PLANETARI
LA ROMA D'UN CORRESPONSAL TEXT I FOTO
Felip Bens @FelipBens
He estat dos voltes en Roma. La primera, d’adolescent, ja em vaig fotografiar en el Coliseu, la Capella Sixtina i les escalinates de la Piazza di Spagna. La segona viatgí amb Historias de Roma (RBA, 2010) d’Enric González davall del braç. Mai havia visitat una ciutat tan entregat, abans d’aplegar i ja aterrat en l’estació de Termini, a les suggerències d’un escriptor. Menys encara una ciutat amb tants atractius turístics de primera magnitud. Algú podria qualificar-ho d’aposta arriscada, però fon una decisió magnífica.
42
PER UNA BANDA HI HA EL FIL conductor de la gastronomia local, per descomptat. Pelegrinar pels santuaris mengívols d’un admirat autor que visqué la Ciutat Eterna com a corresponsal de premsa ja et regala itineraris per a descobrir en la rebotiga de les rutes massificades, una altra Roma. Les notes marcades en el plànol amb les pistes de González mostren les zones calentes que calcigaren els nostres peus: Trinità dei Monti i la Piazza di Spagna, el Tíber amunt i avall, Campo dei Fiori i Piazza Navona i, al remat, tota l’antiga península romana de l’època imperial, el Campo Marzio. I també, sobretot, el Trastevere, vinculat ja per sempre a l’spritz de boqueta nit, amb Santa Maria in Trastevere com a far en la nit èbria. Per a la quota turística quedà l’ascensió a peu a la cúpula de Sant Pere i així, a més del notable exercici físic per a contrarestar excessos, ens férem una idea aèria dels carrers transitats i dels, en realitat escassos, trams conquistats de ciutat.
“Quina nostàlgia de les tertúlies de futbol i política, amb González i els altres periodistes”, ens confessa Carlo, propietari de La Montecarlo, la deliciosa i discreta pizzeria que aguaita des d’una boca de carrer de Corso Vittorio Emanuele II. Prop d’allà ens trobem amb La Carbonara, des d’on s’ataülla Campo dei Fiori en tota la seua magnitud, l’àgora del mercat obert i escampat, un dia de plovisqueig, la de les carxofes colossals, la plaça “laica” de Roma, segons González, qui afirma en el seu llibre que els famosíssims spaghetti alla carbonara s’inventaren ací, en 1944 o 1945, gràcies al mestissatge amb les tropes nordamericanes, que aportaren dos ingredients essencials del seu racionament: la cansalada i l’ou en pols. I amb pecorino romà, almenys hui en dia, feu el favor. En els màrgens de les rutes de González, algunes potser desfasades –el llibre és de 2010 i el nostre viatge de 2016–, encara que la restauració
Historias de Roma Enric González RBA, 2010 128 pàgs | 12 €
romana és estable i duradora, es troba l’Antica Focacceria San Francesco, un meravellós deliri gastronòmic sicilià amb subseu romana. No debades en Roma es menja molt bé i a un preu ben raonable, com en un fum de locals barats, plens d’estudiants, en els carrers menys transitats del Trastevere. I, com en molts llocs d’Itàlia, els qui sentim nostàlgia del café tocat ens podem consolar amb la versió local: el caffè corretto di grappa. Boníssim i addictiu. Com el
