QUI SOM?

"Amb el trail running descobreixes coses que només pots veure amb els ulls. Ho pots explicar, però no és el mateix".

Pol Morell, 'trail running'

El Pol Morell treballa com a controller industrial a Rotecna des del 2017. Foto: Rotecna.

El Pol Morell fa quatre anys que està vinculat a Rotecna. Va començar l’estiu del 2016 com a estudiant en pràctiques i, un cop acabats els estudis, l’estiu del 2017, es va incorporar formalment a l’empresa. Primerament, al departament de producció, on va ser durant un any, per després ocupar el lloc de controller industrial fins a l’actualitat. Tot i que assegura que la seva feina li encanta, i per això continua formant-se, la muntanya, el contacte amb la natura i posar a prova el seu cos i ment l’apassiona. Així, des de fa quatre anys practica el trail running, curses de 30, 50 i 70 kilòmetres de distància per la muntanya. “Vaig començar a entrenar amb el Carlos Areny. Al principi, bàsicament patia, però, a poc a poc, vaig començar a gaudir d’aquest esport”, explica el Pol, que, després d’animar-se a participar en algunes competicions, en el darrer any ha arribat a compartir podi amb en Pau Capell, campió del món d’ultres.

Amb 12 anys, el Pol va començar a decantar-se pel món de l’atletisme: “fins llavors compaginava el futbol amb l’atletisme, però a partir dels 11-12 anys, també aconsellat pel meu pare, em vaig adonar que, amb allò que realment m’ho passava bé era corrent i entrenant amb els Escatxics d’Agramunt”, i afegeix que a partir d’aquell moment la seva activitat esportiva va anar en augment: “Vaig formar part d’un equip de Lleida i vaig arribar a competir al Campionat d’Espanya amb el Montornès. Principalment competia en les proves de 3.000 metres llisos i 3.000 metres obstacles”. Després, però, durant l’època universitària, el Pol va deixar l’esport una mica de banda durant uns anys, fins que, animat pel seu amic Carlos, va descobrir les curses de trail. “Al principi patia moltíssim, perquè el ritme era alt, però vaig anar incrementant la pràctica d’aquest esport i farà uns dos anys que, més o menys, li he dedicat més temps i més seriosament. A més, des de fa tres anys tinc un entrenador, el Pol D’Olesa, i la meva parella, que és nutricionista, em porta la dieta. Així, vaig professionalitzant el nivell”, explica.

COMPETICIONS DE TRAIL

Al principi de competir, el Pol va tenir alguns problemes amb l’alimentació per no menjar correctament durant les curses, però un cop va trobar els aliments que el seu estómac tolerava, el seu rendiment va augmentar. “Va ser l’any passat, quan vam trobar els aliments que se’m posaven bé, que vaig millorar el rendiment. Així, a la primera cursa que vaig fer a finals d’any, la Salomon Pirineu, vaig quedar dels 20 primers, quan el meu objectiu era acabar-la. Després, a la següent, a la Trepitja Garrotxa, de 53 km i 3000 m de desnivell, vaig quedar tercer, compartint podi amb en Pau Capell que és el campió del món d’ultres. Finalment, aquest 2020, vaig fer una trail de 21 km, on també vaig quedar tercer, i vaig guanyar l’ultra de Terrassa de 48 km i 2.200 m positius, just abans del confinament”.

Les curses de muntanya són proves molt dures, on l’atleta corre sol durant hores, depenent de la distància a recórrer (20, 50 o més de 70 kilòmetres), amb desnivells positius i negatius d’uns 3.000 o 4.000 metres. “Quan la gent em pregunta com em pot agradar córrer, que és molt avorrit, penso que hi ha dies de tot. Sí que trobo a faltar, potser, el tema de l’equip, ja que córrer pot ser solitari, però també gaudeixes molt de l’entorn i la natura. Amb el trail running descobreixes coses que només pots veure amb els ulls. Ho pots explicar, però no és el mateix. Recordo una de les curses que vaig fer l’any passat, la Salomon Pirineu, on

Pol Morell, 'trail running'

El Pol a la Salomon Trail Pirineu. Foto: Pol Morell.

vam començar a les 6 del matí, de nit, amb frontal i, al cap de dues hores, arribar a dalt al cim i veure sortir el sol. Va ser al·lucinant. Són coses que has de veure i viure. Això m’encanta”.

Per una altra banda, el Pol assegura que les curses de trail no són un esport tan competitiu com altres, referint-se al futbol, i afegeix: “Jo he estat corrent amb curses, caure i altres corredors ajudar-me o veure si estava bé. Al principi, que m’agafaven rampes per no menjar correctament o no portar una bona pauta d’alimentació, altres corredors m’oferien alguna cosa per menjar... És un altre nivell”. Tot i això, reconeix que córrer per la muntanya implica, a la vegada, saber patir, perquè “el cos té un límit i has de saber-lo gestionar i controlar”.

ENTRENAR CONFINAT

Precisament, quan el Pol començava a estar en el seu millor estat de forma per competir, va arribar el confinament. Conscient que no podia abaixar el ritme, es va muntar un gimnàs a casa i qualsevol racó era bo per seguir entrenant. “Em vaig comprar una cinta de córrer i em vaig muntar un petit gimnàs amb una bici d’spinning, la cinta de córrer, unes peses..., i amb això feia. Alguns dies també pujava les escales de casa durant dues hores. Ho necessitava fer, perquè si no em menjava les ungles”.

CONSTÀNCIA I ALIMENTACIÓ

Un dels secrets dels esportistes que es dediquen al trail running és la constància en els entrenaments i una bona dieta per assolir un alt rendiment. Així, el Pol entrena sis dies a la setmana (tot i que ens comenta que ja pensa a entrenar cada dia) una mitjana d’una hora i mitja a dues hores. El seu entrenador li planifica les setmanes. Acostuma a fer 1-2 dies de bici, un dia de córrer en sèries curtes i explosives per millorar el ritme, dos dies de muntanya (un dia de sèries en pujada i un dia de tirada llarga) i dos dies més de gimnàs (abans, però corre 10 kilòmetres). Pel

Un dels moments de la #vda solidaria de Virginias. Foto: Pol Morell.

que fa a la dieta, la seva parella, nutricionista de professió, és qui li revisa diàriament. “Tot i que no sóc molt estricte, reconec que si menjo bé, m’ho noto. Així que procuro fer una dieta equilibrada i tenir bons hàbits. Per exemple, en lloc del típic vas de llet que feia al matí amb cereals o galetes, ara he introduït el bol amb iogurt natural, plàtan, cereals purs, cacau pur... Tot suma. A l’hora de berenar, he introduït la fruita. És més, les 4-5 peces de fruita al dia les faig”. No obstant això, reconeix que algun caprici com beure una cervesa fresca a l’estiu o menjar algun dolç, no se’l prohibeix.

REPTES

De cara al futur, un dels reptes del Pol és millorar el seu rendiment, poder tornar a participar en competicions i assolir bons resultats, uns reptes que des d’aquest estiu espera aconseguir de la mà de Virginias, que el patrocina.

En aquest sentit, el Pol es mostra orgullós que el seu patrocinador sigui una empresa d’Agramunt que, a més, elabora torrons i xocolates. “Crec que pel que fa a l’alimentació per a esportistes podem intentar introduir nous aliments elaborats amb torrons, xocolata a la pedra... en format barretes”. Ell assegura que ja està introduint la xocolata a la pedra que fa Virginias: “M’agrada molt i se’m posa bé, sobretot abans de les pujades”.

En l’àmbit esportiu, a curt termini, el Pol espera poder fer l’Ultra Montseny de Viladrau (Copa d’Espanya), el 29 de setembre: “Són 74 km i 4.200 m positius. Una distància que no he fet mai i espero fer en 8 hores 45 minuts”. De cara a l’any vinent, li agradaria fer la Transgrancanaria de 65 km, que és una cursa coneguda mundialment, participar en la copa catalana de curses de muntanya d’ultres, i intentar estar a la CC de la UTMB (100 km i 6000 m positius), que és una de les curses més prestigioses del món.