LES GAVARRES, AMB ULLS DE NEN PROPOSTA DE TREBALL DE RECERCA DELS VALORS EDUCATIUS DE LES GAVARRES, PER A LA CREACIÓ D’UN CAMP D’APRENENTATGE
ROSA ROVIRA BAHILLO FUNCIONÀRIA DEL COS DE MESTRES DE PRIMÀRIA. ESPECIALITAT EDUCACIÓ FÍSICA. Experiència en cases de natura, colònies, granja-escoles, esports de natura. Formació en Camps d'Aprenentatge , coneixement de les Gavarres, i Educació Ambiental. Telèfon 607248591/ 972831252 email: rrovira9@xtec.cat
PROJECTE DE CREACIÓ D’UN CAMP D’APRENENTATGE A LES GAVARRES Els Camps d’Aprenentatge (CdA) són serveis educatius del Departament d'Educació que ofereixen al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l'estudi i l'experimentació en un medi singular de Catalunya. Estan pensats per a donar als nois i noies la possibilitat d’estudiar interdisciplinàriament aspectes de les diferents àrees del curriculum escolar mitjançant l’observació i la descoberta de l’entorn. L'estada de dos a cinc dies en un CdA facilita la descoberta del medi natural, social i històric de la comarca on està situat i fa incidència especial en els continguts de l'educació ambiental i de la interpretació del patrimoni, alhora que estableix un marc nou per a la convivència i la relació entre el professorat i l'alumnat. Els CdA també ofereixen als centres educatius la possibilitat de desenvolupar projectes específics d'un dia de durada (sortides d'un dia) cosa que facilita la participació dels centres docents propers als CdA.
PER QUÈ UN CAMP D’APRENENTATGE A LES GAVARRES? Les gavarres són un medi singular de Catalunya tant en l’àmbit natural, social, històric i cultural. Això fa que es tracti d'un lloc idoni per a realitzar tot tipus d'activitats de coneixement de l'entorn. El massís de les Gavarres està envoltat d'un munt de pobles, els alumnes dels quals es beneficiarien enormement de disposar un servei educatiu d'aquest tipus al seu abast. Quan parlem què els alumnes han d'assolir un aprenentatge significatiu fem especial atenció a que comencin per conèixer l'entorn més proper. Quin millor espai que aquest que els envolta, que veuen cada dia però en són uns desconeixedors? muntanyes, suros, bosc mediterrani, rieres, animals autòctons, molins, fonts, forns, castells, menhirs, dòlmens... El fet de crear un Camp d'Aprenentage a les Gavarres oferirïa, per una banda, la possibilitat de poder treballar molts aspectes ambientals, culturals, històrics tant amb els nens I nenes de les nostres terres com de la resta de Catalunya. I, per altra banda, la oportunitat de donar a conèixer un indret I per tant la garantia que serà respectat i estimat.
PROJECE DE RECERCA DELS VALORS DE LES GAVARRES, DES D’UN ENFOCAMENT EDUCATIU.
LES GAVARRES, AMB ULLS DE NEN El projecte de coneixement de les gavarres vol mostrar una visió educativa. Cal que els nens i nenes de terres gironines aprenguin a conèixer les Gavarres des de ben petits “ perquè coneixer és una oportunitat per respectar i estimar” Amb el projecte s'intentarà descobrir quina és la millor manera d’apropament a les Gavarres per tal de poder donar a conèixer els seus valors, i d’apropar-se a aquest cor i pulmó de les comarques gironines per sentir-se’n part integrant, sense que això signifiqui un tracte perjudicial a l’esmentat indret. L’objectiu principal és adquirir diferents estratègies per apropar-nos a les Gavarres a través dels valors que hi tenen inherents com són:
GAUDIR APRENDRE VALORAR ACCEPTAR RESPECTAR RECUPERAR ESTIMAR SOMIAR
AMB ULLS DE NEN perquè el que interessa és que els nens i nenes aprenguin a conèixer les Gavarres des de ben petits “ perquè conèixer és una oportunitat per respectar i estimar”
GAUDIR: passejar, contemplar les postes de sol APRENDRE: conèixer els animals, les plantes, els monuments històrics, la geologia, coneixer l’explotació del suro així com l’ús que se’n fa.
VALORAR: com a espai d’interès natural, pulmó de les comarques gironines,
ACCEPTAR: defensar la presència de fauna autòctona i controlar-ne la cacera,
RESPECTAR: en fer les observacions, en le recollida de mostres, en la protecció d’incendis
RECUPERAR: ajudar al bosc a recuperar-se després dels incendis, recollida de brossa del bosc i els camins, neteja dels rius i basses
ESTIMAR: ensenyar a fer-se propi el territory, sentiment de pertinença. SOMIAR: fer una ruta literària, descobrir les llegendes que s’hi amaguen (RUTA LITERÀRIA PER LES GAVARRES/RODOREDA-ROMANYÀ)
La finalitat del projecte és que els alumnes aprenguin de manera vivencial a: CONÈIXER, RESPECTAR i GAUDIR DE L’ENTORN “ perquè coneixer és una oportunitat per respectar i estimar” COM EL CONEIXEM? A través d’itineraris a la natura podrem entrar en contacte amb tot el conjunt d’elements que ens envolten tant de flora com de fauna, gràcies a la observació directa en podrem conèixer les diferents pecularitats . La millor manera de conèixer l’entorn és vivenciant-lo. COM EL RESPECTEM?
El fet de conèixer de primera mà tot el que ens ofereix l’etorn proper fa que ens resulti més familiar. Per naturalesa allò familiar tendim a estimar-ho i, al mateix temps, aprenem a respectar-ho. La millor manera d’aprendre a respectar l’entorn és apropant-nos a ell, ensenyant a no malmetre les plantes, a no destorvar els animals… COM EN GAUDIM? En plena la natura podrem ensenyar als infants a descobrir infinitat de possibilitats per a gaudir-ne, sempre i quan prèviament hàgin après a respectar-la. Apropar-nos a l’entorn des d’una vessant més lúdica aconseguim que aprenguin alhora que es diverteixen. Les activitats a la natura poden ser del tot diverses: jocs de reconeixement de plantes, de petjades…, tresc aquatic per descobrir la flora i fauna aqüàtica, grimpar per les roques per conèixer les característiques geològiques, buscar amagatalls pel bosc per poder observar els ocells sense que ens vegin, itineraris d’orientació amb jocs de pistes, tallers de construcció de caixes niu, d’anellament d’ocells… ---------------------------------------------------------------Una altra de les raons per les quals seria molt interessant de fer un Camp d'Aprenentatge a les Gavarres és per la quantitat d'àmbits de treball que permet treballar i l'important gruix de feina que ja s'està realitzant a les escoles a càrrec del Consorci de les Gavarres: ÀMBITS DE TREBALL El suro El cabirol Espai PEIN Itineraris i activitats dorientació Activitats sòci-culturals El bosc: flora i fauna Dinàmica dels ecosistemes Masia catalana així com la feina que ja du a terme el Consorci de les Gavarres
TREBALL
INTERDISCIPLINAR
El fet que es puguin abarcar tants temes en un mateix indret fa que la programació educativa que es pot ofertar sigui molt àmplia. Aquest aspecte és molt positiu per a les escoles de cara a donar coherència amb el que s'està treballant a l'aula. Cal que s'estableixi un lligam entre les diferents assignatures curriculars i alhora entre el que es treballa al camp d'aprenentatge. D'altra banda cal tenir present que les escoles poden sol.licitar els tallers que els va millor segons el tema que volen tractar de manera més específica. Tote les àrees curriculars:coneixement del medi natural, coneixemnet del medi social, visual i plàstica, educació física, anglès, llengua, matemàtiques es poden treballar a través de jocs (PROGRAMA D'EDUCACIÓ AMBIENTAL, HÀBITAT) TOT EL QUE JA ES TREBALLA DES DEL CONSORCI Coneguem les Gavarres En aquesta pàgina trobareu els textos de l'Exposició Coneguem les Gavarres que ha estat exhibida de manera itinerant des d'agost de 2001 fins a desembre de 2002 a 26 localitats dels municipis de les Gavarres. Per a obtenir els textos de cadascún dels plafons que han integrat l'exposició, feu un clic damunt els següents apartats. Geografia d'un paisatge El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb el de Begur, l’extrem septentrional de la serralada litoral catalana. Té la forma d’un gran arc que s’obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 quilòmetres quadrats, repartits per una vintena de municipis: Calonge, Castell-Platja d’Aro, Corçà, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, la Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llobrega al Baix Empordà, i Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell al Gironès. El context socieconòmic Després d’haver estat intensament poblades, les Gavarres són avui unes muntanyes pràcticament deshabitades. Queden únicament tres petits nuclis amb població permanent: Sant Pol de la Bisbal, Romanyà de la Selva de Santa Cristina d’Aro i Sant Mateu de Montnegre de Quart. El medi físic L’origen de les Gavarres es situa en el paleozoic, ara fa uns 600 milions d’anys, quan les roques que avui formen el massís estaven submergides encara sota el mar. El procés de formació ha durat molts milions d’anys i ha culminat en el quaternari, amb les variacions del nivell del mar produïdes per les glaciacions i que han acabat de perfilar el seu relleu actual.
Les artèries del massís La xarxa hidrogràfica de les Gavarres està formada per nou conques (Onyar, Ter, Rissec, Daró, riera de Peratallada, riera Grossa de Pals, Aubí, riera de Calonge i Ridaura), a les quals aporten les seves aigües una gran quantitat de rieres i torrents (les rieres de Verneda, de Vall-llobrega, de Bell-lloc i de la Ganga i els torrents de Cavorca i del Folc, entre molts d’altres). Alzinars, boscos originaris L’alzinar, el bosc més característic de la mediterrània septentrional, devia ocupar antigament la major part del massís, arrelant especialment en terrenys pissarrossos, profunds i humits, més abundants a la meitat nord. Aquesta comunitat presenta actualment però una distribució molt inferior a la que potencialment li pertocaria, com a resultat d’una perllongada pressió antròpica. El país de la sureda La sureda és un bosc esclarissat i obert, amb un estrat arbori dominat per l’alzina surera i acompanyada per pi pinyer i pinastre. Aquesta cobertura afavoreix la formació d'un sotabosc ric en arbusts amants de la llum i l’escalfor com el bruc boal i d’escombres, diferents espècies d’estepes, el cirerer d’arboç, la gatosa, etc. i d'on desapareixen, per falta d'humitat, les molses i les lianes. Bosquets de ribera, galeries caducifòlies En un paisatge vegetal marcadament mediterrani, els cursos d’aigua del massís generen unes condicions particulars de disponibilitat d’aigua i frescor ambiental que afavoreixen la formació de petits bosquets de ribera al seu voltant. Aquestes comunitats caducifòlies ofereixen a la tardor una riquesa de colors que contrasta amb la verdor permanent pròpia dels alzinars i suredes propers. Les brolles i els espais oberts Les brolles i les pinedes són les comunitats vegetals més abundants a les Gavarres, ocupant una extensió superior als alzinars i suredes. Les brolles apareixen com a resposta a la degradació dels boscos originaris produïda bàsicament per tales o aclarides desmesurades i per els incendis forestals. Els primers pobladors Els primers grups humans van arribar a les planes que envolten les Gavarres ara fa uns 100.000 anys. Eren petits grups nòmades, que vivien de la recol•lecció de fruits silvestres i de la cacera, i que seguien els ramats d’animals que els proporcionaven aliment i vestit. L’inici del neolític, uns 5000 anys aC, va comportar l’aparició de l’agricultura i la ramaderia i, en conseqüència, l’establiment dels primers assentaments estables a l’aire lliure. Del món ibèric a l´època medieval La cultura ibèrica va néixer a partir de l’evolució dels pobladors indígenes i del seu contacte amb els pobles colonitzadors vinguts de la Mediterrània, sobretot fenicis i grecs. Els ibers construïen els seus poblats en llocs enturonats i de fàcil defensa, que permetien el control de les planes del seu entorn. Entre la tradició i la modernitat
L’arribada de la Pesta Negra el 1348 i les seves recurrències durant els dos segles següents van sacsejar profundament la societat i el poblament de les Gavarres. Molts masos van desaparèixer, la petita parròquia de Santa Àgata –de no més de 10 famílies– va ser annexionada a Sta. Pellaia i el bosc va reocupar moltes terres dedicades al conreu.
Viure del bosc Una de les principals raons que expliquen la presència de l’home a les Gavarres és l’aprofitament dels recursos que li proporcionava el bosc. La fusta s’utilitzava per a la construcció i la fabricació d’eines. Els feixos de plantes arbustives eren utilitzades per flequers, terrissers, forns de calç i moltes altres indústries. L´aprofitament de l´aigua i de les roques L’aigua a les Gavarres sempre ha estat un recurs molt escàs. La irregularitat de les precipitacions i llur acumulació en unes èpoques determinades de l’any varen comportar que el seu aprofitament fes necessari un complex sistema de recollida i derivació: pous, cisternes, sínies, basses, bassiols, recs, aqüeductes, rescloses, mines d’aigua, polenques, etc. Ús i abús dels recursos naturals Les activitats humanes han deixat notables elements de valor històric i cultural. Tanmateix, i com succeeix en altres espais naturals, les principals problemàtiques de les Gavarres deriven també de l'acció antròpica. Impactes del desenvolupament La expansió i especulació urbanístiques alimentades per la proximitat a la Costa Brava han causat importants agressions al massís, amb més d’una vintena d’urbanitzacions escampades sobretot a prop del litoral, però també en zones centrals. Ferides que difícilment cicratitzaran, produïdes arran d’una febre urbanitzadora iniciada a la dècada dels seixanta i que no s’ha aturat, afavorida pels forts interessos especulatius de propietaris i promotors, per una manca de política d’ordenació territorial i per la permissivitat administrativa. La valorització i recuperació del patrimoni A partir dels anys setanta les Gavarres comencen a ser valorades, no pel seu valor econòmic, sinó pels seus valors naturals, culturals i paisatgístics. Al llarg d’aquests anys, han estat moltes les persones, entitats i institucions que s’han esforçat en estudiar, conèixer i protegir el massís. La protecció de les Gavarres El reconeixement dels valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials de les Gavarres són el motiu de la seva declaració com a Espai d'Interès Natural (EIN) pel govern de la Generalitat de Catalunya al desembre de 1992, moment en què es va aprovar el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El Consorci de les Gavarres: una iniciativa per a la gestió
El Consorci és una entitat creada el novembre de 1998 amb l’objectiu de protegir i gestionar l’Espai Natural les Gavarres. En són membres 19 dels 20 ajuntaments que tenen terme dins dels límits de l’espai, els consells comarcals del Baix Empordà i del Gironès, la Diputació de Girona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. També compta amb un Consell de Cooperació, amb funcions d’assessorament i de proposta, format per les entitats que tenen com a àmbit preferent el massís de les Gavarres.
El Camp d'Aprenentatge podria anar orientat a diferents nivells educatius, però sobretot a Primària i Secundària. LOCALITZACIÓ Un lloc molt apropiat per la col.locació del Camp d'Aprenetatge podria ser la masia de Can Vilallonga, a Cassà de la Selva.