Montse Penella – San Ramón (Nicaragua)
"Nicaragua té una bellesa natural captivadora, salvatge i exuberant, i la seva gent és hospitalària i amb un gran sentiment de comunitat".
La Montse amb el Norvin, la seva parella. Foto: Montse Penella.
Unes pràctiques professionals del grau d’Educació Social van portar a la Montse Penella fins a Nicaragua l’any 2017. La seva estada al país centreamericà començava gràcies a un conveni amb la fundació catalana El Sueño de la Campana, situada a San Ramón, prop de la ciutat de Matagalpa. Gràcies a aquesta fundació, la Montse va entrar en contacte amb l’ONG Aldeas Infantiles SOS de Matagalpa, la qual atén infants i adolescents en situació de risc i desemparament i a les seves famílies. Amb ella va treballar en l’àmbit de prevenció de l’embaràs adolescent, un tema que assegura que li despertava molta curiositat, i sobre el qual feia el treball de final de grau. “Aquella primera experiència a Nicaragua va ser molt intensa i molt gratificant. Em va permetre conèixer quasi tot el país i a la meva parella, el Norvin”, recorda la Montse. Concretament, la Montse es va instal·lar a San Ramón, un poble molt petit situat a uns 12 quilòmetres de la ciutat de Matagalpa. “És un poble molt humil, de gent de camp i molt treballadora, d’arrels indígenes que viu principalment del cafè. Es troba en una zona seca i muntanyosa, però el poble queda amagat en una vall humida, fet pel qual passes de veure camps secs, a veure el ‘San Ramón siempre verde’ com se’l coneix”, explica. De les primeres setmanes a Nicaragua, la Montse recorda com li va sobtar descobrir els grans contrastos que es poden veure en el país. Com explica: “Nicaragua té una bellesa natural captivadora, salvatge i exuberant, i la seva gent és hospitalària i amb un gran sentiment de comunitat; alhora no pots deixar de veure la pobresa, la cruesa de la desigualtat, als infants i joves que viuen al carrer o la precarietat de l’habitatge”. 16
De l’hospitalitat que menciona, recorda un fet que va viure la primera setmana a Nicaragua: “ens van recomanar els millors tacos de pollastre del poble, i quan vam arribar a la paradeta ens van preguntar si volíem passar a dins. Vam accedir pensant que era un restaurant i quan vam entrar ens vam trobar dins d’una llar familiar! Un noi jove passava amb tovallola i ens saludava, hi havia una nena fent els deures, el gos seia amb nosaltres... era molt acollidor i surrealista a parts iguals”. Així doncs, després de tot el viscut durant aquells mesos, arribava el moment de tornar cap a casa, però la Montse no podia deixar de pensar en tot el que deixava allà. Per tant, quan va arribar a Catalunya, es va posar a planejar la tornada a Nicaragua, i el gener de 2018 tornava a agafar l’avió cap allà. Ho feia disposada a treballar de nou per prevenir l’embaràs entre les adolescents. Aleshores va retrobar-se amb la seva parella: “Quan ens vam tornar a veure ens vam enamorar i vam decidir viure el que un temps enrere havíem deixat passar, pel que vaig decidir quedar-me a viure a Nicaragua i seguir endavant amb els projectes de l’ONG”, explica. Els plans de la Montse, però, es van veure truncats amb l’inici d’una revolta a Nicaragua, el “levantamiento ciudadano”. Tal com explica, “el 18 d’abril del 2018 van començar les manifestacions i revoltes a causa d’una reforma de la Seguretat Social que el govern va decidir unilateralment. La cosa va anar cada vegada a més, més violència, més repressió, més víctimes, vulneració dels drets humans, i el país va quedar totalment bloquejat. Amb aquesta situació, l’ONG amb la qual col·laborava va cessar tots els seus programes i va repatriar els seus voluntaris.”
