ENTREVISTA
UN DIA EN EL PARADÍS CÍTRIC DE VICENT TODOLÍ ― Vicent Baydal FOTOS Alberto Sancho A Palmera, a la Safor, a mig camí entre Gandia i Oliva, el conegut curador d’art Vicent Todolí viu en el paradís. Un paradís amb centenars de varietats cítriques desconegudes a terres valencianes que ha bastit per tal de protegir el paisatge, gaudir de tot un museu a l’aire lliure i saciar la seua infinita curiositat.
4
P
almera es diu Palmera almenys des del temps d’al-Àndalus, quan els musulmans l’anomenaren Rahal Nakhla, això és, el rafal de la palmera. Devia ser, per tant, la finca agrícola d’un oficial de les autoritats islàmiques en la qual destacava aquell arbre del desert procedent d’Aràbia. Però tal vegada també hi havia alguna espècie de cítric, ja que els mateixos andalusins foren els encarregats d’introduir el seu conreu a la península Ibèrica des de l’Orient. Mil anys després el palmerí Vicent Todolí, director artístic de l’espai expositiu HangarBicocca a Milà, antic director de la Tate Modern a Londres i assessor de la col·lecció Per Amor a l’Art, que s’exposa a València en Bombas Gens, ha convertit part del terme de la seua localitat natal en una finca dedicada a l’estudi i divulgació dels cítrics i la citricultura. Són quaranta-una fanecades, 33.000 m2, on creixen exuberants centenars de varietats de llimes, poncils, pummelos, pomelos, aranges, taronges, cumquats, mandarines, papedes, clementines, atalànties, clausenes... Visitem un dels horts més espectaculars de la geografia valenciana en busca dels seus orígens i propòsits.
La base d’activitats del comando Todolí La millor època per a la visita és entre desembre i abril, quan la major part dels arbres ha donat els fruits que
es poden degustar in situ, en les taules que els operaris de la Todolí Citrus Fundació habiliten al costat dels diversos bancals de què consta la finca. Abans, però, parlem sobre les raons de la creació de l’hort amb el mateix Todolí, un cognom que, com tants altres de la Safor, la Marina i el Comtat, prové de la repoblació balear posterior a l’expulsió dels moriscos de 1609, concretament de l’illa de Menorca. Les seues arrels a la terra són profundes, però no sempre ha estat així. Una vida com a universitari a Nova York, director de grans centres artístics a Porto, Londres i Milà, i amb constants viatges per tot el món derivats de les seues intenses relacions artístiques internacionals, l’han dut a construir-se un lloc on tocar mare. Primer a la Vall de Gallinera, on va restaurar una propietat abandonada, en la qual produïx l’exquisit Tot Oli. Ara al lloc que sempre estigué ací, en la casa familiar i les terres adjacents. La família Todolí es dedica a la taronja i els vivers des de fa un segle. Prové d’ací la Todolí Citrus Fundació? No exactament. És cert que el meu avi era un podador molt reconegut, anava amb les seues colles d’esporgadors a molts llocs i tenia vivers de cítrics; després mon pare els va expandir amb altres fruiters i plantes, però a mi no em va interessar mai la terra. Tot al contrari, perquè quan érem adolescents ens alçava els dissabtes a les sis del matí per a fer les
