M2005

Page 1

Gaiata 15 “Sequiol”

Magdalena 2005


2005

Magdalena

SALUTACIONS Salutació de l’Alcalde de la Ciutat, D. Alberto Fabra Part Salutació del President de la A.C. Gaiata 15 Sequiol, Vicente Javier Queral García Salutació de la Regina de les Festes, Elena Llopis Gimeno Salutació de la Regina Infantil de les Festes, Victoria Bataller Monfort Salutació de la Dama de la Ciutat, María López López Salutació de la Dama Infantil de la Ciutat, Carmen Sales Navarro Salutació del President de la Junta de Festes de Castelló, Jesús López Guillén Salutació de la Foguera Plaça de Pio XII d’Alacant RACÓ DE L’ARTISTA La nostra Gaiata La nostra Gaiata Infantil LA NOSTRA COMISSIÓ La nostra Comissió La nostra Comissió Infantil Madrina 2005, Esther Hervás García Madrina Infantil 2005, Andrea Esteban Boví President Infantil 2005, Cristian Bonet Vilarroig Madrina d’Honor, Lorena Castillo Querol i Acompanyant Les Dames d’Honor i els seus Acompanyants Les Dames d’Honor Infantils i els seus Acompanyants El Peque Entrevista a Esther Hervás García, la nostra Madrina, per Vicente Cornelles Entrevista a Andrea Esteban Boví, la nostra Madrina Infantil, per Vicente Cornelles Entrevista a Cristian Bonet Vilarroig, el nostre President Infantil, per Vicente Cornelles Entrevista a Vicente Javier Queral García, el nostre President, per Vicente Cornelles Acomiadada de la Madrina 2004, María López López Acomiadada de la Madrina Infantil 2004, Carmen Sales Navarro Acomiadada del President Infantil 2004, Víctor Salvador Carne Quadre d’Honor Programació de Festes al Sector ACTIVITATS Nomenament dels màximes representants del Sequiol per a la Magdalena 2005 Nomenament i Imposició de Bandes a les Reines de les Festes i Corts d’Honor La nostra Presentació. Així la van veure… El Periódico Mediterráneo El Mundo - Castellón al día Levante Heraldo de Castellón Crònica de Castelló Presentació del Cartell anunciador de la Magdalena 2005 II Concurs de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” Activitats culturals al Sequiol VI Concurs de maquetes de Gaiata al Col·legi Isidoro Andres Els Premis de la Magdalena 2004 Dos joves sequiolos compromesos amb la festa. Enrique Carceller Sebastià i Joaquín Moliner d’Ivernois L’espill de Quiquet de Castàlia, per Jaume Cristòfol Vicent i Aguilar

05 07 09 11 13 15 17 19 27 31 39 41 42 44 46 48 50 60 73 78 80 82 85 87 91 93 95 99 110 114 117 119 121 122 124 126 128 130 134 136 140 142

ARTÍCLES 152 Adsuara, un castellonenc universal, un mestre de l’escultura, per Vicente Cornelles Castelló 154 Personatges que van ser: Fernando Gasset Lacasaña. Fill Predilecte de la Ciutat en 1920, per Inmaculada Badenes-Gasset Ramos 158 José Clará Piñol, el metge del poble, per Lidón Barberá Jordán 159 Leandro Alloza: un enginyer amb ànima d’artista i cor sedegós de Castelló, per Esperanza Molina 160 Vicente Ruiz Vila, un polític per al port. Fill Predilecte de Castelló, per Ximo Gorriz Plumed 162 El guitarrista Tárrega i Castelló, per Juan José Porcar Martí 164 Casimiro Meliá Tena, fill Adoptiu de Castelló, per José Prades García 166 A l’ombra de Bernat Artola, per Chelo Pastor 169 Miquel Peris Segarra un poeta per a Castelló, per Jose Luis Serrano Fabregat 171 Fa quinze anys: Vicent Sos Baynat, fill predilecte de Castelló, per Daniel Gozalbo 175 Prior de Lledó des de 1863 fins a 1877. Juan Bautista Cardona Vives, per Mossén Josep Miquel Francés 177 De Castelló i “de la soca”, compositora, intèrpret, artista!!! Matilde Salvador i Segarra, per José Juan Sidro Tirado 180 Juan Bautista Porcar, el pintor del paisatge, per Un Pi del Pinar 182 El Cartell de la Magdalena, per José María Sanahuja (article presentat al concurs Magdalena 2004)

SUMARI Direcció i coordinació: ELISABETH BREVA Redacció: AGUSTIN MON Portada: STUDIO 3 COMUNICACION Entrevistes: VICENTE CORNELLES Publicitat: BELEN MERCÉ, ANA BLASCO, ÁNGELES GARCÍA Reportage fotogràfic: FOTO ESTUDIO MIGUEL, Estudio GAMMA Impressió: Gràfiques COLOR IMPRÉS, s.l.u. Traducció al valencià: Programa SALT 3 Traductor i corrector de valencià. Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística Dipòsit legal: CS-23-2005

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.


Salutacions

SALUTACIONS


Salutacions

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE LA CIUTAT

Alberto Fabra Part

Des de la nova organització festera de la ciutat, que va donar pas a l'aparició de nous sectors, el Sector 15, Sequiol, ha sigut un dels més actius, incorporant-se de forma entusiasta a la promoció i expansió de les festes de la Magdalena, collint importants premis en el certamen de gaiates. Eixos èxits, han sigut fruit del treball i entusiasme de les diferents comissions, així com de l'àmplia participació dels veïns, que sempre han col·laborat massivament en els festejos organitzats per al sector. Amb la mateixa il·lusió amb què inicie la meua nova etapa com a Alcalde de Castelló, l'actual Comissió, com les anteriors, s'ha plantejat metes ambicioses, que són possibles d'aconseguir si es manté el mateix alt nivell de treball, esforç i tenacitat. Els sacrificis de la Comissió, madrines i dames, estan dirigits a aconseguir un objectiu: que els veïns del Sector 15, tinguen a la seua disposició un programa propi de la gaiata Sequiol, que servisca per a fomentar la participació popular en les nostres festes i la convivència entre totes les famílies del barri, que porta el nom del que va ser antic i històric camp del Club Esportiu Castelló en èpoques passades, abans de la construcció de l'anterior Estadi Castalia, circumstància que molts castelloners d'una certa edat recorden amb nostàlgia. El Sector 15 és una prova de fins que punt la renovació urbanística afecta totes les zones de la ciutat. La modernització d'edificis i serveis urbans s'ha portat a terme sense que el barri haja perdut les seues senyes d'identitat, entre les que destaca el seu amor per les tradicions locals i entusiasme per les festes fundacionals de Castelló, que la gaiata Sequiol viu intensament, sempre amb un clar propòsit de millora. Desitge èxit a la Comissió del Sector 15 i que la Magdalena de 2005 registre una gran participació. BONES FESTES A TOTS.

Alberto Fabra Part

Gaiata 15 “Sequiol”

5


Salutacions

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA A. C. GAIATA 15 SEQUIOL

Vicente Javier Queral García

Un any més com a president de la gaiata vull expressar-vos el meu agraïment pel treball i sacrifici de tota la comissió. Vull aprofitar per a donar les meues més sinceres gràcies en el meu nom i en el de tota la gent que forma part de la comissió, a tots aquells que heu col·laborat d'una manera o d'una altra, que tots els actes i celebracions programades per aquesta gaiata hagen arribat ha bon port. Així mateix agrair a tots els socis i veïns la seua col·laboració desinteressada, com cada any hem intentat desenvolupar un programa d'actes per a la nostra setmana gran, del grat de tots els nostres veïns tant per a adults com per als més menuts. Després de l'èxit aconseguit el passat any en el llibret i en les Gaiates, encara que un poc decebuts en la gran, volem intentar alçar-nos amb un premi millor. Invitant-los i esperant veure'ns al carrer sequiol, on realitzem els actes programats per a aquest el nostre sector, una cordial salutació.

Vicente Javier Queral García

Gaiata 15 “Sequiol”

7


Salutacions

SALUTACIÓ DE LA REINA DE LES FESTES

Elena Llopis Gimeno

Vull agrair a la comissió del "Sequiol", tot el vostre treball perquè cada any nostres festes siguen més grans, engrandint el nostre monument. I des d'aquí anime al sector a participar més que mai en tots els actes organitzats, perquè la Magdalena 2005 siga mereixedora del nostre millor record. AMB AFECTE

Elena

Gaiata 15 “Sequiol”

9


Salutacions

SALUTACIÓ DE LA REINA INFANTIL DE LES FESTES

Victoria Bataller Monfort

Des d'ací, vull animar a tots els que formen part d'aquesta comissió de la Gaiata 15, que continuen amb la mateixa il·lusió i eixe esperit de superació que any rere any ens venen demostrant. Vull aprofitar també per a desitjar-los a tots i en especial als xiquets, unes Bones Festes de la Magdalena 2005. AMB MOLTA ESTIMA

Victoria

Gaiata 15 “Sequiol”

11


Salutacions

SALUTACIÓ DE LA DAMA DE LA CIUTAT

María López López

És un honor per a mi poder desitjar-los a tota la gent de la gaiata 15 “Sequiol”, que passen unes Festes de la Magdalena fantàstiques i espere que tot l'esforç que heu exercit enguany, quede reflectit en aquestes pròximes festes. Vos desitge a tots i cadascun de vosaltres el millor. UN BES

María

Gaiata 15 “Sequiol”

13


Salutacions

SALUTACIÓ DE LA DAMA INFANTIL DE LA CIUTAT

Carmen Sales Navarro

Vull aprofitar l'ocasió que m'ofereix la meua gaiata per a enviar una salutació a tot el sector i demanar-los que continuen col·laborant amb aquesta gran comissió, que tants triomfs ha aconseguit al llarg dels seus anys d'existència. I DESITJAR-VOS A TOTS BONES FESTES DE LA MAGDALENA 2005, AMB MOLT D'AFECTE

Carmen

Gaiata 15 “Sequiol”

15


Salutacions

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES

Jesús López Guillén

Com a president de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i satisfacció, dirigir-me a la comissió i veïns del sector de la Gaita 15 “Sequiol” i desitjar-los que passen unes bones festes. Les festes fundacionals de Castelló , que tenen la seua cita el tercer diumenge de quaresma, es personifiquen en els homes i les dones de les gaiates, que amb la seua entrega, comportament cívic, fan possible que les Festes de la Magdalena irrompren amb força en la vida castellonenca amb un esclat de llum i color, de música i alegria. Amics de la gaiata 15 “Sequiol” en nom de la Junta de Festes de Castelló, vull expressar la meua més sincera felicitació per la vostra labor, sense la qual les nostres festes no lluirien amb l'esplendor que entre tots hem d'aconseguir que tinguen i construir una gaiata modèlica de la qual hem d'aprendre moltes coses tots aquells que estem vinculats a les Festes de Castelló. Anime a tots els veïns del Sector a participar d'aquest merescut homenatge a la Gaiata 15, col·laborant en tot el possible amb els representants i els membres de la comissió que han estat preparant les activitats per a la Magdalena 2005 amb una única il·lusió que siguen gaudides per la majoria dels veïns. MOLTES GRÀCIES I BONES FESTES

Jesús López Guillén

Gaiata 15 “Sequiol”

17


Salutacions

SALUTACIÓ DE LA FOGUERA PLAÇA PIO XII D’ALACANT

Volguts germans de la Gaiata 15 "Sequiol" Tinc l'honor de poder dirigir-me a vosaltres com a representant de la meua comissió la Foguera Plaça de Pio XII. Enguany en les mes de setembre, quan vau tenir la vostra presentació, si és possible, es va estretir molt més la nostra relació, ens vau tornar a fer sentir com si d'un de vosaltres es tractara, ens vau acollir amb afecte i simpatia, sentiments que també compartim. Com ve sent habitual, també esperem poder passar alguns gaudint de la vostra companyia en aquestes festes que s'aproximen, MAGDALENA 2005. Per a aqueixes dates..., els nostres millors desitjos: gaudiu al gran, que ho passeu magníficament i que tingueu molts èxits. AQUEST ÉS EL SENTIR DE TOTA LA COMISSIÓ DE LA FOGUERA PLAÇA DE PIO XII.

Jorge González Berna President de A.C. Foguera Plaça de Pio XII

Gaiata 15 “Sequiol”

19


Racó de l’artista

L’ A R T I S TA


Racó de l’artista


Racó de l’artista

LA NOSTRA GAIATA

Lema: SEQUIOTA DE LLUM Artista: Jose Vicente Monrroig Marques Una gran sèquia de llum recorre la plana, des de l'alt del castell vell fins al cor de la ciutat, la seua plaça major, des d'allí es ramifica i reparteix per tots els racons de la ciutat, des de Castalia a Sequiol, del Crémor a Sensal, de nord a sud, d'est a oest, deixant al seu pas la seua abundant càrrega, incessant i sobreïxent, contagiant, inundant a les gents, als castellonencs, de la seua aigua lluminosa. Com a artèries que recorren el cos, les sèquies porten la llum de la festa a tots els racons, a tots els barris, a totes les gaiates. Aquestes sèquies naixen un diumenge de març, en sentir el crit ensordidor i vigoritzant de magdalena vitol, sembla que tornen, després de l'ocàs, als seus orígens per a descansar, però res mes lluny , dia a dia, mes a mes, omplin els seus canals d'aqueix esperit fester , d'aqueixa llum , que quan arribe el tercer diumenge de quaresma desbordarà pels carrers de la ciutat, negant les hortes de la festa perquè dels seus fruits, un fruit que després de molt d'esforç i tenacitat, any rere any, floreix quan arriba la primavera a Castelló i els llauradors veuran com els seus fruits, el seu cultiu, és recompensat pel reg de la llum de les sèquies. Que mai s'assequen aquestes sèquies. I les sèquies abocaran els seus continguts luminiscents en els gotets que adorna el gaiato del llaurador. Gotets, garlandes, llums, piques tot es veu il·luminat per la llum que les sèquies han portat fins a nosaltres, per això una parella balla, balla al so de la música tradicional de la doçaina i el tabal, festeja que la llum, pregonera de l'alegria i de festa, ha arribat a la ciutat i que, com a festa del cultiu, vol que tots ballem i cantem durant tota la festa. ESTRUCTURA: L'espectacular disseny de la Gaiata que presenta a concurs Sequiol, capta immediatament l'atenció de qui la contempla per estar suportada pels quatre braços laterals sense cap suport al centre, lloc que ocupa una impressionant figura que representa a una parella de ball, amb moviment. Sobre un pedestal de cristall, de vint-i-cinc centímetres d'alçat, trobem dues figures que representen una parella de ball, en acció de ball, decorada en bronze, a la que s'ha dotat de moviment el que confereix al conjunt la vitalitat dels nostres balls tradicionals. En els quatre cantons de la base i sobre pedestals de cristall d'un metre d'alçat, trobem quatre figures de llauradors, vestits amb el tradicional saragüells, decorats en bronze, que suporten una espectacular làmpada de llàgrimes de cristall tallat. Sobre el conjunt anterior, arranca una estructura composta per diferents figures geomètriques. La primera és un prisma regular de base regular de dotze cares de trenta centímetres. Sobre aquesta,

Gaiata 15 “Sequiol”

27


Racó de l’artista

un prisma la base inferior del qual és quadrada i circumscrita a la figura inferior, i la base superior és octogonal. L'alçaria d'aquesta peça és de seixanta centímetres. Li segueix una piràmide truncada invertida de base octogonal sobre la qual s'ha disposat un altre prisma regular de base regular de setze cares, de vint centímetres, i de cent vint centímetres d'alçària. Tot aquest conjunt està cobert, en les seues cares, per cristall tipus "Glass" sobre els quals s'han pinnat, a mà, diferents sanefes i filigranes, policromades, simulant l'efecte de les vidrieres aplomades. Coronant l'obra, el gaiato, de fusta treballada i policromat. Per les quatre diagonals, des de la mateixa base fins a la cima, quatre braços de fusta tallada i policromada que suporten més d'un miler de bombetes. IL·LUMINACIÓ Podem definir diferents efectes luminotècnics en funció de la zona de l'obra a il·luminar. Per un costat tenim els elements de cristall, on la il·luminació és interior a fi de ressaltar els treballs de pintura i emplomat realitzats sobre el mateix. Estan combinades diferents zones il·luminades amb llum blanc d'alt guany cromàtic, amb elements on la llum interior combina els colors roig, blau i groc. Aquests colors van realitzant diferents canvis suaus, aconseguint obtenir una infinitat de matisos entre els tres colors fonamentals, sent la il·luminació de la làmpada on s'obté un major resultat en compaginar aquest efecte amb els milers de llampades producte de les mas de mil llàgrimes de cristall tallat que la componen. Per a la perfecta il·luminació de les figures hem optat per una il·luminació directa, del tipus halògena, filtrada, per a ressaltar el treball de modelatge realitzat. Quant als gots que combina els colors verds i topazi, s'ha cercat simular l'efecte parpellejant de la flama de ciri. Per a les prop de mil dues-centes bombetes que s'han disposat sobre els braços de fusta, hem dissenyat un espectacular joc de llums amb mes de 100 canvis. Tot això comandat per un autòmat programable Omron amb una etapa de potència de trenta i sis eixides d'uns quaranta amperes cadascuna. Finalment, en el part superior del monument, el gaiato està perfilat amb mes de 400 bombetes i il·luminat amb tons topazi. El que verdaderament impressiona del conjunt és la total harmonia entre les diferents formes selecciones per a la il·luminació de les diferents parts que conformen l'obra, aconseguint ressaltar tots els treballs de pintura o els de modelatge a les figures, sense ser perjudicats per la cadència dels moviments producte de l'espectacularitat de les llums en els braços.

28 Gaiata 15 “Sequiol”


Racó de l’artista LES DADES • Potència elèctrica: 40.000 W • Alçària màxima: 6 metres • Ample de carro: 3 metres • 4 figures de 75 cm d'alçària, modelades en fang i decorades al bronze, representant llauradors en saragüells • 2 figures de 130 cm d'alçària, modelades en fang i decorades al bronze, representat una parella de ball tradicional. • 132 metres de perfil de ferro 20 x 20 x 3 • 18 metres de perfil de ferro de 80 x 30 x 4 • 96 metres de platina de ferro de 10 x 2 • 36 metres de platina de ferro de 20 x 3 • 24 metres de barnilla de ferro de 3 mm, doblegada en cèrcols de 50 mm de diàmetre • 60 metres de barnilla de ferro de 5 mm, doblegada en cèrcols de diferents diàmetres • 380 gots de vidre, grandària "canya" en colors verd i topazi • 1200 bombetes esfèriques mat rosca "miñon", de 25W • 80 bombetes esfèriques clara, rosca “miñon” de 25W en colors roig, blau i groc. • 80 bombetes esfèriques clara, rosca “standart” de 100W en colors roig, blau i groc. • 20 llums halògenes de 50W • 450 bombetes de 12v per a perfilar el gaiato. • 44 tubs fluorescents de 36 w • 24 tubs fluorescents de 58 w • 20 tubs fluorescents de 18 w • 200 cebadors, diferents potències. • 90 metres quadrats de tauler de fusta DM 16 mm • 150 metres de motlura de pi de 15 mm • 25 metres quadrats de cristall tipus "Impres 140" de 5 mm • 1500 llàgrimes de cristall en forma de prisma rectangular • 5 metres de tela de vellut, encoixinada • 10 metres quadrats de moqueta. • 800 metres de conductor elèctric flexible 12 x 0'25 • 400 metres de conducte elèctric rígid, de1'5 • 120 metres de conductor elèctric flexible de 18 x 1'5 • 32 quilos de tapaporus per a fusta, • 18 quilos de pintura plàstica, en diferents tons • 6 litres de pintura per a bombetes en diferents colors • 3050 hores de treball

EQUIP DE REALITZACIÓ Angel Esteban de Fez Pascual Lerma Navarro Vicente Javier Queral Garcia Enrique Carceller Llago Chimo Moliner Saborit Emilio Díaz Garrido José Fco. Bonet Hernández

Vicente Valero Alarte Manuel Teruel Cervera Roberto Belenguer Cervera José Andres Estrada Miralles Jorge Martí Obiol Fernando Carratalá Palencia Agustín Mon Carro

Gaiata 15 “Sequiol”

29


Racó de l’artista


Racó de l’artista

LA NOSTRA GAIATA INFANTIL

Lema: Romeria Artista: Manuel Breva Nebot Romeria, pelegrinatge tradicional que tot un poble, Castelló, realitza tot tercer diumenge de Quaresma al Castell Vell, com a reconeixement als seus avantpassats, als seus arrels, a les seues tradicions. Un multitudinari riu de persones, canya en mà i amb els seus verds mocadors al coll, enfilen, en despuntar l'alba i davall el repicament de la campana "Vicent", el camí de la blanca ermita, semença de la nostra ciutat. I a la nit, en la Tornà, la llum s'apodera dels camins. Portada per cansats romeus, envaeix els carrers de la ciutat, inundant-la de sarau, d'alegria, de FESTA, tots i cadascun dels barris d'aquesta cosmopolita vila. La Gaiata que representarà tots els xiquets i xiquetes del barri de Sequiol és un homenatge a la Romeria com a celebració clau de les nostres festes fundacionals. Presideix el monument nostra emblemàtica torre campanar: el Fadrí. Ja amb els seus quatre-cents anys d'història, moltes, moltíssimes ocasions a compartit, amb tot el seu poble als seus peus, l'entranyable emoció de recollir la tradicional canya amb la seua verda cinta i esperar l'eixida oficial de la corporació per a unir-se al clero en pelegrinatge cap a la Magdalena. Rodejant la base del nostre Fadrí prop de tres centenars de bombetes, en màgica dansa de llum, simbolitza l'eixida de la Romeria. La llum discorre per quatre artístics braços de fusta en clara referència en pelegrinar dels romeus cap a l'ermitori de la Magdalena. En la base, quatre escuts de la ciutat, en fusta i cristall, conforma el seient d'una ciutat, Castelló, moderna i senyorial però al mateix temps casolana i fidel a les seues tradicions. Corona l'obra el gaiato, símbol que per si dóna entitat al monument, reflex d'aquells bastons que van empunyar els nostres avantpassats en el seu trasllat a La Plana. Flanquejant al mateix quatre Panderoles, símbol de la nostra associació, com mostra del compromís del Sequiol amb les nostres tradicions. ESTRUCTURA: En el part central trobem un cilindre de diàmetre cent centímetres i alçària trenta centímetres, en el contorn lateral del qual trobem vuitanta peces de cristall matisat. Serveix de suport a un prisma regular de base octogonal, de costat dotze centímetres i alçària cent trenta, que conformarà el cos del Fadrí. Les seues cara laterals estan realitzades en fusta sobre la qual s'ha realitzat un treball de talla per a simular la textura natural de la torre campanar. En el part superior trobem el templet, de base triangular, donant pas a una pica de gots, realitzada en barnilla de cinc mil·límetres de diàmetre, i al gaiato, element indispensable perquè l'obra es considere gaiata, realitzat en fusta treballada i policromada. En la base, concretament en cada una de les cares del quadrat que conforma la base del carro suport, s'han disposat quatre escuts de la ciutat, realitzats en fusta de pi tallada i cristall aplomat, perfecta al·legoria a la fundació de la ciutat en el pla després d'un dur pelegrinatge per lluminosos camins. Als diagonals de la base i fins a la seua cima, trobem artístics braços realitzats en fusta tallada i

Gaiata 15 “Sequiol”

31


Racó de l’artista

policromada en els que hem disposat prop de tres-centes bombetes. En el punt més alt dels quatre braços, s'ha disposat una Panderola, símbol d'aquesta associació. IL·LUMINACIÓ: El disseny luminotècnic d'aquesta obra s'ha realitzat tenint molt en compte el seu lema: Romeria. Tant la seua tonalitat, preferentment en verd, així com la seua mobilitat vol recordar el bullici i alegria regnant tant en la Romeria com en la Tornà. Concretament en els braços, la direcció descendent dels moviments invita a rememorar el trasllat des de l'Ermita fins a la Plana per a fundar la Ciutat, representada pels escuts. Mentrestant, en la base del Fadrí, la disposició circular dels efectes rememora l'eixida de la Romeria des de la plaça Major, en el seu pelegrinar fins a la Magdalena. Tota aquesta il·luminació espectacular està comandada per un autòmat programable Omron amb una etapa de potència de vint-i-quatre eixides de quaranta amperes cadascuna. Com a complement, s'ha il·luminat, de forma directa, totes aquelles peces que conformen el Fadrí, utilitzant elements halògens filtrats en colors ocre i topazi. Esment especial mereix la il·luminació que hem dissenyat per a l'interior del cilindre de cristall, de la base: S'ha cercat simular l'efecte dels ciris utilitzant bombetes de forma "ciri" i regulant la seua intensitat fins a aconseguir l'efecte del foc, en clara referència a aquelles primers fanals que, segons la tradició, van utilitzar els nostres avantpassats en el seu trasllat al pla.

32 Gaiata 15 “Sequiol”


Racó de l’artista LES DADES: • Potència màxima instal·lada: 15000 w • Alçària màxima: 3 metres • Ample de carro: 1'80 metres • 600 bombetes esfèriques transparents de 25 watios, en diferents colors • 50 bombetes tipo "ciri" mate de 40 w • 15 projectors 50 w • 200 bombetes 12 v. per a perfilar • 30 gots tipus canya • 6 metres quadrats de tauler de fusta DM de 10 mm. • 72 metres quadrats de tauler de fusta DM de 5 mm. • 20 metres de llistó de pi de 40 x 40 • 12 metres de perfil quadrat de ferro de 20 x 20 • 24 metres de platina de ferro de 3 mm. • 2 metres quadrat de cristall matisat de 3 mm. • 200 metres de mànega de 12 x 0'25 • 150 metres de conductor elèctric rígid d'1'5 de secció • 12 quilos de tapapors per a fusta. • 15 quilos de pintura plàstica en diferents tonalitats. • 4 litres de pintura transparents per a bombetes, en diferents colors • 1090 hores de treball

EQUIP DE REALITZACIÓ Angel Esteban de Fez Pascual Lerma Navarro Vicente Javier Queral García Enrique Carceller Llago Ximo Moliner Saborit Emilio Díaz Garrido José Fco. Bonet Hernández Vicente Valero Alarte Manuel Teruel Cervera Roberto Belenguer Cervera José Andres Estrada Miralles Jorge Martí Obiol Fernando Carratalá Palencia Agustín Mon Carro

Gaiata 15 “Sequiol”

33


La nostra Comissió

COMISSIÓ


38 Gaiata 15 “Sequiol”


PRESIDENT Vicente J. Queral García VICEPRESIDENT PRIMER Josep María Sanahuja Bernat VICEPRESIDENT SEGON Guillermo Verchili Pérez SECRETARI Javier Tomás Mateu VICESECRETÀRIA María Salomé Albella Gómez TRESORERA Elisabeth Breva Almerich COMPTADORA María Lidón Vilarroig Peris ARTISTES GAIATERS José Vicente Monroig Marques Manuel Breva Nebot

La nostra Comissió

COMISSIÓ MAGDALENA 2005 VOCALS Chelo Asencio Monroig Gloria Baquero López Roberto Belenguer Cervera Ana Blasco Sanchís José Francisco Bonet Hernández Mª José Bovi Heredia Enrique Carceller Llago Christian Carratalá Blasco Fernando Carratalá Palencia Claudia P. De Jorge Pérez Sara Díaz Martínez Emilio Díaz Garrido Araceli d’Ivernois Rodríguez Angel Esteban de Fez José Andrés Estrada Miralles Angeles García Villalonga Mª Lidón Garcia Villalonga Maite García Marín Saul Gomis Selma Carmen González Angel Hervás Ruiz Víctor Jorge Pérez Pascual Lerma Navarro Mª Dolores López Dols María López López Jorge Martí Obiol Rosario Martínez Lorente Fernando Mas Gurillo Belen Merce Solsona Joaquín Moliner Saborit Joaquín Moliner d’Ivernois Agustín Mon Carro Antonia Morilla Pineda Víctor Orozco Pérez Francisca Pérez Almela Vicente Queral Gual Marcos Sales Navarro María Sebastiá Gómez Manuel Teruel Cervera Mª Carmen Torres Llidó Sergio Trujillo Faro Vicente Valero Alarte Ana Mª Vidal Saborit

COMIS MAGD 2 0 0 5 MADRINA 2005 Esther Hervas García MADRINA D’HONOR Lorena Castillo Querol DAMES Sonia Estrada Torres Ainhoa Orozco Pérez Jennifer Carratalá Blasco Laura Díaz Martínez Irene Lerma Albella Nadia Ojeda Más

Gaiata 15 “Sequiol”

39


40 Gaiata 15 “Sequiol”


PRESIDENT INFANTIL Cristian Bonet Vilarroig MADRINA INFANTIL Andrea Esteban Bovi DAMES INFANTILS Beatriz Belenguer Merce Carla Bonet Vilarroig Adriana Llopis Pascual Claudia Llopis Pascual Ainhoa Pegueroles Morilla Mónica Pérez Alvarez Eva Sánchez Muñoz Ana Turc Benedito María Voltes Usó ACOMPANYANTS INFANTILS Roberto Belenguer Merce Alejandro Breva Monte Nacho Carceller Sebastiá Jorge Martí García Sergi Martí García Raul Pegueroles Morilla Alvaro Voltes Uso PORTAESTANDARD Carmela Molina González PORTAESTANDARD INFANTIL Carlos Mas Gurillo

La nostra Comissió

COMISSIÓ INFANTIL MAGDALENA 2005 VOCALS Adrian Alcalá Selma Enrique Carceller Sebastiá Mª Lidón Carretero Vilarroig David Manuel Carretero Vilarroig Andrea Estrada Torres Alberto García Ortega Araceli Moliner d’Ivernois Carlos Mon Breva Gorka Ruiz Selma Carmen Sales Navarro Víctor Salvador Carne Andrea Tortosa Baquero Laura Turc Benedito Javier Valero Ibáñez David Valero Ibáñez EL PEQUE Xavier Queral Asencio

COMIS INFAN MAGD 2 0 0 5 Gaiata 15 “Sequiol”

41


Esther Hervas García 42 Gaiata 15 “Sequiol”

Madrina 2005



Andrea Esteban Boví 44 Gaiata 15 “Sequiol”

Madrina Infantil 2005



Cristian Bonet Vilarroig 46 Gaiata 15 “Sequiol”

President Infantil 2005




Acompanyant

Marcos Sales Navarro Lorena Castillo Querol Madrina d’Honor

Gaiata 15 “Sequiol”

49



Dama d’Honor

Sonia Estrada Torres Fernando Mas Gurillo Acompanyant

Gaiata 15 “Sequiol”

51



Dama d’Honor

Ainhoa Orozco Pérez Carlos Mon Breva Acompanyant

Gaiata 15 “Sequiol”

53



Dama d’Honor

Jennifer Carratalá Blasco Cristian Carratalá Blasco Acompanyant

Gaiata 15 “Sequiol”

55



Dama d’Honor

Laura Díaz Martínez Joaquín Moliner d’Ivernois Acompanyant

Gaiata 15 “Sequiol”

57



Dama d’Honor

Irene Lerma Albella Alberto García Ortega Acompanyant

Gaiata 15 “Sequiol”

59



Dama d’Honor Infantil

Ainhoa Pegueroles Morilla Jorge Martí García Acompanyant Infantil

Gaiata 15 “Sequiol”

61



Dama d’Honor Infantil

Mónica Pérez Álvarez Alejandro Breva Monte Acompanyant Infantil

Gaiata 15 “Sequiol”

63



Dama d’Honor Infantil

Adriana Llopis Pascual Alvaro Voltés Usó Acompanyant Infantil

Gaiata 15 “Sequiol”

65



Dama d’Honor Infantil

Ana Turc Benedito Nacho Carceller Sebastiá Acompanyant Infantil

Gaiata 15 “Sequiol”

67



Dama d’Honor Infantil

Carla Bonet Vilarroig Sergi Martí García Acompanyant Infantil

Gaiata 15 “Sequiol”

69



Dama d’Honor Infantil

Beatriz Belenguer Mercé Roberto Belenguer Mercé Acompanyant Infantil

Gaiata 15 “Sequiol”

71


María Voltes Usó Dames d’Honor Infantils

Claudia Llopis Pascual Raul Pegueroles Morilla Acompanyant Infantil


“El Peque”

Xavier Queral Asencio


La nostra Comissió

ENTREVISTA A ESTHER HERVAS GARCÍA, LA NOSTRA MADRINA

Vicente Cornelles

Esther Hervas Garcia, una il·lusionada madrina de Sequiol per al 2005. Porta en el cor a la gaiata Sequiol. Des d'abril de 1988 pertany a aquesta dinàmica comissió on ha ocupat tots els càrrecs de l'escalafó fester: dama infantil, madrina infantil, dama de la ciutat infantil, dama de sector, … i està plenament implicada en cada una de les activitats d'un col·lectiu que, com sempre, aposta fort per les festes de la Magdalena. Esther Hervás Garcia serà la madrina de la gaiata per al 2005. Com a tal ja anat vivint intensament els primers actes protocol·laris (Nomenament oficial, Imposició de Bandes, presentació…) d'un madrinatge que assumeix amb plena responsabilitat i il·lusió manifesta: “És una ganga, has de representar al teu sector, al teu gaiata…” indica Esther conscient del protagonisme que porta parell portar la banda de màxima representant de Sequiol, un dels barris més emblemàtics de la ciutat de Castelló. Coneixedora en profunditat dels festejos magdaleners, apunta com els seus actes favorits personals de la setmana gran “la Desfilada de Gaiates, en el que ensenyes a tota la ciutat el treball de tot un any amb el monument, i l'Ofrena de Flores, per tradició”. I, assenyala convençuda que no introduiria cap canvi en l'actual plantejament de les festes magdaleneres. Evoca emocionada el moment en què va rebre la banda, blanca de madrina, el dia de la imposició de Bandes, al Teatre Principal, i després en la màgica nit de la presentació oficial al recinte municipal de La Pèrgola. Opina que molta joventut està equivocada a l'hora de valorar que és una gaiata i com es viu des de dins de la comissió la setmana gran magdalenera. “Pensen que només és treballar, hi ha altres coses que te satisfan plenament”, indica Esther, recordant els moments gratificants i de diversió que se succeeixen plenament en la comissió i llança una invitació als jóvens perquè s'integren en les comissions de sector, “i veurien que no sols és treballar”. Assegura el bon ambient que es respira en l'àmbit de les festes. Coneix ja totes les madrines i formen una pinya en què s'expressa la il·lusió i esperança per viure intensament les festes magdaleneres de manera que siguen úniques i irrepetibles.. Mostra la seua satisfacció per la resposta del sector cap a les activitats de la gaiata. “El barri està responent bé, encara que podria col·laborar més”, diu Esther conscient de la importància del suport ciutadà perquè les festes isquen endavant. Finalment. Esther Hervás, llança un missatge a tots els veïns de Sequiol perquè participen en els actes que organitzarà Sequiol per a les pròximes festes de la Magdalena. Uns festejos que es fan exclusivament per a exaltar plenament la commemoració de la fundació de la ciutat cada tercer diumenge de Quaresma.

78 Gaiata 15 “Sequiol”


La nostra Comissió Gaiata 15 “Sequiol”

79


La nostra Comissió

80 Gaiata 15 “Sequiol”


La nostra Comissió

ENTREVISTA A ANDREA ESTEBAN BOVÍ, LA NOSTRA MADRINA INFANTIL

Vicente Cornelles

Andrea Esteban Boví, la madrina dels xiquets per a Sequiol Des de fa sis anys pertany a la gaiata Sequiol. La seua infància està transcorrent en el si de la comissió de l'avinguda Almassora amb l'alegria i l'especial sensibilitat de qui gaudeix plenament els festejos fundacionals de la ciutat. Andrea Esteban Boví té nou anys i assegura que se “diverteix molt” amb els xiquets i xiquetes de la gaiata 15. Coneixedora de cada un dels actes magdaleners, destaca com els seus favorits “el Cós Multicolor, la Desfilada de Gaiates i la Desfilada final”. Des que va ser nomenada per a representar els xiquets del sector no ha deixat de viure experiències inoblidables que romanen com a records inesborrables. És el cas de la imposició de Bandes, celebrada al Teatre Principal el passat mes de setembre. També, la presentació de la gaiata, en la primera de les presentacions del cicle magdalener del 2005, i les nits de La Pèrgola en una successió de vivències inoblidables, assistint als actes que setmanalment organitza cada gaiata. De la seua presentació recorda que va rebre molts regals i que va ser “una festa molt bonica”, en companyia de les seues vuit dames de sector, amb els qui ha format un grup compacte i unit. Estudiant de quart de Primària al Col·legi Antonio Armelles, els seus companys i companyes, així com els seus professors no deixen de felicitar-la per haver assumit el madrinatge de la gaiata 15. De les seues activitats escolars mostra la seua predilecció per l'Anglès, l'Educació Física i la Religió. El que menys li agrada són les Matemàtiques. Peses a les seues activitats en la comissió gaiatera i les seues obligacions escolars té temps també de practicar el basquetbol, i juga en un equip a l'IES Juan Bautista Porcar. Li agraden els animals. Per això, de major li agradaria ser veterinària. Mentrestant, té temps de practicar amb les seues mascotes que té en casa: una tortuga i dos periquitos. Finalment, invita els xiquets del sector a què s'integren en la gaiata perquè, segons les seues pròpies paraules, gaudiran d'allò més i podran conèixer de prop les festes magdaleneres.

Gaiata 15 “Sequiol”

81


La nostra Comissió

ENTREVISTA A CRISTIAN BONET VILARROIG, EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL

Vicente Cornelles

Cristian Bonet Vilarroig, un President Infantil veterà en la Gaiata Té 10 anys, però des dels sis pertany a la comissió de Sequiol. És a dir que tenia tres anys quan els seus papes el van embarcar en l'aventura de formar part d'una de les gaiates més dinàmiques de la ciutat. Cristian Bonet Vilarroig mostra la seua il·lusió per ser enguany del 2005 el president infantil. Assegura com el seu acte favorit de la setmana gran “el Cós Multicolor”, el més divertit per a tots els xiquets. Però, no deixa de citar la romeria a l'ermita de la Magdalena, i la cavalcada infantil, on els presidents dels xiquets desfilen en una carrossa. Com a cap visible dels xiquets de Sequiol, Cristian Bonet ha assistit ja a molts actes oficials, com la Imposició de bandes, acompanyant la madrina. Prèviament a aquesta cerimònia, Cristian va rebre la insígnia de la Gestora de Gaiates, en un acte que es va celebrar al saló de sessions de l'Ajuntament de Castelló. També va viure amb intensitat el nomenament oficial i la presentació de la gaiata al recinte municipal de La Pèrgola. Cristian Bonet estudia cinquè curs de primària al col·legi Izquierdo. Al centre escolar li han donat ja l'enhorabona per ostentar el seu càrrec representatiu en Sequiol. De les seues activitats escolars expressa la seua predilecció pel dibuix. El que menys li agrada és l'Anglès, assenyala aquest dinàmic president infantil. Però, com a qualsevol xiquet de la seua edat a Cristian li agrada jugar i compartir diversions amb la resta de xiquets que conformen la comissió infantil. I si de jugar parlem, hem de dir que Cristian és un gran aficionat al futbol. Un esport que practica formant part de l'Unisport. Es confessa blanc, és a dir del Reial Madrid. Finalment anima a tots els xiquets del barri de Sequiol que s'integren en la comissió perquè “s'ho passaran bé” i formar part d'una gaiata “és divertit”.

82 Gaiata 15 “Sequiol”


La nostra Comissió Gaiata 15 “Sequiol”

83


La nostra Comissió

ENTREVISTA A VICENTE JAVIER QUERAL GARCÍA, EL NOSTRE PRESIDENT

Vicente Cornelles

Vicente Javier Queral, un President amb ambicions i entregat a treballar per a la Festa. En el seu tercer any de la seua segona etapa al front de Sequiol, Vicente Javier Queral segueix il·lusionat per a afrontar els nous reptes magdaleners del 2005. Pertanyent a la nova generació de presidents jóvens que estan assumint les responsabilitats d'organitzar i preparar els festejos fundacionals en els seus respectius sectors, aporta noves idees i conceptes en el desenvolupament de la setmana gran, noves orientacions de què Sequiol és bandera. D'esta manera, Queral assegura “seguir pel mateix camí” emprès en els últims anys: “Oferir festes de qualitat al sector durant la setmana gran magdalenera, com, per exemple, una revetla en el primer dissabte de festes que, l'any passat, va ser tot un èxit”. “També oferirem una actuació de qualitat l'últim dissabte, sense oblidar-nos de la funció del grup de teatre de la gaiata que es consolida en la comissió”, explica el titular de la gaiata 15. I és que el grup de teatre és una de les activitats culturals que es realitzen al llarg de l'any en la comissió. Perquè, en paraules de Vicente Javier Queral, volem tenir oberta la gaiata tot l'any i aconseguir que els membres de la comissió se senten implicats i la gent no perda el contacte amb la comissió”. Així, l'associació cultural gaiata 15 fa honor als seus objectius i compta, a més del grup de teatre,” amb una escola de balls regionals, escola de dolçaina i tabal i un equip de futbol sala”. “També organitzem el betlem per a Nadal” afig Vicente Javier Queral. Amb quasi un centenar de membres, Sequiol aborda el protagonisme festiu amb una sèrie d'elements i circumstàncies que la fan ser líder en el panorama magdalener. Un llistó alt del que no es pot baixar. D'esta manera, com indica Vicente Javier Queral, “un any més el monuments festiu serà obra de Jovi Monroig, el ja clàssic artista de la gaiata de Sequiol”. L'obra infantil serà una altra vegada de Manolo Breva. Ambdós artista ja han deparat a la comissió nombrosos premis. El president de la gaiata assegura mantenir molt bones relacions amb la Gestora, un col·lectiu “que funciona bé, a pesar que puguen existir discrepàncies”. Javier Queral com a president de Sequiol, recorda que “sempre hem estat en contra de l'actual sistema de votació per als premos de gaiates”. Fins i tot, diu Queral, “l'any que vam guanyar el primer premi vam remetre una acta mostrant la nostra voluntat en contra d'aquest sistema". Com a president de gaiata i jove és conscient de la dificultat d'entroncar jóvens perquè formen part de les comissions de sector: “la joventut es cree que en una gaiata només es treballa, i no és així”. “També hi ha espais per a la diversió i molts”. Considera positiva la idea de la Junta de Festes de subvencionar a les colles que col·laboren en actes organitzats per les gaiates. Un any més l'objectiu de Sequiol és obtenir els màxims premis de la setmana gran magdalenera. “A veure si aconseguim el primer premi de gaiates”. I és que el palmarès de Sequiol invita que es repetisquen nous èxits magdaleners. Que així siga. Gaiata 15 “Sequiol”

85


La nostra Comissió

ACOMIADADA DE LA MADRINA 2004, María López López

Com ha passat el temps, sembla com si fóra ahir quan Javi i Chelo van venir a ma casa el dia de la meua comunió, per a preguntar-me si volia ser la màxima representant dels xiquets del Sequiol, era l'any 1995 i jo vaig ser la Madrina, l'any 1996. I vuit anys després es tornava a repetir la mateixa història, però ara amb alguna cosa diferent, aquesta vegada, Javi, em cridà i em preguntà si volia ser la Madrina de la gaiata 15 Sequiol per a l'any 2004. Impressionant!!! Per uns instants em vaig quedar aturada, pensant un muntó de coses, em vaig començar a riure i vaig dir un SI!! amb un somriure d'orella a orella. Com Sequiolera que sóc aquest era el meu somni, arribar a es la màxima representant del Sequiol. Per això, ma volguda comissió, vull dir-vos a tots, gràcies per haver-me donant l'oportunitat de complir el meu somni, per donar-me aqueix afecte tan gran que teniu tots i cadascun de vosaltres. MOLTES GRÀCIES!!! Enguany tot passa molt ràpid i quan menys ens ho esperem quedaran dos dies per a la nostra setmana gran, per això Esther, et desitge tot el millor per a aquest any tan inoblidable que passaràs, per Sequiolera, per guapa i per bona amiga, amb açò vull dir-te que gaudisques de cada dia, cada moment, cada cosa insignificant, perquè com moltes vegades t'he dit: MADRINA NOMÉS S'ÉS UNA VEGADA EN LA VIDA. Aquest any tan meravellós el viuràs al costat del teu cosí, Javi i al costat dels qui seran la teua debilitat, Andrea i Cristià, que cada malifeta, cada destrossa,..etc et recordaren al teu any de Madrina Infantil. Als quatre vos desitge molta sort!!!!!!! Però... et recordes de la Magdalena del 2002? Que boges que estàvem, ja ja ja, em recorde de totes les coses que vam fer aqueixa magdalena i no deixe de parar de riure, et recordes? Vam començar les nostres festes el divendres, i les vam acabar 10 dies després, era un descontrol!!! et recordes? ja ja ja ja ja. SAPS EL QUE TROBE A FALTAR DES DE FA DUES MAGDALENES? Les festes que ens corríem, que vells records! Per això et desitge que enguany siga com un d'aqueixos anys que ens hem passat juntes i, tranquil·la, que si puc em passara per Tarambana. Guapa! Que et vull molt! gaudeix de cada moment i saps que ací tens una amiga per al que vullgues. Muak!

I com no, per a una madrina, crec que el dia mes important d'aqueix any és el dia de la teua presentació, en el meu cas va ser el dia 1 de Novembre. Va ser un dia esgotador! De bon matí, ves a la perruqueria, estressant!!!... mira si la roba està preparada... els meus amics estan tots avisats?... i damunt, les coses que se t'escapen de les mans, les quals t'estressen mes fins i tot. Però això és el que menys importa, en aqueixos moments només penses en el gran moment en què Javi m'imposaria la banda i seria Madrina de la gaiata 15 Sequiol per a l'any 2004. I així va ser, al recinte de la Pèrgola, aqueix dia vau fer realitat el meu somni, em vau fer sentir com una reina, no podeu saber el que jo sentia en aqueixos moments, des de dalt de l'escenari, damunt d'aqueixa quantitat d'escalons i veient tota la gent que m'aprecia, amb un somriure. Però aquest dia no s'haguera pogut fer realitat si no fóra per tots vosaltres, gràcies per fer-me tan feliç aquell dia, Moltes gràcies! I al que no se'm pot oblidar donar-li les gràcies és a Javier Tomas, Gràcies!, per totes aqueixes paraules que me vas

Gaiata 15 “Sequiol”

87


La nostra Comissió

oferir, aqueixes mirades de complicitat,.. Gràcies de tot cor! Per que tu com Josan, Guillermo, Esteban i Sergio, m heu conegut des de xicoteta, sí sí Josan! quan era un tap i vos deia quan vènia de les classes de judo... “Mira, Mira el que he après avui!” i avui vos vull dir, Gràcies! Moltes gràcies! Sabeu? Sou els millors i sempre vos portaré en el cor. Muak! I com podria oblidar-me de les meues dama i "damos", Esther i Chema, Víctor i Ainhoa, Lorena i Nacho, Elena i Cristian i Sonia, vosaltres heu sigut la meua debilitat. Les meues dames, les meues volgudes dames, vosaltres heu sigut el meu reflex dels meus anys com a dama. M'heu fet passar molt bons moments, moltes nits genials i en algunes molta complicitat. Vos vull molt i que sapieu que vos vull veure a totes passar per Madrina. I com no! Els meus "damos", els meus "moniatos", xiquets, m'heu suportat en Magdalena i el que no és Magdalena. Hem fet unes festes tremendes! M'heu fet riure en els moments roïns que he passat, en conclusió, m'heu fet feliç. Moltes gràcies a totes i que sapieu que ací teniu una amiga per al que vullgueu. Vos vull molt! Sou tanta gent a qui he de donar les gràcies que se'm fa un embolic en el cap, però anem a això, crec que les persones que mes han tingut contacte amb mi durant aquesta Magdalena heu sigut totes vosaltres, sí sí! totes les dones que esteu en el cau en Magdalena, que durant tota la setmana m'heu estat ajudant a vestir-me, a retocar-me per a eixir perfecta, en conclusió, per a ser la millor Madrina de totes les gaiates. Gràcies a totes vosaltres, sou moltes però a totes i cadascuna de vosaltres, Gràcies!!! En segon lloc als meus hòmens del "matadero", que gràcies a ells he après que al "matadero", a més de treballar pots passar-t'ho genial, Gràcies, una pel treball que vau fer durant tot l'any passat i segona, per acollir-me com una més entre vosaltres, tots els divendres que anava al "matadero", era una aventura diferent. Sabeu una cosa? Sou els millors! I la vostra Madrina de l'Atlètic de Madrid sempre estarà al vostre costat per al que necessiteu. En tercer lloc les tres persones amb les quals he passat mes temps enguany, Javi, Carmen i Victor. Javi, després de vuit anys, has tornat a ser el meu "presi", es que vas deixar la Junta de festes perquè et vaig demanar el favor que fores el meu president, el any meu de Madrina, com ho vas ser en el meu any de Madrina Infantil amb mi i amb Chelo, la que és ara la teua dona. A tu Chelo, igual que Javi, t'he de donar les gràcies perquè gràcies a tu vaig aprendre a ser una bona Madrina, has sigut el meu exemple a seguir, de xicoteta, me vas ensenyar a voler les festes i a donar-ho tot per elles, però enguany els dos heu estat al meu costat ajudant-me, recolzant-me en els roïns i bons moments i fent que el meu any fóra el record mes gran que tinc ara mateix, Moltes gràcies!!! Víctor, "bicho"!!! L'any que hem passat junts ha sigut meravellós i encara que t'he bonegat molt, perquè ets un xiquet súper inquiet, t'he agafat molt d'afecte, perquè em doní compte que dins d'aqueix xiquet revoltós hi ha un cor enorme. Espere que tot el que hem viscut et donen bons records perquè seguisques en el món de la festa. Et vull molt!. I com no, a la meua "Peke", Carmen, en tu enguany he vist el meu any de Madrina Infantil reflectit. M'he divertit moltíssim amb tu, perquè m'encanta la teua manera de ser i les ganes que tènies de fer-ho tot bé. Enguany hem viscut moltes coses juntes i en molts moments d'aqueixos tu m'has alegrat el dia amb les teues preguntes, les teues ganes d'aprendre mi i el teu sentit de l'humor. "Peke", et vull moltíssim i espere que t'haja ensenyat prou perquè el dia de demà sigues un bona Sequiolera i puga jo veure't algun dia amb la banda de Madrina de la gaiata 15 Sequiol. Gràcies per estar al meu costat, mochipandi!!! Muak!! Però no t'oblides que aquest any que ve també el passarem juntes les dos com a Dames de la Ciutat i espere que siga igual de màgic que el nostre any com a Madrines. I per ultime, crec que aquesta Madrina, no podria haver realitzat el seu somni a més de per la seua comissió, per dues persones. Papi, tu ets una de les persones que més m'ha

88 Gaiata 15 “Sequiol”


La nostra Comissió sorprès enguany. Jo sé que has estat molt embolicat durant la Magdalena i els nostres camins durant aqueixa setmana han anat un poc separats, però sé que has fet tot el que has pogut, per a ajudar-me a ser la millor en tot, emportar-me a la perruqueria a les 5 del matí, despertar-me per a no fer tard, etc. També sé que moltes vegades t'has escapat per a veure la teua filla desfilar pels carrers de Castelló amb la banda de Madrina. Papà moltes gràcies per tot i que sàpies que et vull molt! I a tu Mami, "Rubia", que cada dia estàs més guapa! Tot el que sóc i el que he sigut, ha sigut gràcies a tu, per estar al meu costat, per bonegarme per cada cosa que feia mal, ajudar-me a exercir aquest treball que no era gens fàcil, per cada somriure de nerviosisme que tenies quan tenia algun acte important, per cada mirada de complicitat que teníem quan jo estava a l'escenari... i encara que moltes vegades he tret el meu geni roín, m'has sabut perdonar com ningú, per això tu et mereixes la meua banda, aqueixa banda que em posaves tu cada vegada que eixia de casa. Tu ets la que es mereix tots els agraïments. Mami, moltes gràcies per estar amb mi sempre. Ets la meua millor amiga i, per tot això, et vull molt. La meua volguda comissió, la que ha sigut la Madrina del 2004, se vos acomiadar dient Gràcies a tots!! i perdoneu-me si en algun moment vaig fer alguna cosa que no vos va agradar. No podeu saber la gran il·lusió que m'heu deixat complir i tots i cadascun dels sentiments que porte per dins. Sou increïbles i segurament totes les comissions de cada un dels sectors de Castelló han d'estar envejosos perquè vosaltres sou els millors i feu cada any que una xica faça el seu somni realitat, a mi em va tocar l'any passat i no ho oblidaré mai. Vos dic adéu com a Madrina, però que sapieu que dintre les Dames de la Ciutat, hi ha una que el seu cor porta el segell del Sequiol.

Gaiata 15 “Sequiol”

89


La nostra Comissió

ACOMIADADA DE LA MADRINA INFANTIL 2004, Carmen Sales Navarro

M'han demanat que escriga una acomiadada. No sé per què, si jo no me'n vaig! És només un alt en el camí perquè enguany no podré participar en els actes madaleners amb la meua gaiata ja que sóc Dama de la Ciutat, però l'any que ve pense continuar com a col·laboradora, dama del sector i, qui sap? potser d'ací a uns anys podré representar al sector com a Madrina. Aqueixa és la meua il·lusió!. Quan fa uns anys em van invitar a l'aniversari del meu amic Nacho Carceller, en el cau de la gaiata, no podia imaginar el que seria per a mi representar a aquest sector, primer com a Dama d'Honor i després com a Madrina Infantil. La gaiata i sobretot la comissió forma part de la meua vida i això ho vaig poder comprovar quan en l'acte de la presentació d'enguany em vaig haver d'acomiadar, el sentiment va ser tan fort, que no vaig poder contenir les llàgrimes. Ha sigut un any inoblidable en què tota la comissió m'han mimat, cuidat i això ho agrairé tota la meua vida. No puc deixar de parlar de la meua Madrina, Maria. Que guapa ets! I quant et vull! Has sigut la millor amiga, afectuosa, pendent de mi i jo sempre orgullosa de desfilar al teu costat. Vull dir al sector que tenen la millor comissió de gaiata de Castelló, treballadors, il·lusionats i sempre dedicats i sacrificats per la tasca de traure el millor monument gaiater al carrer, per això jo els demanaria que col·laboraren i participaren en tots els actes que programen al llarg de tot l'any. Com he dit al principi, jo no dic adéu, sinó fins prompte i gràcies a tots per haver-me regalat el millor any de la meua vida.

Gaiata 15 “Sequiol”

91


La nostra Comissió

ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2004, Víctor Salvador Carne

El primer any en la Gaiata vaig entrar per la porta gran com a President Infantil, el màxim càrrec com a representant de la comissió infantil. Enguany m'ho he passat genial perquè amb Carmen, Javi i Maria les coses són d'una altra manera i espere que continuem sent amics sempre. El dia més emocionant de la magdalena és el de l'entrega de premis. Finalment els desitge que s'ho passen igual de bé com ho he passat jo, o millor, a Cristian i a tota la comissió de la Gaiata. Jo no dic adéu, dic fins sempre.

Víctor

Gaiata 15 “Sequiol”

93


La nostra Comissió

QUADRE D’HONOR MAGDALENA 2005

PRESIDENT D’HONOR Joaquín Borras Llorens PRESIDENTA PERPÈTUA Elisabeth Breva Almerich GAIATERS D’HONOR Familia Hervás-García Familia Esteban-Bovi Familia Bonet-Vilarroig Studio 3 Comunicacón Muebles Hiperconfot María Rosa Sánchez Rubert Fundación Ruralcaja Peluquería Pepa Garrido ARTISTES GAIATERS José Vicente Monroig Marqués Manuel Breva Nebot FADRI D’OR Antonia Morilla Pineda Ana Mª Vidal Saborit FADRI D`OR INFANTL Jorge Martí García Alberto García Ortega Enrique Carceller Sebastiá FADRI D’ARGENT INFANTIL Gorka Ruíz Selma Carlos Mas Gurillo

Gaiata 15 “Sequiol”

95


C/ Sequiol

Día 5 de Marzo

AREVALO A

Día 2 de Marzo

Día 3 de Marzo

Día 4 de Marzo

SERENELL

Día 26 de Febrero

Día 2 de Marzo

ROSITA Amores


DISSABTE – 26 DE FEBRER “DE LA FESTA, LA VESPRA” 10:00 h. Inauguració de l'exposició de les obres guanyadores del VI concurs de maquetes de Gaiata realitzat al col·legi Isidoro Andres i organitzat per l'Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol, a l'aparador de la farmàcia de Maria Jesús Bagán, al carrer Sequiol, 2, romanent exposades durant tota la setmana de festes. 12:00 h. Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molás junt la plaça del Primer Molí 16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió. 20:00 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Sequiol. A continuació inauguració de la il.luminació especial del carrer i degustació de cervesa per als socis, fins que s’acabe. 21:00 h. Sopar de “pa i porta” al carrer Sequiol, amb la participació dels equips de la Lliga de Futbol Sala de Colles i Gaiates 22:00 h. Gran espectacle musical amb l’actuació de l’orquestra ALACRAN, al carrer Sequiol, advertim que la seua picadura musical crea addicció, música per a tots els públics, pasdobles, rumbes, salsa, pop, actualitat, etc… i de bon matí un fluid de rock per als més jóvens i resistents. 23:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

DIUMENGE – 27 DE FEBRER “MAGDALENA, FESTA PLENA” 07:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Sequiol, per a anar a la Romeria de les Canyes. Repartirem barreja a tots el socis que s’arrimen fins que s’acabe. 08:00 h. Romeria de les Canyes 18:00 h. Cercavila pels carrers del sector amb la banda de musica 20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que

La nostra Comissió

PROGRAMACIÓ DE FESTES MAGDALENA 2005 acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de gaiates al passeig de Ribalta, on quedaran instal.lades.

DILLUNS – 28 DE FEBRER 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, a qui acompanyarà els alumnes de l’esola de Tabal i Dolçaina “Sequiol”. 17:00 h. Karaoke per a xiquets i no tan xiquets. 19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assitir a l’Encesa de Gaiates. Acompanyats pels alumnes de l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 20:00 h. Encesa de Gaiates a l‘andana central del passeig de Ribalta

DIMARTS – 1 DE MARÇ 01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector. 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 10:00 h. Parc infantil amb Bou Mecànic, Tobogan i Unflables, per a tots els xiquets del sector, al carrer Sequiol. Romandrà obert fins a les 14 hores 10:30 h. Cercavila pel sector amb la xaranga “Mediterraneo” 10:30 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà, 11:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació de truites y mandonguilles per als socis en el cau Gaiater. Patrocinat per CASA CHELO. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu). 16:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 19:30 hores 17:30 h. Xocolatà i Jocs tradicionals patrocinada per BOCATERIA NIKOL’S BURGUER 18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la xaranga “Mediterraneo” 19:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per a arreplegar els premis, acompanyats de la

Gaiata 15 “Sequiol”

99


La nostra Comissió

xaranga “Mediterraneo” 20:30 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates, a la Plaça Major. 22:00 h. Tornarem al carrer Sequiol, per a celebrar els premis aconseguits o per a oblidar el disgust (taxe’s el que no procedisca).

Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions de la Junta de Festes. 22:00 h. Sopar de “Pa i Porta”. Festa amb la actuació de la humorista “SERENELLA” al carrer Sequiol.

DIMECRES – 2 DE MARÇ DIVENDRES – 4 DE MARÇ 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà 11:30 h. XIX Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates. 12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació de formatge i pernil per als socis en el Cau Gaiater. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu). 18:30 h. Demostració del taller d’Activitats Culturals: Tabal i Dolçaina. 20:00 h. Teatre Valencià al carrer Sequiol. El grup del taller de teatre de la A.C. Gaiata 15 Sequiol es oferirà l’obra: “El Boticari de Vila-real” 22:00 h. Sopar de “Pa i Porta”. Festa amb la actuació de ROSITA AMORES y ALFREDO REY al carrer Sequiol.

DIJOUS – 3 DE MARÇ 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidará els socis a vi i llimonà. 12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als socis en el cau Gaiater, patrocinat pel BAR FERNANDO. Col·laboren VERDULERIA SALES i HUEVOS VILARROIG. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu). 16:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 19:30 hores 17:30 h. Cos Multicolor, desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit de l’avinguda del Rei en Jaume, amb la participació de la nostra comisió. 20:30 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les

100 Gaiata 15 “Sequiol”

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 11:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. 11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:00 h. Degustació d’ous fregits, patrocinat per HUEVOS SALES. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu). 16:45 h. Taller infantil, patrocinat per CEBE MUNTAGES TEATRALS 17:00 h. Concurs de guinyot patrocinat per Cristalleria MAVICRIS. Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores de dia anterior 17’30 h. Concurs de parxis patrocinat per higiniomateu. Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores de dia anterior 21:00 h. Sopar de “pa i porta“al carrer Sequiol. 22:30 h. Gran espectacle de varietes amb CANTANTS, MAGS, VEDETTES i l’actuació estel·lar de AREVALO amb la participació de AREVALO JR.

DISSABTE – 5 DE MARÇ 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 11:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. 12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. Degustació de sardina torrà. 16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns que vulguen acompanyar-nos. Anirem acompanyats pels alumnes de l'Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 21:00 h. Sopar de “pa i porta” al carrer Sequiol. Entrega de detalls al nostre President d’Honor Joaquín Borrás Llorens i als nostres Gaiaters d’Honor.


DIUMENGE – 6 DE MARÇ 08:00 h. Despertà pels carrers del sector amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 12:00 h. Cercavila pel sector amb la xaranga “A MARXA-XA” 12:00 h. Repartiment d’ingredients per al concurs de paelles. 12:30 h. Llançament de la carcassa inici del XXIII Concurs de Paelles al carrer Sequiol. 14:00 h. Visita del jurat de paelles.

16:00 h. Lliurament dels premis del XXIV concurs de paelles, del XIX concurs de dibuix “Dibuixa la teua gaiata“ y Lliurament dels premis de campionat de guinyot, patrocinat per Cristalleria MAVICRIS i I Concurs de Parxis, patrocinat per higiniomateu 18:00 h. Cercavila pels carrers del sector. 19:00 h. Formació comitiva per assistir a la desfilada fi de festes. 22:30 h. Desfilada Final de festes desde l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major, amb la aprticipació de la nostra comissió. 22:45 h. Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrers de la ciutat. En tornar a arribar a la plaça Major, remat final i Magdalena VITOL. En acabar els actes oficials “apagada” de la nostra gaiata i…

La nostra Comissió

22:30 h. Gran espectacle musical amb l’actuació de LA GUAGUA al carrer Sequiol. Un espectacle ple d’energia, de força, de llum que arriba a tots els públics, de totes les edats. Agarren-se que vénen corbes...

VIXCA LA MAGDALENA 2006!

Al tancament d’aquesta edició, no es disposa de l’horari del programa oficial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix. ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte en el carrer Sequiol. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà) DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dijous i el dissabte en el carrer Sequiol. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als associats). Les places es reservaran en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dia anterior, havent d’abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es poguera muntar les taules al carrer, el dinar es repartiria en el Cau. CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d’inscriure’s en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dissabte 27 de març. La paella es confeccionarà, exclusivament, amb els igredients que entregarà la Gaiata. En el cas d’afegir altres ingredients, quedarà fora de concurs. Per part del participant queda la llenya, trípode i paelló. Una vegada finalitzada la paella, aquesta quedarà en propietat de la gaiata qui vendrá les racions a 3 euros. Es valorarà el sabor, la presentació final i el seu correcte grau de cocció. IMPORTANT: Per a tots el espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires 12 euros/dia. PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències. LA A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.

Gaiata 15 “Sequiol”

101


Activitats

ACTIVITAT S


Activitats

NOMENAMENT DELS MÀXIMS REPRESENTANTS DE LA MAGDALENA 2005. ENTREGA D’INSÍGNIES DE PLATA ALS MEMBRES DE COMISSIÓ Que les nostres festes fundacionals estiguen relacionades amb la Quaresma implica, entre moltes altres influències religioses, que la data de celebració de la mateixa oscil·le des del mes de febrer fins a, inclús, el mes d'abril. Concretament, en aquesta edició del 2005, el tercer diumenge de Quaresma serà el pròxim 27 de febrer, fet que condiciona que tot el calendari fester patisca un considerable avanç respecte a l'edició de l'any anterior. I a tot açò, hem d'afegir, amb el permís de l'autoritat, ja que l'amenaça d'un referèndum (aquesta vegada la Constitució Europea) planeja sobre la data, com en la Magdalena 2004, en les que unes eleccions generals van motivar que, per primera vegada, el dia gran de les nostres festes no complira amb la tradició. No qüestionarem ací la idoneïtat de la decisió presa d'ajornar una setmana nostres festes fundacionals encara que sí reclamem, de tots els col·lectius implicats, un debat real i seriós, des de punts de vista exclusivament de festa i, aconseguit l'acord, TOTS hem d'acatar-ho i recolzar-ho. Doncs com déiem, l'edició de la Magdalena 2005 es desenvoluparà entre el 26 de febrer i el 6 de

110 Gaiata 15 “Sequiol”

març i este fet implica que totes les comissions de sector programen tots els seus actes previs a la setmana gran amb l'antelació suficient, la qual cosa va suposar, en el nostre cas, avançar el primer acte de Nomenament dels màxims representants a finals d'agost. Concretament el dissabte 27 d'agost, baix un calor de justícia, l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol va convocar a tota la comissió a l'acte de Nomenament de la senyoreta Esther Hervás García com a Madrina i els xiquets Andrea Esteban Boví i Cristian Bonet Vilarroig com a Madrina Infantil i President Infantil, per a la Magdalena 2005. El guió de l'acte protocol·lari es va cenyir als més estrictes cànons d'elegància i bon gust, com ve sent una constant en tots i cadascun dels actes que organitza aquesta comissió. La seu social de la nostra associació va acollir quants associats, amics i veïns van voler acompanyar-nos en aquesta “posada de llarg” dels que en uns moments serien el referent del Sequiol, una jove però experimentada comissió que, un any més, iniciava el seu camí amb totes les seues aspiracions posades en els màxims guardons.


Activitats Sara Díaz, debutant en aquesta nova faceta de presentadora, prengué les regnes de l'acte i amb una facilitat de paraula que va impressionar els assistents, a pesar dels seus nervis, reclamà l'atenció del públic present per a rebre als que a fins este mateix moment ostentaven la màxima representació de la nostra Gaiata. Els xiquets Carmen Sales Navarro, Madrina Infantil i Víctor Salvador Carne, President Infantil, de l'edició 2004 precedien a una somrient María López López, Madrina de la Magdalena 2004. Sense solució de continuïtat, Sara, va anunciar a tots els presents que hi havia arribat el moment de rebre als que tenien l'honor de rebre el testimoni representatiu del Sequiol. Andrea Esteban Boví i Cristian Bonet Vilarroig iniciaven el seu camí en la Magdalena 2005, seguits d'Esther Hervás García, del braç d'un somrient Vicente Javier Queral, President de l'associació, qui estrenava la seua recent paternitat. La lectura de l'acta de la sessió extraordinària en què s'oficialitzava el nomenament d'Ester Hervás com a Madrina 2005, Andrea Esteban com a Madrina Infantil 2005 i Cristian Bonet com a President Infantil 2005, va donar pas a l'entrega dels preceptius pergamins acreditatius i a la imposició, per part del President de l'associació, de la insígnia de plata: la nostra entranyable Panderola. La Comissió també va voler agrair a les seues respectives famílies, entregant un obsequi floral a Lidón, mare d'Esther, a Mª José, mare d'Andrea i a Lidón, mare de Cristian. I com no, als que fins al moment eren les “patidores”: Lola, mare de Maria, Begoña, mare de Carmen i Mª José, mare de Víctor. Abans de finalitzar, el President de l'associació Vicente

Javier, va imposar la insígnia de plata a aquells comissionats que per la seua trajectòria es van fer mereixedors de la mateixa. Els xiquets Nacho Carceller, Sergi Martí, Eva Sánchez, Carla Bonet, Ana Guillamón i Carmen Sales. Per part de la comissió major, Sonia Estrada, Charo Martínez, Emilio Díaz, Lorena Castillo, Mª Lidón Vilarroig, Pepe Bonet i Nadia Ojeda. Com brillant passador d'or a la vetlada, les notes del Rotllo i Canya, van invitar Esther i Vicente Javier, a Andrea i Cristian, a iniciar una nova pàgina del llibre de la festa sequiolera, un llibre que, en la pròxima edició complirà les seues bodes de plata, 25 anys en el panorama fester. Una calorosa nit d'estiu, baix un cel replet d'estreles, María López, Carmen Sales i Víctor Salvador disfrutaven del seu últim acte com a màxims representants del Sequiol. La Magdalena 2004, la seua Magdalena, estava a punt de finalitzar. Mils i milers de records viscuts passaren a engrossir les seues històries personals. Però per damunt de tot l'orgull i la satisfacció d'haver pogut viure una il·lusió, un somni, rodejats dels que ja per sempre serem la seua família festera. Gràcies per la vostra simpatia. I en contraposició, els cors d'Esther Hervás, Andrea Esteban i Cristian Bonet, àvids d'emocions. Disposats a disfrutar tots i cadascun dels instants que, a partir d'este moment, viuran com a màxims representants del Sequiol. Estem segurs, el seu dilatat currículum fester els avala, que hem triat bé i que sabreu representar-nos amb la dignitat i aplom que la nostra associació es mereix. Des d'estes línies rebeu la felicitació de tota la vostra comissió. Enhorabona!!! Gaiata 15 “Sequiol”

111


Activitats

La banda verda és el símbol per excel·lència del tron festiu castelloner. La dona o xiqueta que la porta sobre el seu muscle és, segons resen els estatuts de la Fundació Municipal de Festes, la màxima representant de totes les festes de la nostra Ciutat. I com a tal va brodada amb l'escut de Castelló i la llegenda "REINA DE LES FESTES" o si és el cas "REINA INFANTIL DE LES FESTES". La Cort d'Honor està identificada amb la banda blanca i està formada per sis Dames de la Ciutat, que a este efecte tria la Junta de Festes i nomena l'Alcalde de la Ciutat; les Madrines dels ens col·laboradors de la Fundació i per les representants de les diferents cases regionals. Les dites bandes, a més de l'escut de la Ciutat, porten brodades les següents llegendes, en funció de qui les porta: "DAMA DE LA CIUTAT", MADRINA" o "GAIATERA" (en el cas de les representants de les cases regionals). Cap figura més conforma la Cort d'Honor com queda clar i patent en l'article 74 dels estatuts de la Fundació Municipal de Festes. Ara bé, en l'article 78 es defineixen, a efectes del tracte protocol·lari, el tractament que ha de seguir-se amb les diferents representants femenines dels diferents ens vinculats, en cas que n'hi haguera. La imposició d'aquestes bandes per la figura de

l'Alcalde de la Ciutat marca el punt de partida oficial de l'exercici magdalener. I a ell concorre la flor i nata de la societat castellonenca per a guardar homenatge a les qui des d'aqueix moment tindran l'alt honor de representar a la seua ciutat, una ciutat mediterranea, oberta i, cada vegada més, policultural però amant de les seues tradicions. Des del mateix moment de l'elecció, cada una de les dones i xiquetes que ostentaran els càrrecs representatius de Reina, Dama de la Ciutat o Madrina, espera amb il·lusió i anhel el dia que la màxima autoritat municipal els imposarà la banda acreditativa al seu rang que, a partir d'aqueix moment, serà testimoni directe de totes i cadascuna de les emocions que els seus festers cors començaran a sentir en una any especial que, per a elles, marcarà una important etapa de les seues vides. Des de finals del passat mes de juliol, Elena Llopis Gimeno i Victoria Bataller Monfort esperaven amb impaciència l'arribada d'aquest moment. El moltíssim afecte rebut de la seua ciutat els feia impossible dominar els seus nervis ja que la responsabilitat que havien d'assumir era gran: representar a tota la ciutat en festes. Per als Sequiolos (denominació d'origen

NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES I CORT D’HONOR

114 Gaiata 15 “Sequiol”


Activitats encunyada pel nostre amic i redactor de Mediterranio, Vicente Cornelles) aquest acte presentava un doble motiu d'orgull. Per un costat nostres representants de la Magdalena 2005, la Madrina Esther Hervas Garcia, la Madrina Infantil Andrea Esteban Boví i el president infantil Cristian Bonet Vilaroig rebrien l'oficialitat els seus nous càrrecs i d'altra banda, les qui ens van representar durant la passada edició, María López López i Carmen Sales Navarro assumirien un nou repte en la seua ja dilatada carrera festiva, la de viure unes festes com a Dama de la Ciutat i Dama Infantil de la Ciutat, respectivament. I tan anhelada data va arribar. A mitjan de setembre, encara davall els rigors de l'estiu, com vénen sent habitual en aquests últims anys, el Teatre Principal presentava les seues millors gales per a acollir l'acte de Nomenament i Imposició de Bandes a les Reines de les Festes, Elena i Victoria, i les seues respectives Corts d'Honor, dins de les quals Sequiol estava representat per Carmen i Andrea i per María i Esther. Aquest acte, en dues sessions, s'iniciava la vesprada nit del divendres deu de setembre. El més granat de la societat castellonenca abarrotava el saló de butaques del Principal, esperant que el presentador iniciara l'acte. Xavier Sidro, debutant en aquests menesters, va ocupar el seu lloc al faristol i amb l'aplom i soltesa d'un vertader professional i després de saludar les autoritats, a la Fallera Major Infantil de València i a la Bellea Infantil d'Alacant, va anar anomenant, amb la seua melòdica veu vellutada, a tots i cadascun dels Presidents Infantils per a, per primera vegada, rebre un present de mans de l'Alcalde de la Ciutat i del President de la Junta de Festes com a reconeixement a la seua labor. Cristian Bonet, el nostre President Infantil, va accedir a l'escenari amb la solemnitat que l'acte mereixia davall l'atenta mirada dels seus pares Pepe i Lidón que no van aturar d'aplaudir, emocionats, des dels seus seients. Arribat a aquest moment, el secretari de la Junta de Festes va iniciar la lectura de l'acta de nomenament de les Madrines dels Sectors i de les Dames de la Ciutat. Totes i cadascuna d'elles iniciaven la seua cerimonial desfilada darrere del seu seient sobre l'escenari. "Del Brancal de la Ciutat... del Sequiol la xiqueta Andrea Esteban Boví". La nostra rossa Andrea, molt somrient va travessar l'etern corredor que la separava de la seua anhelada banda blanca repartint somriures. I com no podia ser d'una altra forma, Maria Jose i Angel, els seus pares, orgullosos de veure com la seua filla complia el seu màgic somni. Després de les Madrines va arribar el torn a les Dames Infantils de la Ciutat. Per a nosaltres, els Sequiolos, una va lluir per damunt de les altres. Com en un conte de fades, Carmen Sales Navarro va fer la seua aparició el la sala i va apocar al respectable amb la seua elegància i simpatia. Des de les primeres files, uns emocionats pares, Begoña i Marcos, rememoraven un intens any viscut mentre gaudien veient com la seua filla acaparava l'atenció del respectable. Per fi, un murmuri sostingut va creuar la sala. La trentè setena Reina Infantil va fer acte de presència. Amb el públic posat en peu i davall l'ensordidor cant de les traques, Victoria Bataller Monfort va iniciar la seua desfilada, precedida per l'Esquadra de Gala de la Policia Local i els Macers. Sobre l'escenari l'esperava l'Alcalde de la Ciutat que, davall els clarins de la "Marxa de la Ciutat", li va imposar la tan esperada banda verda com a Reina Infantil de tots els xiquets i xiquetes de Castelló. Tant l'Alcalde de la Ciutat com el President de la Junta de Festes, en els seus respectius parlaments, van tenir un emotiu record cap a les qui van exercir tals càrrecs en la Magdalena 2004, entre les que devem recordar a Andrea Estrada, la nostra Madrina Infantil del 2003. Amb la desfilada de retorn es va donar per conclòs aquesta primera sessió de l'acte de Nomenament i Imposició de Bandes. El dissabte onze, va clarejar plujós. A pesar d'això tot estava previst perquè la jove Elena Gimeno visquera el seu moment màgic: assumir la màxima distinció que una dona castellonera pot aspirar dins del rang representatiu de les nostres festes, vinti-nou anys desprès que sa mare, Pilar Gimeno també aconseguira tan alt honor. L'hora, les vint trenta hores; el lloc, el Teatre Principal. De nou representants del món de la festa i la cultura de la ciutat, lluint les seues millors gales, s'preparaven a donar la benvinguda a la Reina de la Magdalena 2005 i a la seua Cort d'Honor. Amb mimètic guió al de la nit anterior, el presentador Xavier Sidro, ja alliberat dels nervis del debut de la nit anterior, va invitar a totes i cadascuna de les Madrines de les divuit Gaiates (lamentablement la gaiata 19 La Cultural, aquesta edició magdalenera no serà de la partida. Flac favor a la festa el del seu anterior equip de gestió, màximament quan se segueix vinculat a la festa, però en fi! açò seria motiu d'un anàlisi més profund sobre les comissions i els seus màxims dirigents) a ocupar la seua plaça sobre la bella estrada guarnida a este efecte.

Gaiata 15 “Sequiol”

115


Activitats

"... del Sequiol, Madrina senyoreta Esther Hervas Garcia." Els tradicionals acords musicals van embolicar la sala mentre una sempre somrient Esther iniciava la seua desfilada cap a la seua banda blanca de Madrina. A pesar de l'experiència en aquests menesters, primer com a Madrina Infantil i desprès com a Dama Infantil de la Ciutat, els seus pares Angel i Lidón no podien contenir l'emoció de veure com Esther ocupava el seu tron a l'estrada. I des del "galliner" els Sequiolos es feien notar, victorejant la seua nova Madrina. I després d'elles, va arribar el torn de les sis precioses senyoretes triades com a Dames de la Ciutat: Gemma, Almudena, Gloria, Ana, Andrea i ... Per a tots els Sequiolos , de nou, el moment requeria de la màxima atenció. Les paraules del presentador van eixordar a la sala "Dama de la Ciutat, senyoreta María López López" I María es va deixar portar per l'aplaudiment del respectable que la transportà, com en volandes, fins al seu seient, prop, molt prop del tron que ja esperava a rebre al seu reial amfitriona. Al pati de butaques, Jesús i Lola aparcaven per uns instants el ferri protocol festiu i es deixaven portar per un sentiment d'orgull cap a la seua filla, rememorant aquells instants ja viscut en el 97 quan Maria va ocupar la seua cadira com a Dama Infantil de la Ciutat. El moment esperat per tots va arribar. Com és preceptiu, l'Esquadra de Gala de la Policia Local i els Macers van precedir la reial desfilada de Elena Llopis Gimeno, Reina de les Festes 2005. Sobre l'escenari l'esperava l'Alcalde de la Ciutat que, davall el solemne són de la Marxa de la Ciutat, va imposar la banda verda. Per la seua banda el President de la Junta de Festes, Jesús López, li va fer entrega d'un ram de flors. Amb tota la seua Cort d'Honor posada en peu, flanquejada per les màximes autoritats, festiva i de la ciutat, va ocupar el seu reial tron, un any més cedit per la família Mira d'Orduña per a tan solemne ocasió. Ja des de la seua talaia reial, Elena, no va poder reprimir una furtiva mirada als primers bancs on uns emocionados Pilar i Toño no ocultaven la seua felicitat. Per a Pilar eren moments molt emotius, mescla d'orgull matern i multitud de bons records. Les paraules del President de la Junta de Festes i de l'Alcalde de la Ciutat van posar punt i seguit a aquest acte que es reprendria a La Pèrgola, amb el Sopar de Gala. El primer "Rotllo i Canya" va invitar a Esther i Andrea a gaudir del ball amb Vicente Javier i Cristian, President i President Infantil, en prova que aquella memorable experiència no havia sigut un somni, sinó que era ja una realitat. Un intens cap de setmana en què Castelló va nomenar les seues Reines, Victoria i Elena.. I amb elles les seues Corts d'Honor, de les que Maria i Carmen, Esther i Andrea formaven part, ja, de la Magdalena 2005. Es donava per iniciat el curs fester 2005. Ara era el torn de les diferents comissions de sector per a les seues respectives presentacions oficials, de les que Sequiol seria l'encarregada de trencar el gel, però això ja correspon a una altra història. Andrea, Esther, Carmen i María, que sigueu molt felices. ENHORABONA!

116 Gaiata 15 “Sequiol”


Activitats

LA NOSTRA PRESENTACIÓ: Així la va vore MEDITERRANEO LA TRADICIÓ DE SEQUIOL RESSORGEIX AMB ESTHER I ANDREA Un acte ple de simbolisme i amb la música com a protagonista va anunciar el nomenament de les noves madrines del sector. Amb gran felicitat i ganes de festa castellonera. Així va començar el dissabte la proclamació de les noves madrines de la gaiata 15 per a la Magdalena 2005, Esther Hervás i Andrea Esteban, que es van convertir en protagonistes de la nit gràcies al seu compromís de treball permanent en pro de la tradició d'aquesta terra. L'associació cultural Sequiol va inaugurar el nou cicle fester d'enguany a la Pèrgola amb un acte ple de simbolisme en què no van faltar mencions a l'anagrama de la gaiata: La Panderola i a l'escut de Castelló, que, en forma de monument il·luminat, va presidir l'escenari durant tota la nit. Com és habitual, els estendards de la comissió, portats per Mónica Estrada i Carlos Mas, i les portadores de bandes, Andrea Estrada, Maria Lidón, Araceli Moliner i Sara Díaz¸ van ser els primers a pujar a l'escenari. A continuació va arribar el moment dedicat a la comissió infantil: “El futur de la festa està assegurat amb aquests jóvens gaiaters que, segur, sabran recollir el testimoni dels seus ascendents i dignificar les nostres festes fundacionals”, va asseverar el presentador Javier Tomás; i els xicotets van pujar a l'escenari. I en una mirada al present, el públic va rebre amb alegria a la resta de la comissió, dames i acompanyants que “estan anomenats a ser el pilar de la nostra associació” va assegurar Tomás. Finalment, les madrines de la Magdalena 2004, María López i Carmen Sales, van arribar els seus trons al mig d'una fort ovació digna de la seua acomiadada. El gran moment va arribar amb l'entrada en escena de la madrina Esther Hervás i la madrina infantil Andrea Esteban, que van Gaiata 15 “Sequiol”

117


Activitats prendre seient entre un mar d'aplaudiments, mentre caminaven acompanyades pel president de la gaiata Vicente Javier Queral, i el president infantil Cristian Bonet. Centenars de castellonencs van aplaudir en peu a les noves representants que, emocionades, van rebre les seues bandes mentre l'aroma de la pólvora anunciava a la ciutat el seu nou nomenament ESCENA - RECORD DE LA PANDEROLA

Panderola Sobre l'escenari va regnar l'anagrama de La Panderola, símbol de l'associació cultural en record a l'emblemàtic tren que va servir d'unió als veïns de Castelló, el Grau i Almassora i que avui és motor de la gaiata 15. Ofrena Nombroses associacions van participar a l'ofrena a les noves madrines. Entre elles, el Centre Aragonès de Castelló, la Federació de Colles o els Ajuntaments de Vistabella i Castelló. Maquetes La Gaiata 15 va anunciar l'inici del segon concurs de maquetes “Ciutat de Castelló” que es va posar en marxa el passat any gràcies a l'ajuda de la fundació Ruralcaja. Presents També van acostar flors a les noves representants de la Foguera Plaça Pio XII d'Alacant i la Gestora de Gaiates, que va estar representada per la gaiata número 18 Crèmor i el seu president, Antonio Lleó, portant el ram.

118 Gaiata 15 “Sequiol”

Escut Un bonic monument gaiater que donava vida a l'escut de Castelló va presidir l'escenari de la Pèrgola tota la nit en una clara aposta per la identitat pròpia d'una terra única. Ball Els veïns de l'avinguda Almassora i adjacents van convertir el nomenament de les madrines en una festa. El ball amb l'orquestra Europa va ser multitudinari. Autoritats Entre les autoritats que van assistir a l'acte va destacar la presència del delegat del Govern Valencià, Joaquín Borrás, que va acudir junt amb la seua esposa; l'alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, el regidor d'Urbanisme, Alberto Fabra i el regidor de la Policia, Carlos Tovar, entre altres. Xiquets Els xicotets de la comissió infantil van acaparar totes les mirades durant la nit. Els xiquets María Voltes, Claudia Llopis, Raúl Pegueroles, Carla Bonet, Sergi Martí, Eva Sánchez, Adriana Llopis, Álvaro Voltes, Ana Turc, Nacho Carceller, Ainhoa Pegueroles, Jorge Martí, Beatriz Belenguer, Roberto Belenguer, Mónica Pérez i Alejandro Breva, van ser els protagonistes.


Activitats

LA NOSTRA PRESENTACIÓ: Així la va vore EL MUNDO - CASTELLÓN AL DÍA LA LLUM DE “SEQUIOL” IL·LUMINA LA FESTA Un acte sobri i elegant va servir de presentació dels màxims representants de la dinàmica comissió. La comissió estava nerviosa, el dissabte seria el seu gran dia i encara estava tot per muntar, el recinte de “La Pèrgola” anava agafant forma al pas de la nit del divendres, l'escenari de diferents altures estava muntat d'una manera complexa i cridanera. No s'havia d'escapar cap detall, la nit del dissabte havia de ser perfecta. Les dames i madrines assajaven una vegada i una altra, ansioses que arribara el dia en què presentaven al seu sector. Es veia a les dametes i als acompanyants infantils vagarejar per tot el recinte, evitant l'assaig per a no posar-se més nerviosos, les dames majors estaven més tranquil·les ja que la majoria d'elles, porten una llarga trajectòria en la gaiata i encara així els era impossible dissimular la seua emoció, i les seues ganes que tot isquera bé. Però sens dubte, els que estaven més nerviosos eres els màxims representants de la gaiata, la madrina del sector Esther Hervás García, de 19 anys ha passat per tots els càrrecs representatius i inclús a arribat a ser dameta de la ciutat infantil. Per a Esther, ser madrina de “Sequiol”, és segons les seues pròpies paraules “tot”, fa 16 anys que va entrar en la gaiata i porta 16 anys esperant que arribe este dia, el dia que li imposaran la banda acreditativa amb què ha somiat des dels tres anys, madrina del seu gaiata, madrina de “Sequiol”. Destaca com els seus actes preferits l'Ofrena per devoció i la desfilada de gaiates per tradició ja que és on es mostra el treball realitzat per la comissió durant tot l'any. Però Esther no anirà sola, al llarg d'enguany li acompanyarà la madrina i el president infantil Andrea Esteban Boví i Cristian Bonet Vilarroig, aquestos xiquets de nou anys els dos, porten des de fa sis en la gaiata, i també han passat per tots els càrrecs representatius, Andrea ha sigut dameta imadrineta d'honor, i Cristian ha sigut acompanyant des dels tres anys d'edat. Afirmen que s'ho passen genial quan estan junts, i el que més li agrada del seu gaiata és jugar amb la resta dels xiquets a “pi” o a “cuba”. El cós multicolor i el pregó infantil destaquen com els seus actes preferits. Gaiaters de tota la vida disfrutaran enguany, junt amb els membres de la comissió, passant i disfrutant al cent per cent de moments inoblidables i especials. Va ser a les onze de la nit, quan Javier Tomás Mateu, va donar començament al que seria la presentació de “Sequiol”, un acte clàssic, sobri i carregat d'emotivitat. L'emblema de la gaiata va ser l'encarregat d'estrenar l'escenari, l'estendard de “Sequiol” va creuar la passarel·la per a així poder donar pas a la comissió infantil, una a una les dametes pujaven a l'escenari de la maneta dels seus acompanyants, deixant al seu pas moments anecdòtics i plens de tendresa, quan els setze xiquets es van assentar en els seus cadiretes, es va anomenar a la comissió major, les dames de la gaiata creuaven la passarel·la del braç del seu acompanyant, qui feia una Gaiata 15 “Sequiol”

119


Activitats

reverència en quant la seua dama prenguera lloc. A poc a poc arribava el moment que tots esperàvem, però abans es va anomenar als que van ser els màxims representants de l'any passat, Carmen Sales Navarro, Víctor Salvador Carne i María López López, caminaven per la passarel·la cap a l'escenari veient el final del seu madrinatge acostar-se i al mateix temps veient com el principi d'una any inoblidable s'els vènia damunt, ja que tant María com Carmen viuran el 2005 com a dames de la ciutat de Castelló. El moment ha arribat, tots en peu el “Rotllo i Canya” comença a sonar, Javier Tomas alça la veu el màxim que pot i anomena a qui seran els màxim representants de “Sequiol” per al nou any, Andrea Esteban Boví, Cristian Bonet Vilarroig, i Esther Hervás García van pujar acompanyats del president de la gaiata Vicente Javier Queral García qui al seu torn va imposar les bandes acreditatives a cada una de les dames majors, madrina d'honor i madrina del sector. Cristian va ser l'encarregat d'imposar-los la banda a les infantils. Després de la imposició va arribar l'hora d'un dels moments més entranyables de la nit, els representants de 2004 van posar els corbatins en l'estendard deixant així el seu pas per la gaiata, els seus records i les seues emocions. El mateix van fer les ja noves madrines i president infantil, ells també van plantar el seu corbatí corresponent donant senyal que ells ja eren els màxim representants de “Sequiol”. SORPRESES I OFRENES La vetlada d'ahir, va comptar amb diverses sorpreses que ningú ens imaginàvem, el grup de “Escola de dansa de Castelló”, va ballar per a la comissió a grat i emotiu detall que va impressionar tots els assistents. El moment que també va emocionar el públic va ser l'entrada de dos hòmens vestits de llauradors que van pujar una maqueta d'una gaiata patrocinada per la fundació Ruralcaja¸ la qual van depositar just damunt d'un escut de Castelló, col·locat en el centre de l'escenari. Es va jugar amb el simbolisme i la tradició d'una manera magnifica.

120 Gaiata 15 “Sequiol”

Diversos són els ens que ahir van voler retre homenatge a “Sequiol” realitzant-los una ofrena, el Centre Aragonés va ser el primer a fer-ho i li van seguir la Federació de Colles, el poble de Vistabella, la foguera Pio XII d'Alacant, la Gestora de Gaiates amb “Crémor” i la Tinència d'Alcaldia. Quan moltes gaiates patixen crisi i compten amb poca representació, Sequiol” està d'enhorabona ja que posseïx una nombrosa comissió que viurà enguany junt amb les seues madrines i presidents ajudant-los a representar el seu sector. María Voltes, Claudia Llopis, Raúl Peguerotes, Carla Bonet, Sergi Martí, Eva Sánchez, Adriana Llópis, Álvaro Voltés, Ana Turc, Nacho Carceller, Ainhoa Peguerotes, Roberto Berenguer, Mónica Pérez i Alejandro Breva, són 16 xiquets que formen la comissió infantil, i que acompanyaren Andrea i a Cristian al llarg d'enguany. Encara que Esther tampoc està sola, set xiques seran les encarregades de passar junt amb ella este inoblidable any, sis dames i una madrina d'honor, moltes d'elles encara molt jóvens però amb gran arrelament castelloner. Jennifer Carratalá, de 14 anys, és la benjamina del grup, vinculada tota la seua vida amb les gaiates, porta des de l'any 2000 en la gaiata 15. Encara que és madrilenya, Laura Díaz se sent cent per cent castellonera, disfruta de les festes com ningú i va ser madrina infantil en el 2001. Irene Lerma, disfruta amb l'entrega de premis, arrelada a la gaiata destaca la falda com a complement predilecte del trage de castellonera. Sonia Estrada, destaca la desfilada de gaiates entre els seus actes favorits, ja que s'ensenya a Castelló el treball realitzat en tot un any. Ainhoa Orozco, de 15 anys, destaca l'entrega de premis com el seu acte preferit, disfruta de cada acte de la setmana gran des que va ser "peque" del seu gaiata. Nadia Ojeda, de 19 anys, esta molt il·lusionada amb la presentació, destaca la falda com a complement i és el seu tercer any de dama. El càrrec de madrina d'honor li correspon a Lorena Castillo de 18 anys, estudia segon de turisme en la UJI i està realment il·lusionada amb este nou any que espera viure intensament.


Així la va vore LEVANTE - EL MERCANTIL VALENCIANO

Activitats

LA NOSTRA PRESENTACIÓ:

OBERTURA AMB PROTOCOL TRADICIONAL En l'acte es va fer entrega de la gaiata premiada al concurs patrocinat per Fundación RURALCAJA. Hi havia ganes de reprendre les cerimonials presentacions per part del món gaiater. Hi havia ganes i això es va notar en l'ambient que ja feia presagiar el perfum a tarongina de la Magdalena. La gaiata 15, Sequiol, que va obrir el torn de compareixences a la Pèrgola, va complir en la seua compareixença amb un acte senzill, de tradicional protocol que, no obstant, per la novetat va tenir la seua important dosi d'encant. Va presentar la proclamació amb justícia i dignitat, el membre de la comissió Javier Tomás que va anar anomenant als membres del col·lectiu que van rebre els primers aplaudiments de la temporada, en discórrer pel corredor central de La Pèrgola. Van ser els últims a comparèixer el quartet protagonista dels dos presidents Vicente Javier Queral García, i Cristan Bonet Vilarroig, acompanyant les madrines Esther Hervás García i Andrea Esteban Boví. Esther Hervás i Andrea Esteban van rebre les seues bandes acreditatives. El Grup Castelló va oferir unes danses en homenatge a les madrines. Una vegada a l'escenari van ser els presidents els que van imposar les bandes a les madrines, duent-se a terme, a continuació, la proclamació de les dames i dames infantils, per a seguir amb l'ofrena de flors i la imposició de corbates a l'estendard per les madrines ixents María López i Carmen Sales (en l'actualitat dames de la ciutat) i les madrines actuants, en nom de la comissió. El Grup Castelló va ofrenar un popurri de danses populars, com a homenatge a les madrines, abans que Juan Valls en nom de Rural Caixa, recollira la maqueta guanyadora del concurs de gaiates convocat el passat any en què van vèncer els xiquets Alejandro Breva i Sergio Fabregat.

Gaiata 15 “Sequiol”

121


Activitats

LA NOSTRA PRESENTACIÓ: Així la va vore HERALDO DE CASTELLÓN FESTES Esther Hervás García i Andrea Esteban Boví, junt amb tota la comissió de la Gaiata Sequiol, van ser protagonistes del brillant acte de la presentació al recinte de la Pèrgola, que es va omplir de música en començar l'espectacle creat per aquesta gaiata. La música dona vida al Sequiol La Gaiata 15 Sequiol va ser la primera comissió gaiatera a presentar les seues madrines per al 2005 al món de la festa. Les primeres llampades de les gaiates es van poder veure dissabte passat a la Pèrgola, on es va celebrar la primera comissió de sector. La Gaiata 15 Sequiol va iniciar el cicle de presentacions, que no cessaran fins al dia 22 de gener. La música va inundar tot el recinte fester de la Pèrgola i va ser el fil conductor de l'acte, amenitzat amb sons tradicionals de “tabal i dolçaina” en aquest cas, a càrrec del grup de “tabaleters i dolçainers de Sequiol”. També va haver-hi lloc per a la banda sonora de Peter Pan i sons més moderns. La presentació es va caracteritzar per la seua senzillesa, tant en l'espectacle, en el que només va actuar el grup de danses tradicionals que acompanyava als “dolçainers i tabaleters” que van ballar una peça del bolero de Castelló. A l'escenari dominaba el símbol del sector, la Panderola, establit com a lema d'aquest des de la seua fundació en 1982. Estava emmarcat a cada costat de l'escenari i presidia el mateix en un gran escut de la ciutat de Castelló. El moment més emocionant per a les màximes representants de l'Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol va ser la imposició de les bandes que els acreditaran com a madrines de la Gaiata 15 per a les festes de la Magdalena 2005. Esther Hervás García madrina d'aquesta comissió festera, porta des dels tres anys en el sector, i ha passat per totes les categories que té la festa. Aquest va ser un dels detalls que va destacar el mantenidor de l'acte. Andrea Esteban Boví,

122 Gaiata 15 “Sequiol”


Activitats madrina infantil d'aquesta Gaiata per al 2005, va romandre atenta a tot el que transcorria a l'escenari. A més de l'emoció per a les madrines en rebre la banda, un altre instant rellevant va ser per al president infantil, Cristian Bonet Vilarroig, i la presentació del president de la comissió, Vicente Javier Queral García, que ha treballat “l'inimaginable” perquè tot isquera “perfecte”, a pesar de tenir “poc de temps” per a preparar-la. La Gaiata 15 va acomiadar, finalment, a les seues madrines de 2004, fent esment a què, tant Carmen Sales Navarro, madrina infantil, com María López López, formaran part de la cort d'honor de les reines de la Magdalena 2005, Elena Llopis i Victòria Bataller. En suma, es tracta de tot un honor per al sector, que podrà presumir de tenir en el més granat dels festejos de l'any que ve a dos jóvens personalitats del seu barri.

de Seguretat Ciutadana. Els dos van gaudir de l'ambient festiu que es respirava a la Pèrgola. L'Alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, va acudir com és habitual a la presentació i va estar compartint la vetlada amb la resta de companys de l'equip de Govern Municipal. El delegat del Consell Joaquín Borras, que l'any passat va ostentar el càrrec de president d'honor de la Gaiata 15, també va gaudir de la presentació dels representants d'aquest sector. Unes files més arrere es trobava el funcionari de la conselleria de Benestar Social Enrique Carceller que, igual que els seus fills, també forma part d'aquesta comissió gaiatera.

Javier Tomás va ser el mantenidor de l'acte i la persona encarregada de llegir el guió que va seguir a la presentació.

Elena Llopis i Victòria Bataller, les dues reines de les festes de la Magdalena 2005, tampoc van voler deixar soles les seues companyes de viatge. Na Violant d'Hongria 2005 Ana Valbuena, també va veure la presentació de la comissió del districte de Sequiol, des de la seua llotja, junt amb les seues dames de companya. Jesús López president de la Junta de Festes, va estar sempre al costat de les màximes representants de la Magdalena de l'any que ve.

Alberto Fabra, regidor d'Urbanisme, va estar present en l'acte i va xarrar animadament amb Carlos Tovar. Regidor

Absències En aquesta presentació no es va veure cap representant municipal del PSPV

Assistents

Gaiata 15 “Sequiol”

123


Activitats

LA NOSTRA PRESENTACIÓ: Així la va vore CRÒNICA DE CASTELLÓ - SOCIETAT

ESTHER I ANDREA LLUEIXEN LES BANDES DE MADRINA Les dos jóvens s'han convertit en les màximes representants de la Gaiata 15, Sequiol. Esther Hervás i Andrea Esteban han sigut les primeres madrines presentades a la societat castellonenca a La Pèrgola del Parc Ribalta. El recinte va tornar a vestir-se de llarg a la nit de dissabte passat, dia 18 de setembre, en un acte que va fer memorar els orígens de la ciutat i de la festa. El món de la festa al complet no va voler perdre's aquest acte, organitzat per la gaiata 15, que marca l'inici del camí cap a la Magdalena 2005. A partir d'aquest moment, i tots els dissabtes fins al 29 de gener, reines, dames, madrines, presidents, Junta de Festes, Federació de Colles i Gestora de Gaiates tenen una cita obligada a la Pèrgola per a conèixer a les màximes representants de les pròximes festes de la Magdalena 2005. L'acte va donar la benvinguda a les noves madrines i la seua cort d'honor però també va servir per a acomiadar María López i Carmen Sales que durant un any s'han encarregat de representar tots els veïns i veïnes de la zona de Sequiol. Les flors, la música i el color van ser els elements utilitzats per a simbolitzar la gaiata, Castelló i, en definitiva, tot el que signifiquen les festes de la Magdalena per als ciutadans de la capital de La Plana. D'altra banda, els balls populars i tradicionals van estar protagonitzats pels integrants de l'Associació d'Estudis Culturals el Grup Castelló i van aconseguir la seua màxima expressió quan van ballar el Bolero de Castelló.

124 Gaiata 15 “Sequiol”


Activitats Protagonistes de la festa Les parelles formades per Lorena Castillo i Guillermo Verchili; Nadia Ojeda i Marcos Sales; Sonia Estrada i Fernando Mas; Jennifer Carratalá i Cristian Carratalá; Alejandro Breva i Mónica Pérez; i Ainhoa Pegueroles i Jorge Martí van seguir amb atenció l'espectacle des de l'escenari sent també protagonistes de la proclamació. Lorena Castillo ja sap que l'any que ve serà ella la madrina de Sequiol. El futur de la comissió de Sequiol. Les parelles formades per Laura Díaz; Irene Lerma i Alberto García; Ainhoa Orozco i Carlos Mon, van estar acompanyats i durant la proclamació pels xiquets Nacho Carceller i Ana Turc; Beatriz Belenguer i Roberto Belenguer; Raúl Pegueroles i María Voltes i Eva Sánchez i Adriana Llopis. Els més menuts van participar en l'acte sense deixar-se intimar per la multitud presenta en la proclamació. Esther i Andrea, al seu tron Esther Hervás ja és la madrina de Sequiol per a la Magdalena 2005 i Andrea Esteban és la infantil. Les dos jóvens van ser les vertaderes protagonistes de la nit i van estar acompanyades per la seua cort d'honor i altres membres de la comissió. En l'acte, els presidents Vicente Javier Queral i Cristian Bonet, l'infantil, van estar pendents durant l'acte de les dos jóvens que van rebre tot l'afecte de la comissió. Tradició sobre l'escenari L'acte de proclamació va ser tota una al·legoria a la tradició i la cultura castellonenca. El color verd, la gaiata i l'escut de la ciutat van ser els símbols més utilitzats per a evocar temps passats de la fundació de la capital de La Plana. No obstant, l'espectacle també va mirar cap al futur garantit pels jóvens del sector i per entitats com el Grup Castelló que s'encarreguen de mantenir viva la història.

Gaiata 15 “Sequiol”

125


PRESENTACIÓ DEL CARTELL ANUNCIADOR DE LA MAGDALENA 2005 Arrels de llum, aquest és el lema del cartell triat per a pregonar, als quatre vents, les festes fundacionals de la nostra ciutat, la Magdalena del 2005. La seua autora, Reyes Carceller Alicart. Aquest va ser el veredicte del jurat del Concurs de Cartells FESTES DE LA MAGDALENA 2005 reunit el passat catorze d'octubre, a la sala d'exposicions de la Fundació DávalosFletcher, presidit per Miguel Angel Mulet, Regidor de cultura de l'ajuntament de Castelló i format per Amat Bellés, pintor i cap de departament de disseny gràfic de la UJI; Vicent Vidal, professor de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics; Javier Tirado, tècnic impressor: José Vicente Ramón, gerent de la Fundació Dávalos-Fletcher; Jesús López, president de la Junta de Festes; Jose Vicente Nadal, president de la Gestora de Gaiates; Vicente de Juan, president de la Federació Colles de Castelló; Carmen Albert, Reina de les Festes 2004; Jesús Monroig i Vanesa Pérez, vocals de la Junta de Festes i Julio Hernandez, secretari de la Junta de Festes, amb veu i sense vot. Com a dada curiosa indicar que aquesta mateixa autora, Reyes Carceller, també va ser la guanyadora d'aquest mateix concurs per al cartell de la Magdalena 2001, el lema del qual era Esclat de llum. Podem assegurar, sense por d'equivocar-nos, que Reyes ha sabut plasmar a les seues obres les més profundes arrels festeres, un esclat de llum: La Gaiata. Seixanta-sis van ser les obres presentades a concurs (una més que en l'edició anterior) de les que únicament es va repetir un lema: Anem, anem, en dues ocasions. Per als detallistes i amants de les curiositats indicarem que hi havia un lema que recordava a la famosa cançó de Los del Rio: “Dóna al teu cos alegria en Magdalena” o a l'avantguarda de les comunicacions: “E-mail Magdalenero” o simplement sense definir-se: “Com si, com sa”. Les veus que més se van utilitzar en els lemes són: Magdalena, en 13 d'ells; Festa, en 12 i Llum, en 10.

126 Gaiata 15 “Sequiol”


Activitats L'exposició de totes les obres presentades a concurs va quedar inaugurada, a la sala d'exposicions de la fundació Dávalos-Fletcher el passat 15 d'octubre. A la mateixa van acudir els màximes representants del món de la festa i de la cultura de la ciutat. Les Reines de les Festes, Elena i Victòria, acompanyades per les Dames de la Ciutat, entre les que destacaven en gran manera la guapíssima María López i la sempre somrient Carmen Sales; van ser les encarregades de tallar la cinta donant per oberta l'exposició. Moments abans, l'autora de l'obra guardonada, Reyes Carceller, va rebre, de mans de les autoritats presents, el corresponent premi, passant a estampar la seua signatura sobre l'original, marcat amb el número 20 i el lema del qual era "Arrels de Festa. La nostra comissió estava perfectament representada en tal acte. Després de la recent imposició de bandes i el debut en el cicle de presentacions oficials on Sequiol va ser la més matinera; aquest era el primer acte oficial dels nostres representants de la Magdalena 2005. I els seus rostres delataven els seus nervis. Andrea Esteban, Madrina Infantil, acompanyada de Cristian Bonet, President Infantil s'enfrontaven al seu primer repte: representar tots els xiquets i xiquetes del Sequiol. Amb ells, una elegantíssima Esther Hervas , la nostra Madrina, feia el propi entre les que, com ella, ja formaven part de la Cort de la Reina, Elena Llopis. Esther, Andrea i Cristian van eixir airosos de l'envit, la seua gràcia i saber estar van captivar a quants van departir tan agradable vetlada. I com mana la tradició, va quedar immortaliltzat el moment. Esther, Andrea i Cristian van posar junt amb el Cartell Anunciador de les Magdalena 2005. Ja per sempre serà el seu cartell, el de l'any en què els tres van veure materialitzat el seu somni més desitjat.

Gaiata 15 “Sequiol”

127


Activitats

Dies abans de l'inici de les nostres festes fundacionals es va reunir el jurat qualificador del I concurs escolar de maquetes de gaiata “Ciutat de Castelló” que baix el patrocini de la fundació Ruralcaja i amb l'organització de l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol, convocava als cinquanta-cinc centres escolars de la ciutat i a prop de quinze mil escolars a construir la seua maqueta amb l'objectiu de donar a conèixer el símbol per excel·lència de les nostres festes.

el senyor Rafael Guallart Urrea, dissenyador i, per part de la Gaiata 15, el senyor Victor Orozco Rodríguez, el senyor Enrique Carceller Llago i el senyor Agustín Mon Carro. Als locals de l'associació es trobaven exposades els més de quatre-cents treballs presentats a concurs corresponents a les diferents fases locals realitzades als centres escolars de primària, Cervantes, Isidoro Andres, Lope de Vega i Jaume I així com al centre de reeducació Pi Gros.

Dit jurat estava format pel senyor Juan Valls Poveda en representació de la Fundació Ruralcaja, el senyor José Marco Roig i el senyor José Vicente Monroig Marques, artistes gaiaters,

A la fase final, entraven en lliça les obres guanyadores de les diferents fases locals, classificades en tres categories:

II CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLÓ” Patrocinat per Fundació Ruralcaja Educació primària, primer – segon – tercer: - Lema: “La Baixada”, presentada pels escolars Jesús Andreu, Diego Mas, Victor Catalán, José Candea. - Lema: “Naranjas de Luz”, presentada per l'alumna Yasmin Hasin Valenzuela. - Lema: “Llum i festa”, presentada pels escolars Jorge Ferrer, Irene Lozano, Maria Angeles López. - Lema: “Tradició”, presentada pels escolars Adrian, Diana, Mónica i Maria Pilar. - I Lema: “Gaiata 15”, presentada pels alumnes Sergio Fabregat del Ojo i Alejandro Breva Monte. Educació primària, quart – cinquè - sisè - Lema: “Moderna i tradicional”, presentada pels escolars Sara Celma, Verónica Ramírez. - Lema: “Un esclat de llum i color”, presentada per l'alumna Maria Isierte. - Lema: “La Taronja”, presentada per l'escolar Miriam Monroig Monroig. - Lema: “Gaiata de vasitos”, presentada per l'escolar Javier Mollá López. - Lema: “La madereta”, presentada pels escolars, Maria Rocío Collado, Samuel Muñoz, Tamara Gómez i Cindy Expósito. - Lema: “ Anem, Anem”, presentada per l'escolar, Isabel Moñux Gil. - Lema: “ Fes per Magdalena”, presentada per l'escolar Ariadna Masip Ballester i equip. - I Lema: “Tradició i festa”, presentada pels alumnes Daniel Vergara, Enrique Traver i Alejandro Jovaní.

128 Gaiata 15 “Sequiol”

Educació Secundària - Lema “ Un espiral d'energia. La Gaiata”. Aquest treball es va alçar amb el triomf de la fase final. Després de les oportunes deliberacions el jurat va atorgar el primer premi de la final en educació primària primer – segon - tercer al treball que sota el lema “Gaiata 15” van presentar els alumnes del col·legi Isidoro Andres, Sergio Fabregat del Ojo i Alejandro Breva Monte. En la categoria d'educació primària quart–cinquè–sisè, els guanyadors de la fase final van ser Daniel Vergara, Enrique Traver i Alejandro Jovaní del col·legi Cervantes amb el seu treball titulat “Tradició i Festa”. Finalment el jurat havia de seleccionar la guanyadora absoluta d'entre les guanyadores de les fases finals, treball que passaria a ser el guanyador del concurs i la maqueta del qual es realitzaria a escala d'un metre. Per unanimitat el jurat va atorgar el premi absolut al treball signat per Sergio Fernández i Alejandro Breva. Totes les obres presentades a concurs van ser exposades a la plaça Santa Clara, el dènou de març, sent tot un èxit de públic que va gaudir tant dels impressionants dissenys com dels sorprenents materials utilitzats per a la seua construcció.


Activitats L'entrega de premis es va realitzar al Saló de l'entitat Ruralcaja, al carrer d'Enmig, a què van acudir a més de tots els guanyadors de les fases locals acompanyats dels directors dels centres docents, la Reina Infantil de les Festes, Andrea, acompanyada pel regidor de l'Ajuntament de Castelló el senyor Carlos Tovar, les madrines de la gaiata 15, Carmen i María, junt amb el president de l'associació Vicente Javier, per part de Ruralcaja, una nombrosa representació encapçalada per el seu director general el senyor Conrado Balaguer, així com diferents representants de la Conselleria de Cultura i Educació que també

col·laboraren en l'organització d'aquest concurs. A poc a poc se va anar desvelant la resolució del jurat amb la consegüent alegria dels escolars en rebre els seus obsequis. El moment cim va arribar amb la lectura de l'acta amb el guanyador absolut. Sergio i Alejandro, acompanyats del director de l'Isidoro Andres, el senyor Edmundo, van recollir els seus respectius trofeus i regals que, en el cas del centre, va ser un xec amb una important quantitat econòmica que segur va ser una molt agradable sorpresa per al seu director. Durant la presentació oficial de la gaiata 15 Sequiol, el passat divuit de

Gaiata 15. Premi absolut I Concurs de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”

setembre al recinte de la Pèrgola, es va fer entrega de la maqueta guanyadora del I concurs escolar de maquetes “Ciutat de Castelló” al senyor Juan Valls, representant de la Fundació Ruralcaja. Quan aquestes línies isquen publicades el II concurs escolar de maquetes “Ciutat de Castelló” estarà vist per a sentència. Els recomanem que no es perden l'exposició de treballs que es realitzarà a la plaça Santa Clara. Segur que se sorprendran dels magnífics treballs amb espectaculars dissenys que són capaços de desenvolupar els nostres escolars. Per a tots aquells estudiants de primària i secundària, si fins i tot no heu participat en aquest concurs no vos podeu perdre la III edició. Els premis són magnífics. En la pàgina web de la nostra gaiata: www.sequiol.tk trobareu tota la informació necessària. Pregunteu-li als vostres professors. ESPEREM LA TEUA PARTICIPACIÓ.

Gaiata 15 “Sequiol”

129


Activitats

Amb la col·laboració de:

ACTIVITATS CULTURALS AL SEQUIOL Complint amb un dels mandats bàsics que resa en l'article tercer dels estatuts de l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol, que diu”… serà objecte de l'associació la promoció, difusió, acostament, dins del seu àmbit d'actuació, del bagatge cultural festiu tradicional que constitueix la idiosincràtica pròpia i característica de la nostra ciutat, utilitzant tots aquells actes que consideren apropiats, vetlant sempre per l'engrandiment, desenvolupament i futur de les Festes de Castelló”, s'organitzen diferents activitats que, distribuïdes durant tot l'any, cerquen tals fins. Aquestes activitats estan programades, especialment, per a TOTS els associats, és per açò, amable lector, que si estàs interessat en alguna d'aquestes activitats o en qualsevol altra que fóra del teu interès, no dubtes a posar-te en contacte amb nosaltres. Estarem encantats de comptar amb la teua col·laboració, aconseguint

130 Gaiata 15 “Sequiol”

el doble objectiu d'enriquir el teu temps d'oci i, d'altra banda, formar part en una de les entitats de major arrelament dins del panorama festiu de la ciutat. La primera de les activitats que vos presentem és el Betlem Gaiater. És l'activitat més veterana de quantes desenvolupem ja que el Nadal 2004 ha sigut la sisena edició. En aquesta activitat participen tant grans com xicotets ja que des de la pròpia construcció de les cases, les muntanyes… fins a la realització de figuretes de fang o la decoració de les mateixes, tot, és confeccionat per nosaltres. Per a enguany el repte era la construcció d'un impressionant riu amb aigua circulant que completara les diferents fonts o la sènia amb moviment. La prova va ser superada i el vint-i-u de desembre nostres màximes representants, Esther Hervas, Madrina, Andrea Esteban, Madrina Infantil i Cristian Bonet, President Infantil acompanyats del President de l'associació, Vicente Javier, van donar per


Activitats inaugurada l'exposició del nostre Betlem Gaiater, en la seua nova ubicació que va facilitar que gran nombre de veïns poguera gaudir d'una de les nostres més arrelades tradicions nadalenques i els més menuts es quedaven bocabadats amb els efectes de les llums o amb el circular de l'aigua pel riu o amb l'horta que, dia a dia, creixia i creixia… Però el triomfador, sens dubte, va ser el burro de la sènia que… volava!. Si estàs interessat en aquesta activitat, amb l'arribada del mes de desembre ens posem mà a l'obra així que… ÀNIM!. La segona de les activitats que vos presentem és la nostra pàgina Web. De la mà de la webmaster Salomé i amb la inestimable col·laboració de GESCOSOFT, les festes de Castelló circulen per la xarxa de xarxes fins a l'últim confí del món. Des de www.sequiol.tk pots obtenir informació de la nostra història particular o una puntual informació dels esdeveniments més destacats del panorama fester de la ciutat, enviar-nos les teues opinions des del fòrum o consultar quan seran les pròximes festes en la nostra calculadora de dates o informació del concurs de maquetes o qualsevol consulta que desitges des de la nova facilitat GOOGLE. Aquesta iniciativa de què aquesta associació va ser pionera dins del món de la festa, té ja els seus fruits com podràs observar a la zona d'enllaços a diferents associacions festives de la ciutat que, seguint els nostres passos, també disposen del seu web. Si vols estar puntualment informat, no ho dubtes, posa nostra pàgina entre les teues favorites. No et penediràs, com no ho han fet els prop de tretze mil cinc-cents visitants que ja han contactat amb nosaltres.

El taller de música tradicional és un de què millor acollida ha tingut tant pel nombre de participants com per la seua posterior projecció ja que, fruit d'aquest bon treball que coordinen els professors Alejandro, amb la seua dolçaina, i Verónica, amb el tabal, diverses han sigut les participacions del grup de Dolçaina i Tabal d'aquesta associació. Els dissabtes al migdia la cita és obligada. En el nostre local del carrer Sequiol comencen els durs assajos (des d'aquí agrair el suport i comprensió dels veïns que han hagut de patir algun “gall” fruit dels inicis dels nostres aprenents en l'art, difícil art, de fer sonar bé la dolçaina), aprenent solfeig i practicant noves i noves partitures que després seran interpretades, pel nostre jove grup, en desfilades, cercaviles, despertades o en la Cavalcada Infantil, acompanyant a la nostra comissió. Per a enguany un nou repte està en marxa: participar en el concurs de dolçaina i tabal per a músics novells, convocat per a l'últim cap de setmana de gener. A l'hora d'escriure aquestes línies els dos grups del nostre taller de música tradicional que es presenten a concurs ultimaven les seues interpretacions. D'una cosa estem segurs: la seua afició per la música i el seu interès per fer les coses ben fetes, bé val nostre màxims reconeixement. I si a més hi ha algun premi... molt millor. L'oferta musical es completa amb el taller de ball en què es preparen les coreografies que la nostra associació presentarà a concurs dins del concurs Castelló Artistic que convoca la Junta de Festes. Fins ara aquest concurs es convocava dies abans a l'inici de la nostra Setmana Gran però, per a aquesta edició, tal concurs es posposa per a dates posteriors a fi d'alliberar dels típics compromisos pre-festius Gaiata 15 “Sequiol”

131


Activitats als membres de les diferents comissions i així aconseguir un major índex de participació. Per a aquesta nova edició, estem preparant dues coreografies molt interessants, una en l'apartat infantil i una altra (la novetat d'enguany) per a l'apartat de majors. En aquest taller, a més de la preparació de la coreografia de l'actuació es treballa també amb el disseny i confecció tant dels vestuaris com de l'escenografia. Dins de l'apartat esportiu cal ressaltar a l'equip de futbol sala de l'associació. El que es va iniciar com un passatemps ha esdevingut en una de les activitats que més expectatives està generant. La conjugació de joventut i experiència unit a la gran dedicació d'un professional del futbol com és Victor Salvador, ha fructificat en un competitiu equip de futbol sala que competeix tant en la Lliga de Colles com a la Copa. Aquesta activitat, a més de la faceta purament esportiva, té una altra molt important d'integració ja que estreny relacions amb altres col·lectius de la festa, com són les Colles, que afavoreix la unió d'aquests col·lectius ja que Colles i Gaiates han de ser complementaris en la seua acció festiva i per a

132 Gaiata 15 “Sequiol”

res ha de ser excloent el treball d'un col·lectiu respecte a l'altre. En aquestos moments l'equip ocupa la meitat de la taula en la Lliga que està en parada tècnica fins després de festes i classificat per a la següent ronda a la Copa. Si estàs interessat en aquesta activitat esportiva, contacte amb nosaltres. L'última de les activitats que vos presentem és el taller de teatre valencià. Des de la primera aparició en escena interpretant “La Bellesa Festera” fins aquesta edició magdalenera, molt ha madurat aquesta activitat. Des de l'escenari, que ja en l'edició anterior va estrenar decorat, fins a la interpretació dels nostres actors, tot ha anat millorant gràcies a l'esforç i tenacitat de Maria José Boví i Guillermo Verchili. Com ja ve sent un clàssic del nostre programa de festes, el dimecres 2 de març s'estrenarà l'obra que davall el títol “El boticari de Villarreal” hem estat preparant durant llargs mesos d'assaig. Segur que les rialles estan assegurades. Insistir en el caràcter participatiu de totes aquestes activitats, ideades i preparades perquè


Activitats tots els nostres associats puguen participar en elles. Així que No ho dubtes! Si tens interès a ser un membre actiu en qualsevol d'elles o, simplement, vols enriquir les teues estones d'oci col·laborant en qualsevol d'elles només has de posar-te en contacte

amb nosaltres, bé a través del nostre correu electrònic o visitant nostre cau fester al carrer Sequiol (en horari de vesprada de 19 a 21 hores). VOS ESPEREM

Gaiata 15 “Sequiol”

133


Activitats

VI CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA AL COL·LEGI ISIDORO ANDRES ORGANITZAT PER LA A. C. GAIATA 15 SEQUIOL El que va començar sent una aposta d'aquesta comissió per fomentar, entre la població escolar, la imatge de la Gaiata ha fructificat en un dels actes més esperats dins del panorama festiu del nostre sector. Finalitzades les festes del Nadal i amb la tornada a les tasques escolars, els alumnes del col·legi públic Isidoro Andrés i, per que no dir-ho els seus pares, comencen amb l'enriquidor treball de projectar la Gaiata que presentaran al concurs de maquetes que convoca l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol que, des de l'edició anterior és la fase prèvia del concurs escolar que patrocina la Fundació Ruralcaixa – Castelló. L'edició de l'any anterior va presentar una seriosa dificultat que va provocar la modificació del guió establit durant els últims anys. El lamentable desterrament patit pels professors i alumnes del col·legi a causa de les obres de condicionament del centre, va suposar que la tradicional exposició dels treballs i l'entrega de premis no es realitzara, per primera vegada, dies previs a l'inici de les festes a les dependències del centre del carrer Herrero. Però aquest fet no va suposar minva en la participació. La més nombrosa de totes les edicions!. Les prop de dues-centes cinquanta maquetes presentades a concurs van ser arreplegades i exposades als locals de la nostra associació (amb el consegüent problema d'espai però, en fi! Què se li anava a fer? Els imponderables del destí ens van jugar una mala passada) i l'entrega de premis es va programar durant la setmana gran, concretament per a l'últim diumenge de festes

134 Gaiata 15 “Sequiol”

conjuntament amb el concurs de paelles. Però tampoc en aquest acte ens va acompanyar la sort ja que les intenses pluges que ens van acompanyar des de l'últim dissabte van impedir que l'acte es desenvolupara amb la brillantor prevista però, almenys, vam poder entregar a tots els “valents concursants” que ens van venir a visitar els seus corresponents premis i detalls per la seua participació. El treball del jurat, cada any és més complicat; ho dic des de l'experiència. Si hem dit que la quantitat de treballs ve creixent any rere any, la qualitat de les mateixes li va a la saga. Cada vegada són més les idees o les composicions que ens sorprenen, fins al punt de ser inspiració d'algun reconegut artista gaiater per als seus dissenys. Estem orgullosos del resultat obtingut. Per la total integració d'aquest projecte al col·legi; d'això tenen molta “culpa” el seu director i els professors (especial reconeixement a Rosi qui coordina la dita activitat dins del centre). Per la implicació de les entitats col·laboradores en els obsequis i premis que entreguem tant als premiats com a tots els participants; gràcies a Ajuntament de Castelló, Diputació Provincial, Junta de Festes, Telepizza, Todojuguete, Mediterranio, Ruralcaixa, Bancaixa i Castelló d'Impresió. Per l'acció integradora a la nostra cultura que suposa; una simple ullada als noms d'algun dels participants donarà una idea de l'important que és donar a conèixer les nostres tradicions als qui, venint d'altres llars, comparteixen, braç a braç, la nostra ciutat. I, sobretot, per la il·lusió que es reflecteix en tots i cadascun dels xiquets i xiquetes que participen en aquest concurs, aprenent a voler l'element diferenciador de les nostres festes: La Gaiata.


PRIMER PRIMÀRIA 1- Premi : LLUM I FESTA. 1r- C Jorge Ferrer Manero. Irene Lozano Buj. Mª. Angeles López Brun. 2- Premi : ORGULL DE TRADICIÓ. 1r- B Paula Monroig Monroig. David Valero Ibáñez. 3- Premi : LA GAIATA DEL POBLE. 1r- B Laura Mata Rodríguez. Paula Mateu Puig. SEGON PRIMÀRIA 1- Premi : GAIATA 15 2n- C Sergio Fabregat Del Ojo. Alejandro Breva Monte. 2- Premi : MAGDALENA FESTA PLENA. 2n- B Alba Ramos Cabrera. 3- Premi : CAMÍ DE LA MAGDALENA. 2n- B Alba Vicente Villalonga. Ana Vicente Villalonga. TERCER PRIMÀRIA

QUART PRIMÀRIA 1- Premi : LA TARONJA. 4t-A Miriam Monroig Monroig. 2- Premi : FOSFORITA. 4t-A Sergi Miralles Miralles. Xavier Esteban Sebastiá. 3- Premi : DIA DE LA MAGDALENA. 4t-A María López Oveller. María Morcillo Altaba.

Activitats

Els guanyadors de la passada edició van ser:

CINQUÈ PRIMÀRIA 1- Premi : UN ESCLAT DE LLUM I COLOR. 5è- A Maria Iserte Carnicer. 2- Premi : GAIATA DE LLUM. 5è- B Eric Cruz Vidal. 3- Premi : MOLT DE COLORIT. 5è- B Sandra Cabañero Lax. Fco. Javier Ramajo Iglesias.

SISÈ PRIMÀRIA

1- Premi : NARANJAS DE LUZ. 3r- C Yasmin Hasin Valenzuela. 2- Premi : LA GAIATA DE MAGDALENA. 3r- B Adrián Miguel Morcillo Altaba. 3- Premi : COLORS DE FESTA. 3r- B Lledó Muñoz Tena. Javier Valero Ibáñez.

1- Premi : MODERNA I TRADICIONAL. 6è- A Verónica Ramírez Olivero. Sara Celma Saura. 2- Premi : LA NOSTRA TRADICIÓ. 6è- B Patricia García Cortijo. 3- Premi : FAR DIBUIXADOR. 6è- A Vicente Vicente Villalonga.

Guanyador de la fase prèvia de primer, segon i tercer de primària i classificat per a la fase final del I Concurs escolar de Maquetes Ciutat de Castelló:

Guanyador de la fase prèvia de quart, cinquè i sisè de primària i classificat per a la fase final del I Concurs escolar de Maquetes Ciutat de Castelló:

Primer premi Segon Curs. Lema: GAIATA 15 Realitzada per Sergio Fabregat Del Ojo i Alejandro Breva Monte.

Primer premi sisè curs Lema: MODERNA I TRADICIONAL Realitzada per Verónica Ramírez Olivero i Sara Celma Saura.

Com ve sent habitual en les últimes edicions, els treballs guanyadors van estar exposats durant tota la setmana gran a l'aparador de la Farmàcia de Maria Jesús Bagán, al carrer Sequiol, 2. Des d'aquestes línies volem agrair-li la seua col·laboració. Quan aquest llibret estiga en les seues mans, amable lector, la VII edició ja estarà en marxa. Centenars de treballs esperaran la valoració del jurat i, aquells que obtinguen el primer premi d'ambdues seccions optaran al premi absolut del II Concurs escolar de maquetes de Gaiata que patrocina la Fundació Ruralcaixa – Castelló en el que col·labora l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol. Si estàs en edat escolar i encara no has participat en aquest concurs, pregunta als teus professors i prepara la teua maqueta per a la pròxima edició. Serà molt divertit i aprendràs com són les Gaiates. I vostè, estimat col·laborador, si mai ha visitat l'exposició de tots els treballs li invitem que ho faça. No es penedirà!. Podrà comprovar tot el que són capaços d'idear aquests jóvens artistes amb furgadents, cartó, paper de colors, gots de plàstic... Gaiata 15 “Sequiol”

135


Activitats

Fidel a la nostra cita anual, en aquesta secció volem fer un repàs a tots els èxits replegats per la nostra comissió en tots i cadascun dels concursos a que s'ha presentat, en el passat any. Realitzem un succint repàs als resultats obtinguts, seguint un ordre cronològic.

ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2004 CONCURS DE BETLEMS "AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - NADAL 2003" Encara que la convocatòria del concurs es va realitzar en les mes de desembre del 2003, la resolució del mateix no es va fer públic fins mitjan de gener 2004. Abans de prosseguir no m'agradaria deixar passar aquesta oportunitat per a llançar un comentari respecte d'això: No sembla molt lògic que la resolució d'aquest concurs es done a conèixer passades les festes ja que, en primer lloc, resta protagonisme als qui aconsegueixen algun dels premis fins al punt d'afectar la pròpia cerimònia d'entrega dels mateixos on la presència de mitjans de comunicació (i fins i tot dels propis participants) és pràcticament nul·la, el que impedeix la difusió del mateix. En segon lloc, si la resolució es dóna a conèixer durant les festes, període en què més gent gaudeix de vacances, permetria a tots poder conèixer l'existència de tals treballs i visitar-los, sobretot als premiats ja que l'atenció i difusió que els mitjans prestarien a aquest esdeveniment, segur que seria major. Fets, doncs, aquests comentaris, centrem-nos en el concurs en si. En aquesta cinquena participació en el concurs, superades ja les cotes d'il·luminar les cases o realitzar fonts i cascades amb aigua corrent, es va incrementar el nivell de dificulten amb la inclusió de dues figures amb moviment: un alfarer i una sènia. En data i hora acordada, el jurat qualificador del concurs va visitar el nostre Betlem, en la nostra seu social del carrer Sequiol, analitzant les escenes obligades a concurs així com aquells detalls d'originalitat: horta amb plantació viu, concedint al nostre treball el premi a l'originalitat. Hem de reconèixer que esperàvem una miqueta més però, cert és, que la qualitat de la resta de Betlems presentats a concurs era molt alta. En Fi!, l'any que ve serà. IV CERTAMEN "CASTELLÓ ARTISTIC" En aquesta quarta edició, la nostra associació es presentava en la secció infantil, on el gran nombre de participants i la qualitat de les coreografies, fa d'aquesta competició una de les més disputades. La nostra comissió infantil va presentar una magnífica coreografia de l'èxit de David Bisbal "Buleria".

136 Gaiata 15 “Sequiol”


Activitats Seleccionada la peça a interpretar, les nostres xiques de la comissió major van desenvolupar un magnífic treball. Primer es va treballar la coreografia: intensos dies d'assaig perquè els moviments sobre l'escenari i la seua difícil coordinació isqueren a la perfecció. A continuació va venir el disseny i confecció del vestuari així com els diferents elements que componien l'escenografia. El taller de ball va treballar a la perfecció. Va arribar el dia de la veritat, 15 de febrer. Lloc: La Pèrgola. La nostra particular escola de ball estava preparada: les coreògrafes amb els nervis a flor de pell i ultimant els detalls; els artistes, amb una tranquil·litat aclaparadora: Carlos Mon, Carmen Sales, Andrea Esteban, Cristian Bonet, Mª Lidón i David Carretero, Jorge Martí, Alejandro Breva, Alvaro Voltes, Araceli Moliner i Carlos Mas, i és que ja són vertaders professionals de l'escena amb algun triomf a les seues esquenes. Va sonar la música i tot va eixir a la perfecció. Així ho va entendre el públic que omplia a rebentar el pati de butaques, amb la forta ovació que va dedicar als nostres xiquets. La resolució del jurat no ens va ser tan propicia ja que la nostra actuació no va aconseguir cap dels tres premis en lliça. Però per a tots nosaltres van ser els millors, sens dubte. 60é CONCURS D'APARADORS MAGDALENA 2004 Per primera vegada nostra associació col·laborava directament en el disseny i realització d'una composició per a un aparador, dins del concurs Magdalena 2004 que convoca l'Ajuntament de Castelló. Concretament el centre de perruqueria i estètica Pepa Garrido al carrer Navarra 11 (establiment col·laborador de la nostra Gaiata). La composició, sota el lema "Gaiata", representava una espectacular gaiata de fusta tallada a què acompanyaven una parella de castelloners (dos espectaculars talles de fusta de cent vint centimetros d'alçària). I el debut no va poder anar millor ja que la composició es va alçar amb el primer premi absolut. Des d'aquí volem agrair a Toni i Pepa la seua confiança en el nostre disseny i, des d'aquí ens citem per a revalidar el triomf en la nova edició amb una altra sorprenent composició.

Gaiata 15 “Sequiol”

137


Activitats CONCURS DE LLIBRETS: La nostra publicació anual, el llibret 2004, entrava en lliça en els tres concursos convocats: CONCURS de Llibrets de la Junta de Festes de Castelló en el que es premia, a més del millor llibret de Gaiata, a la millor portada i al millor article inèdit sota el tema "La Pèrgola i les festes de la Magdalena"; a l'ús del valencià convocat per la Generalitat Valenciana i al millor disseny interior que convoca Canal 9 - RTVV. El llibret del Sequiol, davall la coordinació de Elisabeth Breva i presentant com a temàtica dels seus articles la figura de l'artista gaiater, optava a totes les categories. I a fe que no va defraudar. La portada que ens va realitzar Studio 3 Comunicacion, sota la direcció de l'amic Vicente Traver, sobre la imatge de La Panderola, es va alçar amb el premi a la Millor Portada. De l'ús del valencià, per segon any consecutiu, el nostre treball obtenia el màxim reconeixement de la Direcció de Política Lingüística, en obtenir el primer premi. Finalment, però no menys important, Canal 9 - RTVV va atorgar el premi al millor disseny interior al llibret de la Gaiata 15 Sequiol (de les últimes sis edicions, en quatre d'elles aquest premi ha correspost al nostre llibret, prova irrefutable de la qualitat de les nostres publicacions) Des d'aquestes línies volem agrair a totes i cadascuna de les persones que han col·laborat en la seua confecció, des dels qui amb la seua fàcil ploma han omplit d'un interessant contingut el seu interior fins a

138 Gaiata 15 “Sequiol”

totes les entitats col·laboradores que ens han ajudat al seu finançament. Moltes gràcies, prometem seguir per aquest camí de rigor i treball ben fet, els premis continuaran sent conseqüència d'això. CONCURS DE GAIATES: Segurament el premi mes cobejat per les comissions de sector. Serà per la transcendència de guanyar-lo, o per la simbologia del monument gaiata o, simplement, per la importància de les dotacions econòmiques dels mateixos, la veritat que és aquest concurs el que més polèmica alça. I no és per a menys. En les últimes tres edicions, el sistema seleccionat per a l'elecció de la gaiata guanyadora (que no la millor com a continuació ressenyarem) emula al festival de Eurovisión, on cada una de les comissions de sector, seguint un reglament editat per l'entitat convocant, tria les sis millors gaiates atorgant sis punts a la millor i així fins a un punt. El que, en un principi sembla un procediment idoni no ho és tant si tenim en compte que moltes comissions no exerceixen el seu vot seguint les directrius marcades en les bases que regulen tal concurs: El jurat valorarà a més de la qualitat, la seua idoneïtat, la presència de símbols representatius i l'estricte compliment de les bases. Una simple ullada al tauler de les votacions deixa de totes totes demostrat com hi ha comissions que intercanvien els seus vots o voten a fi de no perjudicar els seus interessos (voten a monuments que únicament obtenen aqueixos vots. Açò només pot indicar el mal gust de tal jurat o, pitjor encara, que intenten no


Activitats perjudicar els seus interessos en ser la seua gaiata una de les implicades en els premis). Però el que encara creiem que és més greu és la falta de rigor de qui amb la seua signatura certifiquen que les votacions compleixen estrictament amb les bases; ens referim als fedataris tant de la Junta de Festes com de la Federació Gestora de Gaiates. Els secretaris d'ambdues entitats, signen totes i cadascuna de les actes de la votació que cada comissió els ha entregat. Curiosament podem verificar actes del concurs de la Magdalena 2004, que incompleixen les bases i que estan signades per ambdós secretaris quan, segons s'indica en les mateixes, les dites votacions haurien de comptabilitzarse com nul·les. No va ser així! Amb tot açò únicament perseguim cridar l'atenció sobre una situació lamentable dels qui haurien de lluitar per mantenir el màxim rigor i serietat de l'element diferenciador de la nostra festa: La Gaiata. No hem de cercar altres causes davant la tan esmentada crisi de les gaiates, tant en la qualitat com en el nombre dels monuments presentats a concurs. Únicament amb responsabilitat, treball ben fet i, sobretot, serietat podem defensar els nostres símbols d'identitat. L'anterior semblarà una reflexió feta des de la "rabiola" de no haver aconseguit els èxits perseguits. Res més lluny de la realitat. De les tres edicions que fins a la data es realitzen la votació amb aquest sistema, nostres Gaiates han guanyat en dos d'elles i adjunt a la nostra acta de votació, en les tres edicions, s'ha presentat un escrit de protesta indicant la nostra disconformitat davant tal sistema, no per si sinó per l'ús que alguna comissió realitza en benefici propi.

Manifestat açò indicar que les gaiates que Sequiol presentades a concurs obtingueren el sisè premi, en categoria absoluta i el primer premi en categoria infantil, amb l'obra el lema del qual era "Esclat de festa i llum". Dins de l'apartat de Gaiates, Canal 9-RTVV convoca un concurs d'il·luminació. La nostra Gaiata, amb el seu lema " Als quatre vents" es va alçar amb el segon premi encara que, sincerament, esperàvem molt més. La nostra més sincera enhorabona als nostres artistes Jose Vicente Monroig i Manuel Breva, al seu equip de treball que, nit rere nit, donen forma a les seues idees i a tots els membres d'aquesta comissió perquè any rere any estan presentat millors obres, complint amb el seu deure: vetlar i potenciar el nostre símbol, La Gaiata. Açò va ser tot el que va donar de si l'any 2004. Per al 2005, els Sequiolos estem disposats a aconseguir majors quotes d'èxit. Ens comprometem a continuar treballant per i per a les festa i el seu màxim símbol representatiu: la Gaiata i presentar les nostres millors creacions. Els premis....? Això ja no dependrà de nosaltres!

Gaiata 15 “Sequiol”

139


Activitats

Enrique Carceller Sebastiá, Pregoner Infantil 2004 i Joaquin Moliner d'Ivernois, Presentador de l'acte de Galania Infantil a la Reina Infantil 2004. Si d'una cosa podem presumir, en el si de la comissió del Sequiol, és la de comptar amb una comissió infantil compromesa amb les festes fundacionals de la seua ciutat. I com mostra, un botó. Durant la Magdalena del 2004, dos jóvens de la nostra comissió infantil van tenir l'alt honor d'ocupar tasques de responsabilitat dins de la programació infantil.

DOS JOVES SEQUIOLOS COMPROMESOS AMB LA FESTA. Enrique Carceller Sebastiá i Joaquín Moliner d’Ivernois

El primer a debutar va ser el nostre president Infantil en la Magdalena 2003, Joaquín Moliner d'Ivernois que va tenir la difícil papereta de conduir, junt amb Aloma Garces Montolio l'acte d'exaltació a la Reina Infantil de les Festes, Andrea Pastor. Amb la seguretat que únicament acompanya als qui se saben dominadors de la situació i amb una professionalitat aclaparadora, puntual com indicava el guió, van iniciar l'acte de Galania a la Reina Infantil amb les protocol·làries salutacions a les autoritats i públic present. Començava per a ells, Aloma i Joaquín, la difícil tasca de conduir, amb les seues melòdiques i compassades veus, totes i cada una de les diferents escenificacions que se succeïen mentre Madrines i Dames de la Ciutat anaven ocupant els seus respectius llocs a l'escenari. I el moment cim va arribar. L'emoció s'apoderà dels seus cors, era el moment d'anunciar, a tot el públic present, la presència de la Reina Infantil de les Festes, Andrea Pastor Gallén. Tant Joaquín com Aloma coneixien en pròpia persona l'emoció de desfilar cap a l'escenari. Els seus dilatats currículums festius així ho acrediten.

Com no podia ser d'una altra manera, l'acte es va desenvolupar entretingut i dinàmic i bona "culpa" d'això va ser la mestria i el domini dels temps que tant Joaquín com la seua companya en tasques van saber imprimir a l'acte. Des d'aquí volem felicitar efusivament Joaquín pel treball ben fet i animar-li que seguisca així, la seua joventut segur que li augurarà nous reptes.

140 Gaiata 15 “Sequiol”


Activitats

El festiu dilluns de la nostra setmana gran és el dia dels xiquets. I en l'edició magdalenera del 2004, Enrique Carceller Sebastiá, compliria un dels somnis més anhelats: complir amb el mandat de la primera autoritat municipal d'anunciar a tots els xiquets i xiquetes de la ciutat que "Castelló no oblidarà, al xiquets en Magdalena, perquè són memòria plena, d'històries per al demà". Una dilatada trajectòria festiva d'Enrique, a pesar de la seua joventut, en la que havia desenvolupat diferents llocs de responsabilitat dins de la nostra associació fins a ser el seu President Infantil en la Magdalena 2002, avalaven la seua designació com a Pregoner Infantil 2004. I és que de família li ve al llebrer, no debades, son pare Enrique ha ocupat diferents càrrecs tant en colles com en gaiates o en la pròpia Junta de Festes, on va aconseguir el càrrec de vicepresident. Però no sols açò, sa mare Maria Sebastiá també ocupà càrrecs representatius com a Madrina o Dama de la Ciutat o de gestió en el màxim òrgan festiu. El dia va despuntar esplèndid com no podia ser d'una altra forma. Des del primer moment Enrique tènia molt clar que tot li anava a eixir bé; per a ell s'havia estat preparant durant llargues setmanes. Els moments d'espera sobre el cavall esperant l'eixida són interminables (S'ho dic per pròpia experiència), encara sort que la companyia de familiars i amics, les fotos o les entrevistes van fent suportable l'espera.

Per megafonia s'anuncia l'eixida de Pregoner Infantil seguit de la carrossa de la Reina. Tots els sentits es posen en alerta: açò va deveres. La mestria i professionalitat de Manolo amb les regnes (molts anys d'experiència a controlar el cavall que porta a lloms al Sequier Major) fan més suportable els primers vaivens sobre el llom del cavall. Escassos cent metres separen l'inici amb el primer punt on Quique cantarà el primer Pregó, però es fan interminables. Els clarins entonen els compassos de la "Marxa de la Ciutat". Amb solemnitat, Quique desplega el pergamí amb els versos de Vicent Pau Serra. Mirada còmplice a son pare que li subjecta, rodejat per centenars de micròfons i càmeres que captaran per a l'eternitat el seu primer cant. L'aire del Raval de Sant Felix inunda els seus pulmons per a impulsar amb atronadora força la màgica paraula: PREGOOOO! Per fi arriba en anhelat moment. Els nervis desapareixen, la veu flueix melòdica amb els versos que inviten a la festa i, per que no dir-ho, algunes llàgrimes comencen a brillar als ulls de familiars i amics que no han volgut perdre's aquest moment màgic; els seus pares, el seus avis, els seus amics de la Gaiata Sequiol, tots acompanyen Quique en el seu fàcil recitar. "... és just i dins de raó, que proclame qui mes mana, que almenys per una setmana, serà de tots Castelló." Una atronadora ovació va acompanyar Quique que veia complir-se un meravellosos somni. I una altra,.. I una altra,... fins a set vegades va entonar el Pregó dels Xiquets. I com manen els cànons, sota la mirada del Rei En Jaume I, cantà l'últim Pregó a la Reina Andrea, moment en què li va fer entrega del pergamí. Tota la tensió acumulada durant tants dies va donar pas a un mar d'emocions, rialles, alegries, plors, més plors. Familiars, amics, tots volien manifestar-li Quique la seua enhorabona però potser el moment més entranyable va ser quan es van fondre en un abraç Carlos i Quique, Pregoner del 2002 i Pregoner del 2004, però sobretot, amics de sempre. Tots els membres que conformem la comissió del Sequiol volem agrair a Joaquín i a Enrique, a Enrique i Joaquín, el seu saber fer, la seua responsable actuació. Estem orgullosos de comptar amb ells al si de la nostra associació. ENHORABONA.

Gaiata 15 “Sequiol”

141


Activitats

Un emotiu record a Francisco Vicent

L’ESPILL DE QUIQUET DE CASTALIA per Jaume Cristòfol Vicent i Aguilar

El passat dia 5 de desembre ens deixava, sobtada i malauradament, el gran homenàs que era Paco Vicent i Doménech, "Quiquet de Castàlia. Realment era un home gran i no tan sols pel seu físic. Era un home de cor gran, generós i noble. I tot aquell qui el coneixia, encara que no fora personalment, sap que deixe un obra i un legat magnífic i extensíssim en quant al Castelló de la festa, la cultura i les tradicions pairals es refereix. La seua obra, més o menys coneguda per uns i altres, és una realitat evident i que quede per sempre. Però jo crec que a tots els qui es consideren castelloners de soca, vinculats a la festa en una faceta o altra; als qui l'han conegut, als qui no, als més jovens i als que vindran...Quiquet deixa una estela viva. Una espècie de "manual del castellonero". I ell és des de sempre, però ara més que mai, un espill en el que mirar-se i un exemple a seguir. Per a tots deuria de ser una referència claríssima. Ell ens ha ensenyat tantes i tantes coses... Ens ha ensenyat a estimar tot allò que ens identifica i agermana com a poble, a treballar generosament i sense esperar mai res a canvi. Ell era un home que anava amb la veritat, la bondat, la generositat i un somriure per davant a totes parts. Home clar i senzill. Enemic de mentides, envejes, intrigues i superficialitats que, en massa ocasions, ens omplin el cap de núvols que no ens deixen vore el camí, quan estem implicats en col·lectius festers. sempre, i en qualsevol de les facetes castelloneres en les que va estar implicat, que van ser moltíssimes. Millor dit: totes. M'agradaria poder, per als més joves que llegiu açò, enumerar (que no descriure, perquè per a això s'hauria d'escriure més d'un llibre) algunes de les facetes en les que ell va posar el seu treball i el seu cor. Amb la creació de programes de la festa ("Gaiata", "Festa" i "Castelloneries") a la ràdio; posteriorment editant esta última: publicació senyera de les nostres festes fundacionals; formant part de la Junta Central de Festes, Gaiates, Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Confraries de la Mare de Déu del Lledó i de Santa Maria Magdalena, Club Taurí de Castelló i un llarg etcètera.

142 Gaiata 15 “Sequiol”


Activitats En alguns d'aquestos col·lectius va ser fundador; en altres, membre de juntes directives; creador d'actes i fites que amb els anys, han esdevingut en tradició i costum (per exemple, el Festival del Pasdoble Taurí o la Serenata a la Mare de Déu del Lledó). També, junt a altres castelloners actius de l'època, preocupat per reviscolar tradicions mortes i abandonades pel que el progrés volia convertir en una societat anestesiada, quasi avergonyida "de esas cosas tan antiguas de abuelos"...com les festes de carrer. Quiquet sempre estava ahí. I no només durant les festes de las Magdalena. Castelló no comence i acabe en eixos nou dies de les nostres festes fundacionals: la nostra Setmana Santa, les celebracions en honor a la nostra Patrona la Mare de Déu del Lledó, les diferents festes de carrer ( Sant Blai, Sant Roc, la Puríssima, Sant Fèlix, etc, etc...), les festes de sant Pere del Grau de Castelló, el Corpus Christi, la Mare de Déu d'Agost, les celebracions dels diferents Sants titulars de les ermites del Caminàs i també el Nadal Castellonenc, que trobe la seua culminació i major essència amb la representació costumista del Betlem de la Pigà. Del primer a l'últim dia de l'any podem sentir-nos i exercir, de veritat, de fills de Castelló. Això i moltes altres coses, podem aprendre i ensenyar a les generacions que venen. Tots podem mirar-nos en l'espill de Quiquet i així aprendre, com diu la "Crida" dels Cavallers, que: "lligant festa, fe i treball...enaltirem Castelló!" Quiquet de Castàlia, al cel estiga!

Vítol!!

Jaume Cristòfol Vicent i Aguilar

Gaiata 15 “Sequiol”

143


Artícles

ARTÍCLES


Artícles ARTÍCLES Adsuara, un castellonenc universal, un mestre de l’escultura, per Vicente Cornelles Castelló Personatges que van ser: Fernando Gasset Lacasaña. Fill Predilecte de la Ciutat en 1920, per Inmaculada Badenes-Gasset Ramos José Clará Piñol, el metge del poble, per Lidón Barberá Jordán Leandro Alloza: un enginyer amb ànima d’artista i cor sedegós de Castelló, per Esperanza Molina Vicente Ruiz Vila, un polític per al port. Fill Predilecte de Castelló, per Ximo Gorriz Plumed El guitarrista Tàrrega i Castelló, per Juan José Porcar Martí Casimiro Meliá Tena, fill Adoptiu de Castelló, per José Prades García A l’ombra de Bernat Artola, per Chelo Pastor Miquel Peris Segarra un poeta per a Castelló, per Jose Luis Serrano Fabregat Fa quinze anys: Vicent Sos Baynat, fill predilecte de Castelló, per Daniel Gozalbo Prior de Lledó des de 1863 fins a 1877. Juan Bautista Cardona Vives, per Mossén Josep Miquel Francés De Castelló i “de la soca”, compositora, intèrpret, artista!!! Matilde Salvador i Segarra, per José Juan Sidro Tirado Juan Bautista Porcar, el pintor del paisatge, per Un Pi del Pinar El Cartell de la Magdalena, per José María Sanahuja

152 154 158 159 160 162 164 166 169 171 175 177 180 182

(article presentat al concurs Magdalena 2004)

ARTÍCLES Gaiata 15 “Sequiol”

149


Artícles

Persones il·lustres que han intervingut, en major o menor grau, a l'engrandiment i difusió de la nostra Ciutat els hi ha hagut des de la seua mateixa fundació; polítics, intel·lectuals o artistes que han portat el nom de Castelló per bandera. I com de ben nascut és ser agraït, la Ciutat ha sabut reconèixer el seu esforç i interès amb unes distincions, nomenant-los Fills Predilectes o Adoptius. Cert és que, potser, no tots gaudeixen del privilegi d'haver sigut reconeguts amb tan alta distinció. Segons la Reial Acadèmia Espanyola, diferencia entra la distinció de fill adoptiu de la de fill predilecte en si el distingit ha nascut o no dins de l'àmbit de la corporació territorial que la concedeix. Així Fill Predilecte de Castelló queda reservat a aquells il·lustres personatges nascuts en la nostra ciutat mentre que Fill Adoptiu es concedeix a aquelles personalitats que, sense haver nascut en la nostra ciutat, han acreditat mèrits suficients tant en el seu desenvolupament com a la seua projecció. Dins de les nostres possibilitats i amb la limitació que implica l'espai d'aquesta publicació volem aportar el nostre modest granet d'arena en el reconeixement d'aquests personatges il·lustres, per a la qual cosa comptem amb un prestigiós elenc de magnífics col·laboradors que ens aproximaran a aquests personatges. Hem volgut realitzar una mostra significativa de tots els personatges il·lustres que ostenten tan alta distinció, bé siga com a Fill Predilecte o com Adoptiu, amb l'únic objectiu de retre homenatge a tots ells.

Dins d'aquest apartat incloem també l'article que davall el tema "El cartell de la Magdalena" escrit per Jose Maria Sanahuja, representarà a aquesta associació en el concurs de llibrets Magdalena 2005. Agrair sincerament a la Regidoria d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament de Castelló i al periòdic El Mundo Castellón al Día, amb especial dedicació a les periodistes Chelo Pastor i Lidón Barberá, per la seua col·laboració en l'obtenció de les dades que, a continuació, presentem.

150 Gaiata 15 “Sequiol”


Artícles

JOAN BAUTISTA ADSUARA: De la mà del periodista Vicente Cornelles Castelló, amb el seu article "Adsuara; un castellonenc universal, un mestre de l'escultura" podem conèixer una miqueta més d'este escultor castellonenc que va ser nomenat fill predilecte el 27 de juliol de 1952. FERNANDO GASSET LACASAÑA: Republicà castellonenc que va ocupar l'alcaldia per aclamació popular. "Personatges que van ser: Fernando Gasset Lacasaña. Fill predilecte de la ciutat en 1920" és l'article en què Inmaculada Badenes - Gasset Ramos ens presenta aquest Fill Predilecte, nomenat el 27 de juny de 1920. JOSÉ CLARA PIÑOL: Famós metge impulsor de l'actual Hospital Provincial. Natural de Torreblanca. va ser distingit com a Fill Adoptiu en 1922. La periodista Lidón Barberá Jordán ens el presenta en el seu escrit " José Clará Piñol, el metge del poble" LEANDRO ALLOZA AGUT: Enginyer castellonenc que va projectar el Port. Un 23 de juny de 1882, junt amb Vicente Ruiz Vila, van ser nomenats Fills Predilectes. Esperanza Molina, ens presenta algunes dades en el seu escrit "Leandro Alloza: un enginyer amb ànima i cor sedegós de Castelló" VICENTE RUIZ VILA: Polític liberal de Castelló, impulsor de la construcció del Port. "Vicente Ruiz Vila, un politic per al port. Fill predilecte de Castelló" és l'article amb què el periodista Ximo Gorriz Plumed ens acosta a aquest personatge. FRANCISCO TÁRREGA EIXEA: Guitarrista de fama mundial, natural de Vila-real. "El guitarrista Tárrega i Castelló" és el treball amb què Juan José Porcar Martí ens narra la intensa relació del prestigiós músic amb la ciutat. CASIMIRO MELIÁ TENA: Enginyer natural d'Albocàsser amb profunds coneixements sobre els fenòmens energètics. Pepe Prades García, el qual va gaudir com a alumne de Meliá, ens presenta aquest Fill Adoptiu de la Ciutat, nomenat en sessió plenària l'1 de juny de 1989, en el seu treball "Casimiro Meliá Tena, Fill Adoptiu de Castelló" BERNAT ARTOLA TOMAS: Poeta castellonenc autor del Pregó. En 1983 va ser nomenat Fill Predilecte. "A l'ombra de Bernat Artola" és el treball de la periodista Chelo Pastor Verchili. VICENTE SOS BAYNAT: Prestigiós geòleg castellonenc que va ser nomenat Fill Predilecte en 1989. Daniel Gozalbo, exalcalde socialista de Castelló, va compartir moments amb l'il·lustre professor que ens narra en l'article "Fa quinze anys: Vicente Sos Baynat, Fill predilecte de Castelló". JUAN CARDONA VIVES: Arxipreste de Santa Maria, Prior de Lledó i gran benefactor de la ciutat. Mossèn Josep Miquel Francés ens aporta diferent passatges de la vida d'aquest Fill Predilecte, nomenat en 1885, en el seu escrit titulat "Prior de Lledó entre 1863 i 1877, Juan Bautista Cardona Vives". MATILDE SALVADOR SEGARRA: Compositora musical castellonenca, autora de la Marxa de la Ciutat. El passat any 2004 va ser nomenada com a primera Filla Predilecta de la Ciutat. "De Castelló i de soca, compositora, intèrpret, artista, Matilde Salvador i Segarra" és l'article signat per Jose Juan Sidro Tirado. MIQUEL PERIS SEGARRA: Mestre i poeta castellonenc que en 1984 va ser nomenat Fill Predilecte. José Luis Serrano Fabregat ens aporta xicotetes pinzellades d'aquest insigne poeta, fruit de la seua amistat, en el seu treball "Miquel Peris Segarra un poeta per a Castelló" JUAN BAUTISTA PORCAR RIPOLLÈS: Pintor, escultor i arqueòleg castellonenc que el 27 de juliol de1952 va ser nomenat Fill Predilecte. “Juan Bautista Porcar, el pintor del paisatge” és la història, en faula, que ens narra un pi del Pinar de Castelló, que tantes i tantes hores va albergar, sota la seua ombra, al pintor Porcar.

Gaiata 15 “Sequiol”

151


Artícles

un castellonenc universal, un mestre deAdsuara; l’escultura per Vicente Cornelles Castelló

Quan a la vesprada nit del Divendres Sant castellonenc processiona amb tot el seu esplendor la Dolorosa de la Confraria de la Sang, la ciutat bolca els seus ulls cap a una imatge de sever dramatisme i angoixa. Una imatge que trenca els mites a l'ús, com la iconografia sevillana tan estesa i popularitzada. Que trenca esquemes. Una icona que és obra d'un geni de l'escultura, Juan Bautista Adsuara, un castellonenc universal que va saber transmetre amb aquesta verge luctuosa el dolor de la Passió, entre la bellesa mediterrània i l'art religiós executat amb molt bon gust. Com la Dolorosa, tot n conjunt d'escultures repartides per Espanya i Europa ens recorden el fruit d'un esforç i dedicació en les belles arts el reconeixement de les quals va transcendir les nostres fronteres i aquí, en la nostra terra, es va distingir a Adsuara, amb el títol de Fill Predilecte la Ciutat de Castelló en 1950. Juan Bautista Adsuara Ramos, naix el 31 de juliol de 1891 en l'antic carrer Talecons, avui carrer San Francisco. De pares comerciants i quart de sis germans, va encaminar la seua vida professional cap a l'art sense que hi haguera cap antecedent familiar. Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Els seus vertaders mestres van ser José Garnelo i Miguel Blay i va compartir somnis i esperances d'artistes amb José Capuc, un dels millors escultors valencians. Va ampliar estudis a Itàlia i França i va escrutar en museus i exposicions les obres dels més famosos escultors del moment, sense oblidar als clàssics, en una recerca permanent d'un estil personal entre l'academicisme més recalcitrant i aportacions personals d'una obra molt variada i de temes diversos. Guardons i premis anaven avalant la trajectòria d'un incipient escultor que no tardaria a aconseguir la glòria. En 1924 aconsegueix la Primera Medalla de l'Exposició nacional de Belles Arts. En 1929 se li coneix el Premi Nacional d'Escultura.

152 Gaiata 15 “Sequiol”


Artícles J.B. Adsuara

El paisatge urbà de Castelló, la seua ciutat natal, ens evoca constantment l'obra d'Adsuara: la colossal figura de Perot de Granyana, al passeig de Lledó cap a la Basílica, el bust del patrici Juan Cardona Vives, en l'apartada plaça del Mont de Pietat, la font dels Artistes, vulgarment les senyores, a la plaça Pescateria, l'espectacular monument a Ribalta, al passeig del mateix nom, d'acord amb la millor tradició romanticista, el mausoleu d'Ezquiel Dávalos, al cementeri municipal …. A Madrid podem admirar les seues obres al Ministeri de Cultura, amb el seu duo escultòric Les Arts i Les Ciències, i a l'església del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Dos exemples de patrimoni d'Adsuara fora dels nostres límits provincials. No podem deixar de citar la que és possiblement la millor gaiata estèticament parlant que desfila a la nit del tercer diumenge de Quaresma, l'encarregada a Adsuara per l'antiga Caixa d'Estalvis de Castelló en 1952 amb motiu del VII Centenari de la fundació de la ciutat. Un monument singular que combina de forma magistral fustes nobles, amb figures escultòriques de gran valor i adequats i concrets punts de llum i que enalteixen la màgia nocturna del record als nostres avantpassats a la processó de les gaiates. Recordem que l'actual Museu de Belles Arts, en el flamant i avantguardista edifici de l'avinguda Germans Bou, hi ha una sala dedicada exprofés a l'obra artística d'Adsuara. L'escultor mor a Castelló el 17 de gener de 1973. La seua desaparició va commoure a tot l'àmbit castellonenc, especialment artístic. La ciutat perdia a un dels seus fills més il·lustres.

Gaiata 15 “Sequiol”

153


Personatges que van ser: Fernando Gasset Lacasaña. Fill Predilecte de la ciutat en 1920 per Inmaculada Badenes-Gasset Ramos

En aquests apunts biogràfics que a proposta de la Comissió del sector número 15 em propose redactar no trobarà el lector altres dades històriques que els ja coneguts i publicats per historiadors i estudiosos de la Segona República i antecedents. En el meu text només pretenc donar testimoni d'un personatge a qui considere un avançat del seu temps i la dimensió del qual, per circumstàncies històriques, ha sigut a vegades enxiquida i desprestigiada. Qui era Fernando Gasset? Recorreguem a la premsa. El periodista J. Bort-Vela en el diari castellonenc República fa en 1932 una magnífica descripció del personatge: “ és un vellet que gasta barbeta blanca i canosa i lents diminuts. Vist de negre sempre, d'un negre impecable. I camisa blanca, molt blanca que és un signe de la vertadera democràcia, encara que vos cause rialla aqueixa paradoxa meua. En el nostre temps de camises negres en el feixisme italià, de camises roges en els “mojicks” de Lenin i les camises terroses i grisos dels nazis de Hitler, les camises blanques han de ser com han sigut: l'emblema únic de la democràcia universal (...) La camisa blanca és el signe dels nostres demòcrates del segle XIX i el senyor Fernando la porta sempre nítida i immaculada. I sobre la blancor de la pitera, la llaçada negra de la corbata.(...) .D. Fernando és

154 Gaiata 15 “Sequiol”

una remembrança de la figura de Pi i Margall (...) El seu paral·lelisme s'accentua quan escoltem la seua paraula, no per la idea, sinó pel que té d'entonació, pel que té de fibra romàntica i perorativa (...) En escoltar al senyor Fernando Gasset recordem aquella multitud que pels carrers del Madrid de Larra, de Mesonero Romanos i de Escalante, de Espronceda i de Zorrilla, cridava amb fruïció romàntica allò de Viva la Pepa! Viva la Constitución del 12! (...) I d'aquelles Corts Constituents de Cadiz, ens trobem a les Corts madrilenyes, Constituents també de la revolució de 1931. En els escons rojos del Congrés, jovenalla, joventut, hòmens de postguerra, hòmens de la Restauració, hòmens del 98. Però un, un només, ens evoca el passat de la revolució romàntica de 1873. I aqueix és el senyor Fernando Gasset Lacasaña. Sobre el vellut roig dels escons de l'hemicicle, el cap evocador del senyor Fernando. Tots són rostres afaitats, alguns bigotets al Charlot. Només el senyor Fernando porta la barbeta cabell blanc dels republicans d'ahir(...)" Fernando Gasset tenia llavors 71 anys. Recordem la seua història. La vida del polític castellonenc Fernando Gasset Lacasaña


Artícles F. Gasset

queda emmarcada entre 1861 i 1941. Havia nascut a Castelló, el dos de juny de 1861 al número sis del carrer que en l'actualitat porte el seu nom, antigament denominada de les Salinas per la seua proximitat a un magatzem de sal. Eren els últims anys del regnat de Isabel II, faltaven a penes set anys per a l'alçament militar i popular que destronaria la reina i dotze per al naixement legal de la Primera República. Durant el seu regnat s'havia consolidat a Espanya una societat liberal i capitalista com en la resta d'Europa. El panorama polític girava entorn del protagonisme dels partits liberals més conservadors: el partit moderat i la Unió Liberal, i els partits liberals més avançats: el partit progressista i el republicà. Seguint el costum de l'època nostre personatge va ser batejat el mateix dia del seu naixement, a l'Església Parroquial de Santa Maria, imposant-se-li els noms de Fernando Felipe Gerardo. Fernando, era el segon dels tres fills haguts del matrimoni del Coronel de Carrabiners Ruperto Gasset Messina, natural de Badajoz i Ana Lacasaña Malaret nascuda a l'Alcora. Els anys d'infància i adolescència són decisius en la formació de les persones. Com a fill de militar, la seua infància va transcórrer per diverses residències imposades pels canvis de destí de son pare. Els primers estudis els va fer a València, al Col·legi de San Rafael. Més tard, en 1871, de tornada a Castelló, on quedaria fixada la residència familiar després de causar son pare la baixa definitiva en l'exèrcit, iniciaria els estudis de batxiller a l'institut de Segon Ensenyament situat al carrer Major. Havia nascut en el si d'una família de classe mitjana, acomodada, aquesta situació de privilegi li va permetre continuar la seua formació universitària a València. Allí, en 1875, inicia els estudis de Dret alhora que comença a forjar-se la seua personalitat política en el si del partit republicà. La convivència amb professors d'ideologia liberal, les tertúlies, les lectures, les reunions a l'Ateneu, en les que demostra prompte extraordinaris dots per a l'oratòria, són l'ambient propici per a la formació definitiva del jove Gasset. Prompte destaca per la seua infatigable activitat, la seua facilitat per a expressar-se, la seua entrega constant fins a aconseguir el fi que es proposa. Finalitzats els seus estudis a València., a Madrid... la Universitat Central, única universitat espanyola on poden cursar-se els estudis de doctorat. Allí obté en 1881 el grau de Doctor amb la seua tesi El Concepto de la Nación. De tornada a Castelló, en 1882, iniciarà la seua vida pública manifestant-se aquesta en una triple vessant: l'exercici de l'advocacia, la militància en el partit republicà que liderava Francisco González Chermá, a què sempre va considerar el seu líder, i les seues col·laboracions en premsa. A partir d'aquest moment, Fernando Gasset s'integraria Gaiata 15 “Sequiol”

155


Artícles F. Gasset totalment en la vida social, política i econòmica de la ciutat. En pocs anys i a pesar de la seua joventut se'ns revela com un dels més actius i acreditats advocats de la ciutat. El seu sòlid prestigi com a advocat li portaria en 1895 al Consell d'Administració de la sucursal del Banc d'Espanya a Castelló i a la Presidència de la Lliga de Contribuents en 1896. Alhora que exerceix la seua professió lidera prompte la vida política local. Successor en el lideratge del Partit Republicà de Castelló de Francisco González Chermá, va arribar a l'Ajuntament de Castelló en 1889, seria Diputat Provincial en 1894 i Diputat al Congrés pel districte de Castelló en 1898. També ho seria en 1901, 1903, 1905, 1919, 1920 i 1923. La seua última presència en les Corts espanyoles seria a les Corts Constituents de la Segona República en 1931. En 1910 seria el primer alcalde popular que va tenir la ciutat. En 1920, amb el consentiment i l'adhesió de tots els grups polítics i totes les forces socials, econòmiques i culturals de Castelló, l'Ajuntament de Castelló va prendre l'acord de nomenar Fill Predilecte de la Ciutat a Fernando Gasset. Mai en l'història de la ciutat s'havia produït tal unanimitat en l'homenatge a un personatge Extraiem del diari local El Clamor, 26 de juny de 1920, la sol·licitud de nomenament de Fill Predilecte. Excel·lentíssim senyor: La múltiple, diversa i en extrem meritòria labor del representant en Corts per la capital el senyor Fernando Gasset, així en l'ordre cultural com en l'econòmic, social, polític i en aquell altre especial que es refereix a la pacificació dels esperits en els moments atzarosos i difícils de la vida col·lectiva han covat en la consciència ciutadana un unànime impuls de gratitud, admiració i vehement simpatia. No podia Excel·lentíssim senyor, ser d'una altra manera perquè la ja llarga vida pública del senyor Gasset teixeixen-la d'una part els fils purs de l'amor a Castelló en els seus múltiples i variats aspectes i d'altres aquells que tenen la seua arrel i el seu origen en l'assidu i perseverant treball per a aconseguir el bé comú que quan té aquesta orientació i aquest fi s'adreça produeix sempre obra útil i profitosa. Diga-ho sinó el següent succint índex dels beneficis obtinguts com a conseqüència de la incessant labor pública d'aquell senyor: -Llei sobre Comunitats de Llauradors i Sindicats de Policia Rural .Llei concedint la pineda com a passeig per a Castelló -Llei autoritzant la venda dels terrenys pantanosos -Llei concedint bronze per a l'estàtua de Ribalta -Llei per a construir carreteres enllaçant la de Vila Real per Almassora, la d'Albocàsser per Vilafamés, d'aquest poble a Moró, amb execució de les mateixes -Iniciació del nou Institut, -Reconstrucció de gran part del vell Institut -Augment d'escoles i subvenció per a edificis escolars -Successius augments de subvenció per a la Junta d'Obres del Port -Concessió de subvenció permanent per a l'Escola d'Arts i Oficis -Augment de trens i bitllets barats per als obrers que viatgen per grups -Proposicions en tramitació sobre accidents de treball -Servei telegràfic directe amb Madrid -Baixa de descompte als més modestos empleats -Descàrrega de blat argentí al Port de Castelló durant el problema de les subsistències -Constitució de Junta per a la construcció de cases d'obrers -Municipalització de serveis

156 Gaiata 15 “Sequiol”


Artícles F. Gasset

Amb un bagatge espiritual d'aquesta índole en què les iniciatives beneficioses abunden i les realitats tangibles han sigut omplides, s'havia d'arribar a la màxima consideració i als més fervorosos entusiasmes i aquests i aquella s'han traduït en una forta corrent d'opinió favorable a aquell il·lustre castellonenc que començant en la proposició del nostre honorable company Bellido i seguint en l'instància de totes les forces vives de la capital han vingut a culminar en la redacció d'aquest dictamen. Ha arribat, per tant, excel·lentíssim senyor el moment de discernir honors i atorgar recompenses i els uns i els altres tenen segons el parer de la Comissió que subscriu, la possible i aproximada expressió en el següent proposta: 1r Que es nomene a Fernando Gasset Lacasaña fill predilecte de Castelló 2n Que es done nom de Fernando Gasset a l'actual carrer Castelar, alhora que la memòria d'aquest gran republicà continua honrada amb la plaça que porta el seu nom Aquest és el semblar de la Comissió. V.E. no obstant acordarà el que millor estime. La seua llarga trajectòria política com a militant del partit republicà li portaria a ser guardonat en 1934 amb la banda de la República, i finalment , va presidir des de gener de 1935 fins agost de 1936 que es va iniciar la Guerra Civil, el Tribunal de Garanties Constitucionals. Seria l'últim president fins a l'arribada de la democràcia. En conèixer-se a Castelló la notícia del seu nomenament com a President del Tribunal, la seua ciutat ho va celebrar col·locant domassos i banderes republicanes en molts edificis públics i privats, alhora que se li rebia amb volteig general de campanes i víctors d'una multitud que s'apinyava en les voreres per a presenciar el seu pas. La victòria del Front Popular en les eleccions legislatives de 1936 posaria fi a la vida política de Gasset. Era el punt final als seus quasi 50 anys d'activitat política. El final de la seua vida va ser dolorós i amarg: detenció, judici, presó.... el que havia arribat a ser quasi un mite a Castelló va passar a ser el gran perseguit primer, el gran oblidat durant la dictadura franquista, després El 14 de juny de 1941, complits els 80 anys moria a la seua ciutat natal. Potser va ser el seu enterrament multitudinari una manifestació del que la seua ciutat sentia per ell. El 14 de juny de 1941 moria un personatge considerat per ell mateix “tan valencià com a espanyol i tan castellonenc com a valencià”. Els seus restes descansen al cementeri municipal de Sant Josep.

Gaiata 15 “Sequiol”

157


Artícles

Joséel Clará Piñol, metge del poble per Lidón Barberá Jordán

Pràcticament 60 anys després de la seua mort, José Clará Piñol continua vigilant Castelló des de diferents llocs. Al seu carrer, l'avinguda del Doctor Clará, controla que aquell Hospital, el seu Hospital Provincial, funcione correctament i des del saló de plens de l'Ajuntament de Castelló s'assegura que els polítics d'avui conduïsquen la ciutat pel camí correcte. La trajectòria d’aquest fill adoptiu de Castelló va estar tan vinculada amb la ciutat que moltes persones continuen pensant que en lloc de ser fill adoptiu, el seu nom figura en el llistat de fills predilectes. Clará, conegut principalment per la seua vessant de metge, va nàixer a Torreblanca el dia 1 d'octubre de 1858, fill d'un comerciant de teixits. Molt jove es trasllada a Castelló per estudiar i a la capital viu amb la seua tia Victorieta, germana del seu pare. José Clará va estudiar a l'institut del carrer Major i als quinze anys va obtindre el títol de batxiller. Posteriorment es va traslladar a València per estudiar Medicina, on es va llicenciar en 1881, quan només tenia 22 anys. En acabar els seus estudis, va començar a exercir la medicina i va obrir la seua pròpia consulta, al carrer Cavallers. L'any 1883 va ser nomenat cirurgià primer de l'Hospital de Trullols, en aquells moments Hospital Provincial, i que es trobava a la plaça de les Aules. Quan Clará va començar a treballar a l'Hospital de Trullols es va proposar millorar unes instal·lacions que no es trobaven precisament en el millor estat i fins i tot aconseguir unes noves dependències. Aleshores, el Doctor Clará va començar una campanya per aconseguir un nou hospital, que finalment es va construir a la Carretera de l'Alcora després d'una obra molt lenta. Una altra de les obsessions de José Clará durant la seua vida va ser la de millorar les condicions sanitàries de vida dels ciutadans de Castelló. Entre les mesures que va encapçalar destaca la creació d'un servei d'Higiene per atendre els xiquets de la província. A finals del segle XIX va aprovar unes oposicions a Inspector Provincial de Sanitat. Aquesta designació va arribar després d'anys d'experiència a la medicina y va Col·locar Clará com la principal autoritat sanitària de la província de Castelló. Un dels punts clau en la seua carrera com a metge va ser l'any 1918, quan va arribar a Castelló una fortíssima epidèmia de grip. Aquesta malaltia va arribar a finals de l'estiu a poblacions del Maestrat, però amb el temps es va estendre per altres localitats castellonenques. Clará, aleshores inspector de Sanitat, va fer-se càrrec dels treballs de control de l'epidèmia. El doctor va recórrer les poblacions afectades per la malaltia i va establir les actuacions que havien de seguir la resta de metges implicats en aquest procés, amb l'Hospital Provincial com a ‘centre d'operacions'. Aquesta trajectòria va fer que, després d'anys d'exercici de la medicina, Clará començara a rebre els reconeixements de les institucions públiques. L'Ajuntament de la seua localitat natal, Torreblanca, va ser el primer a reconèixer la tasca del metge i el 1919 el va nomenar fill predilecte. La distinció a Castelló no arribaria fins l'any 1922, quan la corporació de l'època el va reconèixer com a fill adoptiu. La proposta va sorgir d'un grup de coneguts castellonencs que va llançar la proposta al consistori fins que l'alcalde Juan Carbó va aconseguir que tots els representants aprovaren, per unanimitat, que el nomenament de fill predilecte suposare també que un carrer o plaça portara el nom del metge. I es va triar el tram que anava des de la ronda Millars fins la via del ferrocarril, davant mateix de l'Hospital Provincial. Però aquest carrer, el seu, no va ser l'únic reconeixement de la ciutat de Castelló al Doctor Clará. El dia del seu nomenament, Clará va demanar a l'alcalde que l'ajuntament abastira aigua a tota la ciutat i que instal·lara el clavegueram. També va ser president honorari del Col·legi de Metges de Castelló i Gran Creu de l'Ordre Civil de la Beneficència. Clará va passar la Guerra Civil col·laborant a l'hospital que la Creu Roja tenia a la plaça Cardona Vives, i a l'any 1939, l'alcalde Vicente Traver Tomás el va designar regidor. José Clara també va formar part de la corporació municipal amb els alcaldes José María Casado i Benjamín Fabregat. Clará va morir l'any 1946 i, només un any després, Enrique Meseguer va guanyar el concurs per retratar el metge i penjar el quadre al Saló de Plens de l'Ajuntament de Castelló. El Doctor Clará va ser un gran aficionat a la música i fins i tot tocava dos instruments, com el violí i la pianola. Es va casar l'any 1882 a Santa Maria amb la seua cosina, Salvadora Clará, que va morir l'any 1924.

158 Gaiata 15 “Sequiol”


i cor sedegós de Castelló

Artícles

Leandro Alloza: un enginyer amb ànima d’artista per Esperanza Molina Va ser profeta a la seua terra, encara que potser no poguera viure i gaudir d’ella tot el que haguera volgut. Leandro Alloza Agut, naixia a Castelló en 1837. Li va tocar viure un passatge d’Espanya revolt, un segle XIX marcat per revolucions, etapes republicanes i monàrquiques, amb tres reis i una regent en el poder: Isabel II, Amadeo de Saboya, Alfonso XII, i la regència de Maria Cristina, quan Alfonso XIII era a penes un bebè. Però va ser testimoni presencial d’un Castelló actiu i apassionat; va participar en les reivindicacions pel progres de la seua ciutat; i va ser protagonista d’un dels projectes que van garantir per sempre la capitalitat de Castelló tan recentment adquirida en 1837: el naixement del Port. L’altra cara de Leandro Alloza és sens dubte la menys coneguda. “Tots els Alloza tenen ànima d’artista”. L’afirmació realitzada per un dels seus parents s’ajusta a la perfecció amb l’esperit d’una família, que va estimar tant els números, els càlculs com les lletres i les arts. Leandro Alloza tenia una formació humanística i acadèmica excepcional. Segons relata José Prades en l’article “Leandro Alloza Agut, enginyer de Camins”, i constaten els seus familiars; era un bon estudiant. Va realitzar els seus primers estudis a Castelló i va viatjar posteriorment a Madrid per cursar la carrera d’Enginyer de Camins, que culminaria en 1861, amb el número tres de la seua promoció. Les seues estades a Madrid van coincidir amb una època de revoltes polítiques però d’un florent desenvolupament cultural. I Leandro Alloza va aprofitar la seua estada a la capital d’Espanya per a conèixer i aprendre tot el que va poder, per a mantenir contactes amb els escriptors i els artistes de l’època. La seua família rememora antigues històries familiars que situen a Leandro Alloza al Casino, en les tertúlies, a les obres de teatre en què agradava participar. Aquell enginyer amb ànima d’artista, passaria a la història per ser l’autor de l’avantprojecte i projecte del Port de Castelló, volgut pels seus veïns, aclamat pels castellonencs. En 1861, acabada la carrera torna a Castelló com a Enginyer. Castelló ha reivindicat durant 17 anys la construcció d’un Port que d’eixida a la florent indústria de la zona, i la creació de la línia del ferrocarril de les Serretes, per a enllaçar el Port amb l’interior i la pedrera situada junt amb la Magdalena. Però les peticions de la ciutat es queden en el camí. La família de Leandro Alloza conserva encara un avantprojecte datat el 22 de setembre de 1874, redactat i elaborat a mà per Leandro Alloza. L’enginyer, en la memòria, intenta justificar, per activa i per passiva, la necessitat del Port. Les dades no poden ser més representatius. Enfront de la platja situada davant del Caseriu del Grau, fondegen nombrosos vaixells que carreguen els excedents de la indústria. L’enginyer, enumera els productes més característics objectes de la càrrega, entre els que cita 3.000 tones de vaixella i ceràmica. A l’ombra del Port de València, Castelló, a penes pot presentar una platja extensa i una zona sense protecció, sense elements d’abric que resguarden als vaixells davant l’arribada del temporal, amb un calat de a penes 4 o 5 metres de profunditat. L’enginyer Alloza fa esment de les condicions de Castelló, amb una població que ronda els 28.000 habitants, però que a pesar de la seua recent fundació, ha aconseguit despuntar en el seu desenvolupament sobre les ciutats veïnes de Vila-real, Burriana i Almassora…Una capital que no té bones carreteres, de comunicacions adequades, indica Alloza, però que és pròspera i produeix riquesa. L’avantprojecte inclou un esment als vaixells que fondegen, amb una relació numèrica quant al seu número i tonatge, que segons Alloza va a menys, davant l’inadequat de les condicions. La xifra, indica Alloza, es redueix amb el pas dels anys, dels 117 o 126, als 108, 103… Castelló reivindica les ajudes necessàries per a poder créixer. Madrid continua fent oïdes sordes. Leandro Alloza, autor de l’avantprojecte, marxa a Almeria per a ocupar la plaça d’Enginyer d’Obres Públiques. Però des de la distància segueix de prop el que constitueix la

xiqueta dels seus ulls, el projecte del Port que engrandirà la seua ciutat. En 1876 s’aprova l’avantprojecte del Port, però els recursos continuen sent escassos, i l’esforç necessari massa gran. En 1880 s’aprova la nova Llei de Ports i naix la Junta de Gestió del Port. Finalment, en 1882 Alfonso XII autoritza el projecte de Castelló. El 10 de juny el Congrés aprova la Llei que empara la construcció del port de Castelló de segona categoria, i deu dies després, és aprovat al seu torn pel Senat. Conta Juan Antonio Balbás en “el Libro de la provincia de Castellón” (1892) que Castelló va esclatar en festa i que “la notícia es va rebre amb vols de campanes i músiques als carrers”. El 23 de juny, Vicente Ruiz Vila, diputat a Corts, senador, president de la Diputació, artífex polític de l’èxit, “suplica al Sr. Alloza, que era aleshores enginyer cap de la via fèrria Almansa a Tarragona, que li acompanyara a Castelló”. Quan van arribar a la capital de la Plana, una immensa gentada omplia les andanes, amb representants de tots els gremis i bandes de música, i van acompanyar els protagonistes en una solemne manifestació de goig popular pels carrers “Saragossa, Sant joan i Sabaters, a la Casa Capitular, on ambdós, Vicente Ruiz Vila i Leandro Alloza, van ser declarats fills predilectes de la ciutat. “La música del Regiment de la Princesa va donar una brillant serenata al Sr. Alloza i la de Otumba una latra al Sr. Ruiz. El Casino va donar en obsequi de tals senyors un sumptuós ball que va estar concorregudíssim i enlluernador. I el Casino nou una vetlada líric literària que va revistar gran solemnitat”. Però per a comprendre encara més l’esperit que animava a un Leandro Alloza apassionat pel futur de la seua ciutat, cal fer esment també a Balbás, quan recull la crònica local en què cita:”El Sr. Alloza, entusiasta i amant en gran grau de la seua pàtria, va formar com a Enginyer Cap de la província l’avantprojecte del Port, i a pesar d’haver sigut nomenat Engonyer Cap de la línia fèrria Almansa València Tarragona, i de les moltes ocupacions del seu nou càrrec, no va abandonar en cap moment l’estudi del projecte definitiu fins a veure’l acabat i aprovat”. El 14 de novembre de 1882 Castelló rep la Reial Orde en a què s’aprova el pressupost de les obres preliminars del Port. La quantitat ascendeix a 560.000 pessetes. És només ña primera part per a l’adquisició de material mòbil i fix, explotació de la pedrera i construcció de la via fèrria fins al Grau i part del dic de Llevant. El pressupost total de l’obra ascenderia a 2.593.737,77 pessetes. Alloza és un heroi a Castelló, però viu lluny de la seua terra…Enginyer d’Obres Públiques a Almeria, és reclamat pels castellonencs, que finalment consegueixen el trasllat de l’enginyer a la ciutat que el va veure nàixer. Les complicacions polítiques no s’havien resolt, el projecte del Port seguia enfrontant-se a tot tipus d’obstacles. La línia fèrria de les Serretes, necessària per al Port, trobava tot tipus de problemes, i era utilitzada també per a retardar les obres. Alloza torna a Castelló, però als pocs dies i fruit de la seua intervenció en favor de la via, és traslladat immediatament a Tarragona. La reacció dels castellonencs és contundent. Es formen manifestacions de protesta als carrers, resolts amb diverses càrregues de la Guàrdia Civil (Juan Peris Torner “Antecedentes del Ferrocarril de les Serretes”). Castelló viu un estat de revolta. La pressió popular aconsegueix el seu objectiu. Leandro Alloza torna a Castelló. El 16 de març es posava la primera pedra de les obres del Port. La nit abans, recull Juan A. Balbás “la música del Regiment de Otumba, costejada pel Comerç de Castelló i la de Vila-real pel Casino d’artesans donen una brillant serenata a l’enginyer cap de la província D. Leandro Alloza”. La posada de la primera pedra va constituir un esdeveniment històric, en la que Castelló es va bolcar des del primer a l’últim dels seus habitants, i en la que Alloza va ser un dels grans protagonistes, aclamat pel públic. Més de 20.000 persones a la platja per a seguir l’esdeveniment. Leandro Alloza no va poder veure acabada la seua obra. Moria en 1894, poc abans hi havia mort Vicente Ruiz Vila. Alloza tenia 57 anys. En l’actualitat no sobreviu cap descendent directe, però el seu record queda en la memòria dels seus familiars: Leandro Alloza Cerdá, nebot nét, enginyer de camins que guarda com a tresor el rellotge, la vara de comandament i el quadre amb què l’Ajuntament va obsequiar el seu fill predilecte. O Mª Cruz Alloza Cerdá i el seu marit Juan, que revisen amb gust els papers, els apunts, i els records… Els Alloza, repeteix Mª Cruz, tenen ànima d’artista. I l’ànima de Leandro Alloza segueix present en la vida cultural de Castelló i segurament es passeja orgullosa pel prt del segle XXI que tant d’esforç va costar alçar en un Castelló que va lluitar pel seu futur a finals del XIX. Gaiata 15 “Sequiol”

159


Artícles

El saló de plens de l'Ajuntament desborda expectació i el personal s'amuntega per a escoltar les paraules dels homenatjats. Castelló encara no té forma de gran ciutat però es prepara ja per a un segle ple de canvis, el de la seva gran transformació. La població és de base agrícola i les seves élites tenen la mirada posada en el comerç exterior, amb l'experiència de productes com el cànem, que han obert camí a l'exportació en els anys precedents.

VicenteunRuiz Vila, polític per al port.

Fill Predilecte de Castelló

per Ximo Gorriz Plumed

En el centre de totes les mirades, el 23 de juny de 1882, un enginyer i un polític que han fet possible l'autorització del Govern per a la construcció d'un port en el barri de pescadors del Grau. La declaració d'interès general per a les obres és l'espoleta de les celebracions i l'algaravia de dies endarrere, però el protocol es guarda per a aquesta tarda de sessió municipal. Vicente Ruiz Vila, president de la Diputació Provincial, no pot ocultar el seu entusiasme i emoció davant la gratitud dels seus conciutadans. Observa el rostre de l'enginyer Leandro Alloza, autor del projecte de l'obra, i troba similars sentiments. És un dia molt especial per a la ciutat, doncs ambdós seran complimentats com els dos primers Fills Predilectes de Castelló. A la seva esquerra, Vicente Ruiz Vila té al governador civil. Al començament de la sessió, l'alcalde Joaquín Peris Martí es dirigeix als presents per a justificar tan altes distincions com procedeix a concedir el municipi. “Senyors: avui és un dels dies més grans per a Castelló. Si busqueu la història trobareu en totes les estacions, en tots els pobles, homes que ja per la seva ciència, ja per les seves riqueses, ja per la seva activitat, han deixat nom imperible en el cor dels seus ciutadans. Castelló de la Plana, declarada en l'any 1837 capital de província, necessitava una base fonamental que l'engrandira; una font de riquesa que li proporcionara vida, aquesta vida que fa florir als pobles i els proporciona el benestar al progrés inherent” El fruit d'un esforç Les paraules de l'alcalde s'escolten atentament, amb reverència. Ressonen per tots els racons de la sala i desperten gran expectació. Tots són conscients de la importància del moment per a la ciutat. El primer edil elogia la figura de Leandro Alloza pels seus “ímprobes treballs” entorn del projecte del port. A continuació, es dirigeix a Ruiz Vila: “Acabats aquests treballs, era necessari comptar amb una persona que per la seva posició, per la seva influència i entusiasme per les millors pàtries, obtinguera la difícil quant preuada concessió, no només que el projecte fora aprovat, sinó que arribara a considerar-se d'interès general; i ningú millor per a això que l'incansable, el gelós, el distingit senyor don Vicente Ruiz Vila: aquest noble fill de Castelló que reunint en alt grau aquells dots, els ha posat totes amb veritable abnegació, al servei d'aquesta idea, assolint així es convertira en Llei la comuna aspiració dels castellonencs”. Crits d'alegria i aplaudiments inunden el saló després del discurs de l'alcalde. És el moment dels agraïments. Vicente Ruiz Vila assumeix la paraula i es dirigeix als congregats. Amb un nuc en la gola, es confessa “summament commogut per la solemnitat de l'acte”. “És més ocasió de sentir que de parlar, però vull dir dues paraules de gratitud i reconeixement a la població tota per la viva simpatia que d'una forma tan grandiosa ha sabut demostrar aquests dies”. A la meitat del seu parlament, el polític tira la vista endarrere i recorda que ja en la legislatura de 1865 va fer les primeres gestions en favor del port. Així mateix, agraeix “molt especialment” al municipi el seu "honrosíssim record”, que s'havia de gravar en el seu cor “amb caràcters indelebles”. Per la seva banda, el regidor Francisco Borjas proposa la declaració de tres dies festius, que s'aprova. Finalment, el governador tanca l'acte amb un “Visca el Rei!” que compta amb la resposta entusiasta dels assistents.

160 Gaiata 15 “Sequiol”


com la Lliga de Contribuents van organitzar distintes vetllades de reconeixement a l'enginyer i el polític, en els dies següents. Ateneu Obrer i Casino d'Artesans els van nomenar, per la seva banda, socis honoraris. Un port d'interès general

Artícles V. Ruiz Vila

Segons explica José Ribelles Comín en la seva obra Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, Ruiz Vila és durant aquests dies, com Alloza, objecte de serenates a càrrec de les bandes de música dels regiments de Otumba i la Princesa. “Mentre tocava la música, les cases dels senyors Ruiz i Alloza van ser visitades per diverses comissions i per gran nombre d'amics particulars que es disputaven l'honra de felicitar-los”. Així mateix, també la banda de la Beneficència els va rendir el seu tribut, i tant el Casino Nou

Mes i mig abans d'aquests emotius homenatges, el 6 de maig de 1882, una Real Ordre havia aprovat el projecte del port. Només vint-i-un dies després, el 27 de maig, la iniciativa era declarada d'interès general de segon ordre, per un Reial decret. El Congrés dels Diputats donava el seu vistiplau el 10 de juny, i el dia 20 el Senat ratificava l'acord. Era el final d'un llarg camí. Durant la dècada anterior, els empresaris a través de la Lliga de Contribuents havien impulsat la construcció del port, especialment animats per les possibilitats que brindava la introducció de la taronja per al comerç exterior. En 1878, la Lliga havia sol·licitat al Ministeri de Foment que augmentara el personal de la Prefectura d'Obres Públiques de Castelló, per a accelerar el projecte definitiu i treure a subhasta la construcció del port. No obstant això, la Llei de Ports de 1880 deixa al projecte amb una qualificació de port d'interès “local”, el que abocava el seu finançament a les arques de la Diputació i l'Ajuntament, enfront dels d'interès “general” que eren pagats bàsicament per l'Estat, tal com explica Javier Valls en Rumbo al progreso. El puerto de castellón a través de su historia. Com reacció a aquest obstacle, Ajuntament, Diputació i Lliga de Contribuents havien creat la Junta del Port, que immediatament encarrega a Leandro Alloza la realització del projecte, sufragada per Gaetà Huguet, tasca que finalitza un any després amb el suport del també enginyer Manuel Lozano. Llest el projecte, una comissió de la Junta del Port viatja a Madrid per a gestionar la titularitat estatal del mateix. Al costat de Ruiz Vila i Gaetà Huguet, president de la Lliga de Contribuents, viatgen l'alcalde Joaquín Peris i el regidor Francisco Borjas. L'expedició tindrà èxit, després de diverses gestions amb polítics com Sagasta o el Duc de Tetuan, O'Donnell. Polític de dilatada carrera Alcalde de Castelló entre agost de 1873 i febrer de 1874, Vicente Ruiz Vila és durant la seva carrera política diputat i senador per Castelló, en distintes etapes. En la seva època, és un polític determinant per a la província. El periòdic La Província, el mateix dia 23 de juny de 1882, subratlla les seves qualitats: “Ciutadà integèrrim de clar talent i vasta instrucció, que per les seves excel·lents condicions ha representat a aquesta capital en el Congrés i el Senat. Cal recordar que, amant com el que més de Castelló, sempre es troba disposat a prestar-li els seus especials serveis i que en temps de pau com de guerra posa en perill la seva vida i els seus interessos barata del benestar i prosperitat d'aquesta capital? Quin president actual de la Diputació Provincial ha dut a la Cort l'honrosa missió de gestionar juntament amb les comissions de la província, del municipi i de la Lliga la construcció d'un port en la nostra rada declarat per les cambres port d'interès general, gràcies als bons oficis que ell va interposar amb el Duc de Tetuan, D. Gaspar Núñez de Arce, D. Antón Ramírez, D. Eusebio Paje i el president del Consell de Ministres i ministre de Foment? No és estrany doncs que el seu nom circule de boca en boca i es pronunciat amb gran entusiasme, que el poble no oblida mai als qui són els seus més constants afavoridors”. I com prova de record constant al seu primer Fill Predilecte, l'Ajuntament va acordar en els anys següents perpetuar la seva memòria en la llista de carrers de la ciutat. El cèntric carrer de Calderers va passar a denominar-se de Ruiz Vila, en eloqüent tribut d'afecte ciutadà. Finalment, en 1894, la mort unia de nou les destinacions del polític i l'enginyer Alloza, “companys de glòria i triomfs” en paraules de Ribelles Comín. En la memòria dels seus conciutadans, i en la història de la ciutat, quedava per a sempre aquella tarda calorosa de 1882 que ambdós arribaven a la ciutat des de Madrid, immortalitzada en pàgines com la de El Clamor de la Democracia del 25 de juny: "Per ventura mai haja vist Castelló espectacle més commovedor ni manifestació més entusiasta i imponent que la que, en la tarda d'ahir va creuar al llarg dels nostres rectes i amples carrers per a rendir justíssim tribut de simpatia i gratitud als il·lustres patricis que honraven el poble quan amb frenètica emoció i a una veu victorejava als senyors don Vicente Ruiz Vila i don Leandro Alloza Agut."

Gaiata 15 “Sequiol”

161


Artícles

El guitarrista Tárrega i Castelló per Juan José Porcar Martí

Francisco d'Assís Tárrega Eixea naixia a la matinada del diumenge 21 de novembre de 1852, en una xicoteta casa junt amb el convent de Sant Pascual de Vila-real. Son pare Francisco Tárrega Tirado era natural de Castelló, fill de Salvador Tárrega i Vicenta Tirado, i es va traslladar a viure a la ciutat veïna en casar-se amb la vilarrealense Antonia Eixea i Broch, treballant com a zelador del convent. Als sis anys es va traslladar junt amb la seua família a la capital de la Plana, ja que son pare va passar a exercir la vigilància d'un contrast de consums i, posteriorment, va ingressar com a conserge a la Casa de Beneficència, càrrec que mantindria fins als últims dies de la seua vida. A Castelló es va instal·lar la família Tárrega al carrer de la Moreria núm. 6. Fins i tot hi ha qui recorda haver sentit contar als seus avis que Quiquet, diminutiu pel que se li coneixia, assajava amb la seua guitarra al balcó de la casa, delectant amb els seus jóvens dits a qui vivien o passaven per aqueix carrer. Per cert, fa uns anys, a iniciativa de la Comissió Organitzadora del Certamen Francisco Tárrega de Benicàssim, es va voler col·locar una placa en aqueix habitatge, però ja no existeix, al seu lloc s'alça un gran edifici de pisos. Va ser a Castelló on es va despertar en Tárrega la passió per la música, rebent les seues primeres lliçons. Va començar amb unes lliçons de piano que li va donar el músic cec Eugenio Ruiz, que actuava com a pianista del cafè de “La Perla” de Castelló. El seu següent professor, que li iniciaria a la guitarra, va ser un altre cec, Manuel González més conegut com el “Cego de la Marina”. El castellonenc Basilio Giner va continuar amb la tasca d'ensenyar-li el seu instrument. En 1862 va actuar en la nostra ciutat l'eminent guitarrista almeriense Julián Arques. Després del concert, que va causar gran impressió en Tárrega, van sol·licitar que el gran mestre sentira el jove músic. Arques va quedar sorprès de les facultats del xiquet, que fins i tot no havia complit els deu anys, i va proposar que es traslladara a Barcelona per a impartir-li classes. A partir d'aqueix moment Francisco Tárrega deixa Castelló per a prosseguir els seus estudis primer a Barcelona i després a València, seguint una vida pròpia d'un bohemi, estudiant i oferint concerts per a poder viure. En el curs 1874-75 Tárrega es matricula en el Reial Conservatori de Madrid on treballaria amb els professors Miguel Galiana, Rafael Hernando i José Gainza. Donada la seua precària situació econòmica, va seguir la seua labor

162 Gaiata 15 “Sequiol”


Artícles F. Tárrega

concertística, i en un concert benèfic que va interpretar al Teatre Alhambra de Madrid es va consagrar com eminent concertista. En 1880, durant un concert a Novelda, Tárrega coneixeria a la seua futura esposa, María Josefa Rizo amb qui es casaria l'any següent. Després de la boda vénen a Castelló per a passar uns dies amb la seua família, fixant la seua residència a Burriana per poc de temps, ja que tot just que van tenir prou diners es traslladen a la nostra ciutat. Aquí Tárrega va treballar com a pianista al Casino Nou del carrer d'Enmig i donant classes de guitarra. Al poc de temps el matrimoni decideix viatjar a Barcelona, on es quedarien a viure definitivament.

a Castelló. De tal manera que, després de la seua defunció a Barcelona el 15 de desembre de 1909, l'Ajuntament de la nostra ciutat va construir un mausoleu i el 18 de desembre de 1915 es va procedir al trasllat del seu cadàver. L'acte va ser notabilíssim i el poble es va tirar al carrer per a rebre el seguici fúnebre. Es va instal·lar la capella ardent als salons de l'Ajuntament i, amb posterioritat, als sons del seu Capricho árabe els seus restes van ser inhumats definitivament en el nostre cementeri. Cada any, a finals d'agost quan a Benicàssim se celebra el Certamen que porta el seu nom, el Jurat del mateix es desplaça a Castelló i davant la seua tomba li rendeixen un sentit homenatge que culmina sempre amb la interpretació d'alguna de les seues immortals composicions per part d'algun guitarrista membre del Jurat.

L'objectiu d'aquest article no és contar detalladament la vida del gran guitarrista, llibres suficients hi ha escrits que expliquen amb tots els pèls i senyals la seua biografia, només pretenem unir la figura de Tárrega amb la nostra ciutat, ja que en ella va viure durant molts anys i va ser aquí on se li va despertar la seua afició musical. Per això deixem de costat els seus molts i importants concerts i els seus viatges, només farem notar que sempre que va poder, i preferiblement en època vacacional, el matrimoni Tárrega va tornar a la nostra ciutat per a passar temporades de descans, oferint, com no, algun concert organitzat pels seus amics. Prova que se sentia castellonenc és que, reiteradament va dir a la seua família que volia que els seus restes reposaren Gaiata 15 “Sequiol”

163


Artícles

El senyor Casimiro va ser capaç de fer-nos “veure” la Física (Pepe Prades)

Casimiro Meliá Tena: fill adoptiu de Castelló per José Prades García

És precís contar algunes coses d'un home que per al gran públic va passar desapercebut però als qui el vam conèixer de prop ens va deixar una empremta que difícilment oblidarem. Apunts Biogràfics Naix a Albocàsser el 18 d'abril de 1902, sent els seus pares Casimiro Meliá Martí i Guadalupe Tena Gil que s'havien casat el Vilafranca uns anys abans. La seua infància a Albocàsser va ser la d'un xic normal de l'època, aprenent els seus primers coneixements en la seua pròpia casa ja que son pare era una persona molt culta i les escoles a principis del segle XX estaven prou mal dotades. Aquest aprenentatge li va servir per a iniciar amb suficient preparació el batxillerat en 1914 a l'Institut General i Tècnic del carrer Major de Castelló sent de les últimes promocions de tal Centre i al seu torn de les primeres que van participar, al gener de 1917, de la inauguració de què seria posteriorment l'Institut Francisco Ribalta a la plaça d'Amalio Gimeno. Finalitzats els estudis de batxillerat marxa a Madrid per a iniciar els estudis universitaris, però només estarà un any i es traslladarà a Barcelona on finalitzarà els mateixos. En ser un bon estudiant aprofitarà prou el

164 Gaiata 15 “Sequiol”

temps, ja que es llicenciarà en la carrera de Ciències Exactes en 1925 i obtindrà el títol d'Enginyer Industrial en 1929. És a dir, que el jove Meliá haurà obtingut dos títols superiors als 27 anys. Posteriorment aprova les oposicions al Ministeri d'Indústria en 1933 i és destinat a la Delegació de Terol on romandrà fins a 1936 que serà traslladat a Castelló. Finalitzada la guerra civil és nomenat, en 1940, Delegat Provincial de Castelló, del Ministeri d'Indústria, lloc en què romandrà fins a la seua jubilació en 1972. El dia 28 de juliol de 1940 s'havia casat amb Josefa Meliá Carrera amb què va tenir tres fills: Maribel, Emilio i Elisa i després d'una molt fructífera existència va morir a Castelló el 20 de setembre de 1991. L’ Home El xiquet Casimiro Meliá Tena era molt intel·ligent pel que va aprovar el batxillerat amb relativa facilitat i notes molt brillants. Una vegada superada aquesta etapa, com ja hem dit, va anar a Madrid a la Facultat de Ciències i va començar la carrera de Ciències Exactes, que és com es coneixia a la Llicenciatura de Matemàtiques, però per les raons que fóra no es va adaptar a Madrid el que va fer que es traslladara a Barcelona on, ben adaptat, no va


Científic i Humanista Si com a funcionari va ser exemplar en l'complimente de les seues obligacions, encara va tenir temps per a dedicar als altres, donant conferències en qualsevol lloc que se li requerira. Va publicar en 1950 un treball sobre

Artícles

la bomba atòmica i en 1951 i 1952 va donar a conèixer al Col·legi d'Enginyers Industrials de València els fonaments científics i tècnics de les reaccions nuclears i el desenvolupament industrial de les mateixes, donant les informacions en la revista d'Acer i Energia. Cal pensar que llavors era un camp totalment nou.Vicente Sos Baynat deia sobre Meliá, en un informe per a la concessió del títol de Fill Adoptiu: aquests fets sobreïxen de manera especialíssima i delaten la gran capacitat intel·lectiva del Sr. Meliá, coneixent profundament les complexitats d'aquests fenòmens energètics, totalment nous en la Ciència, difícils de comprendre i no obstant tan clarividents en aquell moment per a ell que li van permetre fins i tot pronosticar, amb anticipació, les possibilitats que aquests tenien. La seua labor com a humanista és innumerable ja que només en la pròpia Societat Castellonenca de Cultura que ell va presidir té publicats els llibres següents: Produccions agropecuàries de la província de Castelló, en 1953 Indústries de l'alimentació a la província de Castelló, en 1953 Indústries de la fusta i indústries del metall a la província de Castelló, en 1954 Indústries químiques i del paper, cautxú i cuir a la província de Castelló, en 1955 L'economia de Castelló en els temps de Cavanilles, en 1963 La indústria del taulellet a la província de Castelló, en 1971 Indústries del vestir (tèxtils, calçat i diverses) de la província de Castelló, en 1974 Orígens i desenvolupament dels serveis elèctrics a la província de Castelló, en 1975 Temes del nostre temps. Tres volums: Vol. I, en 1973; Vol II, en 1973 i Vol. III, en 1985. El sector menyspreat. Una defensa de les comunitats rurals, en 1977 Divagacions, en 1977 Zenit i ocàs de Prometeu, en 1979 De la meua terra. Contes, contalles i succeïts, en 1981 Excursionisme i l'exemple de Cavanilles, en 1982 L'Albocácer que jo vaig viure, en 1992 A més va publicar innumerables articles en revistes i periòdics

C. Meliá

tenir cap dificultat més que les inherents als estudis que va acabar en 1929. Abans de finalitzar la llicenciatura va començar a l'Escola Técnica Superior d'Enginyers Industrials la graduació que va simultaniejar amb les Matemàtiques i que va finalitzar en 1929 en l'especialitat de Física Nuclear, començant a treballar immediatament en el Western Electric, la qual cosa va fer que prenguera part de forma molt activa en l'implantació del cinema sonor, tant en allò que s'ha relacionat amb l'electrònica com en les pròpies projeccions; corria l'any 1930. Es té constància que va haver-hi aportacions personals de Meliá en la solució dels problemes plantejats pels nous sistemes de projecció. Mentrestant, quan ja havia aprovat el doctorat a Madrid anava niuant al seu interior la possibilitat d'exercir la seua professió des d'un altre punt de vista, per la qual cosa va decidir preparar les oposicions al Ministeri d'Indústria, les quals va guanyar en 1933, sent el seu primer destí la Delegació de Ministeri a Terol on es va incorporar immediatament. La seua estada en la dita ciutat no va ser molt llarga ja que en 1936 va ser traslladat a Castelló, coincidint aquesta alegria amb la pena de la defunció de son pare a Albocàsser. Durant la guerra va ajudar a la construcció de refugis a Castelló i en finalitzar la mateixa, en 1940, va ser ascendit a la Direcció de la Delegació, càrrec que detindrà fins a la seua jubilació en 1972. Al començament del seu treball en aquesta època un dels problemes més important que hi havia era la falta de carburants per als vehicles de motor que s'havien declarat d'interès internacional. Meliá va descobrir un sistema que utilitzava com a carburant les corfes de les ametles: EL GASOGEN. El seu model va ser aplicat als autobusos de la companyia Hispano de Fuente en Segures que recorrien la província de Castelló. Passats aquests anys de penúries, es va dedicar a la solució dels problemes elèctrics de la província, realitzant estudis i publicacions d'una infinitat de branques de la Indústria a la qual sempre va aportar solucions personals. Casimiro Meliá va ser Diputat Provincial i Conseller de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castelló així com President de la Societat Castellonenca de Cultura des de 1970 fins a 1991 que va morir. En 1986 l'Ajuntament d'Albocàsser el va nomenar Fill Adoptiu del seu poble mentre que l'Ajuntament de Castelló li concedia el títol de Fill Adoptiu en el Ple de l'1 de juny de 1989 amb 26 vots a favor i una abstenció.

I per a finalitzar no vull deixar passar l'impacte que va produir en el jovenet Pepe Prades quan durant el curs 1960-61 em va donar classes particulars de Física en la seua pròpia casa, junt amb quatre companys més i puc dir que no sols em va introduir en la Física sinó que aquesta matèria em va ser com revelada ja que les seues explicacions eren senzillament magistrals, com no podia ser menys d'un mestre en les seues especialitats.

Gaiata 15 “Sequiol”

165


A l’ombra de

Bernat Artola per Chelo Pastor

El campanar de la vila és fadrí de veritat. Te la consciència tranquil·la i el cervell destarifat, perquè diu que l'expereciència de la vida li ha mostrat que la millor conveniència és... viure sense veïnat! Els versos de El campanar, junt amb el text del Pregó són els més coneguts entre els castellonencs de les vasta producció de Bernat Artola, poeta amb què la ciutat de Castelló estava en deute i que enguany, amb motiu del centenari del seu naixement, ha rebut l'homenatge que mereixia per la seua qualitat literària, pel seu amor pairal sense límits, per la sempre defensa del valencià, per aqueix castellonerisme del que va fer gala, fins i tot, quan es va cartejar amb el més selecte del moviment cultural de fins mitjan del segle XX. Va ser Bernat, aquell xicotet inquiet que va nàixer al carrer Cavallers però que prompte, en companyia de la seua família, es va traslladar al número 6 del carrer Núñez d'Arce, qui sense saber-ho, amb els dos primers versos del poema dedicat al campanar, acabaria donant-li un nom propi i peculiar a la torre de Castelló: Fadrí. L'estat civil del campanar de la vila, per la seua condició d'estar exempt, no sols ho ha popularitzat en termes arquitectònics, turístics i geogràfics, sinó que l'ha convertit en el símbol de les festes fundacionals. Inconscientment Bernat sabia el que es feia? Simplement cantà al paisatge de la seua terra que tant estimava. Això sí amb la ironia que caracteritzava al moviment intel·lectual de l'època. Casualitats de la vida, en aquell carreró –el carreró del convent- va viure un altre castellonenc de pro a què un concurs de pasdobles uniria, definitivament, a la història de la Magdalena: el mestre José García, autor del Rotllo i Canya, autèntic himne de les festes de la capital de la Plana.

166 Gaiata 15 “Sequiol”


Són contínues les referències a la festa en el seu dens poemari i moltes les col·laboracions que va brindar en llibrets de gaiata. Ni és res estrany que se li encarregara a ell el segon text del Pregó anunciador de la Magdalena. El primer, va tenir l'honor d'escriure'l el docte Carlos González Espresati -amic i company de l'ambient cultural castellonenc d'Artola- i el segon, un any després va calar tant entre els castellonencs, que ja no va caldre invitar un tercer escriptor a convocar al poble a participar en les festes. Sens dubte, l'amistat que va mantenir des de l'adolescència amb Manuel Segarra i Sales Boli, entre altres, i la inquietud que compartia amb ells li van portar a submergir-se en l'aventura de 1945 d'impulsar els festejos de la Magdalena passant a formar part de la primera Junta Central de Festejos de la Magdalena creada al novembre de 1945. Uns anys abans, en 1930, va dibuixar el Tombatossals que passaria a la història de Castelló en la

Artícles B. Artola

(…) Sols de vegades s'acalora i trau la veu de capiscol pagant al poble la penyora enfervorida del seu vol. Votiva i lírica ‘gaiata' sense mineta ni farol, quan ve la festa s'arravata i s'avorreix de viure sol.

coberta del llibre d'un altre dels seus bons amics, Josep Pasqual i Tirado i també va col·laborar en la posada en escena en 1943 de l'òpera de Matilde Salvador -nomenada Filla Predilecta l'any passat- i Manuel Segarra, ‘La Filla del ReI Barbut'. Fill Predilecte Professor de literatura a l'institut Ribalta, on son pare havia impartit classes de dibuix i l'edifici del qual havia projectat el seu oncle patern, Francisco Tomás, el senyor Bernardo va començar a guanyar-se als seus alumnes amb el seu Saber contar històries. Més tard passaria a impartir docència a l'acadèmia Coloma, on el que en els anys 80 seria primer tinent d'alcalde en l'etapa del socialista Antonio Tirado, va apreciar ja que ‘era un home inesgotable'. Així el definia Miguel Bellido en el pròleg de Les Obres Completes que va publicar l'Ajuntament en 1983, any en què, a més va ser nomenat, a títol pòstum, Fill Predilecte de la seua ciutat natal. Des de jove, el poeta que va ser batejat el 26 de desembre de 1904 en Santa Maria amb els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent, es va implicar en la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual publicava ben sovint amb la complaença del president i del secretari de l'entitat que, al mateix Temps van ser mestres seus, Salvador Guinot i Lluis Revest. I és que en casa hi havia mamat cultura i, entre altres coses, una especial devoció per la Mare de Déu del Lledó, segons recordaria amb els anys el que fóra cronista de la ciutat, Angel Sánchez Gozalbo. També va destacar l'afició de Bernat Artola pel dibuix. No en va ajudava a son pare, Bernardo Artola Soligó, qui a més de donar classes a l'institut, treballava a l'Ajuntament com a delineant municipal al costat de l'arquitecte, Godofredo Ros d'Ursinos. La família Artola-Tomás formava part d'aquell Castelló de La Plana del primer quart del segle XX. Era una xicoteta ciutat que bullia, eminentment comercial, amb una indústria incipient i una sòlida base agrària. Segons va descriure Manuel Sanchis Guarner en la seua introducció al llibre De la meua garbera, de Josep Pasqual i Tirado ‘S'havia consumat ja la transformació del secà i els canemars en tarongeral i continuava el drenatge dels aiguamolls de vora mar...' ‘l'elite local, amb neguits intel·lectuals –‘els sabuts'- els deia el poble amb una barreja de respecte i Ironia- constituïa un nucli molt actiu i eficient' .

Gaiata 15 “Sequiol”

167


Artícles B. Artola ‘Generació de 1930' i ‘Generació del 27' El professor Lluis Meseguer que s'ha erigit en el millor coneixedor de l'obra i vida d'aquest Fill Predilecte, va advertir que Artola va formar part del grup denominat ‘Generació de 1930' que es va caracteritzar per voler fugir de ‘la poesia jocfloralista estèril i contemplativa del segle XIX' per a ‘recercar un llenguatge poètic a l'altura dels temps'. Eren temps, segons destaca Meseguer, que ‘la cultura valenciana sencera lluitava per la seua ‘normalització' i fins Azorín va anomenar a Castelló ‘capital cultural' del País Valencià'. Conta que la seua infància, junt amb el seu germà quatre anys menor, Francesc, i emparat per sa mare, Carme Tomàs Traver, va ser feliç. Va tenir el mestre Canòs per instructor i va ingressar a l'institut amb matrícula d'honor en el curs 1914-1915. No seria l'únic mèrit. Al llarg de la seua formació, les bones notes sempre li van acompanyar, però millor companyia va trobar, entre altres intel·lectuals del moment, en el pintor Juan Bautista Porcar, el geòleg Sos Baynat, el dibuixant Lluis Sales Boli, el farmacèutic Manuel Segarra... Per influència familiar va començar Arquitectura a Barcelona, Però ho va deixar en comprovar que el seu eren les Lletres. A partir de 1925 se succeeixen els premis literaris mentre viu a cavall entre Castelló i Barcelona i inicia una amistat a través de les cartes amb Miguel d'Unamuno, que va quallar per complet quan el castellonenc es va traslladar a la Universitat de Salamanca en 1934 per a acabar la carrera. Durant la seua etapa en la Facultat de Barcelona va ser quan va començar a rebre elogis sobre la qual acabaria sent una extensa producció poètica, amb més de 1.350 poemes en valencià i 150 en castellà i que el definiria com ‘poeta del poble' pel seu sentir popular, pels seus continus cants a les tradicions i als bells paratges de la seua terra natal. Segons el recorregut biogràfic de Lluis Meseguer, Bernat Artola, intel·lectual compromès de la seua època, mai es va oblidar dels seus i va rendir homenatge al pintor Porcar quan va exposar a Barcelona; va atendre a la petició d'escriure fins a 58 composicions dedicades a la Mare de Déu del Lledó; va participar en els actes commemoratius del tercer centenari de la mort del pintor Francisco Ribalta; va dedicar records literaris als desapareguts Ricardo Carreres i Gaetà Huguet... La vida del poeta va ser intensa en la seua joventut; trist en els temps de postguerra i amb ganes de trobar l'estabilitat familiar en la maduresa, quan una malaltia li va segar la vida als 54 anys a Madrid, a penes tres anys després de casar-se amb la valenciana Enriqueta Castellets i de deixar un fill, Bernardo, de només onze mesos, qui a pesar de no conèixer a son pare, sempre l'ha recordat amb orgull. Castelló, tan sols uns mesos arrere ha honrat la història d'un home que, segons tots els que el van conèixer, va ser, sobretot, bo.

168 Gaiata 15 “Sequiol”


Artícles

Miquel Peris Segarra, un poeta per a Castelló per José Luis Serrano Fabregat

La llista dels fills predilectes de Castelló es va ampliar per primera vegada com a conseqüència de la decisió d'un Ajuntament democràtic, en recuperar-se la institució després del llarg període sorgit al final de la contesa civil de 1936-39, per a donar cabuda a Miquel Peris Segarra, en el que es reconeixia la dedicació pel seu poble, a què va dedicar una vida sencera com a docent que es diu ara; com a mestre d'escola en l'accepció de tota la vida i també el reconeixement com a poeta, capaç de trobar la dimensió universal en la seua poesia, a través d'aquelles xicotetes coses d'aqueix poble a què tant va estimar: Castelló. Miquel Peris va nàixer a Castelló en 1917, en el si d'una família profundament arrelada en aqueix poble que aniria creixent fins a convertir-se en una puixant capital. En la seua família va trobar aqueix amor a Castelló que li va ser comunicat quasi sense sentir i que ell recolliria per a augmentar-ho i tornar-ho multiplicat al seu poble que, en definitiva, va ser el seu destinatari final. D'assegurança que en aquelles tertúlies de la farmàcia del seu oncle Manuel Segarra, al carrer Major, aniria creixent el seu coneixement sobre les coses de Castelló i la

seua estima per elles. Allí un altre parent pròxim Enric Ribés i Sangüesa que ens deixara aquells deliciosos “Quadres de costums castellonencs” editada justament un any abans que nasquera Miquel Peris o aquella sèrie de dibuixos i caricatures de tipus de la terra – quasi una col·lecció d'acudits de l'època - que van ser cedits en la dècada dels vuitanta a la ciutat i es guarden al Centre Municipal de Cultura, li aniria comunicant aqueix esperit sorneguer del que feia gala no poques vegades Miquel Peris. Miquel Peris no va ser un mestre qualsevol. Ell va tenir clar que l'educació no es podia quedar a l'escola y, unint a aquesta idea el seu amor per la naturalesa, , primer al Campament “Jaume I” d'Alcocebre, dependent del Front de Joventuts i més tard quan va posar en marxa aquelles “acampades en Penyagolosa” a les que van acudir centenars de xiquets i jóvens en els inicis de la segona meitat del passat segle. Va ser aquesta una activitat intensa, a la que va dedicar no pocs esforços i que després va ser enfosquida per la seua activitat com a poeta. Com aquella altra de difusor de la cultura que li va portar a crear aquell “Cau de l'Art” a Lucena, població a qui es va vincular des de

Gaiata 15 “Sequiol”

169


Artícles

llavors. Però la seua vocació, tardana, va ser la de poeta. Ens ho contava en alguna ocasió Paco Vicent Doménech, “Quiquet de Castalia”, prematura i recentment desaparegut, que d'alguna forma s'enorgullia d'haver despertat a Miquel Peris l'ànsia d'escriure poemes, el primer d'ells, un sonet, dedicat a la Reina de les Festes de 1963, María Antonia Martínez Mata-Dols. No obstant, a la seua Obra Completa no es recull ni aquest ni alguns més que sens dubte van haver de semblar poc rigorosos i no mereixedors per la seua qualitat d'incloure's en una antologia de la seua obra, que s'inicia amb un poema de març de 1965.

M. Peris

Després Miquel Peris es convertiria en un poeta prolífic, popular, de Castelló i per a Castelló, però també universal, perquè universal era la seua poesia i el missatge que d'ella emanava. I així van anar arribant els reconeixements a la seua obra que van culminar amb la concessió del títol de Fill Predilecte de Castelló que li va ser entregat, després de ser aprovat unànimement pel Ple de l'Ajuntament, el 20 de juliol de 1984, en un acte íntim celebrat al despatx de l'alcalde, Antonio José Tirado.

Un dia 31 de desembre de 1987, gris, fred, trist, com si el cel es dolguera també de l'òbit del poeta, moria Miquel Peris i Segarra, després de lluitar amb intrepidesa contra una malaltia cruel que al final va guanyar la partida. L'endemà, en un ambient gèlid, més trist si és possible... Castelló donava l'últim adéu al poeta que va recórrer els últims metres, tant a la plaça Major, com al cementeri municipal a coll dels qui van ser els seus amics: Pepe Vidó, Sento “el Macareno”, Miquel Soler, Jospe Miquel Francès, Joaquín Campos, Vicent Doménech, Antonio José Gascó... Aqueix mateix dia, després d'haver seguit de prop el seguici, al costat del mestre Paco Pascual, vaig escriure unes frases que, amb el pas del temps no han fet sinó reafirmar-se en si mateixes. Aquestes: “Ens recordem d'un Miquel Peris juvenil, quasi, , aquell que a nosaltres, xiquets entusiasmats per escoltar-li aquelles “històries” que ens parlaven de sers mitològics, de l'amor per la naturalesa i la vida, ens portava d'excursió a la “Torreta Alonso” o d'acampada a Penyagolosa... Ens recordem d'aquell Miquel Peris que any rere any pujava a recollir algun premi en el Certamen Literari de les Festes de la Magdalena – jaqueta negra, llaç negre, com el cabell... - que va guanyar en més ocasions que ningú. Ens recordem d'aquell Miquel Peris que va saber crear un “cau d'Art” en aquella xicoteta casa a Lucena, plena de records i de vivències. D'aquell Miquel Peris jovial bromista, un poc estrafolari i sempre bohemi, sense temor al “què diran”, que passejava el carrer d'Enmig des del Portal de la Puríssima al Casino Antic, per a participar en la seua tertúlia. I també recordem al Miquel Peris íntim, a la seua casa del carrer Comte Pestagua número 6, plena d'obres d'art, assentat davant la seua taula de braser, amb la música de fons de cançons que ell va escriure i a les que van posar música Matilde Salvador, Leopoldo Adanero, Lluis Viciano, Paco Puig..., perquè foren cantades per grups de Castelló com Els Llauradors o El Grup Maig. Un Miquel Peris que parlava amb tranquil·litat, quasi amb afecte, de la Mort entre tos i fum de cigars, que llegia els seus poemes donant-los aqueix èmfasi tan característic, que parlava del Castelló d'altres temps, dels seus personatges i els seus costums en aqueixa obra, encara inèdita que es conserva a l'Arxiu Municipal, a qui va llegar la pràctica totalitat dels seus originals. Perquè Miquel Peris era un fill de Castelló que va merèixer el qualificatiu de “Predilecte” i va saber fer honor al mateix. Fins allí, fins a l'Arxiu Municipal, vam tenir la satisfacció d'ajudar-li a portar “els seus papers”, aquelles carpetes perfectament ordenades i catalogades, on s'amaga el millor de la seua producció i els seus records més preats... No fa encara molts mesos, en una de les últimes ocasions en què vam tenir oportunitat de veure'l a la Casa de la Ciutat, vam poder comprovar la satisfacció amb què ens feia veure que aquell bust que quan va ser nomenat Fill Predilecte de Castelló cedira a l'Ajuntament, es trobava al despatx de l'alcalde, davall el retrat d'un altre Fill Predilecte de Castelló: Ruiz Vila. La mort ens ha arrabassat a Miquel Peris, però mai ens llevarà ni el seu record, ni la seua àmplia producció literària – prosa, poesia, didàctica, etc. -, escrita en castellà i en català, que ambdues llengües dominava la seua inspiració constant...” Miquel Peris que mai va regatejar la seua col·laboració al món de les Festes de la Magdalena, que va dedicar els últims anys de la seua producció poètica als xiquets, amb aquelles obres com “El món del Mite” o “El món dels bestioles”, que va voler estar a l'Arxiu Municipal al costat del retrat del mestre Bernat Artola, per al que va cedir el retrat que li fera el pintor Mingol, que fins i tot va saber dissenyar el seu epitafi: “Ja estic fruïnt l’alé de l’inefable al sí de l’infint alfa i omega”, així estampat en pedra de Borriol i signat M.P.S.. Eixa es la meua làpida”

170 Gaiata 15 “Sequiol”


Artícles

Fa quinze anys:

VicentefillSos Baynat, Predilecte de Castelló

per Daniel Gozalbo

Acaben de complir-se 12 anys de la pèrdua de D. Vicent Sos Baynat. Elisabeth Breva, sempre atenta a les fites castellonenques, vol recordar la seua personalitat per a incitar el coneixement i l'estima de les noves generacions. Em demana que escriga unes ratlles i em posa en un compromís. És una personalitat tan ampla i generosa i s'ha escrit tant sobre ell, que el resum esdevé una injustícia i l'extensió una reiteració innecessària. Intentaré trobar un camí personal entre les dues voreres. Poques persones, al llarg de la meua vida, m'han tramés una sensació de plenitud com D. Vicent. La seua bonhomia i jovialitat que omplia la seua menuda persona, havia anat amb els anys impregnant-se d'una fina ironia i en ocasions desvetllava sornegueria casolana. Si unim eixes qualitats a la seua convincent paraula i la desbordant conversa però sobretot una envejable i prodigiosa memòria, admirable als seus 90 anys, comprendrem estar al davant d'un personatge singular de la geografia urbana i ciutadana de Castelló. Pocs castellonencs poden dir que s'han identificat tant amb la seua ciutat i que l'han estimada tan profunda i constantment, com Vicent Sos, que nascut amb el segle (Carrer O'Donnell, 1895), viurà els seus entrebancs, moltes vegades com a protagonista, treballarà incansablement fins el darrer dia, en 1991, als 96 anys, encara publicà el darrer llibre La Paleontologia y la evolución de los seres vivos. Va viure amb intensitat la seua joventut i participà en totes les fites culturals dels anys 20 y 30, des de la fundació d'institucions com l'Ateneu o la Societat Castellonenca de Cultura als Aplecs valencianistes, vetllades polítiques o culturals. Res li era aliè. Va haver de viure quasi 20 anys forçosament allunyat de Castelló, des del 39, que com tants va perdre la guerra civil, fins als anys 60, en que poc a poc, primer d'amagat quedant-se a la Vilavella,

després recobrant gradualment les amistats va anant integrant-se a la investigació, i la ciutat i la ciència van recobrar a l'intel·lectual. Tota la seua vida l'ha compartida amb Mercedes, la seua estimada Mercedes. Ella sempre ha estat dedicada a D. Vicent, sempre ha estat un motor de la seua vida. Especialment en la dècada del 40 Mercedes fou el sosteniment de la família i la fortalesa de futur. Encara hagueren de passar uns anys, fins que els ajuntaments democràtics, amb la decisió de Miquel Bellido i el recolzament de A. Tirado cicatritzaren definitivament les ferides del franquisme. D. Vicent, una autoritat en el mon de la ciència y de la docència era un castellonenc més. Els darrers decennis fou reconegut per totes les Institucions Senyeres Castellonenques i Valencianes. Fou “un castellonense universal, paradigma del progreso y cultura”, com deia Vicent Cornelles, i en paraules de J.L. Gimeno “siempre llevó en el corazon a su ciudad, incluso desde la lejania” que passà per la vida essent “un excelente maestro y un destacado hombre de ciencia de Castellón” com indica D. José Sánchez Adell. Hui recordem en paraules de A. Tirado a “un hombre bueno y sabio”, i com li deia F. Michavila “exemple permanent de les essències més intimes i pures de l'home universal, que encarna els valors del saber, de la bondat i del bon fer”. “Els pobles són de grans com són de grans els seus homes” deia Porcar en un homenatge a l'escultor Ortells. D. Vicent ha estat un homenot de la cultura i del civisme castellonenc. Sent gran ell, ha fet gran al seu poble. Ell representa, com he dit en altres ocasions, millor que ningú a tota la gran generació del passat segle XX, tradicional y mediterrània, fidel a les seues arrels, alegrement irònica, que ha estimat amb la raó i el sentiment a la gent i al paisatge del seu poble. El poble de Castelló li deu molt a la seua vida; moltes gràcies pel seu esforç i bonhomia, D. Vicent. Gaiata 15 “Sequiol”

171


Artícles V. Sos Baynat Castelló i Sos Baynat Nascut a Castelló, en 1895, en el número 8 del carrer de O'Donnell, en la que encara ara és la casa familiar. Els seus primers estudis van ser en el col·legi del senyor Carlos Selma, a què sempre va considerar com a model. Va estudiar el batxillerat en l'Institut de Castelló, ubicat llavors en el carrer Major, en ell despertarà la seua vocació per les ciències naturals. A Madrid cursarà estudis de Ciències Naturals, obtenint la llicenciatura en 1919 i el doctorat en 1924. Publica el seu primer treball d'investigació Nuestra Fauna Microbiana en el Primer nombre del Butlletí del Castellonenc de Cultura en 1920. En 1935 és catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. A l'any següent, es trasllada als instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez de València. Torna en 1937, com a director, a l'institut de la nostra ciutat, en temps difícils i dolorosos. En aquesta data assisteix al Congrés Geològic de Rússia junt amb Royo Gómez, en el que presenta un treball sobre la geologia de Castelló. La seua vida d'acció iniciada en els anys 20 es continua fins a la el seu mort. El seu castellonerisme intens i permanent, amic i company d'Adsuara, Alicart, Porcar, Artola, Francisco Esteve, el viu i sempre l'ha viscut. Soci fundador de l'Ateneu de Castelló, té una vinculació entranyable amb la Societat Castellonenca de Cultura, amb homes com Sánchez Gozalbo, Expressati, Revest, Casimir Meliá, Sánchez Adell. Amb orgull continuarà escrivint articles i honorant als seus mestres fins al final dels seus dies. Al Butlletí de la Castellonenca publicarà varies desenes d'articles d'investigació al llarg de més de 70 fructífers anys. En 1984 se li concedeix la Medalla de Plata de l'Ateneu de Castelló.

172 Gaiata 15 “Sequiol”

El Claustre de l'Institut Polígon Rafalafena de CASTELLÓ i la Conselleria d'Educació propicien que l'institut s'anomene Vicent SOS BAYNAT En 1985 L'Ajuntament li concedeix la Medalla de Plata de la Ciutat de CASTELLÓ. En 1989 l'Ajuntament el nomena Fill Predilecte de la Ciutat de CASTELLÓ. En 1990 se li declara valencià de l'Any per la Fundació Huguet. En 1992 en un solemne acte acadèmic presidit pel Rector Francesc Michavila, nomena a SOS BAYNAT com primer doctor Honoris Causa de la Universitat Jaume I. Tres mesos després el 5 de Setembre de 1992 ens abandonava als 96 anys D. Vicent. En 1995, per a públic testimoni de l'estima de la ciutat, en el centenari del seu naixement l'ajuntament retola la nova avinguda on està ubicada la Universitat Jaume I amb el nom de Vicent SOS BAYNAT. Sos Baynat Professor És en la tasca docent on el bon fer de Vicent Sos segueix l'esperit dels qui van ser els seus mestres, dels que sempre reconeixerà amb orgull ser deixeble en la noble missió de comunicar els coneixements amb actitud tolerant i pacífica. Acabat d'eixir de la Universitat, va entrar en la Institució Lliure d'Ensenyança, on va rebre els primers alens de professors i va conviure, en un ambient d'excepció, amb aquells ideòlegs creadors de principis innovadors, que tanta repercussió han tingut en la cultura del nostre país. Allí va dependre les maneres d'obrar amb Manuel Cossío, Domingo Bamés o Glòria Giner. Allí va conèixer a diari el que era ensenyar i sobretot el que era educar, formar la personalitat dels escolars.


Artícles V. Sos Baynat

Va ser professor de ciències de l'Instituto-Escuela, centre oficial que marcà un nou període notable en la nostra ensenyança contemporània, regit pels grans mestres Castillejos i Zulueta, Va participar en els seus ideals i en els seus mètodes i va seguir el seu aprenentatge de professor. Va ser titular del Museu Nacional de Ciències Naturals, centre d'investigació on confluïen grans mestres de l'època, Ignacio Bolívar, Hernández Pacheco i el castellonenc José Royo Gómez. Allí es va exercitar en l'ensenyança i en la investigació en el laboratori i en el camp. Va passar després a l'Institut Quevedo com a professor oficial d'Història Natural. En 1935 és catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. A l'any següent, es trasllada als instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez de València. Torna en 1937, com a director, a l'institut de la nostra ciutat, en temps difícils i dolorosos. El General Franco guanyà l'alçament contra la República i comença una repressió sistemàtica contra el mon de la cultura. Tots els seus amics científics van haver d'exiliar-se. D. Vicent havia estat el darrer Director de l'Institut de Castelló en l'anomenada guerra Civil. Ell fou qui s'encarregà de salvar de les possibles barbàries totes les col·leccions de l'Institut, traslladant-les fins i tot a València. Havia participat a més al Congrés Mundial de Geologia de Moscou. Amagat a cases de familiars, passa sense contacte extern un grapat d'anys. Va haver de patir un exili interior, real i dolorós, amb un parell de bessons acabats de nàixer. Durant anys sense poder eixir de casa ni treballar, ca haver d'abandonar la investigació i la docència. Una

dècada després, un industrial li donà el primer treball, lluny i quasi-amagat com a geòleg de camp en l'explotació minera a les serres d'extremadura. Durant els seus anys a Extremadura, anys i anys d'absència dels companys i amics científics, estudia la seua geologia, mineria i petrografia. En aquests llargs anys arreplega mostres, producte dels seus estudis, que constituiran els fons de l'avui Museu de Geologia d'Extremadura, el qual compta amb més de 10.000 exemplars. Publicà una desena de llibres i monografies de la geologia d'extremadura que quinze anys després al 1965 culminaran en el Premi Nacional de Ciències. El franquisme li retornà la Càtedra poc abans de la seua jubilació. L'havia apartat de la docència 28 anys. En 1965 ingressa de nou com a catedràtic en l'Institut de Ciutat Rodrigo. Després de la seua jubilació, va continuar en contacte amb l'ensenyança. En el Col·legi Estudio de Madrid, va compartir tasques de batxillerat i de cursets especials, treballant al costat de la seua rectora, Jimena Menéndez Pidal. Així mateix en la nostra ciutat ha impartit successius cursos i conferències en l'institut Sos Baynat, a l'ateneu i al Col·legi Universitari i continua dictant conferències i cursos monogràfics per a llicenciats, en diverses institucions d'Espanya. La seua preocupació constant el va portar fins i tot a escriure Sobre la geologia de la Luna, materials que conegué en una estada als EUA i que va redactar amb el professor Garrido de la Universitat Autònoma de Madrid. Gaiata 15 “Sequiol”

173


Artícles

Algunes Publicacions De l'extensa bibliografia de la seua primera època, fins a l'any 1937, que la guerra civil interrompre la seua vida i la seua obra, destaquem

V. Sos Baynat

La paleontologia i l'origen de l'home. El nou mapa geològic d'Espanya. La tectònica de Catalunya. Geologia de l'Estret de Gibraltar. Les terres roges mediterrànies. Els Pirineus basc-espanyols. Aportacions a la Geologia de la província de Castelló. El Triàsic en la Serra d'Espadà. L'Eocé Continental de Vallibona. Excursió geològica al Desert de les Palma. Sobre Geologia de Penyagolosa. El cretaci de Vallibona. Tractat de Paleontologia general i pràctica. En 1950, traslladat a Extremadura com a geòleg director de Mines, va estudiar els jaciments de cassiterita i va dirigir les explotacions en Logrosán, Montánchez, Arroyomolinos, Càceres, Trujillo, a més de publicar Geologia de la Sierra de Villuercas. El Mapa Geològic de Cañaberal. La Geologia de les cassiterites d'Extremadura. Els jaciments de Wolframita de la Serra de Montánchez, etc. Les dècades següents són fecundes. Nonbrosos treballs d'investigació geològica sobre petrologia, mineralogia, estratigrafia i tectònica de Castelló. Ha publicat entre altres els següents treballs: Morfoestructura de les costes de Castelló. Els terrenys paleozoics, triàsics i cretacis de Moró-Vilafamés. Els terrenys del vall de Borriol, Pobla Tornesa i Bartolo. Introducció a la mineralogia de Castelló.

174 Gaiata 15 “Sequiol”

La Plana de Castelló com glacis relicte. El cretaci entre el barranc Carbó i Penyagolosa. Els jaciments fossilífers del quaternari de Castelló. la Geologia de la província de Castelló. Bibliografia Geològica de Castelló. Mes Reconeixements En 1965 se li va concedir el Premi Nacional de Ciències pel seu treball titulat Geologia i mineralogia de la Serra de Sant Cristòfol de Logrosán de Càceres. Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural. Soci de la Societat Espanyola de Geologia Membre de la Institució Catalana història Natural President de la Societat Espanyola de Mineralogia. En 1983 és nomenat acadèmic de la Reial de Ciències i Arts de Barcelona. Vicepresident de l'I Congrés Espanyol de Geologia. En 1988, l'IGME i l'Escola d'Enginyers de Mines de Madrid li ofereixen un homenatge en reconeixement del seu treball i personalitat científica. En aquest mateix any, se li atorga el Trofeu Ciutat de Mèrida. En 1991 s'inaugura el Museu de Geologia d'Extremadura en la ciutat de Mèrida, creat per ell i que porta el seu nom. Fill Adoptiu de Mèrida, Medalla d'Or d'Extremadura, per les seues aportacions al coneixement de la Geologia i mineralogia d'Extremadura i per la generositat de la seua donació museística a la ciutat de Mèrida. 1992. Primer Doctor Honoris Causa de la Universitat Jaume I


Membre d'una acomodada família, va ser fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de Josefa Vives Giner, que havien contret matrimoni en Castelló el 18 de novembre de 1802. Dels sis fills nascuts, Juan Bautista va ser el tercer. Havia nascut el 3 d'agost de 1814. Tots els germans van morir sense descendència, facilitant al sacerdot la lliure disposició dels béns familiars, que aquest va administrar en obres benèfiques, socials i culturals.

Artícles

Hem d'arribar en l'Història de Lledó fins a la segona meitat del segle XIX per a trobar-nos amb la gran figura i la tremenda personalitat del prior Juan Bautista Cardona Vives, promotor de les festes del V centenari de la Santa Troballa, i un dels personatges més insignes de la història de la ciutat durant la segona meitat de aquella centúria1.

Després de finalitzar els seus estudis de llatí, humanitats i filosofia, va ser ordenat sacerdot en la barcelonina església de Santa Eulàlia el 6 de juny de 1857, als quaranta-tres anys, oficiant la seua primera missa a l'església arciprestal de Santa Maria De Castelló, el 18 de juny següent.

Prior de Lledó des de 1863 fins a 1877.

Juan Bautista Cardona Vives

per Mossén Josep Miquel Francés

Una vegada nomenat doctor per la Universitat Pontifícia de València (1859), Protonotari Apostòlic (1862) i professor auxiliar de Geografia a l'Institut d'Ensenyament Mitjà, era nomenat nou arxipreste de Castelló i prior del Lledó el 12 de setembre de 1863, per la mort del seu antecessor, mossén Sebastián Fraile. Arxipreste de Castelló Juan Bautista Cardona Vives va ser arxipreste de la ciutat entre 1863 i el 7 de setembre de 1877, data en què va prendre possessió el successor, Tomás Fraile, deixant bona mostra del seu amor tant pels castellonencs com per la seua Església Major. Davall la seua direcció es repristinó el temple, ordenand la retirada del revestiment barroc que emmascarava els seus murs des del segle XVII. Les obres, que van deixar al descobert l'estil gòtic inicial dels segles XIV i XV, concloïen en 1869 sota la direcció dels dos més brillants arquitectes castellonencs del moment, Manuel Montesinos Arlandís i Godofredo Ros d'Ursinos. Destruïda aquella església en 1936 tan sols ha quedat a la catedral actual, com a testimoni, la reixa en estil neogòtic que tanca la porta principal recaient a la plaça Major, sufragada pel propi arxipreste. L'actuació i sentit comú de Cardona Vives, nomenat Prelat domèstic de La Seua Santedat i cavaller de la Creu de Carles II i Isabel la Catòlica, van ser decisius per a la vida religiosa i social de la ciutat. L'arxipreste, profundament respectat i volgut per la societat castellonenca, va allunyar amb el seu prestigi i autoritat la columna “Dabán”, evitant així que el pronunciament per Alfons XII tinguera lloc a la capital de la Plana. De realitzar-se la proclamació en Castelló no haguera resultat estrany un enfrontament entre les faccions republicana i monàrquica, d'imprevisibles conseqüències, acabant tal vegada en un bany de sang. Al final el pronunciament va tenir lloc a Sagunt. Gaiata 15 “Sequiol”

175


Artícles

La novena i el V centenari. En 1866 es van celebrar davall el seu priorat les solemnes festes commemoratives del V centenari de la Santa Troballa, en un ambient romàntic i historicista i en unes circumstàncies polítiques singulars2. Pocs anys més tard, en 1878, i quan ja havia sigut rellevat dels seus càrrecs de prior i d'arxipreste, va publicar una nova “Novena a la Mare de Déu del Lledó”, que ha comptat amb nombroses i successives edicions fins als nostres dies3.

J.B. Cardona Vives

Cardona Vives va morir en la més absoluta pobresa el 2 de desembre de 1890, als 76 anys d'edat. Tots els seus béns havien sigut repartits entre distintes institucions i associacions formatives i benèfiques de la ciutat. Quan van anar a amortallar el seu cadàver tan sols van poder trobar unes simples espardenyes, ja que com era habitual en ell havia regalat els seus sabates a algun pobre. De la seua testamentaria no obstant es van construir les esglésies de la Trinidad i la Sagrada Família, l'edifici de les Escoles Pies, l'Asil D'ancians Desemparats del carrer governador, la casa de la Congregació de les Religioses de la Consolació i el Col·legi de Vocacions Eclesiàstiques de Tortosa. Sa casa pairal al carrer de Cavallers va ser, fins a la seua demolició en temps recents, la seu central de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat. Una part no obstant la va reservar per a adaptar com a catedral l'església de Santa Maria, atenent a un moviment ciutadà i eclesial que demanava llavors per a la ciutat la condició de capital de la diòcesi4. Set anys després del seu defunció, el 20 de març de 1897, s'inaugurava l'estàtua del rei el senyor Jaume en l'avinguda del seu nom. És obra de l'escultor castellonenc José Viciano, I va ser erigida així mateix amb els béns de l'il·lustre patrici. A Cardona Vives li va succeir en el priorat mossén Jaime Pitarch, que va morir en 1889, sent nomenat llavors com a prior mossén Jaume Pachés Andreu. En 1922 el pintor Vicente Castell va pintar un llenç amb el retrat de Cardona Vives amb destí a la galeria de fills predilectes de l'Ajuntament. La pintura es conserva en l'actualitat en el Saló de Plens de l'Excm. Ajuntament. Ja en un temps més pròxim als nostres dies, la ciutat va continuar recordant la figura del benemèrit arxipreste. Així en 1957 l'escultor Adsuara va realitzar un bust en bronze per a ser col·locat a la plaça de les Escoles Pies, front l'església de la Santíssima Trinidad. El Monument va ser inaugurat el 2 de novembre de 1963 i aquí va romandre fins que en la dècada dels anys 80, sense cap criteri, va ser portat a la plaça del Mont de Pietat, en les proximitats de l'Av. de València on jau oblidat de quasi tots. Un intent municipal De traslladar-lo a la plaça que porta el nom de Cardona Vives al final del carrer Colom, amb la intenció De dignificar-lo, va comptar amb l'oposició de l'Associació de Veïns del barri, i mai es va dur a terme. Un bust per a la plaça de Cardona Vives Una rèplica del mateix es va fondre per al jardí de l'Asil D'ancians Desemparats, construït com hem indicat sobre la casa de camp de la Família Cardona Vives. Ara s'anuncia el trasllat de les dependències de l'Asil a la seua nova seu del Caminàs, junt amb la basílica del Lledó. Suposem que igual que amb altres pertinences, les religioses tindran la intenció de traslladar també aquest bust. Seria ara el moment de sol·licitar a les Germanetes D'ancians Desemparats que en un gest d'altruisme regalaren el bust a la ciutat de Castelló, perquè continuara al seu lloc en les noves dependències municipals que sobre aquest solar es construiran. El 2 de desembre de 1990 es van traslladar els seus restes mortals des del Cementeri Municipal a la Cripta de l'altar del Crist del Perdó a la parròquia de la Trinidad, on descansen. Amb aquest motiu es van celebrar solemnes actes commemoratius del I Centenari de la mort. La imatge del Crist que presideix la sepultura del Fill Predilecte de la Ciutat va ser incendiada el passat mes d'octubre patint greus deterioraments.

1 – Cfr. PRADES SAFONT, Antonio: Castellonencs del segle XIX: Vida i obra de D. Juan Cardona Vives. BSCC, T.XXV (1949), n.4; p.246-256 i Perfil sacerdotal del DR. D. Juan Bta. Cardona Vives. BSCC, T.XXXII (1956), n.4; p.330-341. CARCELLER SAFONT, Manuel (1994): La vida generosa de Cardona Vives. En Levante de Castelló, diumenge, 20 de març. 2 – Per a les festes del V Centenari de la Troballa, veure el Cap.11. 3 – Cfr. FRANCÉS CAMÚS, Josep-Miquel (1991): Una obra literària de Cardona Vives, la Novena de Lledó. En Mediterráneo, Dissabte 2 de març, p,27. 4 – FRANCÉS CAMÚS, Josep-Miquel (1990): Juan B. Cardona Vives. Un gran prior de Lledó. En el I Centenari de la seua mort. En Lledó. Butlletí Informatiu de la Reial Confraría. II època, núm. 3, maig, p.21

176 Gaiata 15 “Sequiol”


Artícles

De Castelló i “de la soca”, compositora, intèrpret, artista!!!

Matilde Salvador i Segarra

per José Juan Sidro Tirado

Ella és un referent per a la nostra cultura, fa de la seua música un recordatori constant, autèntic i digne de la realitat social i cultural que l'envolta. Matilde Salvador ha fet de la seua música una forma íntima i veritable d'expressió de les seues conviccions, creences i anhels. Matilde Salvador i Segarra és coneguda arreu del món per la seua vessant compositora. Va nàixer a Castelló de la Plana el dia 23 de març de 1918; la seua infantesa i joventut es van desenvolupar al sí d'una família de llarga tradició artística i musical, en la que el seu avi matern, metge de professió, tocava el violoncel i era un bon aficionat a l'òpera; així mateix, la seua tia, Joaquima Segarra, era una excel·lent pianista, que va arribar a tocar amb Enrique Granados en concert. El seu pare a més a més de ser un dels impulsors de la Societat Filharmònica i del Conservatori de Castelló, era també un bon violinista, actuant a les temporades d'òpera i sarsuela celebrades a la ciutat a les primeries del segle passat, i inclús arribant a formar una petita orquestra simfònica amb la que es va interpretar per primera vegada a la ciutat de Castelló la Simfonia núm. 5 de Beethoven. La seua mare practicava l'art de la pintura que havia aprés del mestre Vicent Castell Domènech. En aquest ambient familiar, tant propici pel desenvolupament artístic, va iniciar als sis anys els estudis de piano amb la seua tia, i va obtenir el títol en el Conservatori de València als divuit anys. En aquest temps d'estudi i formació, les vesprades dels diumenges es dedicaven en la seua casa a la música de cambra, amb Matilde al piano, la seua germana Josefina tocant el violí, son pare la viola i Miquel Ibáñez, -que després seria el president de la Societat Filharmònica-, el violoncel. El 1933 estrena la seua primera composició, la cançó Com és la lluna, per a cor i sis veus mixtes; el 1936 dona el seu primer concert a València acompanyant a la seua germana Josefina, el 1939 coneix a Manuel de Falla a qui dona a conèixer la seua música, rebent afalagadors comentaris. Posteriorment va continuar estudis d'Harmonia, Composició i Orquestració amb el mestre Vicent Asensio (1908-1979), que a la fi, es convertiria l'any 1943 en el seu marit . El 1946 estrena la seua primera òpera La filla del Rei Barbut al teatre principal de Castelló. Revalida els estudis de composició i obté el títol d'esta especialitat al Conservatori de Música de València el 1947. El 1953 estrena el ballet El Segoviano Esquivo als festivals de música i dansa de Granada, encàrrec del ballarí Antonio i el 1955 estrena el ballet Sortilegio de la Luna als mateixos festivals, però ara per encàrrec de la ballarina Rosario. El 1974 estrena l'òpera Vinatea amb llibre d'en Xavier Casp al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 1979 participa com a jurat al Concurs Internacional de Guitarra Francisco Tárrega de Benicassim, essent nomenada a l'any següent membre permanent de la Comissió Organitzadora. També l'educació primària de Matilde Salvador fou familiar, com ella mateixa diu: “La meua avia em va ensenyar a llegir i escriure, em va despertar una gran afició a la lectura. Ma tia Joaquima, em va ensenyar piano i va allunyar-me de la pintura que era el que m'agradava”. Bastants anys va haver d'esperar Matilde Salvador per retrobar-se amb la pintura, doncs no va ser fins l'any 1983, quan va començar a pintar sobre vidre, pràctica que no ha abandonat i que li ha permés realitzar fins ara, múltiples exposicions individuals i col.lectives a les que després farem referència. De la seua extensa obra de creació musical cal remarcar la música escènica i la coral; dues operes i quatre ballets estrenats, a Gaiata 15 “Sequiol”

177


Artícles

més a més de la Cantata escènica Retaule de Nadal, la representació nadalenca El betlem de la Pigà i diverses peces de música incidental, il.lustracions sonores per a obres de teatre clàssic. A tot això cal sumar nombroses composicions per a cor a capella i per a cor i orquestra, grup instrumental o orgue, a més de la seua gran aportació en el camp de la cançó de concert, principalment per a veu i piano, però també amb acompanyament de guitarra i orquestra.

M. Salvador

Són molts els poemes musicats per Matilde, especialment de poetes i poetesses contemporanis, tant amb textos castellans, gallecs o catalans, com d'autors valencians, mallorquins, de l'Alguer o americans, sense que falten en el seu catàleg els textos clàssics de la literatura castellana. La pròpia Matilde manifesta que una de les seues predileccions és musicar textos, doncs pensa que la veu humana no pot comparar-se a cap altre instrument. Confessa sentir-se atreta per la veu a més d'estimar la poesia. Matilde Salvador es també pianista de mèrit, encara que tant sols actua en públic per interpretar la seua pròpia música. En el seu haver hi figuren nombrosos concerts i gravacions discogràfiques acompanyant a cantants que interpreten els seus cicles de cançons. També ha exercit la docència al Conservatori Superior de Música de València entre els anys 1974 i 1989 any de la seua jubilació, impartint classes de solfeig i teoria de la música i ha treballat en la crítica especialitzada en diaris i revistes de Castelló, Catalunya i València.

Són nombrosos els premis de composició assolits, con el Joaquim Rodrigo de composició coral, obtingut en dues ocasions 1967 i 1973, o el Joan Senent el 1964, per la seua col·lecció de cançons per a veu i piano Planys, cançons i una nadala; tota la seua carrera professional s'ha vist recompensada amb premis, d'entre els quals mereixen ser destacats per la seua importància el Premi en el Primer Certamen Literari Festes de la Magdalena 1945 a la millor pàgina musical Marxa de la Ciutat de Castelló, adoptada com a himne oficial de la ciutat el 1987 y el Premi de música Ciutat de Castelló el 1979 pel treball Cançoner de la ciutat i terme de Castelló; d'altra banda, en son moltes les obres d'encàrrec sol.licitades a la compositora des de diverses instàncies i altres moltes incloses com obligatòries en concursos i premis de prestigi internacional, com el José Iturbi de piano o el de guitarra de la Ville de Carpentras.

Es igualment destacable en Matilde Salvador la seua fructífera tasca d'assessorament musical, desenvolupat des de diferents institucions publiques i privades, particularment a Castelló i València, ciutats entre les que ha repartit, i reparteix, el seu viure i ha viscut ininterrompudament i intensament la seua dedicació a la música, enriquida amb la seua atractiva i valuosa aportació pictòrica i la seua sempre inquieta atenció a tot allò que passava al seu voltant en els aspectes artístics i culturals. També en són molts els reconeixements institucionals i acadèmics que li han atorgat destacant el nomenament el 1971 com a membre del Patronat d'Honor i Comité Assessor de la Dotació d'Art Castellblanch, el 1985 la Conselleria de Cultura Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana la nomena membre del Consell Assessor de Música, el 1988 l'Ajuntament d'Aldaia atorga al seu centre cultural el nom de Matilde Salvador, el 1989 l'Ajuntament de Benicassim retola un carrer amb el seu nom, el 1992 es nomenada Consellera de Número de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions, el 1995 “La Associazione Academia Cantus et Fidis” de la ciutat de l'Alguer a Cerdenya acorda atorgar al seu cor el nom de Cor Matilde Salvador, aquest mateix any obté el premi de les Dones Progressistes de València, la Medalla d'Or de la Universitat de València, Valenciana de l'Any 1996 de la Fundació Huguet de Castelló, l'any 1997 l'Associació Cultural Alambor de Benicarló la nomena Sòcia d'Honor, i la Generalitat Valenciana li atorga la Distinció al Mèrit Cultural, l'any 1998 els Ajuntaments d'Onda, Castelló, Xirivella i Alboraia li dediquen un carrer, aquest mateix any rep la Medalla d'Or de la Universitat Jaume I de Castelló, també la Junta de Festes de Castelló li concedix El Fadrí d'Or. L'any 1999 l'Ajuntament de Vila-Real li dedica una avinguda i es nomena a l'institut d'educació secundària número 8 de la ciutat de Castelló com a IES Matilde Salvador. Dona de l'Any 2004 de la Ciutat de Castelló i, finalment, per la seua gran contribució a la cultura de Castelló, l'Ajuntament de la capital de la Plana, va homenatjar el seu treball concedint-li el títol de Filla Predilecta de Castelló.

178 Gaiata 15 “Sequiol”


M. Salvador

Si ens centrem a la seua discografia trobem enregistrades: aires de cançó, al·leluia, ara que vens, campanitas de Belén, Canciones infantiles, cançoneta de la lluna, cantilenes del Rosselló, cants al capvespre, cinc cançons de bres, canturel·les de mare, càntic de les creatures, cantiga antiga, cobla del sud, dorm!, els asfòdels, els dotze estels, endechas y cantares de Esperad, homenatge a Mistral, Invocació a la Mare de Déu del Lledó, Marxa de la ciutat, marxa del rei barbut, missa de Lledó, missa de Perot, Motet, Nadala de la crida, Nadala de la nit-dia, nadala dels codonys, nadala de l'ermita, nadala del desert, per a ninar-te, quatre cançons, salve gojosa, salve regina,tan taràn tan, vers a Lledó...

Artícles

La seua intensa obra podem agrupar-la en diversos apartats: obres per a orquestra i cor, peces per a música de cambra, peces de combinació Veu-Piano, òpera, teatre musical, dansa,... destacant Les hores, Mujeres de Jerusalén, Cançons de bres, Aires de cançó, els asfòdels, La filla del Rei Barbut, Vinatea, El Betlem de la Pigà, El segoviano esquivo, Sortilegio de la Luna, El ruiseñor y la rosa, Marxa del Rei Barbut, canciones infantiles, Missa de Perot, Salve,Goigs en lloança del gloriós Sant Francesc de la Font, la carrasca de Culla, Missa per l'amistat, Salve al Mas del Nabero...

Dona vitalista i activa que ha viatjat incansablement per nombrosos països, amant de les tradicions, assortir desperta cap el futur, seguix a hores d'ara composant sense descans, dia a dia va sumant noves creacions al seu important i admirable catàleg d'obres musicals. Però Matilde Salvador és mes, des de 1983 comença a pintar sobre vidre, i ho fa d'una manera autodidacta, signant les seues obres com Matilde. La seua pintura és una pintura entre lúdica i humorística, destacant allò atractiu del considerat popular, rescatant la ingenuïtat perduda. Com raó de fons tracta el tema religiós del sants de la seua terra, però amb una diferencia substancial respecte a la iconografia ortodoxa i clàssica. Els sants, en són els protagonistes i la síntesi, destacant els seus aspectes més senzills però a la vegada més autèntics. Els seus quadres són alegres, i aquesta alegria ben equilibrada dels colors exalta la forma i el moviment i cada quadre esdevé així expressió d'una màgia creativa, pintant inclús els marcs i dotant-los d'escriptura musical. La seua producció pictòrica podem agrupar-la en quatre apartats: - Exposicions Individuals a la Galeria Goya 2 de València, Galeria El Campanar de Castelló, Galeria Estudi de Vila-Real, Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Castelló, Institut València de la Dona de València, Palau de la Música de València, Galeria Art Dam de Castelló i la Casa de Cultura de Picassent. - Exposicions col·lectives: Interarte de València, Món i misteri de la festa d'Elx a Barcelona, Tomba Tossals la pervivència d'un mite Castelló, Centro Naïf de Madrid, Casa de la Cultura de Burjassot, Ibercaja València, Conselleria de Cultura d'Alacant, Galeria Jeannine Blais. North Hatley (Québec-Canada), Galeria Roglan Barcelona. - Cartells: Festival Musical de Morella, IX Trobada de Música del Mediterrani, Institut València de la Dona, Encontre Internacional de Dones de la Mediterrània, Congrés de Dones de la Mediterrània i Pequin, el Betlem de la Pigà. - Obres en museus: Museu del Codony en Internet, Museu Francesc Tàrrega. Vila-Real, Museu Internacional de Arte Naïf en Jaen, Museè d'Art Naïf Max Fourny. Paris. Entre la música de sempre i la pintura d'avui hi ha però una constant: l'amor pel seu País. Com deia un dels seus millors amics l'alguerés Rafael Cària: “Davant al ser i al voler ser, contradicció en la qual naveguen els demés, la seua postura ha estat una sola, sense condicions i sense reticències: ser Matilde Salvador, castellonenca del País València, car artista ho es de tota la vida”.

Gaiata 15 “Sequiol”

179


Artícles

Juan Bautista Porcar, el pintor del paisatge per Un Pi del Pinar

Des d'ací dalt s'acaba perdent la perspectiva del món, però crec que ens coneixem. Es possible que vosté m'haja vist més de mil vegades, unes en persona, unes altres en foto i possiblement també en un quadre de Porcar. Soc el tercer pi començant per la dreta del quadre Pinedas de 1954 i fa no res vaig eixir a la premsa per damunt del cap de Camps i Gimeno el dia que van vindre al parc a inaugurar-lo. Sóc un dels que ha sobreviscut el pas del temps. Això de la fotografia, sobretot la digital, està prou bé perquè els meus colors eixen molt afavorits. Però res com els quadres de Porcar, ningú m'ha sabut representar tan jove, tan alt, tan prim, tan sa, tan ple de verd. Encara hi ha qui, quan ve al parc, em pregunta si soc el quart pi a la dreta de tal quadre o el cinqué pi a l'esquerra d'una altra imatge. No m'agradaria posar-me gens sentimental, però és que quan em recorden el meu amic Joan Baptista Porcar no puc evitar recordar que fa ja més de 30 anys que no ens veiem. Va ser l'any 1974 quan ell ens va deixar i va pujar més amunt de les meues fulles, i jo em pregunte com es veurà el Pinar des del cel. Recorde perfectament

180 Gaiata 15 “Sequiol”

les desenes de vegades que vam tindre aquella conversació. El Pinar des del cel. Jo sempre pensava que jo seria el primer que ho veuria, que gràcies als meus arrels, el meu tronc creixeria i creixeria fins fer-me capaç de veure el món des de casa dels núvols. Però ell em va guanyar. En meu estimat amic Joan Baptista va náixer a Castelló l'any 1889 i en 1905 va incorporar-se al taller del pintor Vicent Castell. Fins llavors, Porcar ajudava a la seua família a l'horta, però en 1906 va aconseguir una beca de la Diputació Provincial per anar a l'Escola de Belles Arts de València. Només uns anys després va marxar a Barcelona, on també va tindre l'oportunitat d'estudiar a l'acadèmia Sant Jordi. Joan Baptista sempre m'explicava com va tindre la sort de conéixer de prop tots els moviments artístics catalans, la Barcelona de principis de segle. Després va arribar la Guerra, però jo he preferit oblidar tota aquella etapa de la meua vida. Quan les coses van tornar a la normalitat, el meu amic Porcar va poder reprendre la seua activitat. Poc després va tornar a


Artícles J.B. Porcar

exposar a ciutats com Madrid, Barcelona, València i, com no, Castelló. La trajectòria de Joan Baptista Porcar no es va limitar a la pintura, sinó que va ser una persona molt vinculada a tota la ciutat de Castelló, segons m'han explicat moltes vegades altres arbres amics del parc Ribalta. Va ser membre de la Societat Castellonenca de Cultura i inclús va destacar a l'arqueologia. He de subratllar que la meua debilitat són els seus quadres. En moltes de les imatges del pintor apareixen els meus germans, els meus cosins germans, altres parents llunyans que sempre m'agrada veure. Els que entenen de pintura (els pins ho tenim difícil per estudiar art) diuen que el seu plantejament a l'hora de pintar paisatges va ser molt original, una originalitat que el va fer diferent respecte als altres artistes contemporanis. Va pintar l'interior, la plana, els voltants del port i, com no, el meu Pinar. Als anys 60 va patir catarates i malgrat que la seua vista era cada dia pitjor, va continuar pintant pràcticament fins l'últim dia de la seua vida. Els que entenen diuen també que aquests problemes a la vista van condicionar la seua manera de pintar, perquè, com sol passar a les operacions de catarates, després de passar pel quiròfan els colors es veuen molt millor. Això va fer que els quadres de Porcar tingueren colors més agressius i segons

diuen, va marcar tota una etapa nova a la seua carrera com a pintor. No crec que jo siga l'arbre més adient per explicar detalls tècnics de l'obra de Porcar, perquè això ho han de fer les persones que realment entenen d'art. Segons em diuen, el que va ser realment important del meu amic va ser el seu caràcter humil, la seua modèstia i l'alegria amb la que sempre va treballar. La seua importància a Castelló va anar molt més enllà dels seus quadres. En 1930 es va casar amb Carme Aparici i es van traslladar al Mas de Victorino. Durant molts anys, aquesta casa va ser el seu taller i el seu refugi, però també un punt de trobada. Allí va estar l'arqueòleg Henri Breuil l'any 1935 quan va caure malalt mentre estudiava les pintures rupestres d'Ares del Maestre. També allí es va construir un reliquiari per la Mare de Déu del Lledó i també pels diferents passos de Setmana Santa. Jo no vaig estar mai a aquell mas, però els arbres dels voltants coneixien històries interesantíssimes que a mi m'explicaven els pardals. Jo sé les històries que expliquen els arbres del Port i els que conten els que estàn més a prop dels pasos a nivell de les vies del tren. Fins i tot, alguna planta de l'ajuntament de Castelló em va explicar que l'amic Joan Baptista, l'home que em va pintar desenes de vegades, va ser nomenat un dels fills més destacats.

Imatges extretes de la publicació El Pinar del Grau, Art i Costumisme, publicat per l’Ajuntament de Castelló amb motiu del Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó. Gaiata 15 “Sequiol”

181


Artícles

Missatger de bones notícies soc. El mateix em dona Fira que "feria", cadascú m'escriu com vol. Amb mi ja venen les Festes, o "las fiestas", per a qui no vullga entendre-ho. Anunciador de Romeries, Pregons, Esclats de llum, focs i fums. Desfilades i costums. Sant Roc, Fadrell, i el Castell Vell. De mites i realitats. D'entrepans, cacaus, tramussos i vi... Tot açò es el que ve darrere de mi. A qui no li tremola el cos com si d'una "mascletà" es tractara, el primer dia que el veu?. En qualsevol cantó, o botiga, ja el dia està més prop, de la nostra Magdalena, ja ens estem omplin de "goig pur i verdader". Veure'l es com un pronòstic de bons auguris. Alcalde, corporació, Junta de Festes, Regines, Gaiates, Colles i un munt de gent a la qual vull nomenar, em presenten a la ciutat, com a estendard de la mateixa. Jo divulgaré per totes les ciutats del mon que el meu poble està de festa. Inequívoc símbol de tradició que l'artista crea. Mai no em falten el rotllo, la canya, l'escut i el nom del meu poble. Ja està ací la festa de la llum. Amb una breu introducció em desgranat els "gallets" de les nostres festes, i la temàtica dels cartells que, des de 1945 i fins ara, han anunciat l'arribada de les nostres festes. Es com el coet que dona pas a la mascletà, el pasdoble que avisa del començament de la correguda. Com quan el music pega uns colpets amb la batuta i els demés saben que quan l'alce, han de començar. Ja està molt prop el "concert", ja queda poc per a la Magdalena.

El Cartell de Magdalena per José María Sanahuja

L'artista es com un caçador que amb la seua escopeta te que intentar caçar tota la temàtica a la que em referia abans. Tots el símbols tradicionals possibles als que podem afegir també altres imprescindibles com son la dona castellonera, la dolçaina, el tabal, l'ermita de la nostra Magdalena, mesclat amb foc, ocres o colors vius, modernitat o barroquisme, però sobre tot, combinats amb tot el gust de l'artista. Des de la més pura humilitat, crec que tots pensem que qualssevol artista pot crear un gran dibuix. Hi haurà que ens han agradat mes o menys. Els han "parit", perdoneu-me l'expressió, artistes castelloneros, de soca o de fulla, des de Borriol fins Burriana. Però eixos cartells guanyadors, ho han segut d'artistes amb coneixement de la festa i de la història de la ciutat de Castelló. El que vull dir amb açò, es que no li digues a Velazquez que et pinte un "Guernica". Amb aquesta comparació, podríem fer una crònica evolutiva, del que han segut el cartells de la magdalena. Jo diria que van començar amb "La infanta Margarita" i, des de fa uns anys, els autors es decanten més per un estil un poc cubista, però de missatge directe. Com diuen, "sobre gusts, no hi ha res escrit". D'uns anys fins ara, podem estar ben orgullosos de la quantitat i qualitat dels cartells que han sigut presentats a concurs, ja que si fem una comparativa; - en 1951 van ser presentats un total de 10 cartells , - en 1974, la quantitat va augmentar a 30, - i en 2005 el número de cartells fou 60. Tant el guanyador com l'accèssit son mereixedors del més alt premi, però malauradament només u pot aconseguir que la seua obra siga l'estendard de la ciutat de Castelló per a les festes de la Magdalena. Com deia abans, les combinacions d'elements imprescindibles al cartell no significaria res sense l'originalitat de combinar-los. Parlem de classicisme relatiu ja que aquesta originalitat es la que li dona al cartell un toc bromista o mes seriós, però sempre esplèndid. Com l'escriptor amb la ploma plena de poesia, els artistes creadors dels 60 cartells que han seguts reconeguts amb el primer premi, tenien l'esperit desbordant d'art dins de la humilitat del treball que desenvolupen. Força, cromatisme i tècnica son també tres elements importants per a l'artista, la mateixa que han de deixar ben assolida al paper i ficar els cinc sentits que l'artista te, en aquest treball. Els donem les gràcies a tots, ja que contribueixen amb el seu granet d'arena a fer que les nostres festes siguen "dignes entre les primeres, de tindre lloc preeminent".

182 Gaiata 15 “Sequiol”


Artícles El Cartell Ara si us pareix rememorem: Les dades que manegem parlen que aquestos artistes poden haver estat inspirats des de les més profundes arrels de la nostra festa i estem parlant de l'any 1390 on es celebrava la “festa de Santa Maria Magdalena”. Els següents al 1451 on apareixia la figura del “frare barbut” el qual va proposar la construcció de l'ermita, i en anys posteriors, 1455 1476, on es va construir i reparar. I, finalment, al 1758 on es queda en l'estat actual. Després d'haver fet un poc de memòria històrica, continuem per on anàvem. Continue dient que un cartell guanyador per a un artista és com la “Flor Natural” per a un poeta o com el “nobel” per a un físic. En lloc de fer un repàs cartell a cartell o continuar fent un repàs per la història de les nostres festes, anem a centrar-mos en una vista general dels cartells que han resultat guanyadors fins ara. I en referència a lo dit, cal destacar que no ha faltat la nostra benvolguda ermita des de l'any 1945 fins al 2004, faltant només al 1955, 1969-70, 1971-72, 1973-74, 1976-78, 1979-83, 1990-92, 1993-94 i 1996. Les canyes, sempre element commemoratiu de la romeria, la cinta verda, la brusa negra, o els saragüells tampoc han faltat en algun dels cartells. El cavall, l'home castellonero, sempre disposat a donar el seu brasç a la seua dama abillada com cal. La gaiata, com no, també entra en la simbologia de la inspiració de l'autor. Si us adoneu, estem nomenant als autors d'estos cartells. Artistes, comparables, com no, als Gaiaters o als literaris. Fan relliscar la seua pintura sobre el paper com si acariciaren a la mateixa Rosa. Tenen l'esperit replet d'amor per les nostres tradicions, les nostres tradicions ben arrelades al cor, un cor com la Rosa de la que abans parlàvem. Aixa que no hi ha cartell en el que no estiga imprés el mateix cor del poeta de la pintura. El poeta de Castelló, el poeta de la Festa. Després de tantes dades deixem-nos, si us plau, de tant de numeret i anem directament a la temàtica estructural. Cresols de llum, balls regionals, la dona castellonera, foc, fum, pregó, gaiata, trages regionals cintotes, roses i sobre tot FESTA. Els nostres cartells anuncien “la gran festa de la llum” i el profund “goig pur i verdader”. Antic agravi de l'antigor. En el paper, esclat de color que meravella a propis i estranys, coneixedors o no de la festa, que en veure'ls-hi estampats, desitjaran conèixer la nostra tradició. En només un paper, açò es el que fan els nostres artistes de la pintura, que indueixen a qualsevol amb ganes de conéixer tradicions, a visitar la galania a la llum, foc i fum de la nostra ciutat. Gracies artistes. Des de ací esperem que en aquestes pàgines rebeu l'homenatge que us mereixeu. A: * Emilio Beltrán i Pascual*

Gaiata 15 “Sequiol”

183


- Clases de repaso para primaria, secundaria y bachillerato, con profesores licenciados. - Clases de apoyo a la univeridad. - Técnicas de estudio. - Idiomas. - Grupos reducidos y especializados. - Matrícula gratuita.

Avda. Almazora, 60 bajo dcha. Teléf. 964

063929

12005 CASTELLON

Servisquen aquestes línies per a agrair, molt efusivament, totes i cadascuna de les persones o entitats que han fet possible que el llibret de l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol, de la Magdalena 2005, haja pogut arribar a les seues mans. Des dels qui han assumit la tasca de coordinar aquesta publicació, passant per aquells que han cercat el seu finançament, fins als fotògrafs pels seus increïbles treballs, els col·laboradors que han realitzat uns magnífics treballs d'investigació en els seus interessants articles, sense oblidar a totes les entitats que han volgut participar amb el seu suport econòmic inserint la seua publicitat o als amics de la impremta per la qualitat del seu treball a pesar de la carència de temps i, com no, els patits comissionats que l'han repartit casa per casa, TOTS han aportat el seu granet d'arena perquè vostè, amable lector, puga tenir avui en les seues mans aquesta publicació. Finalment, però no menys important, volem agrair a tots vostès, socis i veïns del sector, per la seua col·laboració; que aquest llibret estiga ara en les seues mans així ho demostra. Només invitar-los que gaudisquen del programa de festes que hem preparat per a tots vostès.

BONES FESTES DE LA MAGDALENA 2005!!!


Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràfiques Color Imprés el 28 de gener de 2005, festivitat de Sant Tomàs d’Aquino


Gaiata 15 “Sequiol”

Magdalena 2005


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.