ENTREVISTA A

Sílvia Fernàndez, alcaldessa d'Agramunt

“Per mi la prioritat és posar en valor les persones i humanitzar la política”.

La Sílvia al despatx de l'alcaldia de l'Ajuntament d'Agramunt. Foto: Rotecna.

El passat mes de maig, la Sílvia Fernàndez assumia l’alcaldia d’Agramunt. Ho feia després de la renúncia al càrrec del Bernat Solé, qui ha estat alcalde els darrers nou anys amb Acord d’Esquerra. Prendre les regnes del consistori en un moment tan delicat com l’actual no és fàcil, però l’experiència de la Sílvia en l’àmbit dels serveis socials i com a regidora en els dos mandats anteriors l’han ajudat a fer front a la situació. Amb ella parlem de com han estat els primers mesos a càrrec de l’alcaldia i dels projectes de futur que té l’Ajuntament d’Agramunt.

Com assumeixes el repte de l’alcaldia?

Amb molta responsabilitat, entusiasme i compromís, i amb la intenció d’aportar una mirada diferent, molt centrada en les persones, saber acompanyar-les i saber afrontar les dificultats que sorgeixen, amb molta humilitat, humanitat, escolta, diàleg i empatia. No vull dir que aquesta atenció a les persones fins ara no hi fos, però ara més que mai, a causa de la crisi que estem vivint, les prioritats de les polítiques tenen un accent diferent.

Ets la primera alcaldessa d’Agramunt. T’espanta?

És tot un repte, però no m’espanta. Crec que el fet que una dona ocupi aquest càrrec permetrà establir noves prioritats de cara a fer front a les polítiques municipals, i també donar-hi una mirada diferent. Per mi és un orgull i espero estar a l’alçada, tot i que el fet de ser dona no hauria de ser destacat, sinó normalitzat.

Com valores els primers 100 dies com a alcaldessa?

Han estat complexos. El repte més gran ha estat afrontar la crisi sanitària, econòmica i social que hem patit i estem patint perquè era una situació molt desconeguda per a tots. Et puc dir que he arribat a fer un diari personal amb totes les decisions que hem anat prenent al llarg d’aquests mesos! Durant les 24 hores del dia hem treballat per evitar el màxim possible els contagis i per protegir a la població més vulnerable, és a dir, a les persones grans que viuen al municipi. Això ha estat tot un repte i en aquest tema ens hem deixat acompanyar pels professionals del CAP d’Agramunt. Sobretot, el Toni García que, com a director, ens ha assessorat i donat suport des del primer dia. Hem estat les 24 hores del dia connectats. De fet, podria dir que aquest temps hem governat l’equip de govern i els professionals del CAP. A més, durant aquest temps m'he hagut de posar al dia de diversos temes i assumptes que teníem sobre la taula i que, a causa de l'estat d'alarma, hem tingut uns mesos aturats i tan bon punt la situació ens ho ha permès els hem reprès.

Pots destacar un bon i un mal moment d’aquests 100 dies?

Un bon moment ha estat quan vam saber que no hi havia cap contagi a les residències quan es van fer les primeres PCR als centres, tot i que ho he de dir amb la boca petita perquè sabem que això serà molt llarg i n’hem de ser conscients. Per molt que tinguem als més grans en una bombolla, no estem en una bombolla i aquesta és la realitat d’ara. Un altre bon moment ha estat cada cop que ens han concedit un ajut o hem vist viable alguns dels projectes importants per a Agramunt, i també el moment en què tots els regidors, com a acte de solidaritat i de responsabilitat, vam renunciar a les nostres remuneracions. Com a mal moment, destacaria cada vegada que he sabut que hi havia una persona d'Agramunt hospitalitzada per la Covid-19, quan s'ha detectat algun possible brot, i cada vegada que he sabut que hi havia un maltractament o un desnonament.

Sílvia Fernàndez, alcaldessa d'Agramunt

Quina és la teva prioritat com a alcaldessa d’Agramunt?

La salut i el benestar de les persones. Si no sortim amb salut d’aquesta pandèmia, de poc servirà tot el que fem. Per tant, per mi la prioritat és posar en valor les persones i humanitzar la política. Per fer-ho, hem de treballar transversalment entre totes les regidories. Ara hem posat molt en valor la regidoria de salut, que fins al moment estava al cartipàs, però ho treballaven més des del CAP. A més, s’ha creat una regidoria d’habitatge perquè aquest és un tema que no tenim ben resolt i volem treballar més a fons les polítiques socials. També mirem com podem ajudar a les famílies, comerços, empresaris, autònoms... que estan patint aquesta crisi econòmica que ha portat la Covid-19. A més, hem d'acabar grans projectes que tenim pendents a Agramunt.

Si parlem d'aquests projectes, la rehabilitació de la residència Cal Mas Vell hi té un gran protagonisme. En quin punt es troba?

L’obra de Cal Mas Vell s’ha fet en diferents fases per tal de poder rehabilitar tot l’edifici. En primer lloc, es va actuar a la primera planta, on hi havia el casal d'avis, i després a la segona i tercera. Ara, la segona planta, que compta amb 12 places noves de residència assistida, cuina i bugaderia, està preparada per acollir més ingressos, però amb la situació actual no podem fer efectiva l’ampliació ni absorbir la llista d’espera que tenim. Per tant, de moment, aquestes places ens permetran fer aïllament en condicions òptimes si hi hagués algun contagi. D’altra banda, aviat començaran les obres a la planta baixa, les quals permetran dotar de qualitat els serveis de la residència, tenir un centre de dia amb bones condicions i millorar l’atenció domiciliària. També tenim converses amb el departament de Salut de la Generalitat per obtenir unes places d’hospital de dia de gent gran.

Un altre projecte que ja quasi està acabat és el de la potabilitzadora. No és així?

És un gran projecte que possiblement es visualitza molt poc però que és molt important pel municipi, ja que ens permetrà tenir aigua de boca de qualitat a tots els nuclis d'Agramunt. De moment, podem dir que ja tenim en funcionament la nova estació potabilitzadora i que ja s’han acabat les obres que han permès dotar d’aigua de qualitat als nuclis d’Agramunt, Mafet, Les Puelles, La Donzell i Almenara. En aquest sentit, ben aviat s’iniciarà una campanya perquè la gent begui aigua de l’aixeta amb tota tranquil·litat. Amb la tercera fase, prevista per als pròxims mesos, l’aigua de qualitat arribarà fins a Montclar. Pel seu elevat cost, el projecte s’ha fet en diferents fases i s’ha assumit amb subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua, a partir d’inversions pendents de la concessionària CASSA i a través d’un lleu increment en la factura dels contribuents.

Tasques administratives a l'Ajuntament. Foto: Rotecna.

Pel que fa al POUM, què ens pots explicar?

Hi treballem des de fa molts anys i esperem tenir-lo acabat ben aviat. La rovinada del novembre de 2015 va suposar un abans i un després en la legislació general i, per aquest motiu, s’ha hagut de refer la proposta inicial i adaptar-la a la nova normativa en relació amb la inundabilitat. En aquests moments, ja es disposa d’una proposta gairebé tancada que esperem aprovar a finals d’any i fer-ne la corresponent exposició pública perquè tothom que ho consideri oportú hi pugui fer les seves al·legacions.

I sobre la via verda?

La via verda del riu Sió és una ruta verda que surt de la capçalera del riu Sió, a Sant Guim de Freixenet, i segueix el curs del riu a través dels diferents municipis fins a Balaguer, on el Sió desemboca al riu Segre. Aquesta iniciativa la liderem conjuntament amb els ajuntaments dels diferents municipis per on passa el Sió. Estem treballant perquè sigui un potencial turístic del territori. Tot i això, a Agramunt aquest aspecte ja s’ha treballat molt i tenim un quilòmetre i mig dins del municipi, sense cap interrupció de trànsit per la llera del riu.

Per acabar, en aquests tres anys de mandat que queden, què creus que pots aportar?

Espero poder aportar, conjuntament amb tots els companys de l'equip de govern, polítiques que facin costat a les persones i adaptades a la realitat de cada moment. Les necessitats i prioritats tant de les persones com dels ajuntaments han canviat i ara, més que mai, hem d'aportar el millor de cadascú de nosaltres per sortir d'aquesta situació el màxim de reforçats possible. En definitiva, una mirada diferent, poc política a vegades, però molt humana.