Llibret 2022 - Renàixer by sanantonbajo

Renàixer//

SAB2022 El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del valencià de l’any 2022

Edita Foguera San Antón Bajo Direcció Henar Mª Lledó Puertas Portada, disseny i maquetació Alejandro González Borja Títol de la portada: Renàixer Traducció Maria Josep Mira Roig Material fotogràfic Col.laboradors, Vigueras Fotografia, Jessica Navarro, Christian Martínez, Alejandro González, Arxiu de la Foguera Agraïments Christian Martínez, Alejandro González Col.labora Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana Impressió Ofibook Depòsit legal A 386-2012

Su ma ri 04 // Pròleg 06 // RENÀIXER 08 // Un renàixer que va ser origen 28 // El renàixer de les cendres passades 50 // Fogueres en temps de COVID 124 // LA FOGUERA 160 // GUIA COMERCIAL

Les Fogueres són una Festa viva, en constant progrés i a través dels llibrets que publiquem les associacions festeres contem la seua història. Enguany per part de la nostra Foguera hem volgut mostrar els “renaixements” de la Festa des del seu origen fins a l’època més recent, que sens dubte passarà a la història com “els anys tristos” perquè la ciutat no va disfrutar de les festes per la pandèmia derivada del COVID-19 (2020) i per decisió dels foguerers (2021) . Uns anys molt durs en els que el sentiment ha estat dormit, però que gràcies al coratge d’uns pocs està despertant. Però el més important és que no va morir durant la pandèmia. Esperem que esta història no es torne a repetir per la tristesa que ens causa i que les generacions futures tinguen en estes línies la verdadera història festera dels anys del COVID per a aprendre dels errors i ser valents a l’hora de prendre decisions transcendentals per a la Festa, la ciutat i les Fogueres. Henar Mª Lledó Puertas

Renàixer

Renàixer//

Un renàixer que va ser origen Alejandro González Borja

Fins al 1928, any en què es va produir la innovació de José María Py, la festa de Sant Joan a Alacant es commemorava en l’àmbit familiar. Tant el dia de Sant Joan com la vespra eren dies laborables, en els quals només la nit adquiria la seua especial condició. Aquella nit eren habituals els jocs dels xiquets durant el sopar que comptava amb la típica coca amb tonyina, i que es gaudia al carrer, a les portes de les llars, o fins i tot als afores on algunes famílies es desplaçaven per a gaudir de la vetlada. En alguns portals sonaven acords de guitarres i bandúrries que acompanyaven els esclats dels coets mentre es cantava allò de: “A la run, run, cabaset de fum, una güela en un terrat, tot el cul arromangat, la gallina curricana, pone huevos de mañana...”. Després s’encenia la foguera, composta per cadires o balancins rebutjats per comptar amb els desperfectes típics de l’ús, i els més valents s’atrevien a saltar-la. Era la «verbena roja de amor y de vino, crepitante de fuegos, de bulla y de aceites de frutas de sartén», que descriguera Gabriel Miró. Revetles que al port tenien com a fons les embarcacions adornades a la veneciana, il·luminades amb fanalets de paper de colors els reflexos dels quals omplien la superfície marina de trèmules llums. Es tractava, en definitiva, d’una festa de caràcter molt familiar i sense cap mena d’organització ni programa d’actes, arribant a ser considerada per una part de la població, especialment la de major poder o prestigi (polítics, empresaris, periodistes,…) com un espectacle inculte. El canvi que es va produir en l’opinió pública alacantina sobre les fogueres de Sant Joan va ser tan ràpid com sorprenent. En pocs mesos, la celebració de la vespra de Sant Joan amb les seues fogueres, petards i música popular, va passar a ser una “obra patriòtica, d’interès general”, “un festeig simpàtic en grau suprem”.

Tots els autors coincideixen que la celebració de Sant Joan es remunta a temps molt antics i es deu a la necessitat que van sentir els nostres ancestres de venerar el foc i el Sol. La nit del solstici d’estiu, quan l’astre rei arriba al tròpic de Càncer, els antics pobladors de l’hemisferi nord solien encendre fogueres per a rendir culte al déu Sol, a través de les flames purificadores del foc. Un ritu pagà que, com tants altres, l’Església va adoptar i va cristianitzar, dedicantlo a Sant Joan Baptista. També els àrabs hispans corrien la pólvora i encenien pires aquesta nit solsticial, sent nombrosos els romanços moriscos que parlen d’aquestes celebracions. A Alacant, aquesta celebració de la nit del 23 al 24 de juny va anar perdent el seu caràcter íntim i familiar. Va ocórrer amb el progressiu trasllat de les revetles a l’interior de la població, als carrers i les places del qual van començar a encendre’s les fogueres. Però el foc dins de les muralles era perillós i el fum molestava els veïns, que protestaven. També es queixaven de l’esclat continu dels petards i coets, així com de les carretilles que alguns llançaven als peus de les dones al carrer. Les protestes veïnals van aconseguir que les autoritats locals prohibiren les fogueres i els petards la nit de Sant Joan, i no sols dins de la ciutat, sinó també als afores. El 1823, coincidint amb el setge absolutista de la ciutat i el començament de la Dècada Ominosa, el governador va prohibir encendre fogates i cremar pólvora en la festivitat de Sant Joan. El 23 de juny de 1851, l’alcalde en funcions, Calixto Pérez, va publicar el ban municipal en el qual feia saber “que siendo en extremo perjudiciales bajo todos conceptos las hogueras que ha habido costumbre en años anteriores de encender en las calles de la Capital en las noches de

01 Foguera Benalúa 1928. Foto: Gabriel Soler Iborra. Arxiu Gabriel Soler Benítez.

Renàixer//

San Juan y San Pedro, se recuerda (?) quedan prohibidas dichas hogueras tanto en el interior de la Ciudad como en los barrios extramuros bajo la multa de 10 a 50 reales”. També l’Ajuntament democràtic de 1869 va prohibir els “festejos populars de Sant Joan”, si bé no van ser pocs els alacantins que van fer-ne cas omís, “llenando las calles de inmensas hogueras, cuyas delicadas emanaciones, productos de esteras viejas, paja podrida y otros combustibles, asfixiaban al vecindario, ó arrojando haces de cohetes encendidos a las señoras que frecuentaban los paseos, o jugando por último al toro con hojas de Albacete por astas”. (Eco de Alicante, 26 de juny de 1869). Dos anys més tard (el 23 de juny de 1871), aquest mateix periòdic va demanar que es prohibiren les fogueres la vespra de Sant Joan, la qual cosa va ser ordenat aquest mateix dia per l’alcalde. El 1874, El Constitucional es lamentava que, malgrat la prohibició, l’abús de carretilles als carrers durant la vespra de Sant Joan (especialment a la plaça de Santa Teresa, on

diversos veïns van ser ferits) va convertir “la población en aldea, donde imperan costumbres que nuestra civilización rechaza, y el buen sentido condena”. L’alcalde Francisco Mingot Valls, enutjat, va publicar un ban denunciant tals excessos i avisant que imposaria multes d’entre 5 i 25 pessetes als qui encengueren fogueres i llançaren petards la vespra de Sant Pere. Malgrat les prohibicions, molts alacantins continuaven celebrant la vespra de Sant Joan encenent les tradicionals fogueres a l’interior de la ciutat, encara que “solo duraban lo que los agentes de la autoridad tardaban en ver las llamaradas” (El Constitucional, 25 de juny de 1876). El 1878, “multitud de fogatas” ardieron “perfumando la atmósfera de una manera sofocante” (El Graduador, 25 de juny). El 1880 no es va publicar cap ban prohibitiu, per la qual cosa, segons el diari El Graduador, la nit de Sant Joan es va celebrar a Alacant, com poques vegades s’havia vist amb grans, mitjanes i petites fogueres devorant andròmines velles. Segons informava: “El entusiasmo ha

02 Vestit típic de la dona alacantina. “Trajes regionales españoles”. Edicions Velázquez. Madrid, 1977. 03 Home alacantí en trage de calçó o pantaló segons Manuel Comba. “Trajes regionales españoles”. Edicions Velázquez. Madrid, 1977. 04 Trage masculí de saragüells segons J. E. López Mira en el seu llibre “ALicante. Trajes típicos. Coreografía de sus danzas”. Instituto de Estudios Alicantinos. Excma. Diputació Provincial d’Alacant, 1975. 05 Indumentària típica alacantina de finals del segle XIX.

Renàixer//

rayado á tal punto, que cada casa, era un soberbio castillo de fuegos artificiales, cada calle, un volcán; y no se crea que los cohetes eran de esos de un ochavo ¡vana ilusión! Cohete hubo que después de dar mil y doscientos giros en confusa revolución, tropezó con un hijo de Marte dando con él al suelo y la silla en que se hallaba pacíficamente sentado, y concluyó con el capricho de introducirse en la habitación de un amigo nuestro y posarse en un sofá, como para término de sus fatigas. El mueble ha quedado inútil; pero esto es lo de menos, ¿qué no se rompe en noches de fiesta?” També El Constitucional contava que “innumerables hogueras ardieron en casi todas sus calles, exhalando el humo consiguiente y sofocando á los transeúntes. Grandes bandadas de muchachos y de mozos de los barrios, recorriendo la ciudad haciendo sonar trompetas y caracoles que atronaban los oídos y disparando gran número de cohetes y de globos aerostáticos que se elevaron á inmensa altura, no sin su poco de peligro, puesto que inflamándose algunos de ellos antes de agotarse su combustible, caían inflamados en los campos circunvecinos con riesgo de las mieses en ellos existentes», si bien no ocurrió «ni el mas leve disgusto»”.

De la mateixa manera, a l’any següent es va permetre la celebració de les festes, queixant-se El Graduador que “hasta mas allá de la una y media de la madrugada duró el desorden y la alarma (?), convirtiendo esta culta población en uno de esos villorrios faltos de toda autoridad y de gobierno”.

En els anys següents van tornar a prohibir-se. No obstant això, molts alacantins van continuar celebrant la vespra de Sant Joan a la manera tradicional. El 1884, davant la inactivitat dels guàrdies i serens, el nombre de coets llançats a l’aire van anar incrementant-se, segons va informar El Graduador. Eren coets “de grueso calibre, que reventaban en las puertas, ventanas y balcones, doscientas hogueras daban siniestro aspecto”, i “los petardos se sucedían con tal rapidez, que la ciudad parecía plaza sitiada”. El 1886 i 1887, l’alcalde va amenaçar els qui incompliren la prohibició amb multes d’entre 1 i 25 pessetes. Amenaces aplaudides per El Liberal. Les fogueres veïnals van continuar presents als nostres carrers malgrat les constants prohibicions i devien ser bastant fragoroses, perquè es conserven documents de les famílies més adinerades de la ciutat com aquesta del senyor Pobil dirigida a l’alcalde: “Ruego se tomen las medidas oportunas para que en las veladas de San Juan y San Pedro, no se repitan los hechos escandalosos de otros años, que hacen formar mal concepto de la cultura de esta población”.

El 1897, La Unión Democrática es queixava davant l’alcalde que, malgrat la prohibició,“los cohetes, [...], así como las hogueras en las calles, han constituido la nota saliente de la festividad de San Juan, semejando Alicante un poblucho del África”. Aquest mateix any, però al febrer, Altamira explicava en El Graduador que la nit de Sant Joan, “las fogatas, que a cada momento se apagan para reaparecer en otro punto, burlando la vigilancia de la policía; llénase la ciudad de humo, de olor a estera quemada y a pólvora, de rumores de fiesta y alegría, y el alma de todo un pueblo repite inconscientemente ritos simbólicos de otros tiempos con todo el entusiasmo que las colectividades ponen en lo que arranca de lo más primitivo de la historia de sus costumbres”. Els bans prohibitius van continuar publicant-se en els primers anys del segle XX. El 1910, Heraldo de Alicante es congratulava perquè les fogueres “van decayendo, en atención al bienestar general”, però confonia els desitjos amb la realitat, ja que van continuar encenent-se fogates i cremant-se pólvora als carrers alacantins cada nit de Sant Joan, proporcionant un “espectáculo poco culto”, en opinió d’El Periódico para Todos (23 de juny de 1915). Costums

06 “Per Sant Joan, danses”. 07 Representació d’una “boda alacantina” en 1941.

08 Postal sobre els trages regionals espanyols en la Col.lecció Romo y Füssel. 09 Trage típic d’home alacantí. Arxiu Diputació d’Alacant.

Renàixer//

que havien de bandejar-se perquè eren “resabios de nuestra civilización musulmana, de la que son derivación las corridas de toros y el fanatismo religioso”. (El Luchador, 23 de juny de 1916). El 1918 no es va publicar el ban prohibitiu, per la qual cosa es va celebrar lliurement la revetla de Sant Joan, amb fogueres, petards i carretilles. “Hubo truenos verdaderamente monstruosos. Uno vimos estallar en la calle de San Agustín, frente al Ayuntamiento, cuyo estampido apagó las luces del alumbrado público por unos momentos”, va informar La Correspondencia de Alicante. Els anys següents va tornar la prohibició, però per descomptat les revetles santjoaneres, amb les seues fogueres i petards, van continuar celebrant-se. El 1920 es van disparar “más carretillas y petardos que en años anteriores”, malgrat que “diéronse órdenes para evitar el salvajismo que representa esa fiesta de pólvora impropia

de una capital que se tenga por culta” (El Luchador, 25 de juny). Aquest mateix periòdic recomanava el 20 de juny de 1924 que “vaya desapareciendo la inculta costumbre de disparar cohetes y petardos en vísperas de San Juan”, i que “los que quieran encender hogueras, disparar cohetes o petardos, que lo hagan fuera de la población, en sitios que ni causen esas molestias ni constituyan tal peligro”. Però ningú va fer cas d’aquella recomanació. La nit de Sant Joan de 1926, “se oyeron formidables estampidos” y “en la Explanada, frente a la calle Cruz de Malta, se encendieron dos hogueras que ardieron hasta la madrugada (?), para disimular seguramente colocaron sobre cada hoguera, una caldera con asfalto, con la escusa de reparar el piso de la calle” (Diario de Alicante). El 1927 es va publicar l’últim ban prohibitiu, signat per l’alcalde Julio Suárez-Llanos Sánchez.

10 Actuació del grup Salpassa. Danses tradicionals alacatines. Foto: Alejandro González Borja. 11 “Una festa de parròquia a Alacant”. Germans Rouargue (s. XIX)

Renàixer//

Renàixer a la prohibició “Alicante Atracción” naix el 1927 com a continuació de la fundació “Festival Alicantina”, present des de principis del segle XX i que va ser creada amb la finalitat d’atraure turistes a la nostra ciutat. Es tractava d’una associació d’alacantins centrats en el foment del turisme i del comerç de la ciutat. Durant els primers anys d’existència, la seua política en l’àmbit festiu es trobava completament dividida entre els qui apostaven per organitzar festejos estivals i els qui preferien aprofitar l’agradable climatologia de l’hivern per a celebrar les activitats, amb la consegüent atracció del turisme en totes dues dates. A poc a poc la seua activitat va anar diluint-se davant la impossibilitat

d’aconseguir els objectius proposats, donant pas finalment a l’esmentada “Alicante Atracción”, refundada sota les mateixes premisses. Al febrer, ja finalitzat el Carnestoltes de 1928, organitzat per la societat, aquesta es reuneix amb el propòsit de preparar les pròximes activitats festives, amb la vista posada ja en l’època estival. José María Py es va desplaçar fins a València per gaudir de la festa fallera en la qual havia participat durant la seua època a la ciutat on va residir durant 26 anys. Però no va acudir-hi simplement de visita, sinó que va utilitzar el viatge per a lliurar el seu

12 Cartell de les Festes d’agost de l’artista Emilio Varena. Arxiu Municipal d’Alacant. 13 “En esos días, las gentes ríen, cantan, danzan...” 14 Xiqueta lluint el trage regional alacantí. 1905.

propi estendard a manera de guardó, el qual va recaure en la Falla de la Plaça de Mariano Benlliure, triomfadora d’aquell any. Hi ha qui apunta fins i tot, que la seua estada a València la va utilitzar per a demanar el suport de diverses entitats com el Círculo de Bellas Artes o Lo Rat Penat per al seu projecte “faller” a Alacant. La seua arribada a la ciutat va ser molt ben rebuda com així es va publicar en el Diario de Valencia: “Nuestro ex-convecino y amigo, que después de 26 años entre nosotros , hace seis que nos abandonó y fijó su residencia en Alicante […] Bravo por el que tanto quiere a Valencia y tanto queremos nosotros”. El 28 de març, el diari La Voz de Levante publica un article signat per José María Py titulat “Les Falles de San Chusep en Valencia y les Fogueres de San Chuan en Alacant”. En

ell, després de fer un breu repàs per la història de les Falles valencianes, Py exposa el següent: “Las Hogueras de San Juan de Alicante son bien conocidas por su tradición desde tiempos remotos. Tanto por tales circunstancias como por pertenecer a la región valenciana, debiéramos los alicantinos (aunque yo no lo sea, pero que siento como vosotros por esa querida tierra levantina) darle a tales hogueras ese mismo carácter que se le ha dado a las Fallas valencianas”. El mateix dia en què es publica l’article, l’alcalde rep el president d’Alicante Atracción, Miguel Llopis Reyner i José María Py, els qui li van exposar la seua idea de crear les Fogueres de San Chuan, a més d’informar de les reunions que ja s’estaven celebrant per a la seua posada en marxa. Per a això, van sol·licitar la seua col·laboració i la de l’Ajuntament, a la qual cosa l’alcalde Suárez-Llanos va

Renàixer//

prometre el seu suport tant a nivell oficial com personal. Després d’aquesta reunió va publicar el diari La Voz de Levante:

constituir-se les comissions festeres. Això va tenir la seua referència en premsa el dia 3 d’abril on, a més, s’explicava la raó de la denominació de “Fogueres de San Chuan”:

“Podemos asegurar que desde la noche de San Juan al día 1 de abril (sic.) se celebrarán fiestas en Alicante y anticipamos consistirán en una verbena en el Paseo de Gomis con falla y traca, carrera de bicicletas, match de boxeo en la Plaza de Toros, danzas en el Paseo de los Mártires, Festival Musical en el coso taurino, una comida en San Pedro y una novillada el domingo día 1 de abril (sic.) misa de campaña, coso multicolor en la Explanada y colosal verbena en dicho paseo con magnífico adorno y bailes clásicos”.

“El mismo significado tiene “foguera” que “falla”, sin embargo “foguera” es lo que se quema en el “foguer” y “falla” lo que se quema “ad libitum”. Mas sea como fuere, es lo cierto que lo tradicional en Alicante se llamen “Fogueres de San Chuan” y a estas se les va a dar caracteres artísticos con algo de sal y pimienta”. (Fogueres, 2008. “El nacimiento de la fiesta. Año cero”).

Cal ressaltar que existeix una gran coincidència entre aquests actes i els que finalment es van realitzar i s’adverteixen dues errates de consideració en apuntar el mes d’abril en comptes del de juliol el dia de finalització de les festes. (Fogueres, 2008. “El nacimiento de la fiesta. Año cero”). Amb el vistiplau oficial, l’activitat dels promotors de la festa es multiplica, convocant-se una nova reunió el 31 de març en la qual es decideix dividir la ciutat en districtes per a la seua millor organització i funcionament, començant a

Els districtes constituïts aquest primer any i els seus presidents, segons publica el diari El Luchador aqueix mateix dia són els següents: Comissió de Plaça Nova o Plaça de Chapí, Ramón Guillén Tato; Comissió Pérez Galdós i Carrer de Belando, Enrique Sales; Comissió de la Plaça d’Isabel II, Manuel Pérez Mirete; Comissió Carolines (rotonda de tramvies), Leandro Galán; Comissió Alfons el Savi, Sant Vicent, Calderón de la Barca i Infant, José Caturla; Comissió de Benalua, José Seguí, Comissió de la Plaça Reina Victòria, Juan Martínez Blanquer i Comissió Rambla de Méndez Núñez, Evaristo Manero. El 29 de maig, José María Py, com a principal promotor de les festes, presenta la següent instància a l’Ajuntament:

15 L’Alcalde Suárez Llanos. 16 Foguera Alfons el Savi-Pablo Igkesias 1928. Arxiu Municipal d’Alacant. 17 Foguera Alfons el Savi, Sant Vicent, Barri Sant Ferran i Adjacents 1928. Arxiu Municipal d’Alacant.

Renàixer//

“Excmo. Señor Alcalde de Alicante: José María Py y Ramírez de Cartagena como presidente de los próximos festejos de «Les Fogueres de San Chuan» y asumiendo la representación de los presidentes de las distintas comisiones populares organizadoras de las mismas, a V.E. con el respeto debido expone: Que tratándose de un festejo arraigado en el alma popular fundado en una vieja tradición, es del dominio público en general su ya seguro éxito y con ello el llegar a construir un gran medio de atracción en bien del pueblo alicantino y de su nombre, la aludida fiesta de «Les Fogueres». Que

el sacrificio realizado por las distintas comisiones para la obtención de tal éxito, y es secundado por sus respectivos barrios, son dignos del mayor encomio por lo que se han hecho acreedores de un algo que premie y corone esta obra, para que sirva de estímulo para su estabilidad y crecimiento en años sucesivos. Que guiados por tal pensar el exponente ha conseguido obtener del Círculo de Bellas Artes de nuestra madre región Valenciana, un premio consistente en un estandarte de que será portadora una comisión que nos honrará, «Lo Rat Penat y Círculo de Bellas Artes». Pero todo esto que viene a engrandecer

18 Sol.licitud de plant’a de la Foguera Plaça d’Alfons XII. Arxiu Municipal d’Alacant. 19 Foguera Plaça de Ruperto Chapí 1928. Arxiu Municipal d’Alacant.

estos festejos no satisface ni puede satisfacer tanto a estas comisiones como el apoyo moral y premio material de nuestro Excmo. Ayuntamiento, consistente en mil quinientas pesetas el primer premio, mil el segundo y quinientas el tercero con sus correspondientes estandartes que se coloquen en las premiadas, así como el alumbrado extraordinario de cada una de estas y su tablado para la música”. L’Ajuntament va acceptar el suggeriment de patrocinar el premi a les Fogueres, però rebaixant la quantia a 1.000, 600 i 400 pessetes al mateix temps que va facultar l’Alcaldia per a designar el jurat, que aquest primer any va estar compost per Javier Gaztambide, tinent d’alcalde, com a president, i els regidors Vicente Martínez Pina i Aurelio Albenza. També va formar part del jurat, com a assessor artístic, el prestigiós escultor Vicente Bañuls. El 31 de maig, amb el número de registre 909 del Negociat 3° del Govern Civil de la província d’Alacant, es rebia a l’Ajuntament l’escrit dirigit a l’Excm. Sr. Alcalde d’Alacant que deia: “Visto su oficio solicitando celebrar el 23 y 24 de junio próximo los festejos denominados Les Fogueres de San Chuan, con esta fecha he acordado conceder la autorización solicitada. Dios guarde a V. E. muchos años. Alicante, 30 de mayo de 1928. Firmado: Modesto Giménez de Bentrosa”. Quan a penes faltava una setmana per al començament de les festes el Diario de Valencia va mostrar el seu incondicional suport als nous festejos: “Las casi ya terminadas «fogueres» son en su mayoría obras de arte, en las que han intervenido tanto artistas alicantinos como valencianos. De Madrid saldrá una caravana automovilista organizada por el incansable humorista K-hito. De Valencia también vendrá con tal motivo una comisión del Círculo de Bellas Artes y otra de Lo Rat Penat, portadoras de estandartes para las mejores «fogueres». A todos les prepara Alicante un gran recibimiento, que organizan las comisiones dirigidas por su iniciador y nuestro amigo incansable y activo senor Py, alma de estos festejos. Bien por Alicante que trabaja y lucha por su “terreta” y a la vez por su región. […] En primer lugar sus célebres «fogueres», que al unísono de las fallas y que por ser el primer año, trátese de darles el mayor esplendor, rivalizando las distintas comisiones de barrio en inventiva, actividad, arte, etc., amenizadas con bandas de música, castillos de fuego y tracas en todas ellas, constituirán un conjunto espléndido y de un sabroso carácter regional, muestra evidente del cariño que Alicante profesa a su madre regional […] Hasta podemos asegurar que se trata, para unir cada día más a la afinidad de sentimientos, relaciones comerciales y unidad regional entre nuestra capital y Alicante, de establecer un servicio rápido y económico de viajeros en autobuses entre ambas poblaciones por la carretera de la Marina”. Per part seua, la publicació El Tio Cuc expressava també la seua opinió sobre les incipients Fogueres de Sant Joan: “Diguen lo que vullguen no es esta festa -tal como se ve a fer- ni alicantina ni de tradisió en mosatros. Es noveta,

Renàixer//

acabaeta de collir y de rail valensiana. Pero esta festa y basta para que li obrim les portes del entusiasme popular, servint de llisó al Achuntament y a totes les sosietats feteres, para que deprenguen com se deguen organizar festes en lo susesiu”. Durant els dies previs, es van portar a terme diversos actes complementaris com la presentació del programa oficial de festejos, en el qual s’havia inclòs, a petició de l’Ajuntament, una Batalla de Flors que se celebraria el dia 30 al Passeig dels Màrtirs. El 21 de juny es va donar a conèixer que la Cambra de Comerç concediria un premi a la millor Foguera i que l’Ajuntament ja havia designat el que seria el primer jurat qualificador de la història de la festa. Els regidors Martínez Pina, Javier Gaztambide i Aureliano Abenza, assessorats per l’escultor Vicente Bañuls, serien els encarregats de decidir la Foguera que havia d’alçar-se amb el màxim guardó. Al matí del 23 de juny, Alacant va començar el dia amb les primeres Fogueres als seus carrers, les quals van sucumbir al foc tan sols un dia després, la nit del 24 al 25 de juny, nit de Sant Guillem i no de Sant Joan, decisió deguda probablement al fet que el 24 de juny va caure en 20 Cartel oficial de Fogueres, 1928. Arxiu Municipal d’Alacant. 21 Foguera Plaça d’Isabel II 1928. Arxiu Municipal d’Alacant.

diumenge, per la qual cosa va tenir lloc la cremà aquesta nit, per a afavorir la presència del turisme per tractar-se del cap de setmana i, al cap i a la fi, aquest era el seu principal propòsit. Propòsit que va aconseguir la proesa de donar forma, en tan sols tres mesos, al que actualment són les festes oficials de la ciutat d’Alacant i que compten amb el privilegi d’estar declarades d’Interès Turístic Internacional. Finalitzats els festejos van sorgir de nou les opinions que, en general, van resultar molt positives. Com va exposar José Ferrándiz Torremocha, amb les Fogueres s’havien aconseguit per a Alacant dues coses, un atractiu turístic que respectava i complia la tradició i un exalçament del nom d’Alacant. Les xifres manejades durant el primer any de la celebració van ser realment positives i considerades tot un èxit per part de l’organització. S’havia aconseguit atraure a la ciutat més de 200.000 turistes que, segons algunes publicacions, van fer materialment impossible fer un pas per la ciutat, a causa de la gran aglomeració de públic i vehicles, deixant un desembossament total que rondava els cinc milions de pessetes.

Renàixer//

22 23

Aquesta primera edició de festes va comptar amb onze monuments als carrers de la ciutat, deu d’ells corresponents a Fogueres i un qualificat de ninot de carrer per les seues característiques. Les nou comissions constituïdes en l’edició fundacional van ser: Barri de Benalua: la primera triomfadora de la història de la festa, guardó pel qual va rebre 1.000 pessetes. El monument titulat “Parada y fonda” va ser realitzat pels artistes Juan Such, José Marced i Gastón Castelló, que van donar forma a un treball de 8x4 metres de base que representava un dels passos a nivell de la companyia de ferrocarrils M.Z.A. a l’entrada del barri. Es representava la barrera posada amb el tramvia elèctric parat, mostrant com els viatgers havien d’armar-se de paciència davant la tardança del pas a nivell, per la qual cosa també s’incloïa sobre un pedestal l’escultura del pacient “Job”. Plaça d’Isabel II: guardonada amb el segon premi, quantificat en 600 pessetes. La que actualment es correspon amb la Foguera Plaça de Gabriel Miró va ser la primera a presentar la sol·licitud de plantà en el Registre. El seu autor va ser Lorenzo Aguirre qui va donar forma a “Les presidensies de Torrejón” o “Les múltiples presidensies” la rematada de la qual representava el citat Torrejón, que posseïa moviment giratori, mirant cada vegada a una de les cares del monument, agitant els braços com si estiguera pronunciant un discurs. Segons s’explica en la sol·licitud de plantà: “...el proyecto tiende a hacer resaltar que Don Antonio Martínez Torrejón es Presidente del Club 22 Foguera Plaça de la Reina Victòria 1928. Arxiu Municipal d’Alacant. 23 Foguera Plaça d’Alfons XII 1928. Arxiu Municipal d’Alacant. 24 Foguera Benito Pérez Galdós-Belando 1928. Arxiu Municipal d’Alacant.

de Regatas, de la Cruz Roja, del Colegio de Abogados, del Tiro de Pichón, de la Editorial Alicantina, de la Liga contra la Inmoralidad, de la Colonia Valenciana y de la Peregrinación a Lourdes”. Plaça de Ruperto Chapí: va obtenir el tercer premi, amb una dotació de 400 pessetes, gràcies al monument titulat “Gran Hotel” o “El Tio Cuc y el Cuquet en el globo” d’Heliodoro Guillén. Representava el globus del Tio Cuc que estava penjat d’un cable llançat de l’una a l’altra punta del carrer, sobre una casa en la qual es reflectia, entre altres, el projecte d’Hotel. Plaça d’Alfons XII: l’actual plaça de l’Ajuntament va acollir el monument de l’artista Carlos Cortina Beltrán titulat “De jauja a Jijona”, que va obtenir el sisè premi. En ell es feia referència al projecte de tramvia Alacant-Xixona, destacant que aquesta anhelada millora fora una realitat i no quedara en l’oblit. El tramvia representat estava precedit de dos grans àngels que estiraven d’ell. Plaça de la Reina Victòria: a l’encreuament del passeig de Federico Soto i l’avinguda de Maisonnave es va alçar el monument titulat “Escena picaresca”, atribuït a l’artista Juan Esteve. Avinguda de Méndez Núñez: amb el lema de “Port peixquero”, l’artista va elaborar un xicotet aeroplà que penjava d’un cable que travessava l’avinguda i d’un costat a l’altre del qual penjava una bacora que se situava a

uns metres sobre la base en la qual diversos ninots, que representaven les diferents capitals de província candidates a tenir un nou port pesquer, esperen a veure “a qui li queia la bacora”. Va obtenir el quart premi. Barriada Obrera de Maria Auxiliadora: aquesta Foguera va ser realitzada pels veïns mateixos i en ella van representar un guàrdia de grans dimensions presenciant la col·lisió d’un tramvia i un automòbil. No va entrar en concurs per expressa sol·licitud. Benito Pérez Galdós: aquesta comissió es va encarregar d’alçar dos monuments, un a l’encreuament de Benito Pérez Galdós-Belando, i l’altre, en Alfons el Savi-Pablo Iglesias. Es tracta, per tant, de dos Fogueres que en l’actualitat es correspondrien amb Benito Pérez Galdós i Alfons el Savi, emparades per una única comissió. Pérez Galdós-Belando: José Badías va ser l’encarregat de donar forma a “Unión regional”, un monument d’aproximadament 10 metres d’alçària en el qual es representava el “Micalet” de València des del qual descendia un valencià fins al castell

de Santa Bàrbara, representat en la base, on es trobava una alacantina, fent constar que no hi havia rivalitat ni enveja entre totes dues ciutats. Alfons el Savi-Pablo Iglesias: “Alacant, la millor terra del món” va ser el lema triat per Francisco Hernández per a la seua obra amb la qual va aconseguir el cinquè premi. La seua estructura consistien en una representació del castell de Santa Bàrbara i sobre aquest, un globus terraqüi. En la part més alta es va situar una alacantina asseguda amb unes flors a la falda. Alfons el Savi, Sant Vicent, Barri Sant Ferran i Adjacents: es tracta de la tradicionalment atribuïda a Mercat Central, ja que es va situar entre els números 1 i 5 de l’avinguda d’Alfons el Savi. El monument titulat “Nunca es tarde...” simbolitzava l’arribada dels Reis d’Orient portant valuosos regals a persones conegudes de la ciutat. Va ser la primera Foguera a patir la censura, per la qual cosa es va decidir que els ninots que representaven les personalitats es reflectiren sense vestir i desfigurats per a evitar interpretacions errònies.

Renàixer//

Aquell primer any de Fogueres Gastón Castelló. Diari Información 20-6-1971 A Alacant, abans de 1928, només es feien fogueres informes. Als carrers cremava tot l’inservible. La xicalla de l’època - jo entre ells – saltàvem el foc alegrement però… Un article publicat en La Voz de Levante al mes de març de 1928, signat per José María Py i Ramírez de Cartagena va venir a revolucionar el vell costum. En ell es proposava la transformació de les fogueres en monuments a l’estil de les Falles de la nostra germana València. La idea va ser acceptada malgrat l’oposició que es va originar pels qui no volien que se’ns tractara de plagiaris, i amb l’acceptació va sorgir la “tragèdia” entre els qui ens vam comprometre a construir una foguera estil falla. - Com es fan les figures? Com donar forma escultòrica al cartó? - Provarem – deien alguns – banyant el cartó i estirant-lo acuradament aconseguirem bells volums. Tot va ser inútil. El cartó no obeïa ni es domava, i es trencava a cada moment. - Sens dubte – vam pensar – cal reforçar-lo amb tela metàl·lica. Així vam poder “fabricar” el popular ase que va figurar en la foguera de Benalua, un ase que pesava moltíssim, donades les centenars de capes de cartó enganxat amb què vam tractar de cobrir-ne l’esquelet. - Sou uns ignorants – ens va dir l’artista Marced, arribat de València -, porteu fang i modeleu com Déu mana. El “secret” ens havia sigut revelat. A poc a poc, van anar sorgint escultòricament personatges que anirien asseguts al tramvia, en la seua majoria retrats: el tio Teulai, el Sr. Joan Such i un servidor de vostés. Treballàvem alegrement sense que ningú pensara en cap premi, perquè res s’havia anunciat sobre el particular. L’Ajuntament alacantí, una vegada plantades les nou fogueres, va decidir establir cinc guardons, i el dia 23 de juny de 1928, a Benalua va aparèixer un guàrdia municipal portador d’un estendard en el qual es llegia “Primer Premi”. - De quant, senyor guàrdia? - De mil pessetes. Renou, alegria, abraçades, traques, eufòria sense límits, perquè… mil pessetes eren molts diners.

Renàixer//

El renàixer de les cendres passades Christian Martínez Rodríguez

Les cendres de les Fogueres cremades el passat 24 de juny de 2019 són les últimes fins hui dia… Res feia presagiar que haguérem d’esperar quasi tres anys per a poder gaudir novament de la nostra festa gran, si bé véiem amb cert estupor com la nostra ciutat veïna, València, procedia a la “desplantà” de les seues falles 2020 per la pandèmia mundial de la Covid-19. Després de tants mesos d’espera, en els quals s’ha arribat a celebrar diversos actes, l’eix central de la festa, el monument, la foguera, roman sense poder lluir al seu emplaçament habitual.

Per fi, en aquesta ocasió, podrem procedir amb tots els actes tradicionals, sempre amb el record que aquest fet no és la primera vegada que es produeix, encara que per raons diferents, si bé en els anys de contesa nacional tampoc va haver-hi festa, generant, dins del seu propi si, uns sentiments oposats quan la guerra va haver acabat. És per això que a continuació procedim a detallar aquelles edicions que suposarien la fi d’un règim, d’una forma de vida, d’una quotidianitat per una altra nova, molt diferent, dura i difícil, perquè les ferides produïdes serien molt profundes malgrat tot.

01 Cremà de la Foguera Sant Ferran 2011. Foto: Alejandro González Borja.

Renàixer//

Monarquia-República-Dictadura La festa de Fogueres davant els grans canvis polítics i socials Cal fer una mica de memòria i contar alguna cosa més sobre la història política i social d’aquest país per a comprendre, de millor manera, com van ser les edicions de Fogueres corresponents als anys previs i posteriors al seu parèntesi, si bé la celebració va poder tenir continuïtat de manera vacil·lant malgrat les adversitats a les quals seria exposada. Durant l’últim quart del segle XIX, i gràcies als partits conservador i liberal, la Restauració dels Borbons a Espanya es consolidaria de bona manera. Aquest règim impulsat per Cánovas i ajudat per Sagasta mantindria una estable situació del país en contraposició al que ocorreria en anteriors dècades. Malgrat això, el sistema de la Restauració s’allunyaria cada vegada més de la realitat social i política del país, un fet aquest que s’aguditzaria l’any 1898, quan Espanya va ser derrotada pels Estats Units quant a drets de territoris situats en ultramar. Seria doncs un moment en el qual molts demanaven reformes al nostre país, una forta regeneració i la supressió del model social i polític vigent. Després d’aquests esdeveniments tan notablement desastrosos s’obriria una nova etapa en la història de la Restauració. Començaria, doncs, un procés de crisi profunda i descomposició del sistema creat per Cánovas que coincidiria en el temps amb el regnat d’Alfons XIII, coronat com a rei l’any 1902, comptant amb tan sols 16 anys.

La pèrdua de colònies ultramarines provocaria una convulsió que arribaria a tots els aspectes de la vida pública per la qual cosa els espanyols es van adonar de manera abrupta de totes les limitacions i mancances del país; un país pobre i endarrerit respecte a la resta de nacions europees. El 1898, el moviment obrer agafaria gran impuls gràcies al desenvolupament industrial esdevingut al país, també amb fortes deficiències en les condicions de vida i laborals patides per la classe més humil. A més, aquesta crisi posaria en dubte l’eficàcia d’un Estat centralista, tal com estava configurat gràcies als liberals en el segle XIX. Per a una gran majoria el centralisme era poc més que caciquisme. També ressorgiria amb força l’anticlericalisme a imitació del país veí gal, en bona part gràcies a l’esquerra (republicans, socialistes, part esquerra del partit liberal) que van començar una campanya de desprestigi contra l’església, acusada d’una excessiva influència en la societat espanyola, posant especial interés en el sistema educatiu. És per això que la vertadera modernització d’Espanya passaria per una progressiva i constant secularització de la societat. Nous enfrontaments i greus problemes per a la corona es produirien l’any 1906, quan després de la Conferència d’Algesires, el Marroc va ser repartit entre Espanya i França,

la missió de la qual era la de pacificació i civilització del territori que estava poblat per tribus bel·licoses. El nostre país acceptaria l’encàrrec en part per raons històriques i per prestigi, dins d’un context imperialista regnant en aquell moment, portant com a conseqüència una llarga guerra de diverses dècades que obligarà el país a fer front a un gran esforç econòmic i humà. Cal destacar que la guerra colonial seria un camp d’actuació per a les noves generacions de militars, destacant José Sanjurjo i Francisco Franco, els qui tindrien gran protagonisme en la història posterior d’Espanya. Ja començat el segle XX, els partits republicans seguien amb una divisió igual que en els últims anys del segle immediat, el principal objectiu del qual, això sí, era la liquidació de la Monarquia, la qual veien com un símbol de la decadència del país. La seua presència dins del parlament era molt escassa, si bé, en contraposició, la

seua activitat era bastant palesa dins de la vida municipal, especialment a les capitals de província. L’any 1908 Alejandro Lerroux creava el Partido Republicano Radical i el 1913 es creava el Partido Reformista fundat per Melquíades Álvarez, per al qual el procés democratitzador era molt important amb la instauració d’una nova República. L’última etapa del sistema de la Restauració es produiria entre 1917 i 1923, marcada aquesta per la crisi que es generalitzaria en gran manera. Els problemes arrossegats des de 1898 es van aguditzar sense que els diferents governs, febles i inestables, foren capaços d’aportar-hi solucions. La majoria parlamentària era una meta difícil d’aconseguir, donades les circumstàncies dels partits conservador i liberal, convertits en clienteles personals. El moviment obrer va tenir un fort impuls a tot Europa gràcies en part al triomf de la revolució soviètica, i el 1921,

02 Cartell de la I República. 03 Visita de Sagasta a Alacant a la fi del segle XIX. 04 Commemoració de la coronació com a Rei d’Alfons XIII. 05 Visita d’Alfons XIII a la ciutat d’Alacant, al començament del segle XX. 06 Retrat d’Alejandro Lerroux.

Renàixer//

naixeria el Partido Comunista Español, fruit d’una forta escissió del PSOE. Gràcies a les lluites socials, el 1919, es va establir la jornada laboral de huit hores i el Govern de Dato (entre 1920 i 1921) impulsaria la legislació social mitjançant la creació del Ministeri de Treball, encara que tot això seria insuficient per a parar les revoltes socials. Després de seriosos problemes a les colònies marroquines, el 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, llançava un manifest a tot el país proclamant l’estat de guerra i l’arribada d’una dictadura militar transitòria. El rei Alfons XIII, que es trobava desencantat amb el parlamentarisme, acolliria de bona manera el colp de Primo de Rivera, qui formaria un Directori Militar integrat per huit generals de brigada i un contraalmirall, que prendria com a mesures tancar les Corts i declarar en suspens la Constitució de 1876, a més de substituir els governadors civils per militars i els ajuntaments i diputacions van ser dissolts. Aquesta dictadura de Primo de Rivera aconseguiria un important èxit amb la pacificació del Marroc, unes operacions aquestes que durarien fins a 1927, quan el problema havia sigut liquidat. La dictadura coincidiria en temps amb una conjuntura econòmica a nivell internacional molt favorable, i entre 1924 i 1929 va tenir lloc una etapa denominada els “feliços anys vint”. Primo de Rivera va formar un gabinet civil en el qual dominaven els tecnòcrates, encara que la presència

militar era un fet. Es passaria d’una excepcionalitat en el primer directori militar a una nova normalitat, posant damunt de la taula la qüestió d’institucionalitzar el nou règim. Dins d’aquest nou règim polític veuríem nàixer la festa de Fogueres a la ciutat d’Alacant, en uns moments en els quals la incidència del turisme a la nostra ciutat era un fet importància, gràcies als balnearis del Postiguet i les seues bondats per a la salut. Més de sis anys van ser els que duraria la dictadura, anys en els quals l’oposició no tindria una gran capacitat de mobilització social, ja que mancava d’unitat pragmàtica. Representants de velles polítiques volien un retorn a la legalitat constitucional, encara que estaven dividits quant a què es faria amb Alfons XIII, ja que el monarca havia donat suport al colp militar de Primo de Rivera. Temps en què els republicans no gaudien de suport popular, encara que malgrat tot van fer esforços de coordinació creant l’any 1926 l’Alianza Republicana, coalició que incloïa vells republicans com Lerroux i nous com Manuel Azaña, a més d’intel·lectuals com Unamuno, Antonio Machado o Vicente Blasco Ibáñez. D’altra banda, alguns antics monàrquics que estaven desencantats amb Alfons XIII se’n passarien a les files republicanes, destacant les figures de Niceto Alcalá Zamora o Miguel Maura, creant el 1930 la Derecha Liberal Republicana. Aquesta dictadura trobaria una oposició cada vegada més creixent dins del món intel·lectual i universitari. Els primers esmentats tenien escàs pes numèric, encara que

comptaven amb gran influència dins de la societat. En un primer moment, Azorín o Ortega y Gasset mostrarien benevolència respecte al colp d’estat i el segon intentaria fins a 1928 influir sobre Primo de Rivera per a aconseguir un canvi de rumb polític. L’any 1928 es produiria una gran agitació universitària, els promotors de la qual van ser la Federación Universitaria Española, motivats per l’aprovació d’una llei que facultava els centres religiosos a expedir títols universitaris. L’any següent, també va haver-hi greus incidents universitaris que motivarien el tancament de la major part d’aquests centres. Els intel·lectuals van fer costat a aquests estudiants en la seua lluita en contra de la Dictadura, i Azorín escriuria contra l’ofensiva del dictador a la universitat, mentre Ortega y Gasset, per la seua part, dimitiria de la seua càtedra. El suport de Miguel Primo de Rivera, l’exèrcit, seria no obstant això el seu principal problema. La política d’ascensos del dictador li portaria moltes enemistats i fins i tot el Cos d’Artilleria hauria de ser dissolt. Cal destacar

que, entre 1926 i 1929, diversos militars participarien en fallits intents d’enderrocar-lo. L’economia canviaria de signe degut al nou context internacional, i a partir de 1927 l’atur va augmentar, arribant al punt d’haver de devaluar el valor de la pesseta. El fet definitiu i decisiu seria el malestar de l’Exèrcit, el qual faria que el seu règim caiguera. Al gener de 1930, Primo de Rivera enviaria una circular als capitans generals en demanda de suport, i la resposta tèbia d’aquests va fer que presentara la seua dimissió davant el monarca, eixint dies després cap a l’exili a França, on moriria al poc temps. Després de la dimissió del dictador, Alfons XIII decidiria tancar el període dictatorial i tornar al sistema anterior, el constitucional, present fins a 1923. Per a fer aquestes tasques, nomenaria Dámaso Berenguer com a president del Govern, iniciant-se el període conegut com “dictablanda”, encara que el descrèdit de la monarquia i la desunió dels grups afins van fer impossible aquesta tasca. Al seu torn, les forces republicanes s’unien i es va fer patent aquest fet mitjançant la signatura del Pacte de Sant Sebastià.

07 Setmanari d’El Mundo Obrero en commemoració del 1r de Maig durant la dictadura. 08 Carlos Esplá, màxim exponent del republicanisme d’esquerres a Alacant. 09 L’any 1923, i amb el suport del monarca Alfons XIII, s’instauraria una dictadura militar que duraria set anys. 10 Directori militar amb el beneplàcit del monarca. 11 Fulletí propagandístic commemoratiu del V Aniversari de l’arribada de Primo de Rivera al poder. 12 Francos Rodríguez, representant d’Alacant pel Partit Liberal, de visita a Alacant. 13 Retrat oficial de Niceto Alcalá Zamora. 14 Integrants del primer govern de la II República.

Renàixer//

Amb la situació cada vegada més deteriorada, Alfons XIII posaria al capdavant del Govern l’almirall Juan Bautista Aznar, qui va formar Govern amb els antics dirigents del partit liberal i conservador, entre els quals es trobava el comte Romanones com a home fort. El gabinet va poder comprovar de manera primerenca que era impossible recompondre el vell sistema de partits de la Restauració perquè la majoria dels seus líders s’havien desentés d’aquest sistema o fins i tot estaven formant part de les diferents causes republicanes. Al seu torn, un grup d’intel·lectuals van formar l’Agrupación al Servicio de la República, estant entre les seues files les figures d’Ortega y Gasset, Gregorio Marañón o Pérez d’Ayala, entre altres. Davant la falta de legitimitat creixent sobre el monarca, el Govern de l’almirall Aznar redoblaria els seus esforços per a normalitzar la situació política, cosa que no aconseguiria, havent de convocar uns comicis municipals el 12 d’abril de 1931. Els resultats dels comicis no deixarien lloc a dubtes sobre el que la societat demandava: les opcions monàrquiques obtindrien més vots, però els partits republicans són els que aconsegueixen més regidors, un total de 34.368 enfront dels poc més de 19.000 monàrquics. Sens dubte, aquesta seria una de les causes més immediates sobre la proclamació de la República al nostre país. Proclamada ja de manera clara la II República al país, el monarca Alfons XIII partiria cap a Itàlia exiliat, on moriria posteriorment.

L’arribada de la República suposaria un canvi radical en la vida política espanyola, demostrant d’aquesta manera que el poble estava en disposició d’erigir-se a si mateix i erradicar les xacres del caciquisme i la corrupció. La nit del 14 d’abril i sota la presidència d’Alcalá Zamora es van redactar els decrets fundacionals de la II República pels quals es constituïa el govern provisional fins a la reunió a les Corts, fixant-se l’estatut jurídic pel qual es regiria el sistema. Aquest estatut pretenia legitimar de manera formal i judicial el nou règim, garantint, al seu torn, l’Estat de Dret al nostre país. Les festa gran de la ciutat durant aquests anys acolliria de bon grat el canvi de règim, i serien moltes les noves comissions que apareixerien dins del mapa alacantí, duplicant nombres d’anteriors anys quant a participació. Però a partir de l’any 1932, el govern republicà perdria la confiança de bona part dels sectors de les classes mitjanes urbanes i rurals, prova d’això seria l’organització de la dreta, la qual, quasi desapareguda en la caiguda de Primo de Rivera, es reagrupava en la CEDA. L’entusiasme de les eleccions de 1931 que van donar el triomf als republicans prompte es veuria defraudat, ja que l’oposició a Azaña creixeria i la dreta exigiria la rectificació de la República de 1931. Per això, alguns militars descontents amb el sistema es dedicarien a conspirar en contra d’ella, protagonitzant el general Sanjurjo un intent de colp d’Estat a l’agost de 1932, que fracassaria.

15 Moment en el qual es va hissar la bandera republicana a l’Ajuntament d’Alacant. 16 Recepció a l’Ajuntament d’Alacant al President de la República, Alcalá Zamora, l’any 1932. 17 Desfilada de tropes a Alacant davant la presència del president de la República. 18 Foto signada en el primer aniversari de l’ajuntament republicà alacantí. 19 Primer alcalde republicà d’Alacant, Lorenzo Carbonell. 20 La Constitució de 1931. 21 La dona alacantina a la fi va poder votar en les eleccions de 1933.

20 21

Renàixer//

24 L’erosió de l’ordre públic, la reacció dels catòlics i les vagues, entre altres aspectes, desgastarien el Govern i sobretot, la popularitat d’Azaña. Diversos esdeveniments van fer que el seu govern es trobara cada vegada més sol, qüestionat i sense suports per bona part dels parlamentaris i, en estar el sistema greument ferit, les eleccions locals parcials dutes a terme a l’abril de 1933 i les eleccions al Tribunal de Garanties Constitucionals del mateix any van suposar un desastre per a l’executiu. Per tot això, Azaña dimitiria el 9 de setembre d’aquell any, convocant-se noves eleccions generals el 19 de novembre, en les quals les dones per primera vegada tenien el dret al vot, donant com a triomfador el bàndol de la dreta. La CEDA, el partit catòlic liderat per José María Gil Robles aconseguiria 115 diputats, convertint-se en la força més votada del país, seguida dels radicals de Lerroux, els socialistes i Azaña, el qual obtindria només 5 escons. La política que es va dur a terme entre els primers mesos del nou Govern, entre els mesos de desembre de 1933 a abril de 1934, seria definida com la de la negativitat, ja que es van prendre mesures derogatives i no constructives, com la devolució de les terres als nobles, la derogació de la Llei de Termes Municipals, la dotació d’un pressupost per al clergat i amnistia per als col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera, a més d’amnistia igualment per als implicats en el colp de Sanjurjo . A més, entre abril i octubre de 1934 s’intentaria paralitzar els processos autonòmics català i basc. El mes d’abril de 1935, Gil Robles decidiria provocar una crisi per a demostrar que era necessari un canvi substancial en

el rumb, i que la CEDA estava disposada a prendre majors responsabilitats, a la qual cosa Lerroux respondria formant de manera interina un govern tècnic, que duraria només un mes, i al maig, Gil Robles aconseguiria els seus propòsits. El nou govern, sota la presidència de Lerroux, comptava amb cinc ministres de la CEDA, i en ell Gil Robles estava al capdavant del Ministeri de Guerra. A partir de llavors, es van empitjorar els atacs de la dreta monàrquica, encapçalada per Calvo Sotelo, qui intensificaria la tensió que hi havia en la manera de fer de l’executiu. Per part seua, Gil Robles col·locaria en llocs clau alguns militars africanistes, com Franco, als quals Azaña havia menyspreat, encara que destaca que els últims errors d’aquest govern serien d’índole social. En ser substituït el ministre d’Agricultura, Jiménez Fernández, la reforma agrària passaria a ser una contrareforma i tot l’avançat l’any 1931 s’estava perdent. A la tardor de 1935, el Partido Radical es veuria embolicat en una sèrie d’escàndols de corrupció que farien esclatar tot el sistema. Els radicals es trobaven desapareguts dins de l’equip de govern, i la situació era cada vegada més tibant. Gil Robles intentaria que Alcalá Zamora el nomenara per a formar govern, però el president desconfiava d’ell, ja que no veia que els seus propòsits finals foren del tot nets, impedint el seu nomenament. Així, el nou responsable de l’executiu seria Portela Valladares, qui intentaria formar un partit de centre a fi d’equilibrar l’agitada política republicana, quedant-se només en un bon propòsit, ja que només serviria per a augmentar tensions dins del sector de centredreta. El cap de l’Estat, Alcalá Zamora, decidiria dissoldre les Corts i convocar de nou eleccions.

Les noves eleccions van ser celebrades al febrer de 1936, recaent el poder en el Frente Popular. El país anhelava nous líders polítics i les esquerres, a la fi, van comprendre que unides és com podrien fer front a la dreta, i reprendre d’una vegada els ideals de 1931. El resultat electoral seria del tot una sorpresa i va posar en evidència l’equilibri de les forces contràries en les quals Espanya s’havia dividit. Abans de saber-se el resultat electoral, Portela dimitiria del seu càrrec en veure la seua possible derrota: l’electorat es mostraria favorable als candidats moderats, la qual cosa explicaria el triomf del Frente Popular, ja que es va presentar com la més moderada de les opcions. Partits situats en els extrems, com la Falange, van obtenir resultats insignificants i el Partit Comunista no hauria obtingut els seus 14 diputats si no haguera format part de la coalició d’esquerres moderada. Com a resum dels resultats, es podria dir que el gran vencedor de les eleccions va ser el mateix Azaña. Amb els resultats sobre la taula, no semblava fàcil que el Frente Popular aconseguira reduir i estabilitzar el procés polític del país, a més de poder assentar unes noves bases per a la convivència social i política. El triomf de l’esquerra

donaria pas a una espècie de revolució espontània, sent molts dels disturbis responsabilitat de l’extrema dreta. El nou govern era monocolor, republicà, encapçalat per Azaña, mostrant-se desitjós d’evitar una guerra civil abans de res, per la qual cosa va haver de llançar propostes de caràcter conciliador que serien ben rebudes per la CEDA i la dreta més moderada, encara que el president cometria dos greus errors. Es produirien, a més, revoltes de gran importància i els desordres públics esdevinguts el 13 de juliol, entre els quals es produiria un atemptat a Madrid que mataria José Calvo Sotelo, donarien pas a un desordre profund que esclataria, desgraciadament, de tal manera que una setmana després començaria la Guerra Civil Espanyola. El detonant d’això no seria un factor polític, sinó militar. Així, des de les eleccions de febrer, alguns oficials havien optat per la conspiració, coordinada pel general Mola, la intenció del qual era la d’estructurar un moviment que reconduïra la situació mitjançant l’ús de la força. Encara que alguns militars es van revoltar a Àfrica, el dia 17, l’alçament militar va esclatar de manera generalitzada el 18 de juliol de 1936.

22 Gil Robles, líder de les CEDA, en un acte propagandístic 23 Nou periòdic aparegut en 1935, amb notícies sobre Lerroux i Gil Robles 24 El President Lerroux anunciant la seua decisió de dimitir. 25 Alejandro Lerroux presidint el Consell de Ministres en 1935. 26 Després de la destitució d’Alcalá Zamora, Martínez Barrio com a President passa a ocupar de manera interina la presidència de la nació. 27 Dimissió de Lerroux i formació d’un Govern nou a càrrec de Martínez Barrio. 28 Presa de possessió de Casares Quiroga com a cap del Govern al maig de 1936.

Renàixer//

Les últimes Fogueres republicanes de 1936 Un total de 32 serien els monuments plantats en aquest nové exercici foguerer i per a aquesta edició, l’Ajuntament d’Alacant i la Comissió Gestora, patrocinada per la Junta Provincial de Turisme, editen una revista titulada Festa, en la qual podem trobar textos d’insignes personalitats com Altamira, Azorín, Óscar Esplá, Figueras Pacheco, Gabriel Miró o José Juan, opinions sobre Alacant i la seua festa, d’Arniches, Benavente, M. Fernanda Ladrón de Guevara (entre altres) i dibuixos de Varela (autor de la seua portada), Gastón Castelló i Melchor Aracil, tota ella dirigida per Eduardo Irles. Aquest any, la data elegida per a l’elecció de la Bellea del Foc és l’1 de març, comptant com a escenari, de nou, amb el Teatre Monumental, el qual proporcionaria de benefici a la Comissió Gestora la quantitat de 280 pessetes, més les 50 pessetes que pagava cada comissió de foguera . La senyoreta designada com a representant femenina de la festa resultaria ser Carmela Ramos Ramos, del barri de Benalua, i les seues dames, les senyoretes Merceditas Pérez, de la Plaça d’Hernán Cortés i María Luisa Belvis, del Carrer de Sant Vicent.

Plaça d’Astúries, “La festa del poble”, d’Agustín Pantoja. La comissió a la qual s’al·ludeix es correspondria amb la de Plaça del Pont, si bé el seu nom tornaria després de la guerra a ser el de sempre. L’artista elevaria la seua obra fins als 9 metres d’alçària i la seua temàtica es desenvolupa en diverses parts, enaltint les fogueres primitives, l’evolució de l’estil i l’apologia a la festa i les seues bellees, entre altres consignes. Trafalgar, “Cualquier tiempo pasado fue peor”, de Rafael Peral. De nou, i com en anys precedents, estaria situada a la plaça de la Misericòrdia, i el tema del monument té a veure amb els enamoriscaments antics. Carolines Baixes Oest, “Miss Univers”, de B. Jerez. Enclavada en la categoria B, i situada a la plaça de Blasco Ibáñez, el monument es componia bàsicament d’una sola cara, en la qual el clima era el motiu a enaltir.

El cartell premiat per a convertir-se en l’oficial seria obra de Melchor Aracil Gallego, amb el títol “Ninots”, triat d’entre 45 participants i dotat amb un premi de 500 pessetes.

Campoamor, “Qui vol ser llaurador?, de M. Baeza. El monument narra les vicissituds dels llauradors al llarg de la història, amb tots els problemes que es troben pel camí, com per exemple les sequeres. El monument es plantaria al passeig central que dóna nom a la comissió i s’elevaria als 9 metres d’alçària.

Quant als monuments plantats, es tornen a establir dues categories, com en anys precedents, denominades grups A i B, sent els següents;

El genial pintor donaria vida en anys precedents a una sèrie d’obres en aquesta mateixa comissió molt recordades i, a més, premiades.

Sant Agustí i Carme, “Contrastos”, d’Agustín Pantoja. La foguera comptaria amb 9 metres d’alçària, sent el seu emplaçament l’habitual; la plaça del Carme, enfront del que havia sigut l’església del mateix nom. La temàtica girava entorn del passeig litoral, en l’estat en què es trobava el Passeig de Gómiz i les vies fèrries que per allí passaven i que tants anys tardarien a llevar.

Carrer Sant Vicent, “Entre todos la matamos y…”, d’Armando Belvís. Canviaria de denominació el carrer Sant Vicent, passant a ser de Manuel Azaña, i allí es va alçar el monument que criticava els mals d’Espanya, com l’ambició dels partits, les lluites socials o la retenció de capitals, temes de rabiosa actualitat en aquells moments.

29 Foguera Sant Agustí i Carme 1936, “Contrastos”, d’Agustín Pantoja. 30 Foguera Plaça d’Astúries 1936, “La festa del poble”, d’Agustín Pantoja. 31 Foguera Trafalgar 1936, “Cualquier tiempo pasado fue peor”, de Rafael Peral. 32 Foguera Carolines Baixes Oest, “Miss Univers”, de B. Jerez. 33 Foguera Campoamor 1936, “Qui vol ser llaurador?” de Manuel Baeza. 34 Foguera Carrer Sant Vicent 1936, “Entre todos la matamos y...”, d’Armando Belvís.

Renàixer//

Carolines Altes, “Mascarada”, d’Eloy Alonso. Es va situar aquesta foguera al carrer de Montero Ríos, i entre les seues escenes es posaria l’accent en la falsedat i la mentida que regnen en el món. Alfons el Savi-Quintana, “Deporte femenino”, de Manuel González Santana i Rafael Blanco López. El monument representava la dona com a la pedra quadrangular de la humanitat en les seues múltiples i variades facetes, contraposant tracte i moral a la realitat de la vida i fent reflex de tot l’exposat quant als esports que practica. Sant Antoni de Dalt, “El barrio gitano de Alicante”, de Melchor Aracil Gallego. A la cruïlla dels carrers de Sant Carles i València es va plantar el monument que concursaria en la categoria B. El tema principal giraria entorn del barri de Las Provincias, ple de casinyots i covatxols en condicions que deixaven molt a desitjar. Plaça de la República, “Folklore de la provincia de Alicante”, de Gastón Castelló. El colossal monument plantat enfront de l’Ajuntament comptaria amb efectes de llum amb l’objectiu d’enaltir les principals festes de la província, entre les quals destaquen el Misteri d’Elx i els Moros i Cristians, representats cadascun en una de les dues cares amb les quals comptava. L’escena del Misteri va tenir molta polèmica, per la religiositat de l’escena en temps d’anticlericalisme.

Plaça de Gabriel Miró, “Pega un tironet”, de Francisco Muñoz Gosálbez. El monument enaltia les bondats de la ciutat d’Alacant, sobrenomenada ja com la “Casa de l’eterna Primavera”. Es plantaria al costat de l’actual edifici de Correus, com hui dia. Avinguda de Benito Pérez Galdós, “Talía” o “El teatro de las marionetas”, de Gastón Castelló. No s’ha trobat cap documentació que descriga el tema que tractava el monument, per la qual cosa giraria entorn de la figura de Talía, musa del teatre, adaptant aquest personatge amb algun tema de la ciutat. Hernán Cortés, “El casament del Tio Cuc”, de García Escribá. El tema del monument s’estén en quatre fulles en valencià escrites per al llibret de la foguera, on conversa el Cuquet amb el mestre Serola, explicant el primer que a la vellesa el seu oncle Cuc s’ha casat. Calderón de la Barca, “La tasa de plata” o “Lo bo y lo roín”, de Francisco Muñoz Gosálbez. No es troba informació disponible referent a aquest monument quant a la seua explicació, però sí que se sap que estaria plantat a l’encreuament dels carrers de Manuel Antón i Calderón.

35 Foguera Carolines Altes 1936, “Mascarada”, d’Eloy Alonso. 36 Foguera Alfons el Savi-Quintana 1936, “Deporte femenino” de Manuel González Santana i Rafael Blanco López. 37 Foguera Sant Antoni de Dalt 1936, “El barrio gitano de Alicante”, de Melchor Aracil Gallego. 38-40 Foguera Plaça de la República 1936, “Folklore de la provincia de Alicante”, de Gastón Castelló. 41 Foguera Plaça de Gabriel Miró 1936, “Pega un tironet”, de Francisco Muñoz Gosálbez. 42-43 Foguera Avinguda de Benito Pérez Galdós 1936, “Talía” o “El teatro de las marionetas”, de Gastón Castelló. 44 Foguera Hernán Cortés 1936, “El casament del Tio Cuc”, de García Escribá.

Renàixer//

Plaça de les Monges, “Nuestros gustos y productos”, de José Amat Martínez. A l’actual plaça de la Mare de Déu del Remei, antiga de les Monges, s’alçaria el monument de 9 metres d’alçària, la temàtica del qual gira entorn del Patronat Municipal de Turisme.

Plaça del 14 d’Abril , “Cara i creu” o “Dichas y desdichas campesinas”, de Gastón Castelló. El monument al·ludia a la riquesa agrícola d’Alacant i la necessitat d’obrir nous mercats i fomentar l’exportació. Es plantaria a l’encreuament del carrer de Canalejas i el Passeig de Gadea, pertanyent hui dia al districte de Calvo Sotelo.

Barri Sant Ferran, “Visions del porvenir”, de Francisco Muñoz Gosálbez. No es conserva cap document que descriga sobre què tractava el monument. Va estar plantat a l’encreuament dels carrers del Pare Mariana i del Pintor Velázquez, i concursaria en la categoria B.

Mercat, “Un negocio nacional”, d’Agustín Pantoja i Manuel Baeza. Simbolitzava el monument una al·legoria a la indústria i el comerç amb l’agricultura, els negocis a Espanya i la vida paralitzada. Tindria 9 metres d’alçària i la seua base, uns 5 x 7 metres, plantada com és habitual a les portes del Mercat de Proveïments.

Díaz Moreu, “Coses d’Alacant”, de José Amat Martínez. Plantaria a l’encreuament dels carrers de l’Empecinado i Díaz Moreu, elevant-se als 9 metres d’alçària per 5 x 4, 5 metres de base. Està inspirada la foguera en el turisme, i s’inspira en la plaça de Joaquín Dicenta i les seues destacades edificacions per a oferir tot un cant al turisme alacantí. Méndez Núñez, “Una invitasió a Pere Botero”, de García Escribá. Un altre monument del qual no es conserva cap explicació sobre el tema del qual tractava. Se situaria a la Rambla de Méndez Núñez a l’altura dels números 1 i 3. Pla del Bon Repòs, “Les keises del bon veí”, de Manuel González Santana i Rafael Blanco López. No es conserva cap document sobre l’explicació del monument. Es plantaria als solars existents als carrers del General Elizaicín a l’altura d’Espronceda.

Barri Santa Isabel “Contrastes”, d’Esteve Hermanos. El lloc d’emplaçament seria la plaça de Pío Díaz Prada, actual de Sant Antoni, i mesuraria 8 metres d’alçària per 12 x 6 metres de base. Els contrastos del lema vindrien per les bondats que la ciutat oferia als turistes mentre els alacantins haurien d’emigrar per a aconseguir un futur millor. Plaça de Chapí, “El amor en totes parts”, de M. Silvestre i García Escribá. El tema de la foguera tracta sobre els diferents tipus d’amor, rematat per un de grans dimensions amb diversos querubins al seu voltant. Carolines Baixes Est, “Al pas que anem mai (cuant) u vorem”, de José Sierra. Aquesta comissió pertanyeria en l’actualitat a la plaça de Pius XII, perquè en aqueixa demarcació es va situar el monument. No existeixen més referències a la seua temàtica.

45-46 Foguera Calderón de la Barca 1936, “La tasa de plata” o “Lo bo y lo roín”, de Francisco Muñoz Gosálbez. 47 Foguera Plaça de les Monges 1936, “Nuestros gustos y productos”, de José Amat Martínez. 48 Foguera Barri Sant Ferran 1936, “Visions del porvenir”, de Francisco Muñoz Gosálbez. 49 Foguera Diaz Moreu 1936, “Coses d’Alacant”, de José Amat Martínez. 50 Foguera Méndez Núñez 1936, “Una invitasió a Pere Botero”, de García Escribá. 51 Foguera Pla del Bon Repòs 1936, “Les keises del bon veí”, de Manuel González Santana i Rafael Blanco López. 52-53 Foguera Plaça del 14 d’Abril 1936, “Cara i creu” o “Dichas y desdichas campesinas” de Gastón Castelló. 54 Foguera Mercat 1936, “Un negocio nacional”, d’Agustín Pantoja i Manuel Baeza.

52 51

53 54

Renàixer//

Carrer de Quiroga, “La lley del embut ”, de José Tomás Blanes. No s’ha obtingut cap document que explique sobre què tractava la foguera. Podríem dir en observar l’esbós que estava rematada per una gran balança. Barri del Raval Roig, “Maldito dinero” o “Maldita guita”, d’Esteve Hermanos. No existeix cap documentació referent a l’explicació del monument. Com a dades a destacar, l’alçària de 9 metres que tindria sobre una base de 10 metres, situada enfront del número 52 del carrer de la Mare de Déu dels Socors. Orà, “Dos chermanes”, de Juan Such Roca. El monument simbolitzava un tros de l’aeroport de l’’Alted’ en el qual acabava d’aterrar des d’Orà un avió de la companyia Air France, ple de viatgers per a presenciar les festes de Fogueres. Plaça de Juan Poveda i 1r de Maig, “Lo que deu desaparexer” o “Hay que agranar”, de M. Silvestre i García Escribá. La foguera, amb una base triangular, està representada en la seua part central per una alacantina que amb granera en mà va agranant escenes i casos que no li agraden del barri. Se situaria enfront del número 8 del carrer 1r de Maig. Benalua, “Micalet llama a los suyos”, de Juan Such. No es té informació referent a les mesures ni l’emplaçament del monument, encara que sí que hi ha documentació gràfica. Igual que en altres casos, l’expedient corresponent a la sol·licitud de plantà i memòria gràfica no ha sigut conservat.

General Villacampa, “I encara diuen qu´es car”, de Juan Esteve. Una altra de les comissions que, per desgràcia, no disposen de documentació corresponent. Sant Blai, “La infansia”, feta per la comissió. De nou, ens trobem que tampoc es disposa de documentació de cap mena, encara que, per sort, com en anteriors casos, sí que es conserva el seu esbós. Pascual Pérez, “La millor”, de Francisco Muñoz. Igual que en el cas anterior, no s’ha pogut obtenir informació referent a la Foguera plantada. En el Grup A la triomfadora de l’edició seria la Plaça del 14 d’Abril, el segon premi Benalua i el tercer aniria per a la Plaça de la República. D’aquest grup, el monument plantat per la Plaça de Ruperto Chapí obtindria el premi de la Diputació Provincial. Ja en el Grup B, s’alçaria amb el guardó la comissió de Sant Antoni de Dalt, segon premi per a Calderón de la Barca i tercer premi, Barri Sant Ferran. Els diversos premis atorgats, ja fora del concurs oficial, van quedar de la següent forma: Premis Junta de Turisme per a Carolines Altes i Plaça de Juan Poveda. Menys d’un mes després que acabara la festa, començaria el seu primer parèntesi de manera forçada, si bé la situació del país i de la ciutat no presagiaven, en un primer moment, la ràpida recuperació de la celebració.

55 Foguera Barri Santa Isabel 1936, “Contrastes, d’Esteve Hermanos. 56 Foguera Plaça de Ruperto Chapí 1936, “El amor en totes parts”, de M. Silvestre i García Escribá. 57 Foguera Carolines Baixes Est 1936, “Al pas que anem mai (cuant) u vorem”, de José Sierra. 58 Foguera Carrer de Quiroga 1936, “La lley del embut”, de José Tomás Blanes. 59 Foguera Barri del Raval Roig 1936, “Maldito dinero” o “Maldita guita”, d’Esteve Hermanos. 60 Foguera Orà 1936, “Dos chermanes”, de Juan Such Roca. 61 Foguera Plaça de Juan Poveda i 1r de Maig 1936, “Lo que deu desaparexer” o “Hay que agranar”, de M. Silvestre i García Escribá. 62 Foguera Benalua 1936, “Micalet llama a los suyos”, de Juan Such. 63 Foguera General Villacampa, “I encara diuen qu’es car”, de Juan Esteve. 64 Foguera Sant Blai 1936, “La infansia”, feta per la comissió. 65 Foguera Pascual Pérez 1936, “La millor”, de Francisco Muñoz.

64 65

Renàixer//

Fogueres 1940: Les primeres Fogueres del franquisme i la censura Abans de començar a parlar sobre el ressorgiment de la festa, és important fer un incís sobre la censura, per a comprendre de manera clara com la festa, els seus actes i, sobretot, la temàtica de les fogueres, canviaria de manera radical durant moltes dècades. I és que la censura exercida en la nostra societat, imposada pel règim franquista, també estaria present en la festa de fogueres: les restriccions de llibertat d’informació o d’expressió succeïdes durant aquests anys, tenien com a fi influir i difondre el model ideològic imperant que havia de seguir la gent. A causa de la gran acceptació i popularitat de la festa entre la població, es va veure de seguida que aquest era el marc perfecte per a manifestar a través de missatges i representacions les opinions ideològiques (a favor o en contra de la ideologia dominant a cada moment de la història) per la qual cosa aquesta acció va començar prompte, ja des de l’inici de la festa (des de la Dictadura de Primo de Rivera i la II República). Així, amb una societat en regressió econòmica i social, després d’una guerra que va trencar aquesta societat amb morts, exiliats i empresonats, amb una ideologia política rígida i censora a tots els nivells imaginables, la “Foguera” va perdre tot poder crític, sorgint en aquesta nova etapa els temes sobre l’exaltació de valors (sobretot de caràcter nacional-sindicalista), donant una aparent normalitat com que no havia passat res. Cap dels artistes importants que treballen construint monuments amb més o menys assiduïtat no van deixar de fer-ho durant aquests anys, ja que el que canviava era

únicament el tema del monument, malgrat l’opinió que tingueren quant al règim polític vigent. En aquests anys, l’Alcaldia de la ciutat continuava tramitant la documentació, encara que a partir del franquisme l’enviaven als censors a través de la gestió de negociat de Festes i del de Secretaria, per a la seua revisió i autorització, on s’assenyalaven les coses que quedaven desautoritzades per a la seua construcció en el monument, i després d’aquest sedàs, eren retornats a Alcaldia perquè se signaren les autoritzacions i es donara el vistiplau. Cal recordar que exactament l’1 d’abril de 1939 es va donar per conclosa la Guerra Civil Espanyola, reprenentse les diferents activitats anteriors a la contesa com a fet primordial per a la Jefatura de Propaganda del Movimiento a la nostra ciutat. L’anteriorment citada Jefatura de Propaganda del Movimiento es posaria en contacte amb les diferents comissions de Fogueres i Barraques que van plantar monument el 1936 per a continuar amb el normal desenvolupament de la festa, encara que cal destacar que la majoria d’artistes, republicans, es trobaven presos o exiliats. La reunió mantinguda es va produir al carrer del Duc de Saragossa 2, seu de la Jefatura de la Propaganda, en dues sessions; una d’elles amb els pintors (la matutina), i ja a la vesprada, amb els foguerers i barraquers. En representació de les fogueres van estar presents les comissions següents: Santa Isabel, Plaça de l’Ajuntament, Sant Ferran, Benito Pérez Galdós, Carme Sant Agustí, Mercat Central, Sant Antoni de Dalt, Carolines, Calvo Sotelo, Calderón de la Barca, Monges, Plaça de Juan Poveda, Sant Vicent, Plaça de Ruperto Chapí, Plaça de

71 Gabriel Miró, Florida i Hernán Cortés. Per part de les barraques, hi acudirien; Los Gorilas, Els Trenta Ú, De tres, tres, El Galliner, Ali-Kántara i Els 13. Entre tots els col·lectius, es van intercanviar impressions i van aportar idees per a un objectiu comú, que no era cap altre que treballar units perquè la represa de la festa fora una realitat. Entre els projectes a realitzar, també es va designar una comissió, que va estar composta per Juan Luis Bueno Martínez, cap provincial del Servei Nacional de Propaganda, Ramón Guilabert, en representació de l’Alcaldia, Francisco Javier Morales, secretari local de la Falange en representació de l’entitat, José Romeu Zarandieta, en representació del comerç, Fernando Orts, director de Gaceta de Alicante i Guillermo Veneroni. Les reunions es van anar succeint, i en elles es van traçar els actes que es realitzarien durant els dies de fogueres, com la plantà d’una monumental foguera, per a la qual cosa totes les comissions, amb el suport de les barraques, van recórrer els diferents districtes de la ciutat per a poder traure fons, corresponent la població bastant bé. La construcció del monument va estar a càrrec de l’artista F. Muñoz, qui en el temps rècord de quinze dies va confeccionar un monument que es va plantar enfront

del Mercat Central, titulat “La Fuga”. La rematada del monument estava representada pel conegut dirigent republicà Juan Negrín, als peus del qual es van situar les seues cèlebres llentilles. Amb clara filiació franquista, es va caracteritzar el conjunt pel caràcter revengista cap al bàndol perdedor. Ja en el següent any, el 1940, es van poder veure els primers senyals del nou règim en els diferents símbols de la festa, com el nou escut nacional en el cartell oficial de fogueres o les imatges de Franco en els llibrets, un fet aquest que estaria present durant quasi quaranta anys. Vint-i-una serien les comissions que van plantar monument, que es van dividir en dues categories: en Categoria A es van plantar els monuments de Mercat Central, Benito Pérez Galdós, Plaça del 18 de Juliol, Alfons el Savi, Plaça de Gabriel Miró, Plaça de Calvo Sotelo, Benalua, Plaça de Ruperto Chapí i Rambla de Méndez Núñez. En Categoria B van concursar les comissions següents: Plaça del Pont, Santa Isabel, Sant Ferran-Llotja, Campoamor, Sant Antoni de Dalt, Carme Sant Agustí, Calderón de la Barca, Carrer de Sant Vicent, Primo de Rivera-Camarada Maciá, La Florida, Els Àngels i Carrer de Trafalgar. En aqueixos moments la Gestora de Fogueres vigent estava encapçalada per Ramón Guilabert com a president,

66 Fulletí de les festes de Sant Joan de 1939. 67 Cartell de Fogueres de 1940. 68 Revista de les Fogueres, “El llibret” any I. 69 Matilde Nadal, primera Bellesa del Foc de l’etapa franquista. 70 Festival d’elecció de la Bellesa del Foc. 71 Matilde Nadal proclamada com a Bellesa del Foc 1940.

Renàixer//

i en la seua junta directiva estaven els noms de José Romeu Zarandieta com a vicepresident, Ismael Gallar, com a secretari i Pedro Padilla, com a tresorer. De nou, es triaria la representant de la festa, l’acte d’elecció de la qual es va celebrar al Monumental-Salón Moderno el 7 d’abril. Matilde Nadal Bolano, de Benalua, seria triada Bellea del Foc, i les seues dames serien Lolita Sánchez, de Plaça de Ruperto Chapí i Teresa Sánchez, de la Plaça del Pont. Una vegada proclamada la nova representant de les fogueres, l’alcalde, Ambrosio Luciáñez, va pronunciar el discurs següent: “El Ayuntamiento de Alicante no podía estar ajeno a una fiesta que cual “Les Fogueres de San Chuan”, ha logrado tan honda raigambre y ha alcanzado en los años que se está celebrando, carta de tal naturaleza, que puede considerarse consustancial a la vida alicantina. Por eso, desde el primer momento ofrecí el concurso de la Corporación municipal y recabé el apoyo de las autoridades superiores para que las fiestas de este año alcanzaran el esplendor y brillantez de sus mejores tiempos. Fiesta de San Juan, de arte e ingenio, en que rivaliza la ironía sutil de la crítica, con la belleza plástica de las realizaciones. Fiesta, que tiene la alegría de los sanos regocijos populares, y en la que conviven en hermandad, en su preparación y en su disfrute, todas las clases sociales, en su conjunto, que constituyen el verdadero pueblo. Fiesta que está aromada por la 72 Esbós i explicació de la Foguera Rambla, original de Pantoja. 73 Primer premi de l’edició de 1940 per a la Foguera de la Rambla. 74 Foguera Sant Ferran 1940. 75 Esbós de la Foguera Carrer Sant Vicent 1940. 76 Esbós de la Foguera Benalua 1940. 77 Esbós de la Foguera Calderón de la Barca 1940. 78 Festival en la plaça de bous d’Alacant.

tradición, y que tiene el misterio del fuego purificador, que se eleva como una plegaria al Altísimo, en la hora bruja de la media noche, en la víspera de San Juan. Fiesta, en fin, que es el exponente de la cultura de un pueblo que redunda en prestigio de su nombre, y por lo que debe merecer el apoyo y el concurso económico, no sólo de las Corporaciones oficiales y privadas, sino de todos los buenos alicantinos que sean amantes del prestigio de su tierra. En esta segunda etapa, por decirlo así, de “Les Fogueres”, creo un deber de justicia, el rendir un recuerdo al iniciador de la fiesta, Py y Ramírez de Cartagena, que luchando con la indiferencia de la gente, hizo nacer una fiesta, en la que hoy recogemos tan buenos frutos. El acto que hoy se celebra, es el preludio de las fiestas de 1940. Preludio en realidad, verdaderamente magnífico y espléndido que, en feliz maridaje, se han unido el arte y la belleza. Acto el de hoy, que tiene por objeto, un férvido homenaje a la belleza de la mujer alicantina, y que por ello cuenta con la entusiasta adhesión de todos los alicantinos, puesto que nada más digno de encomio, que la exaltación de la mujer alicantina, que es la flor que aroma nuestros hogares, que educa a nuestros hijos y que influye en nuestros destinos. La belleza de la mujer alicantina, está dignamente representada en este grupo de bellas muchachas, llenas de encantos y de seducciones, y yo, desde mi puesto, y en nombre de la ciudad, les rindo tributo de admiración y simpatía. Y para terminar, reitero el ofrecido apoyo a la Comisión Gestora, a la que felicito por el acto de hoy,

y a la que debemos de estar agradecidos todos los alicantinos por el celo y entusiasmo con que trabajan, y les aliento a continuar laborando en este sentido, a fin de que “Les Fogueres de San Chuan”, en este año 1940, sean dignas por su espíritu y por su realización de la nueva España. ¡Viva Alicante! ¡Arriba España!” I d’aquesta manera, arribant als dies grans de festa, el matí del 22 de juny va començar el dia amb els monuments foguerers plantats. Quant als premis, en la Categoria A, les fogueres premiades serien les següents: -Primer premi, Rambla de Méndez Núñez, obra de Manuel Baeza i Agustín Pantoja. -Segon premi, Benalua, obra de Juan Such. -Tercer premi, Plaça de Ruperto Chapí, obra de E. Vidal i F. Guillot. Quant a la Categoria B, els premis es van distribuir de la manera següent:

-Segon premi, Plaça del Pont, obra de Manuel Baeza i Agustín Pantoja. -Tercer premi, Carrer de Sant Vicent, obra de José Sierra. Dos exercicis, comptat i debatut, importants per a la nostra pròpia història, ja que amb l’estudi una mica més profund d’aquests, podem comprovar com canviaria la festa del foc arran dels esdeveniments ocorreguts. Un parèntesi d’una mica més de dos anys, molt semblant a l’actual, però, evidentment per altres causes, si bé ens fa reflexionar sobre la continuïtat de la festa: veurem a partir d’ara com evoluciona el nostre estimat món foguerer, el rumb que toca prendre després del silenci obligat per la pandèmia. Tot indica que en aquesta edició tindrem unes fogueres “quasi” normals, encara que les decisions més importants arribaran a partir del 24 de juny, quan, de nou, l’inici i la fi del ritu s’haja produït, moment en el qual les comissions i els estaments oficials comencen a plantejarse novament el camí a seguir.

-Primer premi, Primo de Rivera–Camarada Maciá, obra de E. Vidal i F. Guillot.

Renàixer//

Fogueres en temps de COVID Alejandro González Borja

Era qüestió de temps. La ràpida transmissió de la COVID-19 per tot Espanya i el risc d’una infecció massiva per l’afluència de turistes van obligar el Govern i la Conselleria de Sanitat a plantejar-se seriosament prendre mesures dràstiques contra les Falles de València. En la seua compareixença davant els mitjans de comunicació a la Moncloa, després de participar en un Consell Europeu, el president del Govern, Pedro Sánchez, va assenyalar, a preguntes dels mitjans de comunicació, que, en el cas de prendre mesures dràstiques com les que s’havien adoptat prèviament a la Comunitat de Madrid o el País Basc, seria “de manera consensuada” amb la Generalitat Valenciana. La seua falta de concreció en la resposta passava la pilota al Consell de Ximo Puig, que el dimarts 10 de març, a la nit, reunia d’urgència al Palau de la Generalitat la comissió interdepartamental amb els vicepresidents autonòmics, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau, els consellers, Ana Barceló i Arcadi España, i el regidor de festes de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana. Passades les deu de la nit, Ximo Puig anunciava en una compareixença pública la decisió d’ajornar tant les Falles com les festes fundacionals de Castelló, les de la Magdalena. Va assenyalar que la decisió s’adoptava després d’una “instrucció” del Ministeri de Sanitat i després d’haver conversat telefònicament amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa i amb el mateix president del Govern. “Es tracta de minimitzar elements de riscos per al contagi. Evitar aglomeracions i contagis de persones procedents d’altres zones afectades”, afirmava el cap del Consell. D’aquesta forma es va optar per la solució dura. No va haver-hi via intermèdia amb Falles “en família”, per a les comissions i els fallers, els qui, en un primer moment, ja amb molts monuments al carrer a l’espera de la “plantà” oficial, advocaven per reduir al mínim l’activitat, que es traduïa a plantar i cremar els monuments i poc més. Puig va assenyalar que es tractava d’un “ajornament”, però caldria veure la viabilitat de cremar els monuments i rescatar les celebracions per a més endavant (poc temps

després es va confirmar la cancel·lació definitiva per a 2020). “La prioritat és protegir la salut dels valencians. Ens basem en evidències científiques i el criteri dels experts. Actuem coordinats amb el Ministeri. Responsabilitat i prudència”, insistia Puig. Una de les primeres opcions que es consideraren va ser poder celebrar actes i cremar monuments el 24 de juny, coincidint amb la festivitat de Sant Joan. Això coincidiria amb les Fogueres d’Alacant, la qual cosa va encendre els ànims en el col·lectiu foguerer. La cancel·lació de les Falles va suposar un dur revés, ja no sols a les comissions falleres o als artistes fallers, sinó a altres sectors com la pirotècnia, el sector hoteler, el florista o el de restauració, entre altres. L’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat del govern municipal va comparèixer per valorar l’ajornament de les Falles de València: “Des de l’Ajuntament hem estat duent a terme un doble esforç: transmetre tranquil·litat a la ciutadania, i dibuixar escenaris alternatius davant aquesta crisi sanitària”. Des de l’Ajuntament van confessar que no esperaven que s’optara per l’ajornament de tots els actes fallers, sinó més aviat una solució intermèdia que no suposara una garrotada tan dura per al col·lectiu faller i per a la ciutat mateixa. En les primeres hores de la suspensió, des dels gremis d’artistes de la Comunitat Valenciana, es va aconsellar a tots els seus membres no desmuntar ni retirar cap falla o element que ja estiguera al carrer de qualsevol de les capitals i poblacions on se celebrara la festa de les Falles i haguera quedat suspesa per l’ordre ministerial, mentre no tingueren garantit qui es feia càrrec de tals treballs de desmuntatge i emmagatzematge dels monuments, postura presa pels tres gremis a causa de l’alt cost material i el risc de les persones que havien de realitzar tals labors. Poques hores després, el Gremi d’Artistes de Fogueres d’Alacant es va reunir a la sala d’actes de la Casa de la Festa amb els artistes afectats per l’ajornament de les Falles. En la reunió se’ls va informar de tot el que havia esdevingut fins al moment i se’ls va comunicar que les peces de les seues falles les podrien guardar a la Ciutat de la Llum o en Fira València, com va indicar al Mestre Major, Joaquín Rubio, el president de la Generalitat, Ximo Puig.

01 Cremà de la Foguera Sant Antoni de Baix 2019. Foto: Alejandro González Borja.

Renàixer//

L’Ajuntament adopta les primeres mesures Després d'unes hores de gran confusió amb múltiples notícies sobre les restriccions a aplicar en diversos actes, especialment els de caràcter festiu com les presentacions de Bellees, que en ple mes de març es trobaven en el seu màxim apogeu amb caps de setmana replets d'activitat, l'Ajuntament va emetre finalment un ban més restrictiu de l'esperat inicialment, encara que menor del que arribaria a penes uns dies més tard amb el confinament nacional. En concret i quant a centres de majors, associacions socioculturals, centres municipals comunitaris, associacions veïnals i centres juvenils, es van suspendre totes les activitats programades i se’n va ordenar el tancament. L'Ajuntament també va decidir el tancament de la xarxa municipal de museus, el MACA, Les Cigarreres, l'Arxiu Municipal, les sales del castell de Santa Bàrbara, l'ascensor d'accés a la fortalesa, el Centre Municipal de les Arts, els refugis, el Museu de Pesebres i la Llotja. A més, es va prendre la decisió d'ajornar els programes d'Aula Oberta, Anem a la Biblio, Cultura en Barris, els tallers al MACA i Cigarreres, així com Primavera en Parcs, audicions didàctiques i concerts escolars de la banda, i altres esdeveniments previstos dins de PhotoAlacant en espais municipals. En el ban municipal signat per l'alcalde es va establir també el tancament de la xarxa municipal de biblioteques. En el capítol de mesures preventives per a combatre la propagació del virus principalment en la població de risc, l'Ajuntament d'Alacant va prendre la determinació

d'extremar la neteja i desinfecció en els equipaments i aparells als parcs infantils i les zones biosaludables. Els mercats ambulants quedaven suspesos a causa del seu caràcter ambulant i la concentració de persones. Així mateix, es va procedir a la cancel·lació de les competicions esportives extraescolars i a l'ajornament de l'activitat a les escoles esportives i es va ordenar el tancament de les piscines municipals. Per a les noces, es limitava l'aforament del saló blau a 25 persones i es van cancel·lar les visites guiades a l'Ajuntament d'Alacant. Al seu torn, es va decidir també determinar el tancament temporal de les escoles infantils municipals per a per a garantir la seguretat de xiquets i professors. Quant a les celebracions i manifestacions festeres, es va recomanar ajornar les presentacions de Fogueres i els actes preparatoris de la Setmana Santa. A més, es pregava a les comissions, confraries i germandats que també en els seus recintes privats seguiren aquesta recomanació. En el ban es va establir també posposar la celebració dels Moros i Cristians del Palamó-Villafranqueza i de les Festes Patronals en Honor a Sant Josep en Carolines. Com es pot apreciar, les expectatives inicials eren de posposar aquells actes i activitats imminents, possiblement perquè encara una gran majoria teníem l'esperança que la situació que ens estava aguaitant suposaria simplement un breu parèntesi en les nostres vides. De moment, tant la Setmana Santa com les Fogueres es mantenien sense canvis.

Renàixer//

Se suspèn la Setmana Santa Davant l’evolució gens encoratjadora de la pandèmia i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries per a la prevenció del contagi, el 12 de març, les germandats de la Setmana Santa alacantina van acordar la suspensió de tots els actes. A la reunió extraordinària celebrada per a abordar tan delicat assumpte, van assistir el president de la Junta Major de Germandats, Alfredo Llopis; els germans majors de les 28 confraries de la ciutat; i l’edil de Festes, Manuel Jiménez. La decisió va ser presa per unanimitat, com a acte de responsabilitat i sensatesa.

Alfredo Llopis va explicar que, atesa la situació i la gran quantitat de persones que cada any ixen al carrer per Setmana Santa, el més responsable era la cancel·lació de tots els actes. No sols pels natzarens, els portants i les dames de mantellina, també pels milers d’alacantins que hi assisteixen i pels turistes. Llopis va recalcar la grandesa de la Setmana Santa i el sentit de responsabilitat per a prendre aquesta mesura: “Cal pensar en els altres abans que en nosaltres mateixos, tenint en compte el mal indirecte que es pot causar a altres persones. No volem que caiga sobre nosaltres ni un sol cas de coronavirus a Alacant. Tenim el cor adolorit, però la consciència tranquil·la”.

COMUNICAT OFICIAL “La Junta Major de Germanors i Confraries de Setmana Santa d’Alacant comunica la cancel·lació de tots els actes de la Setmana Santa 2020. En l’Assemblea General Extraordinària celebrada en la vesprada d’avui a la Casa de la Festa Manuel Ricarte d’Alacant, a la qual han assistit la totalitat de les Germandats i Confraries que formen part de la Junta Major, amb la presència del regidor de Festes de l’Excm. Ajuntament d’Alacant i, seguint les recomanacions de les Autoritats Sanitàries i de l’Ajuntament, s’ha pres la decisió per UNANIMITAT DE TOTS ELS ASSISTENTS, de suspendre TOTS els actes organitzats per la Junta Major i per totes les Germandats i Confraries de la ciutat. Aquesta difícil decisió s’ha pres amb total responsabilitat i en benefici de tots els ciutadans d’Alacant, i d’aquells que pogueren visitar la nostra ciutat en aqueixes dates, i en solidaritat amb tots els afectats per aquesta trista i preocupant situació. Alacant, 12 de març de 2020. Junta Major de Germandats i Confraries de Setmana Santa d’Alacant”.

Renàixer//

S’ajorna la Santa Faç El 23 de març, l’Ajuntament d’Alacant i el capítol de la santa església cocatedral de Sant Nicolau van acordar l’ajornament de la Romeria al monestir de Santa Faç. Després de dies d’incertesa, i confirmada la suspensió de la Setmana Santa de la ciutat, el regidor de Festes, Manuel Jiménez, i el degà, Ramón Egío, van fer pública la notícia amb l’esperança de trobar una data adequada, tenint en compte els criteris de l’Ajuntament, capítol i el bisbe, per a poder celebrar la peregrinació dins de l’any 2020. Entre les diferents possibilitats que es van proposar en un primer moment, figurava la celebració de la romeria al setembre o incloure-la com un acte més de les Fogueres, possiblement com a tancament de les festes el 29 de juny, dia de sant Pere. Òbviament, cap de les opcions va ser possible.

Renàixer//

La crisi arriba a les Fogueres Encara no s’havia complit una setmana des que es decretara l’estat d’alarma i el confinament del país quan les Fogueres van començar a patir les conseqüències de la crisi sanitària. El Gremi d’Artistes va ser el primer a llançar la petició d’ajornar de “manera imminent” les Fogueres de 2020, a la qual cosa tant l’Ajuntament com la Federació es van negar, afirmant que no era el moment de valorar aquest escenari. La sol·licitud no va caure gens bé a l’òrgan gestor ni a la regidoria de Festes, ja que totes dues entitats encara veien lluny els tres mesos que restaven per a les celebracions. Mentrestant, algunes comissiones participants en categoria Especial no veien amb mals ulls que la decisió es prenguera com més prompte millor, mentre unes altres consideraven que el millor era esperar al desenvolupament dels esdeveniments. Davant la complicada situació i unes dades gens encoratjadores que empitjoraven cada dia, algunes comissions van paralitzar el cobrament de quotes als festers, mentre que unes altres van preferir esperar fins que es prenguera una decisió per part de les autoritats, encara que oferint certes facilitats. Les associacions començaven a enfrontar-se als temors de caràcter econòmic amb una més que previsible caiguda en picat dels ingressos de patrocinadors, anuncis en llibrets, venda de loteries i cartilles de veïns. Era possible reprendre l’activitat econòmica a poques setmanes del desenvolupament de les festes? Els comerços i patrocinadors continuarien mostrant el seu suport econòmic?, són preguntes de les quals mai coneixerem la resposta.

A la fi de març ja eren moltes les veus que reclamaven a l’Ajuntament i a la Federació de Fogueres prendre una decisió sobre l’ajornament de les festes. Les opinions en aquest sentit insistien en les xarxes socials i en els grups de whatsapp on s’exposava, en la seua majoria obertament, la inconveniència de celebrar les festes en menys de tres mesos per raons econòmiques i sanitàries, encara que més de les primeres que de les segones, en molts casos davant la previsible impossibilitat de mantenir un “estatus” per la més que probable disminució d’ingressos en les comissions amb més recursos. Els casos més clars van ser els d’aquelles comissions que depenen directament de la venda de taules al racó els dies de festa per a sufragar les despeses, especialment els monuments, que, en la seua majoria són de categories altes. Evidentment, amb les notícies que oferien els mitjans de comunicació sobre la virulència de la COVID-19 i la seua ràpida propagació, a més de la conveniència d’evitar el contacte social i les aglomeracions, feia presagiar que la festa, tal com la coneixem, difícilment es podria desenvolupar en tan breu espai de temps. Algunes comissions, davant la delicada situació dels artistes, van decidir renovar contractes de cara a 2021 a fi de donar certa estabilitat a la professió. Una decisió repleta de bones intencions, encara que amb escassa base, més encara quan des de les comissions mateixes s’estava llançant el missatge de les grans dificultats econòmiques que passaria la Festa per a l’any 2020, en cas que arribaren a celebrar-se, davant aquesta situació, com assegurar un contracte a un any vista sense conèixer si més no el tancament econòmic? Òbviament, aquests comunicats eren més una rentada de cara que unes intencions reals.

Renàixer//

Arriba l’ajornament Davant tal situació, el 31 de març es va oficialitzar l’ajornament de les Fogueres. Així ho va anunciar l’Ajuntament d’Alacant a través d’un comunicat. Aquest és el comunicat íntegre de l’alcalde, Luis Barcala: “La situació d’emergència que vivim, motivada per la crisi de la COVID-19, la prioritat de salvar vides per damunt de qualsevol altra consideració, la incertesa del temps en què les mesures de confinament puguen prolongar-se i l’evidència que qualsevol mesura que s’adopte ha de fer-se des de la responsabilitat i mesurant escrupolosament les conseqüències directes que té per a resoldre un problema concret, però també les conseqüències indirectes que pot ocasionar, fa que hagen d’abordar-se activitats i actes que, en condicions normals, havien de celebrar-se. Aquest és el cas concret de les Festes Oficials d’Alacant, les Fogueres de Sant Joan. La importància que aquestes festes tenen a la ciutat transcendeix, com tothom sap, del mer àmbit fester, del qual depenen la construcció dels monuments, les indumentàries, la contractació de barres, bandes de música, etc.. El sector turístic en general, el comerç, la fira taurina, la contractació de la il·luminació oficial, són també variables que cal analitzar i tenir en consideració a l’hora d’adoptar una solució que pretenga ser la millor solució possible en aquests temps d’incertesa. «Una vegada analitzats tots els escenaris possibles i descartades les opcions que, per l’un o l’altre motiu, no són viables, després de les reunions mantingudes amb la Federació de Fogueres i Barraques, i la resta d’agents afectats, l’Ajuntament ha adoptat els acords següents: 1. S’acorda l’ajornament de la celebració de les Fogueres de Sant Joan en les dates tradicionalment programades i fixades enguany per als dies 20 a 24 de juny. Aquest ajornament implica, al seu torn, el de tots els actes oficials previs a aquestes, com ara les Presentacions de les 51 Comissions que estaven suspeses, la Gala del Port, l’Elecció de la Bellea del Foc adulta i infantil, i les seues respectives proclamacions, com a més significatius. L’evolució de la pandèmia fa improbable que, encara que s’haguera superat l’etapa de confinament, pogueren celebrar-se la totalitat dels actes previs als dies de festa, fins i tot en l’hipotètic cas d’haver modificat el seu calendari acumulant-lo a la fi de maig i primera quinzena de juny, tal com inicialment es va plantejar.

2. La celebració de les Fogueres de Sant Joan 2020 es trasllada als dies del 2 al 6 de setembre. El calendari dels actes previs imprescindibles quedaria igualment posposat i se celebrarien entre finals de juliol i primers d’agost, conforme al calendari exacte que es fixarà en els pròxims dies per la Federació de Fogueres de Sant Joan i la seua Assemblea de Presidents. No obstant això, es fixen els dies 25 i 26 de juliol per a la celebració de l’Elecció de les Bellees del Foc, i el 31 de juliol i l’1 d’agost, per a la seua respectiva Proclamació. Per a establir aquestes dates alternatives d’ajornament, s’han tingut en compte els factors següents: -El primer i principal, establir un horitzó temporal raonable que permeta superar la crisi sanitària generada per la COVID-19, i que faça segura la celebració de les nostres festes. -En segon lloc, atendre la preocupació lògica de les Comissions de Fogueres i Barraques, a les quals aquest període de paralització i confinament, impedeix continuar treballant amb normalitat per a preparar les Fogueres, i donar un termini més ampli perquè puguen abordar els seus compromisos i obligacions. -En tercer lloc, atendre la també lògica preocupació dels artistes que ja han vist com la suspensió i l’ajornament de les Falles de València i, ara, la paralització de la seua activitat, els impossibilitaria generalment poder tenir conclosos els monuments i complir amb els seus contractes. -En quart lloc, no interferir, ni solapar-se amb altres festes i celebracions, a Alacant i fora d’ella. Això permet, entre altres coses, que les nombroses bandes de música que acompanyen en les desfilades estiguen en aquestes dates disponibles. -En cinquè lloc, recolzar el nostre sector turístic i comercial per al qual la celebració de les Fogueres suposarà una injecció d’activitat i recursos que seran capitals per a remuntar després d’aquesta pandèmia. -En sisè lloc, poder sumar celebracions com la fira

taurina tan vinculades a les nostres Fogueres, o el muntatge de la il·luminació festera, tots dos factibles en les dates indicades. -En setè i últim lloc, no interferir en el curs escolar, l’inici del qual està previst per a la segona setmana de setembre. 3. Se sol·licitarà al Consell de la Generalitat Valenciana que el festiu autonòmic que s’havia acordat, precisament per les Fogueres, del 24 de juny, siga traslladat al divendres 4 de setembre. 4. Es descarta, excepte força major, la suspensió definitiva de les Fogueres 2020. L’escenari de perdre complet l’exercici 2020 és, amb diferència, i per totes les raons exposades, el pitjor de tots. 5. L’Ajuntament és conscient del que aquest ajornament suposa. És una decisió dolorosa, però responsable, per a l’Ajuntament, per a la Federació de Fogueres de Sant Joan, per a tota la gent del món de la Festa i per a tot Alacant. És una decisió difícil pel sobreesforç que per a tots, començant per les Comissions de Fogueres i Barraques, suposarà, però també estem convençuts, i així la Federació ens ho ha trasllat, que el món de la festa és especial, és solidari, és comprensiu i és responsable, i no serà aquesta ni la primera, ni l’última vegada que ho demostre. Per això, l’Ajuntament d’Alacant donarà suport, sens dubte, perquè les Comissions puguen afrontar aquesta situació excepcional, perquè aquest esforç, com la lluita contra la COVID-19, és cosa de tots, i només junts ho superarem». Expressar per endavant l’agraïment a tots els alacantins, i a tots els festers en particular, pel seu comportament exemplar, i que els durs moments que estem vivint no apaguen mai la flama de la Festa mes Fermosa, i a la Federació de Fogueres de Sant Joan, amb la qual, des de l’inici d’aquesta crisi sanitària, s’ha estat treballant dia rere dia per adoptar la millor solució possible.”

Amb aquesta mesura les festes quedaven ajornades a la primera setmana de setembre. Se celebrarien entre el 2 i el 6 de setembre. Amb això, altres actes de gran rellevància dins del calendari fester com l’Elecció de la Bellesa del Foc es reubicaven en el calendari, fixant-se en aquest cas el 26 i 27 de juliol, mentre que les proclamacions es desenvoluparien el 31 de juliol i 1 d’agost. Amb les dates triades es buscava no interferir amb altres festes ni amb el curs escolar. Davant el nou panorama, l’Ajuntament va anunciar la intenció de traslladar a les Corts Valencianes la proposta de modificar el festiu autonòmic establit per al 24 de juny i passar-lo al 4 de setembre. Al seu torn, el consistori pretenia moure el festiu local al 3 de setembre, perquè a la ciutat d’Alacant es poguera gaudir de quatre dies consecutius no laborables en aquestes previsibles atípiques festes, i intentar fomentar així una major participació que poguera pal·liar l’evident garrotada econòmica per a tots els sectors implicats directament o indirectament. Què implicava portar unes festes com les Fogueres al mes de setembre? Realment, el que més preocupava era la conjuntura nacional i internacional per a llavors, perquè les administracions s’estaven movent en un escenari pràcticament inexplorat. Hi havia dubtes, de fet, que les Falles pogueren celebrar-se amb normalitat al mes de juliol (data prevista per a la celebració després de l’ajornament). És per això que tampoc quedava descartada la idea que alguns actes del programa es veren retallats, especialment aquells amb major afluència de públic com les mascletaes a la plaça dels Cavalls o les desfilades, especialment l’ofrena de flors i la folklòrica.

Renàixer//

Divisió en el col.lectiu fester La decisió inicial de l’Ajuntament d’Alacant i de la Federació de Fogueres de traslladar les festes oficials d’Alacant de juny a setembre per la pandèmia de coronavirus no va acontentar tothom. En la Festa es va evidenciar una divisió d’opinions sobre si l’ajornament era el millor o si directament la celebració hauria d’haver-se cancel·lat fins a 2021. Una enquesta realitzada pel diari Información va mostrar les divergents opinions de les comissions, destacant les de Categoria Especial, com així va reflectir en les seues pàgines: Sèneca-Autobusos: potser la realitat serà una altra però, en aquest moment, necessitem il·lusions perquè la il·lusió és una bona vacuna contra la por. La Ceràmica: a favor de l’ajornament, encara que encara amb dubtes per enfrontar-nos a un escenari incert per ser una data no tradicional, “serem cautes amb les despeses i reduirem en totes les partides en què ens siga possible fer-ho”, assenyala el seu dirigent. Polígon de Sant Blai: la decisió que ha pres l’Ajuntament juntament amb la Federació ha sigut difícil, però em sembla bé qualsevol solució que no pose en perill la salut dels alacantins i els visitants. Sagrada Família: estan totalment a favor de l’ajornament, sempre que les circumstàncies permeten celebrar una festa al 100%, el cicle del foc ha de tancar-se cada any. Diputació Renfe: tota decisió que s’haguera pres creava controvèrsia però calia evitar l’endeutament de les comissions, per la qual cosa, en aquestes circumstàncies i segons es vagen desenvolupant els esdeveniments, si

alguna comissió fera un monument més xicotet, ningú ho criticaria. Hernán Cortés: les dates ens semblen adequades i els artistes podran crear els seus monuments sense patir les conseqüències que aquesta aturada obligatòria i necessària els estan creant. Amb temps i una bona promoció podrem tenir la mateixa expectació que al juny. Florida-Plaça La Viña: done suport a l’ajornament. No són les nostres dates tradicionals. Però caldrà secundarles, pel bé de la festa i sobretot per la salut dels alacantins i alacantines. Que és el que preval ara. Esperem que la ciutadania entenga que són per força major i que ens continuen secundant com fins ara. Ja que la situació econòmica és molt inquietant. Carolines Altes: cautelosa davant la situació que ens està afectant actualment, i prevalent la salut de la ciutadania, comparteix la preocupació de tots els foguerers i barraquers davant la decisió que des de l’Ajuntament d’Alacant ens van informar. Si bé és cert que la inquietud del desconeixement i la preocupació econòmica inundarà les nostres vides, pensem que per la necessitat d’una recuperació econòmica la celebració de les festes i no la suspensió és un fet encertat. Indumentaristes, artistes, empreses d’il·luminació, hostaleria, estilistes, fotògrafs i altres empreses, depenen d’una forma o d’una altra del treball que generen les nostres festes, així com l’aportació al turisme de la nostra ciutat. Amb cada cremà, ressorgim amb força per a afrontar una nova etapa i preparar les Fogueres de l’any següent; esperem de tot cor que quan arribe setembre conjuminem les nostres forces i puguem aconseguir

crear a Alacant il·lusió, màgia i que els nostres carrers s’òmpliguen d’art efímer, música pólvora i bellesa. Florida-Portatge: la comissió de Florida-Portatge secunda totalment la decisió presa per l’Ajuntament i la Federació de Fogueres. La seguretat dels alacantins i els que ens visiten prima sobre la data en la qual se celebren tradicionalment. La festa de Fogueres és més que una data concreta, és un sentiment i una forma de vida que sabrà emmotlar-se a aquest canvi obligat per les circumstàncies. De les 11 fogueres que componen la Federació Cultural del sector Nord d’Alacant, quatre d’elles van manifestar la seua inquietud davant l’ajornament, ja que es desconeixia com evolucionaria la pandèmia, sanitàriament i econòmicament de cara a setembre. A més de la por a la celebració d’unes festes diferents a les Fogueres a les quals estàvem acostumats. Les altres set van optar directament per la suspensió perquè no es podria donar tot el que comporta la festa, unit al fet que es veurien afectats els racons i les desfilades per les restriccions, i creien que en deixar-les per a 2021 estaria tot més reforçat (com eren d’il·lusos en aquell moment). El president de La Florida es decantava per deixar les Fogueres per a 2021: “El que fa 10 dies podria semblar el mal menor pot ser que dins de 15 dies siga una idea desficaciada. Crec que l’escenari per a setembre per l’assumpte de llibret, quotes de comissionats, i ingressos de racó farà que ens isca deficitari aquest any a les comissions”. En L’Harmonia-Sant Gabriel es mostraven cautelosos i indicaven que no es podia parlar de les Fogueres

fins que finalitzara el confinament i es conegueren les següents mesures adoptades pel Govern, “mesures que creiem que seran bastant dures a l’hora de realitzar actes multitudinaris. Tampoc ens sembla decent amb tot el que està passant parlar ara mateix de Festa”. La comissió del Barri José Antonio, en canvi, es mostrava a favor, en principi, amb l’ajornament, “sempre estem a temps de suspendre-les perquè no es garantisca la seguretat i la salut de les persones”. Per a la barraca No Poem Fer Més, setembre era “la data ideal sempre que no s’allargue el virus i puguem arribar a temps sense cap risc, tinc clar que si les hagueren suspeses directament haguera cremat Troia”. Mentrestant, Gran Via Sud apostava directament per la suspensió al 2021, igual que Alfons el Savi, el president de la qual va donar suport a la cancel·lació directa davant les dificultats econòmiques derivades de la situació. Opinions diverses que, en la majoria de casos, es decantaven per l’una o l’altra opció atenent qüestions econòmiques i no tant per qüestions sanitàries i de seguretat de la població com en tantes ocasions s’ha repetit amb posterioritat per a intentar justificar la cancel·lació també el 2021. Òbviament, els qui tant han pregonat defensar la Festa, havien de tenir algun tipus de suport per a no quedar en evidència davant uns interessos més centrats en personalismes que en el bé d’un col·lectiu i del futur de totes aquelles empreses que viuen principalment del seu treball per a les diferents festes, destacant els artistes, el producte dels quals té un mercat molt limitat.

Renàixer//

Les comissions decidixen L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, acompanyat pel regidor de Festes, Manuel Jiménez, van mantenir durant la vesprada del 8 de maig una reunió amb la Federació de les Fogueres de Sant Joan per a abordar les inquietuds de les diferents comissions de Fogueres i Barraques, així com les pròpies de l’òrgan rector de la Festa, per l’evolució de la pandèmia i la repercussió sobre la previsió de celebrar les festes de Fogueres la primera setmana de setembre. En la reunió, que es va dur a terme per videoconferència i en la qual van participar la presidenta de la Federació, Toñi Martín-Zarco, i els components de la Junta Directiva; els representants de la Festa van traslladar al primer edil la necessitat de realitzar una consulta oficial entre totes les associacions a fi de tenir en compte la seua opinió de cara a la decisió que s’hauria d’adoptar quant a la celebració de les Fogueres al setembre. L’alcalde va expressar el total suport de l’Ajuntament perquè s’escoltara la veu dels festers, entenent la importància de l’opinió de les diferents comissions en la seua condició d’organitzadors de les festes. Per part seua, la Federació va elaborar un qüestionari per a traslladar a les comissions en el qual plantejava dues opcions: celebració de les Fogueres de Sant Joan al setembre de 2020 o suspensió definitiva i celebració de les Fogueres de Sant Joan el 2021. La votació es va poder realitzar a través de la intranet de la Federació fins a l’11 de maig. En aquest interval de temps la majoria de comissions van traslladar la consulta als seus comissionats a través de grups de whatsapp o reunions telemàtiques, començant el debat entre els qui secundaven la suspensió definitiva i els qui, malgrat les adversitats, consideraven que hi havia alternatives per a evitar un any en blanc. El resultat final va ser un 7,58% a favor de la celebració de les Fogueres al setembre i un 92,42% a favor de la suspensió definitiva. En l’enquesta van participar un total de 132 associacions de les 137 inscrites, per la qual cosa van ser 122 les que van apostar per la suspensió. Cal destacar que durant aquest procés també es va obrir una tercera opció entre el col·lectiu que advocava perquè foren la Federació i l’Ajuntament els qui, com a encarregats del desenvolupament de la Festa, prengueren la decisió definitiva i no traslladaren aquesta responsabilitat a les comissions.

Renàixer//

Temps de reinventar-se L’ajornament, al principi, i la posterior cancel·lació de les Fogueres de 2020 va suposar un dur colp per a totes les empreses dedicades a la Festa, com els indumentaristes, floristes, bandes de música,… però especialment els artistes, els qui van veure com en a penes unes setmanes deixaven un any complet en blanc (que finalment en serien dos) a causa de la pandèmia. La difícil situació feia imprescindible reinventar-se per a intentar pal·liar la dura garrotada que suposa per a qualsevol sector l’absència d’ingressos durant un període tan prolongat i sempre amb la incertesa de no saber quan i com serà el retorn de l’art als carrers de la ciutat. Prompte van sorgir diverses iniciatives amb l’objectiu de preservar un ofici únic que suposa l’essència de la nostra Festa, el monument, i és que sense artistes, difícilment gaudiríem de les Fogueres quan pogueren tornar a celebrar-se. La iniciativa més popular va ser la de “Regala un ninot” que ràpidament es va popularitzar a través de les xarxes socials després de llançar la seua pàgina web www.regalaunninot. com. La idea és senzilla, permetre als artistes, mancats de bona part del seu treball habitual, que desenvolupen les seues habilitats elaborant figures per a ús particular, convertint l’art efímer en permanent (sempre que el client ho desitge). En la seua pàgina web es fa referència a l’origen i la seua funció primordial: “Un artista faller o foguerer no sols fa falles o fogueres, també ofereix ninots personalitzats, il·lustracions,

caricatures… i moltes més creacions plàstiques. Per aquest motiu naix la iniciativa #regalaunninot. D’aquesta manera ajudarem el sector a seguir avant en un any complicat per a tots i sobretot per a ells, a causa de la manca dels seus ingressos principals, les falles i fogueres i, així, obrir noves vies d’ingressos i facilitar la seua supervivència. També pensem que per al futur pot ser una visió mes àmplia d’allò que és capaç de fer un artista faller i foguerer fora de la festa i poder globalitzar aquest treball, a vegades tan oblidat. Amb el web regalaunninot.com, plataforma gratuïta i oberta per als nostres artistes, hem aconseguit tenir un portal on el visitant pot obtenir la informació de qualsevol artista que busque i contactar amb ell. També es poden veure els productes que han fet fins ara i els que ofereixen, per a un possible encàrrec.” Va nàixer amb l’objectiu principal d’agrupar tots els artistes que vulguen formar part de la iniciativa, per a exposar els seus productes als clients, i d’aquesta manera aconseguir una centralització de recursos i productes en un mateix lloc, facilitant la selecció i compra del client final. Entre els productes oferits, a més dels ninots, s’han trobat des dels seus orígens, al maig de 2020, il·lustracions i altres productes. Cal destacar que en tan sols una setmana des del seu llançament oficial (el 12 de maig) el web va rebre més de 50 encàrrecs directes a artistes fallers i foguerers. En l’actualitat, la seua pàgina de Facebook acumula més

de 4.300 seguidors i compta amb nombroses comandes a multitud d’artistes com Sergio Amar, Vicente Martínez, Carlos Carsí, Toño Savall o Mario Gual, entre molts altres. Un altre web de similars característiques és Mi Ninot (www. mininot.es) que explica molt clarament la seua finalitat a través del seu compte en Facebook: “Mininot és una botiga online que posa a l’abast de tot el món la possibilitat de tenir autèntics ninots de falla a la seua pròpia casa. Ninots que han format part o formaran part dels monuments de les Falles de València i les Fogueres d’Alacant. Uns monuments que porten el mateix nom que la festa que representen i que són únics en el món. Unes obres úniques que s’exposen als carrers de gran nombre de localitats de tota València i Alacant durant la celebració d’unes festes de reconeixement internacional. Els ninots són xicotetes obres d’art realitzades igualment amb processos completament artesanals i que formen part essencial de qualsevol falla o foguera. Unes obres creades i modelades per unes i uns artistes fallers que no es troben en cap altre lloc del món i que formen part de la nostra història, de la nostra cultura i que són capaços de crear uns monuments fets amb processos completament artesanals amb diferents tècniques i materials.

Les Falles de València, a més, van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, la qual cosa les confereix un valor artístic, patrimonial i cultural, ÚNIC en el món. No podem tenir una falla o una foguera a casa, però sí un ninot, com a part essencial d’aquests monuments artístics. Emporta’t un trosset d’història a ta casa i forma part de la nostra història!!” En aquest cas l’oferta és més limitada i compta amb menys artistes adherits a la iniciativa però continua resultant igualment interessant, si es desitja adquirir un trosset de l’art dels nostres artistes per a poder lluir-lo a les nostres llars. Entre els artistes alacantins, destaca el cas de Sergio Gómez qui va optar per crear la seua pròpia marca “Sergio Gómez Creaciones” i vendre les seues xicotetes obres d’art a través del seu web www.sergiogomezcreaciones. es i Facebook. Precisament a través de la xarxa social va donar a conèixer el seu projecte al començament de setembre de 2020: “Després de fer la vista arrere i veure el camí recorregut, hui la fem cap avant per a veure el que ens queda per recórrer. Us presentem la nostra nova marca Sergio Gómez – Creaciones. Una imatge que ens acompanyarà en aquest

Renàixer//

nou camí en el qual us volem presentar nous projectes per a compartir amb vosaltres. Us continuarem informant. Gràcies.” Des de llavors ha aconseguit sumar més de 700 seguidors i ha portat el seu art a multitud de llars particulars. I en la seua pàgina web es presenta de la manera següent: “Sergio Gómez – Creaciones som un equip multidisciplinari d’artistes, especialitzats en diferents facetes artístiques. Els nostres inicis provenen del món de l’art efímer de les Fogueres i les Falles, però a través dels nostres anys d’experiència, hem ampliat el nostre ventall de serveis, realitzant tematitzacions, estands, decoracions,… Ara ha arribat el moment de començar un nou camí amb el qual experimentar nous camps i esprémer les idees per a realitzar obres que perduren en el temps i connecten amb les persones. Per això, us convidem que navegueu pel nostre web i ens seguiu en els nostres perfils de xarxes socials per a poder ser partícips d’aquest projecte que esperem que us agrade tant com a nosaltres.” El seu primer treball de producció sota demanda va ser Adoració, una obra pensada per a satisfer a totes les persones, gràcies a la seua gran varietat d’acabats. Una

escultura d’un sol volum que inclou tota l’adoració dels Reis d’Orient al Jesuset amb unes dimensions de 30 x45 x 13 cm. Aquesta peça de col·lecció va arribar al Vaticà, ja que l’artista va obsequiar el Papa Francesc I amb una de les obres, gest que el Sant Pare va agrair i el va animar a “continuar transmetent l’alegria de l’Evangeli a través de l’art”. Al gener va ser l’encarregat de realitzar el ninot amb el qual el València CF va obsequiar l’Elx CF en la seua visita a Mestalla. La figura, realitzada totalment a mà, té com a element principal una simpàtica ratapinyada, símbol de la capital de Túria, ressaltant a través de la pintura un nexe d’unió amb la ceràmica valenciana, amb els colors que la caracteritzen (blanc i blau). La mascota llueix pel seu cos emblemes de la cultura valenciana: la Ciutat de les Ciències, el Miquelet, l’Albufera, les taronges, etc. I com a picada d’ullet a l’equip rival, està pintada la Magrana del Misteri d’Elx. A causa de la seua gran acceptació, ràpidament es va convertir en producte de venda a particular. Poc després arribaria una altra proposta, una escultura de la Santa Faç disponible en quatre grandàries (10, 20, 30 i 40 cm) i tres models diferents depenent del color.

El seu últim treball creat sota aquestes mateixes premisses es va llançar al mes de maig de 2021 i es titula Mare, una escultura de la Mare de Déu dels Desemparats, en mig relleu complementada amb orfebreria de l’artesà Artesania Bertomeu. Està esculpida en argila polimèrica, amb procés de motle en silicona. La figura és de resina de marbre lacada en blanc i orfebreria acabada en or i plata. Es tracta d’un peça d’edició limitada amb tan sols 100 unitats. Un altre dels artistes alacantins que s’han reinventat és Rafael Lidón, qui a través de xarxes socials ha llançat diferents propostes, destacant especialment “Hospital de ninots”. El servei oferit consisteix a reparar aquells desperfectes de ninots salvats del foc, principalment per bellees, dames d’honor i presidents en els seus respectius anys en el càrrec, o afegir-los un suport perquè puguen lluir en condicions. També dóna l’oportunitat d’obtenir una rèplica d’algun ninot aportant-ne la fotografia. Sens dubte, una opció a tenir en compte per a mantenir o obtenir el record d’un any especial. En el cas del Mestre Major del Gremi d’Artistes de Fogueres, Joaquín Rubio, va llançar al març de 2021 “El meu taller a ta casa”, la primera caixa d’activitats de la qual, titulada “El regne dels elements”, ofereix la possibilitat de traslladar a les cases un xicotet taller de fogueres i falles amb una

maqueta que consta de deu peces intercanviables al gust, per a així, fer-ne més dinàmic i entretingut el muntatge, mitjançant un sistema d’ancoratge universal en les peces amb el qual es poden combinar el seus ninots quan i com es desitge. La caixa inclou, a més de la maqueta, vuit pots de pintura plàstica de 3 ml, dos pinzells, nou esbossos i dotze llapis de colors. Una altra iniciativa molt encertada i que ha servit principalment per a donar major visibilitat a la labor dels artistes ha sigut la del València Club de Futbol, que, sota la denominació de “Sempre Falles” ha obsequiat els equips visitants a l’Estadi de Mestalla en la Lliga 2020-2021. Un projecte emprès pel València CF, en col·laboració amb la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València per al foment i la promoció de l’ofici i la Festa de les Falles en general. En ella han participat un total de vint artistes: Fede Alonso, Sergio Amar, Ceballos & Sanabria, Vicente Espeleta, José Manuel Feliu, José Fuster, Gotes de Foc, Vicente Gomar, Sergio Gómez, Sergi Guijarro, Miguel March, Manuel José Martínez, María Teresa Meliá, Juan Alberto Navarro, Jordi Palanca, Mario Pérez, José Priol, Sacabutxart, Alejandro Santaeulalia i Francisco Torres.

Renàixer//

El Museu de Fogueres s’actualitza La millora de la situació sanitària al juny de 2020 va suposar la relaxació de les mesures establides prèviament i van començar a obrir-se de nou algunes de les instal·lacions que havien romàs tancades durant més de tres mesos. Entre elles, el Museu de Fogueres, que va reobrir les portes amb una actualització totalment necessària des de feia molts anys. A l’acte de reobertura van assistir la presidenta de la Federació de Fogueres, les Bellees del Foc d’Alacant, les seues respectives Dames d’Honor, membres de la Federació, el Mestre Major del Gremi d’Artistes de Fogueres, i els artistes de les Fogueres Oficials 2020-21 (i 22). El restaurat Museu de Fogueres compta com a principals novetats amb una àrea destinada a la Indumentària de la Festa, la reubicació dels diferents ninots indultats que acullen les seues sales, una actualització de la documentació gràfica (fotos de Bellees del Foc, presidents de la Comissió Gestora/Federació de Fogueres, o primers premis de Fogueres).

Renàixer//

Fogueres Online

Una vegada decretat l’Estat d’Alarma i amb el país confinat, la Federació de Fogueres va emetre el seu primer comunicat, el 17 de març de 2020, exposant l’excepcionalitat de la situació, que, al seu torn, requeria plantejar opcions concordes. La situació, gens fàcil per a cap de les entitats encarregades del desenvolupament de la Festa, requeria l’elaboració de diferents plantejaments que permeteren enquadrar tots els actes que quedaven temporalment ajornats per la crisi sanitària. Ràpidament, la Federació es va unir al moviment #JoMeQuedoEnCasa a través de la xarxes socials, i va pujar un vídeo de les Bellees i Dames del Foc 2019, en el qual llançaven missatges d’ànim al col·lectiu foguerer alhora que els convidaven a quedar-se a casa. Dues setmanes després seria la mateixa presidenta de la Federació qui es va dirigir, també a través de les xarxes socials, al col·lectiu fester per a igualment donar ànim en aquells moments d’incertesa.

setembre. Pocs esperaven en aquell moment que tan sols cinc setmanes més tard es cancel·larien definitivament.

El 2 d’abril, ja conegut l’ajornament de les Fogueres, eren de nou les dones i xiquetes del Foc les que es dirigien als foguerers celebrant el trasllat de les festes de 2020 al

Del 20 al 24 de juny es van desenvolupar les mascletaes, encara que en aquesta ocasió el so de la pólvora va ser substituït pel de globus, xancletes, botelles o qualsevol

I aquest moment va arribar, concretament el 12 de maig, la qual cosa suposava un any en blanc en la nostra Festa, situació que no es donava des de la Guerra Civil. Per a intentar pal·liar, encara que fora molt lleugerament aquesta absència, la Federació va elaborar una sèrie d’actes englobats en el que van ser les Fogueres online, on, gràcies a la tecnologia es va acostar la Festa a les nostres llars, evitant actes multitudinaris. Els actes d’aquestes Fogueres online van començar el 19 de juny a les set de la vesprada amb l’homenatge als foguerers i barraquers morts, en el qual van participar els presidents de les Barraques, i el pregó virtual, que aquest any va ser a càrrec dels presidents de Fogueres.

element que poguera imitar-lo, eixint a les nostres finestres i balcons per a fer-los ressonar en tota la ciutat. Cada dia, mitja hora abans de l’inici, es van publicar en la pàgina web www.fogueresonline.com i en les xarxes socials de la Federació de Fogueres vídeos d’uns cinc minuts de duració dedicats a diferents col·lectius vinculats estretament a la Festa, com els indumentaristes (dia 20), pirotècnics (dia 21), floristes (dia 22), mitjans de comunicació i gràfics (dia 23) i l’últim, corresponent al dia 24, dedicat a totes les festes de la nostra ciutat. La plantà online va tenir lloc a la vesprada del 20 de juny, amb un vídeo-homenatge dedicat als artistes, hi van participar Sergio Gómez, artista de la Foguera Oficial infantil 2020; Pedro Espadero, artista de la Foguera Oficial 2020 i Joaquín Rubio, Mestre Major del Gremi d’Artistes de Fogueres d’Alacant qui va indicar: “Tots hem de posar de la nostra part, perquè és clar que remant junts podem aconseguir una Festa millor, uns artistes que treballen en condicions i amb qualitat, i el més important, que puguem preservar l’eix fonamental que dona nom a la nostra Festa

[…] Els artistes estem en un moment molt complicat, però tot i així traurem totes les forces d’on puguem, d’aquesta lluita incansable que portem any rere any als nostres tallers per a lluir les millors obres al carrer, perquè les Fogueres del 2021 siguen les Fogueres referents de la fi d’aquest malson que estem vivint, les Fogueres de l’esperança, les Fogueres que donaran fruit a un nou camí entre els artistes de tota la Comunitat on puguem de debò dignificar el nostre ofici, la nostra professió i donar-li el valor que de debò es mereix en tot el que gira entorn de la festa de les Fogueres”. Com a part final del vídeo es va incloure un xicotet homenatge als artistes amb fotografies als tallers dels qui al juny passat havien d’haver omplit els carrers d’Alacant amb el seu art. Poc després, aquesta mateixa vesprada, arribava el moment de la Desfilada del Ninot, en la qual es va proposar al col·lectiu fester crear la nostra pròpia cavalcada, amb amics o família, gravant vídeos o fent fotos des de les nostres cases i pujant-los a les nostres xarxes socials amb les etiquetes #NinotOnline i #FogueresOnline.

Renàixer//

Acompanyant aquesta proposta es va pujar un vídeo en el qual van participar membres de la Federació de Fogueres i les Belleses i Dames del Foc. El 21 de juny va ser el dia de la música, perquè va tenir lloc l’Entrada de Bandes, amb un vídeo en el qual va participar José Vicente Díaz, director de la Banda Simfònica Municipal d’Alacant, qui va destacar la importància de la música en la Festa i qui va dirigir des de casa un emotiu concert amb la interpretació de l’himne de les Fogueres i l’himne d’Alacant. També es va emetre el concert celebrat en “L’Assecador” del Centre Cultural Les Cigarreres en el qual es va poder gaudir de diferents peces tan característiques com “Novia alicantina”. Al matí del 22 de juny, com és habitual, el protagonisme va recaure en el lliurament de premis. Malgrat que no es van poder realitzar tots els certàmens i concursos habituals, aquells que sí que es van celebrar van tenir el seu reconeixement; per a això, es va habilitar un llistat amb totes aquelles fogueres i barraques que havien obtingut algun guardó i, prement sobre elles, podien descarregar un arxiu .zip que contenia les imatges de les banderoles amb els premis aconseguits per cadascuna de les associacions

per a així poder compartir-los en xarxes socials al costat de l’etiqueta #PremiosOnline. A la vesprada, el protagonisme va ser per a l’Ofrena de Flors, amb un vídeo en el qual les dones i xiquetes que ostenten els càrrecs de Belleses i Dames del Foc accedeixen a la cocatedral de Sant Nicolau amb els seus clavells per a ofrenar-los en nom de tots els foguerers i barraquers. Així mateix, durant els dies previs es va habilitar la possibilitat de fer cadascun la seua pròpia “ofrena online”, en la qual, amb un simple clic, indicava quin era el teu nombre de clavell, aconseguint-se més de 2.000 clavells ofrenats. A més de l’ofrena desenvolupada dins del programa de Fogueres Online, les regidories de Festes i Acció Social, en col·laboració amb la Federació de Fogueres i la resta de festes de la ciutat, van prendre la decisió de transformar la tradicional Ofrena de Flors en un acte de caràcter benèfic, consistent en una ofrena solidària per a arreplegar aliments i productes de primera necessitat, destinats als diferents col·lectius socials que han col·laborant durant la pandèmia per a atendre les necessitats de les famílies que més estan patint els efectes econòmics negatius que ens ha portat la crisi sanitària.

L’acte va tenir lloc a la plaça de l’Ajuntament i durant tot el dia es van arreplegar les aportacions de les diferents entitats festeres. També van poder sumar-se els particulars a aquesta iniciativa solidària per a la qual cosa l’Ajuntament va establir un horari de lliurament específic de 14.30 hores a 19.00 hores, amb la finalitat d’evitar aglomeracions. La crida va fer efecte i van ser moltes les entitats, empreses, organismes, associacions, col·lectius i persones a títol individual que hi van fer les seues aportacions, i es van arreplegar més de 26 tones de producte. La Desfilada Folklòrica va acaparar el protagonisme del dia 23. El que en condicions normals havia de ser una exhibició de la riquesa, varietat i diversitat de la cultura de la Comunitat Valenciana, a més de comptar amb altres comunitats i països, es va substituir, donades les excepcionals circumstàncies, per la participació de les nostres festes germanes en un emotiu missatge en el qual van participar Julia López Soler i Elena Pastor Manzano, Reines Falleres de Borriana; Gala Calvo Santolaria i Carmen Molina Ramos, Reines de les Festes de la Magdalena de Castelló i Carla García Pérez i Consuelo Llobell Frasquet, Falleres Majors de València.

A la nit va arribar el torn de les revetles, per a això ens van proposar pujar les nostres millors fotos i vídeos de les nits als nostres racons i barraques al costat de l’etiqueta #VerbenaOnline. El dia de Sant Joan va comptar amb la tradicional Palmera llançada des del Benacantil que hauria d’haver donat inici a la cremà, i, encara que aquest any no va poder ser, sí que van estar molt presents els qui en aquesta màgica nit vetlen per la seguretat de tots, perquè la fi de festa transcórrega sense incidents, els bombers, la policia local i protecció civil. Ells van ser els protagonistes de l’últim vídeo en el qual van enviar missatges d’ànim al col·lectiu fester i van oferir una peculiar banyà en la qual els bombers, fent ús de nou camions del parc situat a l’avinguda del Locutor Vicente Hipólito, van descarregar els seus depòsits llançant l’aigua a l’aire, tot això acompanyat per imatges de la cremà d’anys anteriors i els sons de la nostra música tradicional, sens dubte, un moment que a més d’un faria vessar alguna llàgrima amb l’esperança de poder gaudir al més prompte possible de les nostres Fogueres de Sant Joan.

Renàixer//

Pregó online Alacant, alacantins. Foguerers i barraquers. Des de la més estranya de les situacions. Des de la vivència insòlita de no poder celebrar la nostra festa de Fogueres de Sant Joan com fins ara ho havíem fet, i fent com sempre gala del nostre esperit de superació, aprofitant tots els mitjans al nostre abast i el personal més qualificat de què disposem en el nostre col·lectiu. Per a reinventar-nos i renàixer de les nostres cendres d’aquesta manera que veieu, prendrem no els carrers, però sí les xarxes, per a arribar a tots vosaltres. I ho fem per a fer saber a Alacant sencer, que seguim ací, en la bretxa, posant tot el nostre esforç, fent tot el que està a les nostres mans i al nostre abast. Perquè en aquestes dates tinguem alguna cosa que minimitze les conseqüències, que com tots sabem, aquesta pandèmia ha imposat sobre les nostres festes. No hi haurà monuments als carrers, ni racons, ni cercaviles, no hi haurà olor de pólvora ni portades de barraques. No es trencarà el silenci a les dues de la vesprada, ni la música impregnarà els nostres carrers. No s’omplirà de llum la ciutat. Enguany prescindirem a la força del color de les desfilades, del sorollós anar i venir dels visitants. No sentirem la calor del foc la Nit de Sant Joan, però sí que s’ompliran els carrers i els balcons d’un sentir que supera tota pandèmia. Una força capaç d’adaptar-se a les pitjors circumstàncies, imparable, indestructible, una energia quasi màgica, que ens mou, que ens uneix. Un corrent que connecta i encén els nostres cors en la foscor. Sí, es respira en l’ambient. Sí, se sentirà en cada racó del nostre estimat Alacant. Res ni ningú pot amb el poder de la gent de Fogueres, que més que un poder sempre ha sigut, i és, un voler. Des de la Guerra Civil espanyola no es coneixia un Alacant sense les seues Fogueres, és més que evident l’evolució que des de llavors a tots els nivells ha experimentat la nostra festa i la repercussió que té a la ciutat en les últimes dècades. Tant és així, que és ben sabut la influència que les Fogueres exerceixen en el conjunt tant en el sector hostaler com en diferents gremis de diferents oficis que depenen quasi exclusivament de la nostra activitat foguerera i hem de destacar-ho, encara més si és possible, per a enaltir la importància de la nostra labor per a la ciutat d’Alacant, i és per això que, encara que el que a nosaltres, foguerers i barraquers, ens mou és un esperit altruista que és el mateix esperit que posa en marxa tot l’engranatge de la festa de les Fogueres, sent més emocional que visceral, més un sentiment romàntic que un interès material. Part de la nostra ciutat, per dir-ho així, depèn de la festa oficial d’Alacant. En aquests moments, amb tot l’ocorregut, hui més que mai el sentiment de tots

nosaltres ha de fer-se sentir, inundar les xarxes socials per a dir a la nostra gent que les nostres Fogueres 2020 han marxat, però nosaltres seguim ací, mà a mà, braç a braç, transmetent ànims, contagiant la força i el caràcter que caracteritza els homes i les dones, els xiquets i les xiquetes que vivim i participem de les Fogueres de Sant Joan. Per primera vegada en 92 anys, les persones que presidim les associacions que formen el nostre col·lectiu, els foguerers i barraquers del carrer, posem veu al pregó que donaria inici a les nostres festes. No serà un pregó a l’ús, però sí que marcarà una fita en la nostra història. Aquesta situació excepcional ens ha brindat l’oportunitat de dirigir-nos a tots vosaltres, a totes les persones que formem part de les diferents Fogueres i Barraques, a les nostres representants, les que són i les que prompte seran proclamades, a les candidates al títol de Bellea o Dama del Foc, a les que són les nostres Bellees i Dames d’Honor de la Bellea del Foc. Als artistes de Fogueres, a tots els oficis, als organismes públics i a les empreses que al costat del nostre Ajuntament i la Federació de Fogueres fan possible any rere any que Alacant es transforme com cap ciutat del món en un desplegament multitudinari ple de llum, foc i color. Volem dir-vos, a tots els alacantins i alacantines i al món sencer, que no hi haurà Fogueres 2020, però sí que hi ha foguerers i barraquers per a mantenir l’ànim, per a mantenir viu l’esperit del foc, fent el que millor sabem fer, festa! Festa, per a oblidar l’ocorregut, lluitar per continuar avant. Festa per a recordar-ho tot i a tots aquells que trobarem a faltar. Com es puga, contra vent i marea, de la forma i manera que siga, però tots junts. Com sempre, com mai. Per vosaltres, per nosaltres, pels que som ací i pels que han marxat. Unint les nostres veus en un clam d’esperança, força i fraternitat. Per la festa i per a la festa oficial de la nostra ciutat, del nostre Alacant. Durant aquests dies el meu desig és que deixem de ser 137 associacions diferents per a unir-nos en una sola i viure aquestes dates no com el que van poder ser sinó com el que seran. Tots traient les màximes possibilitats als recursos de què disposem, com sempre. Des de la Federació de les Fogueres de Sant Joan us convidem a participar d’aquestes Fogueres online, un treball realitzat amb tot el nostre afecte per a mantenir un estret vincle en aquestes dates que tant signifiquen per als que estimem la nostra festa de Fogueres, unint les vostres veus a la meua per a cridar ben fort: Comencen les Fogueres online 2020! Endavant!

Homenatge a foguerers i barraquers morts Foguerers, barraquers i alacantins, un any més ens reunim tots, encara que en aquesta ocasió de manera virtual per a rendir un sincer homenatge als qui ens van deixar. Per a dedicar unes paraules als foguerers i barraquers que ja no es troben entre nosaltres, especialment als que vam haver d’acomiadar aquest exercici amb el record dels qui al llarg dels més de noranta anys d’història hem dit adéu. Aquest any tan trist i diferent som els presidents de les barraques els qui tenim l’honor de donar veu al sentiment de tots, els qui us recordem i enyorem, i volem que tot Alacant sàpia com us estima la vostra Festa. Mai us oblidarem a cap de vosaltres, els que ens vau inculcar l’amor per la nostra Festa, els que ens vau animar a entrar-hi, els que vau treballar incansablement, els que vau dedicar tota la vostra vida a les Fogueres, els que acabàveu d’arribar-hi i ja formaven part imprescindible de la vostra vida, els que deixeu un llegat que us seguirà els passos, els que us en vau anar massa prompte i vau deixar un buit enorme en els nostres cors. Us diem adéu, amics, companys, pares, mares, germans i us donem les gràcies. Gràcies per haver sigut part d’aquesta gran família que són les Fogueres. Gràcies per haver ajudat a engrandir-la. Gràcies per tants moments compartits. Gràcies per tant ensenyat i après. Gràcies per estimar la nostra ciutat i Festa. Gerardo Reig Baeza, Barraca Tots Contents; Pedro Carpena Ortega, Foguera Carolines Altes; Miguel Mompó Carbonell,

Foguera Sant Blai de Dalt; José Murcia Ibáñez, Barraca Els Tardons; María Antonia Conca Pérez, de la Foguera Maisonnave i la Barraca Toca Fusta; María Luisa Juan de la Cruz Jover, Barraca Block i Mostres; Manuel Porras Alemany, Barraca Festa i Vi; Antonio Segarra Zaragoza, Foguera Sant Blai-La Torreta; José Renato Soler Monreal, de la Foguera La Condomina; Manolo Serrat Asensi, Barraca Els Vint en Copes; María del Carmen Latorre Espinosa, Barraca Els Vint en Copes; María Remedios Villó Miralles de Imperial, Barraca Els Vint en Copes; Miguel Benavent Fabra, Barraca Peña Los Gorilas; Luis Delgado de Molina Hernández, Barraca Peña Los Gorilas; Josep Fuster Ortuño, Foguera Plaça de Ruperto Chapí; Emilio Noblejas Cremades, Foguera Carrer Sant Vicent; Juan Molina Ramón, Foguera Carrer Sant Vicent; Adela Verdú Yufera, Foguera Rabassa-Polígon Industrial. Hui són moltes les famílies que ploren un ésser estimat i us volem enviar el nostre afecte etern. La Festa sempre unida i més en els moments difícils, amb respecte i afecte per a tots els qui hui dieu adéu i recordeu un ésser estimat. Però 2020 ha sigut un any difícil on s’han perdut moltes vides. Els foguerers i barraquers no hi som aliens, i aquest homenatge també va per ells, per totes aquelles persones que han perdut la vida en aquesta crisi sanitària. A tots i a totes, sempre us portarem en el nostre cor.

Renàixer//

Torna l’activitat festera El 29 de juliol es va celebrar a la sala d’actes del Club Información l’assemblea general de tancament de l’exercici. L’elecció d’aquesta ubicació per al seu desenvolupament va ser deguda a les limitacions d’aforament que feien totalment inviable la utilització de la sala d’actes de la Casa de la Festa, com és habitual. A l’assemblea, convocada a les vuit de la vesprada, van acudir-hi 101 associacions degudament representades, així com l’alcalde, Luis Barcala i el regidor de Festes, Manuel Jiménez. Era la primera reunió no telemàtica des de l’última assemblea, del 9 de gener. La Federació de les Fogueres de Sant Joan va convocar un representant de cada associació (enfront dels dos habituals) en el Club Información per a aprovar el tancament de l’exercici econòmic 2020 de l’entitat gestora de la festa. El col·lectiu fester va aprovar els comptes presentats per la Federació en aquest atípic exercici, finalitzant l’any amb unes despeses de 448.027.72 euros i uns ingressos de 465.894 euros. També es va aprovar l’informe de presidència referent a les al·legacions preparades des de la Federació al pla d’accessibilitat de l’Ajuntament. Com es va explicar en aquesta reunió, la intenció era reprendre al setembre el calendari fester on es va quedar al març, començant amb les presentacions de Bellees i Dames, de les quals, n’hi havia 52 pendents en aquest moment. Un altre dels temes exposats va ser l’edat de les candidates a Bellea del Foc Infantil d’Alacant, plantejant-se la intenció de crear una comissió de treball per a estudiar la situació, ja que no sols afectava les representants de 2020 i 2021 sinó també les d’anys successius. L’alcalde de la ciutat, Luis Barcala, va aprofitar l’ocasió per a agrair a tot el col·lectiu i especialment a la Federació de Fogueres la responsabilitat i el suport davant la suspensió de les Fogueres 2020 i durant tot el període des que es decretara l’Estat d’Alarma. “La festa s’ha unit i ha actuat amb molta responsabilitat davant una situació que no esperàvem, tot el nostre respecte al col·lectiu per la unió i el treball”, va comentar Barcala. “El virus no ha passat i hem de continuar treballant però sabent que en qualsevol moment es pot variar. Tenim la capacitat d’adaptar-nos a les circumstàncies, això ens ha fet més forts, i tenim il·lusió per les Fogueres 2021, i no hem d’oblidar el que ha suposat un any sense Fogueres i que la ciutat recorde que els diners que genera la festa comencen amb les comissions de fogueres i barraques”, va concloure el primer edil. Per part seua, el regidor de Festes va prendre la paraula per fer públics els passos donats, des de la regidoria, en referència al pagament de la subvenció municipal a les comissions.

Renàixer//

Més subvencions Després de la cancel·lació, van començar a arribar notícies sobre les subvencions de cara a 2021 a fi d’evitar que els monuments perderen part de la seua qualitat per causa de la crisi econòmica i pal·liar, almenys en part, les dificultats dels artistes de fogueres després d’un any en blanc que suposa, sens dubte, un grandíssim colp a la professió. Davant el dubte de què ocorreria amb la subvenció de 2020, l’Ajuntament va confirmar que aquesta s’abonaria encara que no hi haguera plantà. A més, es va anunciar també que les comissions rebrien l’ajuda de 2021 amb un lleuger increment, la qual cosa suposaria finalment una subvenció de més del doble de l’habitual amb l’objectiu de millorar els pròxims monuments. A canvi, els barems de les categories es modificaven a l’alça, quantificant-se aquest increment en l’import de la subvenció de 2021. El 22 de setembre, la Junta de Govern de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar tres paquets de subvencions diferents relacionades amb les festes tradicionals, amb el desenvolupament d’activitats veïnals i amb el foment de l’associacionisme. La convocatòria de major import va ser la dedicada a la Festa de Fogueres. El consistori va aprovar la concessió d’una subvenció total de 371.815 euros a les 89 comissions de Fogueres que tenien previst plantar el 2020 per a fomentar la qualitat dels monuments de cara a 2021, estipulada en funció de la seua categoria. Mentre que en el cas de les Fogueres infantils, rebrien 150 euros cadascuna, independentment de la categoria en la qual plantaren. Les nou fogueres de categoria Especial (Polígon Sant Blai, Carolines Altes, Sagrada Família, Hernán Cortés, SènecaAutobusos, Diputació-Renfe, La Ceràmica, Florida-Plaça La Viña i Florida-Portatge) percebien d’aquesta forma 9.500 euros. En sumar-se els de la infantil, el total ascendia a 9.650 euros en cadascun dels casos. Pel que fa a la resta de les comissions, les set situades en primera categoria rebrien 4.300 euros; les set de segona categoria, 3.885; les onze de tercera categoria, 3.685; les tretze comissions de quarta categoria, 3.485; les deu de cinquena, 3.415; i les trenta-dues de sisena, 3.365.

Renàixer//

Es reprenen les presentacions Coincidint amb el final de l’estiu, la Federació de Fogueres de Sant Joan va reprendre el calendari d’actes que van quedar pendents de realitzar pel confinament, especialment el mig centenar de presentacions de Bellees que van haver d’ajornar-se de manera imminent. Per al desenvolupament d’aquests actes, l’Ajuntament va posar tres espais a la disposició de les comissions per a poder dur-los a terme sota les estrictes mesures de seguretat que requereix la situació actual, com limitació d’aforament i control de dades personals, presa de temperatura, ús obligatori de la mascareta i un aforament màxim de 240 persones. D’aquesta forma, la plaça de l’Ajuntament, el Parc Lo Morant i l’antiga Cotxera de Tramvies van ser els escenaris on la majoria de les ja Bellees i Dames 2021 (i 2022) pendents de proclamació van rebre les seues bandes. Tan sols unes poques comissions van optar per buscar els seus propis recintes, com el cas de DiputacióRenfe, que va mantenir el seu acte als jardins de la Diputació o Hernán Cortés, que va optar per la Finca Lo de Die. La Foguera Parc de les Avingudes va ser la primera a

dur a terme la presentació sota les noves mesures. L’acte, que en un primer moment estava previst per al 21 de març, finalment es va desenvolupar el dissabte 12 de setembre. A fi d’ajudar les comissions, la Federació va assumir els més de 20.000 euros de despesa que suposaven aquests actes en els emplaçaments oferits pel consistori. Amb la represa de l’activitat festera es pretenia ajudar aquells sectors directament afectats com els indumentaristes o els professionals d’il·luminació i so. La intenció era evitar la pèrdua d’il·lusió per part del col·lectiu fester, que ja començava a notar els efectes de la delicada situació amb baixes en moltes comissions, en part motivades per la malparada economia familiar o per la inactivitat i les poques expectatives de cara a 2021. Segons paraules de la presidenta de la Federació, Toñi Martín-Zarco “la il·lusió no és la mateixa de sempre però han de seguir avant i no decaure”.

Renàixer//

Les Fogueres Especials mostren les seues cartes El 30 d’octubre es va celebrar l’acte de presentació dels projectes de les Fogueres Especials per a l’any 2021. Un acte titulat “Una Festa internacional”, emmarcat en el conveni amb Turisme Comunitat Valenciana. L’època de l’any, en plena tardor, dista molt de la data a la qual estem habituats per al desenvolupament d’aquest important esdeveniment. Però no va ser l’únic canvi, ja que, encara que es va celebrar a la plaça de Sèneca com en anys anteriors, es va fer “a porta tancada”, a causa de les limitacions establides per les autoritats sanitàries.

s’encarrega del monument de Carolines Altes, així com el moviment d’artistes com Pere Baenas, que donarà forma a “Transplantat”, en Florida-Portatge o Palacio i Serra que arriben a La Ceràmica per a crear “Mater clamat”. Per part seua, Sagrada Família suposa el retorn de Carlos Carsí a la màxima categoria alacantina i Paco Giner arriba a Polígon de Sant Blai per a mostrar el seu art amb “Invictus”. Crida l’atenció especialment l’esbós de Manuel Algarra i José Gallego per a Sèneca titulat “Érase una vez un virus”, un projecte adaptat a la nova situació mundial.

La primera part de l’acte va constituir un homenatge a la professió d’artistes de fogueres. La van protagonitzar els artistes que des de 1946, quan es va instaurar la categoria Especial, han aconseguit el Primer Premi. Aquests van ser: Vicente Llácer, Manuel Algarra i José Gallego, Pere Baenas, José Francisco Gómez Fonseca (representant, a més, els seus germans), Pedro Abad i Fede Molinero (que no van poder assistir), Vicente Martínez Aparici, Paco Vázquez (mort el 2006 i representat per Juan Carlos Vizcaíno), Paco Juan, Pedro Espadero, Pedro Soriano, Javier Mayor León, Ángel Martín, Remigio Soler (mort el 2016 i representat per un familiar), Pascual Domínguez, Jaime Giner (assistint el seu fill, Jaume Giner), José Gutiérrez (mort) i Ramón Marco (mort, estant present el seu fill, Ramón Marco Selfa).

El president del Gremi d’Artistes, Joaquín Rubio, va emfatitzar durant l’acte la necessitat de donar protagonisme als projectes d’Especial en una situació tan complicada. Segons les seues pròpies paraules: “És una injecció d’ànim per als tallers, que faig extensiva a la resta de comissions per a recomençar dins de les circumstàncies. Molts tallers ja tenen en marxa els projectes de les pròximes Fogueres, no al ritme que caldria, pel temps que queda per davant encara, però hi ha qui les porta al 60% i qui va més lent pel temps que queda”.

També van assistir-hi els presidents dels Gremis d’Alacant i Borriana. La Federació de Fogueres va estar representada per la presidenta, Toñi Martín-Zarco, i la Bellea del Foc, Isabel Bartual. La presentació dels esbossos va arribar en la segona part de l’acte, fent-se públics els projectes que en aquell moment s’esperava plantar el 2021, de Carolines Altes, Diputació-Renfe, Florida-Plaça La Viña, Florida Portatge, Hernán Cortés, La Ceràmica, Polígon de Sant Blai, Sagrada Família i Sèneca-Autobusos. Entre els projectes destaca el debut en la categoria de Fran Sierra, que

A la conclusió, els pocs assistents a l’acte van poder visitar a l’Edifici Sèneca, una selecció de les maquetes de les fogueres plantades per les comissions de la Federació de Fogueres Especials d’Alacant, des que aquesta es va constituir fa vint anys. El fet de realitzar l’acte amb tants mesos d’avançament respecte a la pròxima data de plantà, va ser degut, segons la FEA, a un intent d’aportar il·lusió i esperança de cara al pròxim any. Josep Amand Tomás, president del col·lectiu explicava: “Encenem la metxa de les Fogueres 2021, perquè confiem que es podrà plantar. Potser la Festa serà d’una altra manera, ja veurem com l’organitzem. Estem passant per hores baixes en tots els aspectes de la vida, i aquestes coses serveixen per a insuflar il·lusió a la gent. La realitat és la que és, però hem de continuar vivint amb ella”.

Renàixer//

14.-Un naixement de rècord

Un Naixement de rècord Amb les festes de la ciutat cancel·lades i una activitat sota mínims, la Regidoria de Festes va centrar la seua activitat a programar el Nadal, encara a diversos mesos vista, amb l’esperança que pogueren desenvolupar-se més actes, en cas que es mantinguera la tendència a la baixa en el nombre de contagis experimentada durant l’estiu.

de la reactivació econòmica. El Betlem Monumental es convertirà en un element artístic de caràcter únic i exclusiu que incrementarà l’atractiu turístic d’Alacant durant el Nadal, sent el mes gran del món”.

Al setembre es va convocar el concurs per a instal·lar a la plaça de l’Ajuntament el Betlem més gran del món. La iniciativa perseguia generar un element emblemàtic que pel seu atractiu servira d’al·licient per als alacantins en general, a més de ser un atractiu turístic nacional i internacional.

Entre les condicions de la licitació: el Portal de Betlem estaria compost per les imatges de Maria, podent estar dempeus, asseguda o inclinada; Josep, amb una alçària mínima de 15 metres, dempeus o inclinat; i el Jesuset, descansant sobre un pesebre. Les figures de Maria i el Jesuset havien de guardar una proporció amb l’alçària de la figura de Josep. Les tres figures haurien de ser originals i elaborades a partir de dissenys propis per a l’ocasió.

Segons el regidor de Festes: “L’objectiu és secundar amb aquesta iniciativa nova el nostre comerç, el turisme i l’hostaleria que, a conseqüència de la pandèmia, estan patint un important descens d’ingressos i que s’han dirigit a nosaltres perquè impulsem actuacions d’aquest tipus i perquè les pròximes festes nadalenques, si la batalla contra el virus ho permet, puguen suposar el començament

Una tanca perimetral decorativa se situaria al voltant del naixement per a preservar la seguretat de les imatges. El seu disseny havia d’estar integrat amb la resta d’elements del portal. El contractista disposava de llibertat creativa sobre el conjunt de la composició i els detalls del portal. Els materials utilitzats havien de comptar amb l’homologació CE.

A més, el contractista està obligat a desenvolupar, durant la vigència del contracte, les labors de manteniment i restauració de tots els elements que conformen la instal·lació, perquè es troben en tot moment en òptimes condicions de conservació. El pressupost base de licitació va ser de 123.200 euros, incloent-hi l’IVA. D’aquests, 70.400 € corresponen al primer any (2020). La resta, en sengles anualitats de 26.400 €, es destinen al muntatge i desmuntatge, manteniment, adequació i emmagatzematge per part de l’adjudicatari. José Manuel García Esquiva “Pachi” va ser l’artista que va guanyar el concurs amb una proposta basada en el Modernisme alacantí de principis del segle XX, prenent com a referent els escultors Vicente i Daniel Bañuls i José Gutiérrez. La imatge de Sant Josep, la de major alçària, es recolza sobre un gaiato, se situa a l’esquerra del Jesuset. Consta de semblant sobri i comparteix amb Maria una tendresa en els gestos. La Mare de Déu, de genolls, se situa a la dreta del Jesuset. La seua pose és de

contemplació i adoració, amb el cap lleugerament inclinat cap a ell. El manto que porta posat sobre el cap comporta un gest universal de modèstia, cercant l’expressió de la tendresa i el reconeixement cap al Jesuset, qui apareix recolzat en un pesebre al centre de l’escena, abrigat per al fred, amb senzillesa, gest alegre i afable per a rebre a tots els que s’hi acosten. Per a l’elecció del color, l’artista va elaborar un detallat estudi. En el cas de Sant Josep, presenta una paleta de colors terrosos similar a les vestimentes hebrees. Porta, a més, un turbant i detalls en daurat. El vestit de Maria ofereix una gamma de colors treballada en blaus, símbol de la puresa. Aquests es combinen amb vestidures en blanc. També compta amb detalls daurats. Els colors blancs predominen en el Jesuset, exemple de puresa i goig complementats amb colors terra i ocres per al pesebre.

Renàixer//

Els materials utilitzats en la seua estructura interna consta de tub de ferro de 50mmx50mmx1,5mm, unida, mitjançant una soldadura a gas, per a evitar imperfeccions en les juntes i una major duració. Tota ella unida amb caragols autobloquejants. En total es van utilitzar quasi 1.000 quilos de ferro. Un altre dels aspectes a destacar és l’aïllament. Després de finalitzades les figures, es van protegir mitjançant una substància química ignífuga que les aïlla de les inclemències del temps, els colps i el vandalisme. El 60% de les figures estan realitzades amb poliestirè expandit autoextingible, que, per la seua facilitat per a concebre volums i el seu pes lleuger, s’utilitza habitualment en escultures. A la fi de novembre van arribar a la plaça de l’Ajuntament les peces del Betlem Monumental, donant peu a multitud d’acudits i comentaris (la majoria en xarxes socials) sobre la semblança de la situació amb els dies previs a Fogueres, arribant a plantejar en multitud d’ocasions la pregunta: “Quan el cremen?” com si es tractara de la Foguera Oficial. Independentment dels comentaris més o menys graciosos, va sorgir una forta polèmica per diverses qüestions; la primera, el cost del Betlem, sens dubte, una important despesa que molts no van entendre, atesa la situació actual. D’altra banda, la despesa extra en tramitar la seua inclusió en el Llibre Guinness dels Rècords, i finalment, el possible efecte ‘crida’ que generara aglomeracions als voltants de la plaça. Finalment, es va comprovar que, malgrat que la plaça va comptar amb un constant anar i venir de vianants que van voler fer-se la foto amb el Betlem, no es van registrar situacions, a priori, de risc per a la salut, gràcies en bona part a la conscienciació ciutadana. Quant a la despesa econòmica, és obvi que les quantitats en l’actualitat poden resultar cridaneres, però, encara que és difícil quantificar l’efecte directe sobre els negocis dels

voltants, és clar que la campanya publicitària d’Alacant, que va acaparar notícies en multitud de mitjans de comunicació tant de televisió com premsa escrita, a nivell nacional i internacional, supera amb escreix la inversió realitzada. El protocol per a optar al Guinness World Records va incloure dos mesuraments. El primer es va realitzar el 21 de novembre al taller de l’artista. Allí va ser l’arquitecte Juan Francisco Galván, designat pel Col·legi Territorial d’Arquitectes d’Alacant (CTAA) qui va mesurar les tres peces, sense que estigueren encaixades. Com a testimonis, Francisco Vinal i Francisco García, especialistes i tècnics en aquesta mena de mesuraments. Al mateix temps, es va remetre a l’Oficina del Llibre Guinness un vídeo del moment del mesurament amb imatges del calibrat dels instruments utilitzats i un informe tècnic avalant aquestes mesures. El 26 de novembre es va repetir aquest mateix procés a la plaça de l’Ajuntament, amb les peces majors, Sant Josep i la Mare de Déu, ja encaixades. Es va tornar a emetre un nou informe en el qual es va constatar que tots dos mesuraments eren coincidents. Els mesuraments van donar com a resultat un Sant Josep de 18,10 metres d’alçària; 5,32 d’ample, i 3,38 de fons; la Mare de Déu: 10,58 metres d’alçària; 3,47 metres d’ample, i 4,45 de fons; i el Jesuset: 3,32 metres d’alçària; 3,32 metres d’ample, i 4,08 de fons. L’1 de desembre, la jutgessa oficial del Guinness World Records, Lena Kulhmann, va certificar que la “Sagrada Família”, situada a la plaça de l’Ajuntament, era el Betlem amb les figures més altes del món, oficialment denominat “Largest nativity scene figurines”. La certificació es va realitzar via telemàtica després que la jutgessa no poguera viatjar fins a Alacant a causa de les mesures anti COVID-19. L’alcalde, Luis Barcala, i la vicealcaldessa, M. Carmen Sánchez, van descobrir la Certificació del Guinness World Records que va lluir a la plaça fins al seu desmuntatge, el 6 de gener.

Renàixer//

Any nou, previsions noves L’evolució de la pandèmia de la COVID-19 en aquestes primeres setmanes de gener i les gens esperançadores previsions van obligar la Regidoria de Festes de l’Ajuntament d’Alacant i la Federació de les Fogueres de Sant Joan a posposar la Gala del Port, les eleccions de les Bellees del Foc i les respectives proclamacions. A aquest acord es va arribar el 21 de gener en el transcurs d’una reunió telemàtica que van mantenir l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala; el regidor de Festes, Manuel Jiménez, i la presidenta de la Federació, Toñi Martín-Zarco, amb l’assessor jurídic i el vicepresident d’Associacions de la Federació, Conrado Albaladejo i Francisco Vinal, respectivament. Les Gales del Port, infantil i adulta, estaven programades els dies 26 i 27 de març. Les eleccions, respectivament, el 16 i 17 d’abril. I les proclamacions, en escenari a l’aire lliure, s’havien ressenyat els dies 7 i 8 de maig. Per a la realització dels esmentats actes, es va decidir estudiar altres dates que en permeteren la celebració en un marc sanitari més favorable. Manuel Jiménez, sobre la celebració de les Fogueres el mes de juny, va afirmar que “no és el moment per a aquest debat. Encara falten cinc mesos i cal veure com es desenvolupen els esdeveniments. Això sí, s’està treballant per a analitzar les possibles alternatives i buscar solucions. L’important és que es puguen dur a terme, sent conscients que seran unes festes diferents i amb les mesures que en aquest moment marquen les autoritats sanitàries”. “La seguretat i la salut sempre han sigut la nostra prioritat i poder arribar a juny i celebrar les nostres festes. Continuem treballant, sota les premisses que marquen les autoritats, perquè enguany puguem celebrar les Fogueres, però hem d’esperar a veure com evoluciona la crisi sanitària”, va comentar per part seua, Toñi Martín-Zarco, presidenta de la Federació de les Fogueres de Sant Joan.

Renàixer//

Taula coordinadora de festes L’Ajuntament d’Alacant va crear al febrer una Taula Coordinadora de Festes per a estudiar mesures davant la possible celebració dels esdeveniments festers, amb l’objectiu de resoldre la incertesa de les entitats festeres, recopilant les seues inquietuds i establir protocols d’actuació concordes a les mesures de seguretat d’acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries. La Taula, integrada per tots els col·lectius que es dediquen a l’organització d’esdeveniments festers a la ciutat d’Alacant, es va gestar amb la finalitat d’establir criteris uniformes per a la seua celebració mentre duren les limitacions establides per la Generalitat amb motiu de la pandèmia. Des de l’àrea de Festes es va detectar que la normativa dictada a conseqüència de la COVID-19 havia generat una gran quantitat de dubtes interpretatius per part de diferents sectors. En aquest sentit, un dels més afectats per la gran quantitat de mesures anticovid que s’han anat adoptant és el sector de les festes que se celebren a la nostra ciutat. De cara a la possibilitat de celebrar les nostres festes, i amb l’objectiu primordial de resoldre tots els dubtes que pogueren plantejar-se a conseqüència de les noves mesures sanitàries pendents de definir, la Regidoria de Festes va estimar necessària la creació d’una Taula Coordinadora de Festes de la ciutat d’Alacant com un grup de treball que aclarira tots aquests dubtes i establira criteris uniformes sobre les condicions en les quals es pogueren celebrar determinats esdeveniments. La Taula, composta pel regidor de Festes i personal tècnic de la regidoria, els presidents i/o representants de les entitats festeres de la ciutat i especialistes en medicina

amb experiència contrastada, va nàixer sota la premissa fonamental d’escoltar la veu dels festers al costat de l’opinió d’experts en matèria de sanitat per a resoldre els dubtes existents. A més, es va crear oberta a participar a petició de la Taula Coordinadora i en qualitat de convidats els regidors i tècnics municipals relacionats amb la matèria, representants de sectors integrats en les activitats festeres i representants d’entitats i organismes oficials. Funcions: 1. Recopilar els dubtes i les inquietuds dels diferents col·lectius festers per a traslladar-los a les autoritats competents en matèria de Sanitat, amb la finalitat de resoldre’ls per a garantir l’organització i la celebració de les festes. 2. Coordinar i estudiar els protocols d’actuació a seguir en cadascuna de les celebracions, tenint en compte totes les mesures sanitàries dictades per les diferents autoritats competents. 3. Estudiar les possibles dates de celebració amb la finalitat de coordinar agendes i evitar solapaments entre les diferents festes i actes derivats d’aquestes. 4. Tractar les diferents vies i mecanismes de suport que pogueren garantir la celebració i continuïtat de les festes. Aquesta Taula mantindria la seua vigència mentre durara la situació excepcional ocasionada per la pandèmia generada per la COVID-19.

Renàixer//

Suspeses les Fogueres de juny 2021 El 17 de març de 2021 l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, la vicealcaldessa, Mari Carmen Sánchez, i el regidor de Festes, Manuel Jiménez, van mantenir una reunió amb la presidenta de la Federació de Fogueres, Toñi Martín Zarco, i el mestre major del Gremi d’Artistes de Fogueres, Joaquín Rubio, en la qual es va posar sobre la taula la viabilitat de la celebració de les festes de Fogueres al mes de juny. Una vegada analitzada l’evolució de la vacunació contra la Covid 19 i després de constatar que el procés, tal com va reconèixer el Govern, no estava previst aconseguir la immunitat comunitària fins a després de l’estiu, es va decidir no celebrar les festes oficials d’Alacant els dies tradicionals de juny i es va emplaçar la Federació a convocar, quan les circumstàncies ho permeteren, una assemblea dels seus membres per a decidir si era viable el trasllat a altres dates que permeteren la seua celebració amb normalitat. Aquesta decisió es va fer oficial amb la publicació del decrete signat per l’alcalde. El primer edil va lamentar haver de prendre aquesta decisió per segon any consecutiu: “És molt dolorós per a mi i un dia molt trist, però la responsabilitat i la constatació que el procés de vacunació, que lluny d’accelerar-se s’està alentint, fa inviable que puguem celebrar les nostres festes oficials en les dates assenyalades del mes de juny. No perd l’esperança i espere que la situació de la pandèmia millore en els pròxims mesos prou per a permetre’ns celebrar les Fogueres en altres dates, però dins aquest 2021”. El regidor de Festes, Manuel Jiménez, va ressaltar la sintonia entre l’Ajuntament i els representants de les

Fogueres a l’hora de prendre aquest acord. “Fruit d’haver escoltat la veu dels festers és aquesta decisió dolorosa per a tots. Ajuntament i representants de les Fogueres anem de la mà i treballarem junts perquè, com més prompte millor, les nostres festes tornen a viure la seua major esplendor”. Quant a això, la presidenta de la Federació, Toñi MartínZarco, va manifestar el seu total acord amb la decisió adoptada “...sé que és compartida per tot el conjunt de foguerers i barraquers. Nosaltres, més que ningú, volem celebrar les nostres Fogueres i per això lamente molt aquesta decisió però no podem tancar els ulls a la realitat. Convocaré una assemblea, quan les circumstàncies ho permeten, per a posar sobre la taula alternatives i la cerca de dates que permeten, una vegada la vacunació estiga generalitzada, celebrar les nostres festes amb la màxima normalitat”. També va mostrar el seu acord amb la decisió Joaquín Rubio, en representació del Gremi d’Artistes, qui va agrair que es tinguera en compte el parer d’un dels sectors més afectats per la situació i que fora al mes de març quan es va comunicar la decisió “perquè això ens permet planificar millor el nostre treball amb vista a la celebració de les Fogueres en altres dates”. En la reunió, també es va acordar deixar sense efecte les dates previstes per a la celebració dels actes previs a les Fogueres, com són l’elecció i la proclamació de les Bellees del Foc major i infantil.

Renàixer//

Cremen les xarxes socials Encara que ja es produïen diferents manifestacions en xarxes socials secundant tant la cancel·lació de les Fogueres per a 2021 com l’opció d’intentar celebrar-les al setembre o octubre, si la situació sanitària millorava, va ser arran de la celebració de l’assemblea quan es van multiplicar les publicacions i comentaris, i és que hi havia molt en joc, especialment per a aquelles comissions que es veurien greument perjudicades econòmicament en cas d’arribar a celebrar-se les festes amb limitacions, que es materialitzarien principalment en la reducció o fins i tot prohibició de vendes de taules als racons a no comissionats. Entre les comissions que van defensar el SÍ a la celebració de Fogueres 2021, Doctor Bergez-Carolines va publicar un comunicat defensant la seua postura, en el qual va emfatitzar el contingut de l’article 11 dels seus Estatuts: “Es consideren finalitats de l’associació: 1. Plantar la Foguera a la ciutat d’Alacant, dins del districte foguerer”. D’aquesta forma començava l’escrit en el qual van expressar la seua posició, i on van destacar també la llarga crisi econòmica arrossegada des de 2008, agreujada per la pandèmia, “Per això creiem necessari plantar aquest 2021, celebrar en les condicions sanitàries pertinents els actes dels nostres dies grans, realitzar la cremà 202-21 i donar pas a 2022 amb mires de futur” prosseguia, per a finalitzar amb un missatge d’il·lusió, esperança i unió: “Moltes comissions plantegen dubtes, sempre serem a temps de frenar, si la situació sanitària s’agreuja, però per les Fogueres i Barraques que ho necessiten, pels foguerers que porten dos anys sense Festa i necessiten un raig d’esperança. Des de la llibertat

i el respecte a qui les seues circumstàncies li impedisquen poder portar la Festa endavant. Dir que sí hui és ser empàtic amb qui ho està passant malament. És deixar a un costat les nostres diferències i apostar per un futur units. És donar un sí a futur, perquè les Fogueres continuen tenint vida més enllà de la COVID19. Els foguerers de Doctor Bergez-Carolines diem SÍ A LES FOGUERES 2021”. Per part seua, defensant el NO, la majoria (però no totes) les Fogueres pertanyents al Sector 1 “El Riuet” van publicar el seu comunicat en el qual van començar posant l’accent en la defensa de la Foguera (monument) així com de tots els sectors econòmics de la Festa (bandes de música, pirotècnics, indumentaristes, etc.) per a prosseguir amb un desglossament de quatre punts en els quals es mostraven les seues raons per a apostar per la cancel·lació: 1.- Les Fogueres són tradició. Juny és el nostre mes, celebrem l’entrada de l’estiu, i només la Nit de Sant Joan tanca la màgia del foc i de l’aigua, llàgrimes i riures, la fi i el principi del cicle. 2.- Les Fogueres són proximitat. La distància, la mascareta i les restriccions són el contrari del que coneixem. Els components de les comissions volem viure-les junts acudint a la ‘mascletà’; desfilant junts al so de la nostra banda de música; visitant cada foguera enganxats a la tanca al costat de milers d’alacantins i turistes; compartint els dinars, els sopars i la diversió als racons i les barraques; plorant junts en la ‘cremà’ i saltant junts demanant aigua als bombers.

3.- Les Fogueres són economia. Fer la Festa costa molts diners, que arrepleguem amb el nostre esforç i la suma d’altres aportacions, i no tenim varetes màgiques perquè els diners entren. Amb el nostre treball reactivem molts sectors de la nostra ciutat i desitgem continuar fent-ho, però l’economia s’ha parat també per a les comissions i hem de preguntar-nos: amb el saldo que hi ha en el nostre compte, podem fer la Festa? 4.- Les Fogueres són responsabilitat. Les presidentes i els presidents, a més de coordinar les nostres associacions, tenim la responsabilitat de vetlar pel compliment de totes les normatives que marca el nostre Ajuntament. Volem assumir també la responsabilitat de complir i fer complir totes les normes i restriccions que ens imposen per la situació actual? Nosaltres també volem gaudir i ser feliços com els altres. Sens dubte, un comunicat curiós quant al seu contingut, per la seua ambigüitat i la utilització d’un llenguatge que portava a confusió, ja que, l’expressat en el punt 1 (la necessitat de mantenir les dates tradicionals de la celebració) no es va tenir en compte l’any anterior (2020) davant les possibles Fogueres al setembre anunciades en el seu moment per l’Ajuntament, situació que moltes de les comissions signants van secundar sense fissures. Quant al punt 2, (la proximitat, o l’absència d’aquesta durant la pandèmia) semblava referir-se exclusivament als actes realitzats entre la plantà i la cremà de les Fogueres, ja que la majoria d’associacions van acollir de grat i van donar suport a la celebració de tots els actes relacionats amb les candidates

així com les Eleccions de les Bellees del Foc que es van celebrar tan sols un mes després, junts, compartint diversió a la plaça de bous, plorant junts amb l’emoció del moment i saltant i cridant fent costat a les respectives candidates. El punt 3 (economia) va ser, sens dubte, el més clar i el de major pes dins de la decisió (com s’ha comprovat posteriorment), mentre que el punt 4 (responsabilitat dels presidents) possiblement es va redactar sense haver entés la normativa establida per la Generalitat Valenciana sobre aquest tema, ja que les responsabilitats no eren majors que les establides per al dispar d’artefactes pirotècnics, per exemple, i per les quals ningú es qüestiona ni planteja no celebrar les festes. Independentment de les postures “oficials” de les diferents comissions, van ser moltes les publicacions de foguerers que defensaven les seues opcions, creant en alguns moments situacions tenses que van evidenciar les diferències existents dins del col·lectiu fester. Una situació que, sens dubte, es podria haver evitat en cas d’haver permés la celebració de les Fogueres 2021 en dates posteriors a totes aquelles comissions que així ho hagueren decidit (opció reflectida en els Estatuts de la Federació de Fogueres), situació que es va donar en la localitat valenciana d’Alzira, on menys de la meitat de les comissions falleres van plantar els seus monuments, la qual cosa no va suposar en absolut una celebració deslluïda i sí, una glopada d’aire fresc i una presa d’impuls de cara al 2022.

Renàixer//

La votació de la discòrdia, es cancel.len les Fogueres 2021 L’enquesta traslladada a les comissions de Fogueres i Barraques per a decidir sobre la conveniència o no de desplaçar la celebració de les festes a l’últim trimestre de l’any, davant la previsible millora de la situació sanitària, va donar una àmplia majoria al NO. 135 associacions de les 137 constituïdes van contestar el qüestionari de manera telemàtica entre l’11 i el 16 de maig. D’elles, el 82,96% es van manifestar contràries a la celebració el 2021. En canvi, van optar perquè hi haguera Fogueres entre setembre i desembre, un 17%. Quant a la possible plantà de la Foguera Oficial, del 20 al 24 de juny, el 60% va apostar perquè no es duguera a terme, el 19,26%, a favor i el 20,7% de les associacions es van abstenir. L’endemà, 17 de maig, l’alcalde signava el decret de suspensió de les festes de Fogueres 2021. En l’exposició de motius es recalcava que la decisió havia sigut presa després d’haver escoltat l’opinió de les comissions de Fogueres i Barraques, recaptada per la Federació de Fogueres, sent els representants del sector els qui van posar de manifest la incertesa i inseguretat en què es trobaven i van expressar com a no convenient plantar els seus monuments en l’últim trimestre de 2021, decantantse per la suspensió definitiva. No cal indagar massa en la redacció del text per a comprovar com l’Ajuntament es va llavar les mans, emfatitzant que la decisió en tot moment va ser de les associacions, encara que, això sí, per a evitar, o almenys dificultar les possibles demandes de proveïdors a comissions per incompliment de contracte, el consistori va prestar la seua ajuda i va prendre la decisió final. Dels quatre acords de què consta aquest decret, criden especialment l’atenció l’acord Segon “Actes exceptuats de l’aplicació del present Decret” i Tercer “Actes simbòlics exceptuats de l’aplicació del present Decret” en els quals es feia constar expressament aquells esdeveniments que, malgrat la cancel·lació, sí que es durien a terme, destacant els festivals d’Elecció de les Belleses del Foc i les seues respectives Proclamacions, posant l’accent que aquests actes havien de celebrar-se guardant les degudes mesures de seguretat i salut establides per les autoritats sanitàries (sembla ser que actes com la plantà, cremà, cercaviles, etc. resultaven d’impossible celebració atenent les mateixes mesures de seguretat i salut).

Renàixer//

El laberint dels artistes La situació dels artistes ha sigut, sens dubte, una de les més dures d’aquesta època, amb suspensions, cancel·lacions, incertesa, notícies gens optimistes i absència total de treball, i el risc d’avançar la tasca sense tenir res segur. S’han trobat en un autèntic laberint sense eixida. Malgrat que tots han patit en el seu treball la crisi sanitària, ha sigut especialment cridaner en el cas dels gremis de València i Borriana per ser els qui més falles realitzen als seus tallers i van patir la cancel·lació de les Falles de 2020 amb els monuments ja al carrer, i fins i tot alguns amb el cos central ja en peus, com les de secció Especial. Després arribaria la cancel·lació de les Fogueres, encara que en aquest cas la majoria de tallers no havien avançat els treballs davant unes perspectives que indicaven el desenllaç que finalment es va materialitzar. Amb aquesta situació, les comissions falleres, ja amb l’esperança posada en el 2021 i amb les seues cadafals completament acabats i emmagatzemats, van fer els primers passos de cara a 2022, la qual cosa va propiciar la reactivació del treball en molts tallers que a principis de 2021 es van veure de nou sacsejats per un nou ajornament, que tots temien que acabara una altra vegada en cancel·lació. Poc després es repetia la situació a Alacant. Tot això va propiciar que els tallers s’ompliren de treball a mig acabar, esperant una data indefinida, per la qual cosa els artistes no sabien si centrar-se en el modelat i la pintura de les peces de Fogueres o donar marxa a les Falles de 2022, ja que, una vegada finalitzat l’estiu, a penes resten cinc mesos per a les festes josepetes. Dels artistes afectats, Manuel Algarra va descriure al mes de març de 2021 en Las Provincias la situació d’incertesa:

100

“uno ya no sabe cómo organizar el taller. Estamos otra vez en el punto de partida” i indicava respecte a les seues Fogueres: “La de Los Ángeles está casi acabada, pero en Séneca está hecho el trabajo intelectual, pero no podemos empezarla porque me quedaría sin espacio y nos tendremos que sentar con la comisión para ver hasta dónde podemos llevar el proyecto en función de lo que hayan recaudado, porque no pueden hacer actos” i amb la vista posada en les Falles de l’any següent: “un año normal empezaríamos a hacer los centros, pero ahora estoy con ninots de escena porque de lo contrario me quedo sin espacio en el taller”. Pere Baenas, per part seua, argumentava que “al final ninguno sabemos en qué intensificar el trabajo porque, además, hay que sopesar y controlar los gastos […] estoy avanzando Convento de 2022, la Hoguera FloridaPortazgo y hay dos Hogueras más que estoy haciendo aunque no saben muy bien qué harán”. Un altre reconegut artista, Javier Álvarez, comentava que “no se puede aguantar un año más con las piezas almacenadas. He acordado con la comisión (Avenida de Loring-Estación) continuar con los pagos y acabarla y guardarla en el taller”. Carlos Carsí informava que ja tenia les Fogueres de 2021 al 75%, situació similar a la de Mario Gual, qui, amb la Falla Na Jordana ja reconstruïda i les Fogueres emmagatzemades a l’espera de conèixer la data definitiva de celebració de les festes, ja se centrava en les Falles de 2022, malgrat la gran incertesa.

Renàixer//

101

Una atípica Exposició del Ninot Una de les grans paradoxes del període pandèmic que hem viscut durant els últims dos anys va ser la celebració de l’Exposició del Ninot 2021, que es va inaugurar ja sabent que les obres presentades no engalanarien els carrers de la ciutat fins a, com a mínim, tretze mesos més tard, per la qual cosa una vegada finalitzada la mostra, tornarien a ser embalades i emmagatzemades a l’espera de rebre, per fi, el foc purificador. “Fer Exposició del Ninot i no plantar les fogueres és, probablement, el més ridícul que he vist en més de 35 anys d’ofici”. Així de categòric es va mostrar l’artista Xavier Herrero, davant el que va succeir a Alacant, opinió compartida pel Gremi d’Artistes, que no entenien com podia aprovar-se un calendari d’actes que incloïa l’Exposició del Ninot i altres actes com l’Elecció per a posteriorment cancel·lar les Fogueres sense donar opció a buscar alternatives. L’artista va mostrar la seua indignació en el diari Levante,”Egoismo y falta de empatía. Solo quieren fiesta. Mientras, a los artistas nos esperan dos años de subsistir de forma miserable”, expressava sense embuts,

102

sent a més un dels més crítics a través dels seus ninots presentats a l’indult. Pedro Espadero es preguntava: “¿Soy el único que piensa que es un despropósito?” i no va dubtar a mostrar la seua opinió a través de xarxes socials on va publicar una foto amb tots els seus ninots preparats en un remolc acompanyat de la frase“[…] hacer una exposición del ninot sin Hogueras? No sé si reírme o llorar”. El cas és que els professionals van complir portant les seues obres malgrat no entendre la celebració de l’exposició “ni tan sols com a reclam”. En la mostra es van poder contemplar moltes referències crítiques envers la cancel·lació decidida a penes uns dies abans de la inauguració. Cors negres, esqueles amb la Festa com a protagonista, homenatges al Gremi d’Artistes o inscripcions com “Sense foc no hi ha festa”, van ser algunes de les referències a la delicada situació viscuda per la pandèmia i la posterior cancel·lació de 2021.

Al costat dels ninots, compartint espai a la sala de la Llotja, la Federació de Barraques va preparar una interessant exposició dedicada al 90 aniversari de les Barraques. També es va poder gaudir d’una mascletà digital. La Federació de les Fogueres de Sant Joan, davant la impossibilitat de realitzar dispars pirotècnics per la crisi sanitària, va recórrer a la tecnologia perquè alacantins i visitants pogueren sentir una mascletà reproduïda de manera virtual. Aquest projecte va comptar amb una instal·lació de 150 metres quadrats, una sèrie de torres de LED intel·ligents controlades a través de pixelmapping i un equip sonor de 48.000 W. de potència límit que va fer vibrar la sala. A l’experiència visual i auditiva se sumava la sensació única de l’olor de pólvora que acompanyava aquest espectacle. Els píxels es convertien en trons, permetent als sentits recordar el ritme, la llum i la pólvora d’una mascletà tradicional. Es va poder gaudir d’aquesta experiència entre el 20 i 24 de juny. Els premis per categories van determinar el triomf d’Hernán Cortés en Categoria Especial; Esplanada, en Primera;

Àngels-Felipe Bergé, en Segona; Santa Isabel, en Tercera; Sant Antoni de Dalt, en Quarta; Rambla de Méndez Núñez, en Cinquena; Carrer Sant Vicent, en Sisena A i Pont-la Vilavella, en Sisena B. Quant a la modalitat infantil, els premis es van repartir de la manera següent: DiputacióRenfe es va fer amb el triomf en Especial; Doctor BergezCarolines, en Primera; Sant Ferran, en Segona; Benito Pérez Galdós, en Tercera; Polígon de Sant Blai, en Quarta; Sant Blai de Baix, en Cinquena; Sant Domènec-Plaça de Tomás Valcárcel, en Sisena A i Francisco Albert, en Sisena B, mentre que en la categoria de Barraques la guardonada va ser El Cabasset. Una altra situació inusual es va donar amb el recompte del vot popular, que es va realitzar quatre dies abans de la clausura, quan sempre s’havia fet després d’aquesta. El cas és que els visitants van decidir indultar els ninots de Sèneca-Autobusos en adults, amb 541 vots i Sagrada Família, amb 658 vots en infantils.

Renàixer//

103

No a les Fogueres, Sí a l’Elecció Després de la cancel·lació definitiva de les Fogueres 2021, després de la votació proposada en la reunió telemàtica en la qual la preocupació principal dels presents era què es faria amb les Belleses i Dames del Foc (tant les sortints, del ja llunyà 2019, com les que es pretenien triar de cara a la pròxima cita festera), es va continuar amb el calendari de les candidates, buscant sempre (per descomptat) la màxima seguretat sanitària. La represa dels actes per a candidates va ser el 15 de maig, quan les 82 xiquetes que optaven es van retrobar amb el jurat després de més d’un any d’inactivitat en una visita al Museu Arqueològic (MARQ). Una setmana després, els dies 22 i 23, les candidates infantils i adultes, respectivament, van visitar la sala d’exposicions de la Llotja on van poder gaudir de l’atípica Exposició del Ninot. El 28 de maig les infantils van gaudir amb un sopar de gala a la finca Vila Ramona que va precedir a un cap de

104

setmana replet d’activitats que van compartir amb el jurat i que va venir a substituir les tradicionals convivències que no van poder dur-se a terme. Quant a les gales de candidates, van comptar com a principal novetat el seu trasllat a la plaça de bous a fi d’aportar major seguretat per oferir la possibilitat de mantenir la distància interpersonal amb una gran afluència de públic. Les característiques de la plaça de bous van forçar la modificació del tradicional recorregut de candidates en aquesta gala, amb una passarel·la que en aquesta ocasió tenia forma circular a fi de poder acostar a totes les zones de graderies les xiques i xiquetes. La gala infantil va tenir lloc el divendres 11 de juny mentre que l’adulta es va celebrar l’endemà, comptant en totes dues amb una gran quantitat de públic que va rondar les 2.700 persones. El cap de setmana següent va arribar el moment tan

esperat per tants, per fi, el Festival d’Elecció de les Belleses del Foc tornava a la plaça de bous després de més de dos anys d’espera. Sens dubte, una gran alegria per a moltes persones que no van mostrar tant d’interès a defensar parts essencials de la celebració de les festes de Fogueres, però ja se sap que cadascun té les seues preferències. Els arguments esgrimits per a defensar-ne la cancel·lació (dates no tradicionals, impossibilitat de gaudir junts, control sanitari, ús obligatori de mascareta,…) van quedar completament diluïts quan van començar a escoltar-se sons de Bellees com si es tractara d’autèntics cants de sirenes. El cas és que els festivals es van celebrar amb gran èxit, i la xiqueta Valeria Gómez Villaescusa, de la Foguera BaverEls Antigons va resultar triada Bellesa del Foc Infantil 2022, el divendres 18 de juny, en el transcurs de l’espectacle titulat “Ens agraden les Fogueres”. Les xiquetes Cloe Alenda Calero, de la Marina; Macarena Peláez García,

de Calvo Sotelo; Andrea López Zaragoza, de Carolines Altes; Valeria Armero Espinosa, de Ciutat d’Assís; Sonia Illana Más, de Carolines Baixes i Mar Solla Ribelles, de Nou Alipark, són des de llavors les seues Dames d’Honor. Per part seua, Marina Niceto Valera, de la Foguera Sant Blai, es va convertir en Bellesa del Foc a l’endemà, en un emotiu acte titulat “Gent de la Festa”. A ella, l’acompanyen Lidia Martínez Espinosa, d’Alfons El Savi; Silvia Morata Pérez, de Sant Blai – La Torreta; Beatriz Moya Martínez, de José Ángel Guirao; María Novoa Alemañ, de Polígon de Baver – Bernardo Pérez Sales; Lourdes Martínez Rubio, de Sèneca – Autobusos i Gema Capelo Rodríguez, de Pla del Bon Repòs-La Goteta, com a Dames d’Honor.

Renàixer//

105

La plantà d’Ecovidrio Ecovidrio, l’entitat sense ànim de lucre encarregada de la gestió del reciclatge dels residus d’envasos de vidre a Espanya, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament d’Alacant i el Gremi d’Artistes de Fogueres d’Alacant, va promoure la campanya “La plantà d’Ecovidrio amb els artistes foguerers”, una iniciativa la finalitat de la qual era embolicar la ciutat de la màgia de les Fogueres en el seu segon any d’absència. D’aquesta forma, el 17 de juny es van plantar 12 ninots sobre diferents contenidors verds, situats en punts emblemàtics de la ciutat, un acte simbòlic amb el qual Ecovidrio pretenia animar els alacantins perquè continuaren reciclant vidre durant aquests dies a pesar que no se celebraren les festes. La selecció dels ninots es va realitzar a través d’un concurs dirigit als artistes foguerers, els qui van presentar els seus projectes amb una temàtica que havia de girar entorn de la sostenibilitat, el reciclatge de vidre i el medi ambient. El 24 de maig es van donar a conèixer les propostes seleccionades així com les seues ubicacions: -

106

Plaça de l’Ajuntament. Fran Sierra i Adrián Alcaraz van crear una núvia alacantina i uns saragüells, respectivament. Fons de Sac de l’Esplanada (intersecció amb la Rambla). Fran Sierra va representar la Mare Naturalesa que convidava a reciclar i respectar el medi ambient. Avinguda de l’Estació (enfront del Palau Provincial). Eliot García va escenificar una dona, Alacant, una ciutat que somriu veient que augmenta la preocupació pel reciclatge. Plaça de la Muntanyeta. Javier Gómez Morollón va donar forma a un ancià que vetlava pel compliment del reciclatge amb el lema “Amb el futur dels meus néts no es juga”. Plaça de Ruperto Chapí. Sergio Gómez va donar rellevància a la Mare Naturalesa, recordant la bellesa de l’arc de Sant Martí, representant la llum del sol reflectida en l’aigua alacantina. Plaça de Sèneca. Alejandro López va modelar una figura humana que sostenia a la seua falda el Planeta Terra i denunciava la fosa dels pols i la pujada del nivell de la mar. Postiguet-Plaça de la Mar. Juan Alberto Navarro al·ludia a la Mare Naturalesa, ensenyant la pràctica del reciclatge al seu xiquet. Plaça del 25 de Maig. Roberto Climent alertava sobre la necessitat de reciclar. Ho va fer amb una composició surrealista en la qual un ocell cova sobre botelles. Avinguda d’Óscar Esplá. José Manuel Feliu va resentar la Naturalesa amb forma de dona. Arenes i corfes vegetals adornaven la composició. Avinguda de Federico Soto. Sergio Guijarro incidia, amb un divertit rellotge com a ninot, en la importància dels horaris per al reciclatge. Plaça de Gabriel Miró. Alejandro Cano va donar forma a una Nimfa de la Mar que convidava a reciclar.

Renàixer//

107

Ninots de carrer

108

Davant l’absència d’un calendari fester després de la cancel·lació, des de l’Ajuntament, es va promoure la celebració del certamen de Ninots de Carrer amb la intenció de generar activitat en les seus de les comissions i procurar una ajuda econòmica.

La Torreta, Sèneca-Autobusos i Tómbola; i en categoria infantil, altres nou: Altozano Sud, Àngels-Felipe Bergé, Campoamor Nord-Plaça d’Amèrica, Diputació-Renfe, Florida-Plaça La Viña, La Ceràmica, Pont-la Vilavella, Sant Antoni de Dalt i Sant Blai.

Van ser trenta els ninots que es van repartir per la ciutat agrupats en tres categories diferents, donant una mica de color als nostres carrers entre el 20 i 25 de juny. En la categoria individual van participar-hi set comissions: Campoamor Nord-Plaça d’Amèrica, La Ceràmica, Plaça de Gabriel Miró, Pont-la Vilavella, Sant Antoni de Dalt, Sant Antoni de Baix i la barraca “El Cabasset”; en categoria grupal, catorze: Alfons El Savi, Àngels-Felipe Bergé, Calvo Sotelo, Florida-Plaça La Viña, Francisco Albert, La Ceràmica, La Condomina, Pont-la Vilavella, Sant Blai, Sant Nicolau de Bari i Benissaudet, Sant Blai de Baix, Sant Blai-

Des de la Regidoria de Festes, es va valorar molt positivament la participació en aquest certamen. Segons paraules de Jiménez, “a més d’impregnar d’ambient fester els diferents enclavaments de la ciutat, aquesta iniciativa contribueix a ajudar econòmicament les comissions premiades per a abordar les despeses en un període en el qual escassegen els ingressos”. La quantia total dels premis va ascendir a 14.000 euros, distribuïts de la següent manera: en individual, 2.000, 2.500 i 1.000 euros per a aquells ninots guardonats amb el

primer, segon i tercer premi, respectivament; en grupal, les quantitats ascendien a 3.000, 2.000 i 1.500 euros, mentre que els infantils premiats van obtenir 1.500, 1.000 i 500 euros. D’entre les propostes presentades, va destacar especialment la de Sant Antoni de Baix, amb una dura crítica cap a la situació actual propiciada pels mateixos foguerers. A la plaça de la Misericòrdia va representar un cementeri en el qual una Bellea (únic element supervivent) plorava per la Festa, envoltada per quatre làpides on jeien el Monument, la Pólvora, la Música i el Sentiment Foguerer. Al costat d’una corona de flors, amb la inscripció “La Foguera Sant Antoni de Baix no t’oblida” i envoltada per fotografies de Fogueres de 2019 que van plantar algunes de les comissions que van votar a favor de celebrar les festes a partir de setembre, hi havia un cartell en el qual

es podia llegir: “Alicante llora a la Festa més fermosa. Sus pilares han caído porque los ‘foguerers’ así lo han decidido. Ahora solo queda llorar y esperar que el tiempo ponga a cada uno en su lugar. Ojalá cuando eso ocurra no sea demasiado tarde y resurja la Fiesta sin lastre”. La proposta va ser molt valorada per Joaquín Rubio, Mestre Major del Gremi d’Artistes, que va ser membre del jurat, però no així per la resta de components. Després de la visita del jurat, es van donar a conèixer els premis que van quedar de la manera següent: Individual: 1. Sant Antoni de Dalt; 2. Pont-la Vilavella; 3. Campoamor Nord-Plaça d’Amèrica. Grupal: 1. La Condomina; 2. Sant Nicolau de BariBenissaudet; 3. Calvo Sotelo. Infantil: 1. Altozano-Sud; 2. Pont-la Vilavella; 3. Sant Antoni de Dalt.

Renàixer//

109

Llibrets sense Fogueres Quan, al març de 2020, el confinament i la posterior situació sanitària va desembocar en la cancel·lació de les Fogueres, els llibrets, especialment aquells participants en la convocatòria de la Generalitat Valenciana de promoció a l’ús del valencià que estaven en marxa, van quedar també parats a l’espera de conèixer què ocorreria amb el certamen que suposa una important font d’ingressos per a les comissions que aposten pel valencià en un element tan important com és la seua publicació anual. En el cas de les Falles i la Magdalena, la convocatòria es va publicar al mes de gener i els terminis per a la seua sol·licitud i presentació d’exemplars va finalitzar al febrer, per la qual cosa el confinament no va afectar-ne el desenvolupament. En el cas de les Fogueres, no va anar així, ja que el termini establit, que acabava el 5 de maig, no va permetre el seu correcte desenvolupament per causa de la paralització dels procediments administratius. Segons va indicar el director de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, en un primer moment, es va estudiar establir un nou termini de presentació, encara que finalment es va decidir posposar al 2021, després d’una consulta realitzada via correu electrònic a les comissions participants. Aquesta situació va suposar un increment considerable de la quantia dels premis el 2021, encara que no va arribar a doblar-se tal com s’havia indicat en un primer moment. D’aquesta manera, el primer premi va ascendir fins als 7.000 euros; el segon, a 6.500 i el tercer, a 6.000, al quals seguien altres 42 guardons l’import mínim dels quals va assolir els 900 euros. L’atractiu econòmic que va suposar la convocatòria de 2021 va animar moltes comissions que no solien participar en aquest concurs a presentar el seu llibret amb l’esperança

110

d’aconseguir un ingrés extra, davant la delicada situació econòmica de les associacions. La insòlita situació va comportar l’edició d’uns llibrets poc habituals quant als seus continguts, especialment referents als esbossos dels monuments, ja que algunes Fogueres, geloses de guardar el secret, van optar per no publicar-los i, en substitució, incloure fotografies dels ninots presentats a l’exposició. Van ser-ne moltes les que van obviar el programa d’actes, ja que pocs se’n van poder realitzar, encara que Sant Antoni de Baix sí que va incloure un programa bastant extens en relació a la situació existent, amb presentació d’un llibre, torneig de parxís o concurs de balcons engalanats, entre altres. També es van veure afectats aquells continguts relacionats amb les activitats realitzades al llarg de l’exercici, on s’arrepleguen principalment les fotografies dels actes duts a terme en l’últim any. En aquesta ocasió, el període arreplegat va ser molt més ampli, abastant des de juny de 2019 fins a agost de 2021, malgrat que la quantitat d’imatges incloses en les pàgines va patir un important descens. Quant al nombre d’anuncis publicats, aquests es van reduir considerablement malgrat que moltes comissions van optar per renovar automàticament els anunciants de l’edició de 2019, sense que les empreses hagueren de realitzar cap desembossament a manera de deferència per la seua col·laboració. El termini per a presentar els exemplars editats va finalitzar a meitat de setembre, mes que per primera vegada va acollir multitud de presentacions d’aquestes publicacions, que es van prolongar també durant el mes d’octubre. Finalment, a mitjan de novembre, es van donar a conèixer els premis que van quedar establits de la manera següent:

1r Foguera Pont-La Vilavella 2n Barraca Quina Fumaguera 3r Foguera Sèneca-Autobusos 4t Foguera Baver-Els Antigons 5è Foguera Benalua 6è Foguera Àngels-Felipe Bergé 7è Foguera Avinguda de Loring-Estació 8è Barraca I no Volíem 9è Foguera La Ceràmica 10è Foguera Via Parc-Vistahermosa 11è Foguera Sant Blai-la Torreta 12è Foguera Parc de les Avingudes 13è Barraca El Cabasset 14è Barraca Som Fills del Poble 15è Foguera Carolines Baixes 16è Foguera Gran Via-Garbinet 17è Foguera Mercat Central 18è Foguera Campoamor 19è Foguera Plaça Ruperto Chapí 20è Foguera Hernán Cortés 21è Foguera La Condomina 22è Foguera Pla del Bon Repòs 23è Foguera Sant Antoni de Dalt

24è Foguera Santa Isabel 25è Foguera Esplanada 26è Foguera Els Àngels 27è Barraca Pica i Vola 28è Foguera Doctor Bergez-Carolines 29è Barraca No poem fer més 30è Foguera Tómbola 31è Foguera Sant Blai de Dalt 32è Foguera Sant Antoni de Baix 33è Barraca Peña los Gorilas 34è Foguera Nou Babel 35è Foguera Diputació-Renfe 36è Foguera Pla-Metall 37è Foguera Avinguda Costablanc-Entreplatges 38è Foguera Carolines Altes 39è Foguera Barri Sant Agustí 40è Foguera Calvo Sotelo 41è Foguera Nou Alacant 42è Foguera Sagrada Família 43è Foguera Rambla de Méndez Núñez 44è Foguera Port d’Alacant 45è Foguera Barri José Antonio

Quant a l’activitat relacionada amb els llibrets promoguda per la Federació de Fogueres, aquesta va ser totalment inexistent, limitant-se a animar les Fogueres i Barraques a participar en la convocatòria de la Generalitat. Sens dubte, una total absència d’interès envers aquest element de la Festa que no té justificació, ja que el seu desenvolupament no suposa cap aspecte susceptible de restricció per qüestions sanitàries. Davant aquesta situació, es va

consultar a l’organisme gestor que va justificar la decisió indicant que “no totes les comissions han realitzat llibret”, argument que, en el cas de traslladar-se a tots els certàmens organitzats per la Federació, aquests quedarien reduïts al mínim, ja que tampoc totes tenen bandes de música, ni il·luminen els seus districtes, realitzen ninots de carrer o tenen candidates a Bellea del Foc, però això, com tot, és qüestió de prioritats.

Renàixer//

111

Proclamacions al juliol Dins del ball de dates dut a terme en els últims mesos per la situació epidemiològica i les constants restriccions en el desenvolupament d’activitats festeres, especialment en recintes tancats, va arribar l’estiu i amb ell uns actes mai abans vistos en aquestes dates. El 24 de juliol, un Teatre Principal replet va acollir la proclamació de Marina Niceto Valera com a Bellesa del Foc d’Alacant 2022. Les primeres a rebre les seues bandes acreditatives van ser les Dames d’Honor: Silvia Morata, Lidia Martínez, Beatriz Moya, María Novoa, Gema Capelo i Lourdes Martínez. Les sis van estrenar el primer dels seus vestits oficials, amb faldes confeccionades amb el teixit Tulipán, en color marí de la firma Vives i Marí. Després de les Dames, va arribar el torn de Marina, que anava abillada amb espolí dibuixe Bellea del Foc, creat en exclusiva per Vives i Marí per a les dones i xiquetes que ostenten aquest càrrec i que van estrenar les actuals representants; consta de 56 colors de trama per a les flors, 3 verds per a les fulles, 3 metalls i 1 cotó de fons. El color de l’ordit és el lemon. Una vegada finalitzada la imposició de bandes, la cap de l’Arxiu Municipal d’Alacant, Susana Llorens Ortuño, com a Mantenidora de l’acte, va enaltir les set noves representants de les Fogueres. Els conductors de l’acte van ser José Simarro Rodríguez i M. Ángeles Quintero Molina. L’endemà va arribar el torn de Valeria Gómez Villaescusa, que va ser proclamada oficialment Bellesa del Foc Infantil d’Alacant. Al costat d’ella, les seues sis Dames d’Honor, Macarena Peláez, Mar Solla, Cloe Alenda, Valeria Armero, Andrea López i Sonia Illana, van rebre les seues respectives bandes, completant el primer dels seus vestits oficials, amb faldes confeccionades amb el teixit Kronos en color Lorca, de la signatura Vives i Marí, mentre que Valeria va estrenar el seu espolí de color aigua marina. L’acte va estar conduït per Macarena Martínez Palomar i Ricardo Martínez Martín. Després de la imposició de bandes va arribar el torn del mantenidor Carlos Pérez Calvo, cap del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis, qui va dedicar a les set xiquetes unes emotives paraules.

112

Renàixer//

113

L’embolic de les ajudes municipals El 3 d’agost de 2021 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar la resolució per la qual es convocaven les ajudes econòmiques per a les comissions de Fogueres i Barraques de la ciutat. La finalitat d’aquesta era coadjuvar al finançament de les despeses en què aquestes comissions incorren amb motiu del desenvolupament de la seua labor emmarcada en l’àmbit de les festes oficials de la ciutat, les Fogueres de Sant Joan. Es van establir quatre línies d’ajudes, destinades a sufragar les despeses de magatzematge, reparació, manteniment i restauració de fogueres, fogueres infantils, portalades de barraques i despeses de funcionament de les comissions. Les ajudes van consistir en una subvenció de fins al 95% de l’import total de despeses en què haguera pogut incórrer l’associació al llarg de 2021amb uns màxims establits segons la categoria del monument. Les Fogueres d’Especial podien rebre fins a 11.000 euros, 5.000 les de Primera, 4.500 les de Segona, 4.100 les de Tercera, 3.800 les participants en Quarta, 3.600 en Cinquena i 3.400 en Sisena. En les infantils també minvaven els imports de les ajudes conforme era menor la categoria. Les Especials rebien 1.200 euros, les de Primera 800, 600 les de Segona, 500 les de Tercera, 400 les de Quarta, 300 les de Cinquena i 200 les de Sisena. Quant a les barraques, les ajudes assolien els 1.000 euros per a les enclavades en categoria Especial, mentre que

114

900, 800 i 700 euros rebrien les de Primera, Segona i Tercera, respectivament. Quant a les despeses de funcionament, on s’incloïen subministraments com aigua, llum, telèfon, així com despeses relacionades amb l’activitat administrativa, les comissions de fogueres podien justificar quantitats per les quals arribarien a percebre un màxim de 2.000 euros, enfront dels 600 de les barraques. Davant la delicada situació de les associacions, aquestes van veure en les subvencions una taula de salvació per a poder continuar capejant el temporal, encara que en molts casos eren totalment injustes. I ho eren per diverses qüestions. La primera, la subjectivitat a l’hora de valorar les despeses de magatzematge, reparació, manteniment i restauració, ja que les diferències van ser substancials entre categories malgrat que aquestes despeses no difereixen tant en la pràctica a raó del volum del monument. La segona, encara més sagnant, és el fet d’atorgar unes subvencions per un magatzematge o reparació d’alguna cosa que el 2021 no va existir, com van ser fogueres que des de l’esclat de la pandèmia van quedar parades pels artistes a l’espera de saber la data definitiva de la celebració, tot això publicat per molts dels artesans al llarg de l’any a través de les seues xarxes socials o fins i tot en premsa. Com que la justificació d’aquestes despeses requeria una factura i algunes comissions eren conscients de la impossibilitat d’obtenir-la, es comenta que va haverhi qui “va aconsellar” que s’emetera la factura amb el concepte apropiat “adornat” malgrat no ser del tot cert.

Renàixer//

115

“Fogueres Fest” va inaugurar el nou exercici El Passeig de Gómiz va ser l’escenari triat per la Federació de les Fogueres de Sant Joan per a celebrar l’inici de l’activitat foguerera amb amb “Fogueres Fest”, un esdeveniment de format similar als racons i barraques, que va tenir lloc el 27 de novembre de 2021. La intenció era unir el col·lectiu amb una activitat d’oci en la qual pogueren participar els integrants de totes les edats i atraure especialment el públic més jove. A més, pretenia ser un aparador per a donar a conèixer artistes alacantins, sent el grup Mailers els qui van obrir la festa. Després d’ells, va arribar l’actuació de la DJ Mónika Rendon. Malgrat la intenció de dotar l’esdeveniment d’un caràcter de retrobament entre el col·lectiu fester, finalment no va comptar amb gran afluència de públic i va congregar al voltant de 500 persones, segurament a causa de la poc favorable temperatura de les nits de novembre per a actes a l’aire lliure.

116

Renàixer//

117

Època d’ajornaments A principis de desembre, la Federació de Fogueres va decidir ajornar el sopar de Fogueres en Nadal infantil, previst per al divendres 17 de desembre, “seguint les recomanacions sanitàries i davant la situació que es planteja per la falta de vacunació entre els xiquets”. Per aquest motiu, l’entitat va considerar convenient ajornar aquest esdeveniment fins al divendres 28 de gener de 2022. Poc després, i a tan sols tres dies de la celebració del sopar de Fogueres en Nadal (adult), la Federació va cancel·lar el multitudinari esdeveniment de Nadal previst al Restaurant Juan XXIII amb l’assistència d’unes 800 persones (lleugerament reduït respecte a edicions anteriors, que rondaven el miler de comensals) per l’augment de casos de covid. La presidenta de l’entitat festera, Toñi Martín-Zarco, va enviar una carta a les comissions explicant que “davant l’actual situació sanitària i el substancial increment dels contagis; seguint el criteri de responsabilitat i prudència que portem aplicant durant tota aquesta pandèmia, i encara que estem emparats per la normativa vigent, ens veiem en la necessitat d’ajornar el sopar de Fogueres en Nadal previst per al dia 18 de desembre, al pròxim dia 29 de gener del 2022”. Una data òbviament subjecta a l’evolució de la pandèmia, que va tornar a retardar-se finalment.

118

“Es tracta d’una decisió complicada i molt trista però apel·lem a la vostra comprensió i esperem que tot el col·lectiu estiga bé, que puga celebrar les pròximes festes en família i que puguem reunir-nos en la nova data prevista”, apuntava la presidenta. A mitjan gener, la Federació de Fogueres va decidir posposar per segona vegada la celebració dels sopars de Fogueres en Nadal que s’havien resituat en el calendari a la fi de gener (28 i 29). Les noves i definitives dates van ser per al sopar infantil, el divendres 18 de febrer i per a l’adult l’endemà, dissabte 19, just una setmana abans del dia gran del Carnestoltes a Alacant. Finalment, els foguerers i barraquers van celebrar els tradicionals sopars de Fogueres en Nadal després d’ajornar-los dues vegades per la sisena ona de la pandèmia de covid. Una nit de germanor que va reunir finalment prop de 700 persones als salons Juan XXIII i que es va allargar fins a ben entrada la matinada. Va presidir l’acte la Bellea del Foc, Marina Niceto Valera, acompanyada de les seues Dames d’Honor. “Ha passat molt de temps però per fi som ací, en una nit molt especial”

va començar la Bellea en el tradicional brindis. “Després de dos anys molt complicats mirem al futur amb més ganes i il·lusió que mai, 2022 fa olor de Fogueres. Brindem pel ressorgir, perquè ens ho hem guanyat i sobretot, per tots els que van marxar en aquests dos anys, imprescindibles en la nostra festa” va finalitzar Niceto. La presidenta de la Federació va emfatitzar sobre la “capacitat” dels foguerers i barraquers per a adaptar-se a les situacions “difícils i complicades” derivades de la pandèmia: “Mirem cap avant amb optimisme, cap a les Fogueres 2022, perquè dins de quatre mesos per fi tindrem les nostres festes. Ens omplirem d’esperança i il·lusió, perquè, amb vosaltres, com s’ha demostrat en aquests dos últims anys, la festa seguirà avant”. Per part seua, l’alcalde de la ciutat, Luis Barcala, va destacar que “són dies en què estem recuperant l’alegria, inherent a les foguerers i barraquers, que ens va robar la pandèmia. Aquest és un moment d’inflexió de cara a les Fogueres de 2022, que seran les millors de la història perquè tornareu a superar-vos per a oblidar aquests dos últims anys”. L’alcalde va tancar la seua intervenció sol·licitant als assistents que, “per a poder celebrar-les”, cal “ser cauts”.

La situació epidemiològica per la pandèmia de covid també va propiciar altres ajustos en el calendari fester, concretament en el Certamen Artístic, l’inici del qual estava previst per al 29 de gener després d’un primer ajornament. El 18 de gener es va realitzar una reunió amb els delegats artístics de les comissions per a veure possibles dates, fixant-se definitivament al llarg del mes d’abril, sent durant el primer cap de setmana les eliminatòries de la Modalitat Única (la més nombrosa en participació) i reservant l’últim per a les finals de totes les Modalitats. El certamen va canviar d’ubicació davant les dificultats trobades a la Llar Provincial, per la qual cosa es va buscar com a alternativa els estudis de la Ciutat de la Llum. Similar situació va viure el Certamen de Teatre, inicialment previst per a gener i que es va posposar al dissabte 9 d’abril, celebrant-se al mateix recinte en què s’estava desenvolupant habitualment, el Centre Cultural Les Cigarreras.

Renàixer//

119

S’aprova el canvi del calendari fester En l’assemblea ordinària celebrada el 15 de febrer a la Casa de la Festa, les comissions de fogueres i de barraques van aprovar el canvi de calendari que entrarà en vigor el pròxim exercici (2022-2023) amb 126 vots a favor, 52 en contra i 7 abstencions. Aquest nou calendari d’actes suposarà, segons els seus promotors, una millor distribució de l’activitat festera durant l’exercici amb l’objectiu de descongestionar principalment els mesos previs a la celebració de les festes de Fogueres al juny. Segons Toñi Martín-Zarco, presidenta de la Federació: “Si una cosa bona ens ha deixat la pandèmia, és l’oportunitat de reajustar el calendari i arribar a juny amb la tranquil·litat de no haver de preparar una elecció o una passarel·la i així poder preparar els projectes de plantà, els llibrets i altres activitats”. L’aprovació d’aquest canvi suposarà el començament de l’exercici amb les presentacions al mes de setembre. “D’aquesta manera, les representants de cada foguera començarien el seu any alhora que l’exercici amb la possibilitat d’acollir-se al mateix format de les últimes presentacions de 2020 dels escenaris compartits”, va apuntar la presidenta. L’elecció de la Bellea del Foc modifica les seues dates habituals i a partir d’ara es durà a terme a mitjan mes de novembre i la proclamació, al gener. Desembre es deixarà per als actes propis del Nadal com Fogueres en Nadal, el certamen de nadales o de pesebres. Posteriorment i abans de l’arribada de la Setmana Santa se celebrarà el certamen artístic, per la qual cosa el mes de maig i les primeres setmanes de juny perdran part de la seua activitat habitual, que ara se centrarà en l’Exposició del Ninot, el certamen de paelles, i tots aquells actes encaminats als dies centrals de Fogueres. El canvi va resultar molt qüestionat per no haver-se debatut prèviament, ja que és un tema de gran importància que segons molts foguerers hauria d’haver-se tractat en un Congrés fester, el qual s’ha anunciat en multitud d’ocasions però mai s’ha dut a terme, i temps, n’hi ha hagut per a ferho. No hi ha dubte que les noves dates són un incògnita quant a la seua viabilitat, especialment referent a l’Elecció de la Bellea del Foc, ja que existeixen a la ciutat poques alternatives a la plaça de bous per a la seua celebració i aquesta, en estar descoberta, pot suposar un problema per la climatologia del mes de novembre. De moment ja s’ha anunciat que s’avançaran els festivals respecte al que es feia al maig. El pròxim mes de novembre arribarà la primera prova i es comprovarà si el canvi ha sigut encertat o, si per contra, cal buscar alternatives.

120

Renàixer//

121

Fogueres a Saragossa Les jornades de convivència de les Bellees 2022 i promoció de les Fogueres es van celebrar a Saragossa entre el 24 i el 27 de març. L’anunci de l’esdeveniment el va realitzar el 28 de desembre l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, al final d’una reunió de treball amb la presidenta de la Federació dels Fogueres. L’anunci de la ciutat de destinació d’aquestes jornades de promoció de la festa es realitza tradicionalment en el sopar de Fogueres en Nadal per part de l’alcalde, però en no celebrar-se aquest esdeveniment en les dates tradicionals, va decidir comunicar-lo durant els dies nadalencs per a mantenir viva la il·lusió per aquest projecte.

122

un mercat turístic d’interès. Ara, a més d’estrényer vincles institucionals, pretenem que s’incremente aqueix potencial turístic”.

Aquest acte d’homenatge, promoció i intercanvi turisticocultural entre les dues ciutats va ser presentat al matí del 24 de març a la plaça del Pilar de la capital aragonesa per la vicealcaldessa de Saragossa, Sara Fernández, i la seua homòloga alacantina, Mari Carmen Sánchez.

La delegació festera d’Alacant que va viatjar a la capital aragonesa va participar en un complet programa d’actes, incloent la plantà d’una foguera, el dispar d’un castell de focs artificials i una mascletà així com la desfilada pel centre de Saragossa de les Bellees de cada comissió de foguera. “La llum, el color i la calor d’Alacant tornaran a brillar en tota la seua esplendor en una gran ciutat germana com Saragossa amb aquestes jornades de convivència, que retornen l’optimisme i l’esperança al món de la Festa després de dos anys molt difícils”, explicava l’alcalde . “El lema de la hfguera que es plantarà a la ciutat del Pilar, ‘Alicante, un mar de ilusiones’, reflecteix a la perfecció l’esperit de les Fogueres i dels milers i milers de festers que treballen ja en la recuperació de la normalitat d’aquest gran símbol de la nostra ciutat com són les Fogueres”, va afegir.

La vicealcaldessa de Saragossa va donar una calorosa benvinguda a la delegació alacantina i va manifestar “la magnífica oportunitat que aquestes jornades suposaran per a establir llaços d’amistat i intercanvi turisticocultural entre les dues capitals”. “Gaudirem de les tradicions d’Alacant, dels seus sons i sensacions, a través de diferents actes que ens traslladen a aqueixes magnífiques festes que són les Fogueres de Sant Joan”, va remarcar Fernández. Per part seua, la vicealcaldessa d’Alacant va assegurar que “Aragó i Saragossa s’han convertit en els últims anys en

Organitzades amb el patrocini del Patronat de Turisme de la Costa Blanca, aquestes jornades de convivència van servir de promoció turística de la ciutat i la província a través de la instal·lació d’un punt d’informació a l’emblemàtica Plaça del Pilar saragossana. “Serà una magnífica oportunitat perquè Alacant lluïsca les seues millors gales a la capital aragonesa”, destacava la vicealcaldessa i edil de Turisme, Mari Carmen Sánchez, “perquè Saragossa i Aragó són un mercat turístic molt interessant per a la nostra ciutat i la Costa Blanca en general”.

Després de dos anys sense Fogueres a causa de la pandèmia, el monument plantat la nit del 23 de març a Saragossa va ser un homenatge a les festes majors d’Alacant. Era “Alicante, un mar de illusiones”, obra de Federico Molinero i José Francisco Gómez Fonseca, que va comptar amb una alçària de 9 metres i una base de 8 x 6 metres. El monument mostrava la tradició i la modernitat que caracteritzen la ciutat i va servir d’invitació per a conèixer Alacant a través de les seues festes, costums i principals atractius turístics. Es va representar la plaça dels Cavalls com a centre neuràlgic de la celebració de les Fogueres de Sant Joan, i la platja del Postiguet, on gaudir de la mar i dels castells de focs a les nits de juny. Les Fogueres també van estar representades per la figura de la Bellea. I no va faltar la música, com a element que uneix totes les festes alacantines: les marxes dels Moros i Cristians; la música sacra de la Setmana Santa… El Carnestoltes, les festes de barris i les tradicionals també van ser part imprescindible d’aquesta foguera. Al seu torn, les bases del monument exposaven diferents motius pels quals visitar Alacant: l’illa de Tabarca, la seua excel·lent i variada gastronomia, tradicions com la Romeria de la Santa Faç… En definitiva, una ciutat banyada per una mar d’il·lusió que es gaudeix amb els cinc sentits. El monument va ser triat ens les sis propostes que es van presentar al concurs organitzat per la Federació de Fogueres. Una iniciativa que va ser traslladada al Gremi d’Artistes de Fogueres, amb l’objectiu de continuar amb

la labor de suport i promoció del treball dels artistes foguerers. La Federació va expressar la seua gratitud a tots els artistes que van presentar els seus esbossos i van participar en aquest concurs d’idees. “Les Fogueres han de continuar amb labor de promoció realitzada anys arrere i amb la mateixa il·lusió i treball hem posat en marxa aquestes jornades de promoció i convivència en les quals mostrarem al públic aragonès tot el que ofereix la nostra ciutat al juny”, explicava Toñi Martín-Zarco. “Estem convençuts que les activitats que realitzarem deixaran petjada a la ciutat i en aquestes Fogueres podrem veure més d’un aragonès visitant els nostres monuments”. El dissabte 26 va ser la jornada principal d’aquests actes, amb l’arribada al migdia de la delegació alacantina a la plaça del Pilar, on van visitar la basílica catedral. Després va començar una desfilada pels principals carrers del centre de Saragossa, en el qual van participar les Belleses del Foc d’Alacant i les seues Dames d’Honor, fins a arribar a la plaça de Los Sitios. Allí, a les dos de la vesprada, es va disparar una mascletà amb 80 quilos de pólvora. A la vesprada, la comitiva alacantina va visitar la Casa Consistorial saragossana, on van ser rebuts a la Sala de Recepcions. Des d’ací, es van desplaçar fins al pàrquing de Macanaz, on va tenir lloc, a les deu de la nit, el llançament de focs artificials i la posterior cremà del monument, que va ser traslladat aqueix mateix dia des de la plaça del Pilar.

Renàixer//

123

124

La Foguera

La Foguera //

125

I una altra vegada tornem a escriure el tradicional saluda en el llibret. però sens dubte, aquest serà especial, per què? Perquè enguany sí, enguany té sentit per a mi... Us convide a TOTS! veïns del barri, col·laboradors i sobretot associats, a gaudir d’uns dies plens de foc, pólvora, música i felicitat, molta felicitat per tornar a veure els nostres carrers plens de vida festera. Felicitat en veure el nostre esbós fet realitat i plantat on correspon, a la plaça de la Misericòrdia, dos anys després. Però aquest any 2022 cremarem tot allò dolent, renovarem il·lusions i gaudirem de les Fogueres, perquè ara sabem com les necessitem en el nostre dia a dia i encara que l’associació en aquests dos anys no ha estat parada i hem realitzat multitud d’actes i esdeveniments, ens falta el primordial, el principal, perquè sobre ell es construeix la nostra identitat, plantar i cremar el monument. María i Martina, Belleses 2020, 2021 i 2022 adulta i infantil, respectivament, per fi podreu veure complit el vostre somni i veure reflectida en el foc de la nit de la cremà tota la màgia de les Fogueres. Sabeu que compteu amb el suport incondicional de tota la comissió. Des d’aquestes línies, vull també donar les gràcies als socis adults i infantils, i especialment a tots els que han apostat per nosaltres, per la Foguera, inscrivint-se en aquests anys tan durs i tristos per a les festes. Per això, vull agrair a la comissió al complet tot el seu esforç, que no ha sigut poc, tota la dedicació i per descomptat, la paciència i el lliurament. Per fi arriba el moment del foc, per fi arriba el moment de gaudi, de nits de racó interminables, de ballar fins que ens facen mal els peus, de riure i plorar junts, però sobretot, de conviure davant del monument. Per això, només us demane un favor, enguany, gaudiu com si no existira un demà, perquè com deia el meu besavi, José Bosch, “Lo que tenim al cove es peix i el que te que vindre, peixquera”. Sense res més, vull reiterar les gràcies infinites a tots els que ens han ajudat i ens han donat suport per a tirar avant en aquests dos anys tan durs en els quals els nostres cors han continuat bategant per un mateix sentir, les Fogueres de Sant Joan, però que per diverses circumstàncies no hem pogut gaudir.

Henar Mª Lledó Puertas // Presidenta

126

Pre si den tes De nou, en aquest any 2022, podrem tornar a gaudir de les fogueres que aquesta pandèmia ens ha fet suspendre durant dos anys i que enguany tinc l’honor de fer-ho com a presidenta infantil. Després d’agafar el relleu del president infantil, José Ortiz Lledó, em dirigisc als comissionats, als veïns i foguerers de Sant Antoni de Baix. Tots tenim ganes de tornar a escoltar les mascletaes, de sentir olor de pólvora, de gaudir de nou les fogueres que tots esperàvem perquè no siguen sol records. A les nostres benvolgudes bellees, María i Martina, moltes gràcies per haver estat somrient, malgrat no haver tingut fogueres, gràcies per no haver deixat aquest càrrec de representar la nostra foguera Sant Antoni de Baix, espere que enguany pugueu gaudir de les fogueres de Sant Joan tant com vau somiar alguna vegada. També tinc paraules per a la nostra presidenta adulta, Henar Lledó Puertas, una presidenta que té tantes ganes de fogueres com les nostres bellees, que vol gaudir d’aquestes fogueres aportant-hi la seua alegria, les seues ganes i la seua felicitat perquè ens oblidem dels mals moments que hem passat, encara que sense oblidar-nos de la COVID. Als nostres comissionats, que cada any fan que aquesta foguera i la resta de fogueres seguisquen avant tal com diu aquest “Avant com els d’Alacant”. També fan que aquesta foguera continue sent la foguera que sempre ha tingut ganes de fogueres, alegria i aportant-hi la il·lusió que només ells aconsegueixen aportar a aquesta festa. Finalment, només em queda dir-vos que gaudiu plenament d’unes fogueres meravelloses. Visca Alacant! Visquen les Fogueres de Sant Joan! Visca la Foguera Sant Antoni de Baix!

Ana Abellán Pérez // Presidenta infantil

La Foguera //

127

Co mi ssió Henar Mª Lledó Puertas // Ana Abellán Pérez // Juan Carlos Arribas Cantero // Mª José Beamud Sanguino // Ainhoa Carrasco Alcaraz // Esther Carrasco Reche // Antonia Del Amo Naranjo // José Luis del Amo Naranjo // Cristian Fernández Sánchez // Mia Galindo Quintero // Sandra Gil Arribas // Vera Jane Gonsálvez Kellog // Mª Carmen Gorgé Maciá // Dalia Herrero Castillo // Raúl Hurtado Chaves // José Luis Jiménez Ortuño // Carmen Jiménez López // Belén Lledó Bosch // José Lledó Bosch // Natalia Lledó Puertas // Carmen López Cardenal // Cristian Magín Jiménez // Martín Magín Jiménez // Raúl Magín Jiménez // Marina Martín Reyes // José Luis Martínez Alemañ // Christian Martínez Rodríguez // Pascual Molina Navarro // Ángela Ortiz Lledó // Jose Ortiz Lledó // Martina Ortiz Lledó // Pascual Ortiz Pérez // Mª Teresa Pascual Llinares // Marina Pascual Pastor // Miguel Pérez Gorgé // Mª Carmen Pérez Gorgé // Miguel Pérez Hidalgo // Naiala Pérez Navarro // Lola Puertas Bernabeu // Marina Rodríguez Martínez // María Romero Martínez // Teresa Romero Mayor // Aurelio Sánchez Beamud // Lidia Sánchez Oca // Alba Toral Sánchez // Nuria Toral Sánchez

128

La Foguera //

129

La realitat dels somnis Foguera 2022 // 4ª Categoria Mario Gual

El cérvol té un paper important en l’heràldica on representa la bondat i la noblesa. En el seu significat més espiritual, és un animal sagrat, esperit de gentilesa i suavitat, missatger, bruixot i personificació de la feminitat. Ell custòdia els nostres somnis, des dels més profunds als més insignificants, però tots formen part de la nostra realitat. Els somnis són el motor de la il·lusió, il·lusió d’un barri, d’una Festa, d’un sentiment.

130

La Foguera //

131

Els contes de Martina Foguera infantil 2022 // 4ª Categoria Mario Gual

Martina és una xiqueta molt valenta que en la golfa de la seua casa troba l'aventura de la seua vida. Han desaparegut les lletres! On estan? Juntament amb els seus amics haurà d'idear un pla que només ella podrà resoldre. En un castell custodiat per un drac es troben les lletres. Les pobres porten tant de temps tancades que Martina les ajudarà a recordar les regles ortogràfiques bàsiques.

132

La Foguera //

133

Bellesa María Romero i Martínez

La Foguera //

135

Bellesa infantil Martina Ortiz i Lledó

La Foguera //

137

Padrines d’Honor María Teresa Pascual i Llinares Naiala Pérez i Navarro

La Foguera //

139

140

2021 2022

Per a recordar

La Foguera //

141

Quinta essència Foguera 2019 Artista: Mario Gual 6ª Categoria A 2n Premi // 3r Premi Foguera innovadora // Millor Ninot

142

La Foguera //

143

144

La Foguera //

145

Elements Foguera infantil 2019 Artistes: Sevior & Priol 5ª Categoria 5é Premi

146

La Foguera //

147

148

La Foguera //

149

150

1 Presentació del llibre Los cuentos de Martina en la llibreria Bangarang de València (11/09/2021) 2-4 Presentació del llibret 2021 “Alacant del meu cor”, en la sala d’actes de la Casa de la Festa (17/09/2021) 5-6 Jornada de convivència en el Pla de Sax (31/10/2021) 7-8 Presentació del llibre Los cuentos de Martina en La Casa del Libro d’Alacant (06/11/2021) 9 Dia de la Banderita de Creu Roja (13/11/2021)

La Foguera //

151

10-11 Proclamació de les Falleres Majors de la Falla germana, Tres Forques-Conca-Pérez Galdós de València (13/11/2021) 12-14 Torneig de birles (13 i 18/11/2021) 15 Betlem infantil 16-17 Dinar de Nadal (26/12/2021) 18 Berenar infantil de Nadal (30/12/2021) 19-21 Patges reals (30/12/2021)

152

La Foguera //

153

22-24 Fogueres en Nadal infantil (18/02/2022) 25 Convivències de Presidents infantils (09/04/2022) 26-27 Pasacarrer y acte d’Homenatge al foc (23/04/2022) 28-30 Playback “Esta no es mi boda”, 6é premi (29/04/2022)

154

30 29

La Foguera //

155

Tornar 156

Homenatge al foc

El 23 d’abril 2022 va ser un dia per al record de tota la comissió, per això volem fer en el llibret una menció especial. Després dels dos anys de pandèmia vam tornar als carrers, realitzant una emotiva cercavila que va servir per a retrobar-nos amb els nostres veïns i amics del barri. Vam llançar més de 25 traques per tots els carrers del barri, volíem anunciar la nostra tornada. Enguany, 2022, reconquistem la nostra Plaça de la Misericòrdia, lloc del què mai vam voler anar-nos. Després de les cercaviles en el jardí de la fàbrica de tabacs vam imposar les noves bandes 2022 a les nostres representants. Aquella dona i xiqueta que van veure com amb la pandèmia el seu somni quedava congelat però amb el foc van tornar els somriures i així en un intime però emotiu acte vam homenatjar als pilars de la festa, els músics (ens va acompanyar durant tota la vesprada un grup de doçaina i tabal), la pólvora, les Belleses i per descomptat, els nostres monuments, que són el motor de la nostra Festa i hem d’atorgar-los el lloc que correspon. Després de l’acte vam anar a la plaça a realitzar un xicotet piscolabis de germandat, on la comissió va disfrutar, va riure i va ballar durant hores.

La Foguera //

157

158

Programa de

festes 21 juny 03

maig

11 18 19 20 21 22 23 24

20:30h

Presentació del llibret 2022 “Renàixer” en el Palau del Portalet.

20:00h 20:30h 21:00h

Homenatge al Foguerer a la Plaça d’Espanya. Desfilada del pregó. Pregó de festes des dels balcons de l’Ajuntament.

20:00h

Cavalcada del Ninot.

14:00h 19:00h

Mascletà a la plaça dels Estels. Entrada de bandes.

10:00h 14:00h

Plantà de les nostres Fogueres. Mascletà a la Plaça dels Estels.

9:00h 14:00h

Visita del jurat a la nostra Foguera infantil. Mascletà a la Plaça dels Estels.

9:00h 14:00h 19:00h 23:00h

Visita del jurat a la nostra Foguera. Mascletà a la Plaça dels Estels. Primera sessió de l’Ofrena de flors. Festa temàtica al racó.

12:00h 14:00h 19:00h

Desfilada d’Entrega de premis, després, cercaviles. Mascletà a la Plaça dels Estels. Segona sessió de l’Ofrena de flors.

11:00h 14:00h 20:00h 19:00h

Cercaviles pel districte i esmorzar. Mascletà a la Plaça dels Estels. Cercaviles pel districte. Desfilada Folklòrica Internacional.

12:00h 14:00h 17:00h 20:00h 24:00h

Missa en l’esglèsia de la Misericòrdia. Mascletà a la Plaça dels Estels. Vesprada de jocs i berenar infantil. Cercaviles pel districte. Monumental Palmera des del Benacantil. Cremà de les Fogueres Oficials. I quan arriben els bombers, cremà de les nostres Fogueres.

La Foguera //

159

160

Guia comercial

Renàixer//

161

Mascletà nocturna “Pólvora a la nit” 2004, al districte de La Condomina

162

Guia comercial//

163

Plantà de la Foguera Hernán Cortés 2004

164

Guia comercial//

165

Crit de Festa 2006 166

Guia comercial//

167

Plantà de la Foguera Oficial 2011 168

COMPRA EL TEU EXEMPLAR EN www.editorialsaralejandria.com INFORMA’T EN LES XARXES SOCIALS DE LA FOGUERA

Guia comercial//

169

Mascletà a la Plaça dels Estels 170

Guia comercial//

171

Castell de focs d’artifici 172

Guia comercial//

173

Plantà de la Foguera Florida-Portatge 2009 174

C/ Maestro Alonso 164 Tfn. 965 24 37 26 03014 ALACANT

Guia comercial//

175

Mascletà a la Plaça dels Estels 176

Guia comercial//

177

Cremà de la Foguera Sant Ferran 2011 178

Lledó Bosch Abogados Av. Alfonso X el Sabio 1, 4º C 03002 Alacant Tfn. 965 20 02 62 www.lledoboschabogados.com

Guia comercial//

179

Detall de la Foguera Esplanada 2015 180

Guia comercial//

181

Cremà de la Foguera Sant Antoni de Baix 2019 182

Tfn/Fax: 966 08 96 29 Mòbil: 677 097 776 e-mail: thramasl@yahoo.es Av. Médico Ricardo Ferre 42, Bloq. 9 - 1º A 03005 ALACANT

Guia comercial//

183

Cremà de la Foguera Àngels-Felipe Bergé 2014 184

Guia comercial//

185

Cremà de la Foguera infantil Baver Els Antigons 2013 186

LA FOGUERA AGRAÏX A TOTS ELS ANUNCIANTS LA SEUA COL.LABORACIÓ

C/ Alcalde José Caratala Baeza, 1 03560 El Campello - Alacant

Guia comercial//

187

Plantà de la Foguera Florida-Portatge 2018 188

Guia comercial//

189

Mascletà nocturna al districte de La Condomina en 2018 190

Cm de la Sierra 24-Ap. Correos 21 Tfn/Fax 966 75 42 66 03370 Redován (Alacant) pirotecniaferrandezsl.es pirotecniaferrandezsl@pirotecniaferrandezsl.es

Guia comercial//

191

La maquetació d´este llibret va finalitzar el 2 de maig. La impressió dels 350 exemplars editats va concloure el 20 de maig. La seua presentació es va celebrar el 21 de maig de 2022 en el Palau del Portalet.

194

Llibret 2022 - Renàixer

Articles inside

Fogueres en temps de COVID

El renàixer de les cendres passades

Un renàixer que va ser origen

Pròleg