LA CIUTAT 52

CAMP DE TARRAGONA

Tarragona mostra al món els seus encants FITUR 2025

REUS

Entrevista amb

Daniel Rubio

Gran Festa de la calçotada

Alfredo Clúa VALLS

Salou viatja a Irlanda del Nord

Tot sobre el nou

Cal· lipolis

Entrevista amb

SALOU

VILA-SECA

CAMBRILS

PISO EN BARCELONA

Piso de 2 habitaciones y 1 baño. A/a con bomba f/c. Reformado. Ascensor. Luminoso. Próximo a bus, metro, zona comercial, universidad.

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN CARRER MALLORCA

Piso de 3 habitaciones. Cocina independiente. 1 baño con plato de ducha. A/a con Split. 4ª planta con ascensor y adaptado para personas con movilidad reducida. Ideal inversores o familias.

CHALET EN ESCALÓ (Lleida)

Chalet de dos plantas y 180 m2. 3 habitaciones y 2 baños. Salón con chimenea, cocina independiente y cochera.

PISO EN SALOU

Piso amueblado y equipado en zona céntrica de Salou. 3 habitaciones amplias, baño completo y aseo. Gran terraza, luminoso y soleado. Ascensor. Plaza de aparcamiento OPCIONAL.

CHALET EN ELS PALLARESOS

Chalet de 2 plantas con 4 habitaciones, 2 baños y 1 aseo. Calefacción GN y A/a con bomba f/c. Ventanas de aluminio y techos altos. Jardín. Próximo a bus, polideportivo, etc.

PISO EN ASSAMBLEA DE CATALUNYA

Piso próximo a la URV. Dispone de 3 habitaciones, baño completo y aseo. Cocina amplia con galería. Balcón. Ascensor.

PISO EN LA FLORESTA

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

PISO EN TORREFORTA

Piso amplio con aparcamiento. 3 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Amplia cocina con galería. Comedor con salida a balcón. Luminoso y soleado. 3º Sin ascensor.

Ref. 8035

Precio: 345.000€ 2 1

Ref. 8502

Precio: 155.000€ 3 2

Ref. 8058

Precio: 85.000€ 3 1

Ref. 8060

Precio: 149.000€ 3 1

Ref. 8064

Precio: 315.000€ 4 3

Ref. 8045

Precio: 190.000€ 4 1

Ref. 8004

Precio: 350.000€ 3 2

Ref. 7007

Precio: 107.000€ 3 2

Ref. 6502

Precio: 150.500€ 3 2

TARRAGONA

MOR MOSSÈN XAVIER FORT, FILL PREDILECTE DE TARRAGONA DES DEL 2023

Mossèn Xavier Fort deixa un llegat de proximitat, compromís social i humanisme que perdurarà a la memòria de Tarragona

Mossèn Xavier Fort, fill predilecte de la ciutat des del 2023, va morir aquest gener als 87 anys. La seva trajectòria com a sacerdot, educador i acompanyant espiritual de la comunitat tarragonina ha marcat profundament la ciutat.

Nascut al carrer de Santa Anna, a la Part Alta de Tarragona, el 25 de novembre de 1937, Mossèn Fort va iniciar el seu camí religiós als 13 anys, ingressant al Seminari de Tarragona. Després de passar per diverses diòcesis i països com Filipines, Brasil i Bèlgica, on va exercir de capellà per als emigrants espanyols, va retornar a la seva ciutat natal. El 1983 es va fer càrrec de la parròquia del Serrallo, un barri on va deixar una empremta inesborrable, vinculat de manera especial amb els pescadors i veïns del lloc. A més, va ser president honorífic de la colla castellera del Serrallo, amb la qual mantenia una estreta relació. Des de 1983 fins a la seva jubilació, va ser rector de la parròquia de Joan XXIII, on va ser conegut com ‘l’àngel de bata blanca’

ELS MÀXIMS REPRESENTANTS DEL PORT I LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

NEGOCIEN ACORDS PER TEMES ESTRATÈGICS

Santiago J. Castellà, Noemí Llauradó, i del diputat Eduard Rovira s’han reunit al Palau de la Diputació

El president del Port de Tarragona, Santiago J. Castellà, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i del diputat Eduard Rovira, s’han reunit al Palau de la Diputació en una trobada institucional per tractar temes estratègics de territori. Entre d’altres, han abordat el desplegament del conveni signat recentment entre les dues institucions per al condicionament del tram PK-0+000 a PK 0+400 de la carretera TV-3146 de Tarragona al Far de Salou que ara dona accés a la Zona d’Activitats Logístiques situada al terme municipal de Vila-seca.

És la primera trobada institucional amb la presidenta de la Diputació des que Castellà va ser nomenat president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) l’octubre de 2024 i s’ha centrat a fer un repàs i a compartir el posicionament sobre temes estratègics del territori. Castellà ha explicat l’estat d’execució de diversos projectes portuaris, com la ZAL, el contradic de Ponent, la segona fase de construcció del Moll de Balears o les obres per a la recuperació de l’espai natural dels Prats d’Albinyana de Vila-seca.

TARRAGONA FACILITARÀ CANVIAR D’APARCAMENTS DE ZONA VERDA DE LA CIUTAT

L’Ajuntament i l’EMT responen així a les peticions veïnals, d’entitats, associacions, del teixit comercial i de partits de l’oposició

L’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament i l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona ( EMT ) implementaran en les pròximes setmanes noves mesures per millorar l’aparcament a la ciutat per als residents. Arran de les queixes de veïns i veïnes, d’associacions i entitats, empreses i també dels partits de l’oposició, s’aplicaran canvis que permetran, principalment, facilitar la possibilitat dels residents de permutar de sector. És a dir, que tot i que visquin en un sector de la ciutat, podran demanar que la seva àrea d’aparcament sigui una altra. Tot i això, hi haurà excepcions:

Els residents actuals de sectors fora del sector 1 i sector 3 no podran sol licitar la permuta per accedir a aquests sectors, ja que es mantindrà la limitació per garantir el compliment de les normes de la Zona de Baixes Emissions i prioritzar l’accés d’aquests espais als seus residents. No obstant això, els residents dels sectors 1 i 3 sí que podran permutar cap a altres sectors.

PESCADORS,

en peu de guerra per la seva supervivència

Les negociacions a Brussel·les han salvat els 130 dies de pesca, però el sector no veu clares les modificacions que han d’aplicar i la falta de previsió

Adrià Miró Canturri

El sector pesquer es veu amenaçat. Després d’un desembre mogut, les 25 embarcacions d’arrossegament de Tarragona van començar l’any amb una vaga en què deien prou a les imposicions

des de la Unió Europea.

“Ja n’hi ha prou de pressionar-nos. Tarragona i la província som els qui hem fet més parades biològiques i hem complert més la normativa, som els que hem rebut més sancions en comparació amb la resta de Catalunya,

injustament”, manifestava Esteve Ortiz , president de la Confraria de Tarragona. A més, assegurava que no estaven disposats a acceptar “més condicions”.

28 DIES, UNA BOMBA DE

RELLOTGERIA

Les protestes van esclatar el mes de desembre, amb una proposta de la Comissió Europea que pretenia limitar a un màxim de 28 dies anuals la pesca d’arrossegament . Des de 2020, aquesta pràctica ja s’havia reduït un 40%, però una de les últimes propostes del comissari sortint pretenia pràcticament liquidar-la per complet. Els vaixells de més de 18 metres d’eslora podrien feinejar 28 dies, 26 els d’entre 12 i 18 o només 20 els de 12 metres.

“La política pesquera comu-

na té tres eixos: l’ambiental, el social i l’econòmic. El que no pot ser és que es prengui una decisió d’aquest tipus atenent només l’ambiental. S’ha de tenir en compte la importància socioeconòmica que tenen les comunitats pesqueres locals. En molts municipis són la primera empresa en llocs de treball directes i indirectes. Això no es pot obviar”, assegurava aleshores el director general de Política Marina i Pesca Sostenible, Antoni Espanya.

Les mobilitzacions es van traslladar als ports catalans i fins i tot a Madrid, on una manifestació demanava posar fi a un pla “inviable”. Des de la capital, Xavi Rosales, president de la Federació de Tarragona, posava en valor els esforços que ja havia fet el sector fins aleshores i reclamava aturar el canvi: “Si arribar als 130 dies ens ha costat quatre anys de sang, suor i llàgrimes, imagina’t amb 28, és impossible”

ELS MATEIXOS DIES

AMB

MATISOS

La discussió es va elevar a instàncies europees, on França, Espanya i Itàlia s’havien abanderat com els contraris a aquesta proposta. Després de llargues negociacions, el sector s’assegurava poder pescar gairebé els mateixos dies que el 2024. A canvi, haurien d’aplicar unes mesures per millorar la sostenibilitat.

“Si els pescadors s’adapten i

“Si arribar als 130 dies ens ha costat quatre anys de sang, suor i llàgrimes, imagina’t amb 28, és impossible”

implementen les mesures que hem acordat, podran pescar els mateixos dies o gairebé els mateixos d’aquest darrer any; el missatge que volem enviar és que mantindrem els dies d’activitat i les oportunitats pesqueres d’una forma més sostenible”, resumia el comissari de Pesca i Oceans, Costas Kadis en la compareixença posterior a la reunió dels ministres d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea.

Amb el cop de timó, el que plantejava la Comissió Europea era un total de 12 mesures de compensació, com podrien ser el canvi de les xarxes o de les portes, que bonificarien aquests dies de pesca. Una proposta que de moment és la que està sobre la taula.

En aquest sentit, el Ministre d’Agricultura, Luis Planas, va indicar posteriorment que les mesures selectives “equilibren” la reducció del 79% i que només amb la suma de dos d’aquestes -l’ús de xarxes de 45mm en la pesca de costa (30% de recuperació dels dies) i de 50mm en la pesca d’alta mar (50% de recuperació)- sumen ja una compensació del 80%. “En termes pràctics, disposaran dels mateixos dies que el 2024”

D’altra banda, pel que fa a les vedes, l’aplicació d’una de quatre setmanes permetrà recuperar un 15% dels dies de feina, segons l’acord assolit. També es podrà recuperar un 3% dels dies per l’establiment d’una veda de 800 a 1.000 metres de profunditat, una mesura que, segons el govern espanyol, ja aplica la flota espanyola. Així mateix, es podrà recuperar un altre 10% si es fa una aturada de sis setmanes entre 100 i 500 metres de profunditat, i un 3% més si

el sector instal la portes voladores als vaixells perquè no toquin el fons marí.

Pel que fa a la pesca de la gamba vermella, la reducció de la seva captura serà finalment d’un 10%, i no d’un 30% com recollia la proposta inicial.

INCERTESA

La millora, però, sembla crear suspicàcies dins del sector. Alguns d’ells assenyalen la manca de criteri de la Comissió, amb canvis constants en les regles del joc, i la incertesa que comporten aquestes anades i vingudes.

“No estem disposats a acceptar més condicions. Ens han donat 130 dies de pesca que, més els que ens van afegint, serien 160 dies. Demanem que el Ministeri es posi d’acord i ens digui quants dies de pesca ens toquen. No pot ser aquesta incertesa”, afirmava Esteve Ortiz a inicis d’any.

A més, posava sobre la taula un “no a tot” contundent davant de les mesures compensatòries. “Són inacceptables les imposicions que ens volen posar sense cap garantia. Més malles obertes, més controls... no a tot! Hem complert amb tot i volem les mateixes condicions d’altres governs europeus. Qui beneficiarà aquestes inversions?”

Ortiz demana també un “pla de viabilitat” per saber quin ha

de ser el futur i quants anys han d’allargar-se aquestes condicions. “És un tapaforats. Ens van tallar la pesca de la gamba i després ens van dir que pesquéssim i ens ho restarien de l’any que ve. Però què és això? Aquesta és la previsió?”, remata. A banda de la vaga del 3 de gener, els pescadors avisen que les reivindicacions no s´aturaran.

QUÈ FAN LES ADMINISTRACIONS ESPANYOLES?

“És un tapaforats. Ens van tallar la pesca de la gamba i després ens van dir que pesquéssim i ens ho restarien de l’any que ve. Però què és això?”

El Ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha confirmat que les mesures d’adaptació de la flota es cobriran “íntegrament” amb fons públics, ja siguin europeus o estatals. Tot i que considera que la pesca catalana és “fonamental”, els representants dels pescadors li demanen més previsió.

Per la seva banda, el conseller de Pesca, Óscar Ordeig , assegura que “hi ha prou estoc de peixos” per ampliar els dies de pesca i es posiciona al costat del sector. En una entrevista al Diari de Tarragona va afirmar que reduir a la mínima expressió l’activitat pesquera generarà “una dependència brutal cap a l’altra punta del món”. A més, Ordeig destaca la “determinació” que tindran per defensar els seus interessos.

EN VENDER ¿PENSANDO TU PROPIEDAD?

¡Permítenos ofrecerte nuestra ayuda y experiencia para obtener los mejores resultados!

En Immobiliària Hàbitat, entendemos que anunciar tu propiedad por tu cuenta o con la gestión inadecuada puede ser desafiante y consumir mucho tiempo

Pero no te preocupes, estamos aquí para facilitarte el proceso y maximizar tus oportunidades de venta.

TRAMVIA El

ja té data d’inici: el 2028 entrarà en servei el tram Cambrils-Vila-seca

Paral·lelament a les obres de la primera fase, es treballarà en la tramitació de la segona fase, que uneix el traçat amb Reus i Tarragona

Redacció

El Govern preveu que el tramvia entre Cambrils i Vila-seca del Camp de Tarragona entri en funcionament durant el primer trimestre del 2028. Així ho ha assegurat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha licitat les primeres obres i la compra de set vehicles, amb una inversió total de 245 milions d’euros. En l’acte de presentació des de Cambrils, Illa va defensar que “el Camp de Tarragona no necessita polèmiques”, sinó que “necessita projectes” com el TramCamp, un “projecte vital per a la prosperitat” del territori i de Catalunya. També

va voler agrair la “feina ben feta” per l’anterior Govern de Pere Aragonès, a la qual vol “donar continuïtat”

“El TramCamp és un projecte vital per a la prosperitat del Camp de Tarragona, i per tant del conjunt de Catalunya”

En la seva intervenció, Salvador Illa va assegurar que “el Govern està en plena marxa i el tram via està en marxa”, i va destacar que la feina va començar “fa una bona colla d’anys”, amb governs anteriors. “Això és governar: quan

hi ha projectes ben treballats, se’ls hi ha de donar continuïtat”, va afirmar. I s’ha compromès a treballar perquè estigui en funcionament el 2028. “És un projecte ambiciós i un calendari exigent que anirem seguint”

“El TramCamp és un projecte vital per a la prosperitat del Camp de Tarragona, i per tant del conjunt de Catalunya”, sosté el president de la Generalitat, que va afegir que volen impulsar l’àrea metropolitana de Tarragona “perquè esdevingui una de les més importants de l’arc mediterrani” En aquest sentit, va assenyalar entre els seus actius la petroquímica, el turisme o el sector agrari.

Per això, ha afegit, cal “millor connectivitat i transport públic”

Illa va rebatre que no creuen en “models econòmics que concentren la riquesa i la prosperitat en poques mans o en un sol territori”, sinó que “els vents de la prosperitat han de bufar arreu, des del Montsià fins a l’Empordà”.

També va intervenir en l’acte l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa. En ell va afirmar que “era un somni llargament esperat i ara comença a fer-se realitat”. Per la seva part, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va dir que “era de justícia, de fa molts anys”, i que el projecte “vertebra” el territori i “ens uneix encara molt més”

En el disseny i definició de la infraestructura, el Govern està duent a terme un treball intens de concertació territorial per integrar aquest sistema tramviari en els entorns urbans. En aquest

sentit, i pel que fa concretament a la primera fase, s’han previst complementàriament un conjunt d’actuacions d’urbanització i de configuració d’un eix per a facilitar la mobilitat a peu i en bicicleta en els municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca. Aquestes actuacions les executarà cada Ajuntament i per al seu finançament el Govern ha atorgat subvencions per un import total de 26,6 MEUR.

El projecte complet uneix Cambrils amb Vila-seca i consta de 14 quilòmetres, 14 estacions i 3 intercanviadors

LES LICITACIONS DE LA PRIMERA FASE

La primera fase del tramvia del Camp de Tarragona s’ha començat a licitar aquest passat gener,

concretament el traçat comprès entre les parades de Cambrils Centre i Vila-seca Universitat Paral lelament s’anirà treballant amb la resta d’estacions, de manera que en acabar l’any, tota la fase 1 estarà licitada o bé en obres iniciades. El projecte complet uneix Cambrils amb Vila-seca i consta de 14 quilòmetres, 14 estacions i 3 intercanviadors. També inclou un centre operatiu a Vila-seca, l’adquisició de 7 vehicles, la configuració d’un eix per a vianants i bicicletes i actuacions d’integració urbana. L’operador serà Ferrocarrils de la Generalitat. Primer, s’han licitat els treballs previs i estructures entre Cambrils centre i Vila-seca Universitat, unes obres que començaran aquest estiu. Durant l’estiu també està previst licitar l’obra civil i instal lacions de Cambrils centre i Vila-seca Estació, així com el Centre Operatiu

de Vila-seca. Finalment el Govern preveu licitar abans d’acabar l’any les obres relatives al tram entre Cambrils nord i Cambrils centre. Amb tot, la circulació de trens a la fase 1 es preveu per al primer semestre del 2028, més tard del plantejat inicialment en l’anterior legislatura, quan es parlava de la posada en marxa de cara al 2026.

D’altra banda, els trens també s’han licitat i tindran una longitud màxima de 40 metres, un mínim de 50 seients, capacitat de 210 persones i estaran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Pel que fa a la freqüència dels tramvies, fonts de l’executiu apunten que hi haurà un tramvia cada quinze minuts en hora punta i que circularan a 70 km/h en trams interurbans. En tot el re -

En paral· lel a les obres de la primera fase, el Govern també treballarà en la tramitació de la segona fase, que correspon a la connexió amb Reus i Tarragona i l’accés a l’aeroport de Reus

5,2 MEUR PER LA INTEGRACIÓ DEL TRAMVIA A CAMBRILS

L’Ajuntament de Cambrils ha aconseguit diverses subvencions per valor de més de 6,5 milions d’euros per realitzar diverses obres de transformació urbanística del municipi. La més important és el conveni que s’ha signat amb la Generalitat per la integració urbana del tramvia amb una dotació de 5,2 milions d’euros.

El conveni de col laboració per la integració urbana del tramvia a Cambrils, signat a finals de gener per l’alcalde i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, preveu la transformació de tot l’entorn del traçat i els carrers adjacents, donant continuïtat a la via cívica amb carrils bici. A més, les dues administracions acorden que el tramvia circularà sense catenària en el tram comprès entre les estacions de Cambrils Estació i Cambrils Centre, amb una longitud aproximada de 550 m.

corregut, es preveu que hi hagi 1,9 quilòmetres sense catenària.

LA SEGONA FASE

En paral lel a les obres de la primera fase, el Govern també treballarà en la tramitació de la segona fase, que correspon a la connexió amb Reus i Tarragona i l’accés a l’aeroport de Reus. En aquests moments, el Departament de Territori està analitzant les propostes rebudes dels estudis informatiu i d’impacte ambiental, i es preveu tancar aquesta anàlisi durant el 2025.

L’execució dels fons Next Generation marcaran un any on la neteja, el patrimoni i el futur urbanístic tornaran a estar a l’ordre del dia

Adrià Miró Canturri

Tarragona entra a un 2025 on espera desencallar diversos temes enquistats a la ciutat. La neteja, el patrimoni, la mobilitat o l’urbanisme definiran un any en què el govern de Rubén Viñuales arribarà a l’equador del mandat. “Tenim una

situació d’inversió a Tarragona mai vista. A banda del pressupost municipal, la sincronització amb la resta d’administracions dona els seus fruits”, assegura.

L’executiu de la plaça de la Font haurà de prémer l’accelerador amb tots els projectes lligats als fons Next Generation, ja que el

2026 s’esgota el termini per aplicar-los. Una de les actuacions que posa punt final a una reivindicació històrica és la demolició de la plataforma del Miracle, emmarcada dins del projecte GreenBelt 26’. Les obres es troben en licitació i aquest 2025 s’executaran, deixant l’espai lliure amb la intenció de restaurar-lo i renaturalitzar-lo. A més, el GreenBelt 26’ inclou altres iniciatives com la renaturalització del riu Francolí. Els fons europeus també redibuixaran el futur de la mobilitat al territori amb l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions. L’Ajuntament de Tarragona tindrà tot el 2025 per posar en marxa una normativa que hauria de començar a aplicar-se l’1 de gener de 2026. Les restriccions aniran en sintonia amb les de Reus i s’esperen moratòries per “no abandonar les persones en aquesta transició ecològica”.

Entre altres qüestions, els Next Generation afectaran el patrimoni de Tàrraco. En aquest cas parlem del Fòrum de la Colònia, que restaurarà i replantejarà tota la zona museística i també farà d’aquest espai un nou parc obert a la ciutadania. És a dir, serà alhora un espai verd i un museu a l’aire lliure.

LLUITA PEL PATRIMONI

Precisament, el vessant patrimonial tindrà un gran pes aquest 2025, ja que se celebren 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Una efemèride que vindrà acompanyada d’activitats durant tot l’any. En l’apartat polític, l’alcalde de Tarragona s’ha marcat un objectiu clar: aconseguir un consorci patrimonial per garantir el finançament. “No haig d’estar pidolant un pla de muralles. Volem un tracte just”, reivindica. En aquest sentit, Viñuales assenyala que l’Estat només aporta diners a través de la

concurrència competitiva i que la Generalitat en destina 100 mil euros. Per contra, reclama un consorci com el de Mèrida, dotat de 8 milions d’euros per poder planificar inversions i mantenir un patrimoni que “és de tota la humanitat ”.

La crida de l’alcalde, però, ha tingut diverses respostes. La Generalitat sembla oberta a integrar-se en l’aposta, però l’Estat no aclareix gaires coses. Després que Viñuales reclamés al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, “pensar més en Tarragona”, el mateix ministre va assegurar aquest gener que estudiaria la via. Malgrat tot, de les seves declaracions es desprenia (de moment) poc compromís.

De l’Estat es materialitzarà enguany les obres del nou MNAT, previst pel 2026, i hauria de començar la rehabilitació integral de la Necròpolis, també amb data d’acabament al 2026. Dos enclavaments patrimonials que porten anys tancats. L’edifici de la plaça

“De l’Estat es materialitzarà enguany les obres del nou MNAT, previst pel 2026, i hauria de començar la rehabilitació integral de la Necròpolis”

del Rei -sense visites des del 2018ja està renovat i només falta omplir el seu interior. Pel que fa a la Necròpolis, rehabilitaran l’edifici del museu -tancat des del 1992- i els jardins del voltant es convertiran en un espai obert.

MIRADA ALS BARRIS DE LLEVANT

Tres projectes de calatge afectaran de ple els barris de Llevant. El primer és la humanització de l’N-340 entre Altafulla i Tarragona, que permetrà un pas per a bicicletes i vianants entre els dos termes del Tarragonès. També s’haurien d’efectuar les obres de la Ciutat Residencial, que tornarà a la vida com un alberg juvenil de la xarxa Xanascat i possiblement acollirà el Centre Cívic de Llevant. Totes dues són actuacions amb fons europeus que s’haurien d’executar aquest 2025. A banda d’això, les obres del nou camí de ronda que impulsa la Diputació de Tarragona estaran llestes a la segona meitat de l’any.

EQUIPAMENTS PENDENTS

En l’àmbit sanitari els canvis seran de calatge. La multinacional Sacyr serà l’encarregada d’executar l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII que s’enceta ara i que ha deixat els seus treballadors sense aparcament. L’ampliació preveu incorporar aproximadament 80.000 metres quadrats a les instal lacions actuals, una inversió que permetrà dotar l’Hospital de nous espais, moderns i funcionals, adaptats a les necessitats futures.

Paral lelament, a partir del segon trimestre de 2025, es començaran les obres al vial tècnic per construir la nova central d’energies i el centre del Sistema d’Emergèn-

cies Mèdiques (SEM). El termini d’execució de l’ampliació és de 40 mesos.

D’altra banda, tal com va afirmar la consellera Alicia Romero, el març es licitarà la redacció del projecte del Fòrum de la Justícia, encallat des de fa dues dècades. A finals de 2024, es va arribar a un acord sobre els seus usos i tenen previst posar en funcionament l’edifici el segon semestre de 2028. En l’apartat privat, Tarragonatindrà un segon tanatori de 3.000 metres quadrats al costat del cementiri. La iniciativa és de Xarxa Santa Tecla i Memóra i s’espera que a finals de 2025 estigui llest. A principis d’any també finalitzaran les obres del nou Hospital Viamed.

“Les obres del nou camí de ronda que impulsa la Diputació de Tarragona estaran llestes a la segona meitat de l’any”

URBANISME I NETEJA

L’urbanisme i la neteja són dues de les patates calentes de Viñuales. L’alcalde té la intenció de portar l’aprovació inicial del POUM aquest 2025 i busca suports a l’espera d’informes cabdals com el d’inundabilitat. Segons el batlle tots els grups del consistori tenen la “responsabilitat de consens”, donat que es tracta de l’últim planejament urbanístic de “creixement”. Una de les peces clau serà la Tabacalera, que hauria d’avançar en els seus usos. Tot i no estar ni molt menys lligats, la possibilitat d’acollir la biblioteca provincial i el conservatori han agafat força darrerament.

Pel que fa a la neteja, el problema s’arrossega de l’anterior mandat i fins ara no s’ha aconseguit adjudicar un nou contracte. Viñuales desitja posar fi al periple judicial en què està immers el tema i atorgar el servei ajustant-se al que diguin els jutges. A l’espera de la resolució, el conflicte es podria empantanar i ja hi ha grups municipals que demanen tornar a començar la licitació.

Entre algunes de les inversions

municipals del 2025 destaquen els 9 milions d’euros en habitatge, el milió d’euros per les dues primeres fases de la urbanització de l’eix Unió-Apodaca, un milió d’euros per la futura comissaria de Battestini i un milió d’euros pel trasllat de la Biblioteca Pepita Ferrer.

ULLS METROPOLITANS

La mirada de l’alcalde estarà posada també en la confecció de

“Una

de les peces clau del POUM serà la Tabacalera, amb la possibilitat d’acollir la biblioteca provincial i el conservatori”

la futura Àrea Metropolitana de Tarragona, que va començar a caminar aquest 2024 amb la creació del Grup Impulsor. El projecte ja ha fet els primers passos amb la presentació d’un ens propi per captar inversions pel territori i el 2025 hauria d’aterrar les idees sobre el paper.

AMPLIACIÓ DE GOVERN?

Finalment, es manté la incògnita amb relació a l’ampliació de govern. Tot i estar en minoria, l’executiu de la plaça de la Font no ha perdut cap votació important i ha aprovat dos pressupostos en temps i forma. Els de 2024 ho va fer gràcies a Esquerra, Junts i En Comú Podem, mentre que els de 2025 van ser amb el suport de Junts, En Comú Podem i els consellers no adscrits. Amb tot, el veto dels morats als juntaires impedeix forjar un tripartit entre les tres formacions. Sobre la taula hi ha l’opció de sumar Junts, que ja es van oferir el passat febrer, o continuar amb uns equilibris que fins ara a Viñuales li han sortit bé.

TARRAGONA

LA XARXA DE CENTRES CÍVICS DE TARRAGONA OFEREIX MÉS DE 200 ACTIVITATS

Les inscripcions estaran obertes del 3 al 28 de febrer a través del web

La Xarxa de Centres Cívics de Tarragona ja ho té tot a punt per a la nova programació d’Hivern i Primavera. Els cinc centres cívics de la ciutat s’ompliran d’activitats adreçades a tota la ciutadania des del pròxim 10 de febrer i fins al 26 de juny. En aquesta edició s’oferiran un total 202 activitats, de les quals 119 són gratuïtes. La xifra d’activitats gairebé duplica l’oferta de l’any passat i suposa també l’increment del nombre de places que s’ofereixen, que enguany arriba a les 6.533. Les inscripcions a les activitats estaran obertes a partir del dia 3 de febrer a les 10 hores i fins al 28 del mateix mes a través del web de la Xarxa de Centres Cívics.

“Es tracta d’una de les programacions més esperades pels tarragonins i tarragonines i que abasta àmpliament dos programes: El d’animació sociocultural i el d’oci i lleure educatiu”, ha explicat la consellera de Centres Cívics, Cecilia Mangini, en el transcurs de la

L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA INICIA EL PROCÉS PER INSTAL·LAR PLAQUES FOTOVOLTAIQUES ALS EDIFICIS MUNICIPALS

Les instal· lacions pretenen aconseguir una generació elèctrica sostenible pels diversos emplaçaments

L’Ajuntament de Tarragona treu a licitació la redacció d’estudis preliminars i projectes executius per a la instal lació de plaques solars fotovoltaiques  en diversos edificis de titularitat municipal. Segons ha expressat el conseller de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Tarragona,  Guillermo García de Castro, “l’aposta per les energies renovables és inapel lable per lluitar contra el canvi climàtic. Volem aprofitar la quantitat de dies de sol que tenim, i transformar-ho en una reducció de la petjada de carboni de l’Ajuntament”.

Consulta les edicions anteriors escanejant

El present contracte es concreta en la instal lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum a la caserna de la Guàrdia Urbana, l’Escola i Llar d’Infants del César August, l’edifici de la Tabacalera (mòduls 1 i 2) i la piscina de Riu Clar.

aquest codi QR. On ens pots trobar?

presentació de la programació. La consellera ha destacat “l’àmplia i variada oferta d’activitats adreçades a tota la ciutadania, propostes per tots els gustos i franges d’edat que van des de cursos de benestar animal al teatre, la gastronomia, l’esport, l’educació, el patrimoni, idiomes i les arts plàstiques, entre moltes altres”.

UN ESTUDI DE LA URV RELACIONA LA RESISTÈNCIA A LA INSULINA

Els resultats del treball contribueixen a dissenyar estratègies per mitigar els símptomes de la malaltia

Un estudi liderat pel grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha identificat unes molècules a la sang que relacionen la resistència a la insulina amb un major risc de desenvolupar Alzheimer. El descobriment d’aquests compostos, un tipus de metabòlits -molècules producte del conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme viu-, pot millorar els mètodes actuals de predicció de la malaltia. Per dur a terme l’estudi, els investigadors van treballar amb dades de 400 individus amb deteriorament cognitiu lleu, als quals es va fer un seguiment durant quatre anys.

En aquest període, el deteriorament de 142 pacients va evolucionar cap a demència de tipus Alzheimer. Analitzant més de 600 metabolits plasmàtics de la sang dels individus durant el seguiment mèdic, van identificar un conjunt de divuit metabòlits ja associats amb la resistència a la insulina. Els mètodes desenvolupats en aquesta recerca perfeccionen les anàlisis de metabòlits en mostres de sang, més accessibles que les de líquid cefalorraquidi, que requereixen una punció lumbar, un procés més invasiu per al pacient.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Impressió: Gráficas Andalusí

· Dipòsit legal: T-141-2017

· Distribució: UNIMAIL

Els contrastos dels salaris tarragonins

El

salari mitjà dels tarragonins i el dels reusencs està per sota del català, encara que la indústria fa que els sous de la capital estiguin per sobre

Adrià Miró Canturri

Els salaris de la província de Tarragona estan per sota de la mitjana catalana. Així ho reflecteix el nou estudi de l’Observatori del Treball i Model Productiu que mesura els sous a tot el país durant el 2023. Segons indica, els assalariats de Catalunya van cobrar de mitjana 30.515,34 euros a l’any, mentre que a la província de Tarragona va ser de 27.098,57 euros. De totes maneres, traient Barcelona de l’equació, els tarragonins passen per davant de la província de Girona (26.023,44 €) i de la de Lleida (25.645,36 €).

La dada és una fotografia que pot indicar tendències, però és poc descriptiva de la realitat si no anem al detall. Mercè Puig, secretària general de CCOO Tarragona, ens indica que “no té sentit” mesurar la salut salarial a través del salari

mitjà. “Quan tenim la potència de la indústria, on es paga bé i hi ha una bona negociació col lectiva; es nota. A Tarragona tenim uns salaris molt elevats per la indústria, però també tenim la part de serveis, que són els més baixos”, analitza.

“A Tarragona tenim uns salaris molt elevats per la indústria, però també tenim la part de serveis, que són els més baixos”

Per això, Puig considera que el més adequat seria fixar-nos en els sectors i no el conjunt dels treballadors. A la província sencera, el salari mitjà de la indústria és de 35.643,94 € l’any, el de la construcció 25,629,13 € i el dels serveis 25.191,71 €. Una diferència de més de 10 mil euros anuals entre uns i altres.

TARRAGONA SUPERA REUS

L’estudi de l’Observatori també assenyala els salaris de les ciutats més grans del país, mostrant els de Tarragona i Reus. En el cas dels dos grans nuclis del Camp de Tarragona, la indústria torna a decantar la balança i fa que els tarragonins estiguin substancialment per sobre dels reusencs. Malgrat que els dos casos es troben per sota de la mitjana catalana, els treballadors tarragonins es queden a les portes d’equiparar-se a la xifra de tot el país i inclús podríem dir que queden en un empat tècnic. Tal com apunta l’Observatori, el salari se situa en 30.399,31 € l’any, 116,03 per sota de la mitjana. En canvi, a Reus la dada baixa fins als 26.141,98 €, 4.373,36 € menys que la resta del país.

La secretària general de CCOO a Tarragona assegura que la proximitat de la indústria química és la que permet a Tarragona fer aquest

Atenció a domicili Entitat

INFORMA-TE’N A:

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat

SALARIS MITJANS

Total província

27.098,57 €

Indústria 35.643,94 €

Construcció 25.629,13 €

Serveis 25.191,71 €

repunt de més de quatre mil euros per sobre de la capital del Baix Camp. “A Reus també tenim indústria, però no amb la mateixa potència. Per això la seva indústria està més a prop del sector serveis”. Mentre que els reusencs que treballen a la indústria cobren de mitjana 32.886 € anuals, els tarragonins s’enfilen fins als 47.050,62 €.

La diferència, però, també és molt marcada en el sector de la construcció, on els tarragonins cobren gairebé nou mil euros anuals més. En serveis, la situació és més equilibrada i les distàncies es redueixen a tres mil anuals.

“A banda dels contrastos entre sectors, l’edat o el gènere és un altre factor de desigualtat”

Tarragona 30.399,31 €

Indústria 47.050,62 €

Construcció 31.065,58 €

Serveis 28.827,73 €

DONES I JOVES, A LA PART BAIXA

A banda dels contrastos entre sectors, l’edat o el gènere és un altre factor de desigualtat . Dues característiques que, alhora, van lligades a les feines i sectors als quals accedeixen habitualment. “Els homes es dediquen més a la indústria, les dones a les llars, les cures o l’hostaleria i els joves estan marcats per l’estacionalitat i el sector serveis”, apunta Puig. Els tarragonins de menys de 30 anys cobren 20.993,77 euros anuals i els reusencs 18.273,27 €. Xifres superades amb escreix pels altres segments d’edat. Si anem al més benestant (45-64 anys), a Tarragona la mitjana arriba als 33.650,88 € i a Reus a 29.502,80 €. En el total de la província, la tendència és

Reus 26.141,98 €

Indústria 32.886,00 €

Construcció 22.726,25 €

Serveis 25.405,91 €

igual.

Finalment, la bretxa salarial es reprodueix a totes les grans ciutats de Catalunya. Encara que podríem dir que no se’n salva ni una, hi ha casos alarmants com el de Viladecans, on la diferència entre homes i dones és de 20 mil euros anuals. Sense arribar a aquests límits, la desigualtat a Tarragona i Reus també és remarcable. Per un costat, les tarragonines cobren gairebé sis mil euros menys que els homes i, per l’altre, a Reus l’abisme és de poc més de cinc mil euros.

Puig afirma que els últims avenços com la reforma laboral i les pujades del salari mínim han afectat principalment dones i joves, sempre a la part baixa de la taula salarial. De totes maneres, explica que des del món sindical estan treballant plans d’igualtat a les empreses per reduir una escletxa gravada a foc a la societat . “Dins de la indústria batallem perquè volem que s’hi incorporin més dones. A través d’això, intentem introduir el canvi cultural i que l’empresa no posi una barrera”

A més, la líder de CCOO afirma que la província ha d’apostar per projectes industrials amb l’objectiu de revertir la seva situació laboral. A banda dels salaris, destaca les elevades xifres d’atur en comarques com el Baix Penedès, el Montsià i el Baix Ebre, que es troben entre els territoris amb menys ocupació del país.

El nou

MNAT

s’estrenarà a finals de 2026

El 2018 va tancar les portes per realitzar la seva renovació i ara encara l’últim pas per esdevenir un museu referent de l’època romana

Adrià Miró Canturri

La reforma del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) entra a la seva recta final. Amb les obres de l’edifici de la plaça del Rei llestes, ara faltarà omplir l’espai amb un projecte museogràfic renovat. L’actuació entra ara en fase de licitació i preveu la seva finalització a finals de 2026. D’aquesta manera, l’edifici del MNAT tornarà a estar en funcionament després de tancar les portes el 2018.

Aquest espai, rebatejat com a Museu Arqueològic de Tàrraco, es basarà en una nova exposició permanent que pretén ser referent de l’època romana. L’exposició ocuparà 2.500 metres qua-

drats i inclourà prop d’un miler de peces, algunes exposades per primer cop. “Volem que prengui una nova vida i que, a través de l’exposició, el visitant es traslladi”, assegura la directora del MNAT, Mònica Borrell. Aquesta renovació museogràfica vindrà acompanyada també d’una renovació de la proposta educativa i cultural. A més, el canvi espera fer l’exposició més accessible físicament i intel lectualment per apropar-la a la ciutadania.

VUIT ANYS TANCAT

Si es compleixen els tempos, el museu haurà estat apagat més de vuit anys. El 2018 l’edifici va tancar les portes i va traslladar part

de la seva exposició al Tinglado 4 del Port de Tarragona. En total, una selecció de 200 peces van mudar-se fins a la part baixa de la ciutat. La resta d’elements es conserven als magatzems del museu, a l’espera de tornar a obrir el 2026. Amb l’edifici buit, el 2019 es va començar a executar la reforma que, amb una inversió de 4,4 MEUR, va finalitzar-se l’any passat. Concretament, la primera fase va constar de la climatització, la renovació de les instal lacions elèctriques, de seguretat i de comunicació, la creació d’una nova escala, la reforma del saló d’actes i la creació de nous serveis interns. Mentre que en la segona fase es van rehabilitar les façanes i les cornises.

“El pal de paller de l’exposició serà la col· lecció, el gran actiu del museu”

Mònica Borrell, directora del MNAT

En paral lel, El 2021 es va redactar el projecte museogràfic, que ara s’executarà amb una inver-

sió de 3,7 MEUR . A més, durant aquest temps també hi ha hagut una restauració contínua de la col lecció, així com d’elements de l’interior del museu (muralla i Mosaic dels Peixos). Curiosament, el Mosaic dels Peixos ha sigut l’única peça que no es va traslladar fora de l’edifici de la plaça del Rei per motius tècnics. La intervenció ha suposat eliminar afegits moderns que s’havien incorporat i recuperar els colors originals del mosaic.

Les actuacions de restauració es mantenen per aquest 2025 i permetran poder veure per primera vegada algunes peces que romanien al magatzem del MNAT. Entre les novetats trobem el sostre amb decoració pintada procedent de la Vil la Romana dels Munts. Una peça extraordinària amb una superfície de 15 metres quadrats reconstruïts a partir de la unió de 3.000 fragments.

COM SERÀ EL NOU RECORREGUT?

El visitant que entri al museu gaudirà d’un recorregut que traçarà un relat lineal, barrejant el criteri cronològic amb el temàtic. La ruta transcorrerà a través dels deu segles d’història dels romans a la

UN

NOU NOM: MUSEU ARQUEOLÒGIC DE TÀRRACO

L’edifici deixarà de ser conegut per Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) per passar a tenir una nova nomenclatura. A partir de 2026, aquest espai serà rebatejat com a Museu Arqueològic de Tàrraco. Aquest moviment no pretén esborrar la marca MNAT, sinó subratllar el seu caràcter més ampli. El MNAT seguirà sent el paraigua sota el qual hi ha el museu, però també la resta d’elements patrimonials com el teatre romà, la Vil la dels Munts d’Altafulla, el conjunt de Centcelles de Constantí o l’Arc de Berà.

ciutat, començant per la seva arribada al territori iber i la fundació de Tàrraco fins a arribar a l’època visigoda. A banda d’això, també disposarà de sales temàtiques, com poden ser la que narra la vida domèstica o la que explica la vida al camp. Tota l’exposició incorporarà nous recursos audiovisuals i interactius i un recorregut de fàcil accés.

La visita estarà dividida en set àmbits diferenciats: audiovisual de presentació; el naixement de Tàrraco; la representació del poder imperial de Tàrraco; la vida domèstica; la vida quotidiana a la ciutat; les vil les, viure fora de la ciutat, i crisi i etapa final de l’Imperi, de Roma als visigots.

La nova exposició potencia l’ambientació general dels espais, la contextualització de les peces, establint relacions entre elles, i cercant una presentació escenogràfica i alhora didàctica, que es reforça amb recursos gràfics, audiovisuals i interactius, de nova creació.

Entre altres novetats, per prime -

“El projecte museogràfic ha de permetre l’accés a la cultura

independentment dels coneixements previs”

Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona

ra vegada es presentarà de manera conjunta el grup escultòric que decorava el front escènic del teatre romà, format per escultures imperials cuirassades i togades. També es podrà veure el conjunt arquitectònic i decoratiu del recinte de culte imperial, amb peces mai exposades com el ‘Clipeu de la Medusa’ o les ‘Gàrgoles de cap de lleó’.

La presentació del nou projecte museogràfic va comptar amb diverses autoritats com l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, o la consellera de Cultura, Sònia Hernández . Tres administracions que haurien d’estar implicades en l’hipotètic consorci patrimonial que reclama Viñuales. Sobre aquesta qüestió, l’alcalde apunta la bona voluntat de la Generalitat per tirar-lo endavant i considera que el ministeri té “predisposició” per estudiar la via. Per la seva banda, Urtasun va donar poques pistes sobre els pròxims passos del ministeri, però es va comprometre a tenir en compte la iniciativa.

El veïnat de La Pobla descobreix de forma distesa la tasca de Dow Tarragona en la seva visita anual al monòlit del Lledó

Un total de 180 persones han participat en l’activitat, emmarcada en els actes de la festa major d’hivern poblenca

Redacció

En el marc de la festa major d’hivern de la Pobla de Mafumet, un total de 180 veïns i veïnes del municipi han visitat aquest dissabte 25 de gener les instal lacions de Dow Tarragona. L’acte central de la jornada ha estat la tradicional visita i pregària al monòlit de la Verge del Lledó, que des de fa 45 anys recorda com antigament, en els mateixos terrenys, s’hi trobava l’antiga ermita de Sant Joan del Lledó. Enguany, a més, els participants han pogut conèixer de manera distesadiferents aspectes de Dow.

El monòlit de la Verge del Lledó des de fa 45 anys recorda com antigament, en els mateixos terrenys, s’hi trobava l’antiga ermita de Sant

Joan del Lledó

El director del Complex Industrial de Dow a Tarragona, Ignasi Cañagueral, i el director de les plantes de Dow al polígon nord, Ricard Massot , han encapçalat la representació de Dow que ha rebut i acompanyat el veïnat durant tota la jornada. Entre els assistents per part de la Pobla de Mafumet cal mencionar l’assistència de l’alcalde Joan Maria Sardà i del rector, Joan Antoni López Díaz-Cano, a més de diferents regidors del consistori.

Després de l’habitual ofrena floral al monòlit, l’expedició ha realitzat un recorregut perimetral per les plantes de Dow al polígon nord, el cracker i octà. Diferents líders de Dow han explicat el funcionament d’aquestes

instal lacions i han aclarit els dubtes dels veïns. A continuació els assistents han participat d’un joc de preguntes i respostes sobre diferents aspectes de Dow, que han permès posar en relleu l’impacte de la companyia a l’entorn de Tarragona, no només en l’àmbit industrial, sinó en àmbits com el foment de la inclusió o de les vocacions científiques. Un dinar de germanor ha servit per tancar l’acte.

Màgia, teatre i música a la nova temporada de l’Orfeó Canongí

Es podran veure actuacions de renom, com ara l’espectacle del Mag Lari o dues obres dirigides per Paco Mir

Claudia Fuentes

El Teatre Municipal Orfeó Canongí presenta la seva 3a temporada des de la remodelació de l’espai. Després de dues temporades amb les localitats esgotades a gran part de la programació i amb un 80% d’assistència en la temporada passada, ara aposten per 10 nous espectacles, molts d’ells amb artistes i directors de renom. Segons el regidor de cultura, Salvador Ferré, el propòsit d’aquesta nova temporada és “apropar la cultura a la gent de La Canonja”, objectiu que planegen complir gràcies a una programació amb un mínim d’un espectacle al mes i a uns preus assequibles que van dels 5€ als 12€. 5 dels espectacles estaran inclosos en els abonaments de temporada, amb els quals es podrà accedir a tots ells per 40,50€, o a 4 o 3 d’ells per un preu en funció de les obres triades. Tot i això, també es pot accedir-hi a tots amb una entrada individual. Els espec-

tacles inclosos en els abonaments són els següents:

“10 espectacles, molts d’ells amb artistes i directors de renom”

• ELS BONS: La companya Guerrilla presenta una tragicomèdia que es pregunta sí els bons realment són tan bons. El 8 de febrer a les 20:30.

• LA PRESÈNCIA: Un thriller en clau d’humor sobre una família que s’enfronta als fantasmes del seu passat. El 21 de febrer a les 20:30.

• STRAFALARI: L’espectacle de màgia del popular Mag Lari. El 22 de març a les 20:30.

• BONOBOS: Una comèdia que explora la busqueda de relacions sexo-afectives per part de tres amics amb discapacitats físiques. El 5 d’abril a les 20:30.

• THE DAY THE MUSIC DIED: Un musical que repassen la millor

música dels anys 60. El 17 de maig a les 20:30.

Dins dels espectacles no inclosos en els abonaments hi trobem:

• EL JOC DE LA VERITAT: Una comèdia d’embolics de Hamlet. El 19 de gener a les 19:00.

• DE PERRAS Y CRIADAS: Aquest espectacle, programat amb motiu del dia de la dona, és un divertit i apassionat monòleg en castellà sobre la memòria de la migració. El 9 de març a les 19:00.

• SUSPIROS DE ESPAÑA: La companyia Valenciana Tiempo de Zarzuela presentarà aquest espectacle amb orquestra i ballet. El 13 d’abril a les 19:00.

• OUTSIDE THE WALL: Un tribut a la banda Pink Floyd. El 14 de juny a ales 20:30.

• REFLEXES: L’últim espectacle de la temporada serà el concert del pianista Canongí Daniel Ruiz i el clarinetista Oriol Estivil.

•Hamburgueses

•Gran

La biblioteca de Constantí

celebra el seu 25 aniversari amb un any ple d’actes

La Festa Major d’Hivern ha donat el tret de sortida a les activitats preparades per enguany

Claudia Fuentes

Constantí està d’aniversari.

Aquest 2025 fa 25 anys que va obrir les portes la Biblioteca Municipal, que l’alcalde, Òscar Sánchez, considera “una dels millors de la província de Tarragona”, destacant sobretot per la seva ampla oferta d’activitats.

Sánchez també creu que es tracta d’un servei “essencial” per la gent de la vila, és per això que per celebrar l’aniversari s’han organitzat una desena d’activitats obertes a tots els veïns. Aquestes, repartides durant tot l’any 2025, complementaran la seva programació estable, ja presentada a l’inici de curs.

PROGRAMACIÓ

DE LES ACTIVITATS

Els actes s’han iniciat en el marc de la Festa Major d’Hivern, el dimarts 21 de gener. En el tret de sortida de les activitats es van lliurar els premis als SuperLectors del 2024 i es van bufar les espelmes del pastís dels 25 anys. Seguidament, va tenir lloc una sessió de contes per a adults a càrrec de Mònica Torra. Durant tot el mes de gener també s’ha pogut veure l’exposició “Manga Km.0” amb la col laboració

de la Central de Biblioteques de Tarragona. El dissabte 8 de febrer tindrà lloc una xerrada amb Xavier Grasset, “Literatura, periodisme, llibres i humor”. El dimarts 29 d’abril es farà la presentació dels “Contes a Moltes mans” del curs 2023-2024, a càrrec dels alumnes de les escoles Mn. Ramon Bergadà i Centcelles. El divendres 16 de maig es farà una sortida a Barcelona per visitar la Biblioteca Gabriel García Márquez, tot i que el director en funcions de la Biblioteca Municipal, Jaume Gaspar, afirma que la de Constantí “no té res a envejar-li”.

Durant la Festa Major d’Estiu, al mes d’agost, tindrà lloc una vesprada de contes infantils amb Cuentropía. Els actes finalitzaran el dissabte 25 d’octubre amb una xocolatada de cloenda del 25è aniversari, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les biblioteques.

TARRAGONA

TARRAGONA,

LA CIUTAT

AMB PITJOR NIVELL D’ANGLÈS DE TOTA ESPANYA

Catalunya, per contra, es posiciona com la quarta millor comunitat de l’Estat en aquest aspecte

Tarragona es posiciona com a l’última ciutat en nivell d’anglès de tot l’Estat. Així ho revela un estudi realitzat a 2,1 milions de persones no natives d’anglès de 116 països i regions. Dins d’Espanya, Catalunya ha obtingut 546 punts, pujant quatre llocs respecte de l’any passat i posicionant-se com la quarta millor comunitat de l’Estat. Les dades són recollides per l’informe anual de nivell d’anglès en adults per països (EF English Proficiency Index) d’Education First, escola de formació en idiomes.

Si cerquem per ciutats, Barcelona, amb una puntuació de 559, es troba en la cinquena posició del rànquing. Per contra, Tarragona, amb 517 punts, es converteix en la ciutat amb pitjor nivell d’anglès en l’àmbit nacional, seguida de ciutats com Múrcia, Salamanca i Burgos.

En primer i segon lloc del rànquing de comunitats figuren Galícia i Madrid amb 564 i 551 punts, situant-se únicament aquestes dues en la  franja de nivell alt de coneixement. En tercer lloc, figura Astúries, que ha obtingut una puntuació de 548 punts i se situa en la franja de nivell mitjà de coneixement.

TARRAGONA REP LA SUBVENCIÓ DE LES GRADES DEL PALAU D’ESPORTS CATALUNYA EL GENER

La Generalitat ha fet el traspàs de 700.000 euros que permetrà ampliar-ne la capacitat airebé fins a les 5.000 localitats

L’Ajuntament de Tarragona disposa des del 17 de gener de la subvenció de 700.000 euros de la Generalitat de Catalunya per finançar el subministrament i la instal lació de grades telescòpiques al Palau d’Esports. Es tracta d’unes  grades automàtiques i amb rodes i seients plegables  que permetran expandir-se o contraure’s segons sigui necessari que permetran que l’equipament tarragoní pugui arribar fins a gairebé a les 5.000 localitats.

El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar aquest ajut el passat dilluns 23 de desembre. El conseller d’Esports,  Mario Soler, ha volgut destacar “el compromís del govern de la Generalitat per acabar amb el deute històric que tenia amb el Palau d’Esports,

que per fi es completarà”. Actualment, el Palau d’Esports Catalunya disposa de 2.314 cadires fixes i amb les futures grades, l’aforament arribarà gairebé a les 5.000. La instal lació de les grades que s’ubicaran a peu de pista, reduirà molt el nombre de seients que s’han de llogar per competicions de primer nivell.

EL PORT DE TARRAGONA ESTARÀ PRESENT EN 45 FIRES DURANT EL 2025

L’Autoritat Portuària de Tarragona vol estar present a esdeveniments en més de 10 països

project cargo.

El Port de Tarragona reafirma la seva posició estratègica en l’àmbit internacional amb la seva presència confirmada en un total de  45 fires comercials durant l’any 2025. Aquesta intensa agenda reflecteix l’aposta del port per la projecció exterior i la captació de noves oportunitats de negoci en sectors clau com líquids a doll, sòlids a lloure, càrrega general, creuers o

L’equip comercial de l’Autoritat Portuària de Tarragona preveu participar en esdeveniments en més de 10 països, com els  Estats Units (Seatrade Cruise Global),  Alemanya (EPCA), els  Països Baixos (Breakbulk Europe),  Dinamarca (WindEurope), el  Regne Unit (ARGUS) o  França (European Commodities Exchange), entre d’altres. El calendari de fires reflecteix la diversitat de sectors en els quals el port té una presència estratègica. A cada fira, els representants del port aprofiten per realitzar jornades de  networking i reunir-se amb possibles clients, destacant els avantatges de Tarragona com a node logístic i captant nous tràfics.

• Ceràmica

• Sanitaris

• Aixetes

• Cuines

• Mobles de bany

• Parquet

Visita el nostre showroom amb els materials més innovadors i els dissenys més exclusius

C/ Cardenal Vidal i Barraquer, 18, Local 3 - Tarragona 977 42 50 55 | www.invoga.es

Una nova vida per al litoral tarragoní

Aquest 2025 es renaturalitzaran bona part de les platges de la ciutat situades entre el Miracle i la Llarga gràcies als fons Next Generation

Adrià Miró Canturri

El litoral de Tarragona busca ser més resilient. Aquest febrer, l’Ajuntament de Tarragona licitarà tot un seguit d’actuacions que pretenen fer un rentat de cara a les seves platges i blindar-les davant dels impactes del canvi climàtic. La iniciativa se centrarà en la platja del Miracle, la platja dels Cossis, la Cala Capellans, la platja de l’Arrabassada i la platja Llarga. Indrets on es crearan nous espais dunars, es plantaran espècies arbustives i s’eliminaran espècies invasores. En total, afectarà a més de 45 quilòmetres de la costa tarragonina. Les actuacions, que s’emmarquen dins del projecte GreenBelt’26 , haurien d’estar enllestides l’estiu de 2025 gràcies als fons Next Generation. El seu cost està valorat en 404.180 euros.

FI DEL ‘MAMOTRETO’

Una de les accions més esperades és la que es durà a terme a la platja del Miracle. Finalment, la seva plataforma -comunament anomenada ‘mamotreto’- passarà a la història, deixant pas a una platja més natural. La demolició està prevista pel primer trimestre de 2025

Al Miracle s’eliminaran les espècies invasores i, per primer cop, es crearà un espai dunar de 3.800 metres quadrats delimitats amb una tanca de fusta i corda. A més, es plantaran espècies psammòfiles per accelerar una successió vegetal que, de manera natural, incorporarà noves espècies.

La demolició de la plataforma permetrà una millor integració del parc de Mas Rosselló en el sistema costaner i es delimitarà el pas dins del parc amb tanques de fusta.

En aquesta zona, també es crearan nous parterres plantats sobre zones degradades, s’eliminaran plantes exòtiques invasores i es plantaran arbusts propis del clima.

DUNES A L’ARRABASSADA

La platja del Miracle no serà l’única que incorporarà per pri-

mer cop un tancament dunar. L’acció es replicarà a l’Arrabassada amb un espai de 7.200 metres quadrats. D’aquesta manera, se sumaran als que ja existeixen a la platja Llarga des del 2014.

Tot un seguit d’actuacions que pretenen fer un rentat de cara a les seves platges i blindar-les davant dels impactes del canvi climàtic

A banda d’això, entre la platja de l’Arrabassada i la dels Cossis s’eliminaran plantes invasores, col locant-ne de pròpies de la zona. Al passeig marítim de l’Arrabassada es posaran nous parterres plantats sobre els espais degradats i a la zona verda de l’estàtua de Sant Magí es reforçarà la vegetació.

SALVAR LA LLARGA

La platja Llarga és una de les

principals preocupacions del consistori, sobretot després dels temporals que han fet disminuir la seva sorra. “La platja Llarga és la que ha retrocedit més, sobretot a la part més propera a Cala Romana. Necessita aportacions de sorra constantment. Ens diu que ha perdut la seva capacitat de regenerar-se”, explica el conseller de Medi Ambient de l’Ajuntament, Guillermo García.

Per revertir la situació s’aplicaran sis accions. A tot el sistema dunar de la platja Llarga i al propi talús del ferrocarril a la part occidental de la platja, es realitzarà una identificació de les diverses espècies exòtiques invasores. En segon lloc, s’eliminaran estructures obsoletes i elements artificials com ara d’obres, cúmuls de runes i travesses de fusta per aconseguir generar un espai el més naturalitzat possible i on la dinàmica de sorres funcioni en condicions més naturals, a més d’alliberar espai per al desenvolupament de la vegetació dunar.

En tercer lloc, s’ampliaran els perímetres del sistema dunar de la platja Llarga, desplaçant la tanca de fusta i cordó existent al ma-

“La platja Llarga és la que ha retrocedit més, sobretot a la part més propera a Cala Romana. Necessita aportacions de sorra constantment. Ens diu que ha perdut la seva capacitat de regenerar-se”

teix sistema dunar traslladant-lo un mínim de 2 metres cap a mar, guanyant d’aquesta manera espai necessari per al desenvolupament de nova vegetació dunar.

En quart lloc, a aquestes zones de vegetació dunar guanyades pel desplaçament de les tanques de corda i en altres novament delimitades, es realitzarà la plantació amb espècies psammòfiles. En cinquè lloc, a les zones alliberades per la regeneració de la vegetació dunar, s’ubicaran retenidors de sorra fets amb canyís.

En sisè i últim lloc, es col locaran també aquí tres panells interpretatius sobre aspectes diversos de la vegetació dunar: la flora i vegetació, la fauna i la dinàmica de creació i funcionalitat respecte els temporals.

Torredembarra presenta el primer PAM de la seva història amb més de 150 actuacions

L’Ajuntament de Torredembarra ha presentat a l’Espai Cultural Sala del Mar el seu primer Pla d’Actuació Municipal, amb tot l’equip de govern present

Sergio Lahoz Dorante

És el primer cop que els habitants de la Torre han pogut presenciar la presentació d’un full de ruta pel seu municipi. En aquest sentit, l’alcalde ha expressat que “La Torre és un poble que té molt futur, un futur que s’ha de projectar des del present i que també ha de conciliar amb el seu passat. Una Torre que s’ha d’idear i executar associada a conceptes com l’accessibilitat, la inclusió, el pragmatisme i la comoditat per al dia a dia de tots els torrencs i torrenques” En un acte obert a la ciutadania, s’ha explicat a través de quatre eixos quins són els projectes que s’executaran a curt, mitjà i llarg termini. S’ha dividit així i no per re-

gidories perquè l’equip de govern vol demostrar “el treball conjunt” que hi ha al consistori. Aquests eixos comporten 16 línies clau i gairebé 150 actuacions.

En un acte obert a la ciutadania, s’ha explicat a través de quatre eixos quins són els projectes que s’executaran a curt, mitjà i llarg termini

EN QUÈ CONSISTEIX EL PAM 2023-2027?

El primer eix, “per una Torredembarra amb visió de futur, estratègica i bon govern”, presenta 33 actuacions, on el projecte més destacat és la revisió del Pla

d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Fa més de 20 anys que és vigent i ja no és útil per a la Torredembarra de l’actualitat. Altres punts ressenyables són el desenvolupament al complet de Viu la Torre, amb una APP multifuncional; i també l’aparició per primer cop a la història dels pressupostos participatius.

Aquest eix també té la intenció d’acostar l’Ajuntament a la ciutadania, fent-lo més accessible amb creacions com la Finestreta Única Empresarial per donar resposta a les demandes d’empreses i empresaris o la renovació de la pàgina web municipal.

Com a segona branca d’aquest PAM, es vol que la Torre sigui “una ciutat verda, sostenible i en-

dreçada”. Temes com l’estudi de la municipalització del servei de neteja viària, la creació d’un equip d’intervenció ràpida o la millora de la recollida selectiva conformen aquest punt. Amb aquest eix es posa al centre la neteja de la ciutat, la seva sostenibilitat i accessibilitat.

Dins d’aquest bloc també s’engloba el nou Pla de Mobilitat . Un pla que contempla l’ampliació de la xarxa de carril bici des del Pon-

LES ACCIONS DE TURISME SOSTENIBLE

• Posar Torredembarra en el centre de les fires de promoció turística sota la marca “Costa del Baix Gaià”

• Fomentar la col laboració entre sector públic i privat

• Liderar la gestió de les accions contemplades en el conveni de promoció turística entre els municipis del Baix Gaià

• Impulsar noves accions a través del conveni amb l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria del Baix Gaià

• Creació i consolidació d’un festival gastronòmic de Torredembarra

• Promoció de noves rutes per conèixer el patrimoni històric local

• Potenciar la desestacionalització a través d’accions

• Fomentar les accions dirigides a fidelitzar el turisme familiar

tet als accessos al nou CAP, la collocació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, una renovació de parquímetres amb tecnologia d’energia renovable i el replantejament del servei de bus urbà, així com una adequació de la normativa per afavorir la mobilitat sostenible a Torredembarra.

Es pretén, amb la Torredembarra per a les persones, que hi hagi un habitatge assequible per a tothom

El tercer punt “una ciutat per a les persones”, aposta per la creació d’una comissió d’oci nocturn per trobar equilibris entre la ciutadania i l’activitat, per la col laboració en la creació de la Llar Residencial de Fundalis i per la potenciació de la policia de barri i de proximitat. Molt ressenyable també l’augment de l’oferta de places de 0-3 anys a les llars d’infants municipals dins d’aquest tercer eix. Es pretén, amb la Torredembarra per a les persones, que hi hagi un habitatge assequible per a tot-

hom, promoure el civisme per garantir la seguretat i lluitar perquè hi hagi un arrelament dels joves al municipi, així com tractar d’incrementar la qualitat de vida de tots els col lectius.

Per acabar, el quart eix “transformació de ciutat, millora urbana i econòmica”, vetllarà per continuar amb aquesta millora dels carrers i per la potenciació de la promoció econòmica i la innovació del comerç, així com de mantenir i divulgar el patrimoni cultural.

Dins del quart eix es troba el pla d’acció de millora de carrers i vials, on hi ha les obres dels vials dels accessos del nou CAP, la remodelació dels carrers de Lleida i Girona, Francesc Moragas, Sort i Gibert, la renovació del carrer de Filadors o la construcció d’un nou Skatepark, així com l’augment del nombre de pistes de vòlei i tennis platja.

Pel que fa al teixit comercial, s’actualitzarà l’Ordenança de terrasses per adaptar-la a noves necessitats i també s’impulsaran accions amb el Grup d’Acció Local de Pesca Costa Daurada, sense oblidar les inversions previstes al Polígon Industrial Roques Planes.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

Una delegació empresarial del Japó vista Messer Ibérica

Són empreses japoneses establertes a Europa i interessades a invertir a Catalunya, especialment en l’àmbit de l’hidrogen i la descarbonització

Redacció

Divendres, 17 de gener, Messer Ibérica va rebre la visita d’una delegació d’empreses japoneses establertes a Europa i interessades a explorar oportunitats de col laboració i inversió a Catalunya, especialment a l’àmbit de l’hidrogen i la descarbonització. La delegació estava encapçalada per Tomohiro Takashima, Vicepresident Executiu de JETRO i Akiko Shikata, Cònsol General del Japó a Barcelona. Aquesta visita ha estat organitza-

da pel Departament d’Empresa i Treball i ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya i JETRO (agència de promoció del comerç i la inversió del govern del Japó).

Després d’una visita al Port de Tarragona divendres al matí, la delegació va anar a les instal lacions de Messer Ibérica a Vila-seca. Rubén Folgado, director general de Messer, va informar els empresaris japonesos, en nom de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT ), sobre el complex petroquímic de Tarragona, la

capacitat de producció, iniciatives actuals i futurs projectes que les empreses del sector desenvoluparan al territori a l’àrea de descarbonització i economia circular. A més, va presentar Messer, major especialista privat en gasos industrials i medicinals del món, i proveïdor de gas de les empreses químiques i petroquímiques del polígon tarragoní. Va presentar la unitat ZeCarb de Messer que ofereix a empreses de diferents sectors el servei de captura de CO 2. La aliança d’empreses SympH2ony, formada per Messer i Toyota Tsusho, va ser presentada per Kenji Yamanaka, director de Next Mobility de Toyota Tsusho Europa. SympH2ony ofereix solucions per a una mobilitat sostenible acompanyant els operadors de flotes a la transició dels seus vehicles a zero emissions mitjançant l’ús d’hidrogen renovable. Tot seguit, els assistents van poder conèixer les instal lacions de producció de gasos destil lats de l’aire de Messer. Aquests productes, que la companyia ofereix sota la marca “Messer – Gases for Life”, s’utilitzen a la majoria dels sectors industrials, el sector sanitari, així com la ciència i investigació. El seu procés de fabricació és sostenible usant l’aire que respirem com a primera matèria i que compta amb zero emissions contaminants.

La Costa Daurada es mostra al món a FITUR

El Patronat de Turisme de la Diputació va presentar un projecte ornitològic conjunt entre Lleida i Terres de l’Ebre

Adrià Miró Canturri

La Diputació de Tarragona va aterrar a FITUR per promocionar les seves dues marques turístiques: Costa Daurada i Terres de l’Ebre. La província arribava a la fira després d’un 2024 en què les xifres han tornat als anys prepandèmics, amb un augment del 5% de les pernoctacions a la Costa Daurada i un 3,8% a les Terres de l’Ebre. En concret, de 5,8 milions de turistes i 21,4 milions de pernoctacions, amb un notable creixement del turisme internacional que ha representat el 50,3% del total de l’ocupació a la Costa Daurada i el 27,9% a les Terres

de l’Ebre.

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació, afirma que han comptat amb una agenda farcida de reunions amb operadors turístics, agències de viatges, mitjans especialitzats i companyies àries. En declaracions als mitjans, va afirmar que l’objectiu és “desestacionalitzar el turisme”, “potenciar les sinergies de la costa amb l’interior” i presentar projectes com el projecte ‘Birding Ebre Pirineus’, una web sobre les espècies d’aus en aquests territoris.

De la seva part, el president del Patronat de Turisme de la Diputació, Carlos Brull, assegura que

la promoció conjunta ens fa més forts i més visibles alhora que ens permet també mostrar els actius i productes turístics d’arreu de la demarcació de manera singular. De fet, enguany el Patronat de Turisme començarà a desenvolupar les actuacions del Pla Conjunt de Promoció Turística de l’interior de la Costa Daurada al servei d’aquest segment de l’oferta turística.

POTENCIAR VOLS A ALEMANYA, FRANÇA I REGNE UNIT

El bon moment del turisme a la demarcació ha vingut acompanyat del creixement de l’Aeroport de Reus. Les seves xifres han millorat per sobre de la mitjana dels aeroports gestionats per AENA. Concretament, una pujada del 13% arribant als 1,3 milions de passatgers. Amb 44 connexions confirmades per 2025, Llauradó afirma que volen potenciar les rutes amb França, origen de la majoria de turistes. A més, el gran nombre de britànics que arriben a la Costa Daurada i d’alemanys que s’interessen per les Terres de l’Ebre fa d’aquestes dues nacionalitats un interès per la infraestructura aèria.

APOSTA PEL TURISME ORNITOLÒGIC

La principal novetat que portava el Patronat de Turisme de la Dipu-

tació de Tarragona a FITUR era el ‘Birding Ebre Pirineus’, un projecte per posicionar les Terres de l’Ebre com una destinació europea privilegiada per al turisme ornitològic. Es tracta d’una acció conjunta amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida per promocionar el Pirineu, els secans de les Terres de Lleida i el Delta de l’Ebre com un territori on trobar gran diversitat d’ocells amb menys distància. En concret, en un mateix viatge s’hi podran observar fins a 250 espècies i en tot l’any la xifra arriba a les 350 incloent-hi aus estepàries, d’alta muntanya, aquàtiques i mediterrànies.

“El turisme ornitològic té un alt valor per a l’oferta de la marca turística Terres de l’Ebre, perquè promou el turisme sostenible i facilita la desestacionalització i l’arribada de visitants al llarg de l’any”

El president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Carlos Brull, assegura que el turisme ornitològic té un “alt valor per a l’oferta de la marca turística Terres de l’Ebre, perquè promou el turisme sostenible i facilita la desestacionalització i l’arribada de visitants al llarg de l’any”

Per la seva part, el vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano, va explicar durant la presentació que aquest projecte conjunt neix “després de la celebració l’any 2023 del Birding Fòrum Pirineu i Terres de Lleida” i va destacar que “la iniciativa ens permet reforçar l’orgull pel nostre patrimoni natural i cultural, perquè tenim un territori privilegiat per l’observació d’aus”. A més, en declaracions posteriors a LA CIUTAT Serrano va assegurar que aquestes sinergies amb Terres de l’Ebre són claus per un turisme tan “especialitzat i poc massificat”

Salou es presenta com a Capital de la Cultura Catalana 2025 a FITUR

FITUR 2025 ha estat l’escenari escollit per Salou per presentar-se com a Capital de la Cultura Catalana d’enguany.

Sergio Lahoz / Adrià miró

El municipi de la Costa Daurada vol reivindicar la seva idiosincràsia, obrint-se a Espanya i al món i el reconeixement, segons indicava el consistori, ha de marcar un nou futur, així com enlairar la història que té.

L’alcalde, Pere Granados, expressava durant una intervenció a l’estand principal de Catalunya que ha de servir de far per mostrar a tothom el patrimoni cultural i històric. “Salou és un poble, un gran poble, que viu les seves tradicions de forma increïble”. Per la seva banda, la regidora Julia Gómez, explicava que Salou sempre ha apostat per cultura de primer nivell, tant la pròpia com la que

porten. Pel consistori, la capitalitat serà una festa de creativitat i diversitat que volen compartir amb tota la ciutadania.

D’altra banda, la Fundació Rovira i Virgili s’encarregarà de recuperar el patrimoni històric. “Des de l’Ajuntament de Salou vam encarregar fer un projecte per la recuperació (del patrimoni històric) i tenim la sort de fer-ho amb persones del territori, i això ens dona rigor”

Aquest 2025, el municipi brindava el seu nou programa “Salou, essència de la felicitat”. Una aposta pel turisme del benestar, de qualitat i diversitat

MISS RNB ESPANYA

Hi haurà una segona edició del certamen de Miss RNB Espanya. L’alcalde, Pere Granados, confirmava al costat de l’estand propi del municipi, que serà a l’abril quan Salou aculli de nou l’esdeveniment de bellesa, on tot el món tindrà els ulls sobre el municipi i l’acte.

Aquest és un concurs anual i, sobretot, “és el certamen de bellesa més important de l’estat”. L’any 2024, el mateix esdeveniment va comptar amb l’assistència de més de 500 persones i va servir com a plataforma perquè les joves demostrin les seves habilitats, compromisos socials i passions, promovent la diversitat i la cultura en un escenari internacional.

DONDE LA AVENTURA ES UN CAMINO

T’ajudem a cosntruir una vida de records. Consulta les nostres ofertes per Sant Valentí.

REFERENT DEL TURISME DEL BENESTAR

Salou ha convertit en tradició presentar-se al món una nit abans de la inauguració de FITUR. Aquest 2025, el municipi brindava el seu nou programa “Salou, essència de la felicitat”. Una aposta pel turisme del benestar, de qualitat i diversitat . L’acte va comptar amb la presència del ministre de Turisme, Jordi Hereu, el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez , i la directora general de Turisme de Catalunya, Cristina Lagé, així com més de 300 assistents entre autoritats polítiques, representants del sector turístic, empresaris, acadèmics i periodistes

En el seu discurs, l’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, subratllava el lideratge turístic de Salou a Catalunya i Espanya, destacant-ne la gran diversitat de la seva oferta turística, des de la cultura fins a l’esport. Remarcava el turisme esportiu, amb certificacions en modalitats com el futbol, la vela, el triatló, el cicloturisme i el golf, i ha anunciat que el municipi treballa per obtenir noves certificacions en tenis i pàdel.

A més, Pere Granados destacava

“Viatjar ens omple de noves experiències i ens fa més humans. Salou és un lloc per visitar, per viure i, sobretot, per ser feliç”

la importància del turisme en la felicitat de les persones. “Viatjar ens omple de noves experiències i ens fa més humans. Salou és un lloc per visitar, per viure i, sobretot, per ser feliç”, ha recalcat.

LA GENERALITAT ENTREGA A SALOU LA DISTINCIÓ “HOLA FAMÍLIA!”

Durant l’estada a Madrid i en el marc de la celebració de Fitur, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, lliurava a l’alcalde de Salou, Pere Granados, el diploma oficial que atorga al municipi la distinció Catalunya, HOLA família!. El conseller afirmava que “aquest distintiu posa en valor la tasca feta per Salou per adaptar els seus serveis turístics a les necessitats de les diferents tipologies de família, especialment les dels infants i adolescents, així com aspectes de sostenibilitat, incorporació del resident en l’estratègia turística o la col· laboració publicoprivada”

L’obtenció d’aquest reconeixement comporta beneficis per al municipi en l’àmbit turístic com la participació especial en projectes innovadors; més visibilitat en les campanyes de promoció de l’ACT; accés preferent a les accions de turisme familiar en mercats internacionals; desenvolupament conjunt de campanyes de comàrqueting amb l’ACT; i suport a les persones coordinadores de les destinacions en l’àmbit del turisme familiar.

TARRAGONA: 25 anys com a ciutat patrimoni de la humanitat

La delegació tarragonina a FITUR ha promocionat els actes del 25è aniversari de la declaració com a patrimoni de la humanitat i també ha demanat un Parador Nacional al ministre

Adrià miró Canturri

Tarragona ha sigut una de les destinacions de la Costa Daurada que més s’ha fet notar en el FITUR. La capital de la demarcació encarava la fira amb dos grans fites marcades. Per un costat, mostrar les claus de la celebració dels 25 anys com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat. Un itinerari que va començar a finals de novembre i que s’estén durant tot aquest 2025. I, en segon lloc, FITUR també era l’escenari perfecte per fer un nou pas cap a l’anhelat Parador Nacional.

TARRACO25

Donar-li vida de nou al patrimoni de Tàrraco. Aquesta és la premissa

que es marca la ciutat de cara a la celebració de TARRACO25. En una entrevista al nostre digital, la consellera de Turisme, Montse Adan, avança que tenen preparada una “gran aposta d’il luminació i espectacle als nostres monuments”, que permetrà mostrar “la llum eterna que té Tarragona” i fer que el patrimoni de la ciutat “recobri vida”. A més, apunta que les activitats que es fan habitualment a Tarragona “respiraran també patrimoni i tindran un escenari diferent”

“Tenim preparada una gran aposta d’il· luminació i espectacle als nostres monuments”

Per la seva banda, durant la presentació de TARRACO25 a FITUR l’alcalde Viñuales va parlar de “l’essència de Tarragona, una ciutat que ha sabut mantenir viva la seva història mentre avança cap al futur” i va assenyalar que “aquest aniversari no només celebra la nostra història, sinó que també és una crida a l’acció. Un recordatori de la importància de preservar el

POR SÓLO

MENÚ CALÇOTADA

VERMUT -Patatas -Aceitunas -Vermut

CALÇOTS CON ROMESCO PARRILLA DE CARNES -Morcilla -Butifarra -Chorizo -Secreto ibérico -Cordero

GUARNICIÓN -Alcachofas -Patatas al Horno -Tomate al horno

POSTRES

-Tarta al whiskey -Coulant de chocolate

BEBIDAS

-Vino y gaseosa

Reservas al Tel.

627.539.492

687.469.909

Menú infantil 15€, con paseo en pony acompañados por su padre/madre

RUTAS

A

CABALLO

Si quieres disfrutar de los caballos y de la naturaleza ven a nuestro centro hípico ofrecemos paseos/rutas por los bosques del Catllar para niños y adultos.

nostre patrimoni per a les generacions futures”

La presentació es va fer a l’estand de Catalunya amb la col laboració de Tarraco Taula i va comptar, entre d’altres curiositats, amb un grup de gladiadors que van escenificar una lluita.

TRES OPCIONS PEL PARADOR

Traslladant-nos a la primera jornada de FITUR, l’alcalde va entrar en escena per reclamar un Parador Nacional a la ciutat. Viñuales va entregar al ministre de Turisme, Jordi Hereu, una carta amb aquesta petició, acompanyat de la resta d’alcaldes de les Ciutats Patrimoni i de la mateixa presidenta de Paradores Nacionales. De fet, únicament tres de les quinze ciutats Patrimoni de la Humanitat no compten amb un parador i amb aquesta iniciativa pretén acabar amb un dèficit històric. “Estem treballant per donar opcions, seria un parador d’èxit. És un salt qualitatiu i un tema de justícia”, assegurava Viñuales.

Únicament tres de les quinze ciutats Patrimoni de la Humanitat no compten amb un parador i amb aquesta iniciativa pretén acabar amb un dèficit històric

Sobre la taula, hi ha tres equipaments que podrien allotjar aquest reclamat parador. “Li has de donar diverses opcions realistes, la qual cosa estem fent ara. Estem intentant pensar que sigui atractiu, un edifici històric i dins del nucli patrimonial”, puntualitza. Una de les opcions és Ca l’Ardiaca, un edifici de propietat privada que està en desús i on l’Ajuntament ja hi ha abocat 600 mil euros perquè “no caigui”. La segona seria l’edifici del carrer Cavallers, on se situa l’actual conservatori. Servei que podria anar en un futur pròxim a la Tabacalera, ja que s’està estudiant el seu trasllat. Finalment, avança que hi ha una tercera opció que de moment no desvetllaran.

L’any passat es va fer la petició

EL TOUR A TARRAGONA?

A banda d’activitats com el Campionat d’Espanya d’Atletisme, Tarragona es prepara per rebre grans esdeveniments esportius. El Diari de Tarragona va avançar l’opció que la ciutat acollís el Tour de França i el mateix alcalde va confirmar la informació durant FITUR. “És una possibilitat plausible. Encara no podem confirmar-ho, però és innegable que hi ha hagut contactes”, anunciava Viñuales. A més, el Dakar és un altre esdeveniment sobre la taula.

Montse Adan també defensa l’opció del Tour i reconeix que la inversió estaria més que justificada. “ És una gran oportunitat per posicionar el nom de Tarragona al món. No cal que expliquem res, la imatge per si sola vendrà el que és la nostra ciutat”, afirma.

també a FITUR, mentre que aquest any s’han avançat les converses amb Paradores Nacionales. “Sent optimistes, la convicció que Tarragona ho té tot per tenir un parador ja existeix. Ara estem anant al detall. Quina ubicació, quantes habitacions surten, la titularitat de l’edifici…”, afirma Viñuales. La carta entregada el 22 de gener reclama un parador a les 15 Ciutats Patrimoni, inclosa Tarragona.

Reus es posa el repte d’ampliar la seva imatge de “ciutat del comerç” més enllà de Catalunya

L’alcaldessa, Sandra Guaita, aposta per la digitalització i la innovació del turisme

Sergio

Lahoz Dorante

Les sinergies amb el territori, el públic espanyol i la promoció de Reus són els temes cabdals que tracten els representants de la ciutat durant la fira de turisme més important d’Europa.

En una conversa amb l’alcaldessa, ens explica que Reus té tres peces clau que la diferencien de la resta i són la part patrimonial, la part cultural i la part gastronòmica, i amb aquest discurs es presenten al món. Amb l’agenda carregada, el consistori aprofita la fira per teixir sinergies amb diferents teixits empresarials i operadors, per potenciar el turisme nacional i internacional. Arribar amb bones sensacions a un esdeveniment d’aquestes magnituds és primordial i la Campanya de Nadal d’enguany ho ha provocat.

El creixement exponencial que s’ha vist després de fer la valoració de la Campanya és un indicador clau i les xifres indiquen que s’està convertint en un «must see» de Catalunya al llarg de tot l’any.

EL COMERÇ, CLAU PER LA CIUTAT

“Estem treballant perquè tothom conegui l’oferta de teixit comercial que tenim. Crec que comerç i Reus van en conjunt, a Catalunya sí que ho coneixen, però hem d’anar més enllà”. Des de FITUR, l’alcaldessa explica que es reforcen els discursos emprats per la promoció turística davant d’uns públics diferents dels habituals: “Reus és una ciutat ideal per gaudir d’una escapada genial, amb una important oferta cultural, activitats per a totes les edats, visites al patrimoni, comerç i gastronomia variada” i aquests públics

agraeixen tenir això.

Reus té tres peces clau que la diferencien de la resta i són la part patrimonial, la part cultural i la part gastronòmica

També es mostra l’àmplia oferta cultural desestacionalitzada i diversificada, seguint el discurs de les tres peces clau. Esdeveniments com Reus 1900. Festa Modernista o el Festival de les Roses de Reus són exemples d’aquesta oferta que fa especial la ciutat.

Tot això sense oblidar el Vermut de Reus, l’Avellana o l’oli DOP Siurana, que com bé diu l’alcaldessa “són productes que ens defineixen i ens caracteritzen”.

LA DIGITALITZACIÓ DEL TURISME I AVANÇAR CAP A UN FUTUR SOSTENIBLE I DIGITAL

“Tot avança i el turisme ha de ferho també. Ens hem de digitalitzar a tot arreu i, per tant, el turisme no s’ha d’excloure”. Fitur continua avançant cap a l’especialització i contribueix a impulsar els diferents sectors que fan el panorama turístic més divers i sostenible, aquesta especialització es nodreix de jornades, taules rodones i estands especialitzats en innovació i impuls tecnològic.

Amb aquests punts clau i en consonància amb el que vol trobar Reus Promoció, els representants de la ciutat a aquestes jornades per trobar noves solucions digitals per al funcionament de les visites i de l’oficina de turisme.

Cambrils es reivindica com la “ reina” de la gastronomia i mostra les seves novetats a FITUR

La vila marinera va rebre el segell de ‘Red de Pueblos Comprometidos con la Sostenibilidad’

Adrià Miró Canturri

Cambrils s’ha promocionat aquests dies a FITUR de la mà de la marca Costa Daurada. Durant les jornades de la fira el Patronat de Turisme s’ha reunit amb teleoperadors, amb empreses digitals i altres actors per mostrar els punts forts de la vila marinera. Després d’un 2024 en què han registrat una bona temporada, Cambrils arriba a FITUR amb la intenció de consolidar aquests números el 2025 o inclús millorar-los.

Camí Mendoza, regidora de Turisme, posa el focus en un dels seus principals actius: la gastronomia. “Som la reina del territori pel que fa a la gastronomia. Sempre diem que som la capital de la Costa Daurada“, afirma. Mendoza assegura que Cambrils té totes les peces fo-

namentals per fer aquesta afirmació. A banda dels mateixos restauradors, la regidora reivindica que Cambrils té els pagesos, els pescadors i l’escola d’hostaleria.

De cara al 2025, la localitat del Baix Camp incorpora dues noves cites gastronòmiques. Per un costat, la Festa Marinera a l’abril, que vol reivindicar les tradicions marineres amb un cap de setmana farcit d’actes a la Confraria de Pescadors. En segon lloc estrenaran el Mercat Gastronòmic Nadalenc, que se celebrarà el desembre a la Rambla Jaume I.

A banda dels mateixos restauradors, la regidora reivindica que Cambrils té els pagesos, els pescadors i l’escola d’hostaleria

DONAR VEU ALS PESCADORS

En l’estratègia turística de Cambrils és indispensable el producte de quilòmetre zero. Per aquest motiu, l’actual perill que corre la pesca per les vedes imposades des de la Unió Europea afecta de ple la vila marinera. “Ens preocupa seriosament. Volem donar suport a la Confraria en tot el que puguem”, apunta Mendoza. En aquesta línia, anuncia que al congrés gastronòmic Madrid Fusión de la setmana que ve preparen una taula rodona amb la seva presència. “Es podrà donar altaveu a la problemàtica de la pesca”, remarca.

Més enllà de les novetats, Cambrils va rebre el primer dia el segell de ‘Red de Pueblos Comprometidos con la Sostenibilidad’, que entrega la revista AireLibre.

Via de l’Imperi Romà, 11 - Tarragona 636 526 591 |info@d4ki.com www.d4ki.com

Estàs cansat que la teva empresa estigui estancada?

A D4Ki, entenem que el teu èxit és la nostra prioritat número u. Per això, hem creat una experiència de consultoria que col·loca les teves necessitats i metes en el centre de tot el que fem. Com?

• Aprofundim en la teva empresa, els teus objectius i les teves necessitats per a crear un pla d’acció únic.

• Desenvolupem solucions innovadores que s’ajusten a la teva realitat i t’ajudem a aconseguir les teves metes.

• Et guiem en cada pas del camí, brindant-te el suport i l’experiència que necessites per a tenir èxit.

• Et facilitem les eines per a destacar en el teu mercat i superar als teus competidors.

• T’acompanyem en la presa de decisions estratègiques, oferint la seguretat que estàs en el camí correcte.

• Ens dediquem a construir una relació duradora amb tu. Som el teu soci estratègic al llarg del teu

viatge empresarial. Som aquí per a donar-te suport en cada pas del camí.

• No ens aturem una vegada que s’implementen les solucions. Estem disponibles per a donar-te suport continu i assessorament expert en totes les etapes del teu viatge empresarial.

Telefona al 636-526-591, envia’ns un correu a info@d4ki.com o visita el nostre lloc web www.d4ki.com.

Vila-seca rep a FITUR el distintiu de Destí Turístic Intel·ligent

La regidora de Turisme de Vila-seca afirma que compten amb una oferta turística “transversal”, amb oci, esport, gastronomia i cultura

Adrià Miró Canturri

Vila-seca va aterrar a FITUR amb l’objectiu de promocionar els potencials de la seva marca i posicionar-se com a destinació de qualitat i innovadora. Després d’un primer dia marcat per les reunions amb diversos actors del sector, la localitat de la Costa Daurada va rebre el distintiu de Destinació de Turisme Intel ligent en la segona jornada de la fira.

El programa Destinació Turística intel ligent és un projecte promogut per la Secretaria d’Estat de Turisme, que persegueix contribuir a millorar la competitivitat de les des- tinacions turístiques i la qualitat de vida dels seus residents incidint en cinc àmbits d’actuació: governabilitat, innovació, tecnologia, sostenibilitat i accessibilitat.

del DTI “pretén ser un instrument integrador” i que sobretot facilitarà al municipi aplicar “estratègies de futur tenint en compte la sostenibilitat, accessibilitat i innovació”

CULTURA, ESPORT I OCI

“El model DTI pretén ser un instrument integrador i sobretot facilitarà al municipi aplicar estratègies de futur tenint en compte la sostenibilitat, accessibilitat i innovació”

El programa Destinació Turística Intel ligent compta amb un instrument per a fer costat a tots aquells destins que s’han compromès a implementar el diagnòstic i pla d’acció DTI, la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel ligents que possibilita les sinergies i la transferència de coneixement, maximitzant els beneficis del model DTI.

En declaracions a LA CIUTAT, la regidora de Turisme de Vila-seca, Lluïsa Clavé, assegura que el mo-

A banda de la distinció, aquests dies la marca Vila-seca – La Pineda Platja va estar mostrant els seus principals atractius a FITUR. En aquest sentit, Clavé destaca la “transversalitat” de la seva oferta turística, on la proposta potent a nivell cultural i la projecció innovadora pel que fa a l’esport són els seus nous puntals. A més, la gastronomia és un altre dels àmbits en què Vila-seca es vol fer un lloc.

La promoció la va fer des de l’estand de la Costa Daurada, una de les principals marques de Catalunya al FITUR. “La Costa Daurada és una marca integradora i cadascú ha de potenciar els seus atractius. Tenim una zona molt rica i el nostre objectiu és treballar conjuntament per sumar sinergies”, recalca.

DANIEL RUBIO, Regidor de l’Àrea de Medi

Ambient, Sostenibilitat

i Via Pública

“Les

accions que fem des del Govern van encaminades a

arribar

als objectius de l’Agenda 2030”

Sergio Lahoz Dorante

Entrevistem a Daniel Rubio, regidor de l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública. Les ciutats avancen a un ritme frenètic i, des de fa uns anys, totes les accions es valoren també des de la sostenibilitat. Preguntem al regidor per com avança una ciutat cap al 2030 amb els reptes que suposa això i també per dos dels eixos més importants del municipi: Aigües de Reus i Reus Energia.

Aigües de Reus. Després de la sequera que es va patir, ha canviat el full de ruta? La sequera no ha marxat. Sempre explico que Reus és una ciutat que ha crescut patint set. Fins no fa gaire, l’any 8182, les últimes grans restriccions a la ciutat, l’aigua arribava en tren i això és una cosa que és molt present a la ciutadania. Com a empresa sabem que al nostre territori no hi ha aigua i que l’aigua és un bé que és imprescindible pel desenvolupament i, tot i això, Reus s’ha fet gran així. No hem hagut de canviar el nostre full de ruta perquè des de l’any 1937, Aigües de Reus ja feia reaprofitament de l’aigua. Tenim una depuradora que va ser de les primeres de l’estat; fa gairebé 100 anys que hi ha ecogeneració. Nosaltres no hem hagut de modificar res perquè en el nostre ADN ja hi és el “buscar-nos la vida” i fer inversions per poder tenir aquesta aigua. Insisteixo, la sequera no s’ha acabat. Ha plogut a molts llocs de Catalunya, però l’Embassament de Riudecanyes el tenim per sota del 24%, que és poquíssim. Si algú en els últims mesos que ha vist que ha plogut i que s’han omplert alguns embassaments i es pensa

“La

sequera no ha marxat. Sempre explico que Reus és una ciutat que ha crescut patint set”

que la sequera a Catalunya s’ha acabat, no és cert.

I que necessita Aigües de Reus per revertir situacions així? El nostre funcionament d’un any normal és que un 10-12% de l’aigua ve de pous i minats, un 20% ve del sistema nacional de Riudecanyes i la resta, de l’Ebre. Ja fa dos anys que aquesta normalitat s’ha perdut i el 100% de l’aigua que estem consumint és de l’Ebre, perquè els aqüífers estaven secs. És cert que ara estem recuperant una mica aquests, però són percentatges molt mínims. Això ha

tingut repercussió en els exercicis comptables d’Aigües de Reus. L’exercici anterior va ser el primer any de la història de l’empresa que va tancar en negatiu, en gairebé un milió d’euros. Aquest és el sobrecost que ha hagut de fer front l’empresa perquè l’aigua de l’Ebre és més cara.

I com es trobarà un altre cop un equilibri que no provoqui pèrdues? Si parlem de la diversitat de l’abastament, he de defensar que Reus tingui un sistema plural d’abastament. En aquest sentit, Aigües de Reus té un pla 23-25 on es destinaran més de 2 milions d’euros per recuperar pous i minats i per a què aigües que avui no les estem destinant com a aigua de boca, tinguin el tractament per poder-ho fer. La segona línia ha de ser Siurana-Riudecanyes i la tercera l’Ebre. Per què parlo d’un sistema diversificat? Perquè ningú és capaç de predir el que succeirà amb l’Ebre, però no perquè tingui o no tingui aigua, sinó perquè pugui tenir un episodi de contaminació, per exemple. Hem de deixar una ciutat de més de 100.000 habitants sense aigua perquè “bé, com ja estan endollats a l’Ebre, no cal fer inversions a la resta de coses?”. No. Nosaltres defensem aquest sistema diversificat i des de fa molts anys fem els deures per aprofitar fins a l’última gota d’aigua que passa pel nostre municipi. Demanem també interconnexió de xarxa. Avui l’embas-

sament dels Guiamets està ple a vessar i Siurana està sec i d’aquí a un temps potser és a la inversa (és un exemple). Per últim, la inversió en tecnologia. La tecnologia és la que fa que hi hagi una garantia en l’abastament d’aigua.

“Demanem també interconnexió de xarxa, avui l’embassament dels Guiamets està ple a vessar i Siurana està sec i d’aquí a un temps potser és a la inversa”

L’estació regeneradora d’aigua de la depuradora de Reus s’espera pel 2027, tot i que el sector comenta que pot haver-hi “una mort” si no plou i no es pot regar aquest any. Què pot fer el consistori per pal· liar aquesta situació? El primer avantprojecte es va finançar des d’Aigües de Reus. Recordo portar el projecte a l’Agència Catalana de l’Aigua i l’any 2017 es va recepcionar, però fins al 2023 no es va fer la publicació de la licitació. El que ha succeït del 2017 al 2023, ja no és competència meva. Malauradament anem tard. Com a administració local hem dit que la licitació i execució del projecte s’hauria d’haver decretat per la via d’emergència. Bé, és respectable que des del punt de vista jurídic no es pugui acollir a un decret d’emergència; nosaltres creiem que sí, però en tot cas és respectable. La publicació es va fer a finals de 2023, estem pendents de rebre el projecte executiu i passar a una fase de licitació i execució de les obres, esperant que l’any 2027 això sigui una realitat.

Remodelació de l’Espai Aigua: Quina experiència oferirà? Què es pot esperar de noves tecnologies aplicades a l’Espai? L’Espai Aigua és un projecte que es va dissenyar fa 20-25 anys i, per tant,

des del punt de vista tecnològic estava molt obsolet. La història de Reus segueix sent la mateixa, però ara s’explicarà d’una manera molt més avançada. El que busquem és que sigui un espai on les noves tecnologies faran de l’Espai Aigua un lloc del s. XXI. Explicarem la història de Reus a través de l’aigua, d’una manera més moderna. Fa 20 anys era molt atractiu pels joves veure un projector, avui dia és tot el contrari i clar, hem d’adaptar-ho a noves corrents tecnològiques.

Què implica als ciutadans que Reus Energia funcioni? Reus Energia és un projecte que comença a caminar l’any 2020 i que el novembre del 2023 comença a emetre les primeres factures entre les empreses públiques. Totes les pòlisses dels organismes públics han anat passant-se cap a Reus Energia i el que hem començat a veure és que Reus Energia, a través de la capacitat que l’ha dotat l’Ajuntament, ha pogut dotar espais amb plaques solars i ha suposat una reducció en la tarifa energètica de

“Reus Energia treballa per poder emmagatzemar l’energia quan no hi ha hores de sol”

300.000 € en els pressupostos de 2025. Reus Energia està treballant en la transició energètica i ecològica del municipi, creant energia de km 0 i generant un impacte positiu en el medi ambient. L’empresa també participa en projectes innovadors com són els autoconsums compartits com els que veurem a Mas Carandell o amb la comunitat energètica a l’AgroReus.

Les dependències municipals ja s’han adherit a Reus Energia. Ara, s’espera que es faci una segona fase on s’aconseguirà emmagatzemar l’energia. Com serà? L’empresa ara treballa per poder emmagatzemar l’energia quan no hi ha hores de sol. La primera experiència gran es farà al Pavelló Olímpic.

Quin és l’objectiu final de Reus Energia? Volem que Reus, entre els anys 2027-2030, pugui proveir-se en horari diürn, d’energia produïda pels seus propis mitjans. Produir energia perquè sigui emmagatzemada perquè també l’enllumenat dels carrers sigui subministrat per l’empresa és un dels

objectius. La ciutadania ha de veure que és un projecte que empodera la ciutat i que ens dona autosuficiència energètica. A més a més, el futur, en una fase 3, ha de contemplar que els ciutadans puguin disposar de plaques solars que ha col locat l’Ajuntament de Reus i que ells puguin aprofitar-se amb la seva comercialitzadora local.

On ha quedat la creació de l’oficina de benestar animal? Es va convocar a finals d’any la plaça de veterinari/ària i es van presentar sis professionals. Entenem que en aquest primer trimestre l’Ajuntament de Reus tindrà aquesta plaça coberta. Com a oficina de benestar ja treballem, a través de campanyes pedagògiques perquè la gent adopti o el portal de benestar animal, per exemple. És una línia de treball on hem posat molta energia. Amb la convocatòria d’aquesta plaça consolidarem aquest projecte.

Contenidors intel· ligents, nous contenidors d’orgànica…

S’arriba als objectius de reciclatge que marca la Unió Europea? No. Malauradament no. Fa dècades que sentim parlar del reciclatge. Reciclar és una obligació que coneixem des de fa anys. Per fer-ho ha d’haver-hi un principi de voluntat, que vull posar en elogi, perquè a la ciutat de Reus quan s’han col locat illes completes dels cinc contenidors per fraccionar-ho tot, la ciutadania ha contestat de forma positiva. Nosaltres hem començat a veure canvis més notoris en el moment que hem començat a posar aquestes facilitats; hem vist un repunt, però no tothom recicla. On si tenim una assignatura pendent és amb l’orgànica i farem, com a administració local, unes campanyes de conscienciació. Som conscients que és la part que més costa i farem repartiment de contenidors reixats pels habitatges, entre altres accions. Treba-

llem al costat de la restauració i del comerç perquè són qui realment generen brossa i són els que “fan ballar” els índexs, però paral lelament treballem amb la domiciliària perquè sabem que és la suma de petits esforços i creiem que també podem sumar-hi des del consistori.

Com serà la recollida en un futur? En el pròxim contracte veurem realment quins són realment els millors sistemes de recollida i com sumar les diferents modalitats de recollida de brossa perquè sigui l’òptim possible. Es poden tenir uns contenidors tancats i una recollida porta a porta alhora, per exemple, però s’ha d’analitzar tot.

“On si tenim una assignatura pendent és amb el reciclatge de l’orgànica”

La Diada pel Clima, amb 600 nens, va ser tot un èxit. Això deu ser fruit del programa d’educació ambiental. Aquest curs continua endavant? El projecte d’educació ambiental, des del

principi, té la intenció de ser ampli i enriquidor perquè cada centre educatiu pogués escollir allò que millor convé, dins del seu programa pedagògic.

Hi ha centres educatius que els interessa parlar de reciclatge i n’hi ha uns altres que volen parlar de l’estalvi de l’aigua. Vam tenir molt clar des del principi que des de l’Ajuntament havíem de posar a l’abast als centres educatius un programa enriquidor, que parlés del medi ambient i amb moltes temàtiques. Cada centre educatiu decideix del que volen parlar. Les dades són molt positives: 25 centres educatius de tota la ciutat i 5588 alumnes han participat en aquest projecte educatiu.

I amb tot això, els objectius de l’Agenda 2030, van assolint-se? Només queda un mandat, a banda d’aquest, per aconseguir-ho. Sí. Nosaltres caminem cap als objectius. El nostre Pla d’Acció Municipal, acompanyat del nostre pressupost, sempre va acompanyat d’un ODS. Per tant, totes les accions que es fan des d’aquest govern, busquen anar cap als ODS i ens sentim còmodes amb això.

S’enceta la Zona de Baixes Emissions de Reus

Aquest 2025 comença

la

primera fase i ja es pot observar la senyalització als carrers implicats

Sergio Lahoz Dorante

La ZBE és una realitat, però no implica que des d’aquest 2025 no circuli cap cotxe pel centre de la ciutat ni sancions per circular per un carrer de dins de la zona. Hi ha una implementació progressiva i tota la ciutadania i tots els visitants podran adaptar-se a aquest nou paradigma que enfronten les ciutats de més de 50.000 habitants.

A Reus, la ZBE la conformen 2,68 quilòmetres quadrats de zona urbana i afecta el 66% de la població, 70.735 habitants.

Per millorar l’adaptació dels visitants i habitants de la ciutat, s’han generat actuacions per activar els desplaçaments a peu, com són el pont del barri Gaudí o la transformació del raval de Santa Anna. El mateix s’ha fet a través de la bici i el transport públic, posant en marxa serveis com La Ganxeta i el Bus x Tu.

HORARIS DE LA ZONA DE BAIXES EMISSIONS

Pel que fa als horaris, s’ha treballat conjuntament amb l’Ajuntament de Tarragona per establir un criteri únic. Les restriccions d’accés, circulació i estacionament de vehicles tindran lloc tots els dies laborables, de dilluns a divendres, de 7:00 a 19:00 h.

La distribució urbana de mercaderies tindrà un horari destinat a la càrrega i descàrrega de dilluns a dissabte entre les 8:00 i les 20:00 h.

La ZBE estarà vigent de dilluns a divendres, de 7:00 a 19:00 h

QUAN S’IMPLEMENTARÀ I COM?

L’ordenança de la Zona de Baixes Emissions de Reus té un calendari d’implementació progressiu i per fases.

La primera fase és de l’1 de gener al 31 de desembre del 2025. És el període de proves, on hi ha la posada en marxa del sistema tecnològic així com l’anàlisi de les dades facilitades pel sistema i l’inici de la campanya informativa.

La segona fase serà el primer semestre del 2026 (gener a juny) i s’iniciaran les restriccions d’accés i notificacions, sense sancions, en cas d’infracció als vehicles més contaminants. No els afectarà aquesta fase a vehicles d’etiquetes O, ECO, C i B. Hi haurà una excepció per vehicles sense etiqueta i vehicles dièsel amb etiqueta B quan s’activi el nivell 1 reforçat o el nivell 2 del Pla d’acció a curt termini per al contaminant NO2

A la tercera fase, de l’1 de juliol del 2026 al 31 de desembre de 2027, ja hi haurà sancions en cas d’infracció. No els afectarà aquesta fase a vehicles d’etiquetes O, ECO, C i B,

REUSÕ633 019 740

Duplicat de tota mena de claus | Reparació de calçat | Esmolats

Piles de rellotge | Plaques de matrícula i etiquetes mediambientals

Plaques de bústia | Codificació de claus de cotxe i moto

Corretges de rellotge | Reparació de comandaments d’automoció

PROTEGEIX CASA TEVA

AMB M&C CONDOR

Disponible en totes les mides i formats

excepte per vehicles sense etiqueta i vehicles dièsel amb etiqueta B quan s’activi el nivell 1 reforçat o el nivell 2 del Pla d’acció a curt termini per al contaminant NO2. A la quarta fase, a partir de l’1 de gener de 2028, es començarà a sancionar a vehicles amb etiqueta B.

QUÈ ÉS UNA ZONA DE BAIXES EMISSIONS?

La Zona de Baixes Emissions és una àrea en què s’apliquen restriccions d’accés, circulació i estacionament de vehicles. Té l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire i reduir les emissions contaminants. Tots els municipis de més de 50.000 habitants de l’Estat, han d’aplicar-la, segons recull la Llei de canvi climàtic i transició energètica.

Aquesta iniciativa permetrà millorar el benestar de la ciutadania amb una millora de la qualitat de l’aire i la disminució de la contaminació acústica. És clau la implementació de la ZBE per millorar la salut del planeta, fent que les emissions es redueixin, combatent així l’escalfament global.

Reus a peu en 10 minuts

Benestar Estrès Salut

EXCEPCIONS, AUTORITZACIONS I MORATÒRIES

• Els vehicles sense etiqueta ambiental podran accedir a la ZBE fins a 24 dies l’any.

• Vehicles sense etiqueta ambiental de persones que disposin d’una plaça d’aparcament en propietat, d’un abonament o d’un contracte de lloguer en un aparcament dins de la ZBE.

• Vehicles sense etiqueta ambiental de persones residents que paguin l’VTM.

• Vehicles sense etiqueta que accedeixin per estacionar als pàrquings subterranis d’ús públic

Els vehicles sense etiqueta ambiental podran accedir a la ZBE fins a 24 dies l’any

(fins a 2028 per a no residents i fins a 2030 per residents).

• Excepció permanent a vehicles per a transport de persones amb mobilitat reduïda o malaltes.

• Serveis d’emergència.

• Vehicles que presten un servei.

• Vehicles professionals.

• Vehicles de persones amb rendes baixes (revisió anual).

REUS

REUS POSA EN MARXA EL PLA BARRI A BARRI REUS PARTICIPA AL 2N TORNEIG DE DRAMATÚRGIA PER A INSTITUTS

El Torneig de Dramatúrgia per a Instituts és una activitat organitzada per la Xarxa Transversal que proporciona formació artística amb l’objectiu d’acostar les arts escèniques als joves,

S’hi ofereix una panoràmica de tots els estadis de creació d’una obra teatral: l’escriptura, la dramatúrgia, els assajos amb els intèrprets i la posada en escena final. Durant quatre mesos, del gener a l’abril, l’alumnat participant té el repte de crear una peça de teatre amb l’acompanyament d’un equip integrat per set professionals escènics de diferents perfils. En una primera fase, es creen diverses històries a l’aula amb un professional de l’escriptura; seguidament, es treballa el guió de la història escollida amb un professional de la dramatúrgia, i, en últim lloc, es passa el text a l’escena dirigint actors i actrius. El projecte culminarà amb una trobada, el 3 d’abril, dels diferents instituts per mostrar les creacions realitzades. Serà a l’escenari de la Sala Beckett de Barcelona, en un acte a manera de combat del qual en sortirà una obra guanyadora.

Aquesta iniciativa es durà a terme a centres de secundària de Mataró, Granollers, Sant Cugat del Vallès, Olot, Figueres, Reus i Vilanova i la Geltrú. El Torneig de Dramatúrgia per a Instituts és un projecte organitzat per la Xarxa Transversal i els teatres dels ajuntaments de les set ciutats participants juntament amb Tramoia Cultura, que és l’entitat que s’encarrega de l’execució del projecte.

L’objectiu de l’Ajuntament és millorar els espais públics de la ciutat

L’Ajuntament de Reus posa en marxa el nou Pla Barri a Barri per millorar els espais públics de la ciutat i fer de Reus una ciutat més neta, més verda i més amable. Es tracta d’un pla ambiciós, de resposta transversal i coordinada de tots els recursos de l’Ajuntament per aconseguir una millora integral de l’espai públic de la ciutat.

El pla es desenvoluparà sota la coordinació de la Regidoria de Via Pública, però comptarà amb el treball i els recursos de diversos departaments municipals i empreses col laboradores: les regidories de Medi Ambient i Sostenibilitat i de Seguretat Ciutadana, la Guàrdia Urbana, Aigües de Reus, Brigades Municipals, la UTE Reus NET, etcètera.

terme intervencions de forma intensiva en l’àmbit de la dignificació de l’espai públic, la neteja i ciutat verda

L’actuació es planteja a un any vista per arribar a cada racó de la ciutat i portar a

SE

Les intervencions es portaran a terme de forma intensiva a cada barri durant períodes aproximats de dues setmanes. La primera setmana es faran les tasques de ciutat verda i millora de l’espai públic i la segona setmana les tasques de neteja.

SIGNEN ELS CONVENIS ENTRE REUS I CASTELLVELL PER SOTERRAR LA LÍNIA D’ALTA TENSIÓ D’EL PINAR

Els convenis fixen el compromís de les parts per treballar per tal que les obres hagin finalitzat el 31 de desembre de 2027

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; l’alcalde de Castellvell del Camp, Josep Sabaté; i un representant de l’empresa E-distribución Redes Digitales, han signat els dos convenis que permetran el soterrament de la línia d’alta tensió en el seu pas per la urbanització El Pinar. Els dos convenis regulen la relació econòmica i tècnica entre els ajuntaments de Castellvell del Camp i Reus i la companyia elèctrica per a l’execució de les obres.

Guaita, ha afirmat: “Avui hem fet un pas definitiu per al soterrament de la línia d’alta tensió entre els termes municipals de Reus i Castellvell del Camp. I en el cas que ens ocupa a Reus, donem resposta a una llarga reivindicació com és el soterrament i l’eliminació de es torres elèctriques

d’alta tensió d’El Pinar” Sabaté, per la seva part,ha afegit: “Hem anat de la mà els dos ajuntaments i hem insistit durant molts anys per poder atendre les demandes del veïns d’El Pinar, de Reus i de Castellvell. Estem molt contents per la feina que he fet, que permetrà que aquesta zona quedi urbanísticament molt ben arreglada”

Els dos ajuntaments han requerit Edistribución Redes Digitales, SLU perquè executi la conversió soterrània de la línia d’alta tensió. Les obres les executarà E-distribución, però els dos ajuntaments participaran en el pagament d’una indemnització a l’empresa com a compensació econòmica derivada de la retirada i soterrament de les línies com a requeriment d’execució prèvia a les obres d’urbanització.

Vine a coneixer la nostra botiga. A Tecnik som experts en la venda i reparació d’ordinadors, portàtils, smartphones, i tablets de totes les marques.

Fes una foto a aquesta pàgina i mostra-la a la botiga*

Escanneja el QR i guarda les nostres dades de contacte.

Reus evoluciona amb els més petits

Es presenten diferents actuacions que gaudiran els més petits

Sergio Lahoz Dorante

A mitjans de l’any 2024 un procés participatiu arribava a l’Escola Eduard Toda. Havien de decidir el nom de la nova escola bressol municipal, una responsabilitat bonica i il lusionant pels nens i nenes de l’Eduard Toda.

Els i les alumnes, decidien com

a finalistes l’Ametller, Alfàbrega i Sajolida, guanyant còmodament el primer. Ara, la nova escola bressol municipal l’Ametller comença a ser una realitat.

L’Ajuntament de Reus ja ha adjudicat el contracte pels treballs de redacció del projecte executiu de l’escola bressol. El projecte bàsic indica, més o menys, quines seran

les capacitats i la seva ubicació.

TOTS ELS DETALLS DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL L’AMETLLER

Es projecten vuit aules amb una capacitat total per a 134 infants. La ubicació serà dins de l’actual recinte de l’escola Eduard Toda, a la zona sud de la ciutat. Aquesta aposta d’instal lar l’escola bressol a la part sud de Reus és donada pel creixement que s’espera a la zona meridional.

Es projecten vuit aules amb una capacitat total per a 134 infants

Serà un edifici aïllat, de planta baixa, a la zona sud del solar, amb quatre façanes. A nivell funcional, es dividirà en tres franges: Una

primera franja amb totes les aules orientades a sud-est i donant al pati de jocs. La zona central ocupada per circulacions i un pati interior que dona llum al passadís, a la sala d’usos múltiples i al vestíbul. La tercera franja queda ocupada pels despatxos, sala de docents, lavabos, office, cuina i sala d’usos múltiples.

DURACIÓ DE LES OBRES I PRESSUPOST

El contracte s’ha adjudicat en dos lots, un per a la redacció del projecte executiu i direcció d’obra, per un import de 87.725 euros (IVA inclòs); i l’altre per a la direcció d’execució d’obra, control de qualitat i coordinació de seguretat i salut, per un import de 78.805,29 euros (IVA inclòs).

La despesa estimada de l’obra és de 2.267.829,39 euros. Per la redacció del projecte executiu s’estima un termini de redacció de 3 mesos.

Actualment, a Reus hi ha sis escoles bressol distribuïdes per tota la ciutat: el Lligabosc, Montsant, El Marfull, L’Olivera, La Ginesta i el Margalló. L’objectiu d’aquestes escoles és contribuir al creixement integral dels infants en un ambient

sa i acollidor que els permeti desenvolupar les seves potencialitats.

CANVIS A MÉS ESCOLES

Durant aquest 2025, hi haurà més canvis a millor en diferents escoles també. S’han presentat unes propostes per renaturalitzar quatre escoles de la ciutat de Reus.

Aquest projecte el gaudirà tota la ciutadania, perquè fora de l’horari escolar, els patis també estaran oberts per tothom

El passat 7 de gener es presentava el projecte, que té intenció

de canviar els espais de les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel. El projecte forma part del RENATUReus i s’ha gestat en col laboració amb els equips docents dels centres educatius.

Es va remarcar que aquest projecte el gaudirà tota la ciutadania, perquè fora de l’horari escolar, els patis també estaran oberts per tothom.

Com a projecte, el RENATUReus té la intenció de millorar els servers ecosistèmics de la ciutat, aconseguint entorns més saludables i amb millor capacitat de resposta al gran repte que suposa el canvi climàtic.

La primera pedra del nou Museu d’Art i Història arriba amb el 2025

El nou concepte del Museu promet fer de l’edifici un element molt més integrat en la ciutat

Sergio Lahoz Dorante

Aquest primer trimestre del 2025 s’iniciaran les obres del Museu d’Art i Història de Reus, el qual tindrà un disseny més adaptat al segle XXI. Espais més diàfans, modernització de l’equipament i creació d’elements per tenir millor visibilitat dins dels espais.

Una de les màximes per fer aquesta reforma és obrir el museu a la ciutat. L’entrada es reformarà perquè quedi al mateix nivell que la plaça de la Llibertat, aconseguint “oferir-lo” a la ciutat de la millor manera possible, urbanísticament parlant. Les obres, a la part interior, avancen cap a una actualització dels espais a través d’elements tecnològics que milloraran l’experiència dels visitants.

L’equipament, inaugurat el 1961, ara estarà millor connectat amb

Reus i també gaudirà d’una neteja i una rehabilitació de la façana. Al llarg d’aquests 63 anys l’edifici només ha tingut una reforma que es va realitzar a finals dels anys 90 del segle passat.

Al llarg d’aquests 63 anys l’edifici només ha tingut una reforma que es va realitzar a finals dels anys 90 del segle passat

La reforma té un pressupost de 2.213.907,99 euros, dividit en dos contractes. El primer contracte surt amb un pressupost de licitació d’1.318.510,02 (IVA inclòs), i l’actuació correspon a l’execució de les obres dels projectes bàsics i executius de reforma de l’accés i vestíbul del Museu, tant interior com exte -

rior; així com del projecte bàsic i executiu de les obres de reforma del Museu. El segon, es licita amb un pressupost de 895.397,97 euros (IVA inclòs) i l’actuació correspon a l’execució del projecte executiu de museografia i mobiliari de la reforma del Museu d’Art i Història. El projecte de reforma del Museu compta amb una subvenció de 2.000.000 d’euros, tant per a la redacció del projecte com per a l’execució de l’obra, del Ministerio de Cultura y Deporte, Dirección General de Patrimonio Cultural y Bellas Artes, Subdirección General de Museos Estatales.

L’ITINERARI DEL MUSEU CANVIARÀ

La reobertura del museu s’espera a principis de 2026 i, amb aquesta, l’experiència dels usuaris canviarà. Els segles XVIII i XIX tin-

dran una importància majúscula, moment de la ciutat on Reus se situava com a la segona del país.

S’explicarà, a través del nou recorregut, els aspectes claus que han fet arribar Reus fins al dia d’avui. De fet, les sales es vincularan a diferents conceptes com poden ser “La capital del sud” o “Camp i ciutat”.

L’activitat artística del segle XIX continuarà encapçalada per Marià Fortuny, el qual estarà acompanyat per obres d’altres artistes importants com Josep Tapiró o Baldomer Galofre. El final de segle estarà representat amb obres de dues figures importants pel modernisme local, d’una banda, Antoni Gaudí i per l’altre Hortensi Güell, figura cabdal per la modernitat reusenca.

El segon relat, que ocuparà la primera planta del Museu mostrarà la formació de dues col leccions d’art, una primera a partir de la protecció del patrimoni en un període de guerra, com va ser la Guerra Civil, durant la qual el Museu va esdevenir el lloc de refugi de les obres del renaixement i del barroc de bona part del rere país, i una segona, com la col lecció d’art gòtic d’Antoni Pedrol Rius, que de mans privades va passar a mans públiques a través del llegat.

EL MUSEU D’ART I HISTÒRIA

La seva inauguració va ser l’any 1961. El Museu, declarat “monumento histórico-artístico”, preserva obres d’època medieval i disposa d’un fons d’art contemporani vinculat al moviment artístic local dels anys 80 del segle XX.

Podem dividir el fons en tres àmbits temàtics: un d’etnologia, un altre d’història i el tercer d’art

La institució treballa per la conservació del patrimoni material, el coneixement i la difusió de la història de la ciutat de Reus i el seu entorn comarcal. És un museu de territori que, a partir de la interpretació del llegat del passat, vol ser un referent d’identitat per a la ciutadania, mostrar la trajectòria i l’evolució de la societat reusenca, els seus personatges més representatius, les creacions artístiques i les fites més significatives que han forjat la personalitat de la ciutat.

Bàsicament, podem dividir el fons en tres àmbits temàtics: un d’etnologia, un altre d’història i el tercer d’art. Tots tres reforcen el paper de capitalitat que Reus ha exercit al llarg de la seva història recent.

REUS

REUS AMPLIARÀ L’APARCAMENT GRATUÏT

I

MILLORARÀ

L’ESPAI D’ESBARJO

PER A GOSSOS DE L’AVINGUDA DE FALSET

L’Ajuntament de Reus ha aprovat la memòria valorada dels treballs que permetran ampliar l’aparcament en superfície gratuït situat a la plaça de Joaquim Sorolla, al barri Pelai, i al mateix, millorar l’espai d’esbarjo per a gossos de l’avinguda de Falset.

L’actuació vol donar resposta al veïnat de

la zona, el qual han reclamat recuperar les places d’aparcament que es van perdre amb la construcció del carril bici de l’avinguda de Falset. Les obres permetran reordenar l’espai d’esbarjo per a gossos i ampliar la zona d’aparcament actual en una trentena de places noves. Així, gairebé es duplicaran les places que actualment hi ha a la zona d’aparcament del carrer de

L’HOSPITAL SANT JOAN ACOLLIRÀ UNA UNITAT D’INVESTIGACIÓ CLÍNICA PIONERA A CATALUNYA

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili lidera el projecte que ha guanyat un finançament de 4,3 MEUR

L’hospital Sant Joan de Reus acollirà una Unitat d’Investigació Clínica (UIC) pionera a Catalunya que permetrà fer assajos clínics i de medicaments de manera coordinada amb diferents centres assisten-

cials de la demarcació de Tarragona. Això permetrà apropar teràpies avançades a tots els pacients del territori.

El projecte el lidera l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i ha obtingut un finançament de 4,3 milions d’euros atorgats per l’Institut Carlos III del ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. A l’hospital reusenc s’hi destinarà un espai de 500 metres quadrats que s’hauran de condicionar per acollir l’equipament, que ha d’entrar en funcionament com a màxim el desembre del 2026.

Narcís Monturiol, amb una solució que supera el nombre de places eliminades en el seu dia amb el carril per a bicicletes. El nou aparcament agafa un espai de poc més de 820 m² de l’espai d’esbarjo per a gossos, sense generar una pèrdua important de superfície. Per contra, el projecte sí que preveu la millora de les condicions actuals de la zona d’esbarjo. S’hi col locaran diversos elements prefabricats d’agilitat per a gossos, i s’hi instal laran dues columnes per a dotar d’enllumenat públic tant a la zona per a gossos com la nova zona d’aparcament.

Daniel Marcos, regidor de Via Pública, afirma: “Escoltem a la ciutadania i donem respostes. Amb una mateixa actuació aconseguim atendre dues reivindicacions dels veïns i veïnes del barri Pelai: recuperar les places d’aparcament gratuïtes que havien perdut i millorar les condicions de la zona d’esbarjo per a gossos. En resum, polítiques verdes de benestar animal i polítiques de mobilitat amb un mateix projecte”.

FE D’ERRATES

A la revista de desembre-gener es va publicar un article titulat ‘La taxa de la brossa es dispara: per què?’. En ell es parlava de les raons per l’increment d’aquesta taxa i els objectius de recollida selectiva que havien de complir els municipis. A més, es marcava en quina situació es trobava cada localitat. Malgrat això, d’entre totes les xifres La Ciutat es va equivocar en la de Reus. L’article assenyalava que el 2023 la recollida selectiva era del 36,99%, però aquesta dada correspon al 2022. El percentatge cor recte seria 40,24%.

DADES DE RECICLATGE 2023

Quadres, escultures i rellotges

També gestionem la venda de les seves peces! Info sense compromís i total discreció (reserveu visita): 629 36 36 38 | anticdecoreus@yahoo.es

Av. President Companys 12, bx. - 43201 Reus

A The Geo’s podràs trobar serveis d’estètica integral, diferents mètodes de depilació, tractaments facials i corporal, tractaments manuals holístics, tractaments avançats, manicures i pedicures, massatges i rituals.

Geo’s una llar pel teu amor propi

EL TEU CENTRE DE BENESTAR A REUS

Avinguda de Pere el Cerimoniós, 12 - Reus n 613 79 54

REUS

L’AJUNTAMENT DE REUS INAUGURA

EL CENTRE CÍVIC GREGAL

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita i la regidora de Relacions Ciutadanes, Maria del Mar Escoda, acompanyades per altres membres de la corporació, han inaugurat el nou Centre Cívic Gregal.

El nou equipament amplia la xarxa de centres cívics municipals a la zona nord en un espai, al barri Niloga que acull també la zona del carrer Ample amb una història i una identitat pròpies que aquest nou espai vol acollir i projectar. El Centre Cívic Gregal s’erigeix en una nova referència per a la zona i per al conjunt de la ciutat, que permetrà potenciar els vincles entre la ciutadania, ubicar serveis municipals i de les entitats, i ampliar l’oferta de cursos i tallers tradicional dels equipaments cívics.

La intervenció dignifica i preserva un edifici emblemàtic: la nau magatzem de vins del Palau Boule, un edifici catalogat al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Reus. El centre acollirà diferents usos amb espais oberts a tothom i espais de treball al servei de les entitats, amb sales i aules equipades per a les activitats i tallers dels centres cívics i també per acollir idees, propostes i opinions diverses a l’hora de tirar endavant grans i petits projectes que contribueixen a fer ciutat.

REUS REP 2,6 MILIONS DE VISITANTS DURANT EL NADAL

Els Mercats de Reus també fan un balanç positiu de la campanya de Nadal

Amb un èxit sostingut de més de 5 setmanes de durada i superant de nou totes les expectatives, “Reus, és Nadal”, continua liderant el Nadal a la demarcació de Tarragona i esdevenir un referent a Catalunya. La ciutat ha presentat diferents escenaris amb activitats atractives, destacant molt especialment l’elegant i abundant ornamentació lluminosa nadalenca dels nostres carrers, places i passejos, destacant l’eix dels carrers Llovera i Monterols, l’espai “Un Nadal Rodó” amb el nou Calendari d’Advent, l’esfera de llum instal lada a la plaça de la Llibertat i el Carrussel de la plaça del Prim, la zona d’atraccions firals, així com els Mercats de Nadal i Artesania de Reus. L’extensa oferta comercial de proximitat, i la col laboració i implicació del sector, han contribuït a l’èxit.

Un any més, l’Agència Reus Promoció ha coordinat l’enllumenat de nadal de la ciutat amb l’objectiu de fomentar el passeig i la visita, amb unes dates tant importants pel seu comerç. Com a principal novetat, es va utilitzar un material innovador anomenat «glitter», que produeix un efecte dicroic (jugant amb els reflexes, que rep del sol quan es de dia, i de les llums quan és de nit). Reus la única ciutat de tot Catalunya on es va poder visualitzar aquesta proposta.

La il luminació de Nadal també es va fer de manera especial a les places de Prim, del Mercadal i de la Llibertat, i també es va repartir motius diferents pels barris de la ciutat i es van guarnir les entrades de la ciutat.

AIGÜES DE REUS RENOVA L’ACREDITACIÓ DEL SEU SISTEMA DE GESTIÓ

L’auditoria externa que ara ha superat l’empresa municipal d’aigua ha avaluat de manera integrada les diferents ISO que Aigües de Reus ja té en funcionament

Aigües de Reus ha superat recentment l’auditoria que ha permès renovar l’acreditació que certifica el bon funcionament del Sistema Integrat de Gestió (SIG) que l’empresa municipal aplica en el seu dia a dia. Mitjançant el SIG, Aigües de Reus busca garantir la qualitat del servei, alhora que redueix els impactes sobre el medi i els riscos sobre les persones, sense deixar de banda les bones pràctiques pel que fa a la gestió energètica. Aquest estàndard també apunta a la millora continuada pel que fa a l’eficiència, els costos relacionats amb l’energia i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

L’auditoria externa que ara ha superat

l’empresa municipal d’aigua ha avaluat de manera integrada les diferents ISO que Aigües de Reus ja té en funcionament: la ISO 9001 (qualitat); ISO 14001 (medi ambient); ISO 45001 (seguretat i salut en el treball); i ISO 50001 (energia). “Hi ha vegades que oblidem la gran complexitat i responsabilitat que hi ha darrera de la gestió d’una xarxa de subministrament d’aigua, que ha de garantir la seva qualitat, però també el sanejament i la depuració, el seu retorn al medi natural, l’atenció continuada als usuaris, i tot plegat sota criteris d’eficiència ambiental i de justícia social”, apunta el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.

Ets un amant de la música i el cinema? Llavors no pots perdre't una visita al Qui'k. A la nostra botiga tenim tot el que necessites per gaudir de les teves passions musicals, història del manga i més.

MÚSICA | CINEMA | LLIBRES | MARXANDATGE

I descobreix els nostres Autobusos a grans concerts de Barcelona (Reus-Barcelona-Reus), i oblida anar amb cotxe, parquing, benzina... Et portem a veure als teus ídols i et retornem a Reus, perquè tu només et preocupis de gaudir i viure la música en viu!

Visita’ns al Carrer Sant Joan, 16 de Reus. T’esperem amb els braços oberts i moltes sorpreses!

Qui’k 6ters: on la música és vida!

La indústria química de Tarragona protagonitza la SEGURETAT EN PROCESSOS al

congrés europeu de Barcelona

L’AEQT i les seves empreses associades comparteixen experiències i innovacions a la European Conference 2024: On Plant & Process Safety, que es va celebrar a Barcelona el mes de desembre passat

Roser Pros Roca

Del 4 al 6 de desembre de 2024, Barcelona va ser l’escenari d’una de les cites més importants del sector industrial a Europa, la European Conference 2024: On Plant & Process Safety. Aquesta trobada, que es celebra de forma anual, va reunir experts, empresaris i representants institucionals amb la finalitat d’abordar els reptes que es presenten, i compartir els darrers

avenços en matèria de seguretat industrial. Aquest any, la participació de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT ) va evidenciar el lideratge del clúster químic més important del sud d’Europa

TARRAGONA ÉS UN REFERENT

EUROPEU EN SEGURETAT

INDUSTRIAL

Amb més de 30 empreses associades, l’AEQT representa un teixit

industrial que concentra el 25% de la producció química de l’Estat espanyol. Així doncs, la seguretat, tant dels processos com de les persones, ha estat sempre una prioritat per al clúster. Ignacio Torres, representant de l’AEQT, va ser un dels ponents destacats de la segona jornada del congrés, on va emfatitzar en els protocols i pràctiques que han convertit Tarragona en un model a seguir.

Torres va destacar la importàn-

cia de la col laboració entre les empreses associades per establir estàndards comuns de seguretat, assegurant que “no només complim amb la normativa, sinó que la superem”. Va posar com a exemple el sistema d’auditories amb DEKRA, que avalua i certifica les pràctiques de seguretat en cada planta química, garantint que totes operin amb rigor i sota els mateixos criteris.

“No només complim amb la normativa, sinó que la superem”

A més, Torres va subratllar el paper de la formació contínua com a eina clau per prevenir incidents i mantenir un alt nivell de seguretat: “La seguretat no és una meta, sinó un procés constant que requereix

innovació i educació”.

LA HUMAN FACTORS ACADEMY DE REPSOL: UN CAS D’ÈXIT

Un altre dels punts culminants del congrés va ser la presentació que va portar a terme Mariano Fernández , responsable de seguretat ocupacional, de processos i emergències de Repsol. Fernández va exposar el projecte Human Factors Academy, una iniciativa desenvolupada al site de Tarragona, que ja és considerada un referent internacional.

Aquest programa de formació es basa en una premissa senzilla però fonamental: l’error humà és el principal factor en el 80% dels incidents industrials.

Per reduir aquests riscos la Human Factors Academy combina simulacions pràctiques, formació teòrica i acompanyament en el lloc de treball per millorar la presa de decisions i la capacitat de resposta dels operadors i els tècnics. Així, les instal lacions de la planta pilot de Tarragona permeten recrear situacions de perill d’una forma controlada, proporcionant un entorn segur per practicar habilitats com la identificació de perills o la res-

posta a emergències. Fernández va destacar que, gràcies a aquesta metodologia, “no només formem tècnics més competents, sinó també equips més cohesionats i preparats per treballar sota pressió”. El programa ha estat tan exitós que ja s’ha implementat a altres centres de Repsol, com La Corunya i Cartagena, i s’espera que arribi al complex de Sines, a Portugal, aquest 2025.

LA SEGURETAT EN PROCESSOS, UN DEBAT CRUCIAL

La segona jornada del congrés va culminar amb una taula rodona que va reunir alguns dels principals experts europeus en seguretat de processos. Moderada per un representant de l’Agència Europea de Seguretat i Salut Laboral, la taula rodona va comptar amb la participació de Andrea Firenze, director general de Covestro a Espanya, i Mariano Fernández , de Repsol. El debat es va centrar, principalment, en els desafiaments actuals en l’àrea de la seguretat dels processos en el context de creixents requisits regulatoris i enmig d’una transformació energètica cada cop més intensa. Firenze va des-

tacar que “la seguretat no és una opció, sinó una responsabilitat que impacta directament en les comunitats on operem”. També va posar èmfasi en la necessitat d’invertir en tecnologies avançades, com la digitalització i l’automatització, per millorar la detecció precoç de riscos.

Per la seva banda, Mariano Fernández va ressaltar que la formació i la col laboració entre empreses són la clau per afrontar els més importants desafiaments: “A Tarragona, el treball en xarxa ens permet compartir coneixements i recursos, creant un entorn més segur per a tothom”

INNOVACIÓ I SOSTENIBILITAT: ELS NOUS REPTES DEL SECTOR QUÍMIC

La seguretat de processos no només té a veure amb la protecció dels treballadors i les instal lacions, sinó també amb la sostenibilitat. Al congrés es va posar de manifest que les empreses químiques han d’integrar principis de descarbonització i economia circular en els seus processos per tal de complir amb els objectius climàtics establerts per la Unió Europea.

A Tarragona, aquest compromís és evident en projectes com el desenvolupament de plàstics reciclables i la captura de CO2 per transformar-lo en matèries primeres. Ignacio Torres va destacar que, tot i els desafiaments, “la sostenibilitat i la seguretat no són conceptes oposats, sinó complementaris. Invertir en seguretat ens ajuda a ser més eficients i responsables amb el medi ambient”

EL VALOR DE LA COL · LABORACIÓ ENTRE

EMPRESES I INSTITUCIONS

Un dels temes que de forma recurrent es va tractar a la European Conference 2024: On Plant & Process Safety, va ser la importància de la col laboració público-privada per millorar la seguretat industrial. En aquest sentit, el model de Tarragona és exemplar: el clúster químic treballa colze a colze amb institucions com la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) per desenvolupar solucions innovadores.

“A Tarragona, el treball en xarxa ens

Gràcies a aquesta col laboració, els projectes pilot recolzats per aquests centres han permès explorar noves tecnologies en àrees com la captura i l’emmagatzematge de carboni o l’ús d’hidrogen verd com a combustible net. Aquest enfocament integrador ha convertit Tarragona en un laboratori viu on es proven les idees més prometedores per a les indústries del futur. Amb tots els temes tractats a la jornada va quedar clarament demostrada la necessitat d’intercanviar coneixement a nivell europeu, però també va servir per reforçar la imatge de Tarragona com a referent en seguretat industrial i sostenibilitat. Els ponents de l’AEQT que van acudir a aquesta conferència tan important van destacar el compromís del clúster amb la millora contínua i van demostrar que la indústria química pot ser, i de fet és, una força positiva per al canvi.

TARRAGONA, LA REGIÓ LÍDER

La participació de l’AEQT i les se-

permet compartir coneixements i recursos, creant un entorn més segur per a tothom”

ves filials al congrés europeu confirma la importància de Tarragona com a centre d’innovació i seguretat, posant en valor el seu talent i el lideratge de Tarragona en l’escenari europeu. Esforços com l’Acadèmia Repsol de Factors Humans o projectes conjunts en l’àmbit de la seguretat de processos, garanteixen un entorn segur i també contribueixen a una estructura industrial sostenible i responsable, demostrant que la seguretat és una prioritat, però també un motor de progrés per a la indústria i la societat.

Aquest lideratge, basat en la collaboració i la innovació, confirma Tarragona com una regió puntera en l’àmbit de la química, preparada per afrontar els reptes del futur i continuar sent un exemple per a Europa i el món.

Preservem l’aigua, un recurs essencial

La teva col·laboració és fonamental per fer un consum responsable de l’aigua davant la greu situació de sequera. Per aquest motiu, et proposem diversos consells d’estalvi, perquè cada gota compta ara més que mai.

El consum responsable comença a casa i cada gota que estalviïs serà una gota més per al planeta.

Evita estirar la cadena més vegades del que és necessari. I fes servir el dipòsit de les escombraries orgàniques pels residus.

Instal·la airejadors a les aixetes de la cuina i dels banys.

Pots arribar a utilitzar fins a un 50 % menys d’aigua per un mateix ús.

Tanca les aixetes quan no les utilitzis.

Si et rentes les dents tres vegades al dia amb l’aixeta oberta, estaràs gastant més de 10.000 litres l’any.

Sigues conscient del consum d’aigua virtual.

La nostra activitat diària té un consum d’aigua indirecte per produir els productes que consumim.

ALFREDO CLÚA, Alcalde de Cambrils

“Estem solucionant problemes estructurals que arrossegàvem des de fa anys”

Entrevistem

l’alcalde de

Cambrils, Alfredo

Clúa, per conèixer com tanca el 2024 i quines són les perspectives d’aquest nou any

Adrià Miró Canturri

Tanquem 2024, quin balanç en fa? El 2024 ha sigut un any per posar les coses al seu lloc i fer un reset. Ha sigut dur per la gestió interna i per l’estiu, però hem posat ordre. Ara estem actualitzant els serveis amb Secomsa per passar un estiu com Déu mana.

El 2025 ha de ser any d’inflexió? Sí. El 2025 tindrem el Mercat municipal, la Casa de la Festa que estarà fet abans de l’estiu, la

licitació del carrer Baix Camp que començarà ja, el carrer Orquídies que esperen iniciar obres després de l’estiu i estem acabant tot l’asfaltatge. A més, el 5 de febrer ens reunim amb la consellera de Cultura per demanar finançament per l’Auditori i tenim una subvenció de la Diputació per reformar el projecte i fer-lo per fases. El que es va fer fa 10 anys no tenia en compte la sostenibilitat i era faraònic.

Què s’ha de tenir en compte a l’hora de redreçar aquest projecte del Teatre Auditori? Els materials que hi havia eren de gamma prèmium. No fa falta. D’altra banda, ho fem amb tres fases perquè sigui més viable i ho construirem amb materials més sostenibles i econòmics. El primer que volem posar en marxa és la caixa escènica.

Tot i que fins al 5 no us reuniu amb la consellera, entenc que ja

hi ha hagut contactes en aquest sentit. Clar. La nostra promesa era fer alguna cosa aquest mandat per a desbloquejar el Teatre Auditori. Tot i que els contactes interns hi són, el primer que has de fer és anar a parlar amb la consellera.

Desbloquejar vol dir començar obres aquest mandat? Sí. És difícil perquè tens el 2025 per fer el projecte i les obres anirien quasi el 2027. En aquest mandat s’estan fent coses que no s’havien fet mai. La campanya d’asfaltat no es realitzava des de fa anys. A la Llosa fa una eternitat que no s’asfaltava un carrer. Ara fiquem mà a Orquídies i al Teatre Auditori, que són projectes històrics.

“En aquest mandat s’estan fent coses que no s’havien fet mai. La campanya d’asfaltat no es realitzava des de fa

anys”

A més, aquest matí hem signat un conveni amb Territori de 5 milions d’euros. Quan va estar aquí la consellera, li vam dir que el projecte estava bé, però que ens agradaria que tingués un altre de complementari per urbanitzar de façana a façana. És a dir, integrar el tramvia a la trama urbana. I ho hem aconseguit.

Tots diuen que projectes com aquest són els que fomentaran la mentalitat metropolitana. Què espera d’aquesta àrea metropolitana? Una unió entre Vila-seca, Salou i Cambrils amb un transport sostenible i públic és un catalitzador. De l’àrea metropolitana espero una integració brutal de la mobilitat i una optimització de serveis. Al final, es tracta d’articular els objectius comuns dels ajuntaments.

Salvador Illa va presentar les obres del tramvia entre Cambrils i Vila-seca. Això ja no té aturador? No és que no tingui aturador, sinó que hi ha un escenari catalitzador. L’impuls del tramvia és brutal, el 2028 volen que estigui en marxa. Estem tirant el pont del Tryp i de seguida el de la Marinada.

Els recursos humans ha sigut un dels grans temes de finals i inicis d’any. Per què hi ha hagut aquest canvi de cromos al capdavant de la regidoria? No ha sigut un canvi de cromos. En un moment va passar una cosa que sortia del normal, tot i que el departament de Recursos Humans tenia un problema estructural. Hi ha un programa de nòmines obsolet amb dades dins que no estan optimitzades i el problema estructural de la nòmina es va agreujar per les persones que estaven de baixa. Sabíem que pagaríem la nòmina, però també érem conscients que no seria el dia 31, que és greu. Una administració pública ha de pagar quan toca. Quan passa això, has d’aturar-te i pensar què ha passat. Ho vam analitzar i vam continuar amb el suport del comitè d’empresa.

Des d’un primer moment ho assumia de manera provisional? Sí. Ens vam aturar, vam analitzar la situació i li vam donar sortida al problema.

Quins són els següents passos per evitar que això es repeteixi? Abans ja teníem planificat un canvi del programa de nòmines i una licitació externa de nòmines. Ho teníem controlat, però en un moment se’ns ha sortit de la via. L’estratègia era implementar el nou programa, per això s’ha fet la licitació, i després externalitzar les nòmines. D’aquesta manera, alliberarem feina del personal de recursos humans. A més, incorporarem un gerent i reforçarem l’estructura interna. No hauria de tornar a passar.

Les entitats esportives també es van queixar l’any passat. Quines accions tenen previstes? El problema de les instal lacions esportives ha sigut la degradació de les instal lacions d’aigua calenta. Això està ja en licitació i s’ha d’executar. A més, hem reforçat la partida de manteniment en 200 mil euros. Estem solucionant

problemes estructurals que arrosseguem des de fa anys.

El 31 de març finalitza el contracte de neteja i recollida d’escombraries amb Secomsa. Quin és el full de ruta? Es planteja una pròrroga i durant aquesta es definirà el model de recollida de Cambrils i veurem què fer amb la neteja. El futur del servei de neteja i recollida d’escombraries de Cambrils es modificarà.

Amb la mateixa empresa? Canviarà el model.

Recollida porta a porta: “Realment, augmenta la selectiva, t’ho passen a recollir per casa, és més sostenible i et rebaixen la factura”

n’hi ha un d’important que és el canvi de filosofia per l’usuari. Això és el que penalitza el porta a porta. Realment, augmenta la selectiva, t’ho passen a recollir per casa, és més sostenible i et rebaixen la factura.

Què fem amb les queixes? Ara ens centrem en el reforç del contracte per l’estiu i després decidirem què fem. Tot vindrà avalat per un estudi.

La pesca està en peu de guerra per les vedes de la Unió Europea. Com ho veuen? Vull pensar que encara tenim marge de maniobra. Estem plenament compromesos amb el sector primari i ajudarem en tot el que puguem a la Confraria i la Cooperativa. He de dir que la potència de Cambrils pel que fa a la gastronomia es deu a la Confraria, els restauradors, la Cooperativa i l’Escola d’Hostaleria. Aquesta aliança no la trobaràs enlloc, som imbatibles.

Què pot fer l’Ajuntament? Evidentment, poc. Però els socialistes governen a Madrid, Barcelona i tenim veu a Europa. El Javi López (eurodiputat del PSC) ja va venir aquí al gener de l’any passat per parlar-ne. Un alcalde socialista ho tindrà més fàcil per reclamar certes demandes.

Els veïns es queixen pel porta a porta. El porta a porta té pocs arguments en contra. Tot i això,

L’any passat va haver-hi un intent de moció de censura i el regidor dels comuns en el seu moment va tenir dubtes. En quin estat es troba el govern quadripartit? Cambrils sempre ha sigut una plaça complicada. Sempre hi ha hagut un govern a tres. Per tant, més o menys entra dins de la normalitat. És un govern sòlid. El regidor dels Comuns va fer unes declaracions que són el sentiment que tens quan portes pocs mesos al govern i veus que no és tan fàcil fer coses. Hi ha un any 2025 molt bonic i som optimistes.

CAMBRILS

CAPITAL GASTRONÒMICA

DE LA COSTA DAURADA

AGENDA GASTRONÒMICA 2025

Tastum Cambrils Galeres i Carxofes de Cambrils Festa Marinera de Cambrils

Tots els dijous de l'any (excepte temporada alta i Nadal)

del 14 de febrer al 23 de març

Tasta la Confraria Festival del Vi i la Gastronomia

dimecres de juliol i agost

del 9 al 12 d’octubre

del 26 al 27 d’abril

Cambrils Amb Gust de Mar

del 17 d’octubre al 2 de novembre

Romesco Food & Drink Fira Cervesa Artesana

del 23 de maig al 8 de juny

Jornades de l’Oli Nou

del 30 de maig a l’1 juny

Mercat Nadalenc Gastronòmic

del 31 d’octubre al 16 de novembre

del 13 al 24 de desembre

CAMBRILS

CAMBRILS ENDERROCA

EL PONT DE LA ROTONDA DEL VIAL DEL CALVET

Les obres formen part d’un projecte d’ADIF per eliminar l’impacte mediambiental d’aquesta infraestructura en desús

La integració de l’antiga via ferroviària a la trama urbana de Cambrils continua amb l’enderroc del pont de la rotonda de la cruïlla del vial del Cavet amb el carrer de Sant Joan. Les obres, que han començat aquesta setmana, formen part del projecte impulsat per ADIF per eliminar l’efecte barrera de la infraestructura, que ha comptat amb la col laboració dels tècnics del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Cambrils.

El regidor d’Urbanisme i Obra Pública, Enric Daza, ha explicat que aquest pont era una barrera que havia dividit històricament el nucli urbà i que els treballs permetran millorar la mobilitat de la ciutadania que diàriament ha de creuar l’antiga via per aquest punt, principalment per desplaçar-se a l’escola Cambrils.

La totalitat del projecte, amb un termini d’execució de 8 mesos, també inclou la demolició dels ponts i sota-Ponts del Molí de la Torre, Mas Clariana, Molí d’Avall i l’Avinguda Vilafortuny. A més, actuarà a diferents baixadors i creuaments a nivell del traçat, com la plaça de la Concòrdia, la rotonda de l’escola Marinada i altres punts on l’Ajuntament ja hi ha obert passos provisionals.

EL DELEGAT DEL GOVERN VISITA CAMBRILS AMB MOTIU DE LES SUBVENCIONS PER LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

El projecte inclou la reforma dels vestuaris de la pista d’atletisme i la zona complementària i la renovació de l’enllumenat, entre altres actuacions

El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha visitat aquest dimarts la zona esportiva de Cambrils, on l’han rebut l’alcalde, Alfredo Clúa; el regidor d’Esports, Aleix Rom, i la regidora de Turisme, Camí Mendoza. El motiu de la visita institucional han estat les subvencions atorgades, amb càrrec als fons europeus Next Generation del pla de recuperació, transformació i resiliència, a projectes d’eficiència energètica, reforma i ampliació de l’oferta esportiva.

Per una banda, el Consell Superior de Deportes ha concedit una subvenció de 622.000 euros per a reformar els vestuaris de la pista d’atletisme i zona complementària, a més de renovar de forma integral l’enllumenat esportiu de la pista i els camps de futbol. Cal afegir també que, vinculat amb l’esport i dins del projecte “Cambrils, Vila Marinera Sostenible”, es

portarà a terme una ampliació d’infraestructures esportives amb una inversió de 183.000 euros corresponents també als Fons Next Generation per delimitar un circuit destinat al Bike Trial. En el marc d’aquest mateix projecte, s’hi sumen 147.000 euros dels Fons Next Generation per la instal lació de 240 plaques a les cobertes del Palau Municipal d’Esports i 316.000 euros més que es destinaran al sistema envoltant d’aïllament tèrmic de cobertes i façanes.

ALFREDO CLÚA ES REUNIRÀ EL FEBRER AMB LA CONSELLERA DE CULTURA PER DESENCALLAR EL TEATRE AUDITORI

L’alcalde de Cambrils espera que hi hagi obres abans de final de mandat

El Teatre Auditori de Cambrils sembla que podria tirar endavant amb un replantejament del projecte. El passat desembre, el consistori ja va anunciar que s’havia encarregat un replantejament d’aquest per fer-lo més viable i descongelar unes obres aturades des del 2010 per la seva magnitud. En aquesta context, l’alcalde del municipi mariner, Alfredo Clúa, ha avançat que el pròxim 5 de febrer es reunirà amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, per tractar aquesta qüestió.

L’Ajuntament planteja un projecte en tres fases, redimensionat per fer-lo “viable” “Volem un projecte més sostenible i raonable, no tan faraònic com el del principi. Aquest mandat hauria de ser el del desbloqueig del Teatre Auditori i m’agradaria que hi hagués obres abans que finalitzi el mandat”, assegura l’alcalde. La redacció del projecte es finançarà ambuna subvenció de 125.000 euros de la Diputació de Tarragona, que es va aprovar al desembre i ara està a exposició pública durant 15 dies.

Valls celebra la seva essència cultural amb els Tres Tombs i la Gran Festa de la Calçotada

La capital de l’Alt Camp és un referent de tradició, gastronomia i cohesió cultural, amb la celebració de dues festes que uneixen historia i sabor sota una mateixa alegria

Roser Pros Roca

Aquest gener, Valls ha tornat a viure un dels mesos més intensos del seu calendari festiu, amb la celebració de dues de les seves manifestacions culturals més emblemàtiques: els Tres Tombs de Sant Antoni i la Gran Festa de la Calçotada. Totes dues festivitats atrauen milers de visitants cada any, i per això han reafirmat el paper de la ciutat com a bressol de tradicions que van més enllà de l’àmbit local per esdevenir símbols vius de la cultura catalana.

ELS TRES TOMBS I EL SEU HOMENATGE A UNA TRADICIÓ

CENTENÀRIA

La Festa dels Tres Tombs es celebra pels volts de Sant Antoni Abat , sant que és tingut pel patró dels pagesos i dels animals, especialment els de tir, rucs i cavalls, que en tantíssimes ocasions van ser el suport dels pagesos en la feina dels camps.

Així és. Valls, fent honor a una tradició molt arrelada a casa nostra, va acollir una de les edicions més especials dels Tres Tombs de Sant Antoni, recuperant per complet el ritual que envolta aquesta fes-

tivitat. 46 anys després de la seva represa, aquesta edició ha estat una autèntica declaració d’amor al passat traginer de la ciutat.

La celebració va començar amb la Vespra, la nit prèvia als Tres Tombs, que va incloure la tradicional petició de permís per fer la festa, l’encesa d’una foguera i també es va ballar el ball de Sant Antoni. Aquesta cerimònia amb una càrrega simbòlica tan important, va marcar l’inici d’una jornada plena d’activitats que van omplir de vida el barri antic de Valls.

El matí dels Tres Tombs va començar amb la desfilada de més

de trenta carros històrics i setanta genets, acompanyats per la imatge de Sant Antoni Abat, la bandera i el penó de l’Associació Societat de Sant Antoni. Un dels moments més esperats va ser el pas pel famós tomb de l’Ajuntament. Es tracta d’una prova en la qual els participants han de demostrar la seva destresa, superant el doble revolt amb calma, però sobretot, amb precisió.

En aquesta ocasió, els Tres Tombs han comptat amb un altre al licient

Una ciutat que ha convertit en patrimoni el seu passat agrícola i traginer

cultural que ha fet incrementar l’interès de la proposta vallenca. En aquest cas, en forma d’una exposició que es va celebrar al Pati, i que sota el nom ‘Valls, Capital del Patrimoni de Carros’ va mostrar vuit carros històrics i únics, propietat de la Societat de Sant Antoni. Aquesta mostra es va plantejar com un homenatge al passat traginer de la ciutat de Valls, amb més d’un centenar de peces històriques que es corresponien al transport d’aiguardents i anisats, de passatgers, de recollida d’escombraries o, fins i tot, cotxes fúnebres. Una exposició que va ensenyar fins a quin punt la presència dels carros i dels animals que els estiraven, era importants en la quotidianitat d’una ciutat que amb la mecanització, va donar el salt endavant cap a la modernitat.

En definitiva, aquests darrers Tres Tombs a Valls van ser un espectacle visual, i també una oportunitat per saber molt més sobre el passat d’una ciutat que ha convertit en patrimoni el seu passat agrícola i traginer.

LA CALÇOTADA:

DE TRADICIÓ LOCAL A

ICONA INTERNACIONAL

A les acaballes de gener, Valls va tornar a ser la protagonista d’un esdeveniment que es repeteix cada any entusiasme renovat, en aquest cas de caràcter gastronòmic, però

igualment festiu i tradicional, perquè les tradicions millors són les més saboroses: La Festa de la Calçotada. Si la festa de Sant Antoni és imperdible, la calçotada és icònica. Aquesta edició marca el 43è aniversari de l’esdeveniment i a estat especialment significativa perquè ha coincidit amb el fet que Catalunya ha estat declarada Regió Mundial de la Gastronomia 2025.

Els carrers i places de Valls es van omplir de famílies i amics que, entre el fum dels sarments i el sabor de la salsa romesco, van gaudir d’una jornada absolutament única. Entre les activitats destacades es va celebrar el Concurs de Cultivadors de Calçots, que va premiar els millors exemplars d’aquesta ceba tan especial, i el Concurs de Salsa de la Calçotada, que va posar en valor l’art de preparar aquest acompanyament indispensable.

El Concurs de Menjar Calçots va ser el moment més divertit i esperat. Participants de totes les edats van competir per veure qui podia menjar més quantitat de calçots en un temps determinat, mentre el públic esperava amb interès qui s’alçava amb el títol de primer menjador de calçots. Tot això, naturalment, amb la presència i exhibició de les Colles vallen-

ques. Una nova mostra de tradició gastronòmica i patrimoni immaterial donant-se la mà en un mateix escenari.

TRES TOMBS I CALÇOTADA, LA UNIÓ D’UN MATEIX ESPERIT CULTURAL

Tot i que els Tres Tombs i la calçotada poden semblar celebracions molt diferents, comparteixen un mateix objectiu: preservar i difondre el patrimoni cultural de Valls. Els Tres Tombs recorden la importància del món rural i traginer, mentre que la calçotada és un increïble cohesionador social al voltant d’una mostra gastronòmica ben concreta.

Aquest any, amb la distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia, la calçotada encara ha tingut més rellevància. El calçot amb Indicació Geogràfica

Protegida (IGP), ha esdevingut un símbol de qualitat i autenticitat, situant Valls enmig del mapa gastronòmic internacional.

D’altra banda, els Tres Tombs han servit per reivindicar el passat agrícola de la ciutat, i només com a celebració de temps passats, sinó també com a exemple de sostenibilitat i curós respecte pel territori. Per això la celebració ha estat una oportunitat per reflexionar sobre la connexió existent entre tradició i futur, creant una meravellosa expressió de la identitat vallenca, i

Els Tres Tombs i la calçotada comparteixen un mateix objectiu: preservar i difondre el patrimoni cultural de Valls

mostrant com la cultura pot unir generacions i projectar-se al món. Aquestes dues festes, els Tres Tombs i la Festa de la Calçotada, solen tenir un impacte econòmic i turístic ben significatiu, perquè tant les festes en sí com la proposta que Valls crea al seu voltant, acostuma a atraure milers de visitants, traduint-se en una activitat econòmica positiva per a la ciutat i de retruc, la comarca.

VALLS I EL SEU UN NEXE DE CONNEXIÓ ENTRE EL PASSAT I EL FUTUR

Valls tanca aquest gener de 2025 demostrant, una vegada més, la seva capacitat per mantenir viu el seu passat mostrant el respec-

te que mereix, i fent-lo conviure amb una mirada ampla dirigida cap al futur. Per això tant els Tres Tombs com la Festa de la Calçotada són exemples perfectes de com la tradició i la modernitat poden coexistir, oferint experiències que van més enllà de l’àmbit local, convertint-se en universals. Des de la destresa dels genets als Tres Tombs fins al sabor dolç i alhora picant dels calçots tendres i sucosos acabats de coure, aquestes festes són una celebració de tot allò que fa única la cultura vallenca. Valls es reafirma en cada nova celebració com un referent cultural i gastronòmic fonamental de Catalunya, i el millor de tot: tothom està convidat a descobrir i viure la seva essència.

VALLS PROGRAMA QUATRE JORNADES

MULTIESPORTIVES PER A

INFANTS

L’Ajuntament de Valls ha programat quatre jornades multiesportives matinals totalment gratuïtes

Aquestes quatre jornades coincidiran amb els festius escolars de lliure disposició a la ciutat i que estaran adreçades a nens i nenes d’educació primària. Aquesta nova acció que organitzen conjuntament la Regidoria d’Igualtat i Feminisme i el Patronat Municipal d’Esports, té com a objectiu donar suport a les famílies en els dies que no hi ha escola i és més complicat conciliar la vida laboral amb la tasca de cura de la canalla.

Les jornades tindran l’activitat física i esportiva com a protagonistes i se celebraran els dies 4 de febrer, 3 de març i el 2 i 5 de maig al Centre Esportiu Municipal El Fornàs, de 9h a 13h, per a l’alumnat de primària (infants nascuts entre el 2011 i 2018).

L’activitat és gratuïta, però cal reservar plaça telemàticament.

ELS TEATRES DE VALLS ESTRENEN TEMPORADA AMB GRANS NOMS DE L’ESCENA CATALANA

Els Teatres de Valls obren el nou any cultural amb una programació que combina com mai a grans noms de l’escena catalana amb la promoció dels projectes artístics amb segell vallenc.

Així, veurem aquest 2025 a grans noms de la dramatúrgia catalana com Mercè Arànega, Míriam Iscla, Victòria Pagès, Joan Negrié, Laia Marull, David Selvas o Xavi Francés amb alguns dels espectacles teatrals de més èxit de crítica i públic. A la vegada, els Teatres refermaran l’aposta pel territori creatiu vallenc, començant amb Mar Ulldemolins que torna a casa amb «Biològica».

La programació cultural dels Teatres de Valls inclou teatre, dansa, música i màgia i les entrades de tots els espectacles es van posar a la venda 22 de gener. A partir d’aquesta data també es poden adquirir les entrades soltes dels tres espectacles de gran format de la nova temporada que han tingut ja un gran èxit i acollida en la venda avançada dels abonaments culturals.

LA CAMPANYA “BUSCA EL CAGANER AMAGAT” DE VALLS ESDEVÉ TOT UN ÈXIT

La Unió de Botiguers de Valls – Comerç de Valls ha celebrat una nova edició de la campanya “Busca el Caganer Amagat” amb un gran èxit de participació. La iniciativa, que va tenir lloc del 2 al 31 de desembre, va registrar la participació de més

de 120 persones, fomentant així la visita de nombroses famílies als establiments comercials locals i impulsant les compres a les botigues de proximitat.

En aquesta edició, els participants havien de localitzar un total de 24 caganers amagats en els aparadors dels comerços associats. D’aquests, 20 representaven oficis i 4 feien referència a la temàtica castellera. La resposta dels comerços ha estat excepcional, de manera que, a partir d’aquest any, els establiments que acolliran els caganers seran rotatius, oferint novetats en cada edició.

VALLS

6 3

Preu: 250.000€

APARELLAT

250 m2, sala menjador, cuina equipada, 3 banys, 6 habitacions, garatge, 2 soterranis, terrassa, i 100 m2 de jardí. Ubicat al centre de la població.

L’AMPOLLA

2 1

APARTAMENTS

Des de: 155.000€

75 m2, sala menjador, cuina equipada, 1 bany, terrassa, moblat, vista al mar, piscina i jardí comunitari. Excel.lent ubicació a tocar de la platja.

REUS

PIS RAVAL SANTA ANNA

155 m2, a reformar, excel·lent ubicació. Exterior.

CATELLVELL DEL CAMP

Preu: -

UNIFAMILIARS OBRA NOVA

Pròxima construcció a la zona dels Pugets a Castellvell del Camp de dos habitatges unifamiliars, excel·lent ubicació amb grans vistes.

REUS REUS

4 - 2 -

Preu: -

DESPATXOS EN CONSULTORI MÈDIC EN LLOGUER

En consultori mèdic en ple  funcionament, es lloguen despatxos destinats a consultes  mèdiques amb tots els serveis , recepció, sales d’espera... Excel·lent ubicació. Preus segons mesures dels espais.

Preu: 215.000€

UNIFAMILIAR –AVINGUDA BELLISENS

150m2 + 300 m2  de parcel.la, 4 hab + tancament, menjador amb llar de foc, cuina equipada, 2 banys, jardí, piscina, barbacoa,  moblat, sortida directa a la avinguda.

Salou reforça la seva projecció internacional a Irlanda del Nord

La capital de la Costa Daurada aposta per un model turístic sostenible i diversificat que la posiciona com a destí referent a nivell europeu

Roser Pros Roca

Salou continua consolidant-se com una de les destinacions turístiques més importants de la Mediterrània gràcies a la seva capacitat d’innovació i adaptació a les demandes del mercat. Amb la seva recent participació a la Holiday World Show, celebrada a Belfast i Dublín, la capital de la Costa Daurada reafirma la seva aposta amb l’objectiu d’atraure visitants internacionals mentre diversifica la seva oferta turística, desestacionant-la i convertint-la en temporada alta tot l’any.

SALOU: DEL PORT PESQUER AL BRESSOL DEL TURISME MODERN

Un dels principals atractius de Salou és la seva història, sempre sota la influència del mar, marcada per una rica tradició marítima i marinera. Fundada com a port pesquer, Salou es va convertir al llarg dels segles en un punt estratègic per al comerç mediterrani. Aquest passat encara és visible en llocs emblemàtics com la Torre Vella, construïda al segle XVI per protegir la vila de les incursions pirates, i en el Camí de Ronda, que ofereix vistes espectaculars i connecta el litoral amb la història de la zona.

Durant el segle XX, Salou va començar a transformar-se en un destí turístic molt llaminer, gràcies a les seves platges de sorra fina i

“Hem

de mostrar que Salou és molt més que sol i platja. Oferim una experiència completa, amb esport, cultura, gastronomia i sostenibilitat”

al seu clima privilegiat. Amb el temps, el municipi ha evolucionat fins a esdevenir un referent del turisme familiar, esportiu i cultural. Aquesta trajectòria l’ha situat al mapa internacional com una destinació que combina diversió, cultura, natura i patrimoni.

LA HOLIDAY WORLD SHOW: UNA FINESTRA AL MERCAT IRLANDÈS

La participació de Salou a la Holiday World Show ha estat clau per reforçar la seva presència a les Illes Britàniques, especialment a Irlanda del Nord, un mercat emergent que està desvetllant el seu potencial. L’esdeveniment, celebrat primer a Belfast i després a Dublín, ha reunit milers d’operadors turístics, agents de viatges i visitants potencials interessats en descobrir noves destinacions.

En aquesta edició del 2025, Salou s’ha presentat per primera vegada a Belfast, destacant la seva oferta com a destí turístic disponible 365 dies l’any. L’alcalde Pere Granados, present a la fira, va subratllar la importància d’aquesta estratègia: “Hem de mostrar que Salou és molt més que sol i platja. Oferim una experiència completa,

amb esport, cultura, gastronomia i sostenibilitat”.

UNA OFERTA QUE COMBINA

DIVERSITAT

I SOSTENIBILITAT

Un dels punts forts de Salou és la seva capacitat per oferir activitats adaptades a tot tipus de visitants, amb especial atenció al públic familiar. Des del turisme esportiu, amb instal lacions de primer nivell per a futbol, ciclisme i esports nàutics, fins al patrimoni cultural, representat per llocs com la Torre Vella i el Camí de Ronda, Salou és una destinació polivalent.

Durant la Holiday World Show, també es va posar en relleu el compromís del municipi amb el turisme sostenible. Salou compta amb la certificació Biosphere, que acredita les seves bones pràctiques mediambientals, i continua fomentant una mobilitat respectuosa amb el medi ambient, ampliant la seva xarxa de carrils bici i rutes a peu.

Els operadors turístics d’Irlanda del Nord han mostrat un interès creixent per Salou, perquè avui igual que ahir, gaudeix d’una situació estratègica. La proximitat de l’aeroport de Reus, que connecta directament amb diverses ciutats

irlandeses, és un factor clau per a aquest mercat. A més, la combinació de platges segures, una oferta d’oci diversificada i la proximitat a PortAventura fan de Salou un destí atractiu per a les famílies.

Segons el mitjà especialitzat Tourinews, els agents de viatges també valoren l’estratègia de Salou per allargar la temporada turística ampliant l’oferta d’activitats culturals i esportives fora dels mesos d’estiu, garantint una experiència òptima durant tot l’any.

MIRANT CAP AL FUTUR: ESTRATÈGIES PER A UN TURISME SOSTENIBLE

El futur del turisme a Salou passa per la innovació i la diversificació. L’Ajuntament té clar que mantenir la competitivitat envers altres territoris, requereix adaptar-se a les noves tendències del sector, que prioritzen la sostenibilitat i la qualitat. Entre les iniciatives en curs destaca la promoció de Salou com a destí de turisme esportiu. Gràcies a les seves instal lacions, la

ciutat acull equips i competicions internacionals que generen un impacte econòmic positiu i reforcen la seva imatge a nivell global. Un altre punt fort és el patrimoni cultural i natural, amb espais emblemàtics com el Camí de Ronda o la Ruta dels Miradors. Pel que fa a l’aspecte cultural i festiu, Salou compta amb un calendari d’activitats que inclou esdeveniments com el Cós Blanc, el Carnaval o el Festival Internacional de Música Costa Daurada.

La combinació de platges segures, una oferta d’oci diversificada i la proximitat a PortAventura fan de Salou un destí atractiu per a les famílies”

Un altre dels pilars de la seva estratègia és la digitalització de l’experiència turística, amb la creació d’aplicacions i eines que permetin als visitants planificar i gaudir de la seva estada amb més facilitat. A més, el municipi continua invertint en infraestructures sostenibles i en la conservació i foment del seu patrimoni natural i material.

L’alcalde Pere Granados ha destacat que el compromís amb la sostenibilitat no és només una qüestió ambiental, sinó també econòmica i social: “Un model turístic equilibrat garanteix que Salou segueixi sent un lloc on viure i visitar amb qualitat de vida.”

UNA DESTINACIÓ QUE INSPIRA CONFIANÇA I ATRACCIÓ

La participació de Salou a la Holiday World Show ha demostrat que el municipi sap captar l’atenció dels mercats internacionals amb una proposta que combina tradició i modernitat. El seu esforç per diversificar l’oferta, apostar per la sostenibilitat i promoure la col laboració amb altres municipis de la Costa Daurada ha convertit Salou en un model a seguir.

A més, el reconeixement internacional que està guanyant entre mercats com l’irlandès confirma que la seva estratègia a llarg termini està donant bons fruits. Avui Salou és un destí per descobrir i un exemple de com el turisme pot ser una força positiva per al desenvolupament de la població, presentant-se com una de les destinacions més completes de la Mediterrània. Així, la seva participació a la Holiday World Show de Belfast i Dublín reafirma el seu compromís per expandir la seva influència i captivar nous visitants que tinguin ganes de repetir un any i un altre.

Ara el futur de Salou es dibuixa amb optimisme, gràcies a la seva capacitat d’adaptar-se a les noves necessitats del sector i oferir experiències úniques per a tot tipus de viatgers. Aquesta combinació d’història, sostenibilitat i visió de futur assegura que Salou seguirà sent un destí de referència per a la propera generació.

SALOU

SALOU DESIGNAT CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2025

L’alcalde Granados vol aprofitar aquest esdeveniment per mostrar el “valuós i ric patrimoni cultural i històric” de la ciutat

Amb la designació de Salou com a Capital de la Cultura Catalana 2025, la ciutat es prepara per a un any ple d’activitats culturals, esdeveniments i iniciatives que posaran en valor la seva riquesa patrimonial i cultural.

Aquesta distinció ha estat anunciada per Xavier Tudela, president de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, que ha manifestat que la ciutat ha estat escollida per ser “un municipi innovador i modern amb una història mil lenària i una cultura vibrant, estretament vinculada a Catalunya i al seu desenvolupament històric”

Aquest reconeixement serà, tal com han subratllat els organitzadors, el “punt de partida” per fer valdre l’”immens patrimoni cultural de Salou”. Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha expressat que “Salou es converteix en el referent cultural de Catalunya durant tot el 2025, i això hem d’aprofitar per mostrar al món el nostre valuós i ric patrimoni cultural i històric, fent que sigui un element important del nostre producte turístic”.

El conseller d’Empresa català ha visitat la capital de la Costa Daurada

El conseller d’Empresa, Treball i Turisme de la Generalitat, Miquel Sàmper, i la directora general de Turisme, Cristina Lagé, van visitar Salou i van mantenir una reunió de treball amb l’alcalde de Salou i president del Patronat de Turisme, Pere Granados. La trobada va tenir lloc prèviament a una reunió amb representants dels sectors turístics de Salou i la Costa Daurada.

En aquesta reunió prèvia, es van tractar temes com la necessitat d’una nova Llei de Turisme, la regulació dels habitatges d’ús turístic (HUT), el plantejament de plans i programes d’inversió per al desenvoluament d’una industria turística de qualitat i competitiva; la implantació del projecte Hard Rock i l’increment de la taxa turística per pernoctacions (Impost sobre les Estades en Establiments Turístics), amb la intenció que els nous ingressos contribueixin a finançar la despesa municipal associada a l’augment de serveis durant la temporada turística.

SALOU ACONSEGUEIX EL FINANÇAMENT PER A L’EIX CÍVIC I LA MODIFICACIÓ DEL PROJECTE DE TRAMCAMP

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha aconseguit convèncer a la Generalitat sobre la necessitat d’introduir una sèrie de modificacins i canvis en les característiques del tramcamp al seu pas per Salou, i assoleix també el compromís del govern català de complir amb la seva obligació de finançar les obres d’urbanització de l’Eix Cívic per on transcorrerà el tramvia, estimades en uns 14 milions d’euros

L’alcalde de Salou, en reunió amb el nou secretari de Mobilitat i Infraestructures, primer, amb la consellera de Territori després, i amb el director General d’Infraes-

tructutes i Mobilitat finalment, va ser molt clar i convincent a l’hora d’expressar els punts que s’haurien de complir perquè Salou pogués acceptar el tramvia pel nucli urbà de Salou: “Que hi hagi un compromís ferm de la Generalitat per complir amb la seva obligació de finançar el projecte d’urbanització de l’Eix Cívic; i que es modifiquin algunes característiques del model de tramvia que es vol implantar perquè sigui inclusiu i integrat a la trama urbana, eliminant elements que generen barrera arquitectònica pel pas de vianants, i, d’aquesta forma, crear un espai del tot permeable, transitable i accessible”

Les obres estan estimades en 14 milions d’euros

SALOU

GRANADOS VOL UNA

MILLOR DISTRIBUCIÓ DE L’IMPOST SOBRE EL JOC PER REDUIR LA PRESSIÓ FISCAL

L’alcalde de Salou sosté que els diners permetrien millorar els serveis de les localitats turístiques i reduir impostos

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha instat el Govern a repartir entre els ajuntaments una part de la recaptació de l’impost sobre el joc. Granados ha defensat que si es confirma la modificació de la llei que establiria una taxa als casinos en el 55%, la Generalitat experimentaria un augment substancial dels ingressos per aquest concepte. Aquest increment, segons el batlle, podria permetre als municipis reduir impostos per a la ciutadania i, alhora, millorar els serveis públics.

Granados ha explicat que els municipis turístics com Salou tenen una responsabilitat especial a l’hora de prestar serveis a una gran quantitat de visitants temporals, que generen una pressió addicional sobre els recursos locals. “Els municipis turístics hem de garantir serveis a persones que no estan empadronades però que requereixen una atenció constant, i això ho financen principalment els residents”, ha subratllat l’alcalde. A més, ha indicat que aquests fons addicionals podrien ajudar a alleujar la càrrega fiscal per a les persones residents al municipi, alhora que es millora la qualitat de vida dels veïns.

OQUES GRASSES, THE TYETS, CAMELA, FIGAFLAWAS I MUSHKA ACTUARAN AL FESTIUET DE SALOU

El festival també oferirà activitats com espais gastronòmics o tallers per a totes les edats

Després d’un any d’inactivitat, el  Festiuet torna amb força a Salou, convertint-se en un dels esdeveniments més destacats de l’any en què el municipi ostentarà el títol de Capital de la Cultura Catalana 2025. Aquesta edició promet una programació carregada de música, cultura i experiències úniques, reforçant el paper de Salou com a punt de referència cultural al territori.

Durant la roda de premsa d’aquest matí, s’ha donat a conèixer el cartell complet del festival, que comptarà amb artistes de renom com Mushkaa, Els Catarres, Muchachito Bombo Infierno, Camela, Oques

Grasses – amb un dels cinc concerts previstos a Salou – i Iseo & Dodosound. Aquesta selecció d’artistes destaca per la seva transversalitat, unificant generacions i estils musicals diversos.

L’esdeveniment tindrà lloc a la Zona d’Emprius, una ubicació privilegiada amb facilitats d’aparcament i espais pensats per oferir una experiència completa al públic assistent. Es preveu que unes 30.000 persones gaudeixin dels dos dies del festival, amb entrades ja disponibles a preus d’entre 30 i 55 euros. Fins ara, ja s’han venut unes 4.000 localitats.

LA PARALITZACIÓ DEL HARD ROCK PODRIA COSTAR 50 MEUR AL GOVERN DE CATALUNYA

La “responsabilitat patrimonial” de la Generalitat podria significar una reclamació per “dany emergent” i una altra per “lucre cessant”

Un informe del Gabinet Jurídic de la Generalitat ha determinat que si el projecte del Hard Rock no es materialitzés, els inversors podrien reclamar fins a 50.000.000 euros. La polèmica ha envoltat a aquesta macroinversió des de la publicació de la seva idea i el Govern de Catalunya es troba entre dos focs, ja que ha de complir amb les exigències dels Comuns i ERC per denegar la seva construcció.

Tal com han informat des d’El País, l’informe elaborat fa un any alerta que les indemnitzacions podrien assolir quantitats molt considerables. “El resultat estimat del cost de la responsabilitat patrimonial, segons les hipòtesis establertes, es trobaria

entre els 37’4 i els 50 milions d’euros“.

L’informe elaborat durant la legislatura de  Pere Aragonés pel Departament d’Economia va estimar que la “responsabilitat patrimonial” de la Generalitat podria significar dos reclamacions en cas que no s’autoritzi l’explotació del macrocasino. Els inversors van aconseguir la llicència gràcies als 10 milions d’euros d’aval i un dipòsit de 2’5 milions d’euros a l’Institut Català del Sòl. Per això, podrien demanar una reclamació per “dany emergent ”, pèrdues per la inversió ja realitzada,  i una altra per “lucre cessant”, quantitat que deixarien de guanyar els inversors en qüestió de beneficis.

Cal·lípolis

Un nou Centre Experiencial que uneix cultura, natura i sostenibilitat a Vila-seca

RCR Arquitectes dissenyarà el Centre Cal·lípolis amb un projecte que promet ser un punt de referència cultural i mediambiental

Roser Pros Roca

Vila-seca continua transformant-se en una ciutat pionera en la integració de cultura, sostenibilitat i turisme de qualitat. Amb l’adjudicació del projecte per construir el Centre Experiencial i d’Interpretació Cal· lípolis, l’Ajuntament posa en marxa una iniciativa que vol posar en valor els espais naturals protegits, la mobilitat sostenible i el riquíssim

patrimoni cultural del municipi. Es tracta d’un projecte molt ambiciós, valorat en 8,9 milions d’euros i cofinançat pels Fons Next Generation EU, i el fet que el disseny sigui una proposta de l’estudi RCR Arquitectes, guardonat amb el Premi Pritzker 2017, és una garantia d’encert. El centre s’ubicarà al carrer Plàcido Domingo de la Pineda i promet convertir-se en un pol d’atracció per a turistes i un espai únic per a Vila-seca i comarca.

RCR ARQUITECTES ÉS L’EQUIP QUE HA IDEAT CAL · LÍPOLIS

La firma RCR Arquitectes, fundada a Olot el 1988 per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, és coneguda per la seva capacitat d’integrar els edificis amb el paisatge, fusionant de forma sorprenent natura i arquitectura sense perdre harmonia. La seva trajectòria inclou projectes com el Museu Soulages a França, el crematori de Hofheide a Bèlgica i

Es tracta d’un projecte molt ambiciós, valorat en 8,9 milions d’euros i cofinançat pels Fons Next Generation EU

l’Espai Enigma a Barcelona. Guanyadors del Premi Pritzker, considerat el Nobel de l’arquitectura, i reconeguts per la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, RCR Arquitectes han destacat per la seva aposta per la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Aquesta visió encaixa perfectament amb l’essència de Cal· lípolis, un projecte que busca equilibrar desenvolupament i preservació del patrimoni natural i cultural.

Segons el mateix equip de RCR, “l’arquitectura ha de crear connexions emocionals amb el territori, integrant-se sense dominar-lo”. Aquest principi és el que guia el disseny del Centre Experiencial Cal lípolis de Vila-seca, pensat perquè sigui un edifici funcional, i també una experiència en si mateix.

UN ESPAI POLIVALENT AL SERVEI DE LA COMUNITAT I

ELS VISITANTS

El futur centre tindrà una superfície de 2.000 m² distribuïts en dues plantes, amb espais polivalents per poder-hi portar a terme activitats culturals, educatives i lúdiques. A més, inclourà una àrea dedicada a l’exploració dels espais naturals protegits de Vila-seca, com per exemple el Parc de la Sèquia Major, un ecosistema únic que alberga espècies de flora i fauna que es troba en perill d’extinció.

El projecte també inclourà un programa de museïtzació interactiva, utilitzant tecnologies immersives i eines digitals que oferiran als visitants una experiència memorable. Aquest enfocament, del tot innovador, es creu que atraurà turistes i persones interessades, però a més, també crearà un increïble espai d’aprenentatge i reflexió que serà útil a les generacions futures.

De fet, una de les característiques més destacades d’aquest projecte és, precisament, el seu compromís amb la sostenibilitat.

El Centre Experiencial Cal lípolis serà un exemple d’arquitectura ecològica perquè utilitzarà materials sostenibles i energies renovables per minimitzar la seva petjada ambiental.

Aquesta filosofia s’emmarca dins del projecte “Cal· lípolis, l’Equilibri Sostenible”, i consisteix en una iniciativa que busca recuperar i protegir distints espais naturals, millorar la mobilitat sostenible i potenciar el patrimoni cultural. La intenció és que això contribueixi al benestar del medi ambient, al mateix temps que, amb tota seguretat, posicionarà Vila-seca com una destinació turística de qualitat.

A banda, la construcció del centre està previst que generi ocupació durant la fase inicial, i posteriorment es crearan llocs de treball en tasques de gestió, man-

El Centre Experiencial

Cal· lípolis neix amb l’objectiu de donar visibilitat al ric patrimoni cultural i natural de Vila-seca

teniment i organització d’activitats.

Amb aquesta dimensió econòmica, està previst que Cal lípolis no sigui només un projecte cultural, sinó també una eina ben potent i atractiva que contribuirà a la dinamització de l’economia local.

POSANT EN VALOR EL PATRIMONI LOCAL

El Centre Experiencial Cal lípolis neix amb l’objectiu de donar visibilitat al ric patrimoni cultural i natural de Vila-seca. El municipi compta amb una història que abasta des de les seves arrels agrícoles fins al seu paper actual com a destí turístic de primer nivell. Amb el Centre Experiencial Cal lípolis els visitants podran conèixer la història de la Pineda i el seu entorn, des del paper del Parc de la Sèquia Major com a refugi ecològic fins a l’evolució cultural i

social de la ciutat, convertint Cal lípolis en un espai clau per comprendre i valorar la identitat de Vila-seca.

VILA CAL · LÍPOLIS: EL PASSAT ROMÀ QUE INSPIRA EL FUTUR

El nom del Centre Experiencial Cal lípolis no és casual, sinó que ret homenatge a les runes de la Vila Cal· lípolis, el famós jaciment arqueològic d’època romana situat al terme municipal de Vila-seca. Aquesta vila romana es troba propera al litoral, i les excavacions arqueològiques han revelat que va ser una explotació agrícola en la que ben probablement, es produïa vi, oli i cereals destinats al comerç marítim.

Els romans van escollir aquest indret d’una forma estratégica i molt ben pensada pel seu accés proper al mar i per la fertilitat de les terres que l’envoltaven. Entre les restes trobades arran de l’excavació, destaquen fragments de mosaics, àmfores i estructures d’emmagatzematge, que ofereixen una visió fascinant de la vida quotidiana i econòmica en aquest enclavament, ara fa més de 2.000 anys.

En tot cas, la presència d’aquest jaciment arqueològic reforça la idea que Vila-seca ha estat, des de l’antiguitat, una terra de confluència entre cultura i comerç. Per tant, incorporar aquest llegat al nom del Centre Experiencial Cal lípolis és un símbol del compromís de Vi-

la-seca amb la preservació i posada en valor del seu patrimoni històric, en diàleg amb la modernitat i la sostenibilitat que defineixen el projecte actual.

UN REFERENT CULTURAL A LA COSTA DAURADA

Amb el Centre Experiencial Cal lípolis, Vila-seca fa un pas endavant amb l’objectiu de consolidar-se com una destinació més que atractiva, que ofereix a propis i visitants una equilibrada combinació de cultura, natura i sostenibilitat. A més, aquest projecte també complementa l’oferta turística de la ciutat, més enllà d’altres atractius turístics i socials com PortAventura, les seves platges i el propi patrimoni arquitectònic i històric del municipi. La construcció d’aquest centre marca una nova etapa per a Vila-seca, posicionant la ciutat com un referent en sostenibilitat i cultura. A més, amb el lideratge de RCR Arquitectes i el suport dels Fons Next Generation, aquest projecte és una aposta pel futur, combinant desenvolupament econòmic, educació i preservació del patrimoni.

Cal lípolis serà una experiència que connectarà les persones amb el territori, fomentant la consciència ambiental i l’orgull per la cultura local. Vila-seca demostra, una vegada més, que la innovació i la tradició poden anar de la mà, creant un model inspirador per a altres municipis de la demarcació.

VILA-SECA

VILA-SECA APROVA

EL CONVENI PER A LA INTEGRACIÓ URBANA TRAMVIA

El plenari de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat per unanimitat el conveni de col· laboració entre l’Ajuntament de Vila-seca i la Generalitat de Catalunya, en relació amb la integració urbana del tramvia del Camp de Tarragona a Vila-seca

Amb aquest conveni, ambdues parts donen conformitat al contingut i tramitació dels estudis, projectes i del Pla especial urbanístic per a poder implantar aquest tramvia, així com el finançament del projecte d’urbanització per part de la Generalitat que se situa en 6,3 milions d’euros. En un dels punts del conveni s’especifica que el tramvia circularà sense catenària en el tram comprès entre les estacions de Vila-seca Universitat i Països Catalans, amb una longitud de 600 metres.

Durant la sessió també es va donar compte del Pla Estratègic 2050-Estratègia de futur de ciutat i es va aprovar la modificació del cartipàs municipal així com la creació i modificació inicial de la plantilla.

El plenari també va aprovar definitivament l’Ordenança municipal reguladora de terrasses i elements auxiliars a Vila-seca; l’actualització del Pla de Protecció Civil de Vila-seca (DUPROCIM) i l’aprovació inicial del Pla d’Actuació Municipal en Emergència Nuclear (PAMEN) de l’Ajuntament.

16 CAVALLS PURA SANG ANGLESOS DISPUTEN UNA CURSA PEL CÓS DE SANT ANTONI DE VILA-SECA

Milers de persones van veure les tres curses on han participat un total de 16 cavalls pura sang anglesos, on es van repartir 30.000

Amb 430 victòries i més de 30 anys de carrera esportiva, José Luís Borrego va escollir el Cós de Sant Antoni de Vila-seca per córrer la seva darrera cursa i anunciar d’aquesta manera la seva retirada com a joquei. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, fou l’encarregat de lliurar un reconeixement per la seva trajectòria com a joquei i per la seva extensa participació a les curses de Vila-seca. En la primera cursa de 1.700 metres de distància, Premi Torre d’en Dolça, el guanyador va ser el cavall Coolmen Vega, de la quadra Endika Arcentales i

muntat pel genet Adrián Martínez.

En la segona cursa, Gran Premi Ajuntament de Vila-seca “Memorial Josep Xatruch”, amb una distància de 2.500 metres, el guanyador va ser el cavall Mauro, de la quadra Mallow Gran Canaria i muntat per R. Ramos.

Per últim, la cursa Premi Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, de 1.700 metres, va ser guanyada pel cavall Zalacain, de la quadra Alegre i muntat per N. De Julián.

EL PESSEBRE DE SORRA DE LA PINEDA CELEBRA ELS 25 ANYS AMB MÉS DE 200.000 VISITANTS

El passat 9 de gener es van dur a terme els treballs de destrucció del pessebre de sorra de la Pineda que es podia visitar des del passat 8 de desembre. Aquest grup escultòric construït per diversos artistes de països d’Europa, va ser exposat al Parc del Pinar de Perruquet.

En aquesta 25a edició, el Pessebre de sorra de la Pineda ha utilitzat més de 400 tones de sorra i la temàtica creada pels escultors ha estat la celebració dels 25 anys de l’esdeveniment que, a més, enguany ha comptat amb les activitats del Nomad Festival al seu voltant durant dos caps de setmana. Al llarg d’aquests dies en que el grup escultòric ha estat exposat a l’espai de les fonts del Parc del Pinar de Perruquet, han visitat la zona 272.686 perso -

nes. Concretament, destaca la xifra d’un total de 21.109 visitants el cap de setmana del 14 i 15 de desembre, durant el Nomad Festival. Un cop acabats els treballs d’enderroc del pessebre de sorra a càrrec de la Brigada Municipal, la sorra ha estat emmagatzemada per tal de poder-se utilitzar el proper any.

Ferreteria

Bany

Agricultura

Jardineria

Piscina

Fontaneria

SOLUCIONS HIDRÀULIQUES GLOBALS

Obra civil Contra incendis Indústria

Reg agrícola

Medi Ambient Tractaments d’aigües Grans instal·lacions:

QUAN ES TRACTA COM MÉS, MILLOR d’energies

Per afrontar els reptes de la transició energètica continuem sumant energies. I per aconseguir-ho, impulsem el desenvolupament tecnològic a la recerca de solucions innovadores.

Descobreix-ne més