Gaiata 15 2015 by Gaiata 15 Sequiol

Sumari Gaiata 15 Sequiol

Direcció i coordinació: ELISABETH BREVA ALMERICH Redacció: AGUSTIN MON CARRO NURIA MIRAVET

Salutacions 03 Racó de l’Artiste

Portada e il·lustracions separates: LORENZO RAMIREZ

Publicitat: LIDÓN MARZÁ MARI CARMEN MONTE CHELO ASENCIO ANGELES GARCÍA ELENA MARZÁ NOELIA FABREGAT

La Nostra Comissió 35

Activitats 103

• PAS DEL TESTIMONI 2014 A 2015 • NOMENAMENT DELS MÀXIMS REPRESENTANTS DEL SEQUIOL PER A LA MAGDALENA 2015 • NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR • LA NOSTRA PRESENTACIÓ • AIXÍ LA VAN VEURE… EL PERIODICO MEDITERRANEO EL MUNDO – CASTELLON AL DÍA LEVANTE • PRESENTACIÓ DEL CARTELL ANUNCIADOR DE LA MAGDALENA 2015 • NOMENAMENT SEQUIOLER DE L’ANY 2014 • XI CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLO” • XVI CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA “SEQUIOL” AL COL·LEGI ISIDORO ANDRÉS • ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2014 • SEQUIOL “DIA A DIA” EN 2014 • IV I ÚLTIMA EDICIÓ DEL FESTIVAL SEQUIOL ROCK • ACTIVITATS CULTURALS I ESPORTIVES AL SEQUIOL • UNA NOVA ACTIVITAT AL SEQUIOL “LA PESCA” - CLUB DE PESCA EL GREGAL • ELS NOSTRES AMICS DE FALLES I FOGUERES

Reportage fotogràfic: EDICIONES MUPHY Impressió: Gràfiques COLOR IMPRES s.l.u. Dipòsit Legal: CS 64-2015

Traducció al valencià: Programa SALT 4.0 Traductor i corrector de valencià. Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

Articles

177 * La Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints artícles que apareixen publicats en el present llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.

• LA NOSTRA GAIATA • LA NOSTRA GAIATA INFANTIL • LA NOSTRA PORTADA

• LA NOSTRA COMISSIÓ • LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL • MADRINA 2015, N’ESTEFANÍA CLIMENT MORENO • MADRINA INFANTIL 2015, XIQUETA MARÍA COLLADOS MARZÁ • PRESIDENT INFANTIL 2015, XIQUET XAVIER QUERAL ASENCIO • MADRINA D’HONOR, N’ANA RODRÍGUEZ PÉREZ I ACOMPANYANT • MADRINA D’HONOR INFANTIL, XIQUETA ELENA PUIG VILARROIG • DAMES D’HONOR I ELS SEUS ACOMPANYANTS • DAMES D’HONOR INFANTILS I ELS SEUS ACOMPANYANTS INFANTILS • ENTREVISTA A ESTEFANÍA CLIMENT MORENO, LA NOSTRA MADRINA per Vicente Cornelles • ENTREVISTA A MARÍA COLLADOS MARZÁ, LA NOSTRA MADRINA INFANTIL per Vicente Cornelles • ENTREVISTA A XAVIER QUERAL ASENCIO, EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL per Vicente Cornelles • ENTREVISTA A ELISABETH BREVA ALMERICH, LA NOSTRA PRESIDENTA per Vicente Cornelles • ACOMIADADA DE LA MADRINA 2014, N’AROHA ESPEJO GARCÍA • ACOMIADADA DE LA MADRINA INFANTIL 2014, XIQUETA CLAUDIA LLOPIS PASCUAL • ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2014, XIQUET RAÚL PEGUEROLES MORILLA • QUADRO D’HONOR • PROGRAMACIÓ DE FESTES AL SECTOR

Coordinadora articles: NURIA MIRAVET Entrevistes, textos i col·laboracions: CHELO PASTOR VICENTE CORNELLES CRISTINA GARCIA JAVIER ROIG

• SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE LA CIUTAT, N’Alfonso Bataller Vicent • SALUTACIÓ DEL REGIDOR DE FESTES - PRESIDENT DEL PATRONAT DE FESTES, En Joaquín Torres Navarro • SALUTACIÓ DEL PRESIDENT D’HONOR, En Joaquín Borras Llorens • SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA DE L’A.C. GAIATA 15 SEQUIOL, N’Elisabeth Breva Almerich • SALUTACIÓ DE LA REGINA DE LES FESTES, Na Dunia Gormaz Campos • SALUTACIÓ DE LA REGINA INFANTIL DE LES FESTES, Xiqueta Cristina Batalla Serret • SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ, En Jesús López Guillén

• APUNTS DE GASTRONOMIA CASTELLONENCA, per José Juan Sidro Tirado, Vocal del Consell Municipal de Cultura. • LES FAVES, PER JOAN GARÍ, escriptor. • LES SETES, DE LA MUNTANYA A LA TAULA, per Jorge Carceller Blasco, Restaurant La Llenega. • FORNS DE PA EN EL RECORD, per Joan Josep Trilles i Font, historiador. • TRADICIONS DEL MEU POBLE, DEL MEU RAVAL, per Nuria Salvador Alicart, veïna del Raval. • EMBOTITS REGIONALS EN LES NOSTRES FESTES, per Javier Roig Varoch, vocal de la nostra Comissió. • L’ALLIOLI, per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló. • FORMATGES DE CATÍ, per Miquel Vives, gerent de Formatges de Catí. • EL PEIX DE LA NOSTRA TERRA, per Nacho Boix, gerent de la Tasca del Puerto. • BODEGA LES USERES, per Vicent Bellés Marco, director de Bodega Les Useres. • CUINA DE PROXIMITAT I ECOLÒGICA, per Alejandro Benavent Aranda, xef del Restaurant Nitteta. • SUCCESSOS PARANORMALS EN EL MAGATZEM DE LES GAIATES, per Víctor Orozco Rodríguez, vice-president de la nostra Comissió. • AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS, per Agustin Mon Carro, assesor de la nostra Comissió. • LA GENT DEL SECTOR DEL SEQUIOL-MAGDALENA, 70 ANYS DE FESTA-, per Salvador Bellés, escriptor. (Article presentat a concurs en la Magdalena 2015 sota el lema: “Magdalena, 70 anys de Festa”).

C/ Jorge Juan, 18B - 12006 Castell贸 964 25 75 63 www.manuelcuellarjoyas.com info@manuelcuellarjoyas.com

Salutacions

Salutació Alcalde de la Ciutat

Alfonso Bataller Vicent

El calendari ha tornat a córrer de pressa i ja estem a les portes de retrobar-nos, un altre any, amb la història i les tradicions més volgudes del nostre poble. I de nou creix la il·lusió dels nostres veïns i veïnes, als nostres barris, al magatzem de gaiates al mateix ritme que s’incrementa el ritme de treball de les diferents comissions. Estem immersos de ple en un camí conegut en el que Castelló torna als seus orígens. Una ciutat que es mira amb orgull en el seu passat i que, malgrat les dificultats dels darrers anys, continua treballant amb dinamisme i lluitant pel seu futur. L’ermita de la Magdalena, far al peu del Desert de les Palmes, balcó privilegiat de la Plana de Castelló, és un símbol per a tots. La ermita blanca cap on els passos dels castellonencs i castellonenques s’adrecen cada tercer diumenge de quaresma, en un homenatge col·lectiu i multitudinari, que corona l’esclat de les festes més desitjades per tota la ciutat. Perquè les nostres festes fundacionals són un sentiment compartit. Moment i punt de trobada amb la família i amistats, per convertir-nos en amfitrions de forasters i nouvinguts que visiten la capital en la seua setmana més important de l’any. Unes festes que parlen també de la reivindicació d’aquells senyals d’identitat del nostre poble. I cal destacar que, una part insubstituïble de tot este conjunt singular, és gent que participa del ‘Món de la Festa’: Patronat de Festes, gaiates, colles, ens vinculats i empreses que hi colaboren. Uns col·lectius sense els quals la Magdalena quedaria òrfena i sense els seus símbols més característics. Estic convençut de que esta Magdalena 2015 serà inoblidable, enguany amb les nostres reines Dúnia i Cristina, són l’exemple d’amo i invitació a la festa. Des d’ací vull agrair l’interés de totes les persones que han treballat de valent durant tot l’any per a aconseguir que, a cada sector de la ciutat, la llum de la gaiata continue il·luminant el nostre camí i contagiar de l’ambient festiu a la resta de ciutadans i ciutadanes de Castelló. Visquem la Magdalena de manera intensa, des de la germandat, la concòrdia i el respecte. Serà la millor manera de continuar recorrent eixe camí junts, de seguir i honorar una tradició que parla de nosaltres mateixos, que ens fa protagonistes d’una història plena d’esplendor. A tots i a totes, bones Festes de la Magdalena 2015.

- VIGILANTS DE SEGURETAT - PORTERS - CONSERGES - HOSTESSES

AVINGUDA GERMANS BOU, 7-ENTRESÒL 12003 - CASTELLÓ TELÈFON: 964 065 858

Salutació del Regidor de Festes President del Patronat de Festes

Joaquín Torres Navarro

La força de la nostra Festa, el motiu principal de la celebración de les Festes de la Magdalena, és la gent de Castelló. Són els milers d’hòmens i dones, de jóvens, de xiquets i xiquetes que formen part del ‘Món de la Festa’. Des dels veïns dels nostres barris a la gent que s’aplega al voltant d’un cau gaiater, una colla o associació per treballar per les nostres festes. Són, en efecte, moltes persones que, de manera totalment voluntària i altruïsta dónen part del seu temps d’oci en les tasques de construcció del monument gaiater, acudint a les presentacions al Palau de la Festa, venent loteria al barri, sopars de germanor a l’estiu o al Nadal. Moltes mans i, sobre tot molts cors, els que es posen a disposició de la Festa. Totes ells: gaiates, colles, Patranat de Festes, Ajuntament i altres col·lectius i ens vinculats, fan de nexe d’unió, de corretja de transmissió entre la societat castellonenca i la Festa. I actes senyers com el Pregó, la Romeria de les Canyes, Desfilada de Gaiates o l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó, mancarien de sentit sense la seua participació. La Magdalena atresora des de fa ja alguns anys el reconeixement com a Festes d’Interés Turístic Internacional. Una fita que hem assolit gràcies al treball conjunt de tots i totes. Una marca de qualitat que obri, encara més, unes festes que sempre han sigut participatives i aptes per a tots els públics, per a totes les cultures. Com a regidor de Festes i president del Patronat de Festes, vull convidar tots els veïns i veïnes de Castelló a que renoven este sentiment d’alegria i de germanor que sempre aplega quan ens acostem a les dates de celebració de la nostra Magdalena. Un sentiment que, gràcies al treball de les comissions gaiateres com esta, contagia de l’esperit i l’orgull de genealogia que és propi de la nostra ciutat.

Salutació President d’Honor

Joaquín Borrás Llorens

Gaiata 15 Sequiol

Ja el dia és arribat... Si, un any mes ha arribat el dia, la vespra, de la que es diu que, de la festa, la vespra, però el que poques vegades pensem és que la vespra de la gaiata és llarga, plena de nits carregades de reunions de treball en la gaiata, de pujar i baixar escales de les vivendes del sector buscant eixa ajuda perquè la setmana de festes siga gran i que la gaiata lluïsca amb tot l’esplendor. De la planificació de cada un dels detalls de la presentació, de l’execució de la mateixa, que el programa de festes arreplegue tot allò que compagine tradició i diversió, de buscar que tot el món estiga content i se senta a gust. Però no , no és penós, docns es fa amb el màxim afecte cap al sector i ,perquè no dir-ho, amb afecte cap a tota la ciutat. Vull rendir, amb estes curtes paraules, la meua admiració i afecte cada un dels components de la gaiata, des de tu, Presidenta, que animes a tots, fins a l’ultime soci. Tots sou importants en este caminar anual que unix una festa amb una altra sense interrupció. Bones Festes a tots i en especial a les nostres Madrines i President Infantil; Estefania, María i Xavi. Vull que estes festes siguen per a vosaltres inoblidables i que passeu son perquè vullgueu allargar el dia al màxim per com ho estigueu passant de bé. BONES FESTES.

TALLERS PROPIS PER A LA FABRICACIÓ DE CONSTRUCCIONS METÀL.LIQUES EN ACER AL CARBONI I ACER INOXIDABLE

MESCLADORES HORITZONTALS

INOXIDABLE CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES DISSENY PORTES ESCALES BARANES EXPOSITORS I DECORACIÓ

S FAÇANE

DECORA

CIÓ D’IN

TERIOR

) SPANYA TELLÓ (E S A C 4 0 20 166 . 68,9 - 1 964 203 t -340, KM 00 Fax: 5 0 4 smon.ne 2 a CTRA. N 4 .c 96 t - www e .n Telèfon: n o m @cas casmon Correo.

Salutació Presidenta de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol

Elisabeth Breva Almerich

Gaiata 15 Sequiol

Pareix que va ser ahir quan aguaitava a les pàgines del llibret del Sequiol 2014 per a invitar-los a disfrutar de les nostres festes fundacionals. El temps passa implacable i ja ha transcorregut un any. Un any en què, de nou, he rebut el suport de la meua comissió per a continuar capitanejant aquesta nau en els dos pròxims exercicis. I és fàcil, molt fàcil presidir esta comissió per l’alt compromís i nivell de treball que aporten tots els seus membres. Però el temps comença a fer mossa i potser serà moment ja de sàvia nova. En fi! serà un tema per a reflexionar durant este temps. Ara és moment de presentar. Una nova edició de la Magdalena està a la volta del cantó, I Sequiol, “possiblement la millor Gaiata del món”, l’ha preparat amb molt afecte per a tots els socis i veïns del sector. Fonamentada en tres pilars bàsics, les Gaiates, el llibret -que ja és una realitat en les seues mans- i el programa de festes. I amb un objectiu únic: que tots vostés siguen partícips d’ells, els visquen, els disfruten i se senten part important d’esta dinàmica associació doncs tot el nostre esforç no és complet sense la seua activa participació. No són el fi, són el mitjà perquè tots els socis i veïns s’integren i convisquen, amb harmonia i felicitat, i durant uns dies de festa puguen aparcar els quotidians problemes i disfruten d’una ciutat en festes. Durant quasi un any, en els magatzems municipals, l’equip de construcció ha donat forma a les Gaiates que representaran a Sequiol en la Magdalena 2015. De nou dos treballs de qualitat, de tall clàssic encara que aportant solucions molt avantguardistes. Ambdós presenten la seua ferma candidatura als màxims guardons encara que això no depenga ja de nosaltres, ni de la qualitat del nostre treball. I no menys esforç s’ha dedicat a la publicació anual del Sequiol. El nostre llibret, este que ara té en les seues mans, porta tot l’afecte de quants han participat en la seua confecció. Però no sols això, la qualitat de la impressió, el gust en la seua composició, el valor afegit que aporten els seus articles... molts detalls que li conferixen un interés més enllà del mer llibret de festes. És una publicació de qualitat i que interessa mirar i, finalitzades les festes, guardar. L’extens i variat programa de festes, per a tots els públics, mantén el nivell de qualitat d’anys anteriors encara que la prolongada situació econòmica del moment unit a alguna situació incomprensible que hem hagut de patir en els últims anys -dos primers premis consecutius de Gaiates sense dotació econòmica o l’esforç de mantindre dos Gaiates de la Ciutat- ens han obligat a ser mes eficients en la nostra selecció. Per això veuran que ha desaparegut del programa el SEQUIOL ROCK -un referent en la música local en els últims cinc anys-. No és un adéu, és un fins prompte, doncs seguim convençuts de l’important paper que ha jugat en la promoció de grups novells. La guinda del programa serà, de nou, l’actuació estel·lar de la CENTAURO LA GRUPESTRA que enguany hem volgut distingir-los com SEQUIOLERS DE l’ANY. I tot això és possible gràcies a la col·laboració de tots. Dels socis, pel seu esforç econòmic i anímic, no sols els donatius ajuden també la bona acollida que ens donen. Dels comerços amb la seua col·laboració en publicitat, en molts casos un gran esforç mes enllà de la promoció. D’entitats i organismes oficials, doncs sense el seu suport seria inviable qualsevol gran iniciativa. Tots units fem possible SEQUIOL. Per a tota la família Sequiolera és un orgull pertànyer a esta associació, I volem que vosté, com a soci i veí de la Gaiata 15. també se senta orgullós de pertànyer a esta Gaiata, com els deia, “la millor Gaiata del mon”. Presumisquen de Sequiol i quan passen junt amb el Fadrí, delecten-se amb “Flor blanca, dolçor de primavera” nostra Gaiata de 2014 i Gaiata de la Ciutat 2015. Permeten-me un últim prec: disfruten de la festa, visquen el carrer, acosten-se a la tasca gaiatera i compartisquen uns moments distesos amb nosaltres. I participen plenament de tot el que posem a la seua disposició. Sense el seu suport, no té sentit nostre esforç. Els espere a TOTS. VISCA LA MAGDALENA 2015

VERDEFLOR FLORISTES ARA ELS MILLORS PREUS DE CASTELLÓ I LA MÉS ALTA SELECCIÓ AMB LA QUALITAT DE SEMPRE

ENVIEM FLORS A TOT EL MÓN ENCÀRRECS TELEFÒNICS AMB SERVICI DE PAGAMENT AUTOMÀTIC

Avgda. de València 10 · 12006 CASTELLÓ · TEL +0034 964 201605

Salutació Reina de les Festes de Castelló

Dunia Gormaz Campos

La Gaiata 15 sempre ha sigut un referent de castellonerisme, per això vull donar-vos les gràcies per fer que el nom de Castelló i de les nostres festes brillen amb llum pròpia igual que els nostres monuments. Espere que l’incansable treball que heu estat realitzant durant un any es veja recompensat durant la nostra setmana gran. Vull animar a tots els veïns i amics del “Sequiol” que isquen al carrer a compartir tot el que la festa ens oferix. Amb estima Dunia Gormaz Campos

Salutaci贸 Reina Infantil de les Festes de Castell贸

Cristina Batalla Serret

Com Regina Infantil de les festes, vull saludar a tots els membres de la Gaiata 15, ve茂ns del Sequiol, a les seus Madrines Estefan铆a i Maria, al seu president infantil Xavi i especialment als xiquets del sector i vull animar-vos a reviure junt les nostres tradicions. Que les festes de la Magdalena 2015 siguen les millors. Amb afecte, vull cridar: Magdalena! Cristina Batalla Serret

RESIDENCIAL CASTELLÓ SERVEIS QUE PRESTEM • Estades permanents i temporals • SAD: Servei Atenció Domiciliària • Habitacions individuals i dobles, totes exteriors • Allotjament i manutenció • Consulta mèdica • Atenció infermeria (les 24h.) • Atenció d’auxiliar (les 24h.) • Fisioterapeuta, rehabilitació • Psicòlegs, estimulació cognitiva • Teràpia ocupacional • Assistència en tràmits socials • Perruqueria • Podologia • Servei de Neteja i Bugaderia • Àmplia zona enjardinada

Com a casa • CASTELLÓ

Carrer Herrero, 59 Tel. 964 206 211 12005 Castelló

• BENICÀSSIM Carrer Vilarroig, 3 Tel. 964 300 566 12560 Benicàssim - Castelló

Salutació President de la Junta de Festes

Jesús López Guillén

Com a President de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i satisfacció tindre l’oportunitat de dirigir-me als veïns del sector per desitjar-los que passen unes bones festes. Tota la Ciutat de Castelló espera amb il·lusió els dies que estan al voltant del Tercer Diumenge de Quaresma. Esperem tots aquestes dates per fer gala de la nostra condició de castellonencs. Les Festes de la Magdalena constitueixen un exemple de convivència i de dinamisme. Entre tots, col·lectius festers, veïns i visitants, aconseguim protagonitzar una sèrie d’activitats que tenen al carrer el seu escenari i en el gaudiment col·lectiu la seua raó de ser. La Gaiata és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il·lusió, dedicats en cos i ànima amb la fi d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria del veïns del sector. Amics festers, en nom de la Junta de Festes de Castelló, vull expressar la meua més sincera felicitació per la vostra tasca, sense la qual les nostres festes no lluirien amb el resplendor que entre tots hem aconseguit que tinguen, constituint una gaiata modèlica, de la qual hem d’aprendre moltes coses tots aquells que estem vinculats a les Festes de Castelló. Anime tots els veins del Sector a participar d’aquest mereixcut homenatge a la Gaiata, col·laborant en tot el possible amb els representants i els membres de la comissió que han estat preparant les activitats per a la Magdalena 2015, amb l’única il·lusió de que siguen gaudides per la majoria dels veïns perquè es converteixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran. Finalment, desitjar-vos en nom de la Junta de Festes, que gaudiu de les Festes de la Magdalena, amb la confiança de que la vostra participació a tots els actes serà la clau de l’èxit de les nostres festes. Moltes gràcies i bones festes.

Carrer Le贸n XIII 18 baix 12550 Almassora (Castell贸)

Fotografia i Video 964 551749 666 820 581 / 671 676 723

www.edimuphy.com

VINE A CONÉIXER EL

NOU SEAT LEÓN X-PERIENCE 4DRIVE

TECNOLOGIA PER A DISFRUTAR

SI CONEIXES EL CAMÍ, PROVA UN NOU. PER A VINDRE AL CONCESSIONARI, TRIA EL MÉS CURT. Dóna-li un canvi al teu dia a dia amb el nou SEAT LEON X-PERIENCE. La seua tracció integral a les 4 rodes t’aportarà un dinamisme total tant en les teues eixides urbanes com en les teues aventures en la muntanya. Explora tot tipus de terrenys i disfruta del màxim control sense importar el temps o les condicions de la carretera, però abans de tot açò torna a recórrer el camí de sempre. VINE A CONÉIXER EL NOU SEAT LEON X-PERIENCE AL TEU CONCESSIONARI.

SEAT recomana

Consum mitjà combinat de 4,7 a 6,5 l/100 km. Emissions de CO2 de

Sevi Real Camí Travessa, 26. Vila-real Telèfon 964 527 722

122 a 150 g/km. Imatge acabat Nou León X-PERIENCE.

Seat Michavila Avinguda Castell Vell, 87. Castelló Telèfon 964 342 900

El magatzem de la construcció i la reforma

PER A PROFESSIONALS I PARTICULARS

Guanya temps i diners en el magatzem dels professionals on també poden comprar els particulars.

PREUS DE MAGATZEM

IVA INCLÒS

Comprem grans quantitats i directes a fàbrica, sense intermediaris.

ESTOC DE MAGATZEM Posem a la teua disposició més de 12.000 productes en estoc permanent, repartits en 7.280 m2.

HORARI DE MAGATZEM Obrim a les 7:30h sense tancar al migdia i tens a la teua disposició 12 caixes (4 d’elles de Gran Volum per a facilitar la càrrega en el teu vehicle).

QUALITAT PROFESSIONAL T’oferim una gamma de qualitat amb les marques més reconegudes i un assessorament professional.

Obrim a les

7:30h.

HORARI DE MAGATZEM De Dilluns a Divendres de 7:30h. a 21:30h. Dissabtes de 7:30h. a 22:00h.

BRICOMART CASTELLÓ Ronda Sud amb Av. València 12.005 Castelló de la Plana TEL: 964 24 69 69 / FAX: 964 20 97 01

www.bricomart.com

RACÓ DE L’ARTISTA

Lema:

XIULA XIULA, PANDEROLA

Artiste: José Vicente Monr oig

LA NOSTRA GAIATA A l’ombra d’una estàƟca pitera, rebent la serenitat de la llum, disfrutant del plaent silenci de la Gaiata, el meu cor batega volent ser pregoner. Pregoner de dolçaina i tabal, pregoner de gegants i nans, de mitologia castellonenca, de jotes i cançons, de balls i rondalles, de costums arrelades, d’oficis de sempre, pregoner del terme, de piques i flors de paneretes de colors, de bellesa castellonera. Pregoner de règia llum, de clarins i Ɵmbales, marxa de la ciutat sequier major. Pregó… Les séquies pregonen amb aigua clara esguitant l’arrel del taronger, regant de vida el verd camp. La flor blanca creix, empalustra la Ɵja del verd taronger, s’obri desprenent la seua aroma, abraçant el camí de la romeria de verdes canyes. Fadrí vell, brolles de l’arrel de la vila, crides a la festa, cantant, quan pregones, la nostra festa plena. Eres el més maƟner quan despertes al veïnat, que badalla el maơ del diumenge de Magdalena, com un dolç capoll de primavera. Ermita blanca, emanes llum, irradies llum blanca que disfressada de tarongina omplis la plana, omplis d’embriagador perfum la senda del camí dels molins fins al castell vell. Castell vell, noble, orgullós, història d’un poble, guarnit per la senyera del rei, coronat de noble metall. ReparƟx la llum blanca per entre els seus badalls, clavills del pas dels anys Milers de fulles s’enreden, s’ajunten, confonen les seues formes, creant sinuoses corbes i il·luminades per la llum blanca. La teua llum blanca fas baixar arrossegades pel cor i la vida, milers de lluernes blanques que es posen en fanalets, cresolets, il·luminant el pas de la romeria, com Tombatossal, nascut de Castelló per a donar forma a la Plana: la Gaiata. Gaiato, des de la teua corba d’ancianitat, com un savi, any rere any, tornes a la nostra vila i ens dónes la llum. Eixa llum de l’ànima castellonera, llum de color, llum blanca, alegre, llum de germandat, de bona gent. Gaiato de llum blanca abraça a la teua ciutat en la dolçor de la primavera. Pitera, margalló, frondós pi que alces la mirada al cel del castell vell, paisatge magdalener. Carcassa, tro, soroll harmoniós que sona en el cel i en la terra del turó de la Magdalena.

Carrasca, romer, bancal de pedra emblanquida amb calç per a marcar el camí del romer Vede canya, verd taronger, verd arrel, verda cinta que es mou per l’aire al caminar. Brusa negra, mocador al coll, paisatge magdalener. Blau de puresan, taronja de tradició. Negre de noblesa, verd d’esperança, blanc de tarongina, un cresol de colors, d’harmonia, bressol de llum castellonera. Seguint la cua d’una estrela, en la nit magadalenera, s’encén en el cor, la llum viva, que tots els fills de Castelló portem. Com milions de fanals que hi ha penjats del cel. Quants fanals ens van guiar, ells porten la llum eterna, ells ens donen la llum, ells ens guien en la faena de fer gaiata. Quan les llums de la nit s’encenen, una estrela il·lumina des de l’ermita, la Plana, posant-se en el seu camí en la casa de la nostra mare, Verge de Lledó. Mareta, als teus peus pose el meu cresol i mon gaiato, ompli’l de la teua llum per a poder seguir el meu camí. Com cada any, dóna-li forces a mon gaiato per a poder portar la llum, a la nostra llar pairal. De Lledó al Forn del Pla, de nou milers de punts de llum s’acosten al camí per a alegrar-se de l’arribada. Ens donen la benvinguda, saluden i s’unixen a la llum blanca que conforme passa els arreplega, els unix , els col·loca harmoniosament, abrigant-los, donant-los formes sinuoses, formes esveltes tradicionals i modernes, formant totes un sol element, gaiata eterna. Mireu la gaiata , mireu com passa triomfal per tota la vila i raval, lluminosa llanterna de la nostra llar pairal, mireu-la com passa. És l’ofrena de tot un poble sencer que, per conƟnuar sent fidel a les seues tradicions, quan naix la dolça primavera, s’adorna amb la llum blanca de l’amor filial. Joc de colors, embruixada, ensisadora, sinuosa i esvelta, engrunsant-se al passar pels estrets carrers de la nostra ciutat. Un aragall de gent et veu passar. Mirades d’admiració, de sorpresa, d’afecte i a l’ombra del Fadri romandràs fins al Vitol . Mai desapareixeràs, quedares en els nostres cors, en les nostres reƟnes i en les nostres ànimes. Seras per sempre Gaiata.

Podem definir l’estructura de la Gaiata de Sequiol per a la Magdalena 2015 com una successió de piràmides regulars truncades, entrellaçades, entre elles per semiesferes. Anem per parts. Començant des de la base trobem dos piràmides regulars truncades de vint-i-quatre cares, una damunt de l’altra, i cada una d’elles de 300 mm d’alçària. Les arestes de les mateixes -i de totes les altres estructures piramidals que detallarem a conƟnuació- estan realitzades per una guia en forma de U realitzada en xapa de 2 mm plegada que seran el suport de totes les cares de les figures, realitzades en metacrilat blanc de 3mm de grossària. Açò permet poder treballar

ConƟnuant amb l’estructura, tornem a trobar novament una piràmide regular truncada, d’alçària 1000 mm, però esta vegada inverƟda -és a dir la base major està dalt- i de dotze cares. Sobre esta trobem la segona semiesfera de gots. Esta vegada amb dos-cents quinze suportats sobre quatre cércols metàl·lics de 1300, 1200, 1100 i 1000 mm de diàmetre, respecƟvament. ConƟnuem amb piràmides regulars truncades, de dotze cares, inverƟdes però esta vegada són dos. La primera de 800 mm d’alçària i la segona de 700 mm. Esta úlƟma serà el suport dels quatre escuts de la ciutat que coronaran el nostre monument.

sobre el metacrilat, sense interferir en la construcció del monument ja que la seua col·locació sobre l’estructura, a l’anar en les guies descrites, pot realitzar-se en l’úlƟm moment. Sobre estes, apareix la primera semiesfera realitzada tota ella amb dos-cents cinquanta gots, Ɵpus canya, que cada un conté, en el seu interior, una pereta de led RGB, confeccionada amb 12 led’s RGB 5050. L’estructura que la suporta està realitzada sobre quatre cércols metàl·lics, realitzats en pla de 20 x 3, de diàmetres -des de baix a dalt- 1500, 1400, 1300 i 1200 mm sobre els quals s’han soldat cércols, de diàmetre 50, en quanƟtat suficients per a manƟndre els gots.

Abans del gaiato -que, com venim fent en els úlƟms anys, disposa d’un sistema de corrioles quel fa retràcƟl- trobem l’úlƟma semiesfera de gots, amb cent quaranta, suportats sobre quatre cércols metàl·lics de 900, 800, 700 i 600 mm de diàmetre. En les quatre diagonals del carro base trobem els quatre braços principals que compten amb dos singularitats. La primera d’elles és que no parƟxen del carro base sinó per damunt de les dos primeres estructures piramidals, les de vint-i-quatre cares. La segona és que, cada un d’ells, suporten dos fanals, un el la part superior i un altre en la part mes baixa però este úlƟm va penjat no suportat. A més hi ha huit

braços secundaris, perpendiculars a les cares, que també porten fanals penjant. Estan col·locats, quatre en la primera esfera de gots i, els altres quatre, en la segona. Tots els braços, tant principals com secundaris, disposen d’una ànima metàl·lica de pla de 40 x 6 que els conferix la suficient rigidesa com per a suportar els fanals indicats. Cada fanal és una piràmide regular truncada, de huit cares, de nou en les arestes de la qual s’ha uƟlitzat la guia en U per a la col·locació dels laterals de metacrilat. L’alçària de cada un dels fanals és de 550 mm.

diferenciar dos Ɵpus de sistema lumínic. Per un costat tenim les estructures piramidals. Totes elles disposen en el seu interior d’un determinat nombre d’equips de llum blanca càlida (6000ºK) que il·luminen els magnífics treballs de pintura realitzats sobre les cares laterals, aportant transparència, realçant el nivell cromàƟc de les composicions i ressaltant tots i cada un dels detalls de les diferents estampes plasmades sobre els metacrilats. Conjugant amb ella, trobem els jocs espectaculars de colors i ritmes. Per a això, el departament tècnic del Sequiol, ha dissenyat i implementat un sistema

Quant a la il·luminació de la nostra Gaiata ressaltar que en les úlƟmes edicions Sequiol ha apostat fort per la tecnologia led el que ha suposat un desembossament econòmic molt important, màximament si es té en compte que en els úlƟms dos anys s’ha hagut de manƟndre operaƟves tant el monument en construcció com l’anterior que al ser guanyador, passava a ser Gaiata de la Ciutat. I, a pesar d’això, hem volgut manƟndre eixe nivell de qualitat i espectacle luminotècnic que sempre ha sigut segell de les Gaiates Sequioles. Així, de nou amb tecnologia 100% led, podem

de control que permet manejar, punt a punt, cada un dels elements RGB que trobem sobre el monument, cada un dels sis-cents cinc gots, les huitanta-quatre arestes de les estructures piramidals, els setze fanals o les prop de mil esferes de cristall que perfilen els braços del nostre monument. Un potenơssim sistema però que necessita de la genialitat i la visió espacial necessària per a ser programat. I en això és on Sequiol té un valor afegit doncs s’adequa tota l’espectacularitat i la potencialitat del sistema al que requerix cada un dels nostres monuments, ajudant al conjunt i no tapant.

25 2

Quant a la decoració, l’estructura presenta un color cobalt metal·litzat que ressalta amb el to blanc dels gots. Tots els braços estan realitzats en fusta DM de 10 mm, tallada i amb unes quantes capes sobreposades per a donar volum. S’han decorat amb tons metàl·lics – or, plata, bronze i coure- simulant els braços d’una anƟc canelobre. Quant al preciosista treball realitzat sobre les peces de metacrilat sobreïxen el realitzat per a l’estructura piramidal intermèdia on es representen quatre imatges de les festes fundacionals com són la Romeria, la Tornà, l’Ofrena a la nostra Patrona i la Desfilada de Gaiates. El resultat final és una Gaiata monumental amb tots els vímens per a alçar-se amb el màxim guardó del concurs. Tots els Sequiolos hem treballat de valent perquè el nostre sector dispose, possiblement, amb la millor Gaiata del món.

LES DADES: • Potència elèctrica instal·lada: 5.500 W • Alçària màxima: 6 metres • Ample de carro: 3 metres. • 120 metres de perfil de ferro 20 x 20 x 2 • 48 metres de perfil de ferro 40 x 40 x 2’5 • 20 metres de plaƟna de ferro de 12 x 3 • 60 metres de plaƟna de ferro de 20 x 4 • 120 metres de plaƟna de ferro de 40 x 6 • 300 metres guia U • 1000 esferes de cristall mat Ø35 • 16 metres tub metacrilat transparent Ø25 • 30 metres tub metacrilat transparent Ø40 • 6 fonts d’alimentació comnutadas 12 Vcc – 30A • 5 Controladores T-1000S amb targeta de memòria SD 2GB • 24 targetes de control de 8 eixides RGB cada una, amb control WS2811 • 60 metres de Ɵra màgica led RGB de 12v, amb 30 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67 • 260 metres de Ɵra led RGB de 12v, amb 30 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67 • 50 tubs de 120 led SMD 3528, T8, de 8 w • 30 tubs de 240 led SMD 3528, T8, de 18 w • 30 tubs de 300 led SMD 3528, T8, de 25 w

• 85 metres quadrats de tauler de fusta DM 10 mm • 6 metres quadrats de tauler de fusta DM 5 mm • 30 metres quadrats de metacrilat blanc de 3 mm • 30 metres de cinta de plom de 5 mm • 72 tubs de 25ml de plom líquid adhesiu, color negre, daurat i platejat. • 10 quilos de pintura esmalt • 10 quilos de pintura metal·litzada niquelat • 10 litres de pintura per a cristalls Gallery Glass en diferents colors • 50 quilos de pintura plàsƟca en diferents colors • 5 litres betum de judea • 5 litres de paƟnes metàl·liques • 4 litres pintura martele blau efecte metàl·lic • 30 tubs silicona neutra transparent • 10 metres quadrats cartó 1mm • 450 metres de conductor elèctric flexible 16 x 0’22 mm² de secció • 100 metres de conducte elèctric flexible, de 0’5 mm² de secció • 30 metres mànega plana de conductor elèctric flexible 12 x 0’75 mm² de secció • 40 metres mànega plana de conductor elèctric flexible 16 x 0’75 mm² de secció • 4.950 hores de treball

EQUIP DE REALITZACIÓ: • Secció serralleria metàl·lica Nacho Collados Marco Manolo Doumere Marơnez Vicente Javier Queral Garcí Miguel Ángel Sarmiento Puig • Secció elèctrica – electrònica – programació Juan Carlos Puig Vilanova Nino Turch Ferrer Pablo Sanahuja Nebot Agusơn Mon Carro • Secció fusta – metacrilat Jose Vicente Monroig Marques Lauren Climent Beltrán José Andrés Estrada Miralles Alonso Fernández Broncano • Secció pintura – decoració – disseny arơsƟc Enrique Carceller Llago Vicente Voltes PorƟlla Javier Rodríguez Capdevila Jorge Marơ Obiol Celes Gual Galván • Intendència Víctor Orozco Rodríguez

27 2

Lema:

LLUM DE CULTURES

Artiste: Javier RodrĂguez Capdevila

LA NOSTRA GAIATA INFANTIL La ciutat de Castelló ha sigut, des dels seus orígens, habitada per diverses cultures. Des de l’home prehistòric passant per ibers, grecs, romans, musulmans, jueus i crisƟans, fins als nostres dies. Castelló sempre ha sigut terra d’acollida i agermanament de les diferents cultures que han passat per la Plana. Però potser el període de l’Edat Mitjana, comprés entre l’entrada dels musulmans i la posterior reconquista per Jaume I, siga el període en el qual van introduir un nombre més gran d’iniciaƟves que van portar al llarg de la història al que és hui Castelló. El període mossàrab va introduir en estes terres l’agricultura i sobretot el sistema de regadiu que inclús, ara com ara, seguix vigent, com són les séquies -per cert, obres d’enginyeria que donen nom a la nostra Gaiata-. Durant este període de l’Edat Mitjana, musulmans, jueus i crisƟans van conviure a Castelló i d’això dóna fe els diferents ens festers que en l’actualitat representen, en el Pregó, a estes cultures. Però és, sens dubte, l’esdeveniment més important d’esta època la fundació de la nostra ciutat pel Rei Jaume I en 1251 després de la reconquista crisƟana. Este fet és el que hui en dia representen les festes fundacionals de la nostra ciutat. Les Festes de la Magdalena no són més que un “Ɵrar la vista arrere” per a saber d’on venim i que som. Hi ha un element dins de les nostres festes que simbolitza i és pilar fonamental d’eixe “d’on venim” que abans s’ha comentat: La Gaiata, que esta associada al descens dels habitants del “Castell de Castelló” a una zona més plana dins del terme. La llum que va enllumenar als nostres avantpassats

és la que enllumena hui en dia nostres gaiates. Més modern, més arơsƟc, però en essència preservar la nostra història. Una tradició que he volgut plasmar en la nostra Gaiata InfanƟl, Llum de Cultures, que no és més que un compendi d’art de les tres cultures que van habitar estes terres durant eixe període d’esplendor de Castelló. L’estructura de la gaiata infanƟl és bàsicament arquitectura mossàrab, adornada de baixos relleus en llautó i estany que simbolitzen escenes medievals. Esta no és una Gaiata infanƟl convencional, he volgut representar la història de Castelló perquè xiquets i jóvens la coneguen i siguen conscients que és molt important conservar les tradicions.

29 2

L’estructura de la nostra Gaiata InfanƟl podem definir-la com una superposició de prismes, de diferents alçàries i diàmetres de base, tots ells de planta octogonal. Així, parƟnt de la base, trobem els dos primers prismes regulars, cada un d’ells d’una alçària de 130 mm i de costat 500 i 400 mm respecƟvament. Les seues cara laterals estan realitzades de metacrilat blanc sobre el qual s’han adherit diferents treballs sobre xapa metàl·lica de llautó, conformant figures geomètriques i diferents filigranes arabesques. Esta mateixa composició la tornem a trobar en la part superior del monument, donant pas al gaiato. En este cas els prismes tenen de costat 300 i 200 mm respecƟvament. Estes zones presenten una il·luminació RGB controlada punt a punt el que permet aconseguir diferents tonalitats cromàƟques en cada zona i inclús desplaçaments dels diferents tons dins de la mateixa zona. Però potser la zona mes impactant de la nostra Gaiata InfanƟl és el seu fanal central. D’una alçària de 1200 mm està conformat per dos prismes regulars

concèntrics, és a dir, un en l’interior de l’altre. Ambdós de base octogonal i de costat 390 i 340 mm respecƟvament. L’interior és suport d’un treball de repujat sobre làmina metàl·lica de llautó, estany i coure, formant diferents figures arabesques. L’exterior suporta huit arcs de ferradura àrabs, realitzat en fusta de faig i els pilars de subjecció són tubs metàl·lics, de diàmetre 12, decorats amb colors metàl·lics. Sobre l’arc de fusta de faig, perfectament lacat, trobem una infinitat de detalls, de xapa de diferents metalls, que simulen els diversos elements que componen l’arc de ferradura àrab. A fi de realçar el treball de repussat sobre xapa metàl·lica es disposa d’il·luminació RGB entre ambdós prismes. Finalment ressaltar els quatre fanals que, sobre quatre braços de fusta tallada, trobem en les quatre diagonals, a semblança del gran fanal central, amb una alçària de 450 mm. Un treball que agluƟna elements de les diferents civilitzacions, crisƟana, àrab i jueua, que han anat conformant la idiosincràsia del poble de Castelló.

LES DADES: • Potència elèctrica instal·lada: 1.500 W • Alçària màxima: 3 metres • Ample de carro: 1’5 metres. • 60 metres de perfil de ferro 20 x 20 x 2 • 18 metres de plaƟna de ferro de 20 x 4 • 120 metres de plaƟna de ferro de 40 x 6 • 40 metres tub redó Ø12 • 1 fonts d’alimentació comnutadas 12 Vcc – 30A • 1 fonts d’alimentació comnutadas 5 Vcc – 20A • 2 Controladores T-1000S amb targeta de memòria SD 2GB • 2 targetes de control de 8 eixides RGB cada una, amb control WS2811 • 20 metres de Ɵra màgica led RGB de 5v, amb 30 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67 • 10 metres de Ɵra màgica led RGB de 12v, amb 30 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67 • 20 metres de Ɵra led RGB de 12v, amb 30 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67 • 10 metres de Ɵra led blan càlid de 12v, amb 30 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67

• 4 tubs de 120 led SMD 3528, T8, de 8 w • 8 tubs de 240 led SMD 3528, T8, de 18 w • 10 metres quadrats de tauler de fusta DM 10 mm xapat fusta de faig • 6 metres quadrats de metacrilat blanc de 3 mm • 20 esprais 300 ml color or i plata • 1 litres betum de judea • 2 litres de paƟnes metàl·liques • 20 metres quadrats de laminat de llautó de 0’7 mm de grossària • 5 metres quadrats de laminat d’inoxidable de 0’7 mm de grossària • 15 metres quadrats de laminat de estany de 0’7 mm de grossària • 10 tubs silicona neutra transparent • 20 metres de conductor elèctric flexible 16 x 0’22 mm² de secció • 30 metres de conducte elèctric flexible, de 0’5 mm² de secció • 1.005 hores de treball

LA NOSTRA PORTADA HISTÒRIA, TRADICIÓ I LLEGENDA Recorde una portada amb una expressió moderna de gaiata monumental. Després va ser una ermita de la Magdalena expressada des de la força del color. Enguany, el disseny de la portada torna als seus orígens de manera que és la llum la que vibra i envolta la història, la tradició i la llegenda. La festa en singular homenatge al món de les gaiates. Un homenatge a quants viuen i somien amb esperit castellonenc en esta terra d’oberta llum, cada dia més la nostra, més europea i més universal. És la llum d’una història oberta al futur que sap valorar els temps i els senƟments”. Lorenzo Ramírez

Distribuïdors

solucions energètiques & servici tècnic Carrer Navarra número 29 (Polígon El Colador) - Apartat Correus 227 - 12200 ONDA (Castelló) www.akkubatt.es - Telèfon 964 25 19 23 - Fax 964 77 18 46

PLATAFORMES ELEVADORES

SOLUCIONS ENERGÈTIQUES

SERVICI TÈCNIC

Lloguer de plataformes aèries

Bateries i carregadors industrials Instal·lacions solars Il·luminació LED SAI’s

Venda, reparació i diagnòstic de l’estat de bateries i carregadors per mitjà de prova de capacitat

La Nostra Comissi贸

La Nostra Comissió PRESIDENTA ELISABETH BREVA ALMERICH

TRESORER JOSE MARIA OROZCO RODRIGUEZ

ASSESOR AGUSTIN MON CARRO

COORD. SUBSECTORS Mª CARMEN GONZALEZ RODRIGUEZ

ASSESORA JURIDICA MARIA SEBASTIA GOMEZ

COORD. EVENTS Mª LIDÓN MARZÁ MARCO

VICE-PRESIDENTS VICTOR OROZCO RODRIGUEZ JOSE VICENTE MONROIG MARQUES VICENTE JAVIER QUERAL GARCIA JORGE MARTI OBIOL

COORD. COMPRES LOURDES MORENO VÁZQUEZ

SECRETARIA GLORIA BAQUERO LOPEZ

ARANTXA MANTECA MAYO ANNA TURCH BENEDITO BARTOLOME MOLINA MILLA PABLO SANAHUJA NEBOT MARTA MARCO GALMES NINO TURCH FERRER Mª CARMEN TORRES LLIDO JAVIER RODRIGUEZ CAPDEVILA ADRIAN ORTIZ PEREZ MAYA AGUILERA BIOSCA CARMEN PASCUAL PEREZ IGNACIO COLLADOS MARCO ALICIA ALCON NEBOT AROHA ESPEJO GARCÍA JOSÉ RAMÓN ESPEJO FUENTE MARCOS SALES NAVARRO LOURDES Mª CLIMENT MORENO JENNIFER CARRATALA BLASCO ANGELES GARCIA VILLALONGA JOAQUIN MOLINER D’IVERNOIS ARACELI MOLINER D’IVERNOIS CHELO ASENCIO MONROIG ANDREA ESTRADA TORRES

COORD. INFANTILS Mª CARMEN BENEDITO CARBÓ VOCALS JUNTA VICENTE QUERAL GUAL EVA USÓ ESTRADA JOSE ANDRES ESTRADA MIRALLES VOCALS COMISSIO MAJOR 2015 ENRIQUE CARCELLER LLAGO ANDREA TORTOSA BAQUERO AINHOA OROZCO PEREZ MAITE GARCIA MARIN CARMELA MOLINA GONZALEZ ENRIQUE CARCELLER SEBASTIÁ ANA BLASCO SANCHIS ALEJANDRO BREVA MONTE ALVARO VOLTES USO ARMANDO BREVA ALMERICH NACHO CARCELLER SEBASTIA LAIA COLLADOS MARZÁ ESMERALDA GARCIA GARCIA BEGOÑA NAVARRO AMAT ADRIANA LLOPIS PASCUAL DAVID M. CARRETERO VILARROIG SARA CALATAYUD SAFONT JOSE MANUEL GARCIA GONZALEZ ESTHER VIERA ARRUEBO ARANTXA VICENTE NEGRE JUAN MANUEL PRADAS MONTANER CLAUDIA CAVILLA DOMENECH NURIA MIRAVET SALVADOR

Madrina ESTEFANIA CLIMENT MORENO Madrina d’Honor Ana Rodriguez Perez Dames d’Honor Beatriz Belenguer Merce Marta Beri Galan Alba Orozco Alcon Acompanyants Luis Rivas Galindo Mohamed Ali Ahmedou Sidi Carlos Mon Breva Adrian Nebot Sanahuja PORTAESTENDART FERNANDO CARRATALA PALENCIA

LIRESA BREVA SALAS ELENA MARZA MARCO ADRIÁN DOUMERE FABREGAT JOSE SEGARRA GINÉS LAUREANO CLIMENT BELTRAN NOELIA FABREGAT ALCON FCO. JAVIER ROIG VAROCH JUAN CARLOS PUIG VILANOVA VICENTA GUAL GALVAN CELESTINO GUAL GALVAN MANUEL DOUMERE MARTINEZ MARCOS ANTONIO SALES NAVARRO LAURA GREGORI VIDAL MARTA GUAL IRIGOYEN ALICIA GALINDO MARTINEZ ANGEL LOPEZ SAFONT MARTA BENEDITO TARAZONA IONUT MARIAN BELINSCHI VICENTE VOLTES PORTILLA PILAR IRIGOYEN SARMIENTO Mª DOLORES ORAD MANUEL YOMARA VALLS ORAD BELÉN GUINEA PLANELLES

La Nostra Comissió Infantil Madrina Infantil MARÍA COLLADOS MARZA President Infantil XAVIER QUERAL ASENCIO

Martina Aguilera Biosca Malena García Miravet Nagore García Miravet Jimena Pradas Viera Claudia Ortiz De Zayas Lucía Aguila Moreno

Madrina D’honor Infantil Elena Puig Villarroig Dames d’Honor Infantils Teresa Doumere Fabregat Lucía Benedito Ordaz Balma Doumere Fabregat Balma Roig Artola Natalia Queral Asencio Alejandra Saez Sisamón Mar Sanahuja Marco Leyre Salinas Valls Lucía Ortiz De Zayas Lola Villarroig Olucha Martina Pradas Viera

Acompanyants Infantils Marcos Rodriguez Manteca Juan Carlos Francisco Pascual Carlos Benedito Ordaz Pedro Díez Villarroig Alonso Fernández Catalán

VOCALS COMISSIO INFANTIL 2015 FRAN BENEDITO TARAZONA CLAUDIA LLOPIS PASCUAL SERGI MARTÍ GARCÍA NICOLÁS RODRÍGUEZ MANTECA ANA RUBERT CALATAYUD LAURA TURCH BENEDITO MARÍA VOLTES ÚSÓ ANDRES PORCAR GUINEA PORTAESTENDART RAÚL PEGUEROLES MORILLA

Madrina 2015

EstefanĂa Climent Moreno

Madrina Infantil 2015

MarĂa Collados MarzĂĄ

President Infantil 2015

Xavier Queral Asencio

Madrina d’Honor

Ana Rodríguez Pérez

Acompanyant

Carlos Mon Breva

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Marta Beri GalĂĄn

Acompanyant

Mohamed Ali Ahmedou Sidi

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Beatriz Belenguer MercĂŠ

Acompanyant

Luis Rivas Galindo

Dama d’Honor

Alba Orozco Alcón

Acompanyant

Adrián Nebot Sanahuja

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

Elena Puig Villarroig

Dames d’Honor Infantils

Lucía Águila Moreno

Mar Sanahuja Marco

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

Teresa Doumere Fabregat

Acompanyant Infantil

Marcos RodrĂguez Manteca

Dames dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantils

Martina Pradas Viera

Balma Doumere Fabregat

Balma Roig Artola

Dames dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantils

Natalia Queral Asencio

Malena GarcĂa Miravet

Dames dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantils

Martina Aguilera Biosca

Nagore GarcĂa Miravet

Acompanyant Infantil

Dama d’Honor Infantil

Juan Carlos Francisco Pascual

Lucía Ortiz De Zayas

Acompanyant Infantil

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

Carlos Benedito Ordaz

LucĂa Benedito Ordaz

Dames dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantils

Claudia Ortiz De Zayas

Alejandra SĂĄez Sisamon

Acompanyant Infantil

Pedro DĂez Villarroig

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

Lola Vilarroig Olucha

“Els Peques”

Alonso Leire Fernández Catalán Salinas Valls

Jimena Pradas Viera

María Voltes Usó

Ana Rubert Calatayud Raúl Pegueroles Morilla

Adriana Llopis Pascual

Jennifer Carratalá Blasco

Sergi Martí García Laura Turch Benedito

Nicolás Rodríguez Manteca

Estefanía climent moreno madrina Per Viicente Cornelles Estefanía Climent Moreno, l’orgull del madrinatge en la gaiata Sequiol Viu estretament vinculada a Sequiol des de fa molt anys i la gaiata ha anat forjant les seues múltiples il·lusions magdaleneres, en una sèrie de vivències que la identifiquen plenament amb els festejos fundacionals de la ciutat amb el fet de fer i sentir gaiata. Estefania Climent Moreno lluirà la banda de Madrina del sector per a la Magdalena del 2015, i com a tal serà l’encarregada de presidir el bateig del monument de llum en els dies previs de la setmana gran. - Què representa per a tu ser Madrina de la Gaiata Sequiol per a les festes de la Magdalena del 2015? - És un orgull. Una satisfacció. Representaré al sector. Forme part d’una comissió en què s’unix amistat, confiança, entrega, treball i sacrifici en pro de la setmana gran magdalenera. - Des de quan formes part de la Gaiata Sequiol? - Des de fa 7 anys. El meu compromís és amb la gaiata amb què m’agrada compartir les il·lusions i les vivències amb la gent que som una gran família.

Sempre he estat plenament identificada amb la gaiata Sequiol, i amb el seu gran equip humà. - A part de la teua activitat gaiatera, què estàs estudiant? Com compatibilitzes els teus estudis amb les activitats gaiateres? - Estic fent un grau de Química en la Universitat Jaume I. Bo, intente compatibilitzar-ho. Crec que ho porte bé. - Col·labora el sector en les activitats de la gaiata? - Sí. Els veïns col·laboren prou amb nosaltres. És un barri que està compromés intensament amb la gaiata des de fa molts anys

Castelló i també l’Ofrena de Flors, en el desfilar emocionant fins a la basílica de la Patrona de la ciutat. És una cosa meravellosa. - Teniu gent jove la comissió? És important la presència de la joventut en una gaiata? - Sí, som prou gent jove. Clar que és important que hi haja joventut en les gaiates. Els jóvens aportem noves idees, energia i esperit de treball i sacrifici. I, per descomptat, immenses ganes de passar-ho molt bé durant la setmana gran magdalenera.

- Què records tens de la presentació del passat dia 8 de novembre? Quines vivències estàs tenint en el teu madrinatge del 2015? - Un record especial. Va ser molt bonica. Ja la setmana abans amb l’ofrena que vam realitzar la Gestora va ser un pròleg meravellós. Va ser el compte enrere per a la que seria la meua presentació. Només estic tenint experiències meravellosa, úniques i irrepetibles com a Madrina. I, també recorde com inoblidable la Imposició de Bandes en el Teatre Principal.

- I, quins missatges diries a estos jóvens de Castelló perquè s’integren en les comissions de sector? - Jo invitaria els jóvens a què s’apunten a les gaiates i, sobretot, a la Gaiata 15, on hi ha una oferta i atractiu especial per a viure intensament els festejos fundacionals de la ciutat. Però, també la meua invitació és per als veïns del sector. Que vinguen a veure’ns, a disfrutar plenament de cada un dels actes que prepara Sequiol per a les festes de la Magdalena. És una bona ocasió per a participar directament de l’alegria que es transmet en la setmana gran i, en concret, en l’ambient de festa popular de Sequiol.

- Quan falta molt poc per al començament de les festes de la Magdalena, quins són els actes que esperes amb major il·lusió? - Per descomptat, la Romeria de les Canyes, perquè és el dia més important per a la ciutat de

Així serà, Estefanía Climent. I que sigues molt feliç en la meravellosa aventura del teu madrinatge en el sector 15 per a les festes de la Magdalena del 2015. El 15 és, sens dubte, el teu número de la sort.

maría collados marzá madrina infantil Per Viicente Cornelles

María Collados, la il·lusió infantil d’una princesa gaiatera

És la xiqueta que representarà a la gent menuda de Sequiol per a les festes de la Magdalena del 2015. És el somni fet realitat en la constant aventura del país castelloner. És María Collados Marzá. - Què significa per a tu ser la Madrina infantil de les Festes de la Magdalena del 2015 de la Gaiata Sequiol? - És una experiència nova. Assistiré a una sèrie d’actes nous i diferents. Per a mi serà molta emoció i sent que és un privilegi ocupar un càrrec amb què disfrutaré molt. - Amb que acte de les festes de la Magdalena et quedes? Qual és el més emocionant per a tu?

- Sense dubtar-ho, em quede amb la presentació de la gaiata. Però, també m’agrada la Romeria de les Canyes, la Desfilada de Gaiates, el Cós Multicolor, que és molt divertit… - Des de quan pertanys a Sequiol? Què significa per a tu esta gaiata? - Pertanc a Sequiol des que tenia dos anys. Tinc 9 ara i he anat disfrutant de l’ambient de la gaiata. La meua germana ja va ser Madrina en el 2008 i dama de la ciutat en el 2009. - A part de les teues activitats gaiateres, què curs fas i en quin col·legi? - Doncs faig quart curs de Primària en el

Col·legi Isidoro Andrés Vilarroya. - Què t’agradaria ser de major? - Professora, perquè m’agraden molt els xiquets i poder donar classes. - Què els diries als xiquets castellonencs perquè els seus pares els apunten a les gaiates? - Doncs que vinguen. Que vegen que tipus d’activitats realitzem perquè disfrutaran i s’ho passaran magníficament. Eixe desig es farà realitat, María. Que sigues molt feliç en el teu madrinatge de Sequiol-.

Xavier queral asencio president infantil Per Viicente Cornelles

Xavi, un President infantil que viu la Magdalena amb la tradició i l’impuls de la família

Xavi Queral Asencio viu il·lusionat com President infantil de Sequiol. Pertanyent a una família d’arrelam castellonera, arriba a la titularitat de la comissió infantil conscient de la importància del sentiment castelloner i de la perseverança de les tradicions de la nostra ciutat. - Què representa per a tu ser el President infantil de la Gaiata Sequiol per a les festes de la Magdalena 2015? - Doncs representar als xiquets de Sequiol. Viure les festes de la Magdalena en primera línia i disfrutar de cada un dels actes infantils, tant en la gaiata, com els

que s’organitzen dins del programa oficial de festes. - Quins són els teus actes favorits en la setmana gran magdalenera? - Em quede amb la Desfilada de Gaiates perquè pots veure tots els monuments de llum que s’ensenyen a la ciutat en la nit del diumenge de la Magdalena. - Eres conscient que la teua família està compromesa des de sempre amb les tradicions i costums de la nostra ciutat? - Si. Els meus pares pertanyen a la gaiata des de fa molts anys. Ma mare ha ocupat càrrecs de representació. Mon pare, ara pertany a la Junta de Govern de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó.

- Junt amb les teues activitats gaiateres, quins estudis estàs realitzant? - Estic cursant quint d’Educació Primària en el col·legi Mater Dei. - I, què vols ser de major? - Futbolista - Quin missatge donaries als xiquets de Castelló perquè s’integren en les comissions de sector i, sobretot, en Sequiol? - Doncs que vinguen i que ens coneguen. Que s’apunten i veuran com s’ho passaran de bé. Este és el missatge de Xavi. Que es farà realitat perquè els xiquets són la promesa de futur de la festa magdalenera.

elisabeth breva almerich presidenta Per Viicente Cornelles Elisabeth Breva, Presidenta d’una gaiata nascuda per a guanyar i que apel·la al sacrifici i al treball Un any més Elisabeth Breva és la Presidenta de la gaiata Sequiol. La que porta gravat en el seu escut el guarisme número 15. Una comissió nascuda per a guanyar (és la gaiata amb el nombre més gran de primers premis del concurs de monuments festers de la història), i que per a la Magdalena 2015 (el 15 com a número de la sort) espera revalidar la corona de gaiata triomfadora. - Com teniu preparada la Magdalena del 2015? Què és el que oferireu per al sector? - Continuarem amb la mateixa línia de les últimes edicions de les festes. Volem tornar a omplir el sector de gent. Tenim la sort que els veïns acudixen en massa a cada un dels nostres actes que celebrem. I, el carrer Sequiol es convertix en epicentre de la festa popular i participativa. Tant en els sopars populars, com en els espectacles i revetles que oferim. Apostarem, com sempre, per una gran orquestra, sense oblidar els xiquets, com a esperança de futur de la festa magdalenera. Són la nostra promesa de futur.

- Parlant del sector, els veïns estan completament identificats amb la gaiata, veritat? - Sí. Hi ha una estreta relació de la comissió amb els veïns. Responen magníficament a la nostra proposta de festa popular. Això sí, el nostre esforç està encaminat, precisament, que el sector gaudisca plenament de les festes de la Magdalena sense necessitat que vaja al centre. Volem que l’autèntica festa popular es visca en la nostra demarcació urbana. - Vostés, a més, no tenen carpa en el carrer. - Efectivament, som l’única gaiata que no instal·la carpa en el carrer. Considerem que la festa ha de ser popular i que se celebre en el carrer. La carpa el que fa és posar una barrera entre els veïns i la gaiata. Considerem que la millor forma de viure la festa és el contacte directe amb els hòmens i les dones del sector. La festa ha d’estar en el carrer. - Però, darrere d’això molt treball i sacrifici no? - Per descomptat. Estar en una gaiata suposa molt treball i sacrifici. Moltes hores per a organitzar, planificar, programar, aportar idees, treballar i fer un muntó d’activitats. - Vostés, a més, fan gaiata tot l’any amb les diverses seccions que formen la comissió. - Si. La gaiata des de fa anys ha volgut que hi haja activitat tot l’any. No sols reduir-la al fet magdalener, sinó oferir diversos atractius com el

grup de dolçaina i tabal, balls regionals, grup de teatre, grup de muntatge del betlem… - I, Sequiol, impulsor del concurs escolar de maquetes de gaiates. - Sí. Creiem que les gaiates s’han de potenciar des del col·legi. Els xiquets han d’identificar-se amb els monuments festers i aprendre qual és el seu significat. La veritat és que el concurs s’ha consolidat en el panorama de les festes magdaleneres. - En el 2015, opteu novament al primer premi, no? - Si. Això volem. Oferirem un monument dissenyat pel nostre artista oficial, Jovi Monroig. Serà una gaiata clàssica amb tocs d’avantguarda i amb les últimes tecnologies a nivell de tècnica. Oferirem un monument de qualitat. - Què missatge donaria als veïns del sector perquè s’impliquen i participen en les activitats de la gaiata? - Doncs que vinguen a veure’ns. Que ens coneguen. Que participen activament en les nostres activitats. Que la gaiata 15 treballa per a fer festa per al poble, per al sector. Perquè visquen intensament la festa magdalenera. Així serà Elisabeth. Sequiol està des de fa anys en el més alt de la festa magdalenera per la seua proposta de festa popular i participativa de qualitat.

Nou servei de mecànica ràpida i pneumàtic

Acomiadada de

AROHA ESPEJO GARCÍA Madrina 2014

Tot el que comença ha d’acabar i esta vegada m’ha tocat a mi fer aquesta acomiadada. Encara recorde eixa telefonada que tant esperava donant-me l’oportunitat de representar a la nostra Gaiata 15 Sequiol! Doncs, per això vull donar-vos les gràcies, perquè més que una oportunitat era un somni per a mi. Encara que vaig poder complir un altre somni, gràcies a tot l’equip del matadero, perquè faça fred, calor o ploga sou vosaltres el que feu possible que cada any la Gaiata 15 estiga representada amb un monument únic. Gràcies a vosaltres vaig tindre l’oportunitat de pujar a l’escenari a arreplegar el primer premi i viure una experiència única.

Agrair-te a tu, Elisabeth, Vicepresidents i a tota la comissió l’estar al meu costat en sopars, actes, viatges i cada dissabte en el Palau, no deixant-me mai sola, per preocupar-vos de que no em faltara res i estiguérem còmodes en cada moment. A les meues dames, acompanyants i a la resta de la comissió jove, agrair als que vau estar acompanyant-me durant tot l’any, ajudant-me, recolzant-me i en definitiva fent que l’any fóra inoblidable. I com podria haver sigut l’any encara mes especial?, doncs tenint Raúl i Claudia. Dos xiquets divertits, que no callen, que no paren, dos xiquets amb què jugava com una xiqueta més, amb els que disfrutava cada dissabte i cada vegada que estàvem junts. Cada foto amb ells té una història plena d’alegria, de llàgrimes i de malifetes, ells junt amb els seus pares i germanes feien que tres famílies es convertiren en una sola fent,

si és cal, encara més especial el nostre any. Mai oblidarem cada un dels viatges i dels que ens van quedar per fer. Cada viatge té una història que mai oblidarem, una història plena de rialles i malifetes, veritat Jorge? Històries què encara que les recordem no podem evitar seguir rient-nos com si acabara de passar. Sens dubte repetiríem cada un d’ells. Estefania, María i Xavi, dir-vos que disfruteu de cada dissabte, de cada acte, sopars, berenars, ... doncs l’any se vos passarà volant i quan vos en adoneu estareu cridant Magdalena Vitol! I apagant les vostres gaiates després d’una setmana intensa d’emocions. Raúl i Claudia, el nostre any s’ha acabat però el que sempre ens quedarà són els records viscuts, les emocions que vam sentiri el 2014 sempre serà nostre.

Acomiadada de

CLAUDIA LLOPIS PASCUAL Madrina Infantil 2014

Benvolguda Gaiata, enguany ha sigut un dels millors anys de la meua vida. Ser Madrina Infantil del Sequiol, és el major somni que una xiqueta pot tindre. M’ho he passat en gran, he estat amb la meua família, els meus amics, la comissió, ... El dia del qual guarde millor record és el de la Presentació. El moment en què Raul em va posar la banda de Madrina Infantil de la Gaiata 15 per a la Magdalena del 2014, des d’eixe moment vaig saber que tot seria diferent. També recorde altres experiències, com tots els dissabtes en el Palau de la Festa, amb el mòbil d’Aroha, ballant el Rotllo i Canya amb Raúl; jugant i ballant amb la resta de Madrines d’altres gaiates, amb les que he fet una amistat per a tota la vida. Les vegades que li vaig haver de preguntar a Aroha en els

actes quan havíem de començar a somriure. En la desfilada de gaiates Maria, la meua madrineta d’honor, i jo, anàvem comptant quantes vegades féiem la volteta; la Romeria, supercansats tots, però molt contents.... i, de sobte, va arribar el dia del Magdalena Vitol, tots molt tristos, però perque no sabíem que inclús quedaven mes coses, no tan especials, però divertides. M’agradaria agrair a tots els que van treballar de valent dia i nit, pelant-se de fred durant setmanes i setmanes, però que gràcies a Victor no van acabar morts de fam... els que van fer la Gaiata infantil i la Gaiata. Mira si van treballar de valent que vam guanyar el primer premi de millor Gaiata. El que vam plorar i el que vam cridar Aroha, Raul i jo aquell dia de l’entrega de premis. Mare meua!!! estàvem tots súper contents. També vull donar les gràcies als meus vicepresidents, Jorge, Victor i Vicente Javier. Ells han sigut com els meus guarda esquenes, ells m’han portat a molts llocs, han cuidat de mi. Una part que l’any haja sigut tan divertit ha sigut per ells. I hi ha una persona a qui vull agrair tot el que ha fet per mi, s’ha esforçat al màxim, ho ha fet magníficament i ha sigut ella la que ha fet el meu somni realitat: Elisabeth, la Presidenta de la millor Gaiata. Ella, ha estat amb mi tot este temps, en les entrevistes, en els viatges a Borriana i Alacant, en Magdalena, etc...t’ho agrairé tota la vida. Però sobretot he de donar les gràcies al meu President Infantil i a la meua Madrina,

Raul i Aroha. Ells són els que van fer que jo somriguera mes, els que si alguna vegada em disgustava em feien riure sense parar i els que van fer que aquest any fóra inclús mes divertit del que jo imaginava. Raul, encara em recorde de quan ens posàvem d’acord a portar el mateix pas en les desfilades, sempre tan compenetrats, des de xicotets, quan quasi ni caminàvem. En l’ofrena a Lledó quan anàvem pensant que Gaiata estaria entrant en la Basílica en eixe moment, quan et posaves nerviós i m’agafaves molt fort de la mà, tantes coses Raul... hem complit el nostre somni junts. Aroha, que bé t’has portat amb mi, quantes coses m’has aguantat!. Eres magnífica, quan em van dir que series la teua la meua Madrina, no m’ho podia creure, estava súper contenta!. Totes les bobaes que hem fet juntes, els abraços que ens hem donat, els selfies en tots els viatges i en el Palau, fins hem plorat juntes en algun moment... no et canviària per res del món. És tanta la gent amb què estic agraïda que no acabaria mai, a la meua germana Adriana pels seus consells, al meu germà Juan Carlos perquè sempre em deia, guapa!, als meus pares i iaios, a les meues famílies “adoptives d’enguany” i a tots vosaltres, la meua Gaiata. També vull desitjar Estefania, Maria i Xavi un any meravellós. Si alguna vegada vinguera una fada màgica i em concedira un desig, jo demanaria tornar a ser Madrina de la Gaiata 15, Sequiol.

Acomiadada de

RAÚL PEGUEROLES MORILLA President Infantil 2014

Ja ha arribat el moment que menys volia que arribara “la acomiadada”. Però, com despedir un any tan meravellós com este, un any inoblidable? A sigut un any ple de moments increïbles i irrepetibles, a més a més, acompanyat de dos Madrines especials, AROHA i CLAUDIA que han sigut les millors companyes que se poden tindre. Junts hem viscut moments especials, com arreplegar el primer premi de gaiata -com no podia ser d’una altra manera-, dissabtes de Palau, visites a diferents entitats, dinars i berenars que encara que el dia fóra llarg no ens cansàvem mai del bé que ens ho passàvem. Com tants i tants moments inoblidables i que espere que vosaltres recordeu com jo.

Gràcies a tota la comissió d’esta magnífica gaiata que sempre estan ací per a acompanyar-te en cada moment i que treballen de valent per a tindre unes excel·lents festes. Com no, gràcies a la gran presi que tenim per estar sempre junt amb nosaltres i quan per circustancies no a pogut, tenim uns magnífics vices que ens han acompanyant. A sigut fantàstic tant dins com fóra de la gaiata, amb un grup de Madrines i Presis magnífics. Com magnífiques han sigut els visites que hem fet fóra, com a Barcelona, Borriana, València, Alacant ... on ens ho vam passar genial. També vull recordar als papis, uns papis que sempre han estat pendent de nosaltres i que han disfrutat d’allò més. Gràcies Jose Ramon, Esmeralda, Juan Carlos, Carmen i com no als meus pares Raul i Toñi. Per ultime desitjar Estefania, Maria i Xavi que s’ho passen tan bé com nosaltres i que ho visquen en cada moment. GRÀCIES

Quadro d’honor Se quioler de l’Any

Cent auro la Grupes tra

Insignia d’Argent Claudia Cavilla Domenech Arantxa Vicente Negre

Fadrí d’Or Andre a Es trada Torres Andre a Baquero Lopez Alba Orozc o Alc on Mª Lidon Marza Marco Mª Carmen Pascual Pérez Manuel Doumere Martinez Jose Segarra Ginés

Fadrí d’Argent Mohamed Ali Ahmedou Sidi Angel López Safont Ionut Marian Belinschi

Distincions Honoríﬁques Familia Climent-Moreno Familia Collados-Marza Familia Queral-Asencio

Insignia d’Argent Infantil Nagore García Miravet Malena García Miravet

Fadrí d’Or Infantil María Collados Marzá

Fadrí d’Argent Infantil Juan Carlos Francisco Pascual Lucia Or tiz De Zayas Ana Ruber t Calat ayud Carlos Benedito Ordaz Lucia Benedito Ordaz

93 93

LLOGUER DE: Cadires, taules Escenaris Carpes So i il·luminació WC químics Grups electrògens

CONTRACTACIÓ DE: Artistes Orquestres Trios, duos, organistes Infantils Disc - mòbils Xarangues

Espectacles

C/ Alacant, 1 baix - 12.004 Castelló - Telf. 964233402 - Fax. 964227954

www.espectaculoslevante.com info@espectaculoslevante.com

PROGRAMA AL SE C T O R DE FESTES DISSABTE 7 de Març “DE LA FESTA, LA VESPRA”

12:00 h. 16:00 h. 20:00 h. 23:50 h.

Exposició de les maquetes presentades al XI Concurs Escolar “Ciutat de Castello” que patrocina Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló i Conselleria d’Educació, i organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Caballers, des del 28 de febrerfins al 15 de març. ENTRADA LLIURE Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molás junt la plaça del Primer Molí. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Herrero enfront del Cau Gaiater. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

DIUMENGE 8 de Març “MAGDALENA, FESTA PLENA” 07:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL. 07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Herrero, per a anar a la Romeria de les Canyes. 08:00 h. Romeria de les Canyes. 20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front l’institut de secundària Francisco Ribalta on quedaran instal·lades.

DILLUNS 9 de Març 110:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, a qui acompanyarà la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL i GRUP DE DANSA SEQUIOL. 111:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 115:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 117:30 h. Entrega de premis del XVI Concurs de maquetes Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol per alumnes del col·legi Isidoro Andres, trofeus partocinats per higiniomateu i a continuació... 118:00 h. Xocolatà patrocinada per l’A.C.Gaiata 15 “Sequiol”. 118:30 h. Demostració i taller de resolució del cub de Rubik a càrrec de Javier Tirado Ortiz campió d’Espanya i President de la Federació Espanyola del CUB DE RUBIK. 119:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assitir a l’Encesa de Gaiates. 220:00 h. Encesa de Gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front línstitut de secundària Francisco Ribalta.

DIMARTS 10 de Març “DIA DEL XIQUETS” 01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector. 09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL. 10:30 h. Cercavila pel sector amb la xaranga “FOC A LA BARRACA”. 10:30 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà (vore nota al peu). 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 11:30 h. Parc infantil, per a tots els xiquets del sector, al carrer Sequiol. Romandrà obert fins a les 13:30 hores. 11:30 h. Degustació d’embotits casolans, patrocinat per CARNISSERIA XARCUTERIA PRADES (vore nota al peu). 15.00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:15 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 20:00 hores. 17:30 h. XVI Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior. X Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior VII Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior VII Concurs de futbolí infantil patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior. 18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la xaranga “FOC A LA BARRACA”. 20:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per a arreplegar els premis, acompanyats de la xaranga “FOC A LA BARRACA”. 21:00 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates, a la Plaça Major. 22:00 h. Tornarem al nostre Cau Gaiater, per a celebrar els premis aconseguits o per a oblidar el disgust (taxe’s el que no procedisca). 97

DIMECRES 11 de Març 09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL. 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà (vore nota al peu). 11:00 h. XXVIII Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates, patrocinat per higiniomateu. 11:30 h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als socis, patrocinat pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos Vilarroig. (vore nota al peu) 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:00 h. Continuació: XVI Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior. X Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior VII Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior VII Concurs de futbolí infantil patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior. 118:00 h. Jocs Infantils Tradicionals al carrer Sequiol. 220:00 h. Participació de la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL en el XV Homenatge de Castelló al Tabal i Dolçaina “CASTALIA”, en la Plaça Major. 222:00 h. Teatre Valencià. El grup del taller de teatre de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol es oferirà l’obra: “COLOMBAIRE DE PROFIT”, amb la col·laboració de la Fundació Dávalos-Fletcher.

DIJOUS 12 de Març “TRADICIONS DE CASTELLÓ”

09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL. 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà (vore nota al peu). 11:30 h. Degustació de “pintxos morunos” per als socis, patrocinat per RODINE (vore nota al peu). 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 15.00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:00 h. Continuació XVI Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. X Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. VII Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. VII Concurs de futbolí infantil patrocinat per higiniomateu. 17:30 h. Cos Multicolor, desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit de l’avinguda del Rei en Jaume, amb la participació de la nostra comisió. 23:00 h. Disco mòbil SEQUIOL en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. La marxa més actual a càrrec de DJ Kamo, amb festa de disfresses per a totes les edats, i entrega de premis.

DIVENDRES 13 de Març “DIA DEL SOCI” 09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL. 11:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà (vore nota al peu). 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 11:30 h. Degustació d’ous fregits, patrocinat per Huevos SALES. (vore nota al peu) 15.00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 16.45 h. Jocs Infantils Tradicionals. 17:00 h. Continuació XVI Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. X Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. VII Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. VII Concurs de futbolí infantil patrocinat per higiniomateu. 18:30 h. Degustació de “pernil” serrà, tallat a ganivet per mestre tallador de pernil i propietari del MESON EL CORTIJO, (vore nota al peu). 20:00 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions de la Junta de Festes. 21:00 h. Sopar de “pa i porta“ en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació... 23:00 h. Nit de Salsa, amb ACTUACIÓ MUSICAL per determinar al tancament de l’edició d’aquest llibret..

DISSABTE 14 de Març 09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la SECCIÓ DE TABAL I DOLÇAINA SEQUIOL. 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà (vore nota al peu). 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 14:30 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns que vulguen acompanyar-nos. 18:00 h. Jocs Infantils Tradicionals al carrer Sequiol. 22:30 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació... 23:30 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra “SEQUIOLER DE L’ANY 2015”. Els Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiolos en una insuperable posada en escena. NO VOS EL PODEU PERDRE......!!! 99

DIUMENGE 15 de Març MAGDALENA VITOL!!! 10:30 h. 11:00 h. 12:00 h. 12:30 h. 14:30 h. 16:00 h. 20:30 h. 21:30 h. 22:30 h. 22:45 h.

Cercavila pel sector amb la xaranga “FOC A LA BARRACA”. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, amb unflables. Repartiment de l’arròs per al concurs de paelles. Llançament de la carcassa inici del XXVIII Concurs de Paelles al carrer Sequiol. Límit de presentació de les paelles al Jurat. Lliurament dels premis: XXVIII CONCURS DE PAELLES. Cercavila pels carrers del sector amb la xaranga “FOC A LA BARRACA”. Formació comitiva per assistir a la desfilada fi de festes. Desfilada Final de festes desde l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major, amb la aprticipació de la nostra comissió. Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrers de la ciutat. En tornar a arribar a la plaça Major, remat final i Magdalena VITOL. En acabar els actes oficials “apagada” de la nostra gaiata i…

VISCA LA MAGDALENA 2016 Al tancament d’aquesta edició, no es disposa de l’horari del programa oficial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix.

• ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà) • DEGUSTACIÓ: De dimarts al divendres enfront del Cau Gaiater. Per a poder participar en les degustacions serà imprescindible disposar del corresponent val/ ració que estarà a disposició en la Tasca Gaiatera, donatiu individual (2 €) o en abonament dels quatre dies. (6 €) (Per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts de Magdalena en el sector). Els associats disposaran d’un nombre d’abonaments gratuïts, d’acord amb la categoria d’associat. • DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als associats). Les places es reservaran en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dia anterior, havent d’abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es poguera muntar les taules al carrer, el dinar es repartiria en el Cau. • CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d’inscriure’s en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dissabte 14 de març. La paella es confeccionarà al carrer Sequiol, amb els ingredients que lliurement hagen triar i aporten cada un dels participants, així com la lenya, trípode, paelló, … la gaiata entregarà

l’arròs. Les paelles es presentaran devant del jurat abans de les 14:30 hores, quí valorarà el sabor, la presentación final i el seu correcte grau de cocció. • IMPORTANT: Per a tots el espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires: abonament setmanal 60 €. (Per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts de magdalena en el sector) PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències. • SOPAR DE PA I PORTA: Els vals de beguda per a estos sopars, entregats gratuïtament als socis, es deuran canviar, en el lloc senyalitzat, exclusivament en horari de 21:30 a 22 hores. • LLIURAMENT DELS PREMIS : El dissabte 21 de març de 2015, a les 20:00 hores, es farà el llirament dels premis als guanyadors del concursos de magdalena en el Cau Gaiater al nostre CAU del carrer Herrero, XVI Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. X Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. VII Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. VII Concurs de futbolí infantil patrocinat per higiniomateu. XXVII Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates, patrocinat per higiniomateu.

LA A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.

100

Perruqueria de mascotes boƟga especialitzada patologia mèdica traumatologia cirurgia hospitalització plaça vilanova d’alcolea, 6 baix 12005 castelló consultes 964218113 urgències 680814462 petcentercastellon@gmail.com

101

T’ASSESSOREM LABORAL, FISCAL I COMPTABLEMENT

Asesoria y Seguros RIUS S.L. Tel - 964255535 Fax - 964210535 e-mail: jriusramos@yahoo.es

Carrer Herrero, 65 - entresòl. 12005 102

Activitats

104

Pas del testimoni 2014 a 2015 “I ja el dia és arribat...”. Al Palau de la Festa va tindre lloc la cloenda d’un any fester junt amb les Reines, les seues Corts d’Honor, autoritats i, com no, els representants de tots els sectors de la ciutat. En primer lloc van ser la Reina i la Reina Infantil les que van rebre, de mans de les autoritats, els quadros amb el Pregó i Pregó Infantil respectivament, els coixins on van reposar els seus peus en els actes de les Galanies, així com un recull de premsa enquadernada de tot el seu any. A continuació l’acte va ser purament protocol·lari, Gaiata a Gaiata, van anar desfilant cap a la part principal on, les Reines junt amb el President del Patronat i el President de la Junta de Festes, els van fer entrega d’un record d’aquest any. Una vegada anomenades les Dames de la Ciutat, Madrines, Madrines Infantils i Presidents Infantils per a arreplegar el seu recordatori, van tindre lloc els distints parlaments: President de la Junta de Festes, President del Patronat de Festes i, al final,

van arribar els més esperats parlaments d’ambdós Reines. Paraules emotives que brollaven del fons dels seus cors castelloners, que ens van emocionar a tots els allí presents. Pas a pas ens van fer recordar tot allò que s’havia succeït al llarg de l’any i tot els sentiments que elles havien tingut, bons i millors, tota la gent que havia passat per les seues vides que no les coneixien i ara ja formaven part de la seua història. Aroha, Claudia i Raúl, amb este acte, el seu any es donava per finalitzat però, com sempre es diu, ja formeu part de la història del SEQUIOL. Per sempre sereu els representants del 2014: Aroha, callada i discreta; Claudia, tot al contrari, sou la nit i el dia amb el complement perfecte de Raul, la dolçor feta personeta. Tots tres junt amb les vostres famílies heu disfrutat d’un bon any i tots heu sabut estar a l’altura del càrrec que representàveu. Felicitats i enhorabona a vosaltres i a les vostres famílies.

105

I una cosa porta a l’altra, doncs no més de 48 hores després arribava el dia de l’obertura d’un nou cicle fester. Un acte on es donen a conéixer tots aquells representants de totes les Gaiates que junts passaren un nou any fester ple d’anècdotes i vivències. L’acte, un any més, va tindre lloc en el Saló de la Diputació Pronvincial on, de nou, es van reunir la Reina, la Reina Infantil amb les seues Corts d’Honor, les Madrines, Presidents, Madrines Infantils i Presidents Infantils de les diferents Gaiates de la ciutat, acompnyats tots ells per les seues famílies. Un acte purament protocol·lari. En primer lloc van ser les Reines de les Festes qui van accedir a la part principal del Saló on van rebre un detall floral. A continuació cada una de les Dames de la Ciutat van rebre una rosa de mans de President de la seua Gaiata. Moment dels representants dels sectors, una a una, van anar accedint al centre on van rendir homenatge a les seues Reines i, també, van rebre un detall floral de mans dels seus respectius presidents. Tot immortalitzat per a la història amb les preceptives fotografies de rigor. Una vegada finalitzades les dènou Gaiates, van ser, de nou, les Reines les qui van ocupar l’estrada per a dirigir les seues primeres paraules a tots els festers de la ciutat. Unes paraules d’alé per a tots, doncs s’han de preparar per a disfrutar, amb elles,

una nova edició festiva on viuran, segur, noves experiències, coneixeran nous amics i disfrutaran de les nostres festes des d’un punt de vista molt mes intens i entranyable. Compartiran moments de presentacions en el Palau, reunions, actes, però sobretot de la setmana de la Magdalena on, dia a dia, acte a acte, moment a moment, descobriran l’essència de les nostres festes. Per als nostres representants, Estefania, María i Xavi era el seu debut representant al Sequiol. Lluïen amb orgull en el seu pit la brillant Panderola d’argent. I, molt emocionats, van començar a viure la seua particular història interminable. I com marca el protocol d’estos actes de presentació, es va immortalitzar el moment amb tots els actors posant en les escales de Corporació Provincial.

106

Pas del testimoni 2014 a 2015

NOMENAMENT DELS MÀXIMS REPRESENTANTS DEL SEQUIOL

Un exercici festiu va passar ja a la història de la gaiata; un nou any replet d’èxits va passar al record de tots els que formem esta gran família del Sequiol. I, de nou, torna a nàixer un nou any que tindrà, com cada exercici, la seua màxima expressió durant la setmana gran de Castelló, la setmana posterior al tercer diumenge de quaresma i que començarà el dissabte anterior amb l’anunci oficial, amb el tradicional “Ja el dia és arribat”. I arranquem la maquinària amb un acte tradicional: l’acte de nomenament dels càrrecs que ens representaren durant este exercici 2015. Però, enguany, trencant la tradició, vam traure aquest acte fora del nostre Cau per a traslladar-lo en esta ocasió a la marjaleria. Així, en les acaballes del mes vacacional per

107

excel·lència: Agost, vam realitzar el nomenament dels càrrecs de l’A. C. Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena de l’any 2015, Xavi Queral Asencio com a President Infantil, Maria Collados Marzá com a Madrina Infantil i Estefanía Climent Moreno com a Madrina, tots tres abrigats, com no, per amics, familiars i sobretot pels Sequiolos. El que si que va seguir l’estructura tradicional va ser el protocol. Començant amb la presència en l’escenari, muntat a este efecte, en primer lloc dels nostres càrrecs de l’any 2014, testimonis d’excepció i part important del relleu festiu. El President Infantil Raul Pegueroles Morilla, la Madrina Infantil Claudia Llopis Pascual i la Madrina Aroha Espejo Garcia. A continuació, amb l’emoció del moment, van accedir a l’escenari, els càrrecs 2015, Xavi, Maria i Estefanía, acompanyats en

esta ocasió pel vicepresident Jorge Marti Obiol. Una vegada en els seus respectius llocs i ja completat l’escenari, es va donar pas a la lectura de l’acta de nomenament. Un moment especial i màgic per a Xavi, Maria i Estefanía, seguit amb l’entrega, per part de la Presidenta de l’Associació Elisabeth Breva Almerich, dels pergamins que els acreditava en el càrrec com a representants del Sequiol, que des d’eixe moment ostentaran durant un any, durant un exercici festiu, l’any 2015.I també, com és perceptiu, la imposició de les insígnies d’argent de La Panderola. Per la seua banda, Aroha, Claudia i Raul, els nostres càrrecs 2014 qui van complir amb elevada nota la seua comesa en les passades festes, van rebre un obsequi: una còpia en miniatura de l’estendard de la comissió. Un record de la família Sequiolera que tan bé van saber representar allà on van acudir. Les flors van prendre a continuació el protagonisme de l’acte, amb rams per a Estefanía, i Maria; per a Aroha i Claudia; i, com no, per als pares i mares dels càrrecs 2014 i 2015. També van rebre un obsequi els presidents infantils Raul i Xavi. Un apartat típic de l’acte, és l’entrega de les insígnies que segons el nostre reglament arreplega: de colors per als que pertanyen a la comissió en el primer any i d’argent per a aquells que porten tres anys consecutius en la mateixa. Doncs arribat aquest moment, els Presidents, Elisabeth i Xavi, van ser els encarregats d’entregar les insígnies corresponents en

les seues diferents versions, als membres de les seues respectives comissions, creditors d’elles. I si amb anterioritat, les flors van prendre el protagonisme en l’escenari, per a rubricar l’acte, va ser la paraula, sempre justa i exacta, de la nostra Presidenta Elisabeth, protagonista de l’última part d’este emotiu acte. Va començar explicant el canvi: “Com vos haureu donat compte enguany hem canviat el lloc del nomenament. Per fi ens oblidem de l’insofrible calor que passem en el nostre Cau!” “Avancem la data doncs entenem que beneficia a tots i l’entorn, a més d’ambiental ja ressenyat, ens ha permés poder experimentar noves possibilitats escenogràfiques. Un canvi significatiu en el seu format però no en el seu contingut. I vull recalcar açò perquè no ha d’induir a error. No suposa un canvi en l’essència de l’acte que continua sent responsabilitat i assumit per l’associació, com així ho arrepleguen el reglament. No, és, si m’ho permeteu, un canvi d’embolcall. Però l’essencial, l’important, continua anant dins, en el seu contingut: Sequiol vol retre homenatge als que han representat a esta associació durant un any i als que estan nomenats a succeir-los en tan alt honor.” I paraules per a recordar el que vam viure amb Aroha, Claudia i Raul, per a exalçar el seu record, per a invitar-los que continuen lluitant pel seu sector: “Aroha, senzilla, tímida però enamorada del Sequiol. La perenne llum del teu somriure il·lumina sempre els

108

teus ulls, encara que algun inepte salvador de la festa els ha intentat apagar amb llàgrimes.” “Claudia, bo que vos he de dir! El complement perfecte d’Aroha, eixerida, bulliciosa, un remolí.” “Raúl, El senyor Raúl. A pesar de la seua edat, tot un cavaller amb Claudia i Aroha. He de reconéixer que em va guanyar des del primer dia ...” “Estic segura que tots vosaltres aneu a continuar disfrutant, en el si de la nostra Gaiata, de les nostres festes fundacionals, assumint noves responsabilitats, nous reptes perquè un Sequiolo mai deixa de ser-ho i vosaltres ho sou de ple dret” I també, paraules per a Estefanía, Maria i Xavi a animar-los a viure enguany intensament perquè segur serà un any irrepetible. “Estefanía, qui ens anava a dir que arribaríem a veure açò? Madrina del Sequiol.” “I que els puc dir a estos dos jovenets d’edat però grans experts en la festa. María i Xavi, hui rebeu el mandat de representar a tots els xiquets i xiquetes del Sequiol per a la Magdalena 2015.” “Els tres teniu, enfront de vosaltres, un desafiament ple d’emocions, alegries i responsabilitat, però com a Presidenta vos dic que teniu l’obligació de divertir-vos i de disfrutar-ho al màxim perquè és un any intens que com sempre acabarà en un acte com este. El temps passa molt de pressa i deveu d’assaborir-ho minut a minut.” Però també va ser moment de reflexió. Hem de motivar-nos per a no caure en el conformisme i treballar tots junts a aconseguir nous èxits: “Ser de Sequiol, la nostra Gaiata, LA MILLOR GAIATA, té moltes satisfaccions, -ningú més pot lluir les nou estreles de campions en el seu pit- però també tenim obligacions amb què devem de complir. Ser del Sequiol no sols és posar-se la polsera en Magdalena, ni disfrutar el dia de l’entrega de premis quan guanyem -o plorar quan perdem- és treball i sacrifici. I eixe treball i sacrifici ha de ser compartit entre TOTS, els que ens sentim Sequiolos vint-i-quatre hores al dia, set dies per setmana. Als toreros, que cada vegada són menys, els demane una reflexió, pel bé de l’associació.” “Vull que tots estiguem orgullosos de ser SEQUIOLOS, perquè ser Sequiolo, és ser Gaiater i Castelloner.” L’acte va arribar a la seu fi, desfent l’escenari de la mateixa manera que es va omplir, amb la desfilada de retorn dels càrrecs 2014, de la Presidenta i dels càrrecs 2015. La festa va seguir fins ben entrada la nit d’un calorós dissabte d’Agost, on tots els assistents van disfrutar d’un àgape i de ball amb el nostre DJ preferit, DjKamo.

109

1 110

NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES 2015 CASTELLÓ L’ALCALDE, ALFONSO ALFON NSO BATALLER, LI IMPOSA A LA JOVE L’ACREDITACIÓ DE MÀXIMA REPRESENTANT DE LES FESTES DEL 2015 JUNT AMB LES DAMES DE LA CIUTAT I LES MADRINES DELS 19 SECTORS EN UN ACTE SOLEMNE EN EL TEATRE PRINCIPAL. LA MADRINA DE SEQUIOL, ESTEFANÍA CLIMENT, VA LLUIR ESPLÈNDIDA, AMB EL SEU SOMRIURE PERENNE I LA IL·LUSIÓ DE REPRESENTAR A LA SEUA GENT PER BANDERA

CORONA DUNIA GORMAZ AMB EL CEPTRE DE LA MAGDALENA

CRISTINA GARCÍA Dunia Gormaz va rebre entre llàgrimes i port castelloner la banda verda maragda, la corona i el ceptre que li atorguen el regnat de les festes de Castelló, de mans de l’alcalde, Alfonso Bataller, en un acte solemne i emotiu en un Teatre Principal que va lluir les seues millors gales de festa. Era el 20 de setembre, i la màxima protagonista es va mostrar radiant, vestida de castellonera i, mentres sonava la ‘Marxa de la Ciutat’, el seu somriure va il·luminar l’auditori, que es va omplir ins a la bandera de la gent de la festa’disposada a arrancar el cicle festiu que començarà a inals de mes. La conductora de l’esdeveniment, la reina del 2012, Maria España, va omplir d’emoció i compromís amb la setmana gran de Castelló el seu discurs, i va comparar a les Dames de la Ciutat del 2015, Ariadna García Fenollosa, María Garcilópez Palau, Lledó Martínez Miralles, Cristina Salvador Mas, Carla Tirado Salvador,

Alexandra Vicent Salvador , i la dama del Cavallers, Andrea Barrera Ribés, amb les nou muses de l’arc que hi ha sobre l’escenari del coliseu principal de la capital, abans que Bataller els imposara les bandes blanques. Honor i sentiment, a una, en una vetlada que signi ica per als sectors i per a la màxima representació de la Magdalena, l’arrancada en el caminar al tercer diumenge de Quaresma. La vetlada es va iniciar amb la recepció per part de les autoritats en ple, de gala, en el consistori, mentres en la plaça Major, una multitud rendia tribut a la Reina i les seues Dames. Estefanía, la Madrina de Sequiol., acompanyada de la Presidenta del sector, Elisabeth Breva, va complir el protocol i va lluir, orgullosa, i per primera de manera o icial este curs fester, les seues gales de castellonera, acompanyant a la comitiva dels 19 sectors.

111

EL MON DE LA FESTA ES BOLCA AMB DUNIA EN LA SEUA POSADA DE LLARG Ningú va faltar. Els castellonencs es van rendir als peus de Dunia Gormaz, reina de cors de la festa castellonera, sempre acompanyada, com ella va fer el dia anterior, en la Imposició de Bandes Infantil, per la seua reina infantil, Cristina Batalla, junt amb les seues Dames de la Ciutat, i emparada per la castelloneria de les 19 Madrines. Una a una, les màximes representants de les 19 gaiates van pujar a l’escenari per a rebre la banda per part de l’alcalde, Alfonso Bataller, un pergamí i un ram de lors per part del president de la Junta de Festes, Jesús López, després que la secretària de l’ens, Matilde Martínez, llegira les actes de l’estricte protocol. Una a una, van pujar a l’escenari del coliseu, en representació dels 19 sectors que conformen la festa de la ciutat de Castelló, Carolina Tárrega de Brancal de la Ciutat; Paula Teruel, de Fadrell; Verónica Pradas, de Porta del Sol; Lorena Pla, de L’Armelar; Anaïs del Vigo, de Hort dels Corders; Marta Balado, de Farola-Ravalet; Teresa Gas, de Cor de la Ciutat; Cristina López, de Portal de l’Om; Maica Robles, de l’Espartera; Inma Adsuara, de El Toll; Laia Tirado, de Forn del Pla; Nerea Piazuelo, del Grau; Judith Alfonso, de Sensal; Tatiana Castillo, de Castalia; Estefanía Climent, de Sequiol; Silvia Martínez, de Rafalafena; Alba Clofent, de Tir de Colom; Almudena Saldaña, de Crèmor; i Jéssica Paulano, de la gaiata iata La Cultural. Cu ulturral.

112

ALFONSO BATALLER: “DUNIA SERÀ UNA REINA PER AL RECORD” “Estic segur de que seràs una gran Reina, una Reina per al record, doncs has rebut dels teus pares, Dunia i Javier, el millor llegat d’amor per la teua ciutat que t’han pogut transmetre, ja que has sigut Dama i Madrina”. L’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, va ressaltar així la igura de Dunia Gormaz, Reina de les festes de la Magdalena per al 2015. L’alcalde va fer insistència en els orígens agraris de Castelló i va lloar que les festes daten del segle XVIII. A més a més, després de recitar un poema de Bernat Artola, va destacar que “han sigut les mares les que, generació rere generació, han transmés als seus ϔills l’amor per la nostra cultura i han fet de la castellonera un model de miraments i gràcies”. Bataller també va tindre paraules d’afecte per a la Reina de les festes del 2014, Lara Sos Boix, en la seua despedida o icial, qui va vessar les seues llàgrimes al rebre un gran 113 aplaudiment. “Lara ja ha percebut el que és sentir-se apreciada pels seus paisans, el sentiment magdalener, la fascinació per la llum de les gaiates, l’orgull de la genealogia en la romeria i la devoció sincera per la Patrona”, va manifestar el primer edil, qui va animar a Dunia a sentir les tradicions, així com l’alegria i l’hospitalitat de les festes. Per la seua banda, el President de la Junta de Festes, Jesús López, va donar la benvinguda a Dunia i va assegurar que “representarà amb orgull nostres ffestejos j i amb el seu somriure sabrà a afro af fro rontar tant tan els aspectes bonics com els afrontar diϔícils”.

NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES INFANTIL 2015 L’ALCALDEE DE DE CASTELLÓ, ALFONSO BATALLER, IMPOSA L’ACREDITACIÓ A LA MONARCA DELS XIQUETS DE LA FESTA EN UN PRINCIPAL PLE FINS A LA BANDERA AMB ELS SEQUIOLERS MARÍA COLLADOS I XAVI QUERAL EN LA CORT 114

LA REINA CRISTINA REP LA BANDA VERDA DE LA MAGDALENA

CRISTINA GARCÍA

Nit de tradicions en el Teatre Principal de Castelló el passat 19 de setembre. Cristina Batalla Serret va rebre de mans de l’alcalde, Alfonso Bataller, la banda color maragda, la corona i el ceptre que l’acrediten com a reina infantil de les festes de la Magdalena del 2015. En la gala, els màxims representants dels xiquets de Sequiol, María Collados, Madrina infantil 2015; i Xavi Queral, President Infantil 2015, van acompanyar la monarca en l’inici d’un any ple d’emocions, il·lusions i desitjos compartits amb els altres 18 sectors, en els seus primers passos cap al tercer diumenge de Quaresma. Castelló va rebre Cristina, Reina dels xiquets de Castelló,en peu, al so de la ‘Marxa de la Ciutat’. Protocol a ultrança per a rendir tribut a la jove reina i la seua Cort d’honor. Davant de l’atenta mirada de tota la ciutat, Cristina Batalla va iniciar el seu dia gran al palau consistorial, punt de trobada per a les màximes representants infantils de la setmana fundacional del 2015. María Collazos i Xavi Queral, de la mà, van disfrutar de cada un dels instants d’un moment únic, que va recórrer un corredor de festa ins

a la plaça La Pau, que va arrancar amb olor de multituds i aplaudiments en la plaça Major. Xavi, en l’Ajuntament, va rebre, amb orgull, la insígnia de la Gestora de Gaiates, un homenatge instituït per a rendir tribut als màxims representants dels xiquets. La reina Cristina va començar ja en la cercavila a assaborir les mels del seu regnat, amb el seu somriure perenne, escortada per la Policia Local amb l’uniforme de gala. En el Principal, guarnit per a l’ocasió, la seua reina per al 2015, Dunia Gormaz, i les seues Dames de la Ciutat; les Reines del 2014, Lara Sos i Beatriz Iturralde, -destacar també una somrient Maria Voltes Usó, Dama Infantil del 2014 que a pesar d’estar vivint ja el seu últims acte en el seu any fantàstic, va aplaudir a rabiar l’entrada dels Sequiolos Maria i Xavi- i la gent de la festa, l’esperaven entre ovacions de “guapa!” o “Reina!”. I en la Bombonera de Castelló, es va elevar als altars de la història de les festes de Castelló junt amb la seua Cort d’Honor infantil, les sis Dames de la ciutat, Paula Burlacu Díaz, Lledó Calero Andrés, Sara Mínguez Usó, Ainara Morilla Torres, Inés Sancho Bordoy i Patricia Santacatalina Pol, que van rebre la banda blanca.

LA REPRESENTACIÓ DELS 19 SECTORS DE LA CIUTAT VA VETLAR EL TRON DE LA REINA CRISTINA Castelló es va posar en peu per a rendir homenatge a la gent de la festa. La Imposició de Bandes a la Reina infantil de la Magdalena suposa l’inici del calendari fester, que, ins la Galania, va presentan als sectors a la ciutat amb tots els honors. La plaça Major es va vestir de Magdalena, en un dia d’intensa calor que les representants van suportar amb il·lusió i emoció. La Reina Cristina i les Dames de la Ciutat van tindre ahir com a còmplices del somni fester a les Madrines Infantils de les dènou gaiates de la ciutat i als deu Presidents Infantils, que van des ilar amb castellonerísme pel centre per a arribar a un Principal que els va rebre amb honors. Una a una, seguint el rigorós orde protocol·lari que amb gran mestria i grans dots d’oradora, va anar marcant la presentadora de l’acte Carla Collazos Rovira, Reina Infantil 2014 -que de ben segur va haver de contindre les seues emocions recordant la seua imposició de bandes-, els representants dels sectors van conformar un palmito de lors que van rodejar el tron de l’àguila bicèfala que, any rere any, cedix la família Mira d’Orduña, perquè l’alcalde, Alfonso Bataller, els imposara la banda blanca -i els xiquets van rebre un pergamí acreditatiu-. De Brancal de la Ciutat, Ana Escudero i Javier Prada; María Villach, de Fadrell; Lucía Ferrando, de Porta del Sol; So ía Castelló, de l’Armelar; Iris Alcántara, de Hort dels Corders; Eva Sánchez i Iván Miralles, de Farola-Ravalet; Beatriz Also, de Cor de la Ciutat; Berta Montañés, de Portal de l’Om; Claudia Albert i David Valverde, de l’Espartera; Balma Alonso i Iván García, de El Toll; Carla Serrano, de Forn del Pla; Paula Rafels i Igarki Morales, del Grau; Esther Renau, de Sensal; Libni Pérez i Caleb Pérez, de Castalia; María Collados i Xavi Queral, de Sequiol; Julieta Rabela i Dennís Gutiérrez, de Rafalafena; Lucía Burguete i Hugo Sánchez, de Tir de Colom; Naiara Soler, de Crèmor; i Lucía Fernández i Álvaro Suárez, de la Cultural. Mentres el ramell de jóvens Madrines atenia les paraules i trets de la festa plena, els Presidents Infantils, en un dels moments més emotius –i ins i tot divertits- de la vetlada, van rebre el reconeixement del públic amb l’entrega dels pergamins, en una llarga tanda d’aplaudiments durant l’entrega de les insígnies. I en la llotja, admirant a la cort, la Fallera Major Infantil de València, Claudia Villodre; i la Bellea del Foc infantil d’Alacant, Nuria Menarques.

115 115

BATALLER APEL·LA A L’ESTIRP FESTERA DE LA REINA CRISTINA I TOTA LA SEUA CORT D’HONOR

116

“Sou un orfeó meravellós de criatures encantadores, amb un somriure que fa que la festa de Castelló seguisca viva, i tinga continuada i garantida la il·lusió amb esta nova saba de protagonistes d’este espectacular sector infantil”. L’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, va apel·lar al castellonerisme de la màxima representació infantil per a les Magdalena del 2015, amb la Reina Cristina al front, “monarca de gloriosa estirp de fervor pel nostre poble i per esta terra”. El primer edil va emocionar la nova ama dels cors de la festa, al·ludint al currículum fester de la seua família, citant sa mare, Rosa María Serret; la seua germana major, Rosa María; i la seua iaia, part d’un llinatge que “et farà viure amb emoció i responsabilitat la teua condició de Reina, el mateix que a les teues Dames, que t’acompanyen en este somni que hui s’obri davant dels teus peus”. Bataller va recordar que, el pròxim 7 de març, “el Sequier major recordarà al poble de Castelló que ‘ja el dia és arribat de la nostra Magdalena’, i ens convocarà a viure la festa plena en la multicolor Cavalcada del Pregó”, però, ins llavors, “és la gent de la festa la que il·lumina el sentir de la ciutat, sector a sector”. Citant les Madrines i als Presidents Infantils de sector, els va de inir com “la millor llavor de la tradició, de l’aprenentatge dels valors populars, però, sobretot, de la possibilitat de viure des de dins la sensació més intensa del sentir castelloner”. Dirigint-se a la Reina Cristina, li va brindar “la il·lusió, la intensitat emocional que es nota en els teus ulls, en el teu tarannà somiador que emana del teu regi sentiment fester”. I va despedir Beatriz Iturralde, Reina del 2014, dient-li que ha sigut “una gran reina”. “Has fet honor al teu llinatge amb una entrega i il·lusió úniques; el teu castellonerisme no té límits”. El President de la Junta de Festes, Jesús López, va assenyalar a l’orgull pairal, i va lloar el treball de la gent de la festa, encoratjant als més jóvens a “estar en gaiata” i “continuar amb les tradicions”.

117

OFICIAL DE LA GAIATA 15 SEQUIOL Periòdic Mediterráneo - Divendres,7 de novembre de 2014

Hui, Gaiata 15, Sequiol DEMÀ, POSADA DE LLARG DEL SECTOR 15 PER A MAGDALENA 2015

Sequiol, a revalidar la seua corona de gaiata nascuda per a guanyar. El sector de l’Avinguda Almassora i adjacents inaugura el cicle de les seues activitats festeres amb Estefanía, com a Madrina; María, Madrina Infantil; i Xavi, com a President dels xiquets.

Una gaiata triomfadora. L’objectiu per al 2015 no és un altre que revalidar la corona del primer premi de monuments festers aconseguit en les festes passades. Sequiol compareix demà en el Palau de la Festa en la seua posada de llarg per als pròxims festejos magdaleners. La comissió de l’Avinguda d’Almassora i carrers adjacents vol de nou enlluernar els castellonencs i fer-los partícips de la singular forma de fer gaiata, de l’especial rellevància de demostrar que els sectors són col·lectius fonamentals i essencials en Magdalena. Sense ells, és clar, no haurien festes majors en la ciutat.

1188

Els màxims representants de Sequiol són, Estefanía Climent Moreno, Madrina; Maria Collados Marzá, Madrina Infantil i Xavi Queral Asencio, President Infantil. Els tres viuen des de fa anys, l’empremta del bon ambient, diversió i alegria d’una gaiata que va a per totes, sota l’ègida d’Elisabeth Breva Almerich, qui ha imprés el segell d’excel·lència en Sequiol, en una gestió de treball ben fet. Els càrrecs de la comissió per al 2015, viuen estretament vinculats a Sequiol i en esta gaiata han anat forjant les seues múltiples il·lusions magdaleneres, en una sèrie de vivències que identifiquen plenament els festejos fundacionals de la ciutat de fer gaiata. Un any més, l’artista oficial de la comissió, Jovi

Monroig, posarà a disposició de l’Associació que porta el guarisme 15, tota la imaginació i artesania possible en un monument de gran tradició. D’altra banda, la Presidenta de la Gaiata apel·la a l’intens “treball i sacrifici” que representa dirigir un sector, encara que amb la sort que els veïns del barri s’han implicat perfectament en les activitats de l’associació. I eixe és l’aval que un equip humà ha aconseguit portar a Sequiol als llocs més alts del podi magdalener, en una dinàmica constant d’oferir al sector un complet programa d’activitats. Un fet significatiu en la Gaiata 15 és que és l’única que no compta amb carpa durant la setmana de festes perquè, en paraules de la Presidenta,

el seu “objectiu és estar obert a tots els veïns, que el carrer siga el verdader escenari dels actes i que els veïns tinguen una participació directa”.

Pergamins per a fer història en la gaiata Sequiol:

Estefanía, María i Xavi van rebre els pergamins acreditatius dels seus càrrecs en el si de Sequiol, una de les gaiatas més emblemàtiques de les festes magdaleneres

GAIATA 15, AVINGUDA ALMASSORA I ADJACENTS Sequiol la màxima tradició i futur urbanístic

La demarcació ió del d l sector t del d l guarisme i 15 signifi i fica la combinació perfecta del Castelló antic amb el modern. Amb vímens de tradició i també de futur urbà, el sector de l’Avinguda Almassora i carrers adjacents unix la tradició i el futur urbà. Si el nom de Sequiol evoca l’antic camp de futbol del Club Esportiu Castelló, recordant l’antiga séquia que creuava el que és hui el carrer Herrero, un vocable de tradició, per no parlar de la Panderola, eixe entranyable “trenet” que va desaparéixer amb el temps, els nous eixos viaris del barri signifiquen un desenrotllament ciutadà constant. Prova d’això és la flamant plaça de Vilanova d`Alcolea, amb els seus moderns edificis i escenaris també de terrasses que donen un particular ambient a este lloc de la ciutat. Però encara hi ha més, l’antic edifici de magisteri o la residència de l’antiga Caixa d’Estalvis suposa la posada

en valor arquitectònica de rellevància en la demarcació del sector que porta gravat el guarisme 15. Un barri els veïns del qual se senten plenament identificats amb la comissió i participen intensament en cada un dels actes magdaleners que es programen en el cicle fester castellonenc.

119 11

PREPARATIUS DE LA PRESENTACIÓ Quan portes tants anys preparant Presentacions de Gaiata, abans a la Pèrgola i ara al Palau, no és fàcil trobar el punt de l’originalitat sense perdre la solemnitat i l’elegància que requereix un acte com aquest. Per sort, la comissió de la Gaiata 15 Sequiol és àmplia i està plena de gent il·lusionada i entregada amb tot el que fa, gent que sempre aporta idees innovadores. Cal tenir en compte a més, que la nostra Comissió és molt nombrosa i són per tant moltíssimes les persones que el dia de la Presentació han de pujar a l’escenari. Amb un espai tan limitat i amb tan poques possibilitats de mobilitat com el Palau, costa cada any dissenyar un acte on tinga cabuda tota la nostra gent i a més quede lloc per a l’espectacle. Doncs una vegada més vam trobar la solució. S’havia decidit després de diverses reunions de la junta directiva i l’equip de Presentació, que el fil conductor d’aquest any seria “El Carnaval de los Animales”, una suite musical en 14 moviments composta pel compositor romàntic francès Camille Saint-Saëns en 1886. I anava a interpretar-la un grup de músics de l’Orquestra Lírica de Castelló. Així que l’escenari es va dissenyar com una graderia on, en la part més alta, estarien els músics. I baix la grada, quedaria lloc suficient perquè el ballet “Moro Llum d’Orient” desenvolupara les diverses coreografies que acompanyarien la música al llarg de l’acte. A partir d’aquell moment, als magatzems municipals on ja cobraven vida les nostres Gaiates, es van deixar de banda momentàniament els monuments per a preparar les estructures metàl·liques que farien de graderies, així com els ornaments que acabarien d’omplir l’escenari. Però també calia tenir a punt les maquetes de les Gaiates que cada any presideixen l’entrada al Palau, s’havia d’organitzar els centenars de regals que havíem arreplegat per a la tómbola, calia preparar els detalls que adornarien les taules el gran dia, i tenir a punt les bandes, les flors, els pergamins, les insígnies, ...I com no, la llum i el so no devien fallar en el moment de la Presentació. Tot s’anava preparant al magatzem municipal i al Cau, fins que cinc dies abans de la Presentació

120

es van obrir les portes del Palau per a la nostra Gaiata. I allí ens vam ajuntar més d’un centenar de persones amb els preparatius. Vam aterrar cadascú amb la seua missió, preparats per a treballar i perquè no, per a gaudir de la companyia i del treball en equip. A mesura que anaven passant els dies, l’escenari prenia forma amb les grades preparades i elegantment vestides de verd i negre, amb el nom de la nostra Gaiata, Sequiol, presidint el fons en lletres ben grans i acompanyades pels símbols més nostres, la Panderola, els Fanals i l’escut de Castelló. Es ficaven les taules amb els ornaments que una vegada més havien preparat els interns de la Presó, es col·locaven els regals de la tómbola ben ordenats per a facilitar la tasca de repartiment després, s’acabaven de muntar i es provaven els vídeos amb les fotos de les comissions que serien projectats dins l’acte de Presentació. I es feien probes de llum i de so per tal que cada entreacte fóra perfectament coordinat amb la música en directe, la dansa, els vídeos i la música d’ambient. Els nervis afloraven quan el divendres a les dotze de la nit les portes del Palau es van tancar. Però ja estava tot llest, tot a punt per al dia de la Presentació de la Gaiata 15 Sequiol. Tot a punt i més, ja que la gran majoria de nosaltres desconeixia que sis xiquets de la nostra comissió portaven dies assajant d’amagat la Simfonia dels Joguets amb l’Orquestra Lírica de Castelló. María, Sara, Nicolàs, Laura, Adriana i Sergi, preparaven en secret una peça musical amb instruments de joguet. Al dia següent, tots els assistents al Palau vibrarien emocionats amb la seua espectacular actuació. Però això seria demà. Aquella nit ens en vam anar a dormir amb la satisfacció de la feina feta, amb els nervis típics davant d’un acte de gran responsabilitat, i amb l’esperança de què l’endemà tot isquera bé i la Presentació fóra del gust de tots.

1121

LA NOSTRA PRESENTACIÓ: AIXÍ LA VAN VEURE EL PALAU DE LA FESTA DE CASTELLÓ VA ACOLLIR EL DISSABTE PER LA NIT L’ACTE DE presentació de les màximes representants de la Gaiata 15, Sequiol de Castelló, sobre l’escenari va brillar la Madrina Estefanía Climent junt amb les seues Dames, Ana Rodríguez, Alba Orozco, Beatriz Berenguer i Marta Beri.

122

1 123

LA COMISSIÓ DE LA GAIATA 15 SEQUIOL, va tirar la resta el dissabte nit per a exhibir als seus màxims representants de 2015: Estefanía Climent Moreno, Madrina, Maria Collados Marzá, Madrina Infantil i Xavi Queral Asensio, President Infantil.

124

125

ESTEFANÍA I MARÍA, NOVES AMBAIXADORES DE SEQUIOL. El ballet i la música clàssica es van colar en el Palau per a rebre a la comissió de la 15. L’elegància i la posada en escena brillen en una nit amb un màgic espectacle

L’elegància, la finor i la delicadesa es van donar cita, el dissabte a la nit, en el Palau de la Festa, en un acte en què va brillar la posada en escena amb motiu de la presentació de la nova comissió de la Gaiata 15. Sobre l’escenari, violins, flautes, violes, xilòfons i pianos van brindar al públic un màgic espectacle líric en què la música i el ballet es van convertir en protagonistes de l’escena. Després d’ells, emblemàtics fanalets, característics de la cultura gaiatera, l’escut de la ciutat i figures que emulaven la Panderola, símbol indiscutible de Sequiol, van acompanyar la presentació de la 15, en una vetlada marcada per l’originalitat, el bon gust i la mestria de què va fer gala el director de l’orquestra lírica de Castelló, la batuta del qual es va alçar com a eix vertebrat de la nit. I amb esta espectacular escenografia, per l’estora verda del Palau van fer la seua entrada Estefanía Climent Moreno, Madrina 2015, Maria Collados Marzá, Madrina Infantil 2015, acompanyades pel President Infantil 2015, Xavi Queral Asencio. Va ser la lírica de la peça clàssica El Carnestoltes dels animals, obra del compositor francés Camillas Saint – Saëns la que va donar la benvinguda a les noves màximes representants de la 15, que van xafar l’escenari acompanyades per la música del 13é moviment, el Cigne, evocant la delicadesa i elegància de les noves ambaixadores de Sequiol. Així, ambdós van prendre seient en els trons, situats en el cor del recinte, abrigades pels seus companys gaiaters i d’una gran ovació per part de tots els assistents.

1266

APLAUDIMENTS Un aplaudiment que també van rebre Aroha Espejo García, Madrina 2014 i Claudia Llopis Pascual, que va pujar de la mà del President Infantil 2014, Raúl Pegueroles Morilla, i del Vicepresident, Jorge Martí Obiol. I, mentrestant, imatges que repassaven el seu passat com a Madrines de Sequiol brollaven de les parets, ubicades a un costat i a l’altre de l’escenari. Amb la imposició de bandes a les noves Madrines, ambdós van despedir , en el moment més emotiu de la nit, un any carregat d’il·lusió i records que formaran part, des d’ara, de la història Sequiol. Amb la interpretació del primer moviment del tema, que va actuar com a pedra angular de la nit, el Lleó, símbol de la majestuositat i força, rebia als portaestendards, Fernando Carratalá Palencia i Nicolás Rodríguez Manteca, els qui van pujar acompanyats de la Presidenta, Elisabeth Breva Almerich. I, a continuació van fer la seua entrada els col·laboradors, un grup format per Adriana Llopis Pascual, Laura Turch Benedito, Sara Calatayud Safont, María Voltes Usó, Sergi Martí García i Jennifer Carratalá Blasco.

127

COMISSIÓ INFANTIL La comissió infantil va ser la següent a aparéixer en escena, acompanyada per una peça musical en què els protagonistes eren els pollets, doncs tots ells encarnen la joventut i el futur de Sequiol. Així, van fer la seua entrada: Alonso Fernandez Catalán, Leyre Salinas Valls, Jimena Pradas Viera, Lucía Benedito Ordaz, Carlos Benedito Ordaz, Lucía Ortiz de Zayas, Juan Carlos Francisco Pascual, Alejandra Sanz Sisamon, Claudia Ortiz de Zayas, Natalia Queral Asencio, Malena García Miravet, Lola Vilaroig Olucha, Pedro Diez Vilaroig, Martina Aguilera Biosca, Nagore García Miravet, Teresa Doumere Fabregat, Marcos Rodriguez Manteca, Mar Sanhauja Marco, Lucía Aguila Moreno, Balma Doumere Fabregat, Martina Pradas Viera, Balma Roig Artola, i la Madrina d’Honor Infantil, Elena Puig Vilaroig. I el 10é moviment, el protagonista del qual és el Pardal, va donar pas a les Dames d’Honor Marta Beri Galán, de la mà de Mohamed Ali Ahmedou Sidi; Beatriz Belenguer Mercé, amb Luis Rivas Galindo; Alba Orozco Alcón, acompanyada d’Adrián Nebot Sanhahuja; i la Madrina d’Honor Ana Rodriguez Pérez, amb Carlos Mon Breva, els qui van ocupar les seues ales sobre l’escenari. I així, ple d’aus, cignes i lleons va quedar el recinte del Palau, que va lluir orgullós, a la nova comissió de la 15, una organització de què emana la joventut i la il·lusió. Amb la posada de corbatins als portaestendards, mentres Aroha i Claudia feien oficial el seu adéu a una etapa especial amb Sequiol, Estefanía i María es convertien en el tresor més preat de la Gaiata 15. I per a felicitar-les pel seu nou títol, una infinitat d’associacions es van acostar fins al recinte, carregats amb ofrenes i rams de flors amb què van obsequiar les noves Madrines. La fusió de la lírica i la delicadesa dels moviments de ballet va captivar els assistents al Palau. La percussió, la música de vent i la de corda es van fondre amb la dansa, un binomi que va acompanyar, des del principi de la presentació, als nous representants de la 15. La Gaiata Sequiol va aconseguir que la nit es convertira en un autentique carnestoltes d’animals, cosa que van mostrar, amb gran subtilesa, les ballarines del Ballet Moro Llum d’Orient. I és que van representar, amb gràcia, cada nota que va interpretar l’orquestra amfitriona, que va regnar, en la part alta de l’escena, fins al final.

128

BALL I MUSICA El ballet i la música van actuar com a pedres angulars en la gala del dissabte, i van anar donant pas als integrants de la comissió de Sequiol. Va ser una gala en què va brillar l’elegància del ball, l’exquisitat de la música i en la que va regnar presidint el decorat de l’escenari, la figura de la Panderola. Il·luminada amb llums de colors. Un tren que, ara, es pugen Estefanía i María, i que les porta cap a la setmana gran de Castelló, la seua següent parada. OFRENES Diferents associacions com, el Centre Cultural Andalús, l’Aragonés, el Club Esportiu Castelló, la Federació de Colles i la Tinència d’Alcaldia Sud, entre altres, es van acostar al Palau, per a obsequiar amb regals a les noves Madrines. L’ALCALDE L’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, no va voler perdre’s la presentació de la gaiata Sequiol i va acudir al Palau per a disfrutar de l’espectacle, acompanyat del regidor Joaquin Torres. BALL El ballet Moro Llum´d’Orient va representar, a través de la música de l’orquestra invitada, cada una de les peces que els músics van interpretar, emulant el moviment de diferents animals, com el cigne. ORQUESTRA L’Orquestra lírica de Castelló va regnar en la part alta de l’escenari durant tota la nit, i la seua música, a través de la peça “El carnestoltes dels animals”, va anar donant pas als nous integrants de SequiolPRESENTADOR L’acte de presentació va ser conduït per Arturo España Marzá, que va anar donant pas als integrants de la nova comissió, a la que acompanyaven peces de música clàssica de l’orquestra invitada.

129

C. E. CASTELLON

FALLA “LA QU E FALTAVA”

CENTRE ARAGONES

CENTRE CULT URAL ANDALU Z

CLUB PESCA GREGAL

BATUCADA 130 30

FEDERACIÓ DE COLLES

18 “CREMOR” GESTORA DE GAIATES A.C. GAIATA

DINAR D’AGRAÏMENT

És tradició en la gaiata que la nit abans de la presentació, aprofitant el local, antigament en la Pèrgola i actualment el Palau de la Festa, tant els càrrecs ixents com els entrants, complimenten a la resta de la comissió amb un sopar per a reposar forces i fer festa. Però les tradicions, no sempre es complixen i esta vegada per l’horari tan ajustat que tenim en el Palau, es va canviar i es va traslladar a un dinar en el Cau l’endemà de la presentació. Es canviarà la tradició de forma, però el fons continua sent el mateix, reunirnos entorn d’una taula per a celebrar la nostra festa, encara que ara siga a festa passada. Així tot, després de la ressaca de la nit de la nostra presentació celebrada el dissabte 8 de novembre, va arribar el moment de comentar tot el que va ocorrer i que millor ocasió i moment que en una taula degustant una bon

plat de paella prèvia ronda de cerveses i picoteig, tot això, com ja hem comentat, gràcies als càrrecs de 2014, Aroha, Claudia i Raul i els càrrecs del 2015, Estefanía, Maria i Xavi. Tot això va tindre lloc en el nostre Cau el diumenge dia 9 de Novembre, sense presses ni aclaparaments, amb tranquil·litat i ganes de passar-ho bé, de celebrar que un any més vam realitzar el nostre acte de presentació, fer balanç del que va ser, analitzar les fallades que van poder haverhi amb la idea que no tornen a ocórrer en futures edicions i recordar tot el que va succeir Era la primera vegada que trencàvem una tradició a causa de l’estricte horari que se’ns imposa per al muntatge i desmuntatge de tot el que comporta un acte d’estes característiques. Era la primera vegada que no se celebrava la vespra de l’acte de presentació. No entrarem en discussions si és millor o pitjor, la veritat és que és un acte especial, on els e nostres càrrecs, entrants i ixents, agraïxen a la l comissió, d’esta manera, l’esforç i treball en pro p d’un acte emotiu i especial per a ells, per tot el e que significa, però el tema de la conveniència o dels horaris, ja és això de menys. El picoteig de principi, la paella i la beguda van fer que tots disfrutàrem d’una jornada relaxada, després dels nervis de la setmana precedent. Això és el que importa, el festejar junts, com sempre, tot el que és relatiu i succeïx en el si de la nostra comissió del Sequiol. Des d’estes línies, volem agrair tant als càrrecs, 2014 i 2015 com als seus pares, el moment que vam viure este dia gràcies a la seua invitació.

1131

132

El cartell anunciador de la Magdalena 2015 MANUEL ESCUDER SIGNA EL CARTELL DE LA MAGDALENA 2015

Cada any, les festes de la Magdalena compten amb un cartell anunciador que s’exhibix des de principis d’any, sobretot en els locals comercials de la ciutat, anunciant que les festes ja estan prop. Cada any, són molts els que col·leccionen bé en grandària original o en format postal, el dit cartell, per la qual cosa tot el que es relaciona amb el cartell és seguit amb expectació, començant amb la convocatòria, per part de la Junta de Festes, de les bases que regiran el concurs que finalitzarà amb l’elecció, per mitjà del jurat, del cartell guanyador i que serà encarregat d’anunciar a tot el món les dates de la nostra setmana gran. Per això, i després de la pertinent convocatòria, el passat dia 30 d’Octubre de 2014, es va efectuar la resolució del concurs i una vegada oberts tots i cada un dels més de vint cartells que es van presentar en la present edició i després de la deliberació i la decisió del jurat, va resultar guanyador el cartell davall el lema “Anem de Romeria” de l’artista Manuel Escuder Gual i, per tant, elegit com el cartell anunciador de les nostres festes fundacionals durant l’edició de l’any 2015. Manuel Escuder Gual és un vell conegut en el món de la festes per la seua implicació amb la Gaiata 11 on va arribar a ser president entre els anys 2007 a 2012. L’endemà, durant la vesprada nit del dia 31 d’Octubre, es va realitzar la inauguració de l’exposició dels cartells que van optar a ser triats com a cartell anunciador de les festes de l’any 2015. El món de la festa va inaugurar l’exposició de cartells

de Magdalena i va felicitar el guanyador, Manuel Escuder Gual. L’alcalde de la ciutat, Alfonso Bataller; les Reines de les Festes, Dunia Gormaz Campos i Cristina Batalla Serret; el regidor de Festes, Ximo Torres, i el president de la Junta de Festes, acompanyats de le Dames de la Ciutat, Madrines, membres de la Junta de Festes i Presidents de Gaiata van inaugurar la mostra en les instal·lacions de la Fundació Dávalos Fletcher. La presentació del cartell va comptar amb una magnífica recreació de l’entorn de la plaça Major, amb la fatxada del consistori i inclús la font. L’exreina de les Festes de Castelló, Lara Sos Boix, va estar present en l’acte al formar part del jurat, així com el màxim responsable de la Fundació Dávalos Fletcher, José Vicente Ramón. Castelló ja tenia des de llavors el seu cartell oficial, anunciador d’unes festas que arribaran, com és tradicional, la vespra del tercer diumenge de Quaresma quan recorrerà, pels carrers cèntrics de Castelló, el nostre entranyable “Pregó”, anunciant que “ja el dia és arribat” i l’endemà puguem complir amb el lema del cartell anunciador 2015 “Anem de Romeria”. La representació del Sequiol, conformada per la nostra Madrina, Estefania Climent Moreno; la Madrina Infantil, María Collados Marzá i el President Infantil, Xavi Queral Asencio; tots ells acompanyats per la Presidenta de l’associació Elisabeth Breva no van voler perdre l’ocasió de posar amb l’obra que representarà un any que per a ells serà molt especial. Un any on seran el centre dels Sequiolos.

133

Nomenament Sequioler de l’Any 2014

La Magdalena 2014 va portar canvis importants en l’apartat protocol·lari i de disƟncions per a la Gaiata 15 Sequiol. Es determinava crear una única disƟnció per a la persona o enƟtat que la forma de col·laborar amb la nostra associació, durant l’any en curs o a través de la nostra història, ha sigut sobreïxent, abnegada i vital. S’anomenaria al SEQUIOLER DE l’ANY. Per a esta primera edició, la Junta DirecƟva no va Ɵndre cap dubte a concedir esta disƟnció a l’arƟsta castellonenc LORENZO RAMIREZ. La col·laboració de Lorenzo Ramirez es remunten als primers anys de la història del Sequiol. Curiosament un lamentable malentés amb un col·laborador d’eixe primer llibret va fer possible que la relació entre Lorenzo i Sequiol haja sigut intensa i fluida. Molts, molts dels nostres llibrets han portat en la seua portada, impressionants dissenys del genial arƟsta. I en el seu interior, la mà de Lorenzo podem trobar-la en molts racons, destacant en gran manera els preciosistes detalls dissenyats per a les separates del mateix. En estos úlƟms anys, el nostre llibret és un fidel reflex de l’enginy de Lorenzo però, sobretot, de la seua generositat i compromís amb les Gaiates i, mes concretament, amb Sequiol. Sens dubte la seua elecció com primer SEQUIOLER DE l’ANY és encertada i, sobretot, molt merescuda. De la mateixa manera s’entregaven les DisƟncions Honorífiques a aquelles persones o enƟtats que han

sigut mereixedors del seu reconeixement per part dels Sequiolos. Sequiol va voler renovar els seus vots d’admiració cap a la persona que, any rere any, ha estat ostentant el càrrec de President d’Honor del Sequiol, Joaquín Borrás Llorens. I no sols això doncs, l’associació, ha decidit nomenar-lo President d’Honor de forma permanent, fins que ell decidisca descansar, formant part d’esta comissió. Amic Ximo per a tots nosaltres eres un Sequiolo més. I per a poder celebrar totes estes disƟncions, ens vam reunir tots front unes bones viandes -no podia ser d’una altra manera- en els salons d’un cèntric hotel de la ciutat, setmanes abans d’arrancar amb la nostra setmana gran. Un sopar distès que, a més de disfrutar d’un exquisit menú, va permetre comparƟr als assistents d’innumerables, anècdotes i records d’anys passats. En la sobretaula, va prendre la paraula la Presidenta de l’associació Elisabeth Breva per a agrair a tots l’assistència a este acte que per a Sequiol significa molt doncs és el reconeixement públic d’aquells que col·laboren amb la nostra Gaiata. I sense més, flanquejada per la Madrina, Aroha Espejo, la Madrina InfanƟl, Claudia Llopis i del President InfanƟl, Raul Pegueroles, va procedir a l’entrega del pergamí que cerƟficava a LORENZO RAMIREZ com el primer SEQUIOLER DE l’ANY, imposant-li també la insígnia de plata de l’associació, com a mostra d’afecte dels Sequiolos. Un emocionat Lorenzo va agrair els aplaudiments dels assistents.

134

FAMÍLIA ESPEJO-GARCIA

FAMÍLIA FRANCISCO-PASCUAL

A conƟnuació es va lliurar la DisƟnció Honorífica a: • la FAMÍLIA ESPEJO-GARCIA, els pares de la nostra MADRINA, Aroha Espejo García, • la FAMÍLIA FRANCISCO-PASCUAL, pares de la nostra MADRINA INFANTIL, Claudia Llopis Pascual • la FAMÍLIA PEGUEROLES-MORILLA, pares del nostre PRESIDENT INFANTIL, Raul Pegueroles Morilla • l’ASSOCIACIÓ 125 ANYS PANDEROLA. • la FALLA BARRI DE VALÈNCIA de Borriana que des de fa uns anys, s’ha converƟt en fidel companya de faƟgues en la festa, amb la que comparƟm ja moltes vivències. • el PROGRAMA “ANEM DE FESTA”

FAMÍLIA PEGUEROLES-MORILLA

Finalitzada l’entrega de disƟncions, Elisabeth va reiterar l’agraïment a tots, invitant-los a disfrutar de l’intens i complet programa de festes que Sequiol tènia preparat per a la setmana gran, molt especialment a Lorenzo Ramirez, en la seua qualitat de Sequioler de

l’Any. A tots va emplaçar a poder brindar amb ells en la tasca gaiatera. La vetlada es va prolongar fins a altes hores de la maƟnada on les històries, anècdotes, records i curiositats van acompanyar tots els assistents.

135

Vicente Cornelles Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista

L’EMPREMTA DEL CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA DE SEQUIOL, UNA REALITAT TANGIBLE És una de les grans apostes anuals de la Gaiata 15 Sequiol, en el conjunt variat i imaginatiu de les seues activitats: El Concurs Escolar de Maquetes de Gaiates. Per a la Magdalena del 2015 s’ha convocat la XII edició, la qual cosa prova que s’ha consolidat ja, en l’esdevenir magdalener, en una iniciativa que suposa fomentar la creativitat, l’afecte i l’interés dels més xicotets pel símbol deﬁnitori per excel·lència dels festejos fundacionals de la ciutat. I és que sense gaiates no hi ha festes de la Magdalena, i des de la mateixa gènesi d’aquest certamen, Sequiol ha volgut que els xiquets castellonencs, i en el marc de les seues activitats extraescolars, dediquen temps i il·lusions per incardinar en les seues vides el monument de llum que identiﬁca l’origen i el perquè de les festes magdaleneres en la seua estructura actual. Un concurs que va nàixer de forma senzilla i reduïda pràcticament en les seues primeres convocatòries al col·legi del barri, l’Isidoro Andrés Villarroya, que va acollir amb excel·lent beneplàcit un certamen que, a mesura que aniria passant el temps, aniria creixent en nombre d’escolars participants de Primària, i, posteriorment en Secundària, per no parlar de l’increment de col·legis que s’anirien sumant a aquest concurs en una dinàmica de conscienciar als més xicotets de la importància de la gaiata des de la base. Fins a la que va ser primera convocatòria, fa ja dotze anys, únicament es feia el concurs en l’àmbit del sector de Sequiol, concentrat en el col·legi Isidoro Andrés, i un certamen semblant davall l’ègida de la gaiata 13, encara que es limitava a la realització de maquetes de gaiates amb materials reciclables. La convocatòria de

136

la gaiata 15 tenia un caràcter més ambiciós. Aconseguir el compromís dels col·legis, administracions públiques i entitats privades d’impulsar, sense fissures, la creació constant i el foment de l’art gaiater entre els xiquets castelloners. Així mateix, la gaiata Sequiol pretenia cobrir un buit en l’esdevenir gaiater, la falta de mecanismes per a aconseguir que l’art i l’artesania gaiatera, ja no sols estiguera present en les activitats dels xiquets, sinó fer possible que es reconeguera la labor dels hòmens -i també d’alguna dona-, que portats pel fervor magdalener es dediquen a fer possible, tots els anys, la màgia de la llum en forma de gaiata i fent valdre la labor d’antics artistes gaiaters que van crear verdaderes obres meravelloses en el seu temps i la dels pocs que queden encara, ja que actualment la majoria de les comissions s’encarreguen elles mateixes de dissenyar i construir les seues pròpies gaiates. Amb el suport de l’Ajuntament de Castelló, el patrocini de la Fundació Ruralcaixa Castelló -fins a la desena edició- i el treball i sacrifici dels components de Sequiol, es va posar en marxa el certamen que, molt prompte, anava aconseguint no sols un èxit de participació notable d’alumnes, sinó una repercussió mediàtica i de reconeixement de la societat castellonenca, que va començar a fer seu aquest concurs escolar de maquetes de gaiates. A més, amb un protocol que des del primer any s’ha anat repetint invariablement. Per descomptat, amb els terminis d’inscripció d’alumnes dels col·legis; més tard la mateixa realització dels escolars en les seues aules, i l’entrega dels treballs a la comissió de la gaiata 15. I una vegada en poder de la gaiata, les

obres presentades a concurs, serà el moment de les votacions. Des de fa anys, i en el Museu Etnològic del carrer Cavallers, un jurat conformat per representants dels Mitjans de comunicació, d’artistes gaiaters, de la mateixa gaiata, així com d’autoritats invitades, admiraran cada una de les maquetes, analitzaran les obres presentades i estudiaran a consciència els elements de singularitat, creativitat, llum i art, en una ostentació d’imaginació desbordant dels xiquets castelloners -així ocorre tots els anys-, en una deliberació difícil i que converteix eixe moment de les votacions en la consagració de l’essència gaiatera per excel·lència. I, una vegada realitzades les votacions, amb un premi absolut per a la millor maqueta de gaiata i tres premis per a cada etapa escolar, ja no sols l’alegria dels guanyadors, que també, sinó la satisfacció pel deure complit. Uns rituals en el concurs de maquetes escolars que continuarà amb l’entrega de premis que es realitza en el Saló de recepcions de l’Excma. Diputació de Castelló. I, en les vespres de les festes

de la Magdalena, la inauguració de l’exposició de les maquetes, tant les guanyadores, com les de les maquetes participants. I, en aquesta exaltació del símbol per excel·lència de les nostres festes, l’únic i sublim, l’exposició de les maquetes que, des del segon dissabte de Quaresma al matí fins al Magdalena Vítol!, roman oberta, com a demostració de la comunió del poble amb les gaiates, com a implicació directa dels castellonencs amb els monuments de llum. I és que no es poden entendre ja les festes de la Magdalena del segle XXI sense aquest concurs que és esperat anualment pels col·legis i els xiquets de Castelló, baluards de l’esperança de futur de la festa, de l’esperança de futur de la gaiata. Com a reflex de la imaginació, nous dissenys, noves concepcions i noves línies estètiques, sense desmeréixer els cànons tradicionals en què és l’empremta d’esplendor i magnificència de la gaiata. I gràcies a Sequiol com a paradigma de noves iniciatives en l’àmbit magdalener.

137 1 37

VOTACIONS

ENTREGA PREMIS

138

INAUGURACIÓ

EXPOSICIÓ

139

XVI

CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA AL COL·LEGI ISIDORO ANDRÉS ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GAIATA 15 SEQUIOL

CURS 1er Primària

2on Primària

PREMI

NOM

LEMA

1er

Eva Rubert Calatayud

La llum de la festa

2on

Lydia Fernández García

Festa i tradició amb molta diversió

3er

Hugo Vigil Díaz

El farolet

1er

Aroa Rodríguez López

Plutja de colors

2on

Gabriela Sifre Segovia Daniel Camañes Calandria Hugo Camañes Calandria

Fadri colorí

3er 1er 3er Primària

2on 3er 1er

4t Primària

2on 3er 1er

5é Primària 2on 1er 6é Primària

2on 3er

140

Lucas Zafón García Javier Godes Martí Pablo Arribas Miranzo Adrian Collado Castillo Delia Liberos Peña Patricia Belaire Marcilla María Agut Archilés Paola Calvo Moure Pablo Fabregat Tichell Carmen Escrig Natalia Prats Montolio Sara Martínez Andreu Paula Esteve Pacheco Alba Rolig Juarez Michelle S. Díaz Alfonso Carlos D. Villena Rayo Alejandro Rodríguez Ramírez Joel Marco Sánchez Oscar Vayo Cebrián María Agut Gil Yaiza López Garrigues

Esclat de colors La perla de la festa Magdalena festa plena Que visquen les nostres festes La pasión de las fiestas La unió simbólica Font Multicolor La font de llum La magdalena es la meua vida La llum, la festa, Castelló Magdalena Aquesta es la nostra festa

ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2014

Chelo Pastor

FLOR BLANCA, DOLÇOR DE PRIMAVERA El monument ‘Flor Blanca, Dolçor de Primavera’’ passarà a la història no sols per alçar-se amb sis unànimes primers premis de l’edició de gaiates de 2014. Ni per convertir-se nvertir-se en l’obra creditora del nové primer premi de gaiata fent que Sequiol fóra la comissió gaiatera que aconseguia batre eixe rècord. També mbé per ser l’última en lluir el banderí amb l’eslògan Premi Generalitat litat Valenciana. Des d’enguany, la millor obra gaiatera rebrà el Premi Ajuntament de Castelló. Cada edició de Magdalena comporta anècdotes dotes i curiositats. I la de 2014 no seria menys. Després de tress anys reclamant al Consell que pagara les dotacions econòmiques miques corresponents als premis de gaiata que devia, el Patronat tronat Municipal de Festes ha adoptat enguany la decisióó de rescindir l’acord de col·laboració amb El Govern Valencià. ncià. ‘Flor Blanca, Dolçor de Primavera’ passarà a la històriaa de tima les festes de Castelló amb l’honor d’haver sigut l’última gaiata a lluir el banderí Premi Generalitat Valenciana. En el seu lloc, el millor monument de 2015 rebrà el Premi emi Ajuntament de Castelló i només cal esperar que siga iga una altra creació de Jovi Monroig per a Sequiol qui puga ga sumar-se al llistat de particularitats festives de Castelló.. La gaiata que va crear Monroig en 2014 va causar ar sensació. Sensació entre els presidents de les 18 restants ts obres que van emetre el seu resolució en l’eurovisivaa votació; entre els representants de la Generalitat; de laa Junta Central Fallera i de la Federació de Fogueres dee Sant Joan d’Alacant, així com de la Casa de València a Barcelona. I com no podia ser d’una altra manera, de la Gestora de Gaiates de Castelló. I eixa gaiata, nou triomf per a Sequiol, es va convertir automàticament en Gaiata de la Ciutat de la festes fundacionals de 2015 per ser la millor de l’edició de l’any passat, en una entrega de guardons on la pluja va amenaçar amb un nou ajornament de dia, com ja ocorreguera en 2013. Al final no va haver-hi aigua, però sí un fred intens que va restar públic en la plaça Major, però no il·lusió, esperança

1141 41

i emoció entre els candidats a arreplegar els millors guardons en l’escenari situat davant de l’Ajuntament, amb la presència d’autoritats i les Reines, Lara Sos i Beatriz Iturralde, amb les seues respectives Corts d’honor. -entre les que estava María Voltes que no podia reprimir els seus nervis recordant que ella mateixa va arreplegar, l’any anterior, sobre este mateix escenari, l’estendard de la gaiata guanyadora i anhelava tornar a veure als Sequiolos en el mes alt-. La ‘Flor blanca’ va poder amb les seues contrincants, encara que va tindre una renyida pugna amb la gaiata 6, Farola-Ravalet, durant la votació que va acabar amb l’alegria dels ‘sequiolers’ i la lògica tristesa de la comissió que va quedar en segon lloc. Sota un lema carregat de romanticisme es podia contemplar un espectacular joc de llums i un gran treball artesanal que va captivar a quants la van poder contemplar abans de les votacions i que va atraure a molts curiosos fins al sector per a corroborar els comentaris de grat entre els castellonencs.

142

I a pesar de jugar a cavall guanyador des de la mateixa nit de la Desfilada de Gaiates, els integrants de la comissió van celebrar el triomf com si haguera sigut el primer. Les Madrines Aroha Espejo i Claudia Llopis, el President Infantil Raúl Pegueroles, igual que la Presidenta de la gaiata, Elisabeth Breva, i el mateix artista gaiater, Jovi Monroig, ni van poder ni van voler dissimular l’alegria per tornar a ser els millors. Amb un disseny més avantguardista, Sequiol va tornar al pódium que només aconseguixen els millors, exhibint un monument a l’excel·lència gaiatera, amb múltiples símbols i al·lusions al més pur castellonerisme en les 16 cares superiors d’una obra en què predominava la llum blanca i qualitat que donava major realitze a les pintures. Acabats exquisits per a un plantejament de grans artistes: una alçària de 6 metres i una potència lumínica de 6.000 W per a evocar la forma d’una flor i que estiguera rodejada per uns braços en moviment, imitant els elements vegetals.

CONCURS DE LLIBRETS IBRETS Però va haver-hi més reconeixements per a Sequiol. quiol. El llibret va aconseguir el primer Premi Generalitat Valenciana na per les activitatss de l’us del valencià, amb una dotació econòmica dee 2.000 euros. euuros. Però va haver-hi més reconeixements per a Sequiol. El llibret va aconseguir el primer Premi Generalitat Valenciana per les activitats de l’us del valencià, amb una dotació econòmica de 2.000 euros. s, En la convocatòria de l’any passat van participar 18 associacions, entre gaiates i colles i es van concedir 12 guardons dotats amb unn total de 10.500 euros. El segon premi, amb 1.500 euros, va ser per a la gaiata 8, Portall de l’Om; el tercer premi, amb 1.000 euros, per a la gaiata 1, Brancall de la Ciutat, i el quart premi, de 900 euros, per a la gaiata 10, El Toll. El quint premi, dotat amb 800 euros i el sext amb 700 euros, va ser per a la gaiata 9, l’Espartera i per a la colla Rebombori, respectivament. L’excel·lent qualitat dels llibrets presentats va complicar la decisió del jurat, segons van indicar des del Consell. La diversitat en estil, l’interés dels continguts i l’originalitat dels textos, així com la implicació de la promoció del valencià en l’àmbit de les festes, són els principals criteris que es van tindre en compte a l’hora de valorar els llibrets. La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports atorga anualment estos premis, que tenen com a objectiu ajudar econòmicament en la realització d’activitats pròpies de les comissions festeres que, al mateix temps, faciliten la promoció de l’ús del valencià. En la selecció dels llibrets premiats el jurat va valorar l’extensió del el text en valencià; la qualitat de l’edició; l’interés i la coherència dels continguts; la difusió del llibret, tant impresa com per Internet; i la publicitat escrita en valencià. La convocatòria d’estos guardons s’emmarca dins de l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que té entre els seus fins el foment, per part de la Generalitat, de manifestacions culturals de la Comunitat, especialment aquelles que utilitzen el valencià.

143

CONCURS BETLEMS Sequiol sap rendibilitzar molt bé la seuaa condició d’associació cultural. I davall este epígraf, entre altress coses, participa en el concurs de betlems que organitza cada any l’Ajuntament de Castelló

144

Sequiol sap rendibilitzar molt bé la seua condició d’associació assocciació cultural. I davall este epígraf, entre altres coses, participa enn el concurs de betlems que organitza cada any l’Ajuntament de Castelló. En la passada edició, el treball realitzat per la nostra comissió va aconseguir l’accèssit en la categoria d’associacions, que van arreplegar la Madrina infantil María Collados Marzá i el President infantil Xavi Queral Asencio. Ambdós van estar en el consistori acompanyats per l’organitzador del muntatge del naixement, Vicente Javier Queral per a rebre el premi de mans de les Reines de les festes, Dunia Gormaz i Cristina Batalla. El betlem de Sequiol s’ha convertit ja en un dels naixements de la ciutat d’obligada visita en Nadal, junt amb els tradicionals com és el de l’Hospital Provincial que des de 1942 rep a milers de xiquets cada any o el costumista del Museu de Belles Arts que ja porta set edicions mostrant les tradicions locals en escenes de pessebre, gràcies a la inquietud de l’Associació Belenista de Castelló.

Per als amants de les curiositats, adjuntem la taula de votacions de les diferents gaiates: VOTACIÓ GAIATES GAIATA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

6P 15 15 15 18 6 15 6 15 10 18 14 15 6 15 6 15 15 15 15

5P 18 18 1 6 4 18 8 6 15 15 8 6 18 4 7 6 18 6 1

4P 10 6 6 15 15 16 10 10 6 6 10 1 17 6 18 10 6 10 6

3P 16 12 4 16 18 1 15 18 7 16 7 18 15 1 1 4 7 1 18

2P 6 10 10 3 16 8 4 16 8 1 6 3 10 10 8 1 10 4 7

PUNTUACIÓ TOTAL 1P 7 1 18 13 1 7 3 7 17 8 1 13 4 18 16 18 8 16 8

33 0 5 21 0 81 19 16 0 40 0 3 2 6 90 19 5 56 0

5é

6é 2on

4rt

1er

3er

VOTACIÓ GAIATES PUNTUACIÓ INFANTILS TOTAL GAIATA 6P 5P 4P 3P 2P 1P 11 13 8 6 3 2 1 12 6 11 12 18 15 17 5é 2 39 4 6 15 8 2 1 3 5 14 5 12 18 8 7 3er 4 50 4 2 6 8 1 13 5 9 8 2 7 15 18 5 1er 6 75 11 6 8 15 9 17 4rt 7 43 6 2 4 18 1 7 2on 8 62 4 6 8 5 15 17 9 2 2 6 15 18 7 8 10 1 4 8 2 12 18 7 11 23 8 2 7 11 14 10 12 11 7 17 4 6 3 2 13 8 7 4 6 8 13 11 14 8 6 8 7 2 18 1 15 19 6 4 7 8 1 15 16 0 6 8 7 18 4 1 17 8 4 6 8 1 2 7 6é 18 24 6 7 8 18 11 3 19 0

145

146

Sequiol dia a dia en 2014 3-Gener La Gestora de Gaiates vva oferir el tradicional berenar b nadalenc a la R Reina Infantil i la seua C d’honor, Dames Cort de d la Ciutat, Madrines i Presidentes Infantils. C Claudia i Raul, els nostres represen r tants infantils, i María, la nostra Dama de d la Ciutat infantil, ju juntame nt amb la resta de d xiquets i xiquetes, van acudir a Terra Màgica i van passar una vesprada divertidíssima. Entre el castell inflable, les disfresses i maquillatges, el futbolí, el ball i les cançons més populars, els màxims representants infantils de les nostres festes, van gaudir d’allò més i van fer germanor entre ells.

5-Gener SSegurament el dia més ilil·lusionant de tot l’any per aals xiquets. Després de la ccavalcada, i una vegada vvan haver descansat uuna estoneta de tan llarg vviatge, Ses Majestats els Reis d’Orient, Melcior, R G Gaspar i Baltasar, van ffer una parada en el Cau dde la Gaiata 15, on van xxarrar amb els xiquets, demanar que eels van dema foren sempre molt bons i els van repartir regalets. Ens han promès que l’any que ve tornaran!

17-Gener

11-Gener

En la primera presentació de l’any després del parèntesi nadalenc, la de la Gaiata 17 Tir de Colom, vam rebre a la llotja del Palau la visita de la Gaiata 10 El Toll representada per la Madrina María Ángeles Sanfeliu Galver, Madrina Infantil Ana Escudero Monge, President Infantil Iván García Padial i President Pascual Cerveró Escuder, per tal de convidar-nos al seu acte de Presentació el dissabte següent.

l b i millor forma de tancar les celebracions Q Quina a l’Ajuntament pel premi un Nadalenques que recollint Concurs de Betlems. Aroha, Claudia i Raul, acompanyats pel Vicepresident Jorge Martí, van recollir l’accèssit que li van donar al nostre Betlem, un Betlem Monumental minuciosament elaborat per l’equip dirigit per Javi Queral, que va estar situat a l’entrada del Cau al llarg de totes les festes i que va rebre moltíssimes visites d’amics i veïns del Sequiol.

147

18-Gener

En la Presentació dde lla G Gaiata i t 10 El TTollll all Palau de la Festa, vam rebre la invitació de la Gaiata 14 Castalia per al seu acte de presentació el proper dissabte. Ells estaran representats per la Madrina Beatriz Cano Museros, la Madrina Infantil Sara Minguez Usó i el President Eloy Soria Izquierdo.

1-Febrer

148

25-Gener

la de la Gaiata 19 La Cultural per tj ddell PPalau i it a lla llllotja VVisita a convidar-nos al seu acte de Presentació el dissabte on estaran representats per la Madrina Jessica v vinent, Delgado, la Madrina Infantil Lucía Fernández P Paulano i el President Luis Fernández Fernández. G Gaviño

7-Febrer

A lla Presentació de la Gaiata 19 La Cultural ens va ser impossible assistir per la coincidència amb un acte de la nostra gaiata. La propera presentació la act duran a terme la Gaiata 6 Farola-Ravalet, que estaran representats per la Madrina María Garcilópez Palau, la Madrina Infantil Nerea Ibáñez Vilar i el President Esteban Gual Ibáñez. Els nostres màxims representants per a la Ma Magdalena de 2014, Aroha, Claudia i Raul, van ofe oferir un sopar d’agraïment a la Comissió. Ens van dedicar unes emotives paraules i després de brindar per la Magdalena 2014, la petita Claudia va interpretar en un xilòfon els compassos de “La Panderola”. Després, els càrrecs van fer entrega a les famílies sequioleres d’un preciós plat de ceràmica decorat amb la insígnia de la gaiata i altres motius magdaleners. Així mateix, de part de la Comissió, Aroha, Claudia i Raul van rebre la Panderola d’or. Tot seguit el final de festa amb ball, karaoke, i cóm no, el nostre Rotllo i Canya per a tancar una velada molt entranyable i també molt divertida.

La Reina de les Festes per a la Magdalena de 2014, Lara Sos Boix, va oferir un sopar a les Madrines i Presidents de totes les Comissions de Gaiata, així com a les seues Dames de la Ciutat. Quedaven pocs dies per a la setmana gran i era l’hora d’afermar la germanor entre tots els col·lectius festers i desitjar-se que tot anara molt bé.

8-Febrer

ó presentava la seua Comissi La Gaiata 6 Farola-Ravalet s l d del ita vam rebre la vis en el Palau de la Festa. Allí Espartera, amb la Madrina 9 representants de la Gaiata Madrina Infantil Natalia Noelia Personat Guerrero, la at Infantil David Valverde Person Victoria Peris, el President nos arz Flores, que volien convid i la Presidenta Mª Pilar Día t. üen sabte seg a la seua presentació el dis

9-Febrer LLa Reina Infantil Beatriz IIturralde Cubertorer va ooferir un berenar a les Madrines i Presidents M IInfantils, així com a les D Dames de la Ciutat IInfantils. També els xiquets i xiquetes de la Festa, a ppocs dies del començament dde la Magdalena, volien rreunir-se i desitjar-se moltíssima sort i diversió m pper a les festes que estaven a punt d’aplegar.

22-Febrer

15-Febrer

En finalitzar la presentació de la Gaiata 9 Espartera, rebérem la visita de la Gaiata 12 El Grau per tal de invitar-nos a la seua presentació la setmana vinent. La seua Comissió estava encapçalada per la Madrina Carla Tirado Salvador, la Madrina Infantil Vera Sánchez Tellols, el President Infantil Marc Teresa Martín i el President Juan Antonio Tirado Serrano.

27-Febrer

14 149 La Gaiata 12 El Grau va presentar als seus representants t t i Comissió per a la Magdalena 2014. I en finalitzar l’acte, la Gaiata 7 Cor de la Ciutat ens va visitar a la llotja del Palau per tal de convidar-nos a la propera presentació, la de la seua Comissió, encapçalada per la Madrina Yaiza Viciano Pérez, la Madrina Infantil Patricia Santacatalina Pol i el President Manuel Jesús López Palomino.

26-Febrer

A la plaça de Miguel Bellido va tenir lloc la XVI Trobada veïnal de Dolçaina i Tabal, 16è concurs juvenil per intèrprets novells, amb grups d’Alcoi, Muro, Almassora i Castelló. La secció de Dolçaina i Tabal de la Gaiata 15 Sequiol va interpretar la peça “Anem en serio” de Domingo Llopis. Acollits al barri de la gaiata 13 Sensal, en finalitzar ens van oferir un porrat popular concloent així l’encontre.

Presentació del no nostre t llib llibrett per a lles FFestes de la Magdalena 2014. Amb la presència del Sr. President d Patronat de Festes, En Joaquin Torres, els nostres del m màxims representants per a la Magdalena 2014, v ser els primers en veure el llibret que amb tanta van e estima havíem preparat. I a partir d’ahí, Aroha, Claudia, R i Elisabeth, van a anar fent entrega del llibret a Raul t totes quantes persones havien col·laborat en aquesta e edició de 2014. En aquest llibret està concentrat i r resumit tot un any d’activitats culturals i festives. Ací e la nostra gent, els diferents equips de treball, els està màxims m representants, Comissió, Comissió infantil i c col·labo radors, empreses, comerços i establiments q ens han ajudat amb la publicitat, i estan els que a articles , en aquesta ocasió dedicats al C.E. Castelló. Una U vegada més, l’autor de la portada va estar Lorenzo Ramírez R , artista de la terreta i castelloner de soca. Tots v gaudir en la que va acabar sent una festa molt vam entrany e able i per suposat molt futbolera.

1-Març

La Gaiata 7 Cor de la Ciutat fou l’e l’encarregada d dde ttancar el torn de Presentacions al Palau de la Festa. I és per això que, com mana la tradició, en finalitzar l’acte rebérem la visita a la llotja de les Reines de les Festes Lara Sos i Beatriz Iturralde, acompanyades per diferents autoritats i membres de la Junta de Festes, per tal de desitjar-nos unes bones festes de la Magdalena 2014.

7-Març

Raul,l di i R Claudia h Cl E nostres màxims representants, Aroha, Els v voler compartir una vesprada amb els sequiolos més van Un meravellós berenar va sevir de preàmbul m menudets. p a jocs, diversió, i el repartiment d’unes tasses molt per personalitzades amb el nom de cada xiquet castelloneres c muntó de llepolies. un i o xiqueta,

8-Març 9-Març 150

Les Comissions de Sector van rebre el seu merescut Homenatge al Palau de la Festa. En representació de la Gaiata 15 Sequiol, van pujar a l’escenari les nostres Dames Estefania, María, Alba, Maite, Ana, Beatriz i Marta, acompanyades per Carlos, Jorge, Enrique, Alejandro, Adrián, Luis i Mohamed. La nostra Madrina Aroha, acompanyada pel Vicepresident Jorge, van estar recolzant a la seua Comissió en aquest acte tan entranyable. La Gestora de Gaiates va nomenar Gaiater de l’any al director tants anys, ara jubilat, de la Banda Municipal de Castelló, En Francisco Signes. Les paraules de la Reina Lara Sos Boix als assistents, i la imposició de corbatins als estendards de les comissions, van donar pas al ball que, cóm no, va començar amb el tradicional Rotllo i Canya, pper a pprosseguir g amb una disco disco-mòb mòbil. il.

A idèntic guió protocol·lari que el dia anterior, es va Amb ccelebrar l’Homenatge a les Comissions Infantils. Per part de la Gaiata 15 Sequiol van rebre a l’escenari el seu homenatge les xiquetes Maria, Mar, Beatriz, Lucía, Elena, Teresa, Balma, Natalia, Claudia, Martina, Lucia, Nagore, Malena, Martina i Jimena, acompanyades pels xiquets Xavi, Marcos, Fran i Juan Carlos, precedits per l’estendard infantil Nicolàs i les col·laboradores Maya i Marta, que s’ocuparen dels més menudets. La nostra Madrina Infantil Claudia i el nostre President Infantil Raul, van acompanyar a la seua comissió en aquest emotiu acte. L’acte va finalitzar amb les paraules dirigides per la Reina Infantil Beatriz i la imposició de corbatins als estendards infantils. Després, en el berenar preparat per als protagonistes, vam poder a més celebrar l’aniversari del nostre President Raul.

13-Març 14-Març

Es reunia el JJurat rat dde l’XI Concurs C Escolar E l de d Maquetes M de Gaiata Ciutat de Castelló, al Museu Etnològic del carrer Cavallers, per tal d’escollir els treballs guanyadors d’entre els centenars de maquetes rebudes. Un jurat d’autèntic luxe format per l’Excm. Alcalde de Castelló, N’Alfonso Bataller, el President del Patronat de Festes, En Joaquín Torres , el Regidor de Cultura, En Vicente Sales, el President d’honor de la Gaiata 15, En Joaquín Borrás, la Presidenta de la Càmera de Comerç, Na Lola Guillamón, el Patró de la Fundació RuralCaixa, N’Enrique Barreda, així com també els mitjans de comunicació representats per Na Chelo Pastor d’El Mundo i Na Cristina García del diari Mediterrani, i cóm no els especialistes, artistes gaiaters de la talla d’En José Vicente Monroig, En José Luis Aragonés, En Raul Collazos, i Na Vanesa Pérez. Finalment, per part de la Gaiata 15 Sequiol, Na Lidón Doumere, N’Agustín Mon, En Jorge Martí i En Victor Orozco. La maqueta guanyadora del XI Concurs Escolar va ser la presentada per Eva Rubert Calatayud, del Col·legi Públic Isidoro Andrés. El segon premi per a Alejandro Rodríguez Ramírez, del Col·legi Públic Isidoro Andrés , i el tercer premi per a Amaya Bernat Ripoll i Diara Fall Aparici, de l’I.E.S Politècnic.

16-Març

tes, les nostres Madrines Aroha En el magatzem de Gaiates beth, van i Claudia, i els nostres Presidents Raul i Elisa Tota la . 2014 a dalen Mag la a batejar les Gaiates per reunir vam ens ts, xique i Comissió de la Gaiata, grans tes als artis seus pels per a imposar els lemes designats de ra pólvo a monuments gaiaters. Envoltats per l’olor la de , més les traques, i de la música a càrrec, un any res nost els nostra magnífica Secció de Dolçaina i Tabal, de cava càrrecs van procedir al bateig llençant ampolles de Jose ny disse , gran ta gaia la sobre els monuments. Així, or Dolç ca, Blan “Flor de Vicente Monroig, va rebre el nom ue Enriq d’ ny disse de primavera”, i la gaiata infantil, Sequiol”. Carceller, va rebre el nom de “Llum Antiga del

a la Reina G Galania IInfantil Beatriz Iturralde i la seua Cort d’Honor. tots els xicotets Entre E es protagonistes p petits tres trobaven t la nostra sequioleros, s Infantil Claudia Madrina M el President Llopis, L Raul Pegueroles Infantil I i la Dama Infantil de la María Voltes. Ciutat C

15-Març

151 1 de l’exposició dels treballs presentats a l’XI In Inauguració Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló C eenn el Museu Etnològic. Aroha, Claudia, Raul i Elisabeth van se els encarregats d’obrir aquesta fantàstica exposició ser on es podien veure els treballs dels xicotets artistes i les d’un metro de grandària de les maquetes re reproduccions a les edicions anteriors. També es van guanyadores gu a veure l’exposició i felicitar a la guanyadora Eva ar arrimar moltíssimes personalitats com ara l’Excm. Alcalde Ru Rubert, l Reines de les festes Lara i Beatriz. i les

Úl acte en el Palau de la Festa abans de les Festes de Últim la Magdalena, amb la Galania a la Reina Lara Sos i la seua Cort Co d’Honor, entre les que es trobava la nostra Madrina Espejo. Ar Aroha

17-Març Ofrena a la Mare de O D Déu dels Desemparats dde València, convidats pper l’associació aagermanada Falla PPizarro – Cirilo Amorós dde la capital del Túria. VVan fer l’ofrena les nnostres Madrines Aroha i Claudia, el President In Infantil Raul i el VVicepresident Jorge.

19-Març

152

Aroha, Claudia i Raul, Ar convidats per la Falla Barri co València de Borriana, van Va anar fins a la localitat veïna an a gaudir de l’últim dia de FFalles. Allí van fer l’Ofrena a la Verge, van assistir a la tradicional Mascletà, vvan dinar en el Casal de la FFalla i, després d’un divertit ccercavila pels carrers dd’aquell barri, van viure een primera fila la Cremà qque tancava les festes JJosefines de Borriana. IIntens i inoblidable.

18-Març

lt anys, es va di i l ddes dde ffa jja molts C ve sent tradicional Com ccelebrar l‘acte de nomenament dels Sequiolers d’Honor a salons d’un cèntric hotel de la ciutat. Però en aquesta als de 2014, a més, es va nomenar per primera vegada eed edició al Sequioler de l’Any, una distinció per a una persona o que ha col·laborat de forma molt especial i estreta entitat en am la nostra comissió. I aquest primer guardó va ser per amb al pintor i artista castellonenc Lorenzo Ramírez, un gran amic am de Sequiol que ha aportat els seus treballs per a diversos llibrets. Autor a més de vàries portades, il·lustrar il·l entre en elles la portada del nostre llibret de 2013 que fou del Premi a la Millor Portada de Llibret. m mereixedora Ai mateix, es va nomenar President d’Honor 2014 a Així En Joaquin Borràs, i les Distincions Honorífiques van ser se per a les famílies Espejo-Garcia, Francisco-Pascual i rilla, així com per a l’Associació 125 Anys Pegueroles-Mo Pe la Falla Barri València i el Programa “Anem de Panderola, Pa Tots els guardonats van rebre un preciós detall, fet Festa”. Fe a mà, amb la insígnia de la Panderola.

22-Març

20-M 20 Març EEntrega de premi als gguanyadors de l’XI C Concurs Escolar de M Maquetes de Gaiata C Ciutat de Castelló en eel Saló d’Actes de ll’Excma. Diputació PProvincial de Castellón. EEva Rubert, com a gguanyadora del primer ppremi, va rebre el gguardó de mans de la R Reina Infantil de les FFestes Beatriz Iturralde.

De lla FFesta, D t lla VVespra. IInici i i dde lla M Magdalena d l 2014 2014, on Sequiol S va participar de forma activa amb l’assistència massiva a la Mascletà d’inici de Festes i el Pregó, amb la nnostra Madrina Aroha formant part de la carrossa de la Reina, R com a part de la seua Cort d’Honor que és, darrere e Pregoner, enduent-se els aplaudiments més forts de la el vvesprada. Ja a la nit, quarta edició del concurs de música rrock Sequiolrock, amb la participació dels grups Cave C Canem, La Gran Ganga, Mala Sangre, Toque de Queda i Vitreus. La festa va calfar l’ambient fins a altes hores dde la matinada. I per tancar la jornada, com mana la ttradició, vam traure del Magatzem Municipal les nostres G Gaiates deixant-les al punt d’eixida de la Desfilada que es ccelebraria el dia següent.

23-Març Magdalena Festa Plena. Ma En despuntar el dia, tots els Sequiolos vam fer Romeria cap a l’Ermitori Ro de la Magdalena, la Ro Romeria de les Canyes, re rememorant un any més el camí que van m seguir els nostres se avantpassats. Ja de av vvesprada, la Desfilada dde Gaiates, i aquest aany per partida doble ja qque a més dels nostres monuments de 2014 m vvam tenir l’immens hhonor de desfilar yadora del orgullosos amb Somni Somniat, Gaiata guan Reines de concurs de 2013 i que per tant precedia a les . 2014 t Ciuta la les Festes com a Gaiata de

25-M Març

24-Març

En la Cavalcada Infantil la representació del Sequ iol va ser molt àmplia, doncs a més de les Dames i Acom panyants, van desfilar el grup de Danses Tradicionals i la Secció de d Tabal i Dolçaina de la gaiata. Claudia i Raul , Madrina i President Infantil, van fer la desfilada dalt la carrossa de d la Reina Infantil, on també estava Maria, Dam a de la C t 2014 i Madrina 2013 del Sequiol. Ja de Ciuta vesprada i en el nostre Sector, es va fer entrega dels prem is del XV X Concurs de Maquetes de Gaiata per als alum nes del col·le c gi Isidoro Andrés. En acabar, xiquets i no tan xiquets vam v gaudir d’una xocolatada a més d’una dem ostració de reso rre lució del Cub de Rubik a càrrec de Javie r Tirado Ortiz, c pió d’Espanya de tan curiosa activitat. Un cam poc més t tard, des del nostre Cau ens vam traslladar fins l’Avin guda Rei R En Jaume per a participar en l’Encesa de Gaiates. En E finalitzar, trasllat dels monuments al nostre Sector o estarien ja la resta de la setmana de feste on s presidint l’ rada del Cau i el Barri de Sequiol. l’ent

26-Març

El dia dels xiquets de Sequiol iol. Al llarg de d tot t t ell dia, di els més menudets van poder gaudir del parc infan til, de la cercavila amb xaranga i de l’exhibició del grup infantil de ball modern New Art. Per als més grans, esm orzar de pa i porta i degustació d’embotits casolans. I per a tots, grans i menuts, concursos de guinyot, parxís i futbo lí. Un dia de diversió i entreteniment amb què calmar els nervis que afloraven perquè a les 21’00 hores anaven a lliurar-se els premis dels concursos de Gaiates i Llibrets. Amb tal fi, tota la comissió de la 15, amb la música de la xaranga Banana Boom que ens havie acompanyat tot el dia, ens vam dirigir fins la plaça Major. I d’allí vam eixir carregats d’emoció i de premis: per a la nostra “Flor Blan ca, Dolçor de primavera”, Primer Premi President de la Generalitat, Primer Premi de la Generalitat Valenciana, Prim er Premi de la Junta Central Fallera, Primer Premi de la Federació de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant, Prim er Premi de la Casa de València en Barcelona i Primer Premi de la Gestora de Gaiates; i per al nostre Llibret, Prim er Premi Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. La tornada al nostre sector fou una festa: plors, abraçades, crits, càntics, la feina feta havia dona t un resultat immillorable.

tor van participar en el De matíí, moltíssims xiquets del Sec D uixa la teua Gaiata”. XXXVII Concurs de dibuix infantil “Dib pectacle de pompes I ja de vesprada, van gaudir de l’es macramé i jocs en de d sabó, pintura de cares, taller de s de classificació dels fase gru g ps. També van continuar les I un any més, la olí. concursos de guinyot, parxís i futb va participar en el XV Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol i Tabal, aquest any Homenatge de Castelló a la Dolçaina o, en la plaça Major. dedicat a Vicent Pau Serra i Fortuny ja en el sector, vam Una vegada finalitzat aquest acte i i a l’obra de teatre gaudir d’un sopar de pa i porta prev Valencià de la tre “Pepino i Meló” que el grup de Tea gran mestratge amb Gaiata 15 Sequiol ens va representar rtid t dive a a tots els i que va fer passar una estona mol presents.

153 1

27-Març

A més de l’esmorzar de pa i porta i les degustacions per a tots els socis, veïns i amics de Sequiol, van continuar les fases d’eliminació dels concursos de guinyot, parxís i futbolí. De vesprada, el Cos Multicolor on les Comissions gran i menuda van gaudir moltíssim amb el confeti. I ja de nit, el DJ Kamo ens va fer passar una vetlada molt animada i divertida.

Març 29-M

28-Març

és de l’esmorzar de pa i porta i la Després Dia dell SSoci.i D socis i degustació, esta vegada d’ous fregits, per als ada als veïns del Sequiol, vam tenir una vesprada dedic ursos Jocs Infantils Tradicionals i a la cloenda dels conc van ens tard, més poc Un lí. de guinyot, parxís i futbo les visitar les reines de les festes, Lara i Beatriz, amb de grup el ent, seues corts d’honor. Per a tal esdevenim van ens iol, Sequ danses i la secció de dolçaina i tabal de ició exhib oferir les seues peces més complicades, en una da, la jorna nit meravellosa dels nostres artistes. I per tancar ellón Baila”.. Casttellón de salsa amb la participació de “Cas

154 na. L’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó Dia de la nostra Patrona acompanyar va congregar una infinitat de veïns que van voler rendir la seua Gaiata Sequiol fins a la Basílica per tal de a estar va festa de fi homenatge a la nostra Mareta. La estra Grup la de na càrrec de l’espectacular posada en esce amb c, públi Centauro, que novament va resultar un èxit de valenciana gent vinguda de diferents pobles de la comunitat rs de la ciutat, i moltíssims amics de la festa, de tots els secto ts. als qui Sequiol sempre rep amb els braços ober

30-Març 30 M

31-M 31 Març

Fora del programa de festes festes, però com un dels actes més entranyables per a la nostra Comissió, va ser la tornada de les nostres Gaiates al magatzem municipal. Això sí, “Flor Blanca, Dolçor de Primavera” no anava a ser desmuntada, ja que el proper any lluirà orgullosa a la plaça major com a Gaiata de la Ciutat 2015. Com ara “Somni Somniat”, que tornava a casa després d’haver representat a totes les Gaiates de la Ciutat en la Magdalena de 2014.

Magdalena Vítol! L’últim dia de festes no podia parar el ritme fester ni minvar l’alegria amb que havíem viscut tota la setmana, i això que les forces començaven a estar justes. El dia va començar amb parc infantil per als més xicotets i va seguir amb el concurs de paelles que aquest any complia la seua XXVII edició. Després d’un cercavila pels carrers del sector, ens vam dirigir a l’inici de la Desfilada Final de Festes. Quan la Gran Traca Final va arribar a la plaça Major, tots els Sequiolos ens vam unir al crit de Magdalena Vítol! S’havien acabat les festes de la Magdalena 2014 i ara el que quedava era apagar la nostra Gaiata, descansar uns dies, i ben aviat a pensar en la Magdalena de 2015.

5-Abril PPer tercer any consecutiu, de trofeus als l l’entrega s dels diferents guanyador g organitzats al concursos c de la setmana de llarg l es va realitzar el festes, f dissabte després p primer de d les festes, amb la fi de d poder comptar amb tots t els guardonats. I de pas ficar un poc d’ordre al nostre Cau que falta li feia després d’una intensa setmana d’actes.

2-Maig Com cada any, a la Plaça major, C vva tenir lloc la Festa de la Rosa 22014, i a aquesta festa va assistir uuna àmplia representació de lla Gaiata del Sequiol, amb les sseues madrines, Aroha i Claudia i el president infantil Raul. Van ssonar boleros, jotes, pop, algun rrock o “cha cha cha” i tota cclasse de ritmes que tenen com a fi primordial, complimentar a la dona en una nit, on el rrecord de Miguel Soler, per la

1-Maig

Començaven les festes commemoratives del II Any Marià, C Marià i la Verge del Lledó es traslladava des de la Basílica fins a lla Catedral de Santa Maria. Un trasllat ple de fervor marià i que va aglutinar durant el recorregut a gran part de ffervents devots de la patrona de Castelló, la nostra Mareta. LLa imatge va ser portada com és tradicional per l’associació dd’agranadors de la Verge, a la qual pertanyen nombrosos m membres de la nostra comissió. Vam viure una vesprada de m moltíssima emoció.

3-Maig

155 1

seua vinculació a aquesta festa, per la seua participació en nombroses edicions amb la rondalla Els Llauradors, va romandre present durant tota la vetlada.

4-Maig del d l V l Verge d la f t gran de l festa d la l vespra de d la di de i dia AAl mig LLledó, pel centre de la ciutat, va tenir lloc la desfilada del PPregonet, una cavalcada costumista on els protagonistes s els xiquets. I entre ells, una àmplia representació són d Sequiol, com ara en el ball dels arets i també amb la del del grup de ball de la Gaiata. Claudia, Raul i participació p Voltes, anaven en la carrossa de la reina infantil. I Maria M c que la gent de Sequiol està sempre llesta per a ajudar, com e nostre sequiolo Javi Rodriguez va ser l’encarregat de el aquesta carrossa. d decorar dia 4 Se celebrava any marià per coincidir en diumenge ell di de Maig, aniversari de la coronació de la nostra patrona la Verge del Lledó. Per aquest motiu, la imatge de la Mareta s’havia traslladat a la catedral. És per açò que la processó general va tenir lloc pels carrers cèntrics de la ciutat. Una processó que va comptar amb una àmplia representació de la comissió major i infantil, amb dames, acompanyants i per descomptat amb la presència de Claudia, Raul i Aroha. Destacar també, la nombrosa representació de membres de la comissió tant en la confraria de Lledó com en l’associació d’agranadors, encarregats de portar les peanyes de la Verge de Lledó i dels diferents patrons de la ciutat.

10-Maig

La verge del Lledó Lledó, després de la se seua visita i it a lla ciutat, i t t tancava els actes de celebració de les festes en el seu honor, tornant a la seua casa, la Basílica, rodejada cóm no, per milers de castelloners fervorosos amb la Patrona.

156

En el centre cultural de la Diputació de Castelló, va tenir lloc un acte d’agraïment per part de l’organització de Creu Roja a totes aquelles entitats i associacions que col·laboren amb la venda de les paperetes del sorteig de l’or que cada any, aquesta associació altruista celebra per a l’obtenció de fons econòmics amb els quals poder ajudar als més necessitats. La Gaiata Sequiol és una de les associacions que col·laboren en aquesta tasca, i com tal va rebre el diploma de reconeixement. A l’acte van acudir les nostres madrines, Aroha i Claudia, acompanyades pel president infantil Raul i la nostra presidenta Elisabeth.

30-Maig

Es va convocar l’Assemblea que havia d’aprovar la gestió econòmica de l’exercici. A més enguany, com cada dos anys i segons consta en els nostres estatuts, aquesta assemblea havia de triar al President/a per als dos pròxims exercicis festers. Després de les oportunes intervencions, es van aprovar els comptes presentats i a més es va acordar renovar en el seu càrrec a N’Elisabeth Breva Almerich com a Presidenta de la nostra A.C. Gaiata 15 Sequiol per als dos pròxims exercicis festers.

31-Maig

Es va reunir la junta directiva de Sequiol per a l’elecció dels ccàrrecs que ens representarien en la Magdalena de 2015 . Desp D rés de les oportunes deliberacions es va decidir per u unani mitat, nomenar a Estefania Climent Moreno com a M ina, a Maria Collados Marzà com a Madrina Infant Madr il i a Xavi X Queral Asencio com a President Infantil. Posteriorm ent els e va ser comunicada la seua designació i fins al Cau es van v acostar per a rebre la bona nova i la felicitació de tots, e espec ialment dels càrrecs 2014 que ben aviat els passarien el e testimoni de la representació de la nostra ggaiata.

Enn el Cau de la 15 15, vam tenir la nostra particular Festa de la Rosa Ro Sequiolera. Seguint la tradició, vam comptar amb la se ata dedicada a totes les dones sequioleres que aquel seren la nit s’acostaren a compartir la festa. La rondalla Vora Séqui a va fer les delícies de totes les dones i xiquetes presents, i ja van sis anys consecutius. La festa va finalitzar amb el lliuram ent d’una d’u rosa a totes les dones assistents. Una vetlada simpà tica i que q va servir per a aportar el nostre granet de sorra per tal qu aquesta tradició romanga i no s’esvaïsca en el temps que .

6-Juny

de ll c l’acte de cloenda del curs de les escoles t i lloc VVa tenir rs carre pels D Dolçaina i Tabal, primer amb una cercavila ció d’una ccèntrics de la ciutat, i finalment amb la interpreta des de la peça musical en la Plaça Major. Com sempre aina i seua fundació, la nostra escola i secció de Dolç amb la ent pres estar va , ingo tabal, sota la batuta de Dom com té que , ingo Dom ix peça musical composta pel mate t lmen istra mag da a títol Sucaina, i que va ser interpreta pels alumnes de l’escola.

7-Juny

14-Juny VVam ser convidats per la colla de dolçainers de la Pobla a participar en la “VIII Trobada d’escoles de d Dolçaina i Tabal” que se celebra en aquesta població. La trobada va començar amb una cercavila a càrrec de les colles participants pels principals carrers de la Pobla Tornesa, per a finalitzar en el camp poliesportiu , on coincidint amb un mercat ambulant i sobre un escen ari, cada agrupació va interpretar una peça musical. En el nostre cas va ser “Sucaina” del mestre Rodrigo, la peça escollida.

EEn un ambient bi t moltlt ffestiu ti en lla zona ddell SSegon M Moli, li va tenir lloc una nova trobada d’ens festius, colles i gaiates. L’acte va comptar amb castells unflables per als més xicotets, degustació de refrescs i cerveses, i amb el tradicional concurs de paelles. Una reunió de gent de la festa en la que es va fer balanç d’un exercici i ens vam desitjar j qque el nou encara fóra millor.

27-Juny

El Grau de Castelló es preparava per a cel celebbrar lles ffestes t een honor de Sant Pere. I com a preàmbul d’aquestes ffestes, es va celebrar l’acte de presentació de les Reine s ddel Grau en la zona lúdica del port marítim, als albors de ll’antiga llotja, avui convertida en casino. Un acte que va ccomptar amb la presència de gran nombre de sequiolos ii,, entre ells, els nostres representants Aroha, Claudia i R Raul, acompanyats pel vicepresident Vicente Javier, que vvan participar en l’ofrena que la Gestora de Gaiates els va realitzar. re

21-Juny

nda la nostra Gaiata tanca les classes t de Cloenda, A b l’l’acte Amb es realitzen de les diferents activitats que al llarg de l’any per a retre en el si de la gaiata. Un acte senzill que serveix amb la homenatge d’agraïment a tots aquells socis que, activitats stes aque totes vives n seua assistència, mantene els Així, s. feste es nostr que serveixen per a engrandir les nals, regio balls de components del grup de teatre, del grup ina dolça de ió de l’equip de futbol sala, i de l’escola i secc i beth i tabal, van rebre de mans de la presidenta Elisa ll per la dels càrrecs 2014 Aroha, Claudia i Raul, un deta ge a les seua participació. L’acte va seguir amb l’homenat van tació apor i ció bora empreses que amb la seua col·la plet com i c nífi mag un ajudar a que poguérem preparar . Esment programa de festes en la Magdalena de 2014 la seua per especial per al Centre Penitenciari Castelló 1 ar i realitzar col·laboració un any més a l’hora de confeccion diferents detalls.

Convidats per la ffoguera Maisonnave dd’Alacant, vam tenir lla gran satisfacció de pparticipar en l’ofrena a la Verge del Remei, ppatrona de la ciutat. EEls nostres càrrecs 22014, Aroha, Claudia i R Raul, amb la resta de la comitiva del Sequiol, i jjuntament amb els am amics de la Falla Pi Pizarro de València, ac acompanyàrem a la ge gent de Maisonnave en la I jornada de l’ofrena a lla patrona d’Alacant. Po Posteriorment vam ser co complimentats amb un sopar per a reposar forces i d’aq ueixa forma compartir una jornada festiva en plenes festes de les Fogueres d’Alacant.

1 157

10-Juliol 12-Juliol

d ffa anyss, celebra la festivitat del seu d de ó des Castelló, n anys patró Sant Cristòfol, una festa rescatada a mitja t els tenin man 60 i que ha anat canviant la seua forma, er lloc prim actes religiosos combinats amb els lúdics. En , Patró per va tenir lloc el concert que honrava el nostre r. A aquest part de la Banda Municipal en la Plaça Majo Sequiol, del ació sent repre esdeveniment va acudir, en a. Aroh i Raul els nostres càrrecs 2014 Claudia,

Missa en hhonor ddell PPatróó SSan Cristòfol Mi M ò en la Catedral de SSanta Maria. Una vegada finalitzada aquesta, es va passar a la tradicional benedicció de vehicles i repartiment de ccintes en el carrer Major. Abillats amb el vestit típic de ccastelloneros, els nostres càrrecs 2014, Aroha, Claudia i Raul, acompanyats pel Vicepresident Jorge, van estar ppresents en ambdós actes.

25-Juliol 158 58

TTenia lloc en el Saló de Plens dde l’Ajuntament l’elecció dde Reines de les festes i Dames de la Ciutat per a D la Magdalena de 2015. Dunia Gormaz i Cristina Batalla van saber aquell dia qu que serien per un any les màximes representants de tota una Ciutat, la nostra, tot Casstelló. Ens va quedar aquell dia la gran pena de no escoltar el nom de la nostra petita Claudia, que s’ho mereixia, tant o més que les escollides. Com algú ben va dir, Castelló s’ho per d i nosaltres seguirem gaudin t dd’eelllla al nostre costat.

JJa a la nit, amb un Palau replet per la gent del món de la Festa, va tenir lloc el sopar de pa-i-porta. Un sopar m multitudinari, on ens vam ajuntar totes les comissions aamb l’objectiu de, entre entrepans i begudes, acomiadar i tancar en harmonia un curs festiu, el de l’any 2014. D Després, com ja és tradicional, es van realitzar els ddiversos play-backs muntats per a l’ocasió. Primer va van ser els més xicotets de les comissions de sector, eels que van fer les delícies i van arrancar els primers aaplaudiments de la nit. Ells van donar pas a les Madrines i PPresidents Infantils, on Raul i Claudia van demostrar els se seus dots d’artistes. Després, les Madrines dels diferents se sectors, amb la participació d’Aroha, i com a colofó a l’e l’espectacle, el play-back que protagonitzaren la Reina In Infantil i la seua Cort d’Honor, entre les quals es trobava M Maria Voltes, Madrina Infantil 2013 de Sequiol i Dama de la Ciutat 2014. Van fer gaudir als presents amb la seua co coreografia i van posar el fermall d’or final a una festa que se serveix de pont entre un exercici i un altre.

23-Agost

fóra del cau per t fó i t l’l’acte Trencant la tradicióó, traient a la marjaleria, ocasió ta a traslladar-ho en aques càrrecs que van a dels vam celebrar el nomenament representar a la Gaiata 15 Sequiol en aquesta Magdalena i tot l’exercici 2015: Xavi Queral Asencio com a President Infantil, Maria Collados Marza com a Madrina Infantil, i Estefania Climent Moreno com a Madrina. Un acte que va seguir el protocol tradicional, amb la presència en primer lloc dels nostres càrrecs de l’any 2014 i després els de 2015, amb l’entrega de pergamins, insígnies i flors, i sobre tot amb paraules d’immens agraïment per a uns i desitjos de felicitat per als altres.

13-Setembre

id t per A l’interior ddell port pesquer, vam ser convidats l’Associació de pesca el Gregal a l’acte del II Aniversari. Vam acudir amb l’escola de Dolçaina i Tabal i una àmplia representació de la nostra Associació Cultural. Al capdavant de la mateixa, la presidenta Elisabeth i els nostres càrrecs 2015, Estefania, Maria i Xavi. Rebérem una placa commemorativa i el desig de poder incloure com una activitat més de la nostra Associació, l’inici a l’esport de la pesca.

bre mbre etem Sete 15-S 15

159 1

14-Setembre Convidats per la Falla del Barri de Valènc V ia, els nostres càrrec c s 2015 Xavi, M Maria i Estefania, a acomp anyats pel v vicepr esident Jorge, v estar presents van e la batalla de en flors de Borriana, q es celebra en que h honor de la seua p patron a la Verge de la Misericòrdia. Els n nostre s amics de la fa van participar falla en aquest acte amb una carrossa dissenyada i realitzada per ells mateixos i que en a aques ta edició, a acons eguí alçars amb el primer se p premi.

festiu, la i bl mentt la fi d’un exercici festiu ib iirremeiable V arribar Va de la Palau al lloc tenir va això Magdalena 2014. I per Ciutat, la de Dames Festa, l’acte de comiat de les Reines, els amb Madrines i Presidents. El Sequiol va estar present nostres càrrecs 2014 Aroha, Claudia i Raul, acompanyats per la presidenta Elisabeth. Aquest acte va contar també amb la presència de Maria, la nostra Madrina Infantil 2013 i Dama de la Ciutat Infantil en la Magdalena del 2014.

17-Setembre 1

Tenia lloc l’acte que marca l’eixida cap a un nou exercic i i festiu, el de la Magdalena de l’any 2015. És l’acte de recepció per part de la Gestora de Gaiates a les Reines, Dames de la Ciutat, Madrines i Pre sidents, tant majors com infantils. Per a aquesta ocasió, el Sequiol va comptar amb la presència dels càrrecs 201 5, Estefania, Maria i Xavi, als qui acompanyava la presiden ta Elisabeth.

19-Setembre

160

i ti Cristina f til C Acte d’Imposició de Bandes a la Reina IInfantil de Infantils Madrines i Ciutat la Batalla i Serret, Dames de d’Honor Cort la de les diferents comissions de sector, part de la Reina. Ho van viure en primera persona els nostres càrrecs 2015, la Madrina Infantil Maria Collados Marzá i el President Infantil Xavi Queral Asencio. En primer lloc, Xavi va rebre la insígnia d’Or de la Gestora de Gaiates en el saló de plens de l’Ajuntament. Després tots els representants junts, van desfilar des de l’Ajuntament fins al Teatre Principal, on Xavi va rebre el pergamí que li acredita com a President Infantil. Després, les Madrines Infantils accediren a l’escenari, entre elles la nostra Madrina Infantil Maria, on li va ser imposada per l’Il·lustríssim Senyor Alcalde la banda que l’acreditava com a part de la Cort d’Honor de la Reina Infantil.

20-Setembre AAmb el protocol hhabitual, es va ccelebrar l’acte dd’Imposició de Bandes a la Reina B dde les Festes, Dunia Gormaz Campos, G Dames de la Ciutat D iM Madrines de les diferents comissions di de sector. Al Teatre principal, després de pr la desfilada, va tenir lloc l’emocionant llo imposició de bandes, i en entre les receptores d’aquesta acreditació, estava la nostra Madrina 2015, la senyoreta Estefanía Climent Moreno, qui va rebre de mans de l’Il·lus tríssim Sr. Alcalde de la Ciu tat la banda que l’acreditava com a part de la Cort d’Honor de la Reina.

27-Setembre

e bre S ttemb 25-Se

Va arribar la primera presentació, la ddell secto t r dde l’ “Hort dels Corders”, la gran nit de Anaïs Del Vigo Ferre r i Iris Alcántara Moliner, Madrina i Madrina Infantil respectivament, i la Presidenta Arantxa Miralles i Bena ges. Nosaltres, en la llotja, rebérem la visita dels representa nts de la Gaiata 12 El Grau, encarregats de realitzar la presentació del dissabte següent. Al capdavant del Grau els seus càrrecs 2015: Madrina Nerea Piazuelo Rafel s, Madrina Infantil Paula Rafels García, President Infan til Igarki Morales Torrejón i President Juan Antonio Tirat Serrano. Destacar també la visita de les Reines de les Festes Dunia Gormaz i Cristina Bataller, acompanyades per l’Il·lm. Alcalde de Castelló Juan Alfonso Bataller, del regidor de festes Il·lm. Sr. Joaquín Torres i del President de la Junta de Festes D. Jesús López.

i Reines Tenia lloc al Teatre Sindical, la presentació de les R és Aragon Centre i Dames de les Corts d’Honor del a Castelló. S’acostaven les festes que la Comunitat Aragonesa, i especialment la seua capital Saragossa, celebren en honor de la patrona, la Verge del Pilar. A tan entranyable acte no falta mai la nostra Gaiata, aquesta vegada representada pels càrrecs 2015 de la gaiata del Sequiol, Estefanía, Maria i Xavi, acompanyats pel vicepresident Jorge.

4-Octubre

3-Octubre

t a de Gaiates cada any tria a una persona o Gestor L G La entitat com a Gaiater de l’Any, tenint en compte els mèrits adquirits en pro de les festes de la Magdalena. En les passades festes de la Magdalena 2014, aquest guardó va recaure en la figura de qui va ser al llarg de molts anys director de la Banda Municipal de Música de Castelló, En Francisco Signes Castelló, qui ha composat al llarg de la seua dilatada trajectòria musical, nombroses peces dedicades a les festes de Castelló, com ara la coneguda “Magdalena Festa Plena”. En agraïment pel seu nomenament, el mestre Signes va compondre una altra peça musical denominada “Gaiater de l’Any” que va ser interpretada per primera vegada per la Banda Municipal el divendres 3 d’octubre. Va acudir a aquest acte una àmplia representació del món gaiater, entre qui es trobaven els càrrecs de la nostra Gaiata 15 Sequiol, Estefania, Maria i Xavi, acompanyats per la Presidenta Elisabeth.

Amb una posada en escena diferent nt, l’escenari del Palau es va embolicar amb aires mariners en la Presentació de la Gaiata 12 “El Grau”. I després de l’acte de presentació , en la nostra llotja rebérem la visita dels màxims representa nts de d la Gaiata 9 “L´Espartera” amb la seua Madrina Maica Roble R s Gallén, la Madrina Infantil Claudia Albert Giner, i el e President Rafael Quiroga Alegre, els qui ens van fer lliuram l ent de l’oportuna invitació per a assistir al seu acte de d presentació, dissabte següent.

12-Octubre

161 1

Octubre 11-O El dia de la Verge del Pilar, com cada any, any vam ser se convidats id t pel Centre Aragonés de Castelló per a com partir al costat d’ells la seua festa, el seu dia gran. Els nostres càrrecs de la Magdalena 2015, Estefanía, Maria i Xavi , acompanyats pel Vicepresident Jorge, van ser els enca rregats de representar a la Gaiata 15. A l’Església de la Trinitat, van realitzar una ofrena a la imatge de la Pilar ica i van assistir a l’eucaristia en honor de la Verge “mañica ”. Una festa viscuda i sentida amb aires d’Aragó en terre s de Castelló. de la Festa es va vestir Una nit de dissabte méss, el Palau te de presentació de de gala per a ser testimoni de l’ac finalitzat l’acte, vam la Gaiata 9 L’Espartera. Una vegada entants de la Gaiata 17 rebre la visita a la llotja dels repres drina Alba Clofent Ramos, “Tir de Colom”, amb la seua Ma Alcalde, el President la Madrina Infantil Lucia Burguete i el President Ibán Burguete Infantil Hugo Sánchez Burguete tes de la següent Beltrán. Ells serien els protagonis Presentació al Palau de la Festa.

18-O Octubre

Aquest dissabte, al Palau de la Festa va ser presentada la comiissió de la gaiata 17 “Ti r de Colom”. Amb posterior itat rebérem la visita a la llotja dels representants de la Ga iata 2 Fadrell, amb la seua Madrina Paula Teruel Pardo, la Madri na Infantil Maria Villach Rodrígue z, i el President de la comiss ió Manuel López Safont, per tal de convidar-nos a la seua Presentació dissabte vinent .

25-Octubre

31-Octubre

Acte de presentació de les Madrines, Dames i Comissió de la Gaiata 2 “Fadrell”. El ritual tradicional va donar pas a les visites que les diferents comissions rebem dels representants de la gaiata que realitzarà l’acte de presentació la setmana següent. En aquesta ocasió cal rebérem la visita dels representants de la Gaiata 1 “Bran ga de la Ciutat” amb les seues Madrines Carolina Tárre Beltrán i Ana Escudero Monge, acompanyades pels Presidents Javier Prada Viciano i Andrés Bort Bort.

30-O Octubre

162

EEs va efectuar la resolució ddel Concurs de Cartells aanunciadors de les festes de la Magdalena. Una vegada ooberts tots i cadascun dels més de vint cartells que es m va van presentar, i després de la deliberació del jurat, va resultar guanyador el cartell re sota el lema “Anem de so Romeria” de l’artista Manuel Ro Es Escuder Gual, triat per tant com a cartell anunciador co de les nostres festes fundacionals durant l’edició fun de l’any 2015.

Una vegada escollit el U c cartell guanyador, es va rrealitzar la inauguració de ll’exposició dels cartells qque van optar a ser triats ccom a cartell anunciador dde les festes de l’any 22015. El món de les ffestes es va congregar a les sales d’exposicions le dde la Fundació Dávalos FFletcher i, entre ells, les rreines de les festes Dunia i Cristina, autoritats i com nno, els nostres càrrecs 22015, Estefanía, Maria i Xavi, acompanyades pper la nostra presidenta EElisabeth.

1-Novembre

s, vam arribar a la Coincidint amb la festivitat de tots els Sant at” on tindríem Ciut presentació de la Gaiata 1 “Brancal de la realitzar l’ofrena a més un protagonisme especial, doncs vam tes, donat que a les Madrines en nom de la Gestora de Gaia hauríem d’ocupar la setmana vinent seríem nosaltres els que tzar el nostre acte de l’escenari del Palau de la Festa per a reali res Madrines Estefanía presentació. Van realitzar l’ofrena les nost til Xavi i la presidenta infan t i Maria, acompanyades pel presiden rregats de realitzar Elisabet. Després vam ser nosaltres els enca ns de sector per a la visita a les llotges de la resta de comissio acte de presentació. convidar-los la setmana pròxima al nostre

Jaa per la nit nit, els més joves de la nostra Gai Gaiata t es van di disfressar per a la festa de Halloween, que se celebra la ve vespra del dia de tots els Sants. Amb la singular frase de “t “truc o tracte”, borses o cistelles en mà per a arreplegar ca caramels i llaminadures, i disfressats o caracteritzats de forma demoníaca o fantasmagòrica, van recórrer els ca carrers del barri de Sequiol i s’ho van passar d’allò més bé bé.

3-Novembre

Començava el muntatge de l’escenari al Palau de la Festa Festa. Faltaven cinc dies per a la nostra Presentació i ja portàvem setmanes amb tots els preparatius. L’equip del magatzem de gaiates, capitanejat per Javi Rodriguez, treballava a contrarellotge per a tenir-ho tot a punt el dissabte la nit.

9-Novembre

8-Novembre

” i l s”, Envoltats de la música del “Carnaval de los animale de solistes de grup un per tat interpre magistralment l’Orquestra Lírica de Castelló, i del ballet “Moro Llum d’Orient” que acompanyava la música amb elegants coreografies, es va desenvolupar la Presentació de la nostra Gaiata. Una nit màgica, plena d’agradables sorpreses, i amb un Palau ple d’amics i veïns de Sequiol. En aquesta ocasió vam rebre a peu de pista la visita dels representants de la Gaiata 18 “Cremor”, amb la Madrina Infantil Naiara Soler Fernández, la Madrina Almudena Saldaña Cuesta, i el president José Antonio Lleó Rubio, els protagonistes del seu acte de presentació la setmana vinent.

163 1

Després de la ressaca de la nit de la nostra Presentació, va arribar el moment de comentar tot l’ocorregut i que millor que darrere d’una taula degustant un bon plat de paella. Tot açò gràcies els càrrecs de 2014, Aroha, Claudia i Raul, i els càrrecs del 2015, Estefanía, Maria i Xavi. Una ocasió per a fer balanç, criticar les fallades que van poder g haver-hi i recordar tot l’esdevingut.

10-Novembre

r i retirar l’escenari, els Quedava el treball de desmunta les maquetes de les adorns, les ferramentes, també la nit del dissabte, i de ant gaiates que es van mostrar dur que suposava el treball, tancar les portes de la memòria presentació. un any més, del nostre acte de

12-Novembre VVisita dels nostres càrrecs E efania, Maria i Xavi, Est als a estudis de TV Castelló pe per tal de comentar la retransmissió en diferit re de la Presentació de la Gaiata 15 al Palau dies abans. Un ambient distés on els nostres dis representants van anar responent magistralment i de forma espontània a les preguntes efectuades pel personal de TV Castelló.

15-Novembre 22-Novembre

V tornar a les llotges Vam ddel palau per a assistir a l’acte de presentació de la Gaiata 18 “Cremor. En acabar, rebérem la visita dels representants de la Gaiata 10 “El Toll” amb la seua Madrina Infantil Balma Alonso Miravet, el President Infantil Ivan Garcia Radial, la Madrina Inma Adsuara Miralles i el President Enrique Alonso Torres. Ells serien els protagonistes la pròxima cita al Palau.

164 4

Va arribar la gran nit de la gaiata 10 “El Toll”. Despprés é , rebérem a la llotja la visita dels represen tants de la Gaiata 14 “Castalia” amb la seua Madrina infa ntil Libni Pérez Ortiz, el president infantil Caleb Pérez Ortiz , la Madrina Tatiana Castillo Roig, i el president Eloy Soria Izquierdo. La Gaiata 14 serà la següent a desfilar pel passadís central del Palau de la Festa per a protagonitzar el seu acte de ppresentació.

29-N Novembre

6-Decembre

Una nit de dissabte méss, el Palau de lla FFestta es va vestir de gala per a acollir l’acte que org anitzava la Gaiata 14 “Castalia. Una vegada finalitzat aqu est, rebérem la visita dels representants de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet”, amb els seus càrrecs 2015: Marta Bel at Ferrer, Madrina; Eva Sánchez Castillo, Madrina Infantil; Ivan Miralles Agut, President infantil; i el president de la comissió Esteban Gual Ibáñez. Ells serien els encarre gats d’obrir els actes de presentació del meess de Desembre .

sidir una nit més l’acte f ti va presidir l’ bi ntt festiu Al Palau, l’ambie -Ravalet”. Un acte “Farola 6 Gaiata la de ació de present dels representants llotja la a visita la que va donar pas a lliurament de la fer a per de la Gaiata 16 “Rafalafena”, doncs, rebérem Així invitació al seu acte de presentació. la visita de la seua Madrina, Silvia Martínez Nebot, de la Madrina infantil Julieta Rabela Rivero, del President Infantil Dennis Gutiérrez Andre, i de la Presidenta Lidón Candel Albiol.

12-Decembre

l Gestora de Gaiates realitza l b ell sopar que la E va celebrar Es de amb Madrines i Presidents totes les comissions gaiateres, i on cal destacar la presència de la Reina de les Festes, la senyoreta Dunia Gormaz, i les Dames de la Ciutat, compartint taula i estovalles al costat de l’Alcalde de Castelló. Per a aquest esdeveniment, Sequiol va comptar amb la presència de la nostra Presidenta Elisabeth Breva ,acompanyada de la nostra Madrina 2015, Estefanía Climent. I així, entre plat i plat, es van comentar els temes d’actualitat festera de Castelló, brindant com no, per unes Bones Festes i un Pròsper Any Nou. Un sopar molt tradicional es va celebrar en la mateixa data. Es tracta del sopar que cada any, l’equip del “Matadero” realitza en els magatzems municipals, on dia a dia va prenent forma la nostra Gaiata perquè estiga llesta el tercer diumenge de quaresma i puga desfilar pels carrers de Castelló. Aquella nit, a l’uniforme de treball se li va afegir un corbatí per a donar una mica de solemnitat al sopar, on per un moment es van deixar de costat les soldadures, el pintat, els talls de fusta i tot el que suposa el treball diari en la confecció de la Gaiata, per a compartir junts un sopar entre amics.

13-Decembre

S’acostava S’ t ell Nadal N d l i la l ciutat i t t anava canviant i la l seua fisonomia, es respirava ja torró i massapà, i envoltats d’aquest ambient el món fester es va reunir per a l’acte de presentació de la Gaiata 16 “Rafalafena. Acabat l’acte, vam rebre la visita en la llotja del Palau, dels representants de la Gaiata 13 “Sensal”, amb la seua Madrina Judith Alfonso Calvo. la Madrina Infantil Esther Renal Lleó i el President Carlos Chipirraz Gómez-Millan. Ells tindrien l’acte de presentació en el pòrtic de les Festes Nadalenques.

14-De D cemb bre

1 165

El diumenge 30 de Novembre s’havia d’haver cel celebr b att una caminada per la lluita contra el càncer, però va haver de ser ajornada per les inclemències meteorològiques. Equipades amb la samarreta rosa oficial, les xiques del Sequiol no van voler perdre’s l’oportunitat de solidaritzar-se amb aquesta maleïda malaltia, participant en la caminada que les va portar des de l’avinguda Lledó fins a la Plaça Major.

Començava la construcció del Betlem monumental a C l l’entra da del nostre Cau. Amb el mestratge de l’equip dirigit d per l’artista Javi Queral, poc a poc les figuretes van v anar prenent el seu lloc per a acabar formant, un any més, m una impressionant estampa Nadalenca.

22-Decembre 20-Decembre

166

ar la línia 1 del TRAM dia en quèè es va iinaugurrar i di El mateix marítim del districte el amb per a unir la zona de l’UJI de l’acte nit la per Grau de Castelló, es va celebrar motius amb presentació de la Gaiata 13 Sensal, un acte nadalencs, preludi de les festes que s’aveïnaven. En finalitzar, rebérem la visita en la llotja del Palau dels representants de la Gaiata 19 “La Cultural” amb la seua Madrina Jessica Paulano Delgado, la Madrina Infantil Lucía Fernández Gaviño, el President Infantil Alvaro Suárez Montesinos i el President Luis Fernández Fernández. Ells serien els encarregats de realitzar el primer acte de presentació l’any 2015, una vegada finalitzades les festes Nadalenques. També rebérem la visita de les Reines de les Festes Cristina i Dunia, acompanyades per l’Alcalde de la Ciutat, el regidor de festes, i el president de la Junta de festes. D’aquesta forma, van anar felicitant les Festes Nadalenques a totes i cadascuna de les comissions de sector i desitjant a tots el millor per a l’any que estava a punt de començar.

Com a pòrtic de les fest C festes N Nadalen d l ques, en ell nostre Cau vam v inaugurar el Pessebre monumental que com cada any confecc c ionem per al gaudiment de tots els amics i veïns de Sequiol. S No va importar que pel matí la deessa Fortuna no ens e somriguera, perquè el veritablement important és que Estefaní E a, Maria i Xavi, van complir amb la tradició d’alçar el e teló i descobrir per a tots el nostre Betlem. Després de d la inauguració, un berenar per a arrancar les Festes Nadalen N ques, repartiment de felicitacions i de desitjos replets re de pau, salut i prosperitat.

31-D Decembre

26-Decembre EEn el Cau de la Gaiata, ens reuníre m pe per a cele l bbrar la Nit de C Cap d’Any. El sopar va donar pas a les campanades, i amb eel toc de cadascuna d’elles, vam anar menjant els raïms dde la sort per a començar amb bon peu l’any que anava a pportar el nostre guarisme, espera nt que fóra auguri d’un aany excel·lent per a la 15. Despré s de les felicitacions, va arribar l’hora de brindar, de ballar ar i celebrar l’arribada de l’any nou. l’a

Reial, i ita del Carter Reial lla visita bé Cau rebérem t C En el nostre encarregat d’arreplegar les missives que els xiquets del Sequiol volien fer arribar a SS MM els Reis d’Orient, perquè les seues peticions pogueren fer-se realitat la nit del 5 de Gener. Amb la presència d’Estefanía, Maria i Xavi, es va donar la benvinguda al Sr. Carter Reial perquè cada xiquet i no tant xiquet, fóra dipositant en una bústia en forma de Panderola, les cartes que arribarien a Melcior, Gaspar i Baltasar, carregades d’il·lusió i de petició de regals que de ben segur els tres reis d’Orient farien després realitat.

IV edició

FESTIVAL

SEQUIOL-ROCK

La decisió que Sequiol ha hagut de prendre per a no convocar la V edició del Sequiol Rock ha sigut molt dura però les circumstàncies han sigut implacables -la reducció d’ajudes econòmiques, la impossibilitat de trobar patrocini ni d’organismes oficials ni en l’empresa privada... Esta iniciativa ha suposat per a la nostra associació un esforç molt important durant 4 anys, no sols d’organització -que també doncs la mobilització que suposa portar la convocatòria del concurs als centres de difusió d’este tipus de música és molt laboriós- sinó d’infraestructura però, sobretot econòmic. Doncs al desembossament que suposa disposar d’uns equips de llum i so professionals, amb un equip tècnic d’avantguarda, a disposició dels grups participants, amb totes les singularitats que això comporta -que els puc assegurar que n’hi ha i moltes- cal afegir l’import del premi -la gravació de una maqueta que, ha suposat en diversos casos la possibilitat d’editar el primer CD del grup-. Els Sequiolos, hui, ens sentim tristos per perdre este referent dels grups novells encara que tremendament orgullosos d’haver estat ací, haver recolzat als nostres jóvens amb la seua moguda, a haver propiciat la primera actuació en públic o el primer contacte amb infraestructures d’embergadura a jóvens talents de la música, per haver ajudat a editar els seus primers treballs en un CD... Només esperem que este tancament no siga definitiu i que puguem reprendre este il·lusionant projecte i puguem llançar, de nou, als quatre vents, la V edició del SEQUIOL ROCK. De totes maneres volem agrair a tots els grups participants, col·laboradors, als amics Cristobal i Ferran per la seua magistral ajuda artística, a tants i tants que han fet possible que el nostre somni fóra una realitat al llarg d’estos últims quatre anys. Gràcies a tots els que vau fer possible que en els carrers del Sequiol es respirara autèntic Rock.

La nit del primer dissabte de festes, acabades d’inaugurar les festes magdaleneres i una vegada finalitzat el “Pregó”, els carrers del Sequiol, mes concretament en la confluència entre els carrers mestre Bretons i Sequiol, es va celebrar una nova edició del “Sequiol Rock”,concretament la IV edició. L’escenari que la nostra gaiata instal·la per a les distintes actuacions del nostre programa de festes, s’omplia, un any més, de rock, amb un festival que des de Sequiol, hem anat organitzant amb gran entusiasme, amb la il·lusió que fóra un referent en el panorama musical de la nostra ciutat. Un festival que servira perquè grups novells vinguts de diferents punts tant de Castelló, de la província o d’altres llocs, pogueren tindre l’oportunitat de mostrar el seu repertori i actuar davant de públic en un escenari amb equip de llums i so professionals. Un festival que en el transcurs d’estes edicions ha congregat a nombrosos jóvens, seguidors d’este tipus de música i amb la seua presència han fet possible les quatre edicions de vida del Sequiol Rock La IV edició del Sequiol Rock va comptar enguany amb la marató de rock a càrrec dels grups participants: Toque de Queda, Mala Sangre, La Gran Ganga, Vitreus i Cave Canem. Per a tancar la nit, Paramento, guanyadors de la tercera edició del Sequiol Rock qui van posar el passador final amb la presentació i promoció del seu disc realitzat amb la col·laboració del Sequiol, ja que el premi aconseguit l’any passat era la gravació de la maqueta. Al llarg de la nit, van anar actuant els grups mencionats i una vegada finalitzada les seues actuacions es va iniciar la deliberació del jurat. Finalitzat l’escrutini del el vots del públic assistent, es va alçar amb el premi del vot popular: La Gran Ganga. I per fi, el jurat donava a conéixer el seu veredicte anunciant com vencedor absolut de la quarta edició el grup Vitreus i amb això l’ajuda per a la gravació del disc i l’oportunitat d’actuar com a grup invitat en una edició vinent del Sequiol Rock. -nota de redacció: l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, no ha convocat la V edició del Sequiol Rock i, per tant, la participació de Vitreus en el programa del Sequiol no serà possible-.

167

Una associació cultural sorgida en el àmbit del què envolta les festes tradicionals de Castelló, podria ser només un col·lectiu encaminat a desenvolupar actes relacionats amb la setmana gran de festes. Es podria pensar que, en nomenar una vegada a l’any als nostres representants, construir un monument de llum i dur quatre xarangues i deu traques al sector dins la setmana de la Magdalena, amb això, estaria tot fet. Però en Sequiol, conscients del què significa ser una Associació Cultural, fa ja molts anys que estem compromesos amb molt més que les Festes de la Magdalena. El nostre compromís és el de fer del nostre barri un sector dinàmic, el d’ajudar a preservar les costums i tradicions del nostre poble, i el de ficar el nostre humil granet de sorra en engrandir el nom de la nostra Ciutat, Castelló. I és per això que la Gaiata 15 ve desenvolupant al llarg de tot l’any nombroses activitats on tots els amics i veïns del barri estan convidats a participar. Des dels balls regionals, la dolçaina i el tabal, el teatre o el futbol, fins a empreses més laborioses com ara el desenvolupament de la nostra web, renovada per cert fa ben poquet, l’elaboració d’un Betlem monumental en Nadal o l’organització del Sequiolrock i del Concurs Infantil de Maquetes de Gaiata per tots els col·legis de la ciutat. D’aquests últims ja s’ha parlat en aquest llibret, ara el que volem és que coneguen eixies activitats diguem-ne permanents i de les que ens sentim tan orgullosos.

168

Cada dissabte al matí, d’octubre a maig i en una aula cedida amablement per l’Associació “Verge de Lledó”, sota la batuta i les ordres del polifacètic professor de Dolçaina Domingo, Tabal, i s’imparteixen les classes d’aquests instruments tan típics de la nostra terra. Ací tenen cabuda tots aquells que tinguen il·lusió i ganes d’aprendre o afermar-se en la interpretació de la Dolçaina i el Tabal. Després està la secció, la part d’aquesta activitat destinada a participar en desfilades, trobades o aplecs, o allà on es requereix la nostra presència. Any rere any, l’escola de Dolçaina i Tabal va donant els seus fruits i cada vegada som capaços d’interpretar amb mestratge peces més complicades. Són alguns socis els que cada dissabte es posen baix les ordres de Domingo per a aprendre el maneig d’aquests instruments tan nostres, però requerim més gent interessada a gaudir d’aquesta activitat cultural-musical. Per açò, des d’aquestes línies, volem aprofitar l’ocasió per a llançar una crida per a afermar una de les activitats que la gaiata Sequiol posa al servei dels amics i veïns de la 15.

FUTBOL SALA I arribem a l’activitat més esportiva, el futbol sala, perquè la gaiata 15 compta amb un equip que participa, des de fa unes quantes temporades, en una lliga entre diferents associacions culturals i festives de Castelló. Potser el de menys siguen els resultats, encara que enguany les coses van començar millor ja que es nota l’aportació de nova saba, de la joventut. Però el veritablement important és l’esperit esportiu, la convivència, la il·lusió, la sana rivalitat entre associacions que com nosaltres comparteixen una mateixa fi, a part de l’afició a l’esport i en concret al futbol sala, les nostres tradicions i les nostres festes. Entre setmana, ja se sap, el dur i precís entrenament; i el cap de setmana, partit. Potser en açò no arribarem a ser campions esportius, però som campions en il·lusió i sentiment festiu, açò no ens ho lleva ningú. En cada partit, en cada enfrontament, entre els membres de l’equip de futbol sala no existeixen diferències, encara que hi haja edats i preparacions físiques tan diferents. Tots som del mateix equip i el que ens uneix i ens fa iguals a tots és que tant l’esport com la rialla són vida. Res millor que combinar totes dues coses! Vine, uneix-te a nosaltres i ho comprovaràs!

BALLS REGIONALS Cada divendres a la vesprada, els xiquets i xiquetes del nostre barri acudeixen al Cau per tal d’aprendre els balls típics del nostre volgut Castelló i les seues comarques veïnes. Bolero i jota, seguidilles i marineries del Grau, sota la direcció de la professora Lledó, els més joves s’inicien l’art dels balls regionals. Els assajos són divertidíssims i molt molt sorollosos! I després de moltíssimes hores d’assajos, arriben les actuacions, tant dins de la setmana de la Magdalena com en altres actes com per exemple el Pregonet dedicat a la Mare de Déu del Lledó en les seues festes del mes de Maig. Tremendament orgullosos ens sentim en la 15 dels nostres “ballaors” que, sempre acompanyats pel grup de Dolçaina i Tabal, fan les delícies de grans i xicotets en les seues actuacions.

1 169

TEATRE VALENCIÀ Fa ja moltes dècades que en l’horta valenciana van començar a representar-se obres de teatre d’estil casolà, obres ambientades en el rural o bé en la incipient classe mitjana de les ciutats mediterrànies en els anys 60/70. Històries del quotidià, sempre carregades d’una bona dosi d’humor. Aqueixa tradició es va anar estenent geogràficament i temporalment, i fa ja molts anys va arribar fins a la nostra Gaiata. Sempre dins de la programació de festes que Sequiol prepara amb afany per a la setmana de la Magdalena, hi ha una nit dedicada al Teatre Valencià. I aquesta representació no seria possible sense el grup de gent que cada any escull l’obra, adapta els papers , dissenya escenari i vestuaris, i per descomptat assaja al llarg de tot l’any perquè el gran dia isca tot a la perfecc ió. Actors de totes les edats, grans i xicotets, troben un lloc en el nostre Teatre Valenci à. Si no existeixen bastants papers, ens els inventem! Perquè al final el que volem és fer passar una estona molt molt divertida a veïns, socis i amics del Sequiol.

LA NOSTRA WEB: WWW.SEQUIOL.ES En el segle XXI, l’era de la tecnologia i de les xarxes socials, la Gaiata 15 Sequiol no podia quedar-se endarrerida, i per això dins la nostra Comissió hi ha un equip de persones que s’encarreguen d’actualitzar permanentment la informació de la pàgina web i les xarxes. Al capdavant d’aquest equip està l’infatigable Nino, sempre reclamant textos i material gràfic amb que omplir la bústia tecnològica del Sequiol. A la web de la Gaiata 15 podràs trobar tota la informació relacionada amb la nostra història, la nostra gent, els monuments, els llibrets i la publicació mensual Infosequiol, els actes on acudim en representació del sector de la Panderola, les activitats que duem a terme i totes aquelles notícies relacionades amb el món de la festa que considerem poden ser de interès dels nostres veïns i amics.

PER QUÈ NO VENS I PROVES?

170

Si saberes la quantitat de gent que està fent el monument gaiater que mai havia agafat una ferramenta, els actors del grup de teatre que mai havien xafat un escenari, els futbolistes que no hi havien tocat una pilota des que havien deixat l’institut, o els músics que el màxim que havien tocat era la flauta en l’escola, et meravellaries en descobrir que només cal provar, que la quinze enganxa! Vine i prova, ací hi ha lloc per tothom, de ben segur t’agradarà!

De Sequiol a Gregal, xim pum, tracatrac... I ara, la pesca...

En la Gaiata 15 Sequiol no ens podem estar quiets. Qualsevol idea és sempre benvinguda, valorada, i si finalment creem en ella, ens posem mans a l’obra per a desenvolupar-la d’allò més ràpid. I això és el que ha succeït amb la Pesca, la nova activitat que oferta la nostra Comissió per a tots els socis del barri de la Panderola. Entre les moltes activitats que desenvolupem en la Gaiata, com ara els balls regionals, el teatre valencià, l’escola de dolçaina i tabal o el futbol sala, no hi havia fins ara cap

activitat relacionada amb el món de la pesca, i això que és molta l’afició que hi ha entre els membres de la Comissió. Per això és per a nosaltres un plaer contribuir al naixement de l’Escola de Pesca a la qual anem donar vida aviat, gràcies a la col·laboració dels amics del Club de Pesca El Gregal. Una de les coses que ens caracteritza als mediterranis és l’ànsia per gaudir d’allò que la nostra privilegiada geografia ens oferta, i és per això que sempre que la nostra atrafegada vida diària ens ho permet, ens escapem a la mar o la muntanya a gaudir d’allò que la Natura ens ha ficat a l’abast. El bon temps, la muntanya i la platja, són segurament el reclam més fort cap a la gent de fora que cada any ve a visitar-nos. Però la mar és, sense cap mena de dubte, el més apreciat d’aquesta geografia. I és per això que des

171

172

de sempre la gent de la ciutat ha volgut estar connectada al Grau quasi com una artèria no pot estar deslligada del cor. Ara és el Tram, però abans va ser la Panderola qui portava als castelloners de la ciutat a la mar. I va ser gràcies a la Panderola i gràcies a la mar, que moltes parelles podien festejar, que moltes famílies passaven un diumenge en el port amb la tauleta i els catrets, entretinguts mentre miraven com els vaixells anaven i venien amb el destí que marcava el vent. I també va ser així com la Pesca es va convertir en una de les aficions més arrelades a la nostra terra. Serà perquè la Panderola ens arrimava al Grau, serà perquè als Sequiolers ens agrada respectar, afermar i també recuperar tradicions de la nostra terra, que ara se’ns obre una nova tasca il·lusionant al costat dels amics de Gregal. Ja fa alguns anys que el Club de Pesca El Gregal i l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol, treballem junts en el que s’anomena Open Gaiatero Magdalena, un concurs de pesca que se celebra uns dies abans del començament de la setmana de la Magdalena. Cada vegada són més els membres de la nostra Comissió q u e

s’aficionen a la pesca. I és que la pesca, i per tant Gregal, s’han convertit en un dels temes habituals de conversa al nostre Cau. Que si Armando ha matinat més que ningú, que si Bartolo amb el seu onzè lloc en la classificació del port és un crack, que si Nicolàs ha guanyat a son pare en el concurs, que si a Javi el trobaràs amb la canya de pescar fent desconnexió entre construcció de gaiata, preparació de l’escenari de la presentació i elaboració del Betlem monumental. I Alejandro, i Marcos, amb la seva joventut ja saben què és gaudir d’allò que la mar ens ofereix. Segurament hi ha poques aficions més sanes i relaxants que ficar-se darrere una canya de pescar i esperar. Avui en dia la majoria dels xiquets de la ciutat pensen que els ous, les verdures i el peix vénen de la tenda del costat. No coneixen què és collir una tomata, agafar un ou de la gallina acabat de pondre, o pescar un peix amb una canya prop de la mar. La riquesa cultural que ens dóna la Natura no té preu i si volem que un xiquet la respecte, res millor que ensenyar-li què ens dóna. Per això estem convençuts que una afició tan sana com la Pesca serà gratament benvinguda entre els membres més joves de la nostra Comissió, i no tan joves, que ja hi ha qui espera el moment de començar, per a deixar amb la boca tancada a més d’un... Aneu calfant motors que arranquem aviat!

Els Nostres Amics de Falles i Fogueres

FALLA BARRI VALÈNCIA

Simarro Presidents: Cesar Capella Claramonte i Pere Ballester Fallera Major: Paula Ballester Garcés Fallera Major Infantil: Isabel Isach Balaguer Presidenta Infantil: Paola Asensio Pérez

FOGUERA MAISONNAVE

A FOGUER NAVE MAISON

Bellea Cristina Albert Montals Bellea Infantil Lucía García Uroz

Joaquín President: erino ell Abegón V

173

FALLA LA QUE FALTAVA

President: Herminio Segovia Sánchez-P ascuala Fallera Major: Cinthia Soler Forner Fallera Major Infantil: Lucía Segovia Soler President Infantil: Toni Ortiz Avilés

FALLA PIZARRO

Fallera MaJor: Cristina Cortés-Bretón Romero President: Vicente Bolud a Crespo Fallera MaJor Infantil: Ale xia Román Sevilla President Infantil: Javier Ibáñez Crespo

FALLA PORT SAPLAYA Fallera Mayor: Yolanda Sanchez Navarro Presidenta: Agatha Robles Herreros Fallera Mayor Infantil: Agatha Casteres Robles

174 174

ESTHER RUEDA PERRUQUERIA Perruqueria Unisex - Solàrium OBERT A MIGDIA

Carrer Riu Sénia, 6 baix - 12005 CASTELLÓ Telèfon: 964 25 55 55 Esther Rueda, Peluquería

175

176

ARTICLES

GASTRONOMIA DE CASTELLÓ A la nostra terra es menja bé, molt bé! Vivim en un lloc privilegiat, en tant que tenim mar i muntanya, calor i fred, i absència de temperatures massa extremes. Per tota la costa de la nostra província, trobem infinitat de ports pesquers i mercats i restaurants on el peix s’ofereix acabat de treure de la mar, amb eixe gust de sal i eixa olor de mar que ens encisa. I a l’interior tenim caça, tenim corders, porcs, vedelles i bous, pollastres, conills, ànecs, ... i damunt, la nostra terra s’ompli de deliciosos bolets a la tardor. La província de Castelló és rica en gastronomia i ho és perquè comptem amb la matèria primera necessària per a fer una bona cuina. Tenim una horta molt rica i variada, amb productes tan nostres com la carabassa, el moniato, la carxofa, les faves, el pésol fi o el bajocó. Gaudim d’una mar càlida on els bancs de peixos estan a gust i vénen de moltes parts del món buscant la calor i la riquesa d’aliment que els ofereix el nostre fons marí, sobretot a l’ària de Columbretes. La tonyina, el lluç, el llobarro, el dentó, agafen un pes considerable gràcies a la qualitat de l’aliment que troben al mediterrani i que fa que la seua carn siga tan melosa, gustosa i tendra. Per no parlar de les llagostes, galeres, cigales i llagostins que trobem arran de costa. El millor acompanyament per a un bon arròs. I és que a més de tot açò, vivim en una terra arrossera, on cada diumenge mengem arròs, on a cada festa popular no falta mai el concurs de paelles, on és igual que l’arròs siga de carn que de peix o marisc, arròs sec o caldós, poc cuit o socarraet, tant ens dóna!

178

I això no és tot, ja que si hi ha un aliment bàsic a l’hora de preparar qualsevol menjar, aquest és l’oli. I oli d’oliva del bo, molt bo, en tenim a Castelló. Com tenim ametlla, la base dels tarrons i dels dolços que s’elaboren a les nostres terres i són l’enveja de qualsevol. I no em puc oblidar del vi, perquè cada vegada els cellers a la província estan agafant més força i més nom. El clima que tenim és molt apropiat per al cultiu de la vinya i d’això els enòlegs ens saben molt. En el món del vi i també del cava, perquè no, el nom de Castelló cada vegada s’escolta més. Ai, i què podem dir dels formatges? Cabra i ovella, fresc i curat, amb trufa, romer, ... Se’m fa la boca aigua! D’ací a pocs dies començarà la Magdalena i tothom eixirà al carrer de bon matí per a no tornar a casa fins a molt tard. I en totes eixes hores que passarem fora de casa, de ben segur que menjarem llonganissetes, botifarretes i xoricets, i cacaus, i tramussos. I així com que tenim pressa perquè volem aplegar a tot, ens farem una llesca de pa de fogassa amb tomateta, oli d’oliva i pernilet. Ah, no ens deixem la bóta de vi en casa! I esmorzarem a la degustació que ofereix la gaiata 15 Sequiol, avui ous fregits i favetes, dinarem un bon plat de fideuà o arròs al forn, berenarem sangueta amb ceba o uns peixets fregidets que són glòria beneïda. I sopar? Lleugeret, una amanida, o torrada de verdures fresques, i formatge de la terra. No acabaria mai de parlar del bon menjar de Castelló, i em deixe tantes i tantes coses...

APUNTS DE GASTRONOMIA CASTELLONENCA: NO ESTAN TOTS ELS QUE SÓN, PERÒ SI SÓN TOTS ELS QUE ESTAN José Juan Sidro Tirado Si menjar és una de les funcions fisiològiques més importants de l’home, puix sense aliment, almenys fins ara, no es possible la continuïtat de la vida, depén de la forma en què es faça per donar testimoni de la col·lectivitat on es viu. Afortunadament davant dels establiments de menjar ràpid i d’uns aliments com més va més desnaturalitzats, la memòria històrica de les nostres àvies i mares, cuineres per excel·lència i obligació, encara es conserva, en aquest segle XXI de la creativitat dels xefs, de les noves formes de cuinar, de la globalització i del desenvolupament sostenible. Elaborar un plat suposa a més a més d’identificar

els ingredients, establir vincles amb la terra i l’entorn, i ací és on vol entrar aquest article, en donar a conéixer la nostra cuina popular i tradicional, en conéixer en definitiva, una mica més la cultura gastronòmica de la Plana que, no oblidem, ha contribuït a desenvolupar una personalitat, “el ser de Castelló”, per altra banda des de sempre molt rica, oberta i creativa. No sóc gens entés en matèries culinàries, ni a nivell teòric, ni en la més modesta temptativa pràctica, ara sí, em considere curiós i bon degustador de plats i dolços, i sense ser golut ni fetillós ni menjamiques, em plauen i molt els menjars de la meua terra, els olors,

els sabors i els colors, substància i arrel de la nostra existència. Per tot açò, vaig acceptar l’encàrrec, que des del “Sequiol” va fer-se’m, sens fer-me de pregar, i confessant, que sí, que m’abellia, doncs a través de la taula, la cuina i les viandes, Castelló, aquesta terra és capaç de transmetre una gran tradició, de profund arrelam i gasó popular. Podriem partir de múltiples organitzacions a l’hora de parlar de la cuina castellonenca, podríem fer-ho seguint l’ordre lògic de la ingesta dels plats, entrants, primers, segons, postres…, podríem fer-ho classificant plats pels seus ingredients principals, de llegums, de peix, de carn, de verdures…, també en salat i dolç, o per què no en plats de cullera, de forqueta o de pala, o cuina de primavera, d’estiu, de tardor i d’hivern… i de mil maneres més. Permeteu-me que trie una organització ben simple i a la vegada curiosa, per geografia del terme, és a dir gastronomia de la ciutat i gastronomia del litoral. I ara allò tant concorregut i que constituïx part del títol d’aquest escrit “no estan tots els que són, però si són tots els que estan”, naturalment podríem afegir molts més plats típics i característics, estic segur que a cada casa, al calaix de la cuina o al rebost, tots teniu un receptari propi de cuina castellonenca, una llibreta menuda o gran que guardem amb molta estima i que consultem amb més o menys assiduïtat, que hem anat confeccionant poc a poc o, que hem rebut fins i tot com a herència de l’àvia, la mare o aquella veïna “tant cuinera”, veritable joia única i irrepetible de la que no hi ha dos d’iguals. Del litoral castellonenc, conformat per l’horta, la marjaleria i principalment el barri mariner del Grau, gastronòmicament parlant destacaríem els arrossos en múltiples varietats, de bledes, de dejuni, de marjal, amb conill, al forn, amb carabassa, caldós, engravà, en paella, ja siga marinera, mixta, o a banda… Dels productes de l’horta, estesa de nord a sud al llarg de tota la costa, també la cuina ha rebut una aportació decisiva, una mostra representativa està configurada i encapçalada per l’olla de la Plana, de llegums i verdures, sense carn, els cardets en

179

I d’altra banda la cuina de la ciutat, la cuina de Castelló com a poble, és com la gent. Els productes

salsa, el potatge de cigrons, les patates al forn o amb abadejo, la col-i-flor ofegada o l’escalivada de pebrera i albergínia. De la cuina de marjal, dels aiguamolls convertits en el seu dia en terres cultivables, de les terres de prop de la mar, cal destacar les sopes de granotes i d’alls, l’arròs amb “pato”, les gambes amb bledes, fideus amb patates, l’ensalada de lletsons, el guisat de faves tendres o els caragols en salsa.

Al Grau, al barri marítim de Castelló, són tradicionals els plats “de cuina marinera”, amb components marins i generalment formats a base de peix i marisc, sardines amb pebrera, molls al forn, suquet de peix, sardines escabetxades, tonyina de sorra amb ceba, ensalada d’abadejo amb ceba, la sèpia a la brutesca, els llagostins i les sardines a la brasa, musclos de roca, cloïssa o aladrocs en vinagreta.

180

naturals són tractats en els fogons amb la màxima cura per a que els comensals no solament ens alimentem, sinó que degustem cada mossegada com una ambrosia. Amanides, arrossos, peix, carn i per descomptat els seus dolços conformen un ample i variat receptari doncs, a Castelló ciutat, no hi ha hagut mai cap mena de discriminació en la seva important representació a l’hora de preparar un bon menjar. Avui en dia, en qualsevol casa castellonera que es preua trobem paella el diumenge i si és vertaderament tradicional, també el dijous. Sense misteris, encara que l’únic secret es troba en si “la paelleta és de llenya” o si arribat el Nadal, la paella porta de forma extraordinària pilotes de carn; arrossos cuinats amb mil i un ingredient i de mil i una manera. I junt als arrossos, no podem oblidar la “fideuà”, plat fort, de fideu sec, cuit en suc de peix de preparació similar a la paella. I cuites als forns, abans de llenya i cada vegada més moderns, són les coques de verdura, espinacs o tomàquet, les xulles de corderet, i els guisos de corder estofat, peuets de porc, pollastre rostit o conill fregit. Si parlem de pastes dolces, els ous, la farina, el sucre i l’oli es combinen en diferents proporcions fins a donar amb els sabors de major plaer pel paladar, essent la “coca malfeta”, els braços de gitano o els pastissos de moniato en dates nadalenques, les coques “celestials” i descàrregues, juntament amb la coca de creïlla o de Castelló, els més alts dels seus exponents. Podríem afegir encara uns postres típics de la ciutat “les pilotes de frare”, pastís fregit replet de

crema i arrebossat en sucre, els rotllos d’anís, els bunyols de figa, coneguts popularment com “figues albardades”, els rossegons o “les mones de Pasqua”. I si hem fet un breu repàs per la gastronomia, també podem fer-ho si us be de gust pels establiments més emblemàtics, tot i que en aquest cas, la llista encara podria ser més ampla. Seria inacabable enumerar el llistat de bons restaurants que al llarg i ample de tot el poble, obrin les seues portes diàriament per elaborar primer i oferir després els seus plats amb productes de la terra, que mantenint la cuina tradicional per bandera oferixen una gran qualitat gastronòmica i una apropiada relació qualitat-preu, assolint a la vegada un bon nivell de servei unit a una exquisida atenció personalitzada, locals que, sens dubte, mereixen la pena. Casa Juanito, Portolés, Teresa, Pairal, Rafael, Saboritja, Arbequina o Arropes i molts i molts més poden ser representatius.. Tanmateix permeteu-me em centre una mica més en aquells establiments que, capdavanters en el seu moment, van arribar a convertir-se en clàssics. Novament es fa realitat la dita de l’encapçalament “no estan tots els que són, però si són tots els que estan”. Iniciem el record amb el Bar Inglés primer i Montesinos després, tot un clàssic entre els establiments públics del carrer d’Enmig i un dels més populars del poble, de gran fama per les perdius en escabetxe que preparava, que han passat a la història de la gastronomia local i que va tancar definitivament les seues portes allà pel 1974. Per la joventut de la postguerra del Castelló dels anys 50 el local per excel·lència va ser la “geladeria Capri”, primera de les geladeries italianes oberta al nostre poble, regentada per Nini Zandomenego, gelater italià d’Urdine i castellonero d’adopció en casar-se amb Fina Martí. Els seus gelats variats encara són recordats per molta gent a Castelló. Un personatge capdavanter en la restauració va

ser el senyor Dario Barrachina, que primer amb el bar Dario o Clavé, que després va ser cafeteria i finalment restaurant, gràcies a les “mans de monja” per la cuina que tenia la mare de Dario, la senyora Antonia, va convertir el seu local al descarregador, a l’inici del Raval de Sant Fèlix, en un referent gastronòmic i de fama inclús més enllà de la ratlla del terme. I si parlem del Grau cal portar a la memòria, per ser tal vegada els més coneguts, el bar Andaluz un dels més populars entre els pescadors, patrons i armadors, famós pel bon cafè que servia, casa Turch, que en un principi va ser café-bar i amb posterioritat va ampliar-se a restaurant amb l’arribada del “boom” del turisme, Brisamar abans Miramar, i sobretot Les Planes que tenia una cuina molt apreciada en especial la sèpia, els musclos i en gelats el biscuit glacé; tots ells locals amb unes característiques concretes que els diferenciaven clarament uns dels altres i que van comptar en tot moment amb una clientela assídua, que en alguns casos, va arribar a ser considerada quasi com de la família. També mereixen un record especial la Tasca del Puerto, el Club Nautic, Casa Chiva o l’actual restaurant Mediterràneo en què va transformar-se la taverna El Parral allà pel 1962… Definitivament amics, com veiem, són moltes les receptes típiques del nostre estimat Castelló i molts i variats els ritus del menjar en comú, plantejat des del simple suport corporal, fins la celebració festiva i el plaer gastronòmic, passant per servir com a base d’un encontre social. Podem dir, i mai millor dit, a boca plena, que Castelló té un ric patrimoni cultural gastronòmic del que ens hem de sentir molt orgullosos. D’altra banda, també en són molts els espais gastronòmics actuals, els llocs de restauració repartits per tot el terme municipal que, bevent de la tradició, dels bars, cafeteries i restaurants que van omplir la ciutat el segle passat i més enrere encara, fan aflorar una cuina creativa reelaborant una gran quantitat de receptes que tenen en comú la simplicitat dels seus ingredients, donant-li el valor cultural que es mereix i projectant-la cap el futur. Estic segur que moltes coses s’han quedat per dir, molts plats, menjars típics, establiments antics o moderns, us hauran vingut a la memòria mentre llegíeu aquest escrit, doncs és veritat, ja ho deia al principi la meua pretensió era tant sols donar unes breus pinzellades de l’ampla gastronomia del nostre estimat Castelló, el llistat podria ser interminable. Un plat, una tapa, un dolç, una copa… Una suma d’històries. Bon profit tinguen vostés!!! José Juan Sidro Tirado Vocal del Consell Municipal de Cultura Membre de la Colla El Pixaví

181

LES FAVES El següent text és un avanç del volum La memòria del sabor, de Joan Garí, una evocació de la gastronomia materna de l’autor -els plats tradicionals valencians- que publicarà l’any 2015 l’editorial 3i4

Joan Garí s a tombets Recepta: Fave

porc, ves, costella de Ingredients: fa , alls tifarres de ceba llonganisses, bo tendres, sal. rol stella en un pe Sofregiu la co ng) i t, cassola de fa (tradicionalmen es i les rr queu les botifa mentrestant, fi l sofregit e es trauran de an llonganisses, qu ar rn sfacen i s’hi to abans que es de cu n ites. les faves estara a posar quan s (una els alls tendre Després fiqueu ts), i tallats a trosse garbeta, nets i les faves i lavors es posen L . os -l iu eg fr so ndres (de les faves no són te s le i S l. sa la punt dures, es) i paren un id ll co es er im pr gua. Es pega un poquet d’ai bé m ta ca fi es de tant en b a la cassola m to o ó cs sa Es poden un els ingredients. re ou m a r pe tant hora, però prés en mitja ex la ol l’ b am a cassola fer s’ha utilitzat un pa es t en lm na io ic trad t la ta pada, i damun de fang ben ta a per a què gu ai l amb bo o at pl un posava l’interior. no es ressecara

A casa s’ha viscut una devoció sumptuosa per les faves. Com en tantes altres ocasions, en això els meus pares han actuat com un bon equip: el pare les ha plantades, aprofitant qualsevol frau discret entre dues tires de tarongers, i ha inspeccionat el seu esclat com un autèntic emblema de la puixança de la primavera. La mare, al seu torn, les ha desgranades pacientment i les ha preparades seguint una recepta immemorial que primer feia amb la cassola de fang però després, amb la irrupció de la modernitat a la seua cuina, va aprofitarhi els avantatges de l’olla exprés. El nom de la recepta, “Faves a tombets” o “al tombet”, fa referència als enèrgics sacsons que s’apliquen a l’olla o cassola per a evitar la immobilitat sobre el foc de la matèria primera. La fava és, en ella mateixa, una sinècdoque eficaç dels productes d’una horta ubèrrima com la nostra. Els valencians hi sentim una gran devoció, així com també els catalans. Aquests darrers, però, divideixen els seus afectes, en matèria de tendreses de temporada, entre les faves i els pèsols. Josep Pla ha escrit pàgines apassionades i reiteratives sobre els pèsols, mastegant una ràbia sòlida contra el pisum sativum quan s’ha conculcat la seua tovor llegendària

182

i se li han presentat al plat endurits “com balins”. Els pèsols industrials van fer que Pla perdera la poca fe que podia haver covat en el poder de la novetat. A propòsit de la fava, de l’autor de El que hem menjat prové precisament l’observació que “sembla un fet acceptat que l’únic poble que ha creat una cuina acceptable d’aquesta lleguminosa en l’àrea de la devoració de les faves ha estat aquesta tribu de què formem part”, en referència al furor per la recepta compartit per catalans, valencians i balears. I això ha sigut així a pesar de la llarga tradició de mala fama atribuïda a la vicia faba, que recull una literatura aclaparadora. Sembla que el seu cultiu procedeix de l’Àsia Menor o del Nord d’Àfrica, i era ben conegut per egipcis, grecs i romans. Els primers li van atribuir una llegenda d’impuresa, ja que creien que era perjudicial per a les ànimes de les persones difuntes: bastava que els sacerdots miraren la planta en qüestió per a ocasionar desgràcies innombrables en el més enllà. Pitàgores, entre els grecs, destacava per l’horror que sentia davant aquesta humil lleguminosa; fins i tot es conta que va morir, perseguit pels seus enemics,

Fotògraf Ramón Usó

per no voler travessar un camp de faves, en la creença que s’hi refugiaven les ànimes dels difunts. Els romans van abundar en la superstició, considerant la fava com un producte de mal auguri. No obstant això, les cultivaven i les consumien (eren apreciades entre legionaris i gladiadors pel seu poder calòric), i resultaven particularment famoses les faves de Sicília. En les orgies saturnals, es lliurava una fava al Rei de la Festa, i aquest sembla l’origen del costum d’amagarne una al tortell del dia de Reis (però el qui la troba ha de pagar el pastís…). El cristianisme, com és de rigor, va reformular i adaptar als seus interessos els costums pagans. Amb el nou mot d’ordre vingué una nova condemna moral d’aquest llegum, que és acusat de ser afrodisíac o de posseir la propietat de prenyar les dones (sic). Sant Jeroni, en una epístola famosa, va prohibir els seu consum als convents, per a evitar certes “cosquerelles genitals” (sic sic). En realitat, “fava” ha estat sempre, en la nostra llengua, el nom del membre masculí (per la semblança

El pare collint faves. Fotògraf Ramón Usó

amb el gland), tot i que “estar fava” o “ser un fava” es refereixen també a diferents estats (provisionals o permanents) de certa ximpleria caracterològica en el subjecte al·ludit. A casa, siga com siga, les faves han sigut ingerides amb constància i perseverança, com probablement ha estat el costum habitual d’un país que, en matèria culinària, ha aprofitat rònegament els productes que ha tingut més a mà i que li han resultat més barats. Coneguts com “la carn dels pobres”, aquests humils llegums han aportat tradicionalment proteïnes, vitamines i minerals a dojo, a més de ser diurètics i antireumàtics i disminuir el colesterol. Els meus pares hi han sentit tota la vida una atracció total, cosa que, de rebot, va provocar en mi, durant llargues temporades, un rebuig instintiu a la recepta. A hores d’ara, però, sóc perfectament sensible a les envistes d’un bon plat de faves ofegades (aquest és el nom que hi dóna Jaume Fàbrega), sobretot si es tracta de les primeres de la temporada. La consistència farinosa del vegetal, perfectament lligada amb la melositat de la costella i la rotunda obvietat de la botifarra de ceba (la llonganissa m’atrau menys, i la preferisc cruga), em provoquen sensacions al paladar capaces d’esborrar la vella reticència i tornar a apreciar de nou un plat suculent i magnífic. Després, tot siga dit, les faves em cansen una altra vegada –no tinc la tenacitat deglutidora dels meus pares-, però l’efecte ja està fet. Al terme de Borriana, les primeres faves (que es planten per Tots Sants) solen produir-se a les envistes de la primavera, però la florada bona ve per Pasqua. Orientades religiosament, naixen, moren i ressusciten com el Nostre Senyor, en una al·legoria de les virtuts sagrades de la terra. Les primeres faves, molt tendres, tot just reduïdes a un botonet dins la beina, s’hi anomenen “xulos”, i són bones, sense desbajocar, per a acompanyar un arròs. Per contra, les faves que es tarda més a collir, amb la cella negra, solen bollir-se amb aigua i un poc de pebrera coenta (que els dóna tot just un sentidet) i es mengen agafant-les entre el polze i l’índex, escapçant-les delicadament i rebutjant la pell (com ja ho feia quotidianament, amb tota probabilitat, un àrab valencià de fa deu segles). Aquesta recepta de les faves bollides sol anar acompanyada, a casa, per caragols amb tomata, pebrera i pernil, fabulosos entrants capaços de tonificar l’ànima més esquifida. D’una manera o altra, la fava forma part de l’imaginari de tota casa llauradora però, tractant-se d’un cultiu eminentment casolà, no resulta difícil presagiar la seua desaparició entre les noves generacions, que hauran de buscar la recepta –paradoxes de la modernitat- en algun restaurant de luxe atent als batecs immemorials d’una cuina d’excel·lència: la valenciana de tota la vida. Joan Garí, escriptor

183

LES SETES, DE LA MUNTANYA A LA TAULA Jorge Carceller Blasco Segurament el rovelló és la seta més coneguda per tothom a la nostra terra. Però també hi ha d’altres més desconegudes i més bones fins i tot que el rovelló, més fines i amb més sabor. Nosaltres el que treballem són les setes de la província de Castelló, per exemple el boletus de Vistabella, “boletus edulis”, als peus del Penyagolosa, que ix sobretot a la tardor i és a l’única zona de la província on es troba. Després treballem també, en la zona de Morella, Ares, Villafrafranca o la Iglesola, la llenega blanca, la llenega negra, la seta de cardo silvestre o gírgola de panical, la gírgola de rosal o com la coneixen els catalans fredolic, i alguna vegada, si tens sort, apareix l’amanita caesarea, que és una seta més desconeguda, molt apreciada en el mercat pel seu sabor, molt cara i molt molt gustosa. Igual el boletus que l’amanita caesarea poden ferse en cru, laminaetes molt finetes, amb oli d’oliva i un polset de sal, magnifica per a menjar. Després, la resta són més bé per a guisar. Igual el rovelló, torrat a la brasa o la planxa que està boníssim, com per a fer al tombet, amb conill i caragols, o la paella amb rovellons tan típica a Castelló. La llenega blanca i llenega negra, coneguda com a bavosa pel nord de la província, té com una baveta que va molt bé per a fer guisats, ja que ajuda a lligar la salsa. Jo gaste moltíssim la llenega blanca per a fer el “bacalao al pil pil”. Si al “bacalao al pil pil” de tota la vida li afegeixes la llenega blanca, li dóna un sabor diferent, ja que és molt fina al paladar, i agrada moltíssim. Nosaltres som buscadors de setes, ens agrada i gaudim moltíssim. Quan trobes un grapat fas una festa, i potser només en són quatre o cinc setes, però

Fideua amb boletus i foie

184 4

et dóna molta alegria. Cal tenir en compte que recollir setes no és fàcil, és més aviat tota una ciència. Quan vas a la muntanya has de saber què agafes. Si no saps què tens en les mans, val més que ho deixes perquè et jugues la salut. Per exemple el rovelló és molt conegut, però l’amanita no tant i hi ha una varietat que és venenosa, així que davant el dubte és millor deixar la seta on està. Les setes no necessiten cap tractament especial, només rentar-les ben netes amb un drap humit per llevar-los la terra i prou. El que cal tenir en conter és la congelació. Algunes setes com ara els rovellons, no l’admeten, ja que perden l’aigua i per tant tot el sabor. Per exemple, el rovelló val més saltejar-lo amb dos allets abans de congelar, per a després afegir-lo a meitat cocció a un conill en caragols, a una paella o a un “ragú de ternera” per exemple, a qualsevol guisat, a una caldereta de corder... Les altres cal congelar-les en cru, com els boletus, que els descongeles i no perden sabor. O bé, jo el que faig és saltejar-les i envasar-les al buit, així no perden qualitat. La llenega blanca per exemple, no perd la seua baveta característica amb l’envasat al buit i així la pots treballar als cinc, sis, set, vuit dies

Boletus edulis

com a molt des de la congelació. Tradicionalment s’han associat els boletus amb la carn. Però també poden barrejar-se amb el peix, com ara el “bacalao al pil pil” amb llenega que he comentat abans. Avui en dia, en plats més moderns, s’introdueixen cada vegada més les setes, per exemple com a base d’un bon peix de roca. També es poden mesclar amb “foie”, o per a donar-li un matís diferent a la cocotxa d’abadejo, o perquè no, un “salmonete” amb uns rossinyols de base. El que passa és que les nostres setes vénen del nord de la província on la gastronomia es basa en la carn: tombet de corder, tombet de conill, corder al forn, ..., i quan hi ha rovellons, per suposat rovellons. L’època més àlgida del restaurant és la que coincideix amb l’aparició de les setes. La quantitat de setes que trobem dependrà moltíssim del clima. Has de tindre molta sort que hagen caigut quatre turmentes al nord de la província. Si al final d’agost no plou, ja saps que hi haurà poca seta en la temporada. Si cauen dues tronaetes bones, saps que en quinze o vint dies la muntanya estarà plena d’elles. Però tampoc és bona massa aigua i sobre tot el vent, ja que les asseque. Després cada seta té una durada segons la temperatura. La llenega aguanta fins al mes de novembre perquè vol fred, però el rovelló dura menys temps perquè no vol ni massa fred ni massa calor. El rovelló no passa d’octubre. I també afecta la vegetació. El rovelló per exemple vol pi, la llenega blanca es cria amb pi o carrasca, el boletus hi ha varietats de pi i varietats que no. També cal tenir en conter les ombries, els bancals, si fa més o menys sol..., és tot un món. Per desgràcia, hi ha molta gent que trepitja la

Llenega blanca

muntanya buscant setes, que desconeix el terreny, la vegetació, i en definitiva l’entorn on es meneja, i que acaba fent animalades. Si aquest any cuidem el monte, l’any que ve ens tornarà a donar fruit, però si el maltractem, cada vegada ens donarà menys. I per acabar, un exemple d’un plat fàcil de fer i molt saborós:

Carpaccio de Solomillo am b Boletus i oli de Trufa Ingredients: 200 gr. “Solomil lo de Ternera” (rellom de vedella), 3 Boletu s Edulis, 100 gr. Formatge Patamulo, Oli de Trufa, Oli d’Oliva, Sal gorda, 1 llima, Sal i pebre. Preparació: - Netejar el rellom, salpebrar , embolicar en film i congelar 24 hores. - Per a preparar el carpacci o, tallar el rellom molt fi, si es pot am b tallador d’embotits per a què quede més fi, i anar ficant-lo en el plat. - Amanir amb unes gotes de llima i uns grans de sal gorda. - Per una altra banda, neteja r els boletus i laminar fi per damunt del rel lom. - Ratllar el formatge per da munt, no massa fi. - Per últim, afegir unes got es d’oli de trufa i d’oli d’oliva. I a la taula, si és amb un bon vi i bona companyia, millor que millo r. Bon Profit!

Jorge Carceller Blasco, restaurant La Llenega

185

FORNS DE PA EN EL RECORD Joan Josep Trilles i Font Per a la vida senzilla i reduïda de l’home antic quan anomenava “pan” volia dir “tot”, que s’ha mantingut en les llengües llatines per a designar el pa que sempre ha estat de gran importància en totes les civilitzacions. Els pobles de la Mediterrània han sobreviscut, gràcies a l’agricultura, a la necessitat ineludible d’alimentar els grups humans que els han habitat des de la més remota antiguitat. De sempre el pa ha estat l’aliment primordial a les nostres terres, a la ribera mediterrània. Per a l’home medieval, tal com ens conta el professor Sánchez Adell1, el pa es converteix en el principal recurs contra la fam. La carència del blat constituïa un gran drama en aquella època, llavors, per alimentar els pobles i els exèrcits se cercava els cereals en llocs llunyans i el seu comerç es regulava en l’almodí2. Terres com Sicília foren els grans graners de l’època a la Mediterrània. Al terme de Castelló també es conreava el blat però no era suficient per a la demanda existent.

Llavors trobem que el blat junt a l’oli i el vi, han estat els productes més importants a les nostres terres, des de ben antic van ser exportats a la Gran Roma i la seua producció va ser el motor econòmic de molts pobles. Com ens conta Toni Pitarch3, en altres temps, el conreu del blat, i el segar i el batre... Una vegada el gra dins de les taleques, o sacs, es portava al molí per obtenir la farina. A partir d’ací començava la feina dels forners, al forn. El principal objectiu de l’economia de subsistència no era la collita i el preu del blat, sinó obtenir la suficient quantitat de blat per no arribar a

patir fam. El gra solia guardar-se a casa, al graner, i cada dos o tres mesos, quan les reserves de farina amainaven, solien tornar al molí per fer la suficient farina per una nova temporada. Al Museu d’Etnologia de Castelló al carrer dels Cavallers trobem una petita mostra del que és un forn. Però abans ens feien falta el molins. Al nostre terme, gràcies a la sèquia Major han funcionat molins fariners. A l’actual plaça del Jutge Borrull estava el molí Roder. La referència més antiga del molí Roder és de 1374, sent un dels molins fariners més antics de Castelló. S’enderrocà el 1923. Després venia el Primer Molí, el molí Primer o de Xurreta es basteix sobre la Sèquia Major a vora del camí dels Molins. El seu tancament té lloc l’any 1972. En l’actualitat s’ha fet una dolenta restauració que costa moltíssim veure que es tracta d’un molí d’aigua. És utilitzat com a Centre Cívic. El molí Mitjà, del Mig o Segon, es troba sobre la sèquia Major, poc després del primer Molí, seguint el camí de la Romeria de les Canyes. En jubilar-se el moliner el 1964 deixa de funcionar. Ens queda el consol que aquest molí és el millor conservat, en mantenir la seua estructura, i quasi tota la maquinària més o menys en ús. 4 Al Tercer molí, a l’època medieval se’l coneix com Jussà. Al llarg del segle XVI se l’anomena de Masquefa i temps després molí Darrer. També es troba sobre la sèquia Major, seguint el camí de la Romeria, entre el molí del Mig i el riu Sec. Avui, arrasat el 1993. També trobem al terme el molí de Casalduch o molí d’Alçamora, com trobem en l’aprovació de la seua construcció el 1318, el seu nom actual ens ve des de principis del segle XVI, sent un dels més grans i productius. El trobem sobre la sèquia Major, a Censal. Cap a 1873, tal com hi consta en la seua façana, el molí es converteix en arrosser –cal recordar que al Quadro es conreava una producció prou bona d’arròs-, amb la funció de netejar i blanquejar arròs. A la dècada de 1930, a més de treballar l’arròs, es molia farina. Cap al 1964, se substitueix l’energia hidràulica per elèctrica per a tota la maquinària. Hui en dia no fa

1 SÁNCHEZ ADELL, José. Crónicas mínimas. Castelló: Ajuntament de Castelló, 2002. 2 Establiment medieval per a dipòsit i compravenda de blat i altres cereals. A terres valencianes el més ben conservat és l’almodí de València edificat al segle XIV. 3 PITARCH FONT, Antoni. Vells oficis. http://ccsocials.blogspot.com.es/2009/03/vells-oficis.html 2009.

186

cap d’aquestes funcions. A l’època medieval ens recorda Toni Pitarch, els senyors, els poderosos, tenien controlat tot allò que era estrictament necessari per a les persones i entre aquestes coses es trobaven els molins i els forns públics, i cobraven pel seu ús. Posteriorment van passar als ajuntaments, que els deixaren lliures per al seu ús o cobrant un lloguer. Tal com va anar desapareixent la societat estamental, els forners anaren comprant els forns existents o, fins i tot, construint-ne de nous, encara que durant molts anys la gent seguiria pastantse el pa a casa i usant el forn només per coure’l, d’ací la denominació més tradicional de forner davant la de panader o flequer que ja implica la confecció del pa. També als nostres masos trobem el forn morú que proveïa de pa a la gent de la rodalia. Les dones del poble solien anar al forn a pastar, a coure el pa de casa ja que no es tenia forn a les cases per fer-lo. No faltaven els pastissos de moniato per Nadal i coques de tota classe, celestials, tortaes d’ametlla... i tota classe de frivolitats i verdures del temps. A la nit, els forners li donaven calda al forn i cap a les 5 del matí ja es podien fer uns quants cacauets torrats per a la festa del carrer. Jo encara recorde com ma mare portava al forn de Consuelito, al cantó de casa a coure les coques en llaunes o la cassola d’arròs, perquè encara no teníem forn a casa. A l’estiu, estiuejant fèiem el mateix al Grau. Per a Pasqua, tots els anys pugen a la sènia d’uns amics a Atzeneta i al seu forn morú coem cocs de dejuni i abstinència, a base de tonyina i ou bullit, mones, farinoses i coques de tota classe. Clar, al meu Castelló s’ha perdut aquesta tradició, l’ofici es va mantenir d’aquesta manera fins als anys seixanta del passat segle en el qual apareix la fleca com a indústria moderna que utilitza màquines, forns elèctrics... i que s’encarrega de realitzar tot el procés necessari per a la fabricació del pa. Encara així podem trobar algun forn que encara treballa a l’estil tradicional com el forn d’Adell al carrer d’Amunt de finals del segle dinou allà per l’any 1875, forn de llenya, tradicional del

qual Alfredo Adell el 1915 es va fer càrrec i va començar una tradició familiar de forners fins a l’actual propietari Manuel Fuentes Adell, nét d’Alfredo. Però si parlem de forners no podem oblidar el forn del Santíssim al costat de Santa María de Ramón Fabregat, els seus fills, Marina que fundà el Forn de Marina (al carrer Adoberies) i Ramón el Forn de la Simona (al carrer del Bisbe Caperó), posteriorment els seus fills, Ramón va fundar El Cisne i Colau continua amb La Simona. També recordem el forn de pa Miravete-Sebastiá al Forn del Pla. A Martí i la creació de les pastisseries Esther. Les de Macián al nostre barri. La Tahona del meu amic Fernando. Jovani, Bello, Sant Blai, Miró, V. Miravete, García, Blanch, Valls Miralles, Pastor... Nasio, Santamaria o Ramon Pérez al Grau. Seria interminable la llista, cada barri tenia el seu forn. Per concloure, els forns eren emblemàtics a la nostra ciutat on no sols es coïa, com ben bé recorda l’amic Toni de Cuc que al Forn de Marina, de jove, feien guateques aprofitant la calentoreta del forn. Eren un punt de trobada al nostre barri. I no puc oblidar-me del Betlem de la Pigà i la carabassa ben torrà que ens donen a l’eixida recordant el Forn de la Pigà, el nostre Castelló més íntim. Joan Josep Trilles i Font, historiador

4 Aquest edifici en l’actualitat l’Ajuntament i el Gremi de Forners, gràcies al consentiment i total suport del Col·legi d’Enginyers Superiors Industrials de Castelló, està gestionant un projecte que preveu incloure un espai en el qual els visitants puguen comprovar com s’elabora el pa artesà, tancant així el cicle de producció de l’històric molí fariner.

187

TRADICIONS DEL MEU POBLE, DEL MEU RAVAL Núria Salvador Alicart EL RAVAL DE SANT FÈLIX I LES PRIMES En el Raval de Sant Fèlix, per a les festes de carrer i més encara per al dia gran del patró del barri, es fan unes coquetes anomenades Primes que són com una galeta redona, menuda i molt fullosa, tradició d’aquest Raval de Castelló. El costum o tradició d’aquesta coqueta, es repetís any rere any per a convidar a tothom que va al sermó del seu sant o santa, i és al llarg de tot el mes d’octubre que se’ls honra i se’ls fa festa. Encara que al Raval hi ha molts forns de pa, se sol anar a fer les primes al forn d’Angel Miravete. Allí es

reuneixen les clavariesses entrants i sortints d’eixe any, acompanyades de veïnes, amigues i familiars. En un parell de dies les primes estan fetes, i també s’aprofite per a fer rotllets d’aiguardent que després es tiren pel balcó o la finestra de la persona que rep en sa casa al Sant. A tot aquell que va a la Tornà, que és el trasllat des de la casa que ha tingut al Sant tot l’any fins a la que el rep i el custodiarà l’any següent, i després de la Tirà de rotllos, les clavariesses conviden a tothom a Primes, acompanyades clar està d’una copeta de vi moscatell.

PRIMES DE SANT FÈLIX Ingredients: 1 mesura d’oli d’oliva, 1 mesura d’aiguardent per a fer pastes (més suau), ½ copeta de moscatell, sucre, Farina la que admeta Preparació: En un llibrell es barregen molt bé i amb la mà, l’oli, l’aiguardent i el moscatell. S’ha de pastar molt de temps, fins que es forme un líquid uniforme. Aquest el pas més important perquè les primes isquen bé. A poc a poc afegim farina, menejant amb la mà fins que es desapegue de les mans i del llibrell. Es treballa la massa amb suavitat, sense pressionar, i sempre de dins cap a fora. A continuació es va espolsant farina i se segueix pastant de manera que la massa agafe ella sola la farina, sense forçar-la. Quan ja es pot fer un xurro llarg, es dobla per la meitat i el seguim treballant tornant a fer un altre xurro. Com més treballem la massa, més fullada estarà i així evitarem que es quartegen les primes per les voreres i puguem fer-les finetes. Amb el xurro es forma com una ensaïmada però més alta. Amb els dits s’aplana, pressionant, però no espentejant perquè no estiga més prima pel centre que per les voreres. La vorera deu quedar planeta. No cal passar la llauna amb oli i farina, ja que la pasta ja en té prou. Fiquem les primes al forn. I quan estiguen cuites, les deixarem gelar i les guardarem en un llibrell d’obra arregladetes, o damunt d’un paper parafinat. En el moment que van a consumir-se, s’ensucren amb sucre molt que s’espolsa amb un colador de tela mosquitera. I no oblidar cantar la cançoneta perquè les primes caiguen bé a la panxa: “Sant Fèlix de Cantalici, líbranos de todo mal, i deixamos menjar primes, a les festes del Raval”.

ROTLLETS D’AIGUARDENT Ingredients: 1 mesura d’oli d’oliva, 1 mesura d’aiguardent, 1 mesura de sucre, Farina la que admeta Preparació: En un llibrell es barreja molt bé l’oli i l’aiguardent primer, després s’afegeix el sucre i se segueix menejant. Es va afegint la farina fins que es puga fer un xurro per al rotllo. S’ensucra per damunt i es fica en una llauna al forn. Una vegada fets, per a la tirada de rotllos cal embolicar-los amb paperets de seda de colors. És una festa molt bonica i divertida per a aquells que repleguen rotllos, però també molt emocionant per als nous clavaris, que manifesten així la seua alegria de rebre al Sant o la Santa en sa casa.

188

L’OLORETA A ANGUILA DEL MEU CARRER En el carrer de Santa Bàrbara, vivia un matrimoni molt peculiar, a ell l’anomenaven Fèlix el malfeiner, que mai he sabut perquè eixe malnom, ja que era el llaurador que més netes i treballades tenia les seues terres. La seua dona era Encarnación. El “siño Fèlix”, de tant en tant, quan venia de l’horta portava un poal amb anguiles que havia agafat de la séquia, de la seua marjal. Només descarregava, la “siño Carnasión” ja preparava una cassola gran que tenia i coïa les anguiles, que li eixien boníssimes. I en quant estaven cuitetes, quasi tot el carrer aquella nit sopava anguila del “siño Fèlix” i la “siño Carnasión”,

quina oloreta feia el carrer! Sabíem de seguida que el “siño Fèlix el malfeiner” havia pescat anguiles. El meu pare sempre em guardava per a mi un trosset d’anguila i suquet per mullar, que bo! Avui que ja sóc àvia, en faig alguna vegada d’anguila com la “siño Carnasión”, però ara les anguiles ja no estan acabades de treure de les séquies de Castelló, i la gent ja no sopa a la vorera davant sa casa. A la meua llibreteta de guixos continua ficant “Anguila a l’all i pebre del siño Fèlix i la siño Carnasión”, i sempre que la prepare, honre la seua memòria.

ANGUILA A L’ALL I PEBRE Ingredients: 1 kg i ½ d’anguila, 5 dents d’all, 12 ametlles torrades, 1 cullera de pebre roig, Sal, Oli i Julivert, Un poquet de safrà, ¾ de litre d’aigua, 2 o 3 creïlles, 1 guindilla o pebre Preparació: després de netejar les anguiles, les tallem en trossets. Es fa una picadeta amb safrà, alls, julivert, les ametlles i la guindilla o pebre. Afegim un poquet d’oli i es fa una pasta fineta. En una cassola de fang es fica un poc d’oli i se sofregeix un poc el pebre roig, molt poquet perquè no es creme i amargotege, i se li fique l’aigua calenta. Es deixe coure un poc aquest caldo i es fiquen les anguiles. El caldo les ha de cobrir. Mentre es cou, en una paella fregirem un poc les creïlles talladetes a quadrets. Quan l’anguila estiga cuita, que es fa de seguida, s’afegeixen les creïlles i la picada, se sacseja un poc la cassola perquè s’ajunte tot, i es deixa cinc minuts més. Així, acabadeta de fer, ben calenteta, a llepar-se els dits! Més encara si l’acompanyem amb un bon tros de fogassa.

LA PAELLA DEL DIA DE NADAL En ma casa, les receptes han anat passant de la meua besàvia, àvia, mare, i ara em toca a mi passar-les a les meues filles. Quan jo era menudeta, la tia fadrina s’agafava com a feina seua, fer les pilotes de Nadal. Era tot un ritual i aquella dona al llarg d’una setmana no vivia per a una altra cosa. Comprava la fogassa uns dies abans i

l’enrotllava amb un drap blanc perquè s’assequés. Un altre dia comprava els pinyons i l’albarsana. Després preparava els gatifells on havia de fer la massa, i així cada dia fins que arribava tres o quatre dies abans, quan ho pastava tot amb molta cura i feia les pilotes grans per a la paella de Nadal, i les xicotetes per al consomé de l’endemà. Estaven per a llepar-se els dits!

PILOTES DE NADAL Ingredients: Magre picat, Sagí, Blanquet, Sang de pollastre, Pinyons, 1 ou, Albarsana, Pa de fogassa ratllat Preparació: En una cassola es fique la sang, el pa ratllat i l’albarsana. Es pasta molt bé fins que no hi haja cap bony. En la paella amb un poc d’oli, es passa unes voltetes el sagí talladet ben menudet juntament amb el blanquet desfet i el magre picat. Quan estiga un poquet, s’afegeixen els pinyons, unes voltetes més i es trau de la paella. Quan es gele un poc, s’afegeix a la cassola de la sang i el pa, i es barrege tot junt. S’afegeix sal i una gemma d’ou. Una vegada la pasta estiga ben treballada, anirem fent les pilotes i deixant-les en una safata o plat, en un lloc airejat, no sense abans haver-les passat per la clara d’ou ben batut. Fins que aplegue el dia de Nadal, anirem girant les pilotes perquè s’airegen bé i estiguen un poc eixutes.

189

PASTISSOS DE NADAL En la safata dels dolços de Nadal, una cosa que no falta mai són els pastissos de moniato i cabell d’àngel, tan típics de la nostra regió. Són laboriosos de fer i sempre es preparen

una setmana abans. És una pasta molt fina i, acompanyada del farciment de moniato fet en confitura, o de cabell d’àngel (o carabassa blanca), és molt bo.

MASSA PER ALS PASTISSETS DE MONIATO I CABELL Ingredients: 1 got d’oli d’oliva suau, ¾ de got d’anís., ½ got de mistela (moscatell), Un poc de sucre, Farina, la que admeta Preparació: En un llibrell posarem l’oli, l’anís, la mistela i el sucre. Anirem afegint a poc a poc la farina, treballant-la bé perquè quede molt fina. Una vegada la pasta ben treballada, es van fent coquetes d’uns dotze centímetres. Damunt de cada coqueta es ficarà una cullerada de confitura, bé de moniato, bé de cabell. Es dobla, i es tanca amb unes marquetes a la vorera fetes amb la forquilla. Només falta untar-les amb un poc d’ou batut i afegir-li un poc de sucre per damunt. Una vegada preparats els pastissets, els ficarem al forn que ja tindrem calent. A 150 graus, amb uns 20 minuts hi ha prou. Ah, i com més fina siga la pasta, més s’apreciarà el farciment de dins i per tant més gustosos seran els pastissets. CONFITURA DE MONIATO Preparació: Es couen moniatos (el pes dels moniatos ha de ser un poc menys que el pes del sucre), un xorro d’anís, una branqueta de canella, i unes crostes de llima ratllades. S’esclafa tot molt bé amb una forqueta o amb la batedora, i es posa al foc una mitja hora fins que es faça una pasta ben fina. Cal estar sempre menejant per tal que no s’apegue i se socarre. CONFITURA DE CABELL D’ÀNGEL Preparació: Es talla a trossos la carabassa blanca i, o es torre, o es bull, al gust de cadascú. Una vegada cuita, es fa igual que la confitura de moniato. Aquesta confitura no queda tan fina com l’altra, més aviat queda filosa, d’ací ve el seu nom!

LA NIT DE REIS I la nit de Reis, per a rematar les festes Nadalenques, toca menjar el Rosco de Reis. A algú li eixirà la fava i a algú el rei, un pagarà i

l’altre es ficarà la corona. Però com es fa el Rosco? Amb la recepta de ma mare, Teresa Alicart “La cametes”

ROSCO DE REIS Ingredients: 250 gr. de farina, 75 gr. de sucre, Ratlladura de ½ llima, 75 gr. de llet, 1 pastilla de llevat de forner, 2 ous, ½ cullerada de sal, 2 cullerades d’aigua de flor del taronger, 1 cullerada d’ametlles tallades llarguetes, Oli, Fruita confitada Preparació: En una cassola gran es pose el sucre, la ratlladura de llima, la pastilla de llevat de forner ben desfeta en la llet tíbia, l’ou, l’aigua de flor del taronger i la sal. Quan estiga tot ben barrejat, s’afegeix la meitat de la farina i es torne a pastar. Fiquem l’altra meitat de la farina, es barreja i treballa bé dos minuts més, es tapa en un drap, i es deixa reposar fins que doble el volum. Untades les mans d’oli, es fica la massa a la llauna del forn. Prèviament, aquesta llauna haurà estat engreixada amb oli. Se li fa a la massa un forat al centre i s’estira cap als costats, per donar-li forma de rotllo. Es pinta amb ou i es decora amb les fruites confitades, les ametlles i amb sucre. Es fica el rotllo al forn, que ja estava calent, i a 200 graus de temperatura, uns 25 o 30 minuts, ja tenim un Rosco de Reis pera llepar-se els dits!

190

TOTS SANTS I DIVENDRES SANT En dies tan senyalats com ara Tots Sants i Divendres Sant, des que jo recorde, a ma casa mai faltava a la taula el plat de llesquetes en ou. Són unes postres que no per ser econòmiques i fàcils de fer,

són menys bones. Al contrari, i a més és la solució més ràpida quan se’t presenta visita en casa i tens la dispensa plena de teranyines. Ho fas en un moment i la visita d’allò més agraïda per tan gustós oferiment. LLESQUETES EN OU Ingredients: Pa de dies anteriors, Llet i canella, Oli de gira-sol, Sucre Preparació: Talle llesques de pa que tinc sec de dies anteriors. En un perolet, calfe llet amb una branqueta de canella i la faig bullir un poquet. La trac del foc perquè es refrede i l’aboque a un plat fondo. En un altre plat fondo fique un o dos ous, segons la quantitat de llesquetes que he de fer, i els bat. En una paella al foc fique abundant oli de girasol (millor de gira-sol perquè no agafe el pa el gust de l’oliva) i quan ja està calent, vaig passant les llesquetes primer per la llet amb canella, després per l’ou batut, i tot seguit a fregir-les pegant-li voltetes fins que estiguen ben daurades pels dos costats. Prepare una font amb paper d’estrassa o de cuina i les vaig deixant allí perquè s’escorrega l’oli al màxim. Quan ja estan totes fregides i escorregut l’oli, les ensucre pels dos costats arrebossant-les en un plat ple de sucre, i d’ací a la safata, ben arregladetes i llestes per a menjar. Són unes postres molt tradicionals i socorregudes, que a més agraden tant a grans com a menuts. Com deia abans, que es presenta una visita inesperada, doncs llesquetes en ou de seguida preparades i si ho acompanyes amb poliol natural, café i sobretot un gotet de vi moscatell, glòria divina! I quedes como una Reina!

Nuria Salvador Alicart, veïna del Raval

191

EMBOTITS REGIONALS EN LES NOSTRES FESTES Javier Roig Varoch

Hi ha coses molt típiques de la nostra setmana de festes com ara les Gaiates, la música, la llum o la pólvora. Però també la gastronomia és una part fonamental de les nostres festes. Qui no ha fet en Magdalena la visita de rigor al “Mesón del vino” o de la Tapa, o ha provat les paelles i les truites monumentals que es reparteixen per tot arreu al llarg dels nou dies de celebració de les nostres festes fundacionals? Una estampa típica d’aquests dies és trobar, per qualsevol lloc, bé siga en caus gaiaters, en locals de colles o asseguts al mig del carrer, a la gent reposant forces amb els coneguts i saborosos xoricets, llonganissetes o botifarretes, regats amb una bona bóta de vi o una cerveseta ben freda, segons el fred o la calor que faça. Aquests embotits regionals són coneguts com a llonganisses, xoriços o botifarres de Rosari, però que sabem de la seua elaboració? Tractarem d’explicar d’una forma abreviada, com el magre, cansalada viada o sang, es converteixen

192 2

una vegada embotits en aquests productes que omplen estómacs durant les nostres festes. Bé, i fora de les mateixes també, per què no. Començarem per la llonganissa, que està composta de carn de porc, sal, lactosa, aromes, espècies conservants i colorants. És de característiques organoléptiques pròpies dels productes càrnics curats, de consistència ferma i compacta al tacte. S’elabora amb budell unit sempre a la pasta, l’aspecte del tall és llis, homogeni i ben lligat, i no ha de portar coloració anormal i ha de tenir absència de mala olor. La seua elaboració és realitzada primer mitjançant un picat i pastat dels productes que conformen la pasta. Una vegada realitzada aquesta, s’introdueix en la màquina que l’embotirà en el budell per a passar després al tallat i enllaçat amb el fil, en porcions més xicotetes que la llonganissa normal. El següent pas, col·locar-ho en els carretons per a introduir en la càmera d’assecat, on transcorreguts uns dies i una vegada aconseguit el seu punt, es

procedirà a l’etiquetatge per al seu consum directe. Els xoriços, porten idèntic procés a excepció dels ingredients, ja que aquests s’elaboren a més amb all granulat i sucre, i també del colorant que li donarà aquell color vermellós. El procés d’elaboració és el mateix i a diferència de les llonganisses, aquests poden ser consumits tan directament com cuinats. Tant en les llonganisses com en els xoriços, cal tenir en compte que si ens trobem que aquests van units amb un fil roig, probablement estarem amb uns productes que porten caiena i que de ben segur ens faran beure més, per tal d’apagar aquell gust picant que ens deixarà en la boca. I arribem a les botifarres, elaborades amb

ceba trossejada i cuita, cansalada de porc, sang, conservants i espècies, i es diferencia de les anteriors en l’elaboració perquè després del picat i pastat, passa per un procés de cocció, previ a l’embotit. Aquesta ha estat una petita explicació d’uns dels productes més típics de la nostra terra i les nostres festes. D’ací a pocs dies eixirem al carrer al so del Rotllo i Canya, l’olor de la pólvora i amb el saquet al muscle. Dins d’aquest saquet no faltaran cacaus ni tramussos, però tampoc llonganisses, xoricets i botifarretes, perquè què seria el Pregó, la Romeria o les mascletades sense aquests productes tan típics i tan nostres? Esperem que els gaudisquen. Bones Festes! Javier Roig Varoch, vocal de la nostra comissió

193 1

L’ALLIOLI

Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló

L’allioli és una salsa feta amb alls, sal i oli, espessa, ferma, suau, i de color groguenc. El seu origen es remuntaria al temps dels romans els quals l’haurien obtingut dels egipcis, estenent-lo per Itàlia (aioli) i Sicília. Els andalusins (ajoaceite), al seu torn, l’haurien dut cap a terres valencianes, i la seua recepta s’ha mantingut fins a hores d’ara al País Valencià, des d’on s’ha estés fins a Catalunya, Provença (alhòli o aïoli) i les Illes Balears. En l’Edat Mitja trobem referències en el Llibre de

194 4

Sent Sovi un dels primers llibres de cuina europeus escrit en la nostra llengua, com també en el Llibre del Mestre Rupert de Nola cuiner i cap de cuina del rei Ferran d’Aragó. Cal que recordem les paraules d’un poeta Provençal : “l’allioli concentra en l’absència el calor, la força i l´alegria del sol, però també té la virtut, d’espantar les mosques” i és que aprofita per a tot. Ens caldrà un morter i una maceta de morter. El morter pot ser de pedra, marbre, ceràmica, plàstic o porcellana però s’ha de observar que ha de tenir una base interior còncava, mai plana i les parets sense erectes. La maceta ha de ser de fusta, proporcionada al morter i especialment adaptada a la pròpia mà i canell del cuiner. La preparació és elemental i cal prendre-s’ho amb paciència de monjo per fer un bon allioli : pelar tres alls, dipositar-los al fons del morter, salar-los, aixafar-los amb la mà de morter fins convertir-los en una pasta (la sal s’utilitza per evitar que els grans saltin en aixafar-los). Quan la pasta d’all es a punt, incorporar poc a poc, gota a gota, l’oli mentre es fa voltar (sempre en la mateixa direcció) la mà de morter. Deixar relliscar l’oli per la canal que a aquest efecte tenen quasi tots els morters. Per aconseguir un allioli perfecte només cal seguir una regla, hi anem afegint oli però aquest no ha d’arribar mai al fons del morter; la quantitat d’oli mínima serà de un bon got d’aigua. Sempre hem de remenar prou ràpid com per passar-hi amb la mà de morter abans per sobre. A mes oli més allioli. Està llest per menjar si posem el morter cap per avall, amb la maceta del mateix en el centre, i aquesta no cau. L’allioli ben fet, gairebé s’enganxa tot en el morter, quedant aquest net.

Aplicacions: Cal dir que sempre ha tingut un gran protagonisme en els nostres menjars amb carns a la brasa, en tots tipus d’arrossos o paelles, especialment els de base de peix com ara la “fideuà” o l’arròs a banda; conill o pollastre al forn, caragols; en les rostides de costelles, cansalada, llonganisses i botifarres; sense oblidar el costum bastant freqüent dels esmorzars a base de pebrots verds fregits amb sardina de bota i allioli.

Conill amb Al lioli In

Allioli Abadejo amb badejo dessalat eïlles, Ingredients: A de davant), cr rt pa la t en em brou de (preferibl anc, un got de bl vi de t go cebes, un a i allioli. peix, oli d’oliv i d’oliva una mica d’ol em os P ó: ci ra eïlles i Prepa , afegim les cr rn fo l de ta fa ant una a la sa rodanxes, form a es ad ll ta s les cebe blanc i el ta, afegim el vi fins que capa a la safa fo iquem al rn F . ir br co a brou fins odem afegir guen meloses (p les creïlles esti hores afegim necessari), ales aigua si fora m deu minuts sobre i li done ossooss el bacallà per allioli en els tr l’ em en st E . més al fforn de bacallà i ho g atinem gr fins ddaurar. Emplataant el resulttaatt al nostree gust

gredient tomàque s: 1 conill gra n, t llima, 2 gran, 1carlota, 100 g. sagí, 1 1 ceba alls, 1 gr f blanc, c anyella ulla de llorer, an, 1 ¼ e n l pols, sa Prepara l i pebre itre de vi ció , allioli. lo amb l : Salpebrar el co a aviat gr llimona i tallar nill ja net, freg arans. Da -lo a tro ura sso amb el s agí ja f r-lo en una cas s més os. Afeg s fina i la ir la ceb ola al foc p a tallad la fulla astanaga a rod a an de afegir el llorer. Quan c xes; afegir tamb omenci a é s alls pic d a els tomà quets ra ts petits, remena aurar-se tllats, d r i tirar mica i r eixa uix lentamen ar amb el vi. D r ofegar una t. eixar red u bé d’aig Si cal, afegir una mic ir. Coure ua. Com a de bro provar l i si està u, o a co fe estiga a t, comprovar qu cció, el punt de l punt, p e estiga sal ten osa de conill una mic rem al damunt dre. Quan a de all després ioli i em de les peces am polvorar Gratina b una mica de em r 3 min uts al fo canyella en pols Combin r . n a molt b ja escal é fat i ser com a g vir uarnició amb cargols a la llaun . . a

Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló

195

FORMATGES DE CATÍ Miquel Vives UN PROCÉS COM EL D’ABANS 1. La recollida de la llet fresca. Cada matí la llet arriba a la formatgeria a una temperatura estable (mai pot baixar de 4ºC) i mantenint sempre la cadena de fred per evitar la reproducció de bactèries. Aquest és un punt molt important que ens diferència dels productors convencionals, que compren la llet a l’engròs, a diferència de nosaltres que la recollim granja per granja amb els nostres camions. 2. El quallat o la coagulació de la llet. La llet es pasteuritza, es a dir, es calenta a altes temperatures per eliminar les bactèries nocives per a la persones. Un cop pasteuritzada, la llet es passa a la “cuba de quallar” on afegim el quall (una proteïna que fa possible que la llet líquida es converteixi en sòlida) i els ferments (els encarregats de donar personalitat al formatge). S’espera un temps i s’obté una gran “cuba de quallada”. 3. La pèrdua del part del xerigot (sèrum) contingut en la llet. És el moment de tallar la pasta en daus mitjançant una lira. Quan ja estan fets els daus de formatge, aquests cauen al fons de la cuba i el líquid queda a dalt. Amb aquest xerigot s’elabora el brossat o brullo i el xerigot sobrant s’envia a una granja de porcs per evitar residus. Els daus de formatge es passen al carrer d’elaboració i es procedeix al moldeig del formatge. Cal recalcar que es tracta d’un procés absolutament manual i que els formatges es fan un a un. En funció del tipus de formatge es pot utilitzar un motlle o una mena de “tovalló” fi de gasa. També de manera manual es passen els motlles

196

a la premsa hidràulica, per aconseguir la forma desitjada i eliminar així el xerigot que encara hi queda. 4. L’assecat. Un cop premsats els formatges és hora de ficar-los en aigua i sal per aconseguir que, gràcies a un procés d’osmosi, la sal de l’aigua passi al formatge. A més, el salat resulta de vital importància per evitar el desenvolupament de bacteris indesitjables, dessecant lleugerament la superfície formant crosta. Quan el formatge es treu de l’aigua comença l’oreig, el procés que farà que la pell s’assequi. Després anirà a la càmera de secat on s’assecarà sota un control estricte de la humitat i la temperatura. 5. La maduració, és a dir, la transformació definitiva en formatge. És hora de donar personalitat al formatge. Aquesta fase influeix en la composició, l’aparença, la consistència, el cos i el sabor del formatge. A Catí la maduració es du a terme de manera natural, sense forçar ni escurçar el temps en el celler. Si la peça porta floridures anirà a unes càmeres específiques per aconseguir l’efecte “pell florida”. En aquest cas, les espores dels fongs fan que creixi un pel que s’ha de pentinar cada dia fins que la peça ha madurat. Una vegada aconseguit el punt òptim de maduració, els formatges d’escorça neta es renten a mà un a un, i els de pell florida es deixen tal qual. Si es tracta de varietats amb determinades característiques com vi, o romaní, es macera, quan ja ha madurat en el cas de la tòfona l’introduïm a la quallada del formatge.

ELS NOSTRES FORMATGES Varietats que trobareu, • “Servilleta”. És l’estrella dels formatges de Catí. Ha guanyat el Premi Nacional al Millor Formatge de Producció Ecològica atorgat pel Ministeri d’Agricultura i està totalment elaborat a ma. - Com és? És de textura compacta i de color blanc. - Quina olor fa? La seva olor és aromàtica i dolça, semblant a la dels cereals. - Quin gust té? Lleugerament dolç, però amb un punt de sal. - Amb que es menja? Amb vi blanc. • “Pell Florida”. Es caracteritza per la seva escorça florida. - Com és? La seva textura és cremosa. - Quina olor fa? Fa olor de bolets. - Quin gust té? És lleuger, dolç i té un regust de fruites seques (nous). - Amb que es menja? Amb cava o un vi blanc afruitat. • “Romero”. La seva escorça té una espectacular forma de pradera. Després de la maduració se li afegeix romaní per aconseguir el regust a la herba. - Com és? La seva textura és ferma. - Quina olor fa? És molt aromàtic i fa olor de romaní. - Quin gust té? És persistent en boca i el retrogust molt agradable. - Amb que es menja? Fa molt bona parella amb un vi blanc.

COM GAUDIR D’UN BON FORMATGE El bon formatge, com el vi, cal acaronar-ho. Perquè el formatge no s’esquerdi ni ressequi s’ha d’embolicar-ho en un drap lleugerament humit i guardar en la part baixa (menys freda) del frigorífic. I per degustar al màxim les seves qualitats, preneu nota dels nostres consells: • Temperatura idònia. És convenient treure-ho un parell d’hores abans perquè es temperi i poder degustar-ho en les seves òptimes qualitats. La temperatura ideal es entre 18 i 20ºC . • Olorar abans de menjar. Diferenciant l’escorça de l’interior. • Mastegar lentament. Per apreciar els matisos cal distribuir el formatge per tots els racons de la boca. • Apreciar el retrogust. Una vegada ingerit, heu d’esperar a percebre el retrogust final, que en els formatges de Catí és extraordinari, perquè deixen un sabor de boca excepcional. • Prendre aliments entre formatge i formatge. Hi ha aliments que complementen el sabor (raïms, pomes, codony, melmelades i mel de bosc), però n’hi ha d’altres que els neutralitzen (pa, vi i aigua). Miquel Vives, Gerent de Formatges de Catí

• “Tronchón”. El reconeixereu pel color de la seva escorça de color groc suau. - Com és? No té ulls i la seva textura és poc elàstica. - Quina olor fa? Pot ser més o menys intensa, segons el punt de maduració. - Quin gust té? Té un punt salat i al final un suau picor molt agradable. - Amb que es menja? Va molt bé amb un vi rosat o un negre jove. • “Trufa”. La seva escorça és molt fina amb taques de tòfona. - Com és? Una mica blanda i ferm. - Quina olor fa? Suaument especiat. - Quin gust té? A fruites seques i a tòfona negra. - Amb que es menja? Va bé amb cava i champagne.

• “Tendre”. Està disponible en trossos. Com és? Suau i cremós Quina olor fa? Lleugerament especiada. Quin gust té? És molt suau i està molt bo fregit. Amb que es menja? La parella perfecta és un vi blanc.

197 1

EL PEIX DE LA NOSTRA TERRA Nacho Boix

Un producte típicament nostre, que habita des del delta de l’Ebre fins a la zona de Borriana, són les Espardenyes o Llengüets, nom científic “medusa oloturia”. No té ni aletes, ni peus, ni tentacles, ni cua, ni pica, és una medusa, i d’ella només s’aprofita l’estómac o part central, un 3 o 4% de l’animal. Solament s’extreu una espardenya de cada oloturia, els mariners ja ens els porten nets perquè ho saben, de fet van ser ells els que ho van descobrir, costa imaginar-se la fam que passarien per a descobrir-ho. Un altre producte autòcton de la nostra terra és el Dàtil de mar. És l’únic mol·lusc que jo conec que neix i creix dins d’un tipus de roca, no pegat a la roca com el musclo o les llepasses. El dàtil de mar va erosionant la roca de tipus argilenc on creix, per aquest motiu és delicte ecològic capturar-ho. La nostra taula depén del que ens done la mar. Mai pots saber si avui el mar et donarà dentons, rodaballos, lluços o llobarros. Si per exemple hi ha hagut un fort temporal, això vol dir que l’endemà passat hi haurà llagostí molt bo i molt barat. Però també en la subhasta posterior al temporal, saps que el peix anirà a preus desorbitats, per què? Perquè aquí no estan els vaixells preparats com en el nord, que surten de port i estan set o vuit dies en alta mar de forma habitual, aquí com a molt fan 25 milles d’anada i 25 milles de tornada, van i vénen cada dia. Segons l’horari de la llum, que és l’art de pesca d’aladroc, sardina, verat, emperador, o tonyina a

198

l’estiu, els vaixells surten al voltant de les 11 o les 12 de la nit segons confraria, i van entrant a port a les set del matí. Per a l’arrossegament per exemple, surten les embarcacions cap a les cinc del matí i van entrant a port a les quatre de la tarda. Una vegada es fa l’hora, surten tots alhora i a veure qui troba la zona de pesca millor i més propera. És bonic veure-ho, a més que avui dia els vaixells d’ací, per dins semblen la Nasa. Abans s’orientaven pels estels, les muntanyes de la costa, les torres de la refineria, avui dia porten una quantitat de GPS que són impressionants. Avui dia, quan cau la xarxa, saps a quina profunditat ha caigut, l’ample d’obertura i la quantitat de quilos de càrrega que porta. Però tornant a la cuina, si li dónes un cop d’ull a la carta, nosaltres per res tenim una cuina d’autor, no és minimalista, és més, considerem que una cosa minimalista és una cosa que falta ser moblada. Avui dia la cuina tendeix a la “deconstrucció”, una truita deconstruida, un flam deconstruït, i dius, Per què no construïm en comptes de deconstruir? Quan m’aixeque a les cinc del matí i me’n vaig al Mercat d’Abastos a comprar les fruites i les verdures, les agafes, les olore i escull qualitat. El que més m’agrada quan arribe ací als matins i obre el furgó, és el cop d’olor a fruita i verdura de debò. Igual que quan arriba el peix al matí. En piscifactoria el peix es cria fins a 2’5 quilos de pes. Nosaltres evitem tot el peix comprat en piscifactoria, per tant no comprem mai peix amb pes inferior a 2’5 quilos, digues’s lluç, llobarro, emperador, rodaballo… per què? Perquè així li garantim al client que se senta en la nostra taula que el peix que li posem davant és de mar. A l’interior és diferent, però estem en el Grau! Si estàs mentalment a gust, satisfet amb el que fas, això t’incita a crear, a elaborar, a fer coses diferents. En canvi si no hi ha un bon ambient, la ment més lúcida es col·lapsa. Aquesta és la nostra filosofia. Els comensals han de portar-se una mica més que un estómac satisfet. En aquesta casa el que pretenem és que el client se’n vaja d’ací havent conegut una casa nova, havent visitat uns amics, …, és més, en la nostra porta no posa restaurant, fa tres anys que vam llevar el cartell. La Tasca del

Puerto fa temps que va deixar de ser un restaurant. Fa poc, pel nostre 30 aniversari, Arturo España ens va fer un vers sobre la tasca, i en aquest vers ho posa: la Tasca del Puerto fa molt que va deixar de ser un restaurant. Tornant als productes més nostres, parlaré de la Tellina. Per desgràcia ací a Castelló fa temps que va deixar d’haver-hi tellina, aquesta tellina que agafàvem de la platja que ara és el Planetari, el Serradal, tot el que és el litoral fins a la platja del principi de Benicàssim. Hi havia musclos i tellines. No va ser en aquest cas per maltractar a la costa sinó tot el contrari, per voler-la tractar tan bé hem perdut el nostre producte. El mar es menjava la terra en Benicàssim, es va haver d’emplenar amb sorra de Castelló, i en remoure la terra l’animal es va morir. Ens proveïm fonamentalment del Delta de l’Ebre, que la gent pensa que és diferent d’açò i no, és similar per no dir el mateix. En el Delta segueix havent-hi una diversitat pel que fa a mol·lusc, espectacular. Et poden oferir tellina francesa, italiana o d’Illa Cristina a Andalusia, però és millor la d’aquesta zona, des de Cullera fins al Delta, i saps que és d’ací perquè quan l’obres, la closca per dins és morada, si és groga o blanca la tellina no és d’ací. Un gran desconegut fora d’ací és la Galera, i és una llàstima. És curiós a més que la Galera antigament fos un plat de pobre i avui es cotitze cada dia més cara. Cada peix té el seu moment, i per exemple la galera vol fred. Per això l’època bona de la galera va des del mes de gener fins abans de la Magdalena. Fora d’aquestes dates trobes galera, però ja no té ni des de lluny la mateixa qualitat, està desovada, buida i seca. Igual que aladroc, sardina i verat, els millors mesos dels quals són juny, juliol i agost. Fora d’aquesta temporada ho trobaràs, però no amb la mateixa qualitat. A l’hora de menjar peix, en general és millor amb poca preparació. Si el peix és fresc, com menys li poses millor. Per exemple talles una suprema de dentó o llobarro, i per fer-los a la planxa cal tenir

en compte dues coses. Primer, que al peix, igual que a la carn, la sal se li posa al final; i segon, és que el peix cal marcar-ho per la part de la pell. Si és fresc, el normal és que s’arrugue, la qual cosa se soluciona amb dos tallets. Una vegada en la planxa per la part de la pell, a mesura que s’escalfa, el color del peix tendeix a desaparéixer. Per la part de la carn, amb què agafe un pèl de color és suficient, la pell ens protegeix que el peix no s’asseque. El peix sempre poc fet. I si hi ha un ingredient imprescindible per acompanyar-lo, aquest és l’oli d’oliva de la nostra província. Una altra forma senzilla de preparar-ho és amb una base de creïlla “panadera”, una mica de pebrera i cebeta, i al forn. No caiguem en l’error de posar les creïlles en cru i el peix damunt, primer cal sofregir les creïlles perquè el peix no necessita més que 10 minuts en el forn per estar al punt. Un truc per saber que el peix està fet, és que li pugues separar la pell. Una vegada li pots separar la pell al peix, treu-ho fora del forn, si no s’asseca. Un altre peix molt bo i molt nostre, és una espècie de rodaballo més “allenguatat”. No és tan rodó, té una forma més semblant a la del llenguado però amb el color del rodaballo, verdós marronaci. Es diu Rèmol, o Rèmol Apetxinat, perquè té una espècie de gep. Com el Pagre Capiton, que es diu així perquè també li surt com un gep per enrere, ho veus i de tan lleig com sembla no diries que té una carn tan saborosa. Tenim el Dentó i, encara que semble estrany, en aquesta zona hi ha alta concentració de Llobarro. Parlem de llobarros de 4, 5, 6, i fins a 8 quilos de pes. O el Sargo Real, que és a més un sargo molt del Castelló, gris com l’orada i amb ratlles negres. També l’Urta, molt nostra, és com el sargo però amb les ratlles vermelles. Per raons òbvies, a la subhasta només podem entrar la gent que tenim permís especial, però jo li diria a la gent que s’aixeque un dia ràpid i vaja al Mercat Central a fer-se un volt pels llocs del peix. Hi ha llocs molt bons, amb molt bona gent que et

199

pot aconsellar i vendre peix molt bo d’ací. Són gent del Grau de tota la vida que t’aconsellarà i fins i tot t’indicarà com preparar-ho. I no vull oblidar-me de la pesca submarina. La Selecció Espanyola de Pesca Submarina acaba de proclamar-se Campiona del Món, i dels dotze membres de la Selecció, dos són de Castelló. Surt sovint amb ells a la mar a pescar, i són gent que quan baixen al fons del mar i et quedes sol en la barca, dius, tornaran?, s’hauran ofegat? Baixen a pescar a 40 metres de profunditat en apnea, sense ampolles, a pulmó. Cal tenir en compte que són 40 metres de baixada, t’agafes a la roca, apuntes, dispares, sort que agafes alguna cosa, i 40 metres de pujada. És impressionant, es juguen la vida una vegada i una altra, són professionals. A més és gent que encara que semble que assolen la mar, són gent que estimen la mar i que la cuiden i respecten com ningú. Fan pesca selectiva, perquè si els demanes peix de cert calibre, si baixen i el que troben és més petit no ho agafen, prefereixen no portar-te res. Els peixos de roca són peixos que marquen territori, això m’ho va explicar un mariner. Tu deixa un mero ací, que si dins de dos anys no l’ha pescat ningú, aquest mero seguirà aquí. O en aquesta roca, o en l’entorn, són curiositats de la mar. Tenim una província que és molt rica, sobretot pel tema Columbretes. La seua protecció ens ha beneficiat molt, conservant els caladors, si no, no sé si ens quedaria alguna cosa. Parlant de Columbretes, és curiós el que ocorre amb un altre peix molt abundant en la nostra mar, la Tonyina Roja, encara que en aquesta època està prohibida la seua pesca. Hi ha una època de captura, de maig a agost, i després ja no es pot agafar. La tonyina vermella puja des de Sud-àfrica per la costa oest fins al penyal de Gibraltar, i una vegada allí, uns segueixen per l’Atlàntic i uns altres entren en el Mediterrani, fins que troben zones càlides on s’assenten, com la zona de l’Almadrava, Sant Lúcar de Barrameda, Barbate, Cadis, allí pesquen molta tonyina. Els que pugen per la costa llevantina van a passar l’estiu al golf

200

de Lleó, entre França i Itàlia. Molts vaixells d’ací, de llum, al maig-juny s’agafen un mes i se’n van al golf de Lleó de suport a bucs japonesos, bucs factoria. Què passa? Que antigament les tonyines venien per a maig i a mitjan setembre quan començava a fer fresca se n’anaven al sud d’Àfrica. Ara mateix estem al gener, acaba de començar a fer fred i les tonyines segueixen ací. Com em va dir un experimentat mariner, segueixen ací les tonyines perquè tenim les Columbretes. A les illes Columbretes hi ha menjar a mansalva, no han de barallar amb els taurons de la banya d’Àfrica, i és un mar moltíssim més càlid, així que no se’n van, estan a gust i damunt protegits per la llei. Columbretes és un lloc que ningú hauria de perdre’s, és espectacular. Fondeges dins de l’Illa Grossa i només traient el cap per la borda, ja t’embruixes. Tires un tros de pa i veuràs com de 35 metres puja una bestiola a agafar el pa. Hi ha més de 30 metres de visibilitat d’aigua. Una altra cosa ja és baixar, bussejar en Columbretes és com veure el major home-cinema de la història. Però és que no cal ni bussejar, et sentes en una roca i a gaudir observant la vida submarina de les Columbretes, passen pel teu costat mers de 60 quilos! Tornant al tema central de l’escrit, una altra forma fàcil de preparar el peix és la següent. Agafes paper d’alumini, poses el peix, sempre amb la pell cap avall, poses les verduretes damunt, l’oli d’oliva i unes gotes de brou de peix, ho tapes com si fos un paquetet, ho poses damunt d’una paella i veuràs petites explosions com si foren les mongetes de panís. Quan el paper d’alumini s’estira, apaga el foc perquè el peix ja està fet, 3 minuts al foc. I està riquíssim! Finalment, no puc deixar de parlar de l’arròs. Hem de saber que venim d’una terra arrossera com és Castelló, i per això l’arròs ha de ser religió per a nosaltres. És molt senzill fer un arròs molt bo i no tothom sap fer-ho. Explicaré dos trucs ràpids. El primer, és bàsic un bon fons de peix si volem fer un arròs de peix. Segon, fer un arròs, si ha de ser

sec, és fer-ho finet, no tinguem pena que la paella siga molt gran, millor, perquè la capa d’arròs siga fina. Llavors, per exemple si anem a fer un arròs de peix tan típic ací en el Grau, tindrem prèviament fet un bon fumet o fons de peix. Sofregirem una mica de calamar i una mica de sèpia, i una vegada ben sofregit, optativament afegim una mica de verdura, a nosaltres ens agrada (pebrera vermella i verda tallades molt xicotetes). Després se li afegeix una

mica d’all, una miqueta de pebre dolç, i una vegada l’all està ben sofregit, una miqueta de tomata (una llauna de les que comprem a casa, d’un quart de quilo, va bé per 5 o 6 persones) i li tirem l’arròs. Per exemple, per a 5 persones, mig quilo d’arròs. Sofregim l’arròs juntament amb la pebrera, tomata, el pebre dolç, l’all, la sèpia i el calamar, i una vegada estiga l’arròs ben sofregit, que comença a agafar color amb l’oli, posem un litre cent de brou de peix. Sempre cal posar el doble i un pèl. I sempre tinguem en compte no coure l’arròs més de dotze o tretze minuts. Partim de la base que l’arròs que hem de comprar siga sempre categoria extra, així sabem que és arròs de primera. Sol ser varietat “bahia” o varietat “mediterrani”, o “arròs redó” com se li ha dit tota la vida. Amb aquests 12-13 minuts de cocció i 2 o 3 de repòs, tenim una paella de peix deliciosa. Amb què vi ho acompanyem? Vins blancs de la nostra terra, que n’hi ha de molt bons. Hi ha un vi que fan en Bodegues Viña Natura, anomenat “Barranc de l’Infern”, que està boníssim, així com el seu cava “Babel”, tots dos deliciosos per acompanyar un arròs o un peix. Si és sec o afruitat, el vi blanc o el cava, això ja depén del gust del comensal. No hi ha vins bons o dolents, hi ha vins que agraden i vins que no agraden. Des que es va crear la universitat del món de l’enologia, ja no hi ha vins dolents, hi ha vins mal fets, però no vins dolents.

Bon profit. Nacho Boix, Gerent de la Tasca del Puerto

201

BODEGA LES USERES Vicent Bellés Marco Després d’aquests últims anys, on l’activitat promocional tant individual com col·lectiva – principalment per la Indicació Geogràfica Protegida Castelló – s’ha intensificat, l’interés del consumidor local pels vins ha crescut. Fins fa més aviat poc temps, quan es parlava dels vins de la Bodega Les Useres es deia allò de “però si no queda vinya allí” o, posteriorment, es creia com algun nou projecte d’algun somiador afeccionat als vins o alguna inversió d’algun potentat capitalista. Gens més lluny de la realitat, Bodega Les Useres va nàixer amb la finalitat de transformar el raïm procedent de petits productors locals i poblacions veïnes que pretenien així millorar la qualitat dels vins produïts i defensar junts uns millors preus pel fruit del seu treball. Per açò, i amb les seues pròpies mans, van començar a alçar la bodega l’any 1961. Així que, 86 viticultors de la comarca de l’Alcalatén, a Castelló, es van unir pel somni comú de fer un bon vi en la nostra terra. Aleshores tenien pocs recursos però comptaven amb alguna cosa que els espentava cap a davant, la seua passió per la terra i pel vi. Anys després va tenir lloc un fet tràgic d’enormes conseqüències per a la viticultura de la província de Castelló, ja que les varietats que es conreaven en aquesta zona eren híbrids productors directes que van haver de ser arrancats durant la dècada dels 70 per estar prohibida la comercialització de vi procedent d’aquests ceps des de la publicació del Decret 835/1972. En aquest decret es va aprovar el Reglament de la Llei 25/1.970 (Estatut de la vinya, del vi i dels alcohols). Segons l’article 4é del reglament, raïm era el fruit de la Vitis vinifera, que és una de les espècies de les Vitáceas. Interpretant d’una forma

202 2

molt literal aquest article resulta que els ceps híbrids, com que no eren vitis vinifera, sinó un encreuament de qualsevol de dos o més espècies de les vitáceas, no donaven raïm i per tant tampoc servien per a elaborar vi. A més, en aquesta llei es fomentava expressament l’arrencada dels vinyers híbrids (Art. 53). Aquesta arrencada massiva va produir un gran desconcert entre els agricultors en tenir escasses alternatives a aquest cultiu i va significar l’abandó del cultiu de la vinya en la pràctica totalitat de la nostra província, afectant la producció de vins autòctons. Precisament perquè afectava famílies agrícoles d’economia precària, l’any 1978 es va crear una comissió mixta de collidors i Ministeri d’Agricultura que va establir les bases de la reconversió. Es fixava un termini màxim de deu anys per a la seua substitució per varietats recomanades. L’experiència va demostrar que pocs agricultors van optar per replantar la vinya i van preferir ametlers i oliveres. En 1985 es determina l’arrencada definitiva dels que encara existien per raons d’interés general.

Els socis de Bodega Les Useres majoritàriament van ser una excepció dins de l’arrencada generalitzada de la vinya en la província i van reconvertir el vinyer plantant varietats de qualitat. Posteriorment, van anar avançant amb pas lent però ferm fins que a mitjan dècada dels noranta van decidir reafirmar-se en el projecte i construir unes instal·lacions totalment noves per a adaptar-se als temps actuals. L’aposta va implicar la incorporació de tecnologies innovadores en l’elaboració dels vins, l’aprofitament d’espais, l’afegit d’un parc de barriques de roure americà així com la instal·lació d’un complet equip d’embotellat. Tota aquesta inversió, unida al seu caràcter a l’hora de treballar les vinyes, la terra, d’entendre el clima de la nostra comarca així com comptar amb l’experiència i saviesa dels nostres agricultors, van fer possible que, quan l’any 2003 va ser creada la Indicació Geogràfica Vi de la Terra de Castelló, Les Useres s’erigira com la principal productora d’aquest distintiu de qualitat. Qualitat que han anat adquirint any a any, verema a verema, amb treball i sobretot perseverança fins a aconseguir uns caldos que a poc a poc han anat trobant una personalitat pròpia en sabor, color i aromes. Si parlem d’aquestes planures de l’interior de la província de Castelló, parlem de paisatges extensos de línies ondades que conformen la vista d’aquest

racó al costat del Mar Mediterrani que alberga els nostres vinyers. Una terra de 135 hectàrees de sòls argilencs, calcaris i al·luvials, situats en altituds d’entre 200 i 500 metres sobre el nivell del mar. Estem en una zona de Castelló sotmesa a temperatures extremes i escasses pluges, factors que incideixen en la vinya que conreem i per la qual obtenim uns caldos de gran qualitat. I és que la nostra ubicació geogràfica és determinant a l’hora d’explicar els nostres vins i fins i tot la nostra forma de ser. La proximitat del mar li dóna unes característiques especials al clima i a la terra, que en la vall en el que ens situem permet el cultiu no solament del raïm sinó també d’altres productes agrícoles com cereals, a més del creixement d’oliveres mil·lenàries i garroferes, precioses pinedes i oloroses muntanyes. En els nostres vinyers conreem ceps autòctons com Tempranillo i Bonicaire al costat d’altres d’origen forà com Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah per a elaborar els caldos negres; i la local Macabeo amb la francesa Chardonnay per als nostres vins blancs. Una mescla de varietats que, gràcies a l’experiència que hem anat obtenint i transmetent de generació en generació, sabem tractar i traure d’elles els millors resultats. L’Alcalatén és una comarca amb un microclima especial, que dota als seus sòls d’una riquesa que s’estén als seus fruits i per la qual obtenim uns vins expressius, plens de força i terrer. Els nostres vins. Bodega Les Useres comercialitza actualment tres marques: “86 Winegrowers”, “Route 33” i “L’Alcalatén”. Encara que majoritàriament es comercialitzen en el mercat provincial i nacional, bona part de la seua producció ja es destina a mercats exteriors del centre i nord d’Europa i Amèrica del Nord on s’estan intensificant les relacions comercials i on dia a dia s’incrementa l’interés per aquests vins produïts en una xicoteta, preciosa i entranyable localitat de l’interior de Castelló: Les Useres. Vicent Bellés Marco, Director de Bodega Les Useres

203 2

CUINA DE PROXIMITAT I ECOLÒGICA Alejandro Benavent Aranda

Fer cuina ecològica és treballar amb productes no tractats amb elements químics. En el nostre cas, a més d’ecològics tenim també productes de Proximitat i Artesans, ja que intentem comprar a petits proveïdors de la nostra Província, com el Pa i els Formatges que no tenen el segell d’ecològic però si fan tot el que poden per ser el més natural possible. Producte ecològic és aquell que no està tractat amb química, que ni té pesticides, ni abonaments, ni res artificial, i els fertilitzants són naturals. Trobar proveïdors de productes ecològics no és difícil, cada dia menys. Però el que intentem fer en Nitteta, més que ecologisme, és una defensa a la salut. La nostra cuina està basada en la Macrobiòtica, intentant sempre equilibrar els aliments, i contar sempre amb Cereals Integrals, Llegums, Fruites i Verdures de Temporada Locals, i Algues. Busquem una alimentació que estiga compensada a l’hora dels nutrients. Que quan acabes de menjar estigues bé, que tingues una bona digestió. Es pot saciar una persona sense necessitat de fartar, i a més de forma sana, és el que tenen els productes ecològics. La nostra cuina és una cuina de mercat, de Temporada, gastem el producte fresc que hi ha en cada època de l’any. Perquè nosaltres pensem que devem alimentar-nos amb productes de temporada i locals, productes de la Província de Castelló, que no ens els han de portar de fora, i per tant que no suporten processos com ara el transport excessiu, càmeres frigorífiques, hivernaders, etc. Per tant, la carta i les suggerències van adaptant-se al que la terra i la mar ens ofereixen en cada moment. L’elaboració del menjar, si es fa més o menys, depén de l’estació de l’any. En la tardor i l’hivern, el producte hem de cuinar-lo molt més, perquè ens faça

204

calor de dins cap a fora. En primavera i estiu anem cuinant cada vegada menys l’aliment. En ple estiu de fet, hauria de ser tot fresc, perquè ens done frescor de dins cap a fora. En aquest sentit, encara que nosaltres sí que gastem carn i peix, la nostra cuina està basada en la macrobiòtica. Els productes com més naturals i pròxims millor, i adaptats a cada època de l’any. Pel que fa a la proximitat, en la carta tenim moltíssims productes de la província de Castelló. Sobretot la verdura, la carn i el pa, un pa fet en farines biològiques que està boníssim. Són farines moltes a la pedra. I un producte essencial en el nostre tipus de cuina és l’oli d’oliva de la terra, sense dubte podries prescindir de qualsevol altre producte, però de l’oli verge ecològic no. Ací el que gastem és oli d’oliva ecològic, res d’olis refinats. A part del xicotet artesà, hi ha cada dia més marques conegudes, moltes multinacionals, que produeixen producte ecològic, com ara famosos productors de llet, vins, cerveses, ous, però no ens fiem d’altres! Per exemple, la fàbrica d’ous que els produeix a l’hora de les diferents categories que hi ha, segons siga la criança de les gallines: el nº3 viuen aglomerades, en gàbies a la llarga i a l’alt, el nº2 viuen aglomerades en horitzontal, el nº1 és camper i el nº0 és ecològic. Si la mateixa marca fa els quatre tipus d’ous, alguna cosa passa ací! Ho comprovarem in situ i així s’ho creurem. Fa catorze anys que sóc cuiner i sempre he fet una bona cuina, en el sentit que sempre he buscat que fóra de qualitat, però al final, l’hostaleria en general persegueix guanyar diners, i no es cuida tot el que es deuria l’alimentació, que al final és la nostra salut. Avui en dia, amb tanta informació a l’abast en internet, fa por allò que vestim, el que mengem, els aparells que gastem cada dia. Si ens fixem en els productes nocius per a la salut, hauria d’estar tot prohibit! L’ecologia en definitiva el que pretén és que quan agafes una tomata estigues segur que ho és perquè saps d’on ve, origen i destí estan connectats tan ràpidament que eixa tomata no perd ni l’aroma ni el sabor. La gent diu molt sovint que preferís ser ignorant pel que fa a aquest tema de l’ecologia, però per sort cada vegada hi ha més persones conscienciades amb la salut i també amb la Natura. Està la creença popular del fet que menjar ecològic és car. No és així ni molt menys, és car fartar, ecològic o no, menjar bé i ecològic no és car. Nosaltres som només un granet de sorra en tot

Xulla de Vedella ecològica amb verdura de temporada

Polp de roca del grau amb Alga Wakame en tempura d’arròs

Tempura de Carabassa rellena de Formatge Peña Blanca d’Almedijar

aquest món de l’ecologia que, més que estar, encara ha de vindre. És evident que el ritme de vida que portem no és compatible moltes vegades amb una bona alimentació. Segur que als pobles no passa tant, allí tens l’hortet a l’abast i de la terra a la taula! Només en què siguem conscients d’açò i evitem certs hàbits i vicis amb la cuina diària, ja haurem donat un gran pas endavant. Quan un client nou entra per la porta de Nitteta, esperem que s’enduga alguna cosa nova, diferent, però sobretot el sabor. Nosaltres no gastem cap tipus de potenciador del sabor, el sabor és el que fem, i per això esperem que el client ho aprecie, valore els sabors de per exemple les salses, les cremes, ..., i també que s’enduga una bona digestió, importantíssim! Es tendeix molt a confondre la cuina ecològica amb la vegetariana. En general no hi ha informació i per això la gent no saps distingir-les. En la cuina ecològica hi ha tot tipus de peix, de la mar a la taula, i tot tipus de carn, pollastre, porc, corder, etc. Precisament la idea de l’ecologia és poder seguir menjant carn i peix però sense que siguen nocius per a la nostra salut. La carta que tenim va començar sent molt curteta, i cada dia anem afegint plats nous que hem anat inventant, provant i testant fins que ens han convençut. Ara per exemple estem fent proves amb les algues. I així hem anat incloent en la nostra carta les hamburgueses de “gentilles”, o la crema de calçots, o l’estraciatela de soja entre altres. Així, fent proves, és com hem aconseguit que els xiquets es llepen els dits amb les nostres hamburgueses de vedella i el nostre ketchup particular:

Salsa de Tomata “Ketchup” Ingredients: 1 ceba, 2 carlotes , 1/2 pot de tomata natural, a ser possible tot ecològic, clar, Un poquet de canella, Un poq uet de clavo, Un poquet de vinagre (poma, arròs, el que tinguem). Preparació: primer poxem la ceba i la carlota, fins que es quede molt blanet. És important que tirem la sal amb la ceba i la carlota, ja que la sal deu cuinar-se també per a evitar que ens provoque retenció de líquids. Aleshores, quan el sofregit ja està molt bla net, afegim un poquet de canella, el clavo, i un poquet de vinagre. Esperem que s’evapo re el vinagre i llavors afegim la tomata. És l’aroma el que ens dirà que ja està fet, perquè a poc a poc obtindrem l’olor del tan conegu t i estimat pels xiquets, el “ketchup”. Una veg ada ho tenim, ho triturem tot amb un poc d’a igua mineral, ja que es queda prou espessa. La quantitat d’aigua dependrà del gust de cadascú, segons la textura que preferisca. Bon profit!

Hamburguesa de vedella ecològica amb salsa de mostassa i quetchup caseres

Alejandro Benavent Aranda, Xef del restaurant Nitteta

205

SUCCESSOS PARANORMALS EN EL MAGATZEM DE LES GAIATES Crònica d’un modest afeccionat a la cuina Víctor Orozco Rodríguez La història es pot produir en qualsevol divendres de l’any, exceptuant Agost per les seues calors, en els quals uns vint integrants de l’A.C. Gaiata 15 “Sequiol” es reuneixen en el magatzem de les gaiates per a construir els monuments festers de la magdalena en curs. Són el denominat “equip matadero”, ja que com molts sabran, les dependències es troben en la mateixa zona on va existir l’antic escorxador municipal d’animals. Aquest equip està format per persones de les més variades professions i habilitats, i d’aquests, al que menys sabia fer li van nomenar cuiner i aquesta és la meua comesa, donar de sopar cada divendres a un grup de treballadors i algun artista, famolencs i exigents en un nombre que oscil·la entre 12 i 16+1, ja que tots alhora és estrany que puguen estar. La cuina ha sigut i és una afició que m’agrada practicar i em vaig proposar, si pot ser, experimentar amb diferents menús de procedències dispars per a ser el més variat possible, no avorrir als meus “clients” i aprendre altres formes de cuinar. L’única condició existent és que no podia passar-me de 6 euros per persona, ja que aquesta és la xifra que cadascun de nosaltres paguem per sopar. Per a un millor control per la meua banda, m’avisen cada divendres qui va a venir i en aquell moment comença el primer succés paranormal: Cuine en el mateix magatzem, en el nostre box, i vaig preparant els plats mentre que la resta de companys tallen, pinten, solden, connecten, programen… etc. I malgrat les confirmacions rebudes, vaig contant el seu número per a controlar les racions de menjar i l’espai necessari per a muntar posteriorment taules i cadires. Doncs bé, faça el que faça, explique el que explique i controle el que controle sempre apareix un més. He arribat a la conclusió que és un ectoplasma sequiolero que em pren el pèl. Curiosament en finalitzar el sopar, quan arriba l’hora de fregar els coberts i les casseroles es produeix el segon succés paranormal… desapareix la gent i l’ectoplasma.

206

Bromes a part, entrem en matèria culinària que és el que realment importa i anem a veure diferents menús tipus, acabant amb l’explicació detallada d’algun d’ells.

MENÚ D’ESTIU Crema freda de carabassa al curri amb cruixent de pernil Amanida de pasta MENÚ ORIENTAL Pollastre amb ametles Porc agredolç MENÚ ASTURIÀ Xoriços a la sidra Favada MENÚ CATALÀ Calçots Pollastre amb escamarlans MENÚ DE LA TERRETA Cuixes de granota amb allada Engrava de Castelló MENÚ D’HIVERN Carxofes amb escopinyes i pernil Arròs melós amb orella i fesols pintes MENÚ ITALIÀ Embotits i formatges italians Polenta Spaguettis al agiolio i fruti di mare Anem a detallar el menú italià i el pollastre amb escamarlans per si a algú li ve de gust provar-ho.

EMBOTITS I FORMATGES ITALIANS En centre de taula es col·loquen: Salami, bolognesa i formatges tipus gorgonzola i provolone (aquest últim es fregeix lleugerament abans de servir i es pot arrebossar amb pa ratllat). POLENTA La polenta és un plat molt tradicional a Itàlia i se serveix de moltes maneres sent una de les més conegudes la Polenta Fregida: (Consultar sempre l’envàs per a calcular les racions) Per a començar, calfem llet en una olla a foc lent. A la llet li agreguem la mantega, així a mesura que la llet vaja prenent calor, la mantega es fondrà i es barrejaran ambdues. Salpebrem i tirem una mica de nou moscada mòlta per a donar-li un toc de sabor a la recepta. Esperem al fet que la llet comence a bullir per a tirar la polenta al perol i comencem a remoure perquè es vaja integrant en la mescla de llet. Quan la llet comence a bullir de nou, l’apartem del foc. Quan apartem del foc, ràpidament estenem la massa que hem obtingut en una safata profunda greixada amb una mica de mantega o oli d’oliva. Estenem el millor que puguem la massa, donant-li una grossor d’un centímetre aproximadament. Deixem que es refrede en la nevera durant una bona estoneta fins que estiga sòlida. En el moment que comprovem que la massa està dura en tocar-la, la traiem de la safata i la tallem en tires fines. Calfem abundant oli d’oliva en una paella i fregim els bastons de massa fins que estiguen cruixents. En traure’ls, col·loquem en paper absorbent de cuina perquè escórreguen l’oli. ESPAGUETIS Calfem aigua amb sal i unes fulles de llorer, i quan comence a bullir posem els Espaguetis (aproximadament 100 gr. per persona). Quan torne a bullir l’aigua contem els minuts que ens diga l’envàs i els traiem passant-los per aigua freda. Per a la primera recepta, AGLIOLIO Fregim en abundant oli alls laminats i guindilla (amb dues o tres xicotetes és més que

suficient), i afegim pinyons. Quan estiguen daurats tant els alls com els pinyons, els afegim els Espaguetis que abans havíem cuinat i removem perquè es barregen els sabors. Servim amb una mica de julivert picat i formatge ratllat parmesà al gust. FRUTTI DI MARE En un recipient amb aigua i vinagre, introduirem xirles o cloïsses perquè solten la sorra que pogueren tenir (dues hores serà suficient). En una cassola, sofregeix porro, i quan aquest estiga quasi transparent, afig-li sèpia trossejada i deixa fer uns minuts abans de posar la tomaca (natural o en conserva). Deixa reduir i incorpora unes clòtxines naturals i les xirles (opcionalment pots posar-li també unes gambes). Quan les clòtxines i les xirles s’òbriguen, posa els Espaguetis que abans havíem cuinat. Remou i rectifica de sal si fóra necessari. Serveix acompanyat d’una mica de julivert picat i formatge parmesà ratllat al gust. POLLASTRE AMB ESCAMARLANS En una cassola de fang, posar a fregir uns alls i el pollastre (3 o quatre trossos per persona). Quan aquest estiga daurat, ho traiem i reservem. En el mateix oli, fregim lleugerament els escamarlans (dos per persona) i els reservem també. A continuació, sofregim ceba ben picada i tomaca fins que estiga ben concentrada la salsa. En aquest moment, incorporem el pollastre i cobrim amb aigua o brou de pollastre, i deixem coure a foc suau. Quan el pollastre estiga tendre, introduirem un picat d’ametles, dues galetes maria i xocolata negra ratllada (prou amb dues o tres unces). Removem i deixem fer uns 25 minuts. Rectifiquem de sal si calguera, i abans de servir posem els escamarlans que teníem reservats durant dos o tres minuts més. En el moment d’emplatar, col·locar els trossos de pollastre en el centre del plat i damunt d’ells els escamarlans. Regar amb la salsa i servir.

207

Com hem vist, el treball en la construcció del monument fester no impedeix el que puguem gaudir amb una bona gastronomia a un preu més que assequible, amb l’única pega de la possible pèrdua de la línia (la nostra, no la de la Gaiata), que intentem compensar en els mesos de primavera amb amanides i cremes. Dic intentem, per què la carn és feble i la temptació molta. Si alguna vegada passeu un divendres a la vesprada-nit pel magatzem de les gaiates, ens veureu en plena faena i si us ve de gust parar i visitar-nos, sempre sereu ben rebuts.

Us esperem. Víctor Orozco Rodríguez, vice-president de la nostra comissió

208

AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS Agustín Mon Carro Des del primer moment que vam decidir orientar esta publicació anual del Sequiol sobre la gastronomia de la nostra ciutat, em van vindre al cap infinitat de records d’una època de joventut que hui en dia es desconeixen o ja no tenen sentit dins d’un panorama global com el que ens està tocant viure. I, és per això, per rendir un xicotet homenatge a aquelles vivències que u va actuar en primera persona, per les que m’he decidit a plasmar estos xicotets records sobre el paper i que, estic segur, algun veurà reflectit en la seua pròpia infància. Un dels fets que marcava l’arribada del cap de setmana, els dissabtes a primera hora, era la compra de les papes (creïlles fregides) per a acompanyar la paella del diumenge. I dos eren els centres de pelegrinatge: primer les paperes del carrer Sanchis Albella, amb les seues paperines de creïlles i després mes tard amb les ja embutxacades de papas Piñón -al principi del carrer pintor Castell-. I en vespres de festes assenyalades (Nadal...) les cues que calia guardar eren interminables -el que permetia veure quasi tot el procés de la seua elaboració, sense trampa ni cartó: finíssimes làmines de creïlla, oli, sal i paciència- doncs la producció no donava abastiment per a atendre la demanda però, els puc assegurar, que tot valia la pena per poder assaborir eixa fina làmina de creïlla, fregida amb afecte i cura, que t’embolicava en una ambrosia de sabor. Per a aquells que la seua edat no els permet saber de qué estic parlant, ara com ara mantenim un referent amb les inigualables papas García, que des de primers dels huitanta seguix elaborant-les de forma artesanal.

Les Paperes Carmen i Paquita

Les Paperes, Carmen i Paquita Ortiz Vicent van prendre les regnes d’un negoci familiar que va iniciar sa mare, Paca Vicent Mir qui, en els anys de la postguerra, va començar a preparar les papes en la seua cuina de llenya (en el fornal que deien). Paca amb els pots de llanda plens de papes recorria els bars de la ciutat oferint-les. Ràpidament va començar a tindre clients assidus i així es va consolidar el negoci. Des de 1955 fins a la seua jubilació en 1981, Carmen i Paquita, van preparar, en el seu establiment de Sanchis Albella, les seues autèntiques papes per als més variats esdeveniments. I qual era el secret de l’èxit d’estes papes? El seu sabor especial al punt exacte de sal, fregides de forma excelsa, sense estar olioses i grans, molt grans, com la palma de la mà. Cuidades i mimades des del mateix inici de la seua elaboració, pelant la creïlla, fins al seu final en la paperina. La recepta... tot un secret que ningú fins hui ha pogut igualar. Finalitzat l’EGB en l’escola del barri, la Normal -sempre m’ha cridat l’atenció este nom del col·legi, com serien els altres?-, començava l’etapa “d’emigrar” cap al món dels majors l’epicentre del qual era l’Institut Francisco Ribalta -l’IFR com indicava les sigles de l’equipatge d’educació física- i, amb això, les meues primeres experiències gastronòmiques fóra de l’empara de la família, bo, si es pot dir així doncs en la cantina de l’institut, tots, però més els pipiolos de primer de BUP, teníem una altra mare que vetlava, almenys, per la nostra bona alimentació. Patata con i sepia con són dos accepcions que van quedar gravades a foc en tots els que vam iniciar aquell curs -i imagine dels molts més veterans i dels

Margarita Castillo

Casa Nelo. Imatge de la web recuerdosdecastellon.wordpress.com

209 2

qui van vindre després-. Sonava el timbre del pati i la carrera cap a la cantina era de mundial. Allí la sinyo Teresa –Teresa Soler amb l’ajuda del seu marit Delfínja tènia preparades una infinitat de truites de creïlla, la sépia trossejada i quantitats ingents del seu turgent all i oli. I començava el guirigall... un patata con, un sepia con.... un altre patata con... un patata sin (el rar de tots els grups)... en menys de 10 minuts la tropa dels aprenents de batxiller disfrutàvem d’un dels millors moments del dia. Després, això si, la classe primera després del pati, tènia un “sabor” especial. Amb les primeres colles i les sessions contínues del Rialto van vindre les rutes mítiques del berenar. Si abellia dolç: Casa Nelo, en la plaça Pescateria, era referència amb el seu xocolate. O Macián, on triar susus, pilota de frare, rosca farcida de cabell d’àngel... era tot un dilema. I si l’opció era salat la proposta era enorme. Només a manera d’exemple plantege ací la meua selecció que no és única però si significativa de cada un dels llocs: - El Peris en l’avinguda del Rei: la truita de Gambes - Anselmo, carrer Alloza: la sépia i l’ensaladilla - El Chiqui, carrer O’Donnell: les Gambes al ajillo i els emparedats - La Madeja, en carrer Mestre Chapí, les creïlles braves però braves de veritat i les madeixes - Las Vegas, carrer Josep Pascual Tirado: l’assortiment de tapes era espectacular. - Los Arcos, en Huerto de Más: la torraeta d’anxoves - El Portón, en carrer Navarra: memorable la sangria i sardines “a la planxa” -planxa de ferro amb què esclafava la sardina de bóta- La Abuela, en carrer Ximenez (no confondre amb l’actual gelateria). Quan la paga es quedava curta, punt de referència per a unes birres i unes olives, això si, la seua ama no permetia l’entrada de xiques. - Los Panchos, en plaça Cardona Vives: els mítics elefants. - L’OAR, en carrer Major: l’ensaladilla russa i les graellades de verdura - Menció especial la zona de tasques dels carrers Barraques i Isaac Peral on donava igual entrar per

210

una que per l’altra, La Cueva, El Mejillón, La Saeta... totes oferien un assortiment de qualitat. Però per a mi, la parada en La Oficina era indiscutible. La peculiar taverna d’Ernesto (res a veure amb l’actual en la forma encara que mantenint tota l’essència) ens va descobrir el Ribeiro per a acompanyar a les tellines, les galeres o les creïlles amb all i oli, que no tenen comparació. Segurament cada un de vosaltres que ara esteu llegint estes línies, faríeu una altra selecció, sens dubte inclouríeu a tants i tants: El Luis, Virginia, Monterrey, Galáxia... perquè la cultura gastronòmica a Castelló és abundant i de qualitat. He volgut deixar per al tancament d’estes esbosses el que considere l’excel·lència de les exquisitats de la meua època mossa: Les rosquilletes de La Mustia -dit siga amb el màxim respecte i admiració cap a Margarita Castillo-. La rosquilleta, eixa barreta de pa cruixent en aquell moment, era molt coneguda en la zona però quasi desconeguda fóra -això s’aprenia quan eixies a estudiar fora i intentaves trobar rosquilletes. La gent et mirava com a panoli i et deia, menjar pa amb pa? Era evident que no coneixien les rosquilletes de La Mustia-. La recepta és senzilla (oli d’oliva, aigua, llevat fresc, farina, sal i un poc de bicarbonat) però va ser portada a la perfecció en el forn que feia cantó entre el carrer Major amb Sanchis Albella. I a esta excel·lència culinària se li va afegir la peculiar forma amb què les

dispensava Margarita Castillo, una dona fadrina i de poca espenta. Els seus cridaners llavis vermells carmí, a joc amb les seues ungles, eren els signes d’identitat de La Mustia, sempre de blanc impol·lut darrere de les seues cistelles de rosquilletes, amb sal o sense sal. La cerimònia ritual de comprar rosquilletes era sempre igual, sense presses perquè era pitjor i, clar, les cues que es formaven eren impressionants, màxim en els dies de cine: Vint-i-cinc pessetes de rosquilletes sense sal. Margarita es xuplava el dit com qui compte bitllets, preparava el paper per a embolicar-les i començava el recompte amb una parsimònia que trencava la paciència de qualsevol: una, dos, tres... comptava per a si. Si eixien dos juntes, les separava però si es descomptava, les tornava a deixar totes altra vegada i començava novament. Si parlaves mentres comptava o havien xiquets que parlaven, et renyia i... tornava a començar el compte. Mai la vaig veure riure, sempre concentrada en la seua tasca i si era menester per a quadrar el preu... trencava una rosquilleta per la mitat i quadrat. I per fi, arribava el moment d’assaborir-les. Sempre tardaves més a comprar-les que a devorar-les perquè sempre tènies “amics” disposats a ajudar-te. Les rosquilletes de La Mustia van ser un referent en els anys 70, 80 a Castelló. La gent de fora que desconeixia la rosquilleta, si les tastava quedava enganxat per sempre. Passaven del pa amb pa, menjar de panolis a verdaders monstres devorarosquilletes.

Hui en dia, els que vam tindre el plaer de degustar aquelles rosquilletes inclús les recordem amb verdadera passió, i les venerem com les millors rosquilletes del món. Per això, des d’estes línies vull rendir un homenatge a la rosquilleta amb denominació d’origen Castelló: Les rosquilletes de la Mustia.

Fins ací estes esbosses que només pretenen estimular els records d’aquells, menys jóvens, dels seus anys mossos, on es jugava en el carrer, es feia el berenar i es pagava en pessetes. Agustín Mon Carro, assesor de la nostra Comissió

211 2

LA GENT DEL SECTOR DEL SEQUIOL Salvador Bellés Article presentat a concurs en la Magdalena 2015 sota el lema: “Magdalena, 70 anys de Festa”.

És un tema habitual de comentari ciutadà el què, cada any, després del Magdalena Vítol!!, molts castellonencs ja comencen a pensar en les properes festes. Cert és que des de molt prompte, xicotets detalls o grans i il·lusionants actes, han anat recordant-nos que ens arrimem a la nostra entranyable setmana gran. I pense que tot es fa realitat gràcies a eixe grup de castelloners comunament anomenat “la gent de la Festa”. Va ser en la dècada dels anys seixanta quan vaig tenir ocasió de relacionar-me més directament amb eixos entranyables sers humans, a través de la meua presència en la Junta Central de Festejos, amb la meua participació protagonista al “Hostal de la Llum” i gràcies a les meues activitats dirigint el programa radiofònic de Radio Castellón, que es va titular Gaiata. I va ser per aquell

212

temps quan es va agegantar la meua admiració pels homes i per les dones de la Festa i els vaig dedicar més d’un comentari públic, escrit o parlat. Especialment dedicat a les “gaiateres” o “gaiateros”. I pense en tots ells ara, després que he sabut dels seus il·lusionats treballs, ens arriba l’eco dels nous sistemes meteorològics i vinga o no a conte ens anuncien dies de fred i pluja per a animar els nostres dies magdaleners. I els sers humans –homes i dones, xiquetes i xiquets-, que han pensat, treballat, imaginat sempre el millor per a aquests dies, bé mereixen almenys que els dediquem amb afecte i admiració unes columnes. Encara que algú critique que hi haja un toc de vanitat en els qui donen el “pas endavant” de treballar per les festes, jo vull afirmar que existeixen amb lluïment eixes persones que

pensen en els seus veïns i conciutadans que estimen el seu poble i que tenen en compte la seua estirp i la seua història. Especialment els “gaiaters” del sector del Sequiol. M’atreviria a dir que cada quinze o vint anys de cada segle, des d’aquell 1251 quan tot començà, els castellonencs eren i són entusiastes autors de noves i esplèndides etapes i bells èxits. També ara, recentment començat el tercer mil·lenni, la ciutat es converteix en escenari d’altres transformacions, d’un nou Renaixement. I aquesta Magdalena, en complir-se setanta anys d’una nova etapa de les festes, seguim veient nous canvis, encara que al principi passen inadvertits per a la major part dels veïns. Aquests canvis també tornen ara la ciutat als seus orígens, els d’aquest poble que ha

conegut successives onades migratòries, que han provocat un creixement espectacular en diferents moments de l’últim segle. En el perímetre de la primera muralla, en el mateix Castell Vell del qual torna a parlar-se, trobem si ens fixem bé, vestigis dels castellonencs jueus, àrabs i cristians. I sempre han aparegut entre ells, homes i dones que han treballat per al lluïment de la ciutat, per a les festes de la Magdalena ara. L’aventura d’un ser humà de la festa és la bella pàgina de qui saltant les barreres de l’estúpid convencionalisme, afronta la responsabilitat d’aguantar el mànec de la seua bandera festera. És quan a il·lusió assoleix més altes cotes. Tot és nou i quasi tot s’estrena. Amb les primeres carcasses, amb la mirada neta i riallera d’una castellonera, amb el vol alegrat dels coloms de Ribalta, Castelló

213

comença a sortir al carrer, respira fondo, i diu allò de Ja estem de festa! Els del sector del Sequiol, tornem a estar ací! Quan aquests dies de vespres he vist al xic quasi imberbe de la comissió de sector il·lusionar-se per allò que està fent, quan veig a l’home madur que abandona un poc la seua feina, la seua família i el seu descans per a entregar-se en cos i ànima a l’elaboració i retoc

214

d’un variat programa fester, m’estremisc amb la mateixa il·lusió que ell. I pense que les festes, que són aparador i entranya d’un poble, que són la vida de la mateixa ciutat, li les devem en part a ells, als homes i dones de la festa. Els festers del Sequiol. Felicitats! Salvador Bellés

MANCAS 2009 S.L. Manteniment de fàbriques Carrer Onda 30-2-6 12006 - CASTELLÓ TELÈFON 686434187 215

ZERO AZÚCAR

CENTRE MEDITERRÀNI DE BEGUDES CARBÓNIQUES PEPSICO, S.L. Polígon Ciutat del Transport - C/ Bèlgica, 136 - 12006 CASTELLÓ TELÈFON: 964 371 240 - FAX: 964 252 397

Disfruta amb el triple de telepizza

MITJANES ﬁns a 5 ing

FAMILIARS ﬁns a 5 ing

el secret està en la massa

on tu vullgues

216

Mes prop de tu

C O M P A N Y I A

D ’ A S S E G U R A N C E S

Visitanos en Avda. de Valencia, esq. Plz. Villanueva de Alcolea, 7

TLF: 964 103 979

COCINAS Y BAÑOS PAULS S.L. Carrer Amalio Gimeno 12, Castelló Telèfon: 964.20.33.13

217

www.cocinaspauls.com

EL TEU FORN, PASTISSERIA I CAFETERIA EN AV. DE VALÈNCIA 22

VISITA’NS O CRIDA’NS AL 964 102 602 218

POLÍGON IND. CIUTAT DEL TRANSPORT - CARRER BÈLGICA, 136 12006 CASTELLÓ TELÈFON: 964 371 240

Obert Diumenges al matí Faça la seua comanda !!

Pollastre Torrat Quarts de Pollastre Costella torrada Conills torrats

Carnisseria

AMPARO Tel. 964 20 90 55 669 76 12 35 Carrer Coves de Vinromà (front Ambulatori “Constitució”)

12005 CASTELLÓ

219

MERCAT CENTRAL CASTELLÓ 3era GENERACIÓ

PROTESIS CAPIL·LARS CONFECCIÓ A MIDA NY AMB DISSENY pYersonalitzat Ideal i definitiu per a la dona amb poca densitat de cabell o perduda de cabell sense arribar a la calvície

LLOC DEL 123 AL 128 SERVICI A DOMICILI

TOTES LES NOSTRES PROTESIS ES PODEN LLAVAR MENTRES ET DUTXES, POTS DORMIR, BANYAR-TE EN EL MAR O EN LA PISCINA,... UNA VIDA

rmal!! totalment no

TELÈFON: 964 22 52 36 MÒBIL: 620 940 199 MÒBIL: 686 071 928

T. 964 10 12 33

CARRER HERRERO, 56 · 12005 CASTELLÓ

220

Depil.me Depila c i ó làser

NOCYR, SAL CARNISSERIA SALA DE TROSSEJAR FABRICA D´EMBOTITS MAGATZEM FRIGORIFIC

Avinguda Doctor Clara 18 entresòls A i B 12001 - Castelló

HORARI Laboral de 06,00 a 14,00 h. i de 17,00 a 20,00 h. Dissabtes de 06,00 a 14,00 h.

- LÀSER SOPRANO - PRÀCTICAMENT INDOLOR - DEPILACIÓ TOT L’ANY - VALORACIÓ I VISITA MÈDICA SENSE COST - GARANTIM SUPERVISIÓ MÈDICA DURANT TOT EL PROCÉS

Pda. Bovalar s/n - Pg Mercat d´abastos nau 8 12004 CASTELLO Tlf. oficines 964730977 www.rodinecarniceria.com E-mail info@rodinecarniceria.com Siguenos en : facebook.com/carniceriarodine

Cita prèvia • 617674156

221

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DE BAIXA I MITJA TENSIÓ. CENTRES DE TRANSFORMACIÓ, REVISIONS, REFORMES I MANTENIMENTS. EFICIÈNCIA ENERGÉTICA.

Oficina: Carrer José Sánchez Adell, 6 baix 12005 CASTELLÓ Tallers: Avinguda Hnos Bou, 253 - 12003 CASTELLÓ Telèfon 964 34 06 66 - Fax 964 34 06 67 info@juanvinuesa.com - www.juanvinuesa.com

222

ELS MÉS NATURALS

Polígon Industrial Mercat d’Abasts, naus 5 i 6 Partida Bovalar, s/n Telèfons 964 73 04 29 - 964 73 04 30 Fax 964 73 08 33 12004 CASTELLÓ

Plaza Vilanova d’Alcolea, 4 12005 Castellón VISITANOS EN FACEBOOK

des de 1958 Roba Tradicional i complements

- Anteriorment junt a la plaça de l’Ajuntament

Alejandrina Pitarch Carrer Mayor, 92 - 12001 Castelló Tel. 964 22 59 43 E-mail: confeccionespitarch@gmail.com

223

Vins Embotits Rosques Carns

MESÓN

Plaça Vilanova d’Alcolea, 2 12005 Castelló · Tel. 964 05 00 09

Vos esperem!!!!!!!!!

224