A BORD
PLATÓ EN LA COVA TALLADA TEXT
Tono Fornes
El mite de la caverna no és un mite. Els presoners que veien ombres projectades des del foc dels vigilants érem nosaltres. L’ombra en el segle XXI és en colors i instagramable. Contemplàvem espectres, véiem pobles i ciutats i sentíem ressonar les orelles en la finor espessa de l’asfalt, com el xampany glaçat pres en dejú. Véiem ombres d’argilages i romers i alguna fina flor d’asfòdel, però el gladiol que teníem a mà dreta era tàctil i no pareixia que fora diferent del projecte d’assemblar-se a si mateix, la vella aspiració platònica.
96
LES SENSACIONS DEL MÓN SÓN l’únic món, haurà d’exagerar el filòsof George Berkeley. Créiem vore coses, però només véiem idees de les coses, en realitat males idees. No distingíem la idea dels caiacs de les recreacions dels canadencs indígenes. Algun xafaxarcos explicava que dels blocs de pedra tosca de la zona s’havia construït, en part, l’església de Xàbia. Només els gossos mascota semblaven ferli cas escatològic. Ja vindran els voluntaris a llevar merda; o les ombres. A la mar, les meduses picaven amb una mala ombra intrínseca. Les motos aquàtiques ressonaven estranyament en els impertinents grafitis de la cova, amplificades pel soroll torturador d’un reggaeton. Els turistes érem molts i a tocar. Tots érem presoners. Un d’ells era ample d’esquena, i els tertulians de la Cova Tallada li deien Plató de malnom. Tota idea és ja una idea turística, un miratge d’alguna realitat exterior vertadera, remugava aquell
homenot mentres enviava un whatsapp pel seu smartphone.
amb la fantasia de la seua realització.
En el mite de Plató els presoners són reticents a eixir de la caverna. Els apanyen més les idees d’una realitat que temen perquè ignoren i que només es manifesta en representacions d’ombres difuses. És natural. Confondre la realitat amb el somni de realitat és humà, massa humà. Però és pervers. Dit a la manera més subtil de Simone Weil: el desig salva, la imaginació condemna. El desig de Xerxes de conquerir Grècia és absolutament decent, almenys per a un rei persa, i molt higiènic si l’ajuda a viure i a dormir a gust. Creure que tindrà èxit, però, és una fantasia producte de la imaginació del Jo. Malament. Quan es desfà per un temporal el pont de barques amb què l’emperador havia planificat travessar l’Helespont, Xerxes decapita els enginyers i fueteja la mar, maleint-la una i una altra vegada. La frustració. La bogeria. Havia confós els desitjos
Que Plató visitara la Cova Tallada de Xàbia em tem que és territori de la imaginació més que del desig. Però no tant si ens traslladem unes 400 milles cap a llevant quarta al sud. Trobarem Siracusa després de pegar la volta a Sicília. Hi arribarem. Trobarem l’Orecchia de Dionisio, una afamada caverna, ja turística. És segur que el deixeble i apologeta de Sòcrates, Plató, la coneixia. Va fer fins a tres viatges des d’Atenes a Siracusa per a fer mediació entre el seu jove amic Dió i el tirà de l’època Dionís, per tal d’assajar la seua idea de república ideal en mans de reisfilòsofs, de la qual serien rigorosament exclosos els poetes. Plató va haver d’eixir per cames més d’una volta i en cert viatge, fet a pesar de les penalitats que confessa de tota travessia per mar, va ser retingut a Siracusa. Tal vegada empresonat i convenientment espiat pels
