PROGRAMA DE MÍNIMS PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA El procés de despossessió que estan patint les classes populars del nostre país que ataca flagrament allò públic, ens deixa davant d’un dramàtic panorama educatiu. Per aquest motiu, es fa necessari que des dels sectors més organitzats del moviment popular en surtin alternatives programàtiques que deixin enrere les deficiències de les ja estèrils propostes reactives que fins ara han caracteritzat les lluites socials. Davant de la crisi educativa a l’Estat Espanyol, defensem un programa de reforma educativa que pugui garantir la viabilitat de l’educació pública en un context on la lògica de les privatitzacions, les retallades i l’austeritat per sortir de la crisi, amenacen els pilars més fonamentals de la societat. Tanmateix, encara que la lluita educativa es dona de manera sectorial, la única manera de garantir una educació emancipadora al servei de les necessitats socials passa per la superació del capitalisme i la construcció d’un marc educatiu dels Països Catalans. La nostra lluita és, doncs, per una educació pública, popular, feminista, catalana i de qualitat.
PER UNA EDUCACIÓ CATALANA 1. Lluitar perquè el català esdevingui (o es mantingui com) la llengua vehicular i d'aprenentatge en les diferents etapes educatives. 2. Potenciar el català com a llengua d'investigació científica, acabant amb la seva minorització acadèmica. 3. Acabar amb les polítiques lingüístiques colonials que en molts centres educatius del país, sobretot universitaris, que segreguen l'alumnat universitari en grups per raó de llengua. 4.Rebutjar la imposició de la llengua anglesa com a llengua d'aprenentatge. Fomentar l'ús de llengües estrangeres per tal d'internacionalitzar les universitats, però amb la condició que es garanteixi la pluralitat d'aquestes llengües estrangeres i no s'empari aquest fet com excusa per a la imposició d'una llengua concreta, com passa actualment amb l'anglès, que pot acabar conduint a situacions de disglòssia lingüística. 5. Avançar cap a la creació d'un marc educatiu dels Països Catalans, és a dir, lluitar per una ensenyament català tant en llengua com en continguts, que entengui el conjunt de la nació completa com la realitat social i cultural en la qual s'ha de desenvolupar. Entenem doncs que cada poble, per afrontar els seus reptes col.lectius, té dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu.
PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I POPULAR 1.Educació pública gratuïta i universal en tots els nivells. En el pla és immediat: fragmentació de les taxes universitàries en 7 períodes. 2.Democratització dels òrgans de govern 2.1 Reformar el Consell Social de les universitats per tal que veritablement representi el conjunt de la societat i no respongui als interessos del capital. Que s'estableixi, per obligatorietat, que capdels seus membres sigui un alt directiu empreserial. 2.2 Dotar les assemblees de Facultat i d'Institut de poder decisori i/o s'integrin dins dels òrgans de govern dels centres educatius. 2.3 Recuperar el Claustre de les universitats com a espai decisori i de fiscalitzció real de la restà d'organs de governs de la universitat, potenciant la presència de representació estudiantil dins el mateix. 2.4 Exigir transperència en la reforma de governança. 3.Habilitar espais autogestionats a les universitats i centres de FP i secundària on les estudiants puguin desenvolupar les seves activitats. 4.Creació d'un fons de beques a cada universitat per garantir que cap estudiant haurà d'abandonar els seus estudis per motius econòmics. 5.Eliminar qualsevol criteri meritrocràtic en l'assignació de beques. 6.Expulsió de les entitats bancàries de tots els centres educatius. 7.Elaboració d'uns pressupostos participatius a cada universitat, oberts a la comunitat universitària de cada centre. 8.Subvencionar els llibres de text en l'etapa de primària, secundària i batxillerat. Tanmateix, establir mecanismes de socialització del coneixement reals en que els estudiants puguin accedir a tota la bibliografia necessària per seguir l'assignatura sense despeses addicionals.
9.Pràctiques remunerades: Obligatorietat de lligar una remuneració digna a les pràctiques de les universitats i de formació professional. A més, això implicaria que, en el cas de les pràctiques curriculars no es paguessin els crèdits de les matrícules corresponents aquest fi. 10.Internalitzar la gestió dels serveis externalitzats de la universitat: servei de cafeteria, reprografia i copisteria i servei de neteja. 11.Garantir una oferta de màsters a preus públics: Que les universitats públiques no releguin als centres adscrits bona part de la oferta docent en l'etapa posterior al grau sinó que han de cobrir totes aquelles branques del coneixement per facilitar l'accés aquest nivell a les classes populars. 12.Que no hi hagi cap desviament de fons públics als centres adscrits privats, ja sigui a través d'assignacions pressupostàries de governs autonòmics i estatals o a través de cedir infraestructura pública de les universitats a un cost molt baix. 13.La recerca ha d'estar sota el control popular. Això implicaria establir criteris en l'assignació de projectes basats en les necessitats socials i de l'entorn, a través d'una previsió reglamentària. L'assignació es portaria a terme sota criteris de pura transperència per tal de que finalment el Claustre ho fiscalitzés.
PER UNA EDUCACIO DE QUALITAT 1. Participació d’educadors i educands en les decisions del què i el com s’aprèn: En una vessant interna, cal construir una educació bidireccional entre els agents que hi participen. Des d’una perspectiva externa, cal fomentar la participació activa d’estudiants i professors en la presa de decisions sobre plans i ofertes docents. Per fer-ho, cal rebutjar la rigidesa dels plans docents que venen dictats per legislació diversa. 2. Creació d’un aprenentatge col.lectiu però personalitzat: Cal respectar l'heterogeneïtat i els interessos diversos dels subjectes i, per tant, la necessitat d'una educació heterogènia que satisfaci el conjunt de necessitats pròpies de cada subjecte i dels diversos grups culturals com a conglomerat d'interessos comunitaris tot integrant la diversitat i creant un ambient afectiu, solidari i de cooperació. Necessitem fomentar el treball en equip real en oposició a la competitivitat. - A secundària es podria dur a terme fer a través de classes agrupades segons el nivell de desenvolupament de les persones, i no pas en criteris de cronologia. - A la universitat, es podrien eliminar els mèrits basats en meres qualificacions per únic criteri per accedir a determinats avantatges. 3. Innovació dels models d’avaluació: No volem seguir potenciant el fetitxisme de la qualificació. Assumim que l'aprenentatge no és un procés d’emmagatzematge i memorística sinó de com a procés dialèctic on es negocien significats dels coneixements conceptuals o procedimentals. Per aquest motiu s’hauria de permetre, per previsió legal, la possibilitat de no avaluar a través d’exàmens. - A secundària, es proposa la insubmissió al sistema de revàlides i exàmens com a mitjà per a la superació del curs que proposa la LOMQE.
4. Educació per a les persones i no pel capital: En el marc del sistema capitalista no volem una educació subordinada a les necessitats productives del moment històric. Sense entrar en detall, totes les reformes, tan a secundària com a universitats tenen aquesta funció, per tant hem d’entrar en confrontació constant amb qualsevol expressió d’aquesta, que tindrà especial impacta en l’oferta i plans docents. 5. Educació no alienant: S’ha de basar necessàriament en el circuit infinit acció-reflexió propi de la praxi transformadora de la realitat que alhora ens situï en el nostre paper històric. Per tant, cal que l’educació que fomentem proporcioni instruments per a la reflexió que permeti transformar la realitat i transformar-se a sí mateix. Per fer-ho cal abandonar l’adoctrinament que planteja l’actual sistema educatiu implantant un nou mètode pedagògic basat en la bidireccionalitat, que generi espais de discussió i debat reals sense autoritats morals fictícies que n’impedeixin el correcte funcionament. - Pel que fa a secundària cal fixar-nos en la parcialitat als continguts de determinades assignatures, com història; la implantació d’assignatures d’expansió de la moral cívica i cristiana; l’eliminació d’assignatures “no troncals” que permeten desenvolupar capacitats creatives i la coneixença d’un mateix, com a persona i com a col.lectiu. Per dur-ho a terme, cal exigir la derogació immediata de la LOMQE així com la insubmissió de la comunitat educativa.
PER UNA EDUCACIÓ ANTIPATRIARCAL 1. Garantir la igualtat de gènere en l'accés, permanència, avaluació i organització de les tasques en tots els nivells educatius, especialment a la universitat. 2. Visibilitzar la desigualtat de gènere en els centres educatius i denunciar la presència de currículums ocults sexistes per part del professorat. 3. Apostar per la coeducació en els centres de secundària per a garantir una educació en què no es reforcin els rols de gènere masculins i femenins i en què es treballi de manera conscient per l'eliminació dels estereotips de gènere. 4. Utilitzar i promoure un llenguatge no sexista en l'ensenyament dels centres de secundària, FP i universitats i en la recerca universitària. 5. Tenir en compte la perspectiva de gènere de manera transversal en tot el què s'ensenyi i assegurar un contingut acadèmic no sexista en què es visualitzi el paper de les dones al llarg de la història i s'eliminin referents andocèntrics. 6. Garantir una educació sexo-afectiva que promogui una llibertat sexual però conscient, sense tabús i no heteronormativa en els centres de secundària. 7. Crear Plans de prevenció i actuació contra les agressions sexistes en els centres educatius tenint en compte tant el professorat com l'alumnat