DIARI D'UN NÒMADA

Teresa Duran Agent de viatges

Lanzarote, una illa feta pel foc i l'aigua

Aquesta bella illa canària on l’art i el territori conformen un harmònic disseny, és una terra autèntica, bonica i acollidora.

La Teresa Duran a Lanzarote. Foto: Teresa Duran.

Pel que es veu, la recomanació de quedar-nos a casa i viatjar per l’entorn l’hem seguit tots al peu de la lletra. Així doncs, ens hem trobat pujant pel bosc del Gerber en fila índia o demanant pas per arribar a l’estany de Sant Maurici. A més, no podem deixar de mencionar les cues que s’han fet per entrar en algunes cales de la Costa Brava o la gentada que ens hem trobat passejant pel centre de Cambrils un dissabte per la tarda.

Davant d’aquest panorama, vàrem optar per agafar l’avió i viatjar a destinacions on sabíem que el turisme estava mancant. La tria ens va portar a Lanzarote, una illa que vam poder visitar com ho hagéssim fet 40 anys enrere, amb molta tranquil·litat.

Illa volcànica per excel·lència sorgida amb foc, lava i destrucció. Així va néixer la que avui s'ha convertit en una de les illes més boniques de les Canàries. Els negres i vermells més profunds es fonen amb l'Oceà Atlàntic per oferir-nos el millor dels regals: un paisatge de contrastos que em té enamorada.

Segons relata la història, l’1 de setembre de 1730, entre les nou i les deu de la nit, la terra es va obrir a Timanfaya, a dues llegües de Yaiza, i una enorme muntanya es va aixecar del sí de la terra. L'illa es va transformar aquella nit, segons el testimoni del rector Lorenzo Curbelo. Més de nou pobles van ser absorbits per la terra i gran part de la superfície es va cobrir de lava durant més de sis anys, sent el més semblant a l'infern. Això la va convertir en aquesta illa diferent que tots busquem.

Imatge del paisatge de contrastos, característic de Lanzarote. Foto: Teresa Duran.

És impossible imaginar-se Lanzarote tal com és avui sense César Manrique, pintor, escultor, arquitecte, ecologista, conservador de monuments, conseller de construcció, planificador de complexos urbanístics, dissenyador de paisatges i jardins. L’artista multidisciplinari, que a partir dels anys 60 amb una consciència ecològica conservacionista totalment avançada per l’època, va transformar l’illa en un dels exemples més clars d'harmonia entre art i natura del món.

Potser no relacionem Lanzarote amb platges paradisíaques però les té. Les més conegudes es troben en una zona àrida i desèrtica del sud, al Parc Natural de los Ajaches. Es tracta d'una petita porció de litoral amb una impressionant concentració de platges verges. La més famosa és la Platja de Papagayo.

Al nord-oest de l'illa hi trobem la Platja de Famara, salvatge, agrest i surfera. Aquesta es troba en un enclavament privilegiat de gran bellesa en ple Parc Natural de Chinijo. La formen cinc quilòmetres de sorra daurada que comencen en la Caleta, un petit poble mariner, i acaben sota les faldilles d’un majestuós cingle. Desplega tota la seva bellesa amb la marea baixa, quan l'aigua forma una prima capa sobre la sorra i reflecteix el cel i la cinglera com un gegantí mirall.

En definitiva, aquesta bella illa canària on l’art i el territori conformen un harmònic disseny, és una terra autèntica, bonica i acollidora que no et deixarà indiferent.