Gaiata 15 2017 by Gaiata 15 Sequiol

MAGDALENA 2017

A.C. Gaiata 15 “Sequiol”

PER A ALUMNES DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA Castelló 2017 ORGANITZA:

A.C. Gaiata 15 SEQUIOL

Amb la col·laboració de:

Ajuntament de Castelló - Diputació de Castelló - Patronat Municipal de Festes - Conselleria d’Educació - Carrefour

Inauguració al MUSEU ETNOLÒGIC 11 de març de 2017 Expocició al MUSEO ETNOLÒGIC de l’11 fins al 26 de març de 2017

A.C. Gaiata 15 SEQUIOL

A.C. Gaiata 15

“Sequiol” MAGDALENA 2017

GAIATA 15 SEQUIOL

La Comissió els desitja

Bones festes de la Magdalena 2017

GAIATA 15 SEQUIOL

Volem agraïr l’esforç i col·laboració de tots els que han intervingut en l’edició d’aquest llibret, d’una manera o una altra. Des dels què ens han aportat les seues vivències en els articles, fins a les empreses que han inserit la seua publicitat, passant pels tècnics impressors, fotògraf, disseny de portada, així com a l’equip humà del Sequiol que ha fet possible que avui tinga en les seues mans el nostre llibret 2017. A tots MOLTES GRÀCIES

Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràfiques Color Imprés el 18 de febrer de 2017, festivitat de Sant Simeón.

Sumari

Gaiata 15 Sequiol

Direcció i coordinació: ELISABETH BREVA ALMERICH Redacció i entrevistes: NURIA MIRAVET SALVADOR Col·laboracio: AGUSTIN MON CARRO XELO PASTOR Portada i il·lustracions separates: LORENZO RAMIREZ Publicitat: LIDON MARZA MARCO MARIA CARMEN MONTE MARTINEZ CHELO ASENCIO MONROIG ELENA MARZA MARCO NOELIA FABREGAT ALCON MARIA JOSE SISAMON Reportage fotogràfic: EDICIONES MUPHY

Salutacions 03

La Nostra Comissió 19

Racó de l’Artiste 71 Pas del testimoni 83

- LA NOSTRA GAIATA - LA NOSTRA GAIATA INFANTIL - LA NOSTRA PORTADA - PAS DEL TESTIMONI 2016 A 2017 - ENTREVISTA A BEATRIZ BELENGUER MERCÉ, LA NOSTRA MADRINA, per Xelo Pastor - ENTREVISTA A TERESA DOUMERE FABREGAT, LA NOSTRA MADRINA INFANTIL, per Xelo Pastor - ENTREVISTA A MARCOS RODRÍGUEZ MANTECA, EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL, per Xelo Pastor - ENTREVISTA A ELISABETH BREVA ALMERICH, LA NOSTRA PRESIDENTA - ACOMIADADA DE LA MADRINA 2016, ANA RODRÍGUEZ MANTECA - ACOMIDADAD DE LA MADRINA INFANTIL 2016, BALMA DOUMERE FABREGAT - ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2016, CARLOS LÓPEZ PORCAR - ESTEFANIA CLIMENT MORENO “REINA SEQUIOLERA”

Articles 191

- MÉS QUE FESTA, per Rubén Peña. Article presentat a concurs en la Magdalena 2017 sota el

Traducció al valencià: Programa SALT 4.0 Traductor i corrector de valencià. Direcció General d’Ordenació i innovació Educativa i Política Lingüistica.

Saludas-17ok.indd 1

QUADRE D’HONOR LA NOSTRA COMISSIÓ LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL MADRINA 2017 NA BEATRIZ BELENGUER MERCE MADRINA INFANTIL 2017, XIQUETA TERESA DOUMERE FABREGAT PRESIDENT INFANTIL 2017, XIQUET MARCOS RODRIGUEZ MANTECA MADRINA D’HONOR, N’AGUEDA IBARS AGRAMUNT I ACOMPANYANT MADRINA D’HONOR INFANTIL, XIQUETA MARTINA PRADAS VIERA I ACOMPANYANT INFANTIL - DAMES D’HONOR I ELS SEUS ACOMPANYANTS - DAMES D’HONOR INFANTILS I ELS SEUS ACOMPANYANTS

- NOMENAMENT DELS MÀXIMS REPRESENTANTS DEL SEQUIOL PER A LA MAGDALENA 2017 - NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR - LA NOSTRA PRESENTACIÓ - AIXI LA VAN VEURE: EL PERIODICO MEDITERRANEO, EL MUNDO CASTELLON AL DIA, LEVANTE, VIVECASTELLON.COM, EL PERIODIC.COM - PRESENTACIÓ DEL CARTELL ANUNCIADOR DE LA MAGDALENA 2017 - NOMENAMENT SEQUIOLER DE L’ANY 2017 - XIII CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLO” - XVIII CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA “SEQUIOL” AL COL·LEGI ISIDORO ANDRÉS - ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2016 - SEQUIOL “DIA A DIA” EN 2016 - ACTIVITATS CULTURALS I ESPORTIVES AL SEQUIOL - ELS NOSTRES AMICS DE FALLES I FOGUERES - PROGRAMACIÓ DE FESTES AL SECTOR

Dipòsit Legal: CS 122-2017

¨la Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints articles que apareixen publicts en el present llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.

Activitats 107

Impressió: Gràfiques COLOR IMPRÉS s.l.u.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

- SALUTACIÓ DE L’ALCALDESSA DE LA CIUTAT, N’Amparo Marco Gual - SALUTACIÓ DE LA REGIDORA DE FESTES-PRESIDENTA DEL PATRONAT DE FESTES, Na Sara Uso Alía - SALUTACIO DE LA PRESIDENTA DE L’A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL”, N’Elisabeth Breva Almerich - SALUTACIÓ DE LA REGINA INFANTIL DE LES FESTES, Xiqueta Berta Montañes Selma - SALUTACIÓ DE LA REGINA DE LES FESTES, N’Estefania Climent Moreno - SALUTACIÓ DEL PRESIDENT D’HONOR, En Joaquin Borras Llorens - SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLO, En Juan Vicente Bellido Zafón

lema: “Les Festes de la Magdalena dins de 50 anys. Imaginem el seu futur”

- PALAU MUNICIPAL. 1716-2016 , per Antonio Gascó - REIAL CASINO ANTIC, per Jesús Delgado Correa i Francisco José Jáuregui Acuña - ELS DOS CENTRES SOBRE ELS QUALS PIVOTA TOT ALLÒ QUE TINGA UN MÍNIM REGUST A CASTELLÓ: “SANTA MARIA I EL CAMPANAR DE LA VILA”, per Jose Juan Sidro - CORREUS, per Pablo Marco Dols - LA CORPORACIÓ PROVINCIAL: DOS MAGNÍFICS EDIFICIS, per Patricia Mir - HOSPITAL PROVINCIAL A L’AVINGUDA DEL DR. CLARÁ, per Joanjo Trilles - L’INSTITUT FRANCISCO RIBALTA COMPLEIX 100 ANYS, per Miguel Pastor - LA LLOTJA DEL CÀNEM, per Pablo Marco Dols - PLAÇA DE BOUS DE CASTELLÓ, per Lola Guillamon - EL NOSTRE TEATRE PRINCIPAL, per Inmaculada Badenes-Gasset Ramos

22/02/17 11:40

C/ Jorge Juan, 18B - 12006 Castellรณ 964 25 75 63 www.manuelcuellarjoyas.com info@manuelcuellarjoyas.com 2 gaiata15sequiol

Salutacions

4 gaiata15sequiol

Salutació

ALCALDESSA DE CASTELLÓ

a llum és energia i és vida. I la gaiata, el símbol per antonomàsia de la nostra setmana gran, que celebrarem amb aquell orgull de genealogia del 18 al 26 de març, és una vital simbiosi perfecta de llum i energia. Any rere any manté viva la tradició i la història de la nostra ciutat, i injecta amb el dinamisme i l’entrega que envolta cada comissió gaiatera -artífex d’aqueix inoblidable disseny amb què llueix el nostre esclat de llum als carrers cada Magdalena- ‘la garra’ necessària per a continuar sent motor, i ànima, de la festa. Custòdia de la llum antiga. Emblema de la història magdalenera. Guia imprescindible en el trasllat a la Plana des del Castell Vell fa ja 766 anys. El temps passa molt ràpidament, però la gaiata, i la seua essència en el món de la festa, no sols resisteix, sinó que continua ampliant mires, reinventant-se i sent el nexe d’unió entre la ciutadania i les arrels castellonenques. La Magdalena és una festa de carrer. Que es viu i se sent a les places. En els 19 sectors on les diferents comissions gaiateres, amb el tradicional monument com a epicentre, cuinen amb cura, edició rere edició, un programa d’activitats que, més enllà de convertir-se en part imprescindible de la setmana magdalenera, creen barri i construeixen ciutat. I ací, com a part inherent d’aquest teixit gaiater esteu totes i tots els que integreu, amb merescut orgull, el Sector 15, Sequiol. Una comissió entregada que culminarà durant la setmana gran que està a punt de prendre el vol, l’esforç i el pols que suposa tot un any de treball i il·lusió per convertir aquesta festa en jornades repletes d’alegria i germandat i per erigir la gaiata en la millor carta de presentació de la ciutat. No puc sinó desitjar-vos, amb la Magdalena 2017 ja a les portes, que torneu a brillar com sempre ho feu. Que torneu a ser, com conclouen els versos del nostre estimat Bernat Artola, “el nostre millor pregó”.

Ajuntament de Castello

Amparo Marco Gual 5 gaiata15sequiol

Punt Multiserveis

Ronda Millars núm. 90 entresòl 12004 CASTELLÓ

6 gaiata15sequiol

info@puntodos.net Tel.: 964 831 043

Salutació

REGIDORA DE FESTES PRESIDENTA DEL PATRONAT DE FESTES

astelló desperta, un any més, a les festes de la Magdalena. Una setmana intensa de retorn a les arrels per a rememorar la creació de la ciutat però també una setmana en què les nostres festes fundacionals potencien encara més la seua projecció internacional, convertint-se en un aparador de cultura, tradició i germandat de què gaudeixen any rere any no sols la ciutadania castellonera, sinó també els milers de visitants d’altres ciutats i països que arriben, en les albors de la primavera, fins a aquest racó del Mediterrani. Perquè unes festes continuen complint objectius i sumant anys amb la bona salut de què gaudeixen les nostres, fa falta compromís, dedicació, convicció. I aquestes tres característiques són les que atresoren les 19 comissions gaiateres de la ciutat, actors fonamentals de l’entramat fester junt amb la Junta de Festes, el Patronat de Festes, les colles, veïns, visitants, voluntaris i associacions, encarregats de tirar endavant la nostra celebració més emblemàtica. Perquè una festa és la seua gent, els que estan darrere, dia a dia, perdent hores de son, per a ultimar cada detall, per a exalçar la tradició, però també per a idear noves propostes. Per a omplir el carrer d’actes lúdics i culturals que facen riure, que facen gaudir, que dinamitzen, que avalen el respecte de les i els castelloners pels seus orígens i els seus costums, i que unisquen. Açò és el que heu aconseguit els 19 sectors de Castelló, amb la gaiata, el nostre símbol, el nostre esclat de llum, com a epicentre: acostar i estendre la festa a cada racó de la ciutat, per a fer partícip el conjunt de la ciutadania d’aquest il·lusionant projecte comú i mantenir-lo viu. Des de la Regidoria que represente no puc sinó expressar l’orgull que el vostre compromís amb la festa em genera. Una festa que espere que gaudiu perquè és l’expressió del vostre incondicional esforç. Gràcies Sector 15. Gràcies Sequiol. Des del cor.

Sara Usó Alía 7 gaiata15sequiol

8 gaiata15sequiol

Salutació

PRESIDENTA DE L’ A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

stimats/des socis/es col·laboradors/es i veïns/es del sector, de nou en estes pàgines per a presentar l’ambiciós programa de festes que Sequiol ha preparat per a esta Magdalena 2017. Cada acte, cada convocatòria, ha de ser l’excusa perfecta perquè tots vostés, socis i veïns, s’acosten a la Gaiata, a la seua Gaiata, i disfruten d’uns moments d’alegria, il·lusió, de camaraderia amb els seus conveïns. Que ens aporten la seua calor perquè sense la seua participació res d’açò té sentit. La missió principal d’una comissió de festes és dinamitzar el seu sector, aportar elements de gaudi als seus veïns i que eixa alegria i il·lusió que la ciutat de Castelló emana en les seues festes fundacionals, arribe a tots i cada un dels racons dels seus barris; que cada un dels veïns de la ciutat se senta partícip d’estes festes tradicionals. Per això, les actuacions a la nit, les degustacions al migdia, les actuacions dedicades als més xicotets... qualsevol d’elles; o totes elles, han de ser el motiu suficient per a prendre el carrer i compartir uns moments amb els seus conveïns, apartant per un moment totes les tensions que el dia a dia ens provoquen. Però tota esta activitat participativa no sols es desenvolupa durant els nou dies de festes. La nostra associació disposa d’activitats per a tots els socis, de totes les edats, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Una completa gamma de possibilitats per a disfrutar d’uns moments distesos, realitzant una nova activitat en companyia d’altres veïns del sector. Des d’ací els anime a compartir amb nosaltres estos moments. Però l’element diferenciador de les comissions de sector són les Gaiates i en este apartat Sequiol és de les més llorejades de la història festera de la ciutat a pesar de ser de les més jóvens d’entre les associacions. I, de nou, enguany presentem dos treballs amb àmplies opcions d’estar en el més alt de la classificació final. Senta’s orgullós de ser Sequiolo, porte amb orgull la insígnia de la Panderola. Sincerament és tota una distinció pertànyer a una de les comissions de sector més dinàmiques de la ciutat, com a soci col·laborador. A Bea, Teresa i Marcos vos ordene que disfruteu de tots i cada un dels instants d’estos nou dies que ens esperen; des de la primera olor de pólvora de l’inici de festes fins al destrossador crit del VITOL! doncs esta serà, sens dubte, la vostra Magdalena. Una edició molt especial per a tots els Sequiolos perquè la màxima representant de les festes magdaleneres té un cor Sequioler. Per a tots nosaltres serà un immens orgull i plaer poder acompanyar Estefania, en el seu màgic viatge reial.

Gaiata 15 Sequiol

Elisabeth Breva Almerich

Per a acabar vull agrair a tots i cada un dels membres que conformen la comissió del Sequiol el seu treballs abnegat, el seu total compromís i el suport que, en tot moment, he rebut d’ells. Els triomfs de Sequiol són un treball de tots els Sequiolos, la meua missió únicament ha sigut presidirlos; fàcil tasca amb esta gran comissió. Per això, ara que renove el meu compromís al capdavant d’esta associació cultural, vull manifestar públicament el meu total agraïment a tots, sense ells seria impossible portar aquest vaixell a bon port. Moltes gràcies a tots. Així doncs, ser Sequiolo ha d’omplir-nos d’orgull i satisfacció. És sinònim d’alegria, festa, felicitat però també de compromís, esforç, treball. Per això, els meus millors desitjos de felicitat per a estes pròximes festes de la Magdalena 2017, que el temps ens acompanye i que disfruteu tots de Castelló en festes.

9 gaiata15sequiol

om a Reina Infantil de les Festes de Castelló 2017, però sobretot com a gaiatera, és un orgull per a mi compartir junt amb els amics de la comissió de “Sequiol” el goig per l’arribada de les millors festes del Món. Vull agrair l’esforç i treball a tota la comissió de “Sequiol” per aconseguir, un any més, que la llum de les nostres gaiates òmpliguen de festa els carrers de la Ciutat. Però sobretot gràcies, amics de la Gaiata 15, per haver-me cedit enguany un gran tresor, la nostra, …. la vostra Reina Estefania.

Gaudiu al costat dels veïns i veïnes del sector d’aquests dies de festa i alegria; i cridem tots a una sola veu: Magdalena!!!

Salutació

REINA INFANTIL DE LES FESTES Ajuntament de Castello

Amb estima

Berta Montañés Selma 10 gaiata15sequiol

stimada família de “SEQUIOL”:

Salutació

REINA DE LES FESTES Ajuntament de Castello

Estefanía Climent Moreno

Després de tants anys formant part de la nostra comissió, hui, tinc l’immens plaer i orgull de dirigir-me a tots vosaltres des d’aquestes línies com a màxima representant de les nostres estimades Festes. La nostra gaiata, SEQUIOL, sempre ha sigut un referent d’esforç, de compromís amb les nostres tradicions i de castellonerisme, un motor fonamental de les nostres festes. Per tot això, vull fer-vos arribar tota la meua estima per tots el moments que he pogut compartir amb tots vosaltres i donar-vos les gràcies per tot el vostre incansable treball i dedicació que, any rere any, fan possible que la nostra gaiata siga un punt de referència molt important en les nostres festes i la nostra ciutat. Cada dia que passa estem més a prop de la nostra setmana gran, on tot Castelló prendrà els carrers per a viure intensament les nostres festes, per això, vull aprofitar l’ocasió per a desitjar-vos que passeu una setmana plena d’il·lusions i bons moments i animar a tots el veïns i amics del nostre sector a que isquen al carrer a viure plenament la festa junt a la nostra comissió. Amb molta estima, la vostra Reina 11 gaiata15sequiol

Distribuïdors

solucions energètiques & servici tècnic Carrer Navarra número 29 (Polígon El Colador) - Apartat Correus 227 - 12200 ONDA (Castelló) www.akkubatt.es - Telèfon 964 25 19 23 - Fax 964 77 18 46

PLATAFORMES ELEVADORES

SOLUCIONS ENERGÈTIQUES

SERVICI TÈCNIC

Lloguer de plataformes aèries

Bateries i carregadors industrials Instal·lacions solars Il·luminació LED SAI’s

Venda, reparació i diagnòstic de l’estat de bateries i carregadors per mitjà de prova de capacitat

12 gaiata15sequiol

Salutació

PRESIDENT D’HONOR

areix que va ser ahir quan ressonava el Magdalena Vitol en la nostra Plaça Major i ja amb goig i alegria estem immersos en les nostres Festes Fundacionals 2017.

Si, Festes Fundacionals. És aquest un bon moment per a alçar el peu de l’accelerador del dia a dia, de deixar que vole la nostra imaginació, que en el nostre interior cresca més afecte, més comprensió, més solidaritat, més entesa amb els nostres conveïns, que prime el que ens acosta, el que ens uneix rebutjant allò que només serveix per a separar-nos, més alegria per sentir-nos de la nostra terra, del Sequiol, de Castelló, d’Espanya. Reflexionem encara que siga per una curta estoneta, no estem ací per casualitat, hui és el nostre hui perquè va haver-hi molts huis anteriors de moltes dones i hòmens que sabent cultivar les seues identitats i menyspreant els seus antagonismes van aconseguir aquesta societat en què vivim, que encara que, sí, millorable, ens fa sentir orgullosos de la nostra genealogia. Gràcies Presidenta, gràcies Junta i socis de la nostra Gaiata 15 per permetre’m, un any més, ostentar amb orgull el càrrec de President d’Honor. Enhorabona a tots, aquestes Festes Fundacionals seran com sempre magnífiques i gaudirem d’elles sobretot i com se sap fer en el Sequiol. I a vosaltres Madrina Beatriz, Madrina Infantil Teresa i President Infantil Marcos, vos desitge que ho passeu magníficament, que aquest somni l’aprofiteu dia a dia, minut a minut, segon a segon. Val la pena ser els representants del Sequiol, nosaltres els Sequiolers posarem de la nostra part tot el nostre afecte perquè sempre noteu la nostra proximitat i calor i així recordeu sempre amb molt afecte aquesta Magdalena 2017. Bones Festes.

Gaiata 15 Sequiol

Joaquín Borrás Llorens 13 gaiata15sequiol

TALLERS PROPIS PER A LA FABRICACIÓ DE CONSTRUCCIONS METÀL.LIQUES EN ACER AL CARBONI I ACER INOXIDABLE

MESCLADORES HORITZONTALS

INOXIDABLE CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES DISSENY PORTES ESCALES BARANES EXPOSITORS I DECORACIÓ

S FAÇANE

DECORA

14 gaiata15sequiol

CIÓ D’IN

TERIOR

) SPANYA TELLÓ (E S A C 4 0 20 166 . 68,9 - 1 964 203 t -340, KM 00 Fax: 5 0 4 smon.ne 2 a CTRA. N 4 .c 96 t - www e .n Telèfon: n o m @cas casmon Correo.

Salutació

PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES

stimats amics i veïns de la Gaiata 15 “Sequiol”,

És per a mi un plaer poder dirigir-me a tots vosaltres des de les pàgines d’aquest llibret, unes pàgines que mostren l’esforç d’una gran comissió que treballa per i per a la festa i que lluita any rere any per tal d’aconseguir mantenir les nostres tradicions, aquelles que ens defineixen com a poble i ens uneixen al voltant d’un mateix sentir, l’amor per la nostra ciutat. Les comissions de sector s’esforcen al llarg de 365 dies per a traure al carrer les gaiates, eixos monuments de llum que recullen les nostres tradicions sense deixar de mirar mai cap al futur. El treball desinteressat d’aquestes comissions fa que les nostres festes, que són de tots, brillen sempre amb la més gran de les llums. Sequiol és un gran exemple de comissió que treballa per mantenir encesa la flama de la tradició i portar, a cada racó del sector de la sempre recordada i benvolguda Panderola, les nostres festes.

Aprofite aquesta oportunitat per a agrair-vos l’estima que teniu cap a la nostra ciutat i per l’esforç altruista i generós que feu en benefici de les nostres festes. Així mateix, vull acomiadar-me desitjant tant als veïns del sector com a la comissió, en nom de tota la Junta de Festes, una Magdalena 2017 il·lusionant i plena de moments que estiguen per a sempre en el vostre record. Moltes gràcies i bones festes.

Juan Vicente Bellido Zafón 15 gaiata15sequiol

El magatzem de la construcció i la reforma

PER A PROFESSIONALS I PARTICULARS

Guanya temps i diners en el magatzem dels professionals on també poden comprar els particulars.

PREUS DE MAGATZEM

IVA INCLÒS

Comprem grans quantitats i directes a fàbrica, sense intermediaris.

ESTOC DE MAGATZEM Posem a la teua disposició més de 12.000 productes en estoc permanent, repartits en 7.280 m2.

HORARI DE MAGATZEM Obrim a les 7:30h sense tancar al migdia i tens a la teua disposició 12 caixes (4 d’elles de Gran Volum per a facilitar la càrrega en el teu vehicle).

QUALITAT PROFESSIONAL T’oferim una gamma de qualitat amb les marques més reconegudes i un assessorament professional.

Obrim a les

7:30h. 16

gaiata15sequiol

HORARI DE MAGATZEM De Dilluns a Divendres de 7:30h. a 21:30h. Dissabtes de 7:30h. a 22:00h.

BRICOMART CASTELLÓ Ronda Sud amb Av. València 12.005 Castelló de la Plana TEL: 964 24 69 69 / FAX: 964 20 97 01

www.bricomart.com

17 gaiata15sequiol

18 gaiata15sequiol

La Nostra Comissiรณ Comissio-17ok.indd 19

17/02/17 09:29

Carrer Leรณn XIII 18 baix 12550 Almassora (Castellรณ)

Fotografia i Video 964 551749 666 820 581 / 671 676 723

www.edimuphy.com

20 gaiata15sequiol

Comissio-17ok.indd 20

17/02/17 09:29

Quadre d’Honor 2017 Sequioler de l’Any

Javier González Yuste Gaiatera d’Honor

President d’Honor

Estefania Climent Moreno

Joaquín Borrás Llorens

Distincions Honorífiques

Família Belenguer-Mercé Família Doumere-Fabregat Família Rodríguez-Manteca Fadrí d’Or

Fadrí d’Argent

Estefania Climent Moreno

Beatriz Belenguer Mercé Marta Beri Galan Liresa Breva Salas Agueda Ibars Agramunt Lourdes Mª Climent Moreno

Fadrí d’Or Infantil

Fadrí d’Argent Infantil

Claudia Ortiz de Zayas Natalia Queral Asencio

Martina Aguilera Biosca Leyre Salinas Valls

Insignia d’Argent

Insignia d’Argent Infantil

Maria Dolores Orad Manuel Yomara Valls Orad

Alonso Fernández Catalán Leyre Salinas Valls

21 ga ata gai gaiata15sequiol ata15 at 15sequiol 15

Comissio-17ok.indd 21

21/02/17 18:35

La Nostra

Madrina BEATRIZ BELENGUER MERCE Madrina Infantil TERESA DOUMERE FABREGAT President Infantil MARCOS RODRIGUEZ MANTECA Madrina d’Honor Agueda Ibars Agramunt Madrina d’Honor Infantil Martina Pradas Viera Dames d’Honor Anna Turch Benedito Lourdes Mª Climent Moreno Marta Gual Irigoyen Noelia Sala Navarro Raquel de Dios Villach Andrea Moles Mir Raquel Prats Borreguero Acompanyants Alejandro Breva Monte Alvaro Voltes Usó Nacho Carceller Sebastia Luis Rivas Galindo 22 gaiata15sequiol

Comissio-17ok.indd 22

Adrian Doumere Fabregat Roberto Belenguer Merce Francisco Agramunt Huguet Lorenzo Martinez Sanchez Dames d’Honor Infantils Natalia Queral Asencio Claudia Ortiz de Zayas Lucia Ortiz de Zayas Lucia Benedito Ordaz Nagore Garcia Miravet Malena Garcia Miravet Martina Aguilera Biosca Alejandra Saez Sisamon Leyre Salinas Valls Victoria Gonzalez Marco Valeria Gonzalez Marco Paula Marin Hernando Claudia Alcarria Babiloni Acompanyants Infantils Juan Carlos Francisco Pascual Carlos Benedito Ordaz Alonso Fernández Catalan Marc Cucala Moliner Iker Miralles Claramonte Victor Lopez Porcar Javier Marin Hernando

Presidenta ELISABETH BREVA ALMERICH Assessor Agustin Mon Carro Assessora Jurídica Maria Sebastia Gomez Vice-Presidents Victor Orozco Rodriguez Jose Vicente Monroig Marques Vicente Javier Queral Garcia Jorge Marti Obiol Secretaria Gloria Baquero Lopez Tresorer Jose Maria Orozco Rodriguez Coord. Subsectors Mª Carmen Gonzalez Rodriguez Coord. Infantils Mª Carmen Benedito Carbó Coord. Esdeveniments M. Lidon Marza Marco Coord. Compres Lourdes Moreno Vazquez

21/02/17 18:36

Comissió

Vocals Junta Jose Andres Estrada Miralles Eva Uso Estrada Vicente Queral Gual Vocals Ángeles Garcia Villalonga Joaquín Moliner d’Ivernois Araceli Moliner d’Ivernois Chelo Asencio Monroig Carlos Mon Breva Enrique Carceller Llago Maite Garcia Marin Jennifer Carratalá Blasco Ana Blasco Sanchis Fernando Carratalá Palencia Carmen Pascual Pérez Armando Breva Almerich Sergi Martí García Mª Carmen Torres Llidó Adriana Llopis Pascual Carmela Molina González Laura Turch Benedito Bartolomé Molina Milla Pablo Sanahuja Nebot Marta Marco Galmes Nino Turch Ferrer Javier Rodríguez Capdevila Arantxa Manteca Mayo Nicolás Rodríguez Manteca Maya Aguilera Biosca

Comissio-17ok.indd 23

Alicia Alcón Nebot Alba Orozco Alcón Mª Carmen Monte Martínez Maria Voltes Usó Vicente Voltes Portilla Esmeralda Garcia Jose Ramón Espejo Fuente Adrian Nebot Sanahuja Ignacio Collados Marco Elena Marzá Marco Juan Carlos Puig Vilanova Fco. Javier Roig Varoch Alicia Galindo Martínez Marta Benedito Tarazona Noelia Fabregat Alcon Manuel Doumere Martinez Estefania Climent Moreno Laureano Climent Beltrán Ana Rodríguez Pérez Juan Manuel Pradas Montaner Ionut Marian Belinschi Celestino Gual Galvan Pilar Irigoyen Sarmiento Arantxa Vicente Negre Claudia Cavilla Domenech Nuria Miravet Salvador Liresa Breva Salas Marta Beri Galán Miguel Saez Fernández Mª Jose Sisamon Ventura Maria Dolores Orad Manuel

Yomara Valls Orad Belen Guinea Planelles Cristina Agramunt Huguet Javier Ibars Dordo Claudia Pastor Porcar Esther Catalán Verchili Alonso Fernández Broncano Vicente Miralles Gual Soledad Claramonte Bleda Javier González Garcia Marta Marco Domenech Roberto Belenger Cervera Alejandra Porcar Garcia Sergio López Noguera Cristina Mir Giménez Vocals Infantils Claudia Llopis Pascual Xavier Queral Asencio Mar Sanahuja Marco Maria Collados Marza Fran Benedito Tarazona Balma Doumere Fabregat Andres Porcar Guinea Laura Sala Navarro Gorka Miralles Claramonte Portaestendarts Fernando Carratalá Palencia Carlos López Porcar

23 gaiata15sequiol

17/02/17 09:31

Madrina 2017

BEATRIZ BELENGUER MERCÃ&#x2030; 24-33 Cargos montok.indd 24

17/02/17 10:11

24-33 Cargos montok.indd 25

17/02/17 10:11

Madrina Infantil 2017

TERESA DOUMERE FABREGAT

24-33 Cargos montok.indd 26

17/02/17 10:11

24-33 Cargos montok.indd 27

17/02/17 10:11

President Infantil 2017

MARCOS RODRĂ?GUEZ MANTECA

24-33 Cargos montok.indd 28

17/02/17 10:11

24-33 Cargos montok.indd 29

17/02/17 10:12

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant

ROBERTO BELENGUER MERCÃ&#x2030;

24-33 Cargos montok.indd 30

17/02/17 10:12

GAIATA 15 SEQUIOL

Madrina d’Honor

ÁGUEDA IBARS AGRAMUNT

24-33 Cargos montok.indd 31

17/02/17 10:12

GA GAIATA 15 SEQUIOL SE

Acompanyant Infantil

IKER MIRALLES CLARAMONTE

24-33 Cargos montok.indd 32

17/02/17 10:12

GAIATA 15 SEQUIOL

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

MARTINA PRADAS VIERA

24-33 Cargos montok.indd 33

17/02/17 10:12

G GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant

NACHO CARCELLER SEBASTIÃ&#x20AC;

34-47 Dames montok.indd 34

17/02/17 10:36

GAIATA 15 5 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

ANNA TURCH BENEDITO

34-47 Dames montok.indd 35

17/02/17 10:36

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant

ÁLVARO VOLTES USÓ

GAIATA 15 5 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

LOURDES CLIMENT MORENO

34-47 Dames montok.indd 37

17/02/17 10:36

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant

ADRIÁN DOUMERE FABREGAT

34-47 Dames montok.indd 38

17/02/17 10:36

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

MARTA GUAL IRIGOYEN

34-47 Dames montok.indd 39

17/02/17 10:37

GAIATA 15 SEQUIOL SEQUI

Acompanyant

LUIS RIVAS GALINDO

34-47 Dames montok.indd 40

17/02/17 10:37

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

NOELIA SALA NAVARRO

34-47 Dames montok.indd 41

17/02/17 10:37

GAIATA 15 SEQUIOL SEQUI

Acompanyant

FRANCISCO AGRAMUNT HUGUET

34-47 Dames montok.indd 42

17/02/17 10:37

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

RAQUEL DE DIOS VILLACH

34-47 Dames montok.indd 43

17/02/17 10:37

GAIAT 15 GAIATA SEQUIOL SEQU

Acompanyant

ALEJANDRO BREVA MONTE

34-47 Dames montok.indd 44

17/02/17 10:38

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

ANDREA MOLES MIR

34-47 Dames montok.indd 45

17/02/17 10:38

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant

LORENZO MARTÍNEZ SÁNCHEZ

34-47 Dames montok.indd 46

17/02/17 10:38

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

RAQUEL PRATS BORREGUERO

34-47 Dames montok.indd 47

17/02/17 10:38

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

NATALIA QUERAL ASENCIO 48-70 Dames inf mont.indd 48

17/02/17 11:21

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

CLAUDIA ORTIZ DE ZAYAS 48-70 Dames inf mont.indd 49

17/02/17 11:21

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant Infantil

JUAN CARLOS FRANCISCO PASCUAL 48-70 Dames inf mont.indd 50

17/02/17 11:22

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

LUCIA ORTIZ DE ZAYAS 48-70 Dames inf mont.indd 51

17/02/17 11:22

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant Infantil

CARLOS BENEDITO ORDAZ 48-70 Dames inf mont.indd 52

17/02/17 11:22

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

LUCIA BENEDITO ORDAZ 48-70 Dames inf mont.indd 53

17/02/17 11:22

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama d’Honor Infantil

NAGORE GARCÍA MIRAVET

48-70 Dames inf mont.indd 54

17/02/17 11:22

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama d’Honor Infantil

MALENA GARCÍA MIRAVET 48-70 Dames inf mont.indd 55

17/02/17 11:23

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

MARTINA AGUILERA BIOSCA 48-70 Dames inf mont.indd 56

17/02/17 11:23

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama d’Honor Infantil

ALEJANDRA SAEZ SISAMÓN 48-70 Dames inf mont.indd 57

17/02/17 11:23

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant Infantil

ALONSO FERNÁNDEZ CATALÁN

48-70 Dames inf mont.indd 58

17/02/17 11:23

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

LEYRE SALINAS VALLS 48-70 Dames inf mont.indd 59

17/02/17 11:24

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant Infantil

MARC CUCALA MOLINER

48-70 Dames inf mont.indd 60

17/02/17 11:24

GAIATA A 15 SEQUIOL SEQUI IOL

Dama d’Honor Infantil

VICTORIA GONZÁLEZ MARCO 48-70 Dames inf mont.indd 61

17/02/17 11:24

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant Infantil

VÍCTOR LÓPEZ PORCAR

48-70 Dames inf mont.indd 62

17/02/17 11:24

GAIA GAIATA ATA 15 SEQUIOL SEQ QUIOL

Dama d’Honor Infantil

VALERIA GONZÁLEZ MARCO 48-70 Dames inf mont.indd 63

17/02/17 11:24

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama d’Honor Infantil

PAULA MARÍN HERNANDO 48-70 Dames inf mont.indd 64

17/02/17 11:25

GAIATA 15 SEQUIOL

Acompanyant Infantil

JAVIER MARÍN HERNANDO 48-70 Dames inf mont.indd 65

17/02/17 11:25

GAIATA 15 SEQUIOL

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

CLAUDIA ALCARRIA BABILONI

48-70 Dames inf mont.indd 66

17/02/17 11:25

GAIATA 15 SEQUIOL

ColÂˇlaboradors 48-70 Dames inf mont.indd 67

17/02/17 11:25

Asesoría y Seguros, S.L.

Carrer Herrero, 65, entresòl - 12005 Castelló Tel. 964 255 535 - Fax 964 210 575 jriusramos@yahoo.es - riusramos@yahoo.es

68 gaiata15sequiol

48-70 Dames inf mont.indd 68

17/02/17 11:25

POLÍGON IND. CIUTAT DEL TRANSPORT - CARRER BÈLGICA, 136 12006 CASTELLÓ TELÈFON: 964 371 240 69 gaiata15sequiol

48-70 Dames inf mont.indd 69

17/02/17 11:25

Avinguda València - 964 342 727 Carrer Catalunya - 964 253 939 Plaça Fadrell - 964 222 262

Disfruta amb el triple de telepizza

MITJANES ﬁns a 5 ing

on tu vullgues

FAMILIARS ﬁns a 5 ing

el secret està en la massa

70 gaiata15sequiol

48-70 Dames inf mont.indd 70

17/02/17 11:25

Racó de l´Artiste

Raco-17.indd 71

17/02/17 11:40

GAIATA 15 SEQUIOL

Lema :

Records dâ&#x20AC;&#x2122;infantesa

72 gaiata15sequiol

Raco-17.indd 72

17/02/17 11:40

La Nostra Gaiata Ar tis te: José Vicente Monroig Marqués

ecords d’infantesa, són les vivències que de xiquet vaig tindre quan el tercer diumenge de Quaresma, a poqueta nit, anava amb els meus pares a veure la desfilada de Gaiates. Eixos records es van tornar un dia en Gaiates fetes per mi. En un principi n’eren només ratlles, esbossos en un paper blanc però després es van convertir en realitat i, amb els anys, van ser eixos records i les ensenyances dels mestres gaiaters, així com l’ajuda inenarrable dels meus amics, els que van fer que es convertiren en obres d’art mereixedores dels millors afalacs i premis. Enguany, en concret, he volgut plasmar en la Gaiata el record de la meua infància quan els meus pares em portaven fins al carrer Enmig, a la botiga del meu oncle Paco, on es reunia tota la família per a veure la processó. Allí, pujat en una cadira esperava, immòbil, veure la resplendor de les peretes de les Gaiates i el seu continu balanceig amb les ombres que reflectien en els edificis del carrer, fins a arribar a l’altura de la meua vista, per a admirar tota la seua esplendor. Allí davant de mi es parava una harmonia de llum i colors. Una esplendorosa combinació, perfecta, de llums, gots i talles de fustes policromades que despertaven en mi el somni de poder, algun dia, realitzar-les. No sé per què, pensava que aquelles persones que realitzaven els monuments de llum., els artistes gaiaters, eren persones inabastables, verdaders déus de la llum i l’art que no hi havia en cap lloc més que a Castelló. Pensava que sempre serien els mateixos els que les feien i que mai ningú més podia fer una Gaiata. Era tan alta l’estima que tenia per aquelles persones que mai, ni en els meus més profunds somnis vaig pensar que un dia seria un d’ells. Aquesta Gaiata és un record a la llum de les antigues, de Gaiates que mestres com Toni Mir, Lucinio, Tico Ramos, Paco Esteve, Vicent Bernat i tants altres, van fer en els anys 70 anys, de la meua infància. En ella he volgut combinar les grans volutes i braços de les seues gaiates ornamentats amb profusió de fulles d’acant, policromades amb colors mediterranis, colors utilitzats pels mestres ceràmics, amb el gotet, essència de tota gaiata -una enorme pica de gots ocupa la seua

Raco-17.indd 73

part central-. Donant relleu a allò que és i que jo veia en aquelles Gaiates, la tradició de la romeria, de la baixada al pla amb el gaiato, il·luminat per minetes d’oli introduïdes en gotets de colors. Un altre detall que em recorda a les antigues Gaiates és el fanal central inspirat en els grans fanals que van utilitzar les primeres Gaiates de mà i que després incorporarien mestres gaiaters en les seues monumentals gaiates. Tota ella pretén ser un record de la infància però també una mirada cap al futur, una mirada cap a l’espectacularitat en les gaiates -que aquests monuments siguen de veritat i per mèrits propis referents de les festes i pregoners de la llum-. També recorde com l’endemà de la processó totes estaven en els seus emplaçaments. Acuradament col·locades perquè la gent les visitara i les vera en el seu màxim esplendor. Perquè veren, fins a l’últim detall, d’elegància i art en les seues talles i les seues vidrieres. I, a la nit, lluïren els seus serpentejants jocs de llums. Com ja va dir Adsuara, la Gaiata no sols ha de desfilar sinó que ha de ser un element més del lloc d’emplaçament i formar un tot harmoniós amb el seu entorn de dia però sobretot de nit. Quant a la seua il·luminació, he volgut que represente la gran resplendor que jo veia de xicotet des de l’alt de la cadira, subjectat per mon pare, quan s’acostava la Gaiata per l’estret carrer Enmig. Els seus jocs de llums recorden les resplendors i figures que dibuixaven els milers de peretes sobre la paret dels edificis. I la sorpresa que trobaven els meus ulls, de xiquet, quan arrossegada pels gaiaters, es posava davant de mi. Com sempre, tradició i modernitat s’uneixen en aquests monuments -aprofitem al màxim la tecnologia de què disposem i, sense abandonar la tradició, sense abandonar els records de la infantesa, dotar-la de l’espectacularitat més grossa possible-.

73 gaiata15sequiol

17/02/17 11:40

GAIATA 15 SEQUIOL

Lema :

Llum de bressol

74 gaiata15sequiol

Raco-17.indd 74

17/02/17 11:41

l i t n a f n I a t a i a G a r t s La No Ar tis te: Javier Rodríguez Capdevila

e disseny purament “clàssic”, però amb uns tocs de modernitat. Amb línies molt suaus i simètriques, ressalta sobretot el cos central compost per un prisma de base regular de vuit cares, les cares del qual tenen formes còncaves i convexes que li donen volum i al mateix temps esveltesa. La figura central està recolzada sobre vuit braços que fan la sensació de mantenir en l’aire tota l’estructura, i quatre braços superiors en les arestes, que li donen volum a la part superior de la gaiata. Cal ressaltar tot el treball de les vidrieres amb disseny floral, igual que tota la decoració dels braços amb talla de fusta i pintats amb tonalitats “pastel” per a donar la sensació de tranquil·litat. Tota l’estructura està rematada de recalat de fusta.

En la base de la gaiata destaquen quatre escuts de Castelló, i en la part superior tres files de gots de color que, junt amb les llums dels braços, aconsegueixen crear un efecte de moviment de tota l’estructura central. Amb canvis de llums molt suaus, pretenc recrear eixa sensació que tenen els nadons quan se’ls il·lumina la seua habitació per a dormir amb llums de colors, que els relaxa profundament. El que pretenc expressar amb Llum de bressol és que la persona que observe la gaiata tinga la sensació de tranquil·litat, absent per desgràcia en la nostra vida diària.

Raco-17.indd 75

75 gaiata15sequiol

17/02/17 11:41

GAIATA 15 SEQUIOL

Equip Matadero

76 gaiata15sequiol

Raco-17.indd 76

17/02/17 11:41

GAIATA 15 SEQUIOL

77 gaiata15sequiol

Raco-17.indd 77

17/02/17 11:42

GAIATA 15 SEQUIOL

h Collados Nacho N

Pot una gaiata ser visiblement bonica i esvelta, sense una ferma estructura per dins? No, no és possible, es necessita rigidesa, resistència i per descomptat, seguretat, per a poder fer una figura amb una cintura fina i amplis braços. Per molt que evolucionen els materials, és possible innovar en el cor o és massa arriscat? Jo sols conec els acers com a material a manipular i transformar per a aconseguir una estructura fiable, per la qual cosa per a mi seria inconscient intentar utilitzar alguna material que desconec.

Javier Ibars Una pregunta fàcil, què li aporta la fusta a una gaiata? Es pot fer una gaiata de tall modern amb la fusta com a principal element decoratiu? Crec que és necessari fer un aclariment inicial, per a fer gaiates per regla general no gastem fusta, gastem taulers de DM. Antigament sí que es gastava. Si li diem fusta al DM, el que li aporta aquesta a una gaiata és la calidesa i la versatilitat de poder fer talles i formes sempre en un pla, en donar-li relleu per mitjà de les talles, el que està donant-li és calidesa. També, l’elegància d’una talla no és fàcilment substituïble per altres materials. Sí que s’ha donat el cas de fer gaiates en xapes en materials metàl·lics en les quals també es poden fer figures o talles prou representatives, i queda bé també, però nosaltres gastem la fusta per cobrir les parts metàl·liques donat que és molt més elegant. També podíem dir que li aporta un sentiment de tradició, evocació dels antics mestres, tot i que abans es gastava molt l’escaiola. Respecte que el material utilitzat no condiciona l’estil, ja que encara que R spectte a la Re la segona pregunta, pregunta t jo jo diria d normalment es gasta fusta per a fer gaiates més barroques, és possible fer gaiates modernes amb fusta i gaiates clàssiques amb materials com ara el metall. Un avantatge que té el DM és que el pots treballar donant-li diferents acabats que simulen altres materials.

Jovi Monroig

Records d’infantesa. El record des de dalt de la cadira, a la porta de casa l’oncle Paco, de la lluminosa desfilada dels gotets i les talles de fusta. Si hagueres de definir Gaiata sense usar les paraules esclat, llum, foc i fum, què diries que és? Per a mi, gaiata és un gaiato adornat i il·luminat. A partir d’aquesta simple definició es desenvolupa un enorme món de possibilitats artístiques, a les quals se’ls uneix el cor i el sentiment castelloner.

78 gaiata15sequiol iata at 15 15seq qu uio i l

Raco-17.indd 78

17/02/17 11:43

GAIATA 15 SEQUIOL

Nino Turch

Sense llum no hi ha gaiata, però sense canv is no hi ha premis. Quina és la clau de la programació dels canvis de llum? La manera d’estructurar eixos canv is, depén de l’efecte que es vulga aconseguir, dels colo rs que es gasten, de la posició dels braços o dels gots ? La clau de la programació és tot el que dius. La gaiata és un conjunt de peces on cadascun a ha de complementar les altres. L’objectiu final de les llums és aconseguir els millors efectes visuals per a ressaltar els treballs de pintura de vidrieres i talla de fusta.

que Carceller Enriq

de 1999, el pintor i vidrier Joan Vila i “ “Des les Grau és l’encarregat de la realització de G ília, espectaculars vidrieres de la Sagrada Fam lar d’enfi als cion seguint les tècniques tradi cosa qual la el vidre entre varetes de plom, a permet jugar amb els ritmes i les formes. Per n la seua organització en el temple se segueixe rsos dive ar deix va les directrius de Gaudí, que es escrits explicant com havien de ser disposad uir aquestes vidrieres, amb l’objectiu d’aconseg una simfonia de color i llum suggeridora.” Tot i que potser és un símil de grandíssimes la dimensions, la filosofia de la Gaiata és mateixa? què li aporten les vidrieres? de la i ns inigualables com el mentor del Temple di nsio Difícil símil quan es parla d’una figura de dime ents ixem cone seus lls que han aportat no solament els Sagrada Família de Barcelona i de tots aque amb ren ribuï aquesta i com tantes en les quals cont professionals i tècnics a una gran obra com a molts me. Sempre han sigut focus d’inspiració per una aportació singular i pròpia al modernis “vidrieristes”. e XX. Són ó a aquests mestres més recents del segl Però no solament tenim com a inspiraci de les s vidrieres en diverses catedrals espanyoles, innombrables els exemples a seguir, d’antigue truccions . Els espais foscos i tancats d’aquestes cons quals ha de destacar-se la Catedral de León es van mínima, per açò l’ús d’enormes finestrals que necessitaven una lluminositat, encara que fóra que enes d’esc é tamb cada moment regien els temps, i enriquir amb escenes històriques dels qui a ent nyam ense crist i les imatges dels seus miracles per a feren reconéixer als creients la vida de Jesu de les gents. a voltes a través de les vidrieres, aquest ensenyament, En el nostre treball es pretén fondre també, han fet les qui dels nostres festes, de simbologia amb motius costumistes, de tradició de les parts les que metre a futures generacions, cercant possibles, dels sentiments que es pretén trans ponents. en un tot únic, unió de tots els seus com que fan possible la gaiata es convertisquen aquesta d’una simple expressió de llum, si no que Que facen que el nostre treball vaja més enllà ç, si és capa al glob i es convertisca en un treball únic es combine en colors, en expressió, i que vegem ens re “símbol” en alguna cosa tangible on tots possible, que la gent puga identificar el nost reflectits.

Raco-17.indd 79

79 gaiata15sequiol

17/02/17 11:43

GAIATA 15 SEQUIOL

Agustin A gustiin Mon

És imprescindible la paraula Llum per a definir Gaiata? Sens dubte. Tots tenim en ment la clàssica frase que va encunyar Antonio Pascual: Un esclat de llum sense foc ni fum, però és cert, no podem concebre les festes de la Magdalena sense Gaiatas i, per tant, sense la llum, sense els milers de canvis rutilants que contenen totes i cada una de les obres que, cada tercer diumenge de Quaresma, prenen els carrers de la nostra Ciutat. És l’element vertebrador de la festa que unix, la tradició de l’essència de la nostra festa, la vitalitat dels seus moviments, la invasió cromàtica en els nostres sentits i i la l contínua evolució en la busca de noves tecnologies que conferisca al nostre element diferenciador: La Gaiata, major esplendor i espectacularitat. Va haver-hi un temps en que les gaiates s’encenien amb mangueres i manguitos de torre en torre. Des de fa ja molts anys, els nostres monuments desfilen amb uns sorollosos grups electrògens a poca distància. Aplegarà un dia en què eixe sistema es modernitzarà i donarà a les Gaiates més facilitat de moviment? El pas a tecnologia led ha fet possible una espectacular reducció en la potència que necessita cada Gaiata per a il·luminar-se el que facilita la reducció dels equips que deuen subministrar dita energia, per tant és factible pensar a aplicar nous sistemes d’alimentació, integrats en la pròpia estructura, que donen total llibertat a la Gaiata en els seus moviments. Dos conceptes es presenten fonamentals per a això com són la potència i el temps d’autonomia i un condicionant vital en esta evolució: la inversió que fa falta. Conjugar-los amb èxit serà qui definisca el futur. Hem passat dels gotets i les peretes als leds, amb l’augment de possibilitats que això ha suposat per al disseny de les gaiates. Cap a on evoluciona la llum i la seua tècnica? Un importantíssim avanç que hi va aportar a les Gaiates major eficiència energètica unit a més seguretat. Per contra requerix una major inversió econòmica per a poder aconseguir material de qualitat suficient com per a poder mantenir el nivell d’espectacularitat que una Gaiata requerix. La contínua evolució tecnològica permet disposar en el mercat de sistemes de control molt mes sofisticats que ajudaran a incrementar l’espectacularitat de les combinacions cromàtiques dels efectes lluminosos. Com sempre, serà la possibilitat d’invertir en este material el cavall de batalla de cada una de les comissions. Construir una Gaiata no és barat i requerix d’un esforç econòmic considerable, tot això tenint en compte que en la seua gran majoria, la mà d’obra és la que cada comissionat aporta de forma altruista. De fet, tenim que tenir en compte que només hi ha 19 associacions compromeses amb la consolidació de la Gaiata, cap més. L’evolució serà la que permeta el suport que Institucions i Organismes atorguen a les nostres associacions amb la fi que estes puguen invertir en tecnologia i continuar avançant i experimentant nous productes. Ara bé, sóc un convençut que la tecnologia ha de col·laborar en el conjunt del nostre disseny però no ha de substituir-lo. Hem de ser mags de la llum per a ensenyar les nostres Gaiates de manera espectacular, però no convertir-les en un esperpent tecnològic en nom de la modernitat i l’avantguarda.

Javi Rodrigguez

80 gaiata15sequiol 15 15sequiol 15

Raco-17.indd 80

Has batejat a la gaiata infantil com Llums de bressol, i la identifiques amb un moment de tranquil·litat en un dia a dia massa intens. Si hagueres de definir Gaiata sense usar les paraules esclat, llum, foc i fum, què diries que és? Una il·lusió òptica, un somni infantil, reflex de cresol que et dóna serenitat. En visualitzar la gaiata, les sensacions són molt relaxants. Com ara Llum de Bressol, amb canvis de colors molt suaus, un disseny res estrident i que compta amb línies molt plàstiques.

17/02/17 11:43

GAIATA 15 SEQUIOL

Victor Orozco

Raco-17.indd 81

El magnífic “Equip Matadero” de la Gaiata 15 Sequiol, no seria el mateix, sense l’atractiva oferta culinària que els ofereixes cada divendres. És tan important l’estructura de la gaiata, la seua llum, els canvis, la fusta o les vidrieres, com la cultura gastronòmica dels nostres artistes gaiaters? Ni de bon tros, l’important és la construcció de la Gaiata però evidentment es treballa millor amb el budell ple. Intente que, en el que a la meua part es refereix, els sopars dels divendres i menjars dels diumenges no siguen avorrits, i per això procure no repetir menú en tot l’any llevat que se’m demane algun

en particular. Açò a més de motivar-me per a trobar noves receptes, quasi ens converteix en un club gastronòmic al qual pot vindre qualsevol membre de la comissió, ja que com bé sap tothom, aquests sopars/ menjats ens els paguem de la nostra butxaca. El nostre equip de construcció és agraït alhora que exigent amb qua critiquen en positiu per a millorar-los en un futur o per a eliminarls quals h bit l , als l t no habituals plats l alguns cap s’està los, però en general em mengen molt bé els xics i podem amb plena satisfacció afirmar que quedant en els ossos.

gaiata15sequiol

17/02/17 11:43

GAIATA 15 SEQUIOL

a , tots a SEQUIOL , és grup, famili una ... gant I són molts , molts cors bate eix al mateix temps i per un mat sentiment. cs SEQUIOL , són castellone Amb per vocació i per raó de ser. anima i cos. rren el I cada any, tots junts, reco oria , camí que ens unix en la hist guir la tradició i la vocació de se i volent es ta Plana Lledonera i la Castellonera . Est a terra ... seua hist oria i el seu futur. 82 gaiata15sequiol

Raco-17.indd 82

17/02/17 11:44

La Nostra Portada Ar tis te: Lorenzo Ramírez LORENZO RAMÍREZ • Nascut a Borriol, en 1952. • Es va iniciar en el dibuix i la pintura sent un xiquet. • En 1966, amb 14 anys, comença el seu camí pels concursos i certàmens provincials, guanyant nombrosos premis en la seua etapa de joventut. • En 1969 va obtindre la Medalla de Plata en Pintura a l’Aigua en la Fase Nacional del Certamen Juvenil d’Art i, l’any següent, va ser Premi Ateneu de Castelló en el Saló Juvenil de Tardor, i Medalla d’Or en Dibuix en el Certamen Nacional Juvenil d’Art. • Autor de significatius cartells, entre altres va guanyar en 1986 i 1989 el concurs de cartells anunciadors de les Festes de la Magdalena de Castelló. També va ser elegit per a realitzar el cartell oficial del V Campionat del Món de Rallyes Aeris (1986), de difusió internacional. • Il·lustrador de llibres, creador de logotips (entre ells el de Nova Jerusalem), ha dissenyat també joies i medalles commemoratives. • Els seus dibuixos s’han publicat en premsa i revistes; especial menció mereixen les seues il·lustracions de la sèrie “El humo de los barcos”, que anualment publica el periòdic Mediterranio.

•

• •

•

• •

•

Ha exposat les seues pintures i dibuixos en sales d’art de Castelló i les seues mostres itinerants han recorregut moltes poblacions de tota la província. També ha realitzat exposicions en altres capitals espanyoles i a París i Miami. Després de molts anys utilitzant l’oli en la pintura, les sanguines, el llapis i la tinta xinesa en els dibuixos, hui utilitza molt més la pintura acrílica. Últimament també pinta amb esmalts ceràmics i sobre sedes. A finals de 2015 va rebre el Premi d’Art de Radio Castellón-Cadena SER. En 2016 ha sigut guardonat amb el Premi de Cultura i Arts Plàstiques d’Onda Cero i amb el Premi Arts Plàstiques de la Cadena COPE. Recentment ha sigut nomenat Gaiater de´l’Any 2017 de la Federació Gestora de Gaiates. Treballador incansable i creatiu en la seua pròpia trajectòria, la seua evolució és una constant valoració del color i la llum mediterrània. En els seus originals dibuixos de figures hi ha que ressaltar la seua constant investigació en la busca de l’equilibri i la línia en l’expressió del moviment. Algunes de les seues obres poden veure’s en: www.lorenzoramirez.com

Al teu extens currículum t’ha faltat afegir una llarga llista de distincions i homenatges rebuts al món de la Festa. Entre altres, el nomenament de Sequioler d’Honor de l’any 2014, un reconeixement a la teua dilatada col·laboració amb la nostra Associació. Què significa per a una persona tan condecorada com tu, un premi tan xicotet? No és un premi xicotet. Té tots els components d’un important premi i tota la sensibilitat i l’afecte dels qui formeu part d’aquesta Associació Cultural tan creativa i tan activa. Jo us ho agraïsc de cor i em sent orgullós de ser Sequioler d’Honor. Però a més, fa ja molts anys que comparteixes amb Sequiol una activitat que, com l’artista que eres, segur que t’enriqueix. És el Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata, on eres membre del Jurat que escull les tres gaiatetes guanyadores. Què et sembla la capacitat artística dels xiquets de Castelló? Tenim mestres gaiaters per al futur? Vau tenir un gran encert en convocar aquest Concurs amb el qual estimuleu no solament la creativitat, sinó també el coneixement de la història i les tradicions de la nostra ciutat. A més, sabeu que, amb independència del disseny, que pugues i així ocorre en molts casos, crear noves formes i incorporar nous materials, el què aconseguiu és estimular i enriquir des de noves experiències la cultura i el coneixement de l’origen de les gaiates, base i eix de la filosofia festiva castellonera i punt de partida del costumisme i de la llegenda del trasllat des de

Raco-17.indd 83

la muntanya al pla. Efectivament. El concurs demostra que hi ha mestres gaiaters per a anys.

83 gaiata15sequiol

17/02/17 11:44

84 gaiata15sequiol

Raco-17.indd 84

17/02/17 11:44

Pas del Testimoni

Pas testimoni-17.indd 85

17/02/17 11:55

2016

Ga a

Pas del testimoni

ot comença amb el Vítol, un crit llançat al cel per milers de castelloners i castelloneres l’últim dia de festes a la Plaça Major. Un Vítol que diu que el deure de genealogia s’ha complit, que hem tornat a celebrar una nova edició de les festes de la Magdalena amb germanor i molta alegria. I un Vítol que ens recorda que el somni s’acaba per a uns i comença per a uns altres, perquè el relleu és necessari, ja que és garantia d’una permanent dosi màxima d’il·lusió.

ja tenien nom, ho portaven esperant molt de temps, eren Beatriz, Teresa i Marcos. Era el punt de partida d’aquella transició.

Finalitzada la setmana gran, quedaven alguns actes dins i fora de la nostra ciutat, però la Panderola del Sequiol 2016, la que havia passejat tot l’any a Ana, Balma i Carlos, anava aplegant a la seua estació final. Era el moment que la Junta Directiva es reunira i decidira quines persones devien pujar al tren en marxa, cap al trajecte que els hauria de dur a la Magdalena del 2017. Aquestes persones

A principis del mes d’agost es realitzava en l’Ajuntament l’elecció de Reines i Dames de la Ciutat, i Sequiol rebia la magnífica notícia de tenir a una sequiolera ocupant la màxima representació de la dona castellonera. Estefanía, Madrina de la Gaiata 15 l’any 2015, i Dama de la Ciutat 2016, anava a tenir el grandíssim privilegi de ser la Regina de les Festes per a la Magdalena del 2017.

Poc després, una vegada entrat l’estiu, se celebrava l’acte de nomenament, on Ana, Balma i Carlos, passaven el testimoni a Beatriz, Teresa i Marcos, abrigallats per la gent de la comissió, així com familiars i amics. Un acte molt emotiu per a uns, il·lusionant per a uns altres, entranyable per a tots els assistents.

gaiata15sequiol

Pas testimoni-17.indd 86

17/02/17 11:55

Abans de començar l’entramat d’actes oficials que donarien el tret d’eixida del cicle fester 2017, es realitzava l’acte de comiat de Reines, Dames de la Ciutat, Madrines i Presidents del 2016. Era l’última vegada que Ana, Balma i Carlos es reunien amb els seus companys d’aventures de les comissions germanes, en un acte oficial. L’endemà d’aquell comiat, es realitzava l’acte de benvinguda de l’any 2017 on no van faltar els nostres càrrecs 2017, Beatriz, Teresa i Marcos, i per descomptat, allí estava radiant la Reina de les Festes sequiolera, Estefania. Els primers actes oficials de l’exercici fester 2017, van ser les Imposicions de Bandes, on Reines de les festes, Dames de la Ciutat i Madrines van rebre la banda acreditativa dels seus respectius càrrecs, i els Presidents Infantils reberen un pergamí acreditatiu també.

Pas testimoni-17.indd 87

2017

del 2016 al 2017

Ambdós actes, el dels majors i el dels xicotets, van tenir un gust molt sequioler, donat que van comptar amb una gran representació del barri de la Panderola. Però sens dubte, l’acte on millor s’escenifica el relleu fester, és en la Presentació de la Gaiata al Palau de la Festa. Amb les comissions major i infantil dalt l’escenari, sota l’atenta mirada d’Ana, Balma i Carlos, les Madrines 2017 Beatriz i Teresa, rebien de mans dels Presidents Elisabeth i Marcos, la banda que les acreditava en el seu càrrec. Tota una successió d’actes que escenifiquen el relleu d’un any fester al següent. La nostra festa està viva, i és per això que cada any, amb tristesa d’uns i alegria d’altres, es produeix el pas del testimoni. 87 gaiata15sequiol

17/02/17 11:55

Gaiata 15 beatriz Sequiol

belenguer mercé P

- PER XELO PASTOR

2017

oc més té que aprendre aquesta castellonera de les festes de la seua ciutat, amb l’aval que li dóna la seua densa trajectòria festera ja que ha passat per tots els escalafons d’aquest món: va ser dama d’honor infantil en 2005, madrina d’honor en 2006 i madrina infantil en 2007, per a arribar a ocupar el càrrec de dama de la ciutat infantil un any després. En 2014 ja s’incorporava a la comissió major com a dama d’honor i l’any passat va ostentar el càrrec de madrina d’honor. Amb 22 anys i estudiant de Nutrició i Dietètica, agraeix a la seua comissió tot l’esforç que fan i defensa la Romeria de les Canyes com l’acte que perpetua les senyes d’identitat de les festes de la Magdalena.

88 gaiata15sequiol

ENTREVISTA A LA NOSTRA MADRINA “Elisabeth, la nostra presidenta, és una dona molt forta i amb molt de caràcter, que no accepta un no per resposta i lluita cada dia per la gaiata i per les festes”

Què suposa ser madrina d’una gaiata tan activa com Sequiol? Poder tornar a representar a la gaiata 15 és un orgull i un privilegi que molt poques tenen, i espere fer-ho el millor possible. No podria estar més agraïda de què aquest any hagen depositat en mi la confiança de representar-los. I formar part d’una comissió gaiatera en general? Formar part d’una comissió és tenir la sort de poder contar amb una segona família que sempre estan ací per al que faja falta i aquest any sense el seu recolzament no seria el mateix. Com a madrina vas estar en FITUR, Què us deia la gent sobre la indumentària de castellonera? Coneixen les festes de la Magdalena? La gent s’arrimava i ens preguntava d’on érem perquè els encantava la indumentària i tenien curiositat ja que llevat que hi ha molta gent que coneix les nostres festes, encara queda molt camí per recórrer. Com creus que hem de promocionar les nostres festes fundacionals? Seguiria como ho estan fent perquè el treball que estan fent promocionant les nostres festes és increïble i d’agrair ja que sense eixe esforç, les nostres festes no podrien arribar a més persones i tan boniques com són, és important que la gent les conega. Quin és per a tu el símbol de les festes de Castellón? La gent ho respecta com cal?

Ja has vist la gaiata que tu batejaràs? Què ens pots avançar del monument que eixirà al carrer el 19 de març? Alguna cosa he pogut veure i el què he estat veient fins ara, com no podria ser d’una altra manera, m’ha agradat molt. Tenim la sort de poder contar amb un gran equip de “matadero” que fan l’impossible per a que cada tercer diumenge de quaresma la nostra gaiata surta i es puga veure tota la feina i tot l’esforç que han estat fent durant un any. Només puc avançar que serà bonica i diferent. Quins són els actes de Magdalena que reforcen les nostres senyes d’identitat? Per a mi tots els actes de Magdalena són les nostres senyes d’identitat perquè sense algun d’ells no seria el mateix la setmana gran, però si tinguera que escollir, elegiria la Romeria de les Canyes, ja que representa una part important de la història de Castelló i, per suposat, l’ofrena a la nostra patrona. I parlant ja del sector, com respon aquest a la cridada de la comissió? Tenim moltíssima sort amb el sector que tenim ja que col·laboren i responen molt bé a la gaiata al llarg de tot l’any i en magdalena es grat veure’ls per la gaiata gaudint amb nosaltres de la setmana gran. Sou una de les associacions culturals gaiateres més actives de la ciutat, en què activitats participes tu? Tenim moltes activitats al llarg de l’any i jo intente participar i ajudar en tot el que puc. No podria

Pas testimoni-17.indd 89

elegir una perquè m’agraden totes. Els veïns estan identificats amb la gaiata?, quina fórmula teniu per aconseguir-ho? No hi ha ninguna fórmula, només esforç i dedicació cap al sector. Són una part important en les gaiates perquè sense el seu recolzament i la seua ajuda no seria el mateix.

2017

Per a mi el símbol de les festes és la gaiata perquè representa les canyes, els gaiatos i els fanals que diu la llegenda que van usar els nostres avantpassats per tal de baixar des del Castell Vell fins a la Plana.

En ple segle XXI es parla a totes hores d’igualtat d’oportunitats, creus que la teua presidenta, la primera presidenta de gaiata de la història de les festes, és un exemple? Sí, es una dona molt forta i amb molt de caràcter, que no accepta un no per resposta i lluita cada dia per la gaiata i per les festes. Després d’alguns anys al seu costat crec que seria incapaç de dir alguna cosa roïna d’ella, i no per quedar bé sinó perquè els que la coneixem sabem cóm és i el que estima i li agraden les nostres benvolgudes festes de la Magdalena. Què relació tens amb les teues dames d’honor? I amb la resta de la comissió? La veritat és que he tingut molta sort amb tots, tinc molt bona relació igual amb les dames i acompanyants com amb la resta de la comissió. És un grup increïble que des del primer moment ha estat ací per a tot. Què destaques de la teua madrina i el teu president infantil? Aquest any no podria haver tingut millors companys perquè fan que cada moment siga únic i inoblidable. Encara que pareguen unes bestioletes inquietes, saben comportar-se i són l’alegria i la diversió en cada acte. Llança un desig al sector… Desitge que tots tingueu unes increïbles festes i us esperem en la gaiata per a poder gaudir tots junts de la nostra setmana gran.

89 gaiata15sequiol

17/02/17 11:55

Gaiata 15 Sequiol teresa

doumere fabregat - PER XELO PASTOR

2017

é 10 anys i porta en la sang la festa, no en va la seua germana bessona, Balma, va ser la madrina infantil de Sequiol l’any passat per a seguir l’estela que va iniciar sa mare, qui també va ostentar el mateix càrrec sent xiqueta. Aquesta alumna de cinquè curs de Primària en el col·legi Lope de Vega, ha sigut dama de sector des de l’any 2007 i pensa seguir en aquesta comissió fins a aplegar a ser presidenta, encara que reconeix que el càrrec que ara exerceix Elisabeth “dóna moltíssima feina”.

90 gaiata15sequiol

ENTREVISTA A LA NOSTRA MADRINA INFANTIL

Ets una madrina que jugues amb avantatge, com es porta el fet d’haver vist que la teua germana era madrina l’any passat? Què vas aprendre l’any passat per a aplicar en aquest? Sense cap dubte va ser un any especial, igual que ho és aquest. Sempre hem estat molt unides i el fet que l’any passat ella fora madrina, va ser un canvi per a les dues. D’ella vaig aprendre a saber estar en els actes, i a aguantar encara que estigue molt cansada. Tu i Balma formeu part de la festa des d’abans de nàixer, perquè la vostra mare és molt ‘festera’, és així? Vam estar dos anys en la gaiata 17, Tir de Colom, en la que s’integra part de la meua família. Per a la Magdalena de 2009, va ser quan els meus pares van decidir que ens canviàrem de gaiata, tornant a la que va ser la comissió de ma mare, on va eixir de madrina infantil. Amb tanta experiència en una gaiata, podràs dir-nos què es fa en una comissió i què és el més bonic per a tu. En una comissió infantil el que es fa és fer amics, dels que et duren tota la vida, i aprendre a estimar les nostres festes fundacionals des del fons del nostre cor. El que més m’agrada és la unió que tenim i que tots siguem com una gran família.

2017

“Amb Marcos em duc genial. Fa 7 anys que soms parella ‘sequiolera’, encara que aleshores érem un trio, ja que la meua germana Balma”

de xicotets amb ganes de passar-s´ho d’allò més bé.

Has vist ja la teua gaiata? És com te la imaginaves? He vist poca cosa, però el que m’ensenya papà en fotos m’encanta. A més, en el cau estan pintant les vidrieres, així que em vaig fent una idea. Segur que serà una gaiata preciosa, como tots els anys, perquè els xics del grup del “matadero” són uns “artistassos”.

Quan sigues major, què voldràs estudiar? I penses seguir en la gaiata 15, Sequiol? Encara no ho sé, hi ha moltes coses que m’agraden, però mentrestant vull seguir en la gaiata i eixir de madrina major.

Quin acte oficial de Magdalena esperes amb major il·lusió? Sense dubte, la Desfilada de Gaiates. Allí tot Castelló pot veure el treball realitzat al llarg de tot l’any, tot i que també m’agrada l’entrega de premis, que és molt emocionant.

És que t’agradaria ser algun dia presidenta de la teua gaiata? Doncs clar, tot i que veient tota la feina que té Elisabeth, és per a pensar-s’ho. Però ella és la què ens ha ensenyat el que és estimar la gaiata de veritat.

I de tot el que programa la teua comissió, què és el que més et diverteix? El dia dels inflables és el més divertit, encara que duc el monyo de castellonera i ma mare no em deixa saltar molt.

Pel moment, com et dus amb el teu president infantil? Amb Marcos em duc genial. Fa 7 anys que soms parella ‘sequiolera’, encara que aleshores érem un trio, ja que la meua germana Balma anava amb nosaltres. Som els dos un poc trastos, però quan anem a un acte ens sabem portar molt bé.

Els xiquets del sector participen i gaudeixen? Sí, quan la comissió fa coses per a xiquets, la plaça on tenim la gaiata s’ompli de gom a gom

Pas testimoni-17.indd 91

91 gaiata15sequiol

17/02/17 11:55

Gaiata 15 Sequiol marcos

rodríguez manteca - PER XELO PASTOR

2017

92 gaiata15sequiol

ENTREVISTA AL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL

ssegura ser ‘sequiolero des del dia que va nàixer, el 13 de setembre del 2007’, així que ningú ha d’explicar-li com es viuen les festes en Sequiol. Per això i perquè el seu germà Nicolàs també ha sigut president infantil en el si de la família en la què van nàixer, on les festes ocupen el lloc més gran. Estudia quart curs de Primària, diu que li encanta la pesca i que ha demanat a la seua comissió que aquest any li ‘regalen una mascletà’, el millor acte de la Magdalena baix el seu juí. Ja veurem si ara li fan cas perquè pensa aplegar a ser president d’aquesta gaiata per a que tots, aleshores sí, l’obeeixin. En què consisteix ser president infantil d’una gaiata? Elisabeth et deixa manar o només mana ella? En anar a molts actes, en representar a tots els xiquets de la gaiata. Uf!, ella mana! (rialles) Què fan els xiquets en una comissió de gaiata? A quins actes aneu? Els xiquets ens ho passem genial, anem tots els divendres al cau i mentre les mares ‘xarren’, nosaltres juguem sobretot al futbolí. Ahhh!, i també encara que som xicotets tenim molts actes de gaiata, a més d’eixir fora a conèixer als nostres amics de les falles de València, Borriana, La Vall i de la foguera d’Alacant. Estudiar, tenir un càrrec de responsabilitat com a president… tens temps de fer altres coses? Quines aficions tens? Mare meua! Sí, moltes coses, però puc jugar al patinet i sóc campió d’infantils de pesca. M’agrada molt pescar. Qui té la ‘culpa’ de que sigues gaiater, els teus pares, els teus avis o decidires apuntar-te tu? La ‘culpa’ de ningú. Vaig nàixer en una família molt gaiatera, amb una mare que va ser madrina, mon

2017

pare que va ser membre de gaiata i de la Gestora de Gaiates i puc dir que és ¿artista gaiater? Espera, i el meu germà Nicolàs president infantil. Es el que hi ha. Quin acte oficial de Magdalena esperes amb major il·lusió? La ‘mascletà’. T’agrada la programació infantil que organitzarà la teua comissió aquesta Magdalena? Els has demanat alguna cosa en concret? Si, sempre s’ho curren per què tots els matins estem entretinguts. I sí, he demanat una ‘mascletà’. Però abans, digues-nos una cosa, participes en el concurs escolar de maquetes de gaiates que

organitza l’equip d’Elisabeth? Com t’agraden més les gaiates, clàssiques o modernes? Encara no he pogut, perquè això de ser president dóna molta feina, però l’any que ve tinc que aconseguir el mateix que el meu germà Nicolàs: guanyar. I les gaiates a mi m’agraden clàssiques: amb vidrieres, amb braços… T’agradaria ser algun dia president major o artista gaiater? President!, així tots em faran cas. Pel moment, com et portes amb la teua madrina infantil? Teresa?, és una amiga de tota la vida, encara que de vegades ens barallem, però les nostres mares diuen que és normal perquè ens coneixem molt i ens piquem.

“Teresa és una amiga de tota la vida, encara que de vegades ens barallem, perquè ens coneixem molt i ens piquem”

Pas testimoni-17.indd 93

93 gaiata15sequiol

17/02/17 11:55

Ga a

2017

Foto: Pepe Lorite de vivecastellon.com

Elisabeth Breva Almerich

ENTREVISTA A LA NOSTRA PRESIDENTA

lisabeth, ets una Presidenta de doble dígit: Onze Madrines, onze Madrines i Presidents Infantils, onze tornar a començar? Tenint en compte les vegades que he dit “aquest és el meu últim any com a Presidenta”, l’afecte i el suport de la resta dels meus companys fa que seguisca en el càrrec, perquè com sempre dic “no hi ha bona Presidenta sense un gran equip” i això ho té SEQUIOL. La Magdalena del 2016 aplega a la seua fi, i encara que queden alguns actes assenyalats com les Fogueres de Sant Joan o la celebració del Patró Sant Cristòfol, tres personetes amb qui has conviscut moltes hores en l’últim any, han d’anar donant el relleu: Ana, Balma i Carlos. Aplega la cloenda, de la nostra Gaiata i de tota la Ciutat. Què se sent? Doncs la veritat hi ha un embolic de sentiments, per una part la tristesa que unes persones que han passat tot un any amb distintes activitats, i sempre agraïts, deixaran de ser part del teu dia a dia fester. Però és el que comporta el ser representant del teu sector, en definitiva açò és un any i cal deixar el relleu a qui ve espentant. Abans, en el mes de Maig, la Junta Directiva acorda l’elecció de Beatriz, Teresa i Marcos com a màxims representants de Sequiol per a la Magdalena 2017. Tres desconeguts, no? Si quasi els acabe de conéixer!!!, Beatriz va ser la meua primera Madrina Infantil en aquesta última etapa com a Presidenta en el 2006, amb el XXV Aniversari de la nostra Associació. Si hem de parlar de Teresa i Marcos, he sigut la Presidenta dels seus germans Adrian, Balma i Nicolas respectivament. Per a mi, ells junt amb la resta de xiquets i xiquetes que ara ja són hòmens i dones, formen una part molt important de la meua vida. L’apertura del cicle magdalener 2017 comença amb el Nomenament en el si de la nostra Comissió. Ana i

gaiata15sequiol

Pas testimoni-17.indd 94

17/02/17 11:55

I a l’Ajuntament, l’apertura amb els màxims representants de totes les Gaiates, Dames de la Ciutat i Reines. A la recentment escollida Regina de les Festes 2017 la coneixes un poquet... Estefania, fa dos anys Madrina Sequiolera. Et venen molts records al cap quan la sents parlar? Bé, que dir d’Estefania!, una altra de les meues xiquetes, encara que ella ja va entrar un poc més major a formar part d’aquesta família Sequiolera, de la mà de la seua germana Lourdes i, encara que al principi es dedicava plenament a l’esport, a poc a poc Sequiol va anar inundant les seues venes de l’amor per les nostres festes, arribant als graus més alts festers. Estefania, la Reina a qui el teu fill va fer de coixiner el dia de la Imposició de Bandes. Quantes vegades et vas emocionar aquella nit? Ufff moltíssimes!!!, però sobretot intentant tranquil·litzar a Carlos, que encara que té superada la seua vinculació festera, havent participat com a protagonista en la majoria

Pas testimoni-17.indd 95

d’actes oficials, per a ell era novetat i la que estava allí era la seua gran amiga Estefania. Bea ja tenie la seua banda que l’acreditava com a Cort d’Honor de la Reina. Però el dia anterior, el protagonisme havie estat per a Teresa i Marcos. De mans de l’Alcaldessa rebien la banda blanca i el pergamí. Porten la Festa en la sang i això es nota... Són de família gaiatera els dos, els peques que em tornaran boja enguany, amb la seua energia, però són els meus xiquets, són els que ens donen la vida i ens donen alegries i quan es posen els seus vestits regionals, es transformen amb la serietat que això implica. Quedava un acte per a tancar el Pas del Testimoni, el relleu de 2016 a 2017. Aquest va ser la nostra Presentació al Palau de la Festa. Una nit màgica, plena de sorpreses i molt emotiva. Com la recordes? Per descomptat amb moltíssim afecte, amb afecte per Beatriz, Teresa i Marcos, amb tristesa amb l’acomiadament d’Ana, Balma i Marcos, i amb l’emoció de les paraules de María a la seua companya d’aventures gaiateres, Estefania, quan la vam rebre en l’escenari com a Reina de les Festes. I només vull dir: GRÀCIES, GRÀCIES I MÉS GRÀCIES a tots i cada un dels que van fer possible, amb el seu treball i esforç, una vegada més, que el resultat fóra del grat de tots els allí presents.

2017

Bea, Balma i Teresa, Carlos i Marcos, omplin un magnífic i elegant escenari. Orgullosa de la teua gent? Sempre ho he dit, ho dic i ho diré, per a mi són la millor comissió, tots ells responsables i treballadors, cada un complint amb el seu objectiu al 100%, d’ací els grans resultats.

95 gaiata15sequiol

17/02/17 11:55

ana rodríguez pérez

2016

ACOMIADADA DE LA MADRINA 2016

mb aquestes línies pose punt final a un meravellós any, la MAGDALENA 2016, que com bé va dir la Presi Elisabeth: “sempre serà la nostra”, la dels A.B.C: Ana, Balma i Carlos. Som molt diferents però hem aconseguit fer un equip de Primera Divisió, ens hem complementat i recolzat en els dies que ens podia el son, feia fred o ens feien mal els peus, però sobretot hem sabut passar-ho en gran en cada un dels actes, donava igual que fóra dels més avorrits o dels més esperats, la veritat és que no podria haver tingut uns millors infantils per a compartir aquest any. I encara que enguany no ens vegem tant sabeu, que em teniu sempre ací, per al que vulgueu, sempre seré la vostra germaneta major com vosaltres em dieu. GRÀCIES GUAPÍSSIMS. Junt amb nosaltres sempre t’hem tingut a tu, Elisabeth, simplement gràcies, gràcies per tot el suport que m’has donat, gràcies per guiar-me en cada acte que era nou per a mi i anava un poc perduda, gràcies per aguantar les meues manies “aquesta foto no m’agrada”, i sobretot GRÀCIES PER CONFIAR EN MI per a representar a aquesta magnífica gaiata, que, per cert, espere haverho fet genial. Açò és extensible als Vicepresidents, que no heu deixat que vaja sola a cap acte. Gràcies Vicente Javier i Jorge, i també als altres xics sequiolos que els ha tocat, de tant en tant, ballar amb mi el “Rotllo i Canya”. Vosaltres, Comissió de la Gaiata, la veritat és que sou els millors. GRÀCIES PER ESFORÇAR-VOS any rere any, perquè no tot és de color rosa, i darrere d’una Gaiata hi ha molt treball: dies venent loteria, llibrets, preparant la Presentació perquè siga màgica i fer el monument, la Gaiata, perquè encara que no guanye, com la Magdalena passada, per als Sequiolos és sempre la millor, ja que no hi ha millor sensació que passejar el diumenge de la Desfilada de Gaiates pels carrers de Castelló mostrant el magnífic treball que ha fet l’Equip del Matadero. També cal donar les GRÀCIES ALS CASTELLONERS -igual la cara més visible de la Comissió- tant d’agrair als papis que visten als més peques com als jóvens que, com sé de primera mà, és difícil deixar de fer plans perquè “he

gaiata15sequiol

Pas testimoni-17.indd 96

17/02/17 11:55

Pareix mentida que haja passat més d’un any d’aquella telefonada de la nostra Presi anunciant-me que havia sigut elegida per a representar a ma gaiata, la Gaiata 15 “Sequiol” per a la Magdalena 2016; i del dia de l’esperada presentació -cada vegada que la recorde se m’omplin els ulls de llàgrimes-, mai podré agrairvos suficient el que vau treballar perquè eixa nit fóra de 10. La veritat és que no podria haver sigut millor, i mira que havia pensat vegades en com seria, què sentiria, inclús que faria, però quan t’assentes en eixos magnífics trons -que vam tindre l’honor d’estrenar- i veus a tot el Palau de la Festa en peu, és una SENSACIÓ

INDESCRIPTIBLE, simplement et sents genial i tens ganes que passen actes i que arribe la Magdalena però d’altra banda, t’agradaria tornar arrere i que no passara el temps. Tire la vista arrere i em vénen records de les Presentacions de les distintes Gaiates, sopars, misses, processons, festes, … però sobretot bons moments, anècdotes que em trauen un gran somriure que no es queda en un moment passat, doncs les protagonistes d’aquestes històries les continue tenint present a hores d’ara, sí que sou vosaltres, les 18 MADRINES que vam coincidir en aquest somni, les millors companyes de viatge que podria haver tingut: Marina, María, Leire, Andrea, Noelia, Rocío, Iris, Ana, Rosana, Bea, Nuria, Natalia, Ana, Nerea, Andrea, Carla, María i Carla. Finalment, Bea, Teresa i Marcos, vos desitge el millor per la MAGDALENA 2017, només espere que siga, com a mínim, igual de bona que ha sigut per a mi la Magdalena passada, que vos oblideu del pitjor, que gaudiu de cada acte, de cada instant, i sobretot, de la setmana gran.

2016

d’anar al Palau que hi ha presentació” o “no puc fer-ho molt llarg perquè tinc perruqueria a les 5 del matí”, però val la pena, doncs no hi ha major orgull que poder lluir la banda de la Gaiata. Ací vull fer una menció especial a les meues Dames: Raquel, Marta, Agueda i Bea, vos torne a donar les GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME en cada Presentació i en cada acte que he tingut aquest any, sempre amb els vostres somriures a favor ha sigut més fàcil.

i ara sí que ha arribat el moment de dir adéu i fins sempre, però sobretot, gràcies per fer-me feliç

Pas testimoni-17.indd 97

97 gaiata15sequiol

17/02/17 11:55

balma doumere fabregat B

2016

é, ha arribat el moment de l’acomiadament. Qui m’ho havia de dir a mi, aquell dissabte de primavera, quan vaig rebre a casa la telefonada més esperada, que aquest conte de fades que he viscut aquest any, tocaria a la seua fi. Aquest conte, en el que jo he sigut la princesa, el conte de ser la Madrina Infantil del Sequiol.

ACOMIADADA DE LA MADRINA INFANTIL 2016

En el meu conte, com en tots els contes de princeses, hi havia una reina. La meua reina Anna, que amb la seua bellesa i simpatia, em protegia. Ella es va convertir en la meua germana major, en algú en qui fixar-me per a quan siga major. I en el nostre camí ens faltava un príncep, un company, Carlos, que encara que va tardar un poc a arribar, va arribar per a ocupar el seu lloc. Junts vam fer un gran trio, que allà on vam anar, vam mantenir el llistó alt del Sequiol, i que vam fer que cada un de nosaltres tres tinguera un trosset de cor de l’altre. Què dir d’aquest any, que ha sigut un any meravellós! Ple de moments màgics i que per sempre ocuparà un lloc especial en el meu cor. He fet un muntó d’amigues, he jugat i ballat en el Palau com mai i he gaudit com no ho havia pensat fer, en tots els actes a què he acudit. No podria assenyalar un dia especial, perquè tots ho han sigut. El dia de la imposició, quan em va posar l’alcaldessa la banda blanca, el dia de la presentació, quan vaig rebre la meua banda de Madrina del Sequiol, entre els acords de la colla Xaloc -tan volguda per la meua reina Anna-, el dia de la Galania, amb tot el món pendent de nosaltres…cada dia és especial, i no hi haurà cap que s’esborre del meu cor, mai. I després està la gent, la meua gent, eixes persones que sempre estan ací. Elisabeth, el cap, que és ma mare quan ella no està i que sempre està pendent que els seus xiquets vagen per davant. Ella m’ha ensenyat el que realment és l’amor pel Sequiol i que ací tots som una gran família. I ací està Lidón, que allà on ens veia,

gaiata15sequiol

Pas testimoni-17.indd 98

17/02/17 11:56

I com no, ací ha estat la meua família, l’orgull sequiolero de la qual ompli també el meu cor.

Mon pare, llevant-li hores a la son per a fer que un any més, la nostra gaiata fóra la més bonica; les llàgrimes de ma mare quan em posaven la banda em van arribar a l’ànima i els meus germans, que se que són els meus majors fans i que enguany seguim sent-ho, aquesta vegada de la meua germana Teresa -la meua altra meitat- que està vivint el seu particular conte de fades amb Beatriz i Marcos. Els iaios, sempre orgullosos de què els seus néts isquen en la Gaiata i la meua tia, que igual fa de perruquera que d’indumentarista. I persones que tinc, que encara que visquen lluny, senten l’orgull que jo representara al Sequiol en aquest any meravellós.

Per a ells i per a tots vosaltres: visca el sequiol!!!!

Pas testimoni-17.indd 99

2016

ens cridava “Guapa” i ens aplaudia més que ningú. I Eva, la tia Eva, que tant vol ma mare, i que es preocupa de què sempre porte ben creuada la manteleta de castellonera. I l’oncle Jorge, que encara que haja tingut moltes altres ocupacions, sempre trobava temps per a acompanyar-nos allà on fóra, tant si era Borriana com si era Alacant. Però no sols estan ells, hi ha molts altres, tots els que pertanyen al Sequiol, i que fan que les seues Madrines i Presidents estiguen orgulloses de pertànyer a aquesta gran família.

99 gaiata15sequiol

17/02/17 11:56

carlos lópez porcar

2016

100

ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2016

er a tots aquells que vau fer que visquera una etapa de la meua vida inoblidable.

Quan fa un poc més d’un any, em van proposar ser President Infantil de la Gaiata 15 Sequiol, verdaderament no sabia que podia passar, no havia estat en una comissió tan sols de sentides de ma mare i de ma tia que van ser al seu dia Madrines de la gaiata 2, tenia coneixement de què era una comissió i de quin podria ser el meu paper i vaig acceptar, bé, van acceptar també els meus pares perquè sense el seu suport no haguera pogut ser. I transcorregut l’any, per a res em penedisc d’aquella decisió, és més, enguany seguim en la comissió amb la família al complet i això és senzillament perquè hem viscut tots un any inoblidable, sobretot per a mi. Ha sigut un honor i una satisfacció, poder representar als xiquets del Sequiol junt amb Balma, la Madrina Infantil, junt amb Ana, la Madrina i com no, junt amb la resta de membres tant de la comissió infantil com major, a tots ells vull donar les gràcies pels moments que hem compartit i que vull continuar compartint, ara, com a membre de la comissió. He viscut una experiència única, irrepetible que mai vaig imaginar poder viure-la quan érem, junt amb la meua família, uns simples socis del sector i com a tals, participàvem en els actes organitzats per la Gaiata. Ara sé el que costa organitzar-los però també sé que val la pena tot el treball perquè en eixa setmana gaudim tots. Viure en primera persona representant a un sector,

gaiata15sequiol

Pas testimoni-17.indd 100

17/02/17 11:56

perquè gràcies a ella vaig poder viure-ho i gaudir-ho. Finalment, vull aprofitar el moment per a animar-vos a tots a què vos apunteu a la comissió del Sequiol, segur que gaudireu com jo.

Mil Gràcies del vostre President Infantil de la Gaiata 15 Sequiol de l’any 2016 i Sequiolero per sempre

Pas testimoni-17.indd 101

2016

actes com la romeria, la cavalcada infantil, la desfilada de gaiates, la mascletà d’inici de festes, l’ofrena, la visita de les reines al sector i tots els actes organitzats per la gaiata, no té preu; representar a la gaiata en altres poblacions, en altres festes, és especial, per això vull donar les gràcies d’una forma molt especial a la nostra presidenta Elisabeth,

101 gaiata15sequiol

17/02/17 11:56

Estefania Climent Moreno, REGINA DE LES FESTES 2017

E legant, amb eixa naturalitat que fa que sense ornaments, la teua elegància siga sincera. S enzilla, sense necessitat d’aparentar el que no eres, amb seguretat en tu mateixa. T emperada, moderada, amb un talant conciliador i capacitat per envoltar de positivitat el teu entorn. E special, compromesa, lluitadora, defensora de l’autenticitat i per damunt de tot l’amistat. F amiliar, amb la mateixa necessitat de rebre una estima autèntica com de donar-la. A miga dels teus amics, amb una extraordinària capacitat de donar suport només amb la mirada. N atural i amb una grandíssima facilitat per relacionar-te amb la gent i ficar-te-la a la butxaca. I l·lusionada amb aquell somni entretelat que es va fer realitat i que ara vius amb passió. A passionada amb les arrels, les tradicions i les gents del tu Poble, Castelló. Dama d’honor, Madrina d’honor i Madrina del Sequiol, Dama de la Ciutat, i finalment Regina de tot Castelló.

10 1 102 02 gaiata15sequiol i t 15 i l

Pas testimoni-17.indd 102

17/02/17 11:56

stefania, els Sequiolos ens sentim increïblement orgullosos de tenir-te com a Reina. Ets la tercera representant de la Gaiata 15 que aplega a l’escaló més alt de les nostres festes, després de Maria López en 2006 i Laura Turch en 2013, i des d’aquell cinc d’agost del 2016, dia en què rebérem la notícia del teu nomenament, els Sequiolos estem vivint amb una passió renovada el compromís amb les Festes i Tradicions del nostre benvolgut Castelló. I és que ets força que ens empenta, motivació que ens envolta i sentiment que ens desperta cap a un nou i il·lusionant repte fester. T’hem conegut com l’esportista que dus dins, t’hem gaudit disfressada de Panderola i ens has fet riure fent d’Amparo al Teatre Valencià més casolà de Sequiol. Ens has descobert el significat de la paraula “selfie”, de fet arribàrem a pensar que aquesta paraula l’havies inventat tu, i per si tot això no era prou, amb l’ajuda dels teus amics, la princesa de les sabates roges i lluentes, i el príncep dels cacaus i els tramussos, ens vas treure de la foscor en un viatge imaginari molt intens cap a la llum. Després d’uns anys com a Dama d’Honor Sequiolera, el 2015 el vas viure amb una intensitat única, com si fóra l’última estació de la Panderola que t’havia dut fins allí. Però no, el nostre trenet et tenia reservada una sorpresa, dues en realitat. I és que hi havia dues parades més, una la que t’havia de portar fins a la Cort de les escollides, les Dames del nostre Poble; l’altra, la que et ficaria als peus del Fadrí amb el dret

d’aconseguir la posició més preuada, la de Reina de tots els castelloners i totes les castelloneres. Aquest any estàs gaudint d’experiències que només setanta-tres dones en la història de Castelló han tingut el privilegi de viure. Estàs sentint l’estima de tot un Poble, rebent galania dins i fora de la nostra Ciutat, acceptant l’homenatge espontani que la gent et brinda allà on vas. I ho estàs fent amb humilitat, amb eixe somriure perenne, eixa expressió assossegada que inspira confiança, i sempre amb una paraula amable que regalar. És així com Castelló t’adora, i ho fa de la mateixa manera que els Sequiolos ens vam enamorar un dia de la nostra Estefi. El dia 24 de març, la visita de la Reina al sector de Sequiol serà diferent, especial, i molt emotiva. Estefi, tornaràs a casa convertida en Regina de tot Castelló. Acompanyada de la teua estimada Regina Infantil Berta i de les teues Dames, avui Amigues amb majúscules, podràs observar de prop a “Records d’Infantesa” i “Llums de Bressol”, els dos espectaculars monuments que aquest any la teua gent ha preparat pensant en els estimats càrrecs sequiolers Beatriz, Teresa i Marcos, però també en tu, Reina Estefania. I t’abraçarem amb la mirada, et besarem amb l’ànima, i et donarem Gràcies per seguir sent Estefi des de l’escaló més alt al que una dona castellonera pot aplegar. Orgullosos de tu, enhorabona Regina Estefania!

103 gaiata15sequiol

Pas testimoni-17.indd 103

17/02/17 11:58

104 gaiata15sequiol

Pas testimoni-17.indd 104

17/02/17 11:58

105 gaiata15sequiol

Pas testimoni-17.indd 105

17/02/17 11:58

VERDEFLOR FLORISTES Avinguda València, 10 12006, Castelló

669 763 383

106 10 06 gaiata15sequiol

Pas testimoni-17.indd 106

17/02/17 11:58

Activitats Nomenament-17.indd 107

17/02/17 12:16

Nomenament

Nomenament i ms d e ls máx

representants

del Sequiol

a vesprada nit del dissabte 30 de juliol, va tenir lloc en la residència estiuenca de la família Doumere Fabregat en plena marjaleria, l’acte d’inici d’un nou exercici festiu, el nomenament dels càrrecs 2017.

desfilada en primer lloc dels càrrecs 2016, Ana Rodríguez Pérez, Balma Doumere Fabregat i Carlos López Porcar, per a donar pas als càrrecs 2017, Beatriz Belenguer Mercé, Teresa Doumere Fabregat i Marcos Rodríguez Manteca.

Un acte en el qual va debutar com a presentador, Luis Rivas Galindo, i que va comptar amb la participació de dos joves però expertes sequioleres, Mar Sanahuja Marco i Maria Collados Marzá, que a manera de sainet valencià, amb diverses intervencions durant l’acte, van fer que el mateix tinguera una gràcia especial i es fera d’allò més entretingut.

Una vegada completat l’escenari, es va donar pas al protocol habitual, començant amb la lectura de l’acta de nomenament per part de l’assessora jurídica, Maria Sebastiá Gómez. Tot seguit se’ls va fer lliurament a Bea, Teresa i Marcos, del pergamí acreditatiu del càrrec que exerciran en la Magdalena 2017, així com a la imposició d’insígnies de plata als càrrecs 2017.

Com és tradicional, una vegada realitzada la introducció, es va sol·licitar la presència en l’escenari de la presidenta Elisabeth Breva Almerich. Posteriorment es va passar a la

Com a record i en agraïment a l’any en què han representat al Sequiol, Elisabeth va fer lliurament d’una reproducció de l’estendard en miniatura als càrrecs 2016,

Gaiata 15 Ga 108

gaiata15sequiol

Nomenament-17.indd 108

17/02/17 12:16

Nomenament

Ana, Balma i Carlos. Es va seguir amb l’ofrena floral a les Madrines 2016 i 2017, el lliurament d’un record als presidents infantils Carlos i Marcos i una ofrena floral també per als pares dels càrrecs 2016 i 2017. Arribat aquest moment va haver-hi pares que van repetir, ja que les Madrines Infantils Balma i Teresa són bessones. Es va seguir amb la imposició d’insígnies de colors per als nous membres de les comissions infantils i majors, i de plata per als integrants que fa tres anys consecutius o cinc alterns que formen part de la comissió.

record als càrrecs 2016, d’enhorabona i benvinguda als càrrecs 2017 i a tots els presents, animant a seguir amb el treball del dia a dia per tal d’aconseguir que la nostra gaiata 15 Sequiol, continue sent un referent en el món fester del nostre estimat Castelló. La festa va durar fins ben entrada la matinada amb una àgape oferida per la comissió als assistents i amb el ball magníficament amenitzat pel nostre DJ Kamo. La Panderola tornava a estar en marxa, pel camí de la Magdalena 2017, per això era el moment del relleu, de donar l’ENHORABONA a Bea, Teresa i Marcos i les GRÀCIES a Ana, Balma i Carlos.

Sequiol El colofó a l’acte protocol·lari el va posar, com és tradicional, la presidenta de la comissió Elisabeth, dirigint-se als presents amb paraules emocionades de

109

gaiata15sequiol

Nomenament-17.indd 109

17/02/17 12:16

Nomenament

Madrina

Beatriz Belenguer Mercé Beatriz, 4 de juny de 2016, reps la trucada d’Elisabeth anunciant-te la teua elecció com a Madrina 2017 de la Gaiata 15 Sequiol. Per ser esperada, és menys o igual d’emocionant? És igual d’emocionant perquè mai saps que pot passar i encara que tens l’esperança que si, podrien no haver-me elegit perfectament. Onze anys fa que vas ser Madrina O Infantil, segur que recordes el disgust que q tenies en el Magdalena Vítol 2006. Què Q li diries ara a aquella xiqueta si pogueres parlar-li? p Li L diria que no estiguera trista perquè onze o anys després tornaria a tindre la incre i ïble oportunitat de representar a la seua volguda família sequiolera. s Aques A t any tens de companys d’aventura a dos d xiquets que podríem dir que has vist nàixe n r, Teresa i Marcos. Em sembla que no t’avo t rriràs amb ells... Tinc T moltíssima sort de tindre a Marcos i a Teresa al meu costat en aquest incre i ïble viatge que estic segura que no oblidarem mai. És veritat que moltes vegades fan de les seues però també saben compo rtar-se en cada moment i sense ells aquesta aventura no seria el mateix perqu è fan que cada moment siga únic. L’any que tens per davant es presenta carre gat d’actes, es preveu un no parar, quina tranquil·litat saber que estaràs sempr e rodejada d’amics... com és eixa nombrosa joventut sequiolera que t’acompany a? La veritat és que no puc tindre queixa perqu è des del primer minut han estat tots al meu costat en cada moment recolzantme. Intentem reunir-nos quan podem perquè som un grup gran i no podem quedar sempr e que volen i estic segura que aquesta magdalena serà inoblidable al seu costa t. Per fi, el 30 de juliol de 2016, acompanyada i abrigada per la nombrosa comissió de la Gaiata, reps la insígnia d’argent i el pergamí que t’acrediten com a màxima representant del Sequiol. Com recordes aquella vesprada-nit? Aquella vesprada-nit va marcar un abans i un després perquè començava a ferse realitat un somni que tenia des de xique ta i també vaig recordar el meu gran any com a madrina infantil. Eixa nit va ser el començament d’aquest gran any que intente viure al màxim gaudint cada moment i en el qual espere representar a la gaiata el millor possible.

Gaiata 15 110

gaiata15sequiol

Nomenament-17.indd 110

17/02/17 12:17

Nomenament

Madrina Infantil

Teresa Doumere Fabregat , per fi ha aplegat el teu any. T Teresa vas sentir aquell 4 de juny de 2016 Què Q Elisabeth et va trucar per telèfon quan q ant-te la teua elecció? anunci a gran alegria, per fi em tocava a mi Una U el e torn després dels meus germans. Només cinc anys quan el meu germà Adrian tenie t eixia de President Infantil. L’any passat va ser el torn de la meua bessona Balma. En 2017 seré Madrina Infantil de Sequiol! De company d’aventures, un xiquet a qui quasi no coneixes..., Marcos, motoret! Quantes vegades heu rigut, plorat, jugat i barallat en el Cau? Moltes, però no podia haver tingut un altre company millor. Marcos i jo, jo i Marcos, formem una parella inseparable. Beatriz, la vostra Madrina, tampoc és una desconeguda, us coneixeu des de fa molts anys i teniu una complicitat especial. Com penses que viureu aquest any els tres junts? Em sembla que els que no s’avorriran gens són la “Jefa” i els Vicepresidents... Beatriz s’ha convertit en la meua any jo tinc a la meua “germana major”. Balma tenie a Ana l’any passat i aquest Bea cuida de nosaltres dolça Beatriz. Els tres junts ho passem genial, perquè de moure’ns, estan com els seus germans xicotets, i com Marcos i jo no parem tots molt entretinguts! ment. Rodejada per la El 30 de juliol de 2016, per fi, aplegava el vostre nomena nt i el pergamí nombrosa comissió de la Gaiata 15, rebies la insígnia d’arge l i, amb això, Sequio del que t’acreditaven com a màxima representant infantil a tu el moment més el testimoni de la teua germana Balma. Quin va ser per emocionant? que era la madrina Sense dubte, quan em van donar el pergamí. Ja podia dir germana era el millor de infantil del Sequiol i recollir el testimoni de la meua tot. aquest any T’has fixat en la gran quantitat de xiquets i xiquetes que acompanyada i tan t’acompanyen en la comissió infantil? Quina sort estar abrigada sempre... a madrina, m’adone de Sempre som una comissió infantil molt nombrosa i ara com gran colla d’amics que l’orgull que se sent de què així siga. Tots som com una juguem, riem i ens sentim del Sequiol 100%.

Nomenament-17.indd 111

111 gaiata15sequiol ta15 ta a15 5sequiol

17/02/17 12:18

Nomenament President Infantil

Marcos Rodríguez Manteca

ets un membre de la Ma cos, amb només 10 anys Mar a més de participar Comissió molt actiu, ja que Co com la resta de de tots els actes oficials d p de teatre xiq x uets, formes part del gru pesca. Serà per això val v encià i de l’escola de t... en part, que et diuen Motore e és que no pare mai Aix A í em diuen a la gaiata, poc revoltós.... qui q et, ho reconec! Sóc un oficials, que no es però molt formal als actes p ca? A la pesca ja dig d a! I del teatre i la pes meu pare, i com es li l guanye als concursos al er al teatre... és des d cuide, li furtaré el pap amb el meu germà, bro b ma, amb mon pare i també s! m’h m o passe genial als assajo anys, en 2013, Ja et tocava, no? Fa quatre ir de President el teu germà Nicolàs va eix ho vas viure en Infantil i tu, evidentment, símil de teatre, no primera fila. Però, usant un a fila que actuar dalt és igual seure a la primer l’escenari... sabilitat i es Clar, hi ha molta més respon manera. Quan el meu veuen les coses d’una altra Infantil, el vaig germà va eixir de President cs, però no em fixava acompanyar a moltíssims llo un poc xicotet. Ara molt en el que feia, jo era passant genial. molt divertit, m’ho estic és i a son per a mer pri en ho visc tot Quantes vegades coneixes molt bé, Teresa. que eta son per una s ten De companya de viatge barallat en el Cau? tres pares són amics, heu rigut, plorat, jugat i scut dins la gaiata, els nos cre hem dos els es, sim tís una xiqueta molt Moltes, mol ones molt xules, Teresa és est sat pas hem i ut, rig i hem jugat, hem com jo. divertida i tan revoltosa at. Què vas sentir el àcter i moltíssima complicit car amb o tri un meu for z, que havies estat Amb Beatri dava per tal d’anunciar-te cri et eth sab Eli n qua 6 ena del 2017? 4 de juny de 201 15 Sequiol per a la Magdal ata Gai la de il ant Inf ent mà i a tants escollit com a Presid moment. He vist al meu ger meu el t ega apl ia Hav . Vaig sentir molta emoció l, que ja tenia ganes orgull als xiquets de Sequio amb ar ent res rep ata gai la amics de que em tocarà a mi. vas rebre la insígnia 6, l’acte de nomenament, on 201 de iol jul de 30 el s, Despré antil de Sequiol. I ditaven com a President Inf cre t’a que í gam per el i antil que tens la d’argent amb la nombrosa comissió inf ió ers div ima màx ol, toc darrere el pro ho vas viure? sort que t’acompanye. Com gant, tota la gent de la cionant! L’escenari tan ele emo t mol i lar acu ect esp Va ser fotos, el primer Rotllo antil, els discursos, les Inf ent sid Pre de í gam per 15,... i després el gaiata, el entants dels xiquets de la res rep ims màx a com esa i Canya amb Ter anar, fantàstic! a, ... Què més es podia dem castell unflable i la piscin

Gaiata 112

gaiata15sequiol

Nomenament-17.indd 112

17/02/17 12:19

Nomenament

Sainet

Maria Collados Marzá

Princesa dels taconassos rojos i lluents en 2015, absent en 2016 pel gran honor de representar als xiquets de Castelló en la Cort d’Honor de la Reina Infantil, tornava amb força la nostra artista sequiolera per tal d’afegir a l’acte oficial de Nomenament dels càrrecs 2017, aquell polsim de gràcia perquè fóra més amé. Una bonica manera de col·laborar en un dia tan senya lat per a Bea, Marcos i Teresa. Què et sembla que els xiquets de la Gaiat a participeu tan activament en cada acte? Em pareix bé, però crec que deuríem participar més. Com eixir en la presentació presentant, participar tots els anys fent algun a cosa en el nomenament, o en qualsevol acte programat al llarg de l’any en el Cau. Enguany ha estat el primer any que es fa diferent i espere que segui sca així, va estar distret i graciós.

Sainet

Mar Sanahuja Marco

Sense cap dubte la millor artista de Teatre del grup de Sequiol. Fins ara havies participat en unes quantes obretes de teatre valen cià a la setmana de festes, però intervenir en un acte oficial per tal de donar -li un polsim de gràcia i que fóra més amé, això es tractava d’una experiència nova. Cóm et vas sentir? té la Gaiata 15 una artista versàtil per a molt de temps , a que sí? La veritat em vaig sentir molt molt bé, a més de compartir escenari amb la meua amiga María, vaig sentir que el públic es va diver tir molt veient eixir del nores a dos “marujes”... Ho repetiria moltíssimes vegades perquè em vaig sentir genial! Per descomptat que la gaiata 15 té una actriu per sempre...

Nomenament-17.indd 113

113 11 113 gaiata15sequiol ta15 ta a15 5sequiol

17/02/17 12:20

Nomenament Presentador

Luis Rivas Galindo Havies fet ja alguna incursió en l’art de la presentació, però va ser el Nomenament dels càrrecs de la Gaiata 15 per a la Magdalena de 2017, el que et va catapultar a la fama. Rodejat d’amics, de molts amics, semblava que portaves anys davant un micròfon. Podem dir que la Gaiata 15 ha començat el relleu generacional? Per a mi va ser una satisfacció poder participar en aquest acte presentant, ho havia vist fer tots aquests anys, havia presentat algun que altre acte a l’institut però presentar un acte així, davant de tants coneguts i amics i un acte de la nostra gaiata, va ser una experiència única i que voldria tornar a repetir. Hi ha grans mestres en la gaiata dels que aprendre i m’agradaria seguir els seus passos.

Gaiata 15 114

gaiata15sequiol

Nomenament-17.indd 114

17/02/17 12:21

Nomenament i Imposició de Bandes

a le

r o n o H ’ d s t r o C i s e s Rein Madrina

Beatriz Belenguer Mercé

D de setembre de 2016. Amb molta més altura, teua i dels tacons, i Deu un poquet de maquillatge, tornes a fer la desfilada des de la Plaça Major u fins al Teatre Principal. Havies fet abans nombroses desfilades, t’havies vvestit moltíssimes vegades de castellonera però aquell dia i aquell passeig eren diferents... p Per moltes vegades que ens vestim de castelloneres i fem moltes desfilades eixe dia és impossible d’oblidar ja que és un privilegi poder d representar a la teua gaiata que no tot el món té i fer la desfilada des de la plaça major fins al teatre principal és un moment únic i inoblidable. Comença l’acte i uns minuts després, la presentadora anuncia: Beatriz Belenguer Mercé, Madrina de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2017. Fiques el primer peu a la passarel·la, la recorres, puges les escales, et gires i reps fortíssims aplaudiments, puges més escalons, i seus a la cadira. Si tanques els ulls, pots reviure aquella desfilada a càmera lenta? Creus que tardaràs en oblidar-ho? És un moment impossible d’oblidar i que segurament recordaré amb el pas del temps perquè inclús amb nervis és increïble poder viure eixa experiència en un lloc tan impressionant com és el teatre principal. Torna a escoltar-se el teu nom, aquesta vegada per a rebre, de mans de l’Alcaldessa, la banda blanca que t’acredita com a Cort d’Honor de la Reina Estefanía. La banda no la treu qualsevol persona a l’escenari, és el teu germà Roberto. El ram de flors el porta el teu amic Alvaro. Et sents com a casa? Que en un moment i en un dia tan especial alguns jóvens de la gaiata Q Qu sobretot el meu germà estigueren allí va ser un alleugeriment perquè is i que em sentira com a casa i no estiguera tan nerviosa. feien fei fe Només vint-i-sis xiques cada any tenen el privilegi de formar part de la No Cort d’Honor de la Reina, i aquest any tu ets una d’elles. Però amb l’afegit Co que la Reina de les Festes, màxima autoritat festera de la nostra Ciutat, qu és amiga teua. Porteu molts anys juntes en la Gaiata i en 2015 vas ser Da Dama d’Honor amb Estefania de Madrina. Doblement orgullosa del 2017? Si fa dos anys ja estava orgullosa d’estar al seu costat en el seu any com a madrina enguany no seria menys. Que en el meu any com a madrina l siga la regina de les festes és un orgull i no podria estar més contenta ella e el ja que és un any inoblidable per a les dos.

115 gaiata15sequiol

Imposicio-17.indd 115

17/02/17 12:31

Gaiata 15 Sequiol

Madrina Infantil

Teresa Doumere Fabregat

Nou de setembre del 2016. T’havies vestit moltíssimes vegades de castellonera, havies fet abans nombroses desfilades amb la gaiata, però aquell dia i aquell passeig des de la plaça Major fins al Teatre Principal eren diferents... Sí, estava molt nerviosa i molt il·lusionada. L’any passat veia com la meua germana era la que desfilava i tènia moltes ganes de ser jo, per fi, la protagonista. A més a més, conec Berta des que érem xicotetes i la meua cosina Lucia desfilava com a Dama de la ciutat, així que tènia els sentiments a flor de pell. Comença l’acte amb el Teatre ple de gent, tots amb les seues millors gales, i puja l’Alcaldessa a l’escenari acompanyada pel President de la Junta de Festes, per tal de rebre als màxims representants de totes les Gaiates de la Ciutat. Com es viuen entre bambolines els nervis? Pots veure des d’allí com li donen a Marcos el seu Pergamí de President Infantil? Totes estàvem impacients per eixir i veure sobretot als nostres pares emocionats. Per a mi, Marcos és el meu company ideal i em va fer molta il·lusió veure com li donaven el pergamí. Era el més guapo!!!! Uns minuts després, els presentadors anuncien: Teresa Doumere Fabregat, Madrina Infantil de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2017. Fiques el primer peuet a la passarel·la, la recorres, puges les escales, et gires i reps fortíssims aplaudiments, puges més escalons, i seus a la cadira. Si tanques els ulls, pots reviure aquella desfilada? Amb quina força batega el teu cor? La passarel·la era curta, però se’m va fer molt llarga doncs buscava amb la mirada als meus pares i a la gent que em vol. Tots m’aplaudien a mi i el cor me n’anava a mil. És una emoció inexplicable quan veus complit el teu gran somni. Torna a escoltar-se el teu nom, aquesta vegada per a rebre, de mans de l’Alcaldessa, la banda blanca que t’acredita com a Cort d’Honor de la Reina Berta. T’adones que només 25 xiquetes cada any tenen el privilegi de formar part de la Cort d’Honor i que tu aquest any ets una d’elles? Estic molt orgullosa de formar part de la Cort de Berta perquè per a mi és una xiqueta que s’ho mereix, ja que com jo, porta les festes en la sang. És un gran honor ser la Madrina de la 15, una gran gaiata, i ser la representant dels xiquets del meu sector, en la Cort de la Reina Infantil.

116

gaiata15sequiol

Imposicio-17.indd 116

17/02/17 12:31

President Infantil

Marcos Rodríguez Manteca Nou de setembre del 2016, vestit de setí, amb la faixa ben ajustada, les sivelles lluentes, el pèl ben pentinat. T’havies vestit moltíssimes vegades de castelloner, però segur que cap com aquesta. Què se sent, de la mà de la teua amiga Teresa, en el camí de la plaça Major fins al Teatre Principal? Molta il·lusió i molts nervis. Per molt que t’ho conten i que ho haguera vist fer tantes vegades abans, no és igual que fer-ho tu mateix. De la mà de Teresa, aquest era un acte molt important, desfilàvem amb la resta de madrines i presidents de les altres gaiates, i hi havia moltíssima gent mirant-nos i aplaudint-nos. Comença l’acte amb el Teatre ple de gent, tu molt quiet perquè els teus pares t’han dit un milió de vegades que no et desmuntes abans de la desfilada. Puja l’Alcaldessa a l’escenari amb el President de la Junta de Festes, i uns instants després et criden: Marcos Rodríguez Manteca, President Infantil de la gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena del 2017. Podries amb els ulls tancats recordar aquell moment? Què sents? La veritat que molt tranquil. Una vegada vam aplegar al Teatre em van passar tots els nervis. Per sort, a mi els escenaris no em posen nerviós. Això sí, anava repassant mentalment el que havia de fer, no volia equivocar-me. Un instant després, reps de l’Alcaldessa el pergamí que et reafirma oficialment com a màxim representant del Sequiol per a la Magdalena 2017. I aplega un dels aplaudiments més forts de la nit, el que rebeu tots els Presidents Infantils de les Gaiates. Allà dalt de l’escenari, t’aplega eixe grandíssim suport del món de la festa? Doncs si, se’m van ficar els pèls de punta, va ser impressionant l’aplaudiment. Jo pense que els xiquets tenen un lloc molt important en el món de la Festa, molt a dir i aportar, i que hauríem de tindre encara més protagonisme. I a partir d’ací molt de treball, totes les Madrines Infantils havien de rebre la seua banda i el seu ram, però no totes les gaiates tenen President Infantil, així que calia ajudar. Una feina en la qual et vam veure entregat, orgullós i satisfet, com a bon castelloner. Et va agradar el fet d’acompanyar a altres xiquetes a més de Teresa? Clar que em va agradar. Va ser una sorpresa per als Presidents Infantils, que col·laboràrem en la imposició de les bandes de totes les Madrines. Em va semblar molt bonic ajudar a treure les bandes i a entregar els rams, en el dia en què els xiquets de la Festa teníem el protagonisme.

117 gaiata15sequiol

Imposicio-17.indd 117

17/02/17 12:32

Gaiata 15 Sequiol G

Reina de les Festes

Estefanía Climent Moreno

Tercera Imposició de Bandes consecutiva. La primera com a Madrina de la Gaiata 15 per al 2015, la segona com a Dama de la Ciutat 2016, i la tercera com a Reina de les Festes de Castelló per a la Magdalena del 2017. Imaginaves fa dos anys que el conte de fades duraria tant? Ser Reina de les Festes és el somni de qualsevol dona castellonera, poder representar a tota la ciutat de Castelló sembla una cosa inassolible i la veritat és que mai ho podria haver imaginat. Per açò, cada vegada que ho pense i m’adone que estic somiant desperta un dels meus majors desitjos, sent un gran orgull i satisfacció. I em sent molt privilegiada per poder representar des del més alt a la meua benvolguda ciutat.

Deu de setembre del 2016. Entres a la plaça major amb el teu perenne somriure, saludant a tothom amb el mocadoret, i uns minuts després, comences la desfilada cap al Teatre Principal amb els ulls vidriosos, visiblement emocionada. Què havia fet esclatar els sentiments de la nostra Reina Estefania? Ho recorde com un dels moments més emocionants, va ser com una explosió de sentiments. Eixir de l’ajuntament, amb la marxa de la ciutat de fons i veure a tantes persones conegudes aplaudint, amb cares d’emoció i transmetent-me tant afecte, va estar un moment molt especial. Però l’instant en el qual no vaig poder contenir les llàgrimes va ser en creuar una intensa mirada amb Elisabeth, les dues ens vam emocionar molt. Una mica més cap a davant estava la meua família, on de nou, una immensa emoció s’apoderava de mi, va ser molt emotiu veure’ls aplaudint-me amb llàgrimes en els ulls.

En el trajecte des de l’Ajuntament fins al Teatre hi ha moltíssima gent, tots volen veure i aplaudir a la seua Reina. Entre la gent, una àmplia representació de sequiolos, amics, familiars, i al capdavant, més orgullosos que ningú, els teus pares i la teua germana Lourdes, guapíssima amb el seu vestit de festa. Podies imaginar que minuts després, estaria dalt l’escenari del Teatre subjectant-te la banda de Reina? Un altre dels moments més especials de la nit, quan vaig veure a la meua germana aparéixer darrere de mi i vam creuar aquella inoblidable mirada, va ser un moment increïble perquè solament ella podia ser la responsable de transmetre’m tantes emocions: alegria, felicitat, afecte, orgull, però sobretot, amor per les nostres festes. Per açò, des del moment en què vaig ser triada, malgrat tots els que intentaven mantenir la sorpresa i fer-me creure que ella no seria la responsable d’aquest moment, sabia que aquella figura tan especial solament podia ocupar-la ella, la meua incondicional germana xicoteta.

Amb la teua germana Lourdes, els teus ulls tornaren a omplir-se de llàgrimes. Però no va ser l’única persona que et va fer emocionar. Cinc sequiolos més van voler que et sentires abrigada aquella nit. Adrián, Álvaro, Roberto, Marta i finalment Carlos, el coixiner dels teus reials peus. Companys d’aventures i sobretot amics amb majúscules. Podia bategar més fort el teu cor? Veure’ls allí, a dalt de l’escenari, tan prop de mi, va ser l’últim detall que necessitava perquè aquell moment fora, simplement perfecte. Les seues mirades còmplices, els seus somriures radiants, els seus gestos d’afecte… Tots ells són grans amics meus des de fa moltíssim temps, persones a les quals m’uneix un gran afecte i estima, per açò no podria haver estat millor acompanyada en una nit tan important. Roberto, amb el seu immens somriure va saber transmetre’m tota aquella alegria que a ell li caracteritza. Álvaro, amb la seua intensa mirada va ser el responsable que em sentira tranquil·la i abrigallada. Adrián va ser el que em va donar la mà, em va somriure i em va donar tota la seguretat que necessitava. Marta, portava la majestuosa banda verda i va ser l’encarregada de transmetre’m moltíssim afecte amb tan sols una mirada. I finalment, Carlos... Confident, company, incondicional, inseparable, AMIC i en aquesta ocasió, el meu volgut “coixiner”. Perquè Carlos, tu eres la persona idònia per a fer que em sentira còmoda en aquella majestuosa butaca, les teues paraules, els teus ulls brillants i aquella suau encaixada de mans, que t’assegure no oblidaré mai, van fer que els meus ulls s’ompliren de llàgrimes i em sentira molt orgullosa de tenir un amic com tu.

Finalment, Estefi, només una cada any, només una dona pot representar a totes les castelloneres i a tots els castelloners, i aquest any eixa una ets tu. A unes poques setmanes del començament de les Festes de la Magdalena, i després d’haver-te vestit de Reina en nombroses ocasions, que sents quan la banda verda que t’entregà l’Alcaldessa el dia de la Imposició reposa sobre el teu muscle? La veritat és que és una sensació inexplicable, indescriptible… Cada vegada que em vestisc de castellonera i arriba el moment de posar-me la banda és com si un cúmul de sentiments reposara sobre el meu pit; una mescla d’orgull, responsabilitat i castellonerisme. Orgull, per tenir el privilegi de representar a una gran ciutat com és Castelló. Responsabilitat, per representar a aquesta ciutat i a tots els castelloners i castelloneres com solament ells es mereixen. I castellonerisme, per poder viure i representar molt intensament la nostra història, cultura i tradició.

Imposicio-17.indd 118

17/02/17 12:32

Coixiner

Carlos Mon Breva i molts Són moltíssimes les vegades que t’has vestit de setí, ara com , Festa la de món el en t ocupa has que els càrrecs i reial, er coixin de President infantil o Pregoner. Et faltava el amiga gran teua la de peus fixa’t per on, et toca acomodar els sades Estefania, Regina de les Festes 2017. Molts nervis i cabas osició d’imp acte l aquel tu a per entar repres va què d’emoció..., de bandes? s a la Per a mi, formar part de l’acte d’Imposició de Bande s millor les de una ser va reial er coixin Reina, en el càrrec de el en a carrer da dilata una a s premi s major dels un i sensacions món de les festes. en la Lògicament, els nervis per veure la meua gran amiga els en cions d’emo nció conte la i nari part més alta de l’esce s brable innom són nia, Estefa odar acom i eixir a moments previs i ant-la recolz allí i innumerables, però la felicitat d’haver estat cions d’emo i licitat comp de donant-li la mà -un gest carregat i totes en el qual li vaig transmetre tots els meus sentiments ts ionan emoc més dies dels un ser va cions sensa les meues artit comp r-ho i bonics de la meua vida i m’enorgullisc d’have artit amb tants amics, aquell dia, però sobretot d’haver-ho comp nia. Estefa , Reina meua la , amb ella, la meua amiga

Agulla Reial

Lourdes Climent Moreno Aquella xiqueta que en 2010 va representar als infants del Sequiol, i que l’any següent va tenir la sort d’allargar el conte de fades representant a tots els xiquets de Castelló com a Dama de la Ciutat, avui és una dona que torna a vestir-se de castellonera per tal de fer realitat l’inici d’un nou conte, el que et portarà en 2020 a ser la Madrina de la Gaiata 15. Però el 2017 és especial per això i per alguna cosa més... Aquest 2017 serà un any molt especial perquè a part de tornar a vestir-me de castellonera després de cinc anys, la meua germana Estefanía ha tingut el gran honor de ser elegida com a màxima representant de les nostres festes de la Magdalena. Per això la meua família i jo ens sentim molt orgullosos. El dia de la Imposició de bandes, aplaudies emocionada a la teua germana a les portes del Teatre Principal. Que callada tenies la sorpresa que uns minuts després ens donaries a tots els presents, i sobretot a la Reina Estefania. Per un instant les vostres mirades es van creuar, i tots vam poder veure l’emoció als vostres ulls. Què va representar per a tu aquell moment? Uns minuts abans, un cúmul de sentiments envaïen el meu cos, d’una banda els nervis feien acte de presència dins de mi, però al mateix temps, sentia un immens orgull de poder acompanyar la meua volguda germana des de tan prop en una nit tan important per a ella. En aquell instant, en posar-li l’agulla, milers de sentiments tornaven a envair el meu cap, però en creuar la mirada amb ella va ser com si el temps es parara; eixa bonica mirada plena d’amor per les nostres festes i el seu simpàtic somriure, van entabanar el meu cor per un instant fent eixe moment únic, especial i inoblidable. A continuació vaig poder veure eixa complicitat en la nostra mirada, la qual he de reconéixer que em va tranquil·litzar. En aquells bonics ulls vaig poder veure una vegada més un clar exemple que s’ha de seguir, una dona castellonera dels peus al cap. I he de confessar que eixe moment el tinc guardat en una capseta dins del meu cor, perquè possiblement, siga un dels moments més especials al llarg de la meua vida.

119 gaiata15sequiol

Imposicio-17.indd 119

17/02/17 12:32

Gaiata 15 Sequiol

Por tadora de la banda

Marta Berí Galan

ci més al teu currículum, Aquell 10 de setembre de 2016, afegies un ofi a Reial. La banda verda, Band de dora almenys al fester, l’ofici de porta lluir. I per si això no li l’única, la que cada any només una dona pot que la destinatària, qui afegia ja, prou de pes a la safata, a més resulta ll acte d’imposició de aque l’ha de lluir, és amiga teua. Com vas viure ga a l’Alcaldessa entre fas què en ent bandes i, en especial, aquell mom de la Banda de Reina per a Estefania? a l’escenari i recorde el Recorde els nervis del moment abans d’eixir la banda verda en ella. amb moment en què em van donar la safata observava la meua nes corti les Recorde el moment en què entre de la part superior des , boca la en iure somr amiga Estefania, amb un a. ervav de l’escenari, mirant a tot el món que allí l’obs ser jo l’elegida per a de allí, ar d’est tat felici la ir, d’eix ent mom En el dins i les llàgrimes per plia m’om traure-li la banda verda per a ella, i s’estava fent somn seu el s donc ulls, meus d’emoció recorrien els i. No podia somn e d’eix realitat i jo estava allí, amb ella, formant part estar més contenta i orgullosa.

Ram Flors

Roberto Belenguer Mercé

Nou anys després, tornes a oferir flors a la dona castellonera. Només que ara no és a Laia, la teua Madrina Infantil, sinó a la teua germana Beatriz, Madrina del Sequiol, i a la teua amiga Estefania, Reina de les Festes de Castelló. També estan en algun moment dalt l’escenari, Marta, Carlos, Lourdes i Alvaro. Que se sent en un acte tan senyalat rodejat de tants amics? Poder estar present en un acte tan important, on acrediten dues persones molt especials per a mi: a Estefania Climent com a Reina de les Festes de Castelló i a Beatriz Belenguer com a Madrina del Sequiol, és simplement un honor. Estar en l’escenari i, a més a més, traure-li la banda a la meua germana i el ram de flors a la nostra Reina. D’altra banda, estar amb Alvaro, Marta, Carlos i Lourdes en el mateix escenari ha sigut un gaiata, Sequiol. millor la de part formen i anys molts fa de privilegi, ja que ens coneixem des i que gaudisquen cada segon de tots simpàtiques i guapes tan xiques dues aquestes a millor el desitjar-los vull açò I amb els actes que els queda.

Pergamí

Alvaro Voltes Usó

Havien passat uns anys des de la teua Presidència infantil en 2010, fent parella amb la Madrina Infantil Lourdes, germana de la Reina Estefania. Vos uneix una gran amistat que ha perdurat en el temps. Set anys després, Teatre Principal, abillat amb el vestit de setí, camisa blanca, faixa roja i sivelles lluentes a les sabates. Aplega el moment de fer-li entrega a Estefania del seu pergamí, l’únic que hi ha amb la paraula Reina, i l’encarregat de treure’l a l’escenari ets tu. Més tard, en finalitzar l’acte, als peus de les escales li ofereixes la mà en el seu descens de l’escenari. Quantes emocions es van barrejar aquella nit al teu cor? Estefania és de la meua família, no de sang, però sí de sentiment. I va ser una emoció molt gran que Elisabeth pensara en mi per a poder estar tan a prop d’ella aquella nit. Va ser la primera vegada que em ficava de nou el vestit de castelloner, ja com a comissió major, i sense dubte no va poder ser una ocasió millor. Donar-li la mà a Estefi baixant de l’escenari amb la banda verda aquell dia, i portar del braç a Lourdes, durant la resta d’aquest any, serà inoblidable.

120

gaiata15sequiol

Imposicio-17.indd 120

17/02/17 12:33

Reina Infantil de les Festes

Berta Mont anés Selma Nou de setembre de 2016, una data que mai oblidaràs. Després d’un dia de molts nervis, aplegues a la Plaça Major i allí t’espera la teua família i amics, i tota la gran família del món de la Festa. Ets la protagonista única i tots els ulls es depositen damunt teu. Què penses en aquell moment? Va ser un moment molt especial; quan vaig eixir de la porta de l’Ajuntament, va començar a tocar la Banda Municipal i la Colla de Dolçainers i Tabaleters, amb tota la comitiva formada, la gent aplaudint, els coets..., en eixe precís moment va ser quan realment vaig sentir com seria d’emocionant ser la Reina Infantil de Castelló i com era d’afortunada per haver sigut triada. Veus entre els familiars a la tia Carmen i al teu cosí Nacho, sospites que alguna sorpresa et tenen reservada? Els vaig vore als dos molt emocionats junt amb la meua família; com anaven vestits de “particular”, ni vaig sospitar que després coincidiria amb ells en l’escenari del Teatre Principal, tenint a Nacho com a coixiner, i tenint a més a més l’orgull que una altra Reina Infantil, la meua tia Carmen, fora la que em posara l’agulla a la banda verda que l’alcaldessa m’acabava d’imposar. Van ser dos sorpreses meravelloses que sempre guardaré com a record especial del meu regnat. Aquest any es compleixen les noses d’argent del Regnat de la teua tia, Carmen Selma. Segur que has sentit parlar infinitat de vegades d’aquell any 1991, et podies imaginar el que ara estàs vivint? Les festes sempre han format part de la meua família, des de xicoteta moltes conversacions i activitats sempre han estat vinculades a la Magdalena i per descomptat el regnat de la meua tia Carmen va aportar molts moments feliços a la meua família. Amb ella he compartit moltes vegades els seus records com a representant infantil dels xiquets de Castelló en 1991, i per descomptat jo somiava també en poder viure personalment eixos moments algun dia; ara entenc la brillantor dels seus ulls cada vegada que recorda eixe any tan especial del seu vida. L’Alcaldessa et fica la banda verda que t’acredita com a Reina Infantil de les Festes, eixa banda que només una xiqueta té l’honor de lluir cada any. Què els diries a tots eixos xiquets i xiquetes que miren embadalits a la seua Reina? Els diria que els entenc molt bé, perquè jo des de xicoteta sempre havia vist a les Reines de les Festes com unes afortunades que tenen la sort de poder representar a la nostra ciutat i a les millors festes del món, les de la Magdalena. Però també m’agradaria que pensaren que tots els xiquets i xiquetes som necessaris en les festes, i que cada un des de la seua gaiata, des de la seua colla; participant en els actes i gaudint d’ells, tots..., absolutament tots, fem més grans any rere any les nostres Festes de la Magdalena.

121 121 gaiata15sequiol

Imposicio-17.indd 121

17/02/17 12:33

Gaiata 15 Sequiol

Agulla i Coixiner

Carmen Selma Andreu

Quan es compleixen vint-i-sis anys del teu Regnat, estàs revivint l’any 1991 d’una forma, segur, molt especial per a tu. Quants records t’han vingut al cap els últims mesos i quants consells li has donat a Berta? La veritat és que si, 25 anys després revisc aquella anhelada cridada, revisc la meua imposició de bandes, revisc l’alegria a casa d’aquesta gran notícia per a nosaltres, revisc el feliç que vaig ser i que se de segur que serà ella i per descomptat de tot el que ens queda per viure al costat de Berta. A més a més no puc oblidar que jo ho vaig viure al costat d’una gran Reina Carmen Bonet i 12 dames que formaven les nostres corts, i la vida ha volgut que avui formen part de la cort de Berta quatre filles de quatre grans castelloneres d’aquelles xiquetes/xiques que ens van acompanyar a mi i a Carmen fa 25 anys, açò et puc assegurar, encara em fa reviure molts més moments viscuts. El fet de poder donar consells a la meua neboda, sobre alguna cosa que jo mateixa he viscut, és del que més orgullosa estic. La veritat que el que més li dic és que visca cada acte al màxim que passa molt de pressa i no torna, i no puc evitar que els sentiments isquen en cada acte en veure-la, amb eixa banda verda sota el seu pit. Sobra dir que ens corre a les dues Castelló i les seues festes per les venes i que tenim una gran Regina Infantil.

L’Alcaldessa fica a Berta la banda verda, la del 2017, que ja reposa sobre el seu pit. L’emoció creix més encara quan tu apareixes dalt l’escenari per tal de subjectar-li eixa banda, i quan a continuació el teu fill Nacho col·loca el coixí de vellut sota els peuets reials. Què sents en aquells moments? Bé, són dos moments inexplicables, no oblidaré mai quan Noelia i Pere m’ho van proposar, i quan agraïda que els estic. Però et contaré que al meu cap va haver-hi moments de dubte, t’ho explicaré, si li col·locava l’agulla a Berta, suposava no veure-la entrar en el Teatre, saludant, després de la guàrdia Reial, moment molt especial, ni veure-la saludar a peus d’escenari al món de la festa, i açò si que et puc assegurar és un gran moment que es grava en la teua retina, en la teua memòria però sobretot en el teu cor. Tot i així, en menys d’un segon vaig tenir clar que tot açò era únic i especial però ho superava poder estar tan propet d’ella un instant després de tot això, parlar-li a l’orelleta, veure la seua careta en mirar-me, el seu somriure, la lluentor dels seus ulls, sé de sobra els seus sentiments i pensaments en eixe instant, jo vaig sentir el mateix fa 25 anys, eres la Reina Infantil de Castelló!!!!, i de debò et puc assegurar que després de moltes coses viscudes en les festes, aquesta serà per sempre de les millors i més emocionants que he viscut. Que et puc dir del coixiner, des del moment que li ho van dir els seus oncles va guardar el secret com si li anara la vida en açò, estava molt content, la seua teta és la Reina Infantil i açò li va fer estar un poc nerviós aquell dia, però va eixir amb un gran somriure, les seues mans enrere, tan correcte, la seua preocupació de posar-li el coixí ben posat perquè ella estiguera còmoda, els aplaudiments del Teatre cada vegada que ell eixia a l’escenari, et puc assegurar que com castellonera, com a Reina Infantil però sobretot com a mare és molt emocionant i no vaig poder retenir les llàgrimes. Va ser tot un honor i un privilegi poder viure aquests moments els dos junts, el meu fill i jo, tant propet de Berta, ella és molt especial per a nosaltres i sé que és una cosa que mai oblidarem cap dels tres. Gràcies de tot cor.

122

gaiata15sequiol

Imposicio-17.indd 122

17/02/17 12:33

123 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 123

17/02/17 12:52

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol Mediterraneo, 25 de novembre de 2016, Sector 15 Sequiol

Teresa Doumere, xicotet tresor de la gaiata Sequiol La Madrina Infantil pertany al sector des del mateix moment del seu naixement fa 10 anys

’entrada agraeix de forma infinita als seus pares Manolo i Noelia, que li hagen fet possible complir un de somnis des pràcticament quan va nàixer, “ser Madrina Infantil en una comissió”, a més, a la qual pertany des que va nàixer, els que atresora, en la vivència i tendresa, espontaneïtat i innocència dels més xicotets en la festa.

Fotos: Nacho Mata

“Estic en la gaiata 15 des que estic en la panxa de la meua mare” assegura Teresa Doumere Fabregat, qui demà rebrà la banda de la gent menuda de la gaiata de l’Avinguda Almassora i adjacents, i que es convertirà en l’anellada a la seua presència alegre i divertida en Sequiol durant aquesta llarga desena d’anys. I és que alegria i diversió conforma la presència vital de Teresa en el si d’una comissió en la qual la seua germana Balma també va ocupar el madrinatge dels xiquets de la passada magdalena, vivint amb absoluta il·lusió cadascun dels protocols d’un tron ple de somriures, nervis, emocions i dedicació plena a la festa magdalenera de la infància joiosa. Estudiant de 5é curs de primària en el col·legi Lope de Vega, assegura que la matèria escolar que més li agrada són les matemàtiques (en açò coincideix amb Marcos, el president infantil), i el que menys l’anglés. Comenta que sí que ha dit a la seua professora que és Madrina Infantil i que està “molt contenta per açò”, encara que no li l’ha comentat als seus companys de classe, és una experiència festiva que inunda tots els aspectes del seu dia a dia. Tornant a les festes de la magdalena, Teresa assegura que el que més li agrada del serial fester és la “Romeria i la desfilada final, que és molt divertit”. Quasi alfa i omega en el transcórrer d’uns festejos que es van implementant en el discórrer magdalener d’una xiqueta que juga, gaudeix i és feliç amb el seu protagonisme com a màxima representant infantil del tradicional sector Sequiol. Des de la fidelitat// No desvetla el color de la falda de castellonera que lluirà demà en la presentació al Palau de la Festa, en una cerimònia que de nou, consagrarà la fidelitat de Teresa i la seua família a la gaiata de l’avinguda Almassora i també a les tradicions més emblemàtiques de la ciutat.

124

Llança un missatge als xiquets castellonencs perquè s’incorporen a les comissions de gaiata de la ciutat, “perquè s’ho passaran molt bé i gaudiran de cadascun dels actes que s’organitzen per a ells en l’àmbit magdalener”. Paraules que suposen el corol·lari d’una vivència irrepetible de Teresa en el meravellós món de la llum i el color que brilla dels cors de la gent gaiatera.

gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 124

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol

Marcos Rodriguez, un "Sequioler" de raca Pertany a Sequiol des del dia que va nàixer

ls seus pares Javier i Arantxa, han sabut inculcar-li l’amor i afecte per les tradicions en forma de gaiata. Per a la magdalena del 2017 Marcos Rodriguez Manteca, serà el president dels xiquets de la gaiata 15. Un càrrec qualificat pel mateix Marcos com “molt divertit” i amb el qual pot anar “a tots els actes”. Després de participar durant els últims anys com a acompanyant a infantil, aconsegueix la titularitat del d col·lectiu menut d’una associació festera les l generacions de la qual es van succeint ininterrompudament per a seguir vivint intensament la Magdalena a través de la llum dels seus monuments simbòlics del d tercer diumenge de Quaresma. Estudiant de quart curs de p primària en el col·legi públic Herrero, apassionat de les matemàtiques, apunta la idea de ser “matemàtic” quan siga major.

Pergamins com a metàfora// El lliurament dels pergamins acreditatius a Beatriz, Teresa i Marcos durant el seu nomenament oficial com a representants de la 15 es va convertir en el salconduit per a travessar la frontera de la festa. L’aval per a un peregrinar joiós cap a la blanca ermita del Castell Vell, en el cada vegada més proper, tercer diumenge de Quaresma.

Fotos: Nacho Mata

Mentre gaudeix de cadascun dels atractius que li ofereix Sequiol com a lloc per als seus jocs i la convivència fraterna amb un grup de castelloners que volen fer grans les festes oficials de la ciutat i convida als xiquets a integrar-se en les gaiates de la ciutat.

125 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 125

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol

Beatriz Belenguer, la vivència real dels somnis del país magdalener La Madrina de Sequiol transpira gaiata en l’emocionant a aventura de sentiments i afecte a la simbologia de la llum de les festes majors

ls somnis es compleixen. Però també es mereixen. Es fa tot el possible per conquistar-los, amb l’esperit de convivència afable i amable amb la gent a la qual vols “la teua segona família”. Així s’expressa Beatriz Belenguer Mercé, Madrina del Sequiol per a les festes de la Magdalena 2017, exemple de compromís i fidelitat cap a la gaiata 15, “la xiqueta bonica”. Una comissió a la qual pertany des que tenia 9 anys - ara té 22 – i en la q qual ha anat perfilant una extensa vivència gaiatera, entre l’amistat, els s sentiments, l’amor a la tradició i l’herència familiar de viure intensament dia a dia, el simbolisme del tercer diumenge de Quaresma (la seua àvia jja va ser Madrina de la gaiata 1 l’any 1962). I Magdalena tot l’any en Sequiol amb les innombrables activitats en el e si de la comissió al llarg de 365 dies. Un madrinatge viscut des de d l’orgull, la il·lusió, però també amb responsabilitat “vull fer les coses bé”, concreta Beatriz, conscient d’haver arribat al més alt per a qualsevol jove castellonera que sent estima cap a la seua pàtria x xica. De la setmana gran magdalenera li agrada “tot”. “Tots els actes t tenen alguna cosa especial, diferent, singular...., per açò cal v viure’ls des d’emoció i el sentit que són irrepetibles”. “M’agrada fins i tot el vítol”, manifesta Beatriz en l’emocionada espera del seu acte de presentació oficial. “No estic nerviosa, sí impacient i emocionada amb moltes ganes que arribe el dia” Fotos: Nacho Mata

Estudiant de nutricionisme i dietètica a València, aquesta jove de signe zodiacal Leo “lluitadora i constant”, té com a aficions la lectura, “novel·les de misteri”, l’esport i “eixir amb els amics”No amaga el seu orgull i felicitat per ser “molt amiga de la reina de les festes Estefanía”, amb qui ha compartit en Sequiol vivències inoblidables. “Vaig ser la seua dama de sector quan ella va ostentar el càrrec de Madrina; és una xica excel·lent”, concreta l’ara màxima representant de la 15. Així mateix, es congratula de “l’extraordinària resposta dels veïns cap a la comissió, els ajuden molt”. 126

gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 126

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol

La presidenta, Elisabeth Breva, una vida dedicada a la causa magdalenera Sequiol té nom de dona

lisabeth Breva, fa 11 anys que és titular de la gaiata de l’avinguda Almassora, en la seua segona etapa al capdavant d’un col·lectiu que està instal·lat en l’elit magdalenera, que el seu únic secret és “el treball, no hi ha una altra”. “La veritat és que cadascun de nosaltres en la comissió té una labor assignada, però per a açò és necessària una coordinació en un engranatge que és fonamental per a oferir festes atractives per al sector”, indica la titular de la comissió. I si alguna cosa caracteritza al col·lectiu del guarisme 15, al costat d’aqueix rellevant paper en l’àmbit fester, és la participació directa dels veïns en els actes gaiaters, amb plens espectaculars en el carrer Sequiol, espai urbà, epicentre del programa de festes. I en aqueixa línia van dirigides les accions que desenvolupa l’associació de llum en aquest districte del Castelló més meridional. A més, un dels signes de més identitat de la gaiata és que “les activitats es perllonguen tot l’any (no solament en la setmana de festes), amb la realització d’activitats que es forgen en les diverses seccions, com dolçaina i tabal, grup de teatre, equip de boli, equip de pesca...., amb el que hi ha una interrelació constant dels membres de la comissió fent gaiata, vivint l’esperit de la 15”, destaca Breva, conscient que “una gaiata ha de ser atractiva per als castellonencs”. “Cal atraure’ls perquè senten profundament la festa”, destaca.

Fotos: Nacho Mata

De la presentació de demà, Elisabeth Breva, amb prou faenes explica gens, apel·lant el “factor sorpresa” per a les Madrines del sector que, com sempre és una de les tradicions en cadascuna de les manifestacions de les gaiates tots els dissabtes en el Palau de la Festa. I amb una gaiata d’alta gamma, també agermanaments festers, amb les ciutats germanes d’Alacant i València. Amb la capital de la Costa Blanca, vincles d’unió amb la Foguera Maissonave i amb la ciutat del Túria, relacions d’amistat amb la Falla Pizarro i Falla Les Arts. Amb Borriana, la falla del Barri València i amb la Vall D’Uixó, la comissió fallera de “la que faltava”. També els ajuntaments de Viver i de Benicàssim, mantenen estrets llaços de germanor amb l’excelsa gaiata de la concorreguda avinguda d’Almassora. 127 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 127

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol

Surt la idea i comencen els preparatius i primers assajos

es del mateix dia que vam ser sabedors de la data de la Presentació, l’equip de treball es va ficar a pensar en què preparar per a tractar de sorprendre als assistents al Palau aquella nit i, sobre tot, als nostres càrrecs i les nostres Comissions, verdaders protagonistes de l’acte. Després de barallar diferents idees, finalment ens vam decidir a utilitzar els personatges de l’entranyable pel·lícula Del Revés (Inside Out) de Disney Pixar, per a construir el fil conductor del nostre acte de Presentació. Volíem que Alegria, Ira, Fàstic, Por i Tristesa foren els animadors de la nit i al mateix temps els que anaren donant pas a cada part protocol·lària. Així doncs, la forta personalitat dels protagonistes va ser la inspiració per a construir el guió de l’acte. La nit de la nostra presentació el Palau ens transformarie en Festa, una xiqueta carregada de sentiments oposats, tractant de ficar ordre i tenirho tot a punt per a la Magdalena. Ira que vol fer totes les presentacions el mateix dia per avançar, Fàstic que no vol saber res de la llonganissa seca, el moscatell o els tramussos, Por que tremola per si no hi ha prous masclets per a la traca final, Tristesa que voldria que les reines, dames i madrines a qui agafa tanta estima, foren sempre les mateixes, i finalment, Alegria. Alegria

és la positivitat, l’espenta, l’energia que porta a tots els seus amics a conduir a Festa cap a una nova Magdalena . El primer que calia fer era ficar cara als personatges. Del Grup de Teatre Sequiol eixirien tres dels protagonistes: Olga Cheza amb el paper de Tristesa, Pablo Sanahuja amb el de Por i Javi Roig amb el paper d’Ira. A donar vida a Fàstic, ens ajudaria Mari Paz Lázaro, amiga de la gaiata 8 Portal de l’Hom. I finalment, Alegria no podie ser una altra que Vanesa Pérez, gran artista i amiga de la gaiata 6 Farola-Ravalet. Tindríem a més la sort de contar amb la direcció i els savis consells de Carles Benlliure, actor consagrat de teatre i gran amic del Sequiol. Però no només calia idear l’espectacle. Una vegada definit aquest, teníem que donar-li forma a la decoració de l’escenari, les taules, i tot allò necessari perquè la nit de la Presentació del Sequiol fou perfecta. Per a l’escenari vam tenir la sort de contar amb la inestimable ajuda dels nostres amics de la Falla Barri València de Borriana. Necessitàvem omplir-lo de molt de color, i ells en tenien en la seua carrossa de la Batalla de Flors i ens van permetre utilitzar-lo. Començaven els assajos, els previs als muntatges, faltava ben poc i quedava molt per fer…

128 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 128

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol

Muntatge i assaig general

a setmana prèvia a la Presentació, com ve sent tradicional, és un cúmul de feina, nervis i presses d’última hora. Cada membre de la Comissió té la seua tasca assignada: des de preparar bandes, rams i regals als convidats, enllestir el guió del presentador, fer els centres de taula, programar la música, vídeos i efectes de llum, i per suposat dur a terme el muntatge de l’escenari. Mentre al Palau es treballava sense descans, al Cau es produïa l’assaig general amb càrrecs 2016, comissions infantil i major, col·laboradors i per suposat càrrecs 2017. Ja l’últim dia, amb l’escenari a punt, calia muntar les taules i decorarles. Una vegada més vam contar amb l’ajuda dels presos del Centre Penitenciari per a fer els detalls decoratius de les taules, així com els regals per a les Reines i Dames de la Ciutat. Aquest any introduíem a més un canvi, tómbola per rifa, i havíem tingut la sort de reunir bons regals d’entitats col·laboradores per a la gran nit.

A última hora del divendres es va produir l’assaig general. Alegria, Ira, Tristesa, Por i Fàstic van poder agafar mesura de l’escenari, fixant posicions amb el consell expert de Carles Benlliure, i assajar una de les grans sorpreses de la nit, el ball d’aquests personatges acompanyats per ballarins de l’Acadèmia Castellón Baila dirigits pel mestre Valentin. Ja estave tot llest. El dia següent serie la posada en escena.

129 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 129

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol

Palau de la Festa, 26.11.2016

er fi aplegava el gran dia, 26 de novembre de 2016, Palau de la Festa, nit de gala i moltes emocions. Era la nit del Sequiol i, sobretot, era la nit de Beatriz Belenguer, Balma Doumere i Marcos Rodríguez. Una hora abans que començara la presentació es van reunir al Cau tots els protagonistes, Madrines, Presidents, Dames d’Honor, acompanyants, majors i infantils, col·laboradors, portaestendards, per a rebre la primera sorpresa de la nit. Un trenet els portaria fins al Palau de la Festa. Una moderna Panderola va fer gaudir a tots, xiquets i grans, moltíssim.

L’aplegada del trenet al Palau va ser rebuda per la Secció de Dolçaina i Tabal del Sequiol, sempre present en els actes importants de la nostra Gaiata. Allí estaven familiars, convidats i amics, per tal de rebre amb un fort aplaudiment als representants del Sequiol en la seua desfilada cap a l’interior del Palau. Uns minuts després s’apagaven les llums i començava l’acte amb un “Sequiol” girat del revés, anunciant el que allí anava a passar. Asseguda

enmig de l’escenari, Alegria explicava als presents perquè estava allí i presentava als seus companys d’aventura, Tristesa, Fàstic, Ira i Por. Després d’un primer tall dels divertits personatges, pujaren a l’escenari els portastendarts, Fernando Carratalà i Xavi Queral, els col·laboradors i portadores de bandes, Marta Berí, Laura Turch, Maria Voltes, Laura Sala, Maria Collados, Claudia Pastor, Mar Sanahuja i Andrés Porcar, i els Presidents de la Gaiata, Elisabeth Breva i Marcos Rodríguez. Era el torn dels més xicotets, la nostra nombrosa Comissió Infantil: Alexander Belinschi, Alonso Fernandez, Javier Marin, Claudia Alcarria, Víctor López, Valeria González, Marc Cucala, Lucia Benedito, Carlos Benedito, Lucía Ortiz, Juan Carlos Francisco, Malena García, Alejandra Sáez, Paula Marin, Natalia Queral, Claudia Ortiz, Martina Aguilera, Nagore García, Victoria López, i la Madrina d’honor infantil Martina Pradas, acompanyada per Iker Miralles. Amb la pujada dels més menuts a l’escenari, quedava completada l’Illa de les Pallassades i Alegria es feia ressò d’aquest fet. La il·lusió, les trastades, la innocència, les rialles de Festa ja

130 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 130

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol inundaven el Palau. Encara que Fàstic i Por no deixaven d’interrompre, era el torn d’omplir l’Illa de l’Amistat amb la gent jove, i finalment l’escenari es va preparar per a rebre’ls: Raquel Prats i Lorenzo Martínez, Andrea Moles i Alejandro Breva, Noelia Sala i Luis Rivas, Raquel de Dios i Francisco Agramunt, Marta Gual i Adrian Doumere, Lourdes Climent i Alvaro Voltes, Anna Turch i Nacho Carceller, i finalment la Madrina d’honor Agueda Ibars, acompanyada per Roberto Belenguer. I darrere d’ells, els nostres magnífics representants en la magdalena de 2016, la Madrina infantil Balma Doumere amb el President Infantil Carlos López, i la Madrina, Ana Rodríguez, acompanyada pel vicepresident Vicente Javier Queral. A l’Illa de la Gran Família Sequiolera només li faltava el més important, els seus màxims representants per a la Magdalena de 2017. Però abans de que aquests pogueren completar-la, Ira i Tristesa protagonitzaren una divertida escena al costat d’Alegria. Amb el Palau posat en peu, la Madrina 2017 Beatriz Belenguer, la Madrina Infantil 2017 Teresa Doumere i el President Infantil 2017 Marcos Rodríguez, feien la seua aparició. Després de rebre la banda i les flors, i una vegada asseguts a la part central de l’escenari, va aplegar un altre dels moments emocionants de l’acte. Era el moment de rebre a la màxima representant del món fester de la Ciutat, amb el cor i l’anima sequiolers, la Regina de les Festes per a la Magdalena de 2017, Estefania Climent Moreno. Una vegada més, el Palau es va ficar en peu per a rebre a la nostra estimada Estefi. Una vegada dalt de l’escenari, i després de saludar als seus companys de gaiata i a tots els assistents al Palau, va rebre l’homenatge de tots els Sequiolers en forma de paraula. I qui millor que la seua companya d’aventures, Maria Collados, per a retre-li galania. Varen ser juntes Madrines del Sequiol en 2015, i juntes Dames de la Ciutat en 2016. Paraules carregades de sentiment que van

aconseguir arrancar una llàgrima emocionada a la nostra Regina. Després d’un moment tan intens, va vindre un altre molt divertit. Baixava la llum, es feia un instant de silenci, i arrancava el “What makes you Beautiful” del grup One Direction. Ballarines de l’escola Castellón Baila sorgiren pels laterals i arrancaren un ball molt alegre i modern, i que va acabar amb els nostres personatges, Alegria, Ira, Por, Fàstic i Tristesa, ballant amb ells dalt l’escenari. El final a les escales, amb l’estampa més coneguda de la pel·lícula, va arrancar forts aplaudiments en el Palau. Arribava el torn de les Ofrenes: Club de Pesca el

131 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 131

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol

Gregal, Centre Aragonés, centre Asturià, centre Gallec, centre Aragonés, Club Esportiu Castelló, Ajuntament de Benicàssim, Ajuntament de Viver, Falla La que Faltava de La Vall d’Uixò, Falla Les Arts de València, Falla Barri València de Borriana, Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Federació de Colles representada per la Colla Bacalao, Federació Gestora de Gaiates representada en aquesta ocasió per la Gaiata 7 Cor de la Ciutat, i Ajuntament de la Ciutat de Castelló. Era el moment de desfer l’escenari, la nostra particular Gran Illa Sequiolera. Baixaren els xicotets i els joves, les nostres comissions, i aplegà l’hora d’acomiadar com calia als màxims representants de 2016, Ana, Balma i Carlos. Després de deixar el seu record en forma de corbatí en els estendards, saludaven per última vegada des de dalt l’escenari amb emoció i un fort aplaudiment de tots els assistents al Palau. Abans que els màxims càrrecs per al 2017 abandonaren l’escenari, els personatges de la nit,

Ira, Fàstic, Tristesa, Por i Alegria, feren l’última aparició a l’escenari, guanyant-se l’estima de tot el món. Després de reunir tot el necessari per a que les properes festes de la magdalena siguen una realitat, es van anar acomiadant un a un de Beatriz, Teresa, Marcos i Elisabeth, i van abandonar el Palau conduint un trenet, el Tren dels Sentiments, que com no podia ser d’una altra manera, era la viva imatge de la nostra entranyable Panderola. El fi de festa començava com mana el protocol amb el nostre Rotllo i Canya. Música, ball, fotos, rialles, i moltíssima alegria perquè tot i que en algun moment de l’acte el so ens va fallar i vam tenir alguna xicoteta errada en el protocol, l’acte havie eixit a la perfecció, tal i com l’havíem ideat. Ara el que tocava era pensar en els monuments gaiaters, el Llibret, la programació d’actes de la setmana de la Magdalena, ...., i perquè no? Començar a pensar en la presentació de l’any que ve...

132 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 132

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol madrina

beatriz belenguer mercé

Dissabte rere dissabte al Palau, amb la teua gent sequiolera, els teus companys d’aventures i la resta de madrines i gent de festa de les altres gaiates. Primer l’acte protocol·lari, de vegades més seriós, unes altres divertit, amb balls de vestuaris espectaculars, escenaris colorits o austers i elegants... i per fi aplega la Presentació de la teua Gaiata. Tot i que a algú se li havia escapat alguna coseta... t’esperaves el que va passar al Palau aquella nit? Encara sabent de què anava la presentació va ser una nit plena de moments i sorpreses inoblidables. Només tinc paraules d’agraïment cap a tota la gaiata per tot el treball que van fer. L’escenari ja està ple. Illa de les Pallassades amb els més xicotets, Illa de l’Amistat amb la gent jove, els càrrecs del 2016, només falteu vosaltres, Madrines i Presidents del 2017. Nomenada Madrina, i amb la banda de Cort d’Honor de la Reina en el teu poder, era el moment de presentar-te a tot Castelló, de rebre homenatge del món de la festa. Estàs molt emocionada, reps la banda i el ram de flors de mans d’Elisabeth, i seus al tron de Madrina. Què passa pel teu cap? Com batega el teu cor? Que per fi el somni que vaig tindre de xiqueta

s’estava fent realitat perquè poder tornar a representar a la gaiata és un orgull i un somni. Una vegada asseguda els nervis van desaparéixer i vaig poder gaudir millor de la presentació. Tot i que Teresa, Marcos i tu, vau ser els protagonistes absoluts, va haver-hi aquella nit uns personatges que us van acompanyar i galantejar amb una elevadíssima dosi de passió: Alegria, Ira, Tristesa, Por i Fàstic, preocupats per tenir-ho tot a punt per a la Magdalena 2017. Què et sembla la que van embolicar dalt l’escenari? Van fer que fóra una nit màgica i divertida encara que l’embolicaren un poc per a tindre-ho tot a punt per a la magdalena. Gràcies per eixa magnífica actuació perquè va eixir tot a la perfecció i tant els majors com els més xicotets vam gaudir moltíssim. Tot a punt, eixa era l’obsessió d’Alegria i la seua colla d’amics. Tu que creus, aplegat el 18 de març, estarà tot a punt? Estic segura que el 18 de març estarà tot preparat perquè puguem gaudir al màxim les nostres volgudes festes de la magdalena, i que serà una setmana inoblidable perquè hi ha un gran equip que fa un tremend esforç perquè així siga.

133 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 133

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol Madrina Infantil

Teresa Doumere Fabregat

El Palau ja és quasi com ta casa, tens allí una muntonada d’amics, has estat dissabte rere dissabte jugant i ballant amb la resta de Madrines de les gaiates i amb els teus companys sequiolers. Has vist espectacles molt diferents, teatrals, de ball, de música, més colorits, més seriosos... i per fi aplega la Presentació de la teua Gaiata. Tenies idea de què anava a passar al Palau eixa nit? A més d’il·lusionada, estaves intrigada? No tenia ni idea de com seria la presentació. Mon pare deia que era molt diferent de les que fins ara havíem fet, però que no em podia dir res més. Estava súper il·lusionada per veure de que anava la presentació, i ningú volia dir-me res. L’escenari va omplint-se, de xiquets i de grans, i arriba el teu torn. En agost et nomenaren Madrina Infantil, en setembre vas rebre la banda que diu que formes part de la Cort d’Honor de la Reina. Era el moment de presentar-te a tot Castelló, de rebre homenatge del món de la festa. Com recordes aquell moment pel passadís central del Palau de la mà del teu amic Marcos? Jo crec que estàvem els dos igual de nerviosos. Va

134 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 134

ser molt emocionant veure com s’encenien totes les llums i tot el món s’alçava. Quan vaig passar per la taula on estaven els meus pares, vaig poder veure com papa estava orgullós i mama plorava d’emoció, com sempre, i al pujar a l’escenari vaig buscar amb la mirada als meus germans, que són el meu gran suport enguany. Tot i que Marcos, Bea i tu, éreu els protagonistes, va haver-hi aquella nit unes altres persones que us van acompanyar amb una elevadíssima dosi de passió. Alegria, Ira, Tristesa, Por i Fàstic, preocupats per tenir-ho tot a punt per a la Magdalena 2017. Què et sembla la que van embolicar dalt l’escenari? Va ser molt divertit i vaig riure molt. La veritat és que ells van fer que els meus nervis es passaren i que disfrutara de la presentació que ens havien preparat amb tant esforç. Tot a punt, eixa era l’obsessió d’Alegria i la seua colla d’amics. Tu que creus, aplegat el 18 de març, estarà tot a punt? Jo crec que sí. Tots els anys els xics del grup del «matadero», entre ells papa, diuen que no arribem, però al final està tot preparat i a punt per a disfrutar de les nostres festes, que enguany seran especials per a mi. Tot a punt, eixa era l’obsessió d’Alegria i la seua colla d’amics. Tu que creus, aplegat el 18 de març, estarà tot a punt? Yo creo que sí. Todos los años los chicos del grupo del matadero, entre ellos papa, dicen que no llegamos, pero al final está todo preparado y a punto para disfrutar de nuestras fiestas, que este año serán especiales para mí.

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol President Infantil

Marcos Rodriguez Manteca

Del Palau no han de contar-te moltes coses, te’l coneixes quasi millor que ta casa. Aquest any a més tens una bona colla d’amics en els altres Presidents Infantils. D’ençà que van començar les Presentacions, has vist espectacles de tot tipus, i alguns fins i tot amb mig ull només obert. Per fi aplega la Presentació de la teua Gaiata. Tenies idea de què anava a passar al Palau eixa nit? No tenia ni idea, tot era secret, i mira que el meu pare ho sabia i no em va dir res. De vegades, a casa i al cau, sentia alguna conversa dels majors i tractava d’imaginar-me com seria la presentació, però em resultava complicat amb tant de secretisme... S’ompli l’Illa de les Pallassades i la de l’Amistat, pugen Ana, Carlos i Balma, i aplega el vostre torn. Era el moment de presentar-vos a tot Castelló, de rebre l’homenatge del món de la festa. Com recordes aquell moment pel passadís central del Palau de la mà de la teua amiga Teresa? Ja m’havia quedat impressionat en veure l’escenari, que era molt xulo, però en caminar cap a ell, a mesura que anava apropant-me s’anava fent més espectacular. I damunt els aplaudiments de la gent, tots en peu, no sé qui premia més la mà, si Teresa o jo, quins nervis però quin moment més inoblidable! Aquella nit, Bea, Teresa i tu vau ser els protagonistes absoluts, però a més de les vostres comissions, us van acompanyar Alegria, Ira,

Presentacio-17.indd 135

Tristesa, Por i Fàstic, preocupats per tenirho tot a punt per a la Magdalena 2017. Quins personatges! Et vam veure divertit amb els seus embolics a l’escenari... Em vaig divertir moltíssim, va haver-hi escenes molt simpàtiques, però amb la que més vaig gaudir va ser amb el ball dels protagonistes. Tenien molt de ritme i la veritat és que a alguns dels actors, que conec molt bé, no haguera dit mai que els veuria ballar a l’escenari del Palau. Genial! Tot a punt, eixa era l’obsessió d’Alegria i la seua colla d’amics. Tu que creus, aplegat el 18 de març, estarà tot a punt? Per descomptat. Som una gran comissió, i tot i que hi haurà nervis d’última hora per a no perdre el costum, segur que aplegat el dissabte del Pregó, tot estarà a punt.

135 gaiata15sequiol

21/02/17 18:38

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol Homenatge a la Reina

Maria Collados Marzá Heu viscut moltíssimes coses juntes, especialment els dos últims anys, com a Madrines de la Gaiata 15 primer i com a Dames de la Ciutat després. Si alguna persona podia emocionar a Estefania fins a fer brollar les llàgrimes dels seus ulls, aquesta personeta eres tu. Sabies que això podia passar i ho vas assajar moltíssim. Al final, entre les dues vau aconseguir emocionar-nos a tots. Com vas viure l’experiència? Què va representar per a tu? Vaig viure l’experiència amb alegria, molt contenta de ser l’encarregada de dir-li aquell discurs tan emotiu per a tots nosaltres, i per a tota la gent que eixa nit estava al Palau. Quan m’ho van preguntar vaig dir que sí, i va ser la millor decisió. Va representar un moment de molta emoció i alegria per a mi, sols en veure-li la cara a Estefanía i mirar-li als ulls, Ufff!!!! Moltíssima felicitat.

136 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 136

21/02/17 18:38

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol Periòdic Mediterráneo, dilluns 28 de novembre de 2016. Magdalena 2017

PRESENTACIÓ DEL SECTOR 15 EN EL PALAU DE LA FESTA

Beatriz i Teresa disparen les emocions del tron de Sequiol

es màximes representants de la gaiata 15 regnen ja en la comissió, en un acte ambientat en la pel·lícula “Inside Out”.

Explosió de sentiments en la gaiata Sequiol. Després de l’anhel de l’espera, va arribar la cita il·lustre per a la comissió de la 15. I és que el dissabte a la nit, el Palau de la Festa va rebre a la família de Sequiol per a representar a les seues màximes representants de cara a les festes magdaleneres: Beatriz Belenguer i Teresa Doumere. Sequiol va preparar per a la seua comissió una nit repleta de sentiments i emocions, per a açò van engalanar el recinte fester amb una infinitat de detalls que van traslladar als assistents a les escenes de la pel·lícula Inside Out.

presidenta Elisabeth Breva i el president infantil del 2016 Marcos Rodriguez. I per fi va ser el moment que dames i acompanyants recorregueren el Palau per a presentar-se davant la ciutat. Primer va ser el torn per al futur de la comissió, encapçalat pel xicotet Alexander Belinschi, li van seguir Alonso Fernandez al costat de Javier Marín; Claudia Alcarria de la mà de Victor López; Valeria Gonzalez i Marc Cucala; Lucía Benedito al costat de Carlos Benedito; Lucía Ortiz i Juan Carlos Francisco; Paula Marín i Natalia Queral; Malena García de la mà d’Alejandra Saez; Claudia Ortiz i Martina Aguilera i finalment Nagore García i Victoria Gonzalez. I com a representant especial del sector, va recórrer

Amb aquesta representació de fons i amb l’estampa de la família gaiatera al complet, van obrir camí cap a l’escenari els porta estendards: Fernando Carratalá i Xavi Queral, acompanyats pels portadors de bandes: Andrés Porcar, Marta Berí, Laura Turch, María Voltes, Laura Sala, María Collados, Claudia Pastor i Mar Sanahuja. Per a realitzar la imposició de bandes a la nova comitiva de Sequiol, van pujar a l’escenari la

137 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 137

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol

el recinte multicolor la Madrina d’honor infantil, Martina Pradas acompanyada per Iker Miralles. Seguidament va arribar el torn de representar a les dames, Raquel Prats acompanyada de Lorenzo Martinez; Andrea Molés al costat d’Alejandro Breva; Noelia Sala acompanyada de Luis Rivas; Raquel de Dios custodiada per Francisco Agramunt; Marta Gual del braç d’Adrián Doumere; Lourdes Climent de la mà de Alvaro Voltes i Anna Turch acompanyada per Nacho Carceller, que van donar pas a la Madrina d’honor Agueda Ibars del braç de Roberto Belenguer. Tan sols faltava que les màximes representants de l’exercici recorregueren el recinte multicolor per a passar el testimoni als nous components de la gaiata 15. Per a açò, van creuar per última vegada el passadís del Palau de la Festa les Madrines Ana Rodriguez de la mà del vicepresident Vicente Javier Queral i la Madrina Infantil Balma Doumere i l’entusiasta President Infantil, Carlos López. Amb l’escenari de la família Sequiol al complet, el públic posat en peus i donant un calorós

aplaudiment, Beatriz Belenguer i Teresa Doumere van desfilar per a accedir al tron i lliurar-se com els màxims caps visibles de la gaiata per a les pròximes festes fundacionals. I com no podia ser d’una altra forma, no van faltar els amics de Sequiol per a oferir el seu afecte a la nova comitiva. Per l’escenari van passar components dels centres Asturià, Gallego i Aragonés, representants de l’ajuntament de Benicàssim, Na Violant D’Hongria amb les seues Dones de Companya, fins i tot jugadors del CD Castelló, sense oblidar la Federació de Colles i la Gestora de Gaiates entre altres. Sens dubte va ser una cita repleta d’emoció, sentiments i respecte que va emocionar als assistents que van acudir a la presentació de la família Sequiol davant la ciutat. Ara és el torn perquè Beatriz Belenguer i Teresa Doumere continuen al costat de les seues dames i membres de la gaiata el deixant de Sequiol per al pròxim exercici magdalener.

138 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 138

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol Levante, dissabte 26 de novembre de 2016. Magdalena 2017

Sequiol presenta a les seues madrines

A GAIATA 15 “SEQUIOL”, viurà aquesta nit una de les jornades més esperades amb la presentació oficial dels seus representants. Beatriz Belenguer Mercé i Teresa Doumere Fabregat, seran les Madrines d’un sector que, un any més, estarà presidit per Elisabeth Breva, un referent ja en el món fester de la capital. Beatriz Belenguer, de 22 anys, ja va ser Madrina infantil en 2008 i participa de forma activa des dels 9 anys. Teresa Doumere, per la seua part, pertany a la gaiata des que era un bebé. Al costat d’elles el President dels xiquets, Marcos Rodriguez, en un sector, Sequiol, que viu enguany amb satisfacció que la Reina de les Festes del 2017, Estefanía Climent va ser la seua Madrina l’any passat.

139 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 139

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol El Mundo, Castellon al Dia, dilluns 28 de novembre de 2016. Magdalena 2017

La Gaiata 15 Sequiol, es presenta en societat

eatriz Belenguer Mercé i Teresa Doumere Fabregat, van rebre les bandes que les acrediten com a madrines de Sequiol. Durant la seua presentació van estar abrigats per la presidenta Elisabeth Breva i el president infantil Marcos Rodriguez.

Vive Castellon, dilluns 28 de novembre de 2016. Magdalena 2017

La Gaiata 15 Sequiol presenta a les seues madrines Beatriz Belenguer i Teresa Doumere

a gaiata 15 Sequiol, de la mà de la seua presidenta Elisabeth Breva, i del seu president infantil del 2017, Marcos Rodríguez, va presentar el dissabte passat a la nit en el Palau de la Festa a les seues màximes representants per a les festes de la Magdalena 2017. Beatriz Belenguer i Teresa Doumere van ser el centre d’una emotiva gal·la que es va caracteritzar per les estampes que van protagonitzar el gran nombre dels representants més xicotets de la família Sequiol.

140

Abrigallant a les madrines, pujaren a l’escenari les dames: Raquel Prats acompanyada de Lorenzo Martínez; Andrea Molés amb Alejandro Breva; Noelia Sala amb Luis Rivas; Raquel de Dios amb Francisco Agramunt; Marta Gual amb Adrián Doumere; Lourdes Climent amb Álvaro Voltes i Anna Turch amb Nacho Carceller, a més de la madrina d’honor Águeda Ibars i Roberto Belenguer.

gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 140

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol EL PERIODIC.COM. Magdalena 2017

Beatriz i Teresa, presentades en la nit màgica de la Gaiata 15 Sequiol

n dissabte més, el Palau de la Festa s’ha vestit de gal·la per tal d’acollir un acte festiu. Aquest cap de setmana ha estat el torn de la presentació de la Gaiata número 15 “Sequiol” en la que el presentador de l’acte, José María Orozco Rodríguez, va conduir una nit d’actuacions, balls i moltes emocions. Després de la desfilada de la comissió, les primeres a pujar a l’escenari van ser les dames i acompanyants Infantils: Claudia Alcarria Babiloni, Valeria González Marco, Lucia Benedito Ordaz, Lucía Ortiz de Zayas, Malena Garcia Miravet, Alexander Belinschi Carratalá, Alonso Fernandez Catalán, Javier Marín Hernando, Victor López Porcar, Marc Cucala Moliner, Carlos Benedito Ordaz, Juan Carlos Francisco Pascual, Alejandra Saez Sisamon, Natalia Queral Asencio, Paula Marín Hernando, Claudia Ortiz de Zayas, Martina Aguilera Biosca, Nagore García Miravet i Victoria González Marco. Darrere d’ells, va desfilar Martina Pradas Viera Madrina d’Honor Infantil del 2017, juntament amb el seu acompanyant, Iker Miralles Claramonte. Poc després els va tocar el reconeixement a les Dames majors així com els seus acompanyants: Raquel Prats Borreguero, Lorenzo Martínez Sánchez, Andrea Molés Mir, Alejandro Breva Monte, Noelia Sala Navarro, Luis Rivas Galindo, Raquel de Dios Villach, Francisco Agramunt Huguet, Marta Gual Irigoyen, Adrián Doumere Fabregat,

Lourdes Climent Moreno, Alvaro Voltes Usó, Anna Turch Benedito i Nacho Carceler Sebastiá. Darrere d’ells, la Madrina d’Honor senyoreta Águeda Ibars Agramunt, qui va estar acompanyada per Roberto Belenguer Mercé i, entre aplaudiments del públic, aplegà el torn d’exaltar a les noves Madrines del 2017 de la Gaiata 15, la Madrina infantil xiqueta Teresa Doumere Fabregat amb el President Infantil Marcos Rodriguez Manteca, i la Madrina senyoreta Beatriz Belenguer Mercé amb la Presidenta Elisabeth Breva Almerich. També va haver-hi espai per a recordar a les madrines del 2016, Ana Rodríguez Pérez i Balma Doumere Fabregat, que van estar acompanyades pel Vicepresident 2016, Vicente Javier Queral i el President Infantil 2016, Carlos López Porcar. Una vegada finalitzat l’acte, tots els assistents van gaudir d’una agradable festa en el mateix Palau de la Festa.

141 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 141

17/02/17 12:53

Presentació Oficial Magdalena 2017 - gaiata 15 sequiol

Dinar d'agraïment dels càrrecs 2016 i 2017

mb cert esgotament però amb la satisfacció del deure complit, el dia següent de la Presentació ens vam reunir al nostre Cau per tal de celebrar un dinar de germanor, convidats pels càrrecs 2016 i 2017.

Gràcies a tots ells i també gràcies a les famílies d’Ana, Balma, Carlos, Beatriz, Teresa i Marcos, per una jornada tan agradable i un menjar tan bo. Per cert, que vam celebrar també un aniversari mooolt especial, el de l’àvia Paca. Felicitats!

Al voltant d’un bon plat de paella, vam poder compartir les vivències i anècdotes del dia anterior. A més, vam tenir la sort de contar amb la companyia de Tristesa, Ira, Fàstic, Por i Alegria, ara sí ja convertits en Olga, Javi, Mari Paz, Pablo i Vanesa. Només ens va faltar la presència del mestre Carles Benlliure, que es va absentar p per motius professionals.

Per tancar la vetlada, vam poder gaudir d’un trosset de l’espectacle del dia anterior, ball inclòs! Amb rialles i sonors aplaudiments acabava el cap de setmana de la nostra Presentació. Intens, molt intens, però gratificant. L’any que ve més.

142 gaiata15sequiol

Presentacio-17.indd 142

17/02/17 12:53

Presentació del cartell anunciador de la Magdalena 2017

l divendres dia 4 de novembre, es va dur a terme la presentació del cartell anunciador de les festes magdaleneres del 2017. Un any més, la seu de la Fundació Dàvalos Fletcher va acollir aquest acte tan important en el calendari fester de la nostra ciutat. El cartell, que té per títol “Esclat de Festa”, va ser escollit després d’una ajustada votació popular, i té per autors a Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat. L’acte va reunir a les Reines de les Festes, Estefania i Berta, a les seues Dames de la Ciutat, Na Violant d’Hongria, les Madrines i Presidents de totes les Gaiates, grans i infantils, als representants de les colles i als membres de la Junta de Festes. Per part de l’Ajuntament, no faltaren l’Alcaldessa Amparo Marco i l’edil Sara Usó. La nostra Gaiata va estar magníficament representada amb els seus càrrecs per a la Magdalena 2017, Beatriz Belenguer, Teresa Doumere i Marcos Rodríguez, acompanyats per la Presidenta Elisabeth Breva. Ja teníem cartell anunciador de les Festes de la

Magdalena 2017, i això volia dir que ja faltava menys per a celebrar les properes festes fundacionals de la nostra ciutat. Quan aquest llibret aplegue a les seues mans, els carrers de Castelló estaran engalanant-se com mana la tradició, per tal de celebrar la seua setmana gran, i “Esclat de Festa” presidirà tots i cadascun dels aparadors dels comerços, dels bars i restaurants, dels edificis públics, de cada racó de la ciutat de nord a sud i d’est a oest. Des del dia que va ser escollit, “Esclat de Festa” ja és un preuat objecte de col·lecció, en tant que forma part de la història viva del nostre Castelló.

143 gaiata15sequiol

Cartell-17.indd 143

17/02/17 12:57

Autors: Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat

Trenta-cinc dissenys presentats a concurs, vuit finalistes, un guanyador. Després d’una disputada competició, “Esclat de Festa” és escollit guanyador, per primer vegada en la història de la Festa, per votació popular, amb 1.548 vots. Estàveu pendents de les votacions en les xarxes socials? Cóm vàreu digerir la notícia? Sí, vam seguir les votacions amb interés, mai vam perdre l’esperança de poder guanyar doncs confiàvem en la nostra proposta i, encara que va haver-hi una final molt renyida amb un altre cartell, vam aconseguir alçar-nos amb el premi. Va significar una immensa alegria per a nosaltres, no era sol per quedar en primer lloc sinó pel que representa en si el cartell anunciador de les nostres festes. Aquest és el 73è cartell anunciador de les Festes de la Magdalena. Es podria pensar que innovar era complicat, que ja estava tot fet. Però ací està

“Esclat de Festa”, un disseny nou molt diferent als cartells dels últims anys. Com va ser presentarvos al concurs? Vau tenir clar el disseny des d’un principi o va anar sorgint? Nosaltres som participants del concurs de cartells de les festes de la Magdalena des de fa diversos anys, al principi ho féiem per separat i des de fa dos anys decidírem treballar junts, ja que compartim l’afició pel disseny i l’art. Les dues coses, si bé teníem pensat des d’un principi un disseny lluminós que conjuminara tradició i modernitat, va ser amb esforç i a poc a poc com es va configurar el disseny final. Quan ens presentem a altres concursos, els dissenys sorgeixen d’idees més o menys preconcebudes, però en el cas del cartell de la Magdalena no és així, la idea sorgeix d’un sentiment i aquest sentiment és el que intentem plasmar en el cartell. El camí a l’ermita de la Magdalena, els romers abillats amb els vestits típics de la nostra terra, els colors de la bandera de Castelló. Quin missatge guarda “Esclat de Festa”, què ens vol dir, i cóm el descriuríeu tècnicament? Hem intentat plasmar l’harmonia, l’alegria, la unió que es respira en la tradicional romeria a la Magdalena. El grup que apareix en primer pla són una representació de tots nosaltres, poden ser components d’una colla d’amics, o participants d’una gaiata, majors o joves ..., en definitiva qualsevol de nosaltres que som en realitat els qui vivim i sentim les festes de la Magdalena. El treball parteix d’una composició fotogràfica realitzada per nosaltres, sobre la qual hem afegit diversos elements mitjançant tècniques de dibuix i pintura. Tot açò ho hem tractat a través de programes de disseny. Per últim, qui són Marisol i Juanvi? Havíeu fet més coses junts? Quina és la vostra història artística i d’on ve el vostre amor a la pintura? Marisol és alacantina de naixement i castellonera d’adopció, ve del món de la pintura, ha realitzat exposicions i compte en el seu haver-hi amb diversos premis de pintura. Juanvi és castellonero de “soca” molt vinculat a les festes de Castelló i ve del món del disseny i les Arts Gràfiques. Té tanmateix diferents premis de cartells en altres certàmens. Unint-nos la passió pel disseny i l’art, decidírem treballar en comú intentant cercar noves formes d’expressió. Venint de camps diferents ens complementem molt bé, gaudint així de la nostra afició.

144 gaiata15sequiol

Cartell-17.indd 144

17/02/17 12:57

Ja vi er Gon zález Y uste

n un ambient encara molt Nadalenc, el dissabte 7 de gener del 2017, una àmplia representació de la comissió de la Gaiata 15 Sequiol ens reunírem en els salons d’un cèntric hotel de la ciutat, per a retre homenatge al Sequioler de l’Any 2017, En Javier González Yuste. A més de l’homenatjat, entre els assistents a l’acte vam poder gaudir de la presència de la Reina de les Festes 2017 Estefanía Climent, el President de la Junta de Festes Juanvi Bellido, el nostre President d’honor Joaquín Borràs, així com els màxims representants de la Gaiata 15, la seua Madrina Beatriz Belenguer, Madrina Infantil Teresa Doumere,

President Infantil Marcos Rodríguez i la Presidenta Elisabeth Breva. Junts, vam poder gaudir d’un magnífic sopar abans de l’acte protocol·lari. Amb les culleretes de café repicant en les tasses, la Presidenta Elisabeth va prendre la paraula per a dirigir-se als presents i retre homenatge, en primer lloc, a les famílies dels càrrecs de la gaiata 15 per al 2017, als qui se’ls va atorgar una Distinció Honorífica. Les famílies Belenguer Mercé, Doumere Fabregat i Rodríguez Manteca són famílies molt compromeses amb el Sequiol, amb una llarga trajectòria en el si de la nostra Associació, totes elles repetint en llocs de màxima representació sequiolera. Tot seguit, la nostra Reina de les Festes, Estefanía Climent Moreno, va ser nomenada Gaiatera d’Honor de Sequiol. Els sequiolos ens sentim enormement orgullosos d’ella, i feliços perquè la ciutat sencera pot gaudir de la seua simpatia, la seua bellesa, el seu hipnotitzador somriure i d’aqueix immens cor fester que batega amb força a ritme de la Panderola. Ja vam voler, en la nostra presentació oficial, que tothom sabera que ens sentim molt orgullosos d’Estefanía, però en aquest acte, com mana la tradició en el Sequiol, i com ja ho van fer

Sequioler de l’any

Sequioler de l’any 2017

145 gaiata15sequiol

Sequioler-17.indd 145

17/02/17 13:02

Sequioler de l’any

en el seu moment les reines sequioleres María López i Laura Turch, va rebre la distinció de Gaiatera d’Honor del Sequiol. La nostra preciosa Reina Estefanía va voler dedicar a la seua gent unes boniques paraules d’agraïment i també de màxima il·lusió i total suport davant la recta final cap a les Festes de la Magdalena del 2017. Finalment, vam voler reconéixer el suport incondicional del Centre Comercial Carrefour al Concurs Escolar de Maquetes de Gaiates organitzat per la nostra associació, personalitzant l’homenatge en el seu Director a Castelló, En Javier González Yuste, a qui vam fer lliurament del pergamí acreditatiu del seu nomenament com Sequioler de l’Any 2017. La distinció de Sequioler de l’Any és la màxima distinció honorífica amb la qual Sequiol vol reconéixer una trajectòria de suport i col·laboració a la nostra associació. Enguany hem volgut constatar el suport incondicional del Centre Comercial Carrefour al Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” i personalitzar-ho en el seu Director Javier González Yuste, vertader motor d’aquesta intensa col·laboració que fins i tot es va materialitzar en una espectacular exposició en l’entrada del Centre Comercial durant tot el mes de juliol, ajudant a vendre les nostres festes i tradicions a tots els vinguts a les nostres terres per a gaudir de les seues merescudes vacances. Curiosament, Javier va ser membre fundador d’aquesta comissió en la Magdalena de 1982. Set lustres després, els camins de Javier amb Sequiol es van tornar a creuar, curiosament també, en un passadís de Carrefour. Des de llavors hem comptat amb la seua total implicació, sabent arreplegar les nostres inquietuds i apostant per elles fins al punt que, avui, és un dels pilars que suporta el Concurs Escolar de Maquetes. Un emocionat Javier va prendre la paraula per a agrair el seu nomenament i reiterar el seu compromís amb el Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata i amb la Ciutat de Castelló. La vetlada va finalitzar entre anècdotes, rialles i xarrades molt animades. Un acte entranyable i emotiu poques setmanes abans del començament de les nostres festes fundacionals.

146 gaiata15sequiol

Sequioler-17.indd 146

17/02/17 13:03

Sequioler de l’any 2017 gaiaters ens donen una idea del nivell creatiu de les maquetes. A Castelló tenim planter de futurs artistes Gaiaters.

Javier, hauràs recorregut milers de vegades els corredors de Carrefour, i segur que de la teua llarga vida professional com a Directiu d’este Centre Comercial, podries contar infinitat d’anècdotes. Qui t’anava a dir que una trobada fortuïta en un d’eixos corredors, el teu vincle gaiater renaixeria després de més de trenta anys? La veritat que va ser una sorpresa encontra’m amb Elisabeth em va fer molta il·lusió i em va portar molt bons records de la meua etapa en la gaiata, Al febrer de 2016 assistixes per primera vegada, com a membre del Jurat, a l’exposició del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiatas Ciutat de Castelló. Allí vas poder contemplar monuments realitzats amb tot tipus de materials i tones d’imaginació. Creus que el futur de l’associació d’artistes gaiats està assegurat? Ser membre de Jurat de l’exposició del Concurs Escolar de Maquetes de Gaites m’ha permés viure una experiència molt agradable i que no imaginava, ja que el nivell de creativitat de les maquetes realitzades em va sorprendre per la seua imaginació, i sobretot per la il·lusió dels xiquets per veure exposada la seua xicoteta obra d’art. Materials com les càpsules usades del café, furgadents, pinces, etc.. que són usats en la confecció d’estos xicotets monuments

Sequioler-17.indd 147

L’estiu de 2016 promous la iniciativa d’exposar les últimes maquetes guanyadores del Concurs, en l’entrada del Centre Comercial Carrefour de Castelló, perquè puguen ser admirades no sols pels castelloners, sinó també pels estiuejants que acudixen a la nostra terra buscant el seu merescut descans estival. Tu que has viscut en geografies molt diferents del nostre país, és la gaiata, com a element diferenciador de la nostra història, un important atractiu en la promoció nacional i internacional de les nostres festes? L’exposició de Maquetes d’este passat estiu en Carrefour Castelló, ens ha donat l’oportunitat de donar a conéixer l’origen de les nostres festes fundacionals a moltes persones que han visitat el nostre centre.i que han mostrat interés per conéixer millor la nostra història. La gaiata és un referent de la nostra identitat. Promocionar els nostres productes i posar en valor nostres senyes d’identitat és important per al nostre creixement econòmic i cultural. Com no podia ser d’una altra manera, amb el consens unànime de tota la Junta Directiva de la Gaiata 15, eres elegit Sequioler de l’Any 2017, distinció que la nostra gaiata t’atorga per a agrairte el teu incondicional suport, i amb ell, el patrocini per segon any consecutiu del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata, que celebra la seua edició catorzena. Gràcies a este suport, la programació del concurs s’ha pogut realitzar amb major antelació i fruit d’això augmenta el nombre de col·legis i escolars participants. Què ha representat per a tu el nomenament de Sequioler de l’Any? El meu nomenament com Sequioler de l’Any ha sigut tota una sorpresa de què em sent molt orgullós i que vull agrair a totes les persones responsables d’este.. Destacar que el concurs de Maquetes de Gaiates em pareix un esdeveniment important per a integrar als més xicotets en el món de les nostres festes, en el que hi ha darrere una organització amb persones compromeses que dediquen molt de temps del seu dia a dia. Vull desitjar que esta catorzena edició del Concurs de Gaiates Ciutat de Castelló siga tot un èxit de participació.

Sequioler de l’any

Ent re v i st a

147 gaiata15sequiol

17/02/17 13:03

n any més i després d’alguna incertesa, per 13é any consecutiu la nostra gaiata va organitzar el Concurs Escolar de Maquetes de Gaiates Ciutat de Castelló, amb el patrocini compartit per l’Excm. Ajuntament de Castelló, la Diputació de Castelló, el Patronat Municipal de Festes, la Conselleria d’Educació i per primera vegada, el Centre Comercial Carrefour de Castelló. Complia la Gaiata 15 Sequiol el seu divuité aniversari quan naixia aquest concurs com una idea innovadora per tal de fomentar la creativitat, l’afecte i l’interés dels més joves pel símbol diferenciador més important de les festes fundacionals de Castelló. Amb l’inestimable suport del col·legi Isidoro Andrés, en la seua primera edició van participar quasi dos-cents xiquets amb l’elaboració de més de cent cinquanta maquetes de Gaiata. Un èxit no només de participació, l’expectació va ser màxima i la qualitat dels treballs impressionant. El concurs va anar madurant, fins que cinc anys després i gràcies al suport econòmic de la Fundació Ruralcaixa, es va poder ampliar primer a tots els col·legis i després a tots els instituts de Castelló. Van ser molts anys de col·laboració amb aquesta Entitat fins que la crisi la va fer desaparéixer.

148 gaiata15sequiol

Maquetes-17.indd 148

Ajuntant esforços i acostant el muscle per part

de totes les entitats, especialment amb el suport econòmic i promocional del Centre Comercial Carrefour a Castelló, es va aconseguir convocar aquesta edició, la 13a. Una vegada donat el primer pas i convocat el concurs, va ser el moment d’arreplegar les maquetes i convocar al jurat per a deliberar i assignar els diferents premis. Gaiates de paper o cartó, fetes amb palletes, botons i cintes de colors, amb capsuletes de café o taps reclicats. Gaiates que desafien la llei física de la gravetat, monuments amb proporcions desmesurades impossibles de reproduir a grandària d’un metre, maquetes construïdes amb la meticulositat d’autèntics artistes gaiaters i la imaginació de les ments més despertes i menys condicionades, les dels xiquets. El 18 de febrer del 2016 es reunia en el Museu Etnològic del carrer Cavallers, un jurat expert format per: Regidora i Presidenta del Patronat de Festes Na Sara Usó, President d’Honor de la Gaiata 15 En Joaquin Borrás, Diputat de Cultura En Vicent Sales, President de la Junta de Festes En Juan Vicente Bellido, Presidenta de la Càmera de Comerç Na Lola Guillamón, Periodista del diari El Mundo Na Chelo Pastor, Periodista del diari Mediterráneo Na Cristina García, Artista Gaiater En Jose Luis Aragones, Artista Gaiater En Raúl Collazos, Artista

17/02/17 13:11

XIII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”

Gaiatera Na Vanesa Pérez, Artista Pintor En Lorenzo Ramírez. Per part del principal patrocinador, Centre Comercial Carrefour a Castelló, el seu Director Javier González i la Directora de Recursos Humans Ana Serrano. Finalment, per part de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol, l’Assessor N’Agustín Mon, Vicepresident En Jorge Martí, i Vicepresident En Victor Orozco. Tots ells van deliberar per a triar les maquetes guanyadores del XIII concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló, essent escollida amb el Primer Premi, la xiqueta Raquel Sorribes Pérez amb una maqueta que portava per lema “La Tradició”. Una gaiata amb una robusta silueta central, de la que sortien tres fileres de braços a diferents altures, i tota ella laboriosament confeccionada amb furgadents i, per descomptat, amb tots els elements obligatoris per entrar en concurs, l’escut de Castelló, el Gaiato, i la Panderola de Sequiol. El Segon Premi va estar per a la xiqueta Patricia Belaire Marcilla, guanyadora per cert de l’edició anterior, i el Tercer Premi per a la xiqueta Alba Godoy Domingo. Dues maquetes fantàstiques que van lluitar fins a l’últim minut amb la gaiata guanyadora i que van fer molt difícil la decisió del Jurat. El següent acte d’aquest concurs va ser la inauguració de l’exposició de les maquetes que va tenir lloc el matí del dissabte dia 20 de febrer en el Museu Etnològic. Ana, Balma, Carlos i Elisabeth van ser els encarregats d’obrir aquesta fantàstica exposició on es van poder veure els treballs dels xicotets artistes i les reproduccions a un metre de les guanyadores de les edicions anteriors reproduïdes per membres de la A.C. Gaiata 15 Sequiol. També van ser els encarregats, de felicitar a la flamant guanyadora Raquel Sorribes Pérez. Moltes van ser les personalitats que van estar aquell matí compartint aquest emotiu acte. Cal destacar

Maquetes-17.indd 149

la presència de les Reines Carolina i Lola, diversos regidors de l’Ajuntament de Castelló i el President de la Junta de Festes Juan Vicente Bellido, així com els màxims representants del Centre Aragonés de Castelló o el President de la Gestora de Gaiates. L’acte va ser amenitzat des de l’exterior, com mana l’arrelada tradició, per la nostra secció de Dolçaina i Tabal, dirigida pel professor Domingo. I ja finalment, dies abans de començar la nostra setmana gran, el 24 de febrer en el saló de plens de l’Ajuntament, va tenir lloc l’acte de lliurament de premis als guardonats. Des dels seus seients de regidors, els escolars van anar rebent de mans de la Reina Infantil Lola i la nostra Madrina Infantil Maria, els seus premis. Només per la il·lusió amb què els escolars reberen la felicitació, ja havia valgut la pena l’esforç. Un dia després, aquests van poder canviar els seus vals pels premis, en el Centre Comercial Carrefour de Castelló, qui tan inestimablement havia patrocinat els regals dels premiats enguany per primera vegada. L’exposició romandria oberta fins a l’últim dia de la setmana de Festes de la Magdalena 2016. Amb el desig de què la catorzena edició poguera ser una realitat, acabava la XIII edició del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”.

149 gaiata15sequiol g

17/02/17 13:11

XIII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”

Víctor Orozco

Per a celebrar la majoria d’edat de la Gaiata, el seu 18é aniversari, naixia el “Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló”. Què es pretenia amb això? Traslladar a la resta de la ciutat el concurs que ja se celebrava en el col·legi del barri, “CEIP Isidoro Andrés” donat el gran potencial que segons nosaltres tenia de divulgació entre els més xicotets de la nostra tradició festera més important: La gaiata. Catorze edicions després, quin és el balanç? Podem afirmar que l’objectiu inicial s’ha complit? S’ha superat àmpliament, en aquestes edicions més de 7.000 escolars han realitzat la seua maqueta de gaiata i açò ha permés que familiars i mestres també hagen aportat el seu granit d’arena i que la Gaiata com a tal haja sigut una vegada més nexe d’unió entre tots ells i l’excusa perfecta per a parlar de festa. Cap a on ha d’anar el Concurs de Maquetes? A la meua manera de veure, hem d’atacar diversos fronts per a impulsar novament el concurs cap a cotes més altes de participació: 1) Major estabilitat amb els patrocinadors i organismes col·laboradors. La crisi econòmica ens ha afectat com a tots i els últims anys han sigut molt complicats de portar-los a bon terme. En un d’ells va ser aquesta associació la que va córrer amb la majoria de despeses. Estem en el bon camí i esperem aconseguir-ho per a la XV edició. 2) Donar major visibilitat al concurs entre els centres escolars, docents i AMPES. Hem iniciat aquesta tasca enguany i és prompte per a valorar els resultats. 3) Aconseguir que la construcció de la maqueta siga un treball trimestral entre els alumnes de secundària (tecnologia). En alguns instituts ja és així i confiem que es vaja estenent a altres centres.

150 gaiata15sequiol

Maquetes-17.indd 150

17/02/17 13:11

Isidoro Andrés Orga nit zat pe r l’A. C. Gai at a 15 Se qu iol

CURS URS 1er Primària

2on Primària

PREMI

NO NOM OM

LEMA

1er

Natalia Navarro de Fez

La Panderola

2on

Miriam Ahicart Montilla

3er

Adriana Barba García

Colors de Festa Per a les nostres tradicions, festes i il·lusions

1er

Ferran León Haro

Castell de focs

2on

Balma Martí Monedero

La festa de la Llum

3er

Alba Godoy Domingo

A la llum del fanalet

2on

Lydia Fernández García Angela Escrig García Yurena Ferran Bernal

3er

Eva Rubert Calatayud

Romeria de colors

1er

Daniel Brady Aparici

El Fadrí més bonic

2on

Gabriela Sifre Segovia

La magdalena val la pena

3er

Jordi Ibáñez Badia

Festa i tradició

1er

Pablo Arribas Miranzo Delia Liberos Peña Nerea Izquierdo Arnau

La nostra festa

1er 3er Primària

4t Primària

5é Primària

6é Primària

Maquetes-17.indd 151

2on

Festa i tradició amb molta diversió La millor magdalena de Castelló

Magdalena, esclat de llum i color

3er

Marta López Postigo

Magdalena Espanya

1er

Patricia Belaire Marcilla

El símbol de les festes

2on

Paula Lorite López

Castelló, llum sense foc

3er

Raquel Sorribes Pérez

La tradició

Maquetes de gaiata “Sequiol”

XVIII Concurs de maquetes de gaiata al col·legi

151 gaiata15sequiol

17/02/17 13:12

Premis Magdalena 2016 152

Els Premis de la Magdalena

2016

ins de la setmana gran castellonera, el dimarts és el dia reservat als nervis doncs, a última hora de la vesprada, s’entreguen els premis dels diferents concursos convocats en cada edició magdalenera i als que concorren els ens col·laboradors i vinculats. I així, transcorria el dimarts 2 de març de 2016; un dia solejat i amb tots els Sequiolos il·lusionats a aconseguir el que ningú ha aconseguit, guanyar 4 vegades consecutives el primer premi del concurs de Gaiates. Al matí, amb els diferents jurats de cada una de les gaiates deliberant, corria com la pólvora, la desqualificació d’una de les candidates a alçar-se amb el primer premi de Gaiates. L’obra presentada per la comissió de la Gaiata 6 Farola-Ravalet era desqualificada per incomplir una de les bases de la convocatòria. Mala notícia doncs u sempre vol guanyar però competint contra tots els millors i, certament, el monument ideat per Vanesa era una digníssima candidata a disputar-nos el primer premi. Arribats a este punt interessa indicar que si era cert que s’incomplia un dels requisits marcats en la convocatòria del concurs, no és menys cert que la dita convocatòria es realitza amb moltíssima tardança, quan els projectes estan a punt de culminar-se –en data escriure estes línies queden

30 dies per a l’inici de festes i encara no es disposa de la convocatòria de l’edició del 2.017. Així és difícil complir-les-, potser va faltar un poc de tacte i mà esquerra. En fi… Anaven passant les hores… que pareixien de 200 minuts fins que, per fi va arribar el moment de preparar la desfilada fins a la plaça Major on, acompanyats d’una sorollosa xaranga, esperàvem, els Sequiolos, arreplegar el fruit d’un any ple d’il·lusió i molt treball. La comissió infantil amb el seu porta estendards al cap fent les seues càbales de quantes vegades pujarien enguany a l’escenari –mal acostumats caminen estos mini Sequiolos però és el que hi ha quan formes part de què possiblement és la millor Gaiata del món-. I va començar “l’espectacle” –sí, perquè algun malvat ho convertix en un moment de mal gust per la seua actuació- amb l’entrega de premis a les publicacions: • quint premi per al nostre llibret per “l’ús i promoció del valencià” • primer premi de la portada del llibret.

gaiata15sequiol

Premis-17.indd 152

17/02/17 13:15

En l’apartat de Gaiates i abans de la lectura de les resolucions dels 19 jurats gaiaters, es va procedir a l’entrega del premi a la millor il·luminació de Gaiata que va recaure en la nostra, així que, de nou, cap amunt de l’escenari. I van tres. Finalment, el recompte de vots eurovisius donava la decisió següent: • “Llum modernista”, la nostra Gaiata Infantil s’alçava amb el quint premi –de nou els Sequiolos ens quedàvem un poc desil·lusionats doncs esperàvem un poc més.- Això si, de nou sobre l’escenari a arreplegar el premi. • Tras una renyida pugna fins a la mitat de la votació, “Sentiments”, la Gaiata del Sequiol s’alçava amb el segon premi del concurs –prop

va quedar això dels 4 primers premis consecutius però no va poder ser, i de nou Ana, Balma i Carlos van pujar, per quinta vegada, a arreplegar els banderins acreditatius de mans de les Reines de les Festes. I amb els banderins carregats i la música a tot drap, de tornada al sector per a celebrar-ho, però abans, una última mirada còmplice a “Xiula, xiula Panderola” nostra Gaiata del 2015 que presidia la plaça Major, amb el seu rang de Gaiata de la Ciutat 2016. Comptat i debatut, Sequiol va complir amb les expectatives encara que volia més. Per això, de nou, presentarem les nostres millors credencials per al dimarts 21 de març tornar a pujar a l’escenari com més vegades millor i amb l’emotiva singularitat de rebre els premis de mans de la nostra Reina Estefania.

Premis Magdalena 2016

Dos vegades a l’escenari; la veritat que esperàvem alguna més però contents amb el que aconseguim.

153 gaiata15sequiol

Premis-17.indd 153

17/02/17 13:15

“SEQ UIOL ”

MAGDALENA 2016

A.C. Gaiata 15 SEQUIOL

Premis Magdalena 2016 154

15 t a 15 ata G aaii aat C Gaiat AA.C.

C. Gaiata 15 SEQUIOL

gaiata15sequiol

Premis-17.indd 154

17/02/17 13:15

Sequiol

dia a dia

5 DE GENER

15 DE GENER

Puntuals a la cita, SSMM els Reis d’Orient van fer la seua parada obligatòria en el Cau del Sequiol. Primer, Melcior, Gaspar i Baltasar van rendir homenatge al Betlem que presidia eixos dies l’entrada del local, després en l’interior i precedits d’una pluja de caramels, llançats pels patges, van fer realitat els somnis de tots amb el repartiment de regals. Un any més, els Reis van fer les delícies de tots en una festa repleta de màgia i d’il·lusió. Fins al pròxim any SSMM, ací els esperarem!

e n 2016

Carmen Selma i Carmen Bonet, les que van ser Reines en la Magdalena 1991, reunien al voltant de la taula a les Dames, a la Junta de festes de Luis Domènech i a l’alcalde d’aquell any, En Daniel Gozalbo, per celebrar el seu XXV aniversari. Sis membres d’aquella junta avui són part del Sequiol: la nostra Presidenta Elisabeth Breva, Agustín Mon, Jorge Marti, Gloria Baquero, Javier Roig, Enrique Carceller i Maria Sebastià. Una nit per al record, un record que estarà sempre en la ment i el cor de tots els que van formar la gran família de les festes de l’any 1991.

9 DE GENER

16 DE GENER

Després del parèntesi nadalenc, l’A.C. Gaiata 4 L’Armelar va presentar en el Palau de la Festa, a les seues Madrines Andrea Pradas Barreda i Mireia Garcia Falomir, i la resta dels components d’aquesta comissió. En finalitzar l’acte, rebérem la visita en la llotja del Palau dels representants de l’A.C. Gaiata 16 Rafalafena, per tal de convidar-nos al seu acte de Presentació el dissabte següent.

• Dissabte de Palau per a ser testimonis de l’acte de presentació de l’A.C. Gaiata 16 Rafalafena. Era la gran nit de la seua Madrina Andrea Martínez Nebot, de Deborah Fernández Esteller, Madrina Infantil, i de les seues comissions. Un acte al que no vam poder assistir de forma oficial per coincidència amb el sopar de gala dels nostres càrrecs. No vam rebre per això la visita en la llotja del Palau, dels representants de l’A.C. Gaiata 10 El Toll, que tindrien el seu acte de presentació dissabte següent.

14 DE GENER

Començàrem l’any amb un premi gros, perquè els Reis van voler complir uns dels nostres desitjos, atorgantnos el Primer Premi del Concurs de Betlems en l’apartat d’associacions. Al saló de plens de l’ajuntament, Ana, Balma i Carlos, recollien el guardó del Pessebre que va estar situat a l’entrada del Cau al llarg de totes les festes i que va rebre moltíssimes visites d’amics i veïns del Sequiol.

Dia a dia-17.indd 155

155

• Els màxims representants de Sequiol per a la Magdalena de 2016, Ana, Balma i Carlos, van oferir un sopar d’agraïment a la Comissió. Ens van dedicar unes emotives paraules i després de brindar per la Magdalena 2016, van fer entrega a les famílies sequioleres d’un detall per al record. De la mateixa manera, Ana, Balma, Carlos i les seues famílies, van rebre també regals de part de la comissió. Unes paraules d’Elisabeth dirigides als nostres càrrecs i a la comissió, van tancar la part protocol·lària i van donar pas al ball. Cóm no, el nostre Rotllo i Canya va tancar una vetllada molt entranyable i també molt divertida.

17/02/17 13:42

22 DE GENER

30 DE GENER

Acte de presentació de Na Violant i les seues Dones de Companya, màximes representants dels Cavallers de la Conquesta, un acte que és ja preàmbul de la setmana gran i que reuneix a una nodrida representació de la vida social i festera de la nostra ciutat al Teatre Principal. El Sequiol va estar representat per la nostra Madrina Ana acompanyada pel vicepresident Vicente Javier.

Presentació de la Gaiata 12 El Grau al Palau de la Festa. Dia gran per a les seues Madrines Natalia Albert Giner i Maria Gómez Vicente, acompanyades per la resta de les comissions. Més tard, visita a la llotja de l’A.C. Gaiata 8 Portal de l’Om, que durien a terme la següent presentació.

31 DE GENER

23 DE GENER

A la Plaça Fadrell va tenir lloc la XVIII Trobada veïnal de Dolçaina i Tabal. La secció de Dolçaina i Tabal de la Gaiata 15 Sequiol dirigida pel nostre professor Domingo, va interpretar a la perfecció la peça musical popular “Nit de llampecs”. Acollits al barri de la gaiata 2 Fadrell, en finalitzar la mostra musical, ens van oferir un porrat popular per a concloure l’encontre.

5 DE FEBRER Sopar que la Reina de les festes, Carolina Tàrrega, va oferir a les Madrines dels 19 sectors gaiaters, entre elles Ana, i que va contar a més amb la presència de les Dames de la Ciutat entre les quals es trobava Estefania, la nostra Madrina 2015, representants de la junta de festes i els presidents de les diferents comissions. I entre plat i plat comentaris per a tots els gustos però sobretot, temes relacionats amb les nostres festes ja pròximes.

• Acte de nomenament del “Sequioler de l’any” 2016 del Rallye Club Costa Azahar per la seua col·laboració de forma desinteressada any rere any, participant tant en reportatges fotogràfics com en les diferents presentacions oficials dels nostres representants. Aquesta distinció, juntament amb la dels càrrecs honorífics a les famílies dels nostres càrrecs 2016, família Rodríguez Pérez, família Doumere Fabregat i la família López Porcar, van ser lliurats en l’Hotel Jaume I de la nostra ciutat en el transcurs d’un acte precedit d’un sopar com a homenatge a tots ells. • El Palau de la Festa va acollir l’acte de presentació de l’A.C. Gaiata 10 El Toll, en el qual les protagonistes van ser la seua Madrina Beatriz Rodríguez Domínguez i la seua Madrina Infantil Lucia Alvarez García, acompanyades ambdues per les seues respectives comissions. Per la coincidència amb l’homenatge al Sequioler de l’any, la nostra Gaiata no va estar representada al Palau i per tal motiu no vam rebre la visita de la Gaiata 12 El Grau, convidant-nos a la seua Presentació dissabte vinent.

156

Dia a dia-17.indd 156

17/02/17 13:42

6 DE FEBRER

13 DE FEBRER

Últim acte de presentació de l’exercici festiu 2016. Ambientat en la pel·lícula Pirates del Caribe, Ana Goterris Estrada, Natalia Collazos Rovira i Pau Olaría Doñate, ens van convidar a pujar al costat de la seua comissió en un vaixell corsari per a navegar pels mars de la nostra festa, una festa que està ja ací. I com és tradició, en acabar l’acte, visita a la llotja de Carolina Tarrega Beltrán i Lola Marco Alors, les nostres Reines 2016, per tal de desitjar a totes les gaiates la millor de les sorts en les festes que estaven a punt de començar.

• Presentació del llibret per a les Festes de la Magdalena 2016. Els nostres màxims representants van ser els primers en veure el llibret que amb tanta estima havíem preparat. Després, Ana, Balma, Carlos i Elisabeth, van anar fent entrega del llibret a totes quantes persones havien col·laborat en aquesta edició, la de 2016, dedicada a les Festes de Carrer. L’acte va finalitzar amb un piscolabis ofert a tots els assistents a aquest entranyable acte.

7 DE FEBRER Per la vesprada, la Reina Infantil Lola Marco va oferir un berenar a les Madrines i Presidents Infantils, així com a les Dames de la Ciutat Infantils. També els xiquets i xiquetes de la Festa, a pocs dies del començament de la Magdalena, volien reunirse i desitjar-se moltíssima sort i diversió per a les festes que estaven a punt d’aplegar. No van faltar a la cita Balma i Carlos, Madrina i President Infantil, així com María Collados, Dama de la Ciutat Sequiolera.

• Les Comissions de Sector van rebre el seu merescut Homenatge al Palau de la Festa. Un acte que va voler exaltar el treball que realitzen dia a dia totes les comissions de sector, com la nostra, escenificada amb la presència de dames i acompanyants de cada gaiata. Primer va ser la desfilada de les Madrines, on va participar la nostra Madrina Ana, seguits per les Dames de la Ciutat i la Reina 2016, Carolina. Les seues paraules van donar pas al moment més emocionant, l’homenatge que es va voler rendir als oblidats membres masculins de cada gaiata, desfilant tots i confeccionant una pica de flors. El tradicional ball, va posar el punt final a la vetlada.

12 DE FEBRER

14 DE FEBRER La vesprada del dia dels enamorats ens va deixar bocabadats amb la simpatia i la inocència dels més xicotets, el futur de la festa. Primer va ser la desfilada dels presidents de les comissions, entre els que estava Carlos, seguit per les Madrines infantils, com ara Balma, les Dames de la Ciutat, entre elles Maria, i la Reina Infantil 2016, Lola. Després de les paraules d’aquesta, la vesprada va finalitzar amb un compta-contes per als més xicotets, una disco mòbil i el merescut berenar a la llotja.

El cau de la gaiata, va acollir el tradicional berenar amb el qual els càrrecs 2016, Carlos, Balma i Ana, obsequien als més xicotets de la comissió per tal d’agrair-los que estiguen al seu costat en un any tan especial per a ells. Els jocs i les inquietuds dels membres de la comissió infantil, van omplir les quatre parets del nostre local social i entre riures, entrepans i xuxes, va passar una vesprada molt divertida.

157

Dia a dia-17.indd 157

17/02/17 13:42

18 DE FEBRER

20 DE FEBRER

Es reunia el Jurat del XIII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló, al Museu Etnològic del carrer Cavallers, per tal d’escollir els treballs guanyadors d’entre totes les maquetes rebudes. La maqueta guanyadora del XIII Concurs Escolar va ser la presentada per Raquel Sorribes Pèrez, alumna de Primària al CEIP Isidoro Andrés. El segon premi per a Patricia Belaire Marcilla, i el tercer premi per a Alba Godoy Domingo.

• Últim acte en el Palau de la Festa abans de les Festes de la Magdalena, amb la Galania a la Reina Carolina Tárrega i la seua Cort d’Honor, entre les quals estaven la nostra Madrina 2016 Ana Rodríguez, i la Madrina 2015 i Dama de la Ciutat 2016, Estefanía Climent. Acte emotiu, replet d’al·lusions a la història de les nostres festes, dels seus primers anys, de com un grup d’avançats de l’època van fer realitat un somni que ha arribat fins als nostres dies. La interpretació del Bolero de Castelló per part de les Dames de la Ciutat en honor a la seua Reina, va ficar el punt i final al Palau en aquesta edició Magdalenera.

19 DE FEBRER Galania a la Reina Infantil Lola Marco i la seua Cort d’Honor, on Sequiol va estar representat per la Dama de la Ciutat Maria Collados, la nostra Madrina 2015, així com Balma Doumere i Carlos López, Madrina i President infantils 2016. Un acte on es va submergir als xiquets en un món estel·lar, amb planetes que giraven entorn de les festes de la Magdalena, enlluernada al final amb una gran ullera de llarga vista que va ser vista per la Reina Lola. La fi de festa va comptar amb una disco mòbil amb robots que van fer les delícies dels assistents a l’acte.

21 DE FEBRER

• En el magatzem de Gaiates, les nostres Madrines Ana i Balma, i els nostres Presidents Carlos i Elisabeth, van batejar les Gaiates per a la Magdalena 2016. Tota la Comissió de la Gaiata, grans i xiquets, ens vam reunir per a imposar els lemes designats pels seus artistes als monuments gaiaters. Envoltats per l’olor a pólvora de les traques, i de la música, a càrrec un any més, de la nostra magnífica Secció de Dolçaina i Tabal, els nostres càrrecs van procedir al bateig llençant ampolles de cava sobre els monuments. Així, la gaiata gran, disseny de Jose Vicente Monroig, era batejada com “Sentiments”, i la gaiata infantil, disseny de Javier Rodríguez, va rebre el nom de “Llum Modernista”.

20 DE FEBRER

• Inauguració de l’exposició dels treballs presentats al XIII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló en el Museu Etnològic. Ana, Balma, Carlos i Elisabeth van ser els encarregats d’obrir aquesta fantàstica exposició dels treballs dels xicotets artistes i les reproduccions d’un metro de grandària de les maquetes guanyadores a les edicions anteriors. També es van arrimar a veure l’exposició i felicitar a la guanyadora Raquel Sorribes, moltíssimes personalitats com ara les Reines de les festes Carolina i Lola.

Dia a dia-17.indd 158

158

• Els càrrecs 2016, Ana, Balma i Carlos, acompanyats pel vicepresident Vicente Javier, es van desplaçar fins a La Vall d’Uixò, per tal de ser testimonis de l’acte de presentació de María José Membrado Pozo com a Fallera Major, i d’Alejandra Grajales Pozo com a Fallera Major Infantil, de la falla germana “La que Faltava” per a les festes Josefines de l’any 2016.

17/02/17 13:42

24 DE FEBRER

27 DE FEBRER Entrega de premi als guanyadors del XIII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló en el Saló d’Actes de l’Excm. Ajuntament. Des dels seus seients de regidors municipals, els escolars van anar rebent de mans de la nostra Reina Infantil Lola i la nostra Madrina Infantil Balma, els seus premis.

• Després de la mascletà assisteixen a la primera edició de la col·locació a Tombatossals del mocador magdalener, organitzat per la Federació de Colles.

25 DE FEBRER

Un dia després de l’entrega oficial de premis del XIII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló, els guardonats van poder canviar els seus vals pels premis en el Centre Comercial Carrefour de Castelló, qui tan inestimablement patrocinava els regals dels premiats per primera vegada, i gràcies a qui la catorzena edició serà una realitat.

• I a la vesprada la nostra cavalcada més tradicional, el Pregó. Amb un fred intens, molts membres de la nostra associació ixen a la desfilada, que Ana i Estefania en la carrossa que encapçala la Reina de les Festes i que precedeix el Pregoner.

27 DE FEBRER

• A la nit, a causa de les prediccions de fortes ratxes de vent i pluja, va caldre posposar la tradicional eixida de les gaiates del magatzem municipal.

28 DE FEBRER

• De la Festa, la Vespra. El primer dia de festes clareja ennuvolat, després d’una intensa nit de pluja. Però el temps ens dóna una treva i les festes de la magdalena comencen, com és tradicional, amb la sonora Mascletà al primer Molí. Abans, els nostres màxims càrrecs, Ana, Balma, i Carlos, assisteixen a la recepció de l’Ajuntament. Allí estan també les nostres representants de 2015, Estefania i Maria, formant part de les corts d’honor de les Reines de les Festes com a Dames de la Ciutat que són.

Dia a dia-17.indd 159

• Magdalena Festa Plena. A les set del matí hi havia una fina pluja que amenaçava amb no poder gaudir del dia gran de les nostres festes. Però finalment tot Castelló va poder eixir al carrer, amb la canya, la cinta verda, la bóta de vi, les dolçaines i el tabal, cap a l’ermitori de la Magdalena.

159

17/02/17 13:42

28 DE FEBRER

1 DE MARÇ • Dia dels Xiquets. Clarejava el dia assolellat, ideal per a la jornada que els oferia als xiquets del sector i els seus amics: castells inflables, llits elàstics, futbolí, pintacares…, tota una jornada en la qual els més xicotets van gaudir de valent.

• A la vesprada, es van traure les gaiates del magatzem municipal, per a hores més tard poder desfilar pel centre de la ciutat ensenyant orgullosos la feina de tot un any. Els nostres monuments, majestuosos, van desfilar davant la nombrosa comissió, que lluïa les seues millors vestimentes. Tancant la desfilada, davant les Reines, la gaiata de la ciutat, “Xiula xiula Panderola”, seguida pels emocionats ulls d’Estefania i Maria, les Madrines de 2015 que l’any passat replegaren a la plaça major el primer premi a la millor gaiata d’aquella edició.

29 DE FEBRER • El dia clarejava amb fortes ratxes de vent que feia perillar la seguretat dels xiquets, per la qual cosa la cavalcada del Pregó Infantil va ser suspesa, posposant-se al diumenge, últim dia de festes, al matí. • A la vesprada se celebrava el lliurament de premis del setzé concurs de maquetes de Gaiates del col·legi Isidoro Andrés. Els joves artistes gaiaters van arreplegar els seus merescuts premis i després van gaudir d’una xocolatada juntament amb els seus pares i els membres de la comissió de la 15.

• Finalitzat el berenar, ens traslladàrem a l’avinguda del Rei En Jaume per tal d’assistir a l’acte de l’Encesa de Gaiates, que enguany celebrava el seu vint-i-cinqué aniversari. Tots els monuments gaiaters junts, lluint al ritme de la música i els focs artificials.

Dia a dia-17.indd 160

• Per a majors i xicotets, la primera degustació de la setmana: llonganisses, xoriços i botifarres, patrocinat per Carnisseria Xarcuteria Prades. Un any més, un èxit de participació.

160

• Arribava l’hora de conéixer el veredicte dels premis. Amb la xaranga que ens havia acompanyat tot el dia, eixírem cap a la plaça Major amb l’esperança de tornar carregats amb algun valuós obsequi. I així va ser: cinqué premi per al nostre llibret per l’ús i promoció del valencià, primer premi de la portada del llibret, primer premi d’il·luminació per a la nostra gaiata gran, cinqué premi absolut de la nostra gaiata infantil, “Llum Modernista”, i segon premi absolut per a la nostra gaiata, “Sentiments”. Cinc vegades van haver de pujar a l’escenari Ana, Balma, Carlos i Elisabeth, a arreplegar de mans de les Reines de les Festes, Carolina i Lola, els diferents premis que ens van anar atorgant. El dur treball de tot l’any, va tenir la seua recompensa.

17/02/17 13:42

2 DE MARÇ

3 DE MARÇ

• El dimecres al matí, amb un sol esplèndid, els més xicotets van participar en el concurs “Dibuixa la teua Gaiata”. Mentrestant, segona jornada de degustacions per a socis i amics. En aquesta ocasió una deliciosa truita de creïlla patrocinada pel Bar Fernando.

• Ja a la vesprada, les nostres comissions, major i infantil, van participar en el Coso Multicolor, gaudint com a bojos amb el llançament de confeti.

• A la vesprada la nostra Secció de Dolçaina i Tabal, va participar en el XV Homenatge de Castelló a la Dolçaina i el Tabal “Dolçainers de Tales” amb cercaviles pel centre de la ciutat i posterior concert dels grups participants en la Plaça Major.

• A la nit, acompanyats per la música del DJ Kamo, festa de disfresses en el sector. Amb bromes, ball i molts riures, acabava una altra jornada de festa magdalenera. • Per a rematar la jornada, el nostre grup de Teatre va interpretar l’obra “Lili la Volantinera”, amb la col·laboració de la Fundació Dávalos-Fletcher. Un sainet de teatre valencià que va fer riure a carcallades als presents.

4 DE MARÇ • Dia del Soci. Despertà a càrrec de la secció de Dolçaina i Tabal de la 15 i una mica més tard, degustació d’ous fregits amb el patrocini d’Ous Sales. A continuació, el lliurament de premis als xiquets participants en el Concurs de dibuix “Dibuixa la teua Gaiata”.

3 DE MARÇ

• Amb la despertà de la nostra secció de Dolçaina i Tabal, va clarejar el sisé dia de la setmana de la Magdalena 2016. Després, per a agafar forces, degustació per als socis i amics del sector, en aquesta ocasió “pintxos morunos” patrocinats per Rodine.

Dia a dia-17.indd 161

161

• Ja a la vesprada, van realitzar la seua visita oficial les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor, acompanyades per membres de la Junta de Festes i de la Corporació Municipal. Com és tradicional, van aprofitar la seua visita per a fer lliurament dels distintius “Fadrí d’Argent” i “Fadrí d’Or” als membres de la comissió i comissió infantil mereixedors de tal honor pel temps que porten participant activament en el món de les festes.

17/02/17 13:42

4 DE MARÇ

6 DE MARÇ • Magdalena Vítol! El diumenge al matí per fi va poder celebrarse la cavalcada dels més xicotets, el Pregó Infantil. La nostra amplíssima comissió va desfilar pels carrers de la ciutat acompanyada per la música de la secció de Dolçaina i Tabal de la Gaiata 15, mentre somrients llançaven caramels als xiquets i no tant xiquets que assistien d’espectadors.

• Per segon any consecutiu, la jornada del divendres la tancarien Tom Bombadil, de nou amb gran èxit d’assistència d’un públic totalment entregat a les músiques i lletres del carismàtic grup castelloner.

• Una vegada abillats amb roba informal, vam poder celebrar el tradicional concurs de paelles que va reunir a moltíssims veïns i amics, a més de la nostra comissió. Finalitzat el dinar, tocava començar a arreplegar, i així vam anar a poc a poc desmuntant barres, taules i cadires, netejant els carrers, i posant en definitiva una mica d’ordre.

5 DE MARÇ

• Dia de la nostra Patrona. El dissabte una massiva representació del barri de Sequiol va eixir al carrer per a portar flors a la nostra Patrona la Verge de Lledó. Els nostres clavells rojos van servir per a formar un preciós tapís floral a l’entrada de la basílica. I dins estava la nostra Reina, la de tots els castelloners, la Lledonera, més bonica que mai amb la seua banda verda.

• Més tard, acompanyats per la xaranga, participàrem en la desfilada final i Magdalena Vítol. S’acabaven les festes, però quedava un últim acte molt entranyable que celebrar, l’apagat de les Gaiates. Així que finalitzats els actes en la plaça Major, Ana, Balma i Carlos es van traslladar de nou fins al sector, on van procedir a l’apagat dels monuments gaiaters. L’endemà serien traslladats de nou al Magatzem Municipal.

7 DE MARÇ

• A la nit, com a colofó a les nits de festa magdaleneres en el sector de la Panderola, un any més va actuar la Grupestra Centauro, que va fer les delícies dels nombrosos assistents. Els carrers que conflueixen enfront de l’escenari es van quedar xicotets per a albergar a tants amics, socis i veïns. Divertidíssims, com sempre, els nostres Sequiolers d’Honor de l’any 2015.

Dia a dia-17.indd 162

162

Fora del programa de festes, però com un dels actes més entranyables per a la nostra Comissió, va ser la tornada de les nostres Gaiates al magatzem municipal. Ara tocava desfer dues gaiates grans, “Xiula, Xiula Panderola” i “Sentiments”, i la petita, “Llum Modernista”.

17/02/17 13:42

13 DE MARÇ

28 DE MARÇ

Després de molts anys ocupant el local d’Herrero 64, va arribar el moment d’arreplegar i canviar, d’adequar el nostre nou local, situat no gaire lluny d’allí, en el carrer Herrero 63. S’havia de construir parets, realitzar instal·lacions elèctriques i de lampisteria, traslladar mobiliari..., per això aquest any vam canviar les vacances de setmana Santa i la mona de Pasqua per la brotxa, el trepant, el martell o el pal de fregar perquè a poc a poc fóra prenent forma la nostra nova seu social. Les portes de l’antic Cau es tancaven per sempre.

Els nostres màxims representants, Ana, Balma i Carlos, juntament amb altres membres de la comissió, acudiren a la cita amb el Club de Pesca el Gregal per tal de celebrar l’entrega de premis del concurs que ambdues associacions havien organitzat de forma conjunta, el Trofeu de Pesca Sequiol.

18 DE MARÇ 2 D’ABRIL • Un acte nou instaurat per la junta de festes i celebrat fora de la setmana de la Magdalena, va ser la Gala de Pirotècnia, on es va realitzar el lliurament de premis del XXII Concurs de Mascletaes “Ciutat de Castelló”. A l’acte van acudir els nostres càrrecs, juntament amb la presidenta de la comissió. Després d’homenatges i diverses actuacions, es va donar pas a la lectura de l’acta que atorgava el premi a la pirotècnia del nostre bon amic i col·laborador del Sequiol Pepe Nebot, de pirotècnia Peñarroja.

Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats de València, convidats per l’associació agermanada Falla Pizarro – Cirilo Amorós de la capital del Túria. Van fer l’ofrena les nostres Madrines Ana i Balma, el President Infantil Carlos i la Presidenta Elisabeth.

19 DE MARÇ

30 D’ABRIL

Ana, Balma i Carlos, convidats per la Falla Barri València de Borriana, van anar fins a la localitat veïna a gaudir de l’últim dia de Falles. Allí van fer l’Ofrena a la Verge acompanyats pel Vicepresident Jorge, van assistir a la tradicional Mascletà, van dinar en el Casal de la Falla i, després d’un divertit cercavila pels carrers d’aquell barri, van viure en primera fila la Cremà que tancava les festes Josefines de Borriana.

Dia a dia-17.indd 163

• Pregonet anunciador de les festes en honor de la Verge del Lledó, cavalcada costumista on els protagonistes són els xiquets. I entre ells, una àmplia representació del Sequiol. Els nostres càrrecs infantils Balma i Carlos anaven en la carrossa de la Reina Infantil.

163

17/02/17 13:42

30 D’ABRIL

28 DE MAIG • Inauguració de les nits de serenates a la dona castellonera, típiques del mes de maig, amb la celebració de la Festa de la Rosa en la plaça Major de Castelló. Balma, Carlos i Ana, van ser fidels a la cita i van acudir en representació del Sequiol, gaudint de les fantàstiques melodies romàntiques de la nit de la Rosa.

• Inauguració de la nova seu sequiolera. Després d’uns mesos de frenètica activitat i moltíssim treball, arribava el moment d’obrir les portes del nou CAU dels Sequiolos a socis, veïns i amics. Així, eixe dissabte 28, a migdia i amb l’assistència d’una àmplia representació del món fester de la Ciutat, es descobria la placa que recordarà la cita inaugural de la nova seu festera del Sequiol.

1 DE MAIG

• En el Cau de la 15, vam tenir la nostra particular Festa de la Rosa Sequiolera. La rondalla Vora Séquia va fer les delícies de totes les dones i xiquetes presents. Enguany va haver-hi una sorpresa addicional, i és que els components de l’equip encarregat dels treballs i de la confecció de la gaiata, dirigits en aquesta ocasió per Chema Orozco, ens van obsequiar amb una actuació, cantant tres temes de tall romàntic, dedicat a les dones del Sequiol. Aquest potser és el primer pas per a la creació d’un grup de serenates. La festa va finalitzar amb el lliurament per part dels nostres VicePresidents Vicente Javier i Jorge d’una rosa a totes les dones assistents. Cançons, balls, roses i alguna sorpresa, en una nit que esperem no es perda mai.

Després dels actes litúrgics tradicionals, va tenir lloc la processó general pels voltants de la Basílica amb la participació de la gaiata 15 Sequiol, representada per diversos membres de les comissions major i infantil, acompanyant a Carlos, Balma i Ana, els nostres màxims representants en l’edició 2016.

8 DE MAIG 4 DE JUNY

Reconeixement per la nostra col·laboració i la de totes les Gaiates amb la Creu Roja, en un acte senzill i alhora emotiu i que va comptar amb la presència dels nostres càrrecs 2016, Ana, Balma i Carlos, acompanyats per a l’ocasió per la Presidenta Elisabeth.

Dia a dia-17.indd 164

164

• Es va reunir la junta directiva de Sequiol per a ratificar el nomenament dels representants de 2017, segons llista preferencial creada en el seu dia. Així, es va decidir per unanimitat, nomenar Madrina a Beatriz Belenguer Mercé, Madrina Infantil, a la xiqueta Teresa Doumere Fabregat i President Infantil a Marcos Rodríguez Manteca. Finalitzada l’elecció, la Presidenta de l’associació va comunicar, via telefònica, a cadascú d’ells el seu nomenament. Tots tres, Beatriz, Teresa i Marcos, es van acostar al Cau del Sequiol per a rebre la bona nova i la felicitació de tots, especialment dels càrrecs 2016 que ben aviat els passarien el testimoni de la representació de la nostra gaiata.

17/02/17 13:43

4 DE JUNY

11 DE JUNY

• El món de la festa es va traslladar al districte marítim del Grau per acompanyar i rendir homenatge a les Reines Graueres 2016, en l’acte de la seva Presentació. Acte que serveix de preàmbul a les festes que el Grau celebra cada any per honrar al seu patró Sant Pere. Encapçalava l’àmplia representació de la nostra gaiata del Sequiol, els càrrecs 2016, Carlos, Balma i Ana, acompanyats per la nostra presidenta Elisabeth.

• En les primeries del mes de Juny i com a preàmbul a les festes que el districte marítim realitza en honor del seu patró mariner Sant Pere, en el saló d’actes del multifuncional la Marina, i acompanyat per veïns, autoritats, membres de les colles i penyes del Grau i sobretot per companys de les gaiates, entre els quals es trobaven els nostres càrrecs 2016, Balma, Carlos i Ana, i el vicepresident Jorge, es va realitzar la presentació del Llibret de Festes de Sant Pere 2016.

21 DE JUNY 10 DE JUNY

• Ofrena a la Verge del Remei que es realitza cada any en les festes de Sant Joan en Alacant, convidats pels amics de la foguera Maisonnave. Una representació del Sequiol, encapçalada pels càrrecs infantils 2016, Balma i Carlos, acompanyats pel vicepresident Jorge, van estar presents en els carrers d’Alacant, per tal de realitzar l’ofrena floral a la patrona de la localitat germana.

A iniciativa i promogut per l’Àrea de sostenibilitat ambiental de l’Ajuntament de Castelló, va tenir lloc una nova jornada d’apadrinar un arbre per mitjà de diverses associacions de la ciutat. En aquesta ocasió l’apadrinament va correspondre als arbres situats al final de l’avinguda de València de la nostra ciutat i van actuar com a padrins de l’acte, els nostres càrrecs 2016, Carlos, Balma i Ana.

11 DE JUNY • Assemblea General en el nostre Cau amb el següent orde del dia: Presentació de Balanç i Compte de Resultats i Elecció de President/a per a l’exercici 2017 i 2018. Una vegada acabats els diferents parlaments, es va procedir a la votació de tots els socis majors d’edat i amb dret de vot allí presents, sent reelegida, per unanimitat, Elisabeth Breva Almerich com a Presidenta de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol per als exercici 2017 i 2018. La ja Presidenta va agrair la confiança i els va animar a tots a continuar treballant per les nostres festes i per la nostra Associació.

Dia a dia-17.indd 165

165

• Inauguració de la primera exposició de les maquetes guanyadores dels diferents concursos de maquetes de gaiates “Ciutat de Castelló”, en el centre comercial Carrefour de Castelló. Una iniciativa que esperem tinga continuïtat, per a donar a conèixer les nostres festes i com no, les nostres gaiates, aprofitant la presència a les nostres Terres de turistes d’altres llocs del País i de l’Estranger.

17/02/17 13:43

24 DE JUNY

7 DE JULIOL Primer acte de les Festes del Patró Sant Cristòfol. Concert per part de la Banda Municipal, on es van estrenar diverses peces d’autors castellonencs i algunes d’elles interpretades per primera vegada per la Banda Municipal.

9 DE JULIOL • Missa en honor del Patró San Cristòfol en la Catedral de Santa Maria. Una vegada finalitzada aquesta, es va passar a la tradicional benedicció de vehicles i repartiment de cintes en el carrer Major. Abillats amb el vestit típic de castelloneros, els nostres càrrecs 2016, Ana, Balma i Carlos, acompanyats pel Vicepresident Vicente Javier, van estar presents en ambdós actes.

Amb la nostra Madrina Ana ja incorporada a la delegació Sequiolera, els nostres càrrecs 2016 assistiren a la Cremà de les Fogueres. La Nit de Sant Joan, nit de màgia i foc en qualsevol lloc del món, especialment en la terra germana d’Alacant.

1 DE JULIOL

• Ja a la nit, amb un Palau replet per la gent del món de la Festa, va tenir lloc el sopar de pa-i-porta. Un sopar multitudinari, on ens vam ajuntar totes les comissions amb l’objectiu de, entre entrepans i begudes, acomiadar i tancar en harmonia un curs festiu, el de l’any 2016. Després, com ja és tradicional, es van realitzar els diversos play-backs muntats per a l’ocasió, amb la interpretació i posada en escena a càrrec de membres de les diferents gaiates, i que van comptar amb la presència de molts xiquets de Sequiol, especialment amb Balma i Carlos, Madrina i President infantil 2016, així com amb Maria, Madrina 2015 i Dama de la Ciutat 2016. Van fer gaudir als presents amb les seues coreografies i van posar el fermall d’or final a una festa que serveix de pont entre un exercici i un altre.

Cloenda d’activitats, un homenatge d’agraïment a totes les activitats que es desenvolupen durant el curs festiu i que fan també festa i possible el creixement constant de l’associació cultural, com a col·lectiu implicat en tots els àmbits de la vida castellonenca. Així, els components de la Rondalla Veus Sequioleres, de la secció de Pesca, del grup de Teatre, de l’equip de Futbol Sala, i de l’escola i secció de Dolçaina i Tabal, van rebre de mans de la presidenta Elisabeth i dels càrrecs infantils 2016, Balma i Carlos, un detall per la seua participació. Amb aquest acte, l’A.C. Gaiata 15 Sequiol dóna per clausurada la Magdalena 2016 i inicia els preparatius per a afrontar el camí cap a la pròxima Magdalena 2017.

2 DE JULIOL

Excursió al parc temàtic Port Aventura. Una jornada calorosa repleta d’emocions, diversió i esgotadora, reflex d’açò últim ho vam veure en els més xicotets que en pujar a l’autobús per al retorn a casa, van quedar adormits en els seus seients, bé i també algun major.

Dia a dia-17.indd 166

30 DE JULIOL

166

Acte de nomenament dels càrrecs 2017: Marcos Rodríguez Manteca com a President Infantil, Teresa Doumere Fabregat com a Madrina Infantil i Beatriz Belenguer Mercé com a Madrina. Un acte que va seguir el protocol tradicional, amb la presència en primer lloc dels nostres càrrecs de l’any 2016 i després els de 2017, amb l’entrega de pergamins, insígnies i flors, i sobre tot amb paraules d’immens agraïment per a uns i desitjos de felicitat per als altres.

17/02/17 13:43

5 D’AGOST

5 DE SETEMBRE

Tenia lloc en el Saló de Plens de l’Ajuntament l’elecció de Reines de les festes i Dames de la Ciutat per a la Magdalena de 2017. La xiqueta Berta Montañés Selma i la nostra Madrina 2015 i Dama de la Ciutat 2016 Estefania Climent Moreno, van saber aquell dia que serien per un any les màximes representants de tota la Ciutat. La alegria va ser màxima, ere la tercera vegada a la història que Castelló tenie una Reina Sequiolera i sabíem que Estefanía representarie a Castelló de manera magistral, com en el seu dia ho va fer de la Gaiata 15. La resta d’eleccions ens van deixar amb mal sabor de boca, per no haver aconseguir per a Ana i Mar el càrrec de Dames de la Ciutat.

El Palau de la Festa era testimoni de l’acte d’agraïment i acomiadada a les que havien estat màximes representants festeres de la ciutat en tots els àmbits, des de Madrines fins a Dames de la Ciutat i Reines. La gaiata Sequiol va estar present en el comiat de Carolina i Lola com a Reines 2016, amb Estefanía i Maria com a Dames de la Ciutat, i els nostres càrrecs infantils 2016, Carlos i Balma, absentant-se per motius professionals la nostra Madrina Ana.

7 DE SETEMBRE

6 D’AGOST

Al Teatre del Raval, la Gestora de Gaiates realitzava el tradicional acte de benvinguda a les Reines 2017, Estefania i Berta. La Gaiata 15 Sequiol va estar representada amb els seus càrrecs 2017, Bea, Teresa, Marcos i la Presidenta Elisabeth. Però el Sequiol contava amb una representació més, la Madrina de la nostra gaiata l’any 2015, Estefania, flamant reina de les festes 2017.

Presentació de les Reines de les Festes de Viver, Laura Soto Aliaga i Natalia Juesas Ordaz, acte que serveix de partida a les festes que cada any realitza la població situada a l’alt Palància al mes d’Agost en honor a la Verge dels Desemparats. Viver, ha estat i és una població molt lligada a la comissió del Sequiol por diversos llaços familiars y un d’eixos llaços és el que manté el nostre president infantil 2016 Carlos López Porcar.

9 DE SETEMBRE

11 D’AGOST

Segon Curs de pesca organitzat conjuntament amb els amics de la associació de pesca del Club Gregal. Durant uns dies, aquest curs va estar ensenyant als més joves l’art de la pesca, amb les diferents modalitats i formes de realitzar aquest esport, com i amb què es pot pescar cada espècie. I el curs finalitzà amb un concurs on els alumnes posaren en pràctica el que havien aprés i del què va resultar guanyador el xiquet Nicolàs Rodríguez Manteca.

Dia a dia-17.indd 167

167

Al Teatre Principal, acte d’Imposició de Bandes a la Reina Infantil Berta Montañes Selma, a les Dames de la Ciutat, i també a les Madrines de sector com a components de la Cort d’Honor de la Reina, com ara la nostra Madrina Infantil Teresa Doumere Fabregat. Prèviament, reberen el seu merescut homenatge els Presidents Infantils, entre els que estava Marcos Rodríguez Manteca, en forma de pergamí entregat de mans de l’Alcaldessa de la Ciutat Amparo Marco, qui va ser l’encarregada de imposar les bandes a la Reina i la seua Cort.

17/02/17 13:43

10 DE SETEMBRE

17 DE SETEMBRE

Presentació de l’A.C. Gaiata 16 Rafalafena al Palau de la Festa, en el qual van ser presentades al costat de les seues comissions, la Madrina Infantil Libni Pérez Ortiz, la Madrina senyoreta Mayra Dávila Rondona, i el President Infantil Dennis Gutierrez Andreu. I per ser el primer acte de presentació, per la llotja, rebérem la visita de les Reines de les Festes Estefanía Climent i Berta Montañés, acompanyades per Juanvi Bellido, President de la Junta de Festes i Sara Usó, Regidora de Festes. Posteriorment, vam rebre la visita dels membres de la gaiata 13 Sensal que tindrien el seu acte de presentació el dissabte següent.

Amb el protocol habitual, es va celebrar l’acte d’Imposició de Bandes a la Reina de les Festes, Dames de la Ciutat i Madrines de les diferents comissions de sector. Al Teatre principal, després de la desfilada, va tenir lloc l’emocionant imposició de bandes, i entre les receptores d’aquesta acreditació, estava la nostra Madrina 2017, Beatriz Belenguer Mercé. L’emoció entre els sequiolos va ser altíssima, ja que a més de Bea, dalt de l’escenari i ocupant el seient principal, estava la nostra estimada Estefania Climent Moreno, Reina de les Festes 2017.

11 DE SETEMBRE

24 DE SETEMBRE

Un dels primers actes, als quals Bea, Teresa i Marcos, van acudir juntament amb el vicepresident Jorge en representació del Sequiol, va ser la tradicional batalla de Flors de Borriana, convidats per la comissió amiga de la Falla del Barri València, celebrada dins del programa de festes en honor de la Verge de la Misericòrdia. Els nostres amics de la falla van participar en aquest acte amb una carrossa dissenyada i realitzada per ells mateixos i que van aconseguir alçar-se amb el primer premi.

Presentació de l’A.C. gaiata 13 Sensal, amb les seues Madrines Judith Garcia Rincón i Sara Renal Lleo, al costat dels membres de la resta de les seues respectives comissions en un espectacle que ens va traslladar al musical de cabaret recreat en la ciutat de Chicago. Després, en la llotja rebíem la visita dels càrrecs per al 2017 de la Gaiata 10 El Toll, per tal de convidarnos a la seua festa de presentació una setmana després.

29 DE SETEMBRE

16 DE SETEMBRE

Acte de presentació de les Reines de les Festes que Benicàssim celebra cada any en honor del seu patró Sant Tomàs. Entre les dames de la cort d’honor de la reina de les festes, les dames sequioleres Àgueda Ibars i Andrea Molés. En el capítol d’ofrenes, van participar els nostres càrrecs 2017, Bea, Teresa i Marcos, acompanyats en aquesta ocasió pel vicepresident de la comissió Jorge.

Dia a dia-17.indd 168

168

Representació del musical “La Bella i la bèstia”, interpretat per personal intern del centre penitenciari de la carretera de l’Alcora i realitzat en el saló d’actes d’aquest centre. El Sequiol va estar representat per la nostra Madrina Bea, la Dama Lourdes i la Presidenta de la comissió, Elisabeth. Assistien també dos il·lustres sequiolers, la nostra Reina de les Festes 2017 Estefania, a la qual acompanyava el vicepresident de la nostra comissió, Jorge, aquesta vegada com a membre de la Junta de Festes.

17/02/17 13:43

30 DE SETEMBRE

12 D’OCTUBRE Presentació de les Reines del Centre Aragonés al Teatre del Raval, i que va comptar amb la presència dels nostres càrrecs 2017, Bea, Teresa i Marcos, acompanyats tots ells pel membre de la comissió Nacho Collados. Convidats pel Centre Aragonés de Castelló, dia gran de les seues festes en honor a la Verge del Pilar. Els nostres càrrecs per a la Magdalena 2017, Bea, Teresa i Marcos, acompanyats pel Vicepresident Jorge, van ser els encarregats de representar a la Gaiata 15. A l’Església de la Trinitat, van realitzar una ofrena a la imatge de la Pilarica i van assistir a l’eucaristia en honor de la Verge “manyica”.

1 D’OCTUBRE

15 D’OCTUBRE

Amb el conte “la nova era del Toll” com a fil conductor, es celebrava la presentació de Martina Bellido Agüera, Laura Colom Marti i Enzo Montañes Agüera, com a Madrina, Madrina Infantil i President Infantil respectivament de l’A.C. Gaiata 10 El Toll, al costat de la resta de components de l’esmentada comissió gaiatera. Mentrestant, en la llotja rebíem la visita dels càrrecs 2017 de la gaiata 19 La Cultural, següent gaiata en el torn de presentacions al Palau.

• Organitzat per l’Associació de comerciants de la zona Sud, en la Plaça Vilanova d’Alcolea, van tenir lloc una sèrie d’activitats entre les quals cal destacar un mercat ambulant, tallers, xarrades, jocs, desfilades i mostres. Van ser testimonis dels actes, els nostres càrrecs 2017, Teresa, Beatriz i Marcos, juntament amb la presidenta Elisabeth.

8 D’OCTUBRE

Una de les pel·lícules més recordades en la història del cinema, “Grease”, va servir per a presentar a les comissions del sector de la Cultural, amb les seues Madrines Cristina Temblador Archives i Balma Porcar García, al costat del seu president infantil Ruben Fernández Gaviño. Una vegada finalitzat l’acte, en la llotja rebíem la visita dels càrrecs 2017 de la gaiata 5 Hort dels Corders, següents en el torn de presentacions al Palau.

Dia a dia-17.indd 169

169

• Amb un Palau adornat al més pur estil xinés, es va realitzar l’acte de presentació de la gaiata 5 “Hort dels Corders”. Anna Roig Barbera i Raquel del Vigo Ferrer, van rebre les bandes que les acrediten com a Madrines d’aquest emblemàtic sector. Després de l’acte protocol·lari, rebérem la visita a la llotja, dels càrrecs 2017 de l’A. C. Gaiata 2 Fadrell, als qui correspondria celebrar la seua presentació el dissabte vinent.

17/02/17 13:43

16 D’OCTUBRE

29 D’OCTUBRE

• El fantasma de l’òpera va aparéixer en l’escenari del palau de la Festa per a servir de tema principal en l’acte de presentació de l’A. C. Gaiata 11 “Forn del Pla”, amb les seues Madrines per al 2017, Maria Gómez Vicente i Estela Bastida Ferrara. Una vegada finalitzat l’acte, visita dels càrrecs de la gaiata 18 Crémor, per tal de convidar-nos a la seua festa de presentació una setmana després.

Amb el lema “un passeig per la vida”, es va celebrar la 3a edició de la “Cursa de la Dona”. Entre els nombrosos participants, molts components de la gaiata 15 Sequiol i les seues mascotes, es van donar cita en aquest acte per a recolzar a les dones que pateixen aqueixa maleïda malaltia que és el càncer i que confiem, gràcies a la ciència, cada dia l’ésser humà vaja guanyant la batalla.

31 D’OCTUBRE

22 D’OCTUBRE

Festa de Halloween la vespra del dia de tots els Sants. Importada dels EEUU, amb la seua singular frase de “truc o tracte”, borses o cistelles en mà per a arreplegar caramels i llaminadures, i disfressats o caracteritzats de forma demoníaca o fantasmagòrica. Es celebrava en el nostre cau, tenint com a protagonistes als membres de la comissió infantil del Sequiol, que van gaudir de valent en tan singular festa.

Al més pur estil castelloner, acte de presentació de les comissions de l’A. C. Gaiata 2 Fadrell amb els seus càrrecs per a la Magdalena 2017, Maria Bollado Segura i Maria Torres Claramonte, Madrina Infantil i Madrina respectivament, i el President Infantil Aaron Martin Ripio. Després de l’acte de presentació de la gaiata 2, rebérem la visita de la comissió de la gaiata 11 Forn del Pla per a fer-nos lliurament de la invitació per al seu acte de presentació de la setmana següent.

4 DE NOVEMBRE

29 D’OCTUBRE

• Dins dels actes commemoratius del XXV Aniversari de Colla Bacalao, en el seu local social, el destacat periodista i erudit fester Vicente Cornelles, va dissertar en una conferència al voltant del 765 Aniversari de la “Carta Pobla” fundacional de la nostra ciutat. La nostra gaiata 15 Sequiol també se sumà a aquest acte amb la presència de la nostra Madrina 2017 Beatriz i la Presidenta Elisabeth.

Dia a dia-17.indd 170

170

Presentació del cartell anunciador de les properes festes magdaleneres de 2017 en la seu de la Fundació Dàvalos Fletcher. El cartell, que té per títol ´Esclat de Festa´, va ser escollit després d’una ajustada votació popular, i té per autors a Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat. La nostra Gaiata va estar magníficament representada amb els seus càrrecs per a la Magdalena 2017, Beatriz, Teresa i Marcos, acompanyats per la Presidenta Elisabeth.

17/02/17 13:43

5 DE NOVEMBRE

19 DE NOVEMBRE

La Gaiata 1 Brancal de la Ciutat va escollir l’Art com a tema central del seu acte de Presentació. Un muntatge diferent per a presentar-nos a les seues comissions i als seus màxims representants: Madrina Infantil Andrea Renau Telo, i Madrina Natalia Palacios Bernat. Aplegat el moment de tancar les Ofrenes, allí estava el Sequiol amb les seues millors gales, sota l’estendard de la Gestora de Gaiates. Teresa, Marcos, Beatriz i Elisabeth van tenir l’honor de fer aquesta ofrena als màxims representants de la Gaiata 1, en tant que la seua seria la propera presentació al Palau de la Festa. Una vegada finalitzat l’acte de presentació, vam ser nosaltres els encarregats de convidar a la resta de Gaiates a l’acte de Presentació de la Gaiata 15 Sequiol.

La gaiata 18 Crémor presentava a les seues comissions 2017 utilitzant como a fil conductor un homenatge a la Mare de Déu del Lledó. Així, al voltant de la nostra Patrona, van ser presentats oficialment Inés Llorens Diaz, Álvaro Navarro Vera i Nadia Mas Gasulla com a Madrina Infantil, President Infantil, i Madrina 2017. Una vegada finalitzat l’acte protocolari, rebérem en la llotja la visita dels càrrecs de la gaiata 9 L’Espartera, als qui correspon fer la seua presentació el proper dissabte.

9 DE NOVEMBRE A la Diputació de Castelló, celebració del I Congrés Internacional sobre indumentària tradicional. A més de les diferents xarrades, va haver-hi una desfilada de models lluint peces de col·lecció i antiguitats, com a mostra dels diferents tipus d’indumentària tractats en aquest acte. Una d’aquestes models va ser la nostra dama d’honor Marta Gual Irigoyen, a qui van voler acompanyar els nostres càrrecs, Beatriz, Teresa i Marcos, en un dia tan especial per a ella.

22 DE NOVEMBRE A quatre dies de la nostra Presentació, cada membre de la Comissió duia a terme la seua tasca assignada: preparar bandes, rams i regals als convidats, enllestir el guió del presentador, fer els centres de taula, programar la música, vídeos i efectes de llum, i per suposat dur a terme el muntatge de l’escenari. Mentre al Palau es treballava sense descans, al Cau es produïa l’assaig general amb càrrecs 2016, comissions infantil i major, col·laboradors i per suposat càrrecs 2017.

12 DE NOVEMBRE

Amb la colorida desfilada dels moros d’Alqueria i el soroll de dolçaines, tabals i bombos, el Palau es va convertir en una festa carregada d’història per tal de presentar les comissions de la Gaiata 9 L’Espartera, amb les seues màximes representants al capdavant: Madrina Infantil Mar Valle Parreño, i Madrina Mónica Barba Silvestre. Una vegada finalitzat l’acte de presentació, rebérem en la llotja la visita dels càrrecs de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, encarregats de presentar-nos a les seues comissions la propera setmana.

Dia a dia-17.indd 171

26 DE NOVEMBRE

171

La Presentació de la nostra Gaiata començava amb un “Sequiol” girat del revés, anunciant el que allí anava a passar. Asseguda enmig de l’escenari, Alegria explicava als presents perquè estava allí i presentava als seus companys d’aventura, Tristesa, Fàstic, Ira i Por. Uns personatges que ens van acompanyar tota la nit i que van aconseguir treure un grapat de somriures i aplaudiments. Una nit màgica, plena d’agradables sorpreses, especialment per a Bea, Teresa i Marcos, i amb un Palau ple d’amics i veïns de Sequiol. En finalitzar l’acte, vam rebre a peu de pista la visita dels representants de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat, els protagonistes del seu acte de presentació la setmana següent.

17/02/17 13:43

27 DE NOVEMBRE

9 DE DESEMBRE Amb cert esgotament però amb la satisfacció del deure complit, el dia següent de la Presentació ens vam reunir al nostre Cau per tal de celebrar un dinar de germanor, convidats pels càrrecs 2016, Ana, Balma i Carlos, i 2017, Beatriz, Teresa i Marcos. Al voltant d’un bon plat de paella, vam poder compartir les vivències i anècdotes del dia anterior.

• Com una tradició ja fortament arrelada, quan s’acosten les Festes Nadalenques, en el Magatzem Municipal de Gaiates se celebra un sopar molt especial, el dels Corbatins. Els nostres donyets sequiolers adornen per una nit, el seu mono de treball habitual amb un colorit corbatí en el coll. És el moment de compartir bons desitjos davant el comiat d’un nou any i l’arribada del següent.

28 DE NOVEMBRE Quedava el treball de desmuntar i retirar l’escenari, els adorns, les ferramentes, també les maquetes de les gaiates que es van mostrar la nit del dissabte, i de tancar les portes de la memòria que suposava el treball, un any més, del nostre acte de presentació.

3 DE DESEMBRE

• “Sopar de la Pasqüera”, tradicional Sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates. Com no podia ser d’una altra manera, la representació Sequiolera va estar encapçalada per la nostra Madrina, Beatriz, acompanyada per la nostra Presidenta, Elisabeth. Una nit especial amb què totes les Gaiates van voler brindar per unes Bones Festes, abrigant la seua Reina de les Festes Estefania, com a preàmbul d’una espectacular Magdalena 2017.

• Tret d’eixida dels actes que el Centre Cultural Andalús de Castelló celebra amb motiu de la seua setmana cultural, amb una degustació de productes típics d’Andalusia, especialment pernil i formatge, banyats amb bon rebujito. L’acte va comptar amb la presència dels nostres càrrecs 2017, Bea, Teresa i Marcos, acompanyats per la Presidenta Elisabeth.

• La pel·lícula Aladin, va servir de guió i fil protocol·lari per a presentar a la comissió de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat i d’una forma molt especial a una sequiolera de cor, Beatriz Also Galaso, acompanyada pel President Infantil Alex Navarro Gijón i la Madrina Patricia Lacasa Bernat. Finalitzada la Presentació, rebérem als càrrecs de la gaiata 17 Tir de Colom. Ells serien els protagonistes la pròxima cita al Palau.

Dia a dia-17.indd 172

10 DE DESEMBRE

172

Presentació de la Gaiata 17 Tir de Colom, amb la celebració de les noses de coral de la gaiata, els seus primers 35 anys, com a fil conductor de l’acte. Així, entre records artístics i musicals, la gaiata 17 Tir de Colom presentava a les seues Madrines Nerea Alegre Arnau i Estefanía Tudela Llorens, i al seu President Infantil Mikel Cebrián Rosa. Finalitzat l’acte, vam rebre en la llotja la visita dels màxims representants de la Gaiata 3 Porta del Sol. Ells serien els encarregats de tancar el torn de presentacions de l’any 2016.

17/02/17 13:43

11 DE DESEMBRE

16 DE DESEMBRE

Dins de la setmana cultural organitzada pel Centre Cultural Andalús, en la Basílica de la Verge de Lledó, missa dedicada a la Verge del Rocío. A la mateixa van assistir els nostres càrrecs 2017, Bea, Teresa i Marcos, que van gaudir dels càntics tradicionals que acompanyaren a la celebració eucarística i que van ser a càrrec, com és tradicional, d’un “coro rociero”.

• Sopar Nadalenc de les xiques sequioleres, abillades amb curiosos i elaborats tocats al cap. Bon menjar, bona música, bon ambient, molts riures i un merescut brindis pel Nadal 2016 i el pròxim any 2017. • Visita del carter Reial a la plaça Major de Castelló, organitzada per la Junta de Festes, perquè els més xicotets pogueren fer lliurament de les seues cartes tan plenes de peticions i d’il·lusió. A aquesta recepció van acudir en representació del Sequiol, els nostres càrrecs infantils Teresa i Marcos, acompanyats per la Presidenta Elisabeth.

12 DE DESEMBRE Els sequiolers ens vam reunir en el Cau per a decorar-lo amb motius nadalencs. Començava a més la construcció del Betlem monumental a l’entrada del nostre nou local. Un repte nou per a l’equip d’elaboració del Pessebre, que poc a poc va anar situant les figuretes al seu lloc per a acabar formant, un any més, una impressionant estampa Nadalenca.

17 DE DESEMBRE

13 DE DESEMBRE

Curs infantil de dibuix impartit pel Gaiater de l’Any 2017, el pintor castellonenc Lorenzo Ramírez. Organitzat per la Federació Gestora de Gaiates i patrocinat pel Centre Comercial Carrefour de Castelló, qui va aportar tot el material de dibuix necessari, al curs van assistir xiquets pertanyents a les dinou comissions gaiateres, així com la Reina Infantil Berta i les seues Dametes de la Ciutat. Del Sequiol, com no podia ser d’una altra manera, va haver-hi una gran representació.

Dia a dia-17.indd 173

173

• La Gaiata 3 Porta del Sol va ser l’encarregada de presentar a les seues comissions i màxims representants per a la Magdalena del 2017 en l’última Presentació en el Palau de la Festa abans del merescut descans Nadalenc. La Madrina Infantil Sara Sánchez Olivares i la Madrina Ana Frías Llorens, van pujar a l’escenari al costat de les seues respectives comissions, en un acte ambientat en el clàssic “Mago de Oz”. Més tard, visita a la llotja dels representants de la A.C. Gaiata 14 Castalia, gaiata amb què s’obriria el cicle de presentacions de l’any 2017.

17/02/17 13:43

17 DE DESEMBRE

28 DE DESEMBRE

• Convidats pels nostres amics de la Falla Barri València de Borriana, els càrrecs 2017, Bea, Teresa i Marcos, acompanyats pel vicepresident Jorge, van assistir a l’acte de presentació de les seues Falleres Majors 2017. Un acte d’autèntic sabor faller, on els nostres càrrecs van ser rebuts enmig de grans aplaudiments amb el so de fons del nostre emblemàtic pasdoble Rotllo i Canya mentre realitzaven l’oportuna ofrena.

18 DE DESEMBRE En el nostre Cau rebérem la visita del Carter Reial, encarregat d’arreplegar les missives que els xiquets del Sequiol volien fer arribar a SS MM els Reis d’Orient, perquè les seues peticions pogueren fer-se realitat la nit del 5 de Gener. Amb la presència de Bea, Teresa i Marcos, es va donar la benvinguda al Sr. Carter Reial perquè cada xiquet i no tant xiquet, fóra dipositant en una nova i original bústia, les cartes que arribarien a Melcior, Gaspar i Baltasar, carregades d’il·lusió i de petició de regals que de ben segur els tres reis d’Orient farien realitat uns dies després. Pessebre Vivent en el Passeig Ribalta dissenyat i elaborat per l’Associació d’Artistes Gaiaters. El passeig central del Parc, al llarg del matí es va anar omplint d’escenes bíbliques i molt nadalenques: la fusteria, la bugaderia, els pastors, i per descomptat el Portal de Betlem amb Maria, José i el Xiquet. No va faltar la visita dels tres Reis Mags, delicadament abillats per a l’ocasió amb gales cedides per la Gaiata 15 Sequiol, que a més aportava el treball de molts artistes gaiaters, simpàtics patges i gran quantitat de vestuari. Allí van estar també els nostres màxims representants, Bea, Teresa, Marcos i Elisabeth, recolzant la preciosa iniciativa.

31 DE DESEMBRE

22 DE DESEMBRE

Els nostres màxims representants, Bea, Teresa, Marcos i Elisabeth, inauguraven el Pessebre Sequioler i obrien les seues portes a tots els socis, veïns i amics del barri de la Panderola. Enguany, amb el canvi de Cau, el Betlem Sequioler ha crescut i s’ha fet senyorial, digne d’un palau i a l’altura dels millors aparadors del centre de la ciutat. S’han restaurat algunes figures danyades i s’ha renovat gran part del mobiliari del Betlem. Estampes noves per a conservar una preciosa i entranyable tradició.

Dia a dia-17.indd 174

174

En el Cau de la Gaiata, ens reunírem per a celebrar la Nit de Cap d’Any. El sopar va donar pas a les campanades, i amb el toc de cadascuna d’elles, vam anar menjant els raïms de la sort per a començar amb bon peu l’any 2017, esperant que fóra auguri d’un any excel·lent per a la Gaiata 15. Després de les felicitacions, va arribar l’hora de brindar, de ballar i celebrar l’arribada de l’any nou.

17/02/17 13:43

Activitats culturals i esportives

a l Se qu i o l

En arribar el mes de Desembre, és el moment de desempolsar les caixes guardades durant tot l’any i de treure les figuretes del Betlem, cal revisar que estiguen en perfectes condicions, és necessari retocar la pintura, reconstruir alguna casa, buscar la brossa que donarà calidesa al Pessebre, les llenties per a l’hort, les teles que abrigallaran els protagonistes, i de reposar les roques, les pedretes o la sorra del camí. El muntatge del Pessebre que presideix l’entrada al Cau en unes dates tan entranyables i tan nostres, és una més de les activitats que ofereix la gaiata 15 i que està oberta a tots els socis que vulguen desenvolupar la seua faceta creativa. El Pessebre Monumental de Sequiol ha aconseguit nombrosos premis al llarg de la seua història. Aquest any, amb el trasllat al nou Cau, el grandíssim aparador de l’entrada ens ha obert noves possibilitats i aquest Nadal s’anuncien novetats...

Pesca

Aquest serà el tercer any que la Gaiata 15 i el club “El Gregal” de Castelló, organitzen conjuntament el curs teòricpràctic de pesca. Durant uns dies i destinat als més joves, s’imparteixen classes d’introducció en l’art de la pesca. Com preparar l’ham, com llançar, com arreplegar la nostra pesca una vegada han picat, classes que són impartides per autèntics professionals en aquests menesters, combinats amb classes pràctiques en el port de Castelló, dins de la zona fitada d’aquesta associació. També som patrocinadors d’un concurs que realitzen els membres del Club El Gregal, i al que s’han afegit ja des de l’any passat, nombrosos membres de la nostra associació, grans i sobretot xicotets. A poc a poc, aquesta relació es va engrandint i cada vegada són més els sequiolers de Gregal i els “gregalers” de Sequiol. I el nostre desig és fer gran l’interés per la pesca esportiva entre els nostres socis.

Armando Breva Gràcies a l’arrelada afició d’alguns membres de la gaiata, des de fa uns anys la Pesca és una activitat esportiva cada vegada més demandada dins de Sequiol, sobretot entre els més joves. A què es deu aquest èxit? L’èxit d’aquesta activitat va ser gràcies a la col·laboració del Club De Pesca El Gregal de Castelló, amb la creació d’una escola d’estiu de pesca per a xiquets i xiquetes. El seu inici, ja fa tres, anys va ser un èxit amb la participació de més de 20 alumnes, continuant el seu creixement any rere any. Durant el curs es realitzen classes mediambientals, teòriques i pràctiques, i la captura d’un exemplar és una emoció per a ells. L’amistat i companyonia és absoluta entre els alumnes, passant bones jornades de pesca. Aquesta escola es realitza a l’estiu i està oberta a tots els xiquets/as de Castelló, als quals convidem al fet que s’apunten en el pròxim curs a realitzar. Dir que el passat any 2016, el campió en la categoria infantil va ser el nostre president infantil Marcos Rodriguez Manteca, ENHORABONA!!!

s i

Act Culturals-17.indd 175

175 gaiata15sequiol

17/02/17 13:59

Secció de Dolçaina i Tabal

Any rere any, l’escola de Dolçaina i Tabal va donant els seus fruits. Cada dissabte al matí, d’octubre a Maig, en una aula que el centre per adults Germà Colom amablement ens posa a la nostra disposició de forma desinteressada, comandats i baix les ordres del polifacètic professor de Dolçaina i Tabal, Domingo, s’imparteixen les classes d’aquests instruments tan típics de la nostra terra, dividits segons el grau de coneixements i instrument, i en el qual tenen cabuda tots aquells que tinguen il·lusió i ganes d’aprendre o afermar-se en la interpretació d’aquests instruments tan nostres. Després està la secció, la part d’aquesta activitat destinada a participar en desfilades, trobades o aplecs o allà on es requereix la nostra presència, perquè no hi ha festa o esdeveniment en el qual una dolçaina i un tabal, no amenitzen la vetlada.

Javi Roig

Amb una arrelada tradició i una jove pedrera, la Secció de Dolçaina i Tabal està allí en cada acte important de la gaiata: el nomenament, la presentació, el bateig de les gaiates, i per descomptat, cada dia de la setmana de festes al peu del canó. Quins són els reptes de la Secció de Dolçaina i Tabal, els nostres instruments més entranyables? Un dels reptes més importants que té la secció en l’actualitat és el d’engrandir el seu nombre de membres, així com incorporar nous instruments de percussió per tal de traure noves peses musicals. me. Tenim molts projectes i moltíssimes ganes de dur-los a terme.

Juan Antonio Garcia Guzman Un matí de diumenge del passat mes d’octubre, rebíem la fatal notícia que mai vam voler rebre, el nostre company Juan Antonio Garcia, “cap de colla” durant molts anys de la secció de Dolçaina i Tabal, repicava el seu últim redoblament en el tabal de la vida, després d’una llarga malaltia. Ens va dir adéu, ens va deixar, però el so del seu tabal, seguirà per sempre en el cor de tots aquells que vam compartir amb ell nombroses cercaviles i actuacions. Fins a sempre company i amic, amic i company.

Betlem

176 gaiata15sequiol

Act Culturals-17.indd 176

17/02/17 13:59

Teatre Valencia

Javi Rodríguez Són ja molts els anys que la Gaiata 15 Sequiol reserva, dins la programació de la setmana de festes, una vetlada per a gaudir dels sainets més casolans i populistes de la mà del seu grup de Teatre. Un grup de teatre a qui cada any es va afegint gent, i que des de fa un parell d’anys compta amb la participació de molts xiquets de la gaiata. Què fa que el teatre enganxe? Enganxe pel fet que per unes hores te transformes en una altra persona, i aquesta pot ser des d’un nuvi “despetxat”, un pare manifasser o una amargada de la vida, per posar algun exemple. El teatre consisteix a desdoblar la teua personalitat, i això, a mi personalment, em motiva perquè em suposa un repte, i si damunt fas passar una estona agradable a la gent, això no té preu.

Web i Xarxes Socials Gaiata no solament és el monument que cada tercer diumenge de Quaresma desfila elegant pels carrers de Castelló, Gaiata són totes i cadascuna de les persones que treballen en el si d’una comissió per tal de mantenir viva la identitat del nostre Poble. I entre ells, els companys que administren la nostra pàgina web i les xarxes socials, actualitzen els seus continguts cada dia, i mantenen informats permanentment a socis, amics i a qualsevol internauta de les nostres activitats ordinàries i extraordinàries. En un món, l’electrònic o virtual, que avança tan de pressa, la imaginació i les idees innovadores, són fonamentals. Avui en dia, tenir desactualitzada una pàgina web és sinònim d’inactivitat, exactament el que no li passa a la nostra associació, i però això cal estar molt atents als avanços tecnològics i sumar-se a ells com més aviat millor.

Nino Turch

Entre les activitats culturals de la Gaiata, hi ha una fonamental que és la difusió del dia a dia de la nostra Associació, amb la intenció de mantenir informats als socis i a tot aquell que s’interesse per les tasques que desenvolupem. És en eixe sentit, que la pàgina web de la Gaiata 15 està en permanent evolució? Sí, i també en el sentit de donar a conéixer la nostra Festa i les nostres activitats com a associació, tant a la resta del món com als castellonencs que no viuen la festa com nosaltres. En aquest sentit, acabem d’estrenar la tercera llengua a la nostra web, doncs al castellà i al valencià, hem afegit l’anglés, aportant així el nostre granet de sorra en la internalització de les festes de la Magdalena.

s i esportives Act Culturals-17.indd 177

177 gaiata15sequiol

17/02/17 13:59

Decoració d’Aparadors

Amb el trasllat al nou Cau, s’ha generat una nova activitat en la Gaiata 15 Sequiol. Una activitat més lúdica que esportiva o cultural, però igualment important, donat que representa tenir la porta d’entrada a la nostra seu sempre condicionada, renovada, lluenta i preparada per a rebre les curiositats dels veïns, l’estima dels socis i l’orgull dels membres de la comissió. Amb motiu de la inauguració del Cau, l’aparador estava ple de vaixells, peixos, mariners, xarxes i caragols, en un gran mar que representava la convivència de les espècies, unes gràcies per la benvinguda i l’acollida. Després vingué Halloween, tot seguit el Nadal, i finalment la decoració més especial per a rebre les nostres Festes Fundacionals, la Magdalena del 2017. El que vindrà després, ja ho aniran veient vostés...

Arancha Manteca

Amb el canvi de Cau, ha sorgit en la Gaiata 15 una nova activitat molt creativa i nova, la del disseny d’aparadors. Al teu entendre, què ha de mostrar l’aparador de Sequiol? Tenen els “Tallers de Disseny d’Aparadors” cabuda en la nostra Associació com una activitat cultural més? L’aparador és la porta d’entrada, el que deu donar peu a què la gent es pare i pregunte per les coses que es poden fer en una comissió de gaiata. La inauguració del nou Cau va ser amb les fotos de tots els membres de la comissió transformats en peixos, crancs, polps, pirates, dofins i fins i tot sirenes, en un decorat estiuenc i en certa mesura homenatge a l’activitat sequiolera de la Pesca. Després va venir Halloween, Nadal, i ara estem preparant el de la Magdalena. Crec que sí, que el Disseny d’Aparadors pot consolidar-se com una activitat més en la Gaiata, ja que l’aparador et dóna motiu a deixar volar la imaginació.

Boli Pablo Sanahuja

La Gaiata 15 és una Associació Cultural d’allò més original. Dolçaina i Tabal, Teat re, Pesca, i des de fa dos anys, també Boli. Quatre activitats totalment diferent s, unes més culturals, altres més espo rtive s, però sembla que el Boli és la que aglutina les dues coses. Per què Boli? És un esport, és un joc, una tradició, o ho és tot? El Boli és una mescla de tot, ja que és el joc que durant anys han jugat els nostres pares i avis en els carrers de Castelló, un esport popular en la nostra ciutat gràc ies sobretot a la gent gran. Però en realitat, el Boli és un joc tradicion al jugat en tota Espanya, on pren un nom diferent segons la zona geogràfica. A Castelló, des de fa 28 anys, se celebra el campionat mundial, on l’equip de la Gaia ta també ha participat amb èxit. Per sort, els jocs tradicionals s’estan recupera nt entre la gent jove, i el Boli no és una excepció.

178

Activitats culturals

gaiata15sequiol ga gai g aa

Act Culturals-17.indd 178

17/02/17 13:59

ELS NOSTRES AMICS

DE FALLES I FOGUERES El calendari va aproximant-nos a les nostres festes més esperades, enguany primer anem nosaltres, les Falles, i en nit nostra la què de foc, en de il·luminarem la de cel el roig a, rian Bor nostra llum a Castelló la donarà també r als colo i r calo ers carr vostres amb les gaiates. ició, en una nit que s, un nexe comú, la nostra trad Esclats de coets, esclats de llum tra setmana més el tret de començament de la vos és el final de les Falles i que serà desitjada. rdeu un espai per als preuat i guardonat llibret, ens gua Un altre any més, des del vostre ar-vos i donar-vos gran plaer per a nosaltres express vostres germans festers, tot un una setmana de torneu a tindre unes grans festes, que tal per ió itac felic n gra la més perdre’s res de res… límits impensables, tot siga per no somni i que el cos aguante fins a tra rellisque pel seu ima llàgrima d’alguna fallera nos I el que hem dit abans, quan l‘últ que done vida a la es, que siga aquesta llàgrima la fest de fi de bol sím a com re rost tes. Des de la nostra l’encesa de les vostres millors gaia vostra festa, al començament, a més forta i el cor Borriana, vos desitgem, amb la veu comissió, la falla Barri València, de la Magdalena del uests dies i que sempre guardeu obert de bat a bat, que gaudiu d’aq 2017 com una de les millors! presidenta i càrrecs de A les madrines, president infantil, te… 15 Sequiol, el nostre més gran afec Carlos Ventura Estellés i Fausto

la nostra benvolguda gaiata

Feliu Torner, presidents de la falla

Barri València

179 gaiata15sequiol

Falles i Fogueres-17.indd 179

17/02/17 14:04

És un vertader honor per a mi, dirigir-me a tots vosal tres en nom de la comissió que tinc l’orgull de presidir des de fa ja cinc anys, la comissió de la Falla Passeig de l’Albereda – Avinguda de França, la Falla de les Arts. Puc assegurar-vos sense temor algun a equivocar-m e, que aquest ha sigut un any que difícilment podrem oblidar. Després de l’ardu treba ll realitzat durant molts anys, la nostra festa ha aconseguit ser declarada Patrimoni Cultu ral Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, sumant-nos així al nostre ampli patrim oni cultural, com són La Llotja de la Seda, El Tribunal de les Aigües, El Misteri d’Elx, El Palmerar d’Elx, Les Festes en Honor de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, o Les Pintures Rupestres del Corredor del Mediterrani. Tot açò, orgull dels pobles d’Alacant, Castelló i València. Però a més, per a aconseguir una alegria completa en la nostra comissió, adquirim el compromís d’agermanament amb la nostra festa veïna de Castelló, representada per tots vosaltres, La Gaiata 15 “Sequiol”. Aquest agermanament constitueix un element fonam ental per al millor coneixement de les nostres festes i contribueix a reforçar l’amistat entre les nostres ciutats, ressaltant així els vincles històrics existents entre elles. Una història que ens dóna fe que l’intercanvi d’exp eriències aconsegueix sempre resultats positius. Els agermanaments realitzen l’obra d’unir-nos d’una manera concreta a través de la cultura, amb la finalitat d’obrir-nos cap a l’exterior, creant llaços duradors d’amistat. Per tot açò, solament em resta donar les gràcies a la vostra Presidenta N’Elisabeth Breva Almerich, per pensar en nosaltres. Dir-vos que estem feliços i orgullosos de compartir amb vosaltres les millors festes del món.. . GAIATES i FALLES !!! Manuel Cabrera Faus. President

180 gaiata15sequiol

Falles i Fogueres-17.indd 180

17/02/17 14:04

Des de les pàgines d’aquest llibre, els fallers que conformem la Falla La Que Faltava volem dirigir-nos a tots els “sequiolos” per desitjar-vos que les Festes de la Magdalena del present any estiguen carregades de joia, diversió i emocions que recordar. Són ja anys d’agermanament entre la nostra comissió i la Gaiata 15, sentint-nos com a casa en tots els actes i moments als quals hem estat convidats a compartir amb vosaltres. La festa vertebra la província a través i localitats sense importar la d’aquesta germanor, creant vincles entre els diferents pobles molts anys més. distància. Esperem doncs que aquesta unió romanga viva per ació d’abans fins i tot de l’arribada En aquest 2017, tots els gaiaters del Sequiol estan de celebr s abandera el nom del sector. De de la setmana gran, ja que la regina de tots els castellonenc fa sols uns anys es proclamava ben segur és un orgull que la senyoreta Estefanía Climent, que banda verda. madrina de la gaiata, lluïsca al llarg d’aquest any la privilegiada màxims representants de la Gaiata També les festes que s’acosten seran molt especials per als esperen grans vivències Teresa i Marcos, a la mà de vostra Presidenta Elisabeth; vos 15. Beatriz, Te de festa que compartir amb tots que guardar per sempre a la memòria, així com uns grans dies amb vosaltres. Disfruteu moltíssim de els vostres. Allí estarem per viure part d’eixos moments a gent que constituïu la nostra gaiata tot el que vos espera, així tots quatre com tota la magnífica germana. Molt bones festes a tots!

Felicitats germans de Castelló, des d’Alacant, la “Millo r Terrer del Mon”, ens unim al goig de la vostra festa majors, Festa de la Llum i del color, festa que sap combinar tradició i modernitat, que amb fortes arrels històriques envolta tota la ciutat en alegria i diversió. Estem orgullosos de poder compartir amb vosaltres el nostre afecte les arrels més profundes del nostre ser com a poble, manifestant-les en el nostre culte a la llum, i al foc. Que esta amistat que va sorgir fa ja uns anys es mant inga en el temps i s’enfortisca dia dia. Un abraç.

Falles i Fogueres-17.indd 181

181 18 gaiata15sequiol gaia ata1

17/02/17 14:05

Programa de Festes al Sector Dissabte 18 de Març

“De la festa, la vespra”

Exposició de les maquetes presentades al XIV Concurs Escolar “Ciutat de Castelló” que patrocina Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló, Conselleria d’Educació i Carrefour, i organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Cavallers, des del 11 fins al 26 de març. ENTRADA LLIURE. 12:00 h. Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molàs junt a la plaça del Primer Molí. 16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió. 23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates 23 a traure les nostres gaiates.

Diumenge 19 de Març

“Magdalena, festa plena”

182 gaiata15sequiol

Programa-17.indd 182

07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Herrero, per a anar a la Romeria de les Canyes. 08:00 h. Romeria de les Canyes. 20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió, que acompanyarà a les nostres Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, davant l’institut de secundària Francisco Ribalta on quedaran instal·lades. 17/02/17 14:27

Dilluns 20 de Març 10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació iipació de la nostra comissió infantil, a qui acompanyarà la Secció ó de Tabal i Dolçaina Sequiol. 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu)) 17:30 h. Entrega de premis del XVIII Concurss de maquetes Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol per a alumnes mnes del col·legi Isidoro Isido Andres. 18:00 h. Xocolatà amb la col·laboració de Distribuciones buci Nabe, s.l. 18:30 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Mestre Breton ton 19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assistir a l’Encesa l Encesa de Gaiates. 20:00 h. Encesa de Gaiates a l’avinguda del el Rei En Jaume, front l’institut de secundària Francisco Ribalta. balta.

“Dia dels xiquets” 01:00 h. 10:30 h. 10:30 h. 11:00 h. 11:00 h. 11:30 h. 11:30 h. 15.00 h. 17:00 h. 18:00 h. 20:30 h. 21:00 h. 22:00 h.

Dimarts 21 de Març

Trasllat de la gaiata al sector. Encesa cesa de la Gaiata al Sector. Cercavila pel sector amb xaranga MUSIC-SHOW. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió sió convidarà els socis a vi i llimonà (vore nota al peu) Cercavila pel sector amb xaranga MUSIC-SHOW USIC-SHOW Obertura de la Tasca Gaiatera. Parc infantil, per a tots els xiquets del sector, al carrer Sequiol. Sequiol Romandrà obert fins a les 13:30 hores. (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) INF Degustació d’embotits casolans, patrocinat cina per CARNISSERIA XARCUTERIA PRADES (vore nota al peu) Dinar de germanor (vore nota al peu). Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 20:00 hores (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) Cercavila pels carrers del sector, amb xaranga MUSIC-SHOW Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per a arreplegar els premis, acompanyats de xaranga Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates, a la Plaça Major. Tornarem al nostre Cau Gaiater, per a celebrar els premis aconseguits o per a oblidar el disgust (taxe’s el que no procedisca).

183 gaiata15sequiol ga

Programa-17.indd 183

17/02/17 14:28

Dimecres 22 de Març 09:00 h. 10:00 h. 11:00 h. 11:30h. 12:00 h. 12:00 h. 15:00 h. 17:00 h. 20:00 h. 22:30 22:3 h.

Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu) XXIX Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates Degustació d’una monumental truita de creïlla per als socis, patrocinat pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos Vilarroig. (vore nota al peu) I Taller Infantil de dolços tradicionals, en aquesta primera edició “pastissets i rotllets” a càrrec de Nuria Salvador. Obertura de la Tasca Gaiatera. Dinar de germanor (vore nota al peu). I CONCURS DE BOLI, concentració davant la Tasca al Carrer Mestre Breton. Participació de la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL en el XVI Homenatge de Castelló a la Dolçaina i el Tabal, “Leones de Almedijar”, en la Plaça Major. EXPECTACLE MUSICAL en el CAU-SEQUIOLER, ENTRADA NOMÉS PER A SOCIS.

Dijous 23 de Març 09:00 h. 10:00 h. 11:30 h. 11:30 h. 12:00 h. 12:00 h. 15:00 h. 17:30 h. 20:30 h. 22:30 h.

“Tradicions de Castelló”

Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidará els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu) Degustació de “pintxos morunos” per als socis, patrocinat per RODINE, (vore nota al peu) Entrega de premis del XXIX Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates “Globota” per al xiquets del sector. (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) Obertura de la Tasca Gaiatera. Dinar de germanor (vore nota al peu). Cos Multicolor, desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit de l’avinguda del Rei en Jaume, amb la participació de la nostra comisió. Teatre Valencià. El grup del taller de teatre de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol els oferirà l’obra: “LA BARRAQUETA DE VISANTETA”, amb la col·laboració de la Fundació Dávalos-Fletcher. Actuació de “FELIPE” i karaoke, en el Cau-Sequioler (NOMÉS SOCIS, imprescidible aportar CARNET-SOCI), , amb festa de disfresses per a totes les edats, i entrega de premis.

184 gaiata15sequiol

Programa-17.indd 184

17/02/17 14:28

“Dia del soci”

Divendres 24 de Març

09:00 h. 11:00 h. 11:00 h. 11:30 h. 11:30 h. 15:00 h. 17:00 h. 21:00 h.

Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL Esmorzar de “pa i porta. La comissió sió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu) Obertura de la Tasca Gaiatera. Degustació d’ous fregits, patrocinat per Huevos SALES. (vore nota al peu) Taller de “CUPCAKES” a càrrec de “MissCupcakes” MissCupcakes” en Mestre Bretón, Bretón Tasca T Gaiatera. Dinar de germanor (vore nota al peu). Jocs Infantils Tradicionals Visita de la Reina, Reina Infantil i Cortss d’Honor d’H al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions de la Junta de Festes. 22:00 h. Sopar de “pa i porta“ en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació... 23:30 h. Actuació musical de TOM BOMBADIL

Dissabte 25 de Març 09:00 h. Obertura I TORNEIG OKPADEL – GAIATA 15 “SEQUIOL”, en les instal·lacions del Gimnàs OKMAS en l’Avinguda Almassora, núm. 37 09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per er la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió ó convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu) 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:00 h. Entrega de premis I TORNEO OKPADEL L – GAIATA 15 “SEQUIOL”, “SEQUIOL en les instal·lacions del Gimnàs OKMAS en l’Avinguda Almassora, ora, núm. 37 14:30 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 15:30 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns que vulguen acompanyar-nos. 22:00 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació... 23:30 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra “SEQUIOLER DE L’ANY 2015”. Els Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiolos en una insuperable posada en escena. NO VOS EL PODEU PERDRE......!!!

185 gaiata15sequiol

Programa-17.indd 185

17/02/17 14:28

Diumenge 26 de Març

“Magdalena Vítol!!!”

11:00 h. 12:00 h. 12:30 h. 14:30 h. 16:00 h. 20:30 h. 21:30 h. 22:30 h.

Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, amb unflables Repartiment de l’arròs per al concurs de paelles. Llançament de la carcassa inici del XXX Concurs de Paelles al carrer Sequiol. Límit de presentació de les paelles al Jurat. Lliurament dels premis: XXX concurs de paelles, Cercavila pels carrers del sector, música de festa Formació comitiva per assistir a la desfilada fi de festes. Desfilada Final de festes desde l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major, amb la aprticipació de la nostra comissió. 22:45 h. Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrers de la ciutat. En tornar a arribar a la plaça Major, remat final i Magdalena VITOL. En acabar els actes oficials “apagada” de la nostra gaiata i…

Al tancament d’aquesta edició, no es disposa de l’horari del programa oficial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix. • ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte enfront de la Tasca Gaiatera. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà) • DEGUSTACIÓ: De dimarts al divendres enfront de la Tasca Gaiatera. Per a poder participar en les degustacions serà imprescindible disposar del corresponent val/ració que estarà a disposició en la Tasca Gaiatera, (2 €) o en abonament dels quatre dies. (6 €) (Per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts de Magdalena en el sector). Els associats disposaran d’un nombre d’abonaments gratuïts, d’acord amb la categoria d’associat. • DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dissabte enfront de la Tasca Gaiatera. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als associats). Les places es reservaran en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dia anterior, havent d’abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es poguera muntar les taules al carrer, el dinar es repartiria en el Cau. • CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d’inscriure’s en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dissabte 25 de març. La paella es confeccionarà al carrer Sequiol, amb els ingredients que lliurement hagen triar i aporten cada un dels participants, així com la lenya, trípode, paelló, … la gaiata entregarà l’arròs. Les paelles es presentaran devant del jurat abans de les 14:30 hores, quí valorarà el sabor, la presentación final i el seu correcte grau de cocció. • IMPORTANT: Per a tots el espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires: abonament setmanal 40 € o 25 €/dia (Per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts de magdalena en el sector) PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències. • ESPECTACLES INFANTILS. Tots els xiquets deuran de portar la polsera identificativa per a l’accés al parc infantil, Globota i tallers. LA POLSERA SERÀ GRATUÏTA PER ALS SOCIS i es podran adquirir polseres per al parc infantil en la Tasca Gaiatera (3 €) • SOPAR DE PA I PORTA: Els vals de beguda per a aquests sopars, entregats gratuïtament als socis, es deuran canviar, en el lloc senyalitzat, exclusivament en horari de 21:30 a 22 hores. L’A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.

186 gaiata15sequiol

Programa-17.indd 186

Visca la Magdalena 2018 17/02/17 14:28

187 gaiata15sequiol

Programa-17.indd 187

17/02/17 14:28

centro Deportivo Gimnasio escuela pádel 10 pistas pádel Campeonatos 1 pista tenis playa organización eventos Cafetría- restaurante fiestas cumpleaños Gimnasio tarifa especial seniors13€

Descuento de:

€

Fichas lavanderia

LavomaticValido hasta 31/03/2017

www.okpadel.es | Télefono 964 103 203

Descuento de:

1€

OKPADEL

Valido hasta 31/03/2017

www.okpadel.es | Télefono 964 103 203

188

hasta 17:00h

www.okpadel.es www.okmas.es

Descuento de:

Valido hasta 31/03/2017

www.okpadel.es | Télefono 964 103 203

Descuento de:

Menú diario

€ 1 Entrada diaria l

1 Partida pádel

€

Descuento de:

15€

Entrnenamiento mensual menores en la primera cuota

Gimnasio

Descuento de:

Valido hasta 31/03/2017

www.okpadel.es | Télefono 964 103 203

Avd. Almazora 37 Castellón

Valido hasta 31/03/2017

www.okpadel.es | Télefono 964 103 203

10%

Clase particular o bono de 4 clases

Valido hasta 31/03/2017

www.okpadel.es | Télefono 964 103 203

Teléfono 964 103 203 Móvil 664 59 18 70

gaiata15sequiol

Programa-17.indd 188

17/02/17 14:28

COCINAS Y BAÑOS PAULS S.L. Carrer Amalio Gimeno 12, Castelló Telèfon: 964.20.33.13

www.cocinaspauls.es

MANCAS 2009 S.L. Manteniment de fàbriques

Carrer Onda 30-2-6 12006 - CASTELLÓ TELÈFON 686434187

189 89 gaiata15sequiol

Programa-17.indd 189

17/02/17 14:28

190 gaiata15sequiol

Programa-17.indd 190

17/02/17 14:28

Articles-17B.indd 191

tic

les

17/02/17 15:04

astelló és una ciutat plena d’història, i este fet es reflectix en la quantitat d’edificis singulars que podem trobar si ens perdem pels seus carrers. Podem disfrutar d’edificis de totes les èpoques i estils. Des d’estes pàgines del llibret del Sequiol hem volgut conéixer un poc més d’alguna d’estes construccions emblemàtiques que veiem en el nostre quefer diari i, potser, mai ens hem parat a conéixer la seua història. Hem fet una xicoteta selecció de tant i bo que tenim en la nostra ciutat –l’espai disponible és el que és- però creiem que prou interessant perquè demà, quan passe davant d’ells, camí del treball o, simplement passejant i disfrutant de Castelló, els mire des d’un altre punt de vista, es pare uns minuts a observar-los i busque eixos xicotets detalls que, estos interessants articles que els proposem, li han descobert.

Segurament quedarà algun edifici que hauria d’haver estat en esta selecció, no ho dubtem i, potser, siga un tema que s’ha de seguir en successives publicacions de Sequiol. El que sí que els podem assegurar és que s’ha comptat amb verdaders experts, coneixedors de cada un d’ells, que han aportat un valor afegit a esta col·lecció d’escrits. Des d’ací volem agrair tot el compromís i bon treball realitzat per estos castelloners i castelloneres de pro que han volgut col·laborar amb Sequiol. • PALAU MUNICIPAL. 1716-2016 per Antonio Gasco • REIAL CASINO ANTIC per Jesús Delgado

Correa i Francisco José Jáuregui Acuña • ELS DOS CENTRES SOBRE ELS QUALS PIVOTA TOT ALLÒ QUE TINGA UN MÍNIM REGUST A CASTELLÓ: “SANTA MARIA I EL CAMPANAR DE LA VILA” per Jose Juan Sidro • CORREUS per Pablo Marco Dols • LA CORPORACIÓ PROVINCIAL: DOS MAGNÍFICS EDIFICIS per Patricia Mir • HOSPITAL PROVINCIAL A L’AVINGUDA DEL DR. CLARÁ per Joanjo Trilles • L’INSTITUT FRANCISCO RIBALTA COMPLEIX 100 ANYS per Miguel Pastor • LA LLOTJA DEL CÀNEM per Pablo Marco Dols • PLAÇA DE BOUS DE CASTELLÓ per Lola Guillamón • EL NOSTRE TEATRE PRINCIPAL per Inmaculada Badenes-Gasset Ramos Dins d’este quadernet cultural incloem l’article que Sequiol presenta a concurs sota el lema “Les Festes de la Magdalena dins de 50 anys. Imaginem el futur” i que presenta una visió, un poc particular, del que podria ser la Magdalena de 2077 • MES QUE FESTA per Rubén Peña Si amb esta iniciativa hem causat en vosté, amable lector, la necessitat de descobrir-los, de passejar junt amb ells i, en definitiva, conéixer un poc més la història de la nostra ciutat a través de les seues edificacions més emblemàtiques donarem per ben emprat el nostre esforç. Gaudisca de les festes de la Magdalena 2017, una bona excusa per a contemplar-los.

192 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 192

Articles

17/02/17 15:04

Més que festa Article presentat a concurs en la Magdalena 2017 sota el lema: “Les festes de la Magdalena dins de 50 anys. Imaginem el seu futur”

Rubén Peña

a es pot sentir l’olor de pólvora, sentir aquell sol que apareix cada dia i que quan surts al carrer et fa pensar “fa dia de Magdalena”. Tot açò, benvolguts oïdors, significa que ja tenim a prop la Magdalena del 2077, el pròxim 13 de Març començarà la nostra benvolguda setmana gran, una setmana repleta d’enormes sorpreses que en el nostre programa diari de ràdio “Més que Festa” anirem desgranant. Abans de ficar-nos de ple en la nostra setmana de festes arriba el primer gran acte de la Magdalena, que és ni més ni menys que la Galania de la Reina. Enguany, donada la gran assistència de públic, s’ha decidit realitzar-ho en el Papas García Castalia Stadium, aprofitant la seua remodelació després d’haver aconseguit el Club Esportiu Castelló el campionat de Lliga la temporada passada. Encara no se sap qui seran els presentadors de l’acte, és una sorpresa que es desvetlarà el mateix dia, encara que tot sembla indicar que seran Marc Peña i Carla Ibáñez, bucs insígnies dins del món de les festes i sent ella la

tia de l’actual reina Lledó Fabregat. Estem segurs que serà un gran espectacle, la contractació per part de la Regidoria Central de Festejos del Cirque du Soleil col·laborarà a ser un èxit assegurat. L’endemà ens espera la galania infantil, amb la gran sorpresa del grup revelació del moment les Sweet Sant Francisco, filles de les grans triomfadores entre els joves de fa 50 anys, les Sweet Califòrnia. L’animació teatral serà a càrrec de La maquiné amb un espectacle basat en la història de les festes i utilitzant imatges 4D mitjançant hologrames. En acabar la galania, la Reina Infantil i tota la seua cort, mitjançant teletransportació apareixeran en la Ciutat del Foc per a representar a Castelló en l’exaltació de la Fallera Infantil de València en el Teatre Imperial Barberá. Durant tota la setmana següent, per a tots aquells que els agrada seguir la programació de festes i no volen perdre’s ni un acte, en la plaça major, a les vesprades, a les portes del Centre

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 193

193 gaiata15sequiol

17/02/17 15:04

Més que festa - Article presentat a concurs en la Magdalena 2017 Comercial Antic Ajuntament es repartiran les lents intel·ligents amb les quals podràs veure tots els actes de la Magdalena en directe estigues on estigues, així mateix juntament amb les lents tindràs un codi amb el qual podràs descarregarte tota la programació en el teu avantbraç. Pràcticament sense adonar-nos i amb la ressaca de galanies, la setmana s’haurà apoderat de nosaltres i obrirem un any més la llanda de la festa amb el dissabte d’inici de les nostres festes fundacionals, “de la festa, la vespra”. Unes festes carregades de novetats amb les quals l’Ajuntament i la Regidoria Central de Festejos volen inaugurar la recentment estrenada distinció de Festes de Patrimoni Immaterial de la Humanitat coincidint amb el 816 aniversari de la fundació de la nostra ciutat. Com és tradició, el tret d’eixida el donarà la mascletà d’inici de festes, que es dispararà en el recinte de mascletaes mitjançant cinc grues a 15 metres d’altura repartides entre el públic que crearan un so envolupant mai vist. La pirotècnia de Pepe Peñarroja, la 3a generació ja, serà la mereixedora d’aquest honor en ser la guanyadora del concurs per tercer any consecutiu, la qual per a sorpresa de tots els assistents, en comptes de tirar les tradicionals salves faran realitat el projecte “Sky Canvas”, consistent a crear una pluja de 132 meteors artificials, un per cada any des del 1945. Açò es farà realitat mitjançant la interconnexió amb el satèl·lit perquè aquest llance els meteors a una hora determinada i així formar la pluja lluminosa. Ja a la vesprada començarà la centena trentena edició del Pregó de Bernat Artola. Des de l’organització han promés que no durarà més de 4 hores, cal recordar que l’any passat es va haver de suspendre encara quedant pobles per desfilar a causa de l’extensió d’aquest, bé és cert que ja a les onze de la nit no quedava ningú assegut en les cadires. Passat ja el primer dia arriba l’acte central i més històric de les nostres festes, la Romeria de les Canyes, la qual gaudirà com a primer any el seu títol de Bé d’Interés Cultural, que gràcies a la Plataforma Ciutadana del Rotllo i Canya ho van fer possible, com bé sabeu són molts els partits polítics i governs que ens van prometre aconseguir aquesta acreditació però no ha sigut realitat fins que aquesta plataforma va prendre cartes en l’assumpte i ho va aconseguir. 194 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 194

Per a gaudir d’aquest dia i com marca la tradició,

ja que hi ha coses que són massa arrelades, es repartiran les canyes en la planta baixa del Mercat Central que, com en anys anteriors, i a causa de la sequera generalitzada i les contínues queixes de grups ecologistes, les canyes repartides estaran fetes de policarbonat. Des de la Plaça Major eixirà tota la comitiva o bé caminant o, després de la inauguració d’aquest, agafant el Pandelorian des de l’estació base a la part alta del Fadrí i que arribarà fins a Sant Roc de Canet i després fins a l’Ermitori de la Magdalena, realitzant posteriorment el trajecte invers. Els horaris seran cada 30 minuts. Tingueu en compte que enguany, al voltant de les 13.00, als peus de l’ermitori de la Magdalena, es repartiran 10.000 càpsules de paella acompanyades de racions de plàncton. Ja a la nit es desenvoluparà pels principals carrers de Castelló la desfilada de les 24 gaiates on cadascuna d’elles mostraran el treball de tot un any. Enguany, pel que hem pogut veure en el Magatzem de Gaiates “Antonio Pascual Felip” hi ha diversitat de monuments, prevalent en uns l’estil barroc però amb tecnologia OLED i en altres monuments concordes a la nostra època utilitzant LiFi, amb la qual podràs connectar-te a Internet amb la llum emissora de la mateixa gaiata al seu pas i descarregar tota la informació de la seua comissió i del seu monument sense necessitat de gastar dades de la teua smartphone, un avanç bastant atractiu per al públic present en la desfilada. Enguany també els monuments amplien la seua altura fins als 8 metres, i com a gran novetat, ja en el sector propi de cada comissió, es crearà una gaiata de 20 metres d’altura acoblant la gaiata infantil al monument major, al qual se li afegiran diversos motius ornamentals impresos en 4D perquè amb ajuda de la robòtica s’aconseguisca un de major envergadura. Arribarà després el gran dia, però aquesta vegada dels xiquets, el dilluns de Magdalena començarà amb el Pregó Infantil que ens ocuparà tot el matí amb la desfilada de totes les associacions infantils de la província, col·legis i comissions de sector i que acabarà igual que es porta fent des de fa ja uns anys amb les Reines i cort d’Honor sobre un hoverboard cadascuna d’elles. Ja, a la vesprada, s’inaugurarà la Carpa Games & Kids, en l’antic recinte de l’Hospital General amb múltiples castells inflables, gymkanas, concursos de videojocs i altres sorpreses. Recordar que cada xiquet ha de portar la seua

Articles

17/02/17 15:04

Més que festa - Article presentat a concurs en la Magdalena 2017 pròpia smart band amb dades pròpies i dels pares per a evitar disgustos. Ja durant la resta de dies fins al cap de setmana se succeiran diferents actes que podreu consultar en el programa de festes. Des d’ací vull recomanar-vos l’espectacle de la pirotècnia japonesa Hasegawa shoten que es realitzarà el dimecres a les 14.00. Aquest espectacle, “Day to night between fireworks” es realitzarà sobre la base d’un projecte de geoingeniería que consisteix a ruixar en l’estratosfera gasos reflectors perquè part de la llum solar rebote cap a l’espai abans d’aconseguir la superfície terrestre, amb açò es pretén aconseguir que durant 10 minuts Castelló es torne de nit per a crear tot un cel de colors i sons explosius, crec que serà un espectacle que no cal perdre’s, benvolguts oïdors. Dins de l’apartat musical, com a novetat cal destacar que els concerts passaran a ser format festivals, amb dos dies de música en directe ininterrompuda sent cap de cartell enguany amb el seu, creiem, última gira de comiat els Rolling Stones, que després de diverses sessions de criogenizació tornen als escenaris. També hi

haurà un concert dedicat a grans estrelles de la música, amb actuacions mitjançant dispositius hologràfics de Queen, Michael Jackson, David Bowie, George Michael i tots aquells artistes que mitjançant telepatia desitge tota persona que assistisca al concert. Un altre dels atractius en aquestes festes és el Magdalena Circus, el qual passarà a ser un circ gegant, la carpa englobarà tot el Parc Ribalta, amb diversos sistemes de ventilació donada la seua catalogació d’espai protegit com a conjunt històric-artístic, que dins de quatre anys celebrarem el centenari de la seua distinció. Tornarem a tenir animals, com fa més de 50 anys, però aquesta vegada, seran robots amb intel·ligència artificial els quals seran ensinistrats per un domador que substituirà el seu fuet per un control remot amb el qual manejarà a la ‘bèstia’ no tripulada per a delit dels espectadors. Un exèrcit d’un centenar de drones es desplegarà davant els ulls curiosos acompanyats de música, projeccions i tot tipus d’efectes especials. També hi haurà funcions on l’espectador serà el protagonista, sobre la base d’una anàlisi de retina que se li farà a l’entrada de

195

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 195

gaiata15sequiol

17/02/17 15:04

Més que festa - Article presentat a concurs en la Magdalena 2017 la carpa, l’espectacle s’emmotlarà als gustos del públic, així segur que ningú se’n va descontent. Com diria el gran Matías Prats, que en pau descanse, és un espectacle que t’entra pels ulls. I com no, no ens podíem oblidar de les cites gastronòmiques, lloc de trobada de tots els castellonencs. El Centre de Convencions serà l’encarregat d’albergar la ja famosa Carpa Verda on podrem trobar els stands dels diferents restaurants en els quals es degustaran elaborats plats com ara hamburgueses de kombu, mandonguilles de farina de larves, xips de grills o carn vegetal de soia i pésols. També hi haurà stands en els quals podràs elaborar les teues pròpies càpsules amb el gust que tu desitges. Al costat de la Carpa Verda trobarem la Fira Retro, antigament denominada alternativa, amb productes tals com pilotes de futbol, llibres, joguets, compact-disc, ràdios i una infinitat de relíquies per als més nostàlgics. Arribant ja al segon cap de setmana, el divendres tindrà lloc el Gran Festival de la Cultura Teatral, on les més prestigioses companyies de teatre exhibiran els seus espectacles itinerants pels carrers de Castelló. L’organització ens ha avançat ja, que la majoria de les companyies realitzaran tot el recorregut sobre una plataforma voladora. El dissabte estarà protagonitzat per l’àmbit religiós amb l’Ofrena a la nostra Patrona. A causa de l’ensorrament que va patir la basílica, causat per la ciclogènesi explosiva patida l’any passat, la Regidoria Central de Festes ha decidit reconstruir-la digitalment. S’instal·laran quatre pantalles d’ultra alta definició que cobrisquen tota la plaça M. Agustina lateralment i una altra en la part superior, en elles es projectaran les imatges pròpies de l’interior de la basílica, per la qual cosa l’ofrena anirà des de la plaça Major fins a la plaça M. Agustina. Amb aquest estalvi de temps, la imatge de la Lledonera es traslladarà durant el matí en una processó a través d’una peanya muntada en una flyboard air.

196 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 196

Últim dia de festes, però no per açò el menys important, és el que menys desitja la gent que arribe, en el qual tots canten a l’uníson allò d’“una setmana més” però per dins estan més que desitjant que acabe. I és que 9 dies de festa són molts dies, però encara així hi ha forces suficients per a rematar el dia del Vítol. Un dia que Castelló s’omple d’olor a paella, antigament es barrejava amb l’olor de fum de la llenya de taronger, que li donava un sabor autèntic a la nostra paella, però avui en dia, després de les

pressiones ecologistes, els concursos i el mateix sabor de la paella s’ha anat denigrant, el foc magnètic aconseguit a través d’aigua cítrica no li atorga aqueixa característica ja allunyada en el temps. La nit s’acosta i serà hora de preparar-se per als últims actes d’aquesta Magdalena del 2077. En primer lloc ens trobarem amb la traca final, volem avisar que a causa que el recorregut de la traca estarà perimetrat, tot aquell que desitge córrer-la ha de posar-se en contacte amb l’organització per a acoblar-li el nano-xip perquè des del centre de coordinació sanitària puguen tenir monitorizats a tots els corredors i actuar en cas necessari. També per als qui no vulguen eixir al carrer per a córrer-la, poden fer-ho des de casa descarregantse l’aplicació Traca at Home, la qual crea en l’habitació que vosaltres vulgueu un replicador de la carrera generant imatges hologràfiques en 3D i projectant camps de força per a donar la il·lusió que els objectes tenen volum així com la sensació acústica i olfactòria. Després de l’arribada de la traca a l’alt del Fadrí, on les Reines cridaran a l’uníson el Magdalena Vitol, es procedirà a l’espectacle final de festes, un acte embolicat en el misteri i la sorpresa com tots els anys, però aprofite ara que no ens sent ningú i donant als meus oïdors més fidels una primícia, els explicaré un secret, hem pogut esbrinar alguna escena del Vítol. Sabem amb certesa que s’escenificarà la Romeria amb persones abillades amb jetpacks que sobrevolaran per tota la plaça major fins a arribar a una Magdalena creada damunt de l’ajuntament nou, del qual tota la seua façana de cristall es convertirà en una pantalla on se succeiran diverses imatges recordatòries de la setmana de festes. Crec que amb tota la informació que els hem estat desgranant els haurem fet augmentar les ganes perquè arribe la setmana més gran de tots els castelloners, així que preparen les seues robes més còmodes, desempolsen els seus sarrons i les seues ganes de passar-s’ho bé perquè necessitaran molt de temps per a gaudir de tots els actes. No em queda res més que explicar-los, benvolguts oïdors, així que els emplace per a la setmana que ve que indagarem aquesta vegada en la nostra Setmana Santa i la polèmica de les associacions de “costalers” per la creació de plataformes voladores. Així que… fins a la setmana que ve!

Articles

17/02/17 15:04

Palau Municipal

1716 – 2016

idro. Cronista osep Gascó i S

Antoni J

tat

Oficial de la Ciu

n 1716, la corporació municipal castellonenca, es va assentar al noble edifici municipal que avui tanca la plaça Major de Castelló pel seu costat oest.

La història de la construcció d’aquest edifici, de solemne i noble façana, és complexa, i sobre aquesta, anem a establir uns succints apunts. Per als regidors del final del segle XVII, les noves construccions amb què s’estava millorant Castelló desmereixen el primitiu, i fins llavors únic, palau consistorial gòtic de la plaça de l’Herba, que amenaçava ruïna, a més de ser insuficient per a una comesa burocràtica cada vegada més laboriosa. En principi, es va deliberar ampliar les seues dependències fins al carrer del Batlle, avui Cavallers, però els preus taxats dels habitatges d’aquesta àrea, van fer

desistir de l’obstinació en 1681. Pocs anys més tard, es va pensar ubicar l’Ajuntament a la part de darrere del cementiri, que ocupava part de l’actual plaça Major i l’àrea on es troba l’actual edifici consistorial. Per fer front a les obres, la corporació va acordar vendre les cases de propietat municipal situades a l’ala est del cementiri, al costat del flanc esquerre del campanar, i amb els ingressos obtinguts es va acordar comprar els habitatges particulars ubicats a la plaça Major. A més, en 1705, es proposa a la cartoixa de Vall de Crist, de la qual depenia l’església de Santa Maria, la permuta de l’antiga abadia, situada a la plaça Major, a l’esquerra de la torre de les campanes, per l’àmplia casa de la vídua de Jerònim Giner, que era a la plaça de l’Herba i

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 197

197 gaiata15sequiol

17/02/17 15:04

Palau Municipal 1716 - 2016 formava cantonada amb el “carrer Sabaters”, avui Colon. D’aquesta manera, quedava una àmplia esplanada entre el nou ajuntament i l’església, que s’anava a convertir a la buidada plaça Major. Sobre plànols de Gil Torralba de 1687, el valencià Melcior Serrano, omnipresent en aquests anys en l’arquitectura local, va ser el mestre de les obres del nou palau corporatiu, segons un ampli plec de condicions signat en 1689, curiosament ja escrit en castellà. Segons explica el notari i cronista de la ciutat Llorens de Clavel, que va estar present en l’acte, la col·locació de la primera pedra va tenir lloc el 30 de setembre de 1689. Després de 27 anys de complicades construccions, per la falta de liquiditat, que va suposar aturades i retards, es va concloure l’immoble, de solemne façana clàssica, gens d’acord amb els gustos barrocs del moment. Una vegada traslladats al nou i flamant edifici els mobles i la documentació del medieval casalici, els regidors van prendre possessió de la seua nova casa el dos de febrer de 1716, data en la qual, així mateix, es va acordar declarar a sant Blai, patró de la vila, juntament amb els ja venerats sant Cristòfol i sant Roc, a més de la Mare de Déu. Entre el nou cementeri i el campanar va quedar

198 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 198

un terreny en el qual en 1716, després de la seua oportuna subhasta, es van construir cases, les rendes de lloguer de les quals es van destinar a misses per les ànimes dels difunts de Castelló, raó per la qual van ser conegudes, fins a la seua desaparició el 1987, com “cases d’ànimes”. A la plaça de l’Herba, l’edifici de la Llotja passà a ser seu de la producció del cànem (1793) i es millorà amb l’edificació d’un pis sobre els arcs de la planta baixa, en temps del governador Bermúdez de Castro. Davant seu, desapareixen els edificis gòtics de la Cort del Justícia, l’antic Palau Municipal i la presó, els solars són venuts a famílies benestants que edifiquen lluïts habitatges. Excepte la façana i alguns carreus a l’actual sala de reunió de regidors de la planta baixa, res queda a l’interior de l’actual ajuntament de la primitiva construcció, de manera que és molt difícil fer-se una idea de quina era la distribució de les estades del palau consistorial. Si és sabut que el 18 de setembre de 1887 van començar en l’anomenat “secà de Tosquella” les obres de la garjola del partit judicial de Castelló, a la qual es van traslladar, en 1898, els detinguts de la presó, situada des de l’edat mitjana als baixos de l’ajuntament, que va guanyar un considerable espai per dedicar-lo a funcions administratives i acomodament de la policia municipal.

1716, febrer 2, Castelló de la Plana. Acta notarial de la presa de possessió del nou palau municipal. Escriptures de la vila 1710-1721; fol. 236v°-237r°

Articles

17/02/17 15:04

Palau Municipal 1716 - 2016 El fet que la presó de l’Ajuntament (del que avui commemorem el seu tercer centenari) ocupara els baixos de l’edifici municipal, va provocar moltes anècdotes, ja que els presos fugien excavant túnels que els portaven al cementeri annex, al lateral Nord de l’edifici consistorial. La reforma més important i que ha perdurat fins als nostres deis, amb la supressió de les torretes que ocupaven els flancs de la façana frontal, es va iniciar el 1952. És l’època en què es construeix la sumptuosa escalinata de marbre, que ornamentaria el pintor Joan Baptista Porcar amb la realització dels al·legòrics murals que ocupen les parets Nord i Sud. Per al vestíbul del renovat edifici, se li encarrega a l’escultor Adsuara una imatge en marbre de la deessa Minerva com a al·legoria a les històriques i doctes aules de la Llatinitat Castellonenca. Així mateix, es va canviar el saló de sessions i el regi despatx de l’alcaldia. La ubicació de la font lluminosa de la plaça Major va tenir lloc a finals de desembre de 1953. Al saló de sessions es van situar les pintures dels fills predilectes de la ciutat que va realitzar cap a 1915 Vicent Castell, a les quals posteriorment s’han afegit altres il·lustres patricis que han tingut el mateix enaltiment, realitzades per Adsuara, Traver Calzada, Ramon Catalán, Soler Blasco i Díaz Naya. En aquest saló de sessions, a part de la seua comesa institucional, que ja lluïa en el seus sostre des de 1843, l’al·legòrica pintura al fresc referent a la victòria local sobre les tropes carlines, tal vegada obra d’Oliet o de Carbó, se celebraven balls de gala com el que el

13 de desembre de 1847 va organitzar el poeta Campoamor quan era governador civil de la província, amb motiu del començament de les obres del nou passeig del Mar (avui avinguda Germans Bou). Ramón Catalán va pintar al fresc, el 1958, darrere del despatx del primer mandatari local, el sostre de la capella municipal (avui ocupada pel gabinet de premsa) amb al·legories religioses on presideix en el centre la imatge de la Patrona de la Ciutat, la Mare de Déu del Lledó.

Traces per a la nova casa de la vila (1616). Dibuix a pluma

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 199

199 gaiata15sequiol

17/02/17 15:04

Reial Casino Antic

Antic tari Reial Casino re ec es ic V a. re ntic or ri Reial Casino A ta Jesús Delgado C re ec S . ña cu A uregui Francisco José Já

assejant pels carrers de Castelló, multitud d’edificis aconsegueixen captar l’atenció. Sens dubte Castelló posseeix un singular nombre de cases i edificis significatius construïts al llarg de molts anys.

En ple centre neuràlgic de Castelló, s’ubica l’emplaçament d’un d’aquests edificis, que alberga a una Institució Bicentenària, el “Casino”, com es coneix popularment a l’actual Reial Casino Antic, primera distinció concedida per Sa Majestat el Rei Felipe VI per a la nostra ciutat i província de Castelló, el 12 de desembre de 2014.

200 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 200

En 1812 es va decretar la llibertat d’associació, sent el 19 de març de 1814 quan un grup de cavallers de la burgesia local van constituir el Casino de Castelló, impulsat per En Francisco

Giner i Feliu, Baró de Benicàssim, que es va convertir en el seu primer President. Amb aquesta nova Associació, el nou moviment social i cultural, passaria a tindre una millor organització, i els esdeveniments van ser cada vegada més rellevants per a la ciutat de Castelló. Aquesta associació civil, la més antiga de Castelló, ha sigut anomenada de diferents formes en tota la seua trajectòria. En 1876 es denominava “Casino de Castelló”, sota la presidència d’En Manuel Giner Giner. Després de la Guerra Civil i com a conseqüència de les noves normes, en 1938, passa a denominar-se “Centre Antic Cultural”, estant presidit per En Manuel Lillo Roca. En 1947, torna a denominar-se Casino Antic, sota la presidència de N’Antonio de Cachavera

Articles

17/02/17 15:05

Reial Casino Antic En la planta superior els buits repeteixen el ritme de la planta baixa encara que són de menor dimensió. Estan emmarcats per pilastres amb capitell, molt decorats, i cada un rematat per un fris amb exuberant decoració. Destaca el fris situat sobre la porta d’entrada. Uns balcons correguts, amb balustrades, permeten l’eixida per a gaudir dels esdeveniments que ocorren en el carrer.

Santodomingo, nom que s’ha mantingut fins a 2014, on ha passat a denominar-se “Reial Casino Antic”. La primera seu de la solemne associació s’ubicava en la mateixa casa on vivia l’impulsor, situada en el carrer Cavallers, 20. Passats els anys es trasllada a la casa del Martí, Palau del Batle Cosme Martí en els “quatre cantons”, i ja en 1865, es trasllada al seu actual emplaçament, conegut antigament com el Palau dels Tirado. Edifici adquirit per l’entitat perquè fora propietat perdurable i no haver de dependre de mecenatges que emparaven amb les seues cessions temporals les reunions corresponents. El Palau dels Tirado, de mitjans del segle XVIII, consta de planta baixa i dos pisos amb jardí, i estava emplaçat en la cara exterior de la muralla medieval, junt amb el “Portal de València”. Es va construir com a premi a En Francisco Tirado per les seues gestions positives en La Cort per a aconseguir la separació de la Séquia Major de Castelló de la d’Almassora. La planta baixa té un sòcol de pedra i presenta la façana amb juntes horitzontals imitant un encoixinat, així com grans buits alineats que garanteixen una gran il·luminació interior.

En el següent nivell la disposició de buits es torna a repetir. En aquest cas són més senzills, alineats i emmarcats per fines motlures, a excepció dels corresponents als cantons que són buits en arc de mig punt sobre un xicotet fris i recolzats en columnes amb capitell. Aquests dos buits posseeixen un balcó protegit per barana corba metàl·lica. La zona de tres plantes es remata en un peto decorat amb una agrupació de balustres escultòrics, completada i pilars amb pinacles. En l’extrem dret del carrer Gasset s’erigeix una torre menor de tres plantes i cambra. És curiosa la seua coronació, que es realitza amb tres òculs en cada façana, realitzats amb vidriera piramidal ixent i coberta a quatre aigües amb ràfol de fusta. La situació del cantó de l’edifici ressalta amb una torre amb els cantells encoixinats. Sobre aquest cos s’eleva un altre esvelt i de menor dimensió, amb eixides alineades cap a un balcó protegit per balustrada amb pinacles en els cantons. Sobre les buides hi ha uns rosetons protegits per arcs de mig punt amb la clau ressaltada i acabats sobre mènsules. La cobertura torna a ser de teula, a quatre aigües, amb un gran ràfol de fusta. L’edifici ha patit diverses intervencions. En 1922, En Joaquín Moragas i En Francesc Maristany, van guanyar el concurs de projectes per a la reforma de l’edifici. Es va buscar la col·laboració de l’escultor Boix i del pintor Manuel Sorribas. Per a afrontar les obres de reforma que van començar en 1922 i van finalitzar al juny de 1923. Aquestes obres van consistir en l’elevació d’un pis en la

201

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 201

gaiata15sequiol

17/02/17 15:05

Reial Casino Antic dependències per a la instal·lació d’una sala audiovisual i sales d’ordinadors amb connexió a Internet, instal·lació d’un nou ascensor, d’una xarxa wifi i la protecció contra incendis. Aquest entranyable edifici té una llarga història que reflecteix la de la societat castellonenca. Entre les seues parets ha albergat una sala de “timbes”, fa ja uns anys, únic lloc on es jugaven fortes sumes de diners durant la postguerra, a pesar de la prohibició que existia pel govern. Aquest singular edifici també ha estat l’amfitrió per a la deliberació del jurat dels Premis “Rei Jaume I” l’any 2005, màxim guardó de la Comunitat Valenciana. Entre les seues moltes tradicions peculiars que han prevalgut al llarg del temps, està per exemple el ritual d’entretancar una de les portes d’entrada en senyal de dol per la defunció d’un soci, en senyal de respecte.

façana lateral del carrer d’Enmig, fins a la crugia de l’escala, amb la realització de la torre quadrada, a més de la façana i tota la remodelació interior, com la restauració del saló de ball, en l’ala est, que es va decorar amb pintures de Sorribas, tot això ornat per medallons d’iconografia clàssica realitzats per l’escultor Boix. En 1948, es van realitzar diverses reformes i nova decoració per la firma Mariano Garcia, desapareixent el Saló de Ball. Posteriorment, entre 1967-1969 es va realitzar una altra reforma general, dirigida per l’arquitecte Vives, que va ampliar les dependències, amb el derrocament de cos de l’edifici que dóna al jardí i l’excavació del soterrani on s’estableix el servici de cuina i annexos. En la planta baixa, entre altres millores, el nou menjador es va ampliar amb la rotonda. En el pis primer es va instal·lar la biblioteca i en el segon la sala de jocs.

202 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 202

Des dels inicis, el Casino s’ha caracteritzat per l’organització de tertúlies en el seu conegut saló de la Xemeneia, sessions de suport benèfic, concerts, recitals de poesia o presentacions de llibres, a més de balls de presentació en societat de les jóvens de Castelló. Actualment, s’ha obert a les noves tendències, organitzant cursos temàtics per als socis, classes de ball de saló, gimnàstica, conferències professionals, cicles de jazz en col·laboració amb altes entitats municipals, Tasts, tertúlies taurines, Ball de Màscares i Festa d’Abril, recentment recuperades i impulsades novament per l’actual Junta Directiva, entre moltes altres i diverses activitats que converteixen, els seus membres que participen activament, en verdaders amfitrions de tots els que desitgen participar d’aquestes.

En 2003, es va executar la rehabilitació i adequació integral del Casino Antic de Castelló. Es va realitzar un canvi d’ús d’unes quantes dependències com el trasllat del billar des de la segona planta al soterrani, trasllat de la biblioteca des de la primera planta a la segona, noves instal·lacions de cuina, i la restauració dels salons nobles, menjador, cafeteria i jardí. També es van realitzar altres actuacions destinades a adaptar l’edifici a les noves tecnologies, com l’adequació de certes

Articles

17/02/17 15:05

Els dos centres sobre els quals pivota tot allò que tinga un mínim regust a Castelló:

“Santa Maria i el Campanar de la Vila” José Juan Sidro

Tira

stareu amics d’acord amb mi que la plaça Major de Castelló com ocorre en altres places majors de moltes ciutats i pobles és el principal espai de trobada i punt de reunió i convivència dels veïns, per qualsevol tipus de festa o celebració al carrer, ja siguen processons, actes litúrgics, mercats o festivals. Situada al bell mig del poble, l’antiga plaça Vella de la ciutat medieval es troba rodejada dels principals monuments de la capital, el Palau Municipal de 1716, el Mercat Central de 1949 i remodelat el 1985, el nou edifici consistorial, amb la façana presidida per un conjunt en relleu de Vicent Traver i una inscripció del llibre Tombatossals, narració de la història mítica de la ciutat, la font lluminosa del 1953 dissenyada per l’enginyer Carlos Buhigas, com a gran icona cultural de la ciutat i aquells dos que seran els protagonistes d’aquest escrit, la Cocatedral de Santa Maria la Major, el centre religiós més important de Castelló i el símbol de la ciutat, la torre-campanari exempta, propietat de l’ajuntament. Molt s’ha escrit i bé de la història de “Santa Maria”

ra - Colla Pixaví

unicipal de Cultu

del Consell M do.Vicepresident

com és coneguda popularment l’església Major de Castelló i cocatedral compartint seu amb Sogorb, des de l’any 1960 en què el Papa Joan XXIII mitjançant la butlla “illas in Ecclesia catholica urbes” va crear la nova diòcesi, atorgant la condició de ciutat episcopal a la capital i regulant l’elevació al rang de cocatedral de l’església major, possibilitant el que poguera constituir-se en la mateixa un col·legi de canonges. La primitiva església de Santa Maria, que ja devia existir allà pel 1288, pocs anys després del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla, va ser durant molts segles l’única parròquia existent a la ciutat. Sabem que es trobava al bell mig de quatre placetes, la de l’Herba, la de les Corts, la de la carnisseria i la de la posada; malgrat que desconeixem quina era la seua distribució podem imaginar, per l’època en què va construir-se, que tindria porta de mig punt, absis enforma de volta i alguna capella lateral, a més a més d’una coberta de fusta que, a la fi, va ser la culpable de la seua destrucció allà per 1335, a causa d’un incendi suposadament provocat pels ciris de l’altar,

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 203

203 gaiata15sequiol

17/02/17 15:05

Els dos centres sobre els quals pivota tot alli que tinga un mínim regust a Castelló: “Santa Maria i el Campanar de la Vila”

per la rigorositat del temps o per absència de picapedrers, van fer que les obres avançaren lentament. El 1435 s’acabà la tercera de les portes que a partir d’aquell moment passarà a ser la principal. Una portalada que presenta una harmonia de línies i una composició d’estil gòtic avançat.

acusant-se de tal magna negligència al rector i altres capellans, portant-los davant el bisbe de Tortosa i sent condemnats el 1341, juntament amb el Consell de la ciutat, pel Papa d’Avinyó Benet XII a contribuir a la seua reconstrucció. Acabat el plet comencen, per obligació papal, les obres de la segona església, fent-se de manera tan lenta que fins i tot va caler vigilar les pedres de la primitiva església, ja que desapareixien “furtades” pels veïns que, quan eren “pillats”, se’ls obligava a pagar per cadascuna de les furtades el valor de quatre. 50 anys després de l’inici de la reconstrucció es parla encara d’un senzill temple. Als inicis del segle XV essent Guillem Miró batlle de la Vila, s’acorda que per a major lluïment i honor del poble es faça una església més gran que la que s’està fent i si és necessari es canvie la seua ubicació per donar-li major amplitud; tot i això, finalment, s’acorda que el nou temple es faça: allí on ara és edificada y no es fera en altre lloc y que la nueva sea bella y mayor de proporciones para honrar a Dios Nuestro Señor y sea el honor de la comunidad”. L’església, de nova planta, es construirà a partir de 1409 i no s’enllestirà fins al 3 de març de 1549, 140 anys després del seu inici. Un edifici que en planta presentava una nau en cinc trams amb capelles entre els seus contraforts, un gran absis pentagonal i un acabament semblant al de l’església de Sant Mateu. Com a coberta voltes de creuament i estrelades amb arcs que recolzaven sobre pilars de secció octogonal. El temple tenia diferents portes d’accés, la que s’obria a la plaça de la Carnisseria, era la més antiga, existent ja a la segona església, la que donava a la plaça de l’Herba, datada de 1420 presentava com a característica principal la ubicació al timpà d’una imatge de la Verge amb el Nen Jesús. 204 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 204

Diferents suspensions per manca de diners,

Acabada l’església s’inicia la decoració de les capelles, enterraments, altar i orgue, encarregantse per tals menesters, d’una banda un nou retaule, al pintor italià Pablo de San Leocadio que treballava a la catedral de València i, d’altra, un orgue que construïx Sthefano de Monte, mestre en la construcció d’aquests instruments, així com una nova pila baptismal. Segle i mig després de la seua consagració, al darrer terç del segle XVII la capella de la Comunió es totalment renovada obrint-se la nau pel costat de l’epístola, adequant-se a l’esquema d’una església de creu grega, amb dos accessos, un per la porta principal i l’altre propi i independent. També el retaule del pintor San Leocadio va ser substituït per un quadre d’Orient que representava l’Assumpció. En temps de l’arxipreste Joan Cardona Vives, van fer-se noves obres, desapareixent el carácter barroc i neoclàssic, obrint-se forats entre les capelles, amb finestrals allargats i finestrals amb tota l’alçària que la volta permetia, i la construcció d’una tribuna per al cor als peus de l’església, a sobre de la porta principal. Finalment van afegir-se unes cancel·les de ferro a les portalades i una tanca neogòtica a la principal, obra de l’arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Així era l’església allà pel 1936. Al novembre de 1936 el temple va ser enderrocat, restant tan sols en peu algun arc i poca cosa més, les portalades, algunes claus, dovelles, rosetons o làpides. Les pedres van ser usades amb posterioritat per la construcció de l’escorxador municipal. Acabada la guerra, a partir dels anys 40 del segle passat, s’inicia la construcció de la nova, la quarta església Major, basada en el projecte de l’arquitecte Vicente Traver Tomàs i sota la inspiració de la tercera desapareguda pocs anys abans, conservant-se com a elements principals, les tres portes, sent la del sud, la més antiga. La seua planta actual és de creu llatina amb tres naus delimitades de la central per pilars de secció octogonal, amb un creuer amb cimbori, llanterna i capçalera amb absis pentagonal.

Articles

17/02/17 15:05

Els dos centres sobre els quals pivota tot alli que tinga un mínim regust a Castelló: “Santa Maria i el Campanar de la Vila”

Les obres van anar realitzant-se de manera lenta per més de 25 anys, fins que el 1966 van paralitzar-se. Va ser l’arquitecte Vicente Traver Gonzalez-Espresati qui el 1977 va realitzar un avantprojecte d’acabament que incloïa les dependències parroquials, habitatges pel clergat i ampliació de les dependències fins al carrer Major, de manera que el conjunt venia a ocupar tota una illa completa. En quatre fases van concloure’s les obres i finalment, després de 71 anys des de l’inici de la reconstrucció, el 19 de desembre de l’any 2010 va tornar a obrir les seues portes a tots els fidels. Com a curiositats de la nova església podem comentar que sota el marbre de l’altar major es troben les relíquies de Sant Pasqual Baylón, Sant Vicent Ferrer, Sant Blai i Santa Maria Rosa Molas, també resulten curioses les vidrieres, actuals, modernes, obra del pintor segovià Muñoz de Pablos amb escenes de la vida de Jesús, o el nou l’orgue, del 2007, obra del taller del mestre Albert Blancafort, ubicat en una tribuna lateral de la nau per obtenir major sonoritat, a 4 metres i mig d’altura i amb un disseny inspirat en les barres de l’escut de la ciutat, un instrument que s’ha convertit ja en referencia a tota la Diòcesi amb un pes de 9.000 quilos i 2716 tubs, apte per interpretar qualsevol peça del repertori històric com el barroc, el romàntic o el contemporani. La darrera incorporació destinada a enriquir no tan sols l’església si més no també el patrimoni cultural i artístic de la ciutat han estat els dos quadres L’Assumpció i la Dormició de la Verge Maria, pintats pel castellonenc Traver Calzada, de magnífiques dimensions, 7 x 4 metres, que des del desembre del 2015 llueixen espectaculars a la part central de l’Altar Major, perfectament integrats amb la vidriera superior que representa la Coronació de la Verge, que tanca així la historia, i que formen part del que ha de ser el futur retaule central amb un total de 10 peces que narraran diferents episodis de les Sagrades Escriptures, conjunt que ha de ser un referent per tota la província...

de notorietat, prosperitat i economia, l’església va compartir el seu ús pels diferents tocs religiosos compaginant-los amb els civils, com a mitjà de comunicació dels fets quotidians i a voltes extraordinaris, propis de la ciutat. I si molt llarga i complexa ha estat la història de l’església de Santa Maria no es queda al darrere la del seu veí, El campanar de la Vila, separat d’aquella només per 14 metres, les obres del qual van iniciar-se en 1440 construint-se només un primer tram, quedant paralitzades el 1457, no tornant-se a reprendre fins al 1591, i ara si, rematant-se l’obra civil sense interrupcions, el 1604, a expenses de tot un poble. D’estil arquitectònic gòtic renaixentista valencià és un majestuós edifici exempt, de planta octogonal, de 56 metres d’altura i 32 de circumferència, popularment conegut com “El Fadrí”, per allò d’estar sol, sense església ni cap altre edifici adossat, i en l’actualitat declarat Bé d’interés Cultural per la Generalitat Valenciana, edifici monumental amb una llarga i interessant historia al seu darrere... Pels castellonencs el campanar més bonic del món, per ser el nostre, està dividit en quatre cossos, que es corresponen amb la cambra del rellotge, la presó d’eclesiàstics, la vivenda del campaner i la sala de les campanes que, com a curiositat direm, no es corresponen amb les línies de les cornises exteriors. Rematat per un xapitell de 1725, rèplica de l’original destruït en 1656 per la caiguda d’un llamp, presenta planta triangular amb pilastres toscanes, recobert de teula blava i rematat amb un penell col·locat en 1860.

I una darrera curiositat: Estem davant una església, que a la vegada que és la principal també és l’única que, de totes les de la ciutat, no disposa de campanar propi per convocar als feligresos als serveis religiosos, per què? Simplement perquè no li fa falta, no li ha fet falta mai, ja que des dels inicis de segle XVII, quan l’edifici civil més singular i emblemàtic de tot Castelló, el campanar de la Vila va enllestir-se com a símbol

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 205

205 gaiata15sequiol

17/02/17 15:05

Els dos centres sobre els quals pivota tot alli que tinga un mínim regust a Castelló: “Santa Maria i el Campanar de la Vila”

Destaca per sobre les altres d’aquesta sala la campana Maria, fosa en 1789, l’única que va sobreviure a la guerra civil, ja que va conservarse pels tocs d’alarma. Com a curiositat podem dir que aquestes campanes, tot i les seues enormes dimensions i pes, mai han estat electrificades, sent l’ajuntament l’encarregat, com a propietari, del manteniment del conjunt, servint com a transmissores dels tocs civils i, com he apuntat al parlar de l’església, dels habituals dels actes litúrgics de la propera cocatedral.

L’accés a la torre es fa a través d’una estreta porta amb una fornícula a la part superior flanquejada per volutes i un frontó triangular. Sota els escuts del Regne de València i les Torres de Castelló hi ha una inscripció en llatí que fa referència a la construcció de la torre; una vegada a l’interior i per accedir a les diferents cambres una escala de caragol comunica mitjançant 202 esglaons de 23 centímetres d’alçada el nivell de la plaça amb la terrassa. Rodaments de cadenes i rodets ens anuncien, superats els primers 78 esglaons l’arribada a la sala del rellotge, on un antic aparell de complicat engranatge és testimoni, ara mut, del pas del temps; seguim pujant, graó 97, ens trobem ara amb una estança de força austeritat, amb finestra, reixa i comú amb caneló que connecta a fora, rep el nom de presó d’eclesiàstics, sense notícies fins ara de qui hagen pogut estar confinats. En arribar al graó 122 trobem la tercera estança, la vivenda del campaner, lloc que encara guarda la decoració original a les parets, les sanefes del passat i els prestatges d’ús habitual en qualsevol llar. Per fi, i superat el graó 147 s’arriba a la sala per excel·lència del campanar: la sala de campanes, amb sòl d’atoves incrustades en vertical formant dibuixos radials, en set finestrals tancats per arcs de mig punt cadascun d’ells amb una campana. A la paret que dóna a l’escala i mantingudes en alt per una estructura de fusta, hi trobem les batzoles, instrument litúrgic substitut de les campanes i testimoni dels antics tocs a Setmana Santa.

206 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 206

Són així, per tant, voltejades de manera manual i giren mitjançant l’impuls de les hàbils mans del campaner, en determinats dies a l’any, Setmana Santa, El Corpus, Sant Pere, la Immaculada, Nadal, Cap d’Any... Abans, en segles passats, també es tocaven pel moviment del batall mitjançant una corda, repicaven, en tocs de difunts, d’oració o de missa mitjançant un sistema de cablejat que, per l’exterior de la torre arribava fins a unes caixes, que encara podem veure, ubicades a un costat i l’altre de la porta principal. La part superior del campanar és la terrassa, des d’on arranca el xapitell on es troben les altres tres campanes restants: La Tàfol, la més gran de tot el campanar, la més antiga i feixuga, fosa el 1604, any d’acabament de la torre, el monument en ús més antic de la ciutat junt amb el mateix campanar, rep el seu nom en honor a Sant Cristòfol patró de la ciutat, una campana fixa d’ús exclusivament civil, marca les hores. Juntament amb aquella, l’Anna, que fa els repics dels quarts i les mitges i la Lledó, la número 11 de les campanes del Fadrí, que fa els repics dels quarts. Totes tres conegudes popularment com les campanes de les hores. Aquest és el nostre campanar, un fadrí vell que, gràcies a la restauració que va fer-se a l’inici del segle XXI, ara sembla novell i que juntament amb l’església cocatedral de Santa Maria són els centres sobre els quals pivota tot allò que tinga un mínim regust a Castelló siga en aspecte civil o religiós. Per molts anys!!!

Al conjunt de les set campanes de volteig, Jaume, Àngel, Vicent, Victòria, Cristina, Joaquima i Maria, va afegir-se’n un vuité bronze, procedent de l’antiga església del Calvari, la campana Dolors, penjada el 1837 al lloc que encara hui es troba, sobre la Joaquima a la finestra d’enfront de l’escala.

Articles

17/02/17 15:05

Correus s Pablo Marco Dol

n un episodi clàssic dels Simpsons que segurament hom recordarà, Homer aconsegueix, després de moltes i hilarants provocacions, que Ned Flanders admeta que odia l’oficina de correus. Les presses, la gent que entra i ix, les esperes... Qui no ha patit alguna vegada una oficina de correus? Perquè, admetem-ho, esperar torn per enviar o arreplegar alguna carta, paquet, notificació o gir postal a l’oficina de correus d’Springfield segurament serà una cosa exasperant i avorrida, que no estimule en absolut la nostra sensibilitat. Tanmateix, realitzar aqueixos tràmits a l’oficina de Castelló pot ser una experiència més enriquidora, o com a mínim menys àrdua, a poc que tinguem una mínima inquietud artística. I és que l’edifici que acull l’oficina principal de Correus a la capital de la Plana és una de les millors mostres arquitectòniques de la primera meitat del XX que es conserven actualment. Situat entre la plaça de Tetuan i el que després esdevindria prolongació de Rei en Jaume, respon a un pla de 1909 per dotar cada capital de província amb un edifici adequat a les necessitats del servei de Correus i Telègrafs. A l’efecte es va convocar un concurs, que

en el cas de Castelló va guanyar en 1916 un projecte firmat pel prestigiós arquitecte valencià Demetrio Ribes —conegut principalment per ser l’autor de l’estació del Nord de València— amb la col·laboració del castellonenc Joaquin Dicenta Vilaplana. Tots dos plantejaren un edifici exempt i marcadament simètric, d’un estil eclèctic amb aires neomudèjars inèdit a la ciutat, i amb façanes totes flanquejades per dues torres rematades per pinacles. Les obres començaren en 1928 i s’allargaren fins al 1932, quan s’hi traslladaren definitivament les dependències de Correus des del seu antic emplaçament al carrer Cervantes, on avui es troba la seu de Bankia. S’organitzà en tres cossos amb funcions pròpies, tot i que posteriorment es remodelaren: planta baixa per a atenció al públic, principal per a oficines i superior per a habitatges, a més del semisoterrani. Presentava, a més, quatre accessos diferenciats segons l’ús: el principal del carrer de Saragossa per al públic; el posterior per a càrrega i els laterals d’entrada a les oficines i a les vivendes dels funcionaris. Per aquelles portes s’accedia, així, de forma diferenciada, a la planta principal, mitjançant dues escales laterals amb diversos trams. Per

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 207

207 gaiata15sequiol

17/02/17 15:05

Correus la plaça Tetuan, un rètol ceràmic amb la llegenda «Correos» remata la porta lateral; a l’altra banda, la de l’avinguda Rei en Jaume, es troba la porta de «Telégrafos» que pot ser algun lector de més edat va travessar en altres temps amb un telegrama urgent que enviar un dia festiu.

posaren peu a la ciutat, i substituït pel franquista. Posteriorment, a la Transició, es tornà a remoure, instal·lant-hi l’actual, que ja no és l’escut d’Espanya, sinó l’emblema de Correus, dissenyat als anys 70. Supose que, així, voldrien estalviarse treball en el cas d’hipotètics moviments polítics futurs.

La façana combina l’obra de mamposteria de pedra de Borriol al sòcol amb rajola de cara vista, que formen arcs de mig punt a les portes d’entrada, tot estructurat en dos plànols, amb els cantons de l’edifici arrodonits. Aquesta doble alineació, i la disposició de finestres rectangulars als panys centrals -arquitrauades o rematades per arcs- i d’allargades -quasi sageteres- als ressalts de les torres i les cantoneres, aporta ritme al conjunt, que accentua la seua imatge mudèjar amb la decoració de paraments recoberts de pedra imitant la maçoneria i de ceràmica amb diversos motius.

En canvi, sí que es conserva simbologia republicana als emblemes dels costats dels muntants, on es poden distingir els dels cossos de correus -a l’esquerrai de telègrafs -a la dreta- consistents, respectivament, en una carta i en una faç de rajos acabats en punta de fletxa, tots entre rams de llorer i palma, rematats per corona mural. En el cas del de correus, fins i tot el llaç que uneix els dos rams presenta la policromia tricolor republicana. L’interés històric d’aquests detalls encara és major quan representen, juntament amb l’escut de la façana lateral de la Cambra Agrària del carrer d’Alegre Renau, els únics casos de supervivència d’aquesta simbologia a l’arquitectura de la ciutat.

Realment val la pena detenir-se uns instants i apreciar els detalls ceràmics, perquè són realment curiosos i interessants: al remat de les torres trobem uns grans i allargats escuts de Castelló sobre un fons groguenc que es repeteix, amb diferents dissenys grutescs, a molts altres indrets de la façana. A la porta principal, destaca un gran mural ceràmic amb el cartell de «Correos– Telégrafos», amb un desafortunat mosaic de l’escut actual de Correus al bell mig, just damunt del dentell. Originalment, l’escut ceràmic que rematava aquesta porta era el d’Espanya de la II República, però en un país cainita com el nostre, obsessionat per esborrar els records dels règims anteriors, va ser eliminat només les tropes d’Aranda

208 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 208

Si creuem les portes i ens endinsem a l’interior, observarem que destaca la gran cristallera quadrangular que remata el vestíbul central, construïda mitjançant una estructura de ferro i cristall d’aspecte modernista que forma un lluminós pati interior al qual recauen les plantes superiors. De nou hi trobem decoració ceràmica amb motius vegetals, que culmina una estructura amb grans vitralls i obra d’ebenisteria que realment valdria la pena observar la pròxima vegada que anem fer algun tràmit. Segur que així, recreant-nos la vista i contemplant tan singular obra, fem més agradable l’espera i evitem acabar, com el bo de Ned Flanders, odiant l’oficina de correus.

Fonts: Ajuntament de Castelló, Catàleg de Patrimoni Arquitectònic. 2012 Traver Tomás, Vicente. Antigüedades de Castellón de la Plana. Edició facsímil de l’Ajuntament de Castelló, 1982 Ortells Chabrera, Vicent (Coord.) La ciudad de Castellón de la Plana. Ajuntament de Castelló, 1999 Sánchez Adell, José, et al. Castellón de la Plana y su provincia. Inculca, Castelló, 1990

Articles

17/02/17 15:05

La Corporació Provincial: Dos magnífics edificis Patri

ural

s i periodista cult

a en Humanitat cia Mir. Llicenciad

astelló atresora un patrimoni que hem de conéixer per a valorar. El propòsit d’estes línies no és tant la descripció de l’edifici provincial que tots coneixem, com el de ressuscitar un fantasma. Coneixerem quin va ser el primer edifici que la corporació va alçar i que, desgraciadament, va desaparéixer en els bombardejos de 1938. Un homenatge a un dels immobles historicistes més interessants de la capital de La Plana. ANTECEDENTS L’edifici que hui contemplem en la plaça de Les Aules número 7 no és el primer immoble que va ocupar la institució provincial. Abans va haver-hi un edifici molt ressenyable, obra de l’arquitecte Manuel Montesinos Ibáñez, fill del famós arquitecte Manuel Montesiños Arlandiz. L’edifici construït per Ibáñez, és sense cap gènere de dubte, l’obra més important empresa per este arquitecte, durant la seua carrera

professional. Hui per desgràcia desaparegut, este edifici es va alçar en un moment d’esplendor en què la Corporació provincial volia disposar d’un immoble d’acord amb la categoria de la institució. Per això anem a conéixer-lo un poc millor. Després del trasllat en 1907 dels malalts de l’Hospital de Trullols al nou Hospital Provincial, dissenyat segons les traces de Manuel Montesinos Arlandiz, s’alliberava un solar en un enclavament privilegiat del centre de la ciutat. El Cronista Oficial de la Ciutat, Antonio José Gascó Sidro, recorda que els antics despatxos destinats a la Corporació, estaven ocupant l’antic convent de SAN Agustín, en el carrer Major. Continua este erudit assegurant que Manuel Montesinos Ibáñez, fill de l’autor de l’Hospital Provincial, va ser el responsable del nou palau de la Diputació, les obres del qual

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 209

209 gaiata15sequiol

17/02/17 15:05

La Corporació Provincial: dos magníﬁcs ediﬁcis van començar en 1913. Llavors Montesinos Ibáñez treballa en la Corporació com a director de camins provincials. No serà fins a 1920 quan reba el càrrec d’arquitecte provincial, igual que ostentaria son pare. Segons a l’estudiós Perales Vilar la resolució del trasllat té lloc en 1907. “Autoritzada per Reial Orde de 13 de novembre de 1906 la Diputació Provincial per a derrocar o reedificar en tot o en part el vetust Hospital vell, fundat en 1391, i millorat en 1805, s’estan verificant obres de reparació i eixamplament i en breu s’instal·larà en ell aquella Corporació”[1]. Així, la Diputació provincial va demolir l’antic Hospital de Trullols per a edificar un edifici de nova planta que destinaria a seu. Encara que Manuel Montesinos Ibáñez va dissenyar i va alçar l’edifici, les reformes van ser constants. Per exemple, al gener de 1926, segons arreplega el diari Heraldo de Castellón, s’acaben les obres de calefacció central en totes les oficines i dependències del Palau Provincial. Poc després, al setembre d’eixe mateix any, la Diputació assenyala que “el dia 30 se celebrarà el concurs per a adjudicar les obres de reforma parcial d’esta Audiència amb subjecció al projecte formulat pels arquitectes provincial i municipal. L’acabament és de 7.234,58 pessetes”. De l’edifici que va alçar Montesinos Ibáñez en els primers anys del segle XX es conserven, per sort, algunes instantànies de la fatxada principal que dóna en la plaça de l’Hospital (hui Les Aules). Com a punt de partit tenim una breu referència de Gascó que explica el següent: “L’edifici, de tres plantes, la fatxada principal del qual donava al col·legi de les Aules, es veia separat d’este per una plaça enjardinada. El seu exterior d’imponent dignitat historicista, amb pilastres d’orde jònic, tenia en la seua eclèctica mixtura un solemne i digne aspecte. Montesinos Ibáñez va respectar el temple de la Sang, la sagristia i la capella del Sant Sepulcre que van quedar annexes al palau provincial”[2]. No tenim referències sobre la distribució interior de l’immoble, així que ens centrarem únicament en el frontispici. La testera constava de tres plantes o nivells, més els òculs de ventilació que corresponen a la coberta del porxe. De marcada horitzontalitat, este edifici mantenia el llenguatge historicista imperant. En el disseny és inevitable recordar el col·legi de les Escoles 210 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 210

[1] PERALES VILAR, ENRIQUE, op. cit.,1912, p. 96. [2] GASCÓ SIDRO, ANTONIO J., op. cit., 2003, p. 78.

Pies, obra de Montesinos Arlandiz. Ambdós obres guarden importants similituds. La fatxada pareixia simètrica, encara que les imatges que es conserven no estan completes. Un cos central més emfatitzat marcava l’accés principal, que es realitzava a través de dos portes baix frontó. Curiosament la porta principal no es trobava en l’eix de la fatxada, encara que la resta de la testera sí que és simètric. Este cos emfatitzat estava encoixinat en planta baixa, igual que en el col·legi d’Escolapis. Les dos portes d’accés allindades, amb un arc molt rebaixat. En el primer pis Montesinos Ibáñez va emprar una balustrada correguda que recorda en gran manera a l’edifici escolar del pare. Poderoses mènsules suportaven el pes d’este balcó, enriquint l’accés principal. Les portes que donaven accés al mirador estaven decorades amb un acabament circular i unes quantes motlures. Finalment, el tercer pis correspon a un cos de finestres, la central partida pel que pareixen dos columnes o pilastres, precisament la mateixa solució adoptada en el col·legi. Els òculs del porxe desapareixen en este cos. Per a donarli major magnificència, Montesinos Ibáñez va col·locar quatre pilastres d’orde gegant amb un capitell corinti que es partixen a l’altura del balcó. Altres dos pilastres emmarcaran la fatxada de l’edifici, que en els laterals es convertiran en encoixinat. L’acabament del cos sobreeixia de la coberta com en els Escolapis, trencant així eixa horitzontalitat que comentàvem al principi. Frontons triangulars als costats i un arc rebaixat formaven este últim cos. El disseny dels frontons era quasi idèntic a què Montesinos Arlandiz va adoptar en la fatxada principal de l’Hospital Provincial, encara que, en esta ocasió, Ibáñez li afig uns pinacles. Diversos òculs de

Articles

17/02/17 15:06

La Corporació Provincial: dos magníﬁcs ediﬁcis

distintes grandàries i un escut en el cos central completen la terminació de l’edifici. La resta de fatxada era més senzilla, respectant la jerarquia. Finestres més simples en planta baixa amb enèrgic ampit petri i reixeria. En el primer pis els finestrals seguixen el mateix esquema que en el cos central. Estan remarcats amb pilastres i amb un entaulament clàssic. Més presència decorativa que ens recorda que estem davant de la planta noble de l’edifici de la Corporació provincial. Possiblement en este pis es trobaven els despatxos dels principals diputats i les estances més distingides. En el tercer pis ocorre igual que en l’anterior. Les finestres eren idèntiques en els laterals i en el cos central. Finalment el porxe amb òculs de respiració per a la coberta i unes quantes motlures clàssiques. L’edifici descansava sobre un sòcol de pedra. De fet, el material petri abundava en tota la fatxada demostrant l’interés de la Corporació per alçar un edifici digne d’esta institució i amb voluntat de perdurar en el temps. L’antic i desmanegat edifici que durant diversos segles va albergar els malalts de l’Hospital de Trullols es va convertir en pocs anys, i davant dels ulls dels castellonencs, en un poderós edifici. Amb aires de grandesa i sòlida estructura, el Palau de la Diputació es va concebre com un immoble destinat a ser la seu d’una institució que, en pocs anys, havia sigut capaç de patrocinar el creixement d’una ciutat. Amb el canvi de segle, la Corporació desitjava un edifici que reflectira els seus valors. Desgraciadament, l’abús de la guerra va acabar amb l’immoble i amb tot el que representava en eixos moments. Les similituds entre l’obra del Palau Provincial i els edificis de Manuel Montesinos Arlandiz són tan destacables, que és molt probable que [3] GASCÓ SIDRO, ANTONIO J., op. cit., 2003, p. 79. [4] VV.AA., op. cit., 1996, p.52.

en el disseny del projecte l’experimentat pare ajudara al fill. Inclús no és aventurat plantejar que els plans foren del pare quan encara era arquitecte provincial i que, més tard, el seu fill reprenguera les obres. ACTUAL EDIFICI A pesar de tot l’esforç constructiu, l’edifici va donar servici durant molt poc de temps. Durant la Guerra Civil, tota la zona va ser devastada. En 1937, l’antiga església de la Sang que va començar a construir-se en 1575, va ser demolida. I “tampoc la seu de la Corporació provincial va tindre més bona sort, quedant en un ruïnós estat a causa dels bombardejos de l’exèrcit nacional, al maig de 1938”[3], recorda Gascó. La Guia d’Arquitectura també arreplega el fet i puntualitza que les bombes van afectar seriosament dos terços del primitiu edifici. Passats els primers anys de la postguerra, la Corporació provincial va decidir alçar l’actual palau de la Diputació, segons projecte dels arquitectes Luis Ros de Ursinos i Vicente Traver Tomás, en 1947. Les obres del nou edifici de la Diputació provincial, i també de l’església de la Sang, van començar en 1948 i es van dilatar fins a 1953. Pascual Mas contradiu estes dades i assegura que “en 1958 es va inaugurar el remodelat Palau de la Diputació, les obres del qual s’havien iniciat en 1954”[4]. A més, també arreplega que durant estos anys de construcció la seu de la Corporació provincial va estar en uns pavellons de l’Hospital, amb accés des de la Gran Via. El nostre Cronista Oficial de la Ciutat descriu així l’actual edifici: “Amb rajola vist i motlluracions de calcària blanca d’accentuat contrast”. Tal com assenyala Gascó, este edifici fa honor als seus dissenyadors. La seua fatxada principal mostra un edifici rotund de diverses altures rematat per una balustrada correguda. Integrat com un tot al Palau està l’actual església de la

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 211

211 gaiata15sequiol

17/02/17 15:06

La Corporació Provincial: dos magníﬁcs ediﬁcis Puríssima Sang, alçada sobre el temple dels segles XVI i XVII i les obres del qual van acabar en 1956. És la Guia d’Arquitectura de Castelló publicada en 1996 la que dedica una descripció més minuciosa a l’immoble: “Es troben en l’extrem Nord del carrer Major, sobre els solars on van estar l’Hospital de la vila, l’església de la Puríssima Sang i la pròpia Diputació Provincial. Es va començar a alçar en 1948. Adquirides per la corporació provincial les finques contigües fins a completar l’illa limitada per la plaça de Les Aules i els carrers Sant Lluis, Major i Domingo Briau, es va encarregar el projecte als arquitectes Tomás Traver (arquitecte diocesà i arquitecte d’Hisenda) i Ursinos (arquitecte provincial). Les obres van finalitzar en 1953”. “És un edifici de quatre plantes que per la seua composició general i la utilització de materials nobles en les fatxades, rajola ordinària i elements de carreu de Borriol, té més caràcter de Palau que d’edifici administratiu. La fatxada principal és la que dóna en la plaça de les Aules, i a la mateixa s’obri l’ingrés principal amb gran vestíbul que per mitjà d’una àmplia galeria enllaça amb un altre ingrés disposat en la fatxada del carrer Major”.

De l’interior destaquen les dependències principals ubicades en el segon pis, que es correspon amb Presidència. És des de la galeria de la planta baixa d’on arranquen les escales que conduïxen a les plantes superiors, i en el seu centre forma un eixamplament il·luminat zenitalment, on s’instal·la l’escala principal, de marbre roig que puja a la planta noble. Allí els corredors apareixen decorats amb escultures artístiques (algunes d’elles firmades per l’insigne escultor Adsuara), pintures i fotografies que recorden als presidents de la Diputació al llarg de la seua història. En esta planta trobem també el famós saló de recepcions, el saló de plens i el de comissions amb ric mobiliari de fusta llaurada. El saló de festes i recepcions és l’estada més imponent de l’edifici, una peça rectangular d’uns 200 metres quadrats de superfície amb balcons en dos dels seus costats. Es tracta d’un saló rectangular ricament decorat amb pintures al·legòriques a la província de Castelló i coronat per dos grans làmpades d’aranya. A més està pavimentat amb marbres del país, com la resta de les dependències nobles, i té les seues parets revestides de marbre fins a la gran escòcia que enllaça amb el sostre, segons la Guia d’Arquitectura. Les pintures apareixen en el sostre amb rosetons i en la gran escòcia

212 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 212

Articles

17/02/17 15:06

La Corporació Provincial: dos magníﬁcs ediﬁcis amb eixa ornamentació pictòrica al·lusiva a la província. LES PINTURES MURALS L’últim capítol gloriós d’este edifici són les famoses pintures murals que el pintor de Borriana Vicente Traver Calçada va realitzar en el seu vestíbul d’entrada. Tot un programa iconogràfic que mostra els aspectes més significatius de les comarques de Castelló. En el primer mural ‘Cenobi, mar i foc’ (flanc esquerre) s’evoca el sortilegi del solstici de la nit de Sant Joan i al mateix temps l’espiritualitat monacal. El mural més ampli del conjunt és el dedicat a les ‘Tauromàquies, romeries i rituals’. Arreplega una sèrie de manifestacions festives de les comarques de Castelló, com la Santantonà de Forcall, la dansa guerrera de Todolella, l’Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe, els pelegrins de les Useres, etc. En la part superior s’exhibixen retrats de gloriosos personatges de la història provincial. El tercer mural el protagonitza el gegant ‘Tombatossals’ i en la part superior la patrona de la capital de la província, la Mare de Déu del Lledó. El panell inferior manifesta una referència a la mitologia local castellonenca amb en les figures potents de Tombatossals i el seu fidel amic Arrancapins. El següent mural lloa ‘El sector primari’. En ell el pintor se centra

en tres activitats laborals com són l’arreplega de la taronja, la pesca que ocupa l’espai mitjà i l’agricultura de secà. A continuació vindrien els ‘Exorcismes, diabluries i devocions’, on Traver Calçada presenta una novel·lesca combinació de fetitxismes i faules oníriques en referència al Santuari de la Balma, les grutes de les Coves de San Josep de Vall d´Uixó i a l’ermita de Sant Sebastià de Vinaròs. El panell ‘Personatges, costums i folklore’ presenta un cos rectangular amb una escena de tir i arrossegament. Apareixen retrats d’il·lustres castellonencs relacionats amb la música, i també un perfil barroc de la testera de l’església d’Alcalà de Xivert. ‘Tradició, coneixement i desenrotllament’ mostra a la UJI, junt amb les pintures rupestres i altres elements relacionats amb el desenrotllament de la província protagonitzen este mural. ‘Terres de papes, reis i sants’ és un mural que té clares implicacions socials i de crònica pretèrita amb especial referència a les localitats de Sant Mateu i Peñíscola. ‘Els horrors de la guerra’ presenta una al·legoria sobre la guerra de la Independència i, al temps, referix l’arravatament de l’heroisme. I, finalment, ‘L’origen dels pobles’ que reproduïx l’absis de l’església de Borriana, i l’ajuntament de Les Alqueries, primera i última localitats fundades a la província de Castelló.

213

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 213

gaiata15sequiol

17/02/17 15:06

Hospital Provincial

a l’avinguda del Dr. Clará

Joan Josep Trilles

i Font

avant l’encàrrec de parlar de l’edifici que ha estat i és l’actual Hospital Provincial, em plantege les premisses: fer entendre com naix; qui el va construir i característiques tècniques; quins van ser els seus impulsors; i per acabar la realitat actual d’aquest centre sanitari.

NAIXEMENT Caldria parlar del antics hospitals de la ciutat, llavors els orígens de l’Hospital Provincial de Castelló es remunten poc després de la fundació de la ciutat, al segle XIV, quan Guillem de Trullols va deixar la seua herència per al sosteniment de l’hospital municipal de la capital. Al segle XV el centre es va unificar amb l’Hospital de la Ciutat, fundació del rei Jaume I, i va passar a ser l’únic hospital regit per una Confraria, la de Sant Jaume. Ja al segle XIX, concretament l’any 1860, el centre sanitari va passar a convertir-se en l’Hospital Provincial i estava situat en l’actual edifici de la Diputació.

214 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 214

L’any 1882 les entitats locals assumien la competència en matèria sanitària des d’una perspectiva de caritat i beneficència seguint els desitjos de Trullols. Llavors el ple de la Diputació va aprovar el projecte de l’arquitecte provincial Manuel Montesinos Arlandis per a la construcció d’un nou centre que esmenara les deficiències sanitàries del vell hospital.

ARQUITECTE I CARACTERÍSTIQUES Cal anomenar a Manuel Montesinos Arlandis (València, 1838 - Castelló, 1926), tal com ens conta Patricia Mir, que fou un notable personatge que va arribar a ser fins i tot alcalde de Castelló durant 1871 i, abans, regidor republicà al costat de l’alcalde Francisco González Chermá. Un gran professional que va contribuir a transformar la fisonomia d’un Castelló que acabaven de nomenar capital de província que rodava a passos de gegant cap a la modernitat. Va ser arquitecte provincial i autor d’edificis tan singulars a la nostra ciutat, a banda de l’Hospital Provincial, com ara l’església de la Santíssima Trinitat, la façana de la parròquia de Sant Vicent Ferrer, el cementeri de Sant Josep, la Presó Model (ja desapareguda), l’Escola Pia, la Plaça de Bous i la Casa Alcón (Farola). Quant a les seues característiques ens adrecem a la Guia d’Arquitectura on ens diuen que es tracta d’un conjunt d’edificacions amb soterrani, planta baixa, un pis i golfes, tot al voltant d’un claustre quadrat, amb un accés principal al centre i una església al fons. Cal destacar-hi: el frontó de l’entrada principal amb un excel·lent treball de carreus; les pilastres de l’entrada i tot reixat original; l’encintat de buits a doble altura de la planta baixa, amb un característic emmetxat mixt de rajola i pedra;

Articles

17/02/17 15:06

Hospital Provincial a l’avinguda del Dr. Clará l’arc rebaixat, també de component mixt, i les formes de les xemeneies. Tot l’edifici comprèn una superfície de 38.128 metres quadrats. El projecte original de la Diputació Provincial s’inspira en l’hospital de la ciutat francesa de Brest, traçat per Petres. S’hi col·locà la primera pedra el 26 de desembre de 1882, previst per a una capacitat de 472 llits i un pressupost de 795.665 pessetes. Com que el pressupost superava la capacitat de despesa de la Diputació Provincial, el termini d’execució es va haver de fraccionar durant 15 anys. Com ja hem esmentat, va començar l’obra Manuel Montesinos Arlandis i els primers malalts hi entraren el 13 de maig de 1907. L’obra va ser finalitzada pel seu fill, Manuel Montesinos Ibáñez. Així doncs, en 1907 es va inaugurar el nou Hospital Provincial. Però no vull oblidar-me del projecte original que contemplava la construcció d’una capella destinada al culte catòlic, que s’emmarcaria dins de l’Arquitectura Eclèctica. L’envergadura del projecte del nou Hospital Provincial i les dificultats econòmiques de la hisenda provincial van provocar que la construcció d’aquesta capella es postergara, concedint prioritat a la conclusió de les obres imprescindibles per a la inauguració de l’establiment hospitalari. No serà fins a l’any 1926 quan la Diputació reprendrà el projecte d’edificar una capella. Manuel Montesinos Ibáñez ja havia succeït el seu pare en el lloc d’arquitecte provincial en el mateix espai que el del projecte original de 1882, però projectà una nova capella, aquesta vegada en l’òrbita de l’Arquitectura Historicista,

en concret Neogòtica tal com ens conta Antonio Margaix en la seua didàctica. Serà inaugurada l’any 1930 i en temps de guerra es convertirà en biblioteca patint un greu bombardeig en 1938. Luis Ros de Ursinos va reconstruir-la per a ser reinaugurada a l’octubre de 1939. IMPULSORS A banda dels antecedents institucionals i de Guillem Trullols, el Dr. José Clará va ser inspirador i impulsor del nou projecte i recordem que el Dr. Félix Roig va ser el seu primer director. Ells van ser els primers d’una llarga sèrie de professionals sanitaris que, al costat de les Germanes de la Consolació, han prestat els seus serveis als veïns de Castelló durant els últims anys. Però en el record hem de tenir molt present a José Clará Piñol (Torreblanca, 1858-Castelló, 1946), metge que fou l’ànima de l’hospital, perquè gràcies al seu interès, entrega i esforç va ser possible la construcció del nou edifici de l’hospital i el metge és recordat per tots per dedicar la seua vida a la ciència i caritat.

215

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 215

gaiata15sequiol

17/02/17 15:06

Hospital Provincial a l’avinguda del Dr. Clará

Ens conta Salvador Bellés que va vindre a Castelló a viure a casa de la tia Victorieta, al carrer de Mealla. Va cursar el batxillerat a l’institut del carrer Major, que fóra convent de Santa Clara i d’allí va eixir per a estudiar a València Medicina i Cirurgia. En acabar la carrera amb 22 anys, va obrir la seua consulta al carrer dels Cavallers, prop del l’Hospital de Trullols, de la plaça de les Aules. El 4 de gener de 1883 va ser nomenat cirurgià primer de l’Hospital Trullols i tot seguit, metge forense. El seu prestigi va acréixer quan, a més de la pràctica de les seues especialitats, amb mitjans materials rudimentaris, es va bolcar en els serveis hospitalaris de tipus general i va atendre amb entusiasme la recerca i els treballs de laboratori que el van convertir en pioner de la medicina preventiva a través de l’aplicació de vacunes, seguint els passos del biòleg francés Louis Pasteur i la seua vacuna de la ràbia. L’Hospital de Trullols de Castelló va ser referència bàsica igualment amb motiu de l’epidèmia del còlera que va brollar en mitja Europa, també al nostre país, amb focus virulents a la província castellonenca. El doctor Clará va tenir ocasió de treballar en perfecta sintonia amb el jove bacteriòleg Jaume Ferran i Clua, responsable de dirigir a Espanya totes les operacions sanitàries. L’any 1898 guanya les oposicions per a inspector de Sanitat i assumeix la direcció de l’Hospital.

216 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 216

Va patir la lentitud en la construcció del nou edifici hospitalari, a la carretera de l’Alcora. També va ser president honorari del Col·legi de Metges; va rebre la Gran Creu de l’Ordre de Beneficència; Acadèmic de la Història; i amb gran alegria, Fill Predilecte de Torreblanca. El 7 de juny de 1922 va rebre la gojosa notícia del seu nomenament com a Fill Adoptiu de Castelló. A la sala de plens trobem el seu quadre. Va morir l’any 1946 sent regidor amb l’alcalde Benjamí Fabregat. ACTUALITAT Entre els anys 1938 i 1944 es van reconstruir els desperfectes causats per la Guerra Civil, ja que va ser un hospital de Guerra, i es va renovar segons la tònica de l’època. En 1940 es van realitzar obres de sanejament i s’instal·là aigua calenta i freda en el centre. Ja en l’any 1944 s’inaugurà un nou quiròfan, operatiu fins a 1984. Entre els 40 i els 70 l’hospital es modernitzà tecnològicament i assistencialment. Es van tancar les últimes sales comunes als anys 70 i es van normalitzar els mòduls d’habitacions dobles com a estàndard sanitari. S’amplià el pavelló de psiquiatria. L’any 1983 es va construir l’edifici II sota la presidència de Joaquín Farnós en la Diputació Provincial. L’edifici alberga el laboratori RIA, Medicina Nuclear, Radioteràpia, Radiofísica i quiròfans. Posteriorment la Diputació presentà el projecte Hospital 2000 per a renovar integralment el centre. Aquesta renovació s’orientà a crear un hospital per al segle XXI i apostà per la modernització tecnològica, arquitectònica i assistencial. Així doncs, es va construir un nou edifici amb les unitats de Psiquiatria, l’Institut d’Oftalmologia i Hospitalització Oncològica.

Articles

17/02/17 15:06

Hospital Provincial a l’avinguda del Dr. Clará

Ja per acabar, l’any 2004 es va constituir el Consorci Hospitalari Provincial, integrat per representants de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló. Es creà també la Fundació de l’Hospital per a fomentar la investigació en la lluita contra el càncer i l’avanç de les tècniques oftalmològiques. La darrera remodelació culminà l’any 2007 amb la reforma de part de l’edifici original, “Montesinos”, i es posà en marxa el Pla Estratègic 2011-2015.

REMAT Vaig nàixer al barri de l’Armelar, al carrer de Fèlix Breva, darrere de l’Hospital i els meus avis materns vivien al costat d’un estanc i una vaqueria que hi havia a l’avinguda del Dr. Clará, ben a prop de la papereria de Fulvio Navarro. Podria contar moltes històries que m’han contat, relacions amb gent de pobles que baixaven a l’hospital i preguntaven a la meua iaia Rosa mentre estava al carrer a poqueta nit, on poder dormir i de com ella oferia sa casa sense més. Ah, m’oblidava, jo de menut recorde que no sé quina malaltia vaig patir, però va estar aïllat en uns pavellons infantils que donaven a l’avinguda Tàrrega Monteblanco. Un record a ma mare Teresa que tots els dissabtes anava a missa a la capella de l’Hospital, que durant molts anys mossèn Manuel Carceller va oficiar. En definitiva, aquest edifici, per damunt d’altres iniciatives que volien donar-li un ús diferent, gràcies a llegat de Trullols i l’empremta del Dr. Clará ha seguit sent un hospital de caritat i beneficència durant molts anys, sent un referent entranyable per als castellonencs.

Bibliografia: • BELLÉS, SALVADOR (2016). José Clará Piñol. Llibret Gaiata 4 “L’Armelar” Magdalena 2016. Castelló. • LLOP VIDAL, ENRIC Coord. (1996). Guia d’arquitectura Castelló. Col·legi Territorial d’Arquitectes de Castelló. Diputació de Castelló. Castelló. • MARGAIX ARNAL, ANTONIO s. ( 2014). La Capilla del Hospital Provincial de Castellón. Ribalta 21. • MIR SORIA, PATRICIA (2016). L’empremta de Montesinos: fe i saber es donen la mà. Llibret Gaiata 4 “L’Armelar” Magdalena 2016. Castelló. • MIR SORIA, PATRICIA i FUSTER GARCÍA, PASCUAL (2010). Manuel Montesinos Arlandiz: arquitecto provincial y exponente del eclecticismo en Castellón. Ajuntament de Castelló. Castelló. • MOLINA GONZÁLEZ, ANTONIO (1987). Manuel Montesinos Arlandis. Castelló Festa Plena. Magdalena 1987. Castelló.

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 217

217 gaiata15sequiol

17/02/17 15:06

L’Institut Francisco Ribaltacompleix 100 anys Miguel Pastor

218 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 218

mitjan segle XIX, en plena revolució industrial, va nàixer un corrent d’opinió que, entre moltes altres qüestions, va conduir els polítics de l’època a considerar un nou model d’ensenyança intermèdia, entre les escoles i la universitat. En aquest sentit, es va promulgar la llei de Bases de 17 de juliol de l’any 1857, coneguda com a llei Moyano, que sense ser innovadora, ja que es va limitar a concretar conceptes anteriors continguts en el reglament de 1821, el Pla del Duc de Rivas de 1836 i el del ministre Pedro J. Pidal de 1845, va aconseguir mantenir-se vigent durant més de cent anys. L’ensenyança a Espanya, a partir de la llei Moyano, va quedar dividida en tres cicles: la primària, dirigida als que tan sols desitjaven adquirir uns coneixements bàsics; la secundària, destinada a la classe mitjana i burgesa i la universitària dirigida als que esperaven exercir alguna professió que necessitava cursar estudis i llicenciar-se en alguna universitat. Com a conseqüència de la llei de Bases, cada capital de província i altres setze poblacions, havien de comptar amb un Institut Provincial d’Ensenyança Secundària, mantingut amb fons de les Diputacions Provincials.

Com a conseqüència de les esmentades normes legislatives, el 17 de setembre de 1846, es va crear a l’empara del corresponent decret, l’Institut Provincial de Segona Ensenyança de Castelló, que va ocupar l’antic convent de les monges clarisses desallotjat, com a conseqüència de les lleis de desamortització, deu anys abans i que estava situat en l’actual plaça de Santa Clara. A partir de 1848 es va instal·lar en el mateix edifici, la Biblioteca Provincial, amb fons dels convents de caputxins de Castelló de la Plana i Vila-real, i també de la Cartoixa de Val de Crist. A partir de 1901 en què es van reorganitzar els Instituts denominats de Segona Ensenyança, per a convertir-los en Instituts Generals i Tècnics, se li va incorporar l’Escola Normal, poc després, un centre d’ensenyança tècnica d’Agricultura, Indústria, Comerç i Belles Arts i amb posterioritat, el Col·legi d’Interns i la Junta d’Agricultura, Indústria i Comerç. EL PROJECTE DE L’ARQUITECTE FRANCISCO TOMÁS TRAVER A pesar de les nombroses reformes a què va ser sotmés, el vell convent mai va reunir les condicions necessàries per a albergar el gran

Articles

17/02/17 15:06

L’Institut Francisco Ribalta compleix 100 anys

nombre d’institucions culturals i en nombroses ocasions les autoritats locals es van plantejar la possibilitat de construir un nou edifici, dedicat a l’ensenyança, però no va poder ser fins a l’any 1910 quan, com a conseqüència del decret de 16 de juny, es va aconseguir remetre el president del Govern: José Canalejas, per a la seua aprovació, un projecte d’edifici l’autor del qual era l’arquitecte el senyor Francisco Tomás Traver. D’aquesta manera, a penes un mes més tard, es va autoritzar la construcció del nou institut, el pressupost de la qual ascendia a la quantitat d’1.191.214,91 pessetes que serien costejades amb fons estatals i el 28 de desembre de l’any 1912, li van adjudicar les obres al contractista el senyor Luis Gómez Arroyo. El senyor Francisco Tomás va ser també el tècnic que va dirigir les obres de l’important edifici projectat per a albergar tres centres docents. Per a ubicar-lo es va triar el solar on va estar situada la primera plaça de bous de la ciutat, conegut com el pany de les cases. En l’actualitat constitueix una illa completa, amb una superfície de 7.125 metres quadrats, limitada per l’avinguda del Rei En Jaume i els carrers: Rossell, Aliaga i Villarroig. Els murs exteriors es recolzen sobre carreus de pedra i estan construïts amb maçoneria i rajola, la primera enlaire, està resolta en la seua part exterior, amb paraments encoixinats i finestres rematades amb arcs de mig punt. Quant als elements resistents dels seus forjats són de perfils metàl·lics i voltes de rajola. La part central de la fatxada principal, presenta solucions molt diferents de les que donen enfront de la resta dels carrers. Segons el seu autor és de trets historicistes inspirats en el Renaixement

espanyol, senzilla i sense ostentacions que considerava impropis d’un edifici destinat a l’educació. Recorda a la solució adoptada per l’arquitecte Elíes Rogent, uns anys abans, en l’edifici de la Universitat de Barcelona. Ambdós situen en el centre de la seua planta noble, La Sala d’Actes, que en el cas de l’Institut Francisco Ribalta, és una de les seues dependències més importants. La porta central, proveïda de tres reixats de ferro forjat, és la principal i sempre ha sigut la utilitzada per a accedir a l’Institut. Els altres dos accessos es van resoldre amb tres portes proveïdes de fulles de fusta, de menors dimensions que la principal. Les dues portes laterals disposen d’escales que condueixen, directament, als habitatges situats en la planta alta, destinades als directors, secretaris, conserges i porters de cada un dels centres docents; per la de l’esquerra s’entrava a l’Escola Normal de Mestres, la superfície de la qual construïda era de 1.429 metres quadrats, mentre que la situada a la dreta, donava accés a l’Escola d’Arts Industrials, de semblants característiques i superfície. L’edifici, la construcció del qual va finalitzar en el mes de gener de 1917, disposava de tres plantes, en la part davantera de l’immoble i tan sols dos en la resta. En l’interior, cada un dels centres comptava amb un pati porticat, les fatxades del qual estaven resoltes amb fàbrica de rajola vista, combinada amb elements petris i paraments revestits de taulellets, la planta baixa de les quals es va resoldre amb pilars rematats amb arcs de mig punt i la superior amb doble nombre d’arcs peraltats. Per la porta principal s’accedeix a un sobri atri inspirat en el de la Universitat barcelonina i des d’ell, superant uns escalons, parteix l’esplèndida escala imperial de marbre blanc, en el replanell dels quals es va col·locar en 1994 un bust fos en bronze, del pintor Francisco Ribalta, obra de l’escultor Juan Bautista Folía. El projecte de l’arquitecte Francisco Tomás Traver contemplava en la seua plana baixa i primera enlaire, totes les dependències que llavors es consideraven necessàries para cada un dels tres centres docents i en l’última planta es van construir habitatges i dependències auxiliars. L’esplèndid saló d’actes, destacava sobre qualsevol altre. La seua decoració era d’estil pompeià, amb pilars corintis i estava situat sobre el vestíbul de l’edifici. Va ser decorat per Vicente Castell en 1915 amb al·legories pintades a l’oli sobre tela, al·lusives a distintes matèries pròpies de l’ensenyança de l’època i en la seua

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 219

219 gaiata15sequiol

17/02/17 15:06

L’Institut Francisco Ribalta compleix 100 anys

part frontal disposa d’altres dedicades a la llei i la Justícia. (Fotos de Saló d’Actes, al·legoria del dibuix i al·legoria de la geografia) El magnífic immoble, un dels més importants de Castelló de la Plana, és un edifici de gran port i excel·lent construcció. El Catàleg de Castelló publicat pel Col·legi oficial d’arquitectes de la Comunitat Valenciana, demarcació de Castelló, proposa la seua protecció total i limita les obres que es poden realitzar a les de manteniment, reforma o adaptació a les noves disposicions legals. La superfície construïda de l’immoble supera els onze mil cinc-cents metres quadrats. L’obres del llavors denominat: “Institut General i Tècnic”, van finalitzar amb l’any 1916 i els actes de la seua inauguració es van celebrar el 14 de gener de 1817. Ha patit nombroses reformes.

La primera d’elles va tindre lloc durant el curs 1931-32. Durant la contesa civil es va denominar Institut Nacional de Segona Ensenyança Juan Marco i es va destinar a Hospital Militar de l’Exèrcit de Llevant, per la qual cosa van haver de dur a terme, amb posterioritat, obres d’eliminació de dependències pròpies d’un edifici sanitari i adaptar-les a l’ús docent. També en 1946 es van realitzar treballs de millora i reforma del seu esplèndid saló d’actes i algunes altres dependències, com la capella, de la que mancava amb anterioritat i la transformació del jardí d’assajos agrícoles, en pati per a la pràctica d’alguns esports, però va ser en 1990 quan es va dur a terme una remodelació general necessària per a l’ús exclusiu d’Ensenyança Secundària que es manté en l’actualitat, amb el nom d’Institut Francisco Ribalta.

220 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 220

Articles

17/02/17 15:07

La Llotja del Canem s Pablo Marco Dol

cantonat entre els carrers del Batle (Cavallers) i Sabaters (Colom), davant de la plaça de l’Herba, s’alça un edifici singular que ha sobreviscut al pas dels segles. A l’ombra del campanar, ha vist caure supèrbies i magnífiques construccions com l’arxiprestal de Santa Maria o l’edifici de la Caixa d’Estalvis, víctimes de la piqueta i del menyspreu pel nostre patrimoni; ha vist alçar-se la nova cocatedral, i edificar-se de nou la casa abadia. A punt va estar també el nostre protagonista de sucumbir, però afortunadament una intervenció a temps el va salvar per a les futures generacions. Parlem, per si no estava clar a aquestes altures, de la Llotja del Cànem. Ocupava aquell cantó al segle XV l’apotecaria de Jaume Gumbau, però sembla que, el 1604, ja no quedava molt d’aquella botiga: «està en terra caiguda la major part» diuen les actes del Consell. Just davant d’aquella casa, a la plaça de l’Herba —d’ací el seu nom—, és on es realitzava el mercat de verdures i hortalisses, on a més es venia també el farratge. Pel que sembla, els venedors que hi comerciaven pràcticament no cabien en aquell indret tan menut, així que els jurats, aprofitant el mal estat de la casa Gumbau, van decidir adquirirla per tal d’enderrocar-la i ampliar la zona del mercat amb un porxo.

En 1606 el Consell va contractar els mateixos manobres que acabaven de rematar el campanar, encomanant-los que «es fasa an arcades de lonja y que es fasen entorn bancs». Arcis Feliu va ser nomenat «inteligen en obres» i el pedrapiquer Roberto Sala es va encarregar dels carreus, amb pedres del Tossal del Conill. Miguel Borda va ser el fuster, les rajoles van ser de Tomàs Molner i l’enllosat d’Anthoni Rogera, tots dirigits per Francesc Galiança, que també havia sigut contractista del Fadrí. Les obres s’allargaren durant molts anys, fins al 1617. Finalment, aquell any, Castelló va disposar d’un nou recinte de mercats, que apaivagava les estretors de la plaça i, a més, estava cobert. El nou edifici, encara d’un sol cos, destacava per quatre grans arcades —tancades amb un reixat de fusta— alçades sobre columnes i pilastres toscanes, molt del gust de l’època i similars a les ja emprades al capitell del Fadrí. Aquests elements, juntament amb l’escut de la vila esculpit entre els carcanyols dels arcs, donaven a tot el conjunt un estil molt italià. Pel que sembla, l’interior era diàfan, enllosat i dividit per zones segons el gènere de productes que es venien: «fruita verda i seca», verdures i hortalisses, fruites fresques, pa... Amb el pas

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 221

221 gaiata15sequiol

17/02/17 15:07

L’a Llotja del Canem dels anys, però, un cultiu es va estendre per tot el terme, desplaçant els altres i monopolitzant el comerç pels grans beneficis que produïa: el cànem. Sens dubte, va ser aquesta fibra el principal conreu comercial de la vila al segle XVIII, i li procurava importants beneficis com a proveïdor de l’Armada Espanyola. Castelló era aleshores un gran taller de soguers i teixidors, que transformaven el cànem en les apreciades sogues que equipaven les naus mercants i de guerra, sense oblidar les espardenyes, que també subministraven a l’exèrcit. I de la mateixa forma que el cànem desplaçà els fesols, les hortalisses o la canyamel del camp castellonenc, també ho va fer de la llotja, que esdevingué punt de comerç i emmagatzemament d’aquest producte, és a dir, en Llotja del Cànem. Quan en 1800 es traslladaren els diversos mercats que se celebraven al voltant de Santa Maria a la plaça del Rei, la Llotja va perdre definitivament la seua funció primigènia com a mercat de verdures. En qualsevol cas, el seu estat més d’un segle després de la seua construcció s’havia degradat molt. En 1792, l’Ajuntament va autoritzar al mercader francés Joan de Matheu la construcció d’un segon cos damunt de l’existent, així com l’ampliació de l’edifici per ambdós costats, aprofitant la superfície de les dues cases adjacents de les quals De Matheu era propietari. La primera planta que va alçar De Matheu es

caracteritza per uns finestrals rectangulars amb frontons corbs sobre mènsules sobre les quals se situen uns òculs el·lípsoidals. Tot el perímetre original d’aquest cos es troba envoltat per un balcó corregut, tancat amb un primorós treball de forja. Els murs exteriors van ser decorats en 1800 per Joaquin Oliet amb les pintures al·legòriques d’unes figures femenines que representen les quatre estacions, i altres motius. El conjunt es va rematar amb una cornisa decorada amb gerros, creant una composició neoclàssica, harmoniosa amb el primitiu edifici. Les transaccions relacionades amb el comerç del cànem continuaren realitzant-se a la Llotja unes dècades més, i fins i tot sembla que es va quedar menuda, de manera que l’Ajuntament, en 1867, estudià la possibilitat del seu trasllat. Tanmateix, l’arribada del motor de vapor i la seua aplicació massiva als vaixells des de finals del segle XIX va fer innecessari tot el complex velam de les naus del segle anterior, i amb ells, va disminuir progressivament fins a pràcticament desaparéixer l’ús de les sogues a les grans embarcacions. Les conseqüències que aquest fet va tindre a l’economia castellonenca van ser molt significatives, provocant un canvi en el tipus de conreu de regadiu, en el que el cànem va deixar pas a la taronja. Paral·lelament a desaparició del comerç del cànem a Castelló va esdevenir la degradació de la Llotja, que en 1906 va ser subhastada per l’Ajuntament. Una vegada en mans particulars, els nous propietaris van tancar les arracades i habilitar un entresòl, transformant-la en comerç. Al llarg del segle d’edifici va patir una anguniosa i perillosa decadència que comprometia el seu pervenir: l’exposició a la intempèrie i la contaminació anava esborrant cada vegada més les pintures, els elements decoratius es clevillaven i el conjunt amenaçava d’afonar-se. Afortunadament, en 1999 la Universitat Jaume I l’adquirí, i després d’una restauració d’urgència, l’ha convertit en Seu de la Ciutat de la institució, amb sala d’actes i exposicions i altres dependències. En 2007, un decret del Consell la va declarar Bé d’Interés Cultural.

222 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 222

Fonts Ajuntament de Castelló, Catàleg de Patrimoni Arquitectònic. 2012 Traver Tomás, Vicente. Antigüedades de Castellón de la Plana. Edició facsímil de l’Ajuntament de Castelló, 1982 Ortells Chabrera, Vicent (Coord.) La ciudad de Castellón de la Plana. Ajuntament de Castelló, 1999 Sánchez Adell, José, et al. Castellón de la Plana y su provincia. Inculca, Castelló, 1990 Olucha Montins, Ferran. La Lloja i altres edificis, en Castelló Festa Plena, Magdalena 1999, Inculca, Castelló, 1999.

Articles

17/02/17 15:07

Plaça de Bous de Castelló Lola Guillamón

n dels edificis civils més emblemàtics de Castelló, al costat de l’Hospital Provincial, l’institut Ribalta i el Reial Casino Antic és, sense cap dubte, la plaça de Bous. La seua construcció data de 1885- Aqueix any Hipòlito Fabra Adelantado, Luciano Ferrer Calduch, Joaquín Calduch Roig, Joaquín i Juan Fabregat Viché i José Ripollés Llorens, promotors de la idea de construir una nova plaça de bous, encarreguen la realització de l’obra a l’arquitecte valencià establit a Castelló, Manuel Montesinos Arlandis, qui el 12 de gener de 1887 dóna per finalitzada l’edificació de tant singlar immoble. Aquest, alçat en dues altures i construït en pedra, rajola, ferro i fusta, venia a substituir al vetust del Pany de les Creus, erigit en 1831 per la junta de Beneficència i que tenia un aforament de 4.000 localitats, pel que en la majoria de les ocasions es quedava xicotet. La nova plaça, amb un diàmetre de 49 metres i una capacitat per a 13.000 espectadors, deixava entreveure l’àmplia visió de futur que van desplegar els seus impulsors. Executada com un polígon de 60 costats, cadascun d’ells es correspon amb arcades exteriors i finestrals dobles en la planta superior i, és precisament en els miradors de la Porta Gran, on es va disposar

un bronze amb la representació d’un cap de bou acompanyada amb divises, estocs i altres instruments per a la realització de la brega. El festeig inaugural es va celebrar el 3 de juliol de 1887. Durant aquelles dates es commemorava a Castelló els actes èpics duts a terme per la població per a expulsar en aquell mateix mes de 1837 als invasors carlistes. Es van bregar sis bous del Duc de Veragua per als destres Rafael Molina Sánchez “Lagartijo” i Salvador Sánchez Povedano “Frascuelo”. Segons escriu el crític taurí “Palitroques” en “El Correo de València”: “Los toros del Duque de Veragua han sido bastante buenos, resistiéndose, no obstante, de recelosos en la suerte suprema. Los maestros Lagartijo y Frascuelo, deseosos de lucir en la inauguración de la hermosa plaza de toros de Castellón, pero desgraciados por las condiciones de las reses. Los banderilleros muy bien, los picadores regulares. Caballos muertos diez. La Dirección y el servicio de la plaza, inmejorables. La presencia acertada”. Els festejos taurins comencen a prendre auge a principis del segle XX i ha sigut la Fira de la Magdalena, que se celebra el tercer diumenge de Quaresma per a commemorar la migració de

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 223

223 gaiata15sequiol

17/02/17 15:07

Plaça de Bous de Castelló Antonio Chenel “Antoñete” com a protagonista. El 8 de març de 1953 amb bous de Curro Chica, el destre madrileny és doctorat per Julio Aparicio en presència de Pedro Martinez “Pedres”. El 4 de març de 1956 el català Joaquín Bernadó rep l’alternativa de mans d’Antonio Bienvenida, que li va cedir al bou “Colorao” de la ramaderia del de Salamanca Manuel Arranz amb Julio Aparicio com a testimoni. I va caldre esperar fins que un torero de la terra, Antonio Rodriguez Caro, accedira a la màxima corporació de matadors en el cus castellonenc. Va ser el 5 de març de 1961 quan Caro va ser doctorat per Antonio Borrero-Chamaco”, oficiant com a testimoni Luis Segura. “Batanazo”, de la ramaderia de Jesús Sánchez Cobaleda (Barial), va ser el bou de l’alternativa. Des d’aquesta cinquena alternativa celebrada a Castelló, setze s’han succeït fins als nostres dies. Per ordre cronològic han sigut els destres: Santiago Castro “Luguillano”, Pedro Benjumea, Julián García, José Vicente Peña” Pepín Peña”, Antonio Rubio” Macandro”, José Luis Palomar, Manolo Montoliu, Álvaro Amores, Soler Lázaro, Alberto Ramirez, Ramón Bustamante, Paco Ramos, Alejandro Rodriguez, Vicente Prades, Abel Valls i Vicente Soler.

la població castellonenca des de la Magdalena fins a l’altiplà de la Plana, la que ha reemplaçat a les que esdevenien en els mesos de juliol. Des de la seua inauguració, al “coso” del carrer Pérez Galdós, s’han oficiat episodis solemnes i han esdevingut destacades gestes. La primera alternativa es va produir el 28 de febrer de 1932, Marcial Lalanda va doctorar al madrileny Alfredo Corrochano, fill del prestigiós crític taurí Gregario Corrochano. Va actuar com a testimoni de Domingo Ortega. “Pegador”, el bou de la cerimònia com la resta del tancament va correspondre a la ramaderia de Carmen de Federico (Murube).

Per a enguany l’empresa gestora de la plaça de bous de Castelló ha confeccionat uns cartells certament poderosos i plens de figures per al cicle magdalener. Segur que el camí traçat en 1887 per aquelles quatre famílies impulsores, continua amb recta disposició durant aquest exercici, que coincideix amb el 130 aniversari de l’estrena d’aquesta edificació.

El 24 de març de 1935, amb caps de bestiar de la mateixa ramaderia, va ser l’asteca Luis Castro “El Soldat” qui va accedir a l’escalafó superior. Va exercir com a padrí Rafael Gómez “El Gall” i com a testimoni Lorenzo Garza, també Mexicà. 224 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 224

La següent cerimònia d’alternativa compta amb

Articles

17/02/17 15:07

El nostre Teatre Principal os

enes-Gasset Ram

Inmaculada Bad

“

El teatre és sens dubte l’expressió més genuïna de l’avançament social d’un poble, és l’edifici social per excel·lència i serveix per a fomentar les relacions de l’home envers el seu semblant”¹ Quan a mitjan segle XIX es va derrocar un humil i xicotet teatre situat en el carrer Major de Castelló, tothom va manifestar la seua alegria dient “ara sí que hi haurà necessitat de construir un de bo”, donant per impossible el que pogueren passar sense cap, Però els anys van passar i “el temps s’ha encarregat de demostrar que contra tota lògica i bon raciocini, el teatre no és tan necessari doncs passem sense ell”².

Finalment va ser el 6 de desembre de 1884, quan l’Ajuntament de Castelló, presidit per Domingo Herrero, aprovava en sessió extraordinària la construcció i ubicació definitiva d’un nou teatre. La construcció del teatre cal inserir-la en

el conjunt d’innovacions dutes a terme en la ciutat a la fi del segle XIX, en ple període de desenvolupament urbanístic impulsat a Castelló pel Partit Republicà de Fernando Gasset, la força política i social dominant, que va saber combinar les aspiracions de les capes populars amb l’assumpció de l’alternativa desarrollista dels sectors més dinàmics de la burgesia local. Però també és inseparable del corrent que va haver-hi a Europa per l’edificació de teatres oberts a un públic divers, en el qual pogueren pal·liar-se les diferències socials -visibles fins llavors-, que separaven el teatre de la noblesa del teatre del poble pla, encara que indubtablement les classes altes van seguir exercint el seu protagonisme en els nous espais. La construcció del teatre responia a un doble objectiu. D’un costat, la creació d’un espai cultural; era aquesta la idea de l’arquitecte

1 Memòria i projecte del Teatre, Ajuntament de Castelló 2 Revista de Castelló, (1884) 3 Salvador Bellés, “Seres Humanos de Castellón”: S’atribueixen aquestes paraules a Domingo Herrero ”Castellón es como una moza garrida con los bajos sucios y hay que adecentarla. Y pienso en un gran teatro”

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 225

225 gaiata15sequiol

17/02/17 15:07

El nostre Teatre Principal municipal Godogredo Ros de Ursinos i l’alcalde Domingo Herrero, gran impulsor del projecte³. D’un altre, la creació d’un espai de sociabilitat, d’oci i de prestigi, exigit per la burgesia per a desenvolupar en ell la vida social. Ros de Ursinos explica en la Memòria com ha de ser i on ha de situar-se: “per la seua importància social i pels serveis als quals està afecte no pot en cap moment formar part d’un altre edifici (...) com a representant del progrés social, ha de ser un dels principals edificis civils, la seua situació ha de ser visible i ha de contribuir a l’embelliment per a gaudir de la seua vista(...) pròxim a un dels principals carrers que faciliten el seu accés aïllat i a la lliure circulació del públic, en el centre o a l’extrem d’una espaiosa plaça on puguen estacionar-se i moure’s lliurement els carruatges que porten als espectadors”. Però el teatre no va ser concebut exclusivament com a representació d’obres dramàtiques, o música. Hi havia més. El teatre arribaria a ser el principal centre de comprovació i aprovació social, el millor escenari per a cuidar el vestuari i intercanviar idees de bon gust a través d’un complex entramat de signes i símbols. Els espectacles eren lloc per al lluïment i no solament de l’autor del llibret o els actors. La

burgesia anava al teatre a veure’s, a exhibir-se, a reconéixer-se. Açò era facilitat per la forma de ferradura de la construcció que facilitava la panoràmica de la resta de localitats. En moltes imatges de l’època, el públic apareix dirigint els seus prismàtics a altres llotges i no a l’escena. Després de l’acord de construcció a costa de l’Ajuntament, va ser adquirit un hort propietat de Cisteres per a la seua ubicació. El lloc triat, la plaça de la Pau. En honor a la veritat, aquesta decisió va alçar bastant polèmica. La seua situació, en la prolongació cap al sud del carrer Major, donava al trast la possibilitat d’unir el centre de la ciutat amb l’avinguda cap a València. La “Tancà” va ser la forma col·loquial que els veïns van acabar cridant a la Plaça. S’edificaria sobre una superfície de mil siscents metres quadrats i seria l’arquitecte municipal, Ros de Ursinos, l’encarregat de dur a terme les obres. El 30 de juliol de 1890 es van traure a subhasta les obres per a la construcció en la part referent a la fonamentació de les façanes i escenari i “l’execució necessària fins a l’altura de tancament”. L’obra va ser adjudicada per 24.998 pessetes al constructor José Peyrat Gascón.

226 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 226

Articles

17/02/17 15:07

El nostre Teatre Principal

El projecte constatava la presència de dos cossos: la sala, amb més de mil dues-centes localitats i l’escenari. El 15 de febrer de 1894, amb una Sarsuela, “L’àngel guardià”, va tenir lloc la inauguració oficial del teatre, en principi anomenat Municipal i gestionat per l’Ajuntament amb caràcter general, per a passar posteriorment a ser conegut com a Principal, nom actual, adquirit a principis del segle XX per En Juan Cebrián Boigues que va assumir la propietat particular del teatre. De l’expectació que es va crear aquell dia va ser testimoni la premsa del moment. Va haverhi certa pertorbació de l’ordre públic quan multitud de persones que feien cua - alguns des de la nit anterior- per a comprar entrades, es van trobar amb què els regidors i funcionaris de l’Ajuntament havien fet tal apilament d’elles que pràcticament no quedaven per a posarse a la venda. Com a protesta es van llançar pedres que van aconseguir trencar alguns dels cristalls i va haver de presentar-se la Guàrdia Civil per a imposar l’ordre. El més granat de la societat castellonenca va acudir a la inauguració. Personalitats il·lustres com l’exgovernador civil Juan Dordá, els barons de Goya-Borrás, Benicàssim i Terrateig, Carlos Muñoz de Vargas, nebot del duc de Tetuán, entre altres, van acudir a la seua inauguració.

de gira van passar pel teatre⁴: Maria Guerrero, Enric Borràs, Rosario Pi, Margarita Xirgu, Enrique Rambal que van representar obres de grans autors, algun d’ells fins i tot van assistir personalment: Pérez Galdós va assistir a l’estrena de la representació de Marianela, generant una gran expectació. De la mateixa manera va acudir Àngel Guimerà o Felipe Sassone. La façana, de tall neoclàssic, bastant austera, en la qual poden veure’s tres dels grans dramaturgs, Ayala, Calderón i Bretón, amaga en el seu interior una gran bellesa i una exquisida decoració que va fer que es constituïra en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Luxoses butaques -seguint els cànons de l’època-, caoba i vellut de color roig, numeració de les butaques en porcellana portada des de Barcelona, catifes, belles pintures decoratives, muses, al·legories, oda una sèrie d’elements que us transmeten els sentiments de l’artista i descriu la funció social de l’espai que ocupa. Avui, el nostre Teatre que havia perdut part de la seua bellesa pel pas del temps, va ser restaurat entre 1998 i 1999, i ha recobrat la seua esplendor inicial i la màgia que sempre va tenir.

Les companyies més importants que anaven 4 Veure Fátima Agut, Eva entre Bambolines. Ajuntament de Castelló (2013); José Luis Tirado Safont, El teatre principal de Castelló, 1894-1994, Ajuntament de Castelló, 1995

Gaiata 15 Sequiol

Articles-17B.indd 227

227 gaiata15sequiol

17/02/17 15:07

22 228 28 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 228

17/02/17 15:07

229 229 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 229

17/02/17 15:07

Obert Diumenges al matí Faça la seua comanda !!

MERCAT CENTRAL CASTELLÓ 3era GENERACIÓ

Pollastre Torrat Quarts de Pollastre Costella torrada Conills torrats

Carnisseria

AMPARO Tel. 964 20 90 55 669 76 12 35 Carrer Coves de Vinromà (front Ambulatori “Constitució”)

12005 CASTELLÓ

LLOC DEL 123 AL 128 SERVICI A DOMICILI TELÈFON: 964 22 52 36 MÒBIL: 620 940 199 MÒBIL: 686 071 928

230 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 230

17/02/17 15:08

ELS MÉS NATURALS

Polígon Industrial Mercat d’Abasts, naus 5 i 6 Partida Bovalar, s/n Telèfons 964 73 04 29 - 964 73 04 30 Fax 964 73 08 33 12004 CASTELLÓ

MESÓN

El Cortijo

ESTÈTICA PROFESSIONAL Bellesa i Salut

Vins Embotits Rosques Carns PLAÇA VILANOVA D’ALCOLEA, 2 12005 CASTELLÓ · TEL. 964 05 00 09

CARRER RIU SÉNIA, 6 (CASTELLÓ) Telèfon: 964 048 196 e-mail: tyc.estetica@gmail.com

231 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 231

17/02/17 15:08

R REDÓN INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DE BAIXA I MITJA TENSIÓ.

BAR · CAFETERÍA TAPAS Y BOCADILLOS

CENTRES DE TRANSFORMACIÓ, REVISIONS, REFORMES I MANTENIMENTS. EFICIÈNCIA ENERGÉTICA.

C/ Pintor Picasso nº 5C 12005 Castellón 964 03 47 25

Oficina: Carrer José Sánchez Adell, 6 baix 12005 CASTELLÓ Tallers: Avinguda Hnos Bou, 253 - 12003 CASTELLÓ Telèfon 964 34 06 66 - Fax 964 34 06 67 info@juanvinuesa.com - www.juanvinuesa.com

- Odontología General - Ortodoncia - Odontopediatría - Cirugia Oral - Prótesis - Periodoncia - Endodoncia - Estética Dental - Blanqueamiento Dental - Implantología

Porque tu salud es lo primero PRIMERA CONSULTA

STO

Y PRESUPUE

HORARIO Lunes a Viernes De 10h. a 14h. y de 16h. a 20h. Sábados Cita previa

FINANCIACIÓN A SU MEDIDA

C/ Sarratella 7, esquina con Avda. Burriana 5 - Castellón 232 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 232

17/02/17 15:08

Estètica

964 21 33 74

CONSUELO I ALEJANDRA

Carrer Ramón i Cajal núm. 59 · baix 12005 CASTELLÓ · 964 24 38 80

cafesequiol@hotmail.com

233 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 233

17/02/17 15:08

CRISTINA 647 254 053 CARRER HERRERO 64 12005, CASTELLÓ

Depil.me Depila c i ó làser Avinguda Doctor Clara 18 entresòls A i B 12002 - Castelló

- LÀSER SOPRANO - PRÀCTICAMENT INDOLOR - DEPILACIÓ TOT L’ANY - VALORACIÓ I VISITA MÈDICA SENSE COST - GARANTIM SUPERVISIÓ MÈDICA DURANT TOT EL PROCÉS Cita prèvia • 617674156 234 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 234

17/02/17 15:08

Plaza Vilanova d’Alcolea, 4 12005 Castellón VISITANOS EN FACEBOOK

235 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 235

17/02/17 15:08

Bandes, Banderes Especialistes en i Estendards

Brodats i Banderes Vercher, s.l.

Carrer Músico Pascual Asensio núm. 5 (Al costat del poliesportiu Ciutat de Castelló)

Telèfon: 964245765 Castelló

Tel. 96 333 27 53 C/ Marquès de Camp, 8 - 46007 VALÈNCIA

www.bordadosvercher.com bordados@bordadosvercher.com

236 gaiata15sequiol

Articles-17B.indd 236

17/02/17 15:08

GAIATA 15 SEQUIOL

La Comissió els desitja

Bones festes de la Magdalena 2017

GAIATA 15 SEQUIOL

Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràfiques Color Imprés el 18 de febrer de 2017, festivitat de Sant Simeón.

MAGDALENA 2017

A.C. Gaiata 15 “Sequiol”

PER A ALUMNES DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA Castelló 2017 ORGANITZA:

A.C. Gaiata 15 SEQUIOL

Amb la col·laboració de:

Ajuntament de Castelló - Diputació de Castelló - Patronat Municipal de Festes - Conselleria d’Educació - Carrefour

Inauguració al MUSEU ETNOLÒGIC 11 de març de 2017 Expocició al MUSEO ETNOLÒGIC de l’11 fins al 26 de març de 2017

A.C. Gaiata 15 SEQUIOL

A.C. Gaiata 15

“Sequiol” MAGDALENA 2017