(2009) La Remor núm. 7

Publicació gratuïta del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,10.000 exemplars

e

setembre-desembre,

La R mor El passat curs va estar caracteritzat per una intensa lluita contra el Pla Bolonya, la qual ha comportat la conseqüent repressió, tot agafant caps de turc. Ja sigui carregant indiscriminadament contra manifestacions estudiantils a Palma, condemnant a presó en Pere i en Yann a la universitat de Perpinyà, expulsant estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, obrint procediments judicials pels tancats a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, o identificant il·legalment estudiants del País Valencià.

Malgrat això, som ben conscients d’allò que comporta la lluita contra el poder establert, i també sabem que és o ara o mai i que la seva repressió no farà que claudiquem.

La repressió no ens atura; seguim lluitant per un ensenyament públic, popular, de qualitat, antipatriarcal i en català Manresa acull la VI Trobada d’Estudiants dels Països Catalans

Mobilitzacions estudiantils a la Catalunya Nord

Anàlisi del Reial Decret de Selectivitat

7

2

La Remor

e

ditorial

Militància i responsabilitat

Alhora de formar part d’una organització revolucionària, com és el sepc, que lluita contra un sistema establert (espanya, frança i el capitalisme) per transformarho, s’ha de tindre unes nocions bàsiques de responsabilitat militant. Hem d’analitzar, com a membres d’aquest col•lectiu, els perills que pot comportar. Si tenim ben clar aquests perills, la nostra militància en l’organització serà més positiva i obtindrem més fruits i, a més, correrem menys riscos, personalment i col•lectivament.

Destaquem dues: la seguretat i la implicació.

Aquesta primera podem dir que és la que més ens afecta personalment (encara que no deixa d’afectar-nos col•lectivament). Cal tenir en compte l’ús que fem dels ordinadors (amb l’acumulació de documents i informació), sobretot si a aquests tenen accés altres usuaris, si tenen connexió a internet i, més encara si utilitzem programes de descàrrega (sobretot si aquests programes es basen en compartir arxius).

entre la societat la utilització de plataformes que a simple vista pareixen llocs per a establir relacions socials, però que en realitat són eines de control social creades i utilitzades pel sistema. Ens referim a l’ús dels Messenger, Fotolog, Facebook, Tuenti o altres similars, sobretot amb la informació que aboquem.

A través d’aquestes plataformes, els cossos policials poden obtindre informació nostra sobre els llocs on anem, les nostres relacions, coneixences, afinitats, situació personal, a més de la informació explícita que s’arriba a penjar.

Així, els cossos repressors poden reproduir tot allò que ens envolta i tindre’ns totalment controlats.

Per tant, hem d’analitzar amb maduresa militant la utilització de la nostra informació en aquests llocs i valorar allò que pot implicar les nostres accions. Hem de tindre clar que militar a l’esquerra independentista no és cap joc.

temps personal i quin és l’espai de treball que podem d’assolir al si de l’assemblea. Així, alhora d’agafar responsabilitats sabrem si estem disposats a fer-ho.

Però, hem de tindre clar que pertànyer a una organització política requereix esforços personals. Hi ha moments en què l’organització necessita més la nostra dedicació que en uns altres.

Així, el conjunt de la militància ha de reflexionar: ens hem d’implicar totes i tots. Si no és així la feina recau sobre aquelles militants que ho tenim clar, que la nostra feina com a organització política ha d’anar endavant i que la feina s’ha de fer.

Aleshores, es pot donar el cas que aquestes persones carreguem amb gran part de la feina i suportem més pes del que podem. Per a que açò no acaba afectant a l’organització hem de ser responsables i respondre quan D’altra banda, un altre aspecte l’organització ens necessita. de la responsabilitat dels i de les Si tots i totes posem el nostre militants és el fet de la implicació. gra de sorra aconseguirem els Amb l’entrada a una organització nostres objectius. hem de reflexionar quins son els nostres objectius, quina és Entre totes i tots ho farem tot.

A més, avui en dia prolifera la nostra disponibilitat del nostre

Seus Nacionals

PERPINYÀ Universitat de Perpinyà, edifici P3 Camí de la Passió Vella, 66000 BARCELONA C/ Aragó, 459 (cantonada amb Lepant) local 2, 08025 PALMA UIB, Fac. Filosofia i Lletres, Edifici Ramon Llull, delegació d’alumnes 07003 VALÈNCIA C/Barò de Sant Petrillo, 9 46020

SINDICAT D’ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS Si vols militar o rebre informació envia aquesta butlleta a la seu més propera o un correu electrònic a:

info@sepc.cat Nom ...............................................................

Cognoms..........................................................

Població del centre d’estudi ..........................

Centre d’estudi ..............................................

Correu electrònic ...........................................

Telèfon ...........................................................

e

política ducativa 3 Esborrany de l’Estatut de l’Estudiant Universitari establerts. A banda, també deixen clar que “correspon al Rector prendre les decisions relatives al règim de convivència i disciplinari”. Pel que fa a les indemnitzacions, estipula que l’incompliment d’aquesta “determinarà la pèrdua de la qualitat d’estudiant”. Tot plegat, una bateria d’articles per dotar als òrgans de goAquest Estatut no és res més que vern de prou eines per fer front a les una eina més per limitar l’actuació i mobilitzacions estudiantils sempre activitat de l’estudiant. Fomentant, que sigui necessari. d’aquesta manera, l’alienació de l’estudiant vers totes les qüestions A l’estatut també trobem la petjada universitàries que no siguin estric- de l’eees. Així, es consolida la devatament acadèmiques, ja que aquest luació de les titulacions reconeixent Estatut esdevé una arma per impedir “la formació acadèmica de qualitat i sancionar tota mobilització en con- en competències, habilitats i destreses (...) Així com la formació activa tra del sistema establert. en valors de cultura democràtica, toDurant bona part de l’Estatut es fa un lerància i igualtat”. També parla dels clar èmfasi al respecte al “nom, als programes de mobilitat que, a banda símbols i emblemes de la universitat de plasmar un sistema de reconeixeo dels seus òrgans” i als “actes acament acadèmic complex i subjectiu, dèmics de la universitat”, legitimant, lluny de la famosa homogeneïtzació, d’aquesta manera, qualsevol tipus de en cap cas s’estableix l’assumpció, sanció a aquells estudiants, les acper part de cap institució, del cost cions dels quals, puguin ser considetotal, en cas que l’estudiant així ho rades com a “no respectuoses” amb requereixi per motius socio-econòla institució. També s’esmenta el mics. respecte a “entitats col•laboradores o que prestin algun servei a la uni- En la voluntat de generar una elit esversitat” donant cobertura per poder tudiantil, a l’hora de concedir prograsancionar qualsevol rebuig a les en- mes de beques i ajuts es tindran en titats que estan protagonitzant el pro- compte els crèdits superats distingint cés de privatització que pateixen les “el cicle dels estudis de que es tracti universitat públiques. i les taxes de rendiment i eficiència de la branca de coneixement corresLlegits alguns articles de l’Estatut, ponent”. És evident que aquelles aviat es troba un dels motius que han persones que no segueixin el ritme donat lloc a aquest estatut. Aquest normal tindran molts problemes per és l’empara en aplicar sancions i obtenir, i mantenir, una beca, a banindemnitzacions en els casos que da, també es visualitza la concepció s’incompleixi qualsevol dels deures de l’estudiant en tant que mercaderia. En aquest darrer sentit, també s’introdueix la voluntat de valorar acadèmicament en funció de resultats i no tant de continguts establint que les programacions docents La voluntat de transformar les persones en agents passius dins la societat està arribant a les universitats per mitjà de suposades reformes educatives. A principis del 2009, sortia a la llum l’esborrany de l’Estatut de l’Estudiant Universitari, ja contemplat a la LOU.

Manifestació a Lleida contra l’EEES

setembre desembre/2009 num.7

hauran d’incloure “el percentatge d’èxit en l’assignatura dels tres darrers cursos”.

També s’expressa la voluntat de que la representació estudiantil esdevingui inofensiva. Malgrat ser una qüestió existent, s’estableix que totes les activitats que es realitzin de representació estudiantil es transferiran a l’expedient, aquest fet dóna peu a la representació per interessos propis acadèmics i no a una veritable representació del moviment estudiantil.

A banda del cas anterior, s’estableixen mecanismes per impedir la transparència i participació institucional proposant com a deures dels representants “guardar secret de les deliberacions dels òrgans col•legiats” i “no difondre la informació reservada a la que hagi tingut accés”, negant l’accés a tota la informació a la comunitat universitària potenciant, així, el desinterès per la participació estudiantil. A més, es fa responsables als representants estudiantils de “protegir, fomentar i defensar els béns i drets de la universitat” podent utilitzar, d’aquesta manera, als representants d’estudiants com a caps de turc o com catalitzadors del rebuig a les mobilitzacions estudiantils.

Per si tot això no fos poc, l’estatut preveu la constitució del consell de l’estudiant universitari on el titular del ministeri espanyol “actuarà de president” i tindrà la funció de “representar (el ceu) davant qualsevol persona física o jurídica”. També se’n detalla la seva composició i el seu funcionament on el poder de decisió recaurà sobre del govern, per mitjà del ministeri corresponent, la secretaria d’estat d’universitats, la direcció general d’universitats i cinc membres designats pel president del ministeri.

Cal remarcar, a més, que les universitats privades també hi tindran representació i poder de decisió com qualsevol universitat pública.

STPE-SEPC

4

La Remor

política

e

ducativa

Pla Estratègia 2015: un nou pas cap a l’EEES L’Espai Europeu d’Educació Superior és Estratègia 2015. Al procés de Bolonya no podem atribuir-li sols la modificació dels actuals títols per Graus i Postgraus i la homologació de creditatge introduint els ECTS, com han estan intentat vendre durant els últims mesos els dirigents de les nostres Universitats. Bolonya és molt més que això i tot i que ara s’utilitzen eufemismes per a implantar un procés de privatització que ha embrutit el nom Procés de Bolonya, el Pla Estratègia 2015 és una de les parts més dures de l’adaptació a l’EEES. Fa ara pocs mesos, l’anterior cap del Ministeri d’Innovació, Ciència i Universitats, l’empresaria Cristina Garmendia, recorria les Universitats Catalanes per vendre el camí que les Universitats de l’Estat Espanyol haurien de seguir per a igualar-se a Europa, un camí que tenia el seu objectiu al 2015. Un projecte que en la tònica de Garmendia i les diferents polítiques de governs centrals, autonòmics i universitaris, no es debatia sinó que s’implantava sense cap debat al respecte. Un projecte que porta encobert no només la privatització, la mercantilització i l’elitització de l’ensenyament sinó tot un entramat per imposar les directives que des dels govern es posen sobre la taula.

L’estratègia 2015 és la plasmació dels acords de mercantilització i privatització establerts a l’Estratègia de Lisboa (2000) que traça la Comissió Europea. Així es presenta com el seguiment dels models educatius dels EEUU on els centres d’investigació públics resten supeditats a les empreses, pretenent generar i desenvolupar l’Economia Espanyola del S.XXI. Quatre grans punts l’engloben: un nou model de govern universitari; l’excel•lència internacional; un nou model de finançament; i un nou mètode d’avaluació de la qualitat. Quatre punts fonamentals i bàsics per adaptar les polítiques neoliberals a les universitats públiques catalanes.

L’Estratègia 2015 pretén una modificació per tal d’agilitzar el govern de les Universitats. Davant de la burocràcia universitària, de la qual som conscients i lluitem per eradicar-la, el pla 2015 introdueix el concepte de

“professionalització” del govern de la Universitat. Lluny del voluntarisme del professorat, treballadores i estudiantat per tal de gestionar i portar endavant els centres universitaris, es pretén que la direcció dels centres estiga en mans de professionals de la gestió d’entitats. Així doncs es vol crear nous “polítics/esmpresaris” de la Universitat, desvinculats de la realitat de les aules. L’estratègia 2015 introdueix a més la creació dels estatuts tant de PDI, PAS i Estudiants/es, pactat sense un debat previ. El cas dels Estudiants/es és una mostra de clares evidències d’una mancança participativa i decisòria del sector estudiantil.

A la Catalunya Nord s’està implantant una reforma similar per part de l’Estat Francès, la LRU (Llei d’autonomia Universitària) contra la qual ja s’han alçat la gran majoria de la comunitat universitària.

L’estratègia 2015 té un projecte per a realitzar Campus d’Exel•lència Internacional a l’Estat Espanyol especialitzats en una àrea de coneixement concreta que desenvolupe tècniques

? plenament innovadores relacionades en l’I+D+i, per tal de superar un renom a nivell europeu. De nombre reduït (de 3 a 5 a tot l’estat) estan pensats com a pol d’atracció d’empreses d’arreu d’Europa i de fora de les fronteres europees, en definitiva un pol d’atracció de les iniciatives privades.

L’objectiu és crear una transferència de coneixements bidireccional entre les empreses privades i públiques

i la Universitat. A l’Estat Francès el projecte d’excel•lència porta ja cua, i denota cada cop més una elitització dels estudis i una diferenciació entre Universitats.

L’estratègia 2015 proposa finançament mixte, ja que com assegura el projecte és el camí per tal de poder desenvolupar-se. El projecte 2015 finançarà a les Universitats amb un nou sistema, el sistema d’objectius.

D’aquesta manera es marcaran un objectius que les Universitats hauran de complir per a ser finançades que aniran a parar a augmentar els beneficis del sector privat.

Així el finançament selectiu, basat segons els resultats mercantils que aporte la docència i la investigació al món empresarial esdevé una vertadera aspiradora de diners públics L’estratègia 2015 defineix que els criteris per avaluar la qualitat d’un grup d’investigació dependran de la confiança que hi deposite la societat, és a dir, de la capacitat que tindrà aquest grup d’obtindre finançament extern.

Per tant, es redueixen les investigacions només a aquelles que siguen atractives i interessants per a la inversió privada.

El concepte de qualitat que des de l’ideari neoliberal volen imposar a l’ensenyament és el que impera en la lògica del sistema capitalista imperant, i per tant la única qualitat que es valora és aquella que s’enfoca a l’obtenció de beneficis productius.

Tanmateix aquest projecte ens referma més en la nostra veu crítica davant l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i la seua implantació en el nom d’Estratègia 2015. Aquest nou pas ens encoratja més a l’hora d’exigir una universitat pública, de qualitat i popular sobre la base d’un coneixement enfocat a formar persones cultes, crítiques i capacitades per decidir construir el nostre futur, individual i col•lectiu i que reste fora de les pressions mercantilistes.

STPE-SEPC

política

e

ducativa

setembre desembre/2009 num.7

5

La necessitat d’una revolució pedagògica Els éssers humans sóm animals socials i les nostres vides es regeixen per uns models cognitius idealitzats, és a dir per la cultura que aprenem des que naixem. El sistema s’encarrega d’immergir-nos en una cultura determinada i podrà al cap i a la fi controlar les nostres vides i direccionar-les cap a uns objectius concrets.

guts establits a priori, compartimentats en assignatures que responen a unes disciplines intocables. El procés d’aculturació ja està determinat; “això és el que hi ha i així vos ho hem contat”. De fet el “com” es conten les coses, el mètode que s’utilitza en l’ensenyament és la base per a la reproducció del sistema. El fet que el professor estiga en una posició jeràrquica, siga l’únic posseïdor de la veritat, i que els estudiants només hagen de rebre els coneixements passivament accentua la funció de selecció que acompleix l’escola: si arribes al nivell adequat assoliràs un bon estatus social, i si no hi arribes, seràs un fracasat escolar i social, perquè l’escola s’ha encarregat de legitimar-ho.

Partim de la base que al llarg de tots els temps sempre ha existit una oligarquia que controla el poder, les riqueses, els mitjans de producció i com no que controla la cultura. Pensem sinó en la societat feudal: mitjançant la religió de la por una minoria de nobles i eclesiàstics podien sotmetre a la gran majoria de la població camperola i analfabeta. Diguem-ne que la consciència que la gent tenia de la realitat passava forçosament per la doctrina El model tecnològic d’educació que és el que proposa la catòl•lica, legitimant així la divisió estamental. filosofia en què es basa Bolonya l’únic que pretén és fer més efectiu l’adoctrinament en la cultura dominant. Hi Ara, al segle XXI, a l’era de les tecnologies de la inforha noves necessitats laborals i tecnològiques que s’han mació i la comunicació, se’ns ve al damunt una reforma d’abastir, i per això l’obsessió per assolir els objectius educativa coneguda com a procés de Bolonya que adapque més afavoreixen a les necessitats del mercat laboral. ta perfectament l’educació universitària a les necessitats Aquests objectius es resolen en un ensenyament centrat del model econòmic i polític de la globalització neolibeen unes competències establides a priori per unes agènral. I que també s’estén a tots els nivells educatius. cies d’experts (ANECA) que són qui decideixen que és Anem a pams, pretenen fer-nos creure que renoven el el que s’ha d’aprendre. procés educatiu, per això ens expliquen que el model L’unica manera de poder comprendre completament la didàctic tradicional s’ha quedat estancat i que cal canrealitat és que l’accés al coneixement no estiga determiviar-lo. nat per cap interés polític ni econòmic sinó que siga un Però segons la teoria de la reproducció social i cultural descobriment permanent, basant-se en unes relacions la funció de l’escola és legitimar les desigualtats i les je- educatives horitzontals, igualitàries i lliures. Açò cada rarquies socials. Així el model tradicional d’educació juga cop és més difícil però no serà mai impossible. un paper decisiu en el funcionament i en la reproducció Visca la lluita estudiantil! de la societat capitalista. Com acompleix aquesta funció? La comprensió de la realitat es limita a uns continNerea Roig i Guillem Sellés, Alacant

6

La Remor

e

política ducativa Anàlisi del Reial Decret de Selectivitat

A continuació es fa un anàlisi del nou Reial Decret de Selectivitat, que estableix l’accés a la universitat a partir del curs 2009-2010 i que serà de total aplicació el curs 2010-2011. L’anàlisi s’ha dividit en funció de la temàtica dels diferents articles, per tal de facilitar-ne la seva comprensió, tot i la relació entre molts d’ells.

Estructura de la selectivitat

A l’article 10, de la qualificació de la fase general, exposa que la qualificació de la fase general es realitzarà mitjançant “la mitjana aritmètica de les qualificacions de tots els exercicis”, i l’article 13.2 afegeix que es tindrà en compte “sempre que s’hagi obtingut un mínim de 4 punts”.

La nova selectivitat s’estructurarà, segons l’article 8.1, en dues fases, una de general i una altra d’específica. L’article 8.2 clarifica que la finalitat de la fase general és “valorar la maduresa i destreses bàsiques” tals com “comprensió de missatges, l’ús del llenguatge per analitzar, relacionar, sintetitzar i expressar idees (...) i els coneixements o tècniques fo- Amb la reducció d’exercicis, doncs, namentals d’una matèria de modalitat”. encara es fa més difícil la superació de la prova de selectivitat fent Es dedueix que la voluntat no que cada exercici tingui un pes molt és afavorir l’accés a la univer- més alt que el que tenia fins ara. En sitat sinó adequar la prova de aquest sentit, a diferència de selectivitat a les necessitats i la fase general, la fase especíals nous Plans d’Estudi de les fica, que servirà per pujar nota noves titulacions subjectes a sempre que la fase general superat, es consideral’Espai Europeu d’Ensenyament s’hagi Superior (EEES).

D’aquesta rà superada cadascuna de les manera, es redueixen les matèries “quan s’obtingui una qualifiproves específiques de la mo- cació igual o superior a 5 punts” (article dalitat a una i es potencien 12), fent evident que aquesta part no les assignatures transversals ajudarà, en cap cas, a aprovar la pro(article 9). va d’accés a l’ensenyament superior.

S’incorpora, a més, una fase específica de “caràcter voluntari” per l’“avaluació dels coneixements i la capacitat de raonament en uns àmbits disciplinaris concrets relacionats amb els estudis que es pretenguin cursar i permet millorar la qualificació obtinguda”, la nota d’aquesta es ponderarà mitjançant un paràmetre, fet que permetrà a les universitats de destí escollir o discriminar en funció d’aquesta fase, convertint aquesta fase en, més que voluntària, decisiva per obtenir l’accés a la universitat desitjada. En queda constància d’aquest fet a l’article 14.3 on especifica que “les universitats podran elevar l’esmentat paràmetre fins a 0,2 en aquelles matèries que considerin més idònies per (...) seguir amb èxit els esmentats ensenyaments universitaris oficials de Grau”.

tat deixa la porta oberta a que la selectivitat no sigui suficient per poder accedir a la universitat, posant més entrebancs als estudiants i potenciant, per part de les universitats, una elit estudiantil, ja que aquesta prova es podrà utilitzar com a filtre.

Aquestes proves especials, juntament amb la ponderació de la prova específica a criteri de la universitat, plantegen un accés a l’ensenyament superior molt similar al proposat per la revàlida de la Llei de Qualitat del Partit Popular. L’existència d’aquestes proves, a més, podrà donar lloc a que les universitats, a la cerca d’una elit estudiantil, exigeixin un nivell més elevat que l’impartit a l’ensenyament secundari, obligant als estudiants a cercar formació extraescolar amb els filtres socio-econòmics que això suposa per a moltes famílies.

Admissió d’estudiants A l’article 47.1, dels límits màxi-

de places, s’especifica Accés a l’ensenyament supe- ms que “el Govern (...) podrà, per rior poder complir les exigències derivades de Directives comunitàries o de convenis internacionals, o bé per motius d’interès general igualment acordats a la Conferència General de Política Universitària, establir límits màxims d’admissió d’estudiants als estudis del que es tracti”, i afegeix que afectarà al “conjunt de les universitats públiques i privades”. En aquest article es pot visualitzar el caràcter mercantilista al que s’aboca els diferents estudis que s’imparteixin i el fet de que les universitats públiques hagin de competir amb les privades pel que fa a les places que s’oferten.

El Reial Decret s’enceta, en el seu article 4.3 dels principis rectors de l’accés a la universitat, estipulant que “la Conferència General de Política Universitària velarà perquè l’admissió dels estudiants als ensenyaments universitaris oficials de grau (...) respongui a criteris d’acord amb l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior”, mostrant, d’aquesta manera, una de les voluntats d’aquest decret.

A banda, un dels punts més perillosos d’aquest Reial Decret és la Disposició addicional segona, de les proves específiques per l’accés a determinats ensenyaments universitaris, on s’especifica que “les universitats podran establir condicions o proves especials per l’accés a determinats Pel que fa a les places que ensenyaments”. Aquesta possibili-

política

e

s’ofereixen, es pot detectar un greuge comparatiu pel que fa als estudiants discapacitats, mentre que per aquests s’estableix que “es reservarà un 5 per 100 de les places disponibles”, les places que es reserven a esportistes d’alt nivell i d’alt rendiment s’estableixen en “un percentatge mínim del 3 per 100 de les places ofertades”, a més, per aquests darrers, s’estipula que “els Consells de Govern de les universitats podran ampliar el percentatge de places reservades”. Aquest mecanisme per tal d’ampliar les places destinades, no existeix pel cas d’estudiants amb discapacitats fixant, en comptes d’un mínim, un límit de places per aquests (articles 51 i 52 respectivament).

L’ús de la nostra llengua, el català Pel que fa a la llengua catalana, l’article 9.7 exposa que “els candidats podran utilitzar, a la seva elecció, qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma” negant el dret a utilitzar la llengua catalana a aquelles zones dels Països Catalans on el català no està reconegut oficialment.

ducativa

setembre desembre/2009 num.7

7

A Perpinyà, els Arreplegats exigim el català

Com cada any des de fa temps, els Arreplegats pugen a actuar, per terres nord-catalanes, a la Universitat de Perpinyà al mes de febrer. Aquest any, però, fèiem el bateig dels Mangoners, primera colla universitària de la UP. Entre altres coses, ens vam haver de cuidar de demanar la autorització perquè es pugui fer la actuació. Aquest permís, per primera vegada, es va demanar en català.

Tot i que el president de la universitat entengui el català, i que la seua secretària hagi entès la nostra carta, van exigir que es faci en francès. Va durar unes setmanes així, anàvem a demanar notícies per la actuació i no ens volien donar cap autorització.

Fins i tot no van acceptar una carta firmada pels Arreplegats, els quals parlen català i no Sobre l’accés d’estudiants de francès. El persistemes educatius estranmís es va poder gers es permet que aquests, acollint-se a l’article 9.7, puguin realitzar la aconseguir duprova en català si la realitzen en aquelles rant una reunió comunitats autònomes on el cade professors de talà és oficial. D’aquesta macatalà, quan un nera es permetrà a estudiants estudiant va deque vinguin de fora de les fronte- Actuació dels Arreplegats a la UP manar al presires espanyoles, com podria ser Andorra, realitzar dent perquè no es podia fer una carta en català per l’examen en la seva llengua (article 23.1). actuar. Davant de tots els professors, no va poder Tot i les mancances ja esmentarefusar i així vam aconseguir actuar sense demades de l’article 9.7 sobre l’ús de la llengua. nar res en francès.

PUBLICITAT

STPE-SEPC

Niclolàs Caveribere, Perpinyà

8

La Remor

Països Catalans

L’ENSENYAMENT PÚBLIC VALENCIÀ El paradigma de les polítiques educatives neoliberals Què és el que passa al País Valencià? Com és possible que després d’anys de silenci, calma i tranquil•litat, de cop i volta ens trobem amb tot un any de continues mobilitzacions, on s’han aplegat a vore més de 100.000 persones pels carrers de València el 29 de novembre i més de 70.000 (sense comptar les desenes de milers que es manifestaven a Castelló i a Alacant) el passat 28 d’abril, després d’una jornada de vaga amb un seguiment massiu, sobretot en el cas de l’estudiantat que fregava el 90%? Que hi ha darrere d’aquest moviment social que arreplega a sectors ideològics tan dispars?

La resposta és senzilla, aquest moviment social tan sols és la resposta a la política irracional de la Generalitat Valenciana, que sense pena ni glòria han esdevengut l’exemple determinant d’allò que comporten les polítiques de mercantilització de l’ensenyament proposades pels models neoliberals. El govern del PP valencià ha decidit convertir-se en el nou paladí de les directrius que marca l’Acord General de Comerç i Serveis de l’OMC i aprofitant la seua majoria absoluta les ha transformat en un pseudofeixisme impositiu marcat pel classisme, l’espanyolisme i les diferències socials.

PERÒ QUÈ HAN FET REALMENT QUE FINS EL MÉS REFORMISTA ELS PLANTA CARA? a l’hora que intervenen, de manera quasi feixista i totalment partidista, en els nomenaments i renovacions de directors, amb casos escandalosos com el de Batiste Malonda(director del centre de primària més premiat i reconegut pel seu projecte de Renovació Pedagògica) o José Luis Santiago ( director d’instituts suspès de feina i sou per penjar una foto del ConseConcerten cursos de batxillerat ller Font de Mora cap per avall). (emparats a la LOE) a un ritme vertiginós, ja han aplegat al rècord de L’única sorpresa ens la portem 90 centres, curiosament el mateix quan parlem de llengua on, per ritme al que s’eliminen grups de fi i en el 25é aniversari de la Llei batxillerat en centres públics( per d’Ús i Ensenyament del Valencià, cert tenen la fixació de llevar priori- diuen acceptar instaurar la catatàriament els de línia en valencià). logació lingüística del professoAixí han deixat d’invertir en infra- A més, doten de lleis que perme- rat de línies en valencià. Això sí, estructures i recursos, agreujant la ten als centres privats-concertats parlen de moratòries de 15 o 20 precarietat dels centres públics, i triar l’admissió del seu estudiantat anys per als professors espanyols

PUBLICITAT

És clar que a situacions així no s’aplega d’un dia per a l’altre, i menys a la societat “semenfotista” dels “molls i folls valencians”. Tampoc cal oblidar que no són ells els únics enemics de l’ensenyament públic valencià, és més, la majoria de les seues actuacions venen precedides de la Llei Orgànica d’Educació i segueixen directrius dictades per organismes supraestatals i acords com l’Estratègia de Lisboa. Llavors, podríem afirmar que ells es limiten a fer el paper de botxins despietats (paper que, per cert, els encanta interpretar) elevant aquestes polítiques al seu màxim exponent.

s’han dedicat a fer negoci amb les empreses d’aules prefabricades(“b arracons”) aplegant a l’esgarrifosa xifra de 1300 centres on es dóna classe en aquestes, un gran, però incert, percentatge (no faciliten les dades a ningú per fer el càlcul exacte) dels quals no tenen previst final d’obra i funcionen en aquestes condicions indefinidament.

Països Catalans que es neguen a aprendre català. Tal volta, és que compten amb que al ritme que destrossen les línies d’ensenyament en valencià i d’ací a que acaben les negociacions, més la moratòria que proposen no quedaran grups de línia en català on poder apli-

I ARA AMB LA SOCIETAT AL CARRER, QUÈ ENS QUEDA? car la catalogació.

Tot; és cert que davant de l’abús de la Conselleria d’Educació Valenciana, encapçalada pel Conseller Alejandro Font de Mora i la Secretaria d’Educació Concha Gómez, finalment s’ha produït una resposta contundent per part de la societat. Ara bé, el conflicte resta lluny de resoldre’s i aquestos personatges no tenen intencions de fer passes enrere. Evidentment, i tal com demana la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic del País Valencià, hem de fer-los fora a tots dos si ens importa el més mínim la salut de l’ensenyament públic valencià. Per això, el SEPC, des de la Plataforma, s’ha sumat també a la popular consigna de: “Amb aquesta educació: Font de Mora dimissió”. Ara bé, amb la dimissió d’aquest equip i el canvi de gestió a la Conselleria, o fins i tot un canvi de govern al País Valencià, es solucionarien el dèficits i s’avançaria cap a un veritable ensenyament públic i de qualitat?

La resposta és no. Si bé fins ara la protesta s’encara a la gestió i els gestors del sistema d’ensenyament valencià, els motius i les deficiències d’on arrenca la protesta tenen arrels més fondes i provenen de les lleis marc de l’Estat Espanyol (LOE), les directrius europees (Estratègia de Lisboa), les directrius mundials (AGCS, OMC) i tot, en conjunt, és el fruit de la mentalitat capitalista i les polítiques mercantilitzadores neoliberals (enemigues, per definició, de tot allò que siga públic). És per això que, a la llarga, tampoc ens valdran les propostes reformistes ni cap canvi de poders en el govern (dintre de la

setembre desembre/2009 num.7

9

ridícula paròdia de policia bo i policia dolent que practiquen els partits majoritaris de l’Estat Espanyol, PP i PSOE) ja que el mateix sistema no té alternatives pròpies a les deficiències que genera el seu model. Així, qualsevol model de reforma que proposen aquestos grups acabarà quedant en no-res ja que no poden defugir de les pressions i directrius dels “lobbys” empresarials i els organismes del món neoliberal del que en formen part.

Així, tard o d’hora, totes aquelles persones que pels carrers d’alacant, castelló i valència ens creiem que cal un ensenyament públic i de qualitat al país valencià i als països catalans (que no n’érem poques), estem destinades a unir-se per construir un model d’ensenyament alternatiu al model capitalista actual. Per construir un ensenyament públic, popular, antipatriarcal, català i de qualitat.

Un fantasma recorria valència el passat 28 d’abril, el mateix hi era també a les manifestacions d’alacant i castelló. També feia temps que era a les concentracions prèvies, a les tancades dels instituts, a les ofrenes florals al conseller, a les assemblees de professorat i estudiantat dels centres...un fantasma enmig de tot el riu de gent que participava d’aquesta “revolució groga” (color triat per representar la lluita per l’ensenyament públic i de qualitat). Un fantasma que continuarà creixent alimentant-se i alimentant la lluita dels estudiants dels països catalans i que, ara que aplega la nostra hora, ha vingut per recordarnos que “tot està per fer, tot és possible”.

Lluís Pasqual i Vidal (STS) Anna Muñoz i Gil (STPE)

e

int rnacional Solidaritat amb els detinguts i represaliats de la Federación de Estudiantes Universitarios de Colòmbia!

10

La Remor

Els atacs contra la Universitat colombiana, els estudiants i la Federació d’Estudiants Universitaris de Colòmbia no s’acaben per part del règim paramilitar d’Àlvaro Uribe Vélez, qui s’ha encarregat a través de la seva política de seguretat democràtica de criminalitzar el pensament diferent, la proposta social i la construcció d’una Colòmbia justa des de la pau democràtiva i no des de la bruta guerra que s’imposa actualment.

Durant aquesta setmana, han estat detinguts i posats en mans de les autoritats del departament de Quindío els companys Sandra Restrepo, acabada de llicenciar en comunicació social, i el company Luis Miguel Mendoza, actual representant davant el Consell Acadèmic de la universitat del Quindío i membre del comité Executiu Nacional de la nostra organització; ambdós han estat reconeguts líders estudiantils, compromesos en la defensa de l’educació pública de qualitat de cara a la realitat del país i ferris opositors de la sortida bèl•licosa imposada pel règim actual. És tan fràgil el muntatge trenat per l’estat en contra dels nostres dos companys i la nostra organització que, tot i que el procés continua, Luis Miguel es troba avui en llibertat, mantenint fermes les seves conviccions per la necessitat de construir a Colòmbia una verdadera universitat pública que ajudi a la dignificació del nostre país.

Aquests exemples de repressió propis de la dictadura que succeeixen al nostre país no són un element nou, sinó que responen a una dinàmica de persecució política contra la nostra organització que han aplicat i desenvolupat des del nostre naixement, evidenciada en incomptables amenaces per part d’agents estatals

i paraestatals, estigmatitzacions, assenyalaments, desplaçaments forçats i fins i tot la pèrdua humana d’alguns companys. Prova d’això han estat les calúmnies impulsades per l’ex-directora del DAS, avui investigada per persecució il•legal en contra d’organitzacions socials, qui acusà la nostra organització de tenir vincles amb la insurgència, les creixents amenaces de grups paramilitars autodenominats “Águilas Negras” a Bogotà, Huila, Tolima, Quindío i Atlántico, així com l’obertura de processos disciplinaris contra els nostres dirigents en diverses universitats del país, el qual ha generat una greu crisi humanitària no només contra nosaltres, sinó contra tota la comunitat universitària que es troba a les més de 40 universitats a les que tenim presència.

com va ocórrer a les universitats del Magdalena, Córdoba i l’Atlántico, i ara a la Universitat Industrial de Santander, on unes gravacions van demostrar com l’actual rector Camacho Pico entregava noms de líders estudiantils per a l’execució d’un pla pistola a la regió.

Exhortem els universitaris de tot el país, els defensors de drets humans, la comunitat nacional i internacional, reiterem la nostra crida per solidaritzar-se amb la Universitat colombiana i convidem tota la comunitat democràtica a manifestar-se a favor de la Federación de Estudiantes Universitarios (FEU), dels estudiants colombians i de tots aquells que dia a dia patim els atacs nefastos del feixisme colombià, a través de campanyes, jornades de Aquesta greu crisi humanitària per la mobilització, denúncia i respecte per qual atravessa la Universitat colomla vida i la dignitat humana. biana és el complement al conjunt d’atacs encaminats a acabar amb Li ratifiquem al govern nacional que, la possibilitat d’oferir educació de malgrat els seus atacs, no aconsequalitat per a les i els joves del país. guiran callar la veu dels estudiants, La persecució i criminalització tenen no tancaran les universitats a la crítilloc just en el moment en el qual ca i a la proposta i no impediran que avancen l’execució i imposició de la els joves colombians seguim trebareforma acadèmica a la Universitat llant en pro d’un país inclusiu, d’una Nacional, que en moltes carreres pàtria digna que verdaderament ha reduït el pensum a la implemen- representi els interessos del poble tació de tècniques, sacrificant en colombià. d’altres el component humanista i Com a organització, sàpiguen que amb perspectiva crítica, universitats sempre estarem enfront els nostres com la Pedagógica s’enfronten avui ideals, que la por no és un estil de no només a la descarada corrupció vida per als constructors d’un món que l’ha desfalcat, sinó també a la nou i que no abandonarem mai desaparició de la seva seu principal, aquesta batalla que només concloi crisi semblants amenacen univerurà amb la nostra victòria. sitats com la Tecnològica de Tunya o la de Pereira, de la qual en foren explusats 4 estudiants per partici- Perquè pensar diferent no és terropar activament a les manifestacions risme! contra les directives de la universitat i, per si fos poc, se segueixen trobant Comunicat traduït de la Federación de Estudiantes Universitarios de rectors imposats pels paramilitars, Colombia

Països Catalans

setembre desembre/2009 num.7

11

Manresa acull la VI Trobada d’Estudiants dels Països Catalans Com ja ve sent tradicional a final de curs el SEPC, i aquest ja n’és el tercer, organitza la Trobada d’Estudiants dels Països Catalans.

Aquest any, la trobada s’ha realitzat a Manresa del 9 a l’11 d’abril on més d’un centenar d’estudiants. Com ja ve sent tradicional a final de curs el SEPC, i aquest ja n’és el tercer, organitza la Trobada d’Estudiants dels Països Catalans. Aquest any, la trobada s’ha realitzat a Manresa del 9 a l’11 d’abril on més d’un centenar d’estudiants d’arreu del país es varen trobar per intercanviar experiències i conèixer noves realitats en un curs tant mogut com el que hem viscut.

L’acte inaugural de la VI Trobada d’Estudiants va ser una xerrada sobre el model educatiu neoliberal i les seves conseqüències, tot seguit es va fer un sopar popular i per acabar varem poder gaudir de les actuacions del cantautor Cesk Freixas i del grup gracienc Rumb al Bar. Divendres va començar amb dues activitats simultànies: la projecció del documental “La Toma” d’Avi Lewis al CEIP Pare Algué i que intenta acostar l’espectador a la gent que reclama treball, dignitat i democràcia integral. A la mateixa hora, però al Batzac, local de l’Esquerra Independentista de la ciutat, és va fer una xerrada – taller sobre agitació i repressió a càrrec d’Alerta Solidaria. Abans de dinar, el col•lectiu Immi.cat, promotor d’un projecte de comunicació multimèdia centrat en la immigració present als Països Catalans, ens va poder ex-

plicar la seva experiència a través del seu president, en Diego Arcos.

Després de dinar, i seguint el camí encetat al matí, les activitats és varen dividir en dos grans eixos: el primer, al CEIP Pare Algué, és va poder gaudir d’una xerrada sobre la

Taller que es va realitzar a la Trobada

realitat lingüística dels Països Catalans; tot seguit és va poder gaudir d’una tarda de tallers de cultura popular entre els que cal destacar el taller de bastoners. I per altre banda, al Batzac, és va realitzar un taller d’identificació de rols sexistes.

Després de sopar, i per primera vegada des de la creació de la trobada, és va realitzar la Gimcana de la Guerra dels Segadors, una altra visió de l’oci nocturn que ens ajuda a conèixer la història del nostre país i a més a més afavo-

reix la participació i la coneixença dels participants a la trobada.

Dissabte després d’esmorzar començava una xerrada – taller sobre la Carta Catalana d’Estudiants, projecte que des del SEPC se li dóna molta importància, ja que la solució al sistema educatiu neoliberal no és el de la negació sinó el de presentar alternatives i, la Carta Catalana d’Estudiants n’és un. A la tarda varem poder gaudir de diversos tallers i projeccions entre les que cal destacar la xerrada sobre les reformes educatives i perspectiva històrica de l’ensenyament a càrrec de diversos membres del SEPC on varem poder observar els diferents nivells de lluita i situacions viscudes als Països Catalans.

Per acabar, i com a acte final de la VI Trobada d’Estudiants dels Països Catalans és va poder gaudir d’un concert d’Eina, Belda i el conjunt Badabadoc, Trempera i els Punxa Discos La Factoria.

Per acabar, des del SEPC volem agrair a l’assemblea de joves de Manresa (AJM – CAJEI) i a l’assemblea de Maulets Manresa tot el suport que ens han donat al llarg de tota la trobada.

Anna Oliva i Marc Navarro

DADES DE LA REMOR Coordinació i edició: Secretaria Tècnica de Formació i Publicacions (publicacions@sepc.cat) Correcció de textos: Equip de traducció i correcció SEPC Imatge SEPC: Secretaria Tècnica de Material i Propaganda (propaganda@sepc.cat) Disseny: Elsa Camí Col·laboracions: Adrià Martí, Lluis Navarro, Anna Oliva, Pau Roig, Niclolàs Caveribere, Albert Traver, Assemblea del SEPC de l’IES Comarcal de Burjassot , STPE. Num dipòsit legal: T-103-08

12

La Remor

Univ

Mobilitzacions estudiantils a la Catalunya Nord

e

Com una mica per tot arreu dels Països Catalans – i de l’estat francès – és la intervenció de la policia que va condemnar el moviment estudiantil a la Universitat de Perpinyà. Després d’haver ocupat els espais 38 dies l’any passat, és diumenge 29 de març del 2009, al cap de 35 dies de lluita, que la policia va entrar dins l’amfiteatre bloquejat pels estudiants, tots mobilitzats contra la LRU – Llei Relativa a les Univesitats – que és l’aplicació directe del procés de Bolonya a l’estat francès. Els policies, armats, van entrar per primera vegada en la història de la Universitat de Perpinyà, per ordre del president. No van utilitzar tanta violència com ho van fer a la UB, però van humiliar els estudiants presents aquest dia.

La decisió d’ocupar una aula, per poder informar els estudiants del que és la LRU, es va prendre el dia 23 de febrer. Ràpidament es va decidir ocupar l’amfiteatre 4, símbol per molts, de la lluita estudiantil, de dia i de nit. Així, el SEPC i Sud Étudiant, dos dels quatre sindicats presents a la universitat van crear el comitè de vaga. Tot i que, com l’any passat, es van buidar les aules perquè no es facin les classes i permetre als estudiants mobilitzar-se més facilment, una part dels cursos es van mantenir. Per saltar-se les decisions preses en assemblees de vaguistes, la universitat va llogar aules a fora de l’estructura universitària. També van llogar una empresa de vigilants durant tres setmanes, amb un cost de 20.000€ per setmana perquè, segons el president de la universitat, els estudiants estiguin en seguretat. Contràriament a l’any passat, uns quants professors i personal de la universitat es van afegir al moviment. Van protestar contra els canvis d’estatut – ensenyants-investigadors, personal. S’han fet assemblees comunes per actuar junts – manifestacions, bloqueig d’un giratori, classes obertes al centre ciutat, actes diversos – i ensenyar a les persones de fora de la universitat els canvis que ens volen imposar els polítics : privatitzar i professionalitzar l’ensenyament suprimint tots les fileres ‘no prolífiques”.

PUBLICITAT

Niclolàs Caveribere, Perpinyà

rsitats De l’educació a l’€ntrenament

El procés d’adaptació cap a l’EEES, comporta de facto una pressumpta reforma didàctica i pedagògica a la universitat catalana. Les causes principals d’aquest canvi són el nou sistema de crèdits ECTS, que imposa un nombre d’hores de càrrega de producció (de treball) a l’estudiant equivalent a una jornada laboral d’entre 35 i 40 hores setmanals. A més, els designis dels acords de Lisboa i de l’OCDE amb la tutela obvia dels poders mercantils mundials ha pressionat molt per fer hegemònica la teoria que ordena i imposa al sistema educatiu superior la funció única de formar –a mida- treballadors i treballadores, mà d’obra amb una skill card (targeta de competències), flexibles i adaptable a les necessitats del mercat.

En aquest sentit, l’educació de les competències aplicada a la exuniversitat pública catalana representa de facto, prioritzar de manera irreflexiva un ritme frenètic de producció de documents, treballs en grup, presentacions, etc...deixant de banda continguts, coneixement conceptual, aprofundiment i anàlisi teòric i capacitat crítica. És el model educatiu hegemònic i reproductor de sempre, “millorat” per a les noves exigències del capitalisme “avançat”. Ara el contingut es transmet de forma vertical, però mitjançant una aula virtual.

D’aquesta manera contínuen amb el model reproductor a la formació superior: augmenta l’entrenament pel treball frenètic, temporal i flexible que demanda el mercat, deixant de banda la solidesa teòrica i conceptual, el coneixement i el domini de la “ciència”. Creix el control de l’estudiant, el professorat adopta un rol similar al del mestre de primària que controla l’assistència del seu a-lumat, es cronometra el temps que triga l’estudiant a realitzar una recensió, una presentació, un treball en grup, etc...

En definitiva, la universitat passa a ser un camp d’entrenament per a futura mà d’obra productiva i precària i flexible: sobretot acrítica, alienada i ignorant.

Joaquim Framis, Barcelona

s

e

cundària

Els Reptes de la Formació Professional La Formació professional se’ns presenta a l’actualitat amb una sèrie de reptes pendents i un problema fonamental: la nul•la voluntat de millorar la qualitat i els mitjans dels Cicles Formatius per part de les institucions. Així doncs, l’augment del nombre d’alumnes, la matriculació per crèdits, les pràctiques remunerades o l’FP a distància; són reptes que encara estan molt lluny d’aconseguir. Pel que fa a l’augment del nombre d’estudiants acaba esdevenint una estratègia política per tal d’apropar-se als països més competitius d’Europa, sense tenir en compte un tema fonamental com és si la quantitat d’oferta acadèmica anirà seguida d’una major qualitat en els continguts i material dels Cicles de Formació Professional, tot i això, encara no s’ha pogut aplegar a les metes marcades pel govern, que vol aplegar a uns 675.000 estudiants. D’altra banda, les inversions en FP es caracteritzen per la mancança absoluta de recursos, que impossibiliten el canvi i la introducció d’un Pla Renove a l’FP, que és totalment necessari. Pel que fa a les pràctiques s’acaben convertint en una manera mitjançant la qual les empreses tenen la porta oberta a l’explotació dels estudiants d’FP .

Pel que fa a l’oferta de Cicles Formatius, hem de dir que només obeeix a les demandes del món empresarial, al model que Empresa i Estat volen fomentar en un moment determinat, sense tenir en compte les necessitats socieconòmiques reals de cada lloc. Així doncs, ens trobem a l’actualitat en una oferta basada fonamentalment en el sector serveis.

Les institucions, davant de les demandes que des de la formació professional es reclamen, fa oïdes sordes. Prenen com a objectiu la creació de treballadors precaris al servei de l’empresa i la seua capacitació per a competir amb els països econòmicament capdavanters d’Europa, per tal d’esdevenir un Estat més competitiu.

setembre desembre/2009 num.7

13

Guillem Agulló, la lluita continua

Enguany fa 16 anys en la localitat de Montanejos van assassinar al nostre company de lluites Guillem Agulló, la majoria dels militants sabem qui fou el Guillem i com va lluitar pel nostre país. També es cert que els que formem part de la nostra generació érem xicotets per assabentar-nos de que va sigSi fem un anàlisi del model edunificar la seva mort per a la societat valenciana. Tampoc recordem de com va ser el juí al seu botxí, un nazi, un ultra espanyol, que desprès d’estar-hi el mínim per llei a la presó, va continuar amenaçant a joves dels moviments socials i fa poc es presentava a les eleccions municipals al poble de Bunyol.

catiu que s’està intentant imposar en els nostres centres, ens adonem de que ens estem dirigint cap a un camí on les empreses seran les que marquen el ritme en tots els àmbits de la societat. Tenim com a exemple l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que si més no intenta reproduir el que ja esta passant a la FP, una educació amb unes competències marcades directament des de l’empresa que deixen de banda la formació personal en valors i crítica, per crear treballadores i treballadors precàries.

Un altre dubte, que se’ns presenta al pensar en l’EEES, és el fet de que no hi ha cap reforma pensada per adaptar l’FP al nou espai europeu, fet que ens resulta, com a mínim, preocupant.

STPE-SEPC

Es veritat que l’esquerra independentista i altres moviments socials ha estat durant tots aquests anys organitzant actes en memòria del Guillem. Així i tot , hi ha una generació de militants que ni tan sols havia nascut quan va ocórrer el seu assassinat i sols el coneixen per que en alguns concerts es menciona el seu nom. Es per això que em volgut escriure aquest article, per a que aquests joves sàpiguen que va morir per les seves idees que són les nostres. Al seu municipi natal, Burjassot, el SEPC juntament amb Ca Bassot i l’esquerra independentista varem organitzar el passat mes d’abril una sèrie d’actes (xerrades,pintades...) per homenatjar la seva figura.

Perquè el més important es que no l’oblidem i que els joves sàpiguen la veritat sobre el seu assassinat.

Guillem Agulló ni oblit ni perdó!.

Assemblea del SEPC de l’IES Comarcal de Burjassot.

14

La Remor

Univ

e

rsitats

18-M L’espurna que encengué el foc

Eren dos quarts de 6 i veus d’agents antiavalots de la BRIMO ens despertaven cridant en castellà que recollíssim tant sols el més important per anar desallotjant el rectorat. Era el final de quatre mesos d’ocupació del rectorat i el preludi d’un dia i setmana de mobilitzacions que recordaria a altres temps. Alguns eren trets per propi peu i d’altres realitzaven resistència passiva. Es veia a venir que ens traurien: des de feia uns dies ens havien aïllat tancant portes davanteres i retirant-nos els cartells que penjàvem a la façana: volien invisibilitzar-nos.

A fora, ens anàvem concentrant els desallotjats juntament amb solidaris que s’acostaven a donar suport a les repetides reivindicacions: retirada dels expedients, paralització del pla bolonya i realització d’un referèndum acompanyat d’un debat social al respecte sense coaccions. A dos quarts de vuit, es descobria que alguns estudiants havien tornat a entrar al edifici i estaven sent perseguits per agents al pati o a la porta del rectorat mateix. A dos quarts de nou, els agents carregaven contra el centenar de manifestants que tallaven el transit en motiu de protesta espontània pel desallotjament. Gent cridant, cops, contusions, cadires volant i els primers detinguts. A les 12:00h més d’un miler d’estudiants tornaven a tallar Gran Via de les Corts Catalanes davant del rectorat, aquest cop amb el suport de professors. El rector havia decidit com si d’un locaut es tractés, de tancar les universitats adjacents al rectorat juntament amb aquest; les de Filologia i la de matemàtiques, així com també s’havia tancat la facultat d’Història, Geografia i Filosofia. Al mig dia altre cop càrregues i corregudes. La manifestació es partiria en dues parts, una que es dirigia cap al Raval per ronda Sant Antoni que posteriorment es dispersaria i una altre que aniria cap a Palau Robert a demanar explicacions a la Conselleria d’Educació, la mateixa que porta un any sense escoltar, ni dialogar amb honestedat sobre les reivindicacions

estudiantils, ni fer tant sols un gest a favor dels reclams als universitaris. No és casual que Blanca Palmada hagi dimitit per desavinènces en la gestió del conflicte. Aquesta segona concentració acabaria amb noves carregues indiscriminades, aquest cop colpejant també a periodistes, i altre cop noves detencions.

Aquella nit es tornà a convocar manifestació. El desplegament polical fou brutal. Comptant furgones per carrers adjacent en contarem unes 40. Però el nombre de gent a la manifestació és també enorme: unes 15000 persones baixaren per Pelai. Enmig de crits contra el procés de Bolonya, demanant dimisions de responsables politics i contra els Mossos d’Esquadra es respirava ja des del inici de la manigestació, una tensió que es podia mastegar, solidificada en l’ambient pròpi d’aquesta. Semblà com si després de les dues manifestacions dissoltes a cops de porra ja ningú tingués cap dubte que la cosa acabaria malament. Els mitjans de comunicació de masses havien estat practicant el noble art d’induir a la confusió proferint que les manifestacions eren il•legals: volien més carnassa i la tingueren. Un altre cop es comprovà que la manifestació no podria baixar per les Rambles, després que alguns estudiants s’abalancessin sobre el cordó policial, es virà cap a Via Laietana. L’objectiu de la manifestació semblava clar, es volia arribar d’alguna manera al parlament per dir-los clar al tripartit que no ens agraden les seves politiques educatives, que no ens agrada el seu “diàleg”, que no ens creiem l’ús absolutista que ells fan de les paraules i que no ens agraden les seves politiques repressives, cada cop més violentes i abusives contra els manifestants. En arribar a l’alçada del carrer que porta a plaça Sant Jaume un grapat d’estelades i banderes rojes picaven als escuts dels mossos com dient “deixeu-nos passar”. I tot seguit començava un dels enfrontaments més durs que s’hagin vist els últims anys.

Sembla una metàfora: el preu que es paga per voler escollir el propi camí.

La manifestació de la nit desencadenà una crisi al departament d’Interior: els politics de la “dreta oficial” ho aprofitarien per situar-se amb els seus comentaris a l’esquerra de l’esquerra, a través del populisme més barat i rastrer, les mateixes bases dels partits governants de la “esquerra” generaren contradiccions en els partits als que pertanyien i finalment al cap d’una setmana cauria el cap dels Mossos d’Esquadra. Però no dimití ni Joan Saura ni Huguet. No dimití cap Rector.

No dimití cap ministre d’educació estatal. I és que ja se sap, actualment el politic professional tant sols és un bon estadista.

A partir del 18-M la premsa es passà una setmana escalfant l’ambient: es feu public que es faria una manifestació sota el lema “Bolonya s’aplica a cops de porra!” al cap d’una setmana del 18-M. Rius de tinta i bits a les pantalles dels ordinadors comencen a inflar una bombolla que semblava que anava a esclatar violentament: els polítics deien que per la Rambla no, i els manifestants insistiem que fa molt de temps que volem baixar-hi, que són els nostres carrers. Es creà una expectativa in crescendo. Els Mossos d’Esquadra afirmaven tenir un nou dispositiu i aplicar “nous mètodes” i lloguen totes les habitacions d’un hotel proper a Plaça Catalunya, uns “nous mètodes” que es conegueren més tard en les cel•lebracions del Barça i que com ens temiem consistien en la generació en els manifestants dels estats de terror més absoluts Al cap d’una setmana, es realitzava la manifestació “Bolonya s’aplica a cops de porra!”, el canvi de recorregut invitava als politics a comprendre que molts ja s’han fet un tall al propi palmell amb un ganivet, per dir-li al futuròleg o al estadista politic que res ni ningú pot marcar el seu propi destí.

Pau Roig, Barcelona

Univ

e

rsitats

setembre desembre/2009 num.7

15

2008-09: Bolonya s’aplica a cops de Porra El curs 2008-09 passarà a la història com l’any on la lluita estudiantil va marcar bona part de l’agenda política d’aquest país. Al llarg de tot el curs, es succeïren mobilitzacions de divers caire: referèndums, ocupacions, manifestacions, etc, i tota mena d’accions amb una voluntat comuna: aturar el procés d’implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i obrir un procés de diàleg sobre el futur de la universitat pública; voluntat que es contraposà amb la dels governs autonòmics, estatals i europeu, i amb la complicitat dels equips rectorals de les universitats dels Països Catalans, que no han dubtat ni un segon a mostrar fins on estaven disposats a arribar en el seu afany privatitzador.

en accions de protesta, així com realitzà diverses càrregues contra els estudiants que protestaven a Palma. L’entrada sistemàtica de la policia autonòmica espanyola Mossos d’Esquadra a diverses facultats de la UB i la UPF també es convertí en una tònica constant. Però la repressió no acabà aquí. Al llarg de tot aquest

universitats d’Alacant, de València, i de centres de Secundària on els estudiants també han mostrat la seva resistència a la imposició d’aquest procés, sense oblidar els 6 expulsats de la UAB ( d’un total de 33 expedientats, que rebran sancions públiques).

Tot això ens ha servit per confirmar la veritable cara impositiva d’aquest procés, fet d’esquenes a la comunitat educativa, així com la resposta oferida a tothom qui ha gosat qüestionar-lo. Però també ha servit per mostrar la resistència de l’estudiantat català a aquest nou procés, que l’ha situat en la punta de llança de la lluita europea contra la mercantilització de l’ensenyament. Hem estat capaços de sortir al carrer una vegada i una altra, malgrat les càrregues policials, hem proDurant els darrers 2 anys, els Actuació dels Mossos d’Esquadra a la UAB mogut referèndums sobre Bolocossos policials han irromput múltiples vegades a les universitats any, diversos companys foren detin- nya que les autoritats acadèmiques catalanes. Començà el març del guts: en les manifestacions del 20-N s’han negat a escoltar, hem aconse2008, amb el desallotjament de 40 i del 18-M a Barcelona, en l’acció a guit posar damunt la taula constantestudiants tancats a la UAB (recent- la Conselleria d’Universitats o altres ment el debat sobre l’ensenyament ment imputats), amb dures càrre- similars, així com els companys Pere públic,... en resum, hem demostrat gues que provocaren diversos contu- i Yann de la Universitat de Perpinyà, que, malgrat la repressió, els essionats. A partir d’aquí, la presència detinguts i condemnats a 2 mesos de tudiants no acceptem imposicions policial (uniformada o de paisà) s’ha presó. A tot això cal sumar-li la im- sobre el nostre futur. Per la nostra fet efectiva de manera generalitzada putació de 58 estudiants per les pro- banda, ens comprometem a contiper primer cop des del franquisme. testes del 18-M, d’una quinzena més nuar avançant per tots els mitjans La Policia “Nacional” detingué un de la UAB, les coaccions i amenaces cap a una universitat pública, popucompany a València per participar contra les persones tancades a les lar, catalana, no-sexista i de qualitat.

PUBLICITAT

A. Traver i I. Font, Barcelona

e

ntrevista per Pau Roig

ENTREVISTA SOBRE LA SITUACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA A ALEMANYA

L’Ahmed, ha estat estudiant de Dret a Bremen i actualment està acabant les practiques i proves de final de carrera a Berlin. És Alemany i fill de palestins, país on viuen alguns dels seus familiars, és coneixedor del conflicte dels Països Catalans a través d’un Erasmus que feu varis anys abans a la UAB, on col•laborà amb gent de la CEPC i la CUP. A Bremen es va implicar a fons en la lluita contra el procés de Bolonya. Ha treballat tant en assemblees de facultat com en la organització socialista juvenil Linksjugend’solid, propera al partit “Die Linke”, organització de la qual és portaveu.

LA LLUITA CONTRA BOLONYA A BERLÍN Podries fer una radiografia de com està la reforma de la ensenyança a alemanya i el moviment estudiantil?

guin circular d’uns a altres i d’altres a uns per a fer els crèdits. Actualment es preveu una reducció massiva del personal i el finançament per a les universitats i la orientació Des del 2004 les diplomatures (di- dels estudis a interessos comercials plom) i les llicenciatures (magis- en detriment del progrés social. ter) es canviaren a grau (bachelor) i màster. Actualment es segueix Quin és el nivell d’organització reduint el finançament a les uni- del moviment estudiantil a aleversitats. El semestre d’hivern del manya? He sentit que hi han curs 2003-2004 hi hagueren moltes treballat tant sindicats com protestes. Més de 40 universitats assemblees d’estudiants... s’organitzaren en assemblees i iniciaren vagues, en moltes d’elles du- Les assemblees d’estudiants a rant varies setmanes. Els estudiants les facultats i universitats varen ocuparen rectorats, despatxos de decidir què s’havia de fer. Es tracpartits i feren moltes accions crea- tava d’assemblees plenaries, on tives. Quasi totes les carreres han s’aglutinava tota la participació que fet ja el trànsit a bachelor i màster es podia. A més, organitzacions com afegint molta pressió pel que fa linksjugend’solid (organitzacions soal esforç d’estudi, però poc temps cialistes properes al partit “die linke”) per a la autoorganització dels estu- o diversos grups de l’esquerra radidiants. A més varen tancar moltes cal, com anarquistes o antifeixistes de les carreres menys rentables, s’organitzaren recolzant o implicantcom “ciències per als discapacitats”, s’hi directament. El passat 17 de juny o “ciències pel professorat”. Actual- de 2009 coordinaren protestes a tot ment persisteix la comercialització i el territori federal. Més de 100 ciutats eliminació de les ciències critiques. veieren desfilar protestes per a una educació millor d’estudiants i alumD’on prové el nom hep v que nes de secundària, algunes d’elles refereix a la última reforma acabaren amb disturbis, d’altres del bundesland bremen en el amb ocupacions de bancs i d’altres marc del procés de bolonya? es desconvocaren i dissolgueren.

Hep v és la 5a reforma d’educació superior a bremen, la qual s’està implementant acutalment. Aquesta reforma descriu els objectius d’ocupació de places per a les universitats i instituts de cicles formatius de bremen, a alemanya hi ha un cert grau d’equivalència de crèdits entre ambdós perquè els alumnes pu-

Quins heu

objectius aconseguit?

En primer lloc al bundesland bremen hem aconseguit que no s’estableixin taxes tant altes com les d’altres països on també governen conservadors i en concret hem aconseguit que s’aboleixi la taxa per al primer any de

carrera. A hessen, fins i tot aconseguiren la retirada total de les taxes.

Aixó s’aconseguí gràcies al gran suport popular. S’aconseguí també que de boca, tots els partits politics recolzéssin la llibertat de taxes, fet que facilitava la lluita. Però els fracassos i èxits són molt diferents en cada país, segons el propi context.

Aquí un dels bancs més interessat en la implementació de la reforma és el banc santander, quins bancs hi ha darrera de la reforma a alemanya?

No hi ha un banc especific que sigui conegut pel seu interés, però actualment tots els bancs disposen de programes de crèdit econòmic per a estudiants, és a dir, hipoteques per a estudiants.

Una de les característiques del procés de bolonya és que promou un model educatiu anglosaxó similar al d’estats units. L’altre model educatiu amb renom internacional és l’alemany. Com s’ha viscut aquest fet a alemanya?

Fóren moltes les protestes tant de professors com d’estudiants pel tema del model educatiu. En tot cas el model alemany també tenia moltes mancances, però tenia quelcom positiu: permetia molta autonomia al estudiant. Un podia escollir temes d’interés i prendre’s el temps necessari per a fer critica científica al objecte d’estudi que escollís.