixen sense dificultat. El que s’ha de fer durant l’any és prevenir addiccions i promoure el consum responsable.

La Baixada es podrà veure pel 3cat. Com es troba l’equilibri entre voler mostrar les nostres tradicions i evitar que es massifiquin encara més? Prendrem mesures si la festa creix, però a la plaça de les Cols, a les escales i al carrer Merceria hi cap la gent que hi cap. No hi ha possibilitat de més massificació que ara. La festa la fa la gent. No podem voler lluir la festa i després esperar que la gent no vingui a participar-hi.

Hi ha un alt percentatge d’actes que els organitzen les associacions. Fins a quin punt és positiu que hagin de suportar tant pes de la programació? Sense les entitats no hi ha festa major. Més enllà dels concerts, tot el que té a veure amb la cultura popular i tradicional ho organitzen les entitats. Són elles qui porten les bèsties, els gegants i els capgrossos o les

qui ballen. Això és el cor de la festa major. Evidentment, ens agrada gaudir de concerts i de teatre, però això ho fem tot l’any. Si no poguéssim programar concerts, continuaríem tenint Santa Tecla perquè hi hauria seguici, la Baixada, l’entrada del braç...

Evidentment, l’Ajuntament participa econòmicament de totes aquestes activitats. Les entitats no ho fan soles. Una part important del pressupost va destinada a pagar les entitats, els grups de música tradicional que acompanyen els elements o la pirotècnica. Però si aquestes entitats no volguessin celebrar les seves efemèrides, no tindríem festa major, per molt pressupost que intentéssim posar. No tot ha de ser iniciativa de l’Ajuntament.

Romà Solé serà el perpetuador i Griselda Pastor la pregonera. Per què han triat aquests noms? Primer perquè crec que són dues persones que fan molt per la ciutat. En el cas del Romà Soler, aquest any volíem donar un pes específic a

Sense les entitats no hi ha Santa Tecla, són el cor de la festa

tot el que representa la inclusió. No només perquè fem aquesta aposta pels espais de silenci al correfoc i al carrer Santa Anna, sinó també perquè el Romà fa 40 anys que està darrere de la festa per a tothom o la geganta Frida.

I la Griselda Pastor? Perquè porta el nom de Tarragona arreu. És corresponsal a Brussel·les des de fa molts anys i una gran professional.

A vegades, la gent ni tant sols sap que tenim una periodista d’aquest nivell de la ciutat. A més, teníem clar que seria una dona. No és que sigui pregonera perquè és dona, sinó perquè s’ho mereix. Forma part del patriarcat el fet que, quan penses noms, el primer que et vingui al cap siguin noms d’homes.

El mateix passa amb els concerts. Quan vaig arribar a la conselleria el primer que vaig dir era que jo no presentaria cap programació que no fos paritària. Per primera vegada veurem a la plaça de la Font bandes formades íntegrament per dones durant la revetlla. Només cal buscar-les, són bandes boníssimes.

Com es viuen unes festes com a consellera? Ser consellera és un privilegi. Vius coses que molt poca gent té l’oportunitat de viure, com acompanyar el pregoner al balcó. Tot i això, hi ha el pes de la responsabilitat. Per sort, tenim un gran equip de festes amb persones que en saben moltíssim. Experts en castells, en pirotècnia o en actes multitudinaris. Tenim un gran equip, però sempre passen coses. Per això, cada vegada es posen més mesures. Sense anar més lluny, hem ampliat els

Per Santa Tecla, ningú que vulgui escoltar música es podrà quedar a casa

punts liles a tots els espais festius, perquè sabem que fan reduir les agressions i la sensació d’inseguretat de les noies.

Si algú d’una altra ciutat volgués venir un dia a les festes que no fos ni l’entrada del braç ni la Baixada, què recomanaria? La cercavila és on està tot el seguici i llueix amb tota la seva esplendor. És un moment molt maco. Sempre m’agrada també recomanar el Retaule de Santa Tecla, que és únic, i els pilars caminant.

Un ball amb ADN tarragoní BALL DE COSSIS

El ball recuperat fa 20 anys per l’Esbart Dansaire de Tarragona és pràcticament únic, només amb parentiu amb el Ball de Prims de Reus i els Cossiers mallorquins

Adrià Miró Canturri

Els picarols, els crits o el curiós barret. Són diversos els elements que fan distingible el Ball de Cossis dins del seguici popular. Tots ells no són només característics dins de la festa major tarragonina, sinó que també gaudeixen de certa raresa dins de la cultura popular dels Països Catalans.

D’entre els balls que tenim avui

dia, podríem dir que es tracta gairebé d’un ball únic. Només existeix parentiu amb el Ball de Prims de Reus, recuperat fa 33 anys, i el Ball de Cossiers de l’illa de Mallorca. Tot i això, tant la vestimenta com la música disten bastant entre uns i altres.

Segons les referències que es tenen d’aquest ball, el representaven el gremi dels corders i es coneix la seva existència des del 1403 fins al

1804. No va ser fins 200 anys més tard quan dins de l’Esbart Dansaire de Tarragona va sorgir la idea d’incorporar-lo de nou al seguici de Santa Tecla.

INSPIRATS EN EL MAR

Un dels problemes que tenia l’Esbart Dansaire en aquell moment era el relleu generacional. Els qui es jubilaven de Pastorets Petits i Gitanetes no trobaven espai als

balls grans i es quedaven en una mena d’impàs on deixaven de participar a la festa. Per evitar aquesta situació, el Ball de Cossis va aparèixer com a ball de transició, molt centrat en adolescents d’entre els 13 i els 20 anys.

A l’hora de confeccionar la roba, la Laia Gil, actual balladora de Cossis, explica que amb els vestits es volia referenciar el mar. Per un costat, el blau marí significava l’aigua, el marró la sorra i els detalls blancs l’escuma del mar. I, d’altra banda, l’al·lusió més clara és precisament el seu element característic: el barret. Aquest té la mateixa forma

que un cossi, eina que dona nom al ball. Els pescadors utilitzaven aquests cossis per pescar pops a la platja. Introduïen els recipients de forma cilíndrica a la sorra perquè els pops entressin pensant que era una cova i així capturar-los.

CRIDAR FINS A QUEDAR-SE

SENSE VEU

Pel que fa a la coreografia, Claustre Fa és qui es va encarregar de donar-li forma, amb el hàndicap d’haver d’introduir un ball completament desconegut. “De Pastorets i Gitanes n’hi ha a molts llocs, però com surts al carrer amb un ball que no coneix ningú? Quan vam començar, hi havia el dubte de com reaccionaria el públic. Aleshores, com el ball també era molt senzill, volien trobar un tret diferencial que cridés l’atenció”, destaca la Laia.

Segons les referències que es tenen d’aquest ball, el representaven el gremi dels corders i es coneix la seva existència des del 1403 fins al 1804

Aquest element va ser finalment el seu tradicional crit, que es conti-

nua escoltant 20 anys després. “La idea era animar, fer-lo interactiu i proper a la ciutat. Ara ja és una manera de veure qui crida més”, relata la Laia. De fet, reconeix que ella és una de les “més propenses en quedar-se afònica” i que habitualment quan un ja ha cridat quatre o cinc vegades és normal que els acabin sortint “uns galls impressionants”. Aquesta mateixa tècnica ha estat replicada recentment pel Ball de Titans, recuperat fa dos anys.

UN NOU PLANTEJAMENT

20 anys després, mantenen aquesta alegria que volen transmetre amb el crit, però ja no queda ningú dels qui van sortir per primer cop el 2004. Únicament una de les balladores pot dir que va estar a la segona tecla dels Cossis. La idea del ball com un esglaó de transició es va difuminar amb el pas del temps i ha passat a ser un ball més de l’Esbart Dansaire. “Al final, la gent ha aguantat i, quan deixa Cossis, directament deixen de sortir al seguici”, assenyala la Laia.

Curiosament, han passat a tenir els mateixos problemes que tenien la resta de balls de l’Esbart. Amb l’entrada del Ball de Cossis Petit el 2013 s’ha generat “un tap genera-

cional increïble”. Com amb la resta de casos, es tracta d’una qüestió sense solució. “Tu decideixes quan entra una persona, però com decideixes quan marxa? No ets ningú per fer fora ningú”, afirma la Laia. Alhora, descriu que només es produeixen baixes perquè els estudis o les prioritats de la persona no lliguen amb la implicació que requereix el ball. Un fet que succeeix amb comptagotes.

Amb l’entrada del Ball de Cossis Petit el 2013 s’ha generat “un tap generacional increïble”

Tot i això, l’estabilitat dels balladors té també un vessant positiu, ja que és més fàcil crear un grup sòlid. La Laia explica que han creat un ball amb gent jove d’una edat similar i han generat una dinàmica de treball coral, sense figures de líders. A més, les diverses tecles plegats els han fet recopilar moltes històries compartides. La majoria tenen el picarol de mà com a protagonista, ja que hi ha un moment del ball en què el llencen a l’aire i l’han d’atrapar. En aquest petit impàs, la Laia assegura que ha passat de tot. Ha caigut de l’escenari, al cap d’algú del públic o inclús dins del barret d’un company, perdent-lo de vista completament.

UN RECORREGUT HISTÒRIC

Les seves vivències i la història del ball quedaran recollides a

l’exposició que inauguren el 9 de setembre i que s’estén fins al 30. Es tracta d’un recorregut dels 20 anys de Cossis amb fotografies de tota mena, escrits i agraïments. “20 anys no es fan només amb la gent que tenim avui, sinó amb molts més. Sobretot agraïm els qui van estar a l’inici, que és el més difícil”, comenta la Laia. A banda d’això, tenen altres actes programats com l’assaig obert a les escales de la Catedral del dia 10 de setembre o el taller de barrets i mascaretes amb els 7 Pecats Capitals i el Tecla Bingo Cossier del 12 de setembre.

TARRAGONA

TARRAGONA TRASLLADA LES OFICINES DELS SERVEIS CENTRALS DE L’IMSST

Les noves oficines de l’IMSST estaran en funcionament abans de finals d’any

L’Institut Municipal de Serveis Socials de  Tarragona ha adjudicat l’arrendament d’un nou local per a oficines dels serveis administratius i tècnics de l’IMSST al carrer Comte de Rius. En concret, les noves dependències acolliran els serveis centrals, la direcció i l’administració de l’IMSST, que fins ara estan ubicades a les instal·lacions que l’IMSST té a la plaça Prim.

La nova ubicació d’aquests serveis respon a la necessitat de proximitat als diferents equipaments que formen part d’aquest organisme com a l’Ajuntament així com s’adequa perfectament a les exigències de desenvolupament del servei administratiu i tècnic, així com a les necessitats d’accessibilitat.

Segons ha explicat la consellera de Serveis Socials i presidenta de l’IMSST, Cecilia Mangini, “Seguim amb el treball de dignificar els nostres equipaments i especialment els llocs de treball. Aquest local s’adequa a les nostres necessitats. Estem convençuts que la nova ubicació serà molt positiva per continuar exercint l’activitat de cara a la ciutadania, essent un emplaçament amb una localització cèntrica i amb la proximitat que es requereix per tal d’obtenir una comunicació fluida amb la resta d’equipaments així com amb el Consistori”.

Amb Toyota Relax, tens fins a 15 anys de garantia quan realitzes el manteniment anual en un taller oficial.

L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA REMODELA EL VELÒDROM MUNICIPAL

L’equipament també estrena dues pistes de bàsquet 3×3

L’alcalde de Tarragona,  Rubén Viñuales, ha inaugurat la remodelació del velòdrom municipal, ubicat a l’Anella Mediterrània. Els treballs de remodelació duts a terme durant els darrers dos mesos han consistit principalment en l’adequació i pintura del paviment del velòdrom, que es trobava desgastat pel pas del temps. Les obres també han inclòs la instal·lació de 570 seients a la graderia, la instal·lació de dues noves cistelles de bàsquet antivandàliques, així com la pintura del mural frontal.

L’alcalde de Tarragona ha celebrat les obres realitzades. “ Feia molts anys que el velòdrom municipal requeria i mereixia una actuació com aquesta que dignifiqués com cal les instal·lacions”, ha dit Rubén Viñuales. L’alcalde també ha recordat que “el de Tarragona és un dels pocs velòdroms municipals amb què compta Catalunya i volem que la ciutadania pugui gaudir i desenvolupar la pràctica esportiva en les millors condicions possibles”. Cal recordar que el velòdrom disposa d’una pista de ciclisme en pista oficial, un patinòdrom i una pista polivalent.

EL GRIU DEL BARRI AL SEGUICI

La bèstia de foc va néixer amb l’únic objectiu de fer gaudir la gent de la Vall de l’Arrabassada, però fa 10 anys van exportar aquesta actitud també a les festes de Santa Tecla

lata Josep Maria Bertran, un dels seus impulsors i cap de colla.

L’objectiu no era ni molt menys sortir al seguici, sinó poder treure’l per les festes del barri i fer xalar a la gent. A més, esperaven que aquesta nova iniciativa cohesionés un barri força nou a la ciutat i que necessitava més implicació veïnal. De les quatre persones que eren al principi, van passar a poc més d’una desena i es van posar mans a l’obra.

LA IDEA DEL GRIU

En primer lloc, van contactar amb la Diputació, que els va ajudar a impulsar el seu projecte. L’ens supramunicipal va proposar treballar amb un Taller d’Ocupació Corporatiu sobre Cultura Popular i Tradicional que tenien a Tortosa i es van posar a buscar idees. El Josep Maria reconeix que no tenien “gaire clar” el que volien fer, però el nom del griu es va plantar sobre la taula i va agradar. De fet, era una bèstia que ja s’havia intentat recuperar anteriorment a Tarragona.

L’imatger Joan Iniesta va ser l’encarregat de donar-li forma. “Va buscar grius i altres animals. Al principi, va dibuixar una àliga, però li vam dir que no a la proposta perquè ja en teníem una a la ciutat. Aleshores, vam pensar a posar-li el cos de lleó”, explica el Josep Maria.

Adrià Miró Canturri

Els integrants del bestiari són probablement les peces més reconeixibles del Seguici Popular, sobretot entre els més menuts. Des de 1993 aquest grup d’animals s’havia mantingut invariable, després que aquell any s’incorporessin tant la Víbria com el Lleó. La tendència, però, es va trencar gairebé dues dècades després, quan la família teclera va donar la

benvinguda a un nou element de foc: el Griu.

Encara que les festes de Santa Tecla van acollir-lo el 2014, per buscar els seus orígens ens hem de remuntar més enrere en el temps i sobretot allunyar-nos del centre. Concretament, l’any 2009 a la Vall de l’Arrabassada. “La idea neix de quatre membres de l’associació de veïns, que volíem buscar una bèstia o uns gegants que fossin representatius del barri”, re -

El resultat va ser una peça similar a la que coneixem avui dia. Un animal fabulós meitat àliga i meitat lleó. El cap, les urpes davanteres i les ales avalen la condició d’au del cel, mentre que el cos, potes posteriors i cua testimonien la terra.

“La idea neix de quatre membres de l’associació de veïns, que volíem buscar una bèstia o uns gegants que fossin representatius del barri”

El Griu va aparèixer finalment a les festes del barri del 2012, on tothom se’l va fer seu. La bèstia complia l’objectiu que s’havien marcat: “gaudir i fer gaudir”. Amb tot, van voler anar un pas més enllà. “Després de sortir pel barri i de veure la figura, vam pensar que es mereixia anar més lluny. Ens vam posar en contacte amb l’Ajuntament i ens van animar a presentar-lo com a projecte”, apunta el Josep Maria.

UN MÉS DEL SEGUICI

La tasca d’intentar entrar al seguici popular de Tarragona no era gens fàcil. Com dèiem, el Griu ja s’havia proposat com a nou membre del bestiari sense gaire èxit. Havien de tenir molt ben argumentada la seva inclusió si volien passar el filtre de l’Assessora del seguici i, per aquest motiu, van comptar amb l’ajuda del gestor cultural Jordi Bertran.

Segons l’estudi històric, el Griu de Tarragona apareix reflectit en el sotacor de la sagristia de la catedral realitzada entre 1355 i 1360, que recull la festa de l’època. A més, la seva iconografia també apareix en el primer protocol o consueta de les Festes de Santa Tecla de 1369 presidint l’altar major de la catedral. A banda de les festes majors, també presidia l’altar major durant altres moments com el Nadal o la Mare de Déu de Setembre.

A banda de justificar històricament la seva inclusió, el Josep Maria recorda que van haver de fer unes petites modificacions a la peça. “Abans el Griu era menys agressiu. Ens van fer retocar les urpes del davant, la pintura i la forma dels ulls”, remarca.

Amb tot els tràmits realitzats, tocava presentar-lo a la ciutat sencera. Per primera vegada, el Griu sortia de la Vall de l’Arrabassada per anar just darrere de la Víbria del Serrallo pels carrers del centre. “Anàvem amb molt de respecte

10 ANYS DE FOC

Per celebrar la dècada al seguici, la colla ha organitzat diversos actes. El 13 del concert estrenen l’aniversari amb un concert del Va Parir Tour al Parc del Francolí, on també hi haurà djs locals que escalfaran l’acte. A més, el 14 de febrer organitzaran una cercavila de foc amb 10 bèsties convidades, mentre que el Griu Petit farà el mateix l’endemà. Aquesta activitat tindrà un tram inclusiu a tota la Rambla Vella, amb només bengales i sons fluixos dels tabals.

El Griu de Tarragona apareix reflectit en el sotacor de la sagristia de la catedral realitzada entre 1355 i 1360, que recull la festa de l’època

HUB PER A LA INDÚSTRIA EÒLICA MARINA

i sabíem que les mirades de tothom estaven sobre nosaltres”, rememora el Josep Maria. Malgrat que eren els principiants, no van dubtar ni un moment en baixar les escales de la Catedral després de l’entrada de l’entrada del braç. “El primer any ens feia respecte, però vam dir que si la resta ho feia nosaltres també podíem. Ara s’ha convertit en el moment estrella de les festes”.

Els 10 anys els han permès créixer i evolucionar com a colla, gràcies a l’ajuda d’altres entitats com els Diables del Morell, el Bou de Tarragona, el Drac de Tarragona o la Víbria

Més enllà dels nervis, la colla va quedar sorpresa per la bona rebuda que va tenir i es van convertir ràpidament en un més de Santa Tecla. De fet, és habitual que en els primers anys costi que les noves incorporacions acabin calant en l’imaginari dels tarragonins. Tot i això, el Josep Maria afirma

que després de 10 anys voltant per Tarragona “l’identifiquen molt bé i tothom sap qui és”. Inclús des de les escoles pregunten si tenen materials del Griu, ja que els alumnes en demanen de manera recurrent.

IMPLICACIÓ DELS PETITS DEL BARRI

Però, una dècada després, on ha quedat el seu lligam amb el barri?

La figura ha tingut molt bona acollida a la Vall de l’Arrabassada i el seu correfoc durant les festes del barri sempre s’omple de veïns que gaudeixen del foc. Amb tot, els adults no han acabat de sentir-se cridats a participar i a la colla hi ha més gent de fora que de dins. Curiosament, aquesta dinàmica no s’ha repetit amb el Griu Petit. Fa cinc anys es va posar en marxa la versió reduïda de la bèstia i fins ara hi ha una majoria de nens del barri a la colla. És a dir, una tendència totalment contrària al gran. Els 10 anys els han permès créixer i evolucionar com a colla, gràcies a l’ajuda d’altres entitats com els Diables del Morell, el Bou de Tarrago-

na, el Drac de Tarragona o la Víbria. “Partíem de zero i hem evolucionat cap a millor. Sempre ens ho hem pres com una manera de passarnos-ho bé. No hem anat a competir mai, sinó que únicament hem buscat gaudir i fer gaudir a la gent”. Un objectiu que els continua acompanyant allà on van.

FEM UN PEUGEOT?

ElJosep Maria Bertran explica un moment que sempre recorden tots els de la colla. Fa dos anys, a la plantada del 23 al matí el Griu va quedar situat en vertical, amb els portants a terra. Una imatge que recordava l’anterior logotip de Peugeot. Des d’aquell dia, de tant en tant es diuen entre ells: “Vols fer un Peugeot?”

SANTA TECLA

fa brillar Tarragona

La ciutat es prepara per a la millor festa major de Catalunya, que se celebrarà entre el 13 i el 24 de setembre

Adrià Miró Canturri

Tarragona es prepara un any més per la seva festa grossa, Santa Tecla. Entre el 13 i el 24 de setembre, la ciutat es convertirà en la capital de Catalunya acollint gairebé mig miler d’actes de tota mena. A més, es tracta d’una edició teclera especial. Per un costat, perquè diverses entitats del seguici i de la ciutat compleixen anys aquest 2024 i farceixen d’actes aquests 12

dies de festa major. D’altra banda, la Santa Tecla d’enguany promet ser la més inclusiva de la història, amb noves incorporacions que faran més accessibles els esdeveniments de cultura popular. Els balls seran els qui més espelmes bufaran durant aquesta Santa Tecla. De l’Esbart Dansaire de Tarragona hi haurà els 40 anys del Ball de Gitanes, els 35 del Ball de Pastorets, els 25 de les seves rèpliques petites i els 20 del Ball de

Cossis. Per la seva part, la Moixiganga celebrarà 25 anys a la festa. Pel que fa a les bèsties del seguici, el Griu compleix una dècada a Santa Tecla i el Griu petit cinc anys, mentre que l’acte de la Cucafera Baixa arriba a la seva desena edició. A tots ells, s’hi sumen els 45 anys de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i les 40 edicions de la Mostra de Folklore Viu.

LA CRIDA FA EL TRET DE SORTIDA

Encara que la festa comença oficialment el 13 de setembre, els dies previs també estan marcats per un bon grapat d’actes per anar esclafant motors. Les visites guiades a la Casa de la Festa, la Diada Verda i Groga del Ball de Diables, el vermut de la Cucafera, la festa del Ball de Gitanes o l’obertura de la Terrasseta són alguns dels esdeve -

niments que més destaquen. Amb tot, el divendres 13 de setembre serà el gran moment per donar el primer tret de sortida a la festa. Les escoles s’ompliran de cultura popular durant el matí, amb una nova edició de Santa Tecla a les Escoles, i a la tarda la Víbria rebrà els xumets dels petits de la casa que ja es fan grans. En paral·lel, serà el moment de la Crida des del balcó de l’Ajuntament. Enguany, el perpetuador serà Romà Solé, estretament implicat en la inclusió a la festa major.

PRIMER CAP DE SETMANA

La Baixada d’Amparitos, la paella de la Jove i els múltiples vermuts despertaran Tarragona en el primer dissabte de festes. La música i la gastronomia seran el primer plat del dia, que estarà farcit de cultura popular.

Enguany, el perpetuador serà Romà Solé, estretament implicat en la inclusió a la festa major

En primer lloc, el Ball Parlat de la Sebastiana del Castillo aterrarà per primera vegada a Sant Pere i Sant Pau. Les peripècies de la jove bandolera també arribaran per segon any consecutiu a Bonavista aquell mateix dissabte, el dia següent a la Floresta i el dimecres a la plaça de les Cols.

Un altre dels actes destacats de cultura popular de dissabte serà la 40a Mostra de Folklore Viu. En aquesta edició, que organitza el Ball de Pastorets Petit, es mostraran diversos balls i elements petits d’arreu dels Països Catalans sota el nom de “La festa que creix”. A banda dels organitzadors, també hi seran presents el Ball de la Primera de Valls, el Ball Parlat de Marcos Vicente de Reus, el Ball dels Muntanyesos del Vendrell, el Vall de Panderetes de Sant Pere de Ribes, la Dansa de les Vetes

del Corpus Christi de València, els Nans i Capgrossos de l’Arboç, els Gegants infantils del Pi de Barcelona i Cavallets, els Gegants i Mulassa Petits de Sant Feliu de Pallerols. El recorregut s’iniciarà a la Rambla Nova fins a arribar a la tanda de lluïment a la plaça de les Cols.

Després d’ells, serà el torn de la segona Mostra de Bestiari Singular de Foc de Catalunya, amb el Griu com a organitzador. La cercavila de foc començarà a la plaça de la Font i aniran fins als Despullats. Com a novetat, la Rambla Vella serà en tot el recorregut un espai tranquil, sense ús de pirotècnia ni sons de timbals. La trobada de bèsties de foc aplegarà el Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa, el Drac de Bellvei, l’Espurna Drac de Calafell, el Llumenot de Perafort, la Dragonina de Constantí, la Galera de Cambrils, la Nicaseta del Catllar, la Quimera dels Pallaresos, el Gall Abraxas de Palau-Solità i Plegamans i el Griu de Tarragona.

Ja en diumenge, els castells protagonitzaran el matí, que també estarà ple de vermuts per tota la ciutat. Al vespre, el Griu petit emularà el seu pare i celebrarà la segona Mostra de Bestiari Singular de Foc Infantil de Catalunya. En aquest cas, hi tornarà a haver espai tranquil i hi assistiran el Drac Petit de Badalona, el Drac Petit de Montblanc, el Drac Petit de Valls i el Griu Petit. Sense sortir del món del foc, Campclar viurà a la nit el Correfoc TeclaPonent, amb Diables Gripafoc de Riuclar, el Ball de Diables Els Errants de Mar de Tarragona i els Diables de les Borges del Camp.

TRES DIES PELS MÉS PETITS

Més enllà de les visites de les entitats a les escoles, els més petits de la casa tindran tres dies en què la festa serà seva. El dimecres 18 de setembre la Baixadeta permetrà els més petits portar els elements del seguici sense ser-ne portadors oficials, endinsant-se de

ple en Santa Tecla. El dijous arribarà el plat fort. A la tarda, els tallers de Ciència per a Tots i els versots i parlaments dels balls parlats petits seran la prèvia del gran acte. A les 18.30 hores des de la plaça de la Font sortirà com cada any la Cercavila de la Santa Tecla Petita, que tindrà la seva tanda de lluïment en acabar a la mateixa plaça. Finalment, el dia el tancaran la resta de balls parlats a la plaça de les Cols. La Santa Tecla adaptada als petits gaudirà d’un acte més el divendres 20 de setembre amb el Correfoc Petit. Aquell mateix dia també serà el moment del Retaule de la Catedral, representant per l’Esbart Santa Tecla.

UN FESTIVAL DE MÚSICA

Durant tots aquests dies i en les jornades més tradicionals de la festa, la ciutat es convertirà en un festival de música. Segons la consellera

de Cultura i Festes, Sandra Ramos, a Tarragona es trobarà “talent local, estatal, de pagament, gratuïta, per a totes les edats i gustos, de gran i petit format i de gran qualitat tota ella”. És a dir, música de diferents formats, estils i procedències.

Entre els caps de cartell es troben els ja coneguts concerts d’Estopa, Figaflawas i el segell feminista i juvenil el posaran grans veus femenines com ara Mushkaa o Roba Estesa, que actuarà gratuïtament el 20 de setembre durant la gran nit de la música emergent. Altres propostes són la magnífica veu de Clara Viñals, líder de Renaldo i Clara de la mà de Tecletes; Queralt Lahoz i Sara Socas dins la programació de la Terrasseta; i Ruïnosa i las Strippers de Rahola, aterraran a l’escenari de Barraques, al Passeig de les Palmeres.

Entre els caps de cartell es troben els ja coneguts concerts d’Estopa, Figaflawas i el segell feminista i juvenil el posaran grans veus femenines com ara Mushkaa o Roba Estesa

Destacar també que per primer cop, i seguint amb la línia encetada aquest Sant Magí, durant la revetlla del dia 22 les 2 bandes, Les que Faltaband i Coco, estan íntegrament formades per dones. Altres plats forts ben variats als principals escenaris seran El Pot Petit, Marc Parrot, Quartet Melt, la Oreja de Van Gogh i Andrés Calamaro. D’entre els noms tarragonins es troben Eloi Duran, Vergüenza Ajena, Andrea Grau i Oscárboles, entre molts altres. No hi faltaran a la cita enguany tampoc l’actuació de la BUMT, enguany amb l’espectacle ‘Una nit de guateque’, el Cor Ciutat de Tarragona, que proposa un viatge a través de les cultures que han passat per la ciutat amb el concert Tarrakuna; l’actuació del Cor de la URV ‘Salve Thekla Gloriosa’ o el de la TGN Big Band en-

guany amb Santi Carulla, cantant de Los Mustangs.

Fruit de l’èxit tant de la Santa Tecla passada com d’anteriors i amb l’objectiu de seguir escampant la programació arreu de la ciutat, per primera vegada es combinaran els dos escenaris grans: el de l’Anella Mediterrània i el del Parc del Francolí, que acolliran algunes d’aquestes grans cites musicals, un el primer cap de setmana i l’altre el segon de festes respectivament.

• Ceràmica

• Sanitaris

• Aixetes

• Cuines

• Mobles de bany

• Parquet

Visita el nostre showroom amb els materials més innovadors i els dissenys més exclusius

C/ Cardenal Vidal i Barraquer, 18, Local 3 - Tarragona 977 42 50 55 | www.invoga.es

L’ESPORT

TAMBÉ VA DE FESTA

Com en les últimes edicions, l’esport tornarà a ocupar un espai clau en la programació.

La 44a edició de la Peonada el dia 15, el XXXV Gran Trofeu Santa Tecla de ciclisme, també diumenge, seran els elements principals d’una llarga llista on també hi ha activitats com judo en família, el Viding Tecla Parc, l’aquatló, la regata de Santa Tecla, entre d’altres.

L’Anella Mediterrània serà al mateix temps des d’on pivotaran els principals esdeveniments esportius com el rugbi femení Catalunya Euskadi i la 45a edició de la Lliga Nacional Catalunya ACB, els dies 11, 12, 13 i 15 de setembre.

UNA TECLA CASTELLERA

Naturalment, qui no podia fallar en una Santa Tecla tan activa són els castells. Hi haurà moments per tot. Per fer festa amb les revetlles de les colles, per escoltar i debatre, i per simplement gaudir de les millors estructures a només dues setmanes del Concurs de Castells. A més, es faran diversos assajos oberts de les quatre colles de la ciutat.

Pel que fa als actes, destaquen la paella de la Jove el 14 de setembre, l’espectacle familiar Mireu allà dalt del 16, el documental 4 camises també del 16, la tertúlia castellera de Xiquets el 18 o la festa dels 45 anys de la Jove el dissabte 28. D’altra banda, les diades seran les habituals de cada any. Xiquets i la Jove compartiran plaça el primer diumenge de festes amb la Vella de Valls i Castellers de Vilafranca. El 23 de setembre les quatre colles tarragonines celebraran la tradicional diada a la plaça de la Font i l’endemà les quatre tornaran a la plaça de les Cols i remataran el matí amb l’espectacular pilar caminant.

LA PART TRADICIONAL, NO FALLA

Els dies forts de Santa Tecla no començaran fins al segon cap de

El 22 hi haurà la primera sortida del seguici i la Moixiganga farà la representació completa de tots els seus misteris

setmana. De fet, aquest any el gran repte és la nit del 21 de setembre, en què la Baixada de l’Àliga promet ser un reclam per a tarragonins de tota la província i inclús d’altres zones del país. Per això, aquell dia hi haurà una oferta diversificada de festa als diferents racons de la ciutat, incloent-hi els grups estrella Figa Flawas i la cantant Mushka. Abans, però, la periodista Griselda Pastor serà l’encarregada de pronunciar el pregó des del balcó de l’Ajuntament. D’allí arrencaran els gegants, que marxaran en cercavila pels carrers de Tarragona.

L’endemà s’estrenarà el tan esperat Ball Parlat de Dames i Vells. Amb tot, no ho faran a cap zona de la Part Alta, sinó que l’estrena serà per primer cop a Bonavista amb l’objectiu de continuar descentralitzant les festes. A banda de Ponent, també seran presents a les seves places habituals, tant aquell dia com l’endemà. La resta de balls parlats representaran els seus versots i parlaments al vespre a la plaça del Rei i la plaça dels Sedassos.

A més, la primera sortida del seguici serà a partir de les 19.00 hores a la plaça de la Font i la Moixiganga farà la representació completa de tots els seus misteris a la plaça de les Cols a les 22.45. La nit, plena d’actes musicals, serà llarga.

Tot i que alguns encara estaran cansats de la revetlla, el dia de la patrona començarà ben d’hora amb el toc de matinades. L’anada i tornada de l’Ofici i la tanda de lluïment a la plaça de la Font escalfaran el matí per donar lloc a la diada castellera. Després d’una merescuda becaina pels tarragonins, la Professó i l’entrada del braç de Santa Tecla dibuixaran un dels moments més solemnes i especials de la nostra festa major.

Per rematar la marató festiva, el 24 hi haurà la jornada castellera de la Mercè i el Correfoc de Santa Tecla al vespre. Un acte que posarà punt final amb el “Visca Santa Tecla” i els focs artificials.

TOTA LA PROGRAMACIÓ AQUÍ

OFICINA CENTRE

C/ Lleida, 21 977 243 720 / 667 692 691 info@garridoimmobiliaria.com

Rambla Nova

235.000€

M²: 120 | Hab. 3 | Banys: 2

Espaiós habitatge d’uns 120 m², ubicat a la prestigiosa Rambla Nova, l’epicentre de la ciutat de Tarragona. Es distribueix en 3 habitacions, saló menjador ampli i lluminós, amb accés a balcó, gran cuina independent amb galeria i safareig, bany complet i lavabo. Finca tranquil·la amb ascensor, construïda el 1962. Magnífic pis amb grans possibilitats de reforma i convertir-lo en la teva llar ideal.

La Móra

695.000€

M²: 366 | Hab. 4 | Banys: 4

Espectacular casa a la Urbanització de la Mora, a Tarragona. Situada a la part plana de la urbanització, a 200 m de la platja i de multitud de serveis. Xalet independent cantoner amb 366 m² construïts en un solar d´aproximadament 600 m², construït l´any 2001, amb uns acabats exteriors i interiors de gran qualitat. Aquest habitatge consta de tres plantes. A la planta baixa hi ha el saló menjador de grans dimensions amb llar de foc, cuina office amb zona de rentat, planxa rebost, un dormitori doble un bany complet. A la primera planta ens trobem amb tres habitacions dobles, una tipus suite vestidor. Les altres dues habitacions disposen d´armaris encastats un segon bany complet. La planta soterrani té espai per a aparcament de cotxes i una zona multifuncional amb ventilació natural a l’exterior.

179.000€

M²: 62 | Hab. 2 | Banys: 1

C/ Governador González

209.000€

M²: 109 | Hab. 3 | Banys: 2

Gran pis al cor de Tarragona, alt, lluminós i assolellat. Es distribueix en 3 estances (dormitoris), 1 bany, 1 lavabo, menjador independent amb sortida a balcó i boniques vistes a la Plaça del Mercat, i també amb vistes amb vistes a edificis de la Rambla Nova a la part posterior del pis. Finca amb ascensor i portal amb rampa d´accés per a persones amb discapacitat.

Rambla Nova

368.000€

M²: 190 | Hab. 5 | Banys: 2

Excepcional pis a la Rambla Nova / Plaça Imperial Tarraco,  amb una excel·lent ubicació. L’habitatge té una superfície segons cadastre de 190 m² i útil, sense comptar terrasses ni galeria, de 138,50 m². Té unes vistes excel·lents a tres carrers (façana a 3 vents), en un edifici on totes les seves estades són exteriors. Consta de 5 habitacions, 4 de grans dimensions, 2 banys, cuina office amb sortida a galeria un gran saló menjador amb tres balcons. Possibilitat d´aconseguir una plaça d´aparcament en edifici limítrof. Edifici amb conserge, i dos ascensors.

C/ Cristòfor Colom

149.000€

M²: 107 | Hab. 4 | Banys: 1

C/ Rovira i Virgili

285.000€ 330.000€

M²: 144 | Hab. 4 | Banys: 2

Fantàstic pis ubicat en un edifici singular al costat de la Rambla Nova. Oportunitat de viure en un entorn exclusiu amb pocs veïns. Amb una superfície construïda de 144 m² segons cadastre, aquest habitatge conserva elements arquitectònics originals com la volta catalana als sostres d’una de les seves estances, cosa que li confereix un encant únic especial. El pis es distribueix en un ampli saló menjador, una cuina totalment equipada, quatre dormitoris (el principal amb bany en suite vestidor) i un segon bany complet. Descobreix la teva nova llar al cor de la ciutat!

La Pobla de Montornès

285.000€

M²: 276 | Hab. 3 | Banys: 3

Xalet a la Urbanització del Castell de Montornès, a 2 km del centre urbà de la Pobla de Montornès ia 7 km de les platges de Torredembarra Creixell. L’habitatge, edificat a diversos nivells (entre plantes), té 276 m² construïts sobre un terreny de 630 m². Accedim a la casa per la seva àmplia entrada amb accés directe al jardí, piscina privada i barbacoa. Des del saló, que compta amb xemeneia, accedim a la seva acollidora terrassa, la cuina independent al costat del menjador i tres habitacions dobles amb armaris de paret sortida directa als seus respectius balcons, bany complet i un lavabo. Fusteria interior de fusta i terres de terratzo. Per entrar a viure.

Avinguda Roma

330.000€

M²: 160 | Hab. 5 | Banys: 2

Pis amb vistes al Parc de la Ciutat, de 180 m² construïts, amb 5 habitacions i 2 banys, un saló menjador de 40 m² i una gran cuina-office independent. Amb possibilitat de pàrquing i traster al mateix edifici. Avda. Roma

Pis en venda a l’Avinguda Roma, a prop de la plaça Imperial Tarraco i al centre comercial Parc Central, d’uns 60m² aproximadament. L´immoble es distribueix en saló menjador, cuina, bany complet i 2 habitacions (1 doble), ambdues amb armari encastat. Totes les estances excepte el bany són exteriors i assolellades. La finca disposa d´ascensor i en el preu s´inclou una plaça d´aparcament.

Zona Mercat Central de Tarragona. Pis a reformar de 107 m² construïts, distribuïts en 4 dormitoris, 1 bany, cuina independent i saló-menjador. Amb Ascensor.

BALL DE Quatre dècades de gresca GITANES

El primer ball recuperat per l’Esbart Dansaire de Tarragona celebra 40 anys en el seguici popular

Adrià Miró Canturri

Tarragona compta amb un seguici popular envejable, gràcies al seu extens bestiari i a un gran nombre de balls recuperats al llarg d’aquests anys. Aquest patrimoni festiu, però, s’ha hagut de construir progressivament, després de l’impuls que va rebre el seguici a la dècada dels 80.

Ens hem de remuntar a aquell moment per trobar l’entrada de l’Esbart Dansaire de Tarragona als balls de festa major i la seva implicació amb Santa Tecla. “Eren principalment gent de Tarragona que volia sortir en unes festes que començaven a fer-se grans”, explica la Cristina Sabaté, membre del Ball de Gitanes. Des de l’Esbart, van buscar quins balls podien re -

cuperar i el primer que van triar el 1985 va ser precisament el Ball de Gitanes.

Els seus orígens es remunten a la festa de l’arbre de maig, una celebració que es feia a la primavera per demanar que hi hagués bones collites. En ella, es plantava un arbre al centre de la plaça pública al voltant del qual es feia un ritual. Per aquest motiu, el pal del Ball de Gitanes simula un arbre amb flors.

A Tarragona, les referències històriques del ball daten del període entre 1577 i 1877, quan surt amb una enorme continuïtat.

En els primers 10 anys de la seva recuperació, sortien amb roba d’esbart. És aleshores quan es va triar la indumentària que els ha acompanyat fins avui i que és lleugerament diferent de la d’altres

balls de Catalunya. Mentre que a altres indrets s’hi veuen més faldilles i cotilles, les noies del ball de Tarragona van amb uns vestits sencers i de colors vius que representen les flors. Per contra, el vestit dels nois sí que és més similar a la resta. 30 anys després d’estrenar-lo i en motiu del seu quarantè aniversari, renovaran els teixits sense modificar el seu disseny.

DOS MONS INDESTRIABLES

Com si d’un nadó es tractés, el Ball de Gitanes es va fer gran i va aprendre a parlar. Concretament, a recitar els parlaments. Tres anys després de la seva recuperació, van apostar pel ball parlat. Aquella primera presentació del 1988 -obra de Salvador Fa, M. del Claustre Fa i Josep Lluís Peñalver- esta-

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

va inspirada en el ball de Vilafranca. L’estructura s’ha mantingut fins ara, però millorant el contingut i la representació. A més, per tal de fer encabir a tots els membres del ball, han afegit parella als personatges que no en tenien.

Els seus orígens es remunten a la festa de l’arbre de maig, una celebració que es feia a la primavera per demanar que hi hagués bones collites

El seu procés d’elaboració és similar al de la resta de balls parlats de la festa. A finals de juny es reuneixen per fer un repàs del que ha passat i és un grup de quatre o cinc persones els encarregats de posar fil a l’agulla. En aquest periple, els temes sempre són un debat. De fet, reconeixen que algun cop han tirat enrere alguna temàtica per desconeixement de com la crítica podria entomar-lo. Tot i això, sempre intenten subratllar el to bromista durant les actuacions, per evitar d’aquesta manera que

algú del públic no s’ho prengui massa a pit.

El ball durant el seguici i els seus parlaments semblen dos mons a part, però no és així. “No podríem fer una cosa sense l’altra, cohesiona molt el grup”, afirma la Cristina.

La Neus Rabascall, també membre de Gitanes, explica que ella ha format part del Ball de Cossis i allí no trobava a faltar el rol dels parlaments. En canvi, per Gitanes és molt important, ja que “comences a reunir-te tan aviat que t’acaba unint molt”.

A més, segons la Cristina els balls parlats van també molt lligats amb l’actitud del mateix ball. “Es parla de temes de la festa amb una mica de gresca”, remarca. És segurament la “gresca” una de les paraules més adients per definir aquest ball durant el seguici, on sempre es fan notar.

“Al final, intentes fer festa tota l’estona. Estar saltant, ballant qualsevol música i interactuant amb el públic”, defineix la Neus. “Es tracta d’involucrar la gent. El seguici és molt llarg i la gent fa moltes hores que espera. Per això,

LA PLUJA, FONT D’ANÈCDOTES

Quan

parlem de moments memorables, la Neus i la Cristina pensen automàticament en la pluja de Santa Tecla. Des de l’espera durant tota la nit dins de l’Esbart per veure si el miracle de la patrona feia amainar la brutal tempesta de 2022 fins als moments en què tots els participants del seguici esperen dins l’Ajuntament per veure si poden sortir. “És molt bonic perquè vas a veure altres bèsties dins del consistori i acabes ballant altres balls”, expliquen.

Però si una de les històries s’emporta la palma és la de les gitanes cantaires. El 2019 després que la pluja fes que molts músics haguessin de resguardar-se, van ser els mateixos membres de Gitanes qui, a ple pulmó, van cantar la música de Cossis perquè els seus companys ballessin a la plaça de les Cols.

Via de l’Imperi Romà, 11 - Tarragona 636 526 591 |info@d4ki.com www.d4ki.com

Estàs cansat que la teva empresa estigui estancada?

A D4Ki, entenem que el teu èxit és la nostra prioritat número u. Per això, hem creat una experiència de consultoria que col·loca les teves necessitats i metes en el centre de tot el que fem.

Com?

• Aprofundim en la teva empresa, els teus objectius i les teves necessitats per a crear un pla d’acció únic.

• Desenvolupem solucions innovadores que s’ajusten a la teva realitat i t’ajudem a aconseguir les teves metes.

• Et guiem en cada pas del camí, brindant-te el suport i l’experiència que necessites per a tenir èxit.

• Et facilitem les eines per a destacar en el teu mercat i superar als teus competidors.

• T’acompanyem en la presa de decisions estratègiques, oferint la seguretat que estàs en el camí correcte.

• Ens dediquem a construir una relació duradora amb tu. Som el teu soci estratègic al llarg del teu

viatge empresarial. Som aquí per a donar-te suport en cada pas del camí.

• No ens aturem una vegada que s’implementen les solucions. Estem disponibles per a donar-te suport continu i assessorament expert en totes les etapes del teu viatge empresarial.

Telefona al 636-526-591, envia’ns un correu a info@d4ki.com o visita el nostre lloc web www.d4ki.com.

tenim el ball preparat per involucrar el públic i fer que hi participin”, afirma la Cristina.

25 ANYS DEL PETIT

Aquesta mateixa actitud l’han volgut inculcar a la seva versió petita, que enguany fa un quart de segle sortint per Santa Tecla. El Ball de Gitanes Petit es va confeccionar l’any 2000 i en la seva primera posada en escena “va ser un desastre”, bromeja la Neus. La Cristina era una de les nenes que formava part d’aquell experiment, però no ho recorda gaire perquè només tenia cinc anys. Amb tot, li han explicat com va ser aquell primer ball. “La majoria dels membres d’ara tenen uns vuit anys, però nosaltres teníem tots al voltant dels sis i això es nota. S’ha de fer una trena i, si s’equivoca algú, has de parar. A la presentació que vam fer al pati Jaume I alguna cosa no vam fer bé i es va acabar fent un nus”, descriu traient-li ferro a l’assumpte. De totes maneres, a l’hora de la veritat, quan tocava sortir al seguici, ho van clavar. Com passa amb la majoria dels membres del seguici, l’altra cara de la moneda de les versions infantils és la transició. Un cop els nens i nenes acaben la primària han de deixar el ball i no poden passar al gran fins als 18, sempre que hi hagi alguna plaça lliure. La Cristina esmenta que, tot i no te -

nir una presència fixa, quan tenen sortides fora de la ciutat “intentem agafar gent que està jubilada del ball petit perquè vinguin”.

Aquesta situació va ser precisament l’origen d’un dels balls de l’Esbart: el Ball de Cossis. En un primer moment, estava pensat per la gent que s’havia quedat sense ball i per ser una etapa de transició. De fet, la Neus va ser una d’aquelles que va passar

primer per Cossis i, quan va tenir l’oportunitat, va tornar a Gitanes. En tot cas, Cossis ha acabat consolidant-se com un ball més i ja no desenvolupa aquesta funció.

En canvi, el cas de la Cristina és ben diferent. Fa uns 15 anys, els qui havien iniciat el ball van començar a fer-se grans i es volia apostar per un canvi. El problema era que, si es feia de manera brusca, Gitanes quedaria “desmuntat”. Segons la Neus, per plasmar aquesta actitud tan característica, “ha d’haver-hi vincle i ha d’haver-hi grup”. Per això, van apostar per un grup de cinc o sis persones que havien passat per Gitanetes -on es trobava la Cristina- i les van pujar en bloc. D’aquesta manera, el caràcter coral es mantenia viu.

Una bona mostra que la decisió va ser encertada és l’actual Ball de Gitanes, conformat en part per aquell nucli que va haver de créixer de manera precipitada. Un sentiment grupal que han generat els 20 balladors i balladores per continuar sent la gresca de la festa.

ACTES D’ANIVERSARI

Per celebrar l’aniversari de Gitanes i Gitanetes, preparen una festa després del ParlaTecla del 7 de setembre. Faran un dinar popular i un bingo musical, donant detalls als qui van començar amb el ball.

10 anys domesticant la fera

La Cucafera Baixa celebra la seva desena edició des que el 2013 comencessin a organitzar aquest acte que uneix la Part Alta i la Part Baixa

Adrià Miró Canturri

L’Àliga, la Mulassa, el Lleó i inclús els Gegants Vells. Pràcticament totes les bèsties sense foc del Seguici tenen presència a la concorreguda Baixada de l’Àliga. L’única peça que aquell dia els tarragonins no veuen baixar per les escales de la Catedral és la Cucafera. No per falta d’interès. De fet, en el seu moment l’entitat va fer mans i mànigues perquè aquesta barreja entre drac, tortuga i cocodril fos una més en la mítica baixada.

“L’entitat va reivindicar sortir a la Baixada com les altres bèsties, però l’Ajuntament ho va denegar diverses vegades”, explica Adrià Recasens, membre de la Cucafera. La negativa no és justificava per la possibilitat o no de baixar les escales, ja que l’animal no té cap problema en fer-ho cada 23 de setembre després de l’entrada del braç.

Les dimensions, en una nit en què les aglomeracions no fallen mai, eren l’autèntic impediment per la seva presència.

És la princesa qui domestica la bèstia, que atemoria la població i es menjava tot el que trobava

D’INDIGNADA A PROTAGONISTA

L’Adrià reconeix que en el seu moment hi va haver certa “indignació” per aquest veto. Per això, van encetar una campanya per reivindicar la seva presència. El 2012, la Cucafereta va reclamar la participació de la seva ‘mare’ a la Baixada en una protesta a la plaça de la Font amb el cartell “la mama vol baixar”.

A més, el mateix dia de l’acte, quan totes les bèsties ja havien passat

per les escales de la Catedral, l’entitat va fer baixar una panerola feta per ells en senyal de protesta. “Vam triar fer baixar una panerola perquè a la Part Baixa n’hi havia i n’hi ha moltes”, remarquen.

La situació va forçar l’Ajuntament a oferir una baixada pròpia per la Cucafera, conscients del potencial que podia tenir. “Al principi hi havia indignació. Tot i això, quan la colla es va adonar que era molt difícil participar-hi i l’Ajuntament ens va oferir una baixada pròpia, la proposta va agradar”, relata l’Adrià. Dit i fet, el 20 de setembre de 2013 es va celebrar la primera edició de ‘La Cucafera Baixa!’. Un acte que aquest any compleix 10 edicions i que ha crescut fins a ser un dels imprescindibles del programa festiu.

LA PRINCESA, PEÇA DIFERENCIAL

L’acte, però, no va néixer amb vo -

cació de calcar la Baixada de l’Àliga. L’Adrià recorda que va proposar als seus companys anar més enllà i dotar-lo d’una història. “Perquè no fos simplement baixar les escales i fer una cercavila, vaig pensar que podríem fer la representació de la llegenda”, afirma. Es va posar a indagar en els orígens de les Cucaferes d’arreu del país fins a arribar a una història similar a la que coneixem de Sant Jordi. A diferència d’aquell relat, en el de la Cucafera és la princesa qui actua d’heroïna. Ella domestica la bèstia, que atemoria la població i es menjava tot el que trobava.

La primera princesa de ‘La Cucafera Baixa!’ va sortir del càsting ‘La Cucafera busca princesa’, que es va celebrar durant les festes del Barri del Port. Dos anys després de la primera edició, l’acte va in-

LA CUCAFERA AGONITZA

Lapeça de la Cucafera necessita canvis. La colla reivindica una restauració de cara a l’any que ve, ja que la situació de la bèstia és cada vegada més precària. “L’altre dia vam anar a la Canonja i feia pena lluir-la feta pols”, assegura l’Adrià. Encara que es va restaurar fa poc temps, no es va fer de manera “massa acurada” i la situació a la Casa de la Festa tampoc ajuda. “El mecanisme que llença caramels s’encalla des del primer any i les escates de cuir estan malmeses pel sol que li dona des de la finestra de la Casa de la Festa. A més, la porta de l’entrada va molt justa i a vegades esquinça les escates”, recalquen. Per aquest motiu, esperen aconseguir el suport per restaurar-la el 2025, coincidint amb el canvi de vestimenta dels seus membres.

corporar també el paper de cavaller, encarregat d’atra par la bèstia. A més, el 2016 el càsting va traslladar-se dins del programa de les festes de Sant Magí.

De fet, aquesta tria també ha evolucionat al llarg d’aquests anys. En un principi, eren nens vinculats a la Cucafera els qui feien els pa pers. Amb tot, van optar perquè aquest privilegi fos obert a tot hom. “Els nens de la Cucafera ja surten amb la Cucafera petita. És una forma de donar l’opció a nens de tota Tarragona perquè visquin l’experiència”, afirma l’Adrià. Així

doncs, els papers van quedar destinats a infants d’entre 6 i 12 anys de Tarragona ciutat.

DESCENTRALITZANT LA FESTA

A banda de la incorporació del cavaller, ‘La Baixada de la Cucafera!’ ha patit diverses modificacions en les seves 10 edicions. Pel que fa a la relació amb la bèstia, es va afegir durant les festes del Barri del Port la despertada de la Cucafera. Des del 2017, recorre els carrers del barri després d’haver hivernat i converteix aquest acte en un dels més especials per a la colla.

Aquell mateix any, també es va sumar a l’itinerari la captura de l’animal durant la nit de ‘La Cucafera Baixa’. El cavaller és l’encarregat d’enfrontar-se a la Cucafera al Parc de la Casa de la Festa, immobilitzant-li la boca i lligant-la per dur-la cap al Pla de la Seu.

Un cop als peus de la Catedral, des del 2013 la Cucafera baixa per les escales seguida per la Xaranga Tocabemolls. A la plaça de les Cols, la donzella espera la bèstia per domesticar-la i fer que per la boca tiri únicament caramels pels nens.

Després de la representació, la Cucafera continua en cercavila fins a la Part Baixa, on se celebra la Cucafesta. Precisament, aquest acte també s’ha transformat en els últims anys. La baixada va aconseguir una gran acollida des de

la primera edició i poc a poc s’ha consolidat entre les agendes dels tarragonins. En canvi, la Cucafesta ha hagut de patir una redefinició. Els tres primers anys, la nit musical estava més pensada per a gent de dins de l’entitat i es realitzava al magatzem del carrer Sant Miquel. A més, a mesura que la cercavila creuava la Rambla, el volum de gent que els seguia perdia força. El gir es va donar el 2016, quan una collaboració publicoprivada va forjar la Cucafesta a la Plaça dels Carros. Una cita que sempre gaudeix d’un gran reclam entre els tarragonins. “Vam ser pioners a descentralitzar la festa, unint la Part Alta amb la Part Baixa”, presumeix l’Adrià.

“Vam

ser pioners a descentralitzar la festa, unint la Part Alta amb la Part Baixa”, presumeix l’Adrià

Una altra modificació ha sigut el dia de l’acte. La primera vegada es va fer un dia abans de la Baixada de l’Àliga, el 20 de setembre. Amb tot, això feia que pogués caure en qualsevol dia de la setmana, llastrant la possible afluència de públic. Per això, la colla va decidir celebrar-la de manera fixa el primer dissabte de festes.

Aquest 14 de setembre, el principal canvi l’experimentarà l’arriba-

COM CELEBRARAN LES 10 EDICIONS?

Pelseu aniversari, el Mercat Central de Tarragona acull del 2 al 13 de setembre una exposició amb els cartells de les 10 edicions de La Cucafera Baixa i la presència de la Cucafera Petita. En motiu de la fita, l’entitat també ha editat de forma especial una samarreta commemorativa i un got reutilitzable sobre la 10a edició que també es podrà adquirir al Mercat Central. A més, el 7 de setembre la Plaça Verdaguer acull d’11 h a 15 h un vermut musical festiu per celebrar les 10 edicions on també es podrà adquirir el marxandatge i on els membres de la Cucafera Petita obtindran un obsequi de Pastisseria Velvet.

da de la Cucafera a les escales. En motiu del desè aniversari, tots els nois i noies que en aquestes 9 edicions han anat passant pels papers de donzelles i cavallers hi seran presents. Ells seran els encarregats de llegir el poema que anuncia l’arribada de la Cucafera al Pla de la Seu. Escenificant d’aquesta manera com han crescut tant els seus antics protagonistes com la mateixa baixada.

BALL DE PASTORETS: anys picant fort 35

Va ser el segon ball que va recuperar l’Esbart Dansaire de Tarragona, afegint el 1999 la seva versió petita que compleix 25 anys

Adrià Miró Canturri

En el moment de resurrecció del seguici popular de Tarragona, els esbarts van esdevenir crucials per recuperar l’extens catàleg de balls a la ciutat. Dins de l’Esbart Dansaire de Tarragona, el Ball de Gitanes va veure la llum el 1985 i cinc anys després es van llençar a ampliar el seu repertori. “Es circumscriu dins d’un circuit de recuperació del seguici que comença el 1984 i que pràcticament recupera tots els elements. Dins d’aquesta dinàmica, se’ns acudeix muntar el 1990 el Ball de Pastorets”, relata Salvador Fà, peça clau de l’Esbart. Coincidia també amb què el 1989 el Salvador havia fet un treball de recerca sobre els balls parlats a la zona del Camp de Tarragona i el Penedès, contactant aleshores

amb molts balls de pastorets del país. Un fet que va facilitar molt replicar el model més conegut de la zona. La primera referència que es tenia d’aquest ball a Tarragona era del 1633, coincidint el seu període de màxima continuïtat entre el 1877 i el 1929. A més, era considerat juntament amb els Diables, les Dames i Vells i les Gitanes, com un dels quatre balls predilectes dels tarragonins vuitcentistes.

La primera referència que es tenia d’aquest ball a Tarragona era del 1633, coincidint el seu període de màxima continuïtat entre el 1877 i el 1929

Entre els documents que van recopilar, s’hi trobava dos textos dels

parlaments i una fotografia antiga aproximadament del 1920 que els permetia veure els personatges i la indumentària que portaven. A banda de la documentació que van trobar per donar vida al ball, més tard també van recuperar de la família Aleu un altre document de parlaments manuscrit de l’any 1909. A més, l’any 1995 van tenir la sort de validar tot el que havien documentat en trobar una persona que als anys vint del segle passat havia ballat de majoral. Amb tot, aquell antic majoral confirmava que la dinàmica a inicis del segle XX era “un pèl diferent”. Segons explicava, feien representacions curtes, ballaven per diferents llocs i passaven la barretina cada moment. “Ballaven molt menys, fa 100 anys el protagonisme el tenien els paraments”, puntualitza el Salvador.

L’AFEGIT DEL BALL

Encara que ara la part ballada té més pes que els parlaments, aquests també esdevenen una peça molt estimada pels seus membres. La Laura Sampietro, balladora de Pastorets, esmenta que els parlaments tenen una estructura molt marcada: “el pastor es queixa al majoral o a la pastora i al final reben la resposta”. Tot i això, “fa uns quants anys que vam fer variacions amb parlaments entre dos i confrontacions”. L’estructura també ha patit lleugeres

modificacions. “Ara parlem més de l’actualitat i intentem mantenir la primera estrofa del ball antic, per conservar l’essència del Ball de Pastorets. A vegades costa reinventar-nos i mantenir la part tradicional, però crec que s’ha trobat molt bé l’equilibri”, afirma la Laura.

Per exemple, si abans es queixaven que tenien un rabadà que no cuidava les ovelles, ara lliguen això amb el fet que no les cuida perquè està enganxat al mòbil. Entre els temes, n’hi ha alguns que no fallen mai, sent els polítics o els matalassers alguns dels blancs habituals del seu parlament. De totes maneres, la Laura reconeix que són “molt respectuosos i inclús massa correctes”. “Sempre que hem criticat ho hem fet d’una manera bonica”, explica.

A l’hora de muntar-los, assenyalen que tenen una manera de funcionar bastant “assembleària”.

A mitjan juliol es reuneixen tots i acaben de decidir quins seran els temes que protagonitzaran els parlaments, sempre que una notícia d’última hora no ho capgiri tot. Un cop acotats els temes és el Pablo Varona qui porta la veu cantant en l’escriptura. Curiosament, ell no forma part del ball de manera “oficial”, sinó que és la parella d’una balla“Ara parlem més de l’actualitat i intentem mantenir la primera estrofa del ball antic, per conservar l’essència del Ball de Pastorets”

dora i fa 10 anys que els ajuda amb aquesta tasca. “És un crack i està al dia de la política i l’actualitat. Li enanta fer els parlaments. No participa en el ball, però l’últim any li vam donar un reconeixement com si fos un més”, destaca. Un cop tenen tots els parlaments escrits, se’ls reparteixen i fan les darreres modificacions. “Quan els llegeixes, n’hi ha alguns que saps quina persona l’ha d’interpretar tant sí com no. De fet, el Pablo a vegades els fa pensant directament en aquesta persona”, relata la Laura. Tant els assajos com els dies dels parlaments són habituals entre les anècdotes que sempre repassen, però n’hi ha una que els va impactar a tots i inclús va fer plorar a alguns. “El 2022, el Pablo va sortir d’entre els pastors i amb un parlament li va demanar matrimoni a la Mercè. Vam plorar tots com a magdalenes”, recorda la Laura amb la pell de gallina.

UN BALL FÍSIC

El ball parlat també el repliquen els Pastorets Petits, que estan de 25è aniversari. Al contrari que altres balls de Santa Tecla, les característiques dels Pastorets ha permès una transició generacional més fàcil. “Hem tingut molt de

dilema amb aquest tema. N’hi ha alguns que deixen de ballar als 13 i fins als 18 no poden tornar al gran. En el nostre cas, és una mica diferent, sobretot perquè és un ball molt físic i no podem tenir balladors que siguin molt grans”, desgrana la Laura. Per la seva banda, el Salvador afirma que “passats els 30, això no ho aguanta ningú”.

En total, 16 persones surten al seguici, encara que ara volen incorporar un ballador de reserva perquè és habitual trobar-se amb alguna lesió

Per tant, tenen una continuïtat directa entre l’un i l’altre. És a dir, acaben el petit i ja van directament al gran. Inclús n’hi ha alguns que acaben fent “el doblet”, participant en ambdós balls en una mateixa Santa Tecla. Com són bastants balladors, s’organitzen les sortides segons les disponibilitats, l’assistència als assajos i l’antiguitat. En total, 16 persones surten al seguici, encara que ara volen incorporar un ballador de reserva perquè és habitual trobar-se amb alguna lesió.

PICAR EN DIAGONAL

La Laura Sampietro afirma que el ball ha canviat aquests 35 anys i han millorat a través d’observar altres balls de pastorets. “Hem variat el salt o inclús inventant-nos alguna nova manera de ballar, com picar en diagonal”, explica.

FOLKLORE EN MINIATURA

Precisament, serà el Ball de Pastorets Petit qui organitzarà la 40a Mostra de Folklore Viu aquest dissabte 14 de setembre. El Salvador i la Laura remarquen que enguany els ha costat molt tirar-ho endavant a causa de la temàtica. “Vam pensar una cosa molt xula que no s’ha fet gaire. Que la mostra sigui basada en els balls petits amb una visió àmplia. Poden ser balls on només participen petits o adaptacions dels grans”, anuncien. Naturalment, l’organització ha estat més farragosa perquè els petits no estan mai acostumats a sortir i, a banda de mobilitzar els balladors, també has de coordinar els pares. La mostra titulada “La festa que creix” portarà a Tarragona el Ball de Pastorets Petit, el Ball de la Primera de Valls, el Ball Parlat de Marcos Vicente de Reus, el Ball dels Muntanyesos del Vendrell, el Ball de Panderetes de Sant Pere de Ribes, la Dansa de les Vetes del Corpus Christi de València, els Nans i Capgrossos de l’Arboç, els Gegants infantils del Pi de Barcelona i Cavallets, els Gegants i Mulassa Petits de Sant Feliu de Pallerols. Una proposta que aportarà un toc diferencial per aquestes quatre dècades de l’acte.

TARRAGONA

S’INSTAL·LEN

ESCULLS ARTIFICIALS PER RECUPERAR LA BIODIVERSITAT

MARINA DEL PORT DE TARRAGONA

L’actuació s’ha centrat en el Parc Subaquàtic del Port, on s’han instal·lat vuit estructures que simulen esculls artificials

A finals de juliol de 2024 va finalitzar amb èxit la instal·lació de vuit esculls al Parc

Subaquàtic del Port de  Tarragona situat a la part exterior del dic de Llevant. Aquesta  iniciativa forma part del Pla de Sostenibilitat del Port de Tarragona amb horitzó 2030 i  s’emmarca dins del compromís de l’Autoritat Portuària amb la sostenibilitat i la conservació  i recuperació del medi marí.

Aquest darrer projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració de  l’empresa Ocean Ecostructures, la qual està especialitzada en la renaturalització d’espais  marins. Aquesta recuperació de la vida marina permet contribuir a la descarbonització, amb  la captura de CO2 , a la vegada que es millora la qualitat de l’aigua. D’altra banda, el  monitoratge de les estructures submergides, a més de constatar l’evolució dels processos  de colonització natural, també permeten detectar la possible arribada d’espècies invasores.

TARRAGONA TANCA AMB GRAN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ LES FESTES DE SANT MAGÍ 2024

Enguany, la programació ha crescut en espais a l’aire lliure i s’han omplert de propostes musicals ben diverses

Sant Magí 2024 tanca amb gran èxit de participació en tots els seus actes. La diada castellera amb la millor actuació de la temporada per part de les quatre colles locals així com la Professó de Sant Magí posaven punt final a 10 dies de festa farcits amb prop de 140 actes.

La consellera de Cultura i Festes de l’Ajuntament de  Tarragona, Sandra Ramos, s’ha mostrat “satisfeta d’aquest Sant Magí en què s’han ampliat els espais repartits per diferents zones de la ciutat com ara el Parc de la Ciutat i el Parc Francolí, totes amb molt d’èxit de participació”. Ramos ha reiterat un cop més “i sempre amb la complicitat i de la mà de les entitats culturals de la nostra ciutat, a les quals vull agrair la feina ingent i constant que sempre realitzen”.

I és que enguany, la programació ha crescut en espais a l’aire lliure i s’han omplert

de propostes musicals ben diverses. Després de l’èxit de Santa Tecla com a nou escenari musical, el parc Francolí acollia el passat divendres 16 d’agost i el dissabte 17 el Jordi’s Festival i el Sensoria Sant Magí 2024, i dies abans ho feia el Parc de la Ciutat amb la Tarrako Rotten Fest.

TORNEN LES CAMPANES A LA FAÇANA DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA DESPRÉS DE 10 ANYS

El primer toc serà aquest dimecres i sonaran cada quart d’hora de vuit del matí a deu del vespre

Les campanes de l’Ajuntament de Tarragona tornaran a sonar.  Després de deu anys en silenci, la façana ha recuperat aquests dos elements històrics que daten de 1862 i que es van treure a causa del mal estat de les cobertes. Durant aquests deu anys han estat guardades a un magatzem de la Tabacalera i el 13 d’agost,

una empresa especialitzada, les ha instal· lat de nou cal capdamunt de la façana.

La il·luminació de la façana estarà enllestida a finals d’agost, tot i que no començarà a funcionar fins a Santa Tecla, perquè cal fer les proves perquè pugui funcionar tot el nou sistema amb normalitat. Només llavors la façana de l’Ajuntament estarà completament enllestida i rehabilitada.

La recuperació del color original és l’element més rellevant de la façana de l’edifici consistorial, ja que s’ha aconseguit trobar el pigment original i deixar-la amb l’aspecte original, que és el de les cases senyorials de l’època, com Casa Castellarnau o l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, per tant, amb aquesta actuació s’ha aconseguit harmonitzar amb la gamma de colors del Conjunt Històric.

LA MOIXIGANGA: la solemnitat dins la festa

El ball compleix enguany 25 santa tecles des de la seva recuperació i és una de les cinc moixigangues que existeix en tot el país

Adrià Miró Canturri

Els castells, el Ball de Valencians i la Moixiganga. Tres mostres de la cultura popular que comparteixen una història en comú, però que han evolucionat de manera diferent. De forma resumida, l’origen de tot és el ball de valencians, que en el seu afany de fer estructures cada vegada més elevades i complexes va evolucionar en el que ara coneixem com els castells. Entremig, l’església i les autoritats de finals del segle XVIII van intentar domesticar i resacralitzar les festes del Corpus. És aquí on sorgeix la moixiganga cata-

lana, que intenta posar fre al creixement de les torretes que havia iniciat els balls de valencians. “S’agafa el ball de valencians, se li posen ciris, barrets i poca alçada, i els fan religiosos”, explica Noemí Sans sobre els orígens de la moixiganga.

Curiosament, a Tarragona comptem amb la mostra de les tres variants. Les quatre colles castelleres, el Ball de Valencians recuperat el 1997 i la Moixiganga. A la ciutat, els valencians van tornar a tenir presència gràcies a un esbart, com la majoria de balls. Amb tot, la Moixiganga va emprendre un camí diferent i va ser la creació d’un grup de

joves inquiets que van decidir anar per lliure per sumar un nou ball al seguici.

“Dels balls que quedaven per recuperar, era el més assequible. Hi havia el ball de titans, però se’ns n’anava de les mans perquè requeria molta gent. En canvi, la moixiganga es podia mantenir en una entitat petita”, recorda Noemí Sans, una de les impulsores del seu retorn a Tarragona. “Quan recuperes un ball has de fer un bon treball d’investigació. Vam estar més d’un any fent investigació sobre les referències de la moixiganga”, remarca.

POCS DETALLS DEL BALL

Les referències més antigues dataven del 9 de març de 1844, quan la moixiganga va actuar davant de la reina Maria Cristina en el seu retorn de l’exili. Tot i això, avisen que el gestor cultural Jordi Bertran ha trobat recentment una referència del 1775, que aviat donaran a conèixer. Més enllà d’alguns escrits que l’anomenaven, no sabien pràcticament res de com era el ball a la ciutat. “No hi havia cap informació sobre els vestits ni la música. A partir d’aquí, el vestit el vam reconstruir de color carmesí, ja que era el color amb què suposadament anaven la majoria de balls de Tarragona. El ball el vam refer amb el que havien fet altres moixigangues anteriorment i l’estudi de la música el va fer Roser Olivé”, assenyala la Noemí.

“S’agafa el ball de valencians, se li posen ciris, barrets i poca alçada, i els fan religiosos”

Pel que fa a un dels elements més característics del ball (el barret), van elaborar la seva pròpia adaptació. “Hi ha molts balls arreu de Catalunya que tenen flors al barret. Encara que són diferents entre ells, el barret és un element comú amb les altres quatre moixigangues que existeixen”. De fet, la seva Mostra de Folklore Viu del 2009 es va centrar en les flors als barrets sota el nom de “Terrats florits”. Amb tota la indumentària i els detalls del ball a punt, es van presentar en societat el 17 de setembre del 2000. L’acte, que es va celebrar a l’antic Ajuntament, va comptar també amb la presència de la Muixeranga d’Algemesí i les moixigangues de Sitges, Vilafranca, Vilanova i Valls. Aquella Santa Tecla, on van sortir 15 balladors i dos ajudants, va ser la primera de les 24 on han estat presents fins ara. Enguany compliran un quart de segle al seguici tarragoní.

LA MOIXIGANGA A LA FESTA

El ball forma part a les tres sortides del seguici durant Santa Tecla. En ells, combinen els diferents misteris, però no poden representar-los en la seva totalitat. “Durant el seguici fem alguns misteris de manera aleatòria, però no podem fer-los tots. El dia 22 a la nit és l’únic moment en què es veuen al complet”, explica Georgina Mangrané, cap de colla. La nit abans de Santa Tecla, a les 22.45, la plaça de les Cols s’omple per poder veure tots els misteris que representa la Moixiganga, fent d’aquesta nit una de les més especials per l’entitat. De fet, no ho van deixar de fer ni durant la pandèmia, quan van actuar al seminari amb les mascaretes posades.

Tampoc van aturar durant la pan-

dèmia un dels seus actes característics de Sant Magí. A la mateixa plaça de les Cols, protagonitzen l’enramada els dies previs a la festa del carreró Sant Magí, on hi ha la capella votiva del patró. Una decoració que aquest any ha estat tematitzada amb el seu aniversari.

D’aquestes 25 tecles, els seus membres en treuen moltes anècdotes. Per la seva banda, la Noemí i l’Ignasi Sánchez, membre de la junta, recorden la primera enxaneta que van tenir al ball, reclutada directament de la colla castellera dels Nens de la Torre. “Era una bala”, rememoren rient. La Georgina també explica la logística del ball en els dies de pluja, una circumstància força habitual. “Sempre ha de ploure i ens toca córrer per anar a buscar

Percelebrar les 25 tecles, l’entitat ha organitzat diversos actes durant la festa major. A banda de les seves actuacions habituals, preparen una deconstrucció del ball i una ruta de les capelletes votives. Aquesta ruta es presentarà el 17 de setembre a l’Espai Turisme i es tracta d’un recorregut per les diverses capelletes votives que hi ha amagades per la ciutat, normalment oblidades i sense cap context. Aquell mateix dia es farà una part del recorregut de manera guiada, que es repetirà també el 21 de setembre. Pel que fa a la deconstrucció, serà a càrrec d’Endantza Amaia Dorronsoro el 14 de setembre a Sant Miquel del Pla.

Finalment,

el ball homenatjarà persones, entitats i empreses que han sigut clau en el creixement de l’associació el 13 de setembre al vespre. A més, durant l’anada i tornada a ofici del 23 de setembre al matí podrem veure vestides persones que anteriorment havien participat a l’entitat.

un sac on posem tots els barrets, ja que no es poden mullar”, relata. De fet, aquests barrets les han vist de tots colors i aquest 2024 els jubilaran. Fins ara han anat refent les teles dels vestits i arreglant alguns desperfectes, però gràcies a la collaboració de Repsol enguany renovaran al complet tot el vestit amb el mateix disseny que tenien fins ara.

L’Ignasi

subratlla que tenen l’espineta clavada per no haver actuat mai a la

Catedral de Tarragona

ENTRE LA FESTA I LA SERIOSITAT

A banda de Santa Tecla, la Moixiganga ha voltat per altres indrets de Catalunya, tot i que cada vegada és menys habitual. Una de les més curioses va ser al Catllar, on

no van representar els misteris que estan acostumats a fer. En aquest cas, van escenificar una adaptació de la vida de Sant Nicaset, patró del municipi del Baix Gaià.

Encara que la majoria d’aquests actes fora de festes són a esglésies, l’Ignasi subratlla que tenen l’espineta clavada per no haver actuat mai a la Catedral de Tarragona a porta oberta. Únicament ho van fer en un acte privat per les catequesis. La Noemí apunta que ho han demanat en més d’una ocasió, però sempre els han dit que “en tenen prou amb el retaule”. Un acte de l’Esbart Santa Tecla que compta amb una moixiganga. Amb tot, l’Ignasi reconeix que “mai ens hem tancat a cap data” i espera que el somni de l’associació es compleixi algun dia.

En tots els actes que surtin de la festa major tarragonina tenen una política molt clara. Només assistir-hi si el ball té algun sentit en aquell context. “Alguna vegada hem dit que no perquè ens posaven amb gegants i un ball de bastons. No hi pintàvem res perquè no som un ball que puguem definir com a alegre”, diu la Noemí. Aquesta mentalitat es repeteix durant el seguici, on intenten mantenir la serenor i la solemnitat que els caracteritza. La Georgina s’encarrega de recordar cada any quin és el sentit de la moixiganga: “Ja sabem que Santa Tecla és festa. No és que no deixem riure o saludar, sinó que volem que siguin conscients d’on estem i en quin ball estan participant”. Una actitud que conforma una aura especial allà on passen.

A-MEDI impulsarà la modernització del cicle urbà de l’aigua de diversos municipis del Garraf, l’Alt Penedès i l’Alt Camp

El projecte Aigua Mediterrània Digital, desenvolupat per Agbar, ha estat seleccionat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i rebrà una ajuda de més de 6 milions d’euros, en el marc dels fons Next Generation

Redacció

Impulsar la resiliència hídrica, garantir la sostenibilitat dels ecosistemes i accelerar la digitalització del cicle de l’aigua són els principals objectius del projecte estratègic A-MEDI (Aigua Mediterrània Digital), desenvolupat per Agbar i que ha estat seleccionat en segona convocatòria en el marc del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del cicle de l’aigua. En concret, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha atorgat una ajuda de més de 6 milions d’euros per finançar el projecte, que es portarà a terme als municipis de Sant Pere de Ribes, Sitges, Canyelles i Olivella (Garraf), Castellet i la Gornal,

Olesa de Bonesvalls i Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) i Valls (Alt Camp).

La implantació de noves tecnologies digitals permetrà una gestió més eficient de l’aigua

A-MEDI planteja més d’un centenar d’actuacions que acceleren la digitalització de l’activitat del cicle urbà de l’aigua en aquests municipis, des de la captació, el transport i la distribució d’aigua potable, fins al sanejament i la regeneració. La implantació de noves tecnologies digitals permetrà una gestió més eficient del recurs i una millora de la transparència i de la governança del servei d’aigües, a més de

protegir les masses d’aigua i els entorns naturals de la zona i garantir la resiliència dels municipis, un aspecte crucial en l’actual context d’escassetat hídrica i de canvi climàtic i que es veu agreujat com a conseqüència de l’estacionalitat que pateixen aquestes poblacions. I tot, sense oblidar l’eix social: de fet, el projecte preveu generar 11 nous llocs de treball i buscarà, també, establir aliances amb el territori.

UN IMPULS PER A LA TRANSFORMACIÓ ECOLÒGICA, DIGITAL I SOCIAL DELS VUIT MUNICIPIS

A-MEDI contempla tres tipologies d’actuacions per transformar la gestió del cicle urbà de l’aigua als vuit municipis. Per una banda, el projecte inclou diversos plans i

estudis, accions destinades a establir els eixos estratègics a desenvolupar per millorar les captacions, el sanejament, la gestió de l’aigua i impulsar la regeneració, entre d’altres, així com minimitzar l’impacte del canvi climàtic sobre els recursos.

En aquest sentit, està prevista la redacció de plans de gestió de risc per sequera, de vigilància sanitària, de qualitat de l’aigua i de protecció en cas d’inundacions, així com plans directors d’abastament d’aigua, tant en alta com en baixa, i estudis hidrogeològics per identificar possibles nous recursos hídrics locals i establir una gestió sostenible dels mateixos.

Cal destacar els plans d’aigua regenerada als municipis on Agbar gestiona el clavegueram -Sant Pere de Ribes, Sitges, Valls i Canyelles-, que preveuen una diagnosi de la capacitat de regeneració dels municipis així com propostes concretes d’actuació.

El segon bloc del projecte inclou les accions orientades a la millora de l’eficiència, la digitalització i l’accés a la informació. Es pretén digitalitzar la captació, l’abasta -

El projecte liderat per Agbar generarà ocupació de qualitat: 11 llocs de treball directes i 73 indirectes

ment, el consum, el clavegueram i el sanejament de l’aigua amb la instal·lació d’instrumentació que permetrà obtenir, en temps real, informació de l’estat de les xarxes i de la qualitat del recurs, així com avançar-se i evitar possibles episodis d’abocaments contaminants al medi.

A més, s’avançarà en la implantació de la telemesura de comptadors d’aigua, fet que permetrà controlar de forma molt més exhaustiva el consum d’aigua, tant per part de la pròpia persona usuària com per part de l’administració i l’operadora del servei.

La sensorització, la sectorització i la implantació de nous programes de gestió incidiran, també, en la millora del Rendiment Tècnic Hidràulic (RTH) de les xarxes d’abastament i en la reducció de l’Aigua No Registrada (ANR). De fet, l’A-MEDI preveu una millora de més de 10 punts del RTH mitjà dels municipis del projecte situant-se per sobre del 74%.

Aquest bloc també inclou accions per impulsar l’eficiència energètica i la descarbonització de l’activitat del cicle de l’aigua als vuit municipis, com ara la instal·lació de més de 600 kWp en cobertes solars. En conjunt, l’A-MEDI preveu una reducció del 23% de les necessitats energètiques anuals (al voltant d’1 GWh), l’equivalent al consum d’energia de 340 llars. Finalment, el tercer bloc de l’A-MEDI inclou les actuacions relatives a la gestió de la informació i al compliment dels objectius ambientals: la implantació de noves plataformes i eines de gestió digitals i software específic per millorar la governança del cicle integral de l’aigua, impulsar el control de la qualitat i incidir en la securització de les instal·lacions que intervenen en l’abastament i el sanejament.

Totes les actuacions plantejades al projecte A-MEDI estan valorades en més de 7 milions d’euros, dels quals més de 6 milions d’euros seran finançats pels fons europeus Next Generation. Es preveu finalitzar la implantació de totes les accions del projecte el 30 de juny de 2026.

UN PROJECTE

TRANSFORMADOR QUE NO DEIXA NINGÚ ENRERE

Un dels objectius d’Agbar és contribuir, des de l’activitat de l’aigua, a la creació de municipis més justos des de l’àmbit social. En aquest sentit, la generació d’ocupació (Green Jobs) i la igualtat de gènere són eixos transversals que s’han tingut en compte en totes les actuacions plantejades a l’A-MEDI.

El projecte liderat per Agbar generarà ocupació de qualitat: 11 llocs de treball directes i 73 indirectes. Es prioritzarà la contractació de persones majors de 45 anys en situació de vulnerabilitat, en col·laboració amb els Serveis Socials dels diversos Ajuntaments.

50 REVISTES

Del món immobiliari a un referent gratuït del Camp de Tarragona

Al llarg d’aquestes edicions la revista ha fet un gir en els seus continguts i la seva maquetació que l’han fet créixer en tots els àmbits

Redacció

La revista està d’aniversari. Amb aquesta edició de La Ciutat, la publicació bimensual gratuïta editada per Mediacat arriba al mig centenar de sortides. Tot i això, durant aquestes 50 edicions el canvi ha sigut substancial, modificant el nom i el tipus de continguts que s’hi trobaven.

L’embrió de l’actual Revista La Ciutat és la Revista Immobiliària, nom que va tenir el producte durant les primeres 33 edicions. En aquell moment, La Ciutat tenia el seu quinzenal, en el qual en el seu interior també es trobava el Diari Immobiliari. Tal com explica el seu director, Hèctor Guasch, l’octubre de 2017 van pensar en donar-li una “entitat pròpia” a aquell producte immobiliari i emancipar-lo del quinzenal gratuït de La Ciutat. Un

pas que en part va ser impulsat per l’extens coneixement que tenia del sector.

La revista va ser un èxit dins del món immobiliari de Tarragona. De manera mensual, el producte oferia entrevistes amb professionals del camp i articles de tota mena sobre temes de la llar. La bona rebuda de les seves edicions va permetre que es mantingués en circulació durant quatre anys, aturant-se només en els mesos més durs de la pandèmia. Però a finals de 2021, la revista patiria un gir que li infligiria l’impuls definitiu.

BENVINGUDA, LA CIUTAT

La postpandèmia va obligar a redefinir la majoria de mitjans de comunicació de Catalunya. En el cas de La Ciutat, les seves capçaleres quinzenals en paper van desaparèixer per donar pas a una pàgina

web que oferia i ofereix informació local de tot el país. La Revista Immobiliària va mantenir-se en peu, però les noves formes de consum del món immobiliari dirigien aquest producte cap a un altre camí.

En paral·lel, el Camp de Tarragona es va quedar orfe de l’única revista gratuïta que hi havia al mercat, el VIU a fons. Un fet que deixava un forat de mercat sense ocupar. La conjunció d’aquests dos successos va empènyer la direcció de Mediacat a explorar un producte que s’emmirallés en el que havia sigut el VIU d’aleshores i que dugués el mateix nom del diari digital: La Ciutat. Segons l’Hèctor Guasch, va ser el moment idoni per encaminar-se cap a una revista “de caire multisectorial”. A més, aquella idea que havia plantejat Tito Vidaller “ens permetia que el

larevistainmobiliaria

@larevistainmobiliaria

1er any de mandat dels ajuntaments del Camp

PARLEN ELS ALCALDES

nom de La Ciutat tornés a estar a peu de carrer i oferir un tipus de producte més reposat”.

Curiosament, per aquella primera edició de la Revista La Ciutat, que va sortir el desembre de 2021, es va comptar amb dos professionals que provenien del mateix VIU a fons. Marc Pascual Garsaball, maquetador que s’ha mantingut fins ara, i la redactora Roser Pros Roca com a cap de continguts. Ella va ser l’encarregada de liderar les quatre primeres revistes que afermarien el producte i en aquesta 50a edició ha tornat al mitjà amb previsió de col·laborar en les següents sortides.

Pel que fa a la maquetació, el Marc assenyala que es va intentar plantejar un “disseny dinàmic i atractiu perquè la gent percebés que era un producte de qualitat tot i ser gratuït”. Els continguts, però, evolucionarien al llarg de les revistes. “En aquella primera revista, que tocava a Nadal, hi havia articles molt lights. Era una revista ex-

Es va plantejar un “disseny dinàmic i atractiu perquè la gent percebés que era un producte de qualitat tot i ser gratuït”

ploratòria. Com va donar molt bon resultat, va ser un projecte que ens va començar a fer molta il·lusió i que veiem que podia tenir recorregut”, relata la Roser.

A partir de la següent sortida, els continguts ja es van centrar en qüestions locals i es va acabar de definir el seu àmbit d’actuació: Tarragona, Reus, Salou i Vila-seca. “Vam començar a tenir temes que tocaven més la realitat i eren de rabiosa actualitat, com quan vam fer l’entrevista a una família ucraïnesa que havia arribat al Camp de Tarragona”, recalca la Roser.

LA PUBLICITAT, UN PILAR

A banda dels continguts, el creixement també va arribar gràcies a la publicitat privada, que va donar

el suport econòmic que necessitava el producte. Jordi Puchol, Director Comercial, assegura que trobar anunciants que combinin la publicitat privada i la pública és “indispensable” per mantenir viva la revista i també per ampliar la seva paginació.

De fet, aquesta expansió es va traslladar també al seu àmbit d’actuació. Per a l’edició de març-abril de 2023 es va ampliar la llista de municipis amb l’entrada de Valls, afegint-hi continguts de la capital de l’Alt Camp, anunciants de la ciutat i incorporant-hi punts de distribució. L’arriscat moviment va tenir també una bona acceptació i s’ha mantingut fins avui dia. A més, s’han fet petites sortides puntuals a Cambrils i Torredembarra, amb temes d’ambdós municipis i entrevistes als seus alcaldes.

RENTADA DE CARA

Aprofitant la nova imatge del Diari Digital La Ciutat, la Revista també va fer una lleugera rentada de cara. El portal web va recuperar l’emblemàtic magenta que havia tingut el quinzenal de La Ciutat Tarragona i recuperava així un color reconeixible pels tarragonins. La Revista va agafar aquesta mateixa imatge i la va replicar a la capçalera de La Ciutat a inicis de 2024. Tanmateix, en el seu interior es van canviar les fonts tipogràfiques, se li va donar més protagonisme a la imatge i es va crear un format més atractiu pels anunciants. Forjant d’aquesta manera el producte final que tenim en aquesta 50a edició.

Actualment, Hèctor Guasch i Jordi Puchol continuen com els encarregats de dirigir la revista i fer la tasca de comercial i el Marc Pascual es manté en la feina de maquetador. Dins de la redacció, el cap de continguts de la Revista La Ciutat ha passat a ser l’Adrià Miró, amb Roser Pros com a col·laboradora i Sergio Lahoz com a redactor i responsable de promoció de la marca.

La Santa Tecla més inclusiva

La tradicional Festa per a Tothom ha sigut cabdal per conscienciar el consistori i empènyer-lo a fer una festa cada vegada més adaptada a tots els ciutadans

Adrià Miró Canturri

Santa Tecla arriba amb la seva versió més accessible de la història. Al llarg dels anys, la iniciativa de la Festa per a Tothom ha permès sensibilitzar la festa major per anar guanyant espais i maneres de fer que busquen incloure tots els tarragonins i tarragonines.

La Festa per a Tothom va néixer fa 34 anys i des del 2001 va començar a comptar amb la participació de DOW Chemical. L’empresa ha treballat activament pel creixement d’aquestes activitats que fa partícips els tarragonins amb capacitat diverses amb un interessant catàleg

d’esdeveniments. De fet, pel 50è aniversari de DOW Tarragona van apostar per la creació de la Geganta Frida. Una peça que va complir el 2023 cinc anys i que va ser la primera geganta de Catalunya adaptada per l’ús de persones sordes, cegues i/o en cadira de rodes.

TOTA LA PROGRAMACIÓ

Com és habitual, la Festa per a Tothom donarà el tret de sortida al Balcó del Mediterrani el primer dissabte de festes. Des de les 11.00 hores s’aplegaran tots els interessats enfundats en les seves samarretes fluorescents, que busquen fer visibles les seves acti-

vitats i els qui participen. Després, es trobaran al Refugi del Port de Tarragona, espai on sempre organitzen el dinar de germanor.

Traslladant-nos a l’inici de la part més tradicional de la festa, el 21 de setembre tots els membres de la Festa per a Tothom s’aplegaran a la plaça del Rei per fer el mític Cafè, copa i puro per un duro. En acabar, participaran en l’arrencada de gegants on tornarà a estar present la Geganta Frida. Juntament amb els altres gegants dels barris de la ciutat, recorrerà els carrers de Tarragona.

El dia de la patrona és un dels més esperats per tots els teclers i

Romà Solé actualment, forma part de la Colla de la Geganta Frida, una figura festiva inclusiva, i ha contribuït al seu èxit més enllà de Tarragona

la Festa per a Tothom tornarà a tenir el seu espai reservat. Seguiran el seguici popular des de la Colla Jove, un encreuament on tots els elements mostren els seus millors balls. Per rematar la festa, seguiran els focs artificials de la nit des del passeig de les Palmeres.

LA FESTA S’ADAPTA

A banda de tots els actes de la Festa per a Tothom, el consistori ha impulsat diversos canvis per aquesta Santa Tecla. Unes modificacions que venen inspirades de manera

clara per la tasca que aquesta iniciativa i altres associacions com Todos en Azul o ASPERCAMP han desenvolupat aquests anys.

Per exemple, el carrer Santa Anna esdevindrà el Carrer del Silenci durant les diverses cercaviles i la Santa Tecla Petita. En aquest tram, els diferents elements del Seguici hi passaran sense ús de pirotècnia i els sons i músiques evolucionaran de manera més silenciosa, més amable, adaptant-se així a les persones amb diversitat funcional i hipersensibilitat sensorial. A més, durant les mostres de Bestiari Singular de Foc de dissabte i diumenge la Rambla Vella serà en tot el recorregut un espai tranquil, sense ús de pirotècnica ni sons de timbals.

Seguint aquesta línia, dos dels principals actes de la festa, la Crida i el Pregó, enguany seran retransmesos en directe per la televisió pública Tac 12 i es podran seguir en llenguatge de signes.

ROMÀ SOLÉ, SÍMBOL DE LA FESTA

La tria del perpetuador també homenatja la Festa per a Tothom. Aquesta tasca recaurà enguany en Romà Solé. Originari de Lleida

però tarragoní des dels dos anys, és llicenciat en Filosofia per la UB i diplomat en Antropologia Urbana per la URV. Ha dedicat la seva carrera a treballar en temes de discapacitat, primer a la Federació Ecom i després a l’Ajuntament de Tarragona.

El 1991, des del Servei Municipal de la Discapacitat va iniciar el camp de treball internacional “Festa per a Tothom” durant les festes de Santa Tecla, amb voluntaris d’arreu d’Europa, per integrar les persones amb discapacitat en la vida festiva, i que, amb el pas dels anys i fins avui, el programa municipal rep el suport de la companyia DOW.

Romà s’ha involucrat en projectes com l’Eclèctic Festival, dedicat a les arts escèniques des de la discapacitat, que va tenir sis edicions des del 2010. Actualment, forma part de la Colla de la Geganta Frida, una figura festiva inclusiva, i ha contribuït al seu èxit més enllà de Tarragona. El juny passat, va recollir en nom de la colla un premi a Riga per la cultura inclusiva, atorgat per l’European Network of Cultural Centres. A més de la seva tasca professional, Romà s’ha involucrat en col·lectius literaris i en el moviment per a una cultura de pau, tot convivint amb una paràlisi cerebral.

TARRAGONA

MERCATS DE TARRAGONA INSTAL·LARÀ 11 TÒTEMS DIGITALS I UN SISTEMA DE CONTROL DE FLUXOS

S’ubicaran a l’interior i entorn del Mercat Central, així com en diferents àrees comercials de la ciutat

Surt a licitació els sistemes de cartelleria digital interactiva i de control de fluxos de persones, dues accions incloses en el projecte   Tarragona Centre Comercial Obert, finançat per la Unió Europea amb fons Next GenerationEU.

En el primer cas, el projecte contempla la instal·lació d’ 11 tòtems interactius de cartelleria digital amb càmera integrada al  Mercat Central i altres àrees comercials,

les quals permetran captar, de forma anònima, informació demogràfica sobre la tipologia de persones que visualitzen el seu contingut. Pel que fa al sistema de control de fluxos de persones, aquest s’ubicarà a l’interior del Mercat Central i al Mercat de Bonavista i permetrà conèixer dades detallades dels moviments i aforament de persones als recintes comercials.

Segons la consellera Montse Adan, “el sistema de cartelleria digital i el de control de fluxos permetran no només conèixer amb més detall el públic objectiu del nostre teixit comercial, sinó que també volen ser eines que estiguin a disposició i ajudin el petit comerç. Les pantalles estan pensades perquè el comerç local pugui descobrir-les i disposar en el futur d’un canal comunicatiu addicional i efectiu per arribar al seu públic”.

TARRAGONA RESTAURARÀ UN TRAM DE L’AQÜEDUCTE ROMÀ DEL CAMP DE MART

Els treballs a fer consisteixen en la consolidació de la base d’aquest tram de l’aqüeducte i la muralla

L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat l’execució de les obres associades al projecte de restauració i consolidació d’un tram de l’aqüeducte romà del Camp de Mart a l’empresa RECOP Restauracions Arquitectòniques SL. La durada prevista dels treballs a la zona és de 8 setmanes i el valor del contracte és de 40.039,96 €.

ducte i la muralla. Per tal de fer ho possible, es retiraran els afegits moderns que puguin malmetre la imatge i lectura de l’aqüeducte, s’eliminaran els restes de plantes i arrels i se segellaran les esquerdes. També està previst dins el projecte l’estudi de les patologies que presenta, així com la senyalització i posada en valor del monument. La zona d’actuació és de 31,60 m² i es delimita en el mur que hi ha darrere del Teatre Auditori del Camp de Mart.

EL CENTRE D’ACOLLIDA D’ANIMALS DE TARRAGONA PRESENTA NOVETATS PER MILLORAR EL SERVEI

El canvi de gestió per donar sortida més ràpida del centre als animals així com la formació d’un grup de voluntaris per passejar els animals, entre les novetats destacades

El Centre de Recollida i Acollida d’Animals Municipal de  Tarragona (CRAAMT) inicia una nova etapa amb diverses novetats per tal de modernitzar i millorar el servei que presta. El primer canvi important és a nivell de gestió a través de les xarxes socials, que  pretén donar visibilitat i per tant una sortida més ràpida del centre dels animals  que per diferents circumstàncies hi entren de manera temporal.

La consellera de Benestar Animal de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha explicat avui en roda de premsa des del nou espai Agility del Parc Francolí les millores que el nou sistema de gestió aporta. Ramos ha posat en valor que “la tendència ens ha demostrat que els animals juguen un paper molt important en la llar de les persones i des del CRAAMT adoptem aquest canvi de filosofia des de la perspectiva del benestar animal, millorant i modernitzant la gestió per tal d’aconseguir el que realment importa: reduir el temps d’estada dels  gossos a les gàbies”.

Una altra novetat important que des del Centre de Recollida i Acollida d’Animals Municipal  es treballa juntament amb l’associació  Revolución Pata és la creació d’un grup de voluntaris per a poder treure al carrer i socialitzar als animals que es troben en el centre i que tenen la possibilitat de sortir adoptats.

Anys dissenyant Somriures!

¡Años diseñando Sonrisas!

Amb les Festes de Tarragona!

Estética dental, odontopediatria, endodòncies, ortodòncia, cirurgies implants, pròtesis,

Odontologia conservadora per a tota la família...

Santi Castellà, nou president del Port de Tarragona

El socialista agafa el relleu de Saül Garreta i deixarà la subdelegació del Govern d’Espanya

Adrià Miró Canturri

El mes d’agost ha sigut un degoteig de rumors i nomenaments dels diferents càrrecs de la Generalitat de Catalunya. Amb Salvador Illa com a 133è president, l’executiu es va conformar en pocs dies. En les jornades posteriors, l’ano -

Després de més de 13 anys, un socialista tornarà a situar-se en aquesta posició estratègica

menat sottogoverno de les diverses conselleries es va anar configurant, sumant-hi també algunes posicions clau en l’entramat institucional català.

Una de les més importants del territori és la presidència de l’Autoritat Portuària del Port de Tarragona, que fins ara estava en mans del republicà Saül Garreta. Es tracta d’una posició que penja de la conselleria de Territori i que fins al 2022 l’ocupava el juntaire Josep Maria Cruset. Tot i això, la marxa del seu partit del Govern, deixant Esquerra

en solitari, va dur Garreta a ocupar aquest càrrec.

Després de més de 13 anys, un socialista tornarà a situar-se en aquesta posició estratègica i l’escollit serà el fins ara subdelegat del Govern espanyol Santiago Castellà. Des de Josep Anton Burgasé, que va ser president entre 2004 i 2011, un militant del PSC no es posava al capdavant del Port de Tarragona. Entremig, han passat els convergents Josep Andreu i Josep Maria Cruset, i el republicà Saül Garreta.

QUI ÉS CASTELLÀ?

Santiago Castellà és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Nacional d’Educació a Distància i Màster en Seguretat, Pau i Defensa per l’Institut Universitari General Gutiérrez Mellado, Doctor en Dret Internacional Públic per la Universitat de Barcelona. Fora de la política, la seva vida laboral s’ha emmarcat dins del món universitari, sent professor de la URV i ocupant diversos càrrecs de rellevància a la universitat tarragonina.

Es va endinsar a la política de la mà d’Adolfo Suárez com a Secretari General de les Joventuts del Centre Democràtic i Social (Joves Liberals i Progressistes) i, ja en els socialistes, s’ha convertit en un pes fort del territori i del partit. Dins de la formació, és primer secretari del PSC a Tarragona des del 2016; mentre que a nivell institucional ha sigut subdelegat del Govern espanyol a la província des del gener de 2023 i havia sigut senador entre 2019 i 2023.

La cinquena edició de BNEW posarà sobre la taula les claus, reptes i avenços de la nova economia

BNEW comptarà en el seu cinquè aniversari amb 350 top speakers que donaran lloc a 140 hores de contingut distribuïdes en 100 panells

Redacció

La Barcelona New Economy Week (BNEW) 2024 , esdeveniment organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), celebrarà del 7 al 10 d’octubre la seva cinquena edició al DFactory Barcelona, l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència internacional. L’esdeveniment posarà al centre del debat les innovaci-

ons i les últimes tendències de set sectors considerats clau per a la nova economia com són: Digital Industry, Mobility, Sustainability, Talent, Health i Aviation.

En el seu cinquè aniversari, la cita comptarà amb 350 top

BNEW Aviation debatrà sobre les últimes innovacions en la producció aeroespacial, en la gestió del trànsit aeri i la reducció de la petjada de carboni

speakers experts en els diferents sectors, que participaran en prop de 100 panells, debats i sessions, proporcionant 140 hores de contingut. Per a això, BNEW mantindrà el seu format híbrid, amb la retransmissió de tots els continguts via streaming, mitjançant la plataforma digital, des dels tres platós ubicats a DFactory Barcelona i la celebració d’activitats de networking tant digitals com presencials.

Una de les principals novetats enguany resideix en el nou vertical BNEW Aviation, en el qual es debatrà sobre les últimes innovacions en la producció aeroespacial, en la gestió del trànsit aeri, la reducció de la petjada de carboni, el turisme espacial i la formació en el sector, així com el paper de la dona en tot això i els desafiaments futurs de la mobilitat avançada. Per la seva banda, BNEW Digital Industry segueix erigint-se com un dels principals verticals, des de la primera edició de l’esdeveniment, donant peu a debatre

sobre el futur de la Indústria 4.0 i de totes les tecnologies implicades, però també de legislació, sobirania de les dades, el seu impacte ecològic i l’apoderament de la dona en l’era digital.

De la mateixa manera, BNEW Mobility ocuparà un lloc destacat en la graella de continguts, amb sessions dedicades a l’electrificació del transport urbà, la mobilitat connectada i autònoma, la integració de la IA en la gestió del trànsit, el transport públic intel·ligent, l’impacte de la micromobilitat i els nous models de negoci.

Després de l’èxit de la passada edició, BNEW Health torna amb un complet programa de continguts en el qual es parlarà de teràpies digitals, models predictius per a epidèmies, envelliment saludable, retenció de talent, aplicació d’IA, fàrmacs de nova generació i Data Centers, entre altres qüestions.

Els ODS de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides seguiran centrant el debat en BNEW Sustainability, amb panells dedicats a la transformació energètica, l’ecoarquitectura, el disseny, la nova mobilitat, el Foodtech, l’economia col·laborativa en la restauració d’ecosistemes fluvials, o el turisme sostenible.

El vertical BNEW Talent destaca per un programa dedicat a la formació d’empleats tech, el nou talent emergent en la IA, el mercat del talent digital, el talent sènior i el femení o el paper dels joves en la nova economia. A més, en aquest canal es retransmetran els pitches de les startups seleccionades al BNEW Startup Innovation Hub. Finalment, BNEW Experience oferirà als assistents presencials l’oportunitat de fer networking en un entorn divertit i informal amb un programa d’activitats que visibilitzarà l’àmplia oferta d’oci i cultura de Barcelona, des d’exposicions artístiques fins a experiències culinàries i immersives. En paraules del delegat espe -

cial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, “estem orgullosos d’anunciar una nova edició d’un esdeveniment sense precedents, que connecta sectors i indústries tan diferents com poden ser la salut o l’aviació, per exemple. Això fa de BNEW un esdeveniment disruptiu i innovador que aposta per les possibilitats, noves formes i canvi de paradigma econòmic que ofereixen les noves tecnologies en un context de transformació sense precedents”.

BNEW Experience oferirà als assistents presencials l’oportunitat de fer networking en un entorn divertit i informal

Per la seva banda, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué,

assenyala que “tot això ocorrerà a Barcelona, considerada com un dels hubs tecnològics més capdavanters d’Europa i l’urbs de referència de la nova economia, que aposta fermament per aquesta nova forma de fer les coses i que compta amb un ampli ecosistema empresarial 4.0. I per això, comptem amb el millor escenari possible, el DFactory Barcelona, la catedral de la indústria 4.0. Després de 4 exitoses edicions BNEW s’ha consolidat com el gran esdeveniment mundial de la nova economia”. El programa de continguts es distribuirà de la següent manera durant les quatre jornades: Digital Industry, Mobility i Sustainability (7 i 8 d’octubre) i Talent, Health i Aviation (9 i 10 d’octubre). Per poder seguir els panells en directe i accedir a les diferents opcions de networking cal registrar-se a la plataforma digital des de la mateixa web de l’esdeveniment.

El nou CENTRE CATÒLIC al detall

Reus ja coneix com serà la reforma de l’emblemàtic teatre de la ciutat, que serà un “espai cultural central” de la capital del Baix Camp

Adrià Miró Canturri

La nova vida del Centre Catòlic comença a definir-se. L’edifici esdevindrà un “nou espai cultural per la ciutat” i es transformarà en el nou Centre d’Arts Escèniques de Reus, que formarà part de la xarxa de teatres de la ciutat. Per ferho possible, l’Ajuntament de Reus preveu adjudicar a la UTE formada pels equips d’arquitectura Soffito, NUA i Sandra Álvarez el contracte per a la redacció del projecte executiu. Aquest procés que s’obre ara tindrà una durada aproximada de sis mesos, quan ja es podran licitar les seves obres.

Aquest nou equipament buscarà per un costat “ser un espai cultural central amb instal·lacions per impulsar aquestes disciplines” i, per l’altre, “preservar el

patrimoni”. Amb aquest objectiu, la proposta guanyadora intervindrà principalment en quatre espais clau: l’atri, l’espai públic, els terrats i el Bravium.

Segons remarquen els arquitectes, l’edifici és “molt característic perquè s’ha construït en diferents etapes i té una configuració heterogènia”. Un tret que volen que es mantingui i es reivindiqui, trobant al mateix temps espai per a totes les entitats culturals.

COM SERÀ?

El projecte proposa obrir l’edifici a l’espai públic, “apropiant-se del volum de la sortida del pàrquing amb una coberta lleugera que s’allarga en direcció del carrer de la Presó”. Això transforma la sortida del pàrquing en un nou espai semiexterior que actua com a sòcol i que genera un vestíbul exterior del teatre on poder fer diferents activitats a peu de carrer, relligant també l’estructura urbana de la plaça.

Dins de l’edifici, el vestíbul és ample i re-

La proposta per és la sala del teatre és “prudent i respectuosa”. Aquesta conserva el màxim la ferradura i restaura elements característics que donen la imatge “popular”

laciona la plaça amb el teatre, creant un espai de trobada, per a exposicions temporals o per a algun acte de petit format. El vestíbul estarà presidit per l’element més important del projecte: l’atri, situat entre l’escala existent i una de nova creació. El forat vertical travessa l’edifici i permet relacionar els diferents espais de l’immoble i inspirar transparència. A més, a través de la coberta entrarà la llum que arribarà fins

a la planta baixa. La transparència no només serà vertical, sinó també horitzontal amb les sales que s’aglutinen al voltant de l’atri principalment transparents.

A la primera planta hi ha totes les dependències relacionades amb el desenvolupament artístic. És a dir, les sales polivalents, d’assaig i el camerino principal. Pel que fa a la segona planta, l’espai té un ús administratiu amb despatxos, oficines, la sala tècnica i els espais destinats a l’arquebisbat.

El lloc més emblemàtic, però, és la sala del teatre La proposta és “prudent i respectuosa”. Aquesta conserva el màxim la ferradura i restaura elements característics que donen la imatge “popular”. La intervenció més gran serà al sostre, on proposen descobrir les voltes i instal·lar una pell acústica de fusta en els paraments verticals.

Els terrats són l’últim punt a potenciar. Sobre la sala del teatre apareix un teatre exterior informal, una prolongació de les sales interiors on assajar o dur a terme actes públics. Les finestres d’aquesta façana posterior s’amplien cap al terrat en forma d’arcades, emmirallant-se en la façana principal. Al mateix temps, a la coberta es genera una terrassa amb un bar que gaudirà d’una visió de l’skyline de Reus.

UN EDIFICI AMB MIRADA DE 50 ANYS

Tal com s’estipula en el conveni amb l’arquebisbat, l’Ajuntament farà aquesta reforma i tindrà la cessió del seu ús durant mig segle. Per això, el projecte compta amb una “mirada per a 50 anys”.

D’altra banda, encara s’està treballant el conveni específic perquè Bravium Artístic i Cultural hi continuï tenint la seva seu social i l’activitat. De moment, hi ha voluntat per les dues parts i ara s’està treballant l’encaix jurídic.

Festes de la Mare de Déu de MISERICÒRDIA

«Aquests dies totes i tots som protagonistes»

L’agenda ciutadana torna a marcar amb lletres destacades que venen dies de festa, de festa major. I per celebrar-ho, l’agenda d’activitats ens acosta propostes que combinen actes tan tradicionals com el Rosari de Torxes amb activitats lúdiques pensades per a tots els públics. Propostes, en definitiva, que ens conviden a viure la festa major com una gran oportunitat de sentir-nos part d’una comunitat dinàmica i cohesionada on.

Darrere de l’organització de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia hi ha l’esforç conjunt, el treball, la dedicació i el compromís de moltes persones a títol individual i des del ric entramat associatiu reusenc. És aquest un dels nostres grans arguments de ciutat que explica com som i com fem les coses, i que es deixa sentir d’una manera clara i eloqüent quan és festa.

Des d’aquestes pàgines vull reconèixer i agrair aquesta tasca continuada, aquesta implicació i aquesta complicitat a fer de la festa un espai ciutadà intens i obert a tothom, i convidar-vos a tots i a totes a participar-hi.

Bona Festa Major!

SANDRA GUAITA ESTERUELAS ALCALDESSA DE REUS

Us desitgem unes bones festes de Misericòrdia!

Una Festa Major INESGOTABLE

Quan la tardor comença a empènyer l’estiu fins a l’any que ve, a les portes del santuari de Misericòrdia, el foc esclata en una festa que ha vingut desfilant passeig avall, vestida de danses i bèsties, gegants i nanos i les melodies dolcíssimes de gralles i timbals i tot d’instruments que ens recorden com som i d’on venim. I la canalla neguitosa ja no sap on mirar perquè mira arreu i arreu l’espectacle avança en una sincronia personal i intransferible, un no parar.

Tornem a ser en plena festa major i l’agenda ve tan carregada i tan intensa que cal que ens programem on i quan volem ser primer, què no ens perdríem per res del món. Perquè tothom hi ha de trobar el seu racó entre el lleure i la tradició, participant-hi de forma directa o tan sols amb la passió de l’espectador.

Us convidem a viure amb renovada intensitat aquesta nostra Festa Major. Cada any és novíssima per cadascun de nosaltres i no tornarà a ser igual mai més, malgrat que alhora li reconeixem els plecs i les costures perquè l’hem anat construint una mica cada reusenc i cada reusenca d’una manera o altra. Ara en teniu un record, demà ja en serà un altre!

I, com sempre, em cal agrair als que des de la rereguarda i sense fer massa enrenou la fan possible. Moltes, moltíssimes gràcies als col·lectius i entitats vinculats a la festa, a l’equipàs de l’IMRC, de Brigades i Mobilitat, els equips de neteja i comunicació i tants d’altres que permeten —com quan s’aixeca el teló al teatre— que, com si fos la cosa més natural del món, tot sigui a lloc.

DANIEL RECASENS SALVADOR REGIDOR DE CULTURA I POLÍTICA LINGÜÍSTICA

«Tothom hi ha de trobar el seu racó entre el lleure i la tradició, participant-hi de forma directa o tan sols amb la passió de l’espectador»

Els Xiquets de Reus volen acabar l’any al 9è pis

Les bones sensacions d’aquesta temporada arriben en el millor moment i les volen capitalitzar al Concurs i a Misericòrdia

La collita avellana es classifica per a diumenge en un any on tornen a agafar el ritme que havia promès Oriol Ciurana quan va ser nomenat cap de colla fa més d’un any. Ara, ens expliquen a La Ciutat com s’encaren dues grans cites com Misericòrdia i el Concurs de Castells i ens fan balanç de la temporada, fins al moment.

Hi havia ganes de tornar a arribar a certs castells i de tenir-los ben assajats i provats a plaça. Tant és així que el balanç que fan des de la colla és molt bo. Els Xi-

quets estan molt contents amb les seves actuacions i amb com aconsegueixen dominar gairebé al 100% (no hi ha res segur als castells) el 3d8 i el 4d8 a plaça. De fet, gent que s’havia sumat a la colla en els últims dos anys, han agafat una experiència molt bona amb aquesta mena de castells.

COM ENCAREN MISERICÒRDIA

I EL CONCURS DE CASTELLS ELS XIQUETS DE REUS?

Per la colla, preparar dues diades importants a finals de setembre - principis d’octubre no és una cosa bianual. L’any que no hi

ha concurs de castells, preparen la Diada del Mercadal. Una diada que té més de 20 anys d’història i que es fa per celebrar els 400 anys de l’aparició de la Mare de Déu de la Misericòrdia. L’any 2023, van signar els següents: 2de8f, i3de9f, 4de7, 4de7ag, pde5, per tant, com a colla sempre tenen una cita important el primer cap de setmana d’octubre.

I no hi hauria Concurs de Castells aquest any si els socis haguessin decidit que no. Els estatuts dels Xiquets de Reus marquen que s’ha de portar a votació l’assistència al Concurs després que tanqui

Sergio Lahoz Dorante

“Per provar els castells, mana l’assaig i avui dia, sembla que el 3d9f anirà a plaça a Misericòrdia”

el rànquing; dona igual si s’han classificat per a dissabte o per diumenge, els socis que portin més de 6 mesos i siguin majors d’edat -l’equip de canalla parla amb ells i exerceixen vot també- han de votar la presència a la Tàrraco Arena Plaça. Aquest any, els socis, en un assaig especial de final d’estiu, van decidir que s’anava amb 88 vots. El “No” va tenir 45 vots i va haver-hi cinc abstencions.

Amb la temporada castellera, remarquen que l’agost sempre és complicat per les vacances, sempre hi ha fora canalla o gent important d’estructura, però que al setembre tothom comença amb moltes energies i sobretot tothom posa de la seva part perquè l’última quinzena sigui molt positiva. Assajos amb molta gent, on poden demostrar a plaça el que proven al carrer de Rosich, no com a l’agost. “No hi ha cap divendres de setembre que baixem de 150 persones”, ens comenta el cap de comunicació.

Pel que fa a presentar castells a

plaça durant aquestes dues cites, comenten que la seva idiosincràsia és fer castells que tinguin molt consolidats a l’assaig. “Per provar els castells, mana l’assaig” i s’atreveixen a fer un pronòstic: “avui dia, sembla que el 3d9f anirà a plaça a Misericòrdia”. Els Xiquets de Reus van fer una prova a la Festa Major de la Mare de Déu del Camí de Cambrils, on van provar el 3d9f i tothom va quedar content.

Totes aquestes proves “són els límits de la colla”. A hores d’ara, no hi ha molta experiència dins dels castellers i castelleres que conformen la colla amb els castells de 9. Per tal de veure el nivell abans del Concurs, hi haurà un assaig especial el dia que es celebra el Concurs a Torredembarra. És on es veurà quin és el múscul real de la colla i on es faran bones proves.

IMPLICACIÓ DELS AMETLLERS AMB REUS I CURSA DE LA COIA

Els Xiquets de Reus proposen accions de socialització en dife -

rents assajos per tal que aquelles persones que es volen iniciar als castells, no vagin només a un primer assaig més “seriós”, sinó que també s’emportin una bona experiència.

A banda d’això, aquest any s’ha fet la primera edició de la Cursa de la Coia. Una cursa de 5 quilòmetres, oberta a tota la ciutadania i, tal com han explicat des dels Xiquets de Reus, tant el seu president Pep Llauradó, com el seu cap de colla, Oriol Ciurana, “fusionarà esport i cultura. Volem començar la Festa Major amb bon peu”.

La cursa transcorre pels carrers del centre de Reus i passarà per punts importants de la ciutat i

també pels locals socials d’algunes entitats que col·laboren en l’acte. Entitats com la Colla Gegantera de Reus, el Ball de Diables de Reus, el Grup Cultural de Misericòrdies de Reus o la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.

El regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, comentava sobre la cursa que “des de Reus Cultura s’aplaudeix una vegada més la iniciativa de les entitats de la ciutat, tant perquè aporten propostes noves i originals, com perquè és entre tots que podem fer una festa més participada i cada vegada més gran”.

Enrique Martín, regidor de Salut i Esports, explicava que “des de la nostra regidoria entenem l’esport com una forma de promoció i prevenció de la salut física i mental, per tant, estem totalment alineats amb la Cursa de la Coia que, a més, compta amb l’ingredient de l’originalitat, el que la pot fer encara més atractiva i atraure un públic més ampli”.

Enguany s’ha celebrat la primera edició de la Cursa de la Coia. Una cursa de 5 quilòmetres, oberta a tota la ciutadania

REUS

REUS COMPRA EL PRIMER PIS A TRAVÉS DEL DRET DE TANTEIG I RETRACTE DESTINAT A LLOGUER SOCIAL

L’habitatge adquirit, de 85 m² i una superfície útil estimada de 70 m², té 3 habitacions (2 dobles i 1 simple), 1 bany i 1 balcó annex a la sala d’estar-menjador

L’Ajuntament de Reus, a través del Servei d’Habitatge, ha comprat el primer pis mitjançant l’exercici del dret de tanteig i retracte destinat a lloguer social, en el marc del Protocol d’adquisició d’habitatges recentment aprovat, que fixa els passos a seguir per fer efectiva la compra, així com els criteris, els topalls i les característiques a l’hora d’adquirir un pis.

Ara es preveu que, després de fer les reformes necessàries, hi pugui viure una família en situació de vulnerabilitat

El mètode d’adquisició és el tanteig i retracte, és a dir, el dret d’adquisició preferent a favor de l’administració pública, d’immobles propietat d’entitats bancàries o de fons d’inversió, que provenen

de processos d’execució hipotecària, per destinar los a lloguer social. El topall del preu de compra dels habitatges és de 100.000 euros, i un topall de 30.000 euros per obres de rehabilitació.

EL PRIMER BIOBLITZ DE REUS IDENTIFICA 102 ESPÈCIES AMB ALTA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

En total es van realitzar 161 albiraments i l’inventari s’ha fet gràcies a la participació de 18 persones

El primer Bioblitz organitzat per la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat amb motiu del Dia de la Biodiversitat va aconseguir identificar 102 espècies animals i vegetals. 51 d’aquestes espècies es van albirar en l’activitat realitzada en horari diürn i 52 espècies es van identificar en

horari nocturn. En total es van realitzar 161 albiraments i l’inventari s’ha fet gràcies a la participació de 18 persones que han identificat les espècies.

Els Bioblitz són trobades obertes al públic en general, de tots àmbits i edats, que tenen per objectiu registrar tantes espècies com sigui possible en un lloc i durant un temps determinat. La majoria d’espècies de tectades són les plantes, amb més de la meitat del total, seguit pels invertebrats (aràcnids, insectes, etc) i desprès també ocells, mamífers i rèptils.

REUS INVERTIRÀ 400.000 EUROS EN LES INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE 6 ESCOLES

Les actuacions comportaran la inversió de 399.725,61 euros

L’Ajuntament de Reus continua amb la implementació del El Pla director de reposició i millores a les escoles de la ciutat, i ha aprovat el projecte executiu per a la renovació de les instal·lacions tèrmiques en sis escoles de la ciutat.

Les obres s’executaran per fases. La primera, preveu actuar a les escoles Rubió i Ors, Cèlia Artiga, Misericòrdia i Eduard Toda, amb un pressupost de 223.850,97 euros (IVA inclòs). L’altra, a les escoles General Prim i Marià Fortuny, amb un pressupost de 175.874,64 euros (IVA inclòs).

Pilar López, regidora d’ Educació i Ciutadania, afirma que “des del Govern de Reus duem a terme una escolta activa per tot allò que preocupa a la ciutadania, i l’estat dels centres educatius és una de les nostres prioritats. D’aquí que desenvolupem accions com un pla de xoc de pintura o aquest projecte d’instal·lacions tèrmiques a diverses escoles de la ciutat”.

L’excel·lència amb els polígons industrials

Així és el projecte Polígons 10

Sergio Lahoz Dorante

Sobre els diferents eixos com seguretat, mobilitat, infraestructures, sostenibilitat i innovació, l’Ajuntament de Reus engegava el projecte de “Polígons 10” el passat juliol. Els deu polígons tindran un millor asfaltat, una mobilitat més segura i sostenible i nous sistemes de treball entre empreses. En l’àmbit de la seguretat , la mobilitat i les infraestructures, primer de tot, la millora trams dels carrers de Recasens i Mercadé i d’Ignasi Iglèsias, sent aquesta

una de les primeres actuacions. Després, l’impuls de pàrquings dissuasius, col·locant el primer al polígon DYNA. La reordenació del trànsit, juntament amb la Guàrdia Urbana, també millorarà punts conflictius. Gràcies a això i una ampliació de les freqüències d’autobusos a les diferents zones industrials i l’arribada de la Ganxeta al polígon AgroReus, els polígons s’asseguren una primera fase de millores.

“UNA AMPLIACIÓ DE LES FREQÜÈNCIES D’AUTOBUSOS DE 8

A 14 EXPEDICIONS”

Dins de la innovació, les Taules Actives d’Innovació simplifiquen la comunicació entre l’Ajuntament i l’APIR (Associació d’empresaris i propietaris dels polígons industrials de Reus). També nous sistemes de treball entre empreses amb el lema “Compartir, innovar i impactar”, fent unes sessions de dinamització del treball, conformades per diferents grups. La sostenibilitat s’impulsa des de diferents accions. Un segell de qualitat per aquells que facin accions de cara a la millora del medi

ambient, l’Associació Comunitat Energètica del Polígon Agro-Reus per fomentar les instal·lacions fotovoltaiques i fer que estalviïn les empreses alhora de millorar la seva competitivitat i, per últim, el Pla Nacional de Retirada de Fibrociment (amiant). D’aquest últim punt, s’executarà una campanya per tal que qualsevol empresa privada s’adhereixi a possibles subvencions dins del Pla Nacional de Retirada de l’Amiant.

Els polígons necessiten una partida pressupostària “important”, perquè “són un aparador”

Tots aquests punts han estat definits com els més urgents gràcies al diàleg que manté el consistori amb APIR. Vicenç Ferré, en representació a l’entitat, exclama que els polígons necessiten una partida pressupostària “important”, perquè “són un aparador”. Ferré també anima que això sigui la primera pedra, alhora que encoratja a altres empreses a pertànyer a l’APIR.

També gestionem la venda de les seves peces! Info sense compromís i total discreció (reserveu visita): 629 36 36 38 | anticdecoreus@yahoo.es Av. President Companys 12, bx. - 43201 Reus

Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2024, música, actes tradicionals, col·lectius i entitats

El setembre tindrà actes festius i culturals durant gran part del mes que acabarà en alt gràcies a la Misericòrdia

Sergio Lahoz Dorante

Un programa de més de 150 actes i una estructura “que combina els actes més tradicionals amb les activitats que organitzen els collectius i entitats de la ciutat, i on tenen cabuda tots els públics” confeccionen les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2024.

Des de l’Ajuntament de Reus han organitzat una Misericòrdia 2024 plena de música: “Fruit de l’escolta

activa d’aquest Govern, la ciutadania ens ha fet arribar el seu desig de tenir música en directe durant les festes i així ho hem intentat”, deia l’alcaldessa a la presentació del programa.

Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia s’obren el dia 20 de setembre amb un homenatge públic a la societat civil reusenca gràcies al Lliurament dels Guardons de la Ciutat, al Saló de Plens. Però abans, Reus gaudeix de 20 dies

d’actes de tota mena.

ELS ACTES PREVIS

Més d’una vintena d’actes protagonitzen “la prèvia” de la Misericòrdia. Festivals de música, gegants, correfocs, cercaviles… Activitats que ocupen tot el mes sencer per a la ciutadania, fent, pràcticament cada dia, diferents plans.

L’alcaldessa assegurava música, per tant, el setembre comença amb música. Un espectacular es-

Més d’una vintena d’actes protagonitzen “la prèvia” de la Misericòrdia. Festivals de música, gegants, correfocs, cercaviles…

deveniment musical de tres dies al Parc de la Festa convertit per a l’ocasió. Grups com Shinova, La Casa Azul o Oques Grasses posen Reus al mapa el primer cap de setmana d’actes. Sobre aquest festival, l’alcaldessa remarcava que “la ciutat vol ser un referent en cultura i en tots els aspectes, també en música, buscant la vinculació amb la ciutadania i d’altres sectors com la restauració, el teixit comercial, l’àmbit turístic i cultural”.

Ja endinsats en els actes previs que recullen el programa de la Misericòrdia, el primer serà al vestíbul del centre de lectura acull la inauguració de l’exposició Reus 1900. Festa modernista, el dia 12 de setembre, que durarà fins al 5 d’octubre. Un primer cap de setmana el del 13 al 15 on el Xiquet i la Xiqueta aprofitaran per repartir el programa a la plaça Mercadal, on hi haurà la XXIII Trobada de Gegants, dues cercaviles i el Correfoc Infantil.

Un dia abans del tret de sortida de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia es poden gaudir d’actes com el primer Torneig de Bridge de Misericòrdia al Círcol o música a la plaça de les Peixateries Velles.

LA PROGRAMACIÓ DE MISERICÒRDIA AL COMPLET

L’inici de les festes queda marcat, com ben s’explicava abans, pels Guardons de la Ciutat on les Mencions Honorífiques Municipals d’enguany s’atorgaran a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Reus, a l’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Cognitius de Reus i el Baix Camp, a la Confraria de Jesús de l’Amargura i, a títol pòstum, a Carme Saldaña Marsal, Carles Busquets Boladeras i Lluïsa Vilaseca Borràs.. Per fer temps fins a les 20:00, hora que comença el lliurament, es pot jugar al Torneig de Bridge. Anar a la Festarda a càrrec del Ball de Dia -

El cartell és obra de Quim Pallarès, un reusenc establert al País Basc que treballa de forma autònoma com a director d’art i dissenyador gràfic

SOBRE EL CARTELL

El cartell és obra de Quim Pallarès. Reusenc establert al País Basc. Va estudiar disseny gràfic a l’escola superior Idep de Barcelona i ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents estudis i agències de comunicació. Actualment, treballa de forma autònoma com a director d’art i dissenyador gràfic en projectes editorials i d’identitat visual.

Apassionat de la il·lustració i la tipografia, és un dels fundadors de l’editorial Peu de Mosca. Aquesta ha publicat, entre d’altres, el llibre del compositor reusenc Joan Magrané ‘Antologia sentimental de la música catalana’ o la reedició del poemari ‘Da nuces pueris’ de Gabriel Ferrater.

bles on es gaudirà de música a la Palma o a la Cercavila del ball de Sant Miquel pel nucli antic.

El primer dia del cap de setmana, 21 de setembre, són protagonistes la Diada Castellera i el correfoc. Durant el dissabte es podrà fer esport al Círcol amb classes de ioga, per després moure’s en un àmbit més d’estiu com és Corre-Escates i vermut del Drac, fent una Cercavila amb el drac i un electro-vermut amb Aleix Ballester (qui estarà a la Palma el dia anterior també). Pels que l’electrònica no és la seva passió, també hi ha un vermut rumberu amb Peret Reyes, artistes convidats i els DJ Cris&Petes al carrer d’Aleus.

A la tarda, serà inevitable no anar a la plaça del Mercadal. A les 18:00 espera la Diada Castellera de Misericòrdia amb els Moixiganguers d’Igualada, que venen de fer una diada a la Festa Major d’Igualada increïble, els Castellers de Lleida que signen un any 2024 molt bo i els Xiquets de Reus, que sempre ho fan excel·lent en aquesta cita. A la nit, diferents colles de diables s’aproparan a la mateixa Mercadal per fer el correfoc.

El diumenge 22 és el dia de l’Aplec Baix Camp, que compleix 58 edicions. Esmorzar, tallers, espai de promoció de revistes en català, sardanes i concurs de colles a la tarda. Mentrestant, a la ciutat

hi haurà diversos vermuts, tallers i concerts, com poden ser la cantada d’havaneres o el concert del Cicle d’Orgue.

Ja entrada la setmana del 23 de setembre, el dilluns són protagonistes els nens i les nenes. Des de les 18:00 començarà el Toc de la Festa Major Petita, a càrrec dels Piones i Caravel·les de l’agrupament d’escoltes i guies Montsant Cim. Des de l’Ajuntament a la mateixa hora, s’iniciarà la cercavila del Seguici Petit de la ciutat, que es podrà veure

des de la plaça del Mercadal i, seguidament: carrer Major, plaça de Sant Pere, carrers de les Peixateries Velles, de l’Hospital i de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim i carrer de Monterols, i acabarà novament a la plaça del Mercadal, on es farà la passada de lluïment. Hi haurà un berenar popular a les 18:30h gràcies a Borges.

Les revetlles aniran a càrrec de l’Orquestra Venus a la plaça d’Anton Borrell i Svetlana i l’Orquestra Allioli a la plaça de la Llibertat

Dilluns on també es trobaran les Misericòrdies: serà la 30a edició de la Trobada a les 20:00 a l’Ajuntament.

I arriba el dia de la vigília i les revetlles. Hi haurà un primer Toc de Festa a les 12:00 a càrrec dels campaners de la ciutat i n’hi haurà un altre a les 18:30 que anunciarà la sortida dels gegants i altres elements festius en cercavila. Alhora hi haurà Seguici Festiu des de diferents punts de la ciutat. Les revetlles aniran a càrrec de l’Orquestra Venus a la plaça d’Anton Borrell i Svetlana i l’Orquestra Allioli a la plaça de la Llibertat -aquests últims faran la jove-.

El dia de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 25 de setembre, s’obrirà el santuari de Misericòrdia per venerar la imatge. Mentrestant, a primera hora, diferents matinades de grallers, de diables i bandes despertaran els reusencs i les reusenques. Davant del Santuari i a la plaça es concentren diversos actes, com l’acabada de la baixada del Seguici Festiu, el dinar de festa major, les ballades dels gegants, els nanos, les danses i el bestiari i l’actuació castellera amb els Xiquets de Reus. Per finalitzar el dia, la tradicional baixada del Ball de Diables de Reus al santuari i les enceses.

AMB M&C CONDOR

Disponible en totes les mides i formats

Els nostres serveis:

• Reparació de calçat

• Duplicat de tota mena de claus

• Esmolats

• Piles de rellotge

• Plaques de matrícula i etiquetes mediambientals

• Plaques de bústia

• Codificació de claus de cotxe i moto

• Corretges de rellotge

• Reparació de comandaments d’automoció

Distribuidor Oficial

REUS

EL RENATUREUS INCORPORARÀ 22 NOVES PARCEL·LES D’HORTS

URBANS A REUS

Els horts també tenen un alt valor ambiental per a la ciutat, ja que esdevenen nous espais verds públics amb l’horta com a protagonista

Reus ha adjudicat el contracte per a la redacció del projecte executiu d’urbanització i la direcció d’obra per adequar com a 22 noves parcel·les d’horts urbans el solar situat al número 44 del carrer d’Astorga, la riera de l’Escorial, la zona verda del carrer Pere Cavallé Llagostera. Els nous horts complementaran l’oferta actual de 25 parcel·les als barris de Sol i Vista i Immaculada, i a les 10 del barri Gaudí.

El contracte s’emmarca en el projecte de renaturalització i resiliència de la ciutat RENATUReus, finançat amb ajuts europeus Next Generation. En concret, forma part dels treballs previstos per a la renaturalització de la ciutat, tant pel que fa a la zona urbana com dels espais oberts en connexió amb l’entorn rural i natural.

El disseny dels horts haurà d’incloure la delimitació del solar, la preparació el terreny amb terres vegetals adequades per a la plantació, l’equipament per al rec i el processament de les restes vegetals, la preinstal·lació d’enllumenat i clavegueram.

LA GUÀRDIA URBANA FORMA ELS CENTRES EDUCATIUS DE REUS EN MOBILITAT SEGURA I CIVISME

Les activitats formatives s’adrecen als centres educatius de la ciutat, però, en els darrers anys s’han estès a altres poblacions i entitats

Enguany es tornaran a oferir als centres educatius per al curs 2024-2024 les activitats de formació que imparteix la Guàrdia Urbana en matèria de mobilitat segura i de civisme. Un total de 4.530 alumnes d’infantil, primària i secundària van participar el curs passat dels diferents programes educatius del cos municipal de seguretat que fomenten hàbits correctes en el seu comportament com a vianants, conductors de bicicletes o patinets, així com a usuaris de vehicles privats o del transport públic. Igualment, es treballen aspectes relacionats amb el civisme i la convivència.

Les activitats formatives s’adrecen als centres educatius de la ciutat, però, en els darrers anys i gràcies a les accions de col·laboració de la Guàrdia Urbana, s’han estès a altres poblacions i entitats. Així, també es rep la visita d’alumnes de municipis com Castellvell del Camp, Riudoms, i la Selva del Camp, així com peticions fetes des de Cunit, Calafell o el Vendrell.

REUS OBRE LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS ESPORT I CIUTAT 2024

Els premis reconeixen anualment esportistes i entitats vinculats a la ciutat que hagin destacat durant la temporada

La regidoria de Salut i Esports ha obert la convocatòria perquè es puguin presentar candidatures als Premis Esport i Ciutat 2024. Els premis reconeixen anualment esportistes i entitats vinculats a la ciutat que hagin destacat durant la temporada. El lliurament dels guardons corresponents a vuit categories diferents està previst realitzar lo a la gala dels Premis Esport i Ciutat, al darrer quadrimestre de l’any.

Les entitats esportives de Reus, les fede -

racions territorials, catalanes o estatals o qualsevol altre estament social i esportiu podran proposar la candidatura o candidatures per a qualsevol de les modalitats dels premis.

Les bases dels premis estableixen que el termini per presentar candidatures és des del 22 d’agost al 8 d’octubre, amb els currículums i/o mèrits esportius assolits entre el 31 d’agost de 2023 i el 30 d’agost de 2024.

Podràs ser mare?

Dexeus Dona Reus ofereix l’estudi de la fertilitat en les revisions ginecològiques de control de les dones joves en edat fèrtil per poder preveure, diagnosticar i tractar qualsevol irregularitat

Redacció

La majoria de les dones donen per fet que són fèrtils des del moment en què tenen la regla. Però tenir la regla no és una garantia de fertilitat. Per saber si tot funciona correctament cal fer un estudi específic o almenys una valoració de la reserva ovàrica, que es recomana abans dels 30 anys. En general, no és una prova que es demani de manera habitual, perquè cap dona es planteja ferse un estudi, a no ser que tingui antecedents d’avortaments o alguna patologia que pugui comprometre la seva fertilitat. La majoria només opten per consultar a un especialista quan ja porten un temps intentant quedar-se embarassades sense aconseguir-ho. Però els experts aconsellen que a més de fer les revisions ginecolò -

giques de control anual, es demani una valoració, per poder fer un diagnòstic i tractar qualsevol problema -si n’hi ha- amb un marge més ampli de temps, que permeti a la dona prendre decisions sobre la maternitat i valorar quines són les opcions disponibles i més adients en cada cas.

Fer una valoració de la fertilitat no comporta iniciar cap tractament de reproducció. L’objectiu és disposar d’informació per poder prendre decisions de futur

De fet, valorar la reserva ovàrica d’una dona -que permet conèixer el seu potencial reproductiu-, és molt fàcil. N’hi ha prou amb fer una ecografia ginecològica en

un moment determinat del cicle menstrual. L’objectiu d’aquesta prova és observar quants fol·licles estan en procés de creixement en cada ovari. Dins dels fol·licles es desenvoluparan els ovòcits o òvuls (normalment hi ha un en cada fol·licle) que allibera l’ovari cada mes per tal que madurin i puguin ser fecundats.

La reserva ovàrica pot variar d’unes dones a unes altres, però per a totes és finita i està completa des del naixement. És a dir, naixem amb tots els òvuls que potencialment podrem utilitzar al llarg de la nostra vida. En el moment de néixer tenim entre 1 i 2 milions de fol·licles. En la pubertat, uns 400.000. Cada mes, durant el cicle menstrual, anem alliberant i perdent una quantitat variable, però limitada, fins a arribar a la menopausa. El descens

Organitza:

Col·labora:

més significatiu comença a partir dels 35 anys, a partir d’aquí el ritme de pèrdua s’accelera d’any en any. Per això és recomanable tenir fills abans d’aquesta edat, amb la finalitat de tenir més probabilitats d’aconseguir un embaràs. Per tant, és important conèixer quina és la reserva ovàrica d’una dona quan és jove, entre els 25 i el 30 anys, encara que no es plantegi ser mare.

L’estudi de la reserva ovàrica es completa amb un estudi de l’hormona antimülleriana (AMH). Només cal fer una anàlisi de sang. L’AMH és una proteïna que es produeix en l’ovari i permet valorar la quantitat d’òvuls que té cada dona en un moment determinat.

A més, també és important realitzar una exploració ginecològi-

És important comptar amb el suport d’un equip expert que pugui fer un seguiment de control de la salut ginecològica de la dona quan encara és jove

ca per detectar qualsevol possible irregularitat o problema estructural, com pot ser alguna malformació o disfunció en l’úter o del sistema reproductor.

D’altra banda existeixen patologies que poden comprometre la fertilitat i que no sempre provoquen símptomes, com l’endometriosi o la síndrome de l’ovari poliquístic (SOP), entre d’altres. “Però si les dones es fan revisions ginecològiques de manera regular, moltes d’aquestes malalties es poden diagnosticar i tractar”, explica el Dr. Josep Gonzalo, director del centre Dexeus Dona a Reus.

Per aquest motiu és important comptar amb el suport d’un equip expert que pugui fer un seguiment de control de la salut ginecològica de la dona quan encara és jove. “Cal puntualitzar que fer una consulta d’aquest tipus no implica iniciar un tractament de reproducció as-

sistida”, explica el Dr. Gonzalo. “L’objectiu és disposar d’informació d’interès per identificar problemes i perquè les dones puguin planificar la seva maternitat i rebre assessorament”, puntualitza. I si la dona té parella masculina es recomana fer un estudi de fertilitat conjunt, per conèixer si pot haver-hi algun factor que pugui afectar a la capacitat reproductiva.

L’avantatge diferencial de Dexeus Dona enfront d’altres centres és que a més d’oferir un Servei de Medicina de la Reproducció, té ginecòlegs especialitzats, obstetres i un ampli equip de Diagnòstic per la Imatge, i Serveis de suport, com una Unitat de Nutrició i una altra de Psicologia. A banda, gran part de l’equip de Reus som professionals que hem nascut d’aquí, i coneixem molt bé les necessitats de les nostres pacients”, afegeix el Dr. Gonzalo.

A partir del primer trimestre del 2025 Dexeus Dona també estarà present al nou Hospital Viamed de Tarragona, un fet que comportarà un conjunt de millores per a les pacients, ja que implicarà la prestació de nous serveis i agilitzarà la realització de proves i tractaments. A més, el centre estarà equipat amb tecnologies d’última generació i comptarà amb un laboratori propi de Reproducció Assistida.

Aprender a montar a caballo es muy fácil en nuestro centro. El mundo del caballo ofrece una oportunidad única, donde el binomio jinete-caballo forma un equipo desde el inicio de su relación.

En nuestro centro, puedes compartir estos sueños durante todo el año con diferentes actividades.

Nos adentramos en el mundo de la equitación desde los 4 años.

Ofrecemos:

• Clases grupales e individuales.

• Equitación básica para todas las edades.

• Doma clásica. Salto de obstáculos.

• Concursos sociales.

• Competición territorial.

• Rutas a caballo.

• Colonias durante las vacaciones.

Servicios:

• Restaurante en el mismo centro

• Pupilaje de caballos

Special Olympics Meeting Reus 2024

Un dels esdeveniments més importants per esportistes amb discapacitat intel·lectual

Sergio Lahoz Dorante

Després de rebre els Jocs Nacionals Reus 2016 i els Jocs Special Olympics de 1996, la ciutat torna a ser la referència d’aquesta mena de trobades esportives. Quatre dies de Meeting on més de 450 esportistes de 17 comunitats autònomes, dues ciutats autònomes i set països europeus competiran en cinc esports i faran exhibicions en

tres més, fent vuit modalitats diferents durant les jornades. Els esports que disputaran en format competitiu els esportistes són el bàsquet, el pàdel, la natació, el futbol i la petanca. Mentrestant, en format exhibició es practicarà floorball, proves motrius i Young Athletes. Tot això es disputarà a diferents instal·lacions de Reus, com són el Pavelló Olímpic Municipal, el poli lleuger Joan Rebull, el camp de

Futbol La Pastoreta, el Club de Tennis Reus Monterols i Reus Deportiu. L’esdeveniment comptarà amb la participació de tots els clubs d’esport adaptat de la província, amb un paper especial dels clubs reusencs Alba i Bellissens. Tot plegat té l’objectiu de mostrar al món l’esport desenvolupat per persones amb capacitats especials i treballar la importància i els beneficis de l’esport per les

persones amb discapacitat intellectual. Es poden observar, gràcies a aquestes jornades, els valors de l’esforç, la superació, la solidaritat i l’emoció.

No hi ha només esport al Meeting Special Olympics Reus. Acompanyant tot el vessant esportiu, al voltant del meeting, hi haurà una programació especial que animarà (encara més) a la ciutadania a participar. Oci, cultura, programa per famílies i la Torch Run

L’inici del Meeting ho marca una cerimònia d’inauguració que marca el protocol d’Special Olympics amb una desfilada amb les banderes oficials, el jurament dels esportistes, l’entrada de la torxa i l’encesa del peveter. També hi haurà una cerimònia de clausura amb un ambient festiu on reuneixen a esportistes, voluntaris i col·laboradors.

QUÈ ÉS SPECIAL OLYMPICS?

Es va fundar l’any 1968 de la mà d’Eunice Kennedy Shriver i avui dia, és un moviment internacional present a 170 països i que compta amb 3,7 milions d’esportistes amb discapacitat intel·lectual.

Tot plegat té l’objectiu de mostrar al món l’esport desenvolupat per persones amb capacitats especials i treballar la importància i els beneficis de l’esport per les persones amb discapacitat intel·lectual

A Espanya va arribar l’any 1991. En 2006 es va constituir la fundació amb el reconeixement del Consell Superior d’Esports per posteriorment, l’any 2011, ser anomenats membres del Comitè Paralímpic Espanyol. A Catalunya, l’entitat “Special Olympics Catalunya” va ser constituïda el 9 de febrer de 2005.

L’abast espanyol arriba a 16.000 esportistes que participen en 16 modalitats esportives diferents i 4.500 persones entre voluntaris i entrenadors.

Té l’objectiu d’oferir entrenament esportiu i competició atlè -

tica durant tot l’any a persones amb discapacitat intel·lectual, per tal de desenvolupar aptituds físiques i mentals. Des de l’organització, consideren que l’entrenament és fonamental perquè es beneficiïn tant de forma mental, com física i social.

Els últims Jocs Special Olympics es van disputar a Granollers, l’any 2023. Van participar 1.500 esportistes d’11 comunitats autònomes i 10 països. Els visitants van poder gaudir de tallers de diferents esports i exhibicions de tota mena durant tot el que duraven els Jocs.

Cambra de Comerç de Reus

Al servei de l’empresa i del territori

Serveis:

Emprenedoria i creació d’empreses

Comerç exterior i internacionalització

Formació i ocupabilitat

Innovació, digitalització i competitivitat

Arbitratge i mediació

Assessorament. Funció consultiva territori

Lloguer de sales

Encara no tens el certificat digital?

Demana el teu certificat digital a la Cambra de Comerç de Reus i podràs realitzar la majoria de tràmits en línia amb l’Administració.

Més informació:

Campus

Empresarial Virtual de la Cambra de Comerç de Reus

Formació dirigida a empreses i professionals.

• Forma’t on i quan vulguis.

• Formació subvencionada i bonificable.

Consulta els cursos que t’oferim.

Torna el Festival del Vi i la Gastronomia

“Cambrils,

Entrada al País del Vi”

L’esdeveniment enogastronòmic de referència a la Costa Daurada

Redacció

Del 10 al 13 d’octubre, el Parc del Pescador de Cambrils acollirà la catorzena edició de la mostra de vi i gastronomia “Cambrils, Entrada al País del Vi”. Aquest esdeveniment, ja consolidat com una de les cites imprescindibles a la Costa Daurada, té com a objectiu promocionar els vins de la província i la rica gastronomia local.

UN PUNT DE TROBADA DEL VI I LA GASTRONOMIA CAMBRILENCA

La participació en aquesta edició promet ser destacada, amb la presència de cellers d’arreu de la província i de totes les Denomi-

nacions d’Origen tarragonines, que oferiran una àmplia varietat de vins per degustar. A més, diversos restaurants i productors de Cambrils s’encarregaran de maridar aquests vins amb propostes gastronòmiques d’alta qualitat, elaborades amb productes locals.

El Festival se situarà al Parc del Pescador, aprofitant al màxim l’espai per garantir un ambient distès i acollidor per a tots els assistents

Com en edicions anteriors, el Festival se situarà al Parc del Pescador, aprofitant al màxim l’espai

per garantir un ambient distès i acollidor per a tots els assistents. Aquest entorn emblemàtic es convertirà en l’escenari perfecte per a degustar vins i gastronomia, gaudir de música en viu i descobrir l’artesania local.

UNA CITA OBLIGADA PER ALS AMANTS DE LA CULTURA ENOGASTRONÒMICA

El Festival del Vi i la Gastronomia, organitzat pel Patronat Municipal de Turisme de Cambrils, és molt més que una fira. És una reivindicació dels productes del territori, amb especial atenció als vins de les DO tarragonines, que es mariden a la perfecció amb l’oferta gastronòmica cambrilenca. L’es-

deveniment, que creix cada any en nombre d’expositors i visitants, s’ha convertit en un imprescindible clau al calendari local i una cita ineludible per als visitants. Enguany, s’han programat tastos guiats, presentacions de productes i maridatges, oferint als assistents l’oportunitat de conèixer de prop els detalls dels vins i plats que s’hi presentaran. A més, el Festival comptarà amb l’acompanyament musical de més de deu artistes i agrupacions, que actuaran diàriament en tres espais diferenciats: un escenari acústic per a actuacions més íntimes, l’escenari central de la pèrgola i l’auditori principal per a espectacles de major format. El diumenge a la tarda, els Xiquets de Cambrils oferiran una emocionant exhibició de castells.

MERCAT ARTESANAL I ART EN VIU

Un altre dels atractius del festival serà el Mercat Artesanal, on els artesans locals exposaran i vendran els seus productes. A més, “El Passeig de l’Art” comptarà amb la presència d’artistes de l’Associació Art Total, que exhibiran les seves obres. Cada dia, un artista pintarà i decorarà una bota de vi, que se subhastarà entre els assistents amb finalitats benèfiques.

EXPANSIÓ CULTURAL I ACTIVITATS NÀUTIQUES

El Festival s’expandeix més enllà del Parc del Pescador. A la Sala Àgora i l’Espai El Pati s’hi oferiran exposicions sobre vi i gastronomia els dies 12 i 13 d’octubre, d’11h a 13h. D’altra banda, com és tradició, el món nàutic també tindrà el seu protagonisme gràcies a la col·laboració de l’associació Nautic Parc, que organitzarà sortides amb catamarà per gaudir d’un tast de vi i ostres del Delta de l’Ebre en alta mar. Les reserves es poden fer a través de la seva web: www.nauticparc.com.

El festival s’inaugurarà el dijous

10 d’octubre a les 18h i es podrà visitar fins a les 23h. El divendres 11, dissabte 12 i diumenge 13, els horaris seran d’11h a 15h i de 18h a 23h, oferint un ampli ventall de possibilitats per gaudir de l’esdeveniment. L’entrada al festival és gratuïta. Tota la programació i horaris es podran consultar aquí.

Una gran oportunitat on es pot descobrir i gaudir del millor de la gastronomia i dels vins del territori en un entorn inigualable.

Comerç, història i dies temàtics: Arriba la segona edició de “Reus 1900. Festa Modernista”

L’èxit de la primera edició i veure el llegat de l’època més gloriosa de Reus invita a passar per la ciutat durant la festa

Amb més eixos principals i una proposta una mica diferent, la segona edició de la Festa Modernista de Reus ja és una realitat. Se celebra del 27 al 29 de setembre amb el comerç com a element central. I, a un nou element central, s’afegeixen nous escenaris. Hi ha una proposta més ambiciosa de cara a aquesta segona edició, on tot va més enllà de la plaça del Mercadal que continuarà com un punt principal. En aquesta edició s’incorporen la plaça Prim, la plaça del Dr. Sabater i els carrers Monterols, Llo -

vera i annexos.

Recreació històrica per part de grups de la ciutat, exposicions, espectacles, rutes de carrers i visites al patrimoni úniques, perquè hi haurà espais que només es poden visitar durant els tres dies de la Festa Modernista. Sense oblidar activitats familiars que tindran lloc, principalment, a la plaça del Prim.

En l’anterior edició, la Festa Modernista va rebre més de 10.000 visitants

Un dels objectius principals de “Reus 1900. Festa Modernista” és posar en valor la millor època de la ciutat, reforçant la marca de ciutat modernista i col·locant-se com una referència a Europa. De fet, per reforçar vincles amb altres ciutats modernistes, s’ha convidat a Terrassa. La capital del Vallès Oriental té un extens patrimoni modernista i una Fira de referència, que va fer aquest 2024 la 21a edició.

La festa anirà acompanyada d’un protocol del vestuari de l’èpo -

ca que tenen tots els ciutadans al web de Reus 1900. És una oportunitat especial de contribuir al 100% dins d’aquesta Festa Modernista. La guia, que es troba a la pàgina web de Reus 1900, inclou tota la informació relacionada amb la indumentària modernista, està dividida per classes socials i oficis per tal de situar-se entre els anys 1888 i 1917 i no perdre el rigor històric. S’hi descriu el detall de les peces de roba, així com les sabates i els complements a dur en funció de l’estatus social.

La regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, explicava que “el modernisme és una de les fortaleses de la ciutat” i que, en conseqüència, es decideix “apostar encara més i abocar més recursos”. Una decisió no presa perquè sí, ja que en l’anterior edició, la Festa Modernista va rebre més de 10.000 visitants. L’alcaldessa, Sandra Guaita, va expressar que des de l’Ajuntament de Reus i la Casa Navàs es pensen estratègies de creixement d’una festa que sembla que ha vingut per quedar-se.

Sergio Lahoz Dorante

Reus, capital europea i nacional del bonsai

Aquest any hi haurà la 30a edició de l’Exposició de Bonsai Ciutat de Reus i el Congrés Europeu del Bonsai

L’art de cultivar bonsais no queda tan lluny. L’Associació de Bonsais del Baix Camp, des de fa 30 anys, fa l’exposició més llarga de Catalunya a la ciutat de Reus i aquest any celebren la fita d’exposar per trigèsim cop.

Per aquells que no coneixen aquesta tècnica, és una bona ocasió per apropar-se i gaudir d’una exposició que any rere any se supera en visitants. Aprofitant l’excusa de l’aniversari, Josep Mª Martínez ens explica sobre l’art de cultivar, mentre que el president

de l’associació, Vicenç Campos, explica el rere fons de portar una associació de més de 160 socis.

EL BONSAI DES DE 0

Tots aquells curiosos del bonsai han de saber que, per l’exposició que faran aquest any, podrien utilitzar els bonsais que van exposar en la primera edició als anys 90. És a dir, són una sèrie de tècniques que fan que “el bonsai el comenci l’avi, el cuidi el pare i el gaudeixi el fill”. Qualsevol arbre pot ser bonsai si l’apliques la tècnica. Has de cultivar un arbre com si fos un arbre de la natura, donant-li exactament el

Sergio Lahoz Dorante

que necessita.

Per començar, el bonsai es pot formar a través de diferents tècniques. Directament, des d’una llavor on comences a tractar-ho des del principi és una d’elles. En aquesta es triga molt més a aconseguir els resultats, però remarquen que és una de les més gratificants per què és la qual et permet formar un bonsai des del principi. Aquesta tècnica es diu “misho”.

Després, hi ha altres tècniques com la “sashiki”, la qual permet fer un bonsai a través d’una branca d’un arbre. Una de les més difícils, és la tècnica on recuperes un arbre de la natura que s’hagi quedat petit o que no tingui els nutrients suficients per créixer correctament i aplicar-li la tècnica bonsai, una tècnica coneguda com a “Yamadori”.

I la pregunta que es fa tothom és, com escollir una llavor? Doncs bé, el recomanable sempre és escollir arbres autòctons, per tal de garantir al principi el seu creixement i, també, el seu manteniment al llarg del temps.

Josep Mª remarca que l’error principal que cometen els principiants és voler córrer. Els bonsais necessiten el temps de la natura.

XXX EXPOSICIÓ DE BONSAI

CIUTAT DE REUS

La 30a Exposició de Bonsai Ciutat de Reus és l’exposició més llarga de tot Catalunya. Aquesta mena d’esdeveniments acostumen a durar un cap de setmana, però en aquest cas l’exposició va des del 14 de setembre fins al 24. Deu dies en què hi haurà tallers pels adults i pels nens i nenes.

Els visitants acostumen a quedar al·lucinats amb la bellesa dels arbres i, tots aquells que pregunten, també per l’edat d’aquests.

Aquesta 30a edició començarà el 14 de setembre, on hi haurà una demostració a càrrec del professor Josep Mª Martínez i on es farà la inauguració oficial per part de les autoritats municipals. El dissabte 15 hi haurà els primers tallers lliures adreçats als aficionats i una demostració d’Ikebana (l’art de realitzar composicions de flors).

En la primera edició es van poder gaudir de bonsais de l’expresident Felipe González

Des del dilluns 16 fins al divendres 20, els socis podran gaudir de tallers totes les tardes de 18 a 21 h. L’últim dissabte, hi haurà un taller infantil amb inscripció prèvia i el taller “Formació i modelatge

d’un bonsai” a càrrec del professor Francesc Giner. El diumenge, el dia de la cloenda, hi haurà un acte de lliurament de recordatoris als expositors i una demostració a càrrec del professor Josep Mª Miquel.

Com a curiositats de la primera edició, a banda de què els bonsais segueixen vius, es van poder gaudir de bonsais de la col·lecció que tenia l’expresident del govern espanyol Felipe González, qui va arribar a tenir la col·lecció més important d’Espanya. Una edició que, segons ens comenta l’associació, podia haver estat feta al vestíbul de l’Ajuntament, però que l’espai de la Casa Rull -on es fa actualment- era més idoni per fer-ho.

REUS, CAPITAL EUROPEA DE BONSAIS

Després d’aquests 10 dies, Reus també es prepara per acollir el Congrés Europeu del Bonsai. Serà el cap de setmana del 23 i 24 de novembre i els assistents gaudiran d’una enorme exposició i de diferents ponències.

Hi haurà premis per a diferents categories i espècies. Tothom pot inscriure els seus arbres en el Congrés Europeu fins al 10 d’octubre. No només això, també hi haurà un concurs de nous talents on poder demostrar les aptituds.

TARRAGONA I VALLS uneixen forces per promocionar el XXIX Concurs de Castells i el Museu Casteller de Catalunya

Tarragona i Valls, dues ciutats emblemàtiques del món casteller, han fet un pas endavant en la seva col·laboració amb la signatura d’un conveni històric.

Roser Pros Roca

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, han rubricat un acord que busca impulsar el XXIX Concurs de Castells i promoure Món Casteller - Museu Casteller de Catalunya (MCC). Aquest acord està pensat per refermar la importància d’aquestes dues ciutats en el panorama casteller i per reforçar la vitalitat castellera tant a nivell local com internacional.

UNA COL·LABORACIÓ AMB

IMPACTE CULTURAL

L’acord entre Tarragona i Valls és un gest de col·laboració institucional, i té una gran rellevància per la projecció del món casteller. La creació d’un córner dedicat a la història i l’actualitat del Concurs de Castells dins del MCC a Valls és una iniciativa que oferirà als visitants una experiència enriquidora, alhora que ajudarà a comprendre la importància del Concurs de Castells, l’esdeveniment que con-

grega les millors colles castelleres del país, cada dos anys, a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona.

L’espai expositiu dins del museu serà un punt de connexió entre la tradició i la modernitat, donat que el món casteller és una expressió cultural viva que evoluciona adaptant-se als temps actuals i assumint nous reptes amb construccions cada cop més complicades. El córner també mostrarà les innovacions i els moments més destacats de les edicions recents

De tothom és conegut que Valls, Tarragona i el Vendrell són el bressol dels Castells, però en el cas de Valls, el títol reflecteix la profunda connexió de la ciutat amb aquesta tradició

del Concurs, destacant el seu paper com a epicentre bianual de la tradició castellera.

LA CAPITALITAT CASTELLERA DE VALLS

De tothom és conegut que Valls, Tarragona i el Vendrell són el bressol dels Castells, però en el cas de Valls, el títol reflecteix la profunda connexió de la ciutat amb aquesta tradició, i les profundes arrels castelleres que es remunten al segle XVIII, moment en el qual es va documentar per primera vegada la pràctica de construir torres humanes.

En el Museu Casteller de Catalunya es preserva aquesta historia, oferint als visitants una experiència

immersiva que combina exposicions tradicionals amb tecnologies interactives, com la realitat augmentada i la realitat virtual, que permeten viure de primera mà l’emoció de formar part d’un castell.

Amb aquest conveni entre els ajuntaments de Valls i Tarragona es busca que el Museu Casteller de Catalunya ubicat a Valls tingui una presència destacada durant el Concurs de Castells de Tarragona. La integració d’un espai propi a la Fan Zone de la TAP durant el Concurs permetrà als assistents viure l’experiència castellera de manera immersiva, gràcies a les ulleres de realitat virtual Enxaneta 360º. Aquesta tecnologia permetrà als espectadors experimentar com es veu un castell des de dins, una perspectiva que només els membres de les colles tenen habitualment.

TARRAGONA, ESCENARI DEL GRAN ESPECTACLE CASTELLER

El Concurs de Castells de Tarragona és l’esdeveniment casteller per excel·lència, perquè reuneix les millors colles del país en un espectacle únic on es posen a prova les seves habilitats, tècnica i capacitat

per assolir les construccions més complexes i espectaculars. La Tarraco Arena Plaça es converteix en l’epicentre del món casteller durant dos dies intensos, enguany el 5 i 6 d’octubre, on milers de persones es congreguen per viure en directe l’emoció i la tensió que es respira en cada ronda.

Des de la restauració del Concurs de Castells l’any 1932, Tarragona ha estat un punt de trobada per a les colles castelleres. I de fet, aquest concurs va néixer amb la intenció de revitalitzar una tradició que havia patit alts i baixos al llarg dels anys, essent l’aparador de la projecció nacional i internacional d’un fenomen cultural, el dels Castells, que ha crescut de forma exponencial.

EXPECTATIVES PER A L’EDICIÓ DEL 2024

L’edició d’aquest any del Concurs de Castells promet ser una de les més emocionants de la història recent, i es preveu que els castells de gamma extra tornin a ser els protagonistes de la competició.

Les colles més destacades, com la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca i la Colla Jove

Foto David Oliete, Concurs de Castells

Xiquets de Tarragona, entre d’altres, ja estan escalfant motors per aquesta gran cita, prometent oferir moments de gran tensió i emoció. El conveni entre Tarragona i Valls contempla diverses accions de promoció conjunta que tenen com a objectiu posar en valor la tradició castellera i ampliar el seu abast a un públic més divers. Les ofertes 2x1 per accedir al MCC, incloses a les entrades del Concurs de Castells, són una mostra de la voluntat de les dues ciutats de fomentar l’intercanvi cultural i l’interès pel món casteller.

Una de les activitats més destacades serà la instal·lació d’un inflable rocòdrom casteller de vuit metres d’alçada, que s’ha convertit en una de les principals atraccions per als més petits durant els esdeveniments castellers. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Valls, vol apropar la tradició castellera als infants d’una manera lúdica i divertida. A banda, el conveni preveu l’organització d’exposicions temporals, conferències i xerrades al MCC sobre el Concurs de Castells, que comptaran amb la participació d’experts del món casteller. Aquestes activitats seran una oportunitat única per aprofundir en els aspectes tècnics, històrics i culturals dels castells, tot reflexionant sobre el futur d’aquesta tradició.

Un altre dels punts destacats de l’acord és la campanya de promo-

ció conjunta que es farà a través de diferents espais publicitaris, mitjans de comunicació i xarxes socials, que inclourà concursos amb premis com entrades al MCC i experiències immersives amb les ulleres de realitat augmentada Enxaneta 360º.

A través de les xarxes socials, es difondran continguts que posaran en valor la riquesa d’aquesta tradició, amb vídeos, entrevistes a castellers i imatges inèdites dels assajos i preparatius del concurs. La promoció en línia és clau en un moment en què les noves generacions consumeixen continguts principalment a través d’Internet. Tarragona i Valls han apostat per una estratègia de comunicació que combina la tradició amb la modernitat,

Aquesta tradició ha traspassat les fronteres de Catalunya per esdevenir un símbol de la capacitat humana per aconseguir grans fites a través del treball en equip

utilitzant les eines digitals per fer arribar el món casteller a una audiència global, inclosa la difusió de materials en diverses llengües per atraure l’atenció d’un públic internacional, que cada cop mostra més interès per les tradicions culturals úniques com els castells.

EL MÓN CASTELLER COM A PATRIMONI CULTURAL

Els castells són una expressió de la cultura catalana que reflecteix els valors fonamentals de la socieetat: la solidaritat, la col·laboració, el respecte i la perseverança. Cada castell és una metàfora de la vida, on cada persona té un rol indispensable, des del baix que proporciona la força i l’estabilitat fins a l’enxaneta que corona l’estructura amb valentia i determinació.

Aquesta tradició, reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2010, ha traspassat les fronteres de Catalunya per convertir-se en un símbol de la capacitat humana per aconseguir grans fites a través del treball en equip. El fet que ciutats com Tarragona i Valls treballin conjuntament per promoure els castells és una mostra de la unitat que aquesta tradició fomenta, i la seva capacitat per unir persones de diverses generacions, orígens i condicions socials.

Amb la col laboració de:

LA COLLA VELLA RECUPERA L’ANADA A VILAFRANCA DEL PENEDÈS EN CARRO

El cap de colla dels rosats destaca la importància de fer activitats que “sumen” per enfortir la convivència

Els castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls han recuperat la tradició d’anar amb carro fins a Vilafranca del Penedès després de més de 30 anys. Des de primera hora de dilluns 26 d’agost, tant els petits com els grans de l’agrupació es van calçar les espardenyes per emprendre la primera jornada del viatge. El cap de colla dels rosats, Manel Urbano, expressa que iniciatives com aquestes “sumen” i serveixen per enfortir la convivència entre els castellers. “La colla està en un bon moment tant socialment com castellerament, és interessant que els castellers vinguin no només a fer castells”, assegura.

En arribar a Vilafranca del Penedès, la comitiva dels rosats van replicar una fotografia històrica del 3de7 net dels Xiquets de Valls amb el Drac i els Gegants de la localitat penedesenca. A més, tant en aquesta imatge com als castells que es van fer a la plaça Jaume I, els castellers duien roba ambientada en la que portaven els seus avantpassats.

LA FIRAGOST 2024 RECUPERA L’ESSÈNCIA AGROALIMENTÀRIA DE LA FIRA EXPOSICIÓ DEL CAMP CATALÀ

La Diada de Firagost posava punt final a la Firagost de Valls, amb una actuació castellera de màxims

La Firagost 2024 ha recuperat enguany l’essència i els orígens de la Fira exposició del Camp i per al camp, amb una major presència de parades de fruites i verdures dels agricultors de la comarca, al carrer de la Cort. Pel que fa als expositors, durant els dos dies de Fira, han ofert degustacions i productes de proximitat que els visitants han pogut tastar i comprar.

La Firagost ha estrenat enguany el primer Mercat de vins i caves de l’Alt Camp al Pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs. La dotzena de cellers participants en fan una valoració més que positiva després de vendre hi unes 500 ampolles. El mercat ha permès als visitants poder conèixer cara a cara el viticultor i degustar i comprar els vins directament. Durant els dos dies de Fira es van poder tastar fins a 80 vins de la comarca.

Pel que fa a la Firagost Agroinnova enguany s’ha donat continuïtat amb les segones jornades de tecnologia agrària, bioeconomia i alimentació, amb un canvi d’ubicació, integrant se al circuit tradicional de la Firagost. Les jornades han estat impartides per professionals del sector i s’han dut a terme a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Valls, excepte la primera que es va fer a la Biblioteca Popular de Valls. En total s’han realitzat sis jornades amb diverses ponències i han estat molt ben valorades pels assistents.

ON SE SITUARÀ EL NOU PARC SANITARI DE VALLS?

Serà un espai de 47.000 m², on l’equipament n’ocuparà 30.000

El vistiplau del departament de Salut de la Generalitat ha pogut decidir finalment on se situarà el nou Parc Sanitari de Valls, equipament que acollirà el Pius Hospital de Valls, el Centre d’Assistència Primària i el Centre d’Atenció Intermèdia.

La zona del sud-est de la ciutat acollirà el futur Parc Sanitari, escollint una localització que permetrà fàcil accessibilitat per a la ciutadania. Es garanteixen connexions amb els municipis de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona. Per a la pràctica totalitat de la població, no se superen els 30 minuts. Un espai d’una superfície total de 47.000 m², dels quals 30.200 es reserven per als tres equipaments municipals.

S’establiran dues passarel·les per vianants per tal d’arribar a peu al Parc Sanitari i es proposa un nou vial d’enllaç, que connecta la carretera de Barcelona i l’entrada a Valls per l’antiga N 240. Amb aquest model, s’estableix també un entorn sostenible amb un espai de 10.000 m² amb camins verds.

BONES FESTES DE SANTA TECLA 2024!

Les colles de Valls engeguen la maquinària:

Arriben el Concurs de Castells i Santa Úrsula

La Joves espera portar a plaça els castells dels assaigs i la Vella vol tornar al màxim després de l’ensurt de Sant Fèlix

Sergio Lahoz Dorante

El suflé no para de pujar. Ja es nota que arriba el Concurs de Castells i, amb això, les colles comencen a preparar-se per encarar la

cita bianual. A Valls, saben molt bé com preparar-se els diumenges a la Tàrraco Arena Plaça.

La Colla Joves dels Xiquets de Valls, fins ara, fa un balanç molt bo de l’any. Han pogut treballar bé el

pilar de 8 durant aquests mesos i portar-lo a diverses places amb garanties; també han fet el mateix amb el 2de8 net. Tot i fer bones diades com la de la Bisbal o la Firagost, la Joves es demana més. Volen fer un pas més amb el 4d9 amb pilar o el 3d10. “Són castells que ens agradaria pujar. Crec que hem d’invertir temps i esforços en aquests castells, per què ens obriran un camí la resta dels anys”, ens comentava el cap de colla, Francesc Ramon.

“Evidentment, anirem a guanyar el concurs. Sabem que és molt complicat guanyar-ho i som conscients de la limitació de gent que tenim, igual que sabem que els favorits són els anteriors guanyadors”

Exclama que els anys de Concurs de Castells i Santa Úrsula són “superexigents”, però alaba els companys i les companyes de colla, perquè en aquests anys “la gent compleix més”. De fet, són uns 380400 a l’hora d’anar a plaça.

Francesc ens afirma que encaren el Concurs de Castells treballant el màxim possibles estructures ben valorades. I que “evidentment, anirem a guanyar el concurs. Sabem que és molt complicat guanyar-ho i som conscients de la limitació de gent que tenim, igual que sabem que els favorits són els anteriors guanyadors”, així i tot, volen anar a totes. Pel que fa al sistema de puntuació, creu que s’han d’establir unes normes que perdurin més en el temps i confia en el fet que es treballa per millorar els criteris.

La Joves han signat aquest 2024 diades on signaven el 2 de 8 sense folre, el 3 de 9 amb folre i el pilar de 8 amb folre i manilles.

I LA COLLA VELLA, COM S’HO PREPARA?

Els campions de l’edició del 2018 volen tornar a guanyar el Concurs i així ho demostren les diades realitzades fins ara.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls van fer una Diada de Firagost envejable amb un 2de9fm, un 5de9f un 4de9f i pilar i pilar de 7 amb folre, tot i que la Joves tingués el millor dia. A la Festa Major del Catllar, carregaven el 4 de 9 amb folre i el 4 de 9 net. A més, el 3 de 9 amb folre i pilar de 8 amb folre i manilles. Per Sant Joan també impressionaven a tots els assistents a la plaça del Blat els de

la camisa rosada. Obrien l’actuació amb un 5d9f, aconseguint-lo carregar, un 2d9fm que descarregaven amb orgull i un bon 3d9f, per acabar amb un pd7f.

Deixant a banda l’accident, la Colla Vella porta un ritme impressionant que ben segur tornarà a mostrar-se en les pròximes diades, especialment en el Concurs de Castells i Santa Úrsula

Tot i això, el seu any s’ha vist marcat per l’accident a Sant Fèlix. Una acotxadora queia quan apostaven per fer el 4 de 9 net en primera ronda. Per sort, tot ha quedat en un ensurt, donat que la castellera acabarà la recuperació a casa després d’estar a l’UCI i a planta i l’equip mèdic “no espera seqüeles a llarg termini”. La colla comunicava que “Amb aquesta bona notícia, la família de la Mia vol compartir la seva alegria i agrair de nou a tothom qui ha estat al seu costat”, en el moment d’anunciar que la castellera ja hi és a casa.

Deixant a banda l’accident, la Colla Vella porta un ritme impressionant que ben segur tornarà a mostrar-se en les pròximes diades, especialment en el Concurs de Castells i Santa Úrsula.

VALLS

VALLS BONIFICA LA REHABILITACIÓ DE 66 IMMOBLES AL CENTRE HISTÒRIC EN 6 ANYS

L’Ajuntament ha concedit subvencions per un import global de 350.000 euros i altres bonificacions fiscals

Els propietaris d’edificis al Centre Històric de Valls han efectuat en els últims 6 anys obres de rehabilitació i recuperació dels seus immobles amb una inversió global de 718.000 euros

En total, entre els anys 2018 i 2023 coincidint amb l’impuls i l’augment progressiu de la dotació econòmica de les subvencions municipals, s’han fet obres de millora a 66 immobles, actuacions privades realitzades pels propietaris dels edificis que han rebut 350.000 € en ajuts directes municipals. A aquesta xifra, però cal sumar hi a més els ajuts fiscals amb les bonificacions que s’apliquen, també des de fa 6 anys, i que estableixen la pràctica gratuïtat de l’impost de construccions i obres a l’àmbit del Centre Històric.

L’Ajuntament ha aprovat la nova convocatòria de subvencions a la que s’hi podran acollir totes les obres de rehabilitació finalitzades entre l’1 d’octubre de 2023 i el 30 de setembre de 2024. El consistori vallenc ha consolidat per aquesta convocatòria l’augment de la partida municipal de subvencions fins als 80.000 euros i els interessats poden presentar sol·licitud per acollir se als ajuts fins al pròxim 4 d’octubre.

LA VALLENCA ANDREA FUENTES, NOVA SELECCIONADORA ESPANYOLA DE NATACIÓ SINCRONITZADA

L’esportista compta amb diverses medalles com a nadadora i amb una històrica plata a París com a entrenadora

La vallenca Andrea Fuentes torna a la Reial Federació Espanyola de Natació després de sis anys als Estats Units. La tarragonina serà l’encarregada d’agafar el relleu de  Mayuko Fujiki al capdavant de l’equip de natació sincronitzada. Ella era un dels noms que sonaven més fort per substituir Fujiki i finalment la federació s’ha decantat per aquesta figura històrica en la natació sincronitzada espanyola.

De fet, Fuentes ve d’aconseguir uns resultats històrics com a entrenadora dels

Estats Units. Primer, va fer se amb el bitllet per uns jocs olímpics després de 16 anys sense la presència d’aquesta selecció. Un cop a París tampoc va decebre i va aconseguir que es pengessin la plata, trencant 32 anys de sequera. D’aquesta manera, Fuentes intentarà emular en la seva faceta d’entrenadora els seus èxits com a nadadora. Durant la seva dilatada trajectòria, va guanyar quatre medalles olímpiques  (tres plates i un bronze), 16 medalles mundials i 16 europees. Finalment, va retirar se el 2013.

LA CERÀMICA DE GEMMA MELERO ARRIBA A VALLS

L’exposició ‘Personatges i Menines’ es podrà visitar fins al final de setembre

L’Escola d’Art i Cultura de la Diputació inaugura dues exposicions d’objectes ceràmics de l’artista Gemma Molero. El proper dijous dia 5 de setembre a Tortosa, a la sala d’exposicions del centre a les 19 h, s’inaugura ‘Constel·lacions i satèl·lits’ i el divendres 6 a l’ Institut d’Estudis Vallencs de Valls ‘Personatges i Menines’ a les dues mostres que es podran visitar fins al 22 de setembre.

Amb aquesta doble exposicióes dona veu a l’univers creatiu de Gemma Molero, ceramista i professora dels centres d’educació artística de la Diputació des de 2009. Les infinites possibilitats del fang, el misteri de les fornades o la força que desprèn un objecte tan senzill com un gerro són alguns dels trets que més atrauen a l’artista quan modela el fang per convertir-lo en una for-

ma d’expressió plena de contingut.

A ‘Personatges i Menines’ el fang és el protagonista, moltes vegades combinat amb suports o complements com la pedra o el ferro. Els personatges són vasos cònics relacionats amb la figura humana, mentre les Menines són la particular reinterpretació de l’artista de les Menines de Velázquez.

TENIM LA PROPIETAT QUE NECESSITES. TRUCA’NS!

RUTA DEL CISTER. 234.900€.

Casa de poble 370m2. 2 magatzems tancats, amb finca d´ oliveres 3.000m2. Porxo amb barbacoa.

TARRAGONA, LA MÓRA. 469.000€.

Mag. XALET individual. Sala-menjador 35m2. 4 hbs. Parcel.la 510m2. A 200m platja. Per viure-hi tot l´any!

VILA-RODONA. Masia 475.000€. Fantàstica MASIA autosuficient 350m2 + Magatzem + Piscina + Finca 9,5 hectàrees.

ALT CAMP. Només 139.900€. Casa poble 400m2. Magatzem 3 cotxes. Celler-Bodega. Reformada.

La indústria química de Tarragona: un model de sostenibilitat en la gestió de l’aigua

La indústria química de Tarragona és un sector vital per a l’economia catalana. Ara bé, el seu impacte ambiental també és una preocupació constant

Roser Pros Roca

En els darrers anys, la indústria química del Camp de Tarragona ha fet un gir per enfocar-se en la sostenibilitat, especialment en la gestió i el consum d’aigua, un recurs que, a la llum de la recent sequera que encara no està resolta, es pot considerar un bé natural escàs. Tarragona és un exemple pioner en la distribució i el reciclatge d’aigua industrial, una pràctica que ha esdevingut essencial tant per la sostenibilitat del sector, com per la conservació dels recursos hídrics disponibles a la zona.

PIONERS EN LA REUTILITZACIÓ DE L’AIGUA

Des de l’any 2012, la indústria química de Tarragona ha estat reutilitzant aigües residuals urbanes per als seus processos productius. Aquesta pràctica pionera és possible gràcies a la gestió eficient de la xarxa d’aigua industrial per part d’AITASA, l’empresa encarregada d’optimitzar l’ús d’aigua dins del complex químic. Avui, un 18% del consum total d’aigua industrial a Tarragona prové d’aigües regenerades, que d’altra manera haurien estat abocades al mar sense donar-els-hi cap més

ús. Aquest volum d’aigua reutilitzada, que ascendeix a la més que considerable xifra de 6 hectòmetres cúbics cada any, és equivalent al consum anual d’una ciutat com Tarragona.

L’aigua regenerada prové de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) de Tarragona i Vila-seca, on es tracta per ser reutilitzada en els processos industrials. Aquesta pràctica redueix la demanda d’aigua de fonts convencionals, evitant que grans volums d’aigua contaminada acabin al mar. D’aquesta forma també es protegeixen els ecosistemes ma -

rins locals, imprescindibles per al desenvolupament de la biodiversitat en aquest tram de mediterrani que correspon a Tarragona.

La reutilització d’aigua en la indústria química de Tarragona és especialment i particularment valuosa pel fet que sovint l’escassetat d’aigua es deixa sentir. En un context de canvi climàtic cada cop més aguditzat i evident, amb llargs períodes de sequera més freqüents i prolongats, aquesta mesura esdevé una bona pràctica, ja que garanteix la continuïtat de les activitats industrials sense comprometre els recursos hídrics per a altres usos, com per exemple, l’agricultura, la ramaderia o el consum de boca.

El compromís de la indústria amb la sostenibilitat també es

reflecteix en les mesures preses per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua. Les empreses del complex químic de Tarragona estan adoptant, cada cop més, tecnologies avançades i processos innovadors per reduir el consum d’aigua, tot i garantint alhora, que la qualitat del producte final no es vegi afectada en cap dels seus estadis.

L’any 2023, AITASA va obtenir una ampliació de la concessió d’aigües regenerades, una decisió que d’aquí endavant, permetrà augmentar el volum d’aigua reutilitzada passant dels 6hm3 anuals fins als 9 hm3/any. Això suposaria que més del 25% del consum d’aigua industrial provindria d’aigües regenerades, una fita que reforça i evidencia el compromís del sector amb la sostenibilitat.

Des de l’any 2012, la indústria química de Tarragona ha estat reutilitzant aigües residuals urbanes per als seus processos productius

Aquesta ampliació també alliberarà més recursos hídrics convencionals per al desenvolupament del territori. A mesura que la demanda d’aigua augmenta en altres sectors que tenen un pes important en el desenvolupament econòmic de la zona, com l’agricultura o el turisme, la capacitat de la indústria per reutilitzar l’aigua esdevé un factor clau per garantir la disponibilitat de recursos hídrics per a aquests i altres usos.

EL NOU REPTE ÉS LA REGENERACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS INDUSTRIALS

La indústria química de Tarragona no es conforma amb els èxits aconseguits fins ara i està decidida a portar la seva aposta per la sostenibilitat un pas més enllà. El següent gran repte és la construcció d’una nova planta de regeneració, aquesta vegada per tractar les aigües residuals industrials de l’emissari conjunt. Aquesta iniciativa, que ja està en fase d’estudi pilot, permetria reaprofitar aquestes aigües i tornar-les a introduir en el cicle de l’aigua com a aigua industrial.

L’objectiu és que més del 40% del consum d’aigua de la química de Tarragona provingui d’aigua regenerada. Aquest nivell de reutilització seria un èxit tecnològic i un model de sostenibilitat que es podria replicar en altres polígons industrials arreu del món, ja que en aquest moment, altres polígons químics estan observant amb interès aquest model, per tal de reproduir-lo en les seves installacions.

La cooperació entre empreses del mateix sector és fonamental per afrontar els reptes ambientals globals, sobretot en un moment en el qual la sostenibilitat s’ha convertit en una prioritat per a tots els sectors econòmics.

COMPROMÍS CONTINU AMB LA MILLORA

A banda d’estar compromeses amb la reutilització de l’aigua, les empreses del complex químic de Tarragona treballen constantment per millorar l’eficiència de la seva gestió, reduint el seu consum al que és estrictament indispensable. Aquesta millora contínua té la seva base en l’aplicació de diferents innovacions tecnològiques i en la implementació de bones pràctiques que permeten agilitzar i optimitzar els processos productius. Per tant, les inversions en recerca i desenvo -

L’objectiu és que més del 40% del consum d’aigua de la química de Tarragona provingui d’aigua regenerada

lupament esdevenen una part essencial d’aquesta estratègia. És per això que les empreses estan explorant l’aplicació de noves tecnologies que condueixin a un ús encara més eficient i just de l’aigua. Aquesta actitud proactiva permet a la indústria química de Tarragona mantenir-se a l’avantguarda de la sostenibilitat industrial.

MIRANT CAP AL FUTUR

El futur de la indústria química de Tarragona es presenta, a hores d’ara, ple de reptes; però alhora, també d’oportunitats. La continuïtat en la implementació de pràctiques sostenibles es pot con-

templar com la clau de volta que pot garantir la competitivitat del sector a llarg termini. En aquest aspecte, la indústria química de Tarragona està demostrant que és possible experimentar un interessant creixement econòmicament sense comprometre els recursos naturals dels quals disposem.

El següent pas en aquest camí és, per tant, la construcció de la nova planta de regeneració d’aigües residuals industrials, una iniciativa que marcarà un abans i un després en la gestió eficient de l’aigua a la química.

Des de la seva fundació i fins avui, la indústria química de Tarragona ha recorregut un llarg camí, i la seva evolució cap a una major sostenibilitat és una història d’èxit que bé mereix ser remarcada. En aquest aspecte, els esforços per aconseguir una notable millora en la gestió de l’aigua, entesa com un recurs cada vegada més escàs, és un dels pilars d’aquesta transformació en el sentit més positiu possible.

Amb una visió de futur clara i un compromís ferm amb la millora contínua, la indústria química de Tarragona està preparada per afrontar els reptes del futur, entre ells, continuar sent un motor de desenvolupament econòmic amb la vista posada en la sostenibilitat. La seva aposta per la regeneració de l’aigua no és només una necessitat ambiental, sinó també una oportunitat per liderar el camí cap a una economia circular i responsable.

ACTUALITAT UÍMICA Q

L’Informe Públic de Dow reafirma l’impuls a la sostenibilitat a través de la descarbonització i l’economia circular

Ignasi Cañagueral remarca que aquesta important transformació requereix també suports decisius de l’administració i la societat

Dow Chemical Ibérica ha publicat avui el seu Informe Públic 2023 que desenvolupa el full de futa de la companyia per assolir les zero emissions l’any 2050, tot assumint el lideratge del sector i mantenint el ferm compromís amb la seguretat. “Creem el que és essencial” és el fil conductor per a aquesta edició de l’Informe Public, en què es constata el paper indispensable de la indústria química en l’actual estat del benestar, ja que el sector elabora components imprescindibles per a productes bàsics de la societat en àmbits tan diversos com, per exemple, l’alimentació, la mobilitat o la higiene.

El Director del Complex Industrial de Dow a Tarragona i del Hub d’Operacions del Sud d’Europa, Ignasi Cañagueral, remarca que aquesta important transformació requereix, no només un esforç important, sinó també suports decisius tant de l’administració com del conjunt de la societat: “El pas més gran cap a l’objectiu de descarbonitzar les nostres operacions necessita més actors. Duem a terme un diàleg constant amb autoritats i legisladors de tots els nivells (local, regional i nacional) perquè entenguin el nostre full de ruta i la necessitat de suport legislatiu i reglamentari, tal com ja succeeix en altres països del nostre entorn”.

Rècord de visites d’estudiants a l’Aula de la Química del Camp d’Aprenentatge durant curs

2023-2024

Aquest projecte va començar el 2007

L’Aula de la Química, equipament pedagògic del Camp d’Aprenentatge de Tarragona, que compta amb l’impuls i el suport de l’AEQT, va comptar durant el passat curs 2023-2024 amb la participació de 2.139 estudiants acompanyats de 162 professors. El que suposa un rècord d’assistència des que l’Aula es va posar en funcionament el 2007.

Aquest programa formatiu, ubicat el Com-

plex Educatiu de Tarragona, persegueix donar a conèixer entre els estudiants de Catalunya i, en particular, de l’entorn immediat, què és la indústria química amb la qual convivim: com funciona, quines empreses la formen, on s’ubiquen, quins productes fabrica i com aquests productes estan presents en el nostre dia a dia.

L’Aula de la Química es compon de dues activitats adaptades a nens i joves de diferents edats. Un tresor sota les xemeneies està dirigida als alumnes de Cicle Superior d’Educació Primària i primer curs de l’ESO, dels 10 als 12 anys. I, La indústria petroquímica de Tarragona està orientada al segon curs de l’ESO i Batxillerat fins als Cicles Formatius de Grau Superior, dels 13 als 20 anys.

BASF,

Serunion i Bumerang aposten per l’economia circular

a Tarragona

Amb aquest projecte conjunt es reduiran aproximadament 30.000 envasos d’un sol ús a l’any

La cantina de l’empresa BASF a La Canonja, gestionada per Serunion, ha adoptat des de fa uns mesos el sistema Bumerang, que permet substituir tots els envasos de plàstic d’un sol ús, la qual cosa reduirà en gran quantitat els residus d’un sol ús i les emissions de CO₂. BASF, líder mundial en la indústria química i organització que té com a propòsit corporatiu ‘Crear química per a un futur sostenible’, juntament amb Serunion, empresa líder en restauració col·lectiva a Espanya, i Bumerang, innovadora en solucions sostenibles, han establert una aliança estratègica per a eliminar el

plàstic d’un sol ús en el centre de producció de BASF a La Canonja, Tarragona.

Gràcies a aquesta col·laboració, s’estima que el menjador de BASF evitarà l’ús d’aproximadament 30.000 envasos d’un sol ús cada any, aconseguint un retorn del 99% dels envasos utilitzats.

Qui està dissenyant

de calor de la mida de camps de futbol per protegir el clima?

Per protegir el clima, estem canviant. Com ara, la manera en què estem dissenyant bombes de calor d’escala industrial al nostre centre de Ludwigshafen. Utilitzaran la calor residual recuperada per generar les quantitats de vapor enormes que necessitem per a les nostres plantes de producció, però amb molt menys combustible fòssil que abans. Tot això és part del nostre compromís per protegir el clima.

El clima està canviant. Nosaltres també.

Més informació a: basf.com/change

la Cella-Kallipolis Salou aposta per la museïtzació de

Es tracta d’un pas molt significatiu pensat per a la conservació i promoció del patrimoni cultural de la població, que posa la història a l’abast de tothom

Roser Pros Roca

Salou es troba a les portes d’una transformació molt rellevant del seu patrimoni històric i cultural amb la museïtzació del jaciment arqueològic de Cella-Kallipolis.

L’Ajuntament de Salou ha licitat aquest mes d’agost les obres que permetran la finalització del pavelló de serveis i la museïtzació d’aquest espai de gran importàn-

cia arqueològica, situat a la Torre Alta, al Cap de Salou. Aquesta actuació suposa la preservació dels vestigis històrics posats al descobert i estudiats, i també la seva integració en la vida cultural i turística del municipi.

UN PROJECTE DE MUSEÏTZACIÓ PER RECUPERAR LA HISTÒRIA

El projecte de museïtzació no es limita a la simple conservació

de les restes arqueològiques, sinó que també vol apropar la història al públic general, fent-la accessible i comprensible per a tothom. Per això es construirà un pavelló de serveis que proporcionarà un espai segur i còmode per als visitants, amb instal·lacions que inclouran zones d’ombra, sanitaris d’ús públic, senyalització adequada i enllumenat. A més, es traçarà un recorregut pel jaciment per tal

Es vol apropar la història al públic general, fent-la accessible i comprensible per a tothom

de divulgar els elements més destacats d’aquest lloc històric, utilitzant plafons i fulletons informatius que expliquin la seva importància històrica i cultural.

Un dels aspectes més destacats del projecte consistirà en la pavimentació dels distints camins dins del jaciment, per als quals s’utilitzaran dues coloracions diferents per marcar els espais de circulació pública i els d’ús domèstic privat, emulant tal com eren a l’antiga ciutat. Aquesta iniciativa millorarà l’experiència del visitant i també contribuirà a facilitar la comprensió de com era la vida quotidiana

en aquella època tan allunyada dels nostres dies.

UNA COL·LABORACIÓ PENSADA PER PRESERVAR EL PASSAT

El projecte de museïtzació del jaciment Cella-Kallipolis és una col·laboració entre l’Ajuntament de Salou i l’Autoritat Portuària de Tarragona, propietaris a parts iguals del terreny on es troben les restes. De fet, mentre que la part que correspon a l’Ajuntament de Salou està totalment excavada i consolidada, l’Autoritat Portuària ha començat recentment les excavacions en la seva àrea. La intenció és continuar descobrint les restes d’aquest assentament mil·lenari. El pressupost total del projecte és de 210.120 euros, dels quals, 100.000 euros, una mica més del 50% del cost total, els ha subvencionat la Diputació de Tarragona. La museïtzació de la Cella conservarà els vestigis arqueològics, però el seu objectiu final és convertint-los en una eina educativa i un atractiu turístic de primer nivell apte i comprensible per a tots els públics. El recorregut pel jaciment permetrà als visitants endinsar-se en la vida quotidiana dels antics habitants de Kallipolis, observant les diferències entre els espais públics

i privats gràcies a la pavimentació diferenciada dels camins. A més, la incorporació d’aquest jaciment al Camí de Ronda de Salou contribuirà a enriquir l’oferta turística del municipi, tot integrant-lo en un entorn natural de gran bellesa.

LA IMPORTÀNCIA HISTÒRICA DEL JACIMENT DE LA CELLA-KALLIPOLIS

El jaciment de la Cella té una superfície de 16.163,44 metres quadrats, i sovint se l’ha identificat amb la mítica ciutat de Cal·lípolis. Té el reconeixement com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) inclòs en el catàleg de protecció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Salou. La seva importància rau en l’antiguitat del lloc, i també en les troballes que s’hi han realitzat. Les restes arqueològiques, descobertes inicialment durant la dècada de 1940 i ampliades a partir de les excavacions dels anys 90 i 2000, confirmen l’existència d’un poblat iber amb fortes influències vingudes del Mediterrani enllà. Se sap del cert que aquest assentament es remunta a l’època ibèrica perquè s’hi han trobat evidències que suggereixen que va estar habitat entre els segles IV i III aC. Les restes trobades al lloc

Totes les imatges han estat cedides per l’Ajuntament de Salou

inclouen estructures en forma de murs, fragments ceràmics i altres elements que fan pensar en la possibilitat que a Kallipolis hi convisqués una comunitat mixta formada per pobles tan importants i vitals de la Mediterrània com els ibers, els cartaginesos i els grecs. Entre els elements més destacats del jaciment Cella-Kallípolis també s’hi han identificat estructures residencials i termals, incloent el famós mosaic dels Peixos que es pot veure al Museu Arqueològic de Tarragona. Es tracta d’un impressionant mosaic de temàtica marítima que adornava un mur de les termes. Per tant, aquest lloc era un assentament residencial, però també un centre de producció agrícola i pesquera, amb un petit port per al trànsit de mercaderies. Malgrat que la vinculació directa amb la ciutat de Kallipolis encara és una hipòtesi, la seva identificació amb aquest nom prové de la descripció feta per l’escriptor i poeta llatí Aviè (S. IV) en la seva obra “Ora Marítima”, també coneguda com “Les costes marítimes”, el text en vers sobre geografia descriptiva de la Hispània preromana, basada en textos més antics. És en aquesta obra que el poeta esmenta una ciutat amb muralles altes situada entre Tàrraco i Salauris, el topònim que molts investigadors han identificat amb les restes trobades a la Cella. A més, l’ús del topònim ha tingut gran acceptació en l’àm-

El poeta Aviè esmenta una ciutat amb muralles altes situada entre Tàrraco i Salauris, el topònim que molts investigadors han identificat amb les restes trobades a la Cella

bit arqueològic i popular, fent que avui dia el jaciment es conegui amb aquest nom.

La Cella és important per la seva antiguitat, però ho és sobretot pel seu estat de conservació. Els treballs d’excavació, que van començar el 2010, han descobert estructures residencials de grans dimensions, amb cases que oscillaven entre els 90 i els 110 metres quadrats, unes dimensions molt notables per l’època, que indiquen un nivell de sofisticació poc comú si es comparen amb altres poblats ibèrics. Tot plegat suggereix que la Cella va ser un centre d’intercanvi comercial molt rellevant i actiu a la costa mediterrània. Tanmateix, les hipòtesis apunten que els seus habitants van abandonar pacíficament la zona cap al 250 aC., fet que ha contribuït al bon estat de conservació de les restes.

UN FUTUR TURÍSTIC BEN

ATRACTIU PER A SALOU

El projecte, que també compta amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), posa de manifest la voluntat de Salou de consolidar-se com un referent en la preservació i divulgació del seu

patrimoni històric.

L’adequació del jaciment com a espai museístic es contempla com una oportunitat única per a Salou, per enriquir i posar en valor el seu passat històric, esdevingut avui patrimoni turístic i cultural. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha subratllat la importància d’aquest projecte per al municipi, destacant que la integració del jaciment dins del camí de Ronda i la seva connexió amb altres punts d’interès, com els búnquers propers, contribuiran a posicionar Salou com una destinació turística rica en història i cultura amb capacitat per crear una experiència educativa i enriquidora a la Cella-Kallipolis, tant per residents com per visitants.

A hores d’ara el jaciment encara té molts secrets per desvetllar. La recerca arqueològica en aquest indret és especialment rellevant, ja que es tracta d’un dels pocs assentaments d’època ibèrica situats a la costa tarragonina, i les seves característiques només es poden comparar amb altres excavacions arqueològiques portades a terme més enllà de l’Ebre o cap al nord del país. La col·laboració entre l’Ajuntament de Salou, la URV i l’Autoritat Portuària de Tarragona, amb el suport de la Diputació de Tarragona, és el motor principal que permetrà continuar amb les excavacions arqueològiques en els sectors de Cella-Kallipolis que encara no han estat explorats, ampliant així el coneixement sobre aquest important assentament, clau per entendre el passat i que impulsa a mirar amb optimisme el futur.

SALOU VA ENLLESTINT ELS

PROJECTES AMB FINANÇAMENT DE FONS EUROPEUS NEXT GENERATION

L’Ajuntament reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat amb aquests projectes

L’Ajuntament de Salou està avançant a bon ritme l’execució dels projectes del Pla de Sostenibilitat Turística (PSTD), amb una sèrie d’obres finançades majoritàriament pels Fons Next Generation de la Unió Europea, per un import total d’11 milions d’euros. Aquestes actuacions se centren en la recuperació, millora i renaturalització de l’espai públic; la promoció de la mobilitat sostenible, l’aparcament disuassori i l’ampliació de carril bici; la creació de continguts digitals de promoció i sistemes de BIG DATA; i actuacions ambientals i paisatgístiques al litoral, entre d’altres.

Amb la implementació d’aquests projectes, l’Ajuntament de Salou reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat, la millora de la qualitat de vida dels seus residents i l’enriquiment de l’experiència turística. Aquests esforços no només contribueixen a posicionar Salou com una destinació de referència, sinó que també demostren una visió estratègica per a un futur més verd, sostenible, intel·ligent, inclusiu i accessible.

Els projectes en marxa són la renaturalització i restauració d’espais públics, la segona fase de la peatonalització de l’Avinguda Carlos Buigas, la implantació del carril bici a l’Avinguda Pompeu Fabra, la innovació tecnològica per al turisme o la gestió de la mobilitat i els aparcaments dissuasius.

SALOU INSTAL·LA JARDINERES INSPIRADES EN EL MODERNISME

El disseny rememora les formes geomètriques i coloristes típiques d’arquitectes catalans com Domènech Sugrañes, deixeble d’Antoni Gaudí

Salou instal·la en diversos carrers de la ciutat noves jardineres inspirades en geomoetries modernistes que reivindiquen la seva relació històrica amb aquest estil artístic i arquitectònic. Recentment col· locades al carrer Barcelona, aquestes jardineres de ceràmica estan inspirades en els estils modernista i noucentista, presents en l’arquitectura de Salou.

El disseny rememora les formes geomètriques i coloristes típiques d’arquitectes catalans com Domènech Sugrañes, deixeble d’Antoni Gaudí, reflectint així la rica influència cultural d’aquests moviments artístics a Salou a l’inici del segle passat. Sense anar més lluny, l’enrajolat de les jardineres s’inspira directament en les escales d’accés principal del Xalet Bonet, el qual és considerat el millor dels exponents del Modernisme, situat al bell mig del passeig Jaume I.

L’impacte d’aquesta iniciativa va més enllà de l’estètica, ja que simbolitza el compromís de Salou amb la recuperació, conservació i promoció de la seva herència cultural i històrica. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que el modernisme de Salou té un caràcter especial i diferent respecte a altres zones de Catalunya, amb un enfocament particular en la ceràmica modernista, especialment visible en les jardineres dels xalets.

EL GOVERN DE SALOU INTENSIFICA LA LLUITA CONTRA L’INCIVISME

“És admirable l’evolució i el manteniment de les platges de Salou, pel poc impacte ambiental i la qualitat dels seus serveis”, afirma el director d’AENOR

Després de diverses setmanes de campanyes de sensibilització i informació sobre la necessitat de complir les ordenances cíviques, la Policia Local de Salou ha engegat una nova acció per combatre els episodis d’incivisme referents a la correcta gestió dels residus. És per això que s’ha creat una patrulla conjunta entre la Policia Local i un inspector especialitzat en la gestió de residus i la neteja viària. Aquesta patrulla mediambiental té com a objectiu identificar les zones més conflictives i sancionar el dipòsit inadequat de residus.

El regidor de Neteja Viària, Sebastià Domínguez, ha explicat que, tot i que els contenidors no estan plens i les freqüències de recollida són les adequades, es detecten freqüents desbordaments de brossa fora dels contenidors. Aquest problema no és de recollida, sinó d’incivisme per part d’alguns ciutadans i establiments que no gestionen correctament els seus residus. Des de l’inici d’aquesta acció ja s’han emès diverses sancions, fins a deu en un sol dia. Amb aquestes mesures, Salou busca garantir un entorn més net i cívic

SALOU

SALOU S’ADHEREIX A LA ‘XARXA D’ENTITATS LOCALS

PER ALS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE DE L’AGENDA 2030’

Només el grup municipal de VOX es va quedar sol amb el vot en contra

En el plenari del mes de juny, es va donar llum verda a l’adhesió de ’Ajuntament a la Red de Entidades Locales para los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la Agenda 2030. Amb aquesta aprovació, el consistori salouenc es compromet a treballar en un Pla d’Actuació o Estratègia Local, en el qual s’elaborarà una anàlisi de situació i un pla de localització i implementació dels ODS de l’Agenda 2030. També assumeix la Declaració de l’Agenda 2030 que es va aprovar en el XII Ple de la FEMP. Només el grup municipal de VOX es va quedar sol amb el vot en contra.

D’aquesta forma, l’Ajuntament de Salou procedirà a demanar a les entitats i associacions, així com al sector empresarial i acadèmic, entitats mediambientals i altres organitzacions no governamentals que s’adhereixin a la iniciativa municipal. De fet, l’ajuntament demana la col·laboració de les entitats per a un projecte que és qualificat de crucial per al desenvolupament sostenible de Salou, el qual estarà acompanyat d’una estratègia territorial integrada, alineada amb els ODS i avaluada i controlada digitalment.

SALOU ADEQUA UNA ZONA BOSCOSA PER A L’ÚS PÚBLIC

La zona que s’intervé conjugarà una part pavimentada i una altra amb camins de terra, la qual cosa permetrà poder passejar pel bosc

El govern de l’Ajuntament de Salou treballa en l’adequació de l’àrea boscosa del parc de les Pedreres, situat entre les avingudes Pompeu Fabra, Pla de Maset i de les Pedreres, per convertir-la en un parc d’ús públic, per al gaudiment de les persones. L’alcalde Pere Granados va visitar les obres. La zona que s’intervé conjugarà una part pavimentada i una altra amb camins de terra, la qual cosa permetrà poder passejar pel bosc.

Petites places interiors actuaran com a zones de descans i com a refugi climàtic, gràcies a l’acció dels pins i de la vegetació

autòctona de bosc mediterrani (llentiscle, romaní i colònies de bruc, entre altres). L’actuació compta amb el finançament dels Fons Next Generation. Fins ara, aquesta àrea boscosa estava tancada al públic, però ara quedarà totalment oberta, amb bons accessos convenientment senyalitzats. El bosc ha crescut en l’àmbit d’una antiga pedrera, dins del municipi, on encara es poden apreciar els talls de la roca; una circumstància que li dona una configuració especial i genuïna, des del punt de vista paisatgístic. Val a dir que s’ha mantingut l’antiga pedrera.

SALOU IMPULSA LA SOSTENIBILITAT URBANA

AMB LA RENOVACIÓ DE LA PLAÇA DE LA SARDANA

Aquesta plaça forma part del projecte de millora de les 11 places del municipi, finançat en part pels fons Next Generation

L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat de diversos regidors, va visitar les obres de la plaça de la Sardana, situada al final del carrer Saragossa, en la confluència de l’autovia de Tarragona amb l’avinguda Pompeu Fabra. Aquesta plaça forma part del projecte de millora de les 11 places del municipi, finançat en part pels fons Next Generation, i es preveu que les obres finalitzin de forma immediata.

L’alcalde ha destacat la importància d’aquestes obres perquè es tracta d’un projecte que “no només millora l’estètica i la funcionalitat, sinó que també demostra el nostre compromís amb la sostenibilitat i el benestar dels nostres residents, millorant la seva qualitat de vida”. A més de les millores en la vegetació, el paviment del

centre de la plaça serà substituït i s’instal· larà nou mobiliari urbà. També es restaurarà la font ornamental existent, que tornarà a funcionar a partir de l’octubre. El conegut monument de la Sardana i les torres d’il·luminació amb els noms dels instruments de la Cobla es mantindran com a part de l’atractiu escultòric de la plaça.

Avancem en la sostenibilitat

A Agbar, cuidem l’aigua i el medi ambient per contribuir al desenvolupament sostenible del planeta i assegurar l’aprovisionament d’aigua a tota la població. Impulsem la resiliència dels municipis amb una gestió del cicle integral de l’aigua basada en l’economia circular, on la innovació i les aliances convergeixen per al progrés i el benestar de les persones i dels territoris.

Reduïm les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades del nostre consum elèctric.

Gestionem els recursos hídrics de forma eficient per garantir la seva disponibilitat. Consolidem la flota sostenible amb vehicles elèctrics i híbrids endollables.

Generem energia verda a partir de la valorització del biogàs i de les instal·lacions fotovoltaiques.

Donem una segona vida a l’aigua: regenerem l'aigua per a nous usos.

Apostem per la transformació digital dels serveis del cicle integral de l’aigua per millorar l’eficiència i la resiliència.

Garantim el subministrament d’aigua a tothom sense deixar ningú enrere.

LA PINEDA TOP TEN

els grans projectes que impulsen el futur

El nucli

de la Pineda,

a Vila-seca, és conegut arreu per ser una de les destinacions turístiques més interessants del sud de Catalunya. Així

és com millorarà la seva oferta

Roser Pros Roca

Ningú té cap dubte que la Pineda és un referent pel que fa a oferta turística, i també per la seva capacitat d’innovació i adaptació a les noves necessitats del segle XXI. Des de la presentació del projecte “Cal·lípolis, l’equilibri sostenible” ara fa dos anys, i gràcies a una important inversió pública de més de 28 milions d’euros, la Pineda s’ha convertit en un pol d’atracció que combina la millora dels serveis ciutadans amb un escrupolós respecte pel medi ambient.

Aquests són els deu grans projectes que estan donant forma al futur de la Pineda i que persegueixen un gran objectiu: ser un destí preferent, tant per als residents com per als visitants.

1. Renaturalització dels espais costaners de la platja de la Pineda

La renaturalització de la platja

és una iniciativa que persegueix restaurar l’ecosistema dunar que en altres temps predominava en aquest litoral. Amb la plantació d’espècies arenícoles al llarg de la platja i a les zones adjacents, amb les guinguetes i el grup escultòric “Marca d’Aigua”, es vol recuperar una part important del paisatge original. També es construiran pèr-

goles per millorar el confort climàtic. Aquest projecte, amb un pressupost de 499.993€, està finançat pels Fons Next Generation EU.

2. Nou frontal marítim

La recuperació i adequació del passeig marítim de la Pineda és una altra obra cabdal per a la zona. Amb una inversió de 7.243.653€,

aquest projecte ampliarà el passeig eliminant la carretera fins al carrer d’Hipólito Lázaro. També recuperarà el sistema dunar, millorant les connexions per als vianants entre la ciutat i la costa. El finançament prové del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

3. Projecte d’il·luminació del passeig marítim

La modernització del sistema d’il·luminació del passeig marítim és una altra intervenció clau. Amb la instal·lació de 110 nous punts de llum i sis columnes tecnològiques, es reduirà el consum energètic en un 70%, oferint més seguretat i millorant la comunicació en aquesta zona tan concorreguda. El projecte té previst un pressupost de 1.351.977€, finançat per una combinació de Fons Next Generation EU, el Ministerio i l’Ajuntament de Vila-seca.

4. Rehabilitació de la pista de l’escola Cal·lípolis

La comunitat educativa també es beneficiarà de les millores que s’estan duent a terme a la Pineda. La pista de l’escola Cal·lípolis es rehabilitarà substituint l’equipament esportiu i construint un sistema modular de grades que garantirà un espai més funcional i preparat per a futurs desenvolupaments.

El finançament prové de l’Ajuntament de Vila-seca amb 153.259€.

5. Centre Experiencial i d’Interpretació “Cal·lípolis”

Amb un pressupost de 8.212.384€, el nou Centre Experiencial i d’Interpretació “Cal·lípolis” serà un punt de referència cultural i ambiental. S’ubicarà al carrer de Plàcido Domingo i posarà en valor la restauració ambiental de la Xarxa Natura 2000 tot preservant el llegat històric, arqueològic i patri-

El projecte de restauració dels Prats d’Albinyana, amb un cost de 2.300.000€, recuperarà aquest espai protegit de 37,7 hectàrees

monial de la zona. El finançament prové dels Fons Next Generation EU i l’Ajuntament de Vila-seca.

6. Restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca

La preservació dels espais naturals és una prioritat a la Pineda.

El projecte de restauració dels Prats d’Albinyana, amb un cost de 2.300.000€, recuperarà aquest espai protegit de 37,7 hectàrees. Es crearà una gran llacuna i un bosc de ribera amb més de 13.000 arbres i 40.000 plantes, connectant aquest espai amb la platja. L’Autoritat Portuària de Tarragona és la principal font de finançament d’aquest projecte.

7. Restauració de la Torre de Virgili

A la carretera que uneix la Pineda amb Tarragona s’aixeca la Torre de Virgili, una antic element de vigilància dels segles XVI i XVII. Amb un pressupost de 498.919€, es millorarà l’accés a la torre i es restauraran les façanes i l’interior per convertir-la en un espai públic. Aquest projecte el finança l’Autoritat Portuària de Tarragona i el Ministerio.

8. Construcció de pistes de pàdel

L’esport també té cabuda en aquesta transformació, amb la

construcció de dues pistes de pàdel a la part posterior del pavelló de la Pineda. Aquestes pistes, amb un pressupost de 126.154€, comptaran amb il·luminació i les gestionarà una aplicació intel·ligent. L’Ajuntament de Vila-seca corre amb el finançament.

9. Creació d’espais d’ombra

Per fer front a les altes temperatures, es construirà una gran pèrgola de 300m² al Parc dels Prats. Aquesta estructura proporcionarà confort climàtic a una zona amb àrees d’esbarjo i jocs infantils. També es plantaran arbres a la pista de l’escola Cal·lípolis. Aquest projecte té un cost de 188.975€ que finançaran els Fons Next Generation EU i l’Ajuntament de Vila-seca.

10. ZAL Vila-seca

Finalment, la urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona és un dels projectes més importants, dotat amb un pressupost de 8.400.000€ per als vials d’accés. Aquesta ZAL consta de 92 hectàrees, permetrà

la creació de més de 3.000 llocs de treball, i atraurà inversions superiors als 30 milions d’euros. El projecte compta amb el finançament de l’Autoritat Portuària de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

Aquests projectes donaran impuls al creixement econòmic i sostenible de la Pineda, mentre reafirmen el compromís amb el benestar de la ciutadania i la protecció de l’entorn natural, tot consolidant la Pineda com un model a seguir pel que fa a la gestió del territori i la creació d’espais respectuosos amb el medi ambient.

Per fer front a les altes temperatures, es construirà una gran pèrgola de 300m² al Parc dels Prats

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

VILA-SECA

NOVA PISTA A L’ESCOLA CAL·LÍPOLIS DE LA PINEDA

Amb un pressupost de 153.258,66 euros, les obres han tingut una durada de tres mesos

EL CAVALL ALAT DE VILA-SECA REPRESENTA EL BESTIARI CATALÀ A L’APLEC INTERNACIONAL D’ADIFOLK A ESLOVÀQUIA

Ha estat l’únic element de bestiari festiu de Catalunya que hi ha participat

El Cavall Alat de Vila seca ha viatjat aquest agost a la ciutat de Prešov (Eslovàquia) on s’hi ha celebrat la  36a edició de l’Aplec Internacional d’Adifolk, l’Associació per a la Difusió del Folklore.

Fa uns mesos, Adifolk va seleccionar el Cavall Alat per a representar el bestiari català i, de fet, ha estat l’únic element de bestiari festiu de Catalunya que hi ha participat. El Cavall Alat i els seus portadors han estat acompanyats per la 1a Tinenta d’Alcalde i regidora de Cultura, Manuela Moya, i el regidor de Serveis Generals, Seguretat i Civisme, Josep Toquero

Tots ells van ser rebuts el divendres passat en un acte institucional presidit per l’alcalde de la ciutat de Prešov, František Oľha, la delegada del govern de Catalunya a Europa Central, Krystyna Schreiber, i el President d’Adifolk, Ivan Besora. Durant el cap de setmana el Cavall Alat va desfilar en diverses ocasions, com ara l’espectacle inaugural; la Gran Cercavila de l’Aplec, que va comptar amb la participació de tots els grups catalans i també eslovacs; l’espectacle central de l’Aplec, on es va representar com és una Festa Major a Catalunya; la cercavila i mostra de la imatgeria festiva i l’espectacle de cloenda que va mostrar als eslovacs un passeig per Catalunya tot descobrint les tradicions populars.

Des de finals d’agost l’ Escola Cal·lípolis de la Pineda compta amb una nova pista al seu pati. Els treballs de remodelació han consistit en la rehabilitació de la superfície amb i la construcció d’un sistema modular de grades que permeti, en un futur, la construcció i col·locació d’una estructura per a cobrir la pista.

Aquestes grades-bancs de formigó actuen com un element mobiliari per a diferents usos. També s’ha polit la pista amb un revestiment i acabat de color blau, amb funció antilliscant, per tal que s’hi pugui desenvolupar activitat esportiva de forma segura. Amb un pressupost de  153.258,66 euros, les obres han tingut una durada de tres mesos.

ALLIBEREN UNA TORTUGA MARINA A LA PLATJA DE LA PINEDA

Aquest acte també va servir per a concedir a l’Ajuntament de Vila-seca la bandera verda i el certificat ECOMED

La platja de la Pineda ha acollit l’alliberament d’una tortuga marina a càrrec de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), dins el projecte ECOMED. La tortuga, recuperada i atesa per la Fundació CRAM, va ser alliberada per l’alcalde de Vila seca, Pere Segura, amb la presència de diversos membres de la Corporació Municipal.

Aquest acte també va servir per a concedir a l’Ajuntament de Vila seca la bandera verda i el certificat ECOMED, un segell de compromís municipal envers la protecció i recuperació de la biodiversitat marina, així com per a fer un simulacre de salvament d’una tortuga a la platja del Racó.

A més d’aquest esdeveniment, durant el matí l’Ajuntament de Vila seca va acollir una formació de protocols d’actuació municipals en cas de nidació de tortugues marines a la platja, que va anar a càrrec de Javier Lera, responsable de projectes de la Fundació CRAM. Cal recordar que Vila seca forma part del projecte ECOMED, subvencionat per la Diputació de Tarragona, el qual pretén capacitar, certificar i identificar els municipis per a l’assistència i gestió de la fauna marina protegida.

Dolors Molas presenta “Sismografies” al Castell de Vila seca

El Castell de Vila-seca acull fins al 3 de novembre l’exposició “Sismografies” de l’artista vilasecana Dolors Molas

Roser Pros Roca

L’espai Kies del Castell de Vila-seca acull l’obra d’aquesta artista i docent, Dolors Molas, qui retorna a la seva ciutat natal després d’haver conreat una destacada trajectòria en l’art contemporani. Des de 1988, quan va iniciar la seva carrera amb “Roda d’Art”, a la qual van seguir una sèrie d’exposicions itinerants, Molas ha anat consolidant una carrera que abasta pintura, projectes audiovisuals, art en xarxa i el comissariat d’exposicions del collectiu Groc Blau, amb exposicions a Bilbao, Madrid i altres ciutats de

l’Estat espanyol i Catalunya. Ara, amb aquesta nova mostra, l’artista convida l’espectador a explorar les escletxes físiques i emocionals del paisatge i de la vida.

L’exposició “Sismografies” és una abstracció lírica fonamentada en les tonalitats mediterrànies, especialment els ocres, marrons, grocs i blaus. Molas convida l’espectador a submergir-se en un món de misteris i obertures enigmàtiques que desperten la imaginació i conviden a experimentar noves sensacions. Molas s’inspira en les escletxes i fissures que capta en la seva observació quotidiana. Llavors, eleva aquestes imperfeccions del món físic a un pla metafòric on la pintura es converteix pràcticament en una eina de sanació. En les seves paraules: “L’acte de pintar es transforma en guaridor, mitjançant el qual, el fet d’omplir les escletxes de pintura és unir les fractures de la vida que s’emmiralla en el quadre”. Així, les seves teles esdevenen

ferides obertes que l’espectador pot completar amb la seva mirada. En aquesta exposició, Molas fa una reflexió profunda sobre la relació entre l’art i les emocions, deixant que les seves creacions parlin per elles mateixes. Per això “Sismografies” deixa de ser una simple mostra artística, per convertir-se en una experiència sensorial que convida a reflexionar sobre els canvis inevitables que s’experimenten al llarg de la vida. Una invitació a explorar una obra, la de Molas, que és totalment personal i introspectiva, amb una idea que s’alinea amb el pensament del pintor francès Matisse, qui defensava que una obra d’art ha de transmetre el seu significat de manera immediata, abans que l’espectador conegui el tema. “Sismografies” es pot visitar al Castell de Vila-seca fins el 3 de novembre en horari de dimarts a dimenge i festius de 10h a 14h, i els dissabtes de 10h a 14h i de 17h a 20h.

Un referent per als esdeveniments d’empresa a la Costa Daurada

L’hotel Olympus Palace 4* de Salou, compta amb el rooftop SUMMIT, terrassa a cel obert situada a la última planta de l’hotel i que disposa de diferents activitats d’oci per tot el públic

Redacció

En el que queda de mes passaran reconeguts noms propis pel SUMMIT. Dissabte 14 de setembre a les 20h l’humor del còmic gadità Miki Dikai provocarà infinits somriures amb el seu talent. El 27 de setembre a les 21:30h serà el torn de la violinista Astrid Torrente. El telèfon de reserva de Summit és el 690 149 866.

GRANS TRIBUTS I MÚSICA

REMEMBER

El cartell d’activitats al SUMMIT el composen tributs a grups i artistes de talla internacional. Dissabte 21 de setembre a la nit, Freddie Mercury ens delectarà amb la seva característica veu amb el Tribut a Queen. El dissabte 28 de setembre, el segell de Julio Iglesias tornarà a deixar empremta.

L’epicentre festiu del SUMMIT

també farà gaudir als nostàlgics. Diumenge 15 de setembre música remember per ballar a partir de les 19h. El 20 de setembre a partir de les 20h versions personalitzades amb el duo format pels germans Lazarte. El 22 de setembre a partir de les 19h arribarà la festa ‘Lluna de Setembre’. Finalment el diumenge 29 de setembre una màsterclass de salsa i batxata arrodonirà un mes carregat d’activitats.

BUFET ESPECIAL DE NADAL

Per Nadal l’hotel Olympus Palace recupera el bufet pels dinars i sopars d’empresa «una aposta destacable i en la que hi hem treballat molt. L’esperit tradicional dels bufets dels anys 80 i 90 maridat amb la innovació i avantguarda del nostre equip de cuina». Diferents opcions són les que planteja l’hotel, a més de poder organitzar qualsevol tipus d’esdeveniment corporatiu.

Per contactar el telèfon és el 661 350 513.

SOPAR BENÈFIC PER L’ICTUS

El 3 d’octubre es celebrarà el ‘Sopar Benèfic per l’Ictus’. Un esdeveniment benèfic i que destinarà tot allò que s’aconsegueixi a la Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, tot un referent en el tractament d’aquesta patologia a les nostres comarques.

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT

TARRAGONA

Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23

Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11

Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4

Laboratoris Domingo Pau Casals, 11

Activa Mútua Pin iSoler, 12

Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103

Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113

Notaria Miquel Roca Rambla Nova, 114 3er

Notaria Doblado Rambla Nova, 117 2n-2a

Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121 Royal Tarraco Sant Auguri, 5

Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1 Fontanet Gasòmetre, 24

Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4

Gimnàs Orion Fortuny, 25

Notaria Estrada Rambla Nova, 26 Entl. Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A

Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78

Oficines La Ciutat Pl. Ponent, 11- 1er 2a

Biblioteca Fortuny, 30 ITV Nàstic Budellera S/N URV Escorxador

Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100 Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1 OMAC Rambla Nova, 59

Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12

Holos Ass.de Catalunya, 6 Repsol Polígon Pobla Mafumet DOW Autovia de Salou

BASF N-340 La Canonja Embriogyn Estanislau Figueres, 8

Mc Mutual Alguer, 11

Viamed Monegal Pere Martell, 39

Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0 Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86

Covestro Pol. Q. Sud, Vial dels Prats Asesa Crta. Salou S/N

Clariant La Canonja

Kemira Verge de la Pineda (Vila-seca)

Elix Polymers Pol. Ind. Ctra. de Vilaseca Dixquimics C/ Dotze (Bonavista)

Elix Polymers Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda Messer Autovia Salou, Km 3,8

FCC C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar Carburos Metálicos Classificació, 20 Ercros Ctra. València S/N Sanitas Av. Roma

Fleca 2000 Pl. Ponent 1 Fleca 2000 Maria Cristina, 5

Panet Rambla Nova, 104

Panet Pl. Corts Catalanes, 2

Panet Pere Martell, 7 Panishop Pl. Corsini, 4

Panishop Pl. Corts Catalanes, 3

Panishop Marquès de Montoliu, 4

Enrich Rambla Nova, 96

La Botiga del Cafè Rambla Nova, 88 Capuccino Rambla Nova, 96 Farinus Corsini, 2

Farinus Dr Mallafré, 3

Ibericus Verdaguer, 11 Granier Ramón y Cajal, 32

Granier Rambla Nova, 80

Pannus Pere Martell, 9

Cambra Comerç Rambla Nova

Raffa Gelatti Plaça Verdaguer

CEPTA Rambla Nova

Casa Matias Plaça Corts Catalanes Club Nàutic

Can Peret Plaça de laFont, 6

Café Infinity Bloc Alt Penedès, esc a, local 2

Fleca 2000 Bloc els Àngels

La Boulangerie Av. Països Catalans, 23

Coffee book Av. Països Catalans (Campus Sescelades)

Le café vintage Av. Països catalans, 27

Bar La Tauleta Violant d'Hongria, 50a Sanitas Rambla Nova, 99

Sanitas El corte ingles 1era planta Cap Llevant Joan Fuster s/n

Urgències Hospital Santa Tecla Rambla Vella, 14 Tradicionarius Rovira i Virgili, 32

REUS

Notaria Ignacio Moreno Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22 Notaria Argentina Jara Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º Registre Propietat Reus General Moragues,76

Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10

Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34 Activa Mútua Carrer Del Roser, 107 Laboratori Domingo Plaça Llibertat, 10 baixos Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38 OMAC Plaça Mercadal, 1 Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1 Reus Ploms Marià Fortuny, 5 Redessa Bellisens, 42 Redessa Camí De Valls, 81

Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26

Biblioteca Central Escorxador, 1

Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5

Centre Medic Estibel Sant Elies, 34 ABS Reus Astorga, S/N Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10

Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41

Institut Clínic Passeig Suñer, 51

Uroequip Pintor Tapiró 5

Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66

Multioficines La Salle Av. La Salle, 45

Centre De Lectura Major, 15

Círcol De Reus Plaça Prim, 4 Padel Indoor Camí De Valls, 98

Padel X4 Faió, 7

Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1

Asisa Passeig Suñer, 28

Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9 Mútua Universal C/ Ample, 56

Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6

Cambra Reus Boule, 2

Panishop Sant Joan, 34

Botiga del café Sant pau Botiga del café Raval de Jesús, 26

Tradicionarius Raval de Jesús, 48 Ibericus Monterols, 29

Roslena Pl. Mercadal Farggi Pl. Mercadal

Casa coder Pl. Mercadal

Vermut de reus Pl. Mercadall

Granier Llibertat, 14

Cafeteria cugat Llibertat, 6 Xaloc Vent, 25

Costadoro Galanes, 15

Forn Sistaré Amargura, 30

Forn Sistaré Ample, 20

Forn Sistaré Prat de la Riba ,35

Forn Sistaré Galanes, 11

Viena Plaça Prim 92 Llobera, 62

Clinica Dental Milenium Reus Raval Martí Folguera, 28

VILA-SECA

ITV C-340, Km 1154

CAP Galceran De Pinós, S/N

Ajuntament Plaça de l'església ,26

Iclinic Ramon D'olzina, 19

Piscines Municipals Pere Molas, 26

Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1

Biblioteca C/ Tarragona, 7

Notaria Francesc Martí i Padrós, 2

Base C/ De La Font, 14

Conservatori Av. Generalitat, 27

Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42

CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24

Fisiovilaseca Sir esteve Morell Scott, 3

Salut Vilaseca Josep Forasté, 2

Asisa Pere Molas

Olzina Dental Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a

Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55

Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5

Cafeteria la Formiga Riera ,84

Cocobongo Plaça Miquel Marti i Pol, 3

Forn Canvi Països Catalans, 1

Forn Sans Verge de la Pineda, 2

El que diran Verge Montserrat, 1

Fleca Carbonell Comes, 46

SALOU

CAP Arquitecte Ubach, 11

CAP Carrilet, 12

Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2

Cafeteria Ajuntament Passeig 30 D'octubre

OMAC Ajuntament Passeig 30 D'octubre

Biblioteca Ponent, 16

L'esplai de La Caixa Carles Roig/Pg. De L'estació

Pavelló Municipal Milà, 5

Escola Municipal de Música Arquitecte Ubach

Salou Mèdic Barcelona, 30, 3er-5a

Global Medical Care Francolí, 8

Centre Mèdic Salou Via Roma, 11

Ciscar Clinic Barcelona, 68

Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10

Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16

Centro Médico Salou Valls, 4

Club Tennis Salou bar

Capuccino Via Roma, 5

Can vicenç Barcelona, 50

Sunset Colon, 23

Granier Barcelona, 42

La xurreria Barcelona, 74

VALLS

CAP Dr. Sarró Vallvera, 8

Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2

Biblioteca Sant Pere, 2

Ajuntament Pl. Blat, 1

OAC Pl. Blat, 1

Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14

Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5

Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6

Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1

Notaria Santa Teresa, 5

Patronat Municipal d'Esports Ps. Pres. Tarradellas, 2 - 6

Centre Cultural Pl. Francesc Layret

Mútua Universal Prat de la Riba ,1

Mc Mutual Passeig de l'Estació, 38

Bar Xiquets de Valls Crta. Tarragona, 2

La Cafeteria Jaume Mercadé, 7

Dos18 Passeig Estació, 18

La Pèrgola El Pati, 16

El Panet de la Cort Cort, 45

L'Ecliss Passeig Estació, 21

Cafeteria Maria José Crta. del Pla, 122

Resset Café Vallvera, 19

Panet Valls del Pla, 66

Montferré Plaça Vila Romana, 3

Bar Brunch Plaça Blat

Mou Milan Jaume Mercadé, 2

El cafetó President Companys, 6

Cafeteria Clàssic Avenir, 27

Cansaladeria Cati Vallvera, 13

AQUEST ANY CELEBREM ELS 40 ANYS DE LA PRIMERA FIV