EMPRENEDORS

Anna Fernández, Quitxalla

"La roba està pensada pels meus clients. A més, sempre intento tenir una mica de tot".

L'Anna Fernández a la Quitxalla. Foto. Rotecna.

Segurament els emprenedors que fa poc més d’un any van decidir posar en marxa nous projectes, no s’haguessin imaginat mai el que els tocaria viure, i com un confinament total de la població els posaria a la corda fluixa. Aquesta ha estat l’experiència de l’Anna Fernández, que just quan complia el primer aniversari de l’obertura de la Quitxalla, va haver de tancar forçosament les portes durant més de dos mesos. En aquest temps, l’Anna va arribar a pensar en tancar la botiga, en posar punt final al seu somni com a emprenedora. No obstant això, el seu optimisme, il·lusió i la bona resposta dels agramuntins en la reobertura, han fet que ara vegi la llum on fa uns mesos tot era fosc. En aquest IMPULS, més que mai, ens posem al costat dels emprenedors locals que han superat amb esforç la difícil situació viscuda amb el coronavirus.

A què et dedicaves abans d’obrir la Quitxalla?

Vaig estudiar perruqueria i, des dels 18 anys que vaig començar a Barcelona, sempre havia treballat com a perruquera, també aquí a Agramunt, amb la Gemma Torra. Amb ella vaig estar-hi 12 anys.

Per què decideixes fer aquest canvi de rumb en la teva vida?

La roba m’encanta, i la dels nens encara més, però la veritat és que arran de tenir la nena i anar a comprar a la Quitxalla (la botiga de roba infantil que tenia abans la Maribel al carrer Sió), sempre li deia que m’encantaria tenir una botiga així. És més, li deia que quan es jubilés m’avisés i, al final, va passar! Després de parlar-ho a casa vaig pensar que aquella era la meva, que si no m’hi ficava ara, no m’hi ficaria mai. Així que em vaig tirar a la piscina i aquí estic.

Com va ser tot el procés fins a obrir les portes al març de l’any passat?

Evidentment, primer ho vam parlar a casa i em van donar tot el suport, així que vaig anar a l’Ajuntament a informar-me sobre què havia de fer per obrir una botiga, vam mirar locals i quan ho tenia tot una mica clar, va arribar el moment de fer números i decidir provar. Per la seva banda, la Maribel em va passar els contactes dels comercials amb què treballava i vaig començar a moure-ho tot. La veritat és que va ser bastant ràpid, si la Maribel m’avisava l’octubre de 2018, cinc mesos després obria la botiga.

Per què decideixes agafar un local al carrer Sió?

A mi aquest carrer, tot i que està una mica desemparat, m’agrada molt, i és històric. Per una altra banda, jo buscava un local on no hagués d’invertir molts diners per fer reformes, ja que em feia por arriscar-me més del compte. Aquest estava molt bé, pràcticament a punt per obrir, té comerços oberts als dos costats i, a més, està molt a prop d’on hi havia l’antiga Quitxalla. Crec que la gent som de costums, així que era una manera també de posar-ho fàcil als clients que tenia la Maribel.

Per què el nom de Quitxalla?

Igual que no volia moure’m del carrer Sió per la proximitat, després de consultar-ho amb la Maribel, vaig decidir conservar el mateix nom per tal que la gent em relacionés amb ell.

Què podem trobar a la botiga?

Tenim moda infantil i juvenil, des del naixement fins als 18 anys. Pots trobar des de tot allò que et fa falta per anar a l’hospital a donar a llum: primera muda, mussolina, arrullo, peücs..., fins a la

Anna Fernández, Quitxalla

talla 16-18 anys. Tinc tota classe de roba, pijames, roba interior, complements, banyadors... de tot una mica.

Què ofereixes de diferent per evitar que la gent marxi a comprar fora?

En primer lloc, la confiança, que fa que el tracte amb els clients sigui diferent i coneguis millor els seus gustos, fet que també em guia una mica a l’hora de fer les comandes de cada temporada. La roba està pensada pels meus clients. A més, sempre intento tenir una mica de tot, i si hi ha alguna talla que no tinc i algun client la vol, doncs la demano. En aquest sentit, la Maribel tenia clients que compraven sobre catàleg, perquè ella no tenia espai a la botiga, doncs aquestes persones si encara volen comprar així, els hi faig. Això, a fora, no sempre passa. Per una altra banda, a les clientes que sempre vénen a comprar els hi faig un 10% de descompte, que és una manera de fidelitzar.

Què és el més fàcil com a emprenedora?

El contacte diari amb la gent. És el que he fet sempre i el que m’agrada. Quan vaig venir a Agramunt, vaig treballar un temps en una fàbrica de Cervera per no estar a l’atur, però vaig aguantar tres mesos i vaig plegar, no podia més.

I, què és el més difícil?

Anar a comprar la roba, pensar què triar, què agradarà... Sembla fàcil i bonic, però no ho és, perquè no t’ho pots quedar tot. Per una altra banda, tota la part de la gestió administrativa de la botiga, els papers, etc. Això, em fa perdre la son.

Aquest any el tancament dels comerços durant dos mesos per la Covid-19 ha estat un cop dur per al petit comerç. Com vas viure el confinament?

Jo vaig ser molt innocent, estava convençuda que serien dues o tres setmanes. Recordo que ho vam parlar amb altres comerços i vam decidir tancar amb aquesta idea, com a màxim tres setmanes. Mai m’hauria imaginat que estaríem més de dos mesos a casa. Va ser molt difícil. El primer mes, va ser horrible, de no dormir, amb angoixa per la incertesa de no saber que passaria..., a casa ens vam plantejar, fins i tot, tancar la botiga. A l’abril, ja estava millor, convençuda que hauria de tancar, però agraïda que estiguéssim tots bé de salut, que és l’important, per la resta ja em buscaria la vida. Tot i això, a poc a poc, vam començar a arrencar, primer amb el repartiment a domicili, després amb cita prèvia, i tot començava a rutllar de nou.

Com va ser la reobertura?

El primer dia que vaig tornar a la botiga, em vaig posar a plorar. Des del dia que vaig tancar no hi havia tornat més en dos mesos!

La Quitxalla es troba ubicada al carrer Sió, número 10. Foto: Rotecna.

Estava tot igual, amb el magatzem ple de caixes amb la roba d’estiu per obrir. No sabia que faria amb tot allò. Però la veritat és que gràcies a la possibilitat del servei a domicili, i que tenia feina a fer fotos, enviar-les als clients i repartir, tot va començar a rodar. Al cap d’uns dies, vaig començar amb la cita prèvia i després a obrir amb restriccions. Per una altra banda, he tingut molta sort amb la propietària del local, que no m’ha demanat que pagués el lloguer en tots aquests mesos. Per mi, això, ha estat una gran ajuda, que juntament amb les moratòries en alguns pagaments, m’ha permès respirar una mica. També vull agrair la bona resposta dels clients. Al principi de la reobertura, com que només podia haver-hi una persona dins de la botiga, es feia cua a fora! Estava supercontenta i agraïda. A més, després del confinament, sembla que la gent està més predisposada a comprar al poble. Gent que potser no havia vingut mai a la botiga, ara m’ha conegut i s’ha sorprès de tot el que es pot trobar aquí.

Com afrontes ara el futur?

Si la cosa comença a anar bé i no patim un nou tancament, veig que puc continuar i que les coses em vagin bé. Ara tinc de nou molta il·lusió per tirar endavant.

Tens projectes al cap?

Vull posar en marxa uns descomptes especials pels aniversaris dels clients i crear unes targetes virtuals... Amb el confinament tots hem vist que el món digital ha tingut molta presència en la manera de comprar i de comunicar-nos. És una oportunitat. En aquesta línia, tampoc descarto fer una pàgina web per fer venda per internet, tot i que a mi el que m’agrada és el contacte diari amb la gent.