Pol Morell, 'trail running' "Amb el trail running descobreixes coses que només pots veure amb els ulls. Ho pots explicar, però no és el mateix".
El Pol Morell treballa com a controller industrial a Rotecna des del 2017. Foto: Rotecna.
El Pol Morell fa quatre anys que està vinculat a Rotecna. Va començar l’estiu del 2016 com a estudiant en pràctiques i, un cop acabats els estudis, l’estiu del 2017, es va incorporar formalment a l’empresa. Primerament, al departament de producció, on va ser durant un any, per després ocupar el lloc de controller industrial fins a l’actualitat. Tot i que assegura que la seva feina li encanta, i per això continua formant-se, la muntanya, el contacte amb la natura i posar a prova el seu cos i ment l’apassiona. Així, des de fa quatre anys practica el trail running, curses de 30, 50 i 70 kilòmetres de distància per la muntanya. “Vaig començar a entrenar amb el Carlos Areny. Al principi, bàsicament patia, però, a poc a poc, vaig començar a gaudir d’aquest esport”, explica el Pol, que, després d’animar-se a participar en algunes competicions, en el darrer any ha arribat a compartir podi amb en Pau Capell, campió del món d’ultres. Amb 12 anys, el Pol va començar a decantar-se pel món de l’atletisme: “fins llavors compaginava el futbol amb l’atletisme, però a partir dels 11-12 anys, també aconsellat pel meu pare, em vaig adonar que, amb allò que realment m’ho passava bé era corrent i entrenant amb els Escatxics d’Agramunt”, i afegeix que a partir d’aquell moment la seva activitat esportiva va anar en augment: “Vaig formar part d’un equip de Lleida i vaig arribar a competir al Campionat d’Espanya amb el Montornès. Principalment competia en les proves de 3.000 metres llisos i 3.000 metres obstacles”. Després, però, durant l’època universitària, el Pol va deixar l’esport una mica de banda durant uns anys, fins que, animat pel seu amic Carlos, va descobrir les curses de trail. “Al principi patia moltíssim, perquè el ritme era alt, però vaig anar incrementant la pràctica d’aquest esport i farà 6
uns dos anys que, més o menys, li he dedicat més temps i més seriosament. A més, des de fa tres anys tinc un entrenador, el Pol D’Olesa, i la meva parella, que és nutricionista, em porta la dieta. Així, vaig professionalitzant el nivell”, explica.
COMPETICIONS DE TRAIL Al principi de competir, el Pol va tenir alguns problemes amb l’alimentació per no menjar correctament durant les curses, però un cop va trobar els aliments que el seu estómac tolerava, el seu rendiment va augmentar. “Va ser l’any passat, quan vam trobar els aliments que se’m posaven bé, que vaig millorar el rendiment. Així, a la primera cursa que vaig fer a finals d’any, la Salomon Pirineu, vaig quedar dels 20 primers, quan el meu objectiu era acabar-la. Després, a la següent, a la Trepitja Garrotxa, de 53 km i 3000 m de desnivell, vaig quedar tercer, compartint podi amb en Pau Capell que és el campió del món d’ultres. Finalment, aquest 2020, vaig fer una trail de 21 km, on també vaig quedar tercer, i vaig guanyar l’ultra de Terrassa de 48 km i 2.200 m positius, just abans del confinament”. Les curses de muntanya són proves molt dures, on l’atleta corre sol durant hores, depenent de la distància a recórrer (20, 50 o més de 70 kilòmetres), amb desnivells positius i negatius d’uns 3.000 o 4.000 metres. “Quan la gent em pregunta com em pot agradar córrer, que és molt avorrit, penso que hi ha dies de tot. Sí que trobo a faltar, potser, el tema de l’equip, ja que córrer pot ser solitari, però també gaudeixes molt de l’entorn i la natura. Amb el trail running descobreixes coses que només pots veure amb els ulls. Ho pots explicar, però no és el mateix. Recordo una de les curses que vaig fer l’any passat, la Salomon Pirineu, on
