LA CIUTAT 51

Aquest exemplar és propietat d'aquest

TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA

REUS

Reus s’omple de màgia

UN NADAL DE CONTE

VALLS 14 anys de castells

Patrimoni Mundial

SALOU

Capital de la Cultura 2025

VILA-SECA FICVI 2024, cinema emergent

Índex

TARRAGONA

04 Breus

08 Noemí Llauradó

12 Nadal al port

18 Terrasses

22 Nadal a Constantí

26 Santi Castellà

28 Nadal a Tarragona

36 Taxa de la brossa

42 Eduard de las Heras

50 Taquilles refrigerades

56 Tabacalera

60 Inclubàsquet

64 Àrea Metropolitana

68 Habitatge

72 Nadal a Torredembarra

74 L’IBI a Torredembarra

76 Nadal a Reus 80 Breus Reus 84 Espai Aigua 86 Zona Sud 90 Pressupostos 94 Reus Respira 100 Esportistes de l’any 104 Aparca i mou-te 106 Fons Transició Nuclear 112 Fira de l’oli

Marià Fortuny

Descobreix Cambrils

ESPECIAL ANDORRA

Cerni Escalé

Poblet de Nadal

Nadal a Andorra

Unió Europea

Castells Patrimoni

Nadal a Valls

Breus Valls

Circularitat

Breus Química

Capital cultura catalana

Breus Salou

Pessebre de sorra

Breus Vila-seca

Prats d’Albinyana

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Impressió: Gráficas Andalusí

· Dipòsit legal: T-141-2017

Distribució: UNIMAIL

TARRAGONA

LA PART BAIXA DE TARRAGONA PODRIA COMPTAR AMB UN NOU CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

La delegada del Govern a Tarragona, Lucía López Cerdán, ha dit que ja s’han iniciat les converses per buscar un lloc adequat

La delegada del Govern a Tarragona, Lucía López Cerdán, ha repassat l’actualitat de la ciutat i ha afirmat que s’està buscant un espai prou gran per construir un nou CAP. A més, ha assegurat que els converses entre el Departament de Salut i l’Ajuntament són contínues, encara que no s’ha certificat cap acord.

La delegada del Govern ha atès a Ràdio Ciutat Tarragona i ha comentat les dificultats que estan gestionant les autoritats per construir aquest nou CAP. El principal inconvenient és la ubicació, ja que “no és fàcil trobar un espai amb els metres adequats que necessita un centre com el CAP”.

Les converses entre l’Ajuntament de Tarragona i el Departament de Salut apunten al fet que el nou centre d’atenció primària estaria ubicat a la Part Baixa D’aquesta forma, les autoritats pretenen donar resposta i facilitar l’accés als veïns d’aquesta part de la ciutat, que ara mateix no tenen un servei similar a prop de les seves cases.

25 ANYS DE LA TARRACO PATRIMONI DE LA HUMANITAT: 365 DIES DE CELEBRACIÓ

L’espectacle de drons, dansa vertical i jornades de portes obertes són alguns dels plats forts d’una programació anual

Tarragona complirà el 30 de novembre de l’any vinent 25 anys com a ciutat Patrimoni de la Humanitat i ho celebrarà amb un calendari festiu sense precedents sota el nom ‘TARRACO25‘. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, ha dit que per part de l’Ajuntament treballen perquè sigui ‘l’esdeveniment de l’any’ i per això celebraran actes des del pròxim dia 30. Viñuales ha recordat que Tarragona forma part d’un grup de 15 ciutats de l’Estat que té aquesta distinció per l’UNESCO. A més, ha recalcat que “volem que sigui una celebració que compti amb tothom i sigui acadèmica i institucional, una autèntica festa”

‘TARRACO25‘ té l’objectiu de ser una festa amb  desenes d’actes que han iniciat aquest 30 de novembre amb el 24è aniversari i conclouran a la mateixa data el 2025. L’Ajuntament vol que tota la ciutadania participi en la celebració i encara que solament han desvetllat alguna de les idees, la història de Tarraco es convertirà en un atractiu encara més gran. El conseller de Patrimoni,  Nacho García, ha avançat que ‘TARRACO25‘ comptarà amb una web exclusiva on estaran disponibles tots els actes. A més, les mateixes entitats podran publicar els actes que celebrin per commemorar el 25é aniversari.

TARRAGONA

L’EMT ADJUDICA

LA COMPRA DE SIS AUTOBUSOS HÍBRIDS PER RENOVAR LA FLOTA DE TARRAGONA

Els sis autobusos híbrids s’incorporaran al parc de vehicles de l’EMT l’any vinent, i se sumen als quatre autobusos elèctrics adjudicats el passat mes d’agost

El consell d’administració de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona ha aprovat aquest dimarts l’adjudicació de la compra de sis autobusos híbrids a l’empresa Daimler Buses España, S.A. per un valor d’1.896.000 €  sense IVA,  i amb un preu de manteniment d’1.595.160 € sense IVA per al manteniment dels sis autobusos durant 14 anys.

Està previst que els sis autobusos híbrids s’incorporin a la flota municipal durant el  segon semestre del 2025, l’adquisició se suma als quatre autobusos elèctrics que l’EMT va comprar el passat mes d’agost i que s’incorporaran durant el primer semestre de l’any vinent.

La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, destaca que “l’EMT compta amb un parc de vehicles que necessita esforços d’inversió per a una renovació immediata. Així doncs, des d’aquest govern es decideix un pla d’inversió ambiciós i integral per renovar més de la meitat de la flota actual d’autobusos en 3 anys”. D’altra banda, Orts afegeix que “volem un transport públic més sostenible, més amable i amb un disseny i una tecnologia adaptats al segle XXI. I aquesta renovació de la flota també s’impulsa pensant a facilitar l’operativa per als xofers de l’EMT”

LA MILLOR PIZZA D’ESPANYA ES FA EN UN RESTAURANT DE TARRAGONA

El prestigiós certamen ‘Pizza per Passió’, es va celebrar a Barcelona

La Pizzeria Aboccaperta 2.0, situada al carrer Smith, 37, al Barri del Port de Tarragona, ha estat guardonada amb el premi a la millor pizza d’Espanya en el prestigiós certamen ‘Pizza per Passió’, celebrat a Barcelona.

Aquest concurs, que destaca per promoure la pizza de qualitat i reconèixer l’ofici del pizzer, ha confirmat la dedicació i talent de Matteo i Davide, els dos socis al capdavant d’Aboccaperta 2.0, que no han amagat la seva satisfacció. “Ho hem aconseguit! No ha estat fàcil arribar fins aquí, però amb les ganes i l’esforç que posem dia rere dia, podem dir-vos que sí, tenim la millor pizza d’Espanya”, han declarat en un post a través de les xarxes socials.

Després d’establir-se a la Part Alta de Tarragona, on també disposen d’un local a la

plaça del Rei, Matteo i Davide van decidir expandir-se al Port en un local on antigament acollia un altre restaurant.

ES PRESENTEN 10 PROPOSTES PER LA DEMOLICIÓ DE LA PLATAFORMA DEL MIRACLE A TARRAGONA

Els treballs, que duraran 5 mesos un cop es formalitzi el contracte, tenen un pressupost total d’uns 608.000 €

Fins a 10 empreses s’han presentat  a la licitació de les obres compreses en el projecte de demolició de la plataforma de la platja del Miracle de Tarragona. La licitació es va publicar el passat 3 d’octubre i el termini de presentació es va tancar el passat dijous 31 d’octubre. En els dies vinents està previst que es reuneixi el tribunal qualificador per tal d’avaluar les propostes presentades per les diferents empreses participants.

El conseller de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro, ha valorat molt positivament “l’àmplia participació rebuda en la licitació”. García de Castro ha recordat que “l’enderroc de la plataforma del Miracle és una de les actuacions principals del projecte Tarragona – GreenBelt ’26” i ha expressat que “estem cada cop més a prop de retornar aquest espai a la ciutadania”

El pressupost del projecte és de 503.298,40 € més 105 692,66€ en concepte del 21% d’IVA que suposa un import total de 608.991,06 € (IVA inclòs). El termini d’execució dels treballs es preveu que sigui de 5 mesos a comptar des de la formalització del contracte.

PISO EN BARCELONA

Piso de 2 habitaciones y 1 baño. A/a con bomba f/c. Reformado. Ascensor. Luminoso. Próximo a bus, metro, zona comercial, universidad.

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN CARRER MALLORCA

Piso de 3 habitaciones. Cocina independiente. 1 baño con plato de ducha. A/a con Split. 4ª planta con ascensor y adaptado para personas con movilidad reducida. Ideal inversores o familias.

CHALET EN ESCALÓ (Lleida)

Chalet de dos plantas y 180 m2. 3 habitaciones y 2 baños. Salón con chimenea, cocina independiente y cochera.

PISO EN SALOU

Piso amueblado y equipado en zona céntrica de Salou. 3 habitaciones amplias, baño completo y aseo. Gran terraza, luminoso y soleado. Ascensor. Plaza de aparcamiento OPCIONAL.

LOCAL EN ALQUILER C/ ERNEST VILCHES

Local comercial esquinero y luminoso, ideal para obrador o cafetería. Salida de humos. Baños preparados y adaptados. Espacio de almacén.

PISO EN ASSAMBLEA DE CATALUNYA

Piso próximo a la URV. Dispone de 3 habitaciones, baño completo y aseo. Cocina amplia con galería. Balcón. Ascensor.

PISO EN LA FLORESTA

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

PISO EN TORREFORTA

Piso amplio con aparcamiento. 3 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Amplia cocina con galería. Comedor con salida a balcón. Luminoso y soleado. 3º Sin ascensor.

Ref. 8035

Precio: 345.000€ 2 1

Ref. 8502

Precio: 155.000€ 3 2

Ref. 8058

Precio: 85.000€ 3 1

Ref. 8060

Precio: 149.000€ 3 1

Ref. 8059

Precio: 1.450€/mes - 1

Ref. 8045 Precio: 190.000€ 4 1

Ref. 8004

Precio: 350.000€ 3 2

Ref. 7007 Precio: 107.000€ 3 2

Ref. 6502

Precio: 150.500€ 3 2

NOEMÍ LLAURADÓ, Presidenta de la Diputació de Tarragona

“L’àrea metropolitana ha d’actuar com un ‘lobby’ per fer arribar les seves necessitats en la mobilitat”

Adrià Miró Canturri

Entrevistem la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, per conèixer els avenços de l’àrea metropolitana, el nou Pla ImpulsDipta, el canvi de seu a finals de mandat i els detalls de les anhelades obres a la Savinosa.

Han iniciat els debats sobre com ha de ser la nova Àrea Metropolitana. Com s’estan duent a terme? S’estan organitzant en comissions amb alcaldes i personal tècnic. Va quedar clar els àmbits amb què començar: mobilitat, ter-

ritori, desenvolupament econòmic i social i la sostenibilitat. S’han creat grups de treball que havien de penjar d’una comissió en concret, però s’ha vist que tot és molt transversal i la utilitat dels grups és que donin servei a totes les comissions.

El mes de novembre van tenir l’última reunió del Grup Impulsor, on van parlar del desenvolupament econòmic. Els càrrecs electes vam insistir molt en el fet que volíem avançar més en concrecions. Se’ns generen uns reptes propers en el calendari i no hem de perdre de vista que l’àrea me -

tropolitana ha de ser útil. Una de les qüestions que es va abordar era que, si oferim el nostre territori com un atractiu per a possibles inversions o per ampliar les que ja tenim, hem de treballar conjuntament els diferents serveis de desenvolupament econòmic. L’objectiu és atraure les inversions en aquest radi, amb independència de si van a Salou o a Reus. Per atraure inversions i talent hem de treballar amb visió àmplia.

La mobilitat és el gran tema. En parlem molt i ens queixem molt, però hem d’actuar com una uni-

tat d’acció i de manera proactiva. Una mena de lobby. Si ara s’està desenvolupant el Pla director de mobilitat, nosaltres hem de ser capaços de fer arribar a la Generalitat quines són les nostres necessitats. En els autobusos hi ha una fita temporal. El 2028 finalitza la concessió dels autobusos i hem de veure de quina manera fer més eficient el servei. No només entre els municipis del Grup Impulsor, sinó també amb les connexions amb l’interior de la província. Molts dels seus habitants venen a Tarragona o Reus a treballar i estudiar, i la mala connexió ens fa menys competitius.

Vostè va rebre la consellera Paneque. En van parlar? Ens va comentar que hi hauria una inversió de 4,4 milions d’euros per millorar les freqüències en el transport. Ja que la delegada del Govern forma part del Grup Impulsor, se li va demanar que pogués ser el territori qui digués què hem de prioritzar. A vegades, des dels despatxos de Barcelona es té una bona idea, però sense tenir en compte les nostres necessitats. Ho treballarem de manera conjunta.

Quan sabrem quin abast territorial tindrà? Hi ha un grup de treball que mira la part jurídica de

què ha de ser l’àrea metropolitana. No hi ha un model únic, hem d’escollir quin ens encaixa millor. Ara signarem un memoràndum amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per tal de compartir bones pràctiques. Amb tot, no necessàriament hem de copiar el seu model. Pot ser una entitat local, un consorci, una agència o convenis de col·laboració. La forma és l’últim i no volem que sigui una cotilla.

Perquè això funcioni ha d’haver-hi recursos que aporten els municipis. Hi haurà una bossa conjunta i es repartiran en l’àmbit que es determini. No és tant mancomunar serveis, sinó mutualitzar recursos. A vegades, les inversions no es produeixen en el teu terme i has de donar per ben invertides aquestes aportacions perquè té un impacte en el conjunt de l’àrea metropolitana. Quan parlem de ciutat única, el primer que hem de fer és creure’ns-ho.

El 2028 finalitza la concessió dels autobusos i hem de veure de quina manera fer més eficient el servei

Precisament, una mesura que afecta a tota la província és el Pla ImpulsDipta. Quin impacte ha de tenir? Hem volgut facilitar les coses als municipis més petits. Que amb un únic conveni de col·laboració puguin saber a l’inici del mandat amb quins diners de la Diputació disposaran. Hem abocat 147 milions d’euros pel període 2024-2027, on incorporem el Pla d’Acció Municipal i altres convocatòries de concurrència en què els municipis podien optar, però a vegades no s’hi presentaven per diverses problemàtiques. Volem que els diners arribin als ajuntaments ràpidament i que les justificacions siguin més fàcils. Per això, hem reduït els tràmits gairebé un 90%.

L’excessiva burocràcia és una pega.

A finals de mandat es mudaran a l’antic edifici de Caixa Catalunya. És necessària aquesta inversió quan la Diputació ja té el Palau i aquest edifici cèntric podria anar destinat a un altre atractiu? L’Ajuntament de Tarragona veu amb bons ulls que la Diputació estigui a la plaça Imperial Tàrraco, ja que es generarà una plaça on hi haurà quasi totes les institucions públiques. En el seu moment es va comprar l’edifici del costat i es va fer una reserva de tanteig i retracte en aquesta finca amb aquesta intenció. Realment, és una mateixa finca, però només vam adquirir uns metres on ara hi ha el Servei d’Atenció el Municipi i BASE. La idea era que a la llarga hi anéssim tots per concentrar els serveis en un edifici i ser més eficients. La modernització és una de les nostres fites del mandat i això hi ajudarà.

El Palau quedarà buit? Hi ha d’haver un pla funcional per veure com treure-li més rèdit i com apropem més i millor la Diputació a la ciutadania. Serà una seu eminentment institucional amb el saló de plens, les recepcions institucionals i els grups polítics, però probable -

ment l’espai disponible es podrà aprofitar per oferir algun altre tipus de servei.

S’havia posat sobre la taula acollir exposicions. Quan parla de serveis, es refereix a això?

No parlem de res concret perquè ho estem treballant encara. En paral·lel, ara estem actuant a la façana de la nova seu i hem demanat un estudi per saber com està l’edifici. La idea és que de cara al 2027 ja es pugui fer el trasllat.

L’oposició critica que aquest és un exemple del “centralisme” de la Diputació. S’està enfocant massa en la seva capital? No. La Diputació no té capital, és la província qui la té. Les diputacions han de tenir la seu a la capital de província. Tot i això, a diferència d’altres diputacions nosaltres tenim seus a diferents espais. Ara mateix estem fent aquesta entrevista a la seu de Reus, al Palau Bofarull. També tenim seu a Tortosa, al Palau Montagut, i estem treballant en un pal funcional d’usos per saber de quins espais de la província podem disposar per ubicar-nos i tenir més capil·laritat. Això es fa mitjançant els convenis

patrimonials i l’oposició ho va percebre com a positiu.

Què definiran aquests convenis? Parlarem de convenis patrimonials amb ajuntaments per saber de quins immobles disposa la Diputació, si els necessita tots, si alguns els pot llogar, vendre, cedir o aprofitar-los per tenir més presència.

Sembla que l’actuació al camí de ronda i a la finca de la Savinosa tirarà endavant. Quan començarem a veure obres? Espero que l’any vinent. Començarem a veure obres al que és el camí de ronda. Tenim el projecte redactat, calia que l’aprovés el Ministeri i Costes, i ara mateix ja té llum verda. El Ministeri és qui ha d’atorgar les obres i es farà també de manera conjunta amb l’Ajuntament i la Diputació. Es preserva l’entorn natural i alhora serveix perquè el pas sigui més segur per la ciutadania. Actuar-hi després de tants anys era un dels reptes que teníem.

Es parlava d’ubicar-hi el conservatori, però un informe de Protecció Civil ho impedeix pel

pas de mercaderies perilloses. La intenció és que la finca aculli cultura, però quina? Parlem d’un hub cultural. Com a demarcació hem de fer jugar la indústria cultural, que ens pot ajudar a projectar-nos cap a fora. Hem de potenciar la cultura com a motor econòmic. Allí hi podrem ubicar serveis culturals, residències artístiques i també parlàvem d’algun tipus d’auditori natural i amb poca edificació. Concretarem els usos a través del POUM que està redactant l’Ajuntament de Tarragona.

Sempre hem defensat que les mercaderies perilloses han de passar per l’interior i confiem que això succeeixi

El conservatori queda descartat per aquella ubicació? Quan plantejàvem aquests serveis a la Savinosa, teníem clar que mentre les mercaderies passessin per la costa era complicat per les limitacions. Sempre hem defensat que les mercaderies perilloses han de passar per l’interior i confiem que això succeeixi. Aleshores, aquesta zona ja no estaria afectada. Ara bé, el temps va passant i serà complicat que amb les fites marcades hi hagi aquest canvi amb les mercaderies. Es podria plantejar per fases, però de moment les limitacions les tindrem.

L’alcalde i vicepresident de la Diputació vol portar el conservatori a la Tabacalera, edifici propietat de l’Ajuntament. És viable? L’alcalde ens va donar l’opció d’estudiar-ho. Estem oberts i ho treballarem als convenis patrimonials. El que vam fer és un estudi previ per determinar si l’espai de la Tabacalera reuneix els requisits per traslladar-hi l’escola de música. Ara estem a l’espera de rebre els resultats.

A la natura, els actes incívics no hi caben.

Descobreix l’equilibri entre gaudir i protegir a espaisnaturals.cat

El Port de Tarragona omple el Moll de Costa amb la ‘Llum dels Desitjos’ per a un

‘Nadal

de Somni’

La programació nadalenca del Port de Tarragona inclou activitats i espectacles fins el 6 de gener de 2025

Redacció

El passat dijous 28 de novembre, el Port de Tarragona va presentar la programació nadalenca sota el títol ‘Un Nadal de somni’ i lema ‘La llum dels desitjos’. Una programació que comença el 29 de novembre i acaba el 6 de gener de 2025. Aquest any, la programació del Nadal de Somni del Port de Tarragona incorpora una vessant solidària molt especial. Totes les persones que vulguin tindran l’oportunitat de fer una donació a favor de la Fundació Horta Sud, que està treballant intensament

per ajudar el teixit associatiu que s’ha mobilitzat per a la reconstrucció de les poblacions més afectades per la DANA del passat 29 d’octubre. Una ocasió perfecta per gaudir de l’esperit nadalenc i, alhora, contribuir a una causa solidària. Aquest Nadal, Tarragona es vesteix de llum i desitjos al Port!

UN

NADAL

PLE DE LLUM I MÀGIA

La inauguració oficial va ser el divendres 29 de novembre, amb la tradicional encesa de llums al Serrallo acompanyada d’una xocolatada popular, dansa i focs artificials. També va tenir lloc l’en -

cesa de llums del Moll de Costa, el conegut ‘Passeig dels Estels’ un lloc màgic de la façana marítima de la ciutat de Tarragona.

Cal destacar, a més de la vessant solidària i sostenible d’aquest any, que amb el Nadal de Somni, el Port de Tarragona reafirma la seva voluntat d’oferir espais i activitats pensades per potenciar un estat d’alegria i celebració compartida. Cada racó de la programació està dissenyat per crear moments únics, omplint els dies de màgia, il·lusió i connexió entre famílies, amics, amigues i veïnat. L’objectiu és fer que hom, independent-

ment de l’edat, trobi un motiu per somriure i gaudir d’aquestes dates tan especials.

Una de les activitats estrelles serà el Magatzem Reial al Refugi 1 del Moll de Costa que es tornarà a convertir en un espai màgic on els infants podran deixar les seves cartes per als Reis Mags d’Orient. Aquest lloc emblemàtic del Port de Tarragona estarà especialment decorat per transmetre tota la il·lusió i l’encant de les festes nadalenques, convidant a les famílies a viure un moment únic i ple d’emoció.

A més, el Nadal de Somni inclou una variada programació d’activitats gratuïtes pensades per a totes les edats. Els tallers creatius i espectacles per a públic familiar seran el centre d’atenció, comptant amb la participació de colles de la cultura popular com els castellers i castelleres del Serrallo, la Cucafera, els Nanos, la Vibrieta, etc. que portaran la màgia de les tradicions al cor de les celebracions. També destaca l’espectacle infantil La Llum dels Desitjos, que

captivarà grans i petits amb una història plena de valors i fantasia. L’experiència es completarà

Cada racó de la programació està dissenyat per crear moments únics, omplint els dies de màgia, il·lusió i connexió entre famílies, amics, amigues i veïnat

amb un espai gastronòmic situat al Moll de Costa, on diversos food trucks oferiran una àmplia varietat de propostes culinàries.

Aquest Nadal, el Port de Tarragona continua essent el lloc ideal per gaudir en família d’una programació plena d’il·lusió, tradició i diversió sota el ‘Passeig dels Estels’ del #MolldelaCultura.

COM FER LES DONACIONS

La Fundació Horta Sud ha posat en marxa una campanya solidària per recaptar fons destinats a pal·liar els efectes de la Dana d’octubre a València, que ha afectat greument moltes famílies i infraestructures, A la qual s’hi ha volgut sumar el Port de Tarragona convidant els assistents a les activitats de Nadal a col·laborar econòmicament.

La Fundació Horta Sud té més de cinquanta anys d’experiència en el treball associatiu dirigit a d’aconseguir una societat més justa i compromesa amb els drets humans i els valors democràtics. El Port de Tarragona s’ha posat en contacte amb ells i ens han explicat els seus temors respecte a la ferida psicològica que la catàstrofe pot deixar en els infants. Ara més que mai, cal el treball comunitari i l’ajuda mútua per superar la tragèdia.

Ara, contribuir a pal·liar aquests

efectes de la DANA és més fàcil que mai, es poden fer donacions mitjançant Bizum. Cal entrar a l’aplicació bancària i triar l’opció ‘Donar a una causa benèfica’ i utilitzar el codi 07453, que correspon a la Fundació Horta Sud. Cada aportació ajudarà a sumar esforços per ajudar les persones damnificades a reconstruir les seves vides.

Cada aportació compta per retornar l’esperança i enfortir la solidaritat en un moment tan complicat per a la comunitat valenciana.

TAST D’ACTIVITATS

La programació d’aquest any

aposta per la sostenibilitat, la creativitat i la màgia, convidant a grans i petits a gaudir d’un entorn innovador i ple de llum.

El programa “Nadal de Somni –La Llum dels Desitjos” ofereix una gran varietat d’activitats que inclouen concerts, espectacles i esdeveniments culturals per a tots els públics. Destaquen les actuacions musicals, com el Concert de Nadal Yamaha Music School i el recital Hello Earth d’Olga Pes, així com espectacles de dansa i projeccions documentals amb col·loqui. A més, s’ofereixen tallers creatius adreçats tant a infants com a famílies, com el de cianotípies, decoracions nadalenques i el planetari immersiu, a més d’un escape room per a joves i adults.

El programa també inclou visites guiades al vaixell Open Arms, una oportunitat per conèixer de prop la seva tasca humanitària, i tasts de vins solidaris amb músi-

ca en viu. La canalla podrà gaudir d’espais temàtics, com la Zona d’Oficis o els espectacles infantils de contacontes i titelles. Completen l’oferta espais gastronòmics, activitats solidàries i el màgic Magatzem Reial, que portarà la màgia del Nadal als visitants.

La gran cloenda arribarà amb l’esperada Arribada dels Reis d’Orient al Moll de Pescadors el 5 de gener.

La gran cloenda arribarà amb l’esperada Arribada dels Reis d’Orient al Moll de Pescadors el 5 de gener

HORARIS, INFORMACIÓ I PROGRAMACIÓ COMPLETA

Totes les activitats són gratuïtes, amb aforament limitat o reserva prèvia en alguns casos. El programa “Nadal de Somni” del Port de Tarragona es pot consultar en el web oficial del port: https://www. porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats/calendarimensual/2024/12/-

Tarragona posa ordre a les TERRAS SES

L’Ajuntament ha aprovat per àmplia majoria una ordenança de terrasses que escurça l’hora de tancament, amplia la temporada d’estiu i estableix un règim sancionador

Adrià Miró Canturri

“La nova ordenança de terrasses ha de ser l’ordenança de la convivència. Hem de posar ordre. Ha d’ajudar al sector de la restauració, però alhora el ciutadà s’hi ha de sentir còmode”. Amb aquestes paraules s’expressava la consellera de Comerç, Montse Adan, en una entrevista a la revista de març-abril. Finalment, l’ordenan -

ça ha arribat al ple de novembre i ha aconseguit un gran consens entre els grups polítics. A favor s’hi han situat el PSC, Esquerra, Junts, En Comú Podem i els dos consellers no adscrits. El PP s’ha quedat en l’abstenció i la representant de Vox ha sigut l’únic vot negatiu. Entre el seu articulat, Montse Adan destaca la importància del règim sancionador i el nou horari de terrasses, que serà unificat per

tota la ciutat. L’horari de les terrasses va ser el principal maldecap de la comissió, que va intentar buscar el consens amb el major nombre de partits possibles. Sobre la taula hi havia la dicotomia entre “el descans dels veïns i la restauració”, cercant un equilibri per acontentar els dos costats. Finalment, l’hora de tancament serà menor a la que hi havia a l’esborrany de l’ordenança, però la temporada estival

s’allargarà del 15 de maig fins al 15 d’octubre.

HORARI DE TERRASSES

Els dijous passaran a tenir la categoria de dia laborable i tots els barris de la ciutat tindran el mateix horari. Fora de l’estiu, de diumenge a dijous les terrasses tancaran a les 12.00 h de la nit i divendres, dissabtes i vigílies de festius a la 1.00 h. Mentre que del 15 de maig al 15 d’octubre la proposta fixa l’hora de tancament de divendres, dissabte i vigílies de festius a la 1.30 h. Mitja hora menys que l’esborrany inicial. Amb tot, hi haurà algunes excepcions al calendari. El dijous de Carnestoltes, del dijous al dilluns de Setmana Santa i les festes de Nadal (del 21 de desembre i 5 de gener) es tancarà a la 1.00 h.

CONTROL REAL

Montse Adan recalca la rellevància que ha de tenir el règim sancionador en aquesta nova ordenança

“La ciutadania ens demanava un compliment. Amb el règim sancionador propi aquestes situacions d’impunitat canviaran i la Guàrdia Urbana podrà fer-ne un seguiment exhaustiu”,

de terrasses, ja que fins ara es movien amb l’ordenança de convivència. “La ciutadania ens demanava un compliment. Amb el règim sancionador propi aquestes situacions d’impunitat canviaran i la Guàrdia Urbana podrà fer-ne un seguiment exhaustiu”, exposa. Entre les sancions, hi ha inclús la revocació de la llicència de terrassa si no es compleix la norma. D’altra banda, es preveu una comissió tècnica i una política per fer-ne seguiment i modificar les qüestions que no funcionin. Altres aspectes importants és l’obligatorietat de retirar les terrasses a la nit -prohibint estructures fixes en voreres inferiors a quatre metres- o la incorporació de dos QRs per saber la vigència de la llicència de la terrassa i la seva capacitat. Un d’ells serà per la Guàrdia Urbana i l’altre per la ciutadania corrent.

AMPLI CONSENS

Fer volar pels aires la política de trinxera és un rara avis en la polí-

tica nacional i tarragonina. L’ordenança, però, sembla que ha fregat gairebé la perfecció en aquest sentit. De fet, en el Ple tots els grups van valorar la capacitat de Montse Adan per “consensuar” un text que incorporava diverses aportacions. La consellera de Comerç va recordar que “no era fàcil”, però que el seu gran objectiu era trobar el punt comú. Tanmateix, va avisar que la normativa es podrà revisar al cap d’un any, per retocar les qüestions que no hagin funcionat. Un mecanisme que va agradar a l’oposició.

En Comú Podem va ser un dels primers grups a anunciar el seu vot afirmatiu. Després de la comissió, el seu portaveu subratllava els canvis positius. “Per fi l’ordenança de terrasses prioritza el descans dels veïns. Retallar mitja hora en l’horari d’estiu i que els dijous siguin dia laborable és molt important”, va destacar Jordi Collado, que també posava en valor el règim

“El règim sancionador també és positiu perquè hi havia gent que no respectava les normes i no tots treballàvem en igualtat de condicions”

sancionador i la comissió de seguiment.

Els juntaires també es van alinear ràpidament amb la proposta. En el Ple, Pep Manresa va recalcar que els seus objectius eren unificar els horaris a tota la ciutat, allargar la temporada d’estiu, mantenir la llicència de terrasses de manera provisional quan hi ha un traspàs de local o descomptar la taxa si la terrassa està afectada per obres. Unes condicions que recollia el text definitiu.

Per la seva banda, Xavi Puig, conseller d’ERC, considera que l’ordenança “equilibra el dret a una ciutat activa i viva amb el dret a

una ciutat accessible per a tothom i que respecti el descans dels veïns”. A més, remarca que hi haurà revisions periòdiques per analitzar el seu desplegament i treu pit d’haver aconseguit que les futures modificacions no es puguin realitzar a través de decrets d’alcaldia. A mig camí es van quedar els populars, que es van abstenir. La seva portaveu, Maria Mercè Martorell reconeix mesures com la unificació horària, l’ampliació de la temporada d’estiu, el règim sancionador o l’oportunitat de revisar la normativa al cap d’un any. Amb tot, han decidit abstenir-se per l’obligatorietat de retirar les terrasses a la nit o la incapacitat per ampliar terrasses en espais com la Rambla Nova. Finalment, VOX critica que els tendals no puguin tenir publicitat aliena a l’establiment i lamenta que “s’endureixi el règim sancionador”.

VISIONS DIVERSES A L’HOSTALERIA

Entre els hostalers de la ciutat, les conclusions són dispars. Principalment, perquè l’ordenança de terrasses pretén unificar criteris a tot el municipi i les reclamacions dels propietaris són diverses en funció de la zona de Tarragona. “L’hostaleria és molt variada. Depenent d’on estàs pots estar content o no. La gent que tancava a

la 1.00 h està molt contenta i els qui tancaven a les 2.00 h no tant. Amb les estructures fixes passa el mateix. No podem fer una valoració general”, analitza Javier Escribano, president de l’Associació d’Hostaleria de Tarragona Ciutat.

Tot i això, entén que l’ordenança tingui un caràcter unificador. “Fer una ordenança amb tantes excepcions és molt complicat. Hi ha coses que s’han de generalitzar”, apunta.

Hi ha punts que considera que són comuns per a tots els establiments. “A tot el sector ens sembla bé que s’avanci l’horari d’estiu, inclús creiem que podria ser l’1 de maig. El règim sancionador també és positiu perquè hi havia gent que no respectava les normes i no tots treballàvem en igualtat de condicions”, recalca. D’altra banda, una de les mesures que troben negatives és la categorització del dijous com a dia laboral, sobretot a l’estiu. “Que a l’agost no hi hagi una taula al carrer un dijous a les 00.00 h ens grinyola bastant”, assenyala. Malgrat això, Escribano destaca el consens polític que hi ha hagut amb el text: “és bo perquè ens dona una seguretat jurídica a llarg termini i serà estable”. Està previst que, passat un any, els grups municipals i els actors implicats revisaran què ha funcionat i què pot millorar.

El Nadal fa brillar Constantí amb una cinquantena de propostes

El gran arbre de Nadal de ganxet tornarà a ser un dels grans atractius

Redacció

Constantí ha encetat el Nadal amb l’encesa simbòlica de llums a la plaça de les Escoles i un primer cap de setmana d’activitats que s’allargaran fins a la fi de les vacances escolars.

El dilluns 9 de desembre es farà la inauguració dels pessebres que lluiran durant totes les festes: d’una banda, el tradicional pessebre de l’antic mercat municipal; i també el que es podrà veure a la Plaça de l’Església fet de ganxet i que acompanyarà el gran arbre de Nadal de ganxet (de més de 6 metres d’alçada) que ja es va estrenar l’any passat i que va ser un dels grans reclams de les festes nadalenques.

Un any més, també s’inclouen a la programació nadalenca les activitats solidàries per la Marató de TV3 com la botigueta solidària “Retalls”, les lectures solidàries a la Biblioteca o la XV Marató Musical organitzada

per l’Escola de Música “Rafel Gibert Recasens” amb la participació del Club Patí Constantí.

Entre els actes habituals de la programació destaca una nova edició de la Plantada del Pessebre a càrrec de l’associació Moto-Clàssic al Pont de les Caixes, la gravació de les felicitacions nadalenques per part de l’alumnat de l’Institut a Constantí Ràdio i el recital poètic de Nadal organitzat per l’Associació Literària de Constantí al Sindicat Agrícola. Durant la setmana prèvia al Nadal, no faltarà a la programació la tradicional Cantada d’una Nadala conjunta a la plaça de les Escoles Velles, una multitudinària activitat coordinada per l’Escola Municipal de Música.

PARC DE NADAL I PASTORETS

Els dies 27, 28, i 29 de desembre, el Pavelló Poliesportiu tornarà a ser l’escenari d’una nova edició del Parc de Nadal, organitzat per les àrees de

Festes i Joventut de l’Ajuntament, i que durant 3 dies oferirà activitats educatives i de lleure i tallers d’allò més diversos per als infants i joves. El dissabte 28 de desembre “Les Forques Teatre” recupera aquest any un altre dels clàssics nadalencs amb la representació teatral de “Els Pastorets” al Pavelló Poliesportiu. El diumenge 29 de desembre arribarà una nova edició del tradicional “Quinto de Nadal” organitzat per la Societat El Casino, i el dilluns 30 de desembre es farà el taller “Un desig per al 2025” a càrrec d’Anna Ràfols, a la Biblioteca Municipal

CAP D’ANY I REIS

L’últim dia de l’any, el dimarts 31 de desembre, l’Home dels Nassos tornarà a visitar Constantí, i el comiat al 2024 arribarà amb el tradicional sopar i revetlla de Cap d’Any al Pavelló Poliesportiu, amb música fins ben entrada la matinada. El dissabte dia 4 de gener, els patges reials instal·laran un any més el campament reial al Pavelló i recolliran les cartes dels nens i nenes de Constantí. I el 5 de gener arribarà la tradicional Cavalcada dels Reis Mags d’Orient pels carrers del poble. Un cop acabada la cavalcada, els reis mags es desplaçaran fins al Pavelló per rebre la visita dels infants i ferlos entrega dels regals.

El CAT subministra aigua potable a

69

27 Empreses de la demarcació de Tarragona Ajuntaments

El CAT, la xarxa que uneix

Carburos Metálicos, Sostenibilitat i Compromís amb el Territori

Redacció

Carburos Metálicos (Grup Air Products) és una empresa líder en el sector dels gasos industrials i medicinals que produeix, distribueix i comercialitza productes i solucions adaptades a diversos sectors com la metal·lúrgia, el vidre, el tractament d’aigües, l’alimentació, l’energia, la petroquímica, la refrigeració, l’enologia i les aplicacions medicinals. Aquest lideratge es complementa amb un ferm compromís amb la seguretat, la innovació i la sostenibilitat.

Amb més de 125 anys d’història, Carburos Metálicos ha construït una sòlida infraestructura a Espanya. Actualment, compta amb 13 plantes de producció, 14 d’envasament, dos laboratoris de gasos d’alta puresa i un centre d’R+D. Aquest conjunt d’instal·lacions, juntament amb un equip de més de 800 professionals i una àmplia xarxa d’agents comercials, li permet oferir solucions a més de 100.000 clients arreu del territori.

Des de 1995, Carburos Metálicos forma part del grup Air Products, una de les empreses líders mundials en gasos industrials. Això permet a Carburos Metálicos combinar la seva experiència local amb els recursos globals d’una companyia amb més de 80 anys d’història.

Air Products destaca per projectes pioners com la captura de carboni i el subministrament d’hidrogen renovable, clau per a la transició energètica.

La sostenibilitat és l’estratègia de creixement de Carburos Metálicos basada en el seu compromís ‘Generating a Cleaner Future’. Aquest compromís s’enfoca en ‘Generating a Cleaner Future amb els nostres clients’ amb una oferta de productes i serveis sostenibles, així com una R+D guiada per la sostenibilitat; ‘Generating a Cleaner Future com a empresa’ en aspectes com l’eficiència energètica, energia renovable, captura de carboni, descarbonització de la flota de camions i la minimització d’altres impactes; ‘Generating a Cleaner Future amb la nostra comunitat’ relacionat amb els valors, la cultura de la seguretat, la diversitat i inclusió, i la col·laboració amb les comunitats en què està present.

MOVEM TARRAGONA

Carburos Metálicos reflecteix el seu vincle amb el territori a través de la seva iniciativa ‘Movem Tarragona’, on és present des de fa més de 60 anys amb cinc plantes de producció i un laboratori d’anàlisi d’H2 Fuel Cell. Aquesta iniciativa té com a objectiu dinamitzar el teixit econòmic i social, així com pro -

CADA MOMENT DE TRANQUIL·LITAT COMPTA

Amb Toyota Relax, tens fins a 15 anys de garantia quan realitzes el manteniment anual en un taller oficial.

moure la sostenibilitat i la innovació a la província.

Entre altres accions, fomenta la formació científica des de primària a universitària a través de beques, convenis i premis. També patrocina esdeveniments socials com les Festes de Santa Tecla o la Mitja Marató +10k de Tarragona. L’empresa subministra hidrogen renovable per als autobusos urbans de Tarragona, incorporats recentment a la flota municipal en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat. Paral·lelament, avança en la construcció de la primera hidrogenera pública de Tarragona, al polígon industrial Riu Clar.

MIRANT CAP AL FUTUR

Amb més d’un segle de trajectòria, Carburos Metálicos manté una visió clara cap al futur. La integritat, la passió i l’experiència de l’empresa han permès establir relacions sòlides amb clients i comunitats.

Carburos Metálicos continua avançant amb determinació, compromesa amb la innovació i la sostenibilitat com a pilars fonamentals. Això li permet afrontar els reptes mediambientals i energètics amb solucions eficients i responsables, consolidant així el seu lideratge en el sector i contribuint al benestar de la societat.

TOYOTA LET’S GO BEYOND

Botiga de sabates infantils respectuoses, minimalistes i barefoot per oferir el màxim confort i llibertat de moviments als peus que més t’estimes

El Port de Tarragona inicia una nova etapa amb Santi Castellà al capdavant

“Proposo

una etapa tranquil·la, serena, sòlida, de consens i amb una mirada llarga al servei de tothom”, afirma el nou president

Adrià Torres Moreno

Santi Castellà ha pres possessió com a nou president del Port de Tarragona, després de la seva etapa com a subdelegat del Govern Espanyol a Tarragona. En el seu primer discurs com a president, Castellà ha destacat la seva voluntat de convertir el Port en un “espai de consens territorial”, subratllant que les decisions que es prenguin seran fonamentals tant per al futur del Port com per al desenvolupament del territori. “El Port no pot anar per lliure”, ha afirmat Castellà, qui ha expressat el seu compromís per cercar acords amb tots els actors implicats.

Castellà ha subratllat durant la seva intervenció que els projectes d’expansió del Port, com l’ampliació del Moll de Balears i la construcció del contradic de Ponent, seran fonamentals per al creixement futur del Port. Aquests projectes no només obriran noves oportunitats d’activitats i usos, sinó que també afavoriran el desenvolupa-

ment d’una infraestructura més sostenible i eficient.

A més, Castellà ha remarcat la importància de la transició energètica com un dels grans reptes del Port. Ha posat èmfasi en la necessitat d’implantar l’economia vinculada a l’hidrogen verd, aprofitant la seva proximitat amb la futura “autopista de l’hidrogen” que connectarà amb Marsella. També ha fet menció a altres oportunitats de futur, com la descarbonització del Port i el creixent procés d’electrificació.

Un altre dels grans projectes que Castellà ha destacat ha estat la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que considera la “gran joia de la corona” del Port de Tarragona. Aquesta infraestructura ha de ser clau per al desenvolupament de noves activitats portuàries i per a la reindustrialització del territori.

Per la seva banda, Saül Garreta, president sortint del Port de Tarragona, ha expressat el seu agraïment a tota la comunitat por-

tuària i la plantilla de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) pel seu treball conjunt en els darrers anys. Durant el seu discurs, Garreta ha subratllat el paper fonamental de les persones que formen part d’aquesta gran infraestructura, destacant l’esforç col·lectiu que ha permès situar el Port de Tarragona com a líder en sostenibilitat a la Mediterrània. “Hem impulsat el Port de Tarragona per ser líder en sostenibilitat gràcies a l’esforç de tota la gent que forma part d’aquesta empresa”

L’acte institucional ha comptat amb la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, qui ha agraït a Saül Garreta, president sortint, el seu treball en matèria de sostenibilitat i descarbonització. La consellera ha tancat el seu parlament posant èmfasi en les oportunitats de futur: “tenim el potencial, el Camp de Tarragona, i tenim l’estratègia: inversió, Corredor Mediterrani, indústria i sostenibilitat verda”

Tarragona s’il·lusiona amb un Nadal de conte

Les llums de Nadal arriben a diversos barris de la ciutat,

el Parc de Nadal es renova amb una àmplia agenda familiar i l’última coca de la Rambla Nova es podrà gaudir a peu

Redacció

Els carrers de Tarragona ja respiren Nadal per tots els seus cantons. El passat 29 de novembre la ciutat va decretar l’inici de la temporada nadalenca amb un espectacle als peus de l’arbre de Nadal, al costat de la Font del Centenari. Una representació d’alumnes de les escoles La Floresta i Mare Nostrum, amb motiu del 50è aniversari dels seus centres educatius, van ser els responsables de posar en marxa totes les llums nadalenques. Tots ells acompanyats de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la consellera de comerç, Montse Adan.

La festa de l’encesa va comptar amb un nou personatge molt important i especial com es La Patge de la Llum, la Shera, que va ser

l’encarregada d’encendre el Nadal a Tarragona i de mantenir il·luminat tot i cadascun dels detalls de la festa. Així doncs, vinguda directament des de l’Orient, la Shera va arribar el 29 a la festa de l’encesa i va engegar el compte enrere al costat d’aquests nens i nenes i l’alcalde, perquè ha volgut estar molt atenta que Tarragona quedés ben il·luminada, tant els carrers, com cadascuna de les cases de nens i nenes de la ciutat.

La Patge de la Llum, la Shera, va ser l’encarregada d’encendre el

Nadal a Tarragona

El pressupost de la il·luminació d’enguany és de 120.000 euros, 10.000 més que l’any passat. Les

llums romandran enceses cada dia fins al 7 de gener, des del vespre, quan s’encén l’enllumenat públic, fins a les 12 de la nit. Una setantena de carrers compten aquest 2024 amb il·luminació de Nadal. Fins a 13 carrers estrenen nova il·luminació, com ara el carrer Méndez Núñez, Sant Agustí, August i l’entrada de la Móra.

A més, el Nadal no només brilla al centre de Tarragona, sinó que es trasllada als diferents punts de la ciutat. Per primera vegada, s’han organitzat festes d’inici del Nadals als barris de Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, la Vall de l’Arrabassada, Torreforta, Bonavista, la Part Alta i el Barri del Port. “Cada barri tindrà el seu moment màgic, amb activitats pensades per a veïns i veïnes de totes les edats”, destaca la consellera Montse Adan.

RENOVACIÓ DEL PARC DE NADAL

Entre les novetats a la programació municipal de Nadal destaca la renovació del Parc de Nadal que inclourà una àmplia agenda d’espectacles familiars de matí i de tarda per a convertir-lo en un Parc de Nadal de conte. Aquestes festes tampoc faltaran els clàssics com l’arbre de Nadal, la Fira de Nadal o la d’Artesania. Els carrers de la ciutat s’ompliran de concerts, tallers i molts altres actes. Els espectacles arribaran als carrers del centre i als barris, hi haurà l’Escenari de l’Amic Invisible amb Roberto Vara a la Rambla i, entre d’altres, s’encendrà el Balcó de la Llum que s’ampliarà fins al Passeig de les Palmeres i oferirà diverses figures.

Tarragona es convertirà en un gran escenari nadalenc a on també hi haurà els pessebres municipals, que la Brigada Municipal i Parcs i Jardins instal·laran enguany a partir del dia 20 de desembre a la plaça Major de Campclar i al solar de la Rambla Vella que fa cantonada amb el carrer Rere Sant Domènec.

Més de la meitat de les activitats programades han estat organitzades per la conselleria de Comerç. La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, ha explicat que “el 87% dels

“El 87% dels actes preparats van dirigits a un públic familiar i 8 de cada 10 activitats són gratuïtes”

actes preparats van dirigits a un públic familiar i 8 de cada 10 activitats són gratuïtes”. A més, es repartiran 25.000 guies desplegables amb tota la programació de Nadal.

ESPAIS PELS JOVES

Una altra de les novetats és que l’Ajuntament, a través de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona, organitza per primera vegada un casal de Nadal infantil gratuït. Les escoles de Campclar, Sant Salvador i Saavedra l’acolliran i, avui, s’obren les inscripcions per a totes

aquelles famílies que el necessitin. D’altra banda, els i les joves de la ciutat tornaran a gaudir del CASAL X NADAL que la conselleria de Joventut ofereix a l’Espai Jove Kesse. Aquest equipament municipal obrirà les portes durant les vacances de Nadal amb més d’una trentena d’activitats gratuïtes com ara tallers de fotografia, premonitor de lleure educatiu, defensa personal i diferents actes i espectacles culturals que es podran consultar a partir del 3 de desembre.

CULTURA I FESTES

Des de la Conselleria de Cultura i Festes, s’ha convidat enguany un nou personatge a l’encesa de llums que a més es quedarà a la ciutat fins al matí de Reis, que és La Patge de la Llum.

La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha anunciat que “Shera serà l’encarregada d’encendre el Nadal a Tarragona i de mantenir il·luminat tots i cadascun dels detalls de la festa”, així mateix serà el personatge que lligarà tota la seqüència nadalenca ben bé, com si fos una única història, un conte.

El Nadal cultural seguirà amb l’obertura del Magatzem Reial, del 27 al 30 de desembre al Refugi 1, i on Shera també tindrà un protagonisme especial; acompanyada de tots els Patges que estaran molt enfeinats embolicant i preparant

regals i rebent les cartes dels nens i les nenes de la ciutat. També rebrem l’Home dels Nassos, el 31 al matí i Ses Majestats els Reis d’Orient el 5 de gener a la tarda.

La Cavalcada d’enguany comptarà amb una convidada d’excepció, Shera, la Patge de la Llum, que pujarà a la carrossa del Fanal, per il·luminar-nos a tots en aquesta nit tan màgica. La consellera ha destacat també les dues cites imperdibles del Nadal, com són els Pastorets de la Golfa i els de la Salle; així com els concerts de la Joic i el Cant de la Sibil·la.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha acabat assegurant que “no cal marxar enlloc per viure un Nadal de conte perquè convertirem Tarragona en això; en una autèntica ciutat de conte. Gaudirem d’una Tarragona repleta de vida, de llum, i sobretot de màgia”

TARRAGONA A PEU

Durant les festes de Nadal, el

En el Magatzem Reial, els Patges que estaran molt enfeinats embolicant i preparant regals i rebent les cartes dels nens i les nenes de la ciutat

tram entre el Carrer Girona i el Balcó del Mediterrani es restringirà totalment al trànsit. Fins al

6 de gener, la zona s’ha convertit en una plaça pública que uneix el passeig de les palmeres, el balcó del Mediterrani i un nou tram per vianants. A més, també es limita al carrer Sant Agustí i el Carrer Girona, on només poden accedir els veïns i els vehicles de càrrega i descàrrega fins a les 11 del matí. El carrer Girona es canvia de sentit i és de baixada.

Aquestes mesures formen part d’una prova pilot per veure si seria una possibilitat peatonalitzar la zona de manera permanent. “Si veiem que funciona, la idea és que sigui permanent, fins i tot replantejant aquell espai, reformulant-lo com una illa de vianants”, va comentar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, a la presentació del projecte.

Amb motiu de les festes, aquesta plaça lluirà decoració i il·luminació de Nadal, com ja es va fer l’any passat amb el túnel de llum. L’objectiu del pla pilot és promocionar i dinamitzar el comerç i la restauració d’aquesta zona. La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montserrat Adan, explica que ja ha tingut lloc una reunió amb l’associació de veïns, la de comerciants i la d’hoteleria, que han transmès que “creuen el projecte”. Un cop hagi acabat la prova pilot, es tornaran a reunir per valorar el seu funcionament.

EN VENDER ¿PENSANDO TU PROPIEDAD?

¡Permítenos ofrecerte nuestra ayuda y experiencia para obtener los mejores resultados!

En Immobiliària Hàbitat, entendemos que anunciar tu propiedad por tu cuenta o con la gestión inadecuada puede ser desafiante y consumir mucho tiempo

Pero no te preocupes, estamos aquí para facilitarte el proceso y maximizar tus oportunidades de venta.

TARRAGONA

TARRAGONA ES CONVERTIRÀ EN CAPITAL ESTATAL DEL TENNIS DE TAULA

El Palau d’Esports de Catalunya acollirà del 21 febrer al 2 març el Campionat d’Espanya Absolut, les Copes del Rei i de la Reina i el Torneig Estatal

Després de l’èxit de l’edició anterior, Tarragona tornarà a convertir-se, l’any vinent, en el centre neuràlgic del tennis taula estatal del 21 febrer al 2 març acollint, per segon any consecutiu, el Campionat d’Espanya Absolut, les Copes del Rei i de la Reina i el Torneig Estatal. L’esdeveniment se celebrarà al Palau d’Esports Catalunya i reunirà més de 1.000 esportistes.

El Torneig Estatal donarà el tret de sortida als deu dies de competició congregant jugadors de totes les edats i categories, des de benjamins fins a veterans, incloent-hi categories per a persones amb discapacitat. Es desenvoluparà els dies 21 i 22 de febrer i entre el 28 de febrer i 2 de març.El focus es traslladarà al Campionat d’Espanya Absolut de tennis de taula del 23 al 25 de febrer, on es disputaran les modalitats d’individual, dobles i dobles mixtos en categoria absoluta. Els dies 26 i 27 de febrer, serà el torn de les Copes SSMM Els Reis de tennis de taula, amb la Copa del Rei i la Copa

de la Reina – Iberdrola. Aquestes competicions per equips, tant en categoria masculina com femenina, són les més prestigioses i compten amb una llarga tradició en el tennis de taula espanyol.

TARRAGONA INAUGURA LA NOVA OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA

El Govern de la Generalitat pretén apropar l’Administració a les persones, fent accessibles els serveis públics

En aquesta primera fase d’integració,  l’oficina ofereix informació i acompanyament sobre tràmits relacionats amb prestacions socials, ajuts a la dependència, ajuts a famílies, estrangeria, energies renovables, urbanisme, o mobilitat, així com obtenir certificats digitals, entre d’altres.

TAXA DE BROSSA La es dispara, per què?

Els ajuntaments encaren el repte d’assolir un major percentatge de reciclatge estipulat per la Unió Europea

Adrià Miró Canturri

Augment generalitzat de la taxa d’escombraries. Els mitjans s’han omplert de titulars en què l’increment d’aquesta taxa n’era la protagonista. De fet, algunes localitats com la Selva del Camp han hagut inclús de crear-la, ja que era inexistent i no la cobraven. Els qui no han pres aquesta decisió enguany és perquè ja havien aplicat els increments a les ordenances fiscals de 2023 o 2024.

La mesura, com tot el que toca la fiscalitat, ha sigut profundament impopular. Tot i això, els ajunta-

ments no tenien cap alternativa. Es tracta d’una normativa imposada per la Unió Europea i que es trasllada a la nostra legislació el 2022 amb la llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular. La norma esmenta que ha d’existir una taxa “específica, diferenciada i no deficitària” abans de 2025. En definitiva, que aquesta taxa ha de tenir caràcter propi, cobrir tot el cost del servei i s’ha de pagar en funció de l’ús real. Naturalment, l’objectiu de la llei no és escanyar els contribuents, com alguns pensen. La intenció és caminar cap a una taxa més per-

sonalitzada que incentivi el reciclatge i la reducció de la generació de residus. El mateix document planteja tres nivells per orientar als ens locals a adoptar una taxa més justa. És a dir, qui més contamina, més paga.

La norma esmenta que ha d’existir una taxa “específica, diferenciada i no deficitària” abans de 2025

El primer nivell és l’elemental, que se centra en reduccions sobre una quota única, en funció de les aportacions a les deixalleries, noves recollides i autocompostatge. Opció que ha adoptat temporalment Tarragona. El segon és el mitjà, basat en una quota bàsica i una quota variable en funció del comportament segons les zones del municipi. I, finalment, hi ha l’avançat, que permet una quota fixa i una variable individualitzada en funció del comportament del ciutadà a través de sistemes de

Via de l’Imperi Romà, 11 - Tarragona 636 526 591 |info@d4ki.com www.d4ki.com

Estàs cansat que la teva empresa estigui estancada?

A D4Ki, entenem que el teu èxit és la nostra prioritat número u. Per això, hem creat una experiència de consultoria que col·loca les teves necessitats i metes en el centre de tot el que fem.

Com?

• Aprofundim en la teva empresa, els teus objectius i les teves necessitats per a crear un pla d’acció únic.

• Desenvolupem solucions innovadores que s’ajusten a la teva realitat i t’ajudem a aconseguir les teves metes.

• Et guiem en cada pas del camí, brindant-te el suport i l’experiència que necessites per a tenir èxit.

• Et facilitem les eines per a destacar en el teu mercat i superar als teus competidors.

• T’acompanyem en la presa de decisions estratègiques, oferint la seguretat que estàs en el camí correcte.

• Ens dediquem a construir una relació duradora amb tu. Som el teu soci estratègic al llarg del teu

viatge empresarial. Som aquí per a donar-te suport en cada pas del camí.

• No ens aturem una vegada que s’implementen les solucions. Estem disponibles per a donar-te suport continu i assessorament expert en totes les etapes del teu viatge empresarial.

Telefona al 636-526-591, envia’ns un correu a info@d4ki.com o visita el nostre lloc web www.d4ki.com.

control d’usuari en els sistemes de Porta a Porta o contenidors tancats, que poden permetre identificar les aportacions individualitzades dels usuaris del servei. És el que es coneix com a pagament per participació/generació.

Per la seva banda, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) compta amb un document on apunten que sistemes com el porta a porta o els contenidors amb identificació dels usuaris i control d’accés són prioritaris, són els únics que permeten identificar els usuaris i són un requisit imprescindible per a l’establiment de taxes justes. En aquest text, la mateixa ARC considera que els nivells elemental i mitjà són sistemes “d’incentius”, però no es consideren sistemes de taxa realment justa. Únicament ho seria el nivell avançat.

Vila-seca és l’única localitat a les portes de la fita del 55% de reciclatge per al 2025

AJUSTOS DE LA TAXA

Amb aquest context legal, els principals ajuntaments del Camp de Tarragona han hagut d’adaptar la seva taxa d’escombraries. En el cas de Tarragona, la pujada va venir el 2023, amb un 12%. En aquella ocasió es va aplicar una tarifa social, que de cara a les ordenances fiscals de 2025 s’ha actualitzat per fer-la més accessible i ampliar-ne el seu abast. La intenció és que aquesta tarifa social passi dels 100 beneficiaris d’enguany a les 3.000 persones. A més, l’Ajuntament de Tarragona entra al nivell elemental amb la reducció d’un 5% per l’ús de la deixalleria municipal, amb un màxim de 12 euros. Tot i això, es preveu que amb la posada en marxa del nou contracte de la brossa es puguin tenir dades més individualitzades del reciclatge a la ciutat i s’adaptin aquestes bonificacions.

L’altra gran ciutat d’aquesta àrea metropolitana tarragonina també ha actualitzat l’ordenança. Reus va incrementar el 14% durant 2024 i ara s’ajusta un 1,85% més. Com passa amb Tarragona, han creat una bonificació per dur residus a les deixalleries municipals. Concretament del 20% amb un màxim de 20 euros.

Si ens traslladem a Valls, el sistema de bonificacions fa quatre anys que funciona i ha tingut un bon efecte en el percentatge de selectiva. La taxa ha passat a ser com a màxim de 152 euros, però té un mínim de 60,80 si s’apliquen totes les bonificacions. Aquestes són del 25% pels qui demostrin que fan recollida selectiva, un 45% pels qui a més facin un ús habitual de la deixalleria i, si també utilitzen l’autocompostatge, la rebaixa s’enfilarà fins al 60%.

Les principals localitats de la Costa Daurada també han hagut d’incrementar la taxa per adaptar-se a la llei. Un 20% a Vila-seca, un 35% a Salou i un 23% a Cambrils.

55%, LA XIFRA MÀGICA

A banda de qüestions com les taxes o els sistemes per millorar la recollida selectiva, la legislació també estipula objectius de percentatge de reciclatge. Concretament,

DADES DE RECICLATGE 2023

el 55% pel 2025, el 60% el 2030 i el 65% al 2035. De moment, entre els municipis més poblats del Camp de Tarragona, Vila-seca és l’única localitat a les portes de la fita. La majoria d’elles, però, han patit en els últims cinc anys un augment considerable d’aquest percentatge segons les dades de l’ARC.

Vila-seca es situava el 2018 amb 49,84% i va arribar el 2023 al 54,22%. Actualment, en segona posició estaria Cambrils. Té un 46,93%, percentatge lleugerament inferior que fa cinc anys (48,06%). El podi el tancaria Valls, que ha passat del 36,7% el 2018 al 42,10% el 2023. El cas de Salou és curiós perquè en cinc anys ha patit una baixada i una pujada, igualant pràcticament la xifra de 2018 i que -

• Ceràmica

• Sanitaris

• Aixetes

• Cuines

• Mobles de bany

• Parquet

Visita el nostre showroom amb els materials més innovadors i els dissenys més exclusius

C/ Cardenal Vidal i Barraquer, 18, Local 3 - Tarragona 977 42 50 55 | www.invoga.es

dant-se en un 40,3%.

Tarragona, Reus i Torredembarra ronden el 37%, però la progressió és diversa. Tarragona ha passat del 32,28% al 37,04% i Torredembarra del 32,71% al 37,06%.

Dues tendències similars. En canvi, Reus gaudeix de gairebé un increment de 10 punts respecte al 2018. Del 26,25% al 36,99%.

Si ens centrem en tot el país, a Catalunya el percentatge es queda en el 40,3%. La xifra és encara minsa, si es té en compte el potencial que té. El projecte “Pesa la brossa” determinava el 2014 que el potencial de reciclatge de les fraccions corresponents a la matèria orgànica, envasos lleugers, vidre i paper i cartró era del 84%. Unes dades que s’havien recopilat gràcies a estudiar 300 llars.

SANCIONS A LA VISTA?

Davant d’aquesta situació on els principals municipis i el conjunt del país encara estan lluny de l’objectiu, la gran pregunta és: multaran els qui no assoleixin el 55% aquest 2025? Ara per ara, els residus que no es reciclen i s’han d’enviar a l’abocador o a la incineradora paguen un cànon, que s’encareix cada any. Per tant, reciclar més significarà pagar menys diners d’aquest cànon en augment. A banda d’això, de moment no existeix cap directriu que demani aquestes sancions immediates si no s’arriba al 55%, però són

mesures que sempre han sobrevolat el debat.

Sense anar més lluny, l’anterior director de l’ARC, Isaac Peraire, remarcava que la tendència era “l’estabilització de les xifres” i que calia avançar cap a sistemes “més eficients”. A més, apuntava que era el moment de les “grans ciutats de més de 50.000” per implementar nous models i fer el salt. Peraire assegurava l’any passat que seria “probable que la Unió Europea sancionés a Espanya per no complir” i que no li semblaria malament perquè així “es posarien les piles”. Amb tot, creia que Catalunya havia “d’incentivar” els municipis i no multar-los.

Des de l’ARC afirmen que no en volen “ni parlar d’amenaçar amb multes”

LA CIUTAT s’ha posat en contacte amb Agència de Residus de Catalunya per saber quina és la seva actual posició. Fonts de l’ens afirmen que no en volen “ni parlar d’amenaçar amb multes” i que és massa aviat per “especular” si les dades de 2025 es convertiran en alguna mena de sanció si l’Estat

Espanyol no compleix.

L’ARC subratlla “els esforços” que el món local està fent per posar-se al dia amb la recollida selectiva. Com a exemples, assenyalen l’adopció de nous sistemes de recollida amb els canvis de contracte, l’increment de les taxes per cobrir el cost del servei, la realització de campanyes i accions de prevenció i la millora d’infraestructures de tractament a tot el territori. Tot i això, són comprensibles amb les dificultats que poden tenir algunes institucions locals per fer el pas definitiu. En alguns casos destaquen “la impossibilitat de modificar els contractes a curt termini” o “la manca d’infraestructures per la gestió posterior dels residus recollits”.

L’agència catalana considera que aquest “esforç enorme” no s’està realitzant per possibles sancions, sinó “pel convenciment de lluitar per pobles i ciutats més sostenibles”. Sense tenir tancades les dades de 2024, faltarà veure si ens apropem a l’horitzó de 2025 i com actua finalment la Unió Europea en aquest repte. Uns objectius als quals el món local només arribarà si aconsegueix convèncer la població de la transcendència d’aquest desafiament.

rep el Premi Dow 2024 EDUARD DE LAS HERAS

El premi valora els mèrits acadèmics i humans així com els projectes professionals i d’investigació de l’alumnat que finalitza Enginyeria Química a la URV

Adrià Miró Canturri

Dow ha celebrat la 46a edició del Premi Dow, en un acte que ha reunit a l’auditori del Complex Industrial de Dow a Tarragona a més de 200 persones, una àmplia representació del teixit institucional, econòmic i social del Camp de

Tarragona.

El guardonat d’enguany ha estat Eduard de las Heras, rebent un reconeixement que el dota d’una posició laboral com a enginyer de millores de la Unitat d’Hidrocarburs de Dow Tarragona, així com d’una placa commemorativa. Al mateix temps, els finalistes també han rebut un reconeixement: Marc Arenas, Ayoub El Ouahi i Erik Escudero. En el seu discurs, l’Eduard ha volgut remarcar les sinergies entre la universitat i Dow i ha fet un repàs del seu pas per l’empresa a Països Baixos, Alemanya i Tarragona. A més, ha subratllat el potencial que tenen els joves per “ser un punt

“La societat necessita que la indústria química vegi els reptes actuals com oportunitats de millora i, personalment, vull formar part d’aquest canvi”

d’inflexió en la indústria química” “La societat necessita que la indústria química vegi els reptes actuals com oportunitats de millora i, personalment, vull formar part d’aquest canvi”, assegura.

A banda del guanyador, diverses personalitats han pres la paraula a l’acte. Ignasi Cañagueral, director del Complex Industrial de Dow a Tarragona, ha remarcat els objectius de la companyia i del sector per la descarbonització en la pròxima dècada. Una transformació que assegura que només serà possible si són “competitius”. En una sala d’actes plena de joves enginyers, ha assenyalat que són els nous estudiants qui ho faran possible, amb la URV sent clau com a “font de talent”.

Antonio Logroño, director general de Dow per a Espanya i Portugal, també considera que la nova fornada d’enginyers “simbolitzen el talent que la societat del futur necessita”. En aquesta línia,

ha subratllat l’aposta per la descarbonització: “som essencials a la cadena de valors i la nostra descarbonització serà també la dels productes finals”.

EVOLUCIONAR CAP A UNA ECONOMIA CIRCULAR

La ponènica d’enguany ha anat a càrrec de la tarragonina Raquel Fortes, actualment directora global del negoci de Construction Chemicals i directora global d’estratègia per als negocis de Dow Polyurethenes (PU) i Chlor Alkali Vynil (CAV). Durant la seva ponència, titulada Objectius de sostenibilitat compartits. Una nova manera de fer, Fortes ha assegurat: “Dow i el conjunt de la societat hem de treballar plegats en la descarbonització i en la circularitat dels materials. Tenim una economia lineal i hem d’evolucionar cap a l’economia circular. Hem de trobar i trobarem la fórmula per encaixar l’emergència climàtica que vivim amb l’oferta i la demanda dels nous productes circulars i sostenibles”.

EL NOU CENTRE DE DESCARBONITZACIÓ

L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha intervingut destacant la importància de la ciència. A més, ha aprofitat per tornar a oferir el seu municipi com a futur emplaçament per la seu del centre de descarbonització.

D’altra banda, Oriol Alcoba, di-

rector general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, també n’ha parlat. “El centre de descarbonització neix de tota la cadena de valor del coneixement. Per nosaltres és un projecte irrenunciable. El vam dotar inicialment de 5 milions d’euros per fer plantes pilot, se’l dotarà de 5 milions més i estem treballant perquè tingui 20 milions més a curt termini a través d’un instrument europeu”, ha esmentat. Tanmateix, ha afirmat que “en el moment que es requereixi d’uns espais addicionals on poder ubicar una activitat, la Canonja és el millor lloc“. Una afirmació que ha arrencat l’aplaudiment entre el públic.

QUÈ ÉS EL PREMI DOW?

Creat l’any 1978, el Premi Dow valora els mèrits acadèmics i humans així com els projectes professionals i d’investigació de l’alumnat que finalitza els estudis superiors d’Enginyeria Química a la URV. Des del 2013, la dotació del Premi Dow s’ha convertit en una oferta laboral relacionada amb l’enginyeria química dins del marc geogràfic de Dow EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica). El guardó, per tant, també posa en valor la tasca de la URV en la formació del talent del territori. En aquest sentit, el rector de la univeristat, Josep Pallarès, ha remarca “la missió de les universitats de formar les futures generacions, de fer recerca i de transferir aquesta recerca, aquest coneixement”.

EDUARD DE LAS HERAS, Premi Dow 2024

“La transició energètica i la reducció de l’ús d’aigua han d’anar de la mà”

Adrià Miró Canturri

Eduard de las Heras (Tarragona, 2000) és el nou guanyador del Premi Dow 2024. Durant els seus anys a la Universitat Rovira i Virgili, on ha cursat el grau i el màster d’enginyeria química, ha participat com a estudiant en pràctiques en el Projecte de Tractament d’Aigües Industrials d’AquaSPICE a Dow Terneuzen (Països Baixos) i Dow Boöhlen (Alemanya). Posteriorment, va desenvolupar el seu projecte final de màster a Dow Tarragona gràcies amb premi Work

Experience amb la URV i des de l’1 de juny treballa donant suport pel Cracker de la companyia. Parlem amb ell per conèixer la seva trajectòria i inquietuds en el seu camp.

Terneuzen, Böhlen i Tarragona en els últims quatre anys. No has parat… Tot aquest moviment entre diferents països neix de la incertesa de la COVID. Quan em tocava fer les pràctiques de l’empresa, no es podien fer pel dubte de les empreses. Volia fer el que fos i vaig buscar totes les oportunitats que hi havia, sense descartar anar fora. Vaig trobar aquesta oportunitat al projecte europeu d’AquaSPICE, que va sobre el tractament d’aigües industrials i com enfocar el seu ús de manera eficient. Aquesta primera experiència a Terneuzen (Països Baixos) em va permetre entrar al sector industrial i al Cracker més gran de Dow a Europa. Estar a Holanda va ser un canvi radical a la meva vida. Era sortir fora de casa, estar a un entorn diferent i enriquir-me de totes les cultures i formes de pensar que hi havia.

I després saltes a Alemanya. A partir d’aquesta experiència, la gent estava còmode amb mi i em van donar una oportunitat per continuar treballant en el projecte. En aquest cas, traslladant el que vaig aprendre durant els tres mesos al nou equip que hi havia a

Alemanya. Vaig estar molt content del segon pas, continuar el projecte i fer-hi la meva tesi del grau. La meva última experiència va ser fent el màster a la URV i en un procés d’entrevistes que es diu Work Experience. La universitat té conveni amb empreses del sector a Tarragona i ofereix la possibilitat de ferhi les pràctiques i la tesi del màster.

Vas tenir dubtes entre fer el màster a Tarragona o provar de nou una experiència per Europa? Entre les dues experiències de Terneuzen i Böhlen vaig estar fent un Erasmus a República Txeca. Allí vaig veure un model educatiu completament diferent i una altra dinàmica. Realment, el que em va empènyer a tornar a Tarragona per fer el màster va ser l’enfocament pràctic de la universitat i la possibilitat amb les empreses com Dow, que col·labora contínuament amb el talent jove. La URV té una estreta relació amb la indústria.

Com funciona el Premi Dow?

Es basa en dues etapes. Una primera part amb una entrevista que avaluen qualitats tècniques que interessen a l’empresa. Posteriorment, hi ha una segona etapa que es basa en una presentació sobre

un tema actual que interessa millorar de cara al futur. En el meu any ha sigut els reptes i les oportunitats de l’aigua en la indústria química.

Et venia com anell al dit. Em va servir molt l’experiència prèvia que havia obtingut. Quan vaig fer les pràctiques a Terneuzen vaig veure de prop com s’involucrava l’empresa per afrontar aquests reptes i la seva voluntat de ser pioners per trobar la solució. Em va permetre conèixer l’enfocament i la potència de la indústria.

“Dow fa esforços en ser partícips de la reducció de la dependència de l’aigua i dels recursos de matèries fòssils”

A Catalunya la sequera és ja un problema recurrent. Com ho veus des de la indústria? És una cosa que vaig mencionar a la presentació del premi. No és un problema independent o aïllat. Hi ha moltes formes d’afrontar el repte des de la indústria química, no només es pot millorar amb el tractament d’aigües. Vaig avaluar on s’utilitza l’aigua i, a grans trets, la majoria es fa servir en qüestions relacionades amb l’energia. És a dir, la transició energètica i la reducció de l’ús de l’aigua han d’anar de la mà. Quan millores l’eficiència energètica, automàticament redueixes l’aigua que necessites. Hem d’anar a l’arrel del problema.

Dow ha elaborat un pla ambiciós per arribar a les zero emissions al 2050. En el cas de l’aigua, creus que manté aquesta ambició? Dow és una empresa que des d’un principi ha estat col·laborant en projectes com AquaSPICE, que miren de reduir la dependència de l’aigua. Sempre intenten veure què ens pot perjudicar en el futur, tant econòmicament com ambiental-

ment. Fan esforços en ser partícips de la reducció de la dependència de l’aigua i dels recursos de matèries fòssils. De fet, fa pocs mesos que l’empresa ha presentat unes polítiques sobre aigua i naturalesa a nivell global.

A banda de la teva experiència laboral, també vas estar de voluntari a la instal·lació d’una planta potabilitzadora a un orfenat de Kènia. Què t’ha aportat? Va ser a la primera etapa de la carrera i va suposar un suport gegant per veure que el que estava fent té valor i pot tenir un impacte a la societat. Haver fet aquest voluntariat em va obrir els ulls per veure que aquesta carrera et permet aplicar les coses que aprens a projectes que tenen un efecte significatiu.

Què representa rebre el premi Dow? Realment, significa un orgull poder rebre aquest reconeixement. Des del principi de la carrera sempre sents parlar del premi, és el màxim reconeixement que pots aconseguir sent estudiant de la URV. Sempre he intentat lluitar per ser millor cada dia i superar-me. Aquest premi és la forma de concloure la meva etapa acadèmica i fer un salt a l’inici de la meva carrera professional. No és un punt final, sinó una base per tornar a l’empresa tota la inversió que ha dipositat en mi. Li agraeixo a Dow que aposti per donar oportunitats als joves. Molt poques empreses ho fan, ja que sempre demanen molta experiència. En el seu cas, hi aposta i intenta fer un seguiment per formar-la i fer-la arribar a una posició alta. Al final, som nosaltres qui haurem d’intentar fer el canvi. ti per donar oportunitats als joves. Molt poques empreses ho fan, ja que sempre demanen molta experiència. En el seu cas, hi aposta i intenta fer un seguiment per formar-la i fer-la arribar a una posició alta. Al final, som nosaltres qui haurem d’intentar fer el canvi

TARRAGONA

LA BRIGADA MUNICIPAL REPARA MÉS D’UNA VINTENA DE FONTS PÚBLIQUES DE TARRAGONA

Es preveu que els treballs de reparació a les diferents fonts públiques acabin abans de finalitzar l’any

La Brigada Municipal realitza aquest novembre  diferents treballs de reparació en 23 fonts públiques de la ciutat de Tarragona. Entre les tasques que s’estan duent a terme es troben la neteja i higienització de les peces, eliminant totes les restes de brutícia, greixos, pols i pintura deteriorada del suport.

Un cop fet això, el personal tècnic de la Brigada treballa en les parts rovellades de les fonts i apliquen el tractament anticorrosiu així com preparen la superfície metàl·lica, per procedir posteriorment al seu repintat. Finalment, s’aplica a les fonts de manera manual la pintura antioxidant per, posteriorment netejar i polir les aixetes de llautó.

L’AJUNTAMENT OFEREIX UN CASAL DE NADAL GRATUÏT A TRES ESCOLES DE TARRAGONA

Les preinscripcions s’obren el 26 de novembre i estarà destinat a nens que cursin des d’I3 i fins a sisè de primària

Les properes vacances de Nadal, l’Ajuntament de Tarragona a través de l’Institut Municipal d’Educació ha preparat un casal gratuït a tres escoles de la ciutat per a infants d’entre  3 i 12 anys. Per poder-hi participar, els nens i nenes han d’estar empadronats o escolaritzats a Tarragona  cursant des d’I3 i fins a sisè de primària. Aquesta activitat es durà a terme a tres escoles de la ciutat els dies 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre. Es tracta d’una proposta gratuïta amb inscripció prèvia.

L’horari del casal és de 9 a 13:30 h, amb flexibilitat d’entrada a partir de les  8:30 h i de recollida fins les 14 h. Els centres que oferiran aquesta activitat són l’Escola Campclar, l’Escola Sant Salvador i l’Escola Saavedra. Cada casal ofereix un total de 20 places, de les quals 2 estan destinades a infants amb necessitats educatives especials que requereixin suport d’una tercera persona.

TARRAGONA CELEBRARÀ LA 12A EDICIÓ DEL CICLE LA CIUTAT A CAU D’ORELLA

Les activitats tindran lloc del 9 al 15 de desembre i les inscripcions ja estan obertes

Del 9 al 15 de desembre,  torna el cicle La Ciutat a cau d’orella. La conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona presenta aquesta nova edició, la dotzena de la programació que compta amb la coorganització també de la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Arxiu del Folklore de la URV, l’Escola de Lletres de Tarragona, i d ela conselleria de Cultura de l’Ajuntament a través de la seva implicació directa des del Centre Cultural Antic Ajuntament i la Biblioteca Pepita Ferrer.

El conseller de Joventut ha recordat que “el cicle aplega la història oral de la ciutat en un seguit de propostes que contenen des d’activitats lúdiques, participatives i nocturnes fins a plantejaments més tècnics i reflexius.  Una alternativa d’oci i consum amb continguts culturals i artístics de primer nivell, que vinculen els nois i noies al seu entorn i potencien sentiment de pertinença a la ciutat on viuen”.

•Hamburgueses •Gran

El Mercat Central estrena unes TAQUILLES REFRIGERADES per a recollir comandes 24

hores

Les taquilles estan ubicades a la primera planta de l’Aparcament Corsini, i es preveu que estiguin en funcionament l’1 de desembre, per la campanya de Nadal

El Mercat Central de Tarragona i el Mercat de Torreforta presentaran molt aviat una nova manera de comprar i recollir els productes frescos amb el llançament del servei “Clica i Recull”. Aquesta innovadora iniciativa permetrà als clients recollir les seves comandes de manera còmoda, flexible i a qualsevol hora del dia, durant tot l’any. El sistema de taquilles refrigerades intel·ligents forma part del projecte Tarragona Centre Comercial Obert, finançat per la Unió Europea a través dels fons Next GenerationEU, i estarà disponible en els pròxims dies. De fet, la presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç de l’Ajuntament, Montse Adan, ha afirmat que aquest servei

estarà disponible per a la campanya de Nadal, el període de màxima afluència de compres, assegurant que “tot estarà en ple funcionament per l’1 de desembre”, oferint als ciutadans la possibilitat de recollir les seves comandes de Nadal de manera còmoda i flexible.

El sistema de taquilles refrigerades intel·ligents forma part del projecte

Tarragona Centre

Comercial Obert

LES TAQUILLES

REFRIGERADES, DISPONIBLES

LES 24 HORES

Ubicades a la primera planta de l’aparcament Corsini, les taquilles

refrigerades estaran operatives les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, permetent als tarragonins i tarragonines recollir les seves comandes sense cap limitació horària. Aquest servei està dissenyat per facilitar la compra en els mercats municipals, oferint una nova manera de fer arribar els productes frescos als clients que, per diverses raons, no poden passar pel mercat durant el seu horari d’obertura, no poden endur-se la compra en aquell moment o volen comprar mentre, posteriorment, fan una passejada per la ciutat, sense la necessitat d’anar carregats.

En una primera fase, el sistema “Clica i Recull” estarà disponible per als clients del Mercat Central i del Mercat de Torreforta, tot i que es valora la seva ampliació a

Maria Lorenzo Miró

Per fer servir les taquilles no s’aplicarà cap sobrecost, i l’aparcament per fer aquesta gestió, que és molt ràpida, també serà gratuït

les parades de mercadets, segons la seva evolució. L’objectiu és oferir als paradistes una nova manera d’optimitzar el servei i de facilitar l’accessibilitat als seus productes, millorant l’experiència de compra i dinamitzant l’activitat comercial local.

Els clients del Mercat de Torreforta, podran fer la comanda en línia o presencial, i assistir a les instal·lacions de l’aparcament Corsini a buscar-la, tot i que s’està estudiant incorporar taquilles també en aquest mercat.

Adan, ha destacat la importància d’aquesta iniciativa, que “aporta solucions tecnològiques i de comoditat per als tarragonins i tarragonines A més, el ‘Clica i Recull’ permetrà als paradistes oferir noves formes de servei, fent que els mercats siguin més accessibles i propers a la ciutadania.”

COM FUNCIONA EL SISTEMA?

El funcionament del servei “Clica i Recull” és molt senzill i intuïtiu

Els clients poden fer la seva comanda de manera habitual, ja sigui presencialment, en línia o per telèfon. Un cop el paradista rep la comanda, la prepara i la diposita en una de les taquilles, amb un codi d’accés personal. Quan la comanda està a punt per ser recollida, el client rep una notificació al seu telèfon mòbil amb la informació necessària per accedir a la taquilla.

Posteriorment, el client, només ha d’introduir el seu telèfon mòbil a la taquilla, amb l’avantatge de poder fer-ho a qualsevol hora del dia o de la nit. A més, les taquilles ofereixen l’opció de mantenir els productes a temperatura ambient o refrigerats, garantint així la cadena de fred per a pro -

ductes com carns, peixos i altres aliments frescos.

De fet, per facilitar encara més l’experiència, Adan ha avançat que “estem treballant en un servei comú de WhatsApp on els clients puguin fer la seva comanda independentment de la parada a la qual li vulguin fer, per si no es coneixen les dades de contacte d’una parada en concret, i des d’aquí, s’encarregarà al paradista i es farà aquesta gestió”. A la vegada, s’ha volgut recordar que no s’aplicarà cap sobrecost, i que l’aparcament per fer aquesta gestió, que és molt ràpida, també serà gratuït.

UN PROJECTE QUE

MODERNITZA TARRAGONA

Amb aquesta nova iniciativa, Tarragona fa un pas important cap a la modernització i digitalització del comerç local, i alhora manté la seva tradició de mercats municipals com a nucli comercial de proximitat per a la ciutadania. El projecte no només beneficiarà als paradistes i clients, sinó que també contribuirà a la dinamització comercial de Tarragona. Amb aquest servei, els mercats municipals s’adapten a les noves demandes dels consumidors i les seves formes de consum. A més, manté la proximitat amb el client, ja que, tot i que la persona no vagi al mercat en aquell moment, sap que la seva comanda estarà segura i refrigerada a les taquilles.

TARRAGONA

LA VOLTA LLARGA DEL CIRC TORNA A OBRIR AL PÚBLIC

El projecte encara està en marxa i preveu la seva finalització a principis del 2025

La volta llarga del Circ torna a obrir al públic, un cop enllestits els treballs de millora i canvi del sistema d’il·luminació. Les obres van inciar el passat mes de 25 de juliol i l’actuació ha finalitzat ara, amb un nou sistema dissenyat específicament. El tipus de llum, a banda de ser amb elements led sostenibles i actualtizats, a més,

està especialment estudiat per limitar la proliferació d’algues i molsa. Així mateix, està previst que es puguin fer canvis cromàtics de la llum, per esdeveniments o activitats que així ho requereixin.

Així doncs, un mes després de la presentació en roda de premsa de les obres en marxa del Pretori i Circ, ara ja han finalitzat la de l’escala exterior del Pretori i la de la il·luminació del Circ, fet que el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, apunta com “una obra molt necessària i alhora molt esperada, que està posant el dia i transformant de dalt a baix aquest monument tan emblemàtic de la ciutat”. El projecte que encara està en marxa i  preveu la seva finalització a principis del 2025, és el de reforç i consolidació de la volta del sarcòfag d’Hipòlit.

EL PORT DE TARRAGONA MOU PROP DE 3 MILIONS DE TONES A L’OCTUBRE

Productes químics i cereals aconsegueixen registres de rècord als molls tarragonins durant aquest mes

El Port de Tarragona ha tancat l’octubre amb un moviment de mercaderies de 2,93 milions de tones, el segon millor de l’any. El grup dels líquids a doll és el que més creix amb 1.909.321 tones i amb els productes químics al capdavant. Aquest moviment s’ha produït malgrat la disminució de l’activitat del cru i els seus

derivats, una disminució compensada pel fet que el moviment de químics s’ha triplicat, segons afirmen els responsables del port. En concret se n’han mogut 360.000 tones, el millor octubre per a aquests productes i el segon millor més de la història. En el que va d’any, els líquids a doll acumulen 2,94 milions de tones a la infraestructura catalana, el doble que en el mateix termini del 2023.

Els accessos al Port també han registrat creixement d’entrades i sortides. Durant l’octubre, 185.512 vehicles van entrar i sortir de la infraestructura, amb un acumulat d’1.686.593 vehicles. La previsió de tancament per al 2024 se situa entre els 31 i 32 milions de tones, que seria el desè amb més tràfic de la història del Port de Tarragona.

DETECTEN DEFICIÈNCIES DE VITAMINES ESSENCIALS EN EMBARASSADES DEL CAMP DE TARRAGONA

Aquesta deficiència, detectada per un estudi de la URV, pot provocar avortaments, malformacions i altres problemes de salut

La Unitat de Medicina Preventiva i Bioestadística de la URV i l’IISPV ha dut a terme un estudi per conèixer els patrons de suplementació de les dones embarassades del Camp de Tarragona i els seus nivells de folat i vitamina B12.

Després d’estudiar 831 embarassos, han determinat que  només un 36% de les dones segueixen les recomanacions de suplementació amb l’àcid fòlic i han detectat nivells baixos de folats i vitamina B12 en gairebé la meitat de les dones en algun estadi del seu embaràs. Una manca de qualsevol d’aquestes vitamines es considera un factor de risc per a la salut de la mare i l’infant, que pot causar avortament involuntari, malformacions fetals greus, deficiència i anèmies al final de l’embaràs i salut infantil adversa.

L’estudi Reus-Tarragona Birth Cohort (RTBC) és la recerca sobre nivells de folat i B12 en embarassades més gran que s’ha fet mai en un país d’ingressos alts. L’equip investigador va controlar els nivells d’aquestes vitamines en dones que feien el seguiment del seu embaràs a l’ Hospital Sant Joan de Reus i a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, des de les primeres etapes de l’embaràs fins al naixement.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

LA TABACALERA de Tarragona serà el centre del nou districte innovador

El projecte de l’urbanista Miquel Barceló presenta la idea de crear un nou barri amb un gran potencial econòmic, social i cultural

Redacció

Aquest mes de novembre s’han presentat les línies mestres de l’estudi de l’urbanista Miquel Barceló que conclou la necessitat d’implementar un districte a innovador a Tarragona. Barceló és enginyer i economista, i un dels principals responsables del barri tecnològic del 22@ de Barcelona. Durant els últims mesos, ha estudiat les condicions de la ciutat per acollir el què es coneix com a districte innovador, és a dir, una àrea urbana delimitada, dins d’una ciutat, que compta amb múltiples agents com

a institucions de referència, grans i petites empreses juntament amb start-ups, incubadores i acceleradores i altres agents promotors de la innovació.

“El projecte de Barceló dibuixa un nou barri amb un gran potencial econòmic, social i cultural”

Es tracta d’un ecosistema obert que ha d’esdevenir un gran catalitzador de la zona, amb la creació de nous llocs de treball i la posada

en marxa de noves promocions d’habitatge social. A més, la seva activitat ha d’irradiar més enllà del barri, a través de la connexió amb els centres cívics, centres educatius i serveis de la ciutat.

El districte, 20 anys després de la seva posada en marxa, podria tenir una dimensió de 30 hectàrees, el 40% de les quals serien destinades a l’habitatge, 40 % a activitat econòmica i el 20 % restant a l’espai públic i equipaments. Pel que fa a les xifres d’ocupació es calcula que es puguin arribar a crear 20.000 o 25.000 llocs de treball directes i qualificats i fins a 40.000 indirectes.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales ha posat en relleu que “es tracta d’una proposta transformadora i que dota de contingut la proposta que estem dibuixant amb el nou POUM de la ciutat, amb una nova centralitat al Francolí, amb la Tabacalera com a punt de trobada”. Viñuales ha afegit que “el projecte de Barceló dibuixa un nou barri amb un gran potencial econòmic, social i cultural”.

L’economista i enginyer Miquel Barceló ha explicat que “hem fet una immersió amb la ciutat de Tarragona amb un context metropolità”. L’estudi dibuixa un districte com “un espai de la nova centralitat de Tarragona, una ciutat vibrant on passen coses. Estem fent una ciutat amb nous espais on hi hagi activitat econòmica” ha afegit.

PROPOSTA DE PROJECTE DE DISTRICTE TECNOLÒGIC

La proposta presentada avui s’articula a través de 5 potes:

• Urbanisme i espais. L’aprovació del nou POUM serà un punt d’inflexió en la transformació del barri, però no cal esperar que es produeixi per començar a treballar en diversos espais. La proposta de Miquel Barceló dibuixa la Tabacalera com a gran centre

neuràlgic del districte tecnològic, amb la utilització 4 magatzems.

• Especialització productiva. La proposta aposta per quatre sectors clau: l’economia blava, el turístic, les TIC i les indústries culturals i creatives, tot i que també s’obre a altres sectors com el logístic, economia blava, salut o energètic.

• Base de coneixement. El coneixement, la ciència i la tecnologia són ingredients bàsics pel funcionament del districte innovador. Per aquesta raó, caldrà dur a terme diferents accions per la creació, atracció i creixement d’empreses i institucions, dinamització de clústers econòmics i de coneixement.

• Integració social. Cal evitar la gentrificació amb polítiques transformadores que inclouen la creació d’habitatge públic i la coordinació amb els serveis i centres educatius de la ciutat per crear nous llocs de treball.

• Governança i comunicació. Caldrà definir l’instrument de govern i la governança del districte que reuneixin els diferents agents (empreses, govern, universitats, centres d’experts, organitzacions intermèdies, associa-

cions, organitzacions civils, etc.) i garanteixin el desenvolupament estratègic, polític, econòmic i social, i la sostenibilitat del districte. Per implementar el districte tecnològic proposa un pla d’acció en dues velocitats. A curt termini, durant el primer any, s’ha de posar en marxa projecte, i definir els objectius operatius i accions i a mitjà termini, 4 anys, cal assegurar el funcionament i el desenvolupament regular del districte per tal d’assolir el “punt de no retorn”.

TABACALERA, CENTRE NEURÀLGIC DEL DISTRICTE INNOVADOR

La proposta de Miquel Barceló esbossa diversos espais que s’han de transformar: l’edifici de la Tabacalera, espais del Port i centres cívics dels barris.

Tabacalera és punt de trobada del districte amb la transformació de 4 magatzems. El magatzem 1 podria acollir un clúster d’indústries creatives i culturals, així com altres activitats juntament amb el magatzem 2. Per la seva banda, el magatzem 3 seria la seu central del districte amb espais com el Citilab, l’espai de participació ciutadana, i acollir empreses digitals. Finalment, el magatzem 4 es destinaria a una residència per estudiants i empleats.

Pel que fa als espais del Port, Miquel Barceló proposa instal·lar-hi oficines i equipament residencial. Finalment, pel que fa als centres cívics de barri, es connectarien al Citilab creant una xarxa ciutadana.

MÉS DE SEIXANTA ENTREVISTES

Per tal d’analitzar la necessitat d’implantar un districte administratiu a Tarragona, s’han dut a terme més de 60 entrevistes, una mostra prou representativa de la Quàdruple Hèlix de la ciutat: administracions, empreses, coneixement i societat civil. També s’han analitzat diverses fonts i documentació estadística.

Mare de Déu del Claustre, 10 Tarragona

v 977 236 644 | n 672 731 993 sanabras.cat

L’esport que esborra etiquetes INCLU

El projecte agrupa al TGN Bàsquet i el CB Valls, que actualment disputen la Lliga Interclubs amb altres equips de la província

Adrià Miró Canturri

Hi ha algunes de les millors idees que sorgeixen sense buscar-ho. En una conversa tranquil·la a la taula d’un bar. Aquest és el cas del projecte Inclubàsquet, que es va gestar el 2021 quan la Marta Pastó xerrava amb el Pau Robert sobre el seu TFG d’Educació Primària. “El Pau anava a entrenar a bàsquet cada dijous a Campclar i veia que allí hi havia un equip del Centre d’Educació Especial SOLC. Aleshores ens va venir la idea”, explica la Marta. El seu objectiu era crear una plataforma que incentivés la proliferació d’equips de bàsquet inclusius a tots els clubs de la província de Tarragona. Una manera de canviar com la societat tracta la diversitat i la inclusió. “Tothom parla d’inclu-

sió, però no n’hi ha. El projecte vol normalitzar la diversitat funcional i trencar les etiquetes”, recalca.

“Tothom parla d’inclusió, però no n’hi ha. El projecte vol normalitzar la diversitat funcional i trencar les etiquetes”

El TGN Bàsquet va ser el primer club que s’hi va sumar. A més, es van aliar amb l’esplai Club Vaixell, que es troba a dos minuts del pavelló del Sagrat Cor, casa del conjunt lila. “El Club Vaixell feia esports el dimecres i els vam proposar que vinguessin al pavelló per fer bàsquet”, recorda la Marta. Dit i fet. Aquella idea que havien visualitzat

a la taula d’un bar ja tenia forma i era un reclam per moltes persones amb diversitat funcional.

UN NOU CLUB

La família Inclubàsquet, però, no es va tancar aquí. El CB Valls, entitat històrica del bàsquet tarragoní, va ser el segon equip sota el paraigua d’aquest projecte el 2023. En el seu cas, ho van fer de la mà de la Fundació Ginac i va permetre ampliar l’horitzó competitiu.

Abans de l’entrada del conjunt blanc-i-vermell, els jugadors del TGN Bàsquet només entrenaven i feien algun partit amb altres equips del club lila. Per això, la suma dels vallencs donava més joc per organitzar algun torneig.

Juntament amb els Orange Stars del Vendrell, van organitzar

cambrilsturisme

Moments per enmarcar #capitalgastronomica

la primera Trobada Inclubàsquet al pavelló del Sagrat Cor amb un triangular entre vendrellencs, tarragonins i vallencs. De fet, els Orange Stars va ser el primer equip inclusiu de la província i inclús la Marta i el Pau van contactar amb ells quan estaven ideant Inclubàsquet. “Quan vam començar, partíem de zero i no teníem ni idea de moltes coses. La Maria, entrenadora dels Orange Stars, ens va assessorar a l’inici”

La iniciativa es va repetir un mes després amb l’adhesió de dos altres equips que s’havien fundat al marge del projecte. Els Originals CBT, nascuts gairebé en paral·lel al TGN Bàsquet, i l’ADT Hornets, que va aparèixer poc després. Els cinc equips es van citar el març de 2023 al Pavelló Municipal del Vendrell i al maig d’aquell mateix any Orange Stars, CB Valls i TGN Bàsquet van tornar a disputar un triangular.

UNS MÉS A L’EQUIP

A les Trobades Inclubàsquet les van succeir la Lliga Interclubs que organitza la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual-ACELL , fent un salt definitiu pels equips de la província. Aquesta competició disputa una jornada cada mes i hi participen set clubs de la demarcació. . Els cinc esmentats anterior-

ment més el Club Esportiu Alba Reus i el Bàsquet Ribes

La Marta reconeix que els jugadors han sigut feliços “des del minut zero”, però que sempre hi havia aquest cuquet a l’estomac de competir quan veien la resta de companys del club amb la samarreta lila o blanc-i-vermella. Precisament, va ser la creació d’aquesta mena de competicions les que han permès que “se sentin molt més importants dins del club i estiguin molt motivats”. De fet, inclús un jugador del CB Valls i un del TGN Bàsquet han tingut l’honor de participar als Special Olympics que es van disputar a Reus el passat octubre. Una fita que fa que tinguin la moral “pels núvols”

NO ÉS NOMÉS BÀSQUET

Tot i que el bàsquet centra la seva activitat, la Marta subratlla que va més enllà de l’àmbit esportiu. “El bàsquet és el menys important de tot això. És l’excusa. El que compta és que saben que dimecres s’han de posar l’equipació lila i això els fa feliços o que el fet de formar part d’un equip fomenta les relacions socials entre ells. Quan fem un cinc x cinc als entrenaments, entre ells s’animen quan fallen i ho celebrem quan fan una cistella, més enllà l’equip on estiguin”

“Les famílies que estan allí donen suport als seus fills perquè veuen que és una activitat que els omple de felicitat”

L’actitud es trasllada també als pares i mares, al contrari dels habituals ambients tòxics que generen algunes famílies en l’esport base. “Aquests pares que es queixen, haurien de venir a un partit, asseure’s a la grada i mirar les famílies. Hem de fer una reflexió. Les famílies que estan allí donen suport als seus fills perquè veuen que és una activitat que els omple de felicitat”, assegura la Marta. La mateixa cofundadora destaca que Inclubàsquet i la resta d’equips de la província han esdevingut aquests anys un exemple dins i fora del camp.

L’àrea metropolitana aterra amb un ens per la promoció econòmica

Es

volen fer partícips entitats socials com la universitat, el Port o les cambres de comerç

Redacció

La nova trobada del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, celebrada aquest dijous 21 de novembre al Palau de la Diputació de Tarragona, ha acordat dotar-se d’un instrument de desenvolupament econòmic per a la captació de recursos i d’inversions internacionals, i per a l’atracció i retenció de talent i activitats productives a l’entorn d’un sistema metropolità d’innovació.

L’objectiu és disposar d’una estratègia pròpia per a l’atracció d’inversions, talent i desenvolupament econòmic, que aprofiti millor els actius específics d’aquest territori i n’augmenti la competitivitat dins del mercat global. I aconseguir, així, que la futura Àrea Metropolitana esdevingui un centre de gravetat per a empreses i professionals al Mediter-

rani, un territori que captiva i reté talent, que aposta per la recerca i l’excel·lència i que transforma la seva identitat en oportunitats de mercat per destacar a escala internacional. Un equip especialitzat treballarà de forma coordinada amb els municipis per dur a terme aquesta captació de recursos.

Es vol aconseguir, així, que la futura Àrea Metropolitana esdevingui un centre de gravetat per a empreses i professionals al Mediterrani

D’altra banda, en la trobada s’ha acordat l’inici dels treballs per la creació d’una Estratègia de Desenvolupament Integrat Local (EDIL), un instrument imprescindible per obtenir recursos de la Unió Europea per al desenvolupament de projectes als munici-

pis del Grup Impulsor. Per això, es redactarà un document d’acord amb la metodologia i objectius de les agendes urbanes, que fixi les grans línies de desenvolupament del territori en base a tres criteris que es consideren indispensables: l’ordenació del territori metropolità, per tal que permeti un ús racional del sòl, fomentar l’accés a l’habitatge i avançar cap a una mobilitat sostenible; la sostenibilitat, mitjançant una gestió adient dels recursos i la recuperació i el manteniment del paisatge, i la cohesió social i econòmica, mitjançant l’atracció de recursos econòmics posant al centre la innovació tecnològica i fomentant la qualitat de vida de les persones. Durant el primer trimestre de 2025 s’acabarà de concretar la forma que pren aquesta nova eina. Amb motiu del recent anunci per part del Govern de la Generalitat de la injecció de 4,4 M€ a

la xarxa d’autobusos interurbans de Catalunya, el Grup Impulsor ha acordat actuar de forma proactiva per millorar el transport públic i, en concret, les freqüències de les línies que connecten entre si el territori, així com per impulsar el desenvolupament de la fase 2 del TramCamp.

En la reunió del Grup Impulsor d’aquest dijous, també s’ha acordat el disseny i creació d’un espai de cocreació ciutadana com a palanca per al desenvolupament integral de l’àmbit metropolità. En aquest sentit, es planteja un laboratori d’innovació per fer front a reptes al territori de manera collaborativa. També s’ha acordat la creació del grup de treball de Recursos Hídrics, i d’un grup de treball en relació a actuacions per fer front al canvi climàtic.

La trobada ha estat presidida per la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i hi han participat, així mateix, la delegada del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Lucía López; l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; l’alcalde de Salou, Pere

Granados; l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez; l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz; l’alcaldessa de Valls, M. Dolors Farré; el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé, i el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Salvador Ferré.

La presidenta del Grup Impulsor i presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat que “som un territori amb moltes fortaleses i n’hem de treure partit, situant-nos com a referent de competitivitat, innovació i qualitat de vida al sud d’Europa. Com a segona àrea de desenvolupament econòmic de Catalunya, el fet de comptar amb un instrument específic per captar inversions i talent ens ha de permetre promocionar-nos i créixer tal com ens mereixem”.

“Som

un territori amb moltes fortaleses i n’hem de treure partit, situant-nos com a referent de compe-

titivitat, innovació i qualitat de vida al sud d’Europa”

De la seva part, Rubén Viñuales,

vicepresident primer de la Diputació, diputat de Projectes Europeus i Regió del Coneixement -àrea responsable de l’Àrea metropolitana-, i membre del Grup Impulsor, s’ha mostrat molt satisfet de la feina tècnica, les comissions i els grups de treball que s’han constituït, i ha indicat que “estem donant forma al que ja és una realitat a peu de carrer, i per tant podem cristal·litzar aquesta nova àrea metropolitana amb l’ajuda lleial i eficaç de tothom, i serà els nostres conciutadans i conciutadanes els que en sortiran guanyant. Aquesta realitat metropolitana prendrà forma de manera fefaent en temes com la recerca d’inversions, la promoció de l’àrea i la innovació”.

EL GRUP IMPULSOR DE L’ÀREA METROPOLITANA

Constituït el 14 de desembre de 2023, el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana està integrat per representants dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Constantí, Cambrils, Salou, Vila-seca, la Canonja i Valls, així com dels consells comarcals del Baix Camp i el Tarragonès, la delegació del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona i la Diputació de Tarragona, institució que presideix les trobades del Grup Impulsor. El Grup treballa per determinar les dinàmiques metropolitanes i per abordar reptes comuns, aprofiti noves oportunitats i competeixi amb altres regions europees en termes de dinamisme econòmic i qualitat de vida de la ciutadania. El desplegament del full de ruta de l’Àrea Metropolitana es du a terme mitjançant quatre comissions tècniques sectorials centrades en àmbits que es consideren estratègics: territori, mobilitat, desenvolupament econòmic i social, i sostenibilitat.

Inscripciones abiertas:

£627 539 492

£687 469 909

Carretera T-203 - Km 0,725 43764 EL CATLLAR

Casal de NAVIDAD

23, 24 , 27 , 30 y 31 de diciembre

Horario de 9 a 14 h

A PARTIR DE LOS 4 AÑOS

Actividades

• Clases de equitación

• Juegos al aire libre y dinámicas grupales

• Manualidades

• Cuidado y manejo de caballos

¡Una experiencia inolvidable en un entorno seguro!

RUTAS A CABALLO

Si quieres disfrutar de los caballos y de la naturaleza ven a nuestro centro hípico ofrecemos paseos/ rutas por los bosques del Catllar para niños y adultos.

info@hipicatllar.com www.hipicacatllar.com # hipica_catllar

La crisi de l’habitatge esclata als carrers

Unes 700 persones van sortir pels carrers de Tarragona per clamar contra els preus dels lloguers, mentre que Barcelona va viure una manifestació històrica

Adrià Miró Canturri

Lourdes Tasies

“Tarragona i Reus tenen unes franges monetàries cada cop més similars a les de Barcelona. Abans la gent de Barcelona anava a Reus o Torredembarra per fugir de la situació de l’habitatge i això ho vivim ara en aquestes ciutats. On arribarem per anar a viure? A una cabana a la muntanya?”. D’aquesta manera, David Fernàndez, portaveu del Sindicat d’Habitatge de Tarragona, explicava la situació d’aquest sector al Camp de Tarragona i la frustració que està generant al territori.

L’habitatge s’està convertint en una olla a pressió a bona part de Catalunya a causa de l’escalada dels preus del lloguer. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, a Tarragona ciutat el preu mitjà del

lloguer ha passat de 436,73 euros al mes el 2013 a 655,57 el 2023. Per la seva banda, a Reus l’escalada és similar: de 381,24 a 573,63.

“Cada vegada trobem més pisos turístics i menys oferta per la gent que habita la ciutat”

La situació, però, és més greu si algú fa una ullada a qualsevol portal d’habitatge. A finals de novembre, al portal Idealista hi havia 173 pisos al mercat de lloguer de Tarragona ciutat. Ara bé, si entre aquest centenar d’immobles busquem quants no superen el preu mitjà, ens trobem que únicament 16 estan a 650 euros o menys. A més, la meitat d’aquests són “llars” amb 30 m2. Per un altre costat, a Reus amb

prou feines n’hi ha 39 disponibles i solament quatre estan per sota dels 600 euros. El lloguer d’habitacions és ja un món a part.

David Fernàndez assenyala que a la zona de costa la gentrificació “juga un paper important” en aquesta problemàtica: “cada vegada trobem més pisos turístics i menys oferta per la gent que habita la ciutat”

“S’HA ACABAT!”

Aquest context ha empès al moviment de l’habitatge a convocar concentracions el passat 23 de novembre a les capitals de província catalanes. A Tarragona, unes 700 persones es van trobar a la plaça dels Carros i van pujar fins a la plaça de la Font sota el crit “s’ha acabat, abaixem els lloguers”. Al llarg de tot el recorregut, es van sentir proclames com “No s’entén, gent sen-

MARIA CUCURULL

Si t’agrada la precisió lèxica i ets dels que no suporta que s’estiguin perdent els matisos de la nostra llengua, aquest manual t’ajudarà a reblar sempre el clau i deixaràs de dubtar sobre si estàs confús o confós!

18,00 €

l’àvia en deia llomillo

MARIA CUCURULL

86 reflexions lingüístiques que han estat publicades des del 2015 en diversos mitjans de comunicació: Culturàlia, El Periòdic d’Andorra, Ara.ad, Núvol i El Punt-Avui.

20,00 €

enganyen

MELÀNIA VINYALS

Les aparences enganyen ens endinsa al laberint de vivències de la família Faurat, cèlebre i envejada per la seva immensa riquesa i luxós estil de vida.

20,00 € Fes realitat el teu llibre

Descobreix els nostres serveis d’autopublicació i porta el teu manuscrit al següent nivell

se cases i cases sense gent”, “Tu, rendista ets el terrorista” o “Turistes culpables, polítics responsables”

El Sindicat d’Habitatge recalca que el clam de “s’ha acabat” no és una consigna buida, sinó que va dirigit cap a tres direccions. Els primers són els “responsables directes de la crisi”: rendistes, bancs i fons d’inversions. Els segons és la classe política, a qui critiquen “treballar al servei dels rendistes” amb “lleis cosmètiques i incapaces”. Finalment, el crit també va dedicat a les persones que han viscut “pujades abusives del lloguer” o “no poden marxar de casa els pares”

Segons apunten, a Tarragona cada vegada es troben amb més casos de famílies que no poden accedir a l’habitatge o que es troben en processos de desnonament. Sobre la taula hi ha l’opció de l’anomenada “vaga de lloguers”. Una via que s’està plantejant, però ara mateix no s’està convocant. El Sindicat recalca que la mobilització del 23N “és només el principi” i que animen a tothom a “organitzar-se per fernos més forts i plantar cara”.

BARCELONA EN PEU DE GUERRA

A la tarda va ser el torn de la manifestació de Barcelona, que va rebre

activistes també del Camp de Tarragona. Les dades d’assistència són ridículament dispars. Tot i omplir els carrers de la ciutat comtal, la Guàrdia Urbana xifra la manifestació en 22.000 persones, mentre que els organitzadors apunten a 170.000.

“Vaig haver d’escollir entre alimentar els meus fills o pagar el lloguer. És inhumà. Em sento una mala mare perquè no els he pogut protegir d’aquesta situació”

Els participants, provinents de diversos punts del territori, van re-

córrer carrers cèntrics com la Gran Via, Calàbria i Consell de Cent, fins a arribar a la plaça dels Països Catalans. Una marxa que era un reflex de l’angoixa que viu una part significativa de la població, que veu com cada cop és més difícil arribar a final de mes.

El Sindicat de Llogateres, que des de fa anys encapçala la lluita pel dret a l’habitatge, va advertir que, si les autoritats no actuen, el següent pas serà una vaga d’impagament dels lloguers. “Els preus són insostenibles i nosaltres no podem més”, va declarar Carme Arcarazo, portaveu del sindicat.

La manifestació va servir de plataforma per escoltar històries colpidores, com la de la Miriam Rodríguez, mare soltera amb dos fills a càrrec seu. “Fa mesos que ens volen fer fora del pis. No puc pagar el lloguer i no sé on dormirem el mes vinent”, explicava amb llàgrimes als ulls. “Vaig haver d’escollir entre alimentar els meus fills o pagar el lloguer. És inhumà. Em sento una mala mare perquè no els he pogut protegir d’aquesta situació”

Entre les demandes dels manifestants van destacar la reducció del 50% dels lloguers, l’establiment de contractes indefinits, la recuperació d’habitatges buits destinats a turisme o lloguer de temporada i la prohibició de la compra de propietat amb fins no residencial o més pressió fiscal als multipropietaris

Torredembarra gaudirà d’un Nadal extraordinari amb més de 40 activitats

Mai s’havia donat forma d’aquesta manera a totes les activitats que es realitzaran en aquestes dates

Serigio Lahoz Dorante

L’Ajuntament de Torredembarra ha presentat un programa que mai s’havia vist per Nadal. Totes les regidories han fet un esforç per fer possible unes festes inclusives, solidàries, arreglades a la tradició i, sobretot, per fer-les durant tants dies i amb tantes novetats.

Una de les novetats és l’ampliació de la Ruta dels Tions. Enguany es comptarà amb 21 tions tematitzats, repartits pel municipi. Segons ha afirmat la regidora de Turisme i Comerç, Jovita Baltasar, l’activitat s’ha consolidat “com una de les activitats més estimades per tots”. Els tions representen personatges emblemàtics del municipi i també la cultura popular.

EL VESSANT SOLIDARI

Aquestes dates poden ser complicades per algunes famílies. L’alcalde, Vale Pino, ha destacat l’esforç de l’Ajuntament per garantir la inclusivitat i l’accessibilitat d’aquestes festes. Per aquest mo -

tiu, hi ha activa la campanya “Cap infant sense joguines” fins al 27 de desembre. Es pot portar joguines a diversos punts de recollida per tractar de garantir que cap nen o nena es quedi sense regals.

ACTIVITATS TRADICIONALS

Pel que fa a les activitats de caràcter més cultural, destaquen el Concert Extraordinari de Nadal de la Coral de Santa Rosalia o el “Fem Barrera!”. Aquesta última permetrà als més petits decorar els seus pals per després sortir a fer barrera pel carrer d’Antoni Roig, una tradició que rei-

vindica les arrels locals i que ha estat molt ben acollida per la comunitat.

LA NIT DE CAP D’ANY

S’han escoltat les demandes dels veïns i veïnes i per aquest 2024 hi ha dues celebracions diferents. Per una banda, la festa al Pavelló Municipal Sant Jordi, organitzada per segon any consecutiu per una empresa del territori, i, per altra banda, la recuperació de la festa al Casal Municipal, amb la temàtica “Remember”, organitzada per l’Ajuntament.

LA CAVALCADA DE REIS

Sis noves carrosses i uns trons únics per al castell per la tradicional Cavalcada de Reis, un dels esdeveniments més esperats. Hi haurà un espectacle de llums, so i focs artificials amb l’arribada dels Reis.

EL TRIATLÓ POPULAR NADALENC

Per acabar, per aquells que vulguin fer esport durant les vacances, hi ha tres activitats diferent: en primer lloc, la Bicicletada de Sant Esteve.Els dies 31 de desembre i 1 de gener, es duran a terme la Cursa de Sant Silvestre i el 1r Bany de l’Any respectivament. Tot pensat per totes les edats i tots els nivells.

• Porters automàtics

• Vídeo porters

• Sintonització de canals

• Circuits tancats de vídeovigilància

C/ Antoni Rovira i Virgili, 32- Tarragona radiotvpinyol@hotmail,com Tel.Õ637 050 183 - 977 23 60 03

Torredembarra congela l’IBI i la taxa de residus domiciliaris per l’any 2025

La taxa de residus comercials sí que pateix canvis

Sergio Lahoz Dorante

L’any 2024 es va realitzar un increment sobre l’Impost de béns immobles d’un 17% i un 27% sobre la taxa de residus domiciliaris a Torredembarra. L’equip de govern preveu que va ser suficient, per tant, per l’any 2025, s’espera una congelació de l’IBI i de la taxa de residus.

Consideren que els ciutadans ja fan un esforç amb aquestes taxes, que, per altra banda, necessitaven aquests increments, sobretot la de gestió de residus, ja que s’havia d’adaptar a la normativa europea. La normativa indica que la ciutadania és qui ha d’assumir directament els costos totals del servei; i també incorpora la taxa justa: qui més contamina més paga.

És cert que l’Ajuntament ha ajustat preus de diferents serveis mitjançant un estudi de costos:

• Casal d’estiu municipal: Increment de les quotes setmanals per als participants. Ara els preus seran 55 € per la general, 38,5 € pel primer tipus reduït i 27,5 € pel

segon tipus reduït. Es crea una nova quota de 10 € setmanals per al monitoratge a l’hora del menjador.

• Per cada servei de grua municipal serà de 150 €, per immobilització de vehicles 82 € i per sortida de grua sense enganxament ni tracció de vehicle 75 €. Les anteriors tarifes eren molt deficitàries, en aquest cas.

L’Ajuntament ha ajustat preus de diferents serveis mitjançant un estudi de costos

• Es deroga la bonificació del 90% de l’ Impost sobre construccions, instal·lacions i obres per aquells projectes que incorporin sistemes d’aprofitament d’energia solar no obligatoris segons la normativa vigent.

• Gestió d’animals de companyia: Les quotes seran de 10 € sempre, tant renovacions com altes.

• Els informes d’accidents de trànsit sol·licitats per les assegurances pugen de 13,10 € a 39 €.

• Es proposa una quota reduïda de 30 € per les persones derivades pels Serveis Socials que pertanyin a col·lectius amb necessitats especials als horts de Cal Dània

ROVIRA DEMANA CONSCIÈNCIA ALS NEGOCIS

El regidor d’Hisenda, Eduard Rovira, demana als negocis que tinguin en compte que la taxa d’escombraries comercials la facin part de la seva activitat econòmica. Amb la taxa de residus comercials hi ha una nova proposta amb més trams en funció dels metres quadrats de superfície dels establiments. Hi haurà un escalat de preus més ampli per ajustar més correctament la taxa a la grandària del comerç.

L’ALCALDE FA VALDRE EL PADRÓ

Sobre la salut econòmica de l’Ajuntament de Torredembarra, l’alcalde Vale Pino ha afirmat que pujar als 20.000 habitants suposaria un salt dins dels pressupostos de l’Estat, sobretot per incloure aquelles despeses no-obligatòries com és, per exemple, el cos de Policia Local.

VALLVÉ Corredores

Desde 1912

de Seguros

La ciutat de Reus esdevé un referent amb “Reus és Na dal”

Una aposta que va més enllà d’estacionalitats

Lahoz Dorante

La nova campanya de Nadal a Reus arriba per consolidar la marca “Reus és Nadal”, com? Doncs amb una programació variada i que no deixa indiferent a ningú, tenint en compte a tots els públics.

Hi ha un objectiu clar amb la campanya; la ciutat es vol posicionar com a referent de l’oci i de les compres a Catalunya, més enllà de qualsevol periode de l’any i qualsevol festa temàtica que pugui haver-hi.

Les places Mercadal, Prim, Llibertat, Evarist Fàbregues, Doctor Sabater, Anton Borrell, el Raval de Santa Anna, plaça d’El Carrilet, així com els Mercats de Reus i els Centres Cívics, seran els principals escenaris d’atracció de visitants. L’extensa oferta comercial de proximitat així com la implicació del sector contribuirà a la distribució dels visitants pel conjunt de carrers i places. El consistori vol demostrar que l’any passat no va “tocar sostre”, trencant-lo amb una campanya que ofereix comerç, llums, restauració i cultura. I de fet, així ho ha demostrat el primer dia d’inauguració amb l’espectacle “Diamants caiguts del cel” de les Llums de Nadal. L’encesa de llums d’aquest Nadal ha estat la més espectacular del territori, aconseguint de manera progressiva enganxar a tots els visitants per finalment acabar en alt amb focs artificials. Milers de persones s’apropaven a la Mercadal a donar el tret de sortida a aquestes dates assenyalades i cap quedava decebuda després de tot plegat.

UN NADAL RODÓ

La plaça de la Llibertat tindrà un dels espais més creatius per aquest Nadal. Des del dijous 28 de novembre fins al 4 de gener, “Un Nadal Rodó” s’obre per tota la ciutadania. Enguany, les esferes d’aire s’han tematitzat amb diferents contes amb il·lustracions d’artistes reusencs. A cada esfera hi ha escenificats 4 contes agrupats per temàtiques i s’haurà de donar tot un tomb de 360 graus per descobrir-los. També hi haurà elements de llum que indicaran el recorregut a fer per gaudir de la màgia del Nadal.

Però no només això omple la plaça de la Llibertat, perquè hi ha una novetat aquest any molt divertida. S’ha creat un Calendari d’Advent gegant , on cada dia des de l’1 de desembre fins el 24, s’obrirà una de les seves portes. Tothom s’haurà de reunir a les 18:00 per veure què es desvetlla. Seran tallers, actuacions, conta contes, i moltes coses més. Les activitats estaran dinamitzades per dues actrius que personifiquen la màgia i la il·lusió.

El mateix espai del Calendari d’Advent es dedicarà, del 28 de desembre al 4 de gener, amb el campament dels patges reials i la recollida de cartes.

A banda, l’esfera de llum de 12 metres de diàmetre, oferirà un espectacle de llum i música, cada dia a les 18:00 h, 19:00 h, 20:00 h i 21:00 h de 10 minuts de durada amb diferents cançons de temàtica nadalenca.

Només entrar a Nadal Rodó també hi ha un espai gastronòmic pro -

pi del Nadal, on a més de comprar diferents productes, també es podran degustar mentre.

ELEMENTS TRADICIONALS DEL NADAL A REUS

La zona lúdica i d’atraccions

Sergio

Des del dijous 28 de novembre fins al 4 de gener, “Un Nadal Rodó” s’obre per tota la ciutadania a la plaça de la Llibertat

ELS CONTES I LES CREACIONS

• 20 Contes: Pessebre · Il.lustradora: Apanona

• Esfera 1: Nadal · Il.lustradora: Clara Maduell: El Conte de Nadal, El Tió, El Trencanous, La Reina de les neus

• Esfera 2: Animals · Il.lustrador: Ferran Orta: Els músics de Bremen, El gat amb botes, Els tres porquets, L’aneguet lleig

• Esfera 3: Grans i petits · Il.lustradora: Alba Domingo: En Patufet, Les mongetes màgiques,El sastre valent, El gegant egoista

• Esfera 4: Nens i nenes · Il.lustradora: Alina Ballester: La caputxeta vermella, La rínxols d’or, Hansel i Gretel, Pinotxo

• Esfera 5: Viatges imaginaris · Il.lustradora: Meritxell Via: El Petit Príncep, La Sireneta, El Mag d’Oz, Els viatges de Gulliver

infantils de Nadal va a la plaça

Anton Borrell d’11:00 h a 14.30 h i de 16:00 h a 21:00 h, fins l’1 gener. Fora d’aquestes dates de Nadal enguany també podrem gaudir d’aquestes atraccions els caps de setmana previs a l’encesa dels llums de Nadal.

El Mercat de Nadal se situa la plaça del Mercadal del 5 al 22 de desembre, de 9:00 a 21:00 h, mentre que el mercat d’artesania a la plaça Evarist Fàbregas, del 2 de desembre al 5 de gener, de 9:00 a 21:00 h.

Els retaules vivents tornen al Parc de Sant Jordi. L’any passat es van situar allà perquè així s’aconseguia “un espai més ampli i amb més possibilitats”. Les representacions es portaran a terme els dies

21, 22, 25 i 26 de desembre a les 19:30 h.

CAMPANADES

DE CAP D’ANY

La Mercadal serà, un any més, l’escenari de la Festa de Cap d’Any. Començarà al voltant de les 23:30 i finalitzarà a dos quarts de dues de la matinada. Serà amenitzada per Flaixbac i el Dj Andreu Presas.

L’ARRIBADA

DELS REIS

Nens i nenes podran deixar les seves cartes als emissaris reials dels Reis d’Orient en diverses jornades, per tal que tots els “petitons” puguin demanar els seus regals i els seus desitjos.

El dia 28 de desembre, els Patges Reials arribaran a la plaça del

La zona lúdica i d’atraccions infantils de Nadal va a la plaça Anton Borrell d’11:00 h a 14.30 h i de 16:00 h a 21:00 h, fins l’1 gener

Doctor Sabater i es farà la benvinguda des del Balcó de la Casa Rull. La recollida de cartes serà als Campaments Reials de la plaça de la Llibertat, els dies 28, 29 i 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener. El dia de la cavalcada, a les 16:30 h, a la plaça d’Anton Borrell, arribaran Ses Majestats els Reis d’Orient. A les 18:30 h, des del capdamunt del carrer Ample, es donarà el tret d’inici de la Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient, encapçalada per l’estel, que la guiarà. En arribar a l’Ajuntament, Ses Majestats sortiran al balcó per rebre les claus de la ciutat.

AGENDA DE NADAL

Tot això i més, queda recollit a l’Agenda de Nadal. Allà s’engloben tots els actes nadalencs que hi ha a Reus durant tota la campanya, veient quins dies són els esdeveniments tradicionals com: cantades de nadales, caga tió, Ball dels 12 mesos, entre d’altres

REUS

REUS MULTARÀ AMB 500 EUROS LES

PERSONES QUE DEIXIN LA BROSSA FORA DELS CONTENIDORS

L’Ajuntament de Reus calcula que aquestes pràctiques incíviques comporten un cost extra de 895.000 euros l’any a les arques públiques

L’Ajuntament de Reus augmenta les sancions als comportaments incívics i a les persones que llencin la brossa fora del contenidor. Deixar la brossa fora dels contenidors, que fins ara es multava amb 300 euros, passarà a ser sancionat amb 500 euros. També puja la multa per deixar o dipositar runes a la via pública, fins ara se sancionava amb 300 euros, i passarà a multar-se amb 625.

En els dos casos és deixa un marge del 20% per arribar a la sanció màxima que permet l’ordenança, per als casos de reincidència.

Paral·lelament, la Guàrdia Urbana farà una campanya per detectar aquests comportaments incívics. L’ajuntament posarà un cartell a tots els contenidors de rebuig de la ciutat amb el missatge “Prou brossa del contenidor! Deixar-la fora el pot costar fins a 600 euros”

32 CENTRES ESCOLARS PARTICIPEN

AL

PROGRAMA “CAP INFANT SENSE SABER NEDAR”

El programa compta amb diversos nivells d’aprenentatge adaptats a les diferents necessitats

Un total de 32 centres escolars de Reus participen aquest any al programa “Cap infant sense saber nedar”, que impulsa la regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de la ciutat. Les sessions es van iniciar a principis de mes i aquest curs hi participaran un total de 1.070 alumnes, que faran dues sessions setmanals durant un trimestre.

El programa va néixer l’any 1986 i s’ha mantingut des de llavors amb la interrupció de la pandèmia. Quant a la metodologia, els objectius principals són la natació utilitària, però es fa especial atenció a una natació orientada a la millora de l’autonomia a l’aigua, coneixent i dominant les diferents tècniques. El projecte, que s’allargarà fins a finals de maig, és totalment finançat per la Regidoria de Salut i Esports. Es desenvolupa en horari lectiu a les piscines del Reus Deportiu i disposa de personal tècnic especialitzat.

Un dels trets diferencials d’aquest programa és l’atenció personalitzada als alumnes amb necessitats especials de tots els centres educatius. Quatre de les escoles participants són d’educació especial. Els alumnes amb diversitat funcional reben una atenció individualitzada per garantir el màxim aprofitament de les sessions.

REUS COMPTARÀ AMB UN ESPAI AQUÀTIC QUE AFAVORIRÀ LA BIODIVERSITAT

I L’ACOSTAMENT A LA

La creació d’un conjunt de basses renaturalitzades, dins del projecte de renaturalització i resiliència de la ciutat de Reus

NATURA DE LA CIUTADANIA

RENATUReus finançat per la Fundación Biodiversidad amb ajuts europeus Next Generation, avança amb el lliurament de l’avantprojecte, que dilluns al vespre es va presentar als veïns i veïnes de l’entorn d’Aigüesverds, lloc on s’ubicarà el nou espai d’aigua.

El projecte engloba la creació d’un espai artificial i que serà naturalitzat d’aigua, compost per un curs d’aigua de flux lent i tres basses, dissenyat per afavorir la biodiversitat i configurar un conjunt que faciliti l’apropament de la ciutadania a la natura, gràcies a la instal·lació d’un mirador elevat i de diversos punts d’aguait.

L’espai combinarà diferents tipologies

de masses d’aigua per crear un hàbitat heterogeni i complex, amb diversitat de nínxols ecològics i que afavoreixi una major riquesa d’espècies de fauna i flora. D’aquesta manera, el conjunt constarà d’un curs d’aigua de flux lent, dues bases d’aigua permanent i una bassa de caràcter temporal.

L’aigua de les basses provindrà de l’estació EDAR de Reus amb un circuit d’entrada a través d’un riuet de flux lent. Comptarà amb un circuit de filtració natural, d’un circuit de recirculació entre basses i un sobreeixidor cap al barranc de Pedret en cas que les basses no puguin absorbir en algun cas l’aigua de pluja.

L’Espai Aigua gaudirà d’un nou disseny

La ciutat de Reus guanya amb la remodelació, ja que és un espai divulgatiu que s’adaptarà als temps actuals i permetrà un millor aprenentatge

Sergio Lahoz Dorante

Aigües de Reus ha adjudicat el contracte per a la remodelació de l’Espai Aigua, una exposició i aula educativa que posa en relleu la importància de l’aigua al planeta i a les nostres vides. Des de la seva inauguració, fa gairebé dues dècades, més de 12.000 persones — sobretot alumnat d’escoles i instituts de Reus i del Baix Camp— han participat en aquesta experiència educativa.

Segons les previsions de l’empresa municipal, el nou Espai Aigua, situat a la plaça Antoni Sabaté, es presentarà al públic durant el segon trimestre de 2025.

NOU ENFOCAMENT EDUCATIU I TECNOLÒGIC

El projecte de remodelació contempla una actualització completa del disseny museogràfic. Això inclou la reorganització de l’espai, l’estructura de les visites guiades i una nova presentació gràfica i au-

diovisual.

Tot i que l’exposició actual manté la seva vigència en alguns aspectes, es considera imprescindible actualitzar la informació per reflectir els reptes actuals, especialment en relació amb la crisi climàtica i la gestió sostenible dels recursos hídrics. Els visitants trobaran respostes a preguntes com ara:

• Quina importància té l’aigua en el desenvolupament d’una societat?

• Com ha gestionat Reus aquest recurs al llarg de la seva història?

• D’on prové l’aigua que consumim actualment i com es gestiona?

• Quines accions podem emprendre per garantir-ne la disponibilitat en el futur?

L’espai, fins ara, feia reflexionar a tots els visitants al voltant de les anteriors preguntes. A més a més, com hi ha una proximitat real amb les imatges i el que compta l’exposició, les reflexions extretes podien acabar conduint en canvis de conducta reals envers el malbaratament de l’aigua.

PROMOCIÓ DE LA CULTURA DE L’AIGUA

“La promoció de la cultura de l’aigua entre els ciutadans i, especialment, entre els més joves ha de continuar sent una de les línies estratègiques d’Aigües de Reus, amb la qual cosa cal potenciar totes aquelles activitats que ajuden a entendre com funciona un servei tan essencial i que alhora contribueixen a reflexionar sobre els usos de l’aigua, els seus valors, la seva gestió i la importància de l’estalvi d’aquest recurs tan valuós”. Així parlava sobre la remodelació del projecte el regidor Daniel Rubio

El projecte ha estat adjudicat a l’empresa WASABI Produccions, S.L., especialitzada en audiovisuals i disseny d’equipaments culturals, amb un pressupost de 115.000 euros. L’objectiu és modernitzar tant l’espai expositiu com els recursos educatius que ofereix, tot actualitzant el sistema de control digital i la infraestructura multimèdia.

PAQUET PEDAGÒGIC

L’Espai Aigua forma part d’un gran paquet d’activitats pedagògiques que, any rere any, impulsa Aigües de Reus i que, al llarg del curs passat, van convocar un total de 5.484 alumnes de centres d’ensenyament de Reus, del Baix Camp i fins i tot d’altres comarques.

El programa pedagògic d’Aigües de Reus es concreta en tres blocs. D’una banda, la visita a les instal·lacions de l’empresa municipal, que permet conèixer el funcionament de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i l’Espai Aigua.

L’Ajuntament de Reus obre la porta a les aportacions veïnals en la transformació de

la ZONA SUD

La ubicació de l’estació d’autobusos és un dels punts que ha generat friccions entre els veïns

Sergio Lahoz | Adrià Miró

Reus es troba immersa en la transformació de la seva zona sud. Aquesta passa pel manteniment del Carrilet en el seu actual emplaçament, la construcció d’un nou edifici d’habitatge dotacional i d’equipaments públics, la vianalització del carrer de l’Escultor Rocamora, la pacificació del trànsit de l’avinguda del President Macià, la prolongació de verd del parc de Mas Iglesias fins als nous espais oberts del Carrilet i l’avantprojecte de la nova estació d’autobusos. Sent aquesta última la que ha generat friccions entre alguns veïns. La iniciativa s’ha obert a la ciuta-

dania en els últims mesos, convocant reunions amb veïns, la nova plataforma de Mas Iglesias i les associacions veïnals. De fet, l’alcaldessa Sandra Guaita assegura que han presentat l’avantprojecte a la ciutadania amb l’objectiu de ser transparents i amb vocació de participació. Aquestes trobades no van ser únicament entre polítics i veïns, sinó que van fer asseure a la taula també l’equip redactor per poder aportar una nova visió més tècnica.

Ara es troben treballant en el retorn de les aportacions, per poder incorporar al projecte les que siguin “tècnicament viables” i les que “millorin la proposta inicial”. Posteriorment, s’exposaran quines idees s’han in-

clòs i, en el cas de les desestimades, s’argumentarà per què no hi tenen cabuda.

QUÈ PENSEN ELS VEÏNS?

Poc després de la trobada amb l’Ajuntament, Marcos Massó, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), va destacar el diàleg i la voluntat d’escolta de l’equip de govern i va reiterar el compromís de les associacions de veïns amb treballar per millorar i transformar la ciutat. El president de la FAVR va destacar que “l’estació d’autobusos no és un projecte únicament pel barri de Mas Iglesias sinó un projecte de ciutat” i que en conjunt el projecte de transfor-

Tenim cura de la teva mascota tant com tu

Més de 35 anys a Reus, vetllant per la salut de les mascotes

Atenció veterinària: consultes, vacunacions, visites d’urgència, serveis de radiologia i laboratori, servei de perruqueria, venda de complements, snacks, joguines i productes d’alimentació... P Riera d’Aragó, 24 Reus |¼977 755 702 | Õ607 235 160  De dilluns a divendres 10 a 13 h i 17 a 20 | Dissabtes 10 a 13 h www.reusvet.cat #(

mació del sud de la ciutat suposarà una millora pels barris de l’entorn del Carrilet però també per Reus.

UNA NOVA UBICACIÓ?

El punt més conflictiu de la transformació ha sigut la ubicació de l’estació d’autobusos. Un debat en què la recentment creada Plataforma en Defensa del Parc Mas Iglesias recalca que es perdran zones verdes i que perjudicarà els veïns. Tot i això, l’Ajuntament subratlla que la informació no és precisa i que l’arbrat del parc s’ampliarà.

En un document enviat a l’equip de govern, la plataforma planteja una nova ubicació per l’estació al sud del Campus Bellissens i un gran parc fotovoltaic. L’estació estaria a l’altre costat de les vies del tren -com la universitat-, en un espai de 18.600 metres quadrats. Amb tot, es tracten de terrenys ara mateix privats, que estan previs-

tos com a zones verdes d’un futur creixement urbanístic i que quedarien adjacents als edificis d’aquest plantejament.

Així mateix, la proposta no es queda només en una alternativa per l’estació. Per un costat, projecten una pèrgola fotovoltaica a tot el carrer Bernat Torroja, que aniria des de la Biblioteca Pere Anguera fins a l’entrada del mateix parc. Allí demanen també la plantació d’alguns arbres més. D’altra banda, posen sobre el mapa un pàrquing dissuasiu de 20.000 m², on aparcar vehicles de persones que es desplacin en autobús, tren o el futur tramvia. Els terrenys estarien també tocant a la via del tren, però més propers a la T-11. Tant aquest pàrquing, com l’estació i el corredor tindrien installades plaques solars als sostres. La proposta, però, xoca amb el que pensen les associacions veïnals. Francesc Jornet, de l’AV el Roserar de Mas Iglesias, destaca que ja van fer propostes per millorar la proposta inicial. Aquestes anaven dirigides a tenir una sortida i entrada de busos soterrades. Amb aquestes peticions, considera que “la construcció de l’estació de busos no molesta ni les escoles ni els veïns, sinó que millora el barri i el parc. Si perjudiqués una part del barri, no hi estaríem d’acord”

A més, creu que l’alternativa que presenta la plataforma és “fer volar coloms” i una “bajanada” i es neguen en rotund a la pèrgola solar

Ara es troben treballant en el retorn de les aportacions, per poder incorporar al projecte les que siguin “tècnicament viables” i les que “millorin la proposta inicial”

pel seu impacte visual. “Diuen que no volen l’estació allí perquè molesta els veïns, però després volen una pèrgola davant d’habitatges. No estem en contra de les plaques solars, sinó de la pèrgola. No ho veiem visualment factible”, explica.

UN NOU PAS PEL TRAMVIA

L’altre element que ha confrontat posicions entre l’associació de veïns i la plataforma és el tramvia. Segons avançava el Diari Més, la plataforma vol evitar que entri per l’avinguda Bellissens i després pel carrer Jaume Vidal i Alcover. En aquest cas, projecten el seu pas per l’avinguda Salou i una bifurcació que vagi cap a avinguda Bellissens i l’estació d’autobusos actuals. Amb aquesta iniciativa pretenen que el nou mode de transport no passi davant dels tres centres educatius de la zona. En canvi, Francesc Jornet s’oposa a aquesta alternativa: “Volen que el tramvia no passi pel barri. Nosaltres proposem que vagi per l’avinguda Josep Pla i que el carrer Jaume Vidal i Alcover sigui peatonal“ En els pròxims mesos es definirà com serà la transformació del sud de Reus.

PRESSUPOSTOS

Els comptes públics de Reus: i inversions per l’any 2025

L’Ajuntament de Reus ha aprovat el pressupost municipal per a l’exercici de 2025, que s’eleva a 232.499.923 euros

Sergio Lahoz Dorante

Aquest pressupost representa un increment del 6,74% respecte als números de l’any passat. Els comptes presentats inclouen les partides de l’Ajuntament (155.337.378 euros, el 62%), els organismes autònoms (10.720.323 euros, el 4%) i les empreses municipals (85.697.959 euros, el 34%).

QUÈ DESTACA D’AQUESTS

PRESSUPOSTOS?

Hi ha dos eixos clau per aquests comptes: les polítiques centrades en el dia a dia de la ciutadania i un pensament de futur per Reus. Així doncs, l’augment del pressupost

permet millorar i incrementar serveis municipals. De fet, s’assoliran objectius abans de temps, com bé pot ser un increment de 10 nou llocs de treball d’agent de la Guàrdia Urbana, aconseguint arribar als 182 efectius, nombre marcat pel 2027.

Hi ha dos eixos clau per aquests comptes: les polítiques centrades en el dia a dia de la ciutadania i un pensament de futur per Reus

La partida que més destaca d’aquests pressupostos és la de Drets Socials amb un augment

del 27%. Com també han anat anunciant en els últims mesos, la partida de Medi Ambient gaudirà d’una pujada considerable, confirmant aquesta aposta per la ciutat verda. Educació tindrà un augment dins dels pressupostos a causa de l’obertura de la nova Escola Bressol i de destinar recursos al manteniment de les escoles.

PER QUÈ INCREMENTA EL PRESSUPOST DE L’ANY 2025

A REUS?

L’increment de 14.683.412 milions d’euros no prové de cap pujada d’impostos ni taxes, prové de dos vessants diferents. En primer lloc, hi haurà majors transferènci-

L’increment de 14.683.412 milions d’euros no prové de cap pujada d’impostos ni taxes

es per cessió de tributs de l’Estat, passant de 31 milions d’euros l’any 2024 a 39,1 milions el 2025.

A banda d’això, hi hauria ingressos extres gràcies a diferents subvencions de la Diputació de Tarragona o la Generalitat de Catalunya d’uns 3,3 milions d’euros. El restant es deu a un augment natural del padró de Reus.

QUÈ ES DESTINARÀ A INVERSIONS?

22 milions d’euros transformaran carrers, proporcionaran més seguretat i projectaran cap al futur a la ciutat.

Millorar els carrers i la vida quotidiana de les persones és una de les màximes d’aquestes inversions. Es destinaran 4,9 milions d’euros en aquest eix, reflectits en accions com la remodelació del carrer Ample i la plaça de Pintor Fortuny, el carrer Astorga i el barri del Carrilet, amb la futura reforma del mercat. L’asfaltatge i millora d’altres carrers també es contempla dins d’aquests 4,9.

Pel que fa a les polítiques d’habitatge, es destinaran 400.000 euros per la compra d’habitatge

per destinar-lo a la borsa de lloguer pública i 50.000 euros per rehabilitar i millorar el parc públic actual. Hi haurà una partida de 625.000 euros per reformar un edifici del carrer de Vallroqueta per fer una residència temporal per col·lectius vulnerables.

El projecte ReNATUR Reus és també una de les grans inversions del pròxim 2025. Amb 3 milions d’euros, s’implementaran nous refugis climàtics en quatre centres educatius, i es renaturalitzaran tres basses al voltant de la urbanització Aigüesverds. També hi ha 100.000 euros per manteniment de rieres i 600.000 a camins.

En cultura i promoció econòmica, es contemplen 605.000 per la renovació del Gaudí Centre amb una museïtzació immersiva, que permetrà modernitzar l’experiència. Hi haurà obres de millora a la Biblioteca Central Xavier Amorós, on es destinaran 70.000 € no només per millorar les instal·lacions, sinó també per la compra de llibres.

Els pressupostos preveuen invertir 200.000 euros als centres cívics de Reus millorant, per exemple, l’eficiència energètica dels

edificis, i 150.000 euros a les escoles de la ciutat.

EN QUÈ MILLORARÀ REUS PEL

QUE

FA A SEGURETAT?

S’instal·larà el control de matrícules a les diferents sortides i entrades de la ciutat i un servei de vigilància per controlar la Zona de Baixes Emissions. També es destinaran 80.000 euros en càmeres de videovigilància en diversos punts de Reus.

En la millora de diferents carrers ja ve implícita la millora en la il·luminació, clau per prevenir delictes i proporcionar una millor sensació de seguretat.

I, finalment, una de les accions més sonades per ser “el primer projecte metropolità”: l’App seguretat on es destinaran 40.000 euros. És un sistema digital de seguretat compartit amb els municipis de Cambrils, El Catllar, La Canonja, Constantí, Mont-roig del Camp i Tarragona.

LES

EMPRESES MUNICIPALS

TAMBÉ INVERTIRAN 8 MILIONS

D’EUROS

Les empreses municipals de l’Ajuntament de Reus preveuen prop de 8 milions d’inversió per a l’any vinent. Les societats públiques han aprovat els respectius pressupostos per a l’exercici 2025 en els corresponents consells d’administració. La suma dels diferents plans d’inversions de les empreses municipals puja a 7.973.696. L’import dels plans de cada una de les societats és el següent:

• Reus Serveis Municipals. Divisió Aigües de Reus: 2.100.000

• Reus Serveis Municipals. Divisió Reus Energia: 248.000 euros

• Reus Mobilitat i Serveis: 1.965.000 euros

• Reus Desenvolupament Econòmic SA: 1.336.696 euros

• Reus Transport: 1.170.000 euros

• Centre MQ Reus: 738.000 euros

• Reus Esport i Lleure SA: 416.000 euros

AIGÜES

DE

REUS

| La divisió d’Aigües de Reus Serveis Municipals gestionarà un pressupost d’inversions l’any que ve de 2.100.000 euros. Destaquen els 1.580.000 euros en actuacions en l’àmbit de l’abastament i el sanejament; actuacions en infraestructures per la reutilització o sistemes de monitorització i control. Aigües de Reus també preveu invertir en la renovació del parc de comptadors, sistemes informàtics, equipament de laboratori i la renovació del parc de vehicles, entre altres.

REUS ENERGIA

| La divisió de Reus Serveis Municipals farà inversions per valor de 248.000 euros, que es concentra en una actuació; instal·lacions fotovoltaiques al 2 polilleugers el del Joan Rebull i el de l’Alberich: 288.000 euros.

REUS MOBILITAT I SERVEIS |

L’empresa municipal ha provat un pla d’inversions 2025 de 1.965.000 euros, orientat a la millora dels aparcaments municipals, l’ampliació de les estacions del sistema de bicicleta compartida i a la millora del Mercat del Camp, entre altres.

REUS DESENVOLUPAMENT

destinades a incrementar el parc d’habitatges municipal i espais destinats a la implantació d’empreses.

REUS TRANSPORT | El Pla d’Inversions 2025 de la companyia municipal de busos és de 1.170.000 euros. Destaquen l’adquisició de nous vehicles per als serveis ordinaris i per al servei a demanda Bus x Tu.

CENTRE MQ REUS | La societat municipal ha aprovat un Pla d’Inversions de 738.000 euros destinat a reposició d’equipament, mobiliari i aparells informàtics, amb una obra extraordinària d’adequació d’espais.

REUS ESPORT I LLEURE | El Pla d’Inversions de l’empresa municipal està dotat amb 416.000 euros i preveu les actuacions següents: nou vestidor de competició al polilleuger Cèlia Artiga: 216.000 euros; i un pla de xoc de manteniment i millora de les instal·lacions esportives municipals: 200.000 euros.

SERVEIS

FUNERARIS | D’altra banda, la divisió de Reus Serveis Municipals de Serveis Funeraris executarà el 2025 diverses inversions en equipaments, instal·lacions i vehicles.

ECONÒMIC SA | Reus Desenvolupament Econòmic SA ha aprovat un Pla d’Inversions de 1.336.696 euros. Destaquen les inversions S’instal·larà el control de matrícules a les diferents sortides i entrades de la ciutat i un servei de vigilància per controlar la Zona de Baixes Emissions

El pla que assegura 500 arbres més cada any Reus Respira (r²) : l’aposta del consistori per la sostenibilitat

Lahoz Dorante

L’equip de govern de Reus fa un salt endavant amb les polítiques de les zones verdes i l’arbrat i presenta una aposta molt sòlida per aconseguir-ho. El pla Reus Respira (r²), gira al voltant de tres eixos que pretenen planificar, protegir i ampliar les zones verdes, l’arbrat i la biodiversitat de la ciutat.

A través de la planificació, s’impulsarà un pla d’infraestructura verda i blava de Reus que servirà per definir i generar el model de ciutat verda i blava. La protecció serà a través d’una ordenança que es treballarà des de les diferents regidories per tal de donar protecció a les zones verdes i a la biodiversitat. En últim lloc, l’ampliació d’aquestes zones. Es plantaran 500 arbres per any, amb la intenció de plantar 5.000 arbres en els pròxims 10 anys.

L’acció anirà dotada de 150.000 € l’any per així aconseguir incrementar l’arbrat en un 30% d’aquí al 2035. La primera inversió es veurà reflectida en els comptes públics de 2025. La darrera plantació d’arbrat

més gran que s’ha fet a Reus va ser el passat 2018, amb un pressupost de 46.000 euros i la plantació de 100 arbres.

Algunes de les actuacions de plantació d’arbrat ja previstes són les següents:

• Actuacions 2024: El Pressupost 2024 ja preveu les partides per plantar uns 200 arbres. Concretament, 50.000 euros dels Pla Director d’Arbrat, per a la reposició d’uns 120 arbres en escocells buits repartits per tota la ciutat; i 16.200 euros del Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona, per a la plantació d’uns 50 arbres nous en diferents parcs. El nou contracte d’esporga de l’arbrat de la ciutat, que recentment ha entrat en servei, també preveu la reposició d’uns 30 arbres.

“Ens fa falta una aposta forta i decidida per incrementar el verd a la ciutat”

• Actuacions 2025: A hores d’ara, i pendent encara de tancar el Pla

d’Inversions 2025 i els projectes que se’n derivin, l’Ajuntament ja té previst la plantació d’uns 200 arbres l’any que ve. Concretament, la plantació es farà als carrers Cantàbric i Flix, al passatge de la Rodona, a la zona de Mas Bertran (carrers Pere Rius Gatell, i Josep Ribera i Sans) i a la zona de Bellissens (carrers Agricultura, Pau Gargallo i Ciència).

Reus Respira s’afegeix a la línia d’actuació «Renaturalitzar l’espai urbà per augmentar la cobertura vegetal, la biodiversitat urbana i garantir que la ciutadania disposi d’un espai verd a prop de casa seva», recollida al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027.

Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, afirma: “Ens fa falta una aposta forta i decidida per incrementar el verd a la ciutat. Aquest govern està compromès amb la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic, la qualitat de l’aire, la gestió de l’aigua i l’autoconsum i les energies renovables, i també està compromès amb la preservació i el foment del verd urbà”

Sergio

Vine a coneixer la nostra botiga. A Tecnik som experts en la venda i reparació d’ordinadors, portàtils, smartphones, i tablets de totes les marques.

Fes una foto a aquesta pàgina i mostra-la a

Escanneja el QR i guarda les nostres dades de contacte.

la botiga*

S’AMPLIA LA XARXA DE RECOLLIDA SOSTENIBLE DE ROBA A 20 PUNTS I PREVEU ARRIBAR A TOTES LES

ESCOLES DE LA CIUTAT DURANT AQUEST CURS

Roba Re-cycle, el servei gratuït de recollida de roba, calçat i complements que es porta a terme a Reus amb el suport de la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat, ja compta amb 20 punts de recollida a la ciutat. El projecte consisteix en la instal·lació de contenidors de cartó per la recollida de tèxtil, calçat i complements de la llar, acompanyats de tallers i xerrades de sensibilització en diferents equipaments municipals, centres educatius, esportius o residencials, organitzacions i empreses.

La primera posada en marxa es va fer aquest estiu a Reus on, des que es va iniciar el projecte ja suma 20 punts de recollida. Entre tots s’han recollit més de 1.600 kg de roba des del maig del 2024 que seran correctament gestionats per la seva reutilització o reciclatge evitant així que es converteixin en un residu.

La iniciativa ha tingut molt bona acollida als centres educatius amb una alta implicació per part de l’alumnat i el professorat. Amb tot, la voluntat és poder ampliar la presència de contenidors i les xerrades de sensibilització a les 20 escoles públiques de la ciutat de Reus aquest inici de curs 2024-2025 així com a residències de gent gran, augmentant el nombre de punts de recollida a través de la col·laboració amb noves organitzacions i espais.

2,2 MILIONS D’EUROS PER A REFORMAR EL MUSEU D’ART I HISTÒRIA DE LA CIUTAT

El projecte vol actualitzar els relats museogràfics de la ciutat i exposar les col·leccions d’art existents

L’Ajuntament de Reus ha publicat al perfil del contractant la licitació dels contractes d’obres per a la reforma del Museu d’Art i Història, i de subministrament i mobiliari de la mateixa reforma amb un pressupost conjunt de 2.213.907,99 euros.

El projecte del Museu d’Art i Història té com a objectiu reformar l’equipament per

posar-lo al dia, tant l’edifici com la museografia. El Museu fou inaugurat el 1961 i declarat l’any 1962 «monumento histórico-artístico, i va substituir el Museu Prim Rull, que havia quedat petit per acollir les col·leccions que en aquell moment havia reunit. Al llarg d’aquests 63 anys l’edifici només ha tingut una reforma que es va realitzar a finals dels anys 90 del segle passat. En la reforma plantejada es busca actualitzar els relats del Museu amb una nova museografia. La reforma no serà només de cara endins, sinó que també tindrà el seu reflex a l’exterior, incidint en la connexió de l’entrada del Museu amb la plaça de la Llibertat, amb l’objectiu de donar una major visibilitat a la presència del Museu.

REDESSA IMPULSARÀ UNA COMPRA PÚBLICA D’INNOVACIÓ DURANT EL PRIMER TRIMESTRE DE 2025

L’empresa municipal analitza ara les tecnologies presentades i el format específic que tindrà la compra pública d’innovació

L’empresa municipal REDESSA ha publicat l’informe final de la Consulta Preliminar al Mercat (CPM) per detectar l’interès per a la creació d’un sistema intel·ligent de benchmark per a la identificació i la valoració de projectes empresarials nous i innovadors, a la qual s’han presentat cinc propostes de quatre empreses d’arreu de l’Estat, les quals han aportat diferents solucions tecnològiques avançades.

El procés de CPM es va iniciar el passat 5 de juny de 2024, amb una jornada celebrada a firaReus Events que va servir per presentar el procediment de Compra Pública d’Innovació (CPI) i les diferents tipologies que planteja, i obrir el període de presentació de propostes. Amb la introducció de la compra pública d’innovació a l’Ajuntament de Reus a través de REDESSA, des del consistori es treballa per fomentar la innovació tant en l’àmbit públic com en el privat.

Tal com explica el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges: “aquesta iniciativa subratlla el compromís de la ciutat amb la creació d’un ecosistema empresarial innovador i sostenible, que dona suport al desenvolupament de startups i noves empreses mitjançant l’aplicació de tecnologies punteres, com la intel·ligència artificial” i ha subratllat també que “fomenta la col·laboració entre el sector públic i privat, dinamitzant el teixit d’innovació i contribuint al desenvolupament tecnològic i econòmic de la Reus i el territori”.

Ser mare a partir dels 40: quines són les probabilitats d’èxit?

Els experts de Dexeus Dona a Reus expliquen quines opcions hi ha i com es determina el tractament més adient per a cada dona

Redacció

A partir dels 40 anys les possibilitats d’aconseguir un embaràs de manera natural estan per sota del 5%; als 42 són inferiors a un 2% i més enllà no arriben ni a l’1%. A més, en el cas d’aconseguir-ho, hi ha un risc més alt d’avortament i que el nadó presenti anomalies cromosòmiques. La raó és que es tracta d’una etapa vital de baix rendiment reproductiu. Els òvuls són de menys qualitat, hi ha menys quantitat i és més freqüent que es produeixin errors en els processos de divisió i multiplicació cel·lular. De fet, a partir dels 38 anys més

de la meitat dels embrions poden presentar alteracions cromosòmiques.

El factor temps, per tant, és ara més important que mai, tant si vols provar de quedar-te embarassada fent servir els teus propis òvuls com amb l’ajuda de les tècniques de reproducció assistida, perquè encara que la medicina de la reproducció hagi incrementat les possibilitats de concebre en aquesta etapa, l’edat de la dona té un impacte directe en la fertilitat i en aquesta franja és més difícil aconseguir un embaràs que arribi a terme amb èxit.

Amb tot, les dones encara dis -

A

partir dels 40 anys les possibilitats d’aconseguir un embaràs de manera natural estan per sota del 5%

posen d’un marge d’uns 4 o 5 anys en què hi ha possibilitats raonables. Però és fonamental que estiguin ben informades de quines són les seves possibilitats reals i de les opcions que ofereix la medicina reproductiva.

VISITA AL GINECÒLEG

En general, el primer que has de fer és anar al ginecòleg perquè faci una valoració general del teu estat de salut, antecedents clínics i familiars, una exploració física i una revisió ginecològica completa, que inclogui citologia i mamografia. Si te l’has fet recentment, pots portar totes les proves. A través de l’ecografia ginecològica poden valorar la teva reserva ovàrica. Es tracta d’un estudi molt senzill que consisteix a fer un recompte dels fol·licles presents en els ovaris per avaluar el teu potencial reproductiu. Aquesta prova es complementa amb una analítica de sang per conèixer els nivells d’hormona antimülleriana i altres com la FSH, LH i l’estradiol. Amb tota aquesta informació el ginecòleg o ginecòloga valorarà quines possibilitats tens d’aconseguir un embaràs fent servir els teus propis òvuls. Els tractaments de reproducció assistida es poden fer amb parella o sense.

Si tens parella masculina, és important que ell es faci també un estudi previ, i si cal, un seminograma. I si tens parella femenina i ambdues voleu participar en la maternitat a través del mètode ROPA (Recepció dels Òvuls de la Parella), una serà mare gestant del futur nadó i l’altra serà mare biològica aportant els seus òvuls, caldrà que es faci també totes les proves necessàries. A Dexeus Dona tenim laboratoris propis i oferim un estudi conjunt de fertilitat de parella, el que agilitza molt l’obtenció dels resultats i els diagnòstics.

A partir dels 40 anys, i independentment que puguis fer servir els teus propis òvuls o no, els metges

recomanen recórrer a la Fecundació in vitro (FIV) per ser mare, ja que és l’opció més efectiva per incrementar les possibilitats. En aquesta franja d’edat, aquest tractament ofereix una taxa d’èxit que oscil·la entorn a un 40% i pot superar el 60% si es fa més d’un cicle. A més, permet seleccionar els embrions que reuneixen les millors condicions per implantar-se i dur a terme un embaràs. Si, a més, es combina amb la tècnica del cribratge Genètic Preimplantacional (DGP) –que permet fer un estudi cromosòmic de l’embrió– es poden prevenir les alteracions cromosòmiques més freqüents, un fet que incrementa les possibilitats que el nadó neixi sa. També permet congelar els embrions sobrants.

Quan hi ha una donació d’òvuls, la taxa d’èxit en un cicle complet supera el 80%

En casos de menopausa, baixa reserva ovàrica, baixa resposta als tractaments d’estimulació ovàrica, fallades d’implantació o avortaments de manera repetitiva és possible que et recomanin optar per una donació d’òvuls. L’avantatge d’aquest tractament és que els òvuls procedeixen de dones joves, per això la taxa d’èxit en un cicle complet és encara més alta i supera el 80% . Aquest tractament ha crescut molt en els últims anys pel retard de la maternitat.

Ariana Sánchez i Abdessamad Oukhelfe

ESPORTISTES DE L’ANY

Reus lliura els Premis Esport i Ciutat en la dotzena Diada de l’Esport

Sergio Lahoz Dorante

Una vegada més, els Premis Esport i Ciutat reconeixen els esportistes i les entitats més destacades de tota la temporada.

Sota el jurat format per un representant del Consell Esportiu del Baix Camp; tres representants de la premsa esportiva; una professora d’educació física de centres educatius de la ciutat i un tècnic esportiu de l’Ajuntament, amb la presidència del regidor de Salut i

Esports Enrique Martín, s’han escollit diferents premiats en categories com “tècnics d’esports base” o “pioners de l’esport”, sense oblidar les categories absolutes o la categoria “esportista de promoció”, que premia les joves promeses de l’esport reusenc.

El millor esportista masculí absolut ha aconseguit aquest guardó gràcies a fer l’any més complet de la seva carrera com a atleta

REPRESENTANTS DE REUS AL MÓN

L’escollida com a millor esportista absolut femenina és la imatge d’un esport, la número 1 i una de les jugadores de pàdel més reconegudes arreu del món. Ni més ni menys que Ariana Sánchez Fallada, 1a al rànquing de la Federació Internacional de Pàdel i campiona de València Open, Madrid Màster, Germany Open, Amsterdam Open, Menorca Open, Riyadh Season P1, Qatar Major, Mar de Plata P1, Roma Major P1, Màlaga P1 i Finland P2.

El millor esportista masculí absolut ha aconseguit aquest guardó gràcies a fer l’any més complet de la seva carrera com a atleta. Abdessamad Oukhelfen és el premiat, qui va aconseguir el rècord d’Espanya en 10 quilòmetres a principis d’any (l’han tret aquest mateix any) i qui va assistir als Jocs Olímpics de París gràcies a la marca del 10k (27’44”).

ALTRES DISTINCIONS DELS PREMIS ESPORT I CIUTAT

En la gala s’inclouen altres categories on es premien reusencs i reusenques que es deixen (o s’han deixat) la pell per l’esport. Entre aquests guardonats destaquen el tècnic del Reus Deportiu B, Markus Fedhoff, per pujar l’equip a la categoria OK Plata; Sandra Rodríguez del CN Reus Ploms pels seus èxits nacionals i continentals i Vicenç Redondo, esportista de Fitness i Fisiculturisme del CE Alyan, com a millors esportistes màster.

Els joves Hugo Estebanez, jugador de pàdel del Reus Monterols i Xènia Ribé de l’AS Cunit, esportista de patinatge artístic, també han estat premiats com a millors esportistes de promoció.

REUS

L’IMRC

REP EL PREMI AL MILLOR MECENES DE LA CONFEDERACIÓ

ESPANYOLA DE FOTOGRAFIA

Reus compta amb una rica història fotogràfica que es remunta a la creació de l’Agrupació Fotogràfica Reus (AFR) el 1961

L’Institut Municipal Reus Cultura (IMRC) ha estat distingit amb el premi al millor mecenes que atorga la Confederació Espanyola de Fotografia (CEF). Aquest reconeixement és el resultat de la col·laboració establerta entre la Federació Catalana de Fotografia (FCF) i el Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) de Reus. L’acte de lliurament del premi s’ha fet aquest dissabte 2 de novembre al vespre, al municipi de Torrijos, Toledo.

La Confederació Espanyola de Fotografia, des del 1992, premia aquelles entitats, organitzacions i artistes que es distingeixen per la seva promoció i labor a favor de la fotografia artística. Aquest any, la Federació Catalana de Fotografia va presentar com a candidat a l’IMRC que, finalment, ha estat destacat per la seva contribució significativa al món de la fotografia a través de diverses iniciatives i col·laboracions.

Reus compta amb una rica història fotogràfica que es remunta a la creació de l’Agrupació Fotogràfica Reus (AFR) el 1961. Figures com Enric Pàmies i Josep M. Ribas Prous han estat fonamentals en la promoció i preservació del patrimoni fotogràfic de la ciutat. Gràcies a aquesta trajectòria, el 1995 es va fundar la Fototeca Municipal de Reus per conservar el valuós material fotogràfic històric de la ciutat. El reconeixement de la CEF a l’IMRC com a millor mecenes és un testimoni del compromís i la dedicació de Reus en la preservació i promoció de la fotografia artística.

EL SPEED DATING FP DEL TIC SUD, FORMAT D’ÈXIT PER CONNECTAR EMPRESES I TALENT

La cinquena edició ha reunit a prop de 600 estudiants de centres formatius del Camp de Tarragona i a una dotzena d’empreses tecnològiques

L’Speed Dating FP TIC Sud ha reunit a gairebé 600 alumnes de centres de Formació Professional de la demarcació de Tarragona i a una dotzena d’empreses tecnològiques en la seva cinquena edició a firaReus Events. Amb un nou format més àgil i dinàmic, el Speed Dating FP ha ampliat enguany el ventall d’oportunitats laborals i de pràctiques que s’hi presenten més enllà dels perfils purament tecnològics. Així, enguany s’han trobat també ofertes per perfils d’administració i finances, màrqueting, comerç o comunicació.

El nou format ha unit en un mateix espai presentacions ràpides d’empreses i la zona d’estands d’empreses. D’aquesta manera s’han pogut posar en comú dubtes, interessos, ofertes laborals i de pràctiques.

Pablo Mazón, president del Clúster TIC Catalunya Sud i CEO de Movertis ha remarcat la consolidació del format del Spe -

ed Dating FP “per fer front a les necessitats de talent del mercat”.

La iniciativa ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona i de REDESSA. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha destacat que “el sector tecnològic està avançant més ràpid que altres i genera moltes oportunitats” i ha animat als estudiants a tenir “una visió àmplia del que poden oferir les empreses participants”

L’AEROPORT DE REUS TINDRÀ NOUS VOLS SETMANALS A LONDRES L’ANY VINENT

Des de l’1 d’abril, jet2com connectarà Londres amb Reus dos cops per setmana

La companyia aèria britànica Jet2.com ha anunciat vols setmanals des de Londres a Girona i a Reus a partir de l’ 1 d’abril del 2025. En concret, la firma oferirà un vol amb freqüència setmanal, els diumenges, a la capital gironina, mentre que a Reus hi volarà dos cops a la setmana, els dilluns i els dijous.

L’empresa ha anunciat aquest dimecres l’obertura de la tretzena base al Regne Unit a l’aeroport de Londres-Luton. Des d’aquí oferirà disset destins, nou dels quals a Espanya. A més dels de Girona i Reus també en farà a Alacant, les Illes Canàries i les Illes Balears.

Recordem que, el turista anglès és el que més utilitza l’equipament reusenc, representant un 60% del total de passatgers (521.879). Li segueix l’irlandès, que és el 25% de turistes que aterren a Reus i tots dos públics acaparen el 85% de passatgers.

‘Aparca i mou-te’:

el

nou

abonament per prescindir del cotxe a Reus

La tarifa inclou per 50 euros al mes aparcament al Tecnoparc, bus i bicicleta compartida

Adrià Miró Canturri

Reus es prepara per a la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions. L’Ajuntament busca alternatives amb què els reusencs puguin deixar de banda el cotxe i

apostar per modalitats de transport més sostenibles. Per aquest motiu, a partir de l’1 de gener de 2025 estrenaran el nou abonament ‘Aparca i mou-te’, que combina pàrquing, la Ganxeta i l’autobús urbà. Es tracta d’un abonament amb una tarifa “superreduïda i unificada”. Amb 50 euros al mes, l’usuari podrà estacionar al pàrquing del Tecnoparc, tindrà un títol de transport T-365 i gaudirà de l’accés a la bicicleta compartida. És a dir, trajectes infinits de bus i viatges il·limitats de fins a 30 minuts amb la Ganxeta. La condició, però, és que només es permet sortir dues vegades de l’aparcament durant la setmana i s’estableix un compromís d’un any. Promovent d’aquesta

Es tracta d’un abonament amb una tarifa “superreduïda unificada”

manera un menor ús del cotxe. El pàrquing es trobaria fora de la futura Zona de Baixes Emissions i tindrà en un pròximament una parada de bicicletes de la Ganxeta. A més, té connexió amb la línia 55 de bus.

Aquests 50 euros mensuals suposarien uns 600 anuals, que representen un gran descompte amb relació al cost dels tres serveis per separat. L’aparcament anual 24 hores del pàrquing Tecnoparc són 600 euros, la T-365 de Reus Transport costa 284 euros i l’abonament d’un any de la Ganxeta en són 108. En total, l’estalvi puja fins als 392 euros l’any.

REUSÕ633 019 740

Duplicat de tota mena de claus | Reparació de calçat | Esmolats

Piles de rellotge | Plaques de matrícula i etiquetes mediambientals

Plaques de bústia | Codificació de claus de cotxe i moto

Corretges de rellotge | Reparació de comandaments d’automoció

PROTEGEIX CASA TEVA

AMB M&C CONDOR

Disponible en totes les mides i formats

FTN El Govern fa un pas endavant amb el FONS DE TRANSICIÓ NUCLEAR

El Fons de Transició Nuclear va arribar l’any 2020 per acompanyar les zones afectades per la desnuclearització

Sergio Lahoz Dorante

El Fons de Transició Nuclear va arribar l’any 2020 per acompanyar les zones afectades per la desnuclearització. El tancament de les nuclears comportarà la desaparició d’uns 3.000 llocs de treball directes, incidint en l’economia de prop de 100 municipis de vuit comarques. Aquest fons que es nodreix d’un impost mediambiental propi de Catalunya, permetrà palliar els efectes del tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. I ha de servir per a finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa de les zones afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear.

Amb els fons de 2023, que són 83 milions d’euros en total, s’impulsaran 433 actuacions, creant 91 noves activitats econòmiques i 215 llocs de treball a les zones afectades. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, afirma que també “es posaran en marxa 415 accions de transició energètica i s’elaboraran 25 estudis”.

S’impulsaran 433 actuacions, creant 91 noves activitats econòmiques i 215 llocs de treball

Les actuacions de generació de llocs de treball a desenvolupar per part dels municipis i, a càrrec de

la distribució 2023, del Fons contemplen com a resultats mínims d’execució la generació de l’equivalent a una jornada de treball indeterminat.

L’indicador reflecteix llocs de treball previstos com a indefinits i no vinculats a la gestió dels Fons.

En aquesta línia d’ajudar als municipis propers a les nuclears, es treballa també en la definició de la nova línia d’ajuts pròpia impulsada per la Generalitat que es destinarà a empreses ubicades al territori del Fons de Transició Nuclear. Aquesta subvenció, que es posarà en marxa el 2025, es destinarà a projectes de noves inversions, de generació de llocs de treball, de digitalització, d’estalvi i transició energètica i de reindustrialització.

finques www

? VENDA LLOGUER COMPR A

La teva immobiliària de confiança

A l’hora de comprar, vendre, o llogar la teva propietat, no te la juguis.

Confia en professionals experts que et garanteixin l’operació.

En aquest sentit, es confirma una visió més empresarial. L’estratègia és avançar amb les empreses i, menys que en les anteriors distribucions, amb els projectes públics.

Baró ha promès que les reunions amb l’òrgan de govern del Fons, integrat per representants dels municipis, agents socials i el presideix la Secretaria d’Empresa i Competitivitat del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, es donaran més sovint que durant l’anterior mandat. “Abans hi havia reunions cada tres mesos, però ara volem fer-les cada cinc setmanes. Per nosaltres el Fons de Transició Nuclear és clau”, comentava el Secretari.

Igual que les reunions cada cinc setmanes, també una de les claus per les quals aposta el nou Govern de la Generalitat de Catalunya és l’acompanyament tècnic. La clau és “que cap municipi es quedi enrere” amb aquestes subvencions i gràcies a revisions dels diferents projectes, els 96 municipis podran cobrar la segona distribució de 2023 (es rep a finals de 2024). Abans d’aquest acompanyament, més de la meitat dels projectes presentats per l’exercici del 2023 no encaixaven amb els objectius que marcava el Fons.

La realitat és -així ho indiquen les dades- que els implicats en aquest

Fons necessitaven un acompanyament tècnic, com també sentir-se més segurs en aquest procés que arriba en pocs anys i que afecta tantes famílies, i així ho demostren celebrant que l’augment d’implicació de la Generalitat.

QUINS SERAN ELS SEGÜENTS

PASSOS DEL FONS DE TRANSICIÓ NUCLEAR?

El Fons es nodreix de l’activitat derivada de l’energia nuclear, és a dir, en el moment que l’activitat cessi al territori català, el Fons de Transició Nuclear desapareixerà. Es preveu que el Fons estigui actiu fins al tancament de les centrals que segons el Pla Nacional Inte -

Es preveu que el Fons estigui actiu fins al tancament de les centrals

grat d’Energia i Clima (PNIEC), el tancament arribarà el 2030 per a Ascó I, el 2032 per a Ascó II i 2035 per a Vandellòs II.

Mentre arriba el moment, tots els implicats mostren el compromís per arribar a l’objectiu de minvar l’impacte a través de la creació de la Xarxa d’Impuls. Consistirà en una xarxa d’actors locals compromesos amb el territori i els objectius del Fons de transició nuclear que treballaran de manera coordinada i proactivament per dissenyar les futures actuacions de promoció del teixit empresarial, de regeneració econòmica i generació de llocs del treball, finançades pel Fons.

QUINS PROJECTES SÓN

SUBVENCIONABLES AMB EL FONS?

Es busquen projectes que entrin dins de la reindustrialització i la transició energètica. L’àmbit agroalimentari no queda abandonat, així com projectes al voltant del turisme, de les noves tecnologies i del sector públic.

L’objectiu del fons és finançar accions que afavoreixin el desenvolupament econòmic en tots els seus àmbits. La generació d’ocupació, la creació de noves empreses o el desenvolupament de noves tecnologies entrarien dins d’aquestes accions.

REUS

SET CENTRES EDUCATIUS DE REUS REBEN AQUEST CURS 2024-2025 EL SEGELL DE LA XARXA DE CENTRES PER LA IGUALTAT

Set instituts de la ciutat han rebut el segell de la Xarxa de Centres per la Igualtat, que els reconeix com a centres compromesos amb la incorporació de la perspectiva de gènere en el treball diari per contribuir a avançar en una societat més justa i equitativa.

L’empresa municipal de l’Ajuntament de Reus, REDESSA , rebrà 380.000 € de fons europeus Next Generation per les inversions en la renovació dels equips de climatització del centre d’empreses de REDESSA Viver i els nous equips de climatització de REDESSA Innovació.

De la partida atorgada, uns 250.000 € estan destinats a la inversió realitzada per l’empresa pública en la renovació dels sistemes de REDESSA Viver. Uns treballs que actualment es troben en les darreres fases d’execució i que han suposat una inversió total de 590.000 €.

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que “la sostenibilitat és un eix transversal que tenim en compte en tots els àmbits de la nostra activitat. Amb aquestes inversions, els nostres centres d’empresa són més eficients i més respectuosos amb el medi ambient. El nostre objectiu és seguir treballant en aquesta línia per continuar millorant en l’àmbit de la sostenibilitat”.

La resta dels fons rebuts, uns 128.000 €, es destinaran a cobrir el cost dels equips de climatització del quart centre d’empreses de l’empresa municipal, REDESSA Innovació. Aquest centre va ser inaugurat el passat mes de setembre i és la seu de la multinacional alemanya T-Systems

Els centres reconeguts són els instituts Baix Camp, Gabriel Ferrater i Soler, Gaudí, Roseta Mauri, Josep Tapiró, l’Institut Escola Pi del Burgar i el Col·legi Sant Josep. Aquest estiu, l’experiència «Xarxa de Centres per a la Igualtat. Referents d’Igualtat de Reus» va ser seleccionada i inclosa com a Bona Pràctica, en l’àmbit d’Educació, al Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals de Catalunya (BBP) de la Federació de Municipis de Catalunya i de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals. Aquest és el vuitè any que se certifica

aquesta tasca. Els instituts Roseta Mauri i Gabriel Ferrater i Soler compten amb aquest segell des de la primera edició.

El segell de la Xarxa de Centres per la Igualtat s’atorga després que aquests instituts hagin dut a terme una auditoria en matèria de coeducació, de manera que han avaluat les seves accions i n’han fet un retorn a l’Ajuntament de Reus.

EL MERCAT DEL CARRILET POSA EN MARXA UNA PROVA PILOT D’ACOMPANYAMENT A PERSONES GRANS

L’objectiu principal d’aquesta prova pilot és detectar casos de soledat i aïllament entre les persones grans que són clients del mercat

L’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de l’Associació l’Arc Social, ha impulsat un prova pilot al Mercat del Carrilet per incidir en la reducció de l’exclusió social de les persones grans. L’objectiu principal d’aquesta prova pilot és detectar casos de soledat i aïllament entre les persones grans que són clients del mercat, principalment del barri del Carrilet, i oferir-los acompanyament, assessorament i recursos. Altres objectius específics del projecte són sensibilitzar la població davant de situacions de risc del col·lectiu, i a més llarg termini, arribar a construir una xarxa comunitària de barri.

En aquesta prova pilot hi participen activament els paradistes del Mercat, que han rebut formació per part de l’Arc Social per fer la detecció de clients amb necessitats d’acompanyament de qualsevol mena. Un cop detectada la necessitat, els paradistes remeten a les persones al Servei d’Orien-

tació i Atenció al Benestar Emocional de la Regidoria de Salut i Esport de l’Ajuntament de Reus (SOABEM) on una psicòloga els atén i els orienta, si s’escau, segons les seves necessitats, als diferents actius en salut disponibles. La prova pilot comença ja mateix amb el treball de detecció per part dels paradistes, prèviament formats, i el repartiment d’un imant de nevera amb el telèfon del SOABEM, convidant-los a fer una trucada per rebre acompanyament i, si s’escau, atenció.

RIUDECOLS

Preu: 85.000€

VALLS

CASA

175 m2, menjador, cuina equipada, 2 banys, 3 habitacions, golfes, garatge, celler, edifici a 2 carrers molt lluminós.

ALMOSTER

Preu: 250.000€

CASA

240 m2, sala menjador, cuina equipada, 4 habitacions, 3 banys, pati, garatge 3 vehicles, aire cond., calefacció, seminou, per entrar a viure.

L’AMPOLLA

2 1

6 3

3 42 3 -

APARTAMENTS

Des de: 155.000€

75 m2, sala menjador, cuina equipada, 1 bany, terrassa, moblat, vista al mar, piscina i jardí comunitari. Excel.lent ubicació a tocar de la platja.

Preu: 250.000€

APARELLAT

250 m2, sala menjador, cuina equipada, 3 banys, 6 habitacions, garatge, 2 soterranis, terrassa, i 100 m2 de jardí. Ubicat al centre de la població.

REUS

Preu: 130.000€

PIS RAVAL SANTA ANNA

155 m2, a reformar, excel·lent ubicació. Exterior.

REUS

Preu: -

DESPATXOS EN CONSULTORI MÈDIC – VENDA O LLOGUER

En consultori mèdic en ple  funcionament, es lloguen o es venen despatxos destinats a consultes  mèdiques amb tots els serveis , recepció, sales d’espera... Excel·lent ubicació. Preus segons mesures dels espais.

La fira de l’oli supera expectatives en la seva 27a edició DOP SIURANA

Els actes al voltant de la Fira i els productes de qualitat atreuen tant públic fidel com nou

Sergio Lahoz Dorante

La plaça de la Llibertat ha estat l’aparador dels millors olis nous de Catalunya, mostrant a visitants i transeünts els millors tasts de la denominació d’origen protegida Siurana.

El certamen, organitzat conjuntament per l’Agència de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, el Consell Regulador de la DOP Siurana i la Unió Corporació Alimentària de Reus, acollia els productors més importants de la Denomina-

ció d’Origen.

La Fira de l’Oli Nou de Reus va tenir el privilegi de ser la primera Fira de Catalunya on es presenta l’oli nou de la temporada. Els assistents tenien la possibilitat de gaudir d’una vintena d’olis nous DOP Siurana. Totalment consolidada dins la societat del Baix Camp, ja són 27 les edicions de l’esdeveniment amb la celebrada l’anterior mes de novembre.

L’organització no va deixar d’innovar tot i ser una fira ferma, i per això en la passada edició hi havia

una principal novetat: el 1r concurs d’allioli, alhora d’un esmorzar degustació solidari, on el 50% de la recaptació va destinada a la Marató de TV3.

Les associacions comercials de la ciutat, el Mercat Central i el Mercat del Carrilet, el Gremi de Forners, van formar part d’aquestes activitats que s’organitzen durant tota la setmana de la Fira, contribuint que l’arribada de l’oli nou sempre sigui una festa a la ciutat.

MÉS CONEIXEMENT DEL PRODUCTE

El Consell Regulador de la DOP Siurana es mostra molt content i agraït per la resposta de la gent davant d’una de les fires més importants que tenen.

Ens expliquen que la cultura de l’Oli ha crescut molt al territori. “Hi ha anys que no parem d’explicar com es fa l’oli, però aquesta última edició la gent començava a demanar específicament un tipus d’oli”, celebrant el creixement del coneixement.

El Consell Regulador de la DOP Siurana explica que la cultura de l’Oli ha crescut molt al territori

El consumidor mitjà d’aquest tipus d’oli valora la qualitat i la proximitat. Pel públic, l’oli presentat en les fires té un valor afegit. La gent va més enllà de la garrafa d’oli i pensa en les persones que es dediquen a fer-ho: qui fa la collita, qui li presenta; i clar, el preu acaba quedant -no sempre- en un segon pla. La DOP posa en valor els compradors que hi van a la fira, ajudant els veïns de la seva comarca.

És cert que hi ha un tipus d’assistents que hi va a les fires, però que no compren al mateix esdeveniment, pel que ens expliquen. Aquestes persones, en anar-hi, s’adonen que alguns dels expositors són veïns d’ells o de familiars,

per tant, acaben anant a la mateixa cooperativa per adquirir-ho. Però la fira ja ha fet d’expositor.

Davant d’un paradigma molt negatiu, amb collites dolentes i un sector molt envellit, els productors acaben fent l’esforç de posar un preu promocional per la fira. “Agraïm molt l’esforç de tots els productors, és un moment difícil i sempre posen de la seva part per fer una bona fira”. I és que les vendes, aproximadament, han superat un 10% de les de l’any anterior.

FESTES DE L’OLI NOU A TOT EL TERRITORI

Tarragona també va gaudir de la seva Fira de l’oli a la plaça Corsini, acollint la 24a edició. Paraules de la consellera de comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan: “la Fira de l’Oli és una de les fires gastronòmiques sense dubtes més tradicionals i consolidades de la ciutat. L’oli és tradició, història i territori” Durant el desembre i el gener, diferents Festes de l’oli nou tindran lloc, repartides al voltant de tot el territori. L’any anterior, a les festes acostumaven a apropar-se prop de 1.500 persones, involucrant-se el poble sencer.

Cabacés i Masroig tindran la seva pròpia festa al desembre, el dia 7 en concret. Mentre que Riudecanyes i Montbrió del Camp seran 12 i 19 de gener respectivament. Anteriors a aquestes, Valls, La Selva del Camp o Maspujols van també servir d’aparadors d’un producte de proximitat i qualitat.

Commemoració dels 150 anys de la mort de

Marià Fortuny: homenatge

i actes

La ciutat de Reus ho té tot preparat per començar els actes de l’Any Fortuny. Una commemoració dels 150 anys de la mort del pintor reusenc Marià Fortuny i Marçal, considerat el millor pintor català del segle XIX

Sergio Lahoz Dorante

Per donar el tret d’inici a tota la programació, el dijous 21 de novembre es va fer l’acte central celebrat al teatre al qual li dona nom. L’Orquestra Camerata XXI, l’historiador de l’art Ricard Bru i l’actriu Aida Folch van obrir la commemoració del 150è aniversari.

La commemoració va comptar amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el regidor de Cultura, Daniel Recasens; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó i altres autoritats invitades.

També gestionem la venda de les seves peces! Info sense compromís i total discreció (reserveu visita): 629 36 36 38 | anticdecoreus@yahoo.es Av. President Companys 12, bx. - 43201 Reus

CASTELLVELL DEL CAMP Unifamiliars obra nova

Propera construcció a la zona dels Pugets a Castellvell del Camp de dos habitatges unifamiliars, excel·lent ubicació amb grans vistes.

Hernández remarcava la possibilitat que ofereix l’Any Fortuny perquè nous públics el coneguin i connectin tant amb ell com amb la seva obra. I aquesta és la línia que el comissari, Francesc Quílez , ha remarcat. S’ha preparat una programació amb “noves narratives” i “noves mirades” per interpretar i actualitzar la seva obra. “Transcorreguts 150 anys de la seva mort, cal fer una mirada diferent i renovada, per acostar-lo a una sensibilitat més contemporània per trencar tòpics que s’han fixat sobre la seva figura”

“Transcorreguts 150 anys de la seva mort, cal fer una mirada diferent i renovada, per acostar-lo a una sensibilitat més contemporània”

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, encoratjava els assistents a gaudir de l’obra de Marià Fortuny, perquè per molts és desconegut i les activitats que hi ha al voltant de l’Any Fortuny permetrà conèixer bé el discurs i l’obra del pintor. Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, posava en valor tots els grans artistes que formen part

ACTIVITATS DEL CENTRE D’AMICS DE REUS

Novembre 2024: exposició de gravats i entrega premis Mini Print - Marià Fortuny

Novembre - desembre 2024: primera conferència sobre Fortuny

Gener-març 2025: publicació de “Lo Nunci” monogràfic de Marià Fortuny

Febrer 2025: segona exposició Col·lectors sobre Fortuny

Març 2025: segona conferència sobre Fortuny

Abril 2025: homenatge d’artistes a Marià Fortuny

Juny 2025: tercera conferència sobre Fortuny

Novembre 2025: quarta conferència de cloenda Any Fortuny

Novembre 2025: Documental / programa monogràfic sobre Fortuny que al mateix temps serveixi de material didàctic per les escoles.

I l’emissió d’un cupó commemoratiu de l’ONCE

de la història de Reus. “A Reus no pareu, no m’estranya, però, teniu tants fills il·lustres”, va comentar-li un dia la consellera Hernández a Llauradó -explicava com a anècdota-. La presidenta afirmava amb alegria que la cultura no pararà amb l’Any Fortuny, ja que el 2026 serà el torn de l’Any Gaudí.

La celebració de l’Any Fortuny s’inscriu en el conjunt de commemoracions de la Generalitat de Catalunya per l’any 2024 i s’impulsa des de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal Reus Cultura, amb la col·laboració del Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La Generalitat de Catalunya commemora anualment esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’aquests fets o persones rellevants que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.

QUINS SÓN ELS MILLORS ESDEVENIMENTS DE L’ANY FORTUNY?

Reus serà l’epicentre de la celebració amb una programació de conferències, cicles, taules rodones, exposicions i altres accions. A més, també hi ha activitats previstes arreu de Catalunya i altres països vinculats a la vida de l’artista, com poden ser França, Marroc o Itàlia.

Entre les activitats programades destaquen dues exposicions al Museu de Reus: “Marià Fortuny. Una biografia sobre paper”, que es podrà visitar entre el 28 de novembre de 2024 i el 8 de febrer de 2025; i “Fortuny, l’observació de la natura”, del 18 de setembre al 16 de desembre de 2025. Altres accions destacades són el cicle de conferències “Fortuny: la geografia sentimental d’un pintor”, que s’iniciarà el desembre del 2024 i

transitarà per diverses ciutats vinculades amb l’artista; el cicle Paradigmes, que va començar al setembre i s’allarga fins al desembre; i les Jornades Fortuny, que tindran lloc a l’estudi fotogràfic de la Casa Amatller entre el 20 i el 22 de novembre.

El MNAC també ha previst un seguit d’activitats amb motiu d’aquesta commemoració. Precisament al MNAC es conserven les obres més destacades del pintor dins el nostre territori, amb una important col·lecció de dibuixos i gravats.

DEU ACCIONS DEDICADES AL PINTOR MARIÀ FORTUNY AL

CENTRE D’AMICS DE REUS

El Centre d’Amics de Reus tindrà deu activitats dedicades al pintor durant aquests dos últims mesos del 2024 i tot el 2025. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i de la Diputació de Tarragona, el centre podrà donar protagonisme a entitats de la ciutat.

Joan Maria Mallafrè, president del Centre, ha presentat les activitats que han creat gràcies a la Comissió Any Fortuny que es va crear, formada per Pere Busquets, Jaume Cervera, Jaume Garcia i Francesc Ramos.

LA CURTA VIDA DE MARIÀ FORTUNY

Marià Fortuny va néixer a Reus l’any 1838 i va quedar orfe l’any 1850, quedant sota la tutela del

seu avi, qui ràpidament va detectar que necessitava anar a Barcelona -realitzant el trajecte a peu- per fer-se l’home que avui recordem. A la ciutat comtal va poder assistir a l’acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi amb professors com Pau Milà i Fontanals o Lluís Rigalt. La seva trajectòria no s’entén sense la pensió que va rebre per la Diputació de Barcelona per anar-hi a Roma a formar-se ni sense el seu capítol al Marroc, anant a plasmar el conflicte armat entre Espanya i el Marroc el 1860.

Avui dia, Marià Fortuny i Marsal és considerat el millor pintor català del segle XIX i destaca per la gran projecció internacional que va tenir la seva obra en el període

La maduresa artística de Marià va arribar entre les ciutats de Madrid, Roma i París on va executar obres com “La vicaria” que hi és actualment al MNAC, “Arcabusser” exposada a l’Art Institute of Chicago o “Jardí de la casa de Fortuny”, al Museu del Prado. L’artista va morir l’any 1874 a Roma, després de segons el diagnòstic de l’època, “una repetició de l’atac de febre perniciosa que havia patit l’any 1869, agreujat per una úlcera d’estómac ocasionada pel seu costum de llepar

els pinzells”

Avui dia, Marià Fortuny i Marsal és considerat el millor pintor català del segle XIX i destaca per la gran projecció internacional que va tenir la seva obra en el període. Cal destacar la contribució de Fortuny per la dignificació de la pràctica del dibuix i del gravat, fins al punt que se’l reconeix com un dels autors més canònics de la disciplina.

LA PRIMERA EXPOSICIÓ A REUS

Segons recull Albert Arnavat a “Fortuny i Reus. La Construcció d’un mite (I)”, la primera exposició de Fortuny va ser l’any 1853. En aquesta, la societat “Casino Reusense” organitzava la primera exposició d’art celebrada a Reus, on es recollirien obres i treballs d’artistes i alumnes fills de Reus o establerts a la ciutat i a més de persones que haguessin estudiat sota la direcció de tals professors. Sota aquesta premissa, Fortuny va presentar tres quadres a l’oli: “País”, “El Rey S. Fernando” i “Episodi de la vida del Cid-2”. Marià Fortuny només tenia 15 anys en el moment de l’exposició.

La Vicaria (1870), Marià Fortuny

Jardí de la casa de Fortuny (1872), Marià Fortuny

CUIDAMOS DE TU SALUD Y DE TU BELLEZA

Somos tu centro de salud en Reus, tu aliado por mejorar tu salud, bienestar y ahora también tu belleza. En el Centro Teresa Raya contamos con profesionales titulados dedicados a la salud desde el año 1994.

Q C/ Pau Font de Rubinat, 34 -Reus

Servicios de salud:

• Hidroterapia del colon

• Fisioterapia

• Reflexoterapia

• Drenaje linfático

• Masaje terapéutico deportivo

• Punción seca

• Medicina china

• Osteopatia

Lunes a viernes: 9:00 – 21:00 | Sábados: 9:00 – 16:00 £ 649 91 20 11 | 680 61 57 87

M centroteresaraya@gmail.com | mcarmenludith@hotmail.com ; www.centredesalutteresaraya.com

Servicios de belleza:

• Maderoterapia

• Tratamientos faciales y corporales

• Depilación con cera

• Depilación con láser diodo

• Pedicura

• Mesoterapia

• Chocolaterapia

Ofertas Especiales y Bonos de Regalo de Navidad y de Reyes

Descobreix Cambrils: un paradís gastronòmic i esportiu molt prop de tu

Cambrils és el destí ideal per als qui busquen experiències autèntiques i enriquidores sense allunyar-se massa de casa

Redacció

Situada en el cor de la Costa Daurada, aquesta encantadora vila marinera et convida a submergir-te en la seva tradició pesquera i a assaborir els deliciosos plats del seu reconegut llegat gastronòmic.

DELECTA’T AMB LA MILLOR

GASTRONOMIA MEDITERRÀNIA

Coneguda àmpliament com la Capital Gastronòmica de la Costa Daurada, Cambrils ofereix una ofereix culinària que brilla amb llum pròpia. Més de 150 restaurants et conviden a gaudir de plats tradicionals elaborats amb els ingredients més frescos de la mar i la terra. Des de l’emblemàtic “Romesco de Cambrils” fins a innovadores creacions de xefs guardonats amb estrelles Michelin, cada mos és una celebració de la rica herència cu-

linària mediterrània. A més, el seu calendari anual està ple de jornades i esdeveniments gastronòmics que realcen productes de temporada, delectant als amants de la bona cuina durant tot l’any.

Accions com el Tastum Cambrils permeten gaudir d’aquesta gastronomia. Cada dijous 9 establiments de la ciutat serviran degustacions, que aniran variant cada setmana, acompanyades d’una beguda de les bodegues Raventós Codorniu. La promoció especial inclou platillo + copa de cava, vi blanc, vi negre o aigua a un preu tancat de 6 euros.

TURISME ACTIU EN UN ENTORN PRIVILEGIAT

El clima suau i agradable durant tot l’any converteix a Cambrils en el lloc perfecte per a mantenir-se actiu i connectar amb la naturalesa. Amb més de 2.000 km de rutes

ciclistes que travessen impressionants paisatges de muntanya, costa i vinyes, és un autèntic paradís per a ciclistes de tots els nivells. Gràcies al seu compromís amb el cicloturisme, tant el destí com nou dels seus hotels han obtingut la certificació d’especialització en cicloturisme atorgada per l’Agència Catalana de Turisme. Per a informació detallada i suggeriments de rutes, visita www.cyclingcambrils.com

Altres propostes esportives, a més dels quilòmetres de rutes ciclistes des de Cambrils i els quilòmetres de carril bici per recórrer el nostre litoral, són les rutes pels camins del terme, per caminar o practicar la marxa nòrdica. I a més de la pràctica esportiva, Cambrils t’aporta salut i benestar, perquè aquí desconnectaràs i a les platges nedaràs o et relaxaràs passejant, podràs fer banys de sol o practicar el ioga; els sons del mar, de les ones en trencar, les gavines, les olors que sentiràs, tot t’ajudarà a meditar, a relaxar-te en qualsevol estació de l’any i apor-

tar a la teva salut mental.

CAMBRILS, DESTINACIÓ IDEAL PER GAUDIR EN FAMÍLIA

Cambrils és una destinació segura que fa especial atenció a les normes de seguretat i la vigilància de la canalla, on tothom se sent benvingut i acollit amb un clima benigne tot l’any i on el sol i la platja són sempre valors segurs per a tota la família. A més, Cambrils ofereix serveis i instal·lacions de qualitat adaptats a les necessitats de les famílies amb especial cura dels seus membres més petits.

A més a més, a Cambrils es troba també una oferta d’oci i festiva complerta durant tot l’any. Activitats aquàtiques i nàutiques per gaudir a la platja o el mar i activitats programades pensades per al públic familiar. Així com les festes i celebracions populars.

UN DESTÍ DE PROXIMITAT PER A GAUDIR TOT L’ANY

Cambrils és una destinació segura que fa especial atenció a les normes de seguretat i la vigilància de la canalla

No necessites viatjar lluny per a viure una experiència inoblidable. Cambrils t’ofereix la combinació perfecta de relaxació, cultura, gastronomia i esport, tot amb un autèntic toc mediterrani. És un destí ideal per a famílies, parelles i grups d’amics que busquen alguna cosa més que una simple escapada.

Visita Cambrils i descobreix tot el que t’espera en aquest racó únic de la Costa Daurada.

627 473 509

Reus | Tortosa | Torredembarra | Cambrils | Valls

CERNI ESCALÉ, Cap de l’Oposició

“És important formar part de les institucions europees, però sense sacrificar la qualitat de vida del país”

Concòrdia va entrar amb força a les eleccions generals d’Andorra, assolint la segona posició en els seus primers comicis

Adrià Miró CAnturri

Des del Consell General, el seu grup ha abanderat qüestions com la defensa del català, el dret a l’habitatge o una posició crítica amb l’Acord d’associació amb la UE que s’ha presentat. Parlem sobre l’actualitat del país amb Cerni Escalé, cofundador de Concòrdia i actual líder de l’oposició.

Fa un any i mig que van arribar al Consell General com a segona força. Com ha sigut aquesta entrada? La història de Concòrdia és atípica. Som un grup de persones joves que ens reunim a la terrassa de la meva àvia amb l’objectiu de configurar un moviment entorn de tres eixos. La conservació del patrimoni natural, el benestar social i la pertinença al país. Que aquest partit tregui els segons millors resultats a les eleccions nacionals és una cosa que no havia passat mai. És bonic que puguis construir un projecte polític entorn del que realment penses. Això no passa gairebé enlloc.

Després de les eleccions generals, van venir les comunals

(locals). El partit en diverses coalicions va guanyar en tres de les set parròquies. Per tant, és un partit molt jove i que ha crescut ràpidament. En gran part perquè els temes que vam tocar des del principi eren rellevants i hi havia l’espai polític. Venim d’una política d’oposició sistemàtica i de grans enfrontaments, l’objectiu de Concòrdia era trencar-ho. Fer una política crítica, però de proposta, proactiva i pensant en les generacions futures.

“Som un grup de persones joves que ens reunim a la terrassa de la meva àvia amb l’objectiu de configurar un moviment entorn de tres eixos. La conservació del patrimoni natural, el benestar social i la pertinença al país”

En aquestes eleccions el principal tema era l’habitatge. El problema de l’habitatge el patim perquè hi ha hagut molta inversió estrangera, la gran majoria des de

l’obertura de 2012. Ens trobem en un lloc atractiu, amb baixa pressió fiscal i en un context d’obertura de l’economia. Aleshores, comencen a arribar inversions -sobretot espanyoles- de contravenda d’immobles i apugen els preus de l’habitatge. A banda de la inversió estrangera, el problema també són les moltes residències passives de molt poder adquisitiu, que també compren altres habitatges.

La Llei òmnibus que planteja el Govern pot resoldre-ho? És una llei que toca diferents lleis. Per un costat, modifica aspectes tècnics i genèrics de Llei d’immigració. Pel que fa a la Llei d’inversió estrangera, diu que ha d’haver-hi un límit al nombre de residències secundàries que una persona pot comprar al país. Ho limita a dues segones residències. Aquesta mesura fa poc per solucionar el problema. Cal limitar les compres a una sola residència secundària per part de les persones que no hi viuen ni hi treballen. No són realment dues segones residències. Potser una sí que ho és, però l’altra és directament inversió. A més, entre el 90 i el 95% dels inversors estrangers ja

han comprat una residència. Per què encara permetem especular al nostre país?

També demanen un sistema de quotes. Si tenim 7.000 persones interessades a comprar les nostres cases, després els andorrans no hi poden viure. Proposem ser molt més estrictes amb el nombre de metres quadrats que es poden comprar per part de persones estrangeres. S’ha de limitar a un topall de 10.000 m2 .

Aquesta inversió estrangera pot ser a qualsevol lloc del país? No, defensem que hi hagi determinades zones reservades a la població del país. Al voltant de les places públiques o dels serveis del país. Si una persona estrangera vol tenir una segona residència a peu de pistes, la podrà tenir. El dia a dia d’Andorra no ocorre a peu de pista.

A banda de definir la inversió, la llei toca la fiscalitat. Modifica el marc tributari. Som el país del món amb els impostos més baixos per l’immobiliari. El Govern actual encara ens ha fet més competitius en aquest sector en el qual no voldríem ser-ho. Un exemple és l’aprovació l’any 2023 d’una llei que eliminava l’impost de plusvàlues immobiliàries. És a dir, l’impost a l’especulació immobiliària. Van passar del 10% sobre els beneficis al 5%. Ara el Govern de Demòcrates per Andorra (DA) proposa que sigui un 10% en els primers dos anys i d’un 5% entre

els dos anys i els cinc. És menys ambiciós que la llei anterior, que partia del 10% i disminuïa progressivament fins a deu anys. Si et comprava un immoble i el tornava a vendre abans que passessin deu anys, encara pagava una part dels beneficis.

“Si tenim 7.000 persones interessades a comprar les nostres cases, després els andorrans no hi poden viure”

Hem de ser molt més ambiciosos a l’hora de taxar l’especulació immobiliària. Necessitem prioritzar l’habitatge digne i a preus accessibles per les persones que viuen al país. La majoria de propietaris en són responsables, però la irresponsabilitat és del Govern a l’hora de no apujar impostos i dels especuladors.

Quins punts de la Llei òmnibus estan millor definits? La llei sobre els immobles d’ús turístic és probablement la que està millor empastada. Limita els habitatges d´ús turístic en zones urbanes. A banda d’això, hi ha una mesura d’ocupació als pisos buits que segueix un projecte d’impost als pisos buits. La idea és alliberar una part d’aquest parc d’habitatge que està desocupat. Tenim llars sense persones i persones sense llar.

L’Acord d’Associació amb la UE ha generat posicions diverses. Concòrdia diu que està a favor d’un Acord, però no d’aquest. L’aliança amb la UE és inevitable? Andorra és un país molt petit i totalment envoltat per la Unió Europea. És inevitable continuar tenint relacions amb l’àrea econòmica integrada més gran del món i que a més ens encercla. La qüestió és com s’estructura aquesta relació. Tenim sobre la taula un Acord d’associació que és l’acord més ambiciós que la UE ha negociat amb un país tercer.

Així ho veu la Comissió Europea. És un acord d’entrada al mercat únic i té una naturalesa sobretot econòmica. L’acord que ha negociat el Govern implica l’adaptació automàtica per Andorra de les normes europees que s’aprovin.

Andorra hauria d’aplicar les directives europees sense dret a rèplica? És complex. Hi ha certes matèries que són d’aplicació automàtica. Per exemple, en les que afecten les mercaderies la majoria ho són. Ens consul -

ten a l’inici del procés i després decideixen des de Brussel·les. Sense eurodiputats ni representants a les institucions europees. És un acord molt ampli, hauríem d’adoptar de cop 6.000 lleis i tota la jurisprudència fins ara. Les normes europees passen per un comitè mixt, compost per la part andorrana i l’europea. La qüestió és si no ens posem d’acord. En aquest cas, el mecanisme de resolució de competències és que decideixi el tribunal europeu, qui decideix en base al dret europeu. A la pràctica, hi ha una probabilitat molt alta que Andorra hagi d’acceptar sense més ni més les normes europees. Hem de trobar una fórmula que no generi un impacte tan gran, modificant els aspectes que ens facin retenir la capacitat decisòria i evitar que el nostre teixit sigui substituït per empreses europees.

Com afectaria les empreses andorranes aquest Acord? Sobre l’Acord, Concòrdia creu que ara mateix no toca fer-lo i que ara ens hem d’ocupar del problema de l’habitatge. A més, pensem que s’hauria pogut negociar millor. Ara bé, és important parlar d’aspectes positius de l’Acord. Un d’ells és que les empreses andorranes podran operar dins del mercat interior europeu. El dubte està si realment les empreses andorranes són prou competitives per operar en aquest mercat. Un altre punt positiu és que els estudiants i altres andorrans puguin establir-se més fàcilment als països de la UE. Hem de veure com és l’entrada, però hi ha altres alternatives d’acord. Un exemple són els acords d’associació que la Unió Europea ha oferit a Suïssa. També tenien un acord negociat com el nostre, van dir que no i

s’han plantejat alternatives. Som europeus i és important formar part de les institucions europees, però sense sacrificar la qualitat de vida del país.

“Sobre l’Acord, Concòrdia creu que ara mateix no toca fer-lo i que ara ens hem d’ocupar del problema de l’habitatge”

Quines són les línies mestres del vostre acord alternatiu? N’hem mencionat algunes ja, però hi ha altres aspectes. A nivell d’immigració, l’Acord diu que Andorra ha de fixar una quota mínima basada en una fórmula. Depèn de com es llegeixi l’Acord aquesta fórmula pot voler dir un increment del 35% en els pròxims 15 anys o un increment irrisori. Aquestes interpretacions diverses són un problema. Hem plantejat que hem de definir com volem que sigui Andorra a nivell econòmic i quins instruments jurídics podem utilitzar. Hem d’entendre què s’ha negociat

i fer un replantejament.

A Andorra les dues principals forces s’estan barallant per això. Aquesta situació no fa perdre força al país en la negociació amb la UE? El Govern ens va oferir formar part d’un pacte d’Estat, com també ho va oferir a partits extraparlamentaris. Es plantejava dos observadors escollits entre tots. Ens proposaven un observador escollit pel grup de la majoria i un altre que havíem de compartir amb cinc altres forces polítiques, amb qui tenim visions diferents. En cap moment va haver-hi un plantejament del Govern per anar a negociar junts. Si hagués existit, des de Concòrdia s’hauria acceptat. Hem tingut el partit principal promovent l’Acord i el nostre partit demanant renegociar-lo.

El Govern no està en la posició de renegociar-lo i vol dur-lo a referèndum. Si es manté així, Concòrdia defensaria el ‘no’? És així. El més recomanable seria directament no votar si l’opinió pública andorrana és contrària. Es publicaran en breu enquestes sobre això. Si es confirma que hi ha una majoria que no vol l’Acord, s’hauria de deixar en stand by. Tàcticament, votar ens aniria bé, perquè s’interpretaria com un ‘no’ al Govern. Però al país no ens aniria bé, ja que danya la relació futura amb la UE. Una cosa és demanar renegociar-ho i l’altra és fer un referèndum i que els ciutadans diguin que no. Pot haver-hi una lectura antieuropea.

Es queixen de la promoció de l’Acord per part del Govern. No és el normal mostrar les bondats del que ells mateixos han negociat? El problema de la comunica-

ció de l’Acord és que des del Govern s’està publicitant l’Acord. No està informant, està intentant persuadir. Una cosa és descriure l’Acord de forma neutral i l’altra és intentar convèncer la gent d’una posició política gastant-se milions d’euros. Publicacions a la premsa, una intel·ligència artificial que només respon coses positives… Hi ha aquest esforç d’Estat per convèncer utilitzant fons públics. El Govern hauria de ser neutral i això no treu que DA pugui dir el que vulgui per defensar la seva posició amb els fons del partit. Si no, es confon partit amb Estat. A banda d’això, amb quines garanties democràtiques vas a un referèndum sense que la gent estigui informada? Això és el més greu.

S’està amagant informació?

Es reflecteixen els punts positius i no els punts negatius.

El gener el Govern hauria de multar els establiments que no atenguin en català. S’arribarà a aplicar degudament aquesta norma? No en tinc cap dubte. La llei és molt clara amb què ha de fer el Govern en cas de no complir-se: sancionar. Sona lleig parlar de sancionar perquè primer s’ha de persuadir. Però imagina’t que, en lloc de fer multes de trànsit, informéssim. Què passaria? La gent continuaria aparcant malament. Passa el mateix amb l’aplicació de la Llei del català als comerços. El Govern deia que preferia informar i la posició de Concòrdia va ser que s’havia de complir la llei. Tinc confiança en què el Govern adaptarà la seva posició, malgrat que en 20 anys no s’ha fet ni una sanció. De totes maneres, amb aquesta nova llei qualsevol persona pot portar un cas a la justícia si el Govern no el sanciona. Crec i espero que no arribarem a aquesta situació.

El síndic assegura que aquesta legislatura serà la de la despenalització de l’avortament,

Avortament: “un primer pas immediat ha de ser la despenalització i un segon pas hauria de ser la legalització dins de terminis raonables”

però no de la legalització. És suficient? A Andorra l’avortament està prohibit i penat en qualsevol cas. Penat a la dona i al metge. En part, la situació és aquesta perquè Andorra té un règim de coprincipat parlamentari i hi ha la percepció que el copríncep episcopal deixaria la seva posició si aprovem l’avortament. Des de Concòrdia, creiem que els drets humans han de passar per davant i en casos com el risc per a la mare no ha ni d’haver-hi debat. Sabem que venim d’un règim amb segles d’antiguitat i el volem protegir, però un primer pas immediat ha de ser la despenalització i un segon pas hauria de ser la legalització dins de terminis raonables.

El Vaticà podria posar bastons a les rodes? És important ser clars amb la nostra relació amb la Santa Seu i el copríncep episcopal, i mostrar que la voluntat és aquesta. A partir d’aquí, trobar els mecanis-

mes que poden fer-ho més fàcil a les dues parts.

El FC Andorra podria haver d’anar a jugar fora del país per falta d’estadi. Un dels equipaments que es plantegen són el Nou Estadi de Tarragona. Aquesta carpeta hauria de ser un tema d’Estat? Per mi ho és. Un equip que es diu FC Andorra hauria de jugar al país, però és veritat que no hi ha cap norma que vinculi això. Nosaltres hem estat molt crítics amb el fet que es donessin subvencions molt elevades a l’equip sense cap requisit que ancori el projecte al país. De cara al futur, ens va bé tenir projectes esportius d’alt nivell pel factor econòmic i també per les persones que viuen a Andorra. L’oci, el sentit de cohesió, el futbol base fa el projecte extensible a les famílies… Si hi ha una inversió forta per part del Govern, ha d’assegurar-se que el projecte creixi al país.

TEST CERNI ESCALÉ

Quan era petit, què volia ser de gran? Quiosquer. Quina va ser la seva primera feina? Guia al Museu Casa d’Areny-Plandolit a Ordino.

Quin és el plat que li surt millor a la cuina? Històricament, el meu plat estrella és el salmó al rocafort.

Si poguessis viatjar en el temps, a quina època aniries? Al present, són temps apassionants.

Un lloc del país on perdre’t? La Vall del Madriu, particularment Ramio.

Una cançó que no et puguis treure del cap? Ara que parlem de política, el musical Hamilton.

Quants partits has votat? Bastants. DA, PS, o Liberals, però no m’hi sentia còmode. Per això vam crear el nostre partit.

Té algun referent polític? Angelina Mas o Òscar Ribas Reig.

Descriu l’Acord d’associació amb una paraula. Massa.

Completi la frase, l’habitatge a Andorra és… Precari.

POBLET de NADAL

La 9a edició del d’Andorra la Vella s’amplia en espai i temps

Es reactiven programes i s’amplien dies per gaudir d’un mercat únic

Sergio Lahoz Dorante

El Poblet de Nadal vol convertir-se en una experiència única. Amb aquesta premissa, l’edició d’enguany d’un dels mercats de Nadal referents ha presentat novetats de diferents àmbits.

Les activitats presentades per aquesta edició que s’ha iniciat el 29 de novembre i acaba el 5 de gener (s’allarga el mercat una setmana més), evoquen als cinc sentits per tal d’aconseguir aquesta experiència que, segons la cònsol

menor d’Andorra la Vella, Olalla Losada, “crearà un record”

COM ÉS AQUESTA EDICIÓ DEL

POBLET DE NADAL?

Hi ha 18 quilòmetres de carrers amb llums i adornaments nadalencs i, el Poblet, comptarà amb cinquanta parades. L’aposta del Comú d’Andorra la Vella per aquesta novena edició ha estat la d’ampliar els espais del mercat: “volem ser el mercat de Nadal referent al sud d’Europa, jo crec que ho tenim molt aconseguit, però un dels nos-

tres reptes és consolidar-lo i fer-lo ampliable”, comentava Losada.

Afegint novetats, tots els divendres i dissabtes a les 20:30 s’ofereix un espectacle a les Fonts de la Rotonda de llum, aigua i música. Espectacle “Aquae et lumina” amb el tema Pitavoles, del grup andorrà Likantropika, format pels músics Oriol Vilella i Albert Bartumeu. Una altra novetat és l’Espectacle Simfonia de Llums al carrer Prat de la Creu: una cortina de llum i so amb animacions especials. Els divendres, dissabtes i festius es

“Volem ser el mercat de Nadal referent al sud d’Europa, jo crec que ho tenim molt aconseguit, però un dels nostres reptes és consolidar-lo i fer-lo ampliable”

podrà gaudir a les 18h, 19h i 20h, mentre que de dilluns a dijous a les 18h i a les 19h.

També es reactivarà l’espai Neret, oferint actuacions musicals i gastronomia per descansar una mica i gaudir d’un àpat. Hi haurà una novetat i és que, els migdies el Neret també obrirà amb espectacles més familiars. S’han incrementat el nombre d’espais màgics (punts selfies). N’hi haurà 16, però despertaran els cinc sentits dels visitants.

El Poblet de Nadal recupera tots aquells elements que el caracteritzen, com les escenografies i els espectacles itinerants. En aquest

• El talleret dels menairons: Més de 30 micropropostes adreçades a infants d’entre 3 i 7 anys (contacontes, teatre, música, tallers de dansa, papiroflèxia, reciclatge) per gaudir dels caps de setmana en família.

• Entre núvols: realitat virtual - dissabtes i diumenges al migdia i a la tarda. Un viatge immersiu i de somni pel cel d’Andorra la Vella amb l’experiència de realitat virtual Entre núvols.

• Oficina de correus màgica: Plaça Guillemó, del 29 de novembre al 5 de gener. Una parada obligatòria per a tots aquells infants que volen lliurar les cartes al Pare Noel i a Ses Majestats els Reis d’Orient.

• El tió de nadal: Plaça del Poble, de l’1 al 24 de desembre. Entre l’1 i el 21 de desembre li podran deixar menjar. Del 22 al 24 de desembre cagarà regals. Dies 22 i 23 de desembre, de 17.30 a 19.30 hores. Dia 24 de desembre, de 12 a 14 h.

• El Parc dels Cinc Sentits: Plaça Guillemó, de dijous a diumenge.

sentit, cada dissabte a les 18.30 h recorrerà l’eix comercial una funció diferent amb Fiers à Cheval (Cia. Quidams), Phare Away (Cia. Tac o Tac), Anorak (Cia. Scura Splats) i El pare

Noel i les xiuxiuejadores de poesia (Cia. Mademoiselle Paillette). Com que les parades no només es trobaran a la plaça del Poble, alguns dies es tallarà el trànsit de la zona de la plaça Guillemó, de dijous a diumenge, per la tranquil·litat dels visitants perquè puguin desplaçar-se amb total seguretat d’un espai en un altre per poder gaudir de tots els espectacles i els tallers.

COM S’HA GESTAT AQUESTA NOVENA EDICIÓ?

El Comú ha plantejat un esdeveniment pensat sobretot pels ciutadans d’Andorra la Vella. Per aquest motiu, s’enviaran invitacions als caps de casa, convidant-los perquè hi assisteixin. Tot i això, el Cònsol Major, Sergi González, va recordar que el Poblet de Nadal és “el gran esdeveniment de promoció turística, comercial i cultural” de la parròquia. Es té la intenció de comptabilitzar la quantitat de persones que passaran per l’emplaçament. “D’aquí tindrem unes dades per començar a preveure fins quan podem créixer i quin és el número de visitant obvi que voldríem”, detallava González.

Els dos cònsols tenen interioritzat que el poblet està consolidat fora del territori andorrà, perquè ja disposa d’un bagatge de nou anys i perquè és una de les activitats més “potents” que es desenvolupen a la capital, explicava González, però han insistit que l’objectiu d’enguany és que la gent d’Andorra la Vella “se’l facin seu i participin del poblet”, segons Losada.

Un mòbil, un pacte: fomentant l’educació digital en família

L’ús del telèfon mòbil s’ha convertit en una part integral de la vida quotidiana, especialment entre els joves

Redacció

Conscient d’aquesta realitat, Andorra Telecom ha llançat la campanya “Un mòbil, un pacte”, una iniciativa que busca promoure l’educació digital dins de l’entorn familiar.

Aquesta campanya està dirigida a les famílies amb menors d’edat i té com a objectiu establir un diàleg obert entre progenitors i fills sobre l’ús responsable del mòbil. L’arribada del primer telèfon mòbil suposa un moment clau en l’autonomia i responsabilitat dels joves, i és fonamental que aquest procés estigui acompanyat per una educació digital adequada.

“Un mòbil, un pacte”, una iniciativa que busca promoure l’educació digital dins de l’entorn familiar

Per facilitar aquest acompanyament, Andorra Telecom ofereix un document de pacte que es pot obtenir a la seva botiga en adquirir una targeta per a un menor d’edat o descarregar-lo directament des del seu lloc web www.andorratelecom.com. Aquest pacte serveix com a eina per establir normes i hàbits saludables en l’ús del mòbil, assegurant que els joves desenvo -

lupin una relació equilibrada amb la tecnologia.

A més, la companyia ha activat un canal de WhatsApp anomenat “canal de Benestar digital d’Andorra Telecom” on comparteix articles i iniciatives relacionades amb el benestar digital, oferint recursos addicionals per a les famílies interessades en aprofundir en aquest àmbit.

Amb “Un mòbil, un pacte”, Andorra Telecom reafirma el seu compromís amb el benestar digital de la societat, especialment dels més joves, promovent un ús conscient i responsable de la tecnologia des de l’entorn familiar.

La màgia torna a envair els carrers d’Andorra la Vella amb el Poblet de Nadal. Espectacles itinerants, el Mercat i propostes per a tota la família.

MERCAT DE NADAL

Plaça del Poble Neret (música i gastronomia)

Experiència virtual Talleret dels Menairons Pista de patinatge

EL PETIT PARC DE NADAL

Plaça Guillemó

29/12 > 1/12 Bola de neu

5/12 > 8/12 La cabana del jardí 12/12 > 15/12 Puck cinema caravana

19/12 > 22/12 L’estrany viatge del Sr. Tonet

26/12 al 29/12 La caixeta 2/01 > 5/01 L’oníric món des de dins

FONTS DE LA ROTONDA

Divendres i dissabtes, i els dies 24, 25, 26, 30 i 31 de desembre i l’1 i 2 de gener a les 20.30 h

ESPECTACLES ITINERANTS

Av. Meritxell - 18.30 h

30/11: Dones globus i les góndoles celestes

7/12: Fiers à cheval

14/12: Phare away

21/12: Anorak

28/12: El Pare Noel i les xiuxiuejadores de poesia

INSTANTS MÀGICS

16 indrets entranyables i escenaris nadalencs per fer-te la teva selfie #andorralavellanadal

TRADICIONS

Tió de nadal 21/12> 23/12

Plaça del Poble

Pare Noel 24/12

Plaça del Poble 18 h

Patge Real 4/01

A partir de les 18 h

Reis d’Orient 5/01

A partir de les 18 h

INTERNET PROTEGIT: assegurant un entorn digital més segur per als més joves

En l’era digital actual, garantir una navegació segura per als infants i adolescents és una prioritat per a moltes famílies

Redacció

Amb aquest objectiu, Andorra Telecom ha desenvolupat els serveis “Internet Protegit a la Llar” i “Internet Protegit al Mòbil”, dissenyats per filtrar webs inapropiades i oferir una experiència en línia més segura per als més joves.

“Internet Protegit a la Llar” actua com un filtre de pàgines web per a tots els dispositius connectats a la xarxa wifi domèstica. Aquest servei bloqueja l’accés a pàgines web amb categories de continguts com pornografia, violència, drogues, jocs d’atzar i altres que poden ser perjudicials per als menors. Un cop contractat, el filtre es

pot activar i desactivar fàcilment a través de l’aplicació mòbil d’Andorra Telecom, oferint flexibilitat i control als progenitors.

Aquests serveis asseguren que els joves estiguin protegits contra pàgines web amb continguts inadequats

Per als dispositius mòbils que es connecten a través de dades mòbils (3G, 4G o 5G), “Internet Protegit al Mòbil” proporciona una protecció similar. Aquest servei assegura que, fins i tot fora de la xarxa wifi

de casa, els joves estiguin protegits contra pàgines web amb continguts inadequats. És important destacar que aquests filtres actuen principalment sobre el contingut web accedit a través de navegadors i no afecten les aplicacions instal·lades als dispositius.

Aquests serveis s’emmarquen dins de les iniciatives de benestar digital que promou Andorra Telecom, reafirmant el seu compromís amb la seguretat i el benestar dels usuaris més joves. Amb “Internet Protegit”, les famílies poden tenir la tranquil·litat que els seus fills naveguen per internet en un entorn més segur i adequat a la seva edat.

Descobreix la màgia d’Andorra per Nadal entre neu, gastronomia i entreteniment

El Principat presenta una nova temporada d’hivern amb novetats als dominis esquiables, mercats artesanals i activitats d’oci per a tots els públics

Marc Pérez

Andorra torna a presentar aquest any una variada oferta de propostes i activitats per a les festes de Nadal. Els mercats artesanals, els espectacles familiars, la neu, l’oci i l’entreteniment seran els principals protagonistes dels mesos de desembre i gener. Tampoc hi faltarà un clàssic de l’hivern: l’esquí. Aquest any, Grandvalira Resorts torna a liderar l’oferta turística de la temporada amb una aposta per la digitalització i l’experiència gastronòmica. A més, el domini ha renovat la seva infraestructura amb 120 nous innivadors, de forma que es pot garantir la qualitat de la neu al llarg dels 214 quilòmetres esquiables. Pal-Arinsal també ha modernitzat la instal·lació amb la inauguració del nou telecadira

Port Negre, que permet incrementar l’oferta en més de 60 quilòmetres de pistes, mentre que Ordino Arcalís ha ampliat la superfície i ha dut a terme millores significatives en infraestructures i serveis.

Els establiments ja tenen dissenyats els seus àpats de Nadal i Cap d’Any per tal de fer rodona una jornada de neu i compres

La gastronomia, a més, torna a posicionar-se com un dels principals reclams de l’hivern, tant a les estacions com en els diferents restaurants del país, entre els quals destaquen les tradicionals bordes, on es pot assaborir els plats més típics i tradicionals de la cuina andorrana. En aquests espais, la tra-

dició i la gastronomia s’uneixen per oferir un servei de qualitat a tots els públics. Els establiments ja tenen dissenyats els seus àpats de Nadal i Cap d’Any per tal de fer rodona una jornada de neu i compres.

Un altre dels clàssics del desembre és el Poblet de Nadal d’Andorra la Vella, que enguany allarga una setmana més la seva durada.

La novena edició de l’esdeveniment, que té lloc entre el 29 de novembre i el 5 de gener, amplia els espais del mercat i es renova per tal que els visitants tinguin una experiència en cinc sentits. El Poblet incorpora 18 quilòmetres de carrers amb llums i adornaments nadalencs, un nou espectacle a les fonts de la plaça de la Rotonda, una cinquantena de parades i una pista de gel.

La resta de parròquies del Prin-

cipat també presenten novetats diferenciadores. En el cas d’Ordino destaca la Fira de Nadal, que inclou un mercat amb una vintena de parades d’artesania, regals i gastronomia local, a banda de tot un seguit d’activitats per a tota la família com ara espectacles de carrer, tallers infantils o la visita a la casa del Pare Noel, una de les novetats en la programació. Per la seva banda, Canillo estrena el ‘Canillo Brilla’, un recorregut de llums, olors, i sons en una experiència immersiva gratuïta que vol ser un lloc de trobada per a turistes i residents.

A Escaldes-Engordany la música i les tradicions seran les principals protagonistes gràcies a la celebració de concerts i del Pessebre Vivent, que enguany arriba a la seva 8a edició, mentre que Encamp torna a celebrar el Saló de la Infància

i la Joventut amb una 30a edició plena de sorpreses i activitats per a infants i joves.

Unnic esdevé un espai per gaudir d’un après-ski diferent, ja que s’ha posicionat com el lloc ideal per prendre una copa o gaudir d’una estona amb família o amics després d’una jornada d’esquís

UN NADAL UNNIC

L’oferta a Andorra la Vella es complementa amb la proposta d’Unnic, el centre d’oci integral d’Andorra. L’equipament, que inclou les instal·lacions del Gran Casino Andorra -que dedica tres plantes a l’oci i al joc-, encara el seu segon període de Nadal amb una proposta ple-

na de gastronomia d’alta qualitat i espectacles únics. Enguany torna la festa ‘All in’, una experiència integral on es pot gaudir d’un sopar exclusiu i una gran festa amb opcions VIP per donar la benvinguda al nou any que es complementa amb l’oferta d’entreteniment.

Unnic esdevé, a més, un espai per gaudir d’un après-ski diferent, ja que s’ha posicionat com el lloc ideal per prendre una copa o gaudir d’una estona amb família o amics després d’una jornada d’esquí. També disposa de La Disco by Unnic, una referència de les nits al Principat, que presenta els millors èxits i festes temàtiques d’alt nivell. Per a aquest any, s’ha engalanat la façana del recinte i s’ha col·locat un arbre natural de 4,2 m d’alçada que posteriorment serà trasplantat a una zona natural.

UNNIC torna amb “All In” per celebrar el Cap d’Any: gastronomia, festa

i exclusivitat en un

entorn únic

Redacció

El Cap d’Any és una ocasió especial que cal celebrar de manera única. Aquest 2024, UNNIC es prepara per acomiadar l’any amb la seva emblemàtica proposta “All In”, una experiència integral que inclou des d’un sopar exclusiu fins a una gran festa amb opcions VIP per a aquells que volen acomiadar l’any amb estil. Les entrades per al sopar i la festa ja estan disponibles, oferint múltiples alternatives per gaudir de l’última nit de l’any en un dels entorns més exclusius d’Andorra.

UNNIC: EL CENTRE D’OCI INTEGRAL QUE REVOLUCIONA ANDORRA

UNNIC és el primer i únic centre d’oci integral d’Andorra, un espai que combina el millor de la gastronomia, l’entreteniment i la diversió en un únic lloc. El cor d’UNNIC es troba en la seva variada oferta gastronòmica, que es distribueix en tres espais amb personalitats pròpies:

1. El Restaurant: Una proposta de

cuina mediterrània amb tocs andorrans, elaborada amb productes de proximitat que destaquen per la seva qualitat. Ideal per a aquells que busquen una experiència culinària de primer nivell.

2. El Red Bar: Un espai exclusiu on la cuina japoperuana és la protagonista, acompanyada d’una carta de còctels clàssics i creatius preparats pel bartender d’UNNIC. Aquí, deixar-se aconsellar pels experts garanteix una experiència inoblidable.

3. L’Sports Bar: Perfecte per als amants de l’esport, aquest espai combina la millor cuina americana amb un entorn on gaudir de tota la programació esportiva en pantalles gegants.

“ALL IN”: LA PROPOSTA D’UNNIC PER UN CAP D’ANY INOBLIDABLE

Amb “All In”, UNNIC ha preparat una proposta integral que combina tots els elements necessaris per a un Cap d’Any inoblidable. Aquesta experiència inclou des d’un sopar dissenyat exclusivament pel xef

executiu Thierry Burton fins a una festa espectacular en un entorn ple d’energia, música i glamour.

UNA FESTA QUE TÉ DE TOT

La festa, que tindrà lloc a La Disco by UNNIC, promet ser un dels moments culminants de la nit. Les entrades per a la festa inclouen:

• Una copa per la nit de Cap d’Any.

• Una copa addicional per a la nit de Reis.

• Kit de cotilló per afegir diversió i color a la vetllada.

Una experiència integral que inclou des d’un sopar exclusiu fins a una gran festa amb opcions VIP per a aquells que volen acomiadar l’any amb estil

OPCIONS VIP PER UNA EXPERIÈNCIA EXCLUSIVA

Per a aquells que busquen un plus d’exclusivitat, UNNIC ofereix reservats VIP, que inclouen:

• Una ampolla de cava per brindar en aquesta ocasió especial.

• Kit de cotilló especial.

• Resopó per recuperar forces durant la matinada.

• Consumició pel valor de l’import del reservat.

UN NADAL PLE DE SABORS I EXPERIÈNCIES A UNNIC

Tot i que el Cap d’Any és un dels moments més destacats, UNNIC estén la seva proposta durant tota la temporada nadalenca. Amb una àmplia oferta gastronòmica als seus tres espais, els visitants poden gaudir de sabors que van des de la tradició mediterrània amb tocs locals fins a la innovació japoperuana i els clàssics de la cuina americana.

TITUBEIG a les portes de la

Unió

Europea

Les nombroses veus crítiques amb l’Acord d’associació amb la UE creixen en els últims mesos i podrien tombar el pacte en un referèndum

Adrià Miró Canturri

Andorra es debat sobre el seu encaix amb la Unió Europea. Després d’anys de negociació, el Principat ha elaborat un Acord d’associació amb la UE que podria sotmetre’s a referèndum el 2025. La data, però, encara no està fixada i es podria veure afectada per les decisions de Brussel·les.

El document es troba sobre la taula del Consell de la Unió Europea, òrgan on estan representants els 27 estats membres i que hauria d’aprovar la proposta per unanimitat. Tot i això, encara no està establerta la naturalesa de l’acord. Si es considera que afecta alguna competència dels estats, aquest podria

ser finalment un acord mixt, i haurien de ser els parlaments de tots els estats membres els qui donarien la llum verda.

A banda d’aquest aspecte, el focus se centra ara dins del país, on nombroses veus crítiques fan trontollar el pacte. Entre les forces polítiques, a favor s’hi troben la majoria de les formacions de dins del Pacte d’Estat, com DA, PS, Progressistes SDP, Liberals o Acció. Malgrat tot, altres partits de dins del pacte com Unió Laurediana, que té dubtes, o Ciutadans Compromesos, que dona llibertat de vot, no s’alineen completament amb el ‘sí’.

Al costat contrari les diferències també són palpables. Andorra Endavant abandera el ‘no’ rotund,

juntament amb SomVeïns. En canvi, Concòrdia es reivindica com a europeista i aposta per renegociar aquest acord que no veuen amb bons ulls. Una via que, de moment, tanca completament el Cap de Govern, Xavier Espot

MÉS SOBIRANS?

Els defensors de l’Acord alerten que aquest apropament és imprescindible i assenyalen el perill que corren els pactes sectorials amb la Unió Europea. De fet, el mateix Espot avisava en el Consell General que l’interès per renegociar l’acord duaner o la intenció de posar fi als acords sectorials per part d’Europa els van empènyer fa nou anys ha treballar en aquest

Acord d’associació.

En la seva presentació, el cap de Govern assegurava que amb l’Acord “serem molt més sobirans del que ho som a través de l’acord duaner o l’acord monetari, perquè tindrem capacitat de poder participar en els treballs d’elaboració de les normes que ens acabaran afectant”. Tanmateix, també es va posar l’accent en el fet que la nacionalitat andorrana s’eleva al rang de qualsevol altra de la UE -sense drets polítics. Una oportunitat d’empreses i professionals per entrar al mercat interior europeu. L’impacte serà similar en els joves, que podran accedir a qualsevol centre universitari europeu i tindran més facilitats en el reconeixement de títols universitaris.

Segons apunten els seus defensors, també mantindrà les quotes d’immigració, aportarà nous drets com el permís parental i no tocarà els impostos.

Després d’anys de negociació, el Principat ha elaborat un Acord d’associació amb la UE que podria sotmetre’s a referèndum el 2025

Per la seva banda, Jaume Bartomeu, observador de les negociacions de l’Acord i excap de Govern, considera que és necessari aquest pas i n’és un defensor. Tot i això, creu que qüestions com la lliure circulació de mercaderies no acaben de quedar clares i que l’equip negociador “no té la preparació tècnica” per aplicar aquest acord.

EN MANS DE BRUSSEL·LES?

Les afirmacions de Govern no han convençut a una part dels andorrans. Molts d’ells s’han organitzat a xarxes per fer campanya sobre els perills d’adoptar l’Acord i partits com Concòrdia han intensificat el desplegament del seu argumentari.

Tots ells discrepen de l’afirmació que Andorra serà més sobirana amb l’Acord i creuen que poden quedar en mans dels tribunals de Brussel·les. En primer lloc, es critica que el país haurà d’adaptar totes les directives de la Unió Europea, una tasca que segons el politòleg Albert Gomà pot desbordar el sector públic. Aquestes transposicions es debatrien en un comitè mixt, conformat per Andorra i la UE. Ara bé, si hi ha discrepàncies, el cas podria traslladar-se als tribunals europeus. Per a polítics com Cerni Escalé, lí-

der de Concòrdia, això deixa el país desprotegit davant d’uns tribunals que apliquen la normativa europea i recalca que països com Islàndia, Noruega o Liechtenstein sí que tenen dret a veto en aquests casos. El seu efecte a l’economia també genera dubtes. Escalé assenyala que els economistes més liberals creuen que Andorra perdria el factor diferencial amb l’Acord i que els més socialdemòcrates apunten que el país iniciaria un procés de “mallorquinització”.

De totes maneres, un dels temes més controvertits és el control de les fronteres. Per un costat, hi ha el creixement poblacional, on Concòrdia avisa que l’ambigüitat del redactat pot provocar un creixement del 35% en 15 anys o un increment irrisori. En aquest cas, recorden que els tribunals europeus tornarien a tenir l’última paraula. Per un altre costat, hi ha altres sectors que se centren en la immigració. Com la jurista Ingrid Ruiz, que assegurava en una tertúlia a la ràdio pública que el que es coneix com a “devolucions en calent” a la frontera s’acabaran amb l’Acord o Carine Montaner d’Andorra Endavant qui assenyala que el text farà que Andorra “perdi el model d’immigració”.

Més enllà del debat polític, estudis com el d’Andorra Recerca i Innovació (ARI) han volgut posar negre sobre blanc en el debat. Aquest assegura que l’Acord té un impacte positiu en el creixement econòmic, una aportació “modesta” en la diversificació econòmica tot i possibilitar-la i únicament un impacte lleugerament negatiu en la identitat i l’administració pública.

ESTELÀRIUM, experiències màgiques al parc de Nadal de la Massana

Nadal a la Massana

Redacció

El 6 de desembre, es va donar el tret de sortida amb l’encesa oficial de llums, un moment especial va il·luminar els carrers i va escalfar els cors, anunciant l’arribada de les festes nadalenques.

El 24 de desembre, espera una visita molt especial! El Pare Noel arribarà a la Massana per saludar tots els nens i nenes, repartir abraçades i recollir les cartes dels més petits, assegurant que els desitjos de cadascú arribin directament al Pol Nord.

DeI 27 de desembre al 5 de gener, la plaça de l’Església es transformarà en un parc d’activitats màgic amb Estelàrium

DeI 27 de desembre al 5 de gener, la plaça de l’Església es transformarà en un parc d’activitats màgic amb Estelàrium, un espai de diversió, tallers i espectacles per a tota la família. Els més petits podran pujar al rocòdrom, explorar el bosc urbà, gaudir dels cavallets i de moltes

sorpreses. Durant el festival, el patge dels Reis Mags ens visitarà per recollir les cartes dels infants i assegurar-se que els desitjos arribin als Reis just a temps.

DIVERSIÓ PER A TOTHOM:

AVENTURES I RIALLES

PER A TOTA LA FAMÍLIA

Des de la màgia d’un bosc urbà que sembla sorgit d’un conte de fades fins a l’emoció d’un rocòdrom per posar a prova la valentia dels petits de la casa. Puja a l’eco-cavallet, una experiència única i sostenible i gaudeix de concerts en viu i performances sorprenents. Tot això i més sorpreses que faran que cada dia a la Massana sigui especial.

Cada dia de 16 a 20 h, s’oferirà un programa d’activitats variat i divertit per fer del Nadal un record inoblidable. Amb la compra d’una polsera a només 3 €, els nens i nenes tindran accés a totes les activitats durant tots els dies del festival i, a més, rebran un tiquet de descompte de 2 € per gastar en els establiments collaboradors. Els tallers i espectacles són gratuïts i obren les portes a la imaginació amb temes estel·lars i creacions nadalenques úniques.

Tampoc hi faltaran les food trucks i la xocolatada diària a les 18 h, per reposar forces i escalfar-nos amb una bona tassa de xocolata calenta.

“Aquestes festes de Nadal, us esperem amb un programa ple d’activitats per als més petits. Des de tallers creatius fins a espectacles sorprenents, farem que siguin inoblidables! A més, gaudiu del nostre rocòdrom emocionant, un màgic bosc urbà i uns cavallets tan originals que captiven els petits de casa”

TOTS ELS DETALLS

D’ESTELÀRIUM:

• Horari: De 16 a 20 h.

• Dates: Del 27 de desembre al 5 de gener.

• On? A la plaça de l’Església

• Preu: Accés a totes les activitats per només 3 € amb una polsera especial, que inclou descomptes en establiments col·laboradors.

• Els espectacles i la xocolatada són gratuïts.

I el 5 de gener, per concloure aquesta màgica experiència, se celebrarà la tradicional Cavalcada de Reis, amb la desfilada dels Reis Mags pels carrers de la Massana per viure una nit plena d’il·lusió.

El

arriba carregat de màgia i il·lusió des del primer dia!

Un Nadal ple d’activitats d’aventura i propostes màgiques a Grandvalira

L’estació

compta amb una agenda de Nadal carregada d’esdeveniments i experiències com les tradicionals baixades de torxes i de llumetes i la visita al Pare Noel

Redacció

Grandvalira s’engalana per celebrar el Nadal a la neu més especial i màgic, i ho fa amb un ampli ventall de propostes per als més petits, però també perquè els adults puguin gaudir d’unes vacances inoblidables.

No hi faltaran les activitats més tradicionalment nadalenques, com espectacles de focs artificials o les baixades de torxes que omplen les pistes de foc oferint una imatge de gran bellesa o la cavalcada que dona la benvinguda als Reis Mags. El Pare Noel, per la seva banda, visitarà els jardins de neu perquè els més petits els puguin expressar els seus desitjos. Per a una experiència més personalitzada, durant el mes de desembre es pot reservar la visita al Pare Noel a la Cabaneta d’Incles o a Canillo, on rebrà els infants acompanyat dels

seus elfs. Allà li podran entregar la carta, fer-se una fotografia, participar en divertits jocs, activitats i, finalment, compartir un berenar-sopar al voltant de la llar de foc.

L’estampa més hivernal es podrà viure pujat en un trineu de gossos, o fent una excursió en motos de neu

L’estampa més hivernal es podrà viure pujat en un trineu de gossos, o fent una excursió en motos de neu, dues de les activitats més emblemàtiques de l’estació. Caldrà aturar-se en algun dels restaurants icònics de l’estació per recuperar forces, com el modern tub de vidre bulthaup Grau Roig, els clàssics Racó de Solanelles, Llac de Pessons o Arrosseria Pi del Migdia, o visitar la nova proposta del xef Nandu Ju-

bany al Vodka Bar i a la Brasseria Piolet. I que no falti una mica de festa a l’Iqos Terrace, l’In the Snow Veuve Clicquot o el CBbC Costa Rodona, l’snow lounge del mític local eivissenc. L’Abarset, com sempre, serà el punt de trobada un cop caigui el sol amb l’après-ski més glamurós i les festes especials que el local ha preparat per a aquestes dates.

Els allotjaments d’ Epic Andorra permetran finalitzar la jornada en un espai únic dins la mateixa estació. El Domo Lodge serà perfecte pels amants del glamping, un iglú a 2.350 m d’altitud amb jacuzzi a la terrassa. O la Cabana Piolet, una cabanya ubicada enmig del bosc i a la qual s’hi arribar esquiant, amb raquetes de neu o, per fer-ho més espectacular encara, en motos de neu o múixing. El sopar i esmorzar va a càrrec de Nandu Jubany, que des d’aquest any s’ha fet càrrec del càtering d’aquesta proposta.

Redacció

Amb una oferta que engloba la moda per a home, dona i nens, a més de roba esportiva per a l’hivern i les últimes tendències, aquest espai comercial s’adapta a totes les necessitats i preferències, oferint solucions per a cada ocasió.

Amb una àmplia selecció de marques reconegudes, el Centre Comercial Andorrà atrau tant residents com visitants que busquen renovar el seu armari amb peces atemporals com per als qui prefereixin propostes actuals i versàtils. Per als homes, destaquen les col·leccions de Blend, Scotta 1985, Tiffosi, Dustin i Harper & Neyer, marques que ofereixen un equilibri perfecte entre elegància i comoditat. Les seves propostes inclouen des de vestits i jaquetes per a moments formals fins a peces més relaxades per al dia a dia.

En el cas de les dones, les opcions són igualment variades i sofisticades. Marques com Nice Things, Nüd Nekane, Pieces, Noisy May, B. Young, Promise i Lion of Porches ofereixen col·leccions que incorpo -

Descobreix la moda al Centre Comercial Andorrà

El Centre Comercial Andorrà es converteix en la destinació perfecta per a aquells que volen renovar el seu armari amb estil i qualitat

ren les últimes novetats en moda, amb peces que combinen les darreres tendències en colors, textures agradables i dissenys innovadors. Tant si busques un vestit elegant per a una celebració com roba còmoda, però amb estil per al treball o el lleure, aquí trobaràs el que necessites.

Els més petits de la casa també tenen el seu espai al Centre Comercial Andorrà, amb una selecció de moda infantil que destaca per la seva qualitat i durabilitat. Marques com Mayoral, Baby El Corte Inglés i Kids El Corte Inglés garanteixen que els nens vesteixin amb estil i comoditat en qualsevol època de l’any.

A més, les botigues Ulanka i Jo & Mr. Joe són el paradís per als amants del calçat i els accessoris. Les seves col·leccions inclouen sabates i complements que es converteixen en l’accent perfecte per a qualsevol look. Des de botes i botins ideals per a l’hivern fins a bosses de mà i motxilles pràctiques i elegants, les opcions són gairebé infinites.

El Centre Comercial

Andorrà és molt més que un espai comercial; és una experiència completa

Però la moda no és l’única protagonista al Centre Comercial Andorrà. Els amants de l’esport, especialment dels esports d’hivern, trobaran tot el necessari per preparar-se per a la temporada. La seva col·lecció de roba d’esquí inclou peces tècniques d’alta qualitat que ofereixen confort i seguretat. A més, hi ha una selecció d’accessoris esportius que garanteixen que gaudeixis de la muntanya amb total confiança, sense renunciar al millor disseny.

El Centre Comercial Andorrà és molt més que un espai comercial; és una experiència completa. Cada visita es transforma en una oportunitat per descobrir noves col·leccions, explorar opcions per a totes les ocasions i trobar inspiració per renovar el teu estil personal. Tant si necessites un look formal, un conjunt casual o l’equipament perfecte per a una aventura esportiva, aquí tens tot el que busques i més.

Vine al Centre Comercial Andorrà i deixa’t sorprendre per la seva oferta variada, el seu ambient acollidor i les múltiples opcions que s’adapten a totes les necessitats. Perquè aquí, trobaràs moda i confort per a cada ocasió.

Pal Arinsal, el destí ideal per

a un

Nadal a la neu i en família

Conèixer el Pare Noel acompanyat dels seus follets o entregar la carta al patge dels Reis Mags són algunes de les activitats nadalenques que proposta l’estació de la Massana

Redacció

Amb els seus 63 km de pistes, Pal Arinsal es caracteritza per ser una estació ideal per passar el Nadal en família i rebre la màgia d’aquesta època amb la millor companyonia amb les seves propostes típiques nadalenques, activitats d’aventura i una deliciosa

oferta gastronòmica perquè cada membre de la família pugui tenir la seva dosi de màgia i diversió.

Una de les experiències que més fascinen els petits de casa és la visita al Pare Noel al Restaurant Rústic de Pal

Sens dubte, una de les experiències que més fascinen els petits de casa és la visita al Pare Noel al Restaurant Rústic de Pal. Uns follets acompanyen els participants en telecabina fins a aquest acollidor i íntim espai on poden conèixer el Pare Noel en persona per entregar-li la seva carta i compartir els seus desitjos per a la nit de Nadal. Hi tenen també preparades diferents activitats i jocs i, en acabar, compartiran un càlid berenar-sopar.

Màgiques seran també les excursions en esquí de muntanya o raquetes de neu per descobrir l’entorn natural de l’estació. No faltaran els descensos en trineu o dònuts un clàssic que mai falla i no reservada només als més menuts i que gràcies a la zona que l’estació té habilitada per aquest propòsit és més fàcil i divertida, amb una cinta per pujar i baixades de diferents nivells.

Les terrasses de l’estació aportaran una parada fresca per recuperar energies amb una influent ambientació musical a toc de DJ. I per gaudir de la bona gastronomia caldrà acostar-se als restaurants més icònics: el Coll de la Botella i el Pla de la Cot. Aquí s’hi podrà venir també per sopar, accedint-hi amb motos de neu o retrack i per gaudir d’una vetllada absolutament única sota el cel estrellat andorrà i a 2000 metres d’altitud.

El MW Museu de l’Electricitat acull aquest desembre el concurs “Una Mirada Sostenible”

Redacció

El MW Museu de l’Electricitat, que t’ofereix un passeig per la història de la producció d’electricitat a Andorra, està dividit en tres espais: una primera sala, que acull actualment una exposició sobre la construcció de les carreteres d’Andorra, una segona sala on entendre què és l’energia, què és el corrent elèctric, com produïm electricitat en una central hidroelèctrica així com l’evolució de l’electrificació al país durant el segle XX i una última sala amb experiments lúdics i didàctics per a entendre els fenòmens elèctrics. En aquest espai es poden veure els dos generadors de la central hidroelèctrica que van ser instal·lats en 1934.

A banda d’això, el Museu també acull diferents activitats. Per aquest

Nadal s’acull l’exposició del concurs fotogràfic “Una Mirada Sostenible”. L’objectiu és fomentar una mirada sostenible entre els fotògrafs i també entre les persones espectadores de l’exposició. Se seleccionen les millors 20 fotografies per poder difondre tot el que és la sostenibilitat.

La motivació d’aquest concurs és ser un referent en l’àmbit de la sostenibilitat i portar la reflexió cap al canvi climàtic, la biodiversitat i de l’impacte que generem en el nos-

tre entorn. FEDA va decidir tornar a engegar el concurs per la bona acollida que va tenir la primera edició. “Va tenir molt de ressò i una bona acceptació, vam rebre 232 fotografies i amb molta qualitat, estem molt orgullosos”, comentava la responsable.

L’experiència del MW Museu de l’Electricitat no acaba aquí. Aquest desembre hi ha diferents tallers per les famílies, on es podran fer decoracions de Nadal de diferent tipus.

Valls commemora 14 anys dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

La ciutat castellera celebra aquest aniversari amb activitats al Museu Casteller de Catalunya i un reconeixement a les colles vallenques

Roser Pros Roca

El 16 de novembre de 2010, la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un reconeixement que va situar aquesta tradició catalana al centre del mapa cultural mundial. Aquest 2024, quan es compleixen 14 anys d’aquella fita històrica, Valls, la ciutat que viu els castells com cap altra, ho celebra en gran.

UNA JORNADA FESTIVA AL MUSEU CASTELLER

El Museu Casteller de Catalunya, situat al cor històric de Valls, ha

liderat aquesta commemoració amb diferents activitats, la primera de les quals, una invitació perquè tothom s’hi pogués acostar en forma de jornada de portes obertes i activitats perquè tots els públics poguessin gaudir explorant les exposicions immersives del museu.

L’objectiu del Museu Casteller és doble: preservar el llegat i divulgar la tradició

Inaugurat l’any 2023, el Museu Casteller de Catalunya és, a hores

d’ara, una de les principals atraccions de Valls i una bona motivació pels amants dels castells, per endinsar-se en aquest món apassionant. El seu objectiu és doble: preservar el llegat i divulgar la tradició. Per això, aquest espai ofereix una experiència que combina tecnologia, història i emoció. A través d’exposicions interactives i audiovisuals, els visitants poden viure les emocions d’un castell des de dins, comprendre les seves tècniques i descobrir els valors que l’han convertit en una tradició tan estesa. A més, el museu serveix com a centre d’investigació, pre -

servant la documentació històrica i fomentant l’estudi dels castells.

Està situat a la Plaça del Blat, considerada el quilòmetre zero del món casteller i, a nivell museístic, permet als visitants submergir-se en la màgia dels castells, a través d’exposicions interactives i audiovisuals que conviden a experimentar l’adrenalina d’un castell, comprendre la seva complexitat tècnica i descobrir els valors de solidaritat i treball en equip que defineixen aquesta tradició.

A banda, aquest equipament conté un arxiu que recull la història i les gestes de totes les colles cas-

telleres. La seva ubicació estratègica, envoltada d’altres elements patrimonials de Valls, el converteix en un punt de referència imprescindible per als amants dels castells i, en general, de la cultura catalana.

L’IMPACTE DE LA DECLARACIÓ DE LA UNESCO

L’any 2010 va marcar un abans i un després en la història castellera. Amb la declaració de la UNESCO, aquesta tradició centenària va rebre un reconeixement internacional que va reforçar el seu valor cultural, i la seva projecció al món va augmentar de forma més que considerable. En els darrers 14 anys, el nombre de colles castelleres s’ha multiplicat i, sorprenentment, no només a Catalunya, sinó també en altres parts del món, com França, Xile o la Xina. A Catalunya, el fet casteller es veu, també, com una eina de cohesió que integra persones de diferents orígens, edats i condicions sota el mateix i difícil objectiu: aixecar un castell.

Des d’aleshores, l’afició castellera ha crescut exponencialment, amb un augment més que significatiu d’aficionats, i espectadors en les actuacions de les colles a

les places, especialment en les diades principals: Sant Fèlix a Vilafranca, Santa Teresa al Vendrell, Santa Úrsula a Valls o Santa Tecla a Tarragona, entre altres com la Diada de l’Arboç o la del Catllar. Així també, el creixement en visibilitat mediàtica és més que notable. Per exemple, el Concurs de Castells de Tarragona, és un esdeveniment que segueixen milers de persones, tant en directe com a través de les retransmissions. Un interès que contribueix, i molt, a consolidar el fet casteller.

A Valls, aquest reconeixement ha estat un motor per enfortir, encara més si cap, no només la seva identitat com a capital castellera, sinó la seva afirmació com a capdavantera en l’impuls de lideratge del món casteller, amb actuacions memorables.

De fet, aquesta ha sigut una temporada brillant per les colles vallenques, i també especialment intensa, convertint algunes de les seves actuacions en emblemàtiques. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha protagonitzat una diada de Santa Úrsula històrica, assolint castells com el tres de deu amb folre i manilles, una construc-

ció que exigeix una tècnica impecable i un treball col·lectiu extraordinari. D’altra banda, la Colla Joves

Xiquets de Valls ha destacat per la seva valentia en castells com el dos de nou amb folre i manilles i el pilar de vuit. Aquesta rivalitat sana entre les dues colles continua alimentant la passió castellera a la ciutat i atraient milers d’espectadors a cada diada.

VALLS ÉS UN DELS GRANS

BRESSOLS CASTELLERS

És sabut que l’origen dels castells cal buscar-lo a inicis del segle XVIII amb el Ball de Valencians, una tradició popular que incloïa elements coreogràfics i acrobàtics.

Aquesta dansa consistia en una sèrie de figures humanes que culminaven en una torre final, coneguda com el “castell”.

Doncs bé, Valls va ser un dels primers llocs on aquest ball va evolucionar cap a una tradició autònoma, eliminant els elements propis de la dansa i centrant l’atenció en l’art de construir castells, que cada cop són més alts i complexos. Així va néixer el fet casteller tal com el coneixem avui.

El segle XIX va ser un període d’or per als castells a Valls, amb

la consolidació de les primeres colles. De fet, la rivalitat entre la Colla Vella dels Xiquets i la Colla Joves Xiquets es remunta a aquesta època, i encara avui, tants anys després, aquesta competència és un motor de creativitat i superació. Tot això demostra que no és pas fruit de l’atzar que Valls sigui coneguda com la capital del món casteller. Aquesta tradició va néixer a la ciutat fa més de dos segles i ha estat testimoni d’algunes de les fites més importants de la història, sempre amb la Plaça del Blat com a epicentre de les grans diades, que comencen per Sant Joan. La plaça també és l’escenari on s’han viscut moments únics que

La rivalitat entre la Colla Vella dels Xiquets i la Colla Joves Xiquets és un motor de creativitat i superació

han quedat gravats a la memòria col·lectiva. La part tècnica també hi té molt a dir, però tot plegat demostra que els castells són molt més que una activitat cultural: són una expressió que posa en joc valors com la cooperació, la perseverança i el compromís. Per als vallencs, formar part d’una de les dues colles castelleres, la que més toca el cor, és un honor; però per damunt de tot, és una forma de connectar d’una manera directa i sense traves, amb la seva història i amb les arrels identitàries més profundes.

UN ANIVERSARI PER MIRAR

CAP AL FUTUR

Els 14 anys de la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat són una oportunitat per reflexionar sobre el camí recorregut i els reptes de futur. El Museu Casteller, les colles vallenques i la ciutat de Valls treballen conjuntament per assegurar que aquesta tradició continuï viva per a les futures generacions. Amb el suport del Museu Casteller, les colles vallenques i una comunitat apassionada, els castells continuen sent un símbol de la cultura catalana i un exemple de com l’esforç col·lectiu pot assolir grans fites.

Un Nadal a Valls amb més actes que mai

La programació a la capital de l’Alt Camp combina els espectacles més tradicionals amb novetats enfocades al públic més familiar

Redacció

Després del gran espectacle de llums del passat 29 de novembre, els carrers de Valls  gaudiran activitats per a tots els públics gairebé tots els dies, en especial en les dates més assenyalades i els caps de setmana. Així, per exemple, si el 14 i 15 de desembre el protagonisme serà per al popular i tradicional Mercat de Nadal amb la Fira de Capons i Aviram, del 20 al 22 tindrà lloc una altra de les grans cites i novetat d’aquestes festes. En concret, Valls sumarà un cap de setmana més d’activitats de tal manera que just en l’equador de les festes, el Pati serà l’epicentre de propostes infantils, un trenet nadalenc, la botiga Gingerland o també música en directe.

Un dels moments més esperats serà el divendres dia 20 amb l’espectacle d’obertura d’aquest re -

cinte nadalenc del Pati, un muntatge teatral i musical amb les aventures de «Giacattolo, al Taller de la Xocolata», mentre que el dissabte i diumenge hi haurà tallers on la canalla podrà fer les seves pròpies figures de gnoms, rens o arbrets nadalencs.

De la programació sobresurten quatre espectacles itinerants pels principals eixos comercials de la ciutat que suposen també una novetat de la programació. En concret, es faran els amos dels carrers i places de Valls el divertit Mag Struc, però també el cadell de gos gegant rebatejat com a Petit Lilo, els robòtics Robobops o la innovadora proposta de percussió i llums led «Glowdrums». El Parc de Nadal afegirà a les seves propostes habituals d’espais d’aventures, inflables, atraccions i tallers a càrrec de les entitats, una programació musical i teatral més

àmplia i potent. La Fàbrica de les Il·lusions viurà també un canvi radical, començant pel nou emplaçament a la Biblioteca Popular però també amb nous personatges i noves sorpreses i misteris.  En el vessant més tradicional, hi ha  el Mercat de Nadal que inclou la Fira d’aviram viu -l’única del Camp de Tarragona d’aquesta tipologia –, al centre històric de Valls, els dies 14 i 15 de desembre, en una jornada en la que destaca també el Mercat d’Art Jove. El Fumera, un altre dels personatges del Nadal a la ciutat, també serà protagonista amb cercaviles pels barris i carrers de Valls durant les festes. I, a partir de Sant Esteve, arriben els populars Pastorets que alçaran el teló amb la primera de les sessions programades per aquestes festes, en un any que el GTP celebra els 25 anys del retorn del muntatge al Teatre Principal.

LES OBRES DE RECUPERACIÓ DE LA MURALLA DE SANT FRANCESC DE VALLS COMENÇARAN A PRINCIPIS DEL 2025

Els treballs de 2,8 MEUR permetran crear un nou espai ciutadà i transformar la porta d’entrada del centre històric

Les obres de recuperació de la muralla medieval de Sant Francesc de Valls arrencaran a principis del 2025. L’Ajuntament ja ha aprovat el projecte executiu d’enderroc, consolidació, reinterpretació i urbanització per licitar els treballs a finals d’any. Tot plegat, després d’aconseguir la totalitat del cost del projecte ( 2,8 MEUR) dels fons europeus, que permetrà actuar en els dos àmbits previstos del carrer Sant Francesc: un a l’entorn de la Font de Sant Sebastià i l’altre entre els números 102 i 116. La intervenció busca recuperar els vestigis de les muralles del segle XIV, ocultes a l’interior dels edificis, i urbanitzar la zona per crear un

LES EMPRESES DE LA CAMBRA DE VALLS REFORCEN VINCLES COMERCIALS A LA FIRA D’ANDORRA

La Cambra ha mostrat una àmplia gamma de productes industrials i alimentaris elaborats a la comarca

La Cambra de Comerç i Indústria de Valls ha participat un any més a la Fira d’Andorra la Vella, celebrada del divendres 25 al diumenge 27 d’octubre, en la seva 45a edició. La Cambra va disposar d’un estand on va exposar productes d’una trentena d’empreses de la demarcació, fomentant i consolidant les relacions comercials amb Andorra i França, i promovent la presència de les empreses de l’Àrea de Valls en el teixit empresarial andorrà.

Durant els tres dies de fira, es va repartir material informatiu i promocional de les empreses de la demarcació, incloent-hi un llibret amb informació detallada de les empreses representades. L’estand de la Cambra de Valls va rebre la visita de milers de persones d’Andorra, comarques pirinenques i catalanes, del sud de França i de diversos països europeus. A més, s’hi va anunciar la Gran Festa de la Calçotada, que tindrà lloc a Valls el diumenge 26 de gener de 2025, i es va exposar un manat de calçots, com a símbol de l’inici de la temporada en els restaurants de l’Àrea de Valls.

nou espai ciutadà i una nova porta d’entrada al centre històric. Les obres finalitzaran el 2026.

Els arquitectes encarregats de redactar el projecte han detallat que tot i que hi ha trams on sembla que ha desaparegut el mur, sí que hi ha “una gran part bastant ben conservada”. Tot i això, han reconegut que a l’hora de plantejar les actuacions les han dissenyat pensant en hipòtesis, ja que “no sabrem quines sorpreses ens trobarem fins que no comencem l’obra”. Per la seva banda, l’alcaldessa Dolors Farré assegura que esdevindrà un espai ciutadà, amable, ampli i obert.

VALLS MODIFICARÀ EL PROTOCOL CASTELLER DAVANT DIADES AMB PLUJA

L’alcaldessa reclama “tolerància zero” davant els episodis de tensió com els viscuts aquest diumenge

L’Ajuntament de Valls modificarà el protocol casteller davant escenaris de diades amb pluja. És un dels acords presos en la reunió de la Comissió dels Xiquets de Valls, celebrada després de la diada de Santa Úrsula. En la trobada, tots els implicats han acordat deixar per escrit tots els escenaris possibles en cas de diades amb precipitacions en el protocol del nou sistema de rondes que tot just s’ha estrenat enguany.

D’altra banda, l’alcaldessa Dolors Farré ha exigit “tolerància zero” davant els episodis de tensió i ha condemnat de forma “rotunda” l’intent d’agressió d’aquest diumenge. Alhora, ha demanat que el quilòmetre 0 dels castells “doni exemple” en aquest àmbit. Pel que fa als espais per a les colles a la plaça del Blat, una de les altres qüestions que s’han tractat en la reunió d’aquest dimecres, Farré ha plantejat la possibilitat d’habilitar-ne de nous tant per a l’hospital de campanya com per als castellers. Tot plegat, dependrà del trasllat dels serveis municipals a l’estació d’autobusos.

VALLS

VALLSGENERA AJUDARÀ

LES EMPRESES A CONTRACTAR PERSONES ATURADES DE MÉS DE 30 ANYS

Es prioritzen les persones en situació d’atur de llarga durada i majors de 45 anys

L’Institut Municipal de Desenvolupament Local Vallsgenera ha iniciat aquest mes d’octubre una nova edició del programa 30 Plus adreçat a la formació i contractació laboral de persones en situació d’atur majors de 30 anys que visquin a Valls o l’Alt Camp. Les empreses poden rebre ajuts directes de fins a 11.907 euros per cada contracte, amb la possibilitat de contractar fins a 5 treballadors, per un màxim de subvenció total de 59.535 euros.

Vallsgenera és entitat promotora d’aquest programa del Servei d’Ocupació de Catalunya des de la seva primera convocatòria, l’any 2016. Des d’aleshores, l’institut municipal ha aconseguit que gairebé 200 persones majors de 30 anys aturades trobin feina, en un programa que, només l’any passat, ja va comptar amb la complicitat de 19 empreses que van contractar a 24 treballadors i treballadores. Aquestes setmanes s’ha iniciat la nova edició del 30 Plus que aquest any 2024 permetrà la contractació de fins a 30 persones, després que Vallsgenera hagi aconseguit una subvenció del SOC de 104.000 euros destinats a impartir formació professional als participants i acompanyar-los en tot el procés de contractació en una empresa.

VALLS ACTIVA EL PROJECTE COMUNITARI ‘XARXA DE BARRIS’

L’experiència arrenca als tres barris de la zona sud de la ciutat: Mas Clariana, Santa Magdalena i Comarques

L’Ajuntament ha iniciat aquesta tardor el projecte Xarxa de Barris, un nou programa impulsat per la regidoria d’Acció Social i Comunitària a través del Pla Local d’Acció Comunitària i Inclusiva de Valls (PLACI). El programa ha arrencat ja al Centre Històric i també als barris de Mas Clariana, Santa Magdalena i les Comarques, els tres barris del sud de la ciutat, però està previst que es vagi estenent de manera progressiva a altres zones.

L’objectiu del programa és crear xarxes de barri col·laboratives per tal d’impulsar l’acció comunitària i de proximitat, creant vincles entre els veïns i veïnes i fomentar així les relacions interpersonals, l’intercanvi de savieses i la cohesió i integració social. D’aquesta manera, aquells que tenen alguna habilitat o coneixement el comparteixen de forma voluntària amb els altres veïns i veïnes i així es generen espais de cohesió mitjançant l’intercanvi d’experiències.

LA CAMPANYA COMERCIAL DE NADAL A VALLS REPARTIRÀ MÉS DE 8.000 PREMIS

Les botigues repartiran 45.000 butlletes entre els clients que efectuïn compres iguals o superiors a 10 euros

Un total de 75 comerços de proximitat de Valls s’han sumat a la campanya que, amb lema «Aquest Nadal compra a Valls, rasca i guanya», repartirà més de 8.000 premis que inclouen tant regals com vals de compra bescanviables als establiments adherits. De l’1 al 22 de desembre, en plena campanya comercial de Nadal, les botigues repartiran 45.000 butlletes entre els clients que efectuïn compres iguals o superiors a 10 euros.

La campanya, impulsada per la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament amb la col·laboració de Comerç de Valls i les empreses Bra, JCA Cinemes i Telpark, té com a objectiu promoure les botigues de proximitat fidelitzant i ampliant la clientela que compra Valls com a capital comercial, i fer-ho a tra-

vés d’una àmplia oferta de premis directes i sortejos com a principal reclam. D’aquesta manera, les butlletes que es repartiran inclouen més de 1.100 premis en vals de compra de 5, 10, 20 i 50 euros que es podran bescanviar a les botigues adherides, en una promoció que es mantindrà oberta no tan sols per Nadal sinó també durant la totalitat dels mesos de gener i febrer.

BON NADAL I FELIÇ 2025!

La

indústria química de Tarragona

davant el repte de la descarbonització i la circularitat

La Jornada Anual de l’AEQT va destacar el compromís del sector químic en la transició energètica i el seu paper en positiu en la lluita contra el canvi climàtic.

Roser Pros Roca

El Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona es va convertir en l’escenari de la Jornada Anual de l’AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona) d’aquest novembre. En aquesta ocasió, l’esdeveniment va reunir més de 350 representants d’institucions, empreses i entitats del territori. L’acte es va centrar en la descarbonització i la circularitat, tot reafirmant el compromís del sector químic de Tarragona amb la transició energètica i la necessària lluita contra el canvi climàtic.

TARRAGONA ÉS L’EPICENTRE DE LA QUÍMICA SOSTENIBLE

Tarragona és el principal clúster químic del sud d’Europa, amb una concentració d’indústries que són claus per a l’economia catalana i espanyola. Aquestes empreses produeixen materials essencials per a sectors com la construcció, l’automoció, l’electrònica o l’alimentació, entre altres. Ara bé, en contrapartida, el sector químic també resulta ser un dels més intensius en consum energètic i emissions de carboni, i això el col·loca al centre del debat sobre la seva pervivència tal i com el coneixem, enfocats en la transició cap a una economia més sostenible.

La descarbonització és la reducció dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i a hores d’ara, és un dels reptes més grans que afronta la indústria química. En aquest context, la Jornada Anual de l’AEQT va servir com a punt de trobada per posar en comú i debatre les estratègies i projectes en curs, amb l’objectiu d’avançar cap a la neutralitat climàtica.

Un dels moments més destacats de l’esdeveniment va ser la ponència de José Miguel Bermúdez, analista en Tecnologies Energètiques de l’Agència Internacional de l’Energia. Bermúdez va explicar que l’hidrogen, una matèria primera fo -

namental per a la indústria química, jugarà un paper clau en la transició energètica.

Segons Bermúdez, “és imprescindible produir hidrogen de baixes emissions”, tot i que aquesta producció es planteja com un repte per al qual es requereix l’ús d’energies renovables, l’electròlisi de l’aigua o la captura i l’emmagatzematge de carboni per reduir l’impacte ambiental de la producció d’hidrogen. Aquesta aposta per l’hidrogen verd ja comença a ser visible a Tarragona, amb projectes pilot que exploren el seu ús com a combustible net i com a base per a nous processos químics.

“És imprescindible produir hidrogen de baixes emissions”

LA CIRCULARITAT, O COM

TRANSFORMAR RESIDUS EN RECURSOS

El concepte de circularitat també va ser protagonista de la jornada de l’AEQT. La circularitat implica un canvi radical en la manera com es conceben els processos productius, fins a tal punt que els residus que es generen en quantitats poc menys que preocupants, deixen de ser un problema i es converteixen en recursos.

En el sector químic, això es tradueix en la reutilització de subproductes i en la transformació de residus plàstics en matèries primeres. D’aquesta forma es redueix la dependència de recursos naturals, al mateix temps que es minimitza l’impacte ambiental. A Tarragona, les empreses químiques ja estan treballant en tecnologies innovadores per avançar cap a un model més circular, alineat amb els objectius de sostenibilitat europeus.

COL·LABORACIÓ PER A LA INNOVACIÓ

Durant la jornada es va celebrar

una taula rodona moderada per Ricard Garcia Valls, director del departament d’Enginyeria Química de la URV, en la que van participar Emilio Palomares, director de l’I ICIQ; Fèlix Llovell, director de la Càtedra de Descarbonització URV-Repsol, i Manel Guillem, Head of Strategic Innovation de Molins.

El debat va posar de manifest la importància de la col·laboració entre diferents entitats que persegueixen la mateixa finalitat. Per això centres de recerca, universitats i empreses han de ser les responsables de desenvolupar solucions innovadores que permetin afrontar els reptes que planteja aquest canvi de model que ha de conduir a la descarbonització.

Així, els projectes pilot liderats per la URV, i que compten amb el suport del sector químic tarragoní, són un exemple d’aquesta col·laboració. Aquests aborden des de l’optimització dels processos de captura de CO₂ fins a l’ús de tecnologies avançades per a la generació d’energia neta.

Per altra banda, la jornada també va servir per presentar els avenços de les nou comissions de treball de l’AEQT, que aborden aspectes tan importants com la seguretat, la logística i la transició energètica. Un dels projectes destacats és el Sistema de Millora Continuada en Seguretat, que estableix estàndards comuns en matèria de seguretat per a totes les empreses associades.

El Mapa Logístic, un altre projecte clau, analitza les vies d’entrada i sortida de mercaderies als polígons químics de Tarragona. El seu objectiu és el d’optimitzar el transport i reduir l’impacte ambiental. Aquests esforços demostren amb fets fins a quin punt el sector químic està integrant la sostenibilitat en tots els àmbits de la seva activitat.

L’IMPACTE DEL CANVI CLIMÀTIC

I LA NECESSITAT DE DESCARBONITZACIÓ

El canvi climàtic és un dels majors desafiaments globals als quals cal enfrontar-se, i al mateix temps, emprendre i aplicar mesures encaminades a la descarbonització és essencial per contenir l’augment de la temperatura del planeta. Segons l’IPCC, l es emissions globals de CO₂ han d’arribar a zero net el 2050 si es volen evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. En aquest context, sectors com el químic tenen un paper fonamental en la reducció d’emissions i la innovació tecnològica que ha d’acompanyar aquest procés.

A Tarragona, el compromís del sector químic amb la transició ener-

gètica es tradueix en inversions en energia renovable, projectes de captura de carboni i l’aposta per a la utilització de materials sostenibles, pensant que aquest esforç és un important benefici per al medi ambient, al mateix temps que reforça la competitivitat de les empreses en un mercat global cada vegada més orientat cap a la consciència i sensibilitat envers el medi ambient.

El compromís del sector químic amb la transició energètica es tradueix en inversions en energia renovable, projectes de captura de carboni i l’aposta per a la utilització de materials sostenibles

UN FUTUR SOSTENIBLE PER A TARRAGONA

La jornada de l’AEQT va concloure amb la intervenció del conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, qui en el seu parlament va subratllar que “la innovació en els processos industrials de captura, magatzematge i ús del CO₂ serà clau

per mantenir la competitivitat del sector químic”. Sàmper també va destacar la necessitat d’aliances público-privades per impulsar l’economia de l’hidrogen i l’ús d’altres tecnologies netes.

Per la seva banda, Ignasi Cañagueral, president de l’AEQT, va reafirmar el compromís de les empreses químiques de Tarragona amb un model de desenvolupament sostenible basat en cinc eixos: seguretat i medi ambient, descarbonització, competitivitat, entorn i comunicació.

En definitiva, el sector químic de Tarragona s’enfronta a grans reptes, però ara més que mai, també està davant d’una oportunitat única per liderar la transició energètica i la transformació del model actual en favor d’un model d’economia circular molt més sostenible. La Jornada Anual de l’AEQT va ser una mostra del potencial d’aquest clúster per convertir-se en un referent d’innovació a nivell europeu, demostrant que Tarragona no només és el centre de la indústria química, sinó també un exemple de com el compromís amb el medi ambient pot impulsar un futur més competitiu.

Qui està dissenyant

de calor de la mida de camps de futbol per protegir el clima?

Per protegir el clima, estem canviant. Com ara, la manera en què estem dissenyant bombes de calor d’escala industrial al nostre centre de Ludwigshafen. Utilitzaran la calor residual recuperada per generar les quantitats de vapor enormes que necessitem per a les nostres plantes de producció, però amb molt menys combustible fòssil que abans. Tot això és part del nostre compromís per protegir el clima.

El clima està canviant. Nosaltres també.

Més informació a: basf.com/change

ACTUALITAT UÍMICA Q

BASF millora en 77 milions d’euros el benefici brut d’explotació respecte al 2023

L’empresa petroquímica continua amb la seva voluntat de reduir els costos i aquest any ja ha assolit una disminució de 800 milions

Gràcies a les contribucions significativament més grans dels negocis core, l’EBITDA abans d’extraordinaris del Grup BASF (ingressos d’operacions abans de depreciacions, amortitzacions i extraordinaris) va augmentar el tercer trimestre en 77 milions d’euros fins a 1 .600 milions d’euros “L’impuls positiu dels guanys en els nostres negocis principals ja va ser visible a la primera meitat del 2024 i va continuar el tercer trimestre, impulsat per majors volums i marges”, explica Markus Kamieth, President de la Junta Directiva de BASF SE. Aquest augment es va veure parcialment compensat per una considerable disminució dels beneficis als negocis standalone, així com a Altres.

Sota la seva nova estratègia anunciada a finals de setembre de 2024, BASF diferencia entre els seus negocis core (Químics, Materials, Solucions Industrials i Nutrició i Cura) i els negocis standalone, que serveixen a diferents indústries i es reporten als segments de Tecnologies de Superfície i Solucions Agrícoles. Amb 15.700 milions d’euros, les vendes s’han situat al nivell del mateix període de l’any anterior. El creixement del volum en gairebé tots els segments en comparació del tercer trimestre del 2023 va tenir un impacte positiu en l’exercici de les vendes.

El CBT i Repsol renoven el seu compromís per impulsar el bàsquet

El conveni té l’objectiu de fomentar valors com la vida saludable i la cohesió a través de l’esport

El Club Bàsquet Tarragona (CBT) i Repsol han signat la renovació del seu acord de col·laboració per donar suport a les activitats del club, des dels equips professionals fins a les categories de formació. El conveni, que té com a objectiu fomentar valors com la vida saludable i la cohesió a través de l’esport, manté Repsol com a patrocinador oficial del CBT per a la temporada 2024-2025

Núria Grados, presidenta del CBT, ha destacat que “Repsol és un company de viatge essencial amb qui compartim valors de superació i compromís amb la salut i la formació dels joves. Gràcies al seu suport, podem afrontar amb més garanties els reptes esportius i socials d’aquesta temporada”.

Per la seva banda, Javier Sancho ha subratllat que “Repsol manté un compromís ferm amb el Camp de Tarragona i, especialment, amb el teixit associatiu esportiu. La col·laboració amb el CBT, que s’inicià el 2010, posa en valor la contribució de la nostra companyia a projectes que fomenten l’esport de base, tan essencial per al creixement dels nostres joves i el futur de la nostra comunitat”.

IQOXE estalviarà el 12% del seu consum elèctric amb la instal·lació de 2.400 panells fotovoltaics

La companyia invertirà 830.000 euros en una millora que entrarà en funcionament durant el primer trimestre del 2025

IQOXE segueix apostant de manera decidida per la millora mediambiental dels seus processos productius i, fruit d’aquest objectiu estratègic, recentment ha aprovat el projecte per a la instal·lació de 2.400 panells fotovoltaics.

Aquests seran ubicats properament a les instal·lacions que la companyia té a la Canonja i permetran, un cop entrin en funcionament, disposar d’una potència total d’ 1,1 MW procedent d’energia solar. Això suposarà un estalvi energètic d’entre el 10 i el 12% del consum actual de la companyia. “És la potència equivalent per cobrir la necessitat d’electricitat anual d’uns 400 habitatges”, explica

el director general d’IQOXE, José Manuel Segura.

En termes d’estalvi d’emissions al medi ambient, Segura detalla que “quan puguem disposar d’aquesta electricitat procedent de fonts netes, deixarem de consumir electricitat convencional i, per tant, estarem estalviant 650 tones anuals de CO₂ a l’atmosfera”.

ELIX Polymers completa la modelització en 3D de totes les seves plantes productives i digitalitza la gestió documental

Redacció

ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, ha completat la modelització a 3D de totes les seves plantes productives i ha digitalitzat la seva gestió documental, permetent realitzar tots els seus projectes d’enginyeria a través de models 3D, prendre mesuraments amb alta precisió i disminuir significativament la càrrega de treball de disseny.

La modelització en 3D de les plantes productives ha estat desenvolupada per Cuaternion, empresa especialitzada en la creació de núvols de punts i digitalització d’instal·lacions industrials.

Un dels valors fonamentals d’ELIX és la innovació, i aquest avenç tecnològic és un clar exemple. La digitalització de les instal·lacions ha permès a ELIX Polymers vincular els diagrames de procés (P&IDs) amb els models 3D. Així mateix, la di-

gitalització del know-how dels departaments d’Enginyeria i Manteniment en un nou gestor documental, ha millorat l’accessibilitat a la informació, permetent vincular-la als equips i al model 3D a través de metadades.

Paral·lelament, ELIX Polymers està duent a terme anàlisis de seguretat i investigacions utilitzant aquests models de manera molt efectiva. Tots els usuaris d’aquesta tecnologia han manifestat l’estalvi de temps que els representa poder agafar la informació de les plantes de forma ràpida i precisa, sense haver de desplaçar-se del propi lloc de treball.

ELIX Polymers està duent a terme anàlisis de seguretat i investigacions utilitzant aquests models de manera molt efectiva

“M’agradaria destacar l’alt nivell de detall realitzat al projecte digital d’ELIX Polymers, aconseguint un model real i detallat que no té anàlegs a nivell europeu. Gràcies a aquest enfocament, la companyia ha aconseguit marcar la diferència i crear la base per a futures implementacions i integracions d’altres eines”, afirma Yury Bogdanov, director tècnic de Quaternion.

Això obre un ampli ventall de possibilitats per poder desplegar aquesta tecnologia en noves aplicacions d’ús com la seguretat, el manteniment, la formació i la capacitació, així com l’accés al coneixement de manera més eficient i segura.

ELIX Polymers continuarà apostant pel futur tecnològic de les seves instal·lacions i es compromet a invertir-hi per seguir liderant el mercat de termoplàstics.

Salou serà la Capital de la Cultura Catalana 2025

La designació posa en valor el ric patrimoni cultural, històric i artístic de la capital de la Costa Daurada

Roser Pros Roca

Salou ha rebut la designació, l’honor i la responsabilitat de ser la Capital de la Cultura Catalana 2025. Aquest és un reconeixement que destaca combinació d’història mil·lenària, innovació moderna i una identitat cultural profundament arrelada a Catalunya, d’aquesta població. La nominació és un honor, però també una gran oportunitat per reforçar el paper del municipi com a referent cultural i turístic al sud del país.

UNA CIUTAT AMB UN LLEGAT ÚNIC

Salou és coneguda mundialment com la capital de la Costa Daurada, un destí turístic de referència

que ofereix diverses motivacions, que van des de la qualitat de les seves platges, fins el seu dinamisme a nivell cultural i tradicional. Però Salou també posseeix una historia rica, marcada per la seva evolució com a port estratègic durant l’edat mitjana i el seu creixement com a destí turístic al segle XX. Espais emblemàtics com la Torre Vella, el far de Salou i el Passeig Jaume I reflecteixen aquest passat divers,

Combinant sàviament el vell i el nou, Salou s’ha anat transformant en una ciutat moderna que sap equilibrar el turisme amb la promoció de la cultura

mentre que les iniciatives culturals, com els festivals de música i dansa, o equipaments com el Teatre Auditori de Salou, són peces clau en la dinamització cultural del municipi. En el cas del teatre, acull una gran varietat d’esdeveniments que criden l’atenció al públic local i al forà.

A banda i com a iniciativa, la capitalitat també reforça el concepte de destinació intel·ligent que Salou promou a través del projecte Smart Destination, un model que integra turisme sostenible i gestió innovadora dels recursos culturals i patrimonials.

Combinant sàviament el vell i el nou, Salou s’ha anat transformant en una ciutat moderna que sap equilibrar el turisme amb la

promoció de la cultura, fent-la conviure en tot el que li és particularment propi. Així, els festivals, esdeveniments artístics i iniciatives locals són un reflex del seu caràcter cosmopolita i arrelat al territori.

QUÈ SIGNIFICA SER CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA?

Aquest títol està impulsat per l’Associació Capital de la Cultura Catalana i l’objectiu que busca és promocionar el patrimoni cultural i lingüístic català a través d’un programa que combina esdeveniments locals amb projecció internacional. Per Salou, ser Capital de la Cultura Catalana el 2025 significarà viure un any ple d’activitats culturals amb música, arts visuals, literatura, el foment de les tradicions populars i l’impuls de la seva rica gastronomia.

El nomenament com a Capital

de la Cultura Catalana 2025 també és una oportunitat per posar en valor l’educació i el paper de les noves generacions en la preservació del patrimoni cultural. En aquest aspecte, Salou ja és un referent en l’organització d’iniciatives que promouen la creativitat juvenil, com els Premis 30 d’Octubre, que enguany han destacat el talent local en àmbits com la literatura, la pintura i la música.

Xavier Tudela, president de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, tot reblant el que s’ha comentat fins ara, ha destacat que Salou ha estat triada per la seva capacitat d’unir modernitat i tradició, i per ser un municipi innovador que continua potenciant el seu vincle amb la cultura a tots els nivells. Tudela va descriure Salou com “un municipi innovador i modern, amb una història mil·lenària i una cultura vibrant, estretament vinculada al desenvolupament històric de Catalunya”.

Aquest reconeixement també suposa un impuls per reforçar el sentiment de pertinença de la ciutadania i projectar la ciutat al món com un epicentre cultural de primer ordre.

PROPOSTES CULTURALS PER AL 2025

El programa previst per aquest any 2025 i dins el marc d’aquesta capitalitat, inclou una gran varietat d’esdeveniments totalment inclusius, pensats per a totes les edats i públics. Hi haurà concerts, exposicions i activitats que donaran visibilitat tant a artistes locals com a figures de renom. A més, el Teatre Auditori de Salou i altres espais emblemàtics com el Passeig Jaume I acolliran espectacles que celebraran la cultura en totes les seves formes.

Un aspecte destacat és la implicació, complicitat i participació activa de les múltiples entitats i associacions locals, perquè el teixit associatiu de Salou també té una part de protagonisme fonamental en un esdeveniment d’aquestes característiques. Amb la seva participació asseguraran que l’essència de Salou i la seva gent es vegi ben representada.

El programa previst per aquest any 2025 i dins el marc d’aquesta capitalitat, inclou una gran varietat d’esdeveniments totalment inclusius, pensats per a totes les edats i públics

La regidora de Cultura, Júlia Gómez, ha expressat la seva satisfacció pel reconeixement, afirmant que aquest títol és “una evidència que els esforços per preservar la nostra cultura i història estan donant els seus fruits”. Gómez també ha subratllat la importància de convertir el patrimoni cultural en un actiu fonamental per al turisme local, destacant que aquest reconeixement projectarà Salou arreu de Catalunya i més enllà. En aquest aspecte, el 2025, Salou desplegarà un calendari cultural pensat per a tots els públics, que inclourà música, arts visuals, literatura i tradicions populars. El Teatre Auditori de Salou serà el centre d’activitats amb espectacles de dansa contemporània, projeccions cinematogràfiques i concerts que destacaran el talent local i nacional. Alhora, espais oberts com el Parc Municipal o el Passeig Jaume I acolliran esdeveniments com fires artesanals i festivals gastronòmics. També estan previstes visites guiades a espais històrics, exposicions temàtiques i projectes educatius per a les escoles del municipi. Els actes s’aniran desenvolupant al llarg de tot l’any, abastant també tallers i projectes educatius pensats per escoles i instituts, amb

“Aquest

reconeixement

és una evidència que els

esforços per preservar la nostra cultura i història estan donant els seus

fruits”

l’objectiu d’integrar la cultura catalana en el dia a dia de les aules, i amb el convenciment que aquesta acció contribuirà a reforçar l’ús de la llengua, alhora que permet als estudiants participar activament en la creació artística i cultural del seu municipi.

REPERCUSSIONS DE LA

CAPITALITAT CULTURAL

La nominació tindrà un impacte positiu per Salou a llarg termini. D’una banda, es preveu que atraurà

un nou perfil de turisme cultural, que contribuirà a desestacionalitzar el sector turístic, fonamental per a la ciutat. De l’altra, aquesta distinció servirà per consolidar les inversions en infraestructures culturals i reforçar el sentiment de comunitat entre la gent del municipi.

En aquest aspecte, l’alcalde de Salou, Pere Granados ha destacat el compromís del consistori amb aquesta iniciativa, afirmant que Salou aprofitarà aquesta oportunitat per mostrar “el nostre valuós patrimoni cultural i històric al món, buscant que sigui reconegut i apreciat internacionalment”

Tot fa pensar que el 2025 marcarà la historia de Salou, posicionant la població com un referent cultural i turístic de gran rellevància a Catalunya. Un reforç molt important per al foment de la seva identitat cultural i una oportunitat per deixar una empremta duradora com a exemple de tradició i innovació.

Aquest proper 2025 serà per a Salou, sens dubte, un any per al record.

SALOU

L’AJUNTAMENT DE SALOU GARANTEIX PODER CONTINUAR PRACTICANT ESPORT DESPRÉS DE LES DESTROSSES A L’ESTADI

S’havia estudiat reubicar els esportistes a municipis de la vora, però no disposen de la capacitat necessària

L’Ajuntament ha signat un conveni amb el Complex Esportiu de Salou per permetre que els nens, nenes i joves esportistes de quatre entitats del municipi puguin continuar practicant esport després que el camp de futbol quedés inutilitzable per les inundacions provocades pels aiguats.

Entre 650 i 800 esportistes tenen accés a l’esmentat complex, utilitzant dues instal·lacions de futbol 11. Però ara, l’objectiu principal de l’equip de govern és agilitzar les obres per tornar a la normalitat com més aviat millor, tot i que no hi ha una data estimada de finalització.

Per a l’alcalde  Pere Granados, “des del primer moment en què els camps de futbol van quedar absolutament inservibles, hem treballat des de l’àrea d’Esports i també des d’Alcaldia per tal de buscar una solució i reubicar de forma inmediata tots els esportistes dels dos clubs de futbol i també d’altres modalitats esportives que utilitzaven l’estadi municipal”.

SALOU, ENTRE ELS MILLORS EN GESTIÓ TURÍSTICA

El premi l’organitzen el Northern Ireland Travel News

L’alcalde Granados reafirma la posició de Salou com una destinació de primer nivell Salou ha estat seleccionat com a finalista als prestigiosos Premis Internacionals de Turisme en la categoria de Millor Tourist Board 2024, organitzats per Northern Ireland Travel News, competint amb destinacions de gran renom mundial com Barbados, Nova York i l’Oficina de Turisme d’Espanya (Turespaña).

L’alcalde i president del Patronat de Turisme, Pere Granados, va dir que aquest reconeixement no només reafirma el posicionament de la capital de la Costa Daurada com a destinació turística de primer nivell, sinó que “també reforça la seva posició estratègica en el panorama turístic internacional”, confirmant el seu paper capdavanter en el desenvolupament d’un model de turisme sostenible i innovador per al futur.

SALOU APOSTA TAMBÉ PER LA FORMACIÓ I LA

TRANSFERÈNCIA

DE CONEIXEMENT

En la visita de la consellera de Recerca i Universitats també s’ha posat en valor la innovació turística i la desestacionalització

La consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat, ha visitat Salou i s’ha reunit amb l’alcalde de Salou, Pere Granados, on s’han tractat temes relacionats amb la Càtedra d’Innovació i Recerca Turística Salou-Costa Daurada, creada a instàncies de l’Ajuntament de Salou i la URV, així com les línies de recerca que es treballaran. En aquest sentit s’ha abordat la necessària implicació i les estratègies comunes Generalitat-Ajuntament-URV, per reforçar la transferència de coneixement acadèmic cap als sectors socials, empresarials i polítics del territori.

També s’ha posat en relleu el posicionament de Salou dins la Costa Daurada, com a referent d’innovació turística, i que treballa qüestions tan importants com la sostenibilitat social i econòmica i la desestacionalització, on el turisme esportiu serà una peça clau per impulsar destinacions actives i dinàmiques, durant tot l’any.

SALOU

SALOU DESIGNAT CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2025

L’alcalde Granados vol aprofitar aquest esdeveniment per mostrar el “valuós i ric patrimoni cultural i històric” de la ciutat

Amb la designació de Salou com a Capital de la Cultura Catalana 2025, la ciutat es prepara per a un any ple d’activitats culturals, esdeveniments i iniciatives que posaran en valor la seva riquesa patrimonial i cultural.

Aquesta distinció ha estat anunciada per Xavier Tudela, president de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, que ha manifestat que la ciutat ha estat escollida per ser “un municipi innovador i modern amb una història mil·lenària i una cultura vibrant, estretament vinculada a Catalunya i al seu desenvolupament històric”

Aquest reconeixement serà, tal com han subratllat els organitzadors, el “punt de partida” per fer valdre l’”immens patrimoni cultural de Salou”. Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha expressat que “Salou es converteix en el referent cultural de Catalunya durant tot el 2025, i això hem d’aprofitar per mostrar al món el nostre valuós i ric patrimoni cultural i històric, fent que sigui un element important del nostre producte turístic”.

SALOU

El conseller d’Empresa català ha visitat la capital de la Costa Daurada

El conseller d’Empresa, Treball i Turisme de la Generalitat, Miquel Sàmper, i la directora general de Turisme, Cristina Lagé, van visitar Salou i van mantenir una reunió de treball amb l’alcalde de Salou i president del Patronat de Turisme, Pere Granados. La trobada va tenir lloc prèviament a una reunió amb representants dels sectors turístics de Salou i la Costa Daurada.

En aquesta reunió prèvia, es van tractar temes com la necessitat d’una nova Llei de Turisme, la regulació dels habitatges d’ús turístic (HUT), el plantejament de plans i programes d’inversió per al desenvoluament d’una industria turística de qualitat i competitiva; la implantació del projecte Hard Rock i l’increment de la taxa turística per pernoctacions (Impost sobre les Estades en Establiments Turístics), amb la intenció que els nous ingressos contribueixin a finançar la despesa municipal associada a l’augment de serveis durant la temporada turística.

ACONSEGUEIX EL FINANÇAMENT PER A L’EIX CÍVIC I LA MODIFICACIÓ DEL PROJECTE DE TRAMCAMP

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha aconseguit convèncer a la Generalitat sobre la necessitat d’introduir una sèrie de modificacins i canvis en les característiques del tramcamp al seu pas per Salou, i assoleix també el compromís del govern català de complir amb la seva obligació de finançar les obres d’urbanització de l’Eix Cívic per on transcorrerà el tramvia, estimades en uns 14 milions d’euros

L’alcalde de Salou, en reunió amb el nou secretari de Mobilitat i Infraestructures, primer, amb la consellera de Territori després, i amb el director General d’Infraes-

tructutes i Mobilitat finalment, va ser molt clar i convincent a l’hora d’expressar els punts que s’haurien de complir perquè Salou pogués acceptar el tramvia pel nucli urbà de Salou: “Que hi hagi un compromís ferm de la Generalitat per complir amb la seva obligació de finançar el projecte d’urbanització de l’Eix Cívic; i que es modifiquin algunes característiques del model de tramvia que es vol implantar perquè sigui inclusiu i integrat a la trama urbana, eliminant elements que generen barrera arquitectònica pel pas de vianants, i, d’aquesta forma, crear un espai del tot permeable, transitable i accessible”

Les obres estan estimades en 14 milions d’euros

Cambrils

FICVI 2024 El tanca amb una explosió de cinema emergent

El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca es consolida com a referent cultural amb més de 2.500 assistents, 50 projeccions i un palmarès que reafirma el talent del format curt

Roser Pros Roca

El Celler Noucentista de Vila-seca, l’emblemàtic edifici del municipi que respira història i art, va convertir-se durant nou dies, del 8 al 17 de novembre, en l’escenari d’un esdeveniment cultural d’abast internacional. Es tracta de la novena edició del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca (FICVI), que va acollir una programació intensa aquests dies, capaç de cridar l’atenció a més de 2.500 assistents, entre públic local, professionals del sector i visitants d’altres localitats, atrets per la importància

i categoria del festival. Aquesta novena edició ha servit per consolidar el certamen com una cita imprescindible per als amants del cinema en format curt i ha posat Vila-seca al mapa cultural com un dels espais de referència del sud d’Europa.

La novena edició del FICVI va donar visibilitat al millor cinema emergent, i també va servir com una plataforma per connectar cultures i sensibilitats. El públic va poder gaudir d’històries commovedores, crítiques i, sovint, sorprenents, en un entorn tan càlid que convida a la reflexió i la conversa.

Durant la gala de cloenda, cele-

brada el dissabte 16 de novembre, la periodista Samanta Villar va posar èmfasi en el poder del curtmetratge com a format. “Els curts són molt més que germans petits de les pel·lícules; són peces úniques amb la capacitat de fer-nos viure un milió de vides en pocs minuts”, va afirmar amb entusiasme.

NOU

ANYS DE CREIXEMENT I

CONSOLIDACIÓ

El FICVI va néixer l’any 2015 amb la voluntat de donar veu i una pantalla amable al cinema en format curt, sovint poc apreciat però que en canvi, acostuma a tenir una

gran capacitat narrativa. Des de la seva primera edició, el festival ha anat creixent tant en la qualitat de la seva proposta com en reconeixement entre propis i forans, atraient cineastes de tot el món i consolidant-se com una cita cultural indispensable al Camp de Tarragona. Amb cada edició, el certamen ha anat ampliant horitzons, incloent noves activitats i reforçant la seva vinculació amb el municipi. El Celler Noucentista, amb la seva bellesa arquitectònica, s’ha convertit en un escenari icònic que dota el festival d’un caràcter altament singular, mentre la cultura i el patrimoni es donen la mà. Al llarg dels seus nou anys de vida, el FICVI s’ha convertit, cada cop amb més força, en un espai d’exhibició de talent i en un punt de trobada per debatre, reflexionar i compartir visions diverses del món a través del cinema.

UN PALMARÈS QUE PREMIA

L’EXCEL·LÈNCIA

L’edició d’aquest any 2024 del FICVI 2024 va premiar 10 curtmetratges que han deixat empremta entre els seus espectadors. Entre els guardonats més destacats hi ha “La Gran Obra”, d’Àlex Lora, que va guanyar el premi al millor curtmetratge nacional de ficció per la seva narrativa original i impactant. Aquesta obra no només va captivar el jurat, sinó que també ha estat preseleccionada per als Premis Goya 2025, consolidant la seva trajectòria dins el panorama cinematogràfic espanyol.

En la categoria d’animació, “Tesoro”, de Carmen Álvarez, va sorprendre amb una història màgica que transmet un missatge profund a través d’un relat aparentment senzill. Per la seva banda, “Ei, Temi”, es va endur el premi al millor curtmetratge documental, causant una forma emoció en el públic amb la història d’una dona gran i la seva relació amb un robot, una reflexió sobre la solitud i la tecnologia com a possible antídot per alleugerir-la.

El talent internacional també va tenir el seu espai. El premi al millor curtmetratge de ficció internacional va ser per a “The Mysterious Adventures of Claude Conseil”, una obra innovadora que combina ornitologia i música trap amb una visió crítica sobre diversos temes contemporanis. Mentrestant, “There are People in the Forest”, una animació polonesa, va commoure per la seva mirada crua i directa sobre la crisi migratòria a Europa.

“El FICVI no és només un esdeveniment cinematogràfic; és una plataforma de connexió que ens permet descobrir noves perspectives i històries que transformen la nostra manera de veure el món”

TALENT LOCAL I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Un dels aspectes més significatius i únics del FICVI és el concurs IN SITU, que desafia els creadors a rodar curts de tres minuts sobre figures o històries locals. Aquesta categoria va posar en relleu la capacitat creativa vinculada al territori. Així, “Retrat d’un Vampir”, d’Arian Araujo, va captivar el jurat amb una història plena d’humor i imaginació, mentre que “Ezequiel”, de Nil Corral es va emportar el 2n. Premi In Situ pel seu retrat d’ Ezequiel Molina Pino, una de les figures musicals més rellevants de Vila-seca.

El Premi DO Catalonia s’ha atorgat a ‘Els Buits’ de Sofia Esteve, Isa Luengo i Marina Freixa, pel seu ús hàbil del llenguatge audiovisual a l’hora de reconstruir uns fets perquè no siguin oblidats. Aquest documental ha rebut diversos premis i nominacions, i és un exercici de memòria històrica en el qual Mariona Roca reflexiona amb la seva filla i cineasta, Marina Freixa, sobre el seu pas per un correccional franquista, i recompon un relat distorsionat sobre la repressió.

La participació del públic també és un element clau del festival. Enguany, el premi del públic, decidit per votació popular, va ser per ‘Dol i fa sol’, de Maria Besora i Pep Garrido. Aquesta obra reflexiona sobre la pèrdua i el dol, i ho fa amb una gran sensibilitat i tanta proximitat emocional que va connectar ràpidament amb l’audiència.

UN FESTIVAL AMB CAPACITAT PER UNIR I TRANSFORMAR

La directora artística del FICVI, Alba Bresolí, va destacar la capacitat del festival per unir realitats diverses i crear ponts culturals. Segons Bresolí, “el FICVI no és només un esdeveniment cinematogràfic; és una plataforma de connexió que ens permet descobrir noves perspectives i històries que transformen la nostra manera de veure el món”.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, va posar punt final a la gala amb unes paraules carregades d’esperança. “Durant aquests dies, el Celler es converteix en un lloc de trobada on celebrem el poder de les idees i les emocions a través del cinema. El FICVI és molt més que un festival: és una expressió del nostre compromís amb la cultura” Amb la vista posada en el desè aniversari, el FICVI ja treballa per superar les expectatives amb una edició que promet ser memorable. Amb el suport del Patronat de Turisme i Parallel 40, el festival continuarà fent de Vila-seca un lloc de trobada cultural de referència.

El Pessebre de Sorra de la Pineda celebra 25 anys amb grans novetats al Nadal de Vila-seca

La tradicional cita nadalenca s’amplia aquest any amb l’arribada del festival Nomad Nadal, que porta noves activitats per a tota la família

Roser Pros Roca

El Pessebre de Sorra de la platja de la Pineda arriba aquest any al seu 25è aniversari. Una fita destacada que Vila-seca celebrarà amb una edició més gran que mai i amb la incorporació del primer Nomad Nadal, organitzat pel conegut festival itinerant Nomad Festival. Els treballs per crear les monumentals escultures de sorra al Parc del Pinar de Perruquet. Aquest Nadal, el pessebre creix en volum i dimensions, ocupant una superfície de 150 metres lineals, i amb més de 500 m³ de sorra, gairebé el doble que en anys anteriors. El conjunt escultòric és l’obra d’ 11 escultors, entre els quals hi ha nou artistes escultors internacionals i dos catalans, la missió conjunta dels quals és donar forma a un pessebre únic

A Vila-seca no hi faltaran altres actes de caràcter tradicional, com els mercadets d’artesania o la cantada de nadales

i sorprenent, al mateix temps que efímer, perquè si no hi ha cap incident climatològic advers, durarà totes les festes, però no més enllà.

A més, a Vila-seca no hi faltaran altres actes de caràcter tradicional, com els mercadets d’artesania o la cantada de nadales, a càrrec dels Cantaires de la Pineda i la Coral Nova Unió.

NOMAD NADAL, UNA CITA PLENA D’ACTIVITATS

Com a gran novetat, el primer Nomad Nadal farà parada al Parc del Pinar de Perruquet, amb una curiosa combinació de tallers familiars, espectacles nadalencs, actuacions musicals en directe, un

mercat de Nadal i una zona gastronòmica amb food trucks

Entre les activitats destacades hi ha espectacles de títols, concerts de nadales i tallers on els més petits podran crear marcs de fotos, rens o decoracions per l’arbre de Nadal. Cada dia del festival acabarà amb música en directe, com el concert “Lady Hits” dedicat a grans veus femenines o les versions de rock clàssic de “Silver Monkeys”

UN NADAL PLE DE MÀGIA

Enguany, la Haima Reial de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient tornarà a Vila-seca per rebre les cartes dels infants. Es podrà visitar el 14 de desembre a la Pineda i altres dies al mateix municipi i La Plana.

Amb aquesta combinació de tradició i novetats, Vila-seca es consolida com un dels destins nadalencs més atractius del Camp de Tarragona.

PESSEBRE DE SORRA

Vila-seca, la Pineda Platja

Parc del Pinar de Perruquet

De l'1 al 8 de desembre de 2024

Construcció de les escultures de sorra

Del 8 de desembre al 6 de gener de 2025

Mostra del conjunt escultòric 14-15 i 21-22 desembre lapinedaplatja.info

VILA-SECA

L’AJUNTAMENT

DE VILA-SECA SIGNA UN CONVENI AMB EL MUSEU

NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

La primera exposició amb col·laboració del MNAC arribarà la propera primavera

El passat octubre al Castell de Vila-seca, va tenir lloc la signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vila-seca i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El conveni va ser signat per l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i el president del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Joan Oliveras

Donada la coincidència dels objectius d’ambdues institucions, com és el de divulgar el patrimoni i fomentar el coneixement de l’art, s’estableix un marc de col·laboració perquè el MNAC pugui cedir temporalment a l’Ajuntament de Vila-seca obres de la seva col·lecció, per al desenvolupament d’activitats artístiques que tindran lloc al Castell de Vila-seca, pròximament. Concretament, la primera de les exposicions amb la col·laboració del MNAC tindrà lloc a l’inici de la primavera vinent.

L’alcalde Pere Segura posa en relleu la importància de la cultura, ja que “des del punt de vista estratègic traça el caràcter de les ciutats” És per això que l’alcalde ha agraït que una institució com el MNAC confiï en l’Ajuntament de Vila-seca per exposar les seves obres i ha destacat que “es tracta d’un conveni paral·lel al de la Fundació Vila Casas, amb qui seguirem col·laborant i sense els quals no seríem on som”.

VILA-SECA INSTAL·LA 8 CONTENIDORS NOUS DE ROBA USADA

Vila-seca compta ja amb un total de 31 ubicacions per a la recollida de roba usada

Vila-seca ha ampliat recentment la seva xarxa de recollida de roba usada, amb la instal·lació de 8 noves unitats de contenidors específics. D’aquests, 4 s’han ubicat en punts estratègics del nucli de Vila-seca, mentre que els altres 4 s’han instal·lat al nucli de la Pineda, també en llocs clau com ara a les proximitats de les zones escolars i altres àrees de gran afluència.

Cal recordar que en aquests contenidors es pot dipositar tot tipus de peces de roba, calçat, complements i roba de la llar, independentment del seu estat.Amb aquesta nova incorporació, el municipi de Vila-seca compta ja amb un total de 31 ubicacions per a la recollida de roba usada: 21 a Vila-seca, 9 a la Pineda i 1 a la Plana.

COMENCEN LES OBRES PER A INSTAL·LAR PISTES DE PÀDEL A LA PINEDA

Des de fa dos mesos, s’han iniciat ja les obres per tal de d’instal·lar pistes de pàdel a l’entorn del pavelló municipal d’esports de La Pineda. Amb un cost d’adjudicació de 152.646 euros, les obres consisteixen en la construcció de dues pistes de pàdel amb la il·luminació corresponent a la part posterior del pavelló. Cal recordar que aquestes obres es van tenir que tornar a licitar fa uns mesos ja que l’empresa que va rebre l’adjudicació ara fa un any es va retirar poc abans de començar l’obra.

està finançada pels Fons Next Generation.

D’altra banda, aquest estiu van començar les obres de Renaturalització d’espais costaners de la platja de la Pineda, una obra pressupostada en 499.993 euros i que

L’obra, que s’allargarà fins a la primavera del proper any, ha quedat ja enllestida a la zona de la platja del Racó, concretament al voltant del grup escultòric “Marca d’Aigua” amb la instal·lació també de passeres de fusta per a vianants.

També s’avança en el projecte de renaturalització de la platja

VILA-SECA

600 ALUMNES VISITEN LES EXPOSICIONS DEL CASTELL DE VILA-SECA

Les visites han comptat amb la presència de la mateixa artista de l’exposició

Gairebé 600 alumnes han passat per les diverses sales d’exposicions del Castell de Vila-seca, per a visitar les exposicions de Salvador Juanpere i la vila-secana Dolors Molas. En total han visitat les exposicions els alumnes de 5è i 6è de Primària de les escoles del municipi, així com els alumnes del Centre de Formació d’Adults, els de l’Aula de la Gent Gran i els de l’Aula 15.

Els diversos alumnes han participat en els tallers entorn de les exposicions, organitzats per Còdol Educació i, a més, com a

VILA-SECA DISPOSA DE 8 NOUS CONTENIDORS PER A LA RECOLLIDA D’OLIS USATS

Aquesta acció s’emmarca dins del compromís de l’Ajuntament per millorar la gestió de residus i promoure pràctiques més sostenibles entre la ciutadania

L’Ajuntament de Vila-seca ha instal·lat, recentment, vuit noves unitats de contenidors específics per a la recollida d’olis vegetals usats, amb l’objectiu de fomentar el reciclatge i reduir l’impacte ambiental dels residus. Dels vuit nous contenidors, sis han estat ubicats al nucli urbà de Vila-seca, mentre que els altres dos s’han col·locat a la Pineda. Els nous punts de recollida estan distribuïts estratègicament per a facilitar l’accés a tota la ciutadania.

Actualment, el municipi de Vila-seca compta ja amb un total de 15 ubicacions per a la recollida d’olis: 11 a Vila-seca, 3 a la Pineda i 1 a la Plana, situant-se per sobre de la ràtio d’habitants per contenidor establert a la Guia informativa de Recollida selectiva de l’oli de cuina usat de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Addicionalment, el municipi compta amb un servei de deixalleria mòbil que es desplaça per diferents zones, oferint als veïns una alternativa addicional per dipositar aquest tipus de residu.

curiositat, el Castell també ha estat visitat per l ’Institut de Stuttgart, amb el qual l’Institut Ramon Barbat havia fet una collaboració a mitjan setembre.

Com a novetat, algunes de les visites han comptat amb l’acompanyament de les explicacions de la mateixa artista, Dolors Molas, donant l’oportunitat als alumnes d’aprendre en persona de l’art de la pintura més contemporània de la pintora vila-secana.

EL PLA IMPULS DIPTA FINANÇA EL SERVEI DE SOCORRISME DE LA PLATJA DE LA PINEDA

Aquestes actuacions tenen un cost total de 164 mil euors

La platja de la Pineda ha comptat, un any més, amb el servei de socorrisme durant el període de juny a setembre. Durant aquesta temporada s’han realitzat un total de 18 rescats, 163 atencions sanitàries, 183 atencions per picada tant de medusa com de peix aranya i 28 serveis de nens perduts. D’altra banda, s’ha prestat el servei de cadires amfíbies en 85 ocasions.

Concretament, cal destacar que els 18 rescats a la platja que ha realitzat el servei de salvament i socorrisme durant el passat estiu, van ser possibles gràcies al finançament del Pla Impuls Dipta de la Diputació de Tarragona. Aquestes actuacions, que han tingut un cost total de 164.000 euros, 27.853,71 han anat a càrrec de la Diputació de Tarragona.

En marxa la recuperació dels

PRATS D’ALBINYANA de

Vila-seca: la restauració de zones humides “més important” de Catalunya

El Port de Tarragona impulsa aquest projecte que afavorirà la biodiversitat de la zona

Adrià Miró Canturri

Les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca, inclosos dins de la Xarxa Natura 2000, donen oficialment el seu tret de sortida. En els pròxims 12 mesos s’hi invertiran 2,3 milions d’euros amb l’objectiu de restaurar els hàbitats i ecosistemes d’aquest espai natural. Una actuació que està definida pels seus responsables com “un dels projectes de restauració de zona humida més important de Catalunya”.

L’espai que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades entre la ZAL i el nucli de la Pineda. Concretament, a la Séquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Séquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana. El projecte preveu crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central, que permeti reintroduir diverses espècies. Al voltant d’aquesta llacuna es crearà un

bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i previsiblement uns 45.000 peus vegetals.

Aquesta actuació tindrà una importància cabdal per la biodiversitat de la zona. Sobretot amb algunes espècies que tenen un alt risc d’extinció. Algunes de les espècies destacades que podrà albergar són la bívia tridàctila, l’escarabat

“De la biodiversitat depèn la nostra existència”

blau, la tortuga babua, la gamba, la gavina corsa, la papallona tigre o el lliri groc. Rafael López-Monné, cap del Departament d’Acció Climàtica i Territori de l’Autoritat Portuària, assegura que la restauració serà “especialment important per afrontar el repte de la davallada de la biodiversitat” i remarca que “de la biodiversitat depèn la nostra existència”.

És l’aiguamoll més important entre el Delta del Llobregat i el de l’Ebre

ELS PORTS DEL FUTUR

L’obra duu el segell del Port de Tarragona, que impulsa la seva restauració com a mesura de compensació per al desenvolupament de la ZAL. “El Port de Tarragona estem sent punta de llança d’una nova manera de plantejar els ports. És un canvi de paradigma simptomàtic”, destaca l’anterior president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta. Per la seva banda, Xavier Villacampa, director dels Serveis Territorials de Territori a Tarragona, apunta que aquesta recuperació “crearà la millor de les transicions entre allò que mou el territori i el lloc on residim”. Una cohesió entre la ZAL i el nucli de la Pineda.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, també subratlla el fet que el seu municipi és “precursor” d’aquesta nova mentalitat ambiental. Els anys 90 van ser un dels primers municipis a fer una actuació directa al litoral i fa poc han recuperat el parc de la Torre d’en Dolça. Si ens centrem en els Prats d’Albinyana, però, una de les persones que va posar la llavor del projecte és Toni Vara, introduint la

Séquia Major al Pla d’espais d’interès natural del 1992. El 2005 entra en la Xarxa Natura 2000, sent aquest l’aiguamoll més important entre el Delta del Llobregat i el de l’Ebre

ES PODRÀ VISITAR?

La idea és que aquest espai sigui visitable, però “de manera ordenada”. És a dir, la intenció és que estigui més enfocat a l’educació ambiental que no pas a ser un parc obert. Tot i això, gaudirà d’un mirador i una passarel·la. El mateix alcalde afirma que no es tracta d’una “atracció turística” i recorda que està previst més endavant el Centre Experiencial i d’Interpretació de Cal·lípolis, que hauria de donar context a aquest “ecoparc històric”. El jaciment arqueològic i la biodiversitat ambiental.

El que s’està fent ara és desenrunar i treure espècies invasores. Tot seguit, es començarà a despavimentar els carrers i els accessos, a més de recuperar la cimentació de l’antic canal que travessava la zona. Més endavant, s’excavarà la llacuna i actualment també s’estan preparant els vivers.