ENTREVISTA
JOSEP VICENT BOIRA UNA ROMA AMERADA DE VALENCIANITAT ― Felip Bens @FelipBens Josep Vicent Boira (Canyamelar, València, 1963) és professor de Geografia en la Universitat de València i Comissionat del Govern per al Corredor Mediterrani. Abans, entre 2015 i 2018 fon Secretari d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana. Acaba de publicar l’imprescindible llibre Roma i nosaltres que ens descobrix una quantitat de vincles insospitats entre la Ciutat Eterna i els valencians, com a estat de la Corona d’Aragó. L’obra té una doble perspectiva: la reivindicativa, respecte al llegat històric d’aquella entitat política, i la lúdica, que ens permetrà visitar la capital italiana resseguint les moltes calcigades valencianes que sobreviuen encara hui.
Vertebrar el territori i impulsar el corredor mediterrani. Les seues dos últimes responsabilitats polítiques, com a secretari autonòmic i comissari estatal, pareixen ser part d’un tot. Què necessitem els valencians, a escala de vertebració territorial, per a ser una societat més cohesionada i també més competitiva? Tenim molts dels instruments per a aplegar a ser-ho; ara bé, ens falten dos coses essencials: més coordinació i més visió a mitjà i llarg termini. Els valencians som massa de fer les coses a correcuita. Hem de tindre la perseverança que representa una visió a llargues. És essencial. Tenim moltes virtuts com a poble; si n’afegirem esta, culminaríem molts processos amb èxit. Per exemple, si pensem en la vertebració del territori, el corredor mediterrani i en les obres públiques que comporten, les coordenades han de ser el treball coordinat entre administracions i territoris, la visió estratègica i que els temps siguen els òptims i raonables. I estes justament són les nostres carències per a quasi tot. Incorporar-les a la nostra forma de fer dispararia la nostra competitivitat.
Permet l’actual context polític treballar a llargues? No. Sincerament no. I este és un dels grans problemes. La pressió mediàtica, de la societat, dels mateixos polítics, ens fa creure que tot ha de ser ja. I costa molt d’aconseguir que un governant aborde projectes a mitjà i llarg termini que vagen més enllà dels seus quatre anys de legislatura. Açò diu molt de quines són les bases mínimes d’un país i d’una societat. I desgraciadament ens cal eixa reflexió que permeta generar grans consensos en certes matèries, al marge de qui guanye les properes eleccions. En el corredor mediterrani, per exemple, és evident que s’ha aconseguit un cert consens social que salvaguarda dels vaivens polítics el gran objectiu. És un exemple del consens entorn d’una infraestructura que beneficia els sectors empresarials però també el conjunt dels ciutadans. En això està vosté en estos moments. En construir eixa poderosa xàrcia de transport i comunicació que connecte des d’Algesires a Girona i amb
45
