AGRAMUNTINS PEL MÓN

DIARI D'UN NÒMADA

Montse Penella – San Ramón (Nicaragua)

"Nicaragua té una bellesa natural captivadora, salvatge i exuberant, i la seva gent és hospitalària i amb un gran sentiment de comunitat".

La Montse amb el Norvin, la seva parella. Foto: Montse Penella.

Unes pràctiques professionals del grau d’Educació Social van portar a la Montse Penella fins a Nicaragua l’any 2017. La seva estada al país centreamericà començava gràcies a un conveni amb la fundació catalana El Sueño de la Campana, situada a San Ramón, prop de la ciutat de Matagalpa. Gràcies a aquesta fundació, la Montse va entrar en contacte amb l’ONG Aldeas Infantiles SOS de Matagalpa, la qual atén infants i adolescents en situació de risc i desemparament i a les seves famílies. Amb ella va treballar en l’àmbit de prevenció de l’embaràs adolescent, un tema que assegura que li despertava molta curiositat, i sobre el qual feia el treball de final de grau. “Aquella primera experiència a Nicaragua va ser molt intensa i molt gratificant. Em va permetre conèixer quasi tot el país i a la meva parella, el Norvin”, recorda la Montse.

Concretament, la Montse es va instal·lar a San Ramón, un poble molt petit situat a uns 12 quilòmetres de la ciutat de Matagalpa. “És un poble molt humil, de gent de camp i molt treballadora, d’arrels indígenes que viu principalment del cafè. Es troba en una zona seca i muntanyosa, però el poble queda amagat en una vall humida, fet pel qual passes de veure camps secs, a veure el ‘San Ramón siempre verde’ com se’l coneix”, explica.

De les primeres setmanes a Nicaragua, la Montse recorda com li va sobtar descobrir els grans contrastos que es poden veure en el país. Com explica: “Nicaragua té una bellesa natural captivadora, salvatge i exuberant, i la seva gent és hospitalària i amb un gran sentiment de comunitat; alhora no pots deixar de veure la pobresa, la cruesa de la desigualtat, als infants i joves que viuen al carrer o la precarietat de l’habitatge”. De l’hospitalitat que menciona, recorda un fet que va viure la primera setmana a Nicaragua: “ens van recomanar els millors tacos de pollastre del poble, i quan vam arribar a la paradeta ens van preguntar si volíem passar a dins. Vam accedir pensant que era un restaurant i quan vam entrar ens vam trobar dins d’una llar familiar! Un noi jove passava amb tovallola i ens saludava, hi havia una nena fent els deures, el gos seia amb nosaltres... era molt acollidor i surrealista a parts iguals”.

Així doncs, després de tot el viscut durant aquells mesos, arribava el moment de tornar cap a casa, però la Montse no podia deixar de pensar en tot el que deixava allà. Per tant, quan va arribar a Catalunya, es va posar a planejar la tornada a Nicaragua, i el gener de 2018 tornava a agafar l’avió cap allà. Ho feia disposada a treballar de nou per prevenir l’embaràs entre les adolescents. Aleshores va retrobar-se amb la seva parella: “Quan ens vam tornar a veure ens vam enamorar i vam decidir viure el que un temps enrere havíem deixat passar, pel que vaig decidir quedar-me a viure a Nicaragua i seguir endavant amb els projectes de l’ONG”, explica.

Els plans de la Montse, però, es van veure truncats amb l’inici d’una revolta a Nicaragua, el “levantamiento ciudadano”. Tal com explica, “el 18 d’abril del 2018 van començar les manifestacions i revoltes a causa d’una reforma de la Seguretat Social que el govern va decidir unilateralment. La cosa va anar cada vegada a més, més violència, més repressió, més víctimes, vulneració dels drets humans, i el país va quedar totalment bloquejat. Amb aquesta situació, l’ONG amb la qual col·laborava va cessar tots els seus programes i va repatriar els seus voluntaris.”

Montse Penella - San Ramón (Nicaragua)

Després d’uns mesos convulsos, la Montse i la seva parella tornaven a Catalunya el juliol de 2018. “Abans de tornar vam viure molta incertesa. Els últims 15 dies ens vam confinar a un hotel de Managua, a l’espera dels papers de la meva parella perquè vingués amb mi a Catalunya. Aquell final de viatge va ser molt dur, des de la nostra habitació podíem sentir els tirotejos i les explosions; estàvem al mig de tot i no podíem sortir”, recorda, i continua: “marxar d’aquella manera, com han hagut de fer-ho milers de nicaragüencs, és trist, ja que desgraciadament, molts no tenen la sort que hem tingut nosaltres i acaben al carrer o en situacions més complicades”.

Un any després, quan la situació es va calmar, però conscients del risc que encara existia, van tornar a Nicaragua, només per uns mesos, per fer una sorpresa als seus familiars i compartir temps amb ells. Segons narra la Montse, “ara hi ha una aparent tranquil·litat perquè no es registren actes violents com els del 2018, i entre la gent es fa referència a les eleccions de 2021 com a punt d’inflexió”. Malgrat aquesta aparent tranquil·litat, el país travessa una greu crisi econòmica que ha disparat l’atur, ha agreujat la situació de pobresa i ha provocat un augment de la delinqüència. A tot això, cal afegir la crisi que ha provocat la pandèmia de la Covid-19, la qual ha col·lapsat tot el sistema sanitari.

Tot i això, durant la darrera visita, la Montse va tenir l’oportunitat de conèixer el país i la seva cultura més a fons, especialment les tradicions indígenes relacionades amb l’espiritualitat i la connexió amb la “pacha mama”, la lluna, el sol, el foc, l’aigua, etc. “Aquests coneixements m’han fet reflexionar sobre com percebo el meu entorn, com connecto amb el món i amb la natura, i m’han enriquit espiritualment”, assegura. D’altra banda, si mai tenim l’oportunitat de viatjar fins a Nicaragua, la Montse recomana visitar un parell de llocs de cada zona (Pacífic, Central i Carib): “destaco Little Corn Island, una petita illa paradisíaca del mar Carib on fer-hi snorkel és màgic; la laguna de Apoyo, un llac natural format dins el cràter d’un volcà; l’illa d’Ometepe, i com no, San Ramón, el petit tresor de Matagalpa”.

Amb tot plegat, la Montse reconeix que Nicaragua li ha fet posar el fre de mà a la seva vida, ja que allà “sembla que el temps transcorri a un altre ritme. M’he detingut a veure i a pensar moltes coses, a preguntar-me com visc, què necessito, i a viure simplificant les coses”. Encara que ara estan vivint a Catalunya, espera tornar ben aviat i passar una llarga temporada. De cara a aquest anhelat retorn al país centreamericà, confessa que li agradaria trobar la manera d’unir el seu vincle entre els dos països: “somio en crear algun tipus de fundació social amb seu a Catalunya i a San Ramón per fer el que m’agrada”.