Gaiata 15 2018

Page 1


Records D’Infantesa GAIATA DE LA CIUTAT

2018

GAIATA GUANYADORA DEL 1ER. PREMI DE MAGDALENA

2017


Direcció i coordinació ELISABETH BREVA ALMERICH Redacció i entrevistes NÚRIA MIRAVET SALVADOR AGUSTÍN MON CARRO Col·laboració JAVIER ROIG VAROCH CRISTINA GARCIA GRAU Portada i il·lustracions separates MARIA GRIÑÓ Publicitat LIDON MARZÀ MARCO MARIA CARMEN MONTE MARTÍNEZ CHELO ASENCIO MONROIG ELENA MARZÀ MARCO NOÈLIA FABREGAT ALCON MARIA JOSÉ SISAMON Reportatge fotogràfic EDICIONES MUPHY DIPÒSIT LEGAL CS 122-2017 Traducció al valencià: Programa salt 4.0 Traductor i corrector de valencià. Direcció general d’ordenació i innovació educativa i política lingüística. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la generalitat valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. ‘’la Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints articles que apareixen publicats en el present llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.

- SALUTACIÓ DE L’ALCADESSA DE LA CIUTAT, N’Amparo Marco Gual - SALUTACIÓ DE LA REGIDORA DE FESTES I PRESIDENTA DEL PATRONAT DE FESTES, Na Sara Usó Alia - SALUTACIO DE LA PRESIDENTA DE L’A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL”, N’Elisabeth Breva Almerich - SALUTACIÓ DE LA REGINA DE LES FESTES, Na Carla Bernat Pascual - SALUTACIÓ DE LA REGINA INFANTIL DE LES FESTES, Xiqueta Lucia Burguete Alcaide - SALUTACIÓ DE LA DAMA DE LA CIUTAT, Na Beatriz Belenguer Mercé - SALUTACIÓ DEL PRESIDENT D’HONOR, En Joaquin Borràs Llorens - SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ, En Juan Vicente Bellido Zafón - QUADRE D’HONOR - LA NOSTRA COMISSIÓ - LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL - MADRINA 2018, N’ÀGUEDA IBARS AGRAMUNT - MADRINA INFANTIL 2018, XIQUETA NAGORE GARCIA MIRAVET - PRESIDENT INFANTIL 2018, XIQUET IKER MIRALLES CLARAMONTE - MADRINA D’HONOR, Na RAQUEL PRATS BORREGUERO I ACOMPANYANT - MADRINA D’HONOR INFANTIL, XIQUETA MARTINA AGUILERA BIOSCA I ACOMPANYANT INFANTIL - DAMES D’HONOR I ELS SEUS ACOMPANYANTS - DAMES D’HONOR INFANTILS I ELS SEUS ACOMPANYANTS - LA NOSTRA GAIATA - LA NOSTRA GAIATA INFANTIL - LA NOSTRA PORTADA - PAS DEL TESTIMONI 2017 A 2018 - ENTREVISTA A ÀGUEDA IBARS AGRAMUNT, LA NOSTRA MADRINA, per Cristina Garcia Grau - ENTREVISTA A NAGORE GARCIA MIRAVET, LA NOSTRA MADRINA INFANTIL, per Cristina Garcia Grau - ENTREVISTA A IKER MIRALLES CLARAMONTE, EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL, per Cristina García Grau - ENTREVISTA A ELISABETH BREVA ALMERICH, LA NOSTRA PRESIDENTA, per Cristina García Grau - ACOMIADADA DE LA MADRINA 2017, NA BEATRIZ BELENGUER MERCÉ - ACOMIADADA DE LA MADRINA INFANTIL 2017, XIQUETA TERESA DOUMERE FABREGAT - ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2017, XIQUET MARCOS RODRÍGUEZ MANTECA - NOMENAMENT DELS MÀXIMIS REPRESENTANTS DEL SEQUIOL PER A LA MAGDALENA 2018 - NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR - LA NOSTRA PRESENTACIÓ - AIXÍ LA VAN VEURE: EL PERIODICO MEDITERRANEO, EL MUNDO CASTELLON AL DIA, LEVANTE, VIVECASTELLON.COM, EL PERIODIC.COM - PRESENTACIÓ DEL CARTELL ANUNCIADOR DE LA MAGDALENA 2018 - NOMENAMENT SEQUIOLER DE L’ANY 2018, N’Alberto Armijo Melguizo - GAIATER DE L’ANY 2018, N’Agustín Mon Carro - CONDUCTORA DE LA GALANIA INFANTIL 2107, xiqueta Laura Turch Benedito - GALANTEJADORA A LA REINA DE LES FESTES 2017, N’Elisabeth Breva Almerich - PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE DOLÇAINA I TABAL, N’Adrian Nebot Sanahuja - PRESIDENT COLLA REI BARBUT, N’Enrique Carceller Llago - XIV CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLÓ” - IN MEMORIAN LORENZO RAMÍREZ PORTOLÉS, per Inmaculada Badenes-Gasset Ramos - XIX CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA “SEQUIOL” AL COL·LEGI ISIDORO ANDRÉS - ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2017 - IV CONGRÉS MAGDALENER, pel seu coordinador Fernando Vilar Moreno - SEQUIOL “DIA A DIA” EN 2017 - ACTIVITATS CULTURALS I ESPORTIVES AL SEQUIOL - ELS NOSTRES AMICS DE FALLES I FOGUERES - PROGRAMACIÓ DE FESTES AL SECTOR - 74 ANYS DESPRÉS... EL PREGÓ TORNARÀ Al CARRER, per Xelo Pastor Verchili - EL PREGÓ, LA COLLA I LA DOLÇAINA, per Quique Pérez - PREGÓ, MITOLOGIA I LA COLLA DEL REI BARBUT, per Enrique Carceller Llago - MOROS D’ALQUERIA EN EL PREGÓ, per Sixto Barberà Ferrando - L’ALJAMA EN EL PREGÓ, per Enrique Masó Andrío - 25 ANYS... I UN MÉS DE LA COLLA BACALAO, per Xelo Pastor Verchili - EL PREGÓ, BRESSOL DELS CAVALLERS, per Jaume Cristòfol Vicent - LES DANSES I ELS BALLS AL PREGÓ DE CASTELLÓ, per Alícia Pastor - EL PREGÓ DE CASTELLÓ, LA PROVÍNCIA I LA SEUA GENT, per Joan Josep Trilles Font - LES GAIATES EN L’APARTAT DE ‘CIUTAT I TERME DE CASTELLÓ’ DE LA CAVALCADA DEL PREGÓ, per Vicent Cornelles Castelló - EL PREGONER I EL SEU ENTORN, per Enric Segarra Segarra - SENTIMENTS I VIVÈNCIES D’UNA REINA EN EL PREGÓ, per Estefania Climent Moreno - EL PREGÓ INFANTIL DE LA MEUA MAGDALENA, per Laura Turch Benedito - DE LES MINETES AL LED, L’EVOLUCIÓ DE LA GAIATA, per Agustín Mon Carro. Article presentat a concurs en la Magdalena 2018 sota el lema “Passat, present i futur de la Gaiata. L’evolució tècnica del nostre monument”.

Salutacions Pag. 5

La Nostra Comissió Pag. 23

Racó de L’artiste

Pas del Testimoni Pag. 93

Activitats

Pag. 113

Articles

Pag. 209

Pag. 79


4


Salutacions


6


Amparo Marco Gual ALCALDESSA DE CASTELLÓ Una data en el calendari: del 3 a l’11 de març. I una cita ineludible: la Magdalena 2018. Una edició. Un repte més. I una bona mostra que el treball col·lectiu assoleix els millors resultats. La nostra setmana gran és un bon exemple d’eixe “saber sumar esforços”. Un engranatge en el qual el sector gaiater és una peça indispensable, com ha demostrat en el IV Congrés Magdalener, que ha brindat l’oportunitat d’unir perspectives, de debatre el present i el futur de la festa i construir entre totes i tots una base sòlida per a les nostres celebracions fundacionals. Per a fer-les créixer i transmetre-les a les generacions futures. Ja ho auguraven els versos de Bernat Artola. La gaiata és “el nostre millor pregó”. Vau ser la guia necessària per al trasllat dels antics pobladors del Castell Vell a la Plana fa ja 767 anys. Vau ser llum, i seguiu sent llum. Sou emblema i referent de la Magdalena, però no solament pel simbolisme d’eixos monuments que recreen el nostre passat i que compartiu edició rere d’edició amb la ciutadania, sinó per constituir un motor, amb majúscules, per a l’activitat cultural de la capital; per contribuir a forjar la nostra història com a poble; per sumar i per vertebrar la vida de barri, en el qual creeu comunitat. I on sou autèntiques ambaixadores de la nostra festa.

Águeda Ibars i Nagore García, madrines de 2018, i Iker Miralles, president infantil, preneu el relleu de la festa al si del Sector 15, Sequiol. En l’última edició magdalenera, el treball braç a braç que caracteritza la vostra comissió es va veure recompensat amb el triomf en el premi al millor monument gaiater. Un bonic record que segur que segueix intacte en les vostres retines, i que des d’aquestes línies espere que continue creixent amb la quantitat d’experiències boniques que us esperen molt prompte. Gràcies. Amb majúscules. Les mateixes majúscules que descriuen la vostra tasca de cohesió social i la vostra estima per Castelló. Gràcies per traslladar els valors de la festa i per seguir forjant eixe sentiment d’identitat col·lectiva. Magdalena, festa plena!

7


8


Sara Usó Alia PRESIDENTA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES La festa és cultura. És patrimoni col·lectiu. Com a col·lectiu ha de ser el seu impuls, la cura, la promoció, el relleu, la renovació. La festa és més festa quan es construeix sobre el consens. Quan és capaç d’integrar més gent i de projectar diversitat. Castelló es prepara per a retre tribut al seu passat i a la seua història com a poble, però també per a seguir avançant cap a un futur prometedor, amb la seua festa més internacional, la Magdalena 2018, que toca ja a la porta. Convertida, a més d’en un puntal cultural, en un revulsiu turístic i econòmic. Del 3 a l’11 de març, la setmana gran castellonera té una cita amb el teixit col·lectiu que la sustenta. I les gaiates sou actors protagonistes, al costat de la Junta de Festes, el Patronat, les colles, veïns, visitants, voluntaris i associacions, en l’escenari fester d’una ciutat que sap conjugar el respecte a les seues arrels amb un component de modernitat. Amb les vostres veus hem fet un pas ferm en l’últim Congrés Magdalener per a harmonitzar les festes de la Magdalena amb l’actual cultura cívica de la societat castellonenca. I és que la festa, com la vida, és evolució. És diversitat. I la Magdalena beu de la diversitat que exhibeix el col·lectiu

gaiater. Dènou comissions unides per la seua defensa i compromís amb el món de la festa, però amb idiosincràsia pròpia. Ací radica un dels valors primordials de la nostra setmana gran. Una setmana que espere que des de Sequiol, el nostre Sector 15, visqueu amb la mateixa intensitat que la que heu invertit durant pràcticament dotze mesos per a traurela endavant. Gràcies! El vostre treball és un exemple del sentir magdalener i la vostra entrega una de les claus del vostre palmarès històric.

Magdalena!

9


En la Gaiata 15 “Sequiol”

m e r e p s e T’ VOLS FER TEATRE? APRENDRE A PESCAR? O A TOCAR LA DOLÇAINA I EL TABAL? T’AGRADARIA CONSTRUIR UNA GAIATA? VINE A SEQUIOL! AL CAU DE LA GAIATA 15 HI HA LLOC PER A TU ENTRE AMICS

FES-TE SOCI, T’ESPEREM!

10

APUNTA’T EN LA WEB WWW.SEQUIOL.ES O ENVIA UN CORREU A SEQUIOL@SEQUIOL.ES TAMBÉ POTS VISITAR-NOS EN HERRERO, 63


Elisabeth Breva Almerich PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GAIATA 15 SEQUIOL De nou en aquests fulls presentant una nova edició de la Magdalena, la de 2018. I vull manifestar públicament que em sent molt orgullosa de pilotar aquesta meravellosa GAIATA. És una verdadera obra d’art en què aquesta magnífica comissió és la base suport d’aquest gran monument. Amb el seu treball, la seua dedicació abnegada i el seu gran afecte per les nostres tradicions fan que, dia a dia, totes les activitats que es programen siguen tot un èxit. Una Junta Directiva experimentada conforma el cos central d’aquesta Gaiata Sequiol. Sense el seu compromís no seria possible tan alt nivell d’excel·lència. Un cos central adornat amb bells i estilosos braços i harmòniques i delicades vidrieres que són les Dames i acompanyants, majors i infantils, que omplin de sarau i alegria les activitats del Sequiol. Jóvens que estan compromesos amb la seua ciutat, que lluiten per les seues conviccions i que s’esforcen a conéixer cada vegada més les tradicions de Castelló, sent el nexe d’unió amb les noves generacions futures. Senzillament se senten orgullosos de ser Sequiolos. Però tota aquesta artística Gaiata no podria ser espectacular sense la col·laboració de tots els socis i veïns del sector que com a rutilants peretes multicolors, il·luminen i donen vida a la nostra Gaiata.

Tots som Gaiata i, per tant, imprescindibles per a l’èxit d’aquest projecte. Per això, tots i cada un de nosaltres tenim el venturós deure de divertir-nos, gaudir de la festa i, per uns dies, aparcar tot el negatiu i veure la vida des del punt de vista més optimista. Estem a punt d’encendre la nostra GAIATA amb la llum de la Magdalena 2018. I tenim fundades il·lusions en què serà venturosa i triomfant com ho va ser l’edició anterior. Però el major dels èxits per a tots nosaltres és aconseguir la seua participació en quants actes hem preparat per a prendre el carrer aquestes festes de la Magdalena. Des d’ací vull agrair a tots la seua col·laboració amb aquesta associació i desitjar-los que visquen amb intensitat i alegria aquestes pròximes festes de la Magdalena 2018, que tindrà com a protagonista, a l’ombra del Fadrí, a la nostra Gaiata de la Magdalena 2017, amb les seues noves gales de Gaiata de la Ciutat. No perden l’ocasió de veure-la, de gaudir-la i de presumir de la seua Gaiata doncs també en ella hi ha un trosset de tots nosaltres.

BONES FESTES

11


Lucia Burguete Alcaide REINA INFANTIL

12


Carla Bernat Pascual REINA

13


14


Beatriz Belenguer Mercé DAMA DE LA CIUTAT

La meua estimada família sequiolera: És un orgull per a mi poder dirigir-me a tots vosaltres com a dama de la ciutat i en aquestes línies només tinc paraules d’agraïment cap a tots vosaltres. Cadascun de vosaltres feu un gran esforç i treballeu molt intensament perquè quan arribe la nostra setmana gran siga perfecta i que els veïns, socis del sequiol i la nostra gaiata puguen gaudir d’unes increïbles festes. Cada any aconseguiu superar-vos més i tot és per la vostra gran dedicació i pel vostre gran afecte a les nostres benvolgudes festes. A unes poques setmanes de la nostra setmana gran solament puc desitjar-vos unes bones festes i desitge que el vostre treball al final es veja recompensat i a vosaltres veïns i socis us anime que aneu i gaudiu de les festes al costat de tota la comissió. Amb molt afecte, Beatriz.

15


Distribuïdors

solucions energètiques & servici tècnic Carrer Navarra número 29 (Polígon El Colador) - Apartat Correus 227 - 12200 ONDA (Castelló) www.akkubatt.es - Telèfon 964 25 19 23 - Fax 964 77 18 46

PLATAFORMES ELEVADORES

SOLUCIONS ENERGÈTIQUES

SERVICI TÈCNIC

Lloguer de plataformes aèries

Bateries i carregadors industrials Instal·lacions solars Il·luminació LED SAI’s

Venda, reparació i diagnòstic de l’estat de bateries i carregadors per mitjà de prova de capacitat

12 gaiata15sequiol 16


Joaquín Borràs LLorens PRESIDENT D’HONOR

Ja la festa ha arribat de la nostra Magdalena. Si ens parem a pensar tan sols ens separa un any de Festes Fundacionals a Festes Fundacionals, tres-cents seixantacinc dies que marquen les nostres vides , cadascun des de la seua situació, de la seua forma de vida, del seu treball etc... . Però per a molts són dies de treball per a aconseguir una setmana brillant, agradable, sensible, atraient, bonica, alegre, cordial. Hem pensat reconèixer alguna vegada, a totes aquestes persones callades i en la majoria de les vegades anònimes?, el seu esforç? , no solament des de les institucions, que també, si no facilitant tot el que siga possible l’acció i actuació d’aquells que fan la festa gran; em referisc a cadascun de nosaltres individualment aportant una miqueta a la nostra gaiata i per tant a la nostra festa, lloant allò que és nostre, fent un petit esforç per a auto convèncer-nos que nostra festa és gran, bella, alegre plena de vida i de tradicions que cal respectar, doncs sense tradicions i sense història no som res. Però aquest escrit és una salutació, no una autocrítica, que també.

Vull recordar des d’aquestes lletres a un gran AMIC I MILLOR PERSONA, a un GRANDÍSSIM AMIC de la gaita 15 i de Castelló. Borriolenc i Castelloner de pro. Benvolgut mestre del retrat de les nostres terres i les seues tradicions, Lorenzo Ramírez. Home al que supuraven tots els seus porus castellonerisme, la seua Magdalena, la seua Verge del Lledó, el seu amor per la nostra província. Des del cel, doncs tu solament pots estar en ell, segueix insuflant-nos aquell amor per tot allò nostre i fes que no ens cansem mai de pregonar la bellesa de les nostres terres, de les nostres tradicions i del bon fer de les nostres gents. GRÀCIES LORENZO. A vosaltres Àgueda i Nagore, Madrines Major i Infantil, i a tu Iker President Infantil, dir-vos que aprofiteu cada segon d’aquests dies i que gaudiu ja que d’aquesta manera fareu que tots gaudim plenament de la Festa. Presidenta Elisabeth, Junta de la Gaiata, gràcies pel vostre treball constant i callat cercant el millor per al Sequiol i per a Castelló. Bones festes 2018. 17


El magatzem de la construcció i la reforma

PER A PROFESSIONALS I PARTICULARS

Guanya temps i diners en el magatzem dels professionals on també poden comprar els particulars.

PREUS DE MAGATZEM

IVA INCLÒS

Comprem grans quantitats i directes a fàbrica, sense intermediaris.

ESTOC DE MAGATZEM

Posem a la teua disposició més de 12.000 productes en estoc permanent, repartits en 7.280 m2.

HORARI DE MAGATZEM

Obrim a les 7:30h sense tancar al migdia i tens a la teua disposició 12 caixes (4 d’elles de Gran Volum per a facilitar la càrrega en el teu vehicle).

QUALITAT PROFESSIONAL

T’oferim una gamma de qualitat amb les marques més reconegudes i un assessorament professional.

Obrim a les

7:30h. 18

16

gaiata15sequiol

HORARI DE MAGATZEM De Dilluns a Divendres de 7:30h. a 21:30h. Dissabtes de 7:30h. a 22:00h.

BRICOMART CASTELLÓ

Ronda Sud amb Av. València 12.005 Castelló de la Plana TEL: 964 24 69 69 / FAX: 964 20 97 01

www.bricomart.com


Juan Vicente Bellido Zafon PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES Amics, amigues, veïns i veïnes de la Gaiata 15 “Sequiol” Les festes de la Magdalena són la màxima expressió de la conformació de la nostra estimada ciutat. Des del seu origen, tant Castelló com les seues festes han crescut i evolucionat, però mai han oblidat les nostres arrels i els nostres costums. És en aquesta continuïtat de les nostres costums és on les comissions de sector són peça fonamental. Les gaiates treballen per salvaguardar les nostres tradicions i oferir als veïns un gran nombre d’activitats en les quals participar. La gaiata és un element aglutinador de tradicions que ens recorda d’on venim i que, amb el seu monument, ens il·lumina el camí que encara ens queda per recórrer.

aquesta gran comissió que fa un treball incansable durant tot l’any. També, vull que siguen per a convidar a la gent del sector a eixir al carrer a participar i gaudir amb les múltiples activitats programades des de la Gaiata i des de la Junta de Festes. Moltes gràcies i bones festes. Juan Vicente Bellido Zafon President Junta de Festes de Castelló

La gaiata 15 ha fet aquest camí, des del seu origen, amb esforç i treball desinteressat per tal d’oferir al seu sector, custodiat per la nostra Panderola, les festes que es mereix. Gràcies a la il·lusió de tota la gent que forma aquest sector, la nostra ciutat i les nostres festes continuen creixent dia a dia. Les meues últimes paraules vull que siguen, novament, d’agraïment per part de tota la Junta de Festes cap a tota

19


20


21


22


La Nostra Comissiรณ


24


Quadre d’HonoR 2018 Sequioler de l’any N’Alberto Armijo Melguizo

Distincions Honorífiques

President d’Honor

Familia Ibars-Agramunt

Joaquin Borràs LLorens

Familia Garcia-Miravet Familia Miralles-Claramonte

Fadrí d’or Alejandro Breva Monte Laureano Climent Beltran Lourdes Moreno Vàzquez Ana Rodríguez Pérez

Panderola d’argent Belén Guinea Planelles Roberto Belenguer Mercé Noelia Sala Navarro Raquel De Dios Villach Cristina Agramunt Huguet Javier Ibars Dordo Miguel Sáez Fernandez Mª Jose Sisamon Ventura

Fadrí d’argent

Fadrí d’argent

Maya Aguilera Biosca

Alonso Fernàndez Catalan

Marta Benedito Tarazona

Alejandra Sáez Sisamon

Nacho Carceller Sebastià Adrian Doumere Fabregat Marta Gual Irigoyen Adriana Llopis Pascual

Panderola d’argent Infantil

Miguel Saez Fernández

Andres Porcar Guinea

Mª Jose Sisamon Ventura

Victoria González Marco

Anna Turch Benedito

Laura Sala Navarro

Alvaro Voltes Usó

Marc Cucala Moliner 25


La Nostra Comissió Infantil

Madrina Infantil Nagore Garcia Miravet President Infantil Iker Miralles Claramonte Madrina d’Honor Inf. Martina Aguilera Biosca

Dames d’Honor Infantils Victoria Gonzàlez Marco Claudia Ortiz De Zayas Natalia Queral Asencio Malena Garcia Miravet Alejandra Sàez Sisamon Lucia Ortiz De Zayas Lucia Benedito Ordaz Valeria Gonzàlez Marco Claudia Alcàrria Babiloni Leyre Salinas Valls Maria Isabella Savin

La Nostra Comissió

26

Acompanyants Infantils Juan Carlos Francisco Pascual Carlos Benedito Ordaz Víctor López Porcar Quique Molés Díaz Javier Marín Hernando Alonso Fernàndez Catalan Alexander Belinschi Carratalà Ainara Salinas Valls

Vocals Infantils Maria Collados Marzà Balma Doumere Fabregat Teresa Doumere Fabregat Carlos López Porcar Paula Marín Hernando Andrés Porcar Guinea Xavier Queral Asencio Laura Sala Navarro Mar Sanahuja Marco Àlvaro Navarro Viera Portaestendard Marcos Rodríguez Manteca

COL·LABORADORS


La Nostra Comissió

Presidenta Elisabeth Breva Almerich Assessor Agustín Mon Carro Assessora Jurídica Maria Sebastià Gómez Vicepresidents Víctor Orozco Rodríguez José Vicente Monroig Marqués Vicente Javier Queral Garcia Jorge Martí Obiol Secretària Gloria Baquero López Tresorer José Maria Orozco Rodríguez Coordinadores Subsectors Mª Carmen Gonzàlez Rodríguez Infantils Mª Carmen Benedito Carbó Events M. Lidon Marzà Marco Compres Lourdes Moreno Vàzquez Vocal Loteries Eva Usó Estrada Vocal Junta Vicente Queral Gual José Andrés Estrada Miralles

Madrina Àgueda Ibars Agramunt Madrina d’Honor Raquel Prats Borreguero Dames d’Honor Lourdes Mª Climent Moreno Marta Gual Irigoyen Raquel De Dios Villach Noelia Sala Navarro Andrea Molés Mir Adriana Llopis Pascual Maya Aguilera Biosca Nuria Àguila Calero Tamara Sabater Guaita Acompanyants Àlvaro Voltes Usó Lorenzo Martínez Sànchez Pablo Sanahuja Nebot Roberto Belenguer Mercé Adrian Doumere Fabregat Luis Rivas Galindo Alejandro Breva Monte Francisco Agramunt Huguet Vocals Cristina Agramunt Huguet Alícia Alcon Nebot Paloma Viera Arruebo Chelo Asencio Monroig Roberto Belenguer Cervera Beatriz Belenguer Mercé Ionut Belinschi Marta Benedito Tarazona Fran Benedito Tarazona Marta Berí Galan

Ana Blasco Sanchís Armando Breva Almerich Liresa Breva Salas Nacho Carceller Sebastià Enrique Carceller Llago Jennifer Carratalà Blasco Alberto Navarro Carsi Esther Catalan Verchili Claudia Cavilla Domenech Soledad Claramonte Bleda Estefania Climent Moreno Laureano Climent Beltran Ignacio Collados Marco Manuel Doumere Martínez Noèlia Fabregat Alcon Alonso Fernàndez Broncano Alícia Galindo Martínez Maite Garcia Marín Àngeles Garcia Villalonga Javier Gonzàlez Garcia Celestino Gual Galvan Belén Guinea Planelles Fina Hernando Domingo Javier Ibars Dordo Pilar Irigoyen Sarmiento Claudia Llopis Pascual Sergio López Noguera Arantxa Manteca Mayo Marta Marco Domenech Marta Marco Galmes Sergi Martí Garcia Elena Marzà Marco Cristina Mir Giménez Vicente Miralles Gual

Gorka Miralles Claramonte Núria Miravet Salvador Carmela Molina Gonzàlez Bartolomé Molina Milla Araceli Moliner D’Ivernois Joaquín Moliner D’Ivernois Carlos Mon Breva Mª Carmen Monte Martínez Carolina Navarro Viera Adrian Nebot Sanahuja Maria Dolores Orad Manuel Alba Orozco Alcon Carmen Pascual Pérez Alejandra Porcar Garcia Juan Carlos Puig Vilanova Javier Rodríguez Capdevila Ana Rodríguez Pérez Nicolàs Rodríguez Manteca Fco. Javier Roig Varoch Miguel Sàez Fernàndez Pablo Sanahuja Nebot MªJosé Sisamon Ventura Mª Carmen Torres Llido Anna Turch Benedito Laura Turch Benedito Nino Turch Ferrer Yomara Valls Orad Veronica Villarroig Persiva Maria Voltes Usó Vicente Voltes Portilla Portaestendard Fernando Carratalà Palència

27


Ă€gueda Ibars Agramunt - Madrina 2018 -

28


29


Nagore Garcia Miravet - Madrina Infantil 2018 -

30


31


Iker Miralles Claramonte - President Infantil 2018 -

32


33


Raquel Prats Borreguero MADRINA D’HONOr

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

34

Àlvaro Voltes Usó ACOMPANYANT


35


Martina Aguilera Biosca Madrina D’Honor Infantil 36


37


Lourdes Mª Climent Moreno DAMa D’HONOr

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

38

Lorenzo Martínez Sànchez ACOMPANYANT


39


Marta Gual Irigoyen DAMa D’HONOr

Daniel Rubia Sales ACOMPANYANT

40


41


Raquel De Dios Villach DAMa D’HONOr

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

42

Pablo Sanahuja Nebot ACOMPANYANT


43


Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

Roberto Belenguer Mercé ACOMPANYANT

44


45


Andrea Molés Mir DAMa D’HONOr

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

46

Adrian Doumere Fabregat ACOMPANYANT


47


Adriana Llopis Pascual DAMa D’HONOr

Luis Rivas Galindo ACOMPANYANT

48


49


Maya Aguilera Biosca DAMa D’HONOr

Jorge Martí Garcia ACOMPANYANT

50


51


Nuria Àguila Calero DAMa D’HONOr

Alejandro Breva Monte ACOMPANYANT

52


53


Tamara Sabater Guaita DAMa D’HONOr

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

54

Francisco Agramunt Huguet ACOMPANYANT


55


Victoria Gonzàlez Marco DAMa D’HONOR INFANTIL

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

56

Andrés Porcar Guinea ACOMPANYANT infantil


57


Claudia Ortiz De Zayas DAMa D’HONOR INFANTIL

Natalia Queral Asencio DAMa D’HONOR INFANTIL

58


59


Malena Garcia Miravet DAMa D’HONOR INFANTIL

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

60

Alejandra Sàez Sisamon DAMa D’HONOR INFANTIL


61


Lucia Ortiz De Zayas DAMa D’HONOR INFANTIL

Juan Carlos Francisco Pascual ACOMPANYANT infantil

62


63


Lucia Benedito Ordaz DAMa D’HONOR INFANTIL

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

64

Carlos Benedito Ordaz ACOMPANYANT infantil


65


Valeria Gonzàlez Marco DAMa D’HONOR INFANTIL

Víctor López Porcar ACOMPANYANT infantil

66


67


Claudia Alcarria Babiloni DAMa D’HONOR INFANTIL

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

68

Quique Molés Díaz ACOMPANYANT infantil


69


Leyre Salinas Valls DAMa D’HONOR INFANTIL

Javi Marín Hernando ACOMPANYANT infantil

70


71


M Isabella Savin DAMa D’HONOR INFANTIL

Noelia Sala Navarro DAMa D’HONOr

72

Alonso Fernàndez Catalan ACOMPANYANT infantil


73


Ainara Salinas Valls DAMa D’HONOR INFANTIL

Alexander Belinschi Carratalà ACOMPANYANT infantil

74


75


76


77


78


Racó de L’artiste


Lloeu la llum infinita


La Nostra Gaiata Artiste: José Vicente Monroig Marqués i l’equip de la comissió

Sobre el turó que domina la plana, un mar de Arreplegant els braços com a cànters que tarongers s’estén però és allí a l’interior de la s’omplen de llum i l’aboquen per les séquies de blanca ermita on esperant el tercer diumenge la plana, tres fanals moderns, actuals, donen de quaresma, dorm la llum infinita. modernitat al conjunt, unint per mitjà de la llum, l’antic i l’actual. Una llum xicoteta, infinita, que es guarda des de temps llunyans en un xicotet cresol sostingut La llum infinita vol ser un cant a la llarga en el bàcul d’un vell gaiato. Des de l’ermita, vida de la gaiata. Vol que com la seua definició portada per les fades màgiques, es posarà indica, la gaiata siga infinita, la gaiata tocada sobre el monumental gaiato per a recórrer per les mans màgiques dels seus mitològics les venes del seu interior i arribar al cor de la habitants, ha de perdurar en el temps, ha de gaiata que cada any construeixen en la plana mantenir-se infinita perquè Castelló és gaiata i els artesans gaiaters. Artesans dominadors de gaiata és Castelló. les diverses arts, escultura, pintura, fusteria, cristalleria i il·luminació, saben donar cos a aquella llum que els arriba de la blanca ermita. Tots junts lloen a la llum infinita i fan que tot un poble lloe la llum de la gaiata. En la nostra gaiata els artesans han creat un cos de ferro fort i robust, però transparent i lleuger que embellit per les cristal·lines vidrieres, creades del no-res, són el suport per a tancar els milers de llums infinites que la componen. Els artesans donen forma a un conjunt de fanal antic rematat amb l’escut de la ciutat i el seu nom, recordant que la ciutat ve de l’antigor per lluminosos camins. Sobre l’escut i el nom de la ciutat, Castelló, s’alça el monument a la llum, una sèrie d’al·legories a les gaiates antigues coronades per un gaiato decorat amb el verd dels tarongers i el blau del mar. Des del gaiato abaixen quatre braços a manera de serpentejants cintes que emboliquen i complauen la llum del seu interior. Ací la llum blanca es converteix en un virtuós sonet de colors alhora que exploten en la més atronadora mascletà.


Jocs D’infantesa


La Nostra Gaiata infantil Artiste: Javier Rodríguez Capdevila i l’equip de la comissió

Vivim en un món en el qual la tecnologia s’ha fet present en tots els aspectes de la nostra vida. Avui per exemple els xiquets no saben jugar a una altra cosa que no siga el mòbil, la consola o l’ordinador i açò afecta a la comunicació i a la convivència amb altres xiquets. Recordeu no fa molts anys com jugàvem, ens reuníem en el carrer els xavals del barri i amb una pilota o amb unes “caniques” ens passàvem tota la vesprada gaudint. El “pot pot”, a “taco”, ..., recorde jo al sabater del meu barri “Pepe el Sabater” que a dues per tres anava a demanar-li els tacons usats que canviava i els cartons de les caixes de llumins que gastàvem per a traure-les del cercle, fet amb guix. A “pillar”, al “sambori”, a la “corda, churro media manga mangotero”, que sempre hi havia algun “ferit de guerra”, a “les caniques”, recordeu que el que aconseguia tenir caniques d’acer era el rei? Recorde el pati del col·legi ple de forats, els “gua” o “a la trompa”, a “les xapes”, què partits de “campions” jugàvem, recorde que el porter solia ser la tapa d’un pot de xampú o insecticida i els jugadors xapes de Coca-cola o cervesa, i amb els cromos de futbol fèiem els equips, eren uns altres temps en què la imaginació s’aplicava als jocs. Quan em plantejave el disseny de la Gaiata Infantil i el seu lema, vaig pensar en tots aquells moments viscuts de la meua infantesa i vaig decidir dedicar la gaiata a tots aquells jocs infantils, que tan bons records em porten. Sobre una estructura clàssica es poden apreciar vuit escenes de jocs i vuit escenes que simbolitzen somnis infantils, decorats per Cristina Puig estudiant de disseny.

Al voltant de l’estructura central, quatre braços decorats amb la tècnica del “decapé” amb tons pastís, en verd i blau i fons realitzat en “collage”. Tot açò forma un conjunt harmònic que combina la tradició i la modernitat, amb uns canvis de llums amb colors bàsics que li donen força a tot el conjunt. I sobretot “Jocs d’Infantesa” és un record a aquells meravellosos anys de la nostra infantesa.


e r d o a t a M p i E qu



?

del Congrés Magdalener, Gaiater de l’Any, després Gaiata com a element ix reforçada la figura de la es Festes? diferenciador de les nostr

?

Per quarta vegada consecutiva, la Gaiata ix reforçada d’un Congrés Magdalener. Ara falta que políticament es faça realitat, que hi haja un suport real, que s’aposte per la Gaiata d’una vegada per totes.

?

?

Agustín Mon ?

Dins la construcció de la Gaiata, hi ha un element més important que els altres? On està la clau per a fer un bon monument? Tot és important partint d’un esbós adequat, des de la sòlida estructura metàl·lica que suporta tota la construcció, fins a unes vidrieres que atrauen les mirades de la gent, passant per una fusta ben tallada, déu ser un cúmul de coses ben fetes. I tan important el que es veu com el que no es veu. Per exemple l’estructura interna de la Gaiata és tan espectacular com ho poden ser les vidrieres o la talla de fusta.

La Gaiata, és passat, present o futur?

?

Per a mi és present. Evidentment estem representant amb els monuments actuals, el que conta la història que van fer els nostres avantpassats, però ara per ara la gaiata és present. La nostra filosofia és la d’introduir elements avantguardistes dins d’una línia clàssica. El metacrilat, els leds, són elements avantguardistes que s’han integrat perfectament dins una línia barroca. Pensem que es pot innovar sense perdre la qualitat. Aquest any ens menegem una vegada més per eixa línia. Serà un monument barroc amb elements innovadors, com ara uns fanals totalment diferents del que s’ha vist fins ara, integrats dins dels braços. Esperem estar una altra vegada entre les candidates al primer premi.

?

or la globalitat, l’element integrad ió, fus la n só res rie vid les e , modernitat, L’any passat deies qu dició, simbologia, sentiments Tra a. iat Ga la de nts me ele dels diferents ? aquest any per què apostem

?

Pel color clarament. Simbologia també perquè portem molts detalls representatius de la natura, i tradició perquè no ens hem oblidat de tots els detalls necessaris que ens identifiquen com a Poble. Però destacaria el color per damunt de tot. Color és vida, i vida és natura, motiu pel qual s’han escollit pardals, papallones, animals lliures carregats de tonalitats diverses. Sempre intentem sobre una estructura clàssica, donar-li un punt de modernisme. Aquest any, un d’eixos punts de modernisme, el donen sense cap dubte les vidrieres, les cent seixanta vidrieres minuciosament pintades a mà. Ho he dit sempre, nosaltres no lluitem contra la resta de comissions, lluitem contra nosaltres mateixos, tant és el nostre afany de superació.

Enrique Carceller


?

? Javi Rodríguez

sa”. antil com “Jocs d’Infante Has batejat a la gaiata inf futur? ssat, en el present, o en el Estaves pensant en el pa En el passat, he volgut per una representació dels jocs d’antany. Boletes, sambori, jocs tradicionals que per desgràcia s’estan perdent per les noves tecnologies i que a la fi eren jocs que feien participar la gent, que propiciava més la comunicació que ara. La intenció ha estat fer una gaiata guanyadora, molt ben acabada, amb un estil diferent del que fins ara s’ha vist en les gaiates infantils, sobretot en els braços, on estem aplicant unes tècniques noves (Amb un ‘decapè’, colors verds pastel, ...) que esperem que donen un resultat que agrade molt.

Com un element aparentment estàtic o rígid com sembla la fusta, pot donar-li a la Gaiata mobilitat i esveltesa? Jo pense que la fusta no és rígida ni estàtica, com a matèria orgànica que és, pot agafar totes les formes que vulgues. És l’element que li fa calor a la gaiata. El ferro i el vidre són freds, mentre que la fusta li dóna calidesa, i també mobilitat visual per totes eixes formes que se li pot donar.

?

?

Enguany la part de baix serà tota de fusta, en concret de “pino insignis”, un tipus de pi nacional. I la resta amb MDF, que és el que normalment gastem. Porte moltíssima motlura, fet que li donarà un estil barroc, ric. Sense motlures l’estil és més romànic, més minimalista, més gelat en definitiva. Pense que quedarà espectacular.

“Lloeu la llum infinita”. Perquè infinita? És la Gaiata un element del passat, del present, del futur, o de sempre, atemporal?

Jovi Monroig

Llum infinita és perquè volguera que la gaiata fóra una llum sense termini. Com la llum antiga, la llum sagrada, una llum permanent a la qual tinguem devoció a l’hora de construir les gaiates. Que perdure per sempre, que la llum de la gaiata sempre estiga encesa.

Quan construïm una Gaiata, no pensem que és la Gaiata d’enguany. A nosaltres ens agrada la barreja dels elements de sempre amb uns altres més innovadors. Les vidrieres, la fusta tallada, allò que forma part del clàssic, però amb formes modernes i utilitzant la tecnologia més avançada. “Lloeu la llum infinita” és un tribut a la Gaiata clàssica, la de sempre, la d’antany.

Javier Ibars


nguany, observe l’absència d’e a iat ga la de ós sb l’e t Miran que estructures metàl·liques de fanals i alhora, unes als fanals, portarà o no fan podrien assemblar-se a l ua bit sat sobre l’estructura ha po su n ha è qu , y? an gu en l’objectiu? aquests canvis?, i quin és

?

?

Doncs el primer que diré és que sí que portarà fanals, el que passa és que van integrats en el transcurs dels braços com a part dels mateixos, per això no s’aprecia en l’esbós. Açò per a nosaltres és una aposta complicada, serà la primera vegada i principal novetat per a enguany. El que ha suposat respecte a l’estructura, són considerables canvis en la forma de construir la part central dels braços, ja que hem d’integrar les estructures metàl·liques amb formes corbades dels fanals en el transcurs de l’estructura habitual del braç, això requereix major ajust en toleràncies i millors subjeccions dels fanals, ja que poden afeblir la resistència els braços. I senyalar també la dificultat que tindrem per a integrar els fanals creant un cos homogeni en si.

Nacho Collados

?

I per a finalitzar, l’objectiu principal a part de guanyar el primer premi, com sempre, és seguir introduint noves formes dins d’un estil molt marcat i superar-nos encara més si cap.

L’any passat entre l’espectacularitat dels canvis de llum, crearen sensació els colors de la bandera de Castelló il·luminant la nostra Gaiata. Dissenyar els canvis de llum és igual a composar una melodia? es pot fer música amb la llum? I què ens espera enguany?

?

Si, podria ser una forma de veure-ho. La llum de la gaiata ha de complementar tot el treball de fusta, vidrieres, pintura, etc., per tal de ressaltar-lo quan es fa fosc. En certa manera intentem jugar amb la llum per a donar sensació de tranquil·litat en alguns moments, d’alegria en uns altres, de bogeria d’altres, i així intentar canviar la manera en què l’espectador veu la gaiata.

?

?

Aquest any tindrem una llum blanca en tot el centre de la gaiata i els fanals per ressaltar el magnífic treball de vidrieres i jugarem amb bombetes de color pels braços i el gaiato. Aquest any hem apostat pel treball de vidrieres i els canvis de llum acompanyaran sense ser protagonistes.

Nino Turch

?Quina és la clau gastronòmica del primer premi del 2017? Jo no he fet res..., només intentar que no se’m queden primets i perden forces! S’han fet molt exigents, si han de menjar entrepans, no venen... fóra bromes, jo només sóc un més en aquest equip i, com tots ells, sols es tracta de ficar-li alegria i un poquet d’estima al que fem.

?

? I quin és el menú per al 2018?

? Víctor Orozco

La idea és no repetir mai, llevat que ho demanen ells, ajustant-nos a més als 10 euros per menjada que surten de les nostres butxaques particulars. A vegades no ho encerte, com el dia del cus-cus, però ja he aprés a fer el sopar tard, així tenen molta fam i no es queixen i s’ho mengen tot! El menú d’avui, una ventresca de ‘bonito’ amb pebrera, unes anxoves amb olives, i un salpicó de marisc de primer. De segon, arròs amb abadejo i col. Falte poc per a Magdalena i cal agafar forces!



MARIA GRIÑÓ

L

a meua portada representa la Tornà de la romeria. La Romeria de les Canyes és un dels actes més importants de les nostres festes i la meua portada ha volgut arreplegar aquell moment en què, els meus personatges, ja de tornada i amb el rotllo en les seues canyes, miren cap a l’ermita de la Magdalena, una miqueta nostàlgics, sabent que no tornaran a repetir aquest moment fins a l’any que ve.


La nostra portada Maria Griñó

• Artista plàstica, il·lustradora i dissenyadora gràfica. Castelló de la Plana 1966. • Durant més de 20 anys m’he dedicat, principalment, al disseny ceràmic de peça especial. • La meua marxa artística en el camp de la pintura comença a principis del 2008, compaginant aquesta faceta amb el meu treball com a dissenyadora ceràmica, sempre cercant un estil que em diferencie i al que m’agrada definir com a gràfic i personal. Des del 2011, comence a treballar, també, en el camp de la il·lustració infantil on tinc dos contes publicats: “Vull la lluna” i “El robatori de la custòdia”. En 2017, decidisc apostar per allò que més m’agrada i dedicar-me per complet a açò: la pintura i la il·lustració. • La dona és el tema principal de les meues obres i, més especialment, els seus caps, part fonamental en els meus treballs. Pinte a una dona que fuig dels clixés de bellesa i que té una gran vida interior. Quasi sempre, es troba en posició serena, reflexiva i tranquil·la,

mentre pensa, observa, compon..... La seua mirada frega la melancolia, i el seu cervell desborda activitat frenètica. • Aquesta activitat: pensaments, idees, records, conflictes, etc., és la que està representada per les seues cabelleres prominents, plenes de grafismes, colors i detalls. • La seua boca, minúscula, representa el poc que li deixen dir, una xicotíssima part del que de debò vol dir i pensa. • En el seu rostre solament hi ha un ull. Algun dia obrirà els dos. • He exposat les meues obres, entre altres llocs, en: Castelló, Vila-real, Orpesa, Peníscola, Benicàssim, València, Alacant, Barcelona, Santa Cristina d’Aro, Monforte de Lemos, Madrid, Màlaga, Sitges, Oporto, París i Berlín. • Tinc obra en col·leccions privades de: Castelló, València, Barcelona, Madrid, Toledo, Saragossa, Sevilla, Luxemburg, EEUU i França.


92


Pas del Testimoni


i n o m i t s e t Pas del 2017

Gaiata 15 Sequiol 94

2018


Abans de començar l’entramat d’actes oficials que donarien el tret d’eixida del cicle fester 2018, es realitzava l’acte de comiat de Reines, Dames de la Ciutat, Madrines i Presidents del 2017. Era l’última vegada que Beatriz, Teresa i Marcos es reunien amb els seus companys d’aventures de les comissions germanes, en un acte oficial. L’endemà d’aquell comiat, es realitzava l’acte de benvinguda de l’any 2018 on no van faltar els nostres càrrecs, Àgueda, Nagore i Iker, i per descomptat, allí estava radiant la Dama de la Ciutat sequiolera, Beatriz. Els primers actes oficials de l’exercici fester 2018, van ser les Imposicions de Bandes, on Reines de les festes, Dames de la Ciutat i Madrines van rebre la banda acreditativa dels seus respectius càrrecs, i els Presidents Infantils reberen un pergamí acreditatiu també.

Tot comença amb el Vítol, un crit llançat al Cel per milers de castelloners i castelloneres l’últim dia de Festes a la Plaça Major. Un Vítol que diu que el deure de genealogia s’ha complit, que hem tornat a celebrar una nova edició de les festes de la Magdalena amb germanor i molta alegria. I un Vítol que ens recorda que el somni s’acaba per a uns i comença per a uns altres, perquè el relleu és necessari, ja que és garantia d’una permanent dosi màxima d’il·lusió.

Però sens dubte, l’acte on millor s’escenifica el relleu fester, és en la Presentació de la Gaiata al Palau de la Festa. Amb les comissions major i infantil dalt l’escenari, sota l’atenta mirada de Beatriz, Teresa i Marcos, les Madrines 2018 Àgueda i Nagore, rebien de mans dels Presidents Elisabeth i Iker, la banda que les acreditava en el seu càrrec. Tota una successió d’actes que escenifiquen el relleu d’un any fester al següent. La nostra festa està viva, i és per això que cada any, amb tristesa d’uns i alegria d’altres, es produeix el pas del testimoni.

Finalitzada la setmana gran, quedaven alguns actes dins i fora de la nostra ciutat, però la Panderola del Sequiol 2017, la que havien passejat tot l’any a Beatriz, Teresa i Marcos, anava aplegant a la seua estació final. Era el moment que la Junta Directiva es reunira i decidira quines persones devien pujar al tren en marxa, cap al trajecte que els hauria de dur a la Magdalena del 2018. Aquestes persones ja tenien nom, ho portaven esperant molt de temps, eren Àgueda, Nagore i Iker. Era el punt de partida d’aquella transició. Poc després, una vegada entrat l’estiu, se celebrava l’acte de nomenament, on Beatriz, Teresa i Marcos, passaven el testimoni a Àgueda, Nagore i Iker, abrigallats per la gent de la comissió, així com familiars i amics. Un acte molt emotiu per a uns, il·lusionant per a uns altres, entranyable per a tots els assistents. A finals del mes de juliol es realitzava en l’Ajuntament l’elecció de Reines i Dames de la Ciutat, i Sequiol rebia la magnífica notícia de tenir a una sequiolera ocupant un dels llocs dins la Cort d’Honor de la màxima representació de la dona castellonera. Beatriz, Madrina de la gaiata 15 l’any 2017, anava a tenir el grandíssim privilegi de ser Dama de la Ciutat per a la Magdalena del 2018.

95


Entrevista MADRINA DE SEQUIOL 2018 Per Cristina Garcia Grau

Àgueda Ibars Agramunt “La gent de Sequiol és la força del sector” Vint anys des de fa molt poc i la il·lusió de qui veu complit un somni. Explica qui és en quatre paraules: la madrina de Sequiol. I és que Àgueda Ibars Agramunt destil·la passió per les seues festes de la Magdalena, per la seua gaiata, i, sobre totes les coses, la família que la conforma. Diu, mentre s’escapa un minut dels llibres de les oposicions per a Policia Nacional, que “la gaiata és el que avui més temps m’ocupa a la vida”. És la seua vida. I els qui la coneixen ho saben bé: aquesta jove estima la festa, la tradició, té l’orgull de genealogia del castellonerisme més pur i a Sequiol com a la seua senyera. --Estudiar oposicions i amadrinar Sequiol per a la Magdalena 2018... Com és el teu dia a dia? A què dediques el teu temps, Àgueda?

Pas del 96

i n o m i Test

--(Entre risses, encara tímides) A ballar. M’agrada ballar claqué. Però el meu temps ara per ara és, al 8020% per a la gaiata, per a treballar per al sector de cara a les festes que ja estan ací; i a estudiar. Que no ho he deixat, només ho he aparcat. I no és una càrrega, ben al contrari. És el que vull i he volgut des de ben menuda. --Al teu currículum fester figura que ja vas ser madrina infantil el 2007 amb el teu germà Jonay de president infantil a la gaiata 14, però ja fa tres anys que estàs a la 15. Com veus ser la màxima representant d’una gaiata de 15 com és la 15? --És un somni. I no és un tòpic. Des del Vítol del 2007, quan vaig acomiadar-me de les festes des de la plaça Major de Castelló que vaig decidir que volia tornar a ser-ho, ja de major. I Sequiol, que és com la meua


família, m’ha donat l’oportunitat. Ser-ho al sector de la Panderola és una passada! --Com és Sequiol? --És una família. La meua família festera. --Em concretes una mica més? --És un sector integral. L’ambient, la implicació, el treball que es tira endavant, la motivació per ser els millors, el no parar durant tot l’any. És EL sector (i que em disculpen els altres). --Has fet pinya amb la comissió i la cort? --És clar! La cort és molt gran, de les que més als sectors de Castelló. I grans i menuts, en la cort i a la comissió. Ja vam fer un bon grup l’any passat, però aquest 2018 serà molt millor. I, a més, hem donat la benvinguda als jóvens que van pujant d’infantil a major. I la família creix. --Parles amb passió per la festa, per la gent, però, Àgueda, dis-me què té la 15 que no tenen les altres? --La gent. Que és la que fa la gaiata. --En el pla personal, com ho estàs vivint? --Superintensament. A les amigues ja els vaig dir a principi del curs fester que aquest any anava a viure el meu somni i que la gaiata és el primer.

al setembre. I ho duc com puc. Molts dies tinc actes i he de doblar després, però ser madrina és un somni que es compleix ara, el 2018. I ser policia nacional és el meu somni de futur. -I a casa? --Tinc una família molt vinculada a les festes de Castelló, i des de ben menuda que tinc eixe sentiment de pertinença a un sector. Mon pare, Javier Ivars, va ser president de la gaiata 14 els anys 1998 i 2012. --Has fet un bon repàs a la Magdalena...I al sector? --A Sequiol, l’activitat és frenètica. Ja ho he comprovat els darrers dos anys. Un no parar, des del matí a la nit. --Sequiol és un dels sectors amb més primers premis dels darrers anys. Has vist ja el monument? --No em deixen! He vist l’esbós, i és preciosa. Confie molt, moltíssim en la gent que hi treballa, al cau i al Magatzem perquè Sequiol tinga cada Magdalena el millor monument. És el símbol de la llum de la gent de Sequiol, i d’ací surt tota la seua força. --Què els dius als sequioleros per a la Magdalena 2018? --És la nostra setmana, la de tot Castelló, i passa ràpida. I cada any és diferent. Que la gaudisquen. //

--Opositora a policia nacional i madrina, el mateix any. Com ho compagines? --Amb il·lusió es pot tot. Vaig començar les classes

97


Entrevista MADRINA INFANTIL DE SEQUIOL 2018 Per Cristina Garcia Grau

Nagore

Garcia García Miravet

“La gaiata és emoció, i cal alliberar-la” Deu anys i molta cultura festera. A Nagore Garcia Miravet, de casta li ve al ‘galgo’ de Sequiol, la gaiata 15 que li ha donat l’oportunitat de complir un somni. Sa mare, Núria Miravet, fou madrina i dama de la ciutat, representant de la Gestora de Gaiates i de la Junta de Festes, i ha transmés la passió per les festes de Castelló a les seues filles, Malena i Nagore, que mostra al to de veu l’emoció continguda de qui espera representar i treballar per fer més gran si cap, la gaiata del carrer Herrero. Explica la madrina infantil que estudia a l’escola Lluís Revest, li agrada ballar, “molt, moltíssim”, i, sobretot “comercial dance i funky”, a l’acadèmia Castellón Baila. I ho fa “amb les amigues del cole, que és més divertit”. --Em conten que els has dit a les teues amigues del cole que aquest any, primer està la gaiata i totes les coses de Magdalena, i després, tot l’altre. --Primer està el cole. Però sí. No hi ha prou hores al dia per fet tot el que el meu cap vol fer. A les meues

Pas del 98

i n o m i Test

millors amigues les he convençut per vindre algun dissabte al Palau, a ballar i a conéixer als meus amics de la gaiata. I s’ho han passat ‘superguai’. Després de Magdalena, pense que ja tindré més temps per fer més coses... Segur. --I què t’agrada fer? --Vull ballar més. I també pintar, escriure i fer ‘manualitats’. Això també m’agrada molt, com jugar a les nines amb la meua germana Malena, o als Playmobils. Però el que de veritat m’agradaria fer és ser científica. M’encisen les ciències, però més les de química, les de fer ‘potingues’. El que després surt, ja no sé, ja ho veurem... Tinc algun joc que m’encisa, com un de volcans. --Eres una madrina amb molta tradició familiar a les festes de Castelló. Què vas pensar quan t’ho van dir?


--Va ser increïble! A Sequiol som una comissió infantil molt gran. I jo volia ser madrina infantil aquest 2018, però estava difícil. I a més, estava Àgueda, la meua madrina, que estava com jo. I quan vaig saber que les dues anàvem a representar a la gaiata, vaig pegar un bot. Molt emocionant. I a Iker li vaig proposar jo que fórem els dos. I mira, ací estem. --I fins ara, com t’ho has passat? --Des del nomenament, superbé. Em feia una mica de por el fet de saber què fer, què dir, on col·locarme, però ho pregunte. Ho pregunte tot. A Àgueda, a la ‘presi’, a la mare, a la meua àvia. Però tot ha anat com ho pensava. Estic gaudint moltíssim, amb les altres madrines, amb els xiquets i xiquetes de la comissió. Ja hem fet mil grups de WhatsApp. Hi ha actes més formals, però hi ha d’altres especials, com el Carter Real, on ens van regalar una pilota xulíssima; la Cavalcada de Reis, on vam repartir molts caramels, juguem, riem, xarrem. I també el berenar de la Gestora de Gaiates de Nadal, a l’Indiana Bill... I cada dissabte al Palau de la Festa m’ho passe genial. Les madrines quedem davant l’escenari quan sona el ‘Rotllo i canya’, i després ballem molt. Ens fem fotos, molts ‘selfies’, formals i divertides. --I què tal amb l’Àgueda i l’Iker? --Supercontenta. Fem molta pinya. I anem a totes parts junts. Iker és el rei dels acudits, en conta molts i molt bons. I ens en riem molt. I Àgueda és més dolceta i afectuosa... Tots tres fins i tot hem preparat un rap especial que presentarem un dia d’aquests. Esperem que quedarà xulíssim. --I a la gaiata? --Juguem, pintem vidrieres, i assagem balls. I durant l’any m’he apuntat a teatre. Aquest any hem fet fins i tot una obra pròpia per a la setmana de Magdalena. L’any passat, els majors no ens van donar cap paper perquè l’obra no deixava... i sempre ens deixen els papers

xicotets. Per a aquest any estem preparant una cosa molt guai. A Nadal ja en vam representar una sobre una princesa que perdia l’ànima del Nadal. Però al cau fan moltes més activitats, des de pesca a dolçaina i tabal, ..., moltes coses. A mi m’agrada pintar vidrieres, xarrar i menjar papes al cau. --Tindràs ganes de què arribe Magdalena... --Moltes. Vull anar a tots els actes oficials. Que arriben les mascletaes, l’olor de pólvora, el so de la dolçaina, el menjar tan bo, estar amb els amics, amb la família. Sobretot, i primer que res, la Romeria de les Canyes. És el que més m’agrada. Preparar-ho tot, anar per les canyes, pujar ‘passet a passet’ amb els avis, i aquest any, a més, em vestiré de llauradora. I parar a Sant Roc, on comença sempre a fer calor i cal posar-se les ulleres de sol; i asseure’ns a la pedrera dalt a l’ermitori, i menjar truita de faves, llonganisseta seca i els ‘ximos’ que fan a casa. Boníssims. Aquest any serà especial. El mateix que vestir-me amb el vestit de llauradora per al Coso Multicolor, llançar mils de confetis, i després anar a casa els meus avis per llançar-lo al sòl del seu balcó. Cada any ho fem. I el Desfile de Gaiates, perquè m’encisen els monuments, que es treballen tot l’any al cau i al ‘Matadero’, i cal lluir-los. Sempre m’emociona molt veure com encenen les llums i com es fa fosc el carrer. És el símbol de les festes. --Què els dius als xiquets de Sequiol? I de Castelló? --Als xiquets de Castelló, que es facen de gaiata, que és superdivertit. Es treballa per la tradició i per la festa, però ens ho passem molt bé. I als xiquets de Sequiol, que ho gaudisquen. Jo espere, i sé, que ho gaudiré, juntament amb Àgueda, Iker i tota la comissió infantil sequiola. //

99


Entrevista PRESIDENT INFANTIL SEQUIOL 2018 Per Cristina Garcia Grau

Iker

Miralles Claramonte

“Vull que arribe ja la Magdalena i no s’acabe” Simpàtic, xarrador, inquiet, apassionat. Iker Miralles Claramonte, el president infantil de la gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2018 és un xiquet amb estima per la festa. La viu, i la sent, i als seus 11 anys recentment complits, pocs dies abans de començar la setmana gran de Castelló només vol “viure-la intensament”. Va a l’escola Antonio Armelles, on coincideix amb la seua regina infantil de Castelló, Lucía Burguete. I quan li preguntes què vol ser de major, ho té claríssim: “Treballaré fent experiments amb combustible per a la NASA, eixe és el meu plan”. Li xifla la NASA, els coets, l’espai, la recerca... Ah! I els trens. “Sobretot, els trens”, diu. Iker és un no parar. Toca la dolçaina i el tabal, juga al futbol i fa teatre. S’apunta a tot, fins a un ‘bombardeo’, com es diu col·loquialment. Científic i artista, menut per fora, molt major per dins. Sa mare, Soledad Claramonte, ens explica que “és un xiquet inquiet, que ho pregunta tot, que es fa voler i que sempre està pensant en coses

Pas del 100

i n o m i Test

noves”. I així ho transmet en la nostra conversa. I son pare, Vicent Miralles, pagat de veure com a casa segueixen la tradició familiar d’estimar les festes de Castelló. --Ja han passat uns mesos des que, com tu li dius, la ‘jefa’, la presidenta, et va trucar per dir-te que series president. Com t’ho estàs passant a la gaiata, Iker? --M’ho estic passant genial. Recorde moltes vegades el nomenament, a l’estiu, els sopars al ‘Matadero’, i al cau, i la presentació al Palau, amb molts nervis, allà esperant per sortir a l’escenari, i amb molta emoció, perquè anava a sortir. I després molta tranquil·litat, com orgull. I tindre de la mà a Nagore, la madrina infantil, sempre és divertit. I ara vull que arribe la Magdalena, que és la millor setmana de l’any.


--Tens ganes? --Moltíssimes. Quan vaig entrar a la gaiata, l’any passat, ja vaig saber que seria president de seguida. I li vaig dir a la mare i al pare, que volia tenir eixa experiència, i estar a la primera fila, vivint-ho tot, provant-ho tot. Vull que siga ja Magdalena, ja fa temps, quan ens ajuntem els presidents infantils al Palau, i correm i juguem i parlem de quines coses farem a Magdalena. I sé que vindrà carregada d’il·lusions. Vull passar-la en Nagore i Àgueda, i en tots els xiquets del sector. Ens ho passem molt bé, i anirem a tot. --Quin acte vols que arribe ja? --Tot. Bé, el Coso Multicolor, per llançar mils i mils de confetis. I veure les bandes internacionals, i els passacarrers d’animació. I el Desfile de Gaiates, sobretot, les gaiates em fascinen. Els monuments, vull dir. Tinc dibuixos de ben menut, i maquetes de cartó, de diversos materials i de Lego o Playmobil, amb colors i llums. M’encisen. Recorde la primera vegada que vaig anar a veure les gaiates amb els pares, i de seguida em van venir moltes idees per fer-ne una, i en arribar a casa la vaig muntar amb els Legos. A casa està ple. I més que en faré. --Has vist la gaiata infantil de Sequiol per al 2018?

--I al cau, hi vas? --Clar! I m’ho passe genial. Juguem al futbolí, i fem moltes coses i no només la setmana de Magdalena. Tot l’any. --Aquest any sou molts presidents infantils dels sectors de la festa de Castelló. Com vos ho passeu? --Genial! Som una bona colla. Quan ens ajuntem no hi ha qui ens pare. Juguem, riem, correm, pensem en què farem després, fem plans per a la setmana següent, per al pròxim acte, per a la propera presentació al Palau, i per a Magdalena. No m’avorrisc gens, i ens gitem molt tard. A més, les gaiates fan espectacles molt xulos i ens ho passem molt bé, i ballem. El de la meua presentació va ser al·lucinant. I xarrem amb gent d’altres coles, d’altres sectors. A la gaiata es fan molts amics, de dins i de fora, i fem pinya. Som còmplices d’estimar les festes. I ens ho passem molt molt bé. --Fas un compte enrere del que falta per a la Magdalena? --Clar. Cada dia, un dia menys. I quasi està ací. Tinc ganes que arriben i no s’acaben. //

--Encara no. Serà una sorpresa. He vist dibuixos, i mon pare m’explica que és molt xula. I sé que d’ací a uns anys en faré una ben gran i preciosa per al sector.

101


Entrevista PRESIDENTA DE LA GAIATA 15 SEQUIOL Per Cristina Garcia Grau

Elisabeth Breva Almerich

“Done unes gràcies ben grans a tota la gent de Sequiol, per estar sempre” Dotze anys ja al capdavant de la gaiata 15 Sequiol i tota una vida al servei de les festes de Castelló, que coneix molt bé. Ha passat per tots els estadis fins a la presidència d’un sector que no para de créixer i que no coneix límits. 150 socis la converteixen en una gran família que s’estén com el ‘seu’ tren de la Panderola, símbol d’un barri que s’entrega a la Magdalena i conviu amb la festa plena sequiolera. Fou presidenta de la Gestora de Gaiates, i, aquest any, ha sigut art i part al Congrés Magdalener. --Com eren les festes d’abans i com són les actuals? Què ha canviat? --Les festes de Castelló sempre han sigut popular. I sí, han canviat, en la gran quantitat d’actes que es fan durant tota la setmana, en què s’han modernitzat, amb les noves tecnologies. En definitiva, crec que han

Pas del 102

i n o m i Test

millorat. Però, en essència, continuen sent unes festes populars i participatives al 100 per mil, i que vages on vages, a qualsevol racó de Castelló escoltes una orquestra als sectors. Per a tots. --I, mirant al futur, com veu la Magdalena futura? La d’ací a 10 anys? --Sincerament, crec que d’ací 10 o 100 anys seguiran sent les millors festes del món. Les nostres gaiates són i seran l’element que ens diferencia de la resta de celebracions d’arreu del món. I confie que tindran el suport popular i institucional que es mereixen; el mateix que les comissions de sectors, gent que treballa per al seu barri, per a fer créixer la festa. --Sequiol ha estat en la darrera dècada un dels símbols del creixement i assoliment dels sectors de la festa de Castelló, asseient un model que molts


han aplicat per mirar endavant. Com porta això de ser referent? Tu i la gaiata, vull dir. --En aquest món de la festa, estem tots per a aprendre els uns dels altres, de les bones idees i de les bones gestions; i també, per què no, de les males. Nosaltres no som cap referent, sinó que fem les coses el millor que podem, o ho intentem, almenys. Sequiol és una comissió que treballa, i molt, i ningú ens regala res. Jo, personalment, un referent? Només puc dir a això que cal que un s’envolte de bona gent, i de gent treballadora. I pel que fa a ser un sector referent, el mateix dic i sent repetir-me: tot és treballar i treballar... i tornar a treballar. El secret que tots saben és que Sequiol funciona com una empresa, amb les seues seccions, els seus departaments, els seus caps de grup, i els col·laboradors. I així tot u cada un de la comissió fica el seu granet de sorra, tots aporten, responsabilitzant-se del que fa, més o menys, i complint. Tot suma. --Al Congrés Magdalener es va parlar molt de Castelló com a festa de la llum, i les gaiates com a símbol màxim de la setmana gran, de la ciutat i amb possibilitat d’exportar-les pel món amb la internacionalització per bandera. Què en pensa? Amb què es queda de les conclusions del Congrés? --Crec que la gran majoria de les conclusions del Congrés Magdalener han reforçat les gaiates. S’ha reconegut el seu paper a les festes de Castelló, que són el símbol diferenciador, que som les festes de la llum, destacant, a més, que les representants de les gaiates han de ser les úniques que poden representar a la nostra ciutat a tot arreu... I moltes altres coses. Jo, com a gaiatera, em sent molt orgullosa de les persones que ens van defensar al faristol de la Cambra de Comerç. I vull donar personalment les gràcies als ponents de la Gestora de Gaiates, com Rafa Alabau, Vanessa Pérez i el sequioler Agustin Mon. I, no obstant això, espere que tot el que es va concloure es complisca i no es quede en res. --Canviem de terç. Com defineix a la gent de Sequiol? --Els sequiolos són gent de soca, gent molt treballadora i compromesa amb Sequiol. Jo, com a presidenta, només tinc paraules d’agraïment per a tots i cadascun d’ells. Unes gràcies molt grans. Del primer a l’últim; de l’últim al primer. Als adults, per la seua incondicional participació en totes les activitats, des de fer gaiata al llibret, la programació, els actes i el protocol, el sector, la presentació, els actes de tot l’any... i tantes coses que passen al cau del carrer Herrero. Als representants màxims de cada Magdalena, per la seua incansable disposició de fer el que se’ns demana, d’anar allà on calga. A les dames i acompanyants per ser testimonis de Sequiol per tot Castelló amb joventut i alegria màxima; i als més peques, perquè realment són els que ens donen la vida i no deixen que defallim. A tots. Els sequiolos som gent de Castelló, de la festa, per la festa.

--La Magdalena a Sequiol és un no parar... Què ens espera aquesta setmana gran? --A Sequiol, mentre ens ho puguem permetre, seguirem fent una setmana de festes dins de les festes, amb tot tipus d’activitats, des d’actes per als xiquets, a degustacions gastronòmiques, tallers de cuina, orquestres o revetlles o concerts cada nit, i mil actes més que podran veure al nostre programa d’actes. I ací m’agradaria fer una crida a qui corresponga perquè els sectors d’extraradi, o de la perifèria de Castelló, també existim durant la setmana gran de la Magdalena. Pense que és un tema a considerar que els actes que es fan a la setmana gran, pagats pel Patronat de Festes, hauria d’arribar a tots els racons de la ciutat. Ja que en som unes quantes les gaiates de fora del centre de la ciutat que sembla que no existisquen. Es podrien fer actes rotatoris, perquè tots els veïns de la capital puguen viure per igual i en les mateixes condicions la setmana més gran de tot l’any a Castelló. //

103


Madrina 2017

Acomiadada MADRINA 2017

Beatriz Belenguer Mercé Un any després ací estic una altra vegada dirigint-me a tots vosaltres però aquesta vegada per a acomiadarme. És impossible poder expressar en paraules tots els sentiments que he viscut durant un any inoblidable. Si oblide acomiadar-me d’algú o donar-li les gràcies, perdoneu-me per endavant però sou moltes persones que heu fet que enguany siga increïble, tant per part de la meua família sequiolera com dels nostres veïns, socis i amics. Tot va començar gràcies a tu, presi, tu vas ser la que va fer possible que el meu somni es fera realitat i m’has recolzat en cada moment. També has aguantat els meus: I què em pose? Vaig bé? Açò és així? Jajaja, si és que per a aguantar-me fa falta molt. Per això i per aquests onze anys, gràcies. No podria haver tingut millor presidenta. Gràcies a dues personetes xicotetes però amb un cor enorme, el meu any va ser millor del que esperava. Sí, parle de vosaltres dos, Marcos i Teresa. Vau ser el meu motor i la meua alegria. Cada moment al vostre costat ha sigut increïble i inoblidable. Marcos “motoret” encara recorde el vergonyós que eres

Pas del 104

i n o m i Test

al principi i el que et costava acostar-te, però a poc a poc ho has fet. Vas traure el meu costat més divertit a cada moment i eres un tros de pa. Teresa, la meua xiqueta, des del primer minut hem sigut amigues, companyes i sobretot has sigut la germana xicoteta que sempre vaig voler tenir. Açò no és un adéu perquè els dos sabeu que sempre estaré ací per al que necessiteu. A tot l’equip de “Matadero” i a tu Víctor, el nostre magnífic xef, gràcies pel vostre gran treball i esforç. Malgrat haver perdut hores amb els vostres familiars i amics, el vostre esforç es va veure recompensat obtenint el primer premi a la millor gaiata de la magdalena 2017. Gràcies per brindar-me l’oportunitat de viure aquell increïble moment i enguany tindré el privilegi de tornar a desfilar al costat d’ella com a gaiata de la ciutat. D’altra banda els grups de sector, equip de web, equip de disseny i decoració, gràcies per la vostra dedicació i per fer que els nostres veïns puguen conéixer-nos una mica més. A vosaltres els xiquets de la casa, per traure’ns


sempre un somriure i a vosaltres els joves però especialment a les meues dames i acompanyants gràcies per tots els moments viscuts que mai oblidaré i per fer-me sentir la madrina més afortunada. Àgueda, Lourdes, Andrea, Raquel, Marta, Noelia, Anna, Raquel, Loren, Roberto, Álvaro, Alejandro, Luis, Nacho, Adrián i Fran, Moltíssimes gràcies de cor. Tampoc puc oblidarme de vosaltres els vicepresidents (Jorge, Víctor, Vicente Javier) i a Nacho, Chema i Carlos per haver-me acompanyat durant enguany i per haver fet que cada acte al vostre costat siga únic i diferent. Però aquest viatge no ho he fet sola, Arantxa, Noelia, Manolo i Javi, solament us puc donar gràcies per tot el vostre afecte i per haver deixat que Marcos i Teresa hagen compartit amb mi un gran any. Papà, avis i Roberto gràcies pel vostre esforç però especialment a tu àvia, pel teu suport i per haver sigut una mare per a mi en un any tan especial.

Enguany vaig tenir el gran privilegi de conéixer a 18 xiques increïbles amb les qui he viscut moments inesborrables i em porte grans records i moltes grans amistats que estic segura duraran molts anys. Natalia, María, Ana, Fátima, Raquel, Andrea, Patricia, Marta, Mónica, Laura, Estela, Laia, Sara, Lorena, Mayra, Estefanía, Nadia i Balma. Gràcies per cada moment viscut. A vosaltres, Àgueda, Nagore i Iker, desitge que passeu una setmana inoblidable i que visqueu cada segon de cada moment que us queda per viure perquè val la pena i perquè us podem assegurar Marcos, Teresa i jo que passa molt de pressa. Ara si, amb una gran tristesa, m’acomiade de tu la meua estimada Magdalena 2017. Gràcies a tots.

105


Acomiadada MADRINA INFANTIL 2017

Teresa Doumere Fabregat Bé, ha arribat l’hora del comiat. Qui m’anava a dir a mi, aquell 4 juny del 2016, que el meu conte com a princesa del Sequiol seria tan inoblidable. Aquell dia, quan la Presidenta em va donar la gran notícia, començava un somni, somni que havia viscut des de fora l’any anterior amb la meua germana Balma, però ara jo era la gran protagonista. I que millor companys per a aquest entranyable conte que Marcos, el meu príncep, el que m’acompanya des que tenia 3 anys, i del que no vull separar-me mai com a parella sequiolera. I ella, la meua Reina, la meua Bea, la que va ser en el seu moment princesa del Sequiol, i que ara aplegava al més alt. Ella, tota dolçor i simpatia, es va convertir per a mi en la meua germana major, que estarà ací per sempre. I ho dic perquè, trenta anys després, veig que la meua mare segueix tenint a la “tia Eva”, la reina del seu conte, com a germana major. I després està la persona que més m’ha ensenyat a voler el Sequiol, està ella, la Jefa, la meua mare quan fa falta, la que més ens mima, i a la qual tant volem. A veure si espera uns anys més i encara és presidenta quan jo siga Madrina !

Pas del 106

i n o m i Test

Ha sigut un any increïble, amb un munt d’actes (la Jefa diu que més de cent), als quals acudia amb la il·lusió de representar a tots els Sequiolos. I sempre, acompanyada d’un “guardaespatles” que manava la Jefa per a cuidar-nos: Chema, que sempre ens fa riure, Nacho, que va aguantar la missa rociera sencera sense fumar, Carlos, que ens animava sempre amb la seua música, Vicente Javier, especialista en la falla de Vall d’Uixò, o el sempre present i atent Jorge, que ens porta a tots els costats que faça falta, amb tal que els seus xiquets no es perden res. El meu conte tenia capítols molt importants, com el nostre nomenament al juliol, i la imposició, quan no podia estar més emocionada en donar-me Marcos el ram. I la presentació, que no podíem parar de riure en veure a Javi i Pablo ballant. Aquell dia, va estar un dia de contrastos en la meua casa. La meua germana s’acomiadava com a madrina i jo rebia aquella banda tan esperada. I la meua mare, vinga a plorar!! Hauria de donar les gràcies a molta gent, perquè en el Sequiol som molts i que fem moltes coses diferents. Gràcies al grup del Matadero, que divendres rere divendres, passen fred (que no fam, gràcies al xef


Víctor), per a construir les meravelloses gaiates que han fet que enguany el Sequiol, tornara a estar en el més alt. En aquest grup està el meu pare, que sempre està atent al fet que tot quede perfecte perquè siga la més bonica de totes. Ells, l’equip Matadero, encapçalat pel gran Agustín, fan el seu treball en l’ombra perquè després tots els sequiolos ens ompliguem la boca de dir que la nostra és, sens dubte, la millor. El meu conte no té capítols tristos, ha sigut tot alegria. Bé, tot no, però quasi. Avi Pepe, quan arribes al cel dels castelloners, saluda a tots els que et reben amb els braços oberts i, des d’allí, gaudeix de les nostres festes com tu sabies fer-ho. Enguany he fet grans amigues, que s’han unit a les que havia fet l’any de la meua germana Balma, i són d’aquelles amigues que sempre van a estar ací, perquè seguirem creixent a l’abric de la “nostra mareta” i, d’ací a uns anys, formarem part de la comissió major de la nostra gaiata, i tornarem a sentir el que és ser la protagonista d’aquest conte meravellós que és ser madrina del teu sector.

amb un somriure, i al que recordaré sempre, per deixarme tenir l’honor de compartir el meu compte amb la seua princesa Bea. Gràcies també als germans, que han sigut nostres grans fans. Roberto, Nicolás i, per descomptat, els meus, Adri i Balma, que sempre heu estat allí per a animar-me. I ací, per a acabar aquest conte, estem nosaltres. Bea, Marcos i Teresa, que per sempre serem els protagonistes del conte del Sequiol de la Magdalena 2017. Hem format un trio perfecte, ple de grans moments, que cap dels tres, podrà oblidar mai. A vosaltres us done el meu últim agraïment, perquè sense vosaltres enguany no hauria pogut ser tan perfecte. Estareu sempre en el meu cor. Gràcies Sequiolos.

Gràcies hauria de donar moltes, per que si una cosa té el ser madrina del Sequiol, és que allí on vas, sempre hi ha algú de la teua comissió que t’aplaudeix i et crida Bonica! (Bé, si està Lidón a prop sempre se sent més. És la nostra cridanera oficial!!). Gràcies a totes les mares de la comissió infantil, per deixar que els seus xicotets formaren part del meu conte, gràcies a les encarregades d’infantils (Maite, que encara que els seus xicotets ja són grans, cuida dels seus xiquets com si foren seus, M Carmen, sempre atempta al fet que cap xicotet es pose a plorar, i Lourdes, que enguany no podia estar el que volia, perquè havia de seguir a la nostra Estefi (la reina de les festes més bonica del món) allí per on anava) i gràcies a tota la comissió major, per acompanyar-nos en el Palau i en tots els actes als quals anàvem . I en el capítol final estan ells, els pares. Als qui més cal agrair-los que ens hagen deixat a Bea, Marcos i a mi, ser protagonistes d’aquest meravellós conte. Gràcies, papà i mamà, per ensenyar-me el que és estimar a la gaiata des del minut 0 de la meua vida. Papà, perquè encara que estàs cansat, els divendres vas al matadero (al costat d’eixe equip espectacular) per a fer eixes gaiates tan xules i que han fet que el Sequiol siga considerada una gaiata de grans premis. Mamà, que traus temps d’on no hi ha, i que sempre cerques que les teues princeses ens considerem com això, com a princeses. Gràcies a Javi i Arantxa, per deixar que Marcos i jo, seguírem aquest camí junts, camí que començàrem fa 7 anys, i del que no m’agradaria eixir mai. Gràcies, Roberto, Paca i el gran Pepe, sempre

107


Acomiadada PRESIDENT INFANTIL 2017

Marcos Rodríguez Manteca Tot el que comença, té un final, i aquest ha arribat per a mi com a President Infantil del Sequiol, que prompte passa el temps, sembla que va ser ahir quan la “presi” em telefonava per a ratificar-me per part de la junta directiva la presidència infantil de la gaiata per al 2017. La veritat que després de tants anys en la Gaiata era per a mi tot un privilegi i una responsabilitat ser el representant de tots els xiquets sequioleros. Ha sigut un any ple de moltes alegries, primer premi de Gaiata i quart d’infantil, però l’alegria més important ha sigut compartir amb Bea i Teresa tantes experiències. Comencem per Tesera, ha sigut la meua “mitja taronja”, sempre junts, encara que algun any hem sigut tres, veritat Balma? M’ha hagut d’aguantar molt, que si no vull fotos, que si em fan mal els peus, i la nostra

Pas del 108

i n o m i Test

paraula favorita, “tinc fam”. Quant has hagut d’aguantar, però tot i aquests moments de “tensió” sempre seràs la meua Madrina Infantil, et vull “mogolló”. Bea, que puc dir de tu, que eres un cel, sempre amb un somriure i atempta amb mi, que més puc demanar, sempre seré el teu “xic” favorit. En aquest any tan especial per a tu, aniré a veure’t a tots els llocs, no cregues que em perdràs de vista. Bé “jefa”, “Presi”, Elisabeth, enguany has repetit amb un altre Rodríguez Manteca,”motoret”, i que sàpies que tu has sigut la meua “gasolina”, sempre tan atenta amb mi, encara que reconec que enguany t’hem fet currar, eh!!!, no ens hem perdut cap acte, gràcies per estar sempre al nostre costat, amb una experta com tu en les festes, és tot molt més fàcil. Gràcies de cor.


Vull també agrair a totes les persones que ens han acompanyat a diferents actes als quals la nostra “presi” no podia assistir, Víctor, Javi, Jorge, Chema, Nacho i Carlos. De la mateixa manera també vull agrair a tota la comissió el suport que he tingut enguany i que gràcies a TOTS hem pogut aconseguir que la Gaiata Sequiol siga “la millor Gaiata del Món”. Des de la gent del “Matadero”, a les dones que ixen a fer socis, els encarregats de les diferents activitats culturals, joves, xiquets, gràcies a tots.

experiència inoblidable per a vosaltres. Bé, ara sí que m’acomiade de tots vosaltres desitjant-vos que passeu una Magdalena 2018 genial.

I com ja he dit abans, no hem tingut un dia de descans, hem anat a visitar als nostres amics de la falla Barri València de Borriana, la falla les Arts de València, Foguera Maissonave d’Alacant, i recordar també a la Falla La que Faltava de la Vall d’Uixó que per motius d’agenda no vam poder anar. Gràcies a tots per la vostra amistat. Ens hem sentit com a casa. Però no vull acomiadar-me sense desitjar a Àgueda, Nagore i Iker que gaudisquen al màxim d’un any tan especial que estan vivint. Segur que serà una

109


110


111


112


Activitats


DELS MÀXIMS REPRESENTANTS DEL

S EQUIOL La vesprada nit del primer dissabte d’agost, en l’estiuenc entorn de la Residència de la Família IbarsAgramunt, tenia lloc l’acte d’inici d’un nou exercici festiu, el nomenament dels màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena de 2018. Un acte que va estar magistralment presentat per la nostra volguda Laura Turch, experta ja en aquestes tasques, havent dirigit Galanies, Imposicions de Bandes i una infinitat d’actes importants a la nostra Ciutat, però que encara no s’havia estrenat en el si de la nostra associació. Com és tradicional, una vegada realitzada la introducció, es va sol·licitar la presència a l’escenari de la presidenta Elisabeth Breva Almerich. A continuació, van ser els càrrecs 2017, Beatriz Belenguer Mercé, Teresa Doumere Fabregat i Marcos Rodríguez Manteca, els que van accedir fins a l’escenari magníficament elaborat per l’equip “Matadero” i sota la direcció de Javi Rodríguez. Només faltava, per completar la bella estampa, la presència dels màxims representants de Sequiol per a la Magdalena de 2018. Àgueda Ibars Agramunt, Nagore García Miravet i Iker Miralles Claramonte, ocupaven el seu lloc al centre de l’escenari sota els aplaudiments de tots els assistents. Una vegada complet l’escenari, es va donar pas al protocol habitual, començant amb la lectura de l’acta de nomenament a càrrec de l’Assessor de l’associació, Agustín Mon Carro. Tot seguit se’ls va fer lliurament a Àgueda, Nagore i Iker, dels pergamins acreditatius del càrrec que exerciran en la Magdalena 2018, uns pergamins delicadament elaborats, un any més, per la pintora i amiga Tica Godoy. També rebien de mans de la Presidenta Elisabeth, la insígnia de plata que lluiran tot l’any representant a la Gaiata 15. 114

Com a record, i en agraïment per l’any de representació del Sequiol, Elisabeth va fer lliurament d’una reproducció de l’estendard en miniatura als càrrecs 2017, Bea, Teresa i Marcos. Es va seguir amb l’ofrena floral a les Madrines 2017 i 2018, el lliurament d’un record als Presidents Infantils Marcos i Iker, i una ofrena floral també per als pares dels càrrecs 2017 i 2018. Com manava la tradició, era el moment de la imposició d’insígnies de colors per als nous membres de les comissions infantils i majors, i de plata per als integrants que porten 3 anys consecutius o 5 alterns en la comissió. El colofó a l’acte protocol·lari el va posar, com és tradicional, la Presidenta de la Comissió, Elisabeth Breva, dirigint-se als presents amb paraules de record per als càrrecs 2017, d’enhorabona i benvinguda als càrrecs 2018 i a tots els presents, animant a seguir amb el treball exercit per aconseguir que la nostra gaiata 15 Sequiol, continue sent la millor de tot Castelló. La festa va durar fins ben entrada la matinada amb una àgape oferta per la comissió als assistents, amb animat ball, i un immens capbussó de joves i nens en la piscina. La Panderola torna a estar en marxa, ha arrencat ja el viatge que ens portarà fins a la Magdalena 2018. Enhorabona a Àgueda, Nagore i Iker, i gràcies a Bea, Teresa i Marcos.


115


Àgueda

Ibars Agramunt Madrina Si, ja que volia sentir les mateixes emocions, encara que de major es viu tot més intensament, i vaig fer comptes per saber més o menys en quin any seria. I ací estic, vivint un conte amb molta il·lusió. Els teus companys d’aventura, Nagore i Iker, ... Em sembla que no t’avorriràs amb ells... No, ja que són uns xiquets meravellosos que li donen a cada acte un toc de diversió, si no és contant un acudit, és fent-nos fotos gracioses... Per fi, el 5 d’agost de 2017, reps la insígnia d’argent i el pergamí que t’acrediten com a màxima representant del Sequiol. No s’ho van voler perdre ni els trons i llamps estiuencs... què va representar per a tu aquell dia?

Àgueda, 3 de juny de 2017, reps la trucada d’Elisabeth anunciant-te la teua elecció com a Madrina 2018 de la Gaiata 15 Sequiol. Com recordes eixe moment? Emocionant, perquè sentia que ja començava l’any de madrina. Era una sensació un poc estranya perquè després de tants anys esperant a ser madrina, de sobte ja havia aplegat i tot començava. Onze anys fa que vas ser Madrina Infantil. En el Magdalena Vítol 2007, pensares ja a repetir de major? 116

Em va fer molta il·lusió rebre el pergamí i la insígnia, per a mi va significar l’inici de l’any que tant de temps he esperat. Va ser un dia molt emocionant des de bon matí, amb el colofó a la nit amb un acte d’una gran intensitat emocional.


Nagore

Garcia Miravet Madrina Infantil

festera... I què em dius de la teua estimada “Ague”?, va ser com un “amor a primera vista”? Si, tinc un president infantil “de lujo”, amb acudits, il·lusions i cada bogeria cada vegada més boja...jajaja, i amb Ague, siiii, ens estimem molt des que ens coneixem!!! És la millor companya que podia tenir!!! El 5 d’agost de 2017, per fi, rebies la insígnia d’argent i el pergamí que t’acreditaven com a màxima representant infantil del Sequiol. Quin va ser per a tu el moment més emocionant? Va ser un tot un dia molt emocionant per a mi, però el millor moment de la nit va ser quan la Presi em va donar el pergamí i em va ficar la insígnia, perquè representava el primer pas d’un any que mai oblidaré. T’has fixat en la gran quantitat de xiquets i xiquetes que aquest any t’acompanyen en la comissió infantil? Quina sort estar tan acompanyada i abrigada sempre... Nagore, pareixia que no aplegava mai, però per fi es feia realitat el teu somni. Què vas sentir aquell 3 de juny de 2017 quan Elisabeth et va trucar per telèfon anunciant-te la teua elecció?

Estic molt agraïda de tenir un grup d’amics que m’acompanyen i em donen suport a cada acte. Sempre tenim ganes de jugar i estar junts! El cau els divendres de vesprada és un lloc de diversió infinita!

Doncs em vaig emocionar molt quan em va cridar la “presi”, perquè jo ja podia començar el meu any com a Madrina del Sequiol i amb els millors companys, Ague i Iker. Va ser un moment molt especial!!!! De company d’aventures, un xiquet amb qui t’uneix una bona amistat, Iker. Entre jocs i rialles al cau la magdalena 2017, decidíreu que l’any següent seríeu parella 117


Iker

Miralles Claramonte President Infantil

Són les millors del món. Estic gaudint moltíssim de tots els actes amb elles i fins i tot tinc ganes de veure-les entre setmana perquè les trobe a faltar. Ara resta el més intens, crec que ho passarem superbé... Després, el 5 d’agost de 2017, l’acte de nomenament, on vas rebre la insígnia d’argent i el pergamí que t’acreditaven com a President Infantil de Sequiol. I darrere el protocol, màxima diversió amb la nombrosa comissió infantil que tens la sort que vos acompanye. Com ho vas viure? Amb ganes de donar-ho tot en enguany. En això estava pensant quan rebia la insígnia. Amb molt entusiasme i també responsabilitat, els sequiolos han de sentir-se orgullosos del seu president infantil i per a això he de fer-ho bé.

Iker, quins nervis vas passar aquell 3 de juny de 2016 esperant la trucada d’Elisabeth... t’havies fet moltes il·lusions... i finalment es va produir. Com recordes aquell moment? Va ser un dia de nervis per al meu i per a la família, quan cridà Elisabeth em vaig posar super content perquè tenia molta il·lusió. Somni complit! La Magdalena anterior Nagore i tu havíeu planificat l’estratègia. Amb la complicitat d’algú amb tantes ganes com vosaltres, Àgueda. Com són les teues companyes de viatge? 118

El dia que vas descobrir què era una gaiata, en vas muntar una amb peces de joc a casa. Et veus el dia de demà com artista gaiater? Si, quan em deixen vull ser part del grup de ‘Matadero’. Tinc moltíssimes idees i m’encanta muntar i desmuntar tot tipus de coses.


119


120


121


Imposició de bandes

Imposició Imposició de Bandes a les Reines i les seues DE BANDES Corts d’Honor 2018 L’estiu esgotava els seus últims dies, i això, en el calendari fester, vol dir que aplegava l’hora de donar pas al protocol, a la paraula convertida en galania, a la música i la poesia, que donen continuïtat a les nostres tradicions. Era el moment d’entregar la banda acreditativa del seu càrrec, a les Reines de les Festes per a la Magdalena 2018 i les seues Corts d’Honor, és a dir, Dames de la Ciutat i Madrines de les diferents Comissions de Sectors Gaiaters. Primer era el torn dels més xicotets, els màxims representants dels xiquets i xiquetes de Castelló en les seues festes fundacionals. El seu dia gran començava amb la concentració a la plaça Major de Madrines i Presidents Infantils de totes les Gaiates, juntament amb les Dametes de la Ciutat i la Reina Infantil Lucia. Amb motiu de les obres de remodelació de l’Ajuntament, no va ser possible la tradicional recepció al Saló de Plens per part de l’Alcaldessa. D’aquesta manera, tant l’entrega de la insígnia de la Gestora de Gaiates als Presidents Infantils, com el bateig de la maqueta de la Gaiata guanyadora la Magdalena 2017 i propera Gaiata de la Ciutat 2018, van haver de traslladar-se al Teatre Principal.

122

La desfilada fins a un dels edificis més emblemàtics de la nostra Ciutat, el Teatre Principal, va estar carregada de molta emotivitat per l’alegria i la grandíssima il·lusió de tots els protagonistes de la nit. A l’entrada de tan entranyable recinte, la nostra gaiata, encapçalada per la seua Presidenta Elisabeth Breva, va tenir l’honor de fer entrega a la Ciutat de Castelló, de la maqueta de la Gaiata de la Ciutat 2018. L’Alcaldessa Amparo Marco, acompanyada per la Presidenta del Patronat Municipal de Festes Sara Usó, i nombrosos membres de la Corporació Municipal, prenia possessió de la rèplica exacta d’un metre d’alçada, de la Gaiata batejada pel Sequiol com “Records d’Infantesa”. Un moment de gran orgull per a tota la família sequiolera. Tot seguit, amb un escenari magníficament decorat amb la sobrietat i l’elegància que l’ocasió requeria, primer van ser els Presidents Infantils els que van accedir al mateix, on l’Alcaldessa Amparo Marco els esperava per tal de fer-los entrega del pergamí acreditatiu del seu càrrec i de la insígnia d’or de la Gestora de Gaiates. Entre ells, el màxim representant sequioler, Iker Miralles Claramonte, nerviós i content a parts iguals, mostrant la seua gran simpatia.


emotivitat per la grandíssima il·lusió de totes les protagonistes de la nit, orgulloses de representar a la Ciutat de Castelló i els seus barris.

A continuació les xiquetes, les Madrines Infantils de totes les Gaiates, van anar desfilant una a una pel passadís central fins a l’escenari. La màxima representant sequiolera, Nagore Garcia Miravet, accedia a l’escenari somrient, irradiant felicitat pels quatre costats. Una vegada completat l’escenari amb la presència de les Dames de la Ciutat i la Reina Infantil Lucia Burguete Alcaide, l’Alcaldessa de la Ciutat Amparo Marco ficava sobre el pit de totes les xiquetes la seua anhelada banda. Amb les flors entregades pel President de la Junta de Festes Juanvi Bellido, l’escenari acabava d’omplir-se de color, alegria i festa. Un escenari que després de les paraules de la màxima representant de la Corporació Municipal a tots els protagonistes de la nit, començava a desfer el seu encanteri.

Ja dins del Teatre Principal, es seguia un guió similar al del dia anterior. Amb un escenari magníficament decorat amb la sobrietat i l’elegància que l’ocasió requeria, les Madrines de totes les Gaiates, van anar desfilant una a una pel passadís central fins a l’escenari. La Madrina Sequiolera per a la Magdalena de 2018, Àgueda Ibars Agramunt, accedia a l’escenari bellíssima, somrient, i orgullosa de representar al barri de la Panderola. Una vegada totes les Madrines dels diferents sectors gaiaters ocupaven el seu seient, l’escenari continuà completant-se amb la presència de les Dames de la Ciutat, entre les quals es trobava la sequiolera Beatriz Belenguer Mercé, Madrina de la Gaiata 15 la passada Magdalena 2017, radiant, que complia el seu somni de tornar a formar part de la Cort de la Reina com ho va fer de xicoteta. La Reina de les Festes per a la Magdalena de 2018, Carla Bernat Pascual, tancava la desfilada i completava un impressionant escenari, entre els forts aplaudiments del públic ficat en peu.

Finalitzat l’acte protocol·lari i després d’innumerables fotos per al record, la gran família sequiolera es reunia en un cèntric restaurant per tal de felicitar a Nagore i Iker, i celebrar amb ells un dia tan especial per als xiquets i les seues famílies. El dissabte nou de setembre, amb la ressaca de la gran nit viscuda el dia anterior, aplegava el moment de rendir homenatge a la dona castellonera, de donar Tot seguit, l’Alcaldessa de la Ciutat Amparo Marco ficava sobre el pit de totes les xiques la seua anhelada banda. Després, el President de la Junta de Festes Juanvi Bellido, entregava un ram de flors a cadascuna de les dones castelloneres per tal que l’escenari acabara d’omplir-se de color i bellesa. Un escenari que després de les paraules de la màxima representant de la Corporació Municipal a totes les protagonistes de la nit, es desfeia a poc a poc baix els forts aplaudiments del públic present.

pas novament al protocol, a la paraula convertida en galania, i fer tronar els masclets que anuncien que el camí cap a les nostres festes ha tornat a començar. Com el dia anterior, amb motiu de les obres de remodelació de l’Ajuntament, no va ser possible la tradicional recepció al Saló de Plens per part de l’Alcaldessa. Així, una vegada reunides a la plaça Major les Madrines de totes les Gaiates, juntament amb les Dames de la Ciutat i la Reina de les Festes Carla, començava la desfilada cap al Teatre Principal. Una desfilada carregada de bellesa, elegància i molta

Finalitzat l’acte protocol·lari i després d’innumerables fotos per al record, la gran família festera es reunia en un conegut restaurant del Districte Marítim per tal de celebrar que l’inici del nou cicle fester, ara sí, era una realitat. Madrines, Presidents, Madrines Infantils, Presidents Infantils, Dames de la Ciutat, Reines de les Festes, i les seues famílies, amb la Junta de Festes, Patronat de Festes i la Corporació Municipal, junts per celebrar un cap de setmana tan especial a la gran família de la Festa. Junts cap a la Magdalena de 2018, la de Beatriz, Àgueda, Nagore i Iker. Amb la nostra presidenta Elisabeth al capdavant i tots els sequiolos abrigallant-los. 123


Imposició de bandes Entrevista

unt m a r g A s r Àgueda Iba Madrina Nou de setembre del 2017. Onze anys després, tornes a fer la desfilada des de la Plaça Major fins al Teatre Principal. Havies fet abans nombroses desfilades, t’havies vestit moltíssimes vegades de castellonera però aquell dia i aquell passeig eren diferents... Aquell dia era tot diferent, eixíem de l’ajuntament cap al teatre on ens anaven a imposar la banda de Madrina, i aquella sensació és única, irrepetible i indescriptible. No hi ha paraules per a descriure l’orgull i el sentiment que sentia en eixe moment. Aplega el moment que s’anuncia l’entrada de la Madrina de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2018. Si tanques els ulls, pots reviure aquella desfilada per la passarel·la del teatre a càmera lenta? Creus que tardaràs a oblidar-ho? No cal ni tancar els ulls, la recorde quasi cada dia i dubte que pugue oblidarla en algun moment. Recorde que en aquell moment vaig pensar: “ja està, s’està complint el meu somni, estic desfilant i m’imposaran la banda blanca” no crec que aquest pensament l’oblide mai. Poc després reps de mans de l’Alcaldessa, la banda blanca que t’acredita com a Cort d’Honor de la Reina Carla. Responsabilitat, orgull, què penses en aquell moment? En aquell moment vaig pensar: “ja tinc la banda, no és un somni, és realitat. Sóc madrina.” Vaig sentir que el meu somni es feia realitat i que seria un any inoblidable. 124


Entrevista

rcé e M r e u g n e Beatriz Bel Dama de la Ciutat Tornes a repetir, Madrina del Sequiol i Dama de la Ciutat de Castelló, onze anys després. Quan aquell 28 de juliol de 2017, rebies la trucada que et feia esclafir a plorar d’alegria, imaginaves tot el que t’esperava i tot el que estàs vivint? Tornar a viure un altre somni era inimaginable per al meu després d’onze anys i d’haver sigut madrina de la meua estimada gaiata. Fins que no vaig veure la banda blanca sobre el meu pit no m’ho creia i cada acte que he viscut i estic vivint és un somni que molt poques tenen el privilegi de viure. Poc després, el nou de setembre, fas la desfilada des de la plaça major fins al teatre per a rebre la preuada banda blanca i la galania de tota la Ciutat. Tot i que tens cor sequioler, la banda porta l’escut de Castelló. Què se sent, orgull, responsabilitat? És un cúmul d’emocions que durant un any vius i no hi ha res més bonic. És un orgull representar allà on anem a la nostra estimada Ciutat i una gran responsabilitat de fer-ho molt bé i que tots els castellonencs se senten orgullosos de la seua representació. Estàs gaudint d’un somni al costat d’una cort, la de 2018, en la que sembla que sou més que companyes... Vam tenir la sort de coincidir en la magdalena 2017 i poder viure al costat d’elles aquest somni no té preu. Cada moment al costat d’elles és únic i tots els moments que ens queden per compartir seran inoblidables. La nit del 4 de març, desfilaràs al costat de la Reina Carla i la resta de Dames de la Ciutat, i ho faràs darrere de “Records d’Infantesa”, Gaiata de la Ciutat 2018. Podia ser més bonic el conte? La veritat és que no. Tornar a desfilar al costat d’ella recorrent els carrers de la nostra benvolguda ciutat serà un altre somni complit i millor no ho podria haver imaginat. 125


Imposició de bandes Entrevista

al u c s a P t a n Carla Ber Reina Tercera Imposició de Bandes consecutiva. La primera com a Madrina, la segona com a Dama de la Ciutat, i la tercera com a Reina de les Festes de Castelló per a la Magdalena del 2018. Imaginaves fa dos anys que el conte de fades duraria tant? En absolut, m’agrada viure cada any intensament sense pensar en el que em pot oferir el futur. Però, quina dona que estima les nostres festes fundacionals no ha somiat en poder estar aquest dia com a màxima representant de les Festes de Castelló? Sempre ha sigut un somni per a mi que mai hagués pensat que es podria fer realitat, i poder haver estat aquest passat Setembre creuant el mític passadís del Teatre Principal ha sigut un dels moments més colpidors de la meua trajectòria festera. Nou de setembre del 2017. Recorres el trajecte des de l’Ajuntament fins al Teatre Principal amb el teu perenne somriure, saludant amb el mocadoret. Hi ha moltíssima gent, entre altres una àmplia representació del món de la Festa, amics, familiars, i al capdavant, més orgullosos que ningú, els teus 126


pares i la teua germana Sonia. De Reina a Reina, es nota la complicitat en les vostres mirades, són molts els seus consells? Sens dubte la meua germana és el meu pilar fonamental aquest any. Estic segura que sense ella no seria el mateix. Crec que com totes les germanes primer em diu que no em fique nerviosa i que no córrega, però pot ser que el seu consell més important, i el que porte a terme durant cada dia, és que gaudisca el màxim de cada moment, perquè tots els instants són meravellosos. És una experiència única i irrepetible que només una dona cada any pot viure. I aplega el gran moment. Passadís central del teatre, clarins, marxa de la Ciutat, tothom en peu, focs artificials, ..., i allà dalt, la preuada banda verda. Podries descriure el cúmul de sensacions que et van travessar per dins? Podia bategar més fort el teu cor? Després de fer l’espectacular entrada pel passadís del Teatre i poder seure en aquest anhelat tron, el meu cor va començar a bategar encara més ràpid si és possible. El primer gran moment va ser quan el meu president Miguel Angel Moreno em va col·locar el coixí sota els meus peus, en aquest moment ja em vaig sentir com una Reina. Després d’això, va aparéixer Lledó Marzá portant la meua banda. Sempre ha estat molt unida a la meua família i sobretot a la meua germana Sonia, va ser una alegria molt gran veure-la amb la

cosa més preuada per a mi aquell dia. Després, el moment que portava esperant durant tant de temps, va ocórrer i l’alcaldessa em va imposar l’anhelada banda verda i quan ja pensava que no podia ser més feliç, va aparéixer Soraya García per a col·locar-me l’agulla. Sempre ha estat en els moments més important de la meua vida i aquesta vegada no podia ser menys, veure-la al meu costat en el moment més importants de la meua trajectòria festera va ser tot un orgull. Per últim, Carla, només una cada any, només una dona pot representar a totes les castelloneres i a tots els castelloners, i aquest any eixa una ets tu. A unes poques setmanes del començament de les Festes de la Magdalena, i després d’haver-te vestit de Reina en nombroses ocasions, que sents quan la banda verda que t’entregà l’Alcaldessa el dia de la Imposició reposa sobre el teu muscle? Primer m’inunda una grandiosa alegria acompanyada d’una emoció molt gran. Però el que més m’agrada sentir és aquest meravellós orgull que em recorre el cos. Aquest orgull que em transmeten els meus familiars i les persones que més vull per poder ser jo la màxima representant de les nostres festes, però a més per poder representar Castelló fora i dins de la nostra ciutat. A més, és tot un honor poder formar part d’aquesta llista de dones que com jo, van tenir la sort de representar al nostre estimat Castelló.

127


Imposició de bandes Entrevista

te n o m a r a l es C l l a r i M r e Ik President Infantil Vuit de setembre del 2017, vestit de setí, amb la faixa ben ajustada, les sivelles lluents, el pèl ben pentinat. Què se sent, de la mà de la teua amiga Nagore, en el camí de la plaça Major fins al Teatre Principal? Molts nervis però orgullós del gran pas que anava a donar. I molt content per poder acompanyar en aquell moment tan important a la meua gran amiga Nagore. Poc després, demanen la presència a l’escenari del President Infantil de la gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena del 2018. Podries amb els ulls tancats recordar aquell moment? Sents els aplaudiments? Si que puc recordar-ho, va ser un moment de molts sentiments. Tanta gent, els aplaudiments, els meus pares entre el públic, i en un lloc tan grandiós com el teatre principal. Ufff, va ser xulíssim. Un instant després, reps de l’Alcaldessa el pergamí que et reafirma oficialment com a màxim representant del Sequiol per a la Magdalena 2018. I aplega un dels aplaudiments més forts de la nit, el que rebeu tots els Presidents Infantils de les Gaiates. Allà dalt de l’escenari, t’aplega eixe grandíssim suport del món de la festa? Sí, va ser molt especial. Tots els xiquets vam sentir que l’aplaudiment havia sigut molt llarg i molt sonor. Per a nosaltres va ser molt important aquella caloreta, va ser “un subidón”, com si haguérem escoltat, visca els presidents infantils de les gaiates! 128


Entrevista

vet a r i M a i c r Nagore Ga Madrina Infantil Vuit de setembre del 2017. T’havies vestit moltíssimes vegades de castellonera, havies fet abans nombroses desfilades amb la gaiata, però aquell dia i aquell passeig des de la plaça Major fins al Teatre Principal eren diferents... Va ser molt emotiu, no era una desfilada qualsevol, tothom ens aplaudia i ens feia fotos. Totes les madrines i tots els presidents infantils lluint els nostres vestits de castelloneres i castelloners amb orgull. L’aplegada al teatre va ser impressionant! Comença l’acte i uns minuts després, s’anuncia l’entrada de la Madrina Infantil de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2018. Fiques el primer peuet a la passarel·la, la recorres, puges les escales, et gires i reps fortíssims aplaudiments, ..., si tanques els ulls, pots reviure aquella desfilada? Siii, recorde fins i tot que vaig començar a caminar amb el peu dret. Recorde les llàgrimes d’emoció de ma mare, i també a la meua cosina Candela, que quasi cau de la llotja on estava situada de tant com em cridava. Molt emocionant! Poc després reps de mans de l’Alcaldessa, la banda blanca que t’acredita com a Cort d’Honor de la Reina Lucia. T’adones que només 25 xiquetes cada any tenen el privilegi de formar part de la Cort d’Honor i que tu aquest any ets una d’elles? Ja ho crec i per a mi és un orgull representar la meua meravellosa gaiata i a més un privilegi poder complir el meu somni de rebre la banda blanca i ser part de la cort d’honor de la Reina. Estic vivint al màxim cada moment perquè no vull oblidar-me de res! 129


Imposició de bandes Entrevista

ide a c l A e t e u Lucia Burg Reina Infantil Tercera Imposició de Bandes consecutiva. La primera com a Madrina, la segona com a Dama de la Ciutat, i la tercera com a Reina de les Festes de Castelló per a la Magdalena del 2018. Imaginaves fa dos anys que el conte de fades duraria tant? La veritat és que no, però estigueu segurs que he gaudit al màxim cadascun dels càrrecs que he representat. Vuit de setembre de 2017, una data que mai oblidaràs. Després d’un dia de molts nervis, aplegues a la Plaça Major i allí t’espera la teua família i amics, i tota la gran família del món de la Festa. Ets la protagonista única i tots els ulls es depositen damunt teu. Què penses en aquell moment? És un dels moments més emocionants que he viscut; Castelló gaudeix amb la seua Reina Infantil i allí es troba la teua gent, família, amics i festers orgullosos de veure la xiqueta que ha complit el seu somni gaiater. 130


L’Alcaldessa et fica la banda verda que t’acredita com a Reina Infantil de les Festes, eixa banda que només una xiqueta té l’honor de lluir cada any. Darrere teu, la teua Cort d’Honor, Dames de la Ciutat i Madrines de totes les Gaiates, orgulloses d’acompanyar-te i galantejar-te. Què se sent tenint al teu costat a totes eixes xiquetes i eixos xiquets amb els quals estàs compartint un any tan especial? Moltíssima alegria. En eixe moment els meus records de xiqueta gaiatera vénen de colp...Al meu costat moltes cares conegudes, amigues i amics; som els xiquets de la Festa plens d’orgull per representar Castelló i les seues Gaiates.

Per últim, d’ací a poques setmanes començarà la setanta-quatrena edició de les festes de la Magdalena, què els diries a tots els xiquets i xiquetes de Castelló que eixiran al carrer i miraran embadalits a la seua Reina? Principalment que vegen a una xiqueta festera com la que més, que amb tan sols un any va lluir per primera vegada el vestit de castellonera, i que hui porta amb orgull la banda verda que l’acredita com a Reina Infantil de totes les xiquetes i xiquets de Castelló.

131


ESPECIAL PREMSA

SEQUIOL, DAVANT EL GRAN REPTE DE MANTENIR-SE EN EL MÉS ALT Diuen els que estan acostumats a guanyar que el fàcil no és véncer, sinó romandre en el més alt. Això és el que ha aconseguit en l’última dècada Sequiol, la història de la qual és la d’un èxit sense pal·liatius. El repte per a la Magdalena 2018 no és un altre que seguir en els llocs d’honor. En numerologia, el 15 està molt vinculat als llaços familiars, a la fidelitat i a la companyia. Aquest és un dels secrets de la gaiata de l’avinguda Almassora i carrers adjacents, que per al cicle festiu que inicien demà han escollit a un gran equip que lidera, un any més, Elisabeth Breva. Li acompanyen Àgueda Ibars (madrina), Nagore García (madrina infantil) i Iker Miralles (president infantil). Com si l’experiència s’haguera contagiat a tota la seua comissió, els joves de Sequiol destil·len maduresa i savoir faire malgrat la seua curta edat. Un altre dels rostres coneguts del sector és Jovi Monroig, artista oficial de la comissió i principal artífex del qual és cada any un dels monuments que millor representa el sentiment i l’esforç amb el qual els castellonencs van baixar del Castell Vell a la Plana en el llunyà 1252. Demostrant fins a quin punt van unides per a ells Magdalena i tradició, són l’única entitat que encara trau a passejar durant la desfilada a les seues “xiquetes del meneo” lligades amb una corda a la gaiata, perquè no es perden. I per a no perdre’s serà la seua presentació demà, en la qual prometen tornar a sorprendre a tots la ciutat i als seus convidats, que es contaran per desenes.

ÀGUEDA IBARS, LA MADRINA QUE FA DE LA GAIATA 15 LA SEUA FORMA DE VIDA Constància i passió. Aquests són els dos ingredients que han portat a Àgueda Ibars a convertir-se en la madrina de la gaiata 15 per al 2017. Fa deu anys que ho persegueix, exactament des del moment en el qual el Vítol! va posar punt i final a la Magdalena del 2007, en la qual va ser madrina infantil de la comissió 14. Ara, ja en Sequiol, diu ser molt conscient que s’enfronta a un any «molt important i intens», però ho afronta amb tot el necessari perquè la responsabilitat no puga amb ella: «orgull, alegria i passió castellonera». Ibars s’ha convertit en una immillorable metàfora del que és la gaiata 15. I és que en l’avinguda Almassora i carrers adjacents es viu amb entusiasme no ja la setmana de festes, que també, sinó tot l’any. ADN 100% magdalener el de Sequiol i el de Ibars, que acudeix puntualment tots els divendres al cau del seu sector a compartir esforç i diversió amb els seus veïns. No dubta a definir-los com una «segona família meravellosa», i diu que al costat d’ells res li espanta. No és estrany, ja que aquesta jove no amaga la seua responsabilitat i control de les situacions. Així, quan se li pregunta per la presentació, respon amb seguretat que tot està previst i que res ha de fallar, encara que es confessa una miqueta nerviosa. Però aquesta maduresa no li impedeix soltar-se i gaudir de la majoria d’actes de la setmana gran magdalenera. Li costa escollir entre uns pocs actes, però defineix com «super especial» la desfilada de gaiates, en ser «el moment en el qual mostres a la ciutat el treball de tot l’any». Afirma que l’ofrena a la Mare de Déu de Lledó és un altre dels actes que no es perd, i que sent predilecció per la Romeria. En definitiva, que li agrada tot. Aquesta jove de 19 anys, aficionada al claqué i que ha fet de Sequiol «una forma de vida», està disposada a viure «l’any més especial de la meua vida». Per a això, ha avisat als seus amics que enguany la gaiata és «prioritària». 132


ESPECIAL PREMSA

NAGORE GARCÍA COMPLEIX EL SEU GRAN SOMNI MAGDALENER a les quals li agradaria tenir al seu costat també en la gaiata. «Els dic que s’ho passarien molt bé, perquè és molt divertit», assegura. I és que tant ella com la seua família estan molt vinculats a la comissió, on diu que té una colla estupenda de la qual forma part, entre molts altres, Iker Miralles, el president infantil. La seua mare, Núria, defineix a Nagore com una xiqueta «molt madura» que espera amb il·lusió la setmana de Magdalena, però que sap gaudir del dia a dia, col·laborant en el quefer diari del sector 15 i, és clar, també jugant. «Tenim la sort que la comissió infantil és molt àmplia, i allí s’ho passen en gran mentre els majors preparem totes les activitats que fem durant l’any», afig. Un exemple d’açò últim és la festa de Halloween que van preparar fa poc menys de dues setmanes. Els seus amics, de la gaiata i del col·legi, són la seua principal afició, encara que també li encanten les classes de ball i patinar, un hobby que conrea sobretot a Benicàssim durant l’estiu.

Nagore García porta la Magdalena en la sang. Malgrat que va nàixer a La Corunya, amb tres anys els seus pares es van traslladar a Castelló, d’on és la seua mare. I des de llavors ha estat, al costat de la seua família, molt vinculada a la festa castellonera, amb la gaiata 15 com a punt de referència imprescindible. Aquesta xicoteta de 10 anys compleix ara un somni: el de rebre, de part de la seua gent, la banda que li acredita com a madrina infantil de Sequiol. El de demà és un dia que té marcat en el calendari des de fa setmanes, mesos fins i tot. Ho afronta amb ganes, encara que també amb nervis. Per sort, té a la millor còmplice i confessora, Teresa Doumere, la seua amiga i antecessora com a màxima representant de la comissió infantil. «Li pregunte per cada acte, com he de col·locar-me i actuar», afirma. Nagore és una xiqueta alegre que es prepara per a viure uns mesos màgics i vol compartir la seua felicitat amb tots els seus éssers estimats. És per això que ja ho saben en la seua escola, Lluís Revest, i en el centre de ball al qual acudeix cada setmana. Amb especial intensitat li ho va explicar a les seues millors amigues,

LLARGA TRADICIÓ FAMILIAR // Encara que va nàixer a Galícia, el seu ADN és castellonenc. Ho demostra el fet que no dubta a afirmar que el seu acte favorit dels dies grans és la Romeria, aquella jornada que representa com cap altre els orígens d’una ciutat que viu apegada a les seues tradicions. No és d’estranyar, ja que la seua mare va ser madrina infantil i dama de la ciutat i ha estat tota la seua vida vinculada al món fester, sent representant de la Gestora de Gaiates i de la Junta de Festes.

“Amb deu anys segueix els passos de la seua mare i serà madrina infantil en una edició que serà «màgica»” 133


ESPECIAL PREMSA

IKER MIRALLES, UN JOVE INQUIET PER A SEQUIOL Quan el seu pare li va portar a veure-les per primera vegada, Iker Miralles va quedar tan impactat per les gaiates que en arribar a casa es va posar a muntar una amb les seues peces de Lego. Des de llavors, la seua passió pels monuments de llum i color que són l’emblema de la festa castellonenca no ha deixat de créixer. Després de ser l’any passat acompanyant infantil, li va dir als seus pares, molt convençut, que volia ser president. Tal dit tal fet. Ací està, solament dos anys després d’entrar en Sequiol, disposat a gaudir al màxim i també a aprendre. Quan se li pregunta per com afronta enguany, assegura que està disposat a fer «el que diga la jefa», en referència a Elisabeth Breva. Exercici de lleialtat impropi de la seua edat que fa extensible a les seues madrines, Àgueda i Nagore, de les quals es declara amic. Content i nerviós a parts iguals davant la presentació de demà, aquest jove va entrar en el món de la festa perquè és inquiet per definició. En les seues estones lliures toca la dolçaina i fa les seues avançades en la investigació, ja que li encanten els trens i els avions. De Magdalena, espera amb interés el Coso Multicolor i la Desfilada de Gaiates.

«LA CLAU ÉS RODEJAR-SE DE BONA GENT» Des del compromís amb la magdalena Una influencer de les festes de la Magdalena. Així defineixen a Elisabeth Breva els qui la coneixen. No és per a menys, ja que la seua és una vida lliurada a la festa, amb quasi 50 anys de servei en els quals ha passat per quasi tots els llocs de responsabilitat. Ara, porta dotze cicles festius al capdavant de la gaiata 15, labor que ha compaginat en els últims mesos amb la seua presència en el comité organitzador del Congrés Magdalener, que comença avui amb l’objectiu de reflexionar sobre el futur de la festa. Breva assegura que el fet que Sequiol siga una de les comissions més nombroses --són uns 150 socis-- i que millors resultats ha obtingut en els últims concursos, s’explica pel fet que «som un equip organitzat, en el qual tots sabem el que hem de fer». Però no tot és treball, ja que per a ella la raó de l’èxit és que ha sabut envoltar-se «de bona gent». La dirigent --la «jefa», com li diu afectuosament el president infantil-també es desfà en elogis cap als membres amb responsabilitat de la seua comissió. «Els xiquets són molt madurs per a la seua edat», assegura en referència a Nagore García i Iker Miralles, que al costat d’Àgueda Ibars conformen un «grup encantador» al que molts en la comissió ja es refereixen com «els tres mosqueters». Un altre dels senyals d’identitat de la gaiata 15 és que les seues portes no tanquen pràcticament mai. A la ja llarga llista d’activitats que realitzen durant l’any han sumat en el 2017 un taller de teatre infantil que ha sigut tot un èxit. I sí, s’ho passen molt bé en les seues reunions: «Solament faltaria que, amb el que treballem, no trobàrem temps per a riure’ns», diu Breva. Els agermanaments són un altre dels punts forts de Sequiol, i els conreen durant tot l’any. Així, demà a la nit estaran acompanyats de les falles Pizarro i Les Arts (València) i de la Foguera Maissonave (Alacant), que representaran a les altres dues capitals de província. També compten amb sòlids llaços en diversos municipis castellonencs, i acudiran al Palau de la Festa membres de la Falla del Barri de València (Borriana) i de la Falla La que faltava (la Vall d’Uixó). També els ajuntaments de Viver i Benicàssim mantenen estrets llaços de germanor amb la gaiata de l’avinguda Almassora. 134


ESPECIAL PREMSA

UNA GAIATA QUE S’ENTREGA EN EL SEU DIA A DIA FESTIU

La gaiata 15 és la de la participació, la de tot l’any. Es bolca en Magdalena, i per això és un dels sectors més premiats dels últims temps, però també ho fa durant la resta de mesos, en els quals desplega una àmplia programació que omple de vida la seua seu social, el cau. És per això que la seua empremta la marquen tant una presidenta amb molts anys d’experiència a l’esquena i gran coneixedora de tots els aspectes del món festiu, com un col·lectiu de gent entusiasta que, en molts casos, es desviu per la seua gaiata. El nombre de seccions i d’activitats que realitzen parla per si sol. Sequiol compta amb una colla de dolçainers i tabaleters (del que forma part el president infantil, Iker Miralles), un grup de teatre, un equip de boli i un altre de pesca. La llista no acaba ací i també s’impliquen en el concurs de pessebres de Castelló, organitzen un altre de rock i munten la seua pròpia festa de Halloween. Conjuguen tradició i modernitat, cultura d’ací i allà, sempre amb la intenció de fer pinya. La clau l’explica Núria Miravet, la mare de la madrina infantil, Nagore García: «En els últims anys s’ha treballat molt perquè siga un sector receptiu, obert als veïns de l’avinguda Almassora i voltants». Si es juga com s’entrena, els èxits que cull aquesta gaiata en les últimes festes es poden explicar pel bon rotllo que conreen durant l’any, especialment en les reunions setmanals dels divendres a la nit.

Sequiol és també una gaiata de noms il·lustres, com la mateixa Breva (membre del comité organitzador del Congrés Magdalener que comença avui); la reina de les festes sortint, Estefania Climent, o el seu president d’honor, Ximo Borràs, que també dirigeix la Junta Local de Confraries de Setmana Santa. ENCLAVAMENT // Situat en el sud de Castelló, els seus socis el defineixen com un barri tranquil i agradable, que compta amb passatges inesborrables de l’imaginari castellonenc. Allí va estar el primer camp de l’equip de futbol de la ciutat, i explica la llegenda que cada vegada que la Panderola passava per Sequiol i sonava la seua campana, el conjunt local marcava. El 15 té bona estrella. //

Sequiol s’obri a la ciutadania durant els últims anys per a convertir-se en un sector molt receptiu

135


PRESENTACIÓ OFICIAL

PREPARATIUS

136


PRESENTACIÓ OFICIAL

ASSAJOS Magdalena de 2018, Àgueda, Nagore i Iker. Les dues madrines, alumnes d’una acadèmica de ball, Àgueda fan de Harry Potter, Nagore i Iker de Star Wars. Tot això barrejat en una coctelera, donava com a resultat un acte molt musical i de pel·lícula, per tal d’amenitzar la part protocol·lària. I qui millor que Castellón Baila, la seua acadèmia de ball, per tal de ficar el toc de color, coreografies i espectacle visual a l’escenari del Palau. Però no només calia idear l’espectacle. Una vegada definit aquest, havíem de donar-li forma a la decoració de l’escenari, les taules, i tot el necessari perquè la nit de la Presentació del Sequiol fou perfecta. Acabat un acte de presentació, comença el camí cap al següent. Moltes vegades les idees que van sorgint per a preparar un acte, són cultiu de nous projectes per als anys vinents. Des del mateix dia que vam ser sabedors de la data de la Presentació, l’equip de treball es va ficar a pensar en què preparar per a tractar de sorprendre els assistents al Palau aquella nit i, sobretot, als nostres càrrecs i les nostres Comissions, verdaders protagonistes de l’acte. Després de barallar diferents idees, finalment ens vam decidir a fer del Palau un teatre musical al més pur estil de Broadway. La idea ens l’havien proporcionat, sense saber-ho, els màxims càrrecs sequiolers per a la

Per a l’escenari era imprescindible utilitzar la tecnologia lumínica i visual més avançada, els leds, amb els que seríem capaços de transportar l’escenari del Palau a tots aquells indrets necessaris per a recrear les escenes més famoses d’aquelles pel·lícules de Hollywood. Començaven els assajos, els previs als muntatges, faltava ben poc i quedava molt per fer… La setmana prèvia a la Presentació, com ve sent tradicional, és un cúmul de feina, nervis i presses d’última hora. Cada membre de la Comissió té la seua tasca assignada: des de preparar bandes, rams i regals als convidats, enllestir el guió del presentador, fer els centres de taula, programar la música, vídeos i efectes de llum, i per descomptat dur a terme el muntatge de l’escenari. Mentre al Palau es treballava sense descans, es produïa l’assaig general amb càrrecs 2017, comissions infantil i major, col·laboradors i naturalment, càrrecs 2018.

Després de barallar diferents idees, finalment ens vam decidir a fer del Palau un teatre musical al més pur estil de Broadway. La idea ens l’havien proporcionat, sense saber-ho, els màxims càrrecs sequiolers per a la Magdalena de 2018, Àgueda, Nagore i Iker. Les dues madrines, alumnes d’una acadèmica de ball, Àgueda fan de Harry Potter, Nagore i Iker de Star Wars. Tot això barrejat en una coctelera, donava com a resultat un acte molt musical i de pel·lícula, per tal d’amenitzar la part protocol·lària. I qui millor que Castellón Baila, la

Ja l’últim dia, amb l’escenari a punt, calia muntar les taules i decorar-les. Aquesta vegada, les dones sequioleres s’havien passat una muntonada de dies decorant pots de cristall i convertint-los en autèntiques obres d’art. Damunt les taules, envoltats per fulles de llimoner, donarien un toc d’elegància ben distingit. A més, vam contar com sempre amb l’ajuda dels presos del Centre Penitenciari per a fer els detalls de record per a les Reines i Dames de la Ciutat. A última hora del divendres es va produir l’assaig general. Ja estava tot llest, l’endemà seria la gran posada en escena.

137


Ó I C A T N E S E R P A R T S O LA N

GAIATA 15 SEQUIOL

138


nombrosa Comissió Infantil: Alexander Belinschi, Ainara Salinas, Mª Isabella Savin, Alonso Fernández, Leyre Salinas, Javier Marin, Claudia Alcarria, Quique Molés, Valeria González, Víctor López, Lucia Benedito, Carlos Benedito, Lucía Ortiz, Juan Carlos Francisco, Malena García, Alejandra Sáez, Claudia Ortiz, Natalia Queral, Victoria López, i la Madrina d’honor infantil Martina Aguilera. Amb la pujada dels més menuts a l’escenari, aplegava la segona actuació de la nit, el Musical Cabaret interpretat pels ballarins de Castellón Baila. Les monumentals pantalles de leds ens ambientaven en el Berlín de 1931, on “Cabaret” mostrava com deixar-se guiar pel cor per sobreviure en un món que s’enfonsava.

Era la nit del Sequiol, de les seues Comissions, i sobretot, era la nit d’Àgueda Ibars, Nagore Garcia i Iker Miralles. Per fi aplegava el gran dia, 18 de novembre de 2017, Palau de la Festa, nit de gala i moltes emocions.

Després d’abandonar el Kit Kat Club i el seu cabaret més famós, era el moment de rebre a la gent jove sequiolera: Tamara Sabater i Fran Agramunt, Nuria Águila i Alejandro Breva, Maya Aguilera i Jorge Martí, Adriana Llopis i Luis Rivas, Andrea Molés i Adrián Doumere, Noelia Sala i Roberto Belenguer, Raquel de Dios i Pablo Sanahuja, Marta Gual i Daniel Rubia, Lourdes Climent i Lorenzo Martínez, i finalment

Poc abans de l’hora d’inici de la presentació, es van reunir al Cau tots els protagonistes, Madrines, Presidents, Dames d’Honor, acompanyants, majors i infantils, col·laboradors i portaestendards, per a rebre la primera sorpresa de la nit. Un trenet els portaria fins al Palau de la Festa. Una Panderola moderna que va fer gaudir moltíssim a tots, grans i xiquets. L’aplegada del trenet al Palau va ser rebuda per la Secció de Dolçaina i Tabal del Sequiol, sempre present en els actes importants de la nostra Gaiata. Allí estaven familiars, convidats i amics, per tal de rebre amb un fort aplaudiment als representants del Sequiol en la seua desfilada cap a l’interior del Palau. Uns minuts després s’apagaven les llums i començava l’acte amb un escenari majestuós, molt sobri i amb moltes cadires preparades per a l’aplegada de la nombrosa comissió sequiolera. D’entre la foscor, sorgia la meravellosa veu de la cantant Noelia Agramunt amb el “I will survive” de Gloria Gaynor. Amb les pantalles de Led, i els ballarins de Castellón Baila acompanyant la cançó, el Palau es transformava en un espectacular teatre de Broadway i les primeres llàgrimes d’emoció començaven a sortir dels ulls dels nostres màxims protagonistes. Àgueda mai haguera imaginat que sa tia Noelia, recuperant-se de la ruptura del peu esquerre, actuaria en una nit tan especial per a ella. Després d’un impactant inici, el presentador Rubén Peña, grandíssim mestre de cerimònies, feia pujar a l’escenari els portaestendards, Fernando Carratalà i Carlos Porcar, així com les col·laboradores i portadores de bandes, Marta Berí, Yomara Valls, Maria Voltes, Balma Doumere, Laura Sala, Maria Collados i Mar Sanahuja, i els Presidents de la Gaiata, Elisabeth Breva i Iker Miralles. Era el torn dels més xicotets, la nostra

la Madrina d’honor Raquel Prats, acompanyada per Álvaro Voltes. I darrere d’ells, els nostres magnífics representants en la magdalena de 2017, la Madrina infantil Teresa Doumere amb el President Infantil Marcos Rodríguez, i la Madrina, Beatriz Belenguer, acompanyada pel vicepresident Vicente Javier Queral. A l’escenari de la Gran Família Sequiolera només li faltava el més important, els seus màxims representants per a la Magdalena de 2018. Però abans que aquests pogueren completar-lo, Àgueda tornava a emocionarse, tot i que els seus companys de claqué a l’acadèmia Castellón Baila, interpretaven un clàssic, “Cantando Bajo la LLuvia” de Gene Kelly, una divertida comèdia ambientada en el pas del cinema mut al sonor. Amb el Palau posat en peu, i amb la música de “Star Wars”, la que done inici a cada pel·lícula de George Lucas, la Madrina 2018 Àgueda Ibars, la Madrina Infantil 2018 Nagore Garcia i el President Infantil 2018 Iker Miralles, feien la seua aparició. Tots tres estaven molt emocionats, però especialment la careta d’Iker revelava que la música escollida li havia fet moltíssima il·lusió. 139


Després de rebre la banda i les flors, i una vegada asseguts a la part central de l’escenari, arribava el torn de les Ofrenes, i la primera d’elles va ser musical, de l’Acadèmia Castellón Baila que té per alumnes a les dues Madrines Sequioleres. La pel·lícula escollida en aquesta ocasió fou “El Rey León”. Amb aquesta actuació aplegava una altra de les sorpreses de la nit. Els xiquets i xiquetes companys de Nagore en les classes de funky, formaven part del grup de ballarins que recreava al “Rey Leon”, molts d’ells a més, companys de classe al col·legi. Les llàgrimes sortien als ulls de Nagore, especialment quan els xiquets seien al seu voltant. Va ser un moment molt emotiu. Després venien la resta d’Ofrenes: Club de Pesca pensament convencional. Era el moment de desfer el nostre particular Gran Teatre de Broadway. Baixaren els xicotets i els joves, les nostres comissions, i aplegà l’hora d’acomiadar com calia als màxims representants de 2017, Beatriz, Teresa i Marcos. Després de deixar el seu record en forma de corbatí en els estendards, saludaven per última vegada des de dalt l’escenari amb emoció i un fort aplaudiment de tots els assistents al Palau. Abans que els màxims representants sequiolers per al 2018 abandonaren l’escenari, es recreava un dels musicals més famosos de la història cinematogràfica de Hollywood, “Grease” de John Travolta i Olivia el Gregal, Centre Aragonés, centre Asturià, centre Gallec, Belle Epoque de Benicàssim, Club Esportiu Castelló, Ajuntament de Benicàssim, Ajuntament de Viver, Falla La que Faltava de La Vall d’Uixó, Falla Barri València de Borriana, Federació de Colles, Federació Gestora de Gaiates representada en aquesta ocasió per la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, i l’Ajuntament de la Ciutat de Castelló. Abans de desfer l’escenari, es recuperava un altre dels musicals més famosos de la història, “Moulin Rouge”, en el qual un jove escriptor bohemi s’enamorava d’una bella cortesana del cabaret. Espectacularitat, amb les pantalles de leds transportant-nos al Paris de l’any 1900, on la Modernitat buscava enderrocar el Newton-John. Tancaven l’acte Àgueda, Nagore i Iker, baixant de l’escenari acompanyats per la banda sonora de Harry Potter. El fi de festa començava com mana el protocol amb el nostre Rotllo i Canya. Música, ball, fotos, rialles, i moltíssima alegria perquè l’acte havia eixit a la perfecció. Ara el que tocava era pensar en els monuments gaiaters, el Llibret, la programació d’actes de la setmana de la Magdalena, ...., i perquè no? Començar a pensar en la presentació de l’any que ve...

140


141


PRESENTACIÓ OFICIAL

Àgueda Ibars Agramunt – Madrina – El Palau es transformava en un espectacular teatre de Broadway en el qual Nagore, Iker i tu vau ser els protagonistes absoluts de la nit. La vostra música favorita, els ballarins amb qui assageu cada setmana, tot pensat perquè mai oblideu el vostre acte de Presentació. Creus que ho van aconseguir? Si, mai no oblidaré aquella nit del 18 de novembre on van aconseguir que m’emocionara. Veure al meu Profe i als companys de Claqué ballant en l’escenari va ser una sorpresa que mai no haguera imaginat. Ja eres veterana i saps que a aquestes altures de l’any tot són presses, nervis i carreres. Tu que creus, aplegat el 3 de març, estarà tot a punt? Si, sí. Estarà tot a punt. Ja hem començat a ultimar els detalls per a no tindre nervis de què puguen faltar cosetes. A casa està tot controlat, i a la gaiata segur que també, la quinze té el millor equip!

Dissabte rere dissabte al Palau, amb la teua gent sequiolera, els teus companys d’aventures i la resta de madrines i gent de festa de les altres gaiates. I per fi aplega la Presentació de la teua Gaiata. Havies insistit en el fet que fóra totalment sorpresa, t’esperaves el que va passar al Palau aquella nit? No, per a res. Quan vaig entrar al palau, vaig veure l’escenari encara no sabia ben bé de què anava, i quan va començar em vaig emocionar, però eixa emoció es va mantenir al llarg de la presentació, tant en les ofrenes com en els balls. S’apaguen les llums, sona la música, i de la foscor surt una veu que reconeixes de seguida. La primera sorpresa de la nit, les primeres llàgrimes d’emoció... Era la veu de ma tia, no m’ho esperava per a res, ja que tenia la cama en escaiola i ja havia descartat la possibilitat que participara d’alguna forma en la presentació. I en sentir la seua veu no em vaig poder aguantar les llàgrimes. 142


PRESENTACIÓ OFICIAL

Nagore Garcia Miravet – Madrina Infantil – El Palau ja és quasi com ta casa, has estat dissabte rere dissabte jugant i ballant amb la resta de Madrines de les gaiates i amb els teus companys sequiolers. Per fi aplega la Presentació de la teua Gaiata. Tenies idea de quines coses anaven a passar al Palau eixa nit? No tenia ni idea, de fet no volia saber res, desitjava que tot fóra una sorpresa. Encara que sabia, estava segura, que anava a ser molt especial perquè en la 15 tothom s’esforça moltíssim per a superar-se cada any. El Palau es transformava en un espectacular teatre de Broadway en el qual Àgueda, Iker i tu vau ser els protagonistes absoluts de la nit. Qui t’havia de dir a tu que recorreries aquella passarel·la, tot el públic en peu, amb la música de fons de Star Wars? Ningú, no ho haguera pogut imaginar mai. Si ja el moment era de per si emocionant, amb la música de Star Wars ni et conte... va ser com estar dins de la pel·lícula! La vostra música favorita, els ballarins amb qui assageu cada setmana, tot pensat perquè mai oblideu el vostre acte de Presentació. Creus que ho van aconseguir? Totalment, va ser un acte molt emocionant de principi a fi. Un dels millors moments de la nit va ser quan a meitat actuació del ‘Rey León’, van aparéixer dalt l’escenari els meus amics i companys de ball, no podia deixar de plorar... i l’última ofrena, amb la meua cosineta i la meua millor amiga... no es van deixar ni un sol detall, mai ho oblidaré. Ja eres veterana i saps que a aquestes altures de l’any tot són presses, nervis i carreres. Tu que creus, aplegat el 3 de març, estarà tot a punt? En primer lloc, si t’ho passes bé, que és el que més importa, les presses, els nervis i les carreres no es noten per a res. En segon lloc segur que amb l’equipàs de gent que té, el 3 de març la 15 podrà lluir el seu llibret, les gaiates, ..., tot estarà a punt!

143


PRESENTACIÓ OFICIAL

Iker Miralles Claramonte – President Infantil –

Del Palau no han de contar-te moltes coses, te’l coneixes quasi millor que ta casa. Aquest any a més tens una bona colla d’amics en els altres Presidents Infantils. D’ençà que van començar les Presentacions, has vist espectacles de tot tipus, i per fi aplega la Presentació de la teua Gaiata. Tenies idea de què anava a passar al Palau eixa nit? No, pero sabia que seria espectacular. En aquesta comissió hi ha moltíssima gent treballant i es cuiden molt els detalls. Estava intrigadíssim i amb moltes ganes de que començarà ja per descobrir el misteri. El Palau es transformava en un espectacular teatre de Broadway en el què Nagore, Iker i tu vau ser els protagonistes absoluts de la nit. Qui t’anava a dir a tu que recorreries aquella passarel·la, tot el públic en peu, amb la música de fons d’Star Wars? Em va encantar eixir amb la meua música favorita i amb Elisabeth acompanyant-me i tota la gent aplaudint, em vaig sentir molt orgullós de formar part d’aquella nit.

144

La vostra música favorita, balls, ofrenes emotives, tot pensat per a què mai oblideu el vostre acte de Presentació. Creus que ho van aconseguir? Ja ho crec que ho van aconseguir. Mai podré oblidarla perquè va ser meravellosa de principi a fi. Un gran escenari amb els majors i els xiquets allà dalt, la música, les pantalles, els balls, ..., increïble. Ja saps que a aquestes altures de l’any tot són presses, nervis i carreres. Tu que creus, aplegat el 3 de març, estarà tot a punt? Segur que sí, la meua mare ho tindrà tot organitzat. I en la gaiata, segurament al ‘matadero’ estaran treballant fins les dues o les tres del matí, però acabaran, ja ho crec!


PRESENTACIÓ OFICIAL

Les Ofrenes

145


Presentació de les representants per a la magdalena 2018

Àgueda i Nagore ja brillen com les estrelles de Sequiol La gaiata 15 prepara un espectacle ambientat en les bandes sonores de les grans pel·lícules de la història LAURA DURÀ Una nit per al record. Sequiol va omplir el Palau de la Festa de Castelló per a presentar en societat als seus representants per a la pròxima Magdalena, Àgueda i Nagore. I ho va fer amb magnificència, amb una cerimònia que no va deixar indiferent a ningú.

de Pablo Sanahuja; Marta Gual, amb Daniel Rubia; i Lourdes Climent i el seu company Lorenzo Martínez. La madrina d’honor, Raquel Prats, va desfilar del braç d’Álvaro Voltes. Amb les dues comissions, tan sols van quedar buits els quatre seients del centre.

La nit va començar amb un xicotet castell de focs artificials que va anunciar l’arribada de la comitiva a l’edifici. Dins, l’ambient que es respirava era completament magdalener, amb les xicotetes gaiates del concurs de maquetes pels laterals del gran saló. L’escenari, replet de cadires, donava el protagonisme a les dues grans butaques verdes que posteriorment ocuparien les madrines del 2018.

Encara faltaven les màximes representants de Sequiol, i per això van aparéixer en escena les madrines del 2017, Beatriz Belenguer i Teresa Doumere. Per a amenitzar l’espera fins a l’arribada de les seues successores, la companyia Castellón Baila va oferir un espectacle inspirat en la pel·lícula “Cantando bajo la lluvia”.

I va començar l’espectacle. Sequiol va organitzar un recorregut per les bandes sonores de les pel·lícules més conegudes de la història del cinema com a fil conductor de la seua posada de llarg. D’aquesta forma, amb una actuació en viu de música i ball, va arrancar l’acte. Llavors, van pujar a l’escenari els portaestendards, Fernando Carratalá i Carlos López. Tot seguit, va arribar el torn de la comissió infantil amb les dames Ainara Salines, al costat del seu acompanyant, Alexander Belinschi; Mª Isabella Savin, amb Alonso Fernández; Leyre Salines, del braç de Javier Marín; Claudia Alcárria, amb Quique Moles; Valeria González, acompanyada de Victor López; Lucía Benedito, amb Carlos Benedito; Lucía Ortiz, que va desfilar amb Juan Carlos Francisco; Malena García, amb Alejandra Sáez; Claudia Ortiz, al costat de Natalia Queral; i Victoria Gonzalez, acompanyada d’Andrés Porcar. D’altra banda, també va prendre el seu seient la madrina d’honor infantil, Martina Aguilera. COMISSIÓ MAJOR // Amb els més xicotets sobre l’escenari, que malbarataven simpatia i tendresa, va arribar el torn dels majors. D’aquesta forma, van fer la seua entrada Tamara Sabater, al costat del seu acompanyant Francisco Agramunt; Nuria Àguila, amb Alejandro Breva; Maya Aguilera, del braç de Jorge Martí; Adriana Llopis, amb Luis Rivas; Andrea Molés, acompanyada per Adrián Doumere; Noelia Sala, amb Roberto Belenguer; Raquel de Dios, de la mà 146

I va arribar el moment més esperat. Tot el Palau de la Festa es va posar en peus per a rebre a les madrines per a la pròxima Magdalena, Àgueda Ibars i Nagore García. Ambdues van estar acompanyades pel president infantil, Iker Miralles. Junts, conformen el grup de representants de la gaiata per a les festes.


Tot seguit, el president infantil i la presidenta de Sequiol, Elisabeth Breva, van imposar a Àgueda i Nagore les bandes que les acrediten com les noves madrines de la gaiata 15.

una vegada més l’afecte del públic. Entre aplaudiments, ambdues van abandonar l’escenari, disposades a convertir les festes del 2018 en les més importants de les seues vides magdaleneres.

OFRENES // Diverses agrupacions van voler donar l’enhorabona a les joves per la seua elecció i els van obsequiar amb diversos regals. Just després d’una divertida representació sobre la pel·lícula El Rei León, diverses entitats van rendir honors a les madrines, com el Centre Cultural Andalús, el Centre Aragonés, el Club Esportiu Castelló, diverses falles, l’Ajuntament de Benicàssim i el de Viver, la Federació de Colles, la Gestora de Gaiates, amb les madrines de Brancal, i el Patronat i Junta de Festes.

Les Madrines per al 2018 van viure amb gran emoció la seua presentació al públic. Els xiquets xicotets també van estar molt presents durant la nit. Els nous representants de la gaiata 15 conformen una comissió nombrosa. Beatriz, Teresa i Marcos van acomiadar el seu any com a representants del Sequiol. La vetlada va començar amb una actuació de música en directe. Durant la nit es van oferir representacions com “El Rei León”

Amb la vetlada a punt d’acabar, va arribar el moment més emotiu, el comiat de Beatriz i Teresa. Ambdues van imposar els corbatins als estendards entre llàgrimes, especialment l’antiga madrina infantil, que no va poder evitar trencar a plorar. A poc a poc, les comissions van anar abandonant l’escenari, incloses Àgueda i Nagore, que van rebre

Les autoritats no van faltar a la presentació en societat de les representants de la gaiata 15. A la posada de llarg del sector no van faltar les autoritats com la regidora de Festes Sara Usó, l’edil d’Ocupació Patrícia Puerta, la de l’àrea de cultura Verónica Ruiz, els regidors del PP Vicente Guillamon i María España, el president de la Junta de Festes Juanvi Bellido. Un presentador amb molt humor i art. Ruben Peña va ser l’encarregat de dirigir tota la vetlada, des de la benvinguda a les autoritats fins al comiat dels nous representants. En les seues intervencions no van faltar els acudits i el fums que van arrancar els millors riures del públic.

147


148


DINAR D’AGRAÏMENT DELS CÀRRECS 2017 I 2018 L’endemà de la Presentació ens vam reunir al nostre Cau per tal de celebrar un dinar de germanor, convidats pels càrrecs 2017 i 2018. Amb cert esgotament però amb la satisfacció del deure complit, i al voltant d’un bon plat de paella, vam poder compartir les vivències i anècdotes del dia anterior. Ens van acompanyar a més, els amics de la Falla Barri València de Borriana i de la Foguera Maissonave d’Alacant. Un plaer comptar amb la seua presència. Gràcies a tots ells i també gràcies a les famílies de Beatriz, Teresa i Marcos, i d’Àgueda, Nagore i Iker, per una jornada tan agradable i un menjar tan bo. S’acabava el cap de setmana de la nostra Presentació. Intens, molt intens, però gratificant.

149


PRESENTACIÓ CARTELL DE FESTES MAGDALENA 2018

Entrats en la tardor, és tradició triar i presentar el cartell que anunciarà les festes que la ciutat celebrarà en les acaballes del següent hivern, quan la primavera demanarà pas. Igual que es va realitzar l’any passat, l’Ajuntament de Castelló, per mitjà del Patronat de Festes, convocava el concurs anual per triar el cartell que anunciarà les nostres festes de la Magdalena 2018. Una vegada finalitzat el termini, el passat 17 d’Octubre, un jurat d’experts, entre els quals es trobava la sequiolera Estefanía Climent com a Reina de l’any anterior, va triar 10 cartells d’entre les 27 obres presentades. Aquests 10 cartells van passar a la següent fase, la de la votació popular per mitjà de la pàgina web decidim. castello.es. El termini de votació va finalitzar el 30 d’octubre, resultant guanyador el cartell amb el lema “Colors al vent” del que són autors Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat, que d’aquesta forma revalidaven el premi aconseguit l’any passat. Una vegada finalitzat tot aquest procés, va arribar el moment d’ensenyar a tots els veïns els cartells i sobretot el guanyador. El dissabte 4 de novembre, al voltant de les 12,00 hores, els pòrtics de l’Ajuntament 150

de la capital van acollir al món de la festa, que en comitiva es va desplaçar fins a la sala d’exposicions de la Fundació Davalos Fletcher perquè les Reines, Carla i Lucia, tallessin la cinta donant per inaugurada l’exposició. Una exposició decorada principalment amb motius pirotècnics cedits per Pirotècnia Peñarroja. Com no, la Gaiata del Sequiol, va estar present amb diversos membres de la comissió i amb els nostres càrrecs 2018, Àgueda, Nagore i Iker juntament amb la nostra presidenta Elisabeth. Una vegada a l’interior, vindria l’acte protocol·lari, portant el fil conductor de l’acte el gerent de la citada fundació; lectura de l’acta del jurat a càrrec d’un altre sequiolero, Javier Roig; i posterior signatura del cartell per part dels guanyadors, que van dirigir als presents unes emotives paraules, explicant el significat del cartell, seguit d’intervencions del President de la Junta de Festes, Juan Vicente Bellido i de la presidenta del patronat, Sara Usó. I per tancar, el tradicional “Magdalena!”, llançat per les dues Reines. Les festes 2018 estan en marxa i ja tenen el seu cartell anunciador. Aquests “Colors al vent”, ens seran familiars perquè es mostraran en la majoria dels comerços de la ciutat, indicant que ja gairebé “el dia és arribat”.


MARISOL BARCELÓ I JUAN VICENTE FABREGAT Va significar per a nosaltres una immensa alegria compartir aquest cartell, que amb tant afecte hem fet, amb tots els ciutadans de Castelló. Què ens voleu explicar amb “Colors al Vent”?, que volíeu transmetre amb tots eixos colors en moviment? Què hi ha més enllà? “Colors al vent” És un cartell dinàmic i alegre. Apareixen en primer pla les canyes i les cintes (símbols característics de les nostres festes) en constant moviment, és com si el vent de la ja propera primavera les mantinguera en permanent oscil·lació. Després del primer pla apareixen els colors vius i molt presents que ens acosten a un univers festiu d’entusiasme i diversió. És en definitiva un cartell que anima viure la festa o almenys a sentir un polsim de curiositat pel que ella representa. Més enllà del missatge que guarda “Colors al Vent”, com el descriuríeu tècnicament? És un cartell realitzat per ordinador, utilitzant programes de disseny i creant la composició des de Photoshop, al que hem afegit una tipografia recta, neta i senzilla.

Amb el pes que comporta el títol de guanyador, vos torneu a presentar al concurs del cartell anunciador de les Festes de la Magdalena. Vint-i-set cartells, deu finalistes, ..., aquesta vegada es viu diferent tot el procés?

Per últim, diu el refrany que no hi ha dos sense tres. Estan Marisol i Juanvi pensant ja en el cartell anunciador de les noses de Diamant de les nostres festes, el seu 75é aniversari? De moment solament pensem a viure amb intensitat les pròximes festes i sentir l’alegria de veure el cartell repartit per tota la ciutat.

Ens tornem a presentar al concurs de cartells perquè és la nostra forma de manifestar el nostre sentir cap a les festes de Castelló. Hi ha moltes formes de viure la festa: a través de la música, les desfilades, la participació en els seus diferents actes, etc. Per a nosaltres una forma de participar en elles és la preparació del cartell. El procés de selecció, votació i elecció es viu igual any rere any, amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió. Per tot això, no és un pes ser de nou els autors del cartell triat, sinó més aviat una grata responsabilitat. Després d’una disputada competició, “Colors al Vent” és escollit guanyador, per segona vegada en la història de les nostres Festes, per votació popular, amb el 32,92% dels vots emesos. Com vàreu digerir la notícia? Estàveu pendents de les votacions? Sí, vam estar pendents de quantes notícies eixien sobre les votacions, si bé no ens podíem imaginar que tornaríem a ser, per segon any consecutiu, els autors del cartell triat per votació popular per a representar les Festes de la Magdalena 2018. 151


SEQUIOLER de l’any

2018

N’Alberto Armijo Melguizo Gerent Fundació Caixa Castelló En reunió extraordinària de data 14.01.2018, la Junta Directiva de la Gaiata 15 Sequiol decidia, per unanimitat i total consens, el nomenament de N’Alberto Armijo Melguizo, gerent de la Fundació Caixa Castelló, com a Sequioler de l’Any 2018, per la seua vinculació, col·laboració i compromís en el Concurs de Maquetes Escolars Ciutat de Castelló que cada any organitza la nostra Associació. Coincidint amb la celebració de la quinzena edició del concurs, la Fundació, a través del seu Gerent, ha decidit sumar-se al patrocini d’aquest. Un fet que ens omple de satisfacció perquè li atorga llarga vida a un projecte que es va iniciar primer en el col·legi Isidoro Andrés, després es va traslladar a tota la Ciutat, i avui viu el seu moment més àlgid amb la participació cada vegada més nombrosa tant de centres d’educació com d’escolars. Encara que Alberto és granadí de soca-rel, quan 152

va venir a viure a Castelló en 2003 es va integrar plenament en els nostres costums i tradicions, ja que la seua dona Miriam pertany a una família de Castelló “de soca”. Des de llavors viu en el Raval. El seu sogre Juan Cabedo va ser pregoner l’any 2004 i Miriam va pertànyer a l’Escola de Dansa de Castelló des de ben xicoteta fins que se’n va anar a estudiar fora de Castelló. També va ser madrina de la Gaiata 11 en 1993 i Dama de la Ciutat en 1994. Als seus fills David i Marta els ha inculcat des de xicotets el seu amor per la nostra ciutat i tradicions, i pertanyen al costat d’ell i la seua esposa a la comissió de la Gaiata 11. Marta va ser Dama Infantil de la Ciutat en 2013. Per si no tinguera suficient castellonerisme, Alberto és ‘barrero’ de la Mare de Déu del Lledó, portant sobre els seus muscles a la Patrona sempre que li és requerit. Diuen d’ell que és una persona molt familiar i en el seu temps lliure intenta gaudir al màxim de la seua família. Des d’aquestes línies volem agrair que haja acceptat el més que merescut títol de Sequioler de l’Any 2018.

E


A T S I V E R ENT A T S I V E R T EN

Els xiquets sempre et sorprenen, la seua forma d’entendre el monument gaiater, la seua imaginació i sobretot el com interpreten, amb els materials i recursos amb els quals disposen és impressionant les maquetes que arriben a construir.

La Gaiata 15 té l’orgull de celebrar enguany l’edició número 15 del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló, un fet que seria impossible sense l’inestimable suport d’Institucions com la que tu dirigeixes. Per què la Fundació Caixa Castelló decideix recolzar-nos en aquest projecte? Una de les funcions que la Fundació Caixa Castelló té, és recolzar la tradició i cultura de Castelló, i per tant, que millor exemple que fer-ho ajudant al món de la festa i en aquest cas concret a la Gaita 15 “Sequiol” aportant el nostre xicotet gra d’arena a aquest món fester carregat de tradició i cultura local, màxim quan va dirigit als xiquets i xiquetes, que per cert, seran els que en el futur donen continuïtat a aquestes tradicions. En la Fundació som molt conscients que cal conservar la nostra cultura, tradició i fomentar el treball creatiuartístic des de xicotets, ja que aporta molts valors que fan millors persones, i per això, ens va semblar que recolzar el Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló reuneix tots els requisits que la nostra institució cerca en les seues col·laboracions.

La història de la Fundació i la de la Gaiata van unides de la mà des d’antic... un orgull que cada primer diumenge de quaresma seguisca desfilant un monument tan antic? Efectivament per a Fundació Caixa Castelló suposa una gran satisfacció desfilar pels carrers de Castelló amb la Gaiata que Juan Bautista Adsuara dissenyà i construí en 1952 per encàrrec de la Fundació i que des de llavors no ha faltat a aquesta important cita anual, a més, la gaiata ix acompanyada de les “xiquetes del meneo” amb els seus característics vestits blancs i el seu simpàtic ball que ja s’ha convertit també en part de la festa i tradició de la nostra ciutat.

Finalment, el reconeixement de Sequioler de l’Any, què representa per a tu com a Gerent de la Fundació i també des de l’àmbit personal? En l’àmbit personal i estant vinculat a la festa ja des de fa uns quants anys, representa una gran alegria rebre aquest reconeixement de la Gaiata 15 “Sequiol” en la qual a més puc presumir de tenir molt bons amics als quals estime molt, i per tant, es converteix en una doble alegria, rebre reconeixement d’una gran Gaiata i de la mà de grans amics. Institucionalment, com a gerent de Fundació Caixa Castelló, significa que estem fent ben el nostre treball i que aquest reconeixement ve perquè la Fundació s’esforça per treballar per i per a Castelló.

Del clàssic al modern. L’any passat vas viure l’experiència de formar part del jurat en el Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata. Et va sorprendre la creativitat dels més xicotets? 153


GAIATER de l’any

2018 Agustin Mon Carro “L’HONOR DE SER GAIATER” “Perquè la gaiata siga el nostre millor Pregó”, una frase que com cap altra simbolitza el sentiment de tot amant de les tradicions d’aquest poble color verd esperança, de tot aquell que fa de les festes de Castelló i de la gaiata la seua forma de vida, perquè part de la seua vida la dedica a l’engrandiment del nostre símbol fester. És la gaiata com a monument, el nostre element diferenciador de la resta de les festes, és l’eix principal i l’entorn sobre el qual giren les mateixes. Algunes evolucions han tingut des de les primeres notícies que es tenen sobre aquest tema, des d’aquelles gaiates que sí que tenien “foc i fum” doncs eren amb cresols o amb ciris, fins a les gaiates d’avui dia que incorporen les últimes tecnologies. I sempre hi ha hagut erudits i vertaders professionals que han treballat i s’han preocupat per enaltir i engrandir el nostre símbol fester, com Agustín Mon Carro. Agustín, per moltes raons, ha estat designat flamant Gaiater de l’Any 2018, un títol que atorga la Gestora de Gaiates cada any per a distingir a aquelles persones i entitats que per la seua trajectòria festera en pro de les festes de la Magdalena i sobretot de les gaiates, són mereixedores de dita distintiva. Però, perquè Agustín Mon és Gaiater de l’any? Quins mèrits pot haver tingut Agustín per a aconseguir aquesta distinció? Anem cronològicament per parts per a repassar els seus mèrits, cuinant una paella, un dels seus plats favorits, amb tots els ingredients necessaris perquè el resultat final siga la degustació exquisida d’un títol més que merescut. 154

Comencem afegint l’oli i preparant el sofregit, és com dir, la base per a l’èxit de la nostra paella. I per a això començarem indubtablement pel seu amor i dedicació de tota una vida a l’exaltació de la gaiata, i si no, anem prenent nota, posem l’oli per a començar a condimentar la paella i diguem que corria l’any 1981 quan naixia impulsat per la Junta Central de Festes de llavors, la gaiata 15 Sequiol, i amb ella, Agustín emprén el seu camí fester de mà d’Elisabeth Breva, una mà que no soltarà ni en l’àmbit fester ni personal fins al dia d’avui.


L’any 1989, Agustín forma part de la comissió encarregada de la confecció dels estatuts que donarien pas a la nova Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol. “Perquè la gaiata siga el nostre millor Pregó”, una frase que com cap altra simbolitza el sentiment de tot amant de les tradicions d’aquest poble color verd esperança, de tot aquell que fa de les festes de Castelló i de la gaiata la seua forma de vida, perquè part de la seua vida la dedica a l’engrandiment del nostre símbol fester. És la gaiata com a monument, el nostre element diferenciador de la resta de les festes, és l’eix principal i l’entorn sobre el qual giren les mateixes. Algunes evolucions han tingut des de les primeres notícies que es tenen sobre aquest tema, des d’aquelles gaiates que sí que tenien “foc i fum” doncs eren amb cresols o amb ciris, fins a les gaiates d’avui dia que incorporen les últimes tecnologies.

perquè el resultat final siga la degustació exquisida d’un títol més que merescut. Comencem afegint l’oli i preparant el sofregit, és com dir, la base per a l’èxit de la nostra paella. I per a això començarem indubtablement pel seu amor i dedicació de tota una vida a l’exaltació de la gaiata, i si no, anem prenent nota, posem l’oli per a començar a condimentar la paella i diguem que corria l’any 1981 quan naixia impulsat per la Junta Central de Festes de llavors, la gaiata 15 Sequiol, i amb ella, Agustín emprén el seu camí fester de mà d’Elisabeth Breva, una mà que no soltarà ni en l’àmbit fester ni personal fins al dia d’avui. L’any 1989, Agustín forma part de la comissió encarregada de la confecció dels estatuts que donarien pas a la nova Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol.

I sempre hi ha hagut erudits i vertaders professionals que han treballat i s’han preocupat per enaltir i engrandir el nostre símbol fester, com Agustín Mon Carro. Agustín, per moltes raons, ha estat designat flamant Gaiater de l’Any 2018, un títol que atorga la Gestora de Gaiates cada any per a distingir a aquelles persones i entitats que per la seua trajectòria festera en pro de les festes de la Magdalena i sobretot de les gaiates, són mereixedores de dita distintiva. Però, perquè Agustín Mon és Gaiater de l’any? Quins mèrits pot haver tingut Agustín per a aconseguir aquesta distinció? Anem cronològicament per parts per a repassar els seus mèrits, cuinant una paella, un dels seus plats favorits, amb tots els ingredients necessaris 155


GALANTEJADORA a la Reina Estefania Climent Moreno

2017 Elisabeth Breva Almerich La Magdalena de 2017 ha sigut molt especial per a tots els Sequiolos. Moltes i poderoses raons són les que faran inoblidable aquesta edició festiva. Però d’entre elles, potser la que majors nivells d’emoció aglutina va ser veure la nostra Madrina de 2015, portar la banda color maragda sobre el seu muscle com a símbol de màxima representant de les festes. Estefania Climent Moreno era la setanta-tresena Reina de les Festes de la Magdalena. El dissabte 4 de març de 2017, la ciutat rendia Galania a la seua sobirana. Era una nit molt especial per a Estefania i Sequiol estava nomenat a ser protagonista. Qui havia de complir amb el mandat de fer galania a la Reina Estefania era qui havia compartit tants moments amb ella des que va començar el seu camí en el si de la nostra comissió. La Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, pujava a l’estrada per a lloar la llum de la nostra Reina Sequiolera.

156

Però fins a arribar a eixe moment àlgid, molts van ser els dubtes i incerteses que van tenallar a Elisabeth en la seua decisió d’assumir aquest gran però il·lusionant repte. Evidentment no era falta de motivació, ni ganes per dur a terme tal honor. La idea de ser una dona qui assumira, sobre el faristol, el deure de glossar sobre les bondats de la nostra sobirana podia, per moments, més que l’enorme il·lusió que li plantejava el repte. Bé és cert que no seria la primera vegada que tal distinció requeia en una dona; en això no seria innovadora. I igual que va saber assumir el repte de presidir, per primera vegada, una Gaiata -i estem parlant de l’any 1982, on el tema de la igualtat estava prou oblidat- així com, anys més tard, la Gestora de Gaiates, va decidir, de forma encertada, enfrontarse a aquest nou repte. Per un costat compromés doncs assumia molta responsabilitat però per un altre costat estava segura que seria molt fàcil fer galania a Estefania, amb qui tant havia compartit. Es tractava, doncs, d’arribar al dia D aconseguint que ningú coneguera la identitat del Galantejador 2017 -tot el món donava per fet que seria un home-.


I el dia va arribar. Magistral entrada d’Estefania cap al seu tron, en el Palau de la Festa on l’esperava un altre Sequiolo, Miguel Saez per a acomodar els peus de la sobirana sobre el verd coixí de la Ciutat -com abans ho va fer Carlos Mon en el dia de la Imposició de Bandes -. I sense pauses, el presentador va desvelar el que tant s’havia guardat en secret: “Senyores i Senyors sol·licitem la presència sobre l’escenari de la Galantejadora de la Reina, Elisabeth Breva Almerich.” Abans d’iniciar tan sols el parlament, els ulls d’Estefania destil·laven felicitat i complicitat amb la seua Presidenta. “Doncs sí, Estefanía, ja veus! No sé per quina raó de mèrit que no siga la meua total admiració per tu i la teua família, he rebut l’altíssim honor de pujar a este faristol per a fer galania en nom de la ciutat de Castelló a la nostra Reina de les Festes.” iniciava la seua galania Elisabeth.

Quinze minuts màgics en què els gestos de complicitat entre Estefania i Elisabeth van anar conformant un clima de castellonerisme i il·lusió, a parts iguals. “Però simplement sóc una gaiatera convençuda que ha tingut l’immens plaer de conéixer-te i haver compartit amb tu molts meravellosos moments. Totes i cada una de les meues paraules són sinceres i han eixit del fons del meu cor. Perquè per a mi ja sempre seràs festa, ja sempre seràs Gaiata, i per sempre ja seràs la meua Reina!” finalitzava Elisabeth el seu parlament, depositant-ho als peus d’Estefania, com última mostra d’homenatge. Una nit inoblidable per a tota la família Sequiolera que havia viscut amb intensitat la Galania a la Reina Estefania Climent Moreno.

157


President Rei Barbut Enrique Carceller Llago

Un Sequiolo que pren les regnes del Rei Barbut.

La colla del Rei Barbut és un dels ens festers amb més solera de la nostra ciutat. Fundada en 1976, des dels seus inicis ha mantingut unes excel·lents relacions amb Sequiol. L’amistat de molts dels seus socis fundadors amb els qui van conformar la primera comissió del Sequiol es va cristal·litzar en nombroses celebracions en aquella primera seu social dels Barbuts, amb el Teatre Principal com a testimoni. Però també col·laboració mútua; servisca com a exemple la participació del Cabuts de la colla en la nostra presentació oficial de 2002. Una relació que lluny de minvar s’ha anat acreixent amb el pas dels anys, ja que el compromís de Sequiolos i Barbuts amb la festa és de tal magnitud, que han compartit responsabilitats en més d’un equip de l’alt òrgan de gestió de les festes de la nostra ciutat: la Junta de Festes.

en la gestió, serietat en els comptes i un alt grau d’èxit en la seua programació.

Ara com ara, no és difícil veure Sequiolos amb la insígnia del volaoret en la seua brusa o Barbuts amb la Panderola junt amb la seua insígnia. I quelcom hi ha qui ostenta la doble “nacionalitat” Sequiolo – Barbut. I aquesta és la condició de qui acaba d’assumir la presidència de la Colla Rei Barbut, Enrique Carceller.

Hui, com un dels més veterans socis de la colla, relleva en la presidència a Manolo Trilles, amb el difícil repte de superar la commemoració del 40 aniversari que l’associació va celebrar en la Magdalena 2017. Estem segurs que la programació de les Aules serà, de nou, un referent en la Magdalena 2018 i, d’això, tindrà molt a veure el saber fer, l’experiència i el rigor en la gestió d’Enrique Carceller, pilotant la nau dels Barbuts.

De reconeguda trajectòria festera, va iniciar el seu camí en la Colla A Mitges. Redactor dels estatuts de la Federació de Colles de Castelló, va formar part de la Junta de Festes en el bienni 1991 – 1992 com a Secretari. En aquesta època Barbuts (Paco Martínez) i Sequiolos (Elisabeth Breva, Agustín Mon, Gloria Baquero) van compartir responsabilitat amb Enrique en el si del màxim òrgan festiu. Fruit d’aquesta amistat sorgida, Enrique, es va enrolar en la Gaiata 15 Sequiol en la que continua exercint la seua faceta més artística, fins al dia de hui, com a màxim responsable de les vidrieres que conformen les nostres Gaiates. En 1997, junt amb un Barbut (Jose Ramón Llopis) i un Sequiolo (Agustín Mon), Enrique va tornar a enrolar-se en l’equip de la Junta de Festes, però aquesta vegada com a vicepresident econòmic. Un gran equip que va aconseguir altes quotes d’eficiència 158

En 2003, després de dos anys com a vicepresident de la Reial Confraria de la Mare de Déu de Lledó, va assumir la presidència fins a 2004.

Un punt més que reforçarà, més si cal, la relació d’amistat entre Sequiolos i Barbuts, que segur quedarà refrendada el dissabte del Pregó, tot just finalitze la mascletà d’inici de festes. Enhorabona Enrique.


President Federació DE DOLÇAINA I TABAL Adrian Nebot Sanahuja El 22 d’abril de 2017, sobre l’escenari de la plaça Major, feia la seua presentació l’acabada de crear Federació de Dolçaina i Tabal de Castelló, assumint la presidència el Sequiolo, Adrián Nebot Sanahuja. Adrián, podríem dir, és músic des que va nàixer doncs des de molt xicotet comença a sentir gran passió per la música. Però un regal d’una dolçaina, en la seua Primera Comunió, és el detonant de la seua passió per aquest instrument, que va començar tocant amb la colla “El Fadrí” i que va continuar desenrotllant posteriorment amb la colla “Xarançaina”, a la qual pertany actualment. Però la seua passió per aquest instrument tan nostre li ha portat a col·laborar amb altres agrupacions: colla “Xaloc”, colla “El Soroll”... I no sols en la nostra ciutat sinó per la nostra Comunitat o en eixides a països com França, Itàlia o Alemanya, recentment. Hui, compagina els seus estudis superiors de Dolçaina en el Conservatori de Sagunt, compaginantho amb les seues labors de professor en l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló i en la secció de la nostra associació cultural, a la qual pertany des de fa diversos anys. Virtuós amb la dolçaina, també el podem veure amb el tabal o el saxòfon. Podem dir que la música és la seua vida. Fester passional, es va iniciar en açò de les gaiates amb tan sols 18 mesos, en el si de la Gaiata 8. Va ser President Infantil de la Gaiata 10 i més tard va entrar a formar part de la família Sequiola. Hui, a més a més, és membre de la Junta de Festes.

es podia triar millor el primer President de la Federació de Dolçaina i Tabal de Castelló. Estem segur, Adrián que serà un èxit més en el teu haver-hi.

Quan no està absort amb les notes musicals, són les xifres les que ocupen el cap d’aquest graduat en Finances i Comptabilitat, deixant poc de temps lliure a les seues altres passions com la lectura o el pàdel. Encara que, sempre que pot, roba uns minuts per a gaudir dels seus amics i fer unes bones rialles.

Un Sequiolo Al Capdavant De La Federació De Dolçaina I Tabal De Castelló.

Dinàmic, emprenedor, virtuós amb la dolçaina, no

Enhorabona

159


CONDUCTORA DE LA

GALANIA INFANTIL 2017 Laura Turch Benedito,

Espectacular, meravellosa, aclaparadora; només podem qualificar així l’actuació de Laura Turch Benedito, una jove Sequiola, com a directora d’escena en la Galania a la Reina Infantil 2017, Berta Montañes Selma. Els que coneixem Laura sabem de les seues aptituds per a desenrotllar aquests menesters, el que no ens podíem imaginar era l’aplom i professionalitat amb què ho va dur a terme. Envoltada en un món de circ, creat per Xarxa Teatre per a complimentar la nostra Reina Infantil 2017, Laura va haver de torejar amb una infinitat de handicaps, fins al punt d’haver d’eixir a lloms d’un elefant. Però tot açò no va restar seguretat a Laura, al contrari, li va aportar major confiança i convicció per a conduir perfectament l’espectacle de la Galania Infantil. I estem segurs que pel seu cap s’amuntonaven infinitat de bons records viscuts, ja que només quatre anys abans, ella mateixa havia sigut la gran protagonista d’un acte semblant, ocupant el tron reial com a Reina Infantil de la Magdalena 2013. Va ser una nit inoblidable per a tots els Sequiolos, veient brillar amb llum pròpia a una de les seues, complint, amb nota alta, el repte de ser la presentadora 160

d’un dels actes més emotius del panorama fester. I segur que serà el punt de partida perquè Laura assumisca nous reptes que escometrà amb la mateixa solvència i brillantor com aquest de la Galania Infantil. Enhorabona


Per catorzé any consecutiu, la Gaiata 15 Sequiol convocava el concurs de maquetes de Gaiates dirigit als escolars de la nostra ciutat, centres d’infantil i primària, i instituts d’educació secundària. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló, la Diputació de Castelló, el Patronat Municipal de Festes i la Conselleria de Cultura i, per segona vegada, el patrocini del Centre Comercial Carrefour a Castelló. Un any més, els xiquets de Castelló van demostrar que la seua imaginació no té límits. Vam poder veure gaiates de suro, fusta, plàstic o tela. Detalls rematats amb vidrieres, capsuletes de café, escuradents, palletes i fins i tot plastilina. Obres mestres fetes per uns grandíssims artistes. Amb la finalitat de triar les tres millors maquetes, la vesprada del dijous dia 9 de març es va reunir en el recinte municipal de la Pèrgola un jurat expert format per la Presidenta del Patronat de Festes Sara Usó, el President de la Junta de Festes Juan Vicente Bellido, la periodista del diari El Mundo Chelo Pastor, la periodista del diari Mediterraneo Cristina García, l’artista gaiater Jose Luis Aragones, l’artista gaiater Raúl Collazos, l’artista gaiatera Vanesa Pérez, el pintor Lorenzo Ramírez, el Director de Carrefour Castelló Javier González, la Directora de RRHH de Carrefour Castelló Ana Serrano, el gerent de la Fundació Caixa Castelló Alberto Armijo i per part de la Gaiata 15 Sequiol, el seu assessor Agustín Mon, i els vicepresidents Jorge Martí i Victor Orozco. Entre més d’un centenar d’obres presentades, pertanyents a una dotzena de col·legis de la nostra ciutat, en una decisió gens fàcil per al Jurat, van resultar guanyadores les següents maquetes de gaiates: Primer Premi: Javier Godes Martí, de sisé de primària en el CEIP Isidoro Andrés, amb la maqueta que porta per lema “L’Esclat de la Magdalena” Segon Premi: Sandra Espuig Aragonés, de sisé de primària en el CEIP Cervantes, amb la maqueta que porta per lema “Al son de la música” Tercer Premi: Carlos Daniel Buciumean, de cinqué de primària en el CEIP Isidoro Andrés, amb la maqueta que porta per lema “Quan la Magdalena arriba la festa no s’acaba” Una vegada elegides les maquetes guanyadores

per part del jurat expert, era l’hora d’inaugurar l’exposició de totes les gaiates presentades al concurs per part dels col·legis i instituts de la nostra ciutat. Així, el dissabte onze de març de matí, al museu etnològic de Castelló, es procedia a l’apertura de l’exposició a tots els castellonencs. I les persones encarregades d’aquesta inauguració foren, ni més ni menys, que les Regines de les festes Estefania i Berta, i els nostres càrrecs per a la Magdalena de 2017, Beatriz, Teresa i Marcos, acompanyats per la Presidenta Elisabeth i una nombrosa representació de la nostra Comissió Sequiolera. Però el protagonista del matí va ser, sense cap dubte, el guanyador de la XIV Edició del Concurs de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”, el xiquet Javier Godes Martí, alumne de sisé de primària en el CEIP Isidoro Andrés, amb la maqueta que porta per lema “L’Esclat de la Magdalena”. La Regidora de Festes i el Regidor d’Esports entre altres membres de la Corporació Municipal, el President de la Junta de Festes, el President d’Honor de la Gaiata 15 Sequiol, el President del Centre Aragonés, la Cap de RRHH de Carrefour Castelló, patrocinador principal 161


del concurs, amics d’altres Gaiates i Ens Vinculats, moltíssima gent va voler apropar-se fins al Museu per a observar de prop l’obra dels artistes gaiaters més joves de la nostra ciutat. I per tal d’amenitzar l’acte, un any més vam contar amb la presència i la música de la Secció de Dolçaina i Tabal del Sequiol dirigida pel mestre Domingo. Finalment, amb la presència de la Presidenta del Patronat Municipal de Festes Na Sara Usó, així com altres regidors de la Corporació Municipal, les Regines de les Festes Estefania Climent i Berta Montañés, els màxims càrrecs de Sequiol per a la Magdalena de 2017, Madrina Infantil Teresa Doumere, President Infantil Marcos Rodríguez, i Madrina Beatriz Belenguer, se celebrava l’entrega de premis de la XIV edició del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló. Al saló de plens de l’Ajuntament de Castelló, els joves artistes gaiaters seien a les bancades, convertits per una estona en els regidors de la nostra Ciutat: regidors de cultura, hisenda, sanitat, educació, esports, festes, ..., ara no, però potser el dia de demà sí tinguen el privilegi i l’enorme responsabilitat d’ocupar un d’aquests seients per tal de dirigir el destí de Castelló. Quan això passe, recordaran aquest dia orgullosos d’haver contribuït a escriure una xicoteta part de la història del nostre poble. Són els artistes gaiaters del futur, amb una imaginació que no té fi, amb una creativitat que cada any continua sorprenent-nos. Amb els materials més insospitats i desafiant sovint la llei de la gravetat, han aconseguit crear obres magnífiques, dignes dels millors artistes. Poc a poc van anar apropant-se fins l’estrada, els guanyadors de les diferents categories. La Regina Infantil de les festes Berta Montañés, anirie fent-los entrega dels corresponents premis: Finalitzat l’acte protocol·lari, i després d’una bonica foto de grup a les escalinates de l’Ajuntament, xiquets i pares es traslladarien fins el Centre Comercial Carrefour de Castelló, a l’Avinguda de la Mar, per tal d’intercanviar els vals pels premis definitius. Una vesprada molt emotiva per a xiquets, pares, avis, mestres i organitzadors. Un any més, ho hem aconseguit, i seguirem lluitant per la continuïtat d’aquest meravellós concurs. 162


Víctor Orozco

Premi Lorenzo Ramírez

Quinzena edició del “Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló” que organitza la Gaiata 15. Número màgic? Què s’espera d’aquesta edició? Bé, sí que serà una edició especial pels 15 anys transcorreguts i per coincidir amb la part numèrica de la nostra denominació com a associació cultural. Però no solament per això esperem molt enguany. Les previsions de participació auguren un increment d’almenys un 20%, fet que ens omple de satisfacció. Aquest any amb la incorporació d’un nou col·laborador i patrocinador. Sembla que era quasi d’obligat compliment, donat que la història de la Fundació està totalment lligada a la de les Gaiates? Si, la fundació Caixa Castelló inicia la seua col·laboració amb aquest concurs dotant d’un premi especial a tota la classe de l’alumne/a guanyador consistent en l’assistència durant un dia a la colònia escolar Seidia on desenvoluparan diverses activitats. També editaran un llibre especial sobre els 15 anys del concurs a més d’estudiar noves vies de col·laboració per a anys esdevenidors en els quals estem treballant. Estem contents i il·lusionats amb aquest nou patrocini que unit als ja existents ens garanteixen la viabilitat i qualitat d’aquesta activitat de la nostra associació que va nàixer fa 15 anys de forma modesta i ha superat totes les nostres expectatives.

El passat mes de maig, ens deixava per sempre un gran amic i gran col·laborador de la nostra associació, el mestre de l’art, Lorenzo Ramírez. Sempre disposat a posar la màgia dels seus pinzells al nostre servici, fruit d’això -entre altres moltíssimes col·laboracions - és el logo del concurs escolar de maquetes de Gaiata, en el que es va implicar de forma directíssima, fins al punt de ser part del jurat qualificador. En la pròxima edició del concurs, la quinzena, volem retre homenatge a Lorenzo per tot el que ha significat en pro de la nostra associació, en particular, i amb les festes, en general. Per això, la Junta Directiva del Sequiol va aprovar que, a partir d’aquesta quinzena edició, el primer premi de maqueta es denominarà PREMI LORENZO RAMÍREZ i, a més de la dotació establida per al citat premi, s’entregarà una litografia d’una obra de Lorenzo que, gentilment, cedirà la família. D’aquesta manera volem lligar, per sempre, l’essència del mestre Lorenzo amb la imaginació de les jóvens promeses en el disseny de Gaiates i que siga font d’inspiració per a tots ells. Amic Lorenzo vas saber inculcar-nos a tots la teua gran generositat i predisposició, esperem poder ser fidels aprenents de la teua gran mestria i la teua immensa bondat. Estem segur que ens il·luminaràs amb la teua sapiència per a encertar en el nostre veredicte.

163


IN MEMORIAM

Lorenzo Ramirez Portolés Per Inmaculada Badenes-Gasset Ramos Quan a mitjan Gener vaig rebre la trucada telefònica d’Elisabeth Breva per a demanar-me aquesta col·laboració em va costar decidir-me. Per què jo?, li vaig preguntar. “És que escrius bé”, va estar la seua resposta. Bé, escriure escric això sí, si bé o malament o regular és subjectiu, però escric de les meues coses, del meu treball, i eixir-me de mi mateixa per a parlar de la mort d’un amic era molt difícil i més encara quan havia transcorregut tan poc temps i el dolor romania viu enfront de l’absència. Finalment vaig decidir que escriuria l’article al dictat del meu cor. No vaig a parlar de l’artista que ha sigut i tots coneixem, vaig a parlar de l’amic de sempre, amb un nus en la gola i amb els ulls plens de llàgrimes que per més que m’esforce no puc evitar. Coneixia a Lorenzo fa molts anys; des que es va casar amb Maria Elvira, la meua amiga i des de llavors la seua companya. A partir de llavors va passar a ser el meu amic. Forma part dels meus anys de joventut 164

en els quals véiem la vida d’una altra manera. Després van arribar Ana i Paula, les seues xiquetes. En la seua masia de Borriol, la Masia Herena, la seua llar, construït pels dos amb tant afecte, van ser moltes vegades les nits d’estiu, de calor i riures, de converses de matinada en les quals solíem reunir-nos brindant per la vida, per l’amistat, per les persones sinceres... Aquelles nits Lorenzo, ningú ens les podrà arrabassar. Lorenzo feia bonic el món dels qui l’envoltaven. Era un ésser humà extraordinari, d’etern somriure. Sabia parlar i escoltar. I pintava, com pintava! Quants premis, quantes exposicions ho acrediten. He compartit molts moments importants de la seua vida i ara pense molt en ells. No els puc separar de mi perquè també són part de la meua vida, la seua història és part de la meua, les seues vivències van entrellaçades amb les meues; hem rigut, i ens hem acompanyat en els moments més dolorosos.


Per això quan em va arribar la notícia de la seua mort vaig tardar a assimilar-ho. Calia confirmar la notícia avançada en les xarxes socials. “Potser és un error...”. “No pot ser...”. Però desgraciadament de matinada va arribar la trucada d’Elvira. Era cert. Tot va anar molt de pressa. Feia amb prou faenes un mes que li havia demanat el favor que vinguera a la Universitat a donar una classe pràctica als alumnes de primer de Publicitat sobre la importància de la imatge en la transmissió d’idees. I va venir perquè era un bon amic i jo li ho vaig demanar perquè sabia que no em fallaria. No podré oblidar mai com amb uns guixos, va dibuixar sobre la pissarra unes castelloneres caminant cap a l’ermita que van arrancar l’aplaudiment d’aquells joves alumnes atònits davant el resultat d’allò que podien fer aquelles mans.

Recorde que els va dirigir unes paraules sobre la pintura, els colors, sobre el que per a ell han representat en la seua vida, recorde que els va donar consells per al seu futur professional...

Temprano levantó la muerte el vuelo…. (Miguel Hernández)

Va prometre, perquè li ho van demanar, que tornaria una altra vegada. No va poder ser. Quan els vaig informar de la seua mort, incrèduls, vaig poder ser testimoni de la pena que van sentir i que va quedar manifest en un correu que em van manar perquè transmetera a Elvira i a les seues filles el seu condol. Lorenzo, aquelles castelloneres que van quedar en una pissarra potser van ser les últimes que vas dibuixar... Tot final anticipat, prematur, injust i el teu ho va ser, genera preguntes que ningú sap respondre, ens haurem de conformar deixant que el temps transforme el que ara és dolor en pau.

Segur que veus créixer a Daniel des d’algun lloc i que et sents molt orgullós d’ell. No et preocupes que entre tots ens encarregarem d’explicar-li qui era el seu avi. Cuida molt d’Elvira, d’Ana i de Paula. Et necessiten molt i et troben a faltar. Bon viatge Lorenzo, bon viatge, amic. Vola lliure i que Sit tibi terra levis, que la terra et siga lleu.

Lorenzo, em negue a dir-te adéu perquè no és necessari, segueixes ací més que mai. Estàs en la teua pintura, sempre seràs el “pintor de la Magdalena”. Estàs en la teua dona, en les teues filles, en el teu nét i en els bons amics que has deixat i que et volen i als quals ningú llevarà la satisfacció d’haver-te conegut. 165


XIX Concurs de maquetes de gaiata al col·legi

Isidoro Andrés 5 Sequiol

.C. Gaiata 1 A l’ er p t za it n a rg O

1er PRIMÀRIA Nom: Laura Prades Armenteros Lema: Les gaiates no es cremen 1er Premi

5é PRIMÀRIA Nom: Carlos Daniel Buciumean Lema: Quan la Magdalena arriba la festa no es termina 1er Premi

Nom: Hugo Mey Morente Lema: La meua primera gaiata 2on Premi Nom: Jordi Meseguer Domínguez Lema: Camí a la romeria 3er Premi

Nom: Gabriela Sifre Segovia, Laia Monzón Rubert y Irene Pascual Moliner Lema: Els color donen vida a la Magdalena 2on Premi Nom: Oscar Aicart Bellido Lema: La llum de la festa 3er Premi

2on PRIMÀRIA Nom: Javier Tormo Celades Lema: Ja arriba la Magdalena 1er Premi 3er PRIMÀRIA Nom: Alba Godoy Domingo Lema: Els colors de la nostra tradició 1er Premi Nom: Ferran León Aro Lema: La llum del camí 2on Premi Nom: Lina Benalia Lema: Castelloneries 3er Premi

4t PRIMÀRIA Nom: Andrei Altava Gracia Lema: El manto de la festa 1er Premi 166

6é PRIMÀRIA Nom: Javier Godes Garbi Lema: L’esclat de la Magdalena 1er Premi Nom: Pablo Arribas Miranzo Lema: La nostra festa 2on Premi Nom: Jhon López Garrigues, Daniel Mendoza Padrón y David Eduardo Otlacan Lema: Festa multicolor 3er Premi


IV Congrés Magdalener 2017

A finals del mesde febrer de 2017, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, convocava el IV Congrés Magdalener i li encomanava aquesta important tasca a la regidora de Festes, Sara Usó, i al gerent del Patronat Municipal de Festes, Vicente Montolio. Per a la coordinació del congrés, la mateixa alcaldessa designava a qui subscriu aquest article. La primera proposta de comité organitzador arribava al Consell Rector del Patronat Municipal de Festes en la seua reunió del mes d’abril, es tractava d’un comité integrat per representants dels òrgans de govern i de gestió de la ciutat, de les festes i de la producció i difusió del coneixement a Castelló. Per això, la proposta presentada per la regidora comptava amb representants de tots els grups municipals amb representació en l’Ajuntament, del Patronat Municipal de Festes, de la Junta de Festes i de la Universitat Jaume I. Però la proposta va ser rebutjada pel Consell Rector del Patronat perquè, en opinió de la majoria dels representants dels grups municipals d’aquest òrgan, hi havia massa representació política en el comité organitzador, un parer que semblava anticipar ja, aleshores, el futur desenteniment generalitzat de la classe política castellonenca respecte del congrés magdalener, a excepció del Partit Popular.

Sixto Barberà i José Juan Sidro, membres del Consell Rector del Patronat Municipal de Festes i exmembres de la Junta de Festes, van elevar al Consell Rector una nova proposta d’organització del congrés que finalment va ser aprovada el 23 de maig. Així, es van constituir dos comités amb funcions diferents. D’una banda, el Comité Científic s’encarregaria de preservar la qualitat, representativitat i diversitat de continguts i ponents, estructurar les sessions i estudiar i fixar els eixos temàtics o determinar la composició de les taules de les diferents sessions, entre altres. Aquest comité va estar format pels dos promotors, Barberá i Sidro, i altres tres persones destacades del món de la festa, segons el seu criteri: Elisabeth Breva,

167


IV Congrés Magdalener presidenta de la Gaiata 15, Lidón Batiste, membre de la comissió de la Gaiata 7 i Ximo Górriz, membre també de la comissió de la Gaiata 15. D’altra banda, el Comité Tècnic s’encarregaria de fixar dates i lloc de realització, horaris, gestió de la tresoreria, tasques de comunicació, producció de la documentació o activitats culturals i conferències complementàries, entre altres. Aquest comité el van conformar el gerent del Patronat Municipal de Festes, un representant per cada grup polític amb representació municipal, un membre del Consell Rector del Patronat, un de la Junta de Festes, un de la Federació Gestora de Gaiates, un de la Federació de Colles, un dels ens vinculats amb participació en les Festes de la Magdalena i un representant de la Universitat Jaume I.

El Comité Tècnic es va constituir el 4 de juliol de 2017 al Palau de la Festa i va començar a treballar ben aviat, amb el gerent del Patronat Municipal de Festes com a secretari, amb agilitat per tal d’establir terminis de participació, dates de realització de les sessions congressuals, horaris, activitats, llocs de realització,

El comité científic es va constituir l’1 de juny de 2017

pressupostos i tot l’operatiu de comunicació amb la ciutadania per a fer el congrés àmpliament conegut i participat. A partir del mes de setembre, tots dos comités van començar a treballar junts com un sol òrgan, el Comité Organitzador del IV Congrés Magdalener.

al palau municipal de l’Ajuntament. En la seua reunió constitutiva, els seus membres van acordar nomenar al coordinador del congrés com a secretari i portaveu del comité i van aprovar ja el model de congrés, la visió congressual i els objectius generals. Es pretenia que el congrés establí les bases argumentals de consens perquè les institucions i els ens festers i la ciutadania en general pogueren assumir i participar una renovació de les Festes de la Magdalena orientada a la seua millora i a la seua consolidació com a valor diferencial de construcció d’una imatge positiva de la ciutat de Castelló de la Plana, de projecció estatal i internacional. Per a aconseguir-ho es van formular tres objectius: promoure una harmonització de les Festes de la Magdalena amb els principis, valors, normes, sentiments i expectatives de la societat castellonenca actual; estendre la consciència del valor que les Festes de la Magdalena tenen com a element integrador de la imatge de marca ciutat; i promoure consensos que eviten la instrumentalització partidista de les festes des de les institucions i entitats de representació política. Pel que fa al model de congrés, ja en aquella primera reunió es va decidir que s’establirien uns blocs temàtics i es convidaria a la ciutadania a presentar comunicacions, que posteriorment es constituirien les taules temàtiques per cada bloc, les quals estudiarien les comunicacions presentades i redactarien les respectives ponències que es sotmetrien a debat i aprovació dels i les congressistes per tal de convertirles en declaracions institucionals. 168

La Universitat Jaume I, entitat col·laboradora de l’Ajuntament en l’organització del congrés, va organitzar, prèviament a les sessions de treball, una conferència i una taula redona que van tindre lloc al Palau de la Festa. El 26 d’octubre de 2017, Carmen Blasco Alvaredo, cap de l’àrea de Gestió de Programes de la Sociedad Municipal Zaragoza Cultural, SA, va explicar l’estructura organitzativa i de gestió de les Festes del Pilar de Saragossa i les formes de finançament directe i indirecte dels actes. A la conferència van assistir unes 80 persones, la majoria estudiants i estudiantes de l’UJI i membres del Comité Organitzador. L’absència en aquest acte de membres de les comissions de gaiata, colles, ens vinculats i Junta de Festes va ser molt evident. El model exposat per Blasco va destacar per la professionalització, tant de la gestió com de l’organització de les festes, mitjançant una societat amb 39 treballadores i treballadors i la subcontractació de nombrosos serveis. El 2 de novembre de 2017


es va organitzar una taula redona en la qual van participar Manuel Jiménez, president de la Federació de Fogueres d’Alacant, Ramón Estellés, secretari general de la Junta Local Fallera de València, i Juan José Olcina, president de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi. Més d’un centenar de persones van assistir a la taula redona, entre les quals, en aquesta ocasió, sí que hi havia membres de les comissions de gaiata, de les colles, dels ens vinculats i de la Junta de Festes. La xerrada es va centrar molt en les diferències i semblances de les comissions de gaiata amb les de les falles i les de les fogueres. Per a uns, el més destacat de les intervencions va ser el reconeixement palés del representant de les fogueres d’Alacant, amb la complaença dels altres dos participants de la taula, de la riquesa que constitueix la diversitat de col·lectius que concorren en les Festes de la Magdalena. Per a

inscripció va arribar a les 727), el dia 17 de novembre, a les 20 h, l’alcaldessa de la ciutat inaugurava el IV Congrés Magdalener, al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Castelló. Feia 22 anys del tercer congrés magdalener. Les sessions de treball van començar l’endemà, 18 de novembre, al matí la corresponent al Marc de les festes. Estructura organitzativa i de gestió, agents festers i finançament, de vesprada la sessió sobre Identitat col·lectiva. Tradició i modernitat. Símbols i representacions oficials. El 25 de novembre van ser les sessions sobre Actes, programació, espais urbans i participació ciutadana, al matí, i sobre Les festes com a element integrador de la imatge de la ciutat. Projecció exterior, de vesprada. La cloenda del congrés va ser el dissabte, 2 de desembre. Cap de les sessions de treball va superar les 225 persones d’assistència, la qual cosa va suposar una significativa decepció per a la majoria de membres del Comité Organitzador, en resultar molts articles de les diferents ponències esmenats amb molts menys vots que suports havien presentat les comunicacions de les quals s’havia nodrit la redacció. Les comissions de gaiata i el Partit Popular van ser els dos col·lectius que més van participar, quantitativament i qualitativament en el congrés, amb la presentació d’esmenes i la concentració de vots per a tirar endavant la seua idea sobre les Festes de la Magdalena. No debades, alguns mitjans de comunicació van proclamar a aquests col·lectius com a guanyadors del congrés. Amb tot

altres, el més important va ser la defensa tancada que aquest mateix representant va fer de les comissions de foguera en l’organització i el protagonisme exclusius de les festes alacantines i la descripció que el representant de la Junta Central Fallera va fer del protocol que envolta a la fallera major de valència en comparació al de la reina de les festes de Castelló. Després de 6 mesos de feina, més de 35 hores de reunions, més d’un centenar de documents, el suport d’unes 2.000 persones a les 61 comunicacions presentades per persones i col·lectius de la ciutadania, les 70 esmenes presentades a les ponències marc i el compromís de 651 congressistes (durant el congrés la

això, el IV Congrés Magdalener va proclamar quatre extenses declaracions institucionals de les quals cal destacar el reconeixement de la gaiata i, amb ella, de la llum com a símbol principal, element diferenciador i recurs de major potencial per a la projecció de les Festes de la Magdalena. Però també de la necessitat d’actualitzar el monument gaiater com a producte cultural i d’una major i més àmplia identificació social amb el mateix.

Fernando Vilar Coordinador del IV Congrés Magdalener 169


Els

Premis de la Magdalena

2017

En Sequiol, cada edició magdalenera viscuda, és tot un èxit si s’aconsegueix motivar la participació de socis i veïns perquè prenguen el carrer durant nou dies de festa. I, certament, any rere any, s’aconsegueix aquest objectiu. Però no és menys cert que el resultat dels concursos a què Sequiol es presenta en la Magdalena, també marquen si l’èxit és major o menor. Per això repassarem com ens va anar en les diferents competicions, que podem resumir en els concursos de llibrets de festes i de Gaiates.

que les penes amb música són menys penes.

El dimarts de la setmana de festes és el dia triat per a donar a conéixer el resultat dels diferents concursos convocats i per això, la plaça Major de la nostra ciutat, congrega a les comissions de les diferents Gaiates de la Ciutat per a conéixer els veredictes. Algunes d’elles, acompanyades de xarangues, per allò de si sona la flauta.

El primer d’ells es va fallar dies abans de l’inici de festes, fent entrega de les distincions en la seu de la Generalitat a Castelló, Casa dels Caragols. Sequiol es va alçar amb el segon premi per la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu.

Aquest és el cas de Sequiol, que es fa acompanyar per una xaranga, de manera que si cal celebrar alguna cosa, ja es va ambientant el tema i si no és així, diuen 170

Comença la jornada amb els concursos de llibret de festes. Dues són les convocatòries, per part de la Generalitat Valenciana per l’ús i promoció del valencià; i per part del Patronat de Festes que, a més del llibret en el seu conjunt, té apartats dedicats a la portada i a un article inèdit que ha de girar entorn del tema: “Les festes de la Magdalena dins de 50 anys. Imaginem el seu futur”.

Quant a les Gaiates, es van convocar dos concursos, un que valorava la il·luminació dels monuments i un altre, que convocava el Patronat de Festes, en les seues dues modalitats, majors i infantils. La Gaiata de Sequiol, “Records d’infantesa”, obtenia


el tercer premi en el concurs d’il·luminació de gaiates. A continuació es va donar pas a la lectura de les votacions, en apartat infantil, quedant la Gaiata del Sequiol “Llum de bressol” en quart lloc, amb 45 vots. Finalment es va procedir a la lectura de les votacions de les Gaiates grans. Faltant alguna votació encara, la Gaiata de Sequiol “Records d’infantesa” ja era inabastable en el seu primer lloc, obtenint, finalment, 94 vots, 17 més que la que va quedar en segon lloc. Així doncs, Sequiol es va alçar amb el primer premi de Gaiates de la Magdalena 2017, Premi President de la Generalitat, Premi de la Junta Central Fallera de València, Premi de la Federació Fogueres de Sant Joan d’Alacant i Premi Gestora de Gaiates. El dijous 23 de març, el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, En Ximo Puig, visitava la gaiata guanyadora del premi que portava el seu nom i feia entrega a la nostra Presidenta, Elisabeth Breva, el corresponent premi i estampava la seua firma en el revers del banderí Premi President que Sequiol ja llueix com a flamant guanyadora del concurs. I com a prebenda a aquest primer premi, la convocatòria atorgava la distinció de Gaiata de la Ciutat

per a la Magdalena 2018 a la nostra obra “Records d’infantesa” que per eixa raó, aquesta edició festiva, enllumenarà la plaça Major de Castelló i serà el referent de tota una ciutat en festes. Per allò que s’ha indicat en les línies anteriors, Sequiol marcarà, en el seu llibre de les festes, la Magdalena 2017 amb un rotund èxit, tant de participació com de reconeixement al seu treball ben fet. En Sequiol, cada edició magdalenera viscuda, és tot un èxit si s’aconsegueix motivar la participació de socis i veïns perquè prenguen el carrer durant nou dies de festa. I, certament, any rere any, s’aconsegueix aquest objectiu. Però no és menys cert que el resultat dels concursos a què Sequiol es presenta en la Magdalena, també marquen si l’èxit és major o menor. Per això repassarem com ens va anar en les diferents competicions, que podem resumir en els concursos de llibrets de festes i de Gaiates. El dimarts de la setmana de festes és el dia triat per a donar a conéixer el resultat dels diferents concursos convocats i per això, la plaça Major de la nostra ciutat, congrega a les comissions de les diferents Gaiates de la Ciutat per a conéixer els veredictes. Algunes d’elles, acompanyades de xarangues, per allò de si sona la flauta. 171


Aquest és el cas de Sequiol, que es fa acompanyar per una xaranga, de manera que si cal celebrar alguna cosa, ja es va ambientant el tema i si no és així, diuen que les penes amb música són menys penes. Comença la jornada amb els concursos de llibret de festes. Dues són les convocatòries, per part de la Generalitat Valenciana per l’ús i promoció del valencià; i per part del Patronat de Festes que, a més del llibret en el seu conjunt, té apartats dedicats a la portada i a un article inèdit que ha de girar entorn del tema: “Les festes de la Magdalena dins de 50 anys. Imaginem el seu futur”. El primer d’ells es va fallar dies abans de l’inici de festes, fent entrega de les distincions en la seu de la Generalitat a Castelló, Casa dels Caragols. Sequiol es va alçar amb el segon premi per la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu. Quant a les Gaiates, es van convocar dos concursos, un que valorava la il·luminació dels monuments i un altre, que convocava el Patronat de Festes, en les seues dues modalitats, majors i infantils. La Gaiata de Sequiol, “Records d’infantesa”, obtenia el tercer premi en el concurs d’il·luminació de gaiates. A continuació es va donar pas a la lectura de les votacions, en apartat infantil, quedant la Gaiata del Sequiol “Llum de bressol” en quart lloc, amb 45 vots. Finalment es va procedir a la lectura de les votacions de les Gaiates grans. Faltant alguna votació encara, la Gaiata de Sequiol “Records d’infantesa” ja era inabastable en el seu primer lloc, obtenint, finalment, 94 vots, 17 més que la que va quedar en segon lloc. Així doncs, Sequiol es va alçar amb el primer premi de Gaiates de la Magdalena 2017, Premi President de la Generalitat, Premi de la Junta Central Fallera de València, Premi de la Federació Fogueres de Sant Joan d’Alacant i Premi Gestora de Gaiates. El dijous 23 de març, el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, En Ximo Puig, visitava la gaiata guanyadora del premi que portava el seu nom i feia entrega a la nostra Presidenta, Elisabeth Breva, el corresponent premi i estampava la seua firma en el revers del banderí Premi President que Sequiol ja llueix com a flamant guanyadora del concurs. I com a prebenda a aquest primer premi, la convocatòria atorgava la distinció de Gaiata de la Ciutat per a la Magdalena 2018 a la nostra obra “Records d’infantesa” que per eixa raó, aquesta edició festiva, enllumenarà la plaça Major de Castelló i serà el referent de tota una ciutat en festes. Per allò que s’ha indicat en les línies anteriors, Sequiol marcarà, en el seu llibre de les festes, la Magdalena 2017 amb un rotund èxit, tant de participació com de reconeixement al seu treball ben fet.

172


SEQUIOL dia a dia

2017 8 Gener – Sequioler de l’any 2017 4 Gener – Berenar Gestora de Gaiates

Arrancava l’any 2017 amb l’homenatge nadalenc que la Gestora de Gaiates, entre ells els nostres càrrecs Infantils 2017, Teresa i Marcos. Una vesprada simpàtica i molt divertida .

5 de Gener – Visita Reis Mags Sequiol

Como cada any, puntuals a la seua cita, SSMM els Reis d’Orient, van fer la seua visita al nostre Cau per a portar il•lusió i alguns regalets als presents. Van fer realitat els somnis de tots amb el repartiment de regals.

La comissió de la Gaiata 15 Sequiol ens reunírem per a retre homenatge al Sequioler de l’Any 2017, Javier González Yuste, entre els assistents a l’acte destaquem la presència de la Reina de les Festes 2017 Estefanía Climent, el President de la Junta de Festes, el nostre President d’honor, així com la Madrina Beatriz Belenguer, Madrina Infantil Teresa Doumere, President Infantil Marcos Rodríguez i la Presidenta Elisabeth Breva.

15 Gener – Presentació Gaiata 14

Estrenat l’any 2017, la Gaiata 14 “Castalia” va ser l’encarregada de reprendre el cicle de Presentacions al Palau i presentar a, la Madrina Infantil Clara Sanz Sánchez, el President Infantil Hugo Cheza Carro, i la Madrina Lorena Segarra Sánchez, del braç del President Daniel Martí Andreu. 173


SEQUIOL Dia A Dia

21 Gener – Exaltació Falla les Arts

En l’Ateneu Mercantil de València es va celebrar les Solemnes Exaltacions a la Fallera Major i la Fallera Major Infantil de la Falla de les Arts, senyoreta Cristina Segrera i Pérez i xiqueta Mariola Garcia i Moreno i al President Infantil Javier Berjano i Chismol.

5 Gener – Presentació Gaiata 4

Amb un escenari al més pur estil Holliwoodense, la Gaiata 4 L’Armelar, van dur a terme l’acte de Presentació dels seus màxims representants per a la Magdalena del 2017, la Madrina Infantil Remedios Molina Vives, la Madrina Fátima Maria Renau Ventura, i el President Alejandro Marzá Vellón, el van completar.

6 Febrer - Sant Blai

22 Gener - FITUR

En la major fira internacional de turisme FITUR, la nostra Gaiata va estar present amb la participació dels sequiolos Ana i Laura Turch, Jorge, Javier i Adrián i la seua Madrina Beatriz Belenguer, acompanyant en la desfilada a una altra Sequiolera, la Reina de les Festes de l’any 2017, Estefania Climent.

No es tracta de qualsevol carrer, ni de qualsevol Sant, és un dels tres patrons de Castelló, juntament amb La Mare de Déu del Lledó i Sant Cristòfol. Les bessones Balma i Teresa, abillades amb els vestits de llauradores, sorgien de Paneres acompanyant al Sant des de casa dels Clavaris fins a l’església de la Trinitat.

12 Febrer - Presentació Gaiata 8 29 Gener - Presentació Gaiata 6

Espectacular l’escenari representant el Palau d’Oz, en la presentació que els amics de la Gaiata 6 Farola-Ravalet ,la Madrina Infantil Alejandra Gallén Montañés, el President Infantil Juan Cabello Pérez, la Madrina Andrea Piqueres Manase, el President Esteban Gual Ibañez. 174

En un espectacular ambient mitològic, la Gaiata 8 Portal de l’Om presentava a les seues comissions, encapçalades per la seua Madrina Infantil Neus Alabau Rovira, el President Infantil Pepe Monfort Burdeus, la Madrina Marta Agramunt Font, i el President Raúl Collazos Martín.


13 Febrer - “Curs de l’Aigua” FACSA

Marcos i Teresa, van tenir l’oportunitat d’assistir, a un curs sobre les propietats i el tractament de l’aigua com a cicle integral, en el centre de telecontrol i aula didàctica de Facsa, els xiquets i xiquetes van poder conèixer de primera mà el programa educatiu i divulgatiu “El Curs de l’Aigua”,

17 Febrer Presentació de Na Violant d’Hongria

Al Teatre Principal de Castelló va tindre lloc la proclamació de Na Violant d’Hongria, Marina Redo, que cada any celebra la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i al qual la Gaiata 15 Sequiol va estar molt bé representada amb la Madrina Beatriz Belenguer, acompanyada per Carlos Mon Breva.

19 Febrer Exaltació Falla la que faltava

Al Teatre Municipal “Carmen Tur” de la Vall d’Uixó es va celebrar l’acte d’Exaltació de les Falleres Majors 2017 de la nostra falla germana “La que Faltava”. No podia faltar la presència Sequiolera a un acte tan entranyable, Teresa Doumere i Marcos Rodríguez, així com la nostra Madrina Beatriz Belenguer, acompanyada pel vicepresident Vicente Javier Queral

23 Febrer – Presentació Llibret

Després de mesos d’intensa feina, aplegava el moment de traure a la llum al nostre Llibret. La presidenta Elisabeth va lliurar els primers exemplars als càrrecs 2017, Beatriz, Teresa i Marcos, en segon lloc a les Reines de les Festes Estefania i Berta.

25 Febrer – Homenatge comissions

19 Febrer – Presentació Gaiata 12

En un ambient molt mariner i amb música de piano en directe, els companys de la Gaiata 12 “El Grau” van presentar les seues comissions, encapçalades per la Madrina Infantil Edurne Giner Gil, el President Infantil Adrián Bou Orti, la Madrina Laia Tirado Salvador i el President Juan Antonio Tirado Serrano.

Com és tradicional, al Palau de la Festa ens vam donar cita totes i cadascuna de les 19 comissions de sector, per a rendir merescut homenatge a totes les persones que amb el seu esforç i dedicació, fan possible que les festes de la magdalena i amb elles, les nostres entranyables gaiates, vegen, mai millor dit, la llum. 175


SEQUIOL Dia A Dia

26 Febrer Homenatge comissions infantils

5 Març – Bateig Monuments Gaiaters

L’escenari del Palau de la Festa s’encarregava d’acollir als més xicotets, al futur de les nostres festes, ells seran un dia els encarregats de continuar el nostre treball, de perpetuar una tradició, de realitzar un monument digne que il•lumine de nou la setmana de festes.

les nostres Madrines Beatriz i Teresa, els nostres presidents Marcos i Elisabeth, juntament amb la resta dels membres de les comissions, van fer aquella presentació per a tot el públic amb l’acte de bateig dels monuments gaiaters per a la Magdalena 2017.

3 Març – Galania a la Reina Inf.

5 Març – Berenar Reina Inf

el Palau de la Festa va acollir la primera de les galanies 2017, la que anava dedicada a la Reina Infantil Berta Montanyés Selma i la seua cort d’honor, les Madrines Infantils dels sectors gaiaters i la nostra Madrina Infantil, Teresa Doumere Fabregat, per a finalitzar amb la desfilada de la Reina Infantil 2017, Berta.

Després d’un matí de bateig, els nostres càrrecs infantils Marcos i Teresa, assistien a la vesprada al berenar amb el qual la Reina Infantil Berta va voler complimentar als Presidents i Madrines de les diferents gaiates, acompanyats també per les Dames de la Ciutat Infantils.

4 Març – Galania a la Reina

9 Març – Maquetes

El món de la festa es va donar cita en el Palau per a galantejar a la Reina, Dames de la Ciutat i Madrines. Amb la sala transformada per mitjà de les projeccions en diverses escenes de la història de Castelló, es va anar realitzant l’acte, amb la desfilada de la nostra Madrina 2017, Beatriz Belenguer Mercé, i al final el torn a la Reina de les Festes 2017 Estefanía Climent Moreno 176

Per catorzè any consecutiu, la Gaiata 15 Sequiol va convocar el passat mes d’octubre el concurs de maquetes de Gaiates dirigit als escolars de la nostra ciutat, centres d’infantil i primària, i instituts d’educació secundària. Primer Premi: Javier Godes Martí, amb la maqueta “L’Esclat de la Magdalena”


10 Març – Sopar de la Reina

14 Març – Entrega Premis Valencià

En un cèntric hotel de la nostra ciutat, se celebrava el tradicional sopar que cada any, la Reina de les Festes, ofereix a les Madrines i Presidents de les dinou Gaiates, acompanyats tots per les Dames de la Ciutat i així, la Regina de les Festes 2017, Estefania Climent, va complimentar a tots els seus convidats amb un magnífic sopar, en un ambient distés.

11 Març Inauguració exposició Maquetes

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana havia resolt concedir els premis a la promoció de l’ús del valencià a les gaiates i colles guardonades pels llibrets de les festes de la Magdalena de 2017, el segon premi recaia en la nostra Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol al museu etnològic de Castelló, es procedia a l’apertura de l’exposició a tots els castellonencs. Les persones encarregades d’aquesta inauguració foren, ni més ni menys, que les Regines de les festes Estefania i Berta, i els nostres càrrecs per a la Magdalena de 2017, Beatriz, Teresa i Marcos, acompanyats per la Presidenta Elisabeth

16 Març – Entrega Premis Maquetes

12 Març – Ermità Magdalena

L’Excel·lentíssim Ajuntament de Castelló va acordar distingir a les gaiates amb el títol d’Ermitanes Honorífiques de la Magdalena.

Amb la presència de la Presidenta del Patronat Municipal de Festes Na Sara Usó, així com altres regidors de la Corporació Municipal, les Regines de les Festes Estefania Climent i Berta Montañés, els màxims càrrecs de Sequiol per a la Magdalena de 2017, Madrina Infantil Teresa Doumere, President Infantil Marcos Rodríguez, i Madrina Beatriz Belenguer, se celebrava l’entrega de premis de la XIV edició del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló. 177


SEQUIOL Dia A Dia

20 Març – Dilluns Magdalena

18 Març – Dissabte Magdalena

Tercer dia de Festa gran a Castelló, per a poder celebrar com es mereix, l’homenatge als més xicotets del nostre Poble. Amb caretes de son però carregats de màxima il•lusió, els xiquets de Castelló van desfilar pel centre de la ciutat en una nova edició del Pregó Infantil.

21 Març – Dimarts Magdalena

Les festes de la magdalena en la seua setanta-tresena edició començaven, com és tradicional, amb la Mascletà al primer Molí. Abans, els nostres màxims càrrecs, Beatriz, Teresa i Marcos, acompanyats pel vicepresident Vicente Javier Queral, assistien a la recepció de l’Ajuntament.

19 Març – Diumenge Magdalena

Jornada que els oferia als xiquets del sector i els seus amics: castells inflables, llits elàstics, futbolí, pintacares…, tota una jornada en la qual els més xicotets van gaudir de valent. la primera degustació de la setmana: llonganisses, xoriços i botifarres, patrocinat per Carnisseria Xarcuteria Prades i moltes mes coses durant tot el dia.

22 Març – Dimecres Magdalena

Tot Castelló eixia al carrer, amb la canya, la cinta verda, la bóta de vi, les dolçaines i el tabal, cap a l’ermitori de la Magdalena. I com no, abillats amb el vestit de llauradors, Beatriz, Teresa, Marcos i Elisabeth, enfilaven el camí que els duria a l’origen del nostre poble. 178

Els més xicotets van participar en el concurs “Dibuixa la teua Gaiata”. Tenim grans artistes en el sector! Després una llarga caravana de carros engalanats de les Colles de Castelló, feia aparició al sector per tal d’acompanyar-nos fins la mascletà


23 Març –Dijous Magdalena

25 Març – Segon Dissabte Magdalena

El dijous va visitar-nos i felicitar-nos personalment, la primera autoritat de la Generalitat Valenciana, el seu President Ximo Puig. Després, per a agafar forces, degustació per als socis i amics del sector, en aquesta ocasió “pintxos morunos” patrocinats per Rodine.

El dissabte una massiva representació del barri de Sequiol va eixir al carrer per a, en processó des de la plaça Major, portar flors a la nostra Patrona la Verge de Lledó. Un any més va actuar la Grupestra Centauro, que va fer les delícies dels nombrosos assistents.

24 Març – Divendres Magdalena

26 Març Segon Diumenge Magdalena

El divendres de Magdalena, degustació d’ous fregits amb el patrocini d’Ous Sales. Mentrestant, els xiquets del sector s’ho passaven d’allò més bé en el Taller de pastissos de MissCupCakes, Ja a la vesprada, van realitzar la seua visita oficial les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor,.

El diumenge al matí vam celebrar el tradicional concurs de paelles que va reunir a moltíssims veïns i amics, a més de la nostra comissió. Més tard, acompanyats per la xaranga, participàrem en la desfilada final i Magdalena Vítol. Així que finalitzats els actes en la plaça Major, Beatriz, Teresa i Marcos es van traslladar de nou fins al sector, on van procedir a l’apagat dels monuments gaiaters. 179


SEQUIOL Dia A Dia

1 Abril – Gala Pirotècnia

14 Abril – Divendres Sant

El món de la festa es va tornar a reunir el dissabte dia 1 d’abril en el Palau de la Festa per a retre homenatge a aquells professionals que posen el soroll i el color en la festa, per a rendir merescut homenatge als senyors pirotècnics i alhora donar a conèixer els premis del concurs de mascletades Ciutat de Castelló.

7 Abril Sopar Agraïment Càrrecs 2017 La Cocatedral de Santa Maria en la plaça Major de Castelló, reunia en la processó del Divendres Sant a les principals confraries de la Ciutat, en processó des de les seues respectives esglésies.

Les Famílies de Beatriz, Teresa i Marcos, van reunir a la nombrosa Comissió Sequiolera en un cèntric Hotel de la Ciutat, on van poder agrair-los el seu magnífic treball mitjançant la degustació d’un suculent sopar. Després del sopar, va arribar el moment dels discursos. En els seus parlaments, Beatriz, Teresa i Marcos, van agrair l’esforç de tota la comissió, de tots els equips de treball.

Les màximes representants de les Gaiates van voler estar presents i, entre elles, la Madrina de Sequiol, Beatriz Belenguer, sòbria i molt elegant com l’acte requeria.

22 Abril – Federació Dolçaina i Tabal

11 Abril - Processó infantil i juvenil Confraria Santa Maria Magdalena

El Dimarts Sant, en la parròquia de sant Vicente Ferrer, es reunien les Madrines i Presidents Infantils de moltes de les gaiates de la nostra Ciutat per a assistir a l’Eucaristia organitzada per la Confraria de Santa María Magdalena. No podien faltar, la nostra Madrina Infantil Teresa acompanyada pel President Infantil Marcos. 180

En la Plaça Major de Castelló, va tenir lloc la posada de llarg de la “Federació de dolçaina i tabal de Castelló”, el president de la qual és un sequiolo, Adrián Nebot Sanahuja, ens congratulem del nivell aconseguit i del càrrec de responsabilitat que ha assumit en la recentment creada federació.


23 Abril – Pinta Lledó

6 Maig - Festa de la Rosa

El festival que cada primer dissabte de maig se celebra en la Plaça Major de la ciutat, on diferents grups musicals competiran per l’anhelada “rosa d´or”. Entre el public es trobava, Bea, Teresa i Marcos, acompanyats per la presidenta, Elisabeth i un important nombre de membres de la comissió.

6 Maig – Serenata a la Reina Un dels actes principals de les celebracions en honor de la nostra Patrona, el concurs de dibuix per als més xicotets, reunia a l’explanada de la basílica de Lledó a un gran nombre de dibuixants disposats a plasmar les més boniques estampes al voltant de la Lledonera., Teresa i Marcos, que van fer uns preciosos dibuixos representant la nostra mareta.

25 Abril Processó Sant Vicent València

Una vegada finalitzat el festival de la Festa de la Rosa, és tradicional que un grup realitza una serenata a la Reina de les Festes. Enguany, aquesta serenata li va correspondre realitzar-la al grup “Rosa de Maig” com a guanyadors del concurs de l’any 2016. Estefania va decidir compartir la seua serenata al nostre cau gaiater.

7 Maig - Pregonet anunciador de les Festes en honor de la Verge del Lledó

València celebra la festivitat de Sant Vicent Ferrer amb actes d’homenatge i una processó cívica fins a la casa natalícia del predicador dominic. Beatriz, Teresa i Marcos, van acudir a la capital del Túria per tal d’acompanyar a la Falla amiga en la processó que la Ciutat celebra en honor del seu Patró.

Un any més, en arribar el mes de Maig, Castelló mira cap a la Basílica. En un acte pensat per als més xicotets, no podia faltar una àmplia representació de la Gaiata 15 Sequiol, encapçalada pels seus càrrecs, Teresa Doumere i Marcos Rodríguez, Madrina i President Infantils. 181


SEQUIOL Dia A Dia

8 Maig Processó Mare de Deu de Lledó

20 Maig Rondalla Sequiolera

El primer diumenge de maig, dia gran de la nostra Patrona, després dels tradicionals actes litúrgics, tenia lloc la processó general pels voltants de la Basílica amb la participació de la Gaiata 15 Sequiol, representada per diversos membres de les comissions major i infantil, acompanyant a Marcos, Teresa i Beatriz, els nostres màxims representants en la Magdalena 2017.

Des de l’any passat comptem amb una col•laboració molt especial: la Rondalla Sequiolera. El que es va iniciar, l’any passat com una sorprenent posada en escena dels xics del Sequiol per a les seues dones; enguany ja s’ha convertit en un referent que totes esperaven amb molta il•lusió.

19 Maig I Concurs Intergaiates

2 Juny Cloenda escoles Dolçaina i tabal

L’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol, ha programat, durant el mes de maig, el primer concurs Intergaiates de Guinyot i Futbolí -este últim en categoria infantil i absoluta-. La idea és fomentar la relació entre persones de les diferents comissions de sector, que compartisquen experiències, mentre es passa una estona agradable i divertit.

20 Maig Festa de la Rosa “Vora Sèquia”

Va tenir lloc l’acte de cloenda dels cursos que se celebren en les diferents escoles de dolçaina i tabal de la nostra ciutat. Com és tradicional, la nostra escola i secció de Dolçaina i tabal, sota la batuta de Domingo, va estar present tant en la cercavila com en la interpretació d’una peça musical. Per a aquesta ocasió, la peça triada va ser “La colleta”, interpretada magistralment pels alumnes de l’escola.

2 Juny – Berenar Comissió infantil

Una vegada més, i ja en són 9 els anys, la vetlada va ser amenitzada pels amics de la Rondalla Vora Sèquia, amb els seus boleros i balades. Una vetlada que va congregar a nombroses dones Sequioleres i, entre elles, les nostres Madrines 2017 Beatriz i Teresa, i la Presidenta Elisabeth. Després, el President Infantil 2017 Marcos, repartia roses a les xiquetes i dones presents. 182

Els màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol per a la magdalena del 2017, celebraven un berenar en honor dels més xicotets, la Comissió Infantil. A aquest efecte, es reunien en el Cau del carrer Herrero, Beatriz, Teresa i Marcos amb els xiquets i xiquetes que durant tot un any han sigut els seus Dametes i Acompanyants Infantils.


4 Juny – Elecció Càrrecs 2018

Revisat que els candidats que optaven a l’elecció complien amb tots els requisits sol•licitats en el reglament d’elecció de càrrecs d’aquesta associació, es procedia a l’elecció, finalitzada l’elecció, la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, comunicava als escollits, via telefònica, el seu nomenament.

10 Juny – Presentació Sant Pere

El món de la Festa es reunia voreta la mar per tal de celebrar l’acte de presentació de les Reines de les Festes de Sant Pere de l’any 2017, Senyoreta Laia Tirado Salvador i xiqueta Edurne Giner Gil, alhora màximes representants de la Gaiata 12 “El Grau” juntament amb els seus companys de viatge fester, el President Infantil Adrián Bou Orti, i el President Juan Antonio Tirado Serrano.

16 Juny Presentació Llibret Sant Pere

En el Casal Jove del Grau es realitzava la presentació del “llibret de festes de Sant Pere 2017”. Les Reines del Grau feien la presentació acompanyades per veïns, membres de la comissió de festes, autoritats, els nostres càrrecs 2017, Beatriz, Teresa i Marcos, acompanyats per la Presidenta Elisabeth.

16 Juny Exposició Maquetes Carrefour

“Llums de Bressol”, la gaiata que el tercer diumenge de Quaresma havia desfilat majestuosa pels carrers de Castelló com a monument infantil de Sequiol, guanyadora del quart premi de gaiates infantils, eixia de nou al carrer per tal de presidir l’exposició de maquetes de gaiata al Centre Comercial Carrefour.

17 Juny – Concurs Pesca

Per quart any consecutiu, el Port Pesquer del Grau de Castelló, era testimoni del Concurs de Pesca que el Club El Gregal i la Gaiata 15 Sequiol organitzen conjuntament. Entre ells, els Sequiolos Bartolo Molina, Javier Queral, Armando Breva i Javi Rodríguez, demostrant que són uns experts en l’art de la canya i el sedal.

24 Juny – Cremà Alacant

Un any més, el Sequiol va estar present en les festes de Sant Joan en Alacant, convidats pels amics de la foguera Maisonnave. Una àmplia representació de la Gaiata 15, encapçalada pels càrrecs 2017, Bea, Teresa i Marcos, recorria els carrers d’Alacant, entre Fogueres, mascletades i música de comparsa. 183


SEQUIOL Dia A Dia

30 Juny – Cloenda Activitats

28 Julio Elecció Reina i Dames Ciudad

Després de molts mesos de treball, les activitats culturals en Sequiol arribaven, com el curs escolar, a la seva fi. Era el moment de realitzar la clausura de les activitats d’aquest curs abans del merescut descans estival. Una vegada en l’escenari, els càrrecs 2017, Bea, Teresa i Marcos, acompanyats per la presidenta Elisabeth, van anar lliurant un detall a cadascun dels integrants de les diferents seccions o activitats.

En el torn de les Dames de la Ciutat, Beatriz ha tingut més sort i ha estat escollida per tal de formar part de l’anhelada Cort d’Honor de la Reina 2018, ara Beatriz podrà repetir l’experiència des de la maduresa, i amb la seua bellesa innata.

1 Juliol – Sant Pere

Començaven les celebracions en honor de Sant Pere, Patró del Grau. Una festa molt marinera que la gent de la Gaiata 15 Sequiol no es va voler perdre. Les disfresses, el correfoc i el concert d’una coneguda orquestra, La Grupestra Centauro, van fer del dissabte una jornada molt divertida.

29 Juliol Benvinguda Ajuntament 2018

El món de la Festa es reunia de nou al saló de plens de l’Ajuntament, per a celebrar per segon any consecutiu, la recepció a les Reines i Dames dels anys 2017 i 2018, les nostres Madrines per al 2018, Àgueda Ibars i Nagore Garcia, acudien al solemne acte acompanyades pel President Infantil Iker Miralles i la Presidenta Elisabeth.

8 Juliol – Sant Cristòfol

29 Juliol Enrique Carceller Colla Rei Barbut

Aquest matí va tenir lloc l’acte litúrgic en la Catedral de Santa Maria. Finalitzat el mateix, es va passar al tradicional repartiment de cintes i benedicció de vehicles en el carrer Major.

Un Sequiolo de pro, pren les regnes d’una de les colles amb més solera de la nostra ciutat: la colla del Rei Barbut.. Enrique Carceller Llago pren el relleu de Manolo Trilles com nou President de la Colla.

184


4 Agost Cloenda Escola de pesca Sequiol

Al llarg de tot el mes de juliol, el Port Pesquer del Grau de Castelló ha estat testimoni de l’Escola de Pesca que el Club El Gregal i la Gaiata 15 Sequiol han organitzat conjuntament.

5 Agost Presentació Viver

5 Setembre – Comiat 2017

Els representants festers es reunien al Palau de la Festa, on la Junta de festes celebrava un emotiu acte per tal de posar fi a la Magdalena 2017. Un acte amb els parlaments emocionats de les Regines 2017, Estefania i Berta. Al mateix, acudien els màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena de 2017, Beatriz, Teresa i Marcos, acompanyats per la Presidenta Elisabeth.

6 Setembre – Benvinguda 2018

Un any més, la comissió del Sequiol va ser convidada a la Presentació de les Reines de les Festes de Viver, en aquesta ocasió Gema Aliaga Campos com a Reina Infantil i Inma Moliner Barrachina com a Reina de les Festes. Dit acte va córrer a càrrec de Carlos i el seu germà Víctor, encarregats de fer l’ofrena a les Reines de Viver

5 Agost Nomenament Càrrecs 2018

La vesprada nit del primer dissabte d’agost, en l’estiuenc entorn de la Residència de la Família IbarsAgramunt, tenia lloc l’acte d’inici d’un nou exercici festiu, el nomenament dels màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena de 2018.

Per primera vegada, es reunien , les Madrines, Madrines Infantils, Presidents i Presidents Infantils de totes les Gaiates així com les Dames de la Ciutat, Dames de la Ciutat Infantils i, cóm no, les Regines de les Festes per a la Magdalena 2018, Carla Bernat i Lucia Burguete.

8 Setembre Imposició de Bandes Infantil

Acte d’imposició de bandes a la Reina Infantil Lucia Burguete Alcaide, Dames de la Ciutat i Madrines Infantils de Sector, part de la Cort d’Honor de la Reina. Ho van viure en primera persona els nostres càrrecs 2018 la Madrina Infantil, Nagore Garcia Miravet i el President Infantil, Iker Miralles Claramonte. 185


SEQUIOL Dia A Dia

9 Setembre – Imposició de Bandes

Es va celebrar l’acte d’Imposició de Bandes a la Reina de les Festes Carla Bernat Pascual, Dames de la Ciutat i Madrines de les diferents Comissions de Sector. Al Teatre Principal, després de la desfilada, va tenir lloc l’emocionant Imposició de bandes, i entre les receptores d’aquesta acreditació, estava la nostra Madrina 2018, la senyoreta Àgueda Ibars Agramunt, i la nostra Madrina 2017, aquesta vegada com a Dama de la Ciutat.

10 Setembre – Batalla Flors Borriana

El primer acte al que Àgueda, Nagore i Iker van acudir en representació del Sequiol, va ser la tradicional batalla de Flors de Borriana, convidats per la comissió amiga de la Falla Barri València, dins del programa de festes en honor de la Verge de la Misericòrdia.

15 Setembre Presentació Benicàssim

16 Setembre – Presentació Gaiata 3

Començava el nou cicle de Presentacions al Palau de la Festa. Envoltats per música i balls ambientats en els anys seixanta, amb els seus màxims representants, la Madrina Infantil xiqueta Stella Alen Lázaro, del President Infantil xiquet Andros Barragán Plata, i la Madrina senyoreta Elisabet Capdevila Lavernia, del braç del President, Vicente Provinciale Martí.

22 Setembre Berenar Comissió Infantil

El primer divendres de Cau després de la parada de les vacances d’estiu, i hi havia ganes de reunir-se, fer la xerradeta i ficar-se al dia. Els majors tenien ganes, però els xiquets… els xiquets encara més! Per això, al voltant d’un xicotet berenar, es reunien els més petits de la comissió Sequiolera.

23 Setembre – Presentació Gaiata 10

Trobàvem, entre les dames de la cort, a les sequioleres Àgueda Ibars, avui Madrina 2018 de la nostra gaiata, i Andrea Molés, dama d’honor. Aplegat el moment de les Ofrenes, per part de la Gaiata 15 Sequiol la van fer els nostres càrrecs infantils 2018, Nagore i Iker. 186

Revisat que els candidats que optaven a l’elecció complien amb tots els requisits sol•licitats en el reglament d’elecció de càrrecs d’aquesta associació, es procedia a l’elecció, finalitzada l’elecció, la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, comunicava als escollits, via telefònica, el seu nomenament.


29 Setembre Presentació Reines Centre Aragonès

Va tindre lloc l’acte protocol·lari de Proclamació de les Reines del Centre Aragonés, xiqueta Sandra Herrero Bollado i senyoreta Verónica del Carmen Serrano Ros,. Un acte al qual va assistir, , Àgueda Ibars, Nagore García i Iker Miralles, acompanyats tots ells pel membre de la comissió Carlos Mon, representants de l’Associació

30 Setembre Presentació Gaiata 5

Aquesta setmana era el torn dels amics de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”, i entre aventures i balls egipcis, ens van presentar a les seues Comissions, encapçalades pels màxims representants per a la Magdalena de 2018, la Madrina Infantil xiqueta Janire Jaén Toribio, i la Madrina senyoreta Lledó García Martín, acompanyada per la Presidenta de la comissió, Arantxa Miralles Benages.

7 Octubre – Presentació Gaiata 9

Lluita, renovació i esforç, una metàfora del món gaiater escenificada mitjançant espectaculars balls va ser el fil conductor que va escollir “L’Espartera”, encapçalades pels màxims, la Madrina Infantil xiqueta Ainhoa Valle Parreño, i la Madrina senyoreta Ana María Martínez Parreño, acompanyades pel President de la Comissió, Gonzalo Cabedo.

12 Octubre – Verge del Pilar

El dia de la Hispanitat com cada any, convidats pel Centre Aragonés de Castelló, els nostres càrrecs de la Magdalena 2018, Àgueda, Nagore i Iker, acompanyats pel membre Nacho Collados, van acudir a l’Església de la Santíssima Trinitat per tal de participar en l’ofrena i posterior missa en honor a la Verge del Pilar.

13 Octubre – Taller Teatre Sequiol

Després de molts mesos de preparació, com un somni llunyà que finalment es fa realitat, per fi ha arrancat el Taller de Teatre per a les xiquetes i els xiquets de Sequiol. En el Taller que ara comença, aprendran a interpretar, però també a comunicar-se, a relacionar-se i a conèixerse millor a ells mateixos

14 Octubre – Presentació Gaiata 19

Els amics de la Gaiata 19 van introduir a uns personatges sorgits de la gran indústria , els famosos Minions. Els representants per a la Magdalena de 2018, la Madrina Infantil xiqueta Izaira Meseguer Pitarch, i la Madrina senyoreta Selene Tarín Alegre, acompanyades per la Presidenta de la Comissió, MªDolores Zabalza Prieto. 187


SEQUIOL Dia A Dia

16 Octubre – Setmana d’Aragó

21 Octubre – Concurs Pesca Femení

La Gaiata 15 Sequiol i el Club de Pesca El Gregal, es tornaven a unir per tal d’organitzar un concurs, aquesta vegada molt especial. Les mares i dones dels pescadors van estar les protagonistes d’una jornada de pesca molt divertida.. Lidón Marzá va ser la quarta en el rànquing, seguida de la seua germana Elena en cinquè lloc, Carmela la sisena, Arantxa Manteca la setena, i Carmela mare l’onzena.

22 Octubre – Marxa solidària contra el càncer de mama

Dins de les celebracions en honor a la Verge del Pilar, i convidats pel Centre Aragonés de Castelló, els nostres càrrecs per a la Magdalena 2018, Àgueda, Nagore i Iker, acompanyats pel Tresorer i membre de la Junta Directiva Xema Orozco, assistien a la inauguració de la setmana d’Aragó .

21 Octubre – Presentació Gaiata 6

Amb el lema “un passeig per la vida”, per quart any consecutiu, se celebrava a la nostra ciutat la “Cursa de la Dona”, una caminada de suport a totes les dones que han passat o estan patint actualment la dolorosa malaltia del càncer de mama. Entre els participants, nombrosos components de la Gaiata 15 “Sequiol”.

22 Octubre - Paelles en el Magatzem Municipal de Gaiates

Era la nit de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet”, un acte que recuperava l’estil tradicional, i on l’Ermitori de la Magdalena, la Basílica del Lledó i, sobretot, una entranyable i gegantina Farola, van fer de l’escenari, un homenatge a les nostres tradicions. la Madrina Infantil xiqueta Noelia Hernández Andrés, el President Infantil Hugo Bayo Ahicart, i la Madrina senyoreta Paula Garcilópez Palau, acompanyats pel President de la Comissió, Esteban Gual Ibáñez 188

Feia temps que el món gaiater tenia ganes de reunirse informalment en una jornada de germanor, i quin lloc millor que fer-ho que a les portes dels boxs del magatzem municipal, davant els monuments gaiaters en construcció.


31 Octubre - Halloween

La nit de Halloween va tenir el seu moment en el nostre cau la vesprada-nit del dilluns 31, tenint com a protagonistes principals als membres de la comissió infantil del Sequiol, a més dels nostres càrrecs per a la Magdalena de 2018, Àgueda, Nagore i Iker, que van gaudir de valent en tan singular festa.

3 Novembre Entrega premis Cadena Ser

La catorzena edició dels premis anuals de Ràdio Castelló Cadena Ser ens regalava una magnífica sorpresa, la concessió a les Gaiates del guardó d’Oci i Tradicions 2018. Un reconeixement més a la tasca que cada dia desenvolupen els membres de les comissions de sector.

4 Novembre Presentació Cartell 2018

El dissabte 4 de novembre, al voltant de les 12,00 hores, els pòrtics de l’Ajuntament de la capital van acollir al món de la festa, que en comitiva es va desplaçar fins a la sala d’exposicions de la Fundació Davalos Fletcher per presentar a tot Castelló el cartell que anunciarà les nostres festes de la Magdalena 2018.

4 Novembre – Presentació Gaiata 2

En aquesta ocasió era el torn de la Gaiata 2 “Fadrell”, una àmplia representació del món de la festa. Els seus màxims representants per a la Magdalena de 2018, la Madrina Infantil xiqueta Itziar Martí Ripoll, i la Madrina senyoreta Maria Camarero Porcar, acompanyats pel President de la Comissió, Manuel Lopez Safont.

11 Novembre – Presentació Gaiata 11

Els amics de la Gaiata 11 “Forn del Pla”, que ens van sorprendre amb un escenari al més pur estil de l’Oest, d’una forma molt divertida, ens presentava la Gaiata 11 “Forn del Pla”, la Madrina Infantil xiqueta Lledó Manjavacas Arenas, el President Infantil Iván Godes Gálvez, i la Madrina senyoreta Idoia Serrano Tuzón, acompanyats pel President de la Comissió, Luis Sánchez Muñoz.

18 Novembre Agustín Mon Gaiater de l’any

El Sequiol de nou està d’enhorabona, amb satisfacció i orgull rebem la notícia que un dels Sequiolos de soca, Agustín Mon Carro, rep la distinció per part de la Gestora de Gaiates de ser “Gaiater de l’any” per a la Magdalena de l’any 2018. 189


SEQUIOL Dia A Dia

18 Novembre - Presentació Gaiata 15

Era la nit del Sequiol, de les seues Comissions i sobretot, era la nit d’Àgueda Ibars, Nagore Garcia i Iker Miralles. Per fi aplegava el gran dia, nit de gala i moltes emocions, s’apagaven les llums i començava l’acte amb un escenari majestuós, molt sobri i amb moltes cadires preparades per a l’aplegada de la nombrosa comissió Sequiolera.

19 Novembre – Dinar d’Agraïment Càrrecs 2017 i 2018

1 Desembre – Sopar Corbatins

El dia que se celebra el sopar de Nadal dels xics de l’Escorxador, s’ha acabat convertint en una tradició fortament arrelada ja no solament dins la nostra Comissió, sinó també per a tot el món gaiater. I és que quan s’acosten les Festes Nadalenques, en el Magatzem Municipal de Gaiates se celebra un sopar molt especial, el dels Corbatins.

2 Desembre – IV Congrés Magdalener L’endemà de la Presentació ens vam reunir al nostre Cau per tal de celebrar un dinar de germanor, convidats pels càrrecs 2017 i 2018. Ens van acompanyar a més, els amics de la Falla Barri València de Borriana i de la Foguera Maissonave d’Alacant. Un plaer comptar amb la seua presència.

25 Novembre – Presentació Gaiata 1

L’acte de presentació va estar un homenatge al món Disney. Amb impressionants pantalles de LED sobre l’escenari, es van anar recordat les pel•lícules més emblemàtiques de la factoria, la Madrina Infantil xiqueta Paula Beltrán Soler, i la Madrina senyoreta María Iturralde Cubertorer, acompanyats pel President de la Comissió, Arturo España Marzá. 190

Per quarta vegada a la història, des que el 1945 es reinventaren les festes actuals de la nostra Ciutat, se celebrava un Congrés Magdalener que reunia i involucrava a tots els col•lectius encarregats de mantenir vives les nostres tradicions. Aplegat el termini de presentació de ponències, el comitè organitzador, entre els qui es trobava la nostra Presidenta Elisabeth Breva, constituïa quatre grans blocs temàtics sobre els quals tractar.


2 Desembre – Presentació Gaiata 14

9 Desembre – Presentació Gaiata 7

Un dissabte més el Palau tornava a obrir les seues portes per tal de rebre al món de la festa, en aquesta ocasió amb el fi de celebrar l’acte de presentació de les comissions de la Gaiata 14 “Castalia”. Madrina Infantil Emilie Fajardo Gonell i Madrina Ana Sanz Sánchez, acompanyades pel President d’aquesta associació, Daniel Martí Andreu.

’acte de presentació de la Gaiata 7 “Cor de la Ciutat”, va ser una nit que envoltada de màgia”, que va finalitzar amb els màxims representants per a la Magdalena de 2018: Madrina Infantil Aisha Beyoncé Botea, President Infantil Àlex Navarro Gijón, i Madrina Lourdes Luján Arribas, acompanyats pel President d’aquesta associació, Manuel Jesús López Palomino.

5 Desembre – Sopar Nadal Xiques Sequioleres

16 Desembre – Exaltació de la Falla Barri València, Borriana

S’acostava el Nadal i era el moment ideal per a reunirse i compartir bons desitjos per a les properes festes. És el que van fer les xiques sequioleres, compartir bromes, riures, i els millors desitjos per a les festes que s’aveïnen i el nou any que és a punt d’arribar.

En “La Llar Fallera”, els nostres representants Àgueda, Nagore i Iker, assistien a l’entranyable acte d’Exaltació de la Fallera Major Infantil, Andrea Dolz Tornador, i la Fallera Major, Judith Navarro Marzá, acompanyades per la Presidenta Infantil, Andrea Francisco Mateo, els Presidents Fausto Feliu Torner i Carlos Ventura Estellés, i les seues Corts d’Honor.

7 Desembre Sopar de Nadal Gestora de Gaiates

Recent estrenat el mes de desembre, tenia lloc el tradicional Sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates, conegut col•loquialment en el món de la festa pel “Sopar de la Pasqüera”. Van assistir representats festeres, oficials, el Gaiater de l’any i sequiolo Agustín Mon, la nostra Madrina, Àgueda Ibars, acompanyada per la nostra Presidenta, Elisabeth Breva.

16 Desembre – Presentació Gaiata 4

Una nit amb un sabor molt tradicional, que va tenir per fil conductor una xicoteta representació sobre el passat i l’inici de “l’Armelar” en Castelló. Els màxims representants per a la Magdalena de 2018: Madrina Infantil Laura Soto Aliaga, i Madrina Claudia Ortuño Salvador, acompanyats pel President d’aquesta associació, Ramón Guiñón Antonino. 191


SEQUIOL Dia A Dia

17 Desembre - Betlem vivent de l’Associació d’Artistes Gaiaters

27 Desembre Estrena del Taller de Teatre Sequiol

Per segon any consecutiu es celebrava al Passeig Ribalta un acte molt Nadalenc però també molt Gaiater, el Pessebre Vivent laboriosament dissenyat per l’Associació d’Artistes Gaiaters. Amb gales cedides per la Gaiata 15 Sequiol, que a més aportava el treball de molts artistes gaiaters, simpàtics patges i gran quantitat de vestuari.

Després de tres mesos de feina, assajant cada setmana al Cau la vocalització, l’expressió corporal, la gesticulació i la coordinació entre altres, per fi aplegava el moment de demostrar el que l’equip del taller de teatre era capaç de fer.

21 Desembre Inauguració Betlem Sequioler

Fruit d’una tradició fortament arrelada al barri de la Panderola, s’inaugurava el Betlem que la Gaiata 15 Sequiol exposa a l’entrada del seu Cau amb motiu de les Festes Nadalenques. Amb l’assistència de les Reines de les Festes, Carla i Lucía, les seues Dames de la Ciutat, i representants d’altres comissions gaiateres, els màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol, Àgueda, Nagore i Iker,

22 Desembre – Carter Reial

El Carter Reial va ser rebut en la Plaça Major per la Reina Infantil de les Festes i la seua Cort d’Honor, Dames de la Ciutat i Madrines de totes les gaiates acompanyades pels seus Presidents Infantils. Entre ells, els nostres xicotets Nagore i Iker, representant a la gaiata 15 Sequiol. 192

27 Desembre – Carter Reial al Sequiol

L’emissari de SSMM els Reis Mags d’Orient visitava el Cau Sequioler per a arreplegar les missives dels seus xiquets. En primer lloc van ser els màxims representants per a la Magdalena 2018, Àgueda, Nagore i Iker, i després el mes petits van entregar la carta amb els seus desitjos al Carter

31 Desembre – Nit de Cap d’Any

Una vegada més, ens vam reunir en el nostre Cau per a celebrar-ho. Era el moment de l’eufòria, de l’alegria, d’abraçar a tots aquells amb qui compartíem el màgic instant del canvi d’any, i de brindar per la salut, la prosperitat, i per què la Magdalena de l’any 2018 siga tan inoblidable com va ser la de l’any 2017.


Activitats Culturals i esportives

al

S EQUIOL

És el nostre deure, una obligació que acceptem amb la passió que ens caracteritza, tot i que mantenir vives les nostres tradicions i difondre la nostra cultura, és el que més ens agrada. Al llarg de tot l’any, en la Gaiata 15 Sequiol desenvolupem tot tipus d’activitats encaminades a reforçar el nostre valor com a Poble i també, a fer barri gràcies a la participació dels socis i veïns del sector de la Panderola. Dins de les nombroses activitats culturals i esportives que duem a terme, destaquem algunes com ara la dolçaina i el tabal, el boli, el teatre valencià o la construcció del Pessebre monumental, totes elles fruit del nostre desig de conservar les tradicions més antigues. Però per avançar i no deslligar-se dels temps que corren, també cal fomentar activitats com ara el manteniment de la pàgina web i les xarxes socials, la nostra finestra oberta al món.

Escola i secció de Dolçaina i Tabal Cada dissabte al matí, d’octubre a Maig, en el Cau de la nostra gaiata, s’imparteixen les classes d’aquests instruments tan típics de la nostra terra, dividits segons el grau de coneixements i instrument, i baix les ordres del polifacètic professor de Dolçaina i Tabal, Domingo. Després està la secció, la part d’aquesta activitat destinada a participar en desfilades, trobades o aplecs, o allà on es requereix la seua presència, perquè no hi ha festa o esdeveniment en el qual una dolçaina i un tabal, no amenitzen la vetlada. Any rere any, l’escola de Dolçaina i Tabal va donant els seus fruits.

Teatre valencià Qui no ha esclafit a riallades alguna vegada amb les frases de doble sentit i amb els embolics d’un sainet valencià? El teatre valencià ha sigut, és i serà sens dubte, una de les parts fonamentals de la nostra cultura. Després d’hores i hores d’assajos, de memoritzar papers, posarse en la pell del personatge a interpretar, el dia de la posada en escena dins la setmana de festes, és el moment d’arreplegar el fruit al treball efectuat per tots els components de la secció de Teatre Valencià al llarg de l’any, i tot açò en un ambient divertidíssim i entre amics. Els aplaudiments del públic seran el millor regal per a l’equip.

Taller de Teatre Infantil Feia anys que actuaven dins les obres dels majors, amb xicotets papers adaptats a les seues edats, i cada vegada reclamaven un espai major. Finalment, en setembre de 2017 arrancava el Taller de Teatre Infantil de Sequiol amb un bon grapat de xiquetes i xiquets amb moltes ganes d’actuar i passar-s’ho bé.

Coordinació, psicomotricitat, vocalització, els primers tallers van estar dirigits a la part tècnica, per a després començar a preparar la primera actuació. “Buscant l’esperit del Nadal” va ser la primera posada en escena, un èxit total! Tant, que per a Magdalena seguim creixent i ens passem al sainet valencià en una obra que amenaça ser molt divertida!

Pesca Cursos teòrics, classes pràctiques, concursos, aquest serà el quart any que la Gaiata 15 i el club de pesca “El Gregal” de Castelló, organitzen conjuntament un cabàs d’activitats conjuntes. A l’estiu, durant uns dies i destinat als més joves, s’imparteixen classes d’introducció en l’art de la pesca. Com preparar l’ham, com llançar, com arreplegar els peixos una vegada han picat, classes que són impartides per autèntics professionals en aquests menesters. Aquest any s’ha celebrat a més, per primera vegada, el concurs femení de pesca. I és que cada vegada són més els sequiolers de Gregal i els “gregalers” de Sequiol. I el nostre desig és fer gran l’interés per la pesca esportiva entre els nostres socis.

Betlem En arribar el mes de Desembre, és el moment de desempolsar les caixes guardades durant tot l’any i de treure les figuretes del Betlem, cal revisar que estiguen en perfectes condicions, és necessari retocar la pintura, reconstruir alguna casa, buscar la brossa que donarà calidesa al Pessebre, les llenties per a l’hort, les teles que abrigallaran els protagonistes, i de reposar les roques, les pedretes o la sorra del camí. El muntatge del Pessebre que presideix l’entrada al Cau en unes dates tan entranyables i tan nostres, és una més de les activitats que ofereix la gaiata 15 i que està oberta a tots els socis que vulguen desenvolupar la seua faceta creativa.

Web i Xarxes Socials En un món, l’electrònic o virtual, que avança tan de pressa, la imaginació i les idees innovadores són fonamentals. Avui en dia cal estar molt atents als avanços tecnològics i sumar-se a ells com més aviat millor. L’equip de persones que administra la nostra pàgina web i les xarxes socials, actualitzen els seus continguts cada dia, i mantenen informats permanentment a socis, amics i a qualsevol internauta de les nostres activitats ordinàries i extraordinàries. En 2017 ens vam sumar a la internacionalització de les nostres festes i vam estrenar la web en llengua anglesa. Són molts els reptes que afrontem en aquest camp, un món apassionant.


SEQUIOL

RTIVES

ACTIVITATS CULTURALS I ESPO

Vicente Javier Queral - Pessebre Nadalenc En el Nadal de 2017, una vegada més, el Betlem Sequioler ha tingut l’espectacularitat que s’esperava. Per a quant l’aigua natural o les figures en moviment? Algun repte intermedi? Bé tots sabem que és difícil crear figures en moviment o introduir aigua en la forma que siga, és tasca complicada i adquirir les eines necessàries és costós, encara que en forma de font ja l’hem introduïda. Reptes? La mateixa pregunta ho diu, ens agradaria crear un riu o cascada amb aigua, després les figures en moviment, però any rere any. Els que ens encarreguem d’aquesta tasca anem a veure si podem crear un grup de gent permanent i poder treballar en açò tot l’any.

Armando Breva - PESCA Van començar pescant els adults, després es van afegir els xiquets i xiquetes, i ara les xiques Sequioleres vos volen llevar protagonisme... continua creixent l’afició per la pesca dins la nostra comissió? La veritat que anem de menys a més. Enguany la participació dels membres de la comissió ha sigut superior a altres anys. El tàndem format pel Club de Pesca El Gregal i la Gaiata 15 Sequiol funciona, i és que la pesca a part de ser un esport també fomenta amistat, emoció i estones divertides, i si no que li ho pregunten a les dones que van participar en el primer concurs femení, alguna sense haver agafat mai una canya de pesca, o posar aquell cuc que es mou a l’ham, o traure el peix que ha picat, doncs allí van estar com a campiones, divertintse i rient-se durant el concurs. I per tant, després de l’èxit, celebrarem el segon concurs de pesca femenina 2018, així com l’escola de pesca infantil que se celebrarà en el mes de juliol. Respecte als sèniors, en la classificació general anual la majoria de participants de la Gaiata han quedat entre els 25 primers, esperant que l’any 2018 ens superem encara més.

194


Adrian Nebot – Dolçaina i Tabal Quins són els reptes de la Secció de Dolçaina i Tabal, els nostres instruments més entranyables? L’objectiu principal és ampliar els coneixements musicals dels alumnes. Cal no oblidar que un dolçainer o un tabaleter són músics, per això, les capacitats teòriques per enfrontar una partitura són igual d’importants que les pràctiques.

I encara que no siga un repte musical, s’ha de mantenir l’esperit d’anar a passar-ho bé. Mantenir un ambient familiar, on cada incorporació és benvinguda. Un ambient participatiu i on tots aprenem d’aquell que tenim al costat. Un ambient de tradició i al mateix temps d’aprenentatge de noves tècniques. Un ambient sa i divertit.

Seguidament, un altre dels objectius principals es seguir millorant en el so i tècnica de cadascú dels alumnes. Treball que es realitza mitjançant l’estudi de noves obres de cercavila, pasdobles o marxes, ampliat amb exercicis pràctics dels mètodes més utilitzats per tal de resoldre aquells problemes que puga tindre l’alumne. En el tabal cal recalcar que s’ha d’assolir la capacitat de què les mans mantinguen un ritme constant mentre que la nostra atenció estiga enfocada en altres llocs. És molt important el treball de la memòria muscular, ja que fa que el nostre cervell dividisca capacitats i ens permeta fer dues coses a l’hora. Un altre repte que va en relació als anteriorment explicats és l’ampliació de repertori. Cal destacar que la secció participa en diverses activitats i cadascuna requereix un tipus diferent de repertori, cercaviles, concerts... Per això s’han de treballar noves obres i nous ritmes.

Olga Chesa – teatre Infantil Ja fa uns anys que els xiquets i xiquetes sequiolers interpreten xicotets papers als sainets de teatre valencià dels majors. Demandaven més protagonisme, i per això s’ha posat en marxa el taller de teatre Infantil de Sequiol. Què creus que ha suposat per a ells? Primer crec que ha suposat implicació. Implicació en primer lloc per part del teatre dels adults, en buscar alguna cosa més que un senzill paper adaptat en l’obra anual del grup de teatre de Sequiol, i segon, implicació per ells mateixos, ja que ara tenen un espai i un temps dedicat per a ells. També crec que ha suposat treball en equip i, el que possiblement és més difícil, treballar amb companys d’edats molt diverses.

195


SEQUIOL

RTIVES

ACTIVITATS CULTURALS I ESPO

Teatre Valencià – Javi Rodríguez L’any passat vau transportar els espectadors fins a la platja de les casetes i els vestits de bany llargs fins al turmell. Aquest any ens proposeu un sainet molt torero. Estan assegurades les riallades? Amb o sense mocador per a torcar les llàgrimes?

Enguany eixirem als muscles per la porta gran. Per si de cas llevarem els coixinets del cosso del sequiol. Bromes a part, l’obra que representem enguany és per a plorar de riure. Picadors, esposa enganyada, personatge que passa per la infermeria, en fi tots els ingredients per a passar una estona super divertida.

Web - Nino Turch Després d’internacionalitzar-nos amb la inclusió de la llengua anglesa, quin és el següent repte per a la pàgina web sequiolera? La nostra principal preocupació és que la pàgina web estiga permanentment actualitzada, així com les xarxes socials. És la millor manera de mantenir informada a la gent d’allò que fem com associació cultural que som. Els pròxims reptes seran rentar-li la cara a la web per a ferla una mica més moderna, i treballar una versió per al mòbil, perquè la major part de visites venen per aquesta via.

196


197


FALLES I FOGUERES

Els nostres amics de

FALLES i FOGUERES FALLA BARRI VALÈNCIA de cercavila, pasdobles o marxes, ampliat amb exercicis pràctics dels mètodes més utilitzats per tal de resoldre aquells problemes que puga tindre l’alumne. En el tabal cal recalcar que s’ha d’assolir la capacitat de què les mans mantinguen un ritme constant mentre que la nostra atenció estiga enfocada en altres llocs. És molt important el treball de la memòria muscular, ja que fa que el nostre cervell dividisca capacitats i ens permeta fer dues coses a l’hora.

Quins són els reptes de la Secció de Dolçaina i Tabal, els nostres instruments més entranyables? L’objectiu principal és ampliar els coneixements musicals dels alumnes. Cal no oblidar que un dolçainer o un tabaleter són músics, per això, les capacitats teòriques per enfrontar una partitura són igual d’importants que les pràctiques. Seguidament, un altre dels objectius principals es seguir millorant en el so i tècnica de cadascú dels alumnes. Treball que es realitza mitjançant l’estudi de noves obres

Un altre repte que va en relació als anteriorment explicats és l’ampliació de repertori. Cal destacar que la secció participa en diverses activitats i cadascuna requereix un tipus diferent de repertori, cercaviles, concerts... Per això s’han de treballar noves obres i nous ritmes. I encara que no siga un repte musical, s’ha de mantenir l’esperit d’anar a passar-ho bé. Mantenir un ambient familiar, on cada incorporació és benvinguda. Un ambient participatiu i on tots aprenem d’aquell que tenim al costat. Un ambient de tradició i al mateix temps d’aprenentatge de noves tècniques. Un ambient sa i divertit. Presidents: FAUSTO FELIU TORNER I CARLOS VENTURA ESTELLÉS.

FALLA DE LES ARTS

P. Albereda – Av. França

Estimats Amics: És per a mi un honor dirigir-vos estes breus paraules que poden afiançar els nostres llaços d’amistat, tan necessaris en les hores que nos toquen viure. Uns llaços que donen fe del sentiment verdader de fraternitat entre dos de les més importants festes que este país puga celebrar. Els temps tempestuosos que estem travessant en els últims mesos, no fa més que enfortir a dos pobles que es consideren germans. Em sent molt orgullós d’haver portat a terme este agermanament que naix per a sostindre l’amistat, l’història, les costums i tradicions de les nostres festes, que encara que puguen ser diferents i en això està l’autèntica riquea, l’orgull per la nostra terra és el mateix i això sense lloc a dubtes nos unix. Vullc aprofitar des d’estes llínees per a enviar la meua més sincera felicitació als vostres màxims representants, Nagore, Águeda, Iker i per supost Elisabeth que ha sabut portar a lo més alt a vostra volguda Gayata, i al mateix temps desijar-los de tot cor que est siga un any inoblidable en les seues vides. Espere que el futur nos òmpliga d’anys d’amistat, on pugam seguir deprenent a conviure, respectar-nos i ajudar-nos. Manuel Cabrera Faus Que l’amistat entre les nostres festes continue per a sempre. 198

President


FOGUERA MAISONNAVE Sempre és un plaer dirigir-me a la nostra comissió germana A.C. Gaiata 15 “Sequiol”. No puc deixar passar aquesta oportunitat que m’oferiu per a donar l’Enhorabona a tots els qui formeu part d’aquesta comissió, per la labor que feu, i agrair-vos sempre la vostra atenció i hospitalitat amb la Foguera Maisonnave. Desitjar-vos amb tota la nostra estima unes increïbles Festes de la Magdalena 2018. Joaquín Abegón Vellerino President Foguera Maisonnave.

FALLA LA QUE FALTAVA Des de les pàgines d’aquest llibre, els fallers que conformem la Falla La Que Faltava volem dirigir-nos a tots els “sequiolos” per desitjar-vos que les Festes de la Magdalena del present any estiguen carregades de joia, diversió i emocions que recordar. Són ja anys d’agermanament entre la nostra comissió i la Gaiata 15, sentint-nos com a casa en tots els actes i moments als quals hem estat convidats a compartir amb vosaltres. La festa vertebra la província a través d’aquesta germanor, creant vincles entre els diferents pobles i localitats sense importar la distància. Esperem doncs que aquesta unió romanga viva per molts anys més.

Les festes que s’acosten seran molt especials per als màxims representants de la Gaiata del Sequiol. Àgueda, Nagore i Iker, a la mà de vostra Presidenta Elisabeth; vos esperen grans vivències que guardar per sempre a la memòria, així com uns grans dies de festa que compartir amb tots els vostres. Allí estarem per viure part d’eixos moments amb vosaltres. Disfruteu moltíssim de tot el que vos espera, així tots quatre com tota la magnífica gent que constituïu la nostra gaiata germana. Molt bones festes a tots! President Rubén Gómez-Chamorro García

199


200


201


Programa de de

r o t c e s l a s e est

F

dissabte 3 de març

” a r p s e v a l , a t s fe “De la

Exposició de les maquetes presentades al XV Concurs Escolar “Ciutat de Castelló” que patrocina Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló, Carrefour, Fundació Bankia i Conselleria d’Educació, i organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Cavallers, des del 24 de febrer fins al 13 de març. ENTRADA LLIURE. 12:00 h. Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molàs junt a la plaça del Primer Molí. 16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió. 23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

diumenge 4 de març

” a n e l p a t s fe , a n e l “Magda 07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Herrero, per a anar a la Romeria de les Canyes. 08:00 h. Romeria de les Canyes. 20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió, que acompanyarà a les nostres Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume, davant l’institut de secundària Francisco Ribalta on quedaran instal·lades. 202


dilluns 5 de març 10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, a qui acompanyarà la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu) 17:30 h. Entrega de premis del XIX Concurs de maquetes Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol per a alumnes del col·legi Isidoro Andres. 18:00 h. Xocolatà amb la col·laboració de Distribuciones Nabe, s.l. 18:30 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Mestre Breton 19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assistir a l’Encesa de Gaiates. 20:00 h. Encesa de Gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume, front l’institut de secundària Francisco Ribalta.

dimarts 6 de març

“Dia dels xiquets”

01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector. 10:30 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà (vore nota al peu) 11:00 h. Cercavila pel sector amb xaranga “EL MENEITO” 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 11:30 h. Parc infantil, per a tots els xiquets del sector, al carrer Sequiol. Romandrà obert fins a les 13:30 hores. (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) 11:30 h. Degustació d’embotits casolans, patrocinat per CARNISSERIA XARCUTERIA PRADES (vore nota al peu) 15.00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 20:00 hores (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) 18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb xaranga “EL MENEITO” 20:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per a arreplegar els premis, acompanyats de xaranga 21:00 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates, a la Plaça Major. 22:00 h. Tornarem al nostre Cau Gaiater, per a celebrar els premis aconseguits o per a oblidar el disgust (taxe’s el que no procedisca). 203


Festes al sector

dimecres 7 de març 09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL. 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu) 11:00 h. XXX Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates patrocinat per EXPOFUSTA 11:30 h. II Taller Infantil de dolços tradicionals, rotllets i pastissets de xocolate a càrrec de la iaia Nuria Salvador 11.00 h.Concentració en el CAU per tal de pujar als Carros Engalanats de la Federació de Colles, que vindran a buscar-nos, per segon any consecutiu, i ens portaran a la mascletà. Pel camí anirem recollint altres amics gaiaters fins a aplegar al Primer Molí. 11:30h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als socis, patrocinat pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos Vilarroig. (vore nota al peu) 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:00 h. Entrega de premis del XXX Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates, patrocinat per EXPOFUSTA 18:30 h. Vesprada animada pel “Tardeo” patrocinat pels amics del PUB SEQUIOL amb ocasió del seu 32é aniversari i la col·laboració de la colla Ja vorem. Música i ball per a tots, joves i grans. Que la festa no pare! 20:00 h. Participació de la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL en el XVII Homenatge de Castelló a la Dolçaina i el Tabal, “EL GRENYA” de Vila-Real, en la Plaça Major.

“Tradicions de Castelló”

dijous 8 de març

09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidará els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu) 11:30 h. Degustació de “pintxos morunos” per als socis, patrocinat per RODINE, (vore nota al peu) 11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:00 h. “Globota” per al xiquets del sector. (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:30 h. Cos Multicolor, desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit de l’avinguda del Rei en Jaume, amb la participació de la nostra comisió. 20:30 h. Teatre Valencià. El grup del taller de teatre de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol els oferirà l’obra: “ALS BOUS DE CASTELLÓ”, amb la col·laboració de la Fundació Dávalos-Fletcher. 22:30 h. Actuació de “FELIPE” i karaoke, en el Cau-Sequioler (NOMÉS SOCIS, imprescidible aportar CARNET-SOCI), amb festa de disfresses per a totes les edats, i entrega de premis. 204


“Dia del Soci”

divendres 9 de març

09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL 11:00 h. Esmorzar de “pa i porta. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu) 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 11:30 h. Degustació d’ous fregits, patrocinat per HUEVOS SALES. (vore nota al peu) 12:00 h III Taller cuina Infantil rosquilletes de sabors”, a càrrec de la iaia Pilar Ferrer. 12.00 h Ens visitarà una Banda de Música Internacional, que actuarà en primer lloc a la Plaça Vilanova d’Alcolea i a continuació en la zona de tasca i concerts, enfront del nostre CAU. Segur que ens fan passar un matí molt divertit. 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:00 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions de la Junta de Festes. 22:00 h. Sopar de “pa i porta“ en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació... 23:30 h. Fi de festa amb l’a ctuació musical de PARADITA FLAMENCA (antes Ojana) i CONTRATIEMPOS. Flamenc, pop, rumba, una barreja explossiva per donar-li ‘meneïto’ al cos.

dissabte 10 de març

09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu) 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 14:30 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 15:30 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns que vulguen acompanyar-nos. 22:00 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Breton. A continuació... 23:30 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra “SEQUIOLER DE L’ANY 2015”. Els Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiolos en una insuperable posada en escena. NO VOS EL PODEU PERDRE......!!! 205


Festes al sector

diumenge 11 de març

a n e l a d g a M “ Vítol!!!”

12:00 h. Repartiment de l’arròs per al concurs de paelles. 12:30 h. Llançament de la carcassa inici del XXXI Concurs de Paelles al carrer Sequiol. 14:30 h. Límit de presentació de les paelles al Jurat. 16:00 h. Lliurament dels premis: XXXI concurs de paelles, 20:30 h. Cercavila pels carrers del sector, música de festa. Amb la charanga CURST DE OIT 21:30 h. Formació comitiva per assistir a la desfilada fi de festes. 22:30 h. Desfilada Final de festes desde l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major, amb la aprticipació de la nostra comissió. 22:45 h. Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrers de la ciutat. En tornar a arribar a la plaça Major, remat final i Magdalena VITOL. En acabar els actes oficials “apagada” de la nostra gaiata i…

Visca la Magdalena 2019!!!

el sabor, la de les 14:30 hores, quí valorarà de l’horari del del jurat abans osa disp es ió. no ió, cocc de edic a grau uest Al tancament d’aq entación final i el seu correcte poden sorgir canvis en el pres ctacles programats, estarà a programa oficial, per la qual cosa • IMPORTANT: Per a tots el espe servici de taules i cadires al següent mateix. ont disposició dels no associats enfr abte diss al rts € o 25 €/dia dima De TA: cadires: abonament setmanal 40 • ESMORZAR DE PA I POR de la Gaiata. preu: 1 taula i 8 ciats asso s populars i els acte tots dels a ent Per . tenim tera de la Tasca Gaia la col·laboració del man a (Per nà) llimo i uda (vi Disposaran de taula, cadira i la beg uïts de magdalena en el sector) ndres enfront de la Tasca grat dive al rts dima , AQUEST SERVEI SERÀ De Ó: ACI UST • DEG PER A TOTS EL ASSOCIATS 24 hores en r icipa de realitzar la seua reserva amb Gaiatera. Per a poder part corresponent GRATUÏT, havent del aquest osar se disp Sen le ter. ndib Gaia esci impr Cau el les degustacions serà ió a l’espectable, en telac d’an o €) (2 , tera Gaia a ies. en la Tasc endrà de les existènc val/ració que estarà a disposició requisit previ, la disponibilitat dep €) (Per a la col·laboració del (6 . dies tre els xiquets deuran de portar qua Tots dels S. ent TILE nam IFAN abo en en el ESPECTACLES na dale Mag de i tallers. uïts grat i s ular tiva accés al parc infantil, Globota manteniment dels actes pop d’abonaments la polsera identifica bre podran nom es i IS d’un an SOC osar ALS disp PER A ciats sector). Els asso SERA SERÀ GRATUÏT POL LA (3 €) at. tera d’associ til en la Tasca Gaia gratuïts, d’acord amb la categoria adquirir polseres per al parc infan de ont enfr abte s i ular diss al pop s rts acte dima manteniment dels • DINAR DE GERMANOR: De molt (Per a la col·laboració del us (pre or sect del s veïn els tots la Tasca Gaiatera. Per a uïts de magdalena en el sector) es es reservaran en el Cau grat beguda per a aquests especials per als associats). Les plac AR DE PA I PORTA: Els vals de SOP havent d’abonar per • rior, ante dia es deuran canviar, en del s, s soci hore als t 14 les men Gaiater fins sopars, entregats gratuïta . Cau el en ts essa inter dels ió en horari de 21:30 a 22 hores. avançat. El menú estarà a disposic el lloc senyalitzat, exclusivament les tar mun uera pog es no ues Si per causes meteorològiq en el Cau. RESERVA EL DRET DE taules al carrer, el dinar es repartiria C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES L’A. e’s criur d’ins rà hau hi nt icipa A • CONCURS DE PAELLES: Tot part MODIFICAR QUALSEVOL DAD s del dissabte 10 de març. La hore 14 les fins ter Gaia Cau el en SE PRÈVIA Sequiol, amb els ingredients EN AQUEST PROGRAMA, SEN paella es confeccionarà al carrer participants, QUE APAREGA dels un cada rten apo i triar en que lliurement hag COMUNICACIÓ. així com la lenya, trípode, paelló, nt paelles es presentaran deva … la gaiata entregarà l’arròs. Les

206


207


208


Articles


La Cavalcada del Pregó Com ve sent habitual en els últims llibrets que edita Sequiol, l’apartat dels articles gira entorn d’un fil conductor que els relaciona a tots entre si. Per a enguany hem volgut conéixer un dels actes que major tradició castellonera comporta, senyera de la nostra festa i que, sens dubte, és el que major nombre de participants aglutina, tant de la nostra ciutat com de la resta de pobles de la nostra província. Efectivament, ens estem referint al Pregó. “L’alcaldessa de la ciutat i terme de Castelló té hui la satisfacció de fer saber al veïnat: Que ja el dia és arribat de la nostra ‘Madalena’, ...” Un acte que es va idear per a la Magdalena de 1945 i que, per tant, complirà prompte les 75 edicions. Totes i cada una d’elles han sigut cuidades amb molta cura pels que han sigut els seus organitzadors i han comptat amb infinitat de figurants que, enquadrats en el seu respectiu grup, han mostrat, a centenars d’espectadors, els seus millors arts. En aquesta ocasió hem demanat als que són part del mateix que ens relaten les seues experiències. Com es veu el Pregó des de dins. Com es perfila la seua participació, any a any. Per a situar-nos en context, la periodista Chelo Pastor ens parla dels orígens del Pregó, dels personatges que el van idear i de com ha anat evolucionant any rere any fins als nostres dies. Un Pregó que sabem que comença perquè sense aplegar a veure’ls encara, arriba el so de les dolçaines i tabals dels membres de la Colla de dolçainers i tabaleters de Castelló. El seu president, Quique Pérez, explica l’orgull amb què cada any obren la desfilada. Mitologia, la primera de les quatre parts del Pregó, magníficament representada per la Colla del Rei Barbut. El seu president, Enrique Carceller, relata qui són els diferents personatges que acompanyen cada any a Tombatossals i la seua conlloga. Després ve la Història, escenificada per les tres cultures que romanien a la xicoteta Vila medieval de Castelló: moros, cristians i jueus. Sixto Barberà per part dels Moros d’Alqueria, narra l’inici de l’associació i com any rere any la seua participació en el Pregó ha anat guanyant en vistositat. Per part dels cristians, 210

Jaume Cristòfol Vicent representa als Cavallers de la Conquesta del Rei Jaume I i la seua esposa Violant d’Hongria. I finalment, Quique Massó, Adelantat 2010, conta com l’associació cultural l’Aljama recorda aquella petita comunitat de jueus que van tenir la seua important aportació a la història del nostre poble. Rescatar de l’oblit col·lectiu la història dels pirates berberiscs a Castelló, és el que la periodista Chelo Pastor ens explica que fa la Colla Bacalao, de la que a més és membre actiu. Una associació que està present en infinitat d’actes culturals i festius al llarg de tot l’any. Si seguim el transcurs de la Cavalcada del pregó, aplegarem a la part de la Província. No hi ha una mostra cultural més àmplia ni més rica en cap lloc. Moltíssimes són les tradicions recuperades arreu dels pobles de la província amb l’excusa de la seua participació en el Pregó. Ens ho conta l’historiador Joan Josep Trilles. Diuen els mestres que ballar és donar-se generosament als altres sense trampa ni artifici. Al llarg de la Cavalcada del Pregó, els grups de ball van desgranant nota a nota de punteta i de taló tota la màgia que atresora la música i la dansa que han heretat dels nostres majors. Alicia Pastor, mestra de ball i membre del Grup Castelló, ens parla del Pregó com a element clau per tal de recuperar moltes danses tant a Castelló com a la resta de la província. Ciutat i Terme de Castelló, els grups de ball locals, les partides agrícoles del terme municipal, les canastelles de flors, les piques, la gent de les Gaiates, el que ens diferencia de la resta del món. Un escrit del periodista Vicente Cornelles. Aplega el final, l’hora de ficar-se en peu, perquè sonen els clarins, la marxa de la Ciutat, i després..., silenci que comença... “Pregooooooó.....”. El moment més emocionant, el Pregoner cantant el text que convida a viure les nostres festes amb germanor i orgull de genealogia. Qui millor que Enric Segarra, fill d’En Manuel Segarra Ribés, per a parlar-nos d’una figura tan important i tan nostra com el Pregoner. Tancant el Pregó, la majestuosa carrossa de la Reina de les Festes i la seua cort d’honor, Dames de la Ciutat i Madrines de les Gaiates. Volíem saber què se sent allà dalt, al seient més elevat de la carrossa. Ens ho han contat dues Reines sequioleres, Laura Turch i Estefania Climent. Per finalitzar l’apartat dels articles, ara sí al marge del Pregó, trobem l’article presentat a Concurs, “De les minetes al LED, l’evolució de la Gaiata”, per Agustín Mon Carro, Gaiater de l’Any 2018.


Xelo Pastor Verchili

74 ANYS DESPRÉS... EL PREGÓ TORNARÀ Al CARRER

3 de març de 2018. 16.00 hores. El tret de quatre carcasses consecutives anunciarà que arranca la Cavalcada del Pregó. A Castelló, des de l’any 1945 ja no es concep un tercer dissabte de quaresma sense aquella desfilada que relata la mitologia, la història fundacional –i algun capítol més dels seus anals- i els costums d’una ciutat que exerceix de capital i convida als seus pobles a mostrar les seues tradicions més arrelades en un autèntic i únic museu etnològic vivent que contemplen i aplaudeixen milers d’espectadors apostats en el carrer. El primer Pregó que va discórrer per la capital de la Plana ho va fer, casualment, un 3 de març de 1945. Arrere quedaven molts mesos de treball en les taules de la rebotiga del conegut farmacèutic Manuel Segarra Ribés situada en el carrer Major, ja que la seua obstinació no va ser una altra que oferir a una ciutat que es recomponia de la Guerra Civil, una cavalcada didàctica perquè els castellonencs que ho sabien, no oblidaren els seus orígens i els molts que desconeixien la seua història com a poble, començaren a conéixerla. Segons m’ha explicat en moltes ocasions Enrique Segarra, el fill major del creador del Pregó i qui més sap d’aquesta cavalcada després del seu pare, la figura del Rei En Jaume no passava de ser l’escultura que presideix la plaça, després avinguda, que porta el nom del ‘Conqueridor’ per a molts castellonencs. Molt menys podien saber que aquell monarca al qual va

donar ‘vida’ l’escultor Viciano havia lliurat un document anomenat Privilegi de Trasllat al seu lloctinent Ximén Pérez d’Arenós perquè els habitants de les cases alçades en les faldilles del Castell Vell baixaren al pla. A l’un i a l’altre els va recrear el senyor Manuel Segarra i així va començar a donar una lliçó magistral d’història fundacional, any rere any, igual que les pintures en les esglésies havien anat explicant als cristians analfabets el que deien les Antigues Escriptures que no sabien llegir. Així va anar introduint passatges històrics, però també danses, rituals, productes del camp, artesania, racons emblemàtics de diferents punts de la província, com va divulgar el nom de les partides agrícoles del terme municipal de Castelló: Almalafa, Borrasa, Censal, Taxida, Gumbau... que ja solament recordaven els llauradors. Així va aconseguir també, al mateix temps que en això treballaven des de les organitzacions Educació i Descans i Secció Femenina, que els pobles maldaren per recuperar danses a punt de sucumbir a l’oblit col·lectiu com les ‘dels oficis’ de Morella; ‘Les Camaraes’ de Vinaròs o ‘el ball de l’Anguilla’ amb versions en nombrosos pobles de l’interior. Tant com la indumentària popular, portant a cercar en els baguls les millors peces amb les quals “baixar a Castelló”. Enrique Segarra em va explicar els infinits viatges, per incòmodes carreteres comarcals, que va realitzar el seu pare per a demanar als ajuntaments que 211


col·laboraren a acostar a la capital ‘aperos’ i collites d’olivera, ametles, garrofes...; la fabricació del suro o el treball dels apicultors en els ruscs; la indústria tèxtil de la comarca dels Ports; el taulell de l’Alcalatén o l’entramat mariner del Baix Maestrat. El Pregó va anar incorporant escenes, edició rere edició, sota la direcció d’aquell culte i inquiet farmacèutic fins a 1951, moment en què va començar a passar el testimoni que ha arribat als nostres dies sense que cap altra ciutat de la Comunitat Valenciana haja sigut capaç de posar en escena cap recreació similar. D’aquesta manera, la cavalcada que va nàixer amb tres apartats: Història, Província i ‘Ciutat i Terme’; amb un ‘pregoner’ en la figura del sequier major –figura que regulava els regs de l’horta castellonenca- recitant els versos de Carlos González Espresati sobre la carrossa de la reina i amb una representació d’antics oficis del Castelló agrari molt més escarida que la que ara veiem en els nostres carrers. Una posada en escena on es cuidava al mil·límetre els detalls d’indumentària, carrosses dissenyades per Guallart i qualsevol ornament utilitzat en cistelles, sobre les cavalleries, ‘cartelas’... El primer ‘pregoner’ va ser Manolo Vellón, qui es

va negar a muntar a cavall, i durant les edicions de 1945 i 1946 va recitar els textos de l’enginyer del port i prestigiós intel·lectual, Carlos González Espresati. La intenció era que cada any es llegira un pregó diferent, però en 1947 van calar tan profunds els versos del poeta Bernat Artola, que va arribar per a quedar-se. Deu anys més tard, en 1957, es va incorporar la representació femenina de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, amb la figura de la reina Violant d’Hongria i les seues dames, les dones de companya. Eren temps en els quals la mateixa Germandat assumia la representació musulmana amb el rei AzeytMuley, penúltim sobirà moro del Regne de València, que es va refugiar en terres del Millars durant la Reconquesta, al capdavant. I així ho va fer fins a la incorporació en 1976 de l’Associació Cultural Moros d’Alqueria, els qui han incorporat ‘filaes’, cavalleries, ballets, banda de música i un esplèndid ‘boato’ a la cavalcada. Moros i cristians estaven ben representats en aquesta desfilada pedagògica, però faltava la tercera cultura que va conviure en la nostra xicoteta vila medieval. Eren els jueus als quals en 1992 va posar en 212

escena la recentment creada associació L’Aljama. Des de llavors la comunitat hebrea forma part de l’apartat històric d’un Pregó on les anècdotes s’han succeït en la seua llarga trajectòria. Abans que els mercaders jueus entraren en escena ho va fer la Colla del Rei Barbut amb la missió de recrear als personatges del ‘Tombatossals’, el llibre de Josep Pasqual i Tirado que senta les bases de la llegenda local. Amb el ‘gegant de pedra’, la seua ‘conlloga’ de gegants i la família del Rei Barbut, l’apartat Mitologia de la cavalcada quedava assegurat a partir de 1987. Va caldre esperar fins a finals dels anys 90 perquè se sumara un capítol més de la història de la ciutat a la desfilada. Va ser amb l’Associació Cultural Colla Bacalao quan comença a solcar els carrers el ‘jabeque’ dels berberiscs que van tenir amenaçada la costa durant segles. Aquells pirates del Mediterrani que representa aquest col·lectiu són els que van obligar a alçar torres ‘vigia’ al llarg del litoral de la província i a emmurallar la ciutat medieval de Castelló per a protegir als seus habitants. En els seus anals queden els anys en què la pluja va obligar a ajornar la cavalcada o que una intensa gelada va deixar sense flors els camps i va caldre recórrer a cercar clavells de fora de la província per a decorar les piques que porten els castelloners de les comissions gaiateres i el Canastell de la Ciutat, la gegantesca cistella que ofrena la ciutat a la seua patrona, la Mare de Déu del Lledó i que si antany portaven joves contractats ex professo, des de fa anys porten amb molt d’orgull els presidents de les 19 gaiates. Encara recordem tots el Pregó de 2016 ja no només pel canvi de recorregut, sinó pel temporal de vent i neu amb què va clarejar aquell dia la província, i que va impedir a més d’un poble desplaçar-se a Castelló i a uns altres els va deixar arribar amb retard al punt


també va ser l’autor de les il·lustracions amb els vestits oficials de castelloner i castellonera.

d’eixida, la qual cosa va complicar l’organització de manera insospitada al seu organitzador, Jose Iturralde. Anècdotes n’hi ha hagut i canvis d’itinerari molts –l’últim en 2016, quan es va provar pel carrer Governador i Asensi, rebutjant el recorregut ‘tradicional’ per Major, sense aconseguir l’acceptació per part de públic, ni de participants ni tan sols de l’organització -, però potser el moment que quedarà per a la història ha tingut lloc recentment, amb motiu del IV Congrés Magdalener celebrat el passat mes de novembre en què la tradició es va imposar, frenant un canvi en la seua estructura. La proposta que el pregoner i la carrossa de la reina obriren la desfilada i que, en el seu lloc, Mitologia i Història passaren a tancar la cavalcada va ser rebatuda pels ens vinculats que donen forma a tots dos apartats. Totes elles van apel·lar a respectar el guió ideat per Segarra Ribés. Quatre d’aquestes esmenes van ser defensades per representants de la Colla del Rei Barbut, L’Aljama, Moros d’Alqueria i Colla Bacalao, amb l’aval d’altres com la Germandat i la Colla de Dolçainers i Tabaleters. Fins i tot Bacalao va lliurar a l’organització del congrés una carta escrita pel fill de Segarra Ribés en la qual demanava que «conservem, almenys, la seua propietat intel·lectual per l’obra que amb tant afecte va oferir al seu poble». La cinquena, pel Partit Popular, també en el mateix sentit. Després d’exposar els seus arguments cadascun d’ells, per a evitar la dispersió de vots van decidir retirar quatre i que prosperara només la que obliga al fet que “la Junta de Festes siga l’ens responsable d’organitzar el Pregó” i la que “proposa que, mantenint l’essència de l’estructura tradicional i en col·laboració amb els ens festers participants i patrocinadors, es treballe per a millorar el seu desenvolupament, plasticitat i agilitat”. Defensada pel president de Rei Barbut, Enrique Carceller, va quedar ben clar que mancava de sentit alterar un guió que té el seu fil conductor i vigència en l’actualitat. Al costat dels ens vinculats, les gaiates van ficar de manifest que el Pregó és una història on la trama deu respectar-se votant la proposta de mantenir la tradició per damunt de canvis sense trellat. 50 PREGÓ 5 de març de 1994. 16.00 hores. Quatre carcasses van posar en el carrer el Pregó que commemorava el mig segle d’història de la cavalcada, tal com advertia un cartell commemoratiu- Va ser obra de l’artista Tasio, qui va fer valdre al pregoner sostenint el pergamí que durant els primers anys va ser obra de Sales Boli, qui

Dies abans, la Junta de Festes va inaugurar un monòlit, del taller d’Álvaro Falomir, en la plaça Cardona Vives, en les proximitats de la farmàcia que va regentar Segarra Ribés, i aquella vesprada va decidir que el Pregó seria recitat per l’historiador i amant de les festes i tradicions de la seua ciutat, qui en 2006 seria nomenat cronista oficial de la ciutat: Antonio José Gascó Sidro. La veu del tenor va recitar a Bernat Artola en 7 enclavaments: Maria Agustina, Forn del Pla, Clavé, Les Aules, Cardona Vives, Gasset i Porta del Sol, enfront de la tribuna d’autoritats presidida pel llavors alcalde José Luis Gimeno. Aquell any l’itinerari plantejat va ser Maria Agustina, Sanahuja, Forn del Pla, Sant Félix, Sant Luis, Major, La Pau, Gasset i Porta del Sol, amb canvi ja sobre un dels recorreguts que més anys va estar vigent i que era el que es formava en l’avinguda del Mar i arrancava per Cardona Vives per a entrar per Major a la recerca del carrer Enmig per a una vegada arribar a la Porta del Sol tornar a entrar per Major fins a dissoldre’s en el costat dret de Cardona Vives. Eren temps en els quals la llotja d’autoritats se situava en la plaça Santa Clara. Aquell Pregó va voler rendir el tribut més gran

possible a Segarra Ribés fins al punt que es van reproduir algunes de les carrosses que van participar en la primera cavalcada que va eixir al carrer. No solament es va imitar la carrossa de la reina que en 1994 va coronar Lorena Sánchez, com ho fera en 1945 Carmen Abriat, rematada per un grandiós escut de la ciutat, sinó que es va reviure la que simbolitzara mig segle abans l’agricultura, la indústria i el comerç de Castelló, tot açò entorn d’un Fadrí i amb un menador i un soguer, rememorant la indústria artesanal del cànem. Entre les curiositats, es va recuperar la parella de bous per a tirar de la carrossa de reina, dames de la ciutat i madrines de sector. I a tots dos animals es van pintar les banyes daurades, tornant la mirada als orígens. I es van recórrer tots els pobles de la província a la recerca de suficients animals de càrrega per a muntar les mateixes escenes de ‘grupes’ portant sàrries repletes de verdures i hortalisses de l’horta castellonenca; es van recuperar ‘carros engalanats’, es van omplir els carrers de cistelles i piques de clavells a càrrec de les gaiates, aconseguint batre rècord amb altres 24 ‘grupes’ per a precedir als Clarins de la Ciutat i a un sequier major orgullós on els haja de tenir l’honor de cantar el Pregó de la cinquantena edició. 213


Va costar però ho traguérem. Vaig tenir també l’honor que el president d’aquella Junta de Festes, Sixto Barberá, confiara en mi aquell treball que ens va portar mesos de treball i de reunions. De convéncer als pobles de la comarca dels Ports que valia la pena representar la costumista matança del porc; que Les Useres baixara a la capital repartint el seu saborosíssim ‘tombet’; que Sogorb presumira d’artesania bastonera; que Almedíjar desempolsara la seua peculiar Dansa dels Mocadors... Que Benicarló mostrara els seus ‘carros de torn’ que havien transportat durant dècades els vins que s’exportaven per via marítima; que Vila-real es lluïra amb el seu ‘Ball de l’Anguila’ i que Benicàssim dansara entorn del seu tradicional ‘Cremaller’... Va ser un Pregó emotiu en el qual es van bolcar els grups de danses de la ciutat i el de teatre Fadrell, representant les partides del terme municipal i els districtes de la ciutat, els uns, així com curiositats de l’ahir, els altres. Especialment emotiu quan Gascó, després de recitar el Pregó davant l’alcalde, va obsequiar també a la vídua de Manuel Segarra, N’Asunción Segarra, amb un pergamí amb els versos d’Artola. I en el qual molt va caldre agrair a la Diputació per la seua implicació i mediació davant els pobles; a la Fundació Dávalos Fletcher, amb Salvador Pavía

com a president, pel patrocini de la cinquanta edició i en particular als radioaficionats que ens permetien comunicar-nos d’un costat a un altre de la cavalcada a organitzadors i enllaços. Costa imaginar ara com es podia organitzar qualsevol desfilada sense un mòbil a què acudir en cas de dificultat. Fins a entrar en la vida de tots nosaltres la telefonia mòbil, la connexió entre la capçalera d’aquesta o de qualsevol altra cavalcada i, posem per exemple el punt d’eixida d’aquesta, era a través d’un senyor que acompanyava als enllaços. Ràdio en mà, eren els qui transmetien qualsevol ordre a un altre punt de l’itinerari on se situava un altre organitzador o col·laborador, al mateix temps amb un altre radioaficionat a la seua vora. En aquesta evolució caben detalls per depurar en benefici de la cavalcada. Un dels més importants passos s’ha donat fa amb prou faenes dos anys amb el canvi de la ‘gualdrapa’ que cobreix al cavall que munta el pregoner. No se sap per què raó des de feia temps, no se sap posar data encara, la peça s’anava llogant sense reparar que lluïa brodats tant l’escut de València com el rètol de Massanassa. Es va adonar Fernando Vilar, després d’exercir dit honorífic càrrec i va demanar a l’Ajuntament que reparara el desgavell. Així va ser com des de 2016, llueixen esplèndids l’escut 214

de Castelló i el nom de la seua més important partida del terme municipal: Fadrell. Si els bous van donar pas als tractors, avui dia s’hauria d’apostar per carrosses autònomes amb les quals la desfilada guanye en plasticitat. Si atresorem genuïnes danses processionals, millor que interpretar balls estàtics que impliquen talls en el ritme de la desfilada. Si hem recuperat oficis, cultius, tradicions... millor escenificar-les que recórrer a carrosses sense personalitat. Si sabem que la qualitat és millor que la quantitat, deixem de valorar el Pregó pel nombre de participants... I que els nous organitzadors puguen dir amb orgull i la veu ben alta: “Sinyo alcalde, el Pregó ja està al carrer”. O “sinyo alcaldessa” com així diu el pregoner des de 2016, amb la primera dona al capdavant de l’Alcaldia de Castelló:


El Pregó, la Colla i la Dolçaina Quique Pérez

A Castelló hi ha moltes manifestacions de caràcter cultural i tradicional, on la dolçaina i el tabalet tenen un paper molt important. Quan arriba la Magdalena, es produeix un esclat de dolçainers, que ixen per totes parts, alguns d’ells són només “dolçainers de Magdalena”, és a dir, només toquen eixa setmana amb la seua colla o grup d’amics per tal de fer festa i passar-s’ho bé, i després guarden la dolçaina fins a l’any vinent. La dolçaina i el tabalet sonen en els anuncis de festes, dianes, ofertori de missa, els bous, els balls, les processons, i qualsevol tipus d’actes que necessite la presència d’aquests dos instruments. Actualment la dolçaina i el tabalet, s’han convertit en la parella d’instruments més típics i arrelats a qualsevol festa dels nostres pobles i les nostres comarques. Tant és així que moltes vegades vas pel carrer i en sentir els sons de les dolçaines i els tabalets, tothom s’acosta per tal de veure que passa, perquè de segur que serà algun acte relacionat amb alguna festa. Abans el dolçainer i el tabaleter anaven gairebé sempre a soles, però amb l’aparició de les colles, hem

Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló. passat en pocs anys de la parella dolçainer-tabaleter, a grups nombrosos de persones formant una colla, amb el qual també es requereix una millor i més uniforme afinació. La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, és sense dubte una agrupació amb un alt nivell de participació en les festes de tot tipus que s’organitzen a la nostra ciutat i principalment a les de la Magdalena que és quan més feina tenen amb els seus tabals i les seues dolçaines, ja que són presents gairebé a tots els actes que s’organitzen durant aquesta setmana festera. La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, comença la seua participació magdalenera el dissabte de festes acompanyant les Regines i les autoritats a encendre la mascletà inaugural de la setmana festera, seguint amb un dels actes més assenyalats i més multitudinari de la Magdalena, el Pregó. Quin és el premi més gran que podria tindre una colla de dolçainers durant la setmana de festes de la Magdalena? Doncs si, eixir al Pregó, obrir-lo i anunciar a tot el poble de Castelló que comença la festa, que és en definitiva una de les funcions que tenen assignades els dolçainers i tabaleters. És realment una satisfacció i és també una manera de mantenir viu eixe esperit dels dolçainers de ser festers, d’anunciar festa i de sentir-se part important de la festa. Quin orgull!!! Quina alegria!!!, saludar a les persones que any rere any, se situen al mateix lloc del recorregut, i a persones 215


que veuen per primera vegada el Pregó perquè són turistes, tant nacionals com internacionals. En la representació de l’espectacle “El dolçainer de Tales” de la companyia Xarxa Teatre, en finalitzar el pregó que fa l’alcalde del poble en festes, diu “i com a acte primer, hem d’anar pel dolçainer”. Sabem que la gent diu “ja venen els dolçainers”, això vol dir que ha començat l’acte i que ja poden seure i gaudir del Pregó. Tot i que nosaltres estem participant en la desfilada i per tant hem d’estar atents a les indicacions del nostre director, no se’ns escapen les cares de sorpresa que posen alguns xiquets, que es queden mirant i escoltant amb atenció les melodies que anem tocant. Altres en canvi es tapen els oïts, perquè no estan acostumats a sentir el so estrident de les dolçaines, i la forta percussió dels tabalets, però això forma part del guió. En eixe moment sabem que som allò que alguns xiquets voldrien ser i per tant hem de donar exemple amb el nostre comportament, la nostra vestimenta i la nostra manera d’interpretar les melodies. Molts xiquets i molts pares, ens pregunten on es pot començar a aprendre a tocar la dolçaina. Sempre els dic que a L’Escola Municipal de dolçaina i tabal de Castelló, però també els pregunte si són els xiquets els que volen aprendre a tocar o són els pares els que volen que toquen els xiquets. En alguns casos perquè és bonic i pintoresc que toquen, i d’altres, com activitat extraescolar. Al mateix temps cal tindre en compte l’edat dels xiquets, perquè si un xiquet és massa menut i a més va obligat pel capritx dels pares, possiblement no aconseguirem tindre un bon dolçainer sinó tot el contrari, ja que acabarà agafant-li mania a l’instrument. Cas diferent és si el xiquet té interés i constància. Eixir al Pregó i tocar durant una hora i mitja, ens serveix d’entrenament per a l’endemà (diumenge de la Magdalena), en el que fem la despertà a la Plaça Major, l’anada a la Romeria, la Tornà, és a dir, tot el dia tocant, intentant divertir a la gent, divertir-nos nosaltres també i animant el recorregut de la Romeria. Com cada any, setmanes abans del Pregó, assagem vàries peces per a eixe dia, i normalment triem una que serà la que interpretarem davant la

216

tribuna d’autoritats. Solem buscar que siga d’absoluta estrena a la nostra Colla. Com que tenim la seu social de la Colla a la Plaça de les Aules, quan passem pel carrer Major on estan les nostres dones i familiars veient el Pregó, fem una xicoteta parada i a la manera d’assaig, interpretem la “peça estrella” que hem triat per a tocar davant la tribuna. És una mena d’homenatge a les nostres famílies, que tantes hores passen sense nosaltres mentre assagem dimecres i dissabtes durant tot l’any. La majoria de vegades els organitzadors del Pregó, ens van demanant que anem una miqueta més lleugers perquè el Pregó siga àgil, després ens fan anar més lents perquè les autoritats encara no han arribat a la tribuna. Quan ens aturem davant d’on estan les nostres dones, sempre ens diuen “ràpid i curtet” i ens fan tocar amb pena, i quan arribem a la Plaça de la Pau, hem d’anar a poc a poc fins que estigue tota la tribuna preparada. Crec que és una cosa que ja forma part de la tradició. Eixe dia ens vestim amb el millor de cada casa, la camisa ben planxada, la faixa ben lluïdora i al lloc adequat i el millor jupetí de l’armari, i si cal, la manta morellana per a suportar el fresc oratge de març. Els aplaudiments de la gent et donen calor i


t’estimulen a seguir assajant per a aconseguir millorar cada dia un poc més, perquè la dolçaina és un instrument que t’exigeix moltíssim i has d’estar en permanent aprenentatge i evolució. Cada vegada volem tocar obres més complicades, amb més veus, amb més percussió, etc. i tot això requereix pràctica i dedicació. Ara que estem a les portes de la Magdalena 2018, i ja tenim els instruments preparats i afinats (com diem nosaltres) per a aquesta nova edició, volem desitjar als veïns del sector Gaiata 15 Sequiol, una excel·lent Magdalena 2018, plena d’èxits, d’harmonia i de convivència festera, i felicitar-los per continuar sent un dels sectors més dinàmics, amb més activitat festera de la ciutat, més interessats pels nostres costums, pels nostres instruments i per les nostres tradicions.

217


Pregó, Mitologia i la Colla del Rei Barbut Enrique Carceller Llago

Els innombrables personatges d’aquesta obra, representen a les diferents icones de qualsevol societat en general, i de la cultura més arrelada al voltant de l’origen de la fundació de la ciutat de Castelló. Benvolguts amics/es del Sequiol, agrair-vos la vostra invitació a participar en aquest “Llibret” per a la Magdalena del 2018, en una aproximació del que ha significat i significa per a la “Colla del Rei Barbut” la nostra participació en el Pregó. Si bé la Colla es constitueix fa més de 40 anys, no va ser fins a 1982 quan per primera vegada es participe activament en l’estructura d’aquest. En la part de Mitologia, part inicial del Pregó, dissenyat per En Manuel Segarra i la seua conlloga d’amics, en la rebotiga del primer, la Colla del Rei Barbut representa les vivències, aventures i desventures, del llibre del Tomabatossals, obra de l’autor castellonenc Josep Pascual i Tirado, publicat l’any 1930 i que té com a protagonista al gegant del mateix nom que origina la fundació mítica de la ciutat de Castelló i de tota la Plana que envolta a l’antic Castell Vell, personatge que naix en la partida del Bovalar durant una nit de gran tempestat promoguda per Bufanúvols, fruit de l’amor entre la Penyeta Roja i el Tossal Gros.

218

És recomanable la lectura d’aquesta obra per a reconéixer, no solament als personatges que avui representa la Colla del Rei Barbut, sinó a la societat existent en el moment de la seua creació. I ho fa a través de la creació de mites i personatges fantàstics, amb sàtira que sobreviu a través dels temps. I això representa la Colla del Rei Barbut en el Pregó, on un Rei, envoltat dels seus dos fills Tahor i Case, i de la seua bella filla, amb un regne completament arruïnat i sense fruits, angoixat pel futur del regne requereix el gegant Tombatossals, fruit de l’amor de Penyeta Roja i el Tossal Gros, persona entranyable i disposada en qualsevol necessitat, per a transformar el regne que s’estenia per tota la Plana. I per a això requereix l’ajuda de la Conlloga d’amics, Arrancapins, Bufanúvols, Tragapinyols i Cagueme, i aquests fan el que solament gegants poden fer, recompondre tota la plana, acabar amb les feristeles i serps, replantar fruiteres, dotar la plana amb aigua, rius i séquies, capaç de fer, del vell i estèril regne, un ‘vergel’. Ells són els autèntics herois que avui es representen amb els cinc gegants que formen part de la representació.


Amb ells, la Cort del Rei Barbut, on no falta el mateix Rei Barbut, els seus fills i la “Infantona”, així com altres personatges, descrits moltes vegades amb sorna per l’autor i que són representats per diferents socis de la colla. A aquesta participació central dels motius que representa la Colla del Rei Barbut s’uneixen, en diferents anys, convidats, xicotetes obres teatrals, i un cabàs de personatges del mateix Tombatossals reunits en el grup de cabuts, que es va introduir en el Pregó de la Magdalena de l’any 1997, Baró del Pla de les Vaques, Baró de Montornés, Príncep Garxolí del Senillar, El Duc de la Borrasa, Nas de Rei, Duc de la Polseguera, Baró de Catauqefaràs, Conseller de Benadressa, Senyor de Taxida, Goberna Set-Cases, Comendador de Fadrell, Germanastre de Garxolí, Duc de Barrasota, Senyor Major, Milhomens o el Mariner de la Capitana Abuerlo Macareno, són alguns dels personatges representats. Tots ells formen el nucli central i principal de la participació de la Colla en el Pregó, sempre obert a participacions significatives i sense pèrdua de la visió que de la Mitologia va fer l’autor del Tombatossals. A açò s’uneixen cavalleries i carros de cort tradicional, no solament de la mateixa ciutat de Castelló, sinó també convidats d’altres poblacions, com a mostra folklòrica, i dels quals, la Colla reparteix el tradicional llibret amb l’àmplia programació de l’Associació de la setmana que acaba de començar, i de forma molt singular, des del passat any del voladoret, per als més xicotets, amb un objectiu “cap xiquet sense voladoret”. Enrique Carceller Llago, President de la Colla del Rei Barbut

219


Moros d’Alqueria en el Pregó

Sixto Barberà Ferrando

A la primavera de 1975 un grup de persones amb inquietuds per aportar idees i participar en les festes de la Magdalena comencen a plantejar-se la possibilitat d’assumir la part mora, dins del grup històriafundacional, de la Cavalcada del Pregó i que venia assumint íntegrament la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Després de diverses reunions, negociacions, etc. es va arribar a un acord pel qual la Germandat cedia a aquest grup de persones la gestió de la part mora amb un pressupost de 50.000 pessetes que ja tenia adjudicat el Pregó per als vestits d’aquesta part. Eren President de la Junta Central de Festejos José Carot i Prohom de la Germandat Eduardo Mas. Així va nàixer una nova filosofia i un nou grup es comprometia a dignificar una part important del Pregó, “moros i sol moros” aquest va ser el nou concepte i una cosa es va tenir molt clara des del principi, el nostre compromís, a part de representar el passat àrab, era el d’oferir espectacle. Es va optar des del principi per no tenir vestits propis i així anar canviant cada any de vestits, no ser repetitius i anar, a poc a poc oferint novetats en les nostres aparicions. 220

Va arribar el 20 de març de 1976, data en què va desfilar la primera Filà de moros de Castelló. Els vestits van ser llogats en la roberia de l’Associació Sant Jordi d’Alcoi i acompanyats per la banda de música de Sant Joan de Moró. En aquests primers anys ens van incloure en l’apartat dels anomenats “moros sotmesos” i ens vam sotmetre amb tota la il·lusió del món malgrat haver-hi un error en el programa del Pregó, encara no érem coneguts i figuraven “moros d’Ontinyent”. Així seguim durant els primers anys, incorporant noves persones i llogant els vestits en l’Associació Sant Jordi d’Alcoi. La banda de música d’Albaida va substituir a la de Sant Joan de Moró, acompanyant-nos durant diversos anys. En el programa del Pregó de 1979 apareix per primera vegada el nom de Moros d’Alqueria amb banda de música, a poc a poc anem guanyant terreny. Va ser a partir de 1980 quan Moros d’Alqueria comença a tenir importància dins del programa oficial del Pregó, essent Pepe Vicent el President de la Junta Central i Mauro Fabregat l’encarregat de l’organització del Pregó. Comença la nostra relació amb la roberia Ximo de Cocentaina, relació que encara perdura i que ens ha ajudat a portar vestits espectaculars, i també canviant de Bandes de música, com les d’Albaida, Anna, Cocentaina, Benicàssim, Adzeneta, Els Coves, etc.


En 1981 construïm una carrossa per al Pregó i Cavalcada Infantil, durant diversos caps de setmana ens ajuntem per a poc a poc anar acabant la construcció. En 1982 Moros d’Alqueria es constitueix com a Associació amb l’aprovació dels corresponents estatuts i a partir d’ací anem apareixent ja amb llum pròpia en els programes oficials del Pregó, materialitzantse en 1984 l’organització de la part mora del Pregó per Moros d’Alqueria, després que la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i Mauro Fabregat cediren aquesta responsabilitat. Com a prova de la majoria d’edat de la nova Associació Moros d’Alqueria. Va estar un any important per a l’Associació, ja que es va inaugurar el local del carrer Fola on vam estar fins al passat any i també va ser l’any del primer homenatge als carrers de Castelló amb la col·locació de plaques ceràmiques i l’edició d’una publicació amb la història i antecedents del carrer. La revista el Fadrí publicava un himne als moros de Josep Almela i Agost que començava: Són els Moros d’Alqueria Fills del nostre Castelló Els que porten la batuta i donen força al Pregó A poc a poc es van anar incorporant nous elements, cavallistes espectaculars, camells, trabucaires, ballets i elements decoratius dins del “boato” del Rei ZeitAbu-Zeit, Encara que sens dubte l’evolució dels vestits des dels primers anys a l’actualitat ha sigut el més espectacular, gràcies a la roberia Ximo de Cocentaina.

els 10 anys d’existència destacant la celebració del II Congrés Magdalener que va girar entorn de 3 ponències, “Antecedents històrics de les Festes de la Magdalena” per D. José Sanchez Adell, “Les festes de la Magdalena des de 1945” per D. Jaime Nos Ruiz i “Actualitat i futur de les Festes de la Magdalena” per D. Francisco Pascual Mas, les conclusions van servir dos anys més tard perquè s’engegara una nova estructura de les festes, la Fundació Municipal de Festes. Des de Moros d’Alqueria seguim amb el mateix compromís i la mateixa il·lusió que adquirírem fa més de 40 anys, oferir espectacle en la nostra participació en la Cavalcada del Pregó, raó de ser de l’Associació, no entenem Moros d’Alqueria sense la nostra participació anual en el Pregó. No obstant això, les aportacions a la ciutat de Moros d’Alqueria no es limita solament a la participació en el Pregó, gràcies a la iniciativa de l’Associació en 1989 de crear el Festival Internacional de música de Festa que avui perdura sota la denominació de FAMM! En 1987 s’inicia una sèrie d’actuacions en festes, festivals i carnestoltes de mig món ajudant a donar a conéixer les festes de la Magdalena més enllà de les nostres fronteres. En 2010 es creen els Premis Moros d’Alqueria en substitució del títol de Moro de L’Any, premiant la música, la gastronomia i la cultura i festa com a espais en els quals Moros d’Alqueria ens movem i sentim còmodes.

En 1986 l’Associació va celebrar el X Aniversari de la seua fundació, va ser el primer any que un extens “boato” va acompanyar al Rei Zeit-Abu-Zeit i per primera vegada ens van acompanyar dues bandes de música en la nostra participació en el Pregó, van ser les bandes de Cocentaina i Benicàssim. Una sèrie d’actes es van organitzar per a celebrar

221


L’Aljama en el Pregó

Enrique Masó Andrío

Introducció L’associació cultural l’Aljama naix el setembre de 1990. L’acta fundacional se signa en un viatge a les Illes Columbretes, concretament en L’Illa Grossa, iniciant-se així una aventura cultural i festera que té el seu màxim exponent anual en la Cavalcada del Pregó. A partir de llavors, la tradició llevantina dels “moros i cristians” s’amplia en la nostra ciutat gràcies a la nostra modesta contribució (som pocs socis i amb un pressupost escàs), ja que ens encarreguem de representar a la jueria medieval castellonenca. Per tant, existeix un abans i un després de l’arribada de l’Aljama. Des dels anys 90 podem parlar de les tres cultures, un fet destacable en la història de la nostra ciutat. Si parlem de la història de Castelló, hem de parlar, òbviament, de la data oficial de la fundació de la ciutat: el 8 de setembre de 1251, amb la signatura del Privilegi de Trasllat per part del rei Jaume I. L’arribada de la comunitat hebrea a la nostra ciutat no es produeix fins a finals d’aquell segle, s. XIII. No obstant això, és a principis del s. XIV, en 1306, quan es constitueixen 222

realment en aljama, amb els seus propis òrgans de govern (avançats, secretaris, clavaris...). I així segueixen, patint períodes de major o menor gràcia, fins que els Reis Catòlics signen l’Edicte d’Expulsió, en 1492, i l’aljama es dissol definitivament, abandonant els jueus no conversos la nostra ciutat. Així doncs, podem situar cronològicament als jueus medievals castellonencs en la Baixa Edat Mitjana (s. XIII-XV) i físicament els trobem dins del barri jueu, o jueria. Segons José Ramón Magdalena Nom de Déu, erudit investigador en la matèria i assessor històric de l’Aljama: “la documentació medieval ens cita el Carrer de la Juheria, Carrer de la Sinagoga, Carrer del Pou de la Juheria, Portal del Rei David...”, la qual cosa vindria a ser actualment la part nord del carrer Cavallers i els seus carrerons adjacents. Però Què és aljama? La paraula aljama té diverses accepcions: sinagoga, jueria o també junta de moros o de jueus. Parlar de l’aljama era parlar de la junta o assemblea dels jueus. De fet l’aljama, tenia la seua pròpia estructura administrativa i de govern, com si fóra un municipi (l’hebreu) dins d’un altre municipi (el cristià). Dins de la jueria podem trobar diferents ocupacions. El rabí, guia espiritual de la comunitat; l’adelantat (“el que va per davant”) un alt funcionari que s’encarregava de dirimir aspectes interns de la jueria i d’intervenir amb les autoritats cristianes; els comerciants, un


camp en el qual eren molt famosos; els prestadors (de diners o cereals) i usurers (pel que més se’ls coneixia i odiava); els “corredors de coll i orella”, una espècie de corredors de comerç. Si bé les figures esmentades pot ser que siguen de les més conegudes, també podem trobar dins d’aquesta comunitat, un ampli ventall d’oficis: agricultors; albarders (encarregats de fabricar els aparells de la cavalleria i animals de càrrega); teixidors, sastres; carnissers; tintorers, metges, secretaris, escrivents, traductors... fins a un cercador de tresors!, que tenia permís real per a aquests menesters, tots ells jueus de l’aljama castellonenca. L’escenificació de l’Aljama en el Pregó Classes socials i indumentària El nostre primer objectiu va ser informar-nos i documentar-nos sobre la jueria medieval de la nostra ciutat. Les classes socials i la indumentària va ser el punt de partida. La classe noble lluïa vestidures més riques i luxoses, més similars als cristians. Per contra la resta vestia una indumentària més sòbria. Túniques àmplies rematades, sobretot en la classe mitjana i baixa, amb un caputxó. En els homes el caputxó era similar al d’un botxí, amb un tros de tela penjant en la part de darrere. En les dones casades, un caputxó de color cru emmarcava el seu rostre, rematat amb un rosetó. Les dones joves o les solteres portaven el pèl solt o amb un altre adorn, com a distinció de la seua condició. Dit açò treballem per a reproduir els vestits el més fidelment possible a la realitat de l’època. Estan confeccionats seguint les característiques citades anteriorment i cada soci i sòcia té el seu fet a mesura i en propietat. Genets i falconeria Obri la nostra representació en la cavalcada l’estendard de l’Aljama seguit de nobles a cavall. També exhibim l’art de la falconeria, que encara que no és típicament jueu, ho emmarquem dins de la nostra representació medieval. Una estampa molt espectacular i benvolguda pel públic assistent.

El mercat Els jueus són reconeguts i famosos comerciants. El mercat és el lloc de la vila on es produeix una major activitat i concentració de gent. Nosaltres escenifiquem en el Pregó un mercat medieval amb llocs de venda, mercaders, compradors, curiosos, lladres i ‘pícaros’, animació... Música El tema de la música ha patit variacions al llarg dels anys. Durant una època eixíem acompanyats d’un grup de dolçaina i percussió: el grup “Xarançaina”. Amb l’estrena del nostre bell himne (“Festa a l’Aljama”) obra de Joan Centelles, amb producció i arranjaments de Juanjo Carratalá, canviem de format. Des de fa uns anys, el nostre himne (reproduït en un equip de música) és el que sona i ens acompanya en el Pregó. No obstant això la nostra intenció, a curt termini, és recuperar de nou la música en viu. Gegants i cabuts En diverses ocasions ens ha acompanyat la Colla Gegantera de Tortosa. Són molt escassos els gegants jueus que existeixen. Aquests són els únics que porten una indumentària molt similar a la que nosaltres exhibim. No obstant això, com colla gegantera, viatgen sempre en família, per la qual cosa quan han vingut, s’han presentat amb algun menor d’edat. Aquest fet (innegociable per a ells) i la prohibició de participar en el Pregó a menors de 18 anys, ha impedit que ens tornen a acompanyar en la cavalcada. Un fet trist que lamentem tant per l’agermanament entre les nostres dues colles, com per la seua professionalitat i espectacularitat en la cavalcada. Respecte als cabuts, aquests últims anys hem tret als nostres volguts Aljameta i Aljamet. Un contratemps ens ha obligat a prescindir d’ells i a replantejar-nos poder fabricar o encarregar una altra nova parella. De moment si comptem amb el nostre entremaliat ‘caballito’. L’usurer Parlar de jueus medievals és parlar de prestadors i usurers. Els seus préstecs eren necessaris per a

223


prosperar o per a afrontar èpoques de crisis, però l’interés desorbitat i els deutes contrets amb ells va fer guanyar-se nombrosos enemics i els va convertir en persones odiades. Nosaltres ironitzem amb el tema de la usura i la denunciem d’una forma molt dolça: amb monedes de xocolata. Xiquets i no tant xiquets esperen el pas de l’Aljama per a intentar aconseguir alguna d’aquestes preuades monedes. Oficis A més de comerciants i usurers també hem mostrat diferents oficis al llarg d’aquests anys: escrivents i traductors (necessaris tant en l’aljama com en la vila); rabins; metges (amb les seues plantes i remeis naturals); sastres provant la tela entre el públic assistent; agricultors tornant després d’una dura jornada; corredors de comerç (“de coll i d’orella”) interactuant amb els espectadors... L’expulsió dels jueus Una altra estampa recurrent és la de l’expulsió. Estiu de 1492, els jueus castellonencs, carregats amb fardells plens de roba i altres pertinences, abandonen trists la nostra ciutat. Sense tombar la vista arrere, van destinació a les platges de Sagunt per a embarcar-se, al costat dels hebreus valencians i aragonesos, rumb a terres llunyanes per a no tornar més. Aquest fet ho escenifiquem en la cavalcada. Carrossa noble En la nostra representació figuren dues carrosses. El la primera hem realitzat diferents estampes. La segona és la carrossa noble. Està presidida pel/l’Adelantat de l’Aljama. Es tracta d’un càrrec honorífic amb què distingim a una persona o col·lectiu de la cultura, l’espectacle, la cultura o les festes. El/l’Adelantat ostenta durant un any la presidència honorífica de la nostra associació i és el nostre màxim representant en el Pregó. Com hem comprovat, la nostra pretensió ha sigut i és escenificar d’una forma bastant fidel i real, les classes socials i els diferents oficis que caracteritzaven a l’aljama de l’època. Per a açò, els últims anys hem 224

presentat en la cavalcada, més o menys, la següent estructura: ● Estendard. ● Genets a cavall. ● Estampa de l’expulsió dels jueus. ● Exhibició de falconeria. ● Mercat medieval ● Llocs de venda ● Mercaders ● Compradors ● Animació ● Diferents oficis ● Carrossa noble presidida per l’Adelantat de l’Aljama. Conclusió L’Aljama és una associació cultural pobra en nombre de socis i recursos econòmics, però gran en il·lusió. Hem rescatat de l’oblit a la jueria medieval castellonenca, i ens sentim molt satisfets de contribuir a completar la representació de les tres cultures de l’edat mitjana de la nostra ciutat. Per a nosaltres és un orgull poder realitzar la nostra escenificació en el Pregó, per al goig de castellonencs i forans. Enrique Masó Andrío Soci fundador de l’Aljama i Adelantat 2010


Chelo Pastor 25 anys... i un més de la Colla Bacalao

Processó General de Lledó i també hem recolzat les festes del ‘carrer Sant Blai’, entre altres manifestacions populars de la nostra ciutat. L’associació cultural, ens vinculat i colla federada distingeix enguany al CD Castelló com a Bacalao Maravillao. Una placa commemorativa recordarà en Les Tres Banderes la fundació de l’entitat que acaba de donar uns lligalls històrics a la Diputació sobre la funció de les torres vigia en el litoral castellonenc per a vetlar pels atacs dels berberiscs, els pirates als quals rememora la colla en el Pregó. L’activitat de l’Associació Cultural Colla Bacalao se cenyeix a dues facetes ben clares: rescatar de l’oblit col·lectiu la història dels pirates berberiscs a Castelló i aportar activitat cultural i lúdica a les festes de la Magdalena, des de la seua faceta com a ens vinculat a la Junta de Festes i membre de la Federació de Colles. Ara bé, durant la resta de l’any Bacalao està present en infinitat d’actes culturals i festius. Allà on ens criden, acudim. Tant és així que igual recolzem l’organització de la Cavalcada de Reis, com som voluntaris en la Marató Ciutat de Castelló o en la carrera popular de la Colla del Rei Barbut, que incrementem el colorit i vistositat de l’assalt a la ciutat emmurallada de Mascarell. Hem sigut la primera colla a participar en la

Des de fa 11 anys editem un conte sobre la presència dels corsaris del nord d’Àfrica en les costes de Castelló. Reviure els qui van ser els berberiscs i quin paper van jugar en les nostres terres, és el nostre ‘leiv motiv’: eixim al Pregó escenificant un assalt, visitem i fem xarrades sobre torres vigies defensives en el nostre litoral... De la mateixa manera hem organitzat una visita guiada a les torres de la via verda entre Benicàssim i Orpesa i l’artista i soci de la colla, Jere, ha dissenyat una escultura ‘El berberisc’ que pretenem instal·lar algun dia, en col·laboració amb l’Ajuntament, en una plaça de la ciutat. El nou conte d’enguany, ‘El pirata’, està escrit per la periodista i crítica d’art, PATRICIA MIR, i està il·lustrat per la pintora SARA BELLÉS. A més, des de fa sis edicions, convoquem un concurs de redacció infantil sobre el conte que es publica cada any i que es reparteix pels col·legis de la capital, les seues biblioteques i agències de lectura. Els regals, segons el criteri del patrocinador, inclouen la participació dels xiquets guanyadors en el vaixell pirata en la Cavalcada Infantil, els vestits de la qual són aportats per l’associació obrint a molts xiquets 225


de la ciutat la possibilitat de participar en una desfilada al que d’una altra manera, potser, no tindrien accés. D’altra banda, ens embarquem enguany en l’IX Bacallà+Música, edició d’un certamen que pretén divulgar l’activitat musical dels grups i bandes de Castelló, donant-los l’ocasió d’oferir concerts en el carrer, gratuïts, oberts a tots els públics al llarg de la setmana de Magdalena. Al marge d’ambdues activitats més capdavanteres, la colla diversifica la seua presència, de manera que col·labora amb la Federació de Colles en quants esdeveniments sol·licita la nostra aportació. De fet, en la Magdalena 2014 i fins a l’any passat, vam ser part del jurat del I Concurs de Casals Festers. Ens agrada també col·laborar en la difusió de les nostres tradicions, de manera que durant dos anys hem col·laborat en el desenvolupament d’Indumentària, la desfilada d’indumentària tradicional organitzada en La Pèrgola i en el Museu de Belles Arts per a donar a conéixer el treball que en aquesta matèria realitzen les tendes de la ciutat. Mantenim una estreta relació amb la gaiata del sector al qual pertanyem, Portal de l’Om, acudint a la seua presentació oficial, convidant als seus membres als nostres actes i amb el repte de poder organitzar actes conjunts durant les festes fundacionals. També hem muntat dos tallers de Ball Perdut per a participar en la Dansà Popular en la plaça Major i en aquests moments hem obert a tota la ciutat el I Taller de Bolero de Castelló, classes impartides per Alícia Pastor que han despertat gran interés entre els castellonencs. I per a orgull de tota la colla, contem en el nostre historial diversos premis del Concurs de Paelles Intercolles de Magdalena, organitzat per la Colla del Rei Barbut. Entre els guardons, alguns tercers i segons premis i fins a un merescut i anhelat primer. La gastronomia autòctona ens preocupa i ocupa: ‘fideuà’, paella, ‘empedrao’, ‘tombet’, plats que es degusten durant la setmana de Magdalena per a no

226

oblidar el costumisme de Castelló i província. I també els nostres llaços amb grups de danses, com la Nova Escola, i amb les comissions gaiateres, en particular amb Portal de l’Om, Sequiol i L’Espartera són coneguts. De fet, el nostre local en el carrer Lluís Vives està presidit per una gaiata, obra de l’artista gaiater Jaime Ortiz, l’encés oficial del qual dóna pas cada any a l’inici de la Magdalena. Al mateix temps, cada any reconeixem a algun castellonenc per la seua aportació desinteressada a la festa. Enguany ha sigut designat el CD Castelló, que la seua directiva rebrà la insígnia del Bacalao d’Or el 17 de febrer en un sopar de gala en el Real Casino Antic de Castelló. Com a autèntic preludi de les festes fundacionals, l’actor Miguel Ángel Silvestre donarà el relleu com a Bacalao Maravillao, testimoni que en el seu moment va agafar en 2017 del grup Jacaranda. En definitiva, ens sentim orgullosos de formar part de l’entramat fester de Castelló i d’unir-nos a quantes iniciatives s’impulsen en pro de la festa popular, el folklore i les tradicions. I com també ens agrada commemorar, l’11 de febrer de 2017 va quedar ja gravat en la memòria de tots els socis. Una festa que va començar a les 19,30 hores en la sala simfònica de l’Auditori, es va perllongar sense parar fins a les 4,00 de la matinada inaugurant el 25 aniversari del sorgiment d’aquesta associació. El ‘conciertazo’ que la colla va organitzar amb entrada lliure fins a omplir fins a la bandera l’aforament de la sala a càrrec de Jacaranda, Els Llauradors i la Banda Municipal (tots ells Bacalao Maravillao de l’entitat), va donar pas a un castell de focs (patrocinat per la família Baldayo Alba, en record del progenitor, Àngel ‘el coeter’, també distingit per Bacalao) i a un sopar de gala. Com a colofó, el primer concert dels Manolos, el grup de rumba catalana que es va fer popular en 1992 amb els Jocs Olímpics de Barcelona. El descobriment d’una placa commemorativa en el bar Les Tres Banderes on va sorgir el germen de la colla un quart de segle arrere, serà el colofó d’un intens any per a seguir avant amb totes les aportacions que es puguen fer a la festa, a la cultura, a la història. Serà la referència d’aquell 5 de gener de 1992, nit de


‘Roscón’ de Reis, quan un col·lectiu en el qual es van integrar per igual homes que dones va apostar per fer actes per a tothom. De fet, recentment s’han donat a la Diputació Provincial, uns lligalls del segle XVII adquirits per la colla, on s’al·ludeix a les torres vigia que defensaven el litoral de Castelló i província de l’atac dels pirates berberiscs. La finalitat: que aquests documents s’incorporen a l’arxiu del Comte de Cirat, que obra en possessió de la institució provincial, perquè puguen ser consultats per historiadors i investigadors. INSÍGNIA La nostra insígnia, igual que el logotip que ens identifica és la versió femenina d’un ‘bacalao’, tocat amb ‘pinta’ i ‘agulles’. Va ser dissenyat en 1992 per un dels socis fundadors de l’entitat, Paco Merino. Amb motiu del 25 aniversari se li va afegir una escarapel·la commemorativa en el pit i es va incorporar a diversos models de tipologia, sempre utilitzant els colors identificatius: verd i roig. Aquest últim va ser ideat per Suso Postigo, un altre dels socis impulsors d’aquesta associació. DIRECTIVA La colla està integrada actualment per prop de 60 socis. Està presidida per Paco Carbonell i compta amb una junta directiva formada per homes i dones que coneixen bé les festes i els costums de Castelló. La junta manté relació fluida i constant tant amb el Patronat Municipal de Festes com amb la Junta de Festes i les regidories de Festes, Cultura i Educació. Cal no oblidar que aquesta última és la que avala anualment la difusió del concurs de redacció escolar en la ciutat. De la mateixa manera manté una estreta vinculació a la Federació de Colles, així com amb la resta dels ens vinculats. Així es va posar de manifest en el IV Congrés Magdalener, on Bacalao va presentar una comunicació apostant per la internacionalització real de les festes i dues esmenes a les ponències marc. 227


El Pregó, bressol dels Cavallers Jaume Cristòfol Vicent Aguilar

Pregó del 08-10-1947 Homens del Tetuán 14. Grup “Conquesta”

òbvies raons, els anys 1937 i 1938.

Resulta certament complicat i requereix, per tant, un esforç notable resumir la vinculació de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta amb el Pregó de les nostres festes fundacionals, la Fira i Festes de la Magdalena. Aquesta complicació no ve més que del fet innegable que l’embrió de la Germandat es gesta alhora que la cavalcada del Pregó i naix i creix amb ella i d’ella. Podríem relatar per recordar mil coses que vostés ja sabran i/o recordaran de la Germandat en el Pregó de les nostres festes, però preferim escriure hui per recordar eixe període de gestació vital en el naixement i l’evolució del format de les festes tal com les coneixem en els nostres dies. Viatgem a la guerra sense ànim bel·licista ni memòria mutilada (mal molt comú en aquests temps, desgraciadament): Abans de la desgraciada i terrible contesa fratricida -entre els anys 1932 i 1936- hi ha un intent d’imposar el laïcisme en la Romeria, arribant a substituir les autoritats de l’època, la Tornà en una retreta militar. Les festes de la Magdalena queden suspeses, per 228

L’any 1938, la comissió gestora de l’Ajuntament de Castelló que pren possessió després del 14 de juny d’eixe any, encapçalada per En José Gimeno Almela, fa un intent per reviscolar les festes trobant-se enormes i òbvies dificultats: una ciutat empobrida i dolorida per la guerra i amb a penes 41.000 habitants. Entrat l’any 1939 es planteja recuperar les tradicionals corregudes de bous, primera fira de la temporada nacional de tauromàquia. Se’n programen dos, de les quals només se’n celebra una. Mentrestant, el periòdic Mediterráneo de l’època servia a les autoritats municipals per animar a anar a peu a la romeria per a “así demostrar el fervor religioso y seguir la tradicional costumbre de los romeros”. Així, el 12 de març de 1939, torna a celebrar-se la Romeria a l’ermita de Santa Maria Magdalena del Castell Vell, com a acció de gràcies i commemoració del fet fundacional de la ciutat. 15 d’abril de 1939, la guerra ha acabat fa 14 dies i el nou ajuntament pren possessió. L’Alcalde, En Vicente Traver Tomás, mamprén la tasca de donar impuls a les festes reforçant en el seu primigeni sentit religiós, com també recuperant la fira taurina i posant una fira d’atraccions al parc de Ribalta.


En els anys de la dura postguerra comencen a prendre impuls les festes. És en el 1944 essent Alcalde En Benjamín Fabregat Martí, amb entusiasme i identificat amb un sentiment general i, va saber aglutinar voluntats i atendre un parell d’idees de dos il·lustres castellonencs: En Carlos Murria Arnau i en José Simón Hernández. En un temps rècord es constitueix la Junta Central de Festejos de la Magdalena. El 1945 es presenten unes festes ja notablement renascudes. El programa oficial anuncia una cavalcada el dia previ al dia assenyalat de les festes, el Tercer Diumenge de Quaresma, per proclamar la festa per tota la vila i ravals.

i la ciutat i terme de Castelló (els seus llocs, els oficis, les gents, els personatges i el seu caràcter). Centrem-nos en eixe bloc històric per recordar que, des de l’inici, la totalitat dels components de l’esmentat seguici, van ser militars, soldats de reemplaçament de la guarnició del Regimiento de Infantería Tetuán Nº 14 de Castelló, tan vinculat a la vida de la ciutat des de 1883 fins al 1995.

Ens recorda el primer i millor Cronista de la Germandat, en Roberto Pérez de Heredia Valle, en el seu llibre sobre els nostres primers 25 anys d’història, que en Rincón de Fiestas, el dia 1 de març, anunciant el programa de les renovades festes, es publica: “[...] en especial el Pregón, que bajo la mano maestra de ese gran castellonero que es don Manuel Segarra Ribés va siendo bordado con cariño por todos los que con él colaboran”. Ací tenim a l’ànima, a l’artífex de la vertadera fita inicial de la Magdalena, la que és “de la festa, la vespra”: la cavalcada del Pregó. En la ment preclara del farmacèutic castellonenc, es compon una cavalcada que voldrà i aconseguirà ser mostra del fet de les nostres festes, del seu per què i del seu sentit; un mostrari alegre i colorit de la història de la nostra terra, de les nostres gents i els seus costums. A la rebotiga de la seua farmàcia van produint-se reunions de gent formada i farcida d’amor a Castelló,

Pregó del 23-03-1946 Grup històric “Cavalcades”. Carrossa final.

Resulta curiós, per tant, que els primers anys del Pregó, la host cristiana del Rei Conqueridor estava composta per soldats que ho eren realment i entre els qui, clar està, hi havia reclutes de la ciutat, de tota la província i d’arreu d’Espanya.

El 3 de març de 1945, naix la cavalcada del Pregó i amb ell, la Germandat. Així, de sobte? No.

La seua disciplina i serietat donava prestància a l’exèrcit (mai millor dit) de Jaume I, despertant l’admiració i els aplaudiments del poble. Tinguem en compte que la guarnició militar castellonenca proporcionava un contingent de dues companyies, que en l’argot militar suposen uns dos-cents homes, la qual cosa ens dóna una idea de l’efectisme de la formació, si incloem bandes de música i, a més, uns trompeters del Regimiento de Caballería Cazadores de Lusitania Nº 8, de València, que -a cavall i amb robes medievalsprecedien al Rei anunciant-lo amb solemnitat. Com també, en alguna ocasió, un grup de clarins que tancava la formació reial, provinents del Regimiento de Artillería nº 17 de Paterna.

El creador i els comboiants d’aquesta desfilada única, van tindre sempre ben clar que s’havia d’estructurar en tres blocs ben diferenciats temàticament, però seguint el fil dels fets i el ser de la nostra història: el bloc històric sobre la fundació (fet principal i motivador de les festes), les comarques de la província (els pobles, les seues gents i singularitats)

Pensem amb quins ulls devien presenciar els habitants de la vila i els ravals, en aquells anys de postguerra, el pas d’un contingent de tropes cristianes abillades amb dalmàtiques, perpunts, capes, corretatges, cotes de malla i elms (entorn de 300 components, en alguns anys) portant llances, escuts, estendards, espases, gonfanons, penons i banderes

Primers rebuts de les quotes de la Germandat.

com Sánchez Gozalbo, Lluís Revest, Bernat Artola, Sales Boli, Benjamín Fabregat, Luis Rodríguez Bajuelo i Matilde Salvador.

229


amb les quatre barres dels reis del Casal d’Aragó i els símbols heràldics dels personatges principals, nobles cristians, conqueridors d’aquestes terres, repobladors i fundadors d’elles.

dels organitzadors. A l’arxiu de la Junta de Festes es conserva aquell primer llistat compost per 47 joves. Els mitjans prediran “una nueva época en el pregó”.

Preciosíssimes carrosses parides pel geni dels nostres millors artistes representant finestrals gòtics, salons medievals o torres de l’homenatge on es representaven escenes relatives a la Llicència del trasllat o altres relacionades amb la fundació de la ciutat.

Arribat el dia, a les rialles i la xufla del jovent per veure’s els uns als altres abillats amb tota aquella sort de guarniments i caracteritzats amb aquells bigots i barbes, va succeir, una vegada ocupat el lloc corresponent en la formació, un sentiment de responsabilitat i la consciència d’estar representant una part vital de la història del seu poble.

Les fotografies d’arxiu són molt descriptives, però cal mirar-les amb perspectiva per fer-se una idea del que suposava allò en un Castelló on molts carrers de la vila encara no estaven asfaltats.

En acabar aquell Pregó de 1950 va sorgir en aquells cavallers el ferm propòsit de repetir, millorar i dignificar més encara aquella representació. Institucionalitzar-la.

Explica l’amic i mestre Roberto Pérez de Heredia que, molt encertadament, els oficials al comandament dels efectius d’aquell contingent procuraven triar d’entre els soldats, per encarnar el rei i altres personatges històrics principals, a aquells que eren fills de Castelló. Imaginem l’orgull de reclutes com, per exemple, Vicente Hernández Ripollés que va ser elegit per representar a Jaume I en el Pregó de l’any 1949.

Aquell èxit va dur un gran nombre d’adhesions i incorporacions. Estava a punt de nàixer la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la qual tindrà com a data fundacional el 15 de gener de 1951.

Certament aquells soldats van ser durant un lustre -sense saber-ho- els vertaders antecessors de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Eixe grup històric que encapçalava el Pregó era anomenat cada any de distinta manera, batejat pels organitzadors amb noms tals com “Rei Jaume I”, “Cavalcades”, “Conquesta”, “Crònica” o “Privilegis”, en els primers anys.

Començava la fructífera història del que els nostres clàssics anomenarien al cap d’uns anys profitosos d’existència “el vell tronc pairal de la Germandat”, però eixa és una història molt llarga, tant, que anem amb pas ferm, gràcies a Déu, cap als tres quarts de segle. Anys que esperem seguir compartint i gaudint en germanor amb la resta d’ens festers sempre sense oblidar que en el Pregó, llençat als quatre vents pel sequier major en els sublims versos de Bernat Artola, està la nostra rabassa maternal. Per la tradició, la festa en pau i llibertat i la memòria del bon rei Jaume I.

Resulta que per als grups provincial i local no hi havia problemes per trobar participants i completar les idees que anaven enriquint la cavalcada amb noves carrosses d’escenes pairals. No era així pel que respectava al grup històric. Pot ser perquè es poguera pensar que era “àrea restringida castrense” o perquè hi haguera certa objecció per abillar-se amb capes, dalmàtiques, calces i plomalls per a eixir al carrer, els joves de la ciutat es resistien a incorporar-se a la tropa cristiana, per més que l’afany dels organitzadors era integrar la joventut castellonenca en la totalitat del Pregó. Així l’any 1950 en el que el grup històric es va anomenar “Cavallers pel Caminàs” la comissió organitzadora designada per la Junta Central de Festejos, anomenada “Pregó i festa de poble”, aprofitant el clima favorable dels darrers anys, va proposar a la joventut local la missió d’encarnar almenys a 25 personatges dels de més importància dins el seguici del rei. Van veure feliçment desbordada la seua convocatòria, ja que se’n van presentar una cinquantena. Aquesta potent i sobrada incorporació va tindre eco als mitjans de l’època que ja auguraven un bon futur al grup històric del Pregó. El 15 de febrer de 1950 tenint per nucli als joves apuntats per participar, es forma el grup “Guerreros del Pregó” en una reunió celebrada a l’Ajuntament de la ciutat, quedant aquests a disposició 230

Pregó del 11-03-1950 El cavaller Manuel Florit.


LES DANSES I ELS BALLS AL PREGÓ DE CASTELLÓ

“Aquells que eren vistos ballant, eren considerats bojos pels qui no podien escoltar la música” possiblement, Nietzsche... En record de Ricardo Rosell Les festes de la Magdalena es caracteritzen perquè tenen un gran poder de convocatòria popular i es viuen al carrer en multitud d’actes organitzats pels sectors, per les colles i per la junta de festes. Al voltant de les gaiates en places i carrers, les mascletades, els concerts, les processons i un món de desfilades enlluernaran per uns dies els nostres sentits cercant el plaer i la llibertat en el goig de viure. El tercer diumenge de quaresma, amb la primera llum del dia, s’inicia des de la plaça Major la romeria penitencial que ens porta, any rere any, fins a l’Ermita de La Magdalena. Envoltats pel ventijol matiner, el cant religiós Overe Deus, enlaira en forma de rogativa, precs i desitjos de pau, salut i pluja.

Alicia Pastor

Tot i que esperem, mirant el cel i guaitant l’oratge, que l’aigua no deslluïsca unes festes que comencen amb un esclat de gent que s’arremolina per a participar i gaudir de la gran desfilada en què es converteix el nostre benvolgut Pregó, objecte d’aquest article. Enguany, en el quart congrés magdalener, un dels objectius ha sigut acordar un reglament de participació per a modificar i racionalitzar alguns dels excessos que per inèrcia hem hagut d’admetre. Tal com el seu creador, Manuel Segarra Ribés, el va pensar, és important que el pregó continue sent el marc on s’explica la història fundacional de la ciutat. Mantenint l’essència, hi ha suficients recursos humans i materials perquè puga continuar enriquint-se dins d’una necessària evolució. El pregó és una fita insubstituïble que integra a tota la gent de la ciutat. Té la particularitat de què tothom es reconeix en els valors, cultura i costums que es mostren en cada una de les seues estampes. La nostra personalitat i la nostra identitat es veu reflectida en les tres parts principals del pregó, la mitologia i la història fundacional que ens situa en el temps i en l’espai, l’Etnologia que es palpa en la representació comarcal i finalment, la presència dels 231


Doncs és en el pregó on podem comprovar que encara tenim amb nosaltres gran quantitat i varietat de danses que com en un ritual catàrtic s’ofereixen enmig de la festa a tota la comunitat. En les primeres parts del pregó podem veure el ball dels cabuts de la Colla del Rei Barbut. El Centro Aragonés que participa en representació de les cases regionals i les desfilades de moros i cristians on el més important és la bellesa i magnificència de les marxes que sonen sota les batutes de diverses bandes de música. El pas curt i en forma de filades mostra una cadència rítmica encisadora plena de bellesa i atractiu. Des del punt de vista del ball són aportacions més o menys actuals que enriqueixen el pregó i que tenen un llarg futur i protagonisme. diferents estaments festius de la ciutat i termes de Castelló, que ens aferma en la terra, en la soca, conreada pels nostres avantpassats. Més de tres mil participants, distribuïts entre una trentena d’associacions locals, quasi trenta carrosses i quaranta poblacions convidades, omplin de festa i de tradicions els carrers de la ciutat. Tots comparteixen allò que ens fa únics, les sensacions lligades al nostre camp i a les nostres muntanyes. Els diferents oficis, els fruits de la terra i de la mar, les herbes aromàtiques, els menjars de casa, els vestits que hem vist protegits en els baüls de les mares i tot enmig d’un univers sonor, un cor de milers de músiques, d’un remor de castanyetes de dolçaines i de tabals que acompanyen una innumerable quantitat de balls i de danses.

La música tradicional, aquella que ha anat consolidant-se al llarg del temps i de la història és la que encontrem en la part de la representació provincial i en la que tanca el pregó, la dedicada a la ciutat. Una quarantena de poblacions són convidades tots els anys a participar en el pregó. Són els nostres ancestres i baixen carregats de cistelles de flors, d’artesania, de bótes de vi, de guitarres i guitarrons i de balls antiquíssims, que són alguns d’ells, verdaderes joies musicals. Es poden veure diferents modalitats de balls. Cada poble mostra el que més el representa i que forma part destacada en les seues celebracions festives i religioses. El Ball Pla és la mostra de ball més arrelat i més antic que encara perviu en un gran nombre de localitats.

La música i el ball han format part dels esdeveniments importants de la ciutat i tenim referències escrites de la presència de grups de balls i música en actes com els organitzats a Castelló el dia 5 de juliol de 1789 per la proclamació del nou rei Carles IV. Els gremis i les confraries pugnaven per traure la carrossa i l’arreglo musical més original de la desfilada. En el Libro de cosas notables escrit pel cronista agustí Fr. Joseph de Rocafort s’explica aquest i altres esdeveniments on la dansa formava part del protocol i de les despeses de l’ajuntament o dels organitzadors dels actes. En l’antiguitat pels carrers de Castelló s’han vist ballar danses de Malteses, balls de gitanetes, ball de xics que anaven fent moixigangues, balls teatralitzats, de gegants i de cabuts. Es ballava per a expressar l’alegria, la destresa, la força de la fe i la unió entre iguals. Ballar en grup aferma els llaços socials i culturals i reforça la confiança en el col·lectiu del qual es forma part i amb qui ens diferenciem de la resta del món. Diuen els mestres que ballar és donar-se generosament als altres sense trampa ni artifici. El cos no es pot amagar i és el material del qual està fet aquest art, efímer, vital i meravellós. 232

Es balla habitualment amb dolçaina i tabal en la plaça o pels carrers del poble i pot tindre fins a quinze, setge, o més parts musicals. Rep diferents noms segons tenen per costum en cada població. En aquest sentit s’utilitza el nom de Ball Pla en Alcalà de Xivert, Albocàsser, Coves de Vinromà, Vilafranca, Almassora, Orpesa... En canvi, a Coves de Vinromà se li diu el ball del Pla i a Torreblanca ball de Plaça.


A Betxí, ball del barril i a Benicàssim, ball del Cremaller fent referència als aparells que empraven antigament per a il·luminar amb una flama potent i duradora la plaça on s’havia de desenvolupar el ball. A Vila-real se li diu L’anguila. A Castelló, el ball Perdut. I així cada poble anomena de desigual manera un ball que compartim i que és en realitat una gran festa participativa guiada per un cap de dansa o bastoner que organitza i dirigeix el ball amb gràcia i fermesa. Emoció a flor de pell. La dansa encisadora curarà per uns minuts els dolors de l’ànima, consolarà la tristesa i alegrarà a la vida. Un esment especial mereixen les danses processionals que de tant en tant veiem en el pregó. Els Tornejants de Morella, els Dansants de Forcall, la Dansa guerrera de la Todolella, la Dansa del Pastor de Zorita i el ball de Peníscola entre altres.

plena de balls meravellosos i una clau, el respecte a l’autenticitat i el treball incansable per a poder salvaguardar aquest tresor que se’ns pot esmunyir d’entre els dits com s’esmuny l’arena en la platja. Voldria que aquest article fora en el seu record, i mostrar-li públicament el meu agraïment per considerar que valia la pena ensenyar-me a ballar, per compartir amb mi part del seu saber, per la paciència que ha tingut en tots nosaltres i per la vida tan màgica que a través del ball he tingut l’oportunitat de viure. Gràcies Ricardo, i un any més... Magdalena... vítol!!

La música i els balls de rondalla també som emprats per molts pobles a l’hora de mostrar-nos la riquesa i la diversitat de ritmes musicals. La comarca de l’Alcalatén i els pobles de l’interior, l’Alt Maestrat i Els ports mantenen el costum de fer ball solt o bureo on principalment es balla la trilogia de balls que conformen, les seguidilles la jota i el fandango. Les Useres, l’Alcora, Llucena, Costur, Sant Joan de Moró, Culla, Xodos, Vistabella, Atzeneta, Sucaina, Viver, Altura i molts altres tenen la grandíssima sort d’haver pogut mantenir viu aquest estil de música tan especial i nosaltres tenim l’honor de poder gaudir d’ell encara que en el pregó, per l’excés de soroll, no és l’indret on millor es puga apreciar. En la part que tanca la desfilada trobem als grups de Dansa de la ciutat. Tots ells formats per persones molt preparades i amb experiència. Excel·lents balladors i balladores que han fet del Bolero de Castelló, de les Seguidilles, de la Jota, de La Marineria i del Ball Perdut, la banda sonora que els acompanya en la vida. Perfectament vestits de mudar o de feina i envoltats per mil textures i colors, els grups van desgranant nota a nota de punteta i de taló tota la màgia que atresora la música i la dansa que han heretat dels nostres majors i que ha sigut transmesa de forma oral, paraula a paraula, gest a gest, pas a pas. Art immaterial, acaronat per milers de persones anònimes que han gaudit del secret de la felicitat, de la poesia en moviment. Enguany el dia 10 de gener ens va deixar amb 84 anys el nostre mestre de ball Ricardo Rosell. L’última persona que amb Amelia Ferrer va poder aprendre dels balladors més antics, de forma natural i abans que en Castelló es formaren els diferents grups de dansa. Ell va ser el mestre perfecte, que ens va ensenyar a estimar aquest art efímer i vital de què parlava al principi. Ell ens va deixar en les mans una caixa de música

233


p El Pregó de Castelló, TrilJoalesn Jose i Font la provincia i la seua gent

Amb la pressa corresponent, com ja és costum en aquesta gaiata amiga, mamprenem aquest article, una temàtica, la representació provincial al Pregó que sempre ha estat ben viva en el meu pensament i llavors serà objecte d’estudi d’aquest amant de la festa de Castelló. Doncs sí, sempre ha estat present en el meu bagatge, sobretot des que vaig tenir el plaer de conéixer a Enrique Segarra, fill de Manuel Segarra Ribes, un d’aquells lletraferits de Castelló que als bastidors de la seua farmàcia van ser capaços de renovar les festes de Castelló, l’any 1945. Enrique té un gran treball sobre la figura de son pare i, a més a més, un altre sobre el Pregó, un estudi que algun dia espere que puguem gaudir els castellonencs. També vull dir que aquest tema l’he tractat en altres col·laboracions, aprofitant un magnífic treball de Lluís Sales Boli, una miniatura amb estampes del Pregó, 5 Panorámicas de la Cabalgata del Pregón, que trobareu en l’article de la revista Mundo Ilustrado en un monogràfic dedicat a la província de Castelló l’any 1953 on il·lustrava un article del seu bon amic Carlos G. Expresati, Cañas y Gayatas. I per si era poc, també trobem referències al pergamí de la Junta Central de Festejos de la Magdalena al seu amic, Manuel Segarra, perquè “...ha sabut exaltar l’ànima del nostre poble en eixa cavalcada d’art, llum i bellesa que es coneix per la 234

Cabalgata del Pregó, festa la mes senyera i senyora de les festes marceres de la Madalena...”, sent president d’aquesta, José Miazza Bueso. Així doncs, amb la magnífica crònica il·lustrada de Sales Boli i les sàvies reflexions d’Enrique Segarra vull treballar com es va organitzar aquell primer Pregó, intentant enllaçar amb el que podem apreciar en l’actualitat, amb l’apartat ben definit dels pobles de les comarques castellonenques i la seua implicació. Vull recordar que als anys 70 vaig poder eixir per primera vegada al Pregó. Era molt difícil participar-hi i va poder ser amb la representació del poble d’Almedíjar, gràcies a José, que fou conserge de la Biblioteca Municipal del carrer Major, i una relació afectiva de la meua família amb aquesta població de l’Alt Palància. Amb un jupetí negre, pantalons negres i faixa roja vaig anar donant timonet pels carrers de Castelló. Com ens conta el bon amic Àlvar Monferrer, en el seu llibre de la Magdalena, “...més de mig segle després no ha perdut ni un punt d’encert i frescor, i segueix sent el millor i més espectacular anunci de les festes”. I ho puc afirmar per damunt de les moltes crítiques que rebem per la seua durada. Jo que tinc la sort de conéixer moltes conrades, moltes festes, sincerament, si estàs implicat, no et sembla gens


la botica de Segarra Ribes, després de molts entrebancs feren possible aquesta renovació de les nostres festes pairals, on el Pregoner convida a participar el veïnat en nom de l’alcalde a les festes. Cal dir que va nàixer amb la intenció que fora un museu vivent on tingueren cabuda, entre d’altres, la nostra somniada mitologia, la història, els costums i tradicions, el folklore, la festa, els oficis... És a dir, una mostra costumista on poder gaudir del passat i present de les nostres comarques i de Castelló. Unes “comarques” proposades durant la dictadura, si bé només des d’una òptica exclusivament fisiogràfica, històrica, i lingüística.

allargat. Això sí, molt imitat per tot arreu. Aquesta desfilada fou obra del treball, com he esmentat a l’inici, d’un grapat de gent bona que formaven part de la Junta Central de Festejos de la Magdalena. Fou possible aquell 3 de març de 1945,

amb tres parts que encara en l’actualitat estan vigents, a banda de l’obertura: Mitologia i Història Fundacional, representació de les comarques de la nostra Província, i Ciutat i terme de Castelló, on cantava el Pregoner, que en aquell temps era el síndic o sequier major. Aquesta gent enamorada de la seua terra, reunits en

Així doncs, des d’un principi les comarques castellonenques van formar part de l’estructura del Pregó, un aparador de la seua província, perquè Castelló de la Plana coneguera la vitalitat de la seua gent, gent que un dia vingué de l’interior i de la costa per fer gran la nostra ciutat. Buscaven rondalles i danses als pobles, per presentar el ric i variat folklore castellonenc, on també podíem gaudir de l’artesania (espardenyers,

ceramistes, bastoners, orfebres...) del Maestrat, de l’Alt Palància, de l’Alcalatén... o els grups de la mar, oferint la varietat del peix de la costa. No faltava el continent agrícola, amb cultius força importants per a l’economia a les nostres terres (com la llana, el cànem, la seda...), i menys encara manifestacions costumistes de les tradicions més pairals dels nostres pobles. Si veiem els detalls del pergamí de Segarra Ribes, en la part alta de l’esquerra trobem un home amb un barret de copa allargada que molt bé podria ser de Traiguera o de qualsevol poble del Maestrat; un poc més avall, una dona amb un cànter que també podria ser de Traiguera; i baix del tot, una preciosa rècua, un grup de traginers, que molt bé ens presentaven l’artesania de l’Alcora. A la part de baix, just al centre, 235


trobem el grup d’Orpesa entre el pregoner i els clarins, i darrere mateix, una representació de les tasques de la mar, amb una dona arreglant les xarxes. A l’aquarel·la de Sales Boli, molt més detallada i historiada, trobem en primer lloc, a la segona panoràmica “Pareja representativas de los Ayuntamientos de la Provincia.- Danzas y grupos de sus comarcas.Carroza histórica y grupo de Albocacer”, una magnífica mostra d’indumentària, amb capes, saragüells i vestits de gitanetes; grups ballant sentides danses; el grup d’Albocàsser, possiblement ballant el Ball pla...

de Càlig; les Camaraes de Vinaròs; el Ball del carrer del Carme de Benicarló; el Ball d’Alcalà; el Ball de Tres de Xert... L’Alcalatén amb rondalles i grups de danses interpretant jotes, seguidilles i fandangos: el Ball de Plaça de les Useres; la Jota Arrastrà de Figueroles; les Albaes de l’Alcora o de Llucena...

A la tercera estampa, “Grupos representativos de

los pueblos de Alcora, Traiguera y Vinaroz”, una vegada més els traginers amb la càrrega de ceràmica; el grup de traiguera ballant, qui sap, una jota acompanyats per la seua rondalla; una dona marinera amb la cistella de peix fresc al cap; un carro, possiblement de Borriol, carregat de garrofes, que unes dones, vestides amb la roba de feina van repartint; el grup de Vinaròs, de ben segur, ballant les Camaraes, i un remat preciós, amb un mariner bufant una caragola.

José Sánchez Adell i Àlvar Monferrer, en la seua magnífica obra Magdalena. Historia y leyenda de un pueblo, ens donen detalls molt actualitzats amb les diferents aportacions com: els Dansants de Forcall i de Sorita; els Torners de Morella; les Gitanetes i Llauradores de Forcall; la Dansa de la Pobleta d’Alcolea... L’Alt i Baix Maestrat amb: els Dansants i Gitanetes de Peníscola; la Senyorial Dansa de Sant Jordi; el Ball Pla de Sant Mateu i Canet lo Roig, Culla, Santa Magdalena de Polpís o Alcalà de Xivert; la Jota de Vilafranca; el Ball Perdut de les Coves de Vinromà; la Dansa del Pastor traiguerina; el Ball de Sant Vicent 236

A l’Alt Palància trobem una gran varietat de Bailes de Castellnovo, Altura, Jérica, Caudiel, Segorbe... La Plana Alta porta: el Grup de Danses de les Coves de Vinromà; el Peiró de la Pobla Tornesa; el Cremaller de Benicàssim; i altres de Torreblanca, Orpesa, Sant Joan de Moró, Vilafamés, Vilanova d’Alcolea... A la Plana Baixa i pobles del Millars participen: Vilamalur amb el seu Baile de las Clavariesas; la Rondalla de Montanejos; el Grup Arcude de la Vall d’Uixó; Els XIII i el Raval de Vila-real, i altres de Ribesalbes, Onda, Nules... Molts d’aquests pobles, en l’actualitat ens presenten excel·lents manifestacions culturals, costumistes, econòmiques i folklòriques amb les representants festeres, amb les seues reines en carrossa. Cal dir que al Pregó de les Festes de la Magdalena del 2016, darrere del Centro Aragonés i de la Colla Bacalao, portaven carrosses: Almassora, Benicàssim, Orpesa, Vall d’Alba, Vilafamés, Benafigos, Costur, l’Alcora, Cirat, Montanejos, Nules, Ribesalbes, Vall d’Uixó, Vilareal, Segorbe i unes quantes carrosses comarcals. Per finalitzar, al meu arxiu fotogràfic, repassant el Pregó de l’any 2017 vaig poder plasmar: Alcalà de Xivert amb el Grup de Danses de “Lo Cirilo”, acompanyats per la Colla de Dolçainers “Lo Xular”; un carro amb tonells de vi de Benlloch amb el Grup de Danses Rabalaire i la Colla “El Gínjol”; el Grup de Danses de Cabanes, acompanyat per la Colla “Coll de la Mola” de la Pobla Tornesa; els festers d’Ares del Maestrat; el Grup de


Danses i Ball Pla de les Coves de Vinromà amb els seus dolçainers; la carrossa d’Almassora; la Colla de Dolçainers de Peníscola amb el Grup de Danses, les gitanetes i els seus balladors amb faldilles de madràs, un regal per a la vista de gran cromatisme estètic; el Grup de Danses Alça Polleta de la Salzadella i els seus músics; la rècua, pujada en carro al Raval de la Matxà de Borriol acompanyats pel Grup de Danses l’Hereu i els dolçainers, amb la carrossa de les festeres. Segueix Sant Rafael del Riu amb el grup de danses i dolçainers; les Danses Guerreres de la Todolella amb la seua força i vistositat; la representació de la Conquesta de Culla; els dansants de Torreblanca amb la Colla de Dolçainers i Tabaleters “El Senill”; el Grup de Danses de la Torre d’en Domènech i la seua colleta de dolçainers; Benassal amb les seues danses i bona música; possiblement una representació d’una càrrega d’Albocàsser; una representació de Tírig del ric patrimoni de la Valltorta, el seu grup de danses i la seua rondalla; els dansants d’Orpesa i la carrossa festera; el Grup de Danses “La Tricola” de Vilafamés acompanyats pels germans Forcadell a la dolçaina i el tabal; el Grup de Danses “La Murà” de la Vilanova d’Alcolea i els seus dolçainers; un carro amb festeres de Sant Joan de Moró; el Grup de Danses “Les Camaraes” de Vinaròs; el Grup de Danses “La Barcella” de Xert; la carrossa amb festeres de Sant Mateu; les festeres de l’Alcora amb la Rondalla i Danses de l’Alcalatén; la carrossa de Benafigos amb dones filant; els balladors i dolçainers; una carrossa amb uns balladors i la rondalla del Grup de Danses “La Fontanella”; i els dansants acompanyats per la Rondalla de Llucena.

L’any passat vam trobar a faltar més representació de pobles de l’Alt Palància i de poblacions com Morella, però de ben segur que enguany ens presentaran el seu 54é Sexenni als carrers de Castelló. Acabem el nostre repàs ratificant que el Pregó és un magnífic aparador del que han sigut i són els pobles de les comarques castellonenques, que ens recorden d’on venim i d’on som, ens reforcen la nostra identitat com a poble. “De la festa, la vespra”, el dissabte de la festa gran recordem que la Diputació de Castelló , fa un homenatge a aquesta gent, “El dia de la Província”, amb reconeixements a persones i entitats que són l’esforç, la il·lusió i sacrifici de moltes generacions, fer de Castelló un poble del qual sentir-se orgullós.

Una altra representació de festeres de Navajas; una carrossa festera de Nules; la Rondalla de Vistabella amb productes típics; la Colla de Gegants i Cabuts d’Onda; la Colla de Dolçainers i Tabaleters d’Artesa; una carrossa festera de la Vall d’Uixó; una representació de Suera; els Bombos de la Llosa; una carrossa amb festeres de Vila-real; la Rondalla de Tales i la seua carrossa festera que tancava aquest apartat de representació de pobles. Coincidireu amb mi que a les il·lustracions de Sales Boli no veien cap dolçaina i actualment és el so que més s’escolta al nostre Pregó.

237


Les Gaiates en l’apartat de ‘Ciutat i terme de Castelló’ de la Vicente Cavalcada del Pregó Cornelle s Castelló

els seus costums, els seus somnis i els seus anhels, el seu segell particular en l’àmbit ciutadà.

Des del mateix moment de la gènesi de les festes de la Magdalena en la seua estructura actual, allà per l’any 1945 del passat segle, la Cavalcada del Pregó, gran creació de Manuel Segarra Ribes, perfilada i identificada en la ‘botica’ del carrer Major, adquireix senyals d’identitat pròpies en el que anava a ser el desenvolupament dels festejos majors de la ciutat. Un festeig dibuixat metre a metre, esbossat en el que havia de representar i escenificar i posat en valor des dels seus inicis. Així, segons el que es disposa per Segarra Ribes i tot el grup d’integrants de la recentment creada Junta Central de Festejos de la Magdalena, tres seran les parts en les quals es dividirà aquest ‘cortejo anunciador de los festejos magdaleneros’ (l’actual quart tram –Mitologia- s’incorpora a la fi de la dècada dels 70), i que seran Història, Província i Ciutat i Terme de Castelló, és a dir, d’una banda, recreacions dels episodis històrics fundacionals de la ciutat de Castelló, per una altra banda, estampes i representacions de cadascun dels pobles de la província, amb les seues danses, cançons i escenes de les seues tradicions més preclares, i, finalment, en el tercer dels apartats, escenificacions del que és la capital de la província, 238

I en aquesta part de Ciutat i Terme de Castelló és on les gaiates, les comissions de sector, com a col·lectius essencials i fonamentals de les festes de la Magdalena tenen el seu protagonisme propi. I així és des de 1945. D’entrada, les madrines de les gaiates aniran en la carrossa de la reina de les festes que, des d’aquell any primer del Pregó, formaran part de la cort d’honor de la màxima representant festiva. Però, a més, les dames de sector i acompanyants desfilaran o bé en la tradicional (i castellonera) grupa a cavall, o a peu amb la pica de flors portada per l’acompanyant i la cistella de clavells per ella. Unes estampes que tenen el seu origen en els moviments culturals del Romanticisme i Modernisme que es donen a la fi del segle XIX i com a expressió i reivindicació dels senyals d’identitat pròpies. Com a autoestima generosa i com a manifestació de la riquesa i posada en valor dels valors castelloners, especialment amb el vestit regional. Parelles a peu o a cavall que s’identificaran amb l’estendard corresponent de cada gaiata. Històricament aquesta franja de la cavalcada del Pregó és la consagració de la importància dels homes i dones que


conformen les comissions de sector, les gaiates com a axiomes de la llum alliberadora i conseqüent, com a símbol i força de les festes majors de la ciutat. És veritat que, en els últims anys aquestes escenes castelloneres queden desdibuixades, ja no solament per la disminució de components de les gaiates, sinó també per l’actitud moltes vegades menyspreadora de l’organització del Pregó i dels mateixos participants cap a una escena que aquesta, sí, és purament castellonera. Castelló en estat pur sota l’argument de la gaiata. Un Pregó que té també com a protagonistes, i en la franja de Ciutat i Terme de Castelló, als presidents de gaiata els qui seran els encarregats de portar en ‘volandes’ la ‘canastilla’ monumental que s’ofereix tots els tercers dissabtes de Quaresma a la Mare de Déu del Lledó. Flors, piques, grupes, cavalls, estendards, ‘canastilles’, vestits de castelloner i castellonera, compendi dels més preclars valors de la gaiata i la seua simbologia central en l’àmbit de la festa magdalenera.

239


El Pregoner i el seu entorn

De orden del Sr. Alcalde se hace saber que mañana al amanecer comenzarán las Fiestas de Castellón y quien escuche el pregón sabrá lo que han de ser… ¡ sí lo permite el tiempo que ha de hacer! (Encara que semble mentira Tindrem enguany, com sempre fira, I ja vorem sí plou també com sempre, que ja es prou). ……………………………………………

En la Plaza de Toros festival de rondallas, con alarde de danzas y de coros. Habrá futbol dos días, charlotadas, y carreras ciclistas, festivales deportivos y tiro de pichón, y carreras de antorchas inflamadas, fuegos artificiales… y…¡ se acabó el pregón! VIVA (Carlos G. Espresati)

240

Enrique Segarra Segarra

L´Alcalde de la Ciutat i terme de Castelló té hui la satisfacció de fer saber al veinat: Que ja el día és arribat De la Nostra <<Magdalena>> i desitjant siga plena de goig pur i verdader convoca al poble sancer A traume l´amor de pena. …………………………… Y perque siguen les festes dignes, de nom i de fets no volém limits estrets d´ambicións massa modestes i aci venen, manifestes per raons de tradición les festes que Castelló fa seguint la llum antiga perque la <<gaiata>> siga el nostre millor pregó. ¡¡ VITOL !! (Bernat Artola)


A la tardor de 1944, el llavors alcalde de la Ciutat, en Benjamí Fabregat Martí, va convocar en l’alcaldia a uns quants veïns de Castelló, a l’efecte de crear unes festes que mitigaren en la mesura que fóra possible les seqüeles de la recentment acabada guerra civil. No entrarem en més detalls sobre l’elecció i creació de les festes de la setmana de la Magdalena, perquè ens apartaríem del tema triat per a aquesta col·laboració amb el llibret de la gaiata número 15, els membres de la qual m’han indicat que escriga sobre aquesta figura imprescindible de l’inici d’aquestes. Sí que hem de recordar, que entre els veïns convocats estava el meu pare, Manuel Segarra Ribés, qui en el seu moment va presentar a l’alcalde la seua idea de crear i organitzar una cavalcada per a anunciar al poble de Castelló el començament de les festes. Aquesta Cavalcada es va denominar, com tothom sap, Cavalcada del Pregó. En ella una figura important i imprescindible era i és la del pregoner, figura essencial en tots els pobles d’Espanya per a comunicar als seus veïns els bàndols municipals i les notícies d’interés general en diferents llocs de la població. En temps d’escassa comunicació per la manca de periòdic local, emissora de radi, telèfon, televisió i els més recents com ara Internet, l’home o dona encarregat de transmetre les noves al veïnat era l’agutzil o el pregoner, que amb l’avís d’una ‘trompetilla’ cridava l’atenció als veïns i els transmetia, de viva veu, allò que en l’alcaldia respectiva es considerava d’interés comunitari. Rememorant aquests antecedents, Segarra Ribés va concebre una cavalcada perquè desfilara pels carrers de la ciutat de Castelló, cavalcada que presidia la Reina de les Festes, acompanyada de la seua Cort d’Honor i de les Madrines de les dotze gaiates, que eren les que existien el març de 1945. Naturalment en ella quedava inclòs el pregoner. Conserve fotografies, que procuraré acompanyar a aquest text, d’aquest pregoner, el primer de la sèrie, acompanyat de l’autoritat municipal, figura que representava a l’alcalde, doncs era portador de la vara de comandament, el senyal a Espanya de l’autoritat de tal figura. Ells, ja morts, eren el periodista en Manuel Vellón Bellido i el mestre sastre en José Baeza Vilar. El text d’aquest pregó el va escriure en Carlos G. Espresati en castellà, amb la inclusió d’alguna paraula o fase curta en valencià. Vellón, veu de baix profund, va anar recitant, cantant a manera de romanç de cec els versos d’en Carlos, a través dels quals es comunicava al poble els festejos que es farien durant la setmana de festes en aquesta primera edició. Aquest esdeveniment va succeir la vesprada del 3 de març de 1945, debutant com a pregoner davant la façana de la ‘casona’ del marqués de Sant Joaquín. Crec d’interés reflectir que tant ell com Baeza anaven en la carrossa de la Reina, amagats en un buit preparat en l’enorme escut de la Ciutat a l’esquena de la Reina Carmen Abriat, filla del Capità General de la III Regió Militar amb seu a València. Quan el pregoner havia d’actuar, s’obria una porta en l’escut i feien per

ella aparició tant un com l’altre. Vellón actuava i en finalitzar tornaven al seu “amagatall”. En la segona edició de la cavalcada, any 1946 i també des de la carrossa de la Reina, Srta. Lupe Andino Ruiz, per segona vegada és el mateix Manuel Vellón qui canta recitant el text rectificat pel mateix senyor Carlos, ja que han variat els festejos, però es donen dues noves circumstàncies. La primera que el pregoner roman visible i dempeus durant tot el recorregut i la segona que assumeix la representació del Sequier Major, anant acompanyat pels Prohoms de les séquies, segons consta en el reglament del nostre sistema de regs. Aquesta representació acompanyarà al pregoner en totes les edicions futures del ja popularment conegut com el Pregó sense més. També és el primer any de la presència de la Guàrdia Rural en la cavalcada. A partir de 1947 el nomenament de la Reina de les Festes, prerrogativa que corresponia a l’alcalde, deixa de ser compromís polític i l’elecció recau en la castellonenca Srta. Marisa Dols Cosin i tant el creador i organitzador de la cavalcada Segarra Ribés com els seus col·laboradors, actuen complint l’acord aconseguit en junta, que cada any siga una personalitat cultural castellonenca el que escriga el text pregoner. En aquesta ocasió, la figura triada és ni més ni menys que el nostre gran poeta Bernat Artola. Manolo Vellón assaja en la rebotiga de la farmàcia del meu pare i en presència de Bernat, el cant del nou pregó, escrit en valencià, però quan s’assabenta que l’ha de cantar sobre un cavall, renúncia a açò al·legant el tremend pànic que té cap a aquell noble animal. Se cerca un substitut i l’elecció recau en la figura de Manuel de Zayas, funcionari d’Obres Públiques i excel·lent baríton, tant que es va enrolar en una companyia de Sarsuela i en el gènere xic va continuar la seua vida. Diguem, i açò és important, que la veu idònia per al cant del pregó d’Artola, és la de baríton i diguem també que aquest text es canta i no es recita com algú va defensar recentment entre els pregoners de la nova ona. Complint l’acord que he esmentat, el meu pare va escriure a una altra personalitat cultural castellonenca, que exercia de mestre nacional a Xirivella (València), perquè fóra ell qui escriguera un nou text, però Soler Godes, que era el triat, en llegir el pregó de Bernat, 241


el seu amic, va renunciar a tal honor i va manifestar que aquell era tan complet que no s’havia de tocar doncs era vàlid per sempre. D’aquesta manera es va fer perpetu el text d’Artola. En l’edició d’aquest any apareixen davant el pregoner els anomenats clarins de la Ciutat, la missió dels quals serà la d’anunciar amb els seus instruments que el pregoner va a cantar. La xicoteta ‘trompetilla’ que va usar Vellón passa a ser record. La primera marxa que van solfejar els clarins va ser la marxa de l’òpera La Filla del Rei Barbut, música de Matilde Salvador. Uns anys després entonen les notes de la Marxa de la Ciutat, de la mateixa compositora sobre la idea d’aquella. En aquesta ocasió Matilde comparteix glòria amb el seu marit Vicente Asencio. Tant els quatre genets, com els seus palafreners i les muntures anaven perfectament vestits i adornats. Amb el temps la cavalcada va anar a pitjor i aquells que portaven els ramals de les cavalleries es presentaven vestits de qualsevol forma, la majoria amb vaquers i camises o pols de qualsevol color. Particularment, poder remeiar tal pressa va ser la meua lluita constant. Al principi vaig ser la veu que clamava en el desert, però per fi vaig aconseguir que almenys els quatre anaren amb pantalons negres i brusa llauradora, també negra. Repeteix de Zayas en 1948, regnat de la Srta. Carmen Jordán Fonfría. Aquesta vegada sí i definitivament el pregoner va a cavall, ja que l’any anterior, per raons que ignore, va seguir en la carrossa de la Reina a pesar que ja havia d’anar muntat. Per a aquells als qui agraden conéixer detalls, 1948 va ser l’any de la presència de l’ambaixador de la República Argentina a Espanya, Dr. Radio, presència motivada per la invitació que li fera en Luis Ros de Ursinos, president de la comissió de la gaiata núm. 7, plaça de l’Herba i adjacents. En 1949, sent Reina de les Festes la Srta. Blanca Rodríguez Gasset el lloc de Sequier Major i per tant el de pregoner l’ocupa de nou Manuel de Zayas. Hi ha canvi en 1950, amb la presència del Sr. Arenos, baríton. És el regnat de la Srta. Francisca Fabregat Segarra. Carlos Gascó Calduch va ser l’encarregat de cantar el pregó l’any 1951, sent Reina de les Festes la Srta. Mari Carmen Palacios Carreras i em va explicar com va arribar a ser el pregoner d’aquell any. Ell era empleat de la ‘Caja de Ahorros y Monte de piedad de Castellón’. Aquell dissabte, el del Pregó, Carlos i els seus companys estaven pendents que sonara l’hora d’eixida del treball, ja que les festes havien començat. Ell havia quedat a veure’s amb la seua núvia i amb els amics de la seua penya abans de menjar per a concretar l’anada l’endemà a l’ermitori de la Magdalena, assumpte que resoldrien a la vesprada veient el pas de la cavalcada. Però l’home proposa i Déu disposa. Una trucada telefònica del seu pare li avisava que anara a casa a menjar més de pressa de l’habitual, perquè havia d’eixir en la cavalcada a cantar el pregó substituint al seu germà Antonio, pare de l’actual Cronista de la Ciutat, Antonio José Gascó 242

Sidro, pres d’un pànic escènic doncs tenia terror al soroll dels coets, seqüela que li havia quedat de la guerra del 36-39. Amb un cabreig notori va marxar a casa i a contracor es va presentar a l’hora convinguda a l’organitzador del pregó. Va complir amb l’encàrrec, però tan cabrejat estava perquè se li va fastiguejar el pla de la vesprada, que no va fer ús de la prerrogativa que té el pregoner de poder cantar el pregó en un punt del recorregut triat per ell, fora dels convinguts o marcats per l’organització. Amb el temps i sense saber les causes, es va anar oblidant aquesta gràcia que es feia al pregoner i es va perdre per uns anys. La va recuperar, a indicació meua, el seu nebot Toni Gascó Sidro quan li va correspondre a ell cantar el pregó l’any que complia la seua cinquantena edició. Ja que estem amb Toni Gascó com a pregoner, en 1994, recordem que l’Ajuntament va concedir a través de la Junta de Festes el Fadrí d’or als supervivents de la primera Junta Central de Festejos de la Magdalena; a castellonencs que no sent de la Junta van treballar en pro de la festa i el Fadrí d’or honorífic a les famílies d’en Carlos G. Espresati, d’en Rafael Guallart Carpi i d’en Manuel Segarra Ribés, a qui a més en el seu honor es va alçar un monòlit en la plaça de Cardona Vives, que el recorda com a creador de la Cavalcada del Pregó. L’alcalde en José Luis Gimeno Ferrer va tenir l’atenció de convidar a la meua mare, vídua de Segarra Ribés, a la tribuna d’autoritats de la Porta del Sol i asseure-la a la seua dreta. El pregoner, Toni Gascó va tenir el gest afectuós de dedicar-li la seua interpretació i el detall de donar-li el pergamí del text de Bernat en finalitzar el seu últim cant del pregó. Reprenguem el fil d’aquesta narració. Miguel Tirado Alicart, un dels més carismàtics pregoners, el va cantar els anys 1952, 1953, 1954, 1955, 1956 i 1957, cedint el pergamí a Miguel Gómez qui el canta en 1958. Va ser Tirado un pregoner que va deixar petjada. En 1959 és pregoner Manuel Martín Guallart. En 1960 li succeeix Francisco Breva Ramos, un altre clàssic, que ocupa el lloc de Sequier Major en 1960, 1961, 1962, 1974, 1989, 1991, 1992 i 1995. És possible que Paco Breva el cantara en alguna altra ocasió. En 1963 és el baríton Carlos Miguel Pascual, que probablement repeteix en 1964, per a seguir en 1965.


Desconec el pregoner o pregoners dels anys 1966 i 1967, ja que Miguel Soler Barberá debuta com a tal en l’edició de 1968. Ho seguirà fent en 1969, 1970, 1971, 1972, 1977, 1978, 1983 i 1995. És un altre personatge amb molts pregons sobre les seues esquenes. En 1973 canta Juan José Seder Sos que repeteix en 1980, 1981, 1984 i 1995. Juan Fco. Vicent Sánchez, canta en 1975, 1976, 1986, 1988 i 1995. Desconec els qui van ser els pregoners en els anys: 1975, 1979, 1982, 1985, 1988, 1990, 1994 i 1999. En 1990 intervé el baríton Pedro Romero que repetirà en els anys 1995 i 1997. Dos cognoms bascos apareixen en aquesta llista. Són els de Pedro Guerediaga Madariaga, Sequier Major en 1996. I encara que molts dels pregoners que ocuparan en edicions pròximes són amics meus, ja no entre a estudiar-los per tres raons: 1a) Per què en l’elecció del pregoner s’ha de considerar la veu. 2a) Per què la seua elecció es basa en mèrits festers i 3a) Per què vaig detenir les meues recerques sobre la cavalcada per al meu llibre inèdit “La Cavalcada del Pregó” l’any 2006. Pecaria d’injust amb els següents pregoners. Gener de 2018.

Foren Pregoners des de 1945 a 1999: Manuel Vellón Bellido (baix) en 1945 y 1946 Text Carlos G. Espresati Manuel de Zayas (baríton) en 1947, 1948 y 1949) Text Bernat Artola Sr. Arenos (baríton) en 1950 Text Bernat Artola Carlos Gascó Calduch (baríton) en 1951. Text Bernat Artola Miguel Tirado Alicart (baríton) en 1952, 1953, 1954, 1955, 1956 y 1957. Text Bernat Artola Miguel Gómez (baríton) en 1958 Text Bernat Artola Manuel Martin Guallart (baríton) en 1959 Text Bernat Artola Francisco Breva Ramos (baríton) en 1960, 1961, 1962, 1974, 1989, 1991, 1992 y 1995*. Text Bernat Artola Carlos Miguel Pascual (baríton) en 1963, 1964 y 1965. Text Bernat Artola Miguel Soler Barberá (baríton) en 1968, 1969,1970, 1971, 1972, 1977, 1978,1983 y 1995*. Text Bernat Artola Juan José Seder Sos (baríton) en 1973, 1980, 1981, 1984 y 1995*. Text Bernat Artola Juan Fco. Vicent Sánchez (baríton) en 1975, 1976, 1986, 1995* y 1998. Text Bernat Artola Pedro Romero (barítono) en 1987, 1990, 1993, 1995* y 1997. Text Bernat Artola Antonio José Gascó Sidro (baríton) en 1994 Text Bernat Artola Pedro Guerediaga Madariaga (baríton) en 1996 Text Bernat Artola No tinc identificats els pregoners dels següents anys: 1966, 1967, 1976, 1979, 1982, 1985, 1988 y 1999, encara és possible que fóra protagonista algun dels citats anteriorment.

* En complir-se mig segle de les Festes de la Magdalena, els organitzadors de la Cavalcada del Pregó van voler homenatjar a tots els que van ser Síndics o Sequiers Majors (pregoners) al llarg d’aquells 50 anys de festes. Per aquell motiu seran 5 els que cantaran el text de Bernat Artola en 1995. Amb l’any 2000, el lloc de pregoner l’ocupa ja un personatge castellonenc triat per la Junta de Festes amb mèrits magdaleners en el seu palmarés personal. No es té en compte la veu, que com queda patent era de baríton. Expliquen, els seus mèrits a favor de la festa. Apareixen des d’aqueixa data, Toni Selma (2000); Luis Viciano Llorens (2001); José Prades Garcia (2003); Nicómedes Barrera Pons (2004); José Mª Martin Alós (2005); Juan Cabedo Folch (2006); Vicente Montolio Beltrán (2007), etc.etc., fins a la data actual. 243


Sentiments i vivències d’una Reina en Estefania Climent el Pregó Moreno

Com cada any l’arribada de la nostra setmana gran ens inunda d’alegria, emoció i milers de sentiments, però si hi ha quelcom que puga fer aquesta data encara més especial és rebre aquesta setmana com la màxima representant de les nostres festes.

Els anys anteriors havia viscut aquesta desfilada des de punts de vista molt diferents: com a Dama de la Ciutat acompanyant a la nostra Reina, com a Madrina en la carrossa prèvia o inclús com a Dama de sector, a peu, precedint a les dues carrosses.

Un mes previ a les nostres festes fundacionals replet d’actes, esdeveniments, presentacions i inauguracions, ens van donant pas cap a les 73 carcasses anunciadores que ens esperaven desfilant cap a la primera mascletà.

Però enguany era diferent, tindria el privilegi de viure l’inici de les nostres festes des del més alt i abrigada en tot moment per la meua Cort d’Honor.

Abillades amb el nostre vestit de castellonera, rodejades de pólvora i de tot Castelló, vam botar la metxa que donava inici a les tan desitjades festes de la Magdalena. Però, què són les festes de la Magdalena sense el seu Pregó? Després de veure desfilar pels nostres carrers de Castelló les tradicions i elements més típics i característics dels nostres pobles de la província, els ens vinculats, a moltíssimes associacions de la nostra ciutat i a cada una de les nostres Gaiates, va arribar el nostre moment, eixe tan complicat però molt emotiu de pujar al més alt de la carrossa que tanca aquesta folklòrica desfilada, la destinada a la Reina i la seua Cort d’Honor. I a mi em reservaven el lloc més alt, el tron reial, quin privilegi! 244

I de sobte, sense molt de temps per a pensar, els dos bous que estiraven la carrossa es van posar en marxa i vam començar a avançar pels carrers de la nostra volguda ciutat, replets de milers de castellonencs per tot el recorregut que, sens dubte, estan enamorats de la seua ciutat i gaudeixen, com ningú, de les seues festes doncs això és ser fill de la Plana. Molts aplaudiments, besos llançats des de centenars de punts, senyals de complicitat, alguna llagrimeta s’escapa i moltíssima, moltíssima emoció i afecte. Fins a eixe instant havia experimentat ja infinitat de sentiments, l’afecte que desprén la ciutat per la seua sobirana, però eixe moment, la vesprada del dissabte del Pregó, ho supera tot. És una sensació indescriptible, esglaiadora... Sense parar d’agitar el nostre mocadoret -símbol inequívoc que estàs a Castelló en festes- i amb el millor dels nostres somriures, cada tram pel qual anàvem avançant era un trosset més d’afecte que anàvem arreplegant.


Però faltava la guinda a eixe moment màgic. De sobte es deté la carrossa per primera vegada en el que portàvem de recorregut. Una ullprenedora melodia de clarins comença a arribar a les nostres oïdes, evocant en mi, records d’una vesprada d’estiu en el Principal, rebent per primera vegada la meua verda banda. Timbals i clarins, interpretant la Marxa de la Ciutat, donaven pas a uns segons de silenci i, amb la pell de gallina, esperàvem la retronant veu de Miguel Tirado Alegre, el nostre pregoner. “Pregooooo...” L’emoció que vaig sentir en eixe moment va ser increïble, és un dels moments més esperats de tota la nostra setmana de festes i sens dubte, un que mai oblida una Reina. Un moment que es repeteix en diverses ocasions durant el recorregut, cada u és especial, màgic, emocionant. Però, he de confessarho, el que de veritat va captivar aquest cor castelloner va ser l’últim. Recorde quan vam arribar al punt final del recorregut, de nou, la carrossa es va detenir i, aquesta vegada, el seguici de clarins i timbals seguit pel Sequier Major, donaven la volta i s’acostaven a la nostra carrossa, rodejat d’una marea d’entusiastes castelloners disposats a sentir l’últim Pregó. De nou entonen els acords de la Marxa de la Ciutat – aquesta vegada sona especial, ens ho dediquen a totes nosaltres-. Després d’ella, un silenci sepulcral domina l’ambient i, mirant-

me als ulls, Miguel Tirado, va entonar, per a mi, per a totes nosaltres, eixos emocionants versos de Bernat Artola. Impossible contenir les llàgrimes des de la primera estrofa, només atenta al que la melòdica veu deia “... ja el dia és arribat, de la nostra Magdalena...”. Tot el meu cos paralitzat per l’emoció, destil·lant sentiment castelloner per tots i cada un dels porus de la meua pell. I el sentiment anava in crescendo a mesura que avançaven els versos fins al punt que, sense saber molt bé el perquè, vam unir les nostres veus a la de Miguel. “I ací venen manifestes per raons de tradició, les festes que Castelló fa seguint la llum antiga per que la gaiata siga el nostre millor pregó”

245


REGINA INFANTIL MAGDALENA 2013 Laura Turch Benedito

Quan Elisabeth, em va donar l’oportunitat d’utilitzar aquestes pàgines per a plasmar els meus sentiments i vivències com a Reina Infantil en el PREGÓ INFANTIL, no vaig dubtar a dir que sí, encantada. Solament necessitava tancar els ulls per a recordar el que vaig sentir aquell dia, encara que ja quasi fa 5 anys. Aquell Dilluns, 4 de Març, al voltant de les 9 va sonar el timbre de casa. Esperava impacient l’arribada de Marina, Marta, Paula, María, Nayla i Marta. Com cada matí, desdejunàrem, compartírem algunes confidències i planejàrem com seria el dia, convençudes que ho anàvem a passar genial. Recorde que estava il·lusionada i impacient, amb ganes de gaudir com a màxima representant dels xiquets i xiquetes de Castelló. La Cavalcada del Pregó, en la qual sempre havia participat ballant amb l’Escola de Dansa o desfilant o com a Dama infantil i després com a Madrina Infantil de la nostra Gaiata, anava a ser diferent. Recorde que tots (els majors) estaven pendents del temps, feia molt de fred (això diuen, encara que jo no ho recorde), i el cel amenaçava pluja. Jo estava tranquil·la i segura que res anava a entelar la màgia del nostre dia. Aquell en el qual els xiquets ens fem amb els carrers de la nostra ciutat, mostrant el nostre folklore, tradicions i omplint-les de colorit i alegria. 246

Arribem a l’eixida en el carrer Sant Roc, on es barregen els sons de tabal i dolçaina, amb el dels ‘carromatos’, els grups de ball, amb els cavallers formats per a desfilar amb les seues espases, les colles amb els xiquets dels col·legis. I com no, les dames i acompanyants infantils, al costat dels estendards de les nostres 19 comissions de sector, omplint les seues cistelles de caramels i clavells per a repartir-los durant tot el trajecte. I els majors, més que mai pendents de nosaltres, que tot estiga preparat i puguem gaudir al màxim. També van anar arribant les representants infantils dels pobles de la nostra província, i les delegacions d’Alacant i València, convidades a participar amb nosaltres en la cavalcada i conéixer la nostra ciutat i les nostres tradicions. Mentre érem espectadores de tot açò, esperàvem inquietes l’arribada de la nostra carrossa. Tenia molta curiositat per saber com seria. Es fusionaven els sentiments d’alegria, impaciència i curiositat. I va aparéixer la carrossa. Estava presidida per un enorme escut de la nostra ciutat, i en els laterals no podien faltar els nostres símbols: rotllos i canyes amb la cinta magdalenera. Ràpidament ens van col·locar en els nostres seients i totes alhora, amb Madrines infantils i Dames de la Ciutat, comencem a saludar amb els mocadors, mirant cap a tots els costats.


Poc després d’arrancar els bous, va arribar la primera parada, per a viure el moment més emocionant de la nostra cavalcada. Era el moment d’escoltar a JOAN OLCINA, Pregoner Infantil de les festes de la Magdalena 2013. En aquest moment estava emocionada i nerviosa, ja que era conscient de la responsabilitat, alhora d’orgull que havia de sentir el nostre pregoner. Timbals i clarins entonant la Marxa de la Ciutat van donar pas al Pregoner, PREGOOOOOOO! Se’m va posar la pell de gallina i el nerviosisme es va transformar en emoció. A partir d’ací vaig gaudir de cada moment del recorregut, sorpresa per les mostres d’afecte que rebia, de gent coneguda i de persones anònimes, i no podia fer més que regalar-los el millor dels somriures. La veritat és que va passar molt de pressa i sense adonar-me ja estava al final del recorregut, davant de l’estàtua del Rei Jaume I, escoltant l’últim pregó. Cada any torne, en aquell moment, a reviure els sentiments d’aquell màgic dia, que no oblidaré.

247


De les minetes al LED, l’evolució de la Gaiata

Agustín Mon Carro

Disseny original de la Gaiata de la Ciutat de Carles Büigas, de 1966

En el número 2024 – any VII, del periòdic Mediterráneo, de 12 de desembre de 1944, l’acabada de crear Junta Central de Festejos de la Magdalena publicava les “Normes Generals per a Projectar i executar les Gaiates en els sectors de la ciutat i celebrar les seues festes particulars”; podem assegurar que eren les primeres pautes que definien la gaiata monumental. Cinc punts que marcarien les línies mestres del que havia de ser una Gaiata monumental:

- Havia de ser una carcassa de línies de llums, de figura determinada per la fantasia de l’artista, sense subjecció a límits d’altura ni d’amplària.

- Per fidelitat a la seua representació, haurien

d’evitar-se en la mesura que es puga emprar parts massisses i cossos opacs, sent admissibles elements decoratius amb il·luminació per transparència o indirecta d’altres elements.

Ja en el seu segon punt, queda arreplegada la possibilitat, a criteri de la comissió, de participar en la desfilada processional amb tota o part de la Gaiata en funció de les seues dimensions: “... o amb una part d’ella que enginyosament s’haguera previst en el projecte per a aquest objecte, fent-se desmuntable, bé fóra l’acabament superior o en la part central del conjunt”. Molt interessant l’obligació marcada en el punt tercer on s’indicava que: “La Comissió queda obligada a la presentació, en la Secretària d’aquest Ajuntament, 248

Secció Festes, del projecte o projectes de les seues gaiates, per a la seua aprovació prèvia o inconvenients de la Comissió Central.”. Així es van “parir” les primeres Gaiates monumentals de la nostra història que van il·luminar les festes de la Magdalena de 1945, i des d’eixe mateix instant han sigut, i són, inspiradores de multitud de discussions sobre la seua essència i el que deu o no ha de contemplar la Gaiata, símbol per antonomàsia de la nostra terra. Sense anar més lluny, inclús en plena voràgine de les festes del 45, es va haver d’aclarir, en acord de Junta Central de Festejos “en cap forma, ni en el present any ni en els venidors, es desvirtue el caràcter simbòlic de les nostres gaiates, cremant-les”. Quedava clar, doncs, que no es cremarien – primera premissa indispensable per a definir una gaiata – i s’establien les primeres idees bàsiques, una vegada vistes les primeres gaiates monumentals:

- No han de cremar-se però si destruir-se totalment,

quedant només la premiada en primer lloc, apuntava l’escultor Tomàs Colon. Augurava l’esdevenir de la gaiata com una harmonia de llum, color i alegria.

- Massa base, és xata i ha d’estirar-se cap a l’alt, perdent robustesa i convertint-se en quelcom esvelt, quallat d’adorns lluminosos però sense figures ni escenes, ni eixes parts que tiren en les


Falles, per tant no han de cremar-se, apuntava Jaime Nos, qui vaticinava, ja, que “el paper principal de la gaiata ha de confiar-se a la llum i el color”. Amb aquest punt inicial, l’evolució de la Gaiata a través dels temps ha estat, i està, molt lligada a l’evolució tecnològica però també a l’estructura de la ciutat i, per descomptat, a l’evolució econòmica. Analitzem, en primer lloc, aquests dos últims aspectes. En aquelles primeres normes generals s’indicava que “... sense subjecció a límits d’altura ni d’amplària...” entenent que les mateixes serien portades en sobre els muscles o amb carros tirats per persones vestides de saragüells. Però en les normes que es van editar per a la Magdalena de 1946, “... totes les gaiates participen en la processó, podent aconseguir les proporcions que es desitgen sense una altra limitació de grandària que la que poguera presentar els obstacles que s’oposaren al seu pas pels carrers, no permetent-se la tracció animal ni mecànica per al seu transport.” En les bases que la Junta Central de Festejos de la Magdalena va publicar, en juliol de 1951, per a la realització de la Gaiata de la Ciutat que va desfilar en la Magdalena de 1952 s’indicava que obligatòriament haurien de figurar alguns elements lluminosos a base de gots de colors il·luminats i marcant ja com a elements imprescindibles “que la Gaiata acabe en mode de bàcul i que en alguna part principal de la mateixa figure l’escut de la ciutat.” S’incideix en

Ordinador Spectrum

anteriors amb l’única diferència de no establir un preu màxim del projecte. De nou un projecte de Vicente Bernat s’alçava amb el guardó. Pocs elements nous respecte a l’anterior trobem en la memòria descriptiva – no quant al seu disseny sinó a la seua il·luminació, materials utilitzats...-. Si ressalta el bot quantitatiu quant al pressupost total del treball: cent cinc mil pessetes. Hauran de passar quasi 10 anys, fins a 1966, per a trobar una nova Gaiata de la Ciutat dissenyada pel Mag de la Llum, Carles Büigas i construïda per Anglo Española de Electricidad. Encara que no es va arribar a materialitzar completament el projecte original – comptava amb tres elements fixos que completaven el central, que va ser el que finalment es va construir – sí es pot considerar com un salt qualitatiu important en el qual la llum pren un paper principal. Nous materials i, sobretot, un espectacular joc de llum s’apodera del monument, sent el complement ideal a l’ornament artístic de l’obra. I bot quantitatiu, sobretot, en el pressupost: un milió cent cinquanta-cinc mil quatre-

Canvi electrònic de 1.984

la qualitat dels materials a utilitzar pensant en la possibilitat d’augmentar-la o enriquir-la amb nous elements. En aquest punt ressaltem els diversos elements luminotècnics proposats: fluorescent, gas de neó, peretes, etc. Els primers límits els trobem ja en l’altura: “L’altura màxima des del sòl (descomptant la normal d’un home, ja que s’ha de portar a coll )– per ser processional com es recalca en les mateixes bases - serà de cinc metres i mig.” Tot això -”gaiata completament acabada i posada en el lloc que indique l’Ajuntament”- amb un preu màxim de cinquanta mil pessetes, a la baixa. El projecte guanyador del concurs va ser el presentat per Vicente Bernat Castellet, en la memòria del qual ens indica una il·luminació fixa, interior en vitrines o indirecta dels fanalets. Una obra de 4 metres d’altura i amb el màxim cost permés. Si seguim l’evolució de la Gaiata atenent la convocatòria dels concursos de la Gaiata de la Ciutat, un lustre després, trobem unes bases molt semblants a les

Pereta d’incandescència de 25W i pereta LED d’1’2W

centes dues pessetes – trobem ací la pedra Rosetta de la Gaiata: amb diners, torrons -. Serà per l’alt cost assumit en la construcció de l’anterior Gaiata de la Ciutat o no, però la veritat que no es convoca nou concurs fins a 1982 - certament es va convocar un any abans però va resultar desert -. En les bases reguladores del mateix – 15 – trobem ja elements que ens mostren els avanços que ha anat assumint el concepte Gaiata Monumental:

- Continua havent-hi plena llibertat artística per al

seu disseny, mantenint gaiato i llum com a elements indispensables per a considerar-la Gaiata. De la mateixa manera, l’escut de la ciutat ha de figurar el lloc destacat. 249


- Un canvi significatiu és l’altura màxima permesa:

6’80 metres i, per primera vegada, es marca un ample màxim de 3 metres. Aquests màxims s’estableixen únicament als efectes de la desfilada, podent ampliar-se en el seu emplaçament definitiu

- Comença el control de potència elèctrica instal·lada

punt de connexió a la xarxa elèctrica. Cada monument disposava de dues connexions que s’anaven rellevant, pal a pal, per a subministrar, permanentment, corrent elèctric a les Gaiates. Amb aquest sistema, dos nous elements tècnics se sumaven a la història gaiateril, la famosa cuchilla de connexió i el commutador d’estil bipolar. Un sistema que, durant més de quaranta anys, va permetre créixer als projectes luminotècnics de les Gaiates sense limitar la seua potència, a l’hora de la desfilada processional. I que es va anar evolucionant, dels primaris 125v, la dualitat 127/220v fins als 230v. La veritat era que, per aquella època, la llum en la Gaiata tenia únicament un sentit de suport als elements decoratius, a la nit; bé il·luminant-los de forma indirecta o bé jugant amb les transparències d’alguna part d’aquestes.

Focus PAR 80W

(no podrà sobrepassar els 40kW i en desfilada 20kW a 220v). Per tant, la instal·lació elèctrica ha de complir amb el Reglament electrotècnic de Baixa tensió (REBT) en vigor.

- i, sobretot, un cost màxim de 4 milions de pessetes. El nostre fil conductor acaba ací doncs aquest ha sigut l’últim concurs de Gaiata de la ciutat convocat. Una dècada després, després d’unes edicions sense Gaiata de la Ciutat, es va acordar que la Gaiata guanyadora d’un any, assumira ser Gaiata de la Ciutat de l’any següent. Una gran solució? Segurament per a alguns, doncs amb poc més de cinc-centes mil pessetes es donava solució a la falta de Gaiata de la Ciutat. Però açò potser serà tema per a un altre debat.

Conten els més veterans en aquests menesters de construir Gaiates, que els primers canvis de llums es realitzaven amb controladors mecànics – un altre element fonamental en la il·luminació de la Gaiata -; tots hem sentit la història -almenys en els antics magatzems municipals – d’una palanca rotatòria muntada sobre un xicotet motor que anava activant els diferents contactes, sobre claus, que posaven en

Tornem amb el que ens ocupa. Reprenguem el fil des del punt de vista tecnològic. En aquelles primeres Gaiates monumentals, la llum jugava un paper secundari i, com hem vist, es volia apostar per la llum com a element essencial de la Gaiata. A mitjan anys quaranta les possibilitats tècniques per a il·luminar una Gaiata eren molt reduïdes, màximament si tenim en compte que devien processionar, en tot o part. L’única solució era utilitzar com a sistema d’alimentació bateries de cotxes, la qual cosa limitava, inclús més, la importància de la llum en la Gaiata. Per això, el primer gran salt qualitatiu en les Gaiates podem centrar-ho en la Magdalena de 1949 en el que s’inaugurava un innovador sistema de subministrament elèctric, per pals, que permetia disposar de potència suficient perquè la llum iniciara la conquista de la Gaiata. Un sistema de pals estratègicament col·locats en el recorregut -i artísticament guarnits amb els escuts dels pobles de la província- amagaven en el seu interior un

Autòmat programable OMRON CJ1M amb mòdul de 64 eixides digitals

250

Controladora T8000 per a píxel led.

funcionament els diferents circuits. Llegenda o no, qui subscriu - que va iniciar el seu camí en açò de construir Gaiates a primers dels huitanta - sí que va conéixer els primers canvis mecànics a base de programadors de llavadores que, amb l’habilitat del “xispa” de torn, anava combinant els diferents programes convertintlos en rutilants jocs de llums. Tot això era possible atés que les potències utilitzades no eren molt importants. Cada vegada la il·luminació en la Gaiata anava guanyant en importància i espectacularitat, ja que a l’objectiu primari d’il·luminar començava a unir-se el dels jocs de llums, combinant moviment amb color. Una mostra d’ells són les dues magnífiques Gaiates que va dissenyar Carles Büigas, el Mag de la Llum en la Magdalena de 1966. Açò suposava un clar increment en la potència a controlar, la qual cosa va suposar l’aparició d’un nou element que va aportar “sonoritat” als canvis de les Gaiates: els relés i els contactors. Qui no recorda el nostàlgic tacatejar de les Gaiates en els seus vertiginosos canvis de llums? Uns ritmes que algun virtuós va fer coincidir amb les notes del pas doble de la Festa: Rotllo i Canya. Per a això entrava en escena un nou element en el disseny dels controladors: l’electrònica. Transistors, Triacs, circuits lògics, memòries programables van donar pas als primers ordinadors


personals – Spectrum, Commodore 64... - per a crear verdaders espectacles luminotècnics que ja tenien entitat pròpia dins del monument Gaiata, ara ja, de forma silenciosa. A més, comencen a integrar-se en la llista de materials de construcció de les Gaiates, l’alumini, el plàstic... inclús els taulellets. Quant als elements lumínics destacar que junt amb les típiques peretes d’incandescència començaven a utilitzar-se elements halògens i perfilats amb tub de neó. Aquest salt de qualitat en el concepte de la llum dins del projecte Gaiata monumental va fer augmentar molt considerablement la potència que s’instal·lava, la qual cosa començava a generar alguns problemes en el sistema de subministrament de fluid elèctric, en la

Píxel led 2811

desfilada, sobretot de seguretat. Per això, en 1.992, es va deixar d’utilitzar aquest sistema i es van començar a usar els grups electrògens que subministraven la potència a cada una de les Gaiates. Un sistema poc estètic, sí, però que solucionava, per un costat el tema de la seguretat – la col·locació no tan estratègica dels pals, la falta de perícia d’algun portador de cables, unit a la important potència necessària per a il·luminar-les, feia que, en més d’alguna ocasió, la Gaiata s’apaga en càrrega i havia de “caminar” alguns metres a fosques – i d’un altre, la limitació en el moment de la desfilada. És la dècada dels noranta, anys en què els autòmats programables són els verdaders centres de comandaments d'una infinitat d'efectes sobre les estructures de les Gaiates: canvis de colors, moviments de llums amb altes velocitats, regulació del flux lluminós són els efectes que predominen. Tot això afavoreix que les potències instal·lades en algunes Gaiates monumentals arriben fins als 80.000 watts. La conscienciació del món de la Gaiata quant a eficiència energètica fa que, en 2010, s’opte per la migració de tot el sistema d’il·luminació cap a tecnologia LED – sigles en angles de Díode Emissor de Llum -. Un gran esforç econòmic – més de 140.000 euros – fa possible que la Magdalena 2011 siga una edició molt eficient, ja que les potències elèctriques demandades per les Gaiates queda reduïda a la desena part, a més a més, amb elements d’una altíssima eficiència. Un canvi que, d’entrada no va agradar a tot el món; és evident que el color de la llum és molt diferent, però el món de possibilitats que s’obria davant dels gaiaters era infinit. Les primeres peretes led es van anar sofisticant cap a elements RGB – elements que conjugant els colors roig (Red), verd (Green) i blau (Blue) obtenen milions de tonalitats, fins al blanc – fins a elements de control de píxel amb sofisticades controladores amb els seus

Pereta píxel led

programes d’edició i les seues targetes de memòria SD. Tot un món d’opcions que evoluciona amb tanta velocitat que d’un any per al següent apareixen nous elements, nous controls, nous efectes que fan que, ara com ara, en ple segle XXI, la inversió que ha de fer una comissió de sector, cada any, en el seu sistema d’il·luminació és considerable i permanent si es vol disposar d’elements espectaculars que puguen oferir múltiples opcions en un mateix punt. Perquè es puguen fer una idea del potencial que els indiquem, la Gaiata de la Ciutat d’enguany, té prop de 5.000 punts de llum, controlats un a un i amb possibilitat RGB. I tot això amb a penes 7.000 watts de potència. Setanta-quatre edicions magdaleneres amb Gaiates Monumentals. Des d’aquelles primeres normes generals que es van editar en 1944 fins als nostres dies, l’evolució en les nostres Gaiates, quant a formes i procediments, ha sigut exponencial però, en el fons, continuen sent vàlids els criteris marcats. Servisquen a manera d’exemple aquestes paraules que Carlos Gonzalez – Espresati, escrivia en el diari Mediterráneo un 4 de març de 1945 “... i aquesta és la bellesa del nostre signe típic autòcton: la gaiata. No oblidem que l’única motivació de la gaiata, tant pel seu origen com pel seu fi, és la llum, aquesta ha de ser el tema principal, la protagonista de qualsevol interpretació artística que vulga intentar-se del nostre símbol magdalener”.

Bibliografia

- Hemeroteca d’El Periodico Mediterráneo - Arxiu de la Junta Central de festejos de la

Magdalena – Junta de Festes – Patronat de Festes

- Magdalena. Historia y leyenda de un pueblo de Jose Sánchez Adell i Alvaro Monferrer Monfort

- Festa, Historia de las Fiestas de Castelló, de Levante de Castellón

- Crónica de la Magdalena, Historia de las

Fiestas de Castellón 1945-1994 del Periodico Mediterraneo

251


252


253


254


255


256


257


ENVIAMENT GRATUÏT AL TEU DOMICILI PREUS SENSE COMPETÈNCIA ALTA UALITAT DE PAPER I IMPRESSIÓ DISSENY GRÀFIC (SI HO NECESSITES)

TEXTO TEXTO TEXTO TEXTO TEXTO TEXTO TEXTO TEXTO

258


La Comissió els desitja Bones festes de la Magdalena 2018

Volem agraïr l’esforç i col·laboració de tots els que han intervingut en l’edició d’aquest llibret, d’una manera o una altra. Des dels què ens han aportat les seues vivències en els articles, fins a les empreses que han inserit la seua publicitat, passant pels tècnics impressors, fotògraf, disseny de portada, així com a l’equip humà del Sequiol que ha fet possible que avui tinga en les seues mans el nostre llibret 2018. A tots MOLTES GRÀCIES

259



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.