Gaiata 15 “Sequiol” Magdalena 2006
Coordinació: ELISABETH BREVA. Direcció i redacció: AGUSTIN MON. Portada: STUDIO 3 COMUNICACION. Entrevistes: VICENTE CORNELLES. Publicitat: BEGOÑA NAVARRO, CARMEN GÓMEZ, RAQUEL SAIZ, BELEN MERCÉ, ANA BLASCO, ANGELES GARCIA. Reportage fotogràfic: Enrique García - Estudio GAMA. Impressió: Gràfiques COLOR IMPRÉS, S.L.U. Traducció al valencià: Programa SALT 3.0 Traductor i corrector de valencià. Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística. Dipòsit Legal: CS-30-2006
EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L'ÚS DEL VALENCIÀ
sumari
Magdalena
2006
SALUTACIONS • Alcalde de la Ciutat, D. Alberto Fabra Part. 5 • President d’Honor, D. Joaquín Borras Llorens. 7 • Presidenta de la A.C. Gaiata 15 Sequiol, Elisabeth Breva Almerich. 9 • Regina de les Festes, María López López. 11 • Regina Infantil de les Festes, Cristina Giner Vilar. 13 • President en funcions de la Junta de Festes de Castelló, Ximo Gil Puerto. 15 • Foguera Plaça de Pio XII d’Alacant. 17 RACÓ DE L’ARTISTA • La nostra Gaiata. 25 • La nostra Gaiata Infantil. 31 LA NOSTRA COMISSIÓ • La nostra Comissió. 39 • La nostra Comissió Infantil. 41 • Madrina 2006, Lorena Castillo Querol. 43 • Madrina Infantil 2006, Beatriz Belenguer Mercé. 45 • President Infantil 2006, Alejandro Breva Monte. 47 • Madrina d’Honor, Marta Mir Blazquez i Acompanyant. 49 • Madrina d’Honor Infantil, Ainhoa Pegueroles Morilla i Acompanyant. 51 • Dames d’Honor i els seus Acompanyants. 53 • Dames d’Honor Infantils i els seus Acompanyants. 63 • Les Peques. 80 • Entrevista a Lorena Castillo Querol, la nostra Madrina per Vicente Cornelles. 85 • Entrevista a Beatriz Belenguer Mercé, la nostra Madrina Infantil per Vicente Cornelles. 87 • Entrevista a Alejandro Breva Monte, el nostre President Infantil per Vicente Cornelles. 89 • Entrevista a Elisabeth Breva Almerich, la nostra Presidenta per Vicente Cornelles. 91 • Acomiadada de la Madrina 2005. 92 • Acomiadada de la Madrina Infantil 2005. 94 • Acomiadada del nostre President Infantil 2005. 95 • Acomiadada del President 2005, Vicente Javier Queral García. 97 •Quadre d’Honor. 99 • XXV anys d’història, recull fotogràfic. 100 • Programació de Festes al Sector. 105 ACTIVITATS • Nomenament de les màximes representants del Sequiol per a la Magdalena 2006. 113 • Nomenament i Imposició de bandes a les Reines de les Festes i Corts d’Honor. 116 • La nostra presentació. Així la van veure…, el Periodico Mediterraneo. 121, el Mundo-Castellón al Día. 123, Levante. 126, Heraldo de Castellón. 127 • Presentació del Cartell anunciador de la Magdalena 2006. 128 • III Concurs escolar de maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”-Fundació Ruralcaja Castelló. 130 • Activitats culturals al Sequiol. 133 • VII Concurs de maquetes de gaiata al col·legi Isidoro Andres. 138 • Els premis de la Magdalena 2005. 141 • María López López, Reina de les Festes sequiolera. 145 ARTICLES • Galania a una Reina, per Juan José Pérez Macián. 157 • El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena, per Miguel Vidal Pontones. 159 • Homenatge de la ciutat al Rei En Jaume I, per Eduardo Mas del Rio. 166 • Pregó. En la rebotiga del carrer Major, per Chelo Pastor Verchili. 168 • L’Enfarolà del Fadrí, per Vicente Farnos de los Santos. 171 • La Romeria de les Canyes i la Tornà, paradigma de l’ortodòxia en les festes de la Magdalena, per Vicente Cornelles Castelló. 173 • Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, fites de la festa, per Ximo Gorriz Plumed. 176 • La Cavalcada Infantil, per Vicent Pau Serra Fortuño. 180 • Les pujades “al Fadrí” en la història recent de les nostres festes…, per José Juan Sidro Tirado. 183 • La Millor Traca final de la nostra història, per Manuel Carceller. 186 • Nit Màgica, per Manuel V. Vilanova Guinot. 189 • Festival Internacional de Música de Festa, per Lidón Barberá Jordán. 193 • Notes entorn de la història de l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó en les festes de la Magdalena, per José Luis Serrano Fabregat. 195 • Fira de Bous de la Magdalena. Als Bous amb Paco, per Montse Arribas. 198 • Gran Traca Final - Magdalena Vitol. I tornar a començar, per Agustín Mon Carro. 200 • MITOLOGIA DE CASTELLÓ: 75é Aniversari de TOMBATOSSALS, per José Prades García. 205
Salutacions
Salutació de l’Alcalde de la Ciutat
A Fabra Part lberto
Tots els anys la participació del Sector 15, Sequiol, en les Festes de la Magdalena, constitueix una demostració de castellonerisme dels veïns d'aquesta zona de la ciutat que en l'última dècada ha registrat un gran desenvolupament urbanístic, acompanyat del creixement del nombre de veïns. Aquest Sector 15, que porta el nom de l'antic i històric camp de futbol de C. E. Castelló, escenari de tantes jornades glorioses per a l'equip albinegre, destaca també en la seua contribució a les Festes de la Magdalena, com es demostra any rere any a través de la construcció de la seua Gaiata i els actes específics que organitza l'activa Comissió, perquè els veïns disfruten no sols amb els festejos generals de la ciutat, són amb aquells que té més pròxims, en el seu propi barri. Els castellonenencs de més edat saben com era aquesta zona abans que es desenvoluparen els projectes urbanístics que l'han transformat per complet. Eixa transformació s'ha produït sense pèrdua de la personalitat pròpia del sector, en el que des de fa diverses dècades es produeix una perfecta integració dels castellonencs de tota la vida amb famílies procedents d'altres poblacions. A tal integració han contribuït i continuen contribuint les Festes de la Magdalena, que serveixen de nexe d'unió entre tots els habitants de la ciutat, amb independència del seu lloc de procedència. Per a mi és un orgull com a castellonenc i alcalde de la ciutat poder expressar un any més la meua més sincera enhorabona per l'esforç de tots per a continuar amb les nostres tradicions que donen significat de capitalitat a Castelló: Bones Festes.
gaiata 15 Sequiol. 5
Salutacions
Salutació del President d’Honor
J Borrás Llorens oaquín
Delegat del Govern Valencià a Castelló En nom de la Generalitat Valenciana és un honor poder saludar des d'estes pàgines a tots els veïns de Castelló, i en especial als membres de la Gaiata 15, Sequiol. A més em sent especialment orgullosos de ser el president d'Honor en aquest any tan especial en el que compliu les bodes de plata festives. El respecte a les tradicions, la participació i el caràcter popular són alguns dels conceptes que definixen les festes de la Magdalena, i amb la vostra dedicació i treball contribuïu a continuar mantenint vives les nostres arrels. Des de la creació del vostre sector, en 1981, em consta que els actes que programeu són un clar exemple de participació veïnal. A través de l'Associació Cultural Gaiata 15 aporteu a la societat de Castelló una àmplia varietat d'activitats al llarg de tot l'any. L'esclat de llum del vostre barri brilla i il·lumina tots els castellonencs i manté viva la memòria del nostre poble. Les gaiates són un eix fonamental en les festes, i les dones i hòmens del sector Sequiol fomenteu la convivència i l'esperit solidari que caracteritza tots els castellonencs. Desitge felicitar tots els membres del vostre sector pel treball desinteressat que realitzeu a favor de les festes de la Magdalena. Vos desitge unes bones festes i espere que les disfruteu al màxim.
Joaquín Borras Llorens Delegat del Govern Valencià a Castelló
gaiata 15 Sequiol. 7
Salutacions
Salutació de la Presidenta de la A. C. Gaiata 15 Sequiol
EBreva Almerich lisabeth
La Magdalena de 1982 va ser la primera edició en què la Gaiata 15 Sequiol, junt amb les gaiates Sensal i Castalia, apareixia dins del panorama festiu de la nostra ciutat. En aqueixa edició vaig tindre l'altíssim honor de presidir al Sequiol, passant a ser la primera dona que dirigia una comissió de sector; fins aqueix moment càrrec exclusivament per a hòmens. En aquests moments estem a les portes de viure una nova edició magdalenera. Per a nosaltres, els Sequiolos, serà la vint-i-cinquena. I en aquest any tan especial, he assumit el repte llançat per la comissió de presidir, de nou, els designis d'aquesta jove però ja experimentada associació. El que va començar sent un il·lusionant projecte d'un grup d'amics, formats en el si de la comissió Brancal de la Ciutat, és hui en dia una autentica realitat. La nostra associació presenta un palmarés envejable, en aquests vint-i-cinc anys, amb premis en castells de foc, en l'antiga “nit del foc”, o en mascletaes, sent una de les poques associacions que disposa del masclet d'argent de la colla A Mitges o en llibrets on en diverses ocasions ha sigut seleccionat com la millor publicació festera. I que dir de les nostres gaiates; diversos primers premis aconseguits tant en categoria absoluta com en la infantil, en aquesta última els tres últims anys de manera consecutiva. Si tot aquest bagatge és important encara ho és més la quantitat d'amics que, en aquests vint-i-cinc anys, han anat conformant les diferents comissions del Sequiol, dels qui guardem el seu apreci i amistat. És, per tant, tot un honor, en aquesta Magdalena de 2006, ser, de nou, la Presidenta del Sequiol. I des d'aquestes línies, vull animar, especialment a tots els veïns del sector, però de forma generalitzada a tots quants vullguen viure la nostra festa per a, enguany més si cal, participen en tots i cada un dels actes que conformen el completíssim programa de festes que hem preparat. Tot el nostre esforç i dedicació no tenen sentit sense la seua participació. I conforme al mandat del nostre Pregó: “… I perqué siguen les festes, dignes de nom i de fets, no volem limits estrets, d'ambicions massa modestes…” no s'han escatimat esforços a l'hora de contractar un variat programa d'activitats que, esperem, siga del seu grat. Desitge a tots els veïns que gaudisquen de les nostres festes de la Magdalena 2006. gaiata 15 Sequiol. 9
Salutacions
Salutació de la Regina de les Festes
M López López aría
Amics de la Gaiata 15 "Sequiol", vull expressar la meua més sincera felicitació pel vostre treball, sense el qual les nostres festes no lluirien amb el resplendor que entre tots heu aconseguit que tinga una gaiata modèlica, de la que hem d'aprendre moltes coses tots aquells que estem vinculats a les festes de Castelló. I com amics que som i Sequiolera de soca ... Com em podria oblidar del 25 aniversari de la gaiata? Felicitacions! Us desitge unes bones Festes de la Magdalena 2006. Amb molta estima us cride: Magdalena!!! Maria
gaiata 15 Sequiol. 11
Salutacions
Salutació de la Regina Infantil de les Festes
CGiner Vilar ristina
"Sequiol", felicitats: Aquest any amb més motiu, ja que celebreu els vostres 25 anys amb la gran família de la festa, vull felicitar-vos per tota la dedicació i il·lusió que sempre heu demostrat per aconseguir que el vostre siga un gran sector. Jo com a Regina Infantil vull animar a tots el xiquets a seguir la tradició. Un fort abraç
gaiata 15 Sequiol. 13
Salutacions
Salutació del President en funcions de la Junta de Festes
X Gil Puerto imo
Com President en funcions de la Junta de Festes de Castelló, suposa per a mi una gran alegria i satisfacció el tindre l'oportunitat de dirigir-me a tots el veïns del sector 15 Sequiol i poder desitjar que passen unes bones festes. Tota la ciutat de Castelló espera amb il·lusió els dies que estan al voltant del tercer diumenge de Quaresma. Esperem tots aquestes dates per fer gala de la nostra condició de castellonecs. La Gaiata 15 Sequiol és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il·lusió, dedicats en cos i ànima, amb la fi d'aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria dels veïns del sector. Per això, no tinc mes remei que felicitar-vos tots. Als membres de la comissió per la tasca realitzada i per uns excel·lents companys de viatge en aquest tren de la festa. I als veïns perquè es converteixen, com castellonecs que són, en el verdaders protagonistes de la nostra setmana més gran. Moltes gràcies i bones festes.
gaiata 15 Sequiol. 15
Salutacions
Salutació
F Plaça de oguera
Pio XII d’Alacant
Estimats amics de la Gaiata 15 Sequiol de Castelló. Novament vos agraïsc que em doneu la possibilitat de dirigir-me a vosaltres a través d'estes línies. Com a President de la Foguera Plaça de Pio XII, en nom de tota la Comissió, i el meu propi vos desitge que passeu unes molt bones festes de la Magdalena 2006 que, a més a més, coincidixen amb el vostre 25é aniversari. Que la llum i el color de les vostres gaiates i la calor dels vostres cors aconseguisquen fer més gran, feliços i entranyables estes dates. També et desitge Elisabeth que et tingues tots els triomfs del món en aquest any en el que comences novament el camí de Presidenta de la Gaiata 15 Sequiol, i a Lorena, Beatriz i Alejandro que disfruten d'este gran any. Rebeu un fort abraç dels vostres germans de la Foguera Plaça de Pio XII d'Alacant. Alacant a 10 de febrer del 2006 Jorge González Berná President de la Foguera Plaça Pio XII
gaiata 15 Sequiol. 17
La nostra gaiata
Artista: Lema:
José Vicente Monroig Marques La llum dels records
uan les llums de la primavera comencen a banyar la ciutat em vénen a la meua memòria els records, sempre agradables, del naixement de la gaiata. La gaiata del meu sector, del meu barri, de la meua ciutat. Recorde com el paper blanc comença a tacar-se de traços negres i grisos del carbonet del llapis que guiats per la mà de l'artista van ordenant-se harmoniosament, formant corbes i esbosses en un principi quasi inapreciables però que al final donaran forma a la més bella de les criatures del món fester, la Gaiata. Recorde com el ferro, la fusta i el cristall es fonen en un ball d'alegria i fantasia, on quasi per art de màgia, donen forma i volum als traços dibuixats en un paper. El ferro, fort i dur, sembla
Q
fondre's per a adoptar formes que només els artesans saben concebre, igual que la fusta que s'embelleix per l'art de la gúbia i el puntacorrent, i el cristall rígid i fred, es converteix en el millor aliat dels mags de la llum, deixant passar al seu través els mas bells i càlids rajos de llum. Recorde com els pinzells enjogassen al voltant dels colors en un ball tribal al so de la dolçaina, ballant un bolero de color amb la seua amiga la llum per a adornar en el seu naixement a l'obra de la festa. Recorde com arriba la llum, la llum de la festa, com si amb la seua vareta màgica dotara de vida pròpia als elements i les formes que un dia la ment imagine i les mans van realitzar amb esforç i tenacitat.
gaiata 15 Sequiol. 25
Recorde com junts vam veure nàixer aquesta criatura, aquesta xiqueta dels nostres ulls, com a dia a dia, nit a nit, any rere any, de la mà dels seus pares i les seues mares, va anar creixent, donant-li cadascú el millor de si, donant-li saviesa, donant-li experiència i també, per que no, un poc de rebel·lia però cuidant-la i malcriant-la perquè avui siga tota una dona, tota una dama, tota una reina. Recorde el paper, el llapis, les ferramentes, els pinzells, tots aliats per a un fi comú. Recorde com tot passa davant els meus ulls durant un instant però no puc creure que siguen vint-i-cinc, espere recordar molts altres mas, recordant la llum.
ESTRUCTURA: En la Gaiata que l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol presenta a concurs, en esta edició de la Magdalena 2006, podem diferenciar dos espais fonamentalment. Per un costat trobem la columna central, bàsicament realitzada en cristall. Envoltant a esta, trobem un impressionant treball de fusta tallada que, en forma d'artístics braços, partixen de la base i arriben la cota més elevada de l'obra. Analitzem-los per separat. Els braços de fusta són massissos de fusta de pi, sobre el qual s'han sobreposat les rematades de tauler de DM de 10 mm amb chapa de fusta natural d'haja i cirerer. El treball de talla que s'ha realitzat sobre estos és tant de gravat com de baix relleu, combinant ambdós tècniques per a aconseguir un major realç i volumetria dels braços. Estos partixen des de la base suport de la Gaiata i ascendixen fins quasi la cota més alta de l'obra amb dos singularitats dignes de ser destacades: per un costat des de la pròpia base apareix
una columna que, de manera vertical, aconseguix una alçada de prop dels dos metres, d'un altre; en el terç superior de l'obra, apareix, de nou, una columna vertical de més d'un metre d'alçària dels que remarquem l'arriscada subjecció al conjunt que afig un atractiu a la mateixa. Els braços estan disposats en les quatre diagonals del carro suport. En la part superior de la columna central, que més avant analitzarem, es combina el cristall amb la fusta, ja que en este element, apareixen sis braços de fusta, realitzats amb idèntica tècnica a la descrita anteriorment. La combinació dels quatre braços disposats en les diagonals amb els sis de la part superior de la columna, disposats sobre els vèrtexs d'un hexàgon, conferix a l'obra dos punts de vista diferents en funció de si és observada des de les cares davantera i posterior o des de les laterals. La decoració dels braços de fusta s'ha realitzat respectant el to natural de la fusta noble, lacat, en gaiata 15 Sequiol. 26
to neutre i realitzant patines en or i plata per a major realç dels treballs de talla realitzats sobre els mateixos. Com a complement a estos braços, estratègicament disposades, trobem unes piques de gots, en diferents colors, que conferixen major vivacitat i colorit a la sobrietat de la fusta noble. El cos central està bàsicament realitzat en cristall. Utilitzant la tècnica de l'aplomat s'ha construït una impressionant columna de més de quatre metres d'alçària, les arredonides formes de la qual assemblen a la figura d'un calze. Composta per prop de dos mil peces de cristall de diferents tonalitats que muntades una a una, sobre una estructura metàl·lica que la suporta, compon una impressionant vidriera, amb volum, que captiva a quants la contemplen. Vegem amb detall esta estructura. Partint de la base del carro suport trobem el primer element que conformaria el peu del suposat calze. Format per un prisma la
base del qual és un dodecàedre regular de costat 450 mm, sobre el qual es disposa una piràmide truncada la base inferior de la qual és coincident amb la superior del prisma i la superior és un dodecàedre regular de costat 200 mm. El conjunt està realitzat amb perfil quadrat de 2 x 20 i amb una alçària de 600 mm. Totes les arestes, en redó metàl·lic de diàmetre 3 mm, corbada de forma còncava. Entre les arestes i realitzat amb el mateix material, s'ha realitzat una estructura, tipus tela d'aranya que suposarà el suport dels prop de set-cents cristalls que componen esta peça. En ella es conjuga tant la grandària i la forma dels cristalls com les seues tonalitats, completant un magnífic resultat. La següent peça és un prisma de base octogonal irregular del qual els costats paral·lels a la cara del carro base mesuren 400 mm i les disposades en les seues diagonals, 70 mm. Realitzada completament amb perfil quadrat de 2 x 20 arriba
una alçària de 1000 mm. Sobre les cares majors trobem quatre escuts de la ciutat, en forma ovoide, realitzats en cristall aplomat seguint la mateixa tècnica descrita en la peça anterior. Sobre el centre dels mateixos, trobem els castells, realitzats en cristall de diferents grossors, que conferixen relleu. La corona dels mateixos està realitzada en fusta policromada. Sobre les cares xicotetes del prisma es disposen uns braços de fusta, d'idèntica confecció que la resta, que complementen els descrits anteriorment, disposats en les diagonals. Per damunt d'esta, trobem la peça que, segurament, serà la que captive amb major força a quants admiren esta obra. Podem definir-la com la copa del calze. De base dodecaèdrica, jugant amb diferents grandàries de costat i amb una alçària total de 1600 mm s'ha realitzat una estructura que, amb idèntica disposició que la descrita en la primera peça, i conjugant en les seues arestes les
gaiata 15 Sequiol. 27
curvatures tant còncaves com convexes, suporta les més de mil peces de cristall de colors, aplomades formant impressionants i preciosistes composicions. A més, esta peça és el suport dels braços en forma de columna vertical que es disposen sobre el terç superior del conjunt. Finalment, trobem l'element d'unió que conjuga tant el cristall com els braços de fusta. Sobre un prisma de base hexagonal, de costat 250 mm, realitzat completament en perfil quadrat de 2 x 20, disposem sobre les seues cares, artístiques vidrieres de cristall aplomat; i sobre les arestes sis braços de fusta, com ja hem descrit anteriorment. Sobre la base inferior s'ha realitzat una pica de gots de planta circular de 1000, 800 i 600 mm de diàmetre respectivament. Sobre la base superior està disposat el preceptiu gaiato, realitzat amb idèntica tècnica a la dels braços de fusta i perfilat per més de 400 peretetes.
IL·LUMINACIÓ: El disseny luminotècnic realitzat està condicionat per les estructures que hem descrit en l'apartat anterior. Per un costat s'ha potenciat el guany cromàtic en la zona central i per als braços i piques de gots s'ha disposat un espectacular disseny amb una infinitat de jocs que conferixen moviment i dinamisme a la nostra gaiata. En tots els elements realitzats en cristall, del cos central, s'ha instal·lat tubs fluorescent d'alt
guany cromàtic que ens ajuden, per un costat a realçar els colors dels milers de cristalls que componen el conjunt i d'un altre, no menys important, afigen transparència i qualitat a l'acabat, amb un to càlid, no estrident, que ajuda a conjuntar-lo amb l'entorn senyorial de la fusta. Per a les més de 1200 peretes instal·lades en els braços s'han dissenyat més de cinc-cents jocs de llums, en variacions d'intensitat, freqüència, sentit i quantitat. Tot
gaiata 15 Sequiol. 28
això comandat per una autòmat programable d'última generació: OMRON de la sèrie Sysmac CJ1M amb 128 eixides de 40 amperes cadascuna. El disseny del programa assegura que esta il·luminació espectacular acompanya al conjunt no interferint a l'hora de poder contemplar l'obra, ressaltant tots els treballs de talla de fusta dels braços i complementant la il·luminació de les vidrieres. El resultat final és impressionant, jutgen-lo vostés mateixos.
LES DADES • Potència elèctrica: 40.000 W • Alçària màxima: 6 metres • Ample de carro: 3 metres • 138 metres de perfil de ferro 20 x 20 x 2 • 18 metres de perfil de ferro de 30 x 30 x 3 • 60 metres de platina de ferro de 10 x 2 • 150 metres de barnilla de ferro de 3 mm • 60 metres de barnilla de ferro de 5 mm, doblegada en cèrcols de diferents diàmetres • 380 gots de vidre, grandària "canya" en diferents colors • 1300 bombetes esfèriques mat rosca "miñon", de 25W • 450 bombetes de 12v per a perfilar el gaiato • 25 tubs fluorescents de 36 w • 80 tubs fluorescents de 18 w • 200 cebadors, diferents potències • 90 metres quadrats de tauler de fusta DM 16 mm xapat en fusta de faig i cirerer • 35 metres quadrats de fusta de pi de 35 mm • 30 metres quadrats de cristall tipus "Impres 140" de 3 mm, en diferents tonalitats • 10 metres quadrats de moqueta • 800 metres de conductor elèctric flexible 12 x 0'25 • 400 metres de conducte elèctric rígid, de1'5 • 120 metres de conductor elèctric flexible de 18 x 1'5 • 32 quilos de laca per a fusta • 10 quilos de pintura esmalt • 4 litres de pintura per a bombetes en diferents colors • 3960 hores de treball EQUIP DE REALITZACIÓ • Angel Esteban de Fez • Pascual Lerma Navarro • Enrique Carceller Llago • Emilio Díaz Garrido • José Fco. Bonet Hernández • Vicente Valero Alarte • Manuel Teruel Cervera • Roberto Belenguer Cervera • José Andres Estrada Miralles • Jorge Martí Obiol • Nino Turch Ferrer • Javier Rodriguez Capdevila • Pablo Sanahuja Nebot • Fernando Carratalá Palencia • Agustín Mon Carro • Santiago Sabuco Solera
gaiata 15 Sequiol. 29
La nostra gaiata infantil Artista: Lema:
L
Manuel Breva Nebot Bressol de llum i tradició
'obra que l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol presenta aquesta edició a concurs és un espectacular projecte que combina l'estructura clàssica i tradicional d'una Gaiata amb l'arriscada aposta del disseny dels seus vuit braços, col·locats dos a dos, a diferents altures, en les quatre diagonals de l'estructura. Diem aposta
arriscada, en primer lloc pel propi disseny dels braços formats a partir d'una forma bàsica en forma de 6 i en diferents combinacions. Però el que més impressiona en aquest disseny és que cada braç, únicament disposa d'un sol punt de suport en l'estructura central. Basada en les seues impressionants vidrieres en què es
gaiata 15 Sequiol. 31
representen, en les seues tres altures, estampes típiques festives, realitzades en policromia, sobre cristall. Embolicant i donant activitat a aquestes, una impressionant disposició d'efectes lluminosos que, tant en els vuit braços com a les zones centrals, componen una vertadera explosió de llum i color.
ESTRUCTURA: A continuació, descriurem l'estructura interna de la nostra Gaiata Infantil. En la base trobem dues prismes regulars de bases quadrades de 800 mm i 600 mm de costat i 200 mm i 100 mm d'altura, respectivament, superposada la de menor base i alçària sobre la de major. Ambdós estan realitzats amb perfil metàl·lic quadrat de 20 x 2 mm. El prisma inferior, els seus quatre laterals estan folrats de cristall amb artístics dibuixos. Tant la base superior d'aquest prisma com els laterals i base superior del prisma superior estan adornades amb ceràmica. Sobre aquest conjunt de prismes trobem una piràmide truncada invertida de bases octogonals regulars, els vuit laterals de la
qual són de cristall policromat, amb escenes festives, conformant un meravellós i espectacular fanal. Aquest element té una alçària de 600 mm i està realitzat en perfil metàl·lic quadrat de 20 x 2 mm i les seues arestes amb platina de 10 x 2. Adherit a la base superior de l'element anterior, trobem una altra piràmide truncada de bases quadrades, amb una alçària de 300 mm que, en els seus quatre laterals, suporte una composició de bombetes. Aquesta realitzada en perfil metàl·lic quadrat de 20 x 2 mm i les seues arestes amb platina de 10 x 2. Per damunt d'aquest element, un cub de costat 25 mm, els laterals del qual estan conformats per cristall policromat amb diferents estampes festives.
gaiata 15 Sequiol. 32
Aquesta realitzada en perfil metàl·lic quadrat de 20 x 2 mm i les seues arestes amb angle de 10 x 2. Culmina l'obra l'escut de la ciutat i el preceptiu gaiato. En les quatre diagonals i a dues altures, la primera sobre els prismes de la base i la segona sobre el fanal octogonal, apareixen uns artístics i estilitzats braços de fusta perfilats amb bombetes. La decoració dels mateixos s'ha realitzat amb talla de fusta i policromia en diferents tons. El verdaderament impressionant d'aquests braços, en ambdues altures, és que únicament tenen un punt de suport. Aquesta solució és possible pel reforç interior realitzat en perfil metàl·lic quadrat de 20 x 2 mm.
IL·LUMINACIÓ: Podem distingir dos espais diferents d'il·luminació: per un costat tenim les vidrieres de la zona central i d'una altra, la resta de la zona central i els braços. A la zona de les vidrieres utilitzem elements fluorescent d'alt guany cromàtic amb el fi de realçar les diferents escenes festives pintades sobre els cristalls.
Quant a la resta, podem definir-la com una il·luminació espectacular ja que primen els canvis de llums tant en variació de freqüència com en sentits de girs o potència. Tot aquest conjunt està controlat per un potent autòmat, OMRON C200H amb 60 eixides de fins a 40 amperes de potència cadascuna. Aquesta
il·luminació confereix a la nostra gaiata un efecte de moviment que, combinat amb les diferents tonalitats de les bombetes, aporta un espectacular efecte luminotècnic que complementa, a la perfecció, els impressionants treballs de policromia realitzats en les vidrieres.
LES DADES • Potència màxima instal·lada: 15000 w • Alçària màxima: 3 metres • Ample de carro: 1'80 metres • 600 bombetes esfèriques transparents de 25 w, en diferents colors • 60 bombetes tipo "ciri" mate de 40 w • 25 bombetes tipo de 10 w • 200 bombetes 12 v. per a perfilar • 100 gots tipus canya • 15 metres quadrats de tauler de DM de 10 mm. • 25 metres quadrats de tauler de aglomerat de 19 mm. • 12 metres de perfil quadrat de ferro de 20 x 20 • 24 metres de platina de ferro de 3 mm. • 2 metres quadrats de cristall matisat de 3 mm. • 3 metres quadrats de ceràmica de diferents tonalitats • 200 metres de mànega de 12 x 0'25 • 150 metres de conductor elèctric rígid d'1'5 de secció • 12 quilos de tapapors per a fusta. • 15 quilos de pintura plàstica en diferents tonalitats. • 4 litres de pintura transparents per a bombetes, en diferents colors • 1200 hores de treball
EQUIP DE REALITZACIÓ • Angel Esteban de Fez • Pascual Lerma Navarro • Enrique Carceller Llago • Emilio Díaz Garrido • José Fco. Bonet Hernández • Vicente Valero Alarte • Manuel Teruel Cervera • Roberto Belenguer Cervera • José Andres Estrada Miralles • Jorge Martí Obiol • Nino Turch Ferrer • Javier Rodriguez Capdevila • Pablo Sanahuja Nebot • Fernando Carratalá Palencia • Agustín Mon Carro • Santiago Sabuco Solera gaiata 15 Sequiol. 33
C
OMISSIÓ
M
AGDALENA
2
006
MADRINA 2006 • Lorena Castillo Querol MADRINA D’HONOR • Marta Mir Blazquez DAMES • Jennifer Carratalá Blasco Laura Díaz Martínez Irene Lerma Albella Carmela Molina González Ainhoa Orozco Pérez ACOMPANYANTS • Alberto García Ortega Fernando Mas Gurillo Joaquin Moliner d’Ivernois Carlos Mon Breva Santiago Sabuco Solera Marcos Sales Navarro
PRESIDENTA • ASSESOR JURÍDIC • ASSESOR • VICEPRESIDENT •
TRESORER • SECRETÀRIA • COORD. 25 ANIVERSARI • COORD. INFANTILS • SUBSECTORS • ACTIVITATS CULTURALS • VOCAL JUNTA • ARTISTA GAIATER •
Elisabeth Breva Almerich Enrique Carceller Llago Agustín Mon Carro Jorge Martí Obiol Víctor Orozco Rodríguez Vicente Javier Queral García Joaquin Moliner Saborit María Salomé Albella Gómez Gloria Baquero López Araceli d’Ivernois Rodríguez Esther Hervas García José María Sanahuja Bernat Guillermo Verchili Pérez Vicente Queral Gual Sara Díaz Martínez José Vicente Monroig Marqués Manuel Breva Nebot
VOCALS • Chelo Asencio Monroig Roberto Belenguer Cervera Mª Carmen Benedito Carbó Ana Blasco Sanchís José Francisco Bonet Hernández Mª José Boví Heredia Christian Carratalá Blaco Fernando Carratalá Palencia Conchin Cubertorer Sardinero Claudia P. De Jorge Pérez Emilio Díaz Garrido Angel Esteban De Fez José Andrés Estrada Miralles Angeles García Villalonga Mª Lidón García Villalonga Maite García Marín Mª Carmen Gomez Sanchez Mª Carmen Gonzalez Rodriguez Angel Hervás Ruiz Víctor Jorge Pérez gaiata 15 Sequiol. 39
Pascual Lerma Navarro Mª Dolores López Dols Arantxa Manteca Mayo Marta Marco Galmes Rosario Martínez Lorente Belen Merce Solsona Bartolome Molina Milla Araceli Moliner d’Ivernois J. Antonio Montoya Serrano Begoña Navarro Amat Francisca Pérez Almela Javier Rodriguez Capdevila Raquel Saiz Mor Pablo Sanahuja Nebot María Sebastiá Gómez Manuel Teruel Cervera Mª Carmen Torres Llidó Nino Turch Ferrer Vicente Valero Alarte Mª Lidón Vilarroig Peris
C
OMISSIÓ
I
NFANTIL
M
AGDALENA
MADRINA INFANTIL 2006 • PRESIDENT INFANTIL • MADRINA D’HONOR INFANTIL • DAMES •
Beatriz Belenguer Merce Alejandro Breva Monte Ainhoa Pegueroles Morilla Carolina Aicart Gómez Carla Bonet Vilarroig Carla Escrig Saiz Leyre Gorriz Soriano Adriana Llopis Pascual Claudia Llopis Pascual Mireia Ribes Usó Alba Ribes Usó Mar Sanahuja Marco Eva Sánchez Muñoz Anna Turch Benedito ACOMPANYANTS • María Voltes Usó Roberto Belenguer Merce Victor Callao Aparici Nacho Carceller Sebastiá Jorge Martí García Sergi Martí García Carlos Mas Gurillo Raul Pegueroles Morilla Xavi Queral Asencio Nicolas Rodríguez Manteca Javier Valero Ibañez Alvaro Voltes Usó
PORTAESTANDART • Enrique Carceller Sebastiá PORTAESTANDART INFANTIL • David Valero Ibañez Cristian Bonet Vilarroig VOCALS INFANTILS • Maria Callao Aparici Mª Lidón Carretero Vilarroig David Manuel Carretero Vilarroig Andrea Esteban Boví Andrea Estrada Torres Carmen Sales Navarro Víctor Salvador Carne Andrea Tortosa Baquero Laura Turch Benedito
gaiata 15 Sequiol. 41
2
006
L
ORENA CASTILLO QUEROL Madrina 2006
B
EATRIZ BELENGUER MERCÉ Madrina Infantil 2006
A
LEJANDRO BREVA MONTE President Infantil 2006
MARTA MIR BLAZQUEZ • Madrina d’Honor SANTIAGO SABUCO SOLERA • Acompanyant
Jorge Martí García
Ainhoa Pegueroles Morilla
Madrina d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
AINHOA OROZCO PÉREZ • Dama d’Honor FERNANDO MAS GURILLO • Acompanyant
JENNIFER CARRATALÁ BLASCO • Dama d’Honor ALBERTO GARCÍA ORTEGA • Acompanyant
LAURA DÍAZ MARTÍNEZ • Dama d’Honor CARLOS MON BREVA • Acompanyant
IRENE LERMA ALBELLA • Dama d’Honor MARCOS SALES NAVARRO • Acompanyant
CARMELA MOLINA GONZÁLEZ • Dama d’Honor JOAQUIN MOLINER d’IVERNOIS • Acompanyant
Alvaro Voltes Usó
Adriana Llopis Pascual
Dama d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
Nacho Carceller SebastiĂĄ
Anna Turch Benedito
Dama d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
Sergi Martí García
Carla Bonet Vilarroig
Dama d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
Roberto Belenguer Mercé
Mireia Ribes Usó
Dama d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
Javier Valero Ibáñez
Carolina Aicart Gómez
Dama d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
Xavi Queral Asencio
Leyre Górriz Soriano
Dama d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
RaĂşl Pegueroles Morilla
Claudia Llopis Pascual
Dama d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
Nicolás Rodríguez Manteca
María Voltes Usó
Dama d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
Víctor Callao Aparici
Carla Escrig Saiz
Dama d’Honor Infantil Acompanyant Infantil
La Peque
Alba Ribes Us贸
La Peque
Mar Sanahuja Marco
gaiata 15 Sequiol. 84
Entrevista amb Lorena Castillo Querol, Madrina de Sequiol per al seu 25 Aniversari
Per Vicente Cornelles
E
n el seu quart any de pertinença a la comissió de la Gaiata de l'avinguda d'Almassora, Lorena Castillo Querol es va convertir el passat dia 19 de novembre en Madrina d'un dels sectors més emblemàtics de la ciutat, Sequiol, que en Magdalena del 2006 complix els seus 25 anys d'història. Un fet que augmenta la responsabilitat i orgull d'una jove que representarà els veïns d'una demarcació urbana que, des de la seua creació, viu intensament les festes fundacionals de la ciutat. Lorena va rebre la banda de Madrina, sent acompanyada fins a l'estrada pel Delegat Territorial del Consell de la Generalitat Valenciana a Castelló, Joaquín Borrás, que va significar un detall de distinció i de bon gust per a una nit que va ser inoblidable per a la nova Madrina. Estudiant de tercer curs de
Turisme en la universitat castellonenca, i després de viure emocionada l'acte de presentació oficial en què, un any més, Sequiol va sorprendre amb un espectacle diferent i alternatiu, Lorena Castillo, i amb l'experiència que li dóna els seus anys en l'àmbit de la festa magdalenera, afirma contundentement com el seu acte preferit de la setmana gran, la Desfilada de Gaiates, “és el més emocionant, el que més es lluïs la comissió". Lorena Castillo, qui no perd el seu somriure i aguaita la seua joventut de vint anys com a bandera d'exemple que s'ha de seguir en les comissions de sector, no oculta la seua satisfacció d'assumir un madrinatge que reconeix "sacrificat" però en el que es disfruta plenament i viu de primera mà els actes oficials magdaleners. Té paraules d'elogi per a la
gaiata 15 Sequiol. 85
Presidenta i la comissió que l'abriga constantment. "Són molt atents i s'estan portant molt bé amb mi". "Som com una gran família", assegura Lorena Castillo a l'hora de descriure el que representa per a ella comprometre's en el si d'una comissió de sector. En l'aspecte personal, Lorena Castell afirma que li agrada eixir de festa amb els seus amics, veure pel·lícules i viatjar, encara que, això sí, enguany dedicarà bona part del seu temps a exercir el madrinatge de Sequiol. Lorena Castillo dedica unes paraules als veïns del barri als que transmet la confiança i la seguretat que "val la pena disfrutar les festes de la Magdalena des d'una comissió de sector, Sequiol" i anima a la participació en cada un dels actes que organitze la gaiata durant la setmana gran magdalenera.
gaiata 15 Sequiol. 86
Entrevista amb Beatriz Belenguer Mercé, Madrina Infantil de 2006 per a la Gaiata Sequiol
Per Vicente Cornelles
B
eatriz Belenguer Mercé és la xiqueta que, des del passat dia 19 de novembre, ocupa el càrrec de Madrina dels xiquets de Sequiol. Qualifica de "molt bonic" un títol que la convertix en protagonista màxima de cada una de les activitats i celebracions infantils de la Gaiata de l'avinguda Almassora, un dels sectors més emblemàtics de la ciutat i que enguany celebra les seues bodes de plata. Beatriz es convertix doncs en la Madrina Infantil del 25 aniversari.
En el seu segon any de pertinença a la comissió, expressa la seua il·lusió de realitzar un paper brillant en la confiança que li han expressat a l'hora de triar-la Madrina Infantil. La nova Madrina Infantil de Sequiol té 11 anys i estudia sext curs d'Educació Primària en el col·legi Isidoro Andrés, el centre escolar del barri i lligat intensament a la Gaiata Sequiol. Beatriz Belenguer menciona la “ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó, el Cós Multicolor i l'Encesa de Gaiates” com els seus
gaiata 15 Sequiol. 87
actes preferits en la setmana gran magdalenera. No dubte a qualificar de “divertida” la seua experiència en la comissió de la Gaiata, on Beatriz diu “que es fan molts amics i juguem”. En este sentit, invita els xiquets del sector a què s'integren en una gaiata per a disfrutar plenament de les festes fundacionals de la ciutat. Com Beatriz, els xiquets de Castelló poden tindre en les gaiates un lloc en què junt amb reviure les tradicions de la ciutat, es donen els atractius suficients per a la diversió i l'entreteniment.
gaiata 15 Sequiol. 88
Entrevista amb Alejandro Breva Monte, President Infantil de la Gaiata 15
Per Vicente Cornelles
P
orta tota una vida formant part de Sequiol. Des dels huit anys pertany a la comissió de la gaiata de l'avinguda d'Almassora. Ara en té nou. Alejandro Breva Monte coneix perfectament el que representa i és, per a les festes de la Magdalena, la gaiata com a col·lectiu fonamental en el desenvolupament festiu. Per a la Magdalena del 2006 ocuparà el càrrec de President Infantil. Així va ser distingit el passat dia 19 de novembre en la festa de presentació de la gaiata celebrada en el recinte municipal de La
Pèrgola. Alejandro estudia quart curs d'Educació Primària al col·legi Isidoro Andrés i no dubte a qualificar la seua responsabilitat com una “completa festa”. Confessa que s'ho passa molt bé en el si de la comissió i recorda les diverses activitats que ja ha estat realitzant com a màxim responsable dels xiquets de Sequiol, com va ser la pròpia presentació i l'entrega als Presidents Infantils de la insígnia de la Gestora de Gaiates. Alejandro assegura que vol ser de major veterinari o enginyer
gaiata 15 Sequiol. 89
informàtic i mostra la seua predilecció pel Cós Multicolor dins dels actes de la setmana gran magdalenera. De les seues activitats escolars afirma que el que més li agrada són les Matemàtiques i l'assignatura de Coneixement del Medi. Li agrada el futbol i el seu equip favorit és el Futbol Club Barcelona. Expressa el seu desig que les festes de la Magdalena del 2006 siguen inoblidables i anima als xiquets de Castelló perquè entren a formar part de les comissions de sector.
gaiata 15 Sequiol. 90
Entrevista amb Elisabeth Breva Almerich que 25 anys després torna a la presidència de la comissió Per Vicente Cornelles
E
lisabeth Breva torna a la presidència de Sequiol vint-i-cinc anys després. Va ser la primera titular d'una comissió que al llarg d'un quart de segle d'història s'ha convertit en exponent de treball ben fet, esforç i nous camins en l'àmbit magdalener. La Presidenta considera que, després de 25 anys, "les festes de la Magdalena mantenen el seu esperit, encara que ha canviat la filosofia de treballar de les comissions de sector". "Hi ha més subvencions per part de l'Ajuntament i de la Junta de Festes", explica Elisabeth Breva, qui aporta una experiència de molts anys d'estar intensament dedicada a les festes fundacionals de la ciutat i al món de les gaiates. Breva només té paraules d'elogi i
felicitació per als veïns del sector que" han demostrat una fidelitat absoluta" a cada una de les iniciatives i inquietuds de la comissió. I és que la Gaiata 15 s'ha convertit en una de les associacions claus en l'actual panorama magdalener. No sols pels seus monuments d'extraordinària bella factura amb el segell inconfusible de Jovi Monroig, l'artista de la comissió, sinó perquè ha sigut capaç d'aglutinar a molta gent compromesa amb la festa magdalenera oferint atractius per a la consolidació de les tradicions populars. La comissió compta amb les seues seccions d'escola de tabal i dolçaina, teatre valencià, grup de playback, equip de futbol sala i, sobretot, per l'ambient de fraternitat i camaraderia que es
gaiata 15 Sequiol. 91
respira en la comissió. En el marc dels 25 anys de la Gaiata 15, Elisabeth Breva anuncia la celebració al llarg de tot l'exercici fester d'una sèrie d'actes especials, "així com un espectacle cim durant la setmana gran de la Magdalena i que es vol incloure en el programa oficial de les festes”. La Presidenta de la Gaiata 15 pot presumir de comptar amb un equip humà d'envergadura i de gent jove que fa possible anualment que es referende la voluntat de Sequiol d'abanderar plenament els festejos magdaleners des d'una gaiata com a col·lectiu fonamental de la raó de ser de les festes fundacionals. Una comissió que "treballa molt, però que també sap gaudir de les festes".
Acomiadada de la Madrina 2005, Esther Hervás García
N
o sé com començar a contar el que ha sigut per al mi un verdader somni. Des del primer dia fins hui, tot ha sigut especial. Tants anys dins d'esta comissió i enguany ha sigut totalment especial. He tingut uns xiquets al meu costat que mai oblidaré. Sí, vosaltres, Cristan i Andrea. Cristian, un xiquet revoltós però em vaig adonar, el dia de la desfilada final quan les teues llàgrimes queien al veure que acabava la teua Magdalena, el que significava esta magdalena per a tu. Andrea, la meua xiqueta, t'he de donar les gràcies per compartir este somni al teu costat. M'has ensenyat moltes coses. No oblidaré el dia de la teua galania quan te vaig veure passar per eixa passarel·la. Em vaig sentir tan orgullosa de tu! Espere que encara que s'ha acabat el nostre any no m'oblides. Però no són només estes persones les que han estat al meu costat. Tu Javi, el meu cosí, mon presi, has estat al meu costat en tots els llocs,
m'has portat per tots els carrers de Castelló, agafada del teu braç. Et puc dir que he sigut la Madrina que més orgullosa s'ha sentit per tindre un president com Tu. GRÀCIES. Tampoc em puc oblidar dels que han sigut per a mi un suport grandíssim, com són les meues Dames d'Honor i els seus acompanyants. Laura i Joaquín, Jenifer i Fernando, Irene i Alberto, Ainhoa i Carlos, Lorena i Marcos, a tots vosaltres gràcies i no canvieu mai, per a mi sou els millors i sé que puc confiar en vosaltres. Ací teniu una amiga per sempre. De cada un de vosaltres m'emporte una cosa. De tu LAURA m'encanta la teua sinceritat. JOAQUIN, a tu que et conec des de molt xicotet saps el que de veritat són les festes. JENIFER, sempre la primera per a tot, no has faltat a res. FERNANDO, amb tu no falten les rialles, eres genial, no canvies. IRENE, la festera que mai es cansa, disfruta de cada moment. ALBERTO, callat, espere compartir més temps amb tu gaiata 15 Sequiol. 92
enguany. AINHOA, amiga de les teues amigues, no canvies i espere veure't prompte de Madrina. CARLOS, de tu m'emporte el teu afecte, eres súper afectuós i això m'encanta. MARCOS, les teues historietes són les millors i més amb la simpatia amb què les contes. El que no volia eixir d'acompanyant i el que més ha disfrutat! LORENA, de tu m'emporte la teua amistat que és enorme i sincera. Enguany et toca viure el que a mi ja se m'ha acabat i encara que no em vista de castellonera per a acompanyar-te als llocs, em tindràs al teu costat per a veure't com desfiles i que sàpies que em tens per al que necessites. Disfruteu de totes estes experiències que jo, fa uns anys, estava com vosaltres i ara ja he acabat. Es passa de seguida i això també va per a vosaltres MARTA i SANTI. GRÀCIES. Sara, gràcies a tu també. Has estat al meu costat per al bo i pel roín, has sigut una gran amiga i junt amb la teua família, m'heu donat molt d'afecte i vull que sapieu que
teniu el meu afecte i el meu apreci. Sergio, Esteban i Josan, gràcies. Sergio, gràcies per acompanyar-me el dia del sopar de gestora i per ballar amb mi quan vas dir que no ho tornaries a ballar des que vas terminar com a President. Esteban, gràcies per aparéixer el dia de la presentació. Jo sé que en el fons em vols un poquet. Josan, m'he sentit abrigada per tu en els llocs que he anat, has mirat moltíssim per mi i t'agraïsc com t'has portat de bé. I, com no, a tu MARIA, Reina del 2006, sé'l bé que ho vas fer i perquè ningú com tu coneix les festes, podràs disfrutar d'un any totalment diferent, disfruta junt amb les teues Dames de la Ciutat, cada instant que açò si que és veritat que no podràs repetir. Em sent orgullosa de tu, per ser com
eres. Eres simpàtica, amable, no oblides mai que ací tens a una sequielora que et desitja el millor. Et vull. Un bes i no oblides els nostres anys. La gent que ha fet que tinga el meu millor record, la gent del magatzem de Gaiates, que han passat un muntó d'hores fent eixe monument que per a mi ha sigut el millor del 2005. A tota la comissió que m'ha estat recolzant en tot moment, vull donar-los les gràcies, persona per persona, perquè ningú ha tingut un mal gest amb mi, al contrari, me n'he adonat que la meua família s'ha fet més gran perquè vosaltres sou part de la meua família. GRÀCIES. He deixat per al final la meua millor part, la meua família. Els meus pares, Angel i Lidón, que han aconseguit que el meu
gaiata 15 Sequiol. 93
somni es faça realitat. No sé com donar-vos les gràcies. L'orgullosos que esteu per com de ben ha eixit tot i jo també estic molt orgullosa de tindre uns pares com vosaltres. Vos vull. Ah! No podia faltar els meus tios, Tico i Angelita, que vos sent com uns segons pares. Heu estat al meu costat i m'heu acompanyat en tot moment. Gràcies. Em queda una personeta per ací que amb tan sols un any sé que arribarà a ser un bon castelloner. Xavi, et vull. Ara sí, em toca tancar el meu llibre que va començar un 28 de setembre per allà pel 2004 i es tanca hui. MOLTS BESOS PER A TOTS.
Acomiadada de la Madrina Infantil 2005, Andrea Esteban Boví
E
ls meus dies de Madrina Infantil han arribat a la seua fi, eren dies en què jo representava tots els xiquets i xiquetes de Sequiol, m'han fet entendre coses que per a mi no tenien sentit. El ser el centre de tots els ulls de Castelló i tindre que representar el sentiment que tenim els xiquets per les nostres festes em van ensenyar sentiments i emocions que jo, fins a aquest moment, desconeixia. Per a mi, la Gaiata, era un lloc al què els meus pares em portaven i podia jugar. Els dissabtes, a la Pèrgola i els divendres, mos pare i alguns pares més, dels meus amics, desapareixien i se n'anaven al magatzem de gaiates, fins al dissabte al matí.
No podia entendre perquè ploraven els majors el dia de l'entrega de premis en la Plaça Major, fins que em tocà pujar a pel primer premi de Gaiata Infantil, segon de Gaiata Major i un muntó de premis més que no aconseguisc recordar. El meu cor va començar a bategar a un ritme frenètic i no podia parar de botar, riure i plorar al mateix temps. Aqueix dia va ser el que vaig entendre que ser Madrina és una miqueta més i que alguna vegada no he estat a l'altura que Sequiol es mereix perquè els xiquets som xiquets!. Vull agrair a totes les persones conegudes i desconegudes que treballen per i per a la festa. A Manolo Breva vull agrair-li especialment la meravellosa gaiata que va realitzar per a tota la comissió infantil i esperar que mai
gaiata 15 Sequiol. 94
deixe de crear gaiates. Ni Jovi tampoc. I ja per a acomiadar-me, animar a tots els xiquets i xiquetes del sector a què els digueu als vostres pares que vos apunten a una gaiata, vos ho passàreu molt bé i aprendreu, igual que jo, que es pot gaudir molt treballant per a les festes. A tu, Bea, la nostra Madrina Infantil per al 2006, només donar-te un consell: gaudeix d'aquest meravellós any que t'espera perquè et marcarà per a tota la vida igual que a mi i espere que arreplegues molts premis i, si no és així, tindràs el premi d'haver sigut la Madrina Infantil de Sequiol. UN SALUTACIÓ PER A TOTS.
Acomiadada del President Infantil 2005, Cristian Bonet Vilarroig
H
ola sóc Cristian Bonet Vilarroig, estic molt agraït del que ha fet la Gaiata per mi, l'any 2005.
M'ho he passat molt bé amb Andrea, Esther i Vicente Javier, perquè m'han acompanyat en tots els actes com els màxims representants de la Gaiata 15 "Sequiol". El que més m'ha agradat de la Magdalena va ser el cós multicolor pel confeti. I em vaig a acomiadar la mar de content perquè la Magdalena del 2005 ha sigut la millor de tota la meua vida en la Gaiata Sequiol. ADÉU. AMB AFECTE.
gaiata 15 Sequiol. 95
Acomiadada del President 2005, Vicente Javier Queral García
D
esprés de dos anys d'haver assumit la responsabilitat de ser de nou president de la Gaiata 15, arribe el moment de deixar el càrrec en mans d'una altra persona, Elisabeth, que després de 25 anys afronta el repte de tornar a representar a la Gaiata en un any especial per a tots nosaltres, en el qual se celebra el 25 aniversari des de la seua fundació. Bo, en primer lloc recordar a Víctor, Carmen, Cristian i Andrea, els meus representants infantils que mai oblidaré i com no a Maria i Esther, les meues Madrines, les quals són molt especials per a mi i que sempre portaré en el cor. Agrair al sector el suport que han donat a la Gaiata, també a tota la comissió i a eixes persones que em van recolzar des del primer dia i que han estat darrere de mi, aconsellant-me i recolzant-me. FINS SEMPRE I UNA SALUTACIÓ A TOTS ELS SEQUIOLOS.
gaiata 15 Sequiol. 97
Q
UADRE D’
H
ONOR
PRESIDENT D’HONOR • Joaquín Borras Llorens PRESIDENTA PERPÈTUA • Elisabeth Breva Almerich GAIATERS D’HONOR • Familia Castillo-Querol Familia Berenguer-Mercé Familia Breva-Monte Alejandro Garcia Guinot Luis Viciano Llorens Els Llauradors La Fileta Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló Carlos Gomez José Felip Cubedo Javier Tomas Mateu ARTISTES GAIATERS • José Vicente Monroig Marqués Manuel Breva Nebot FADRI D’OR • Mª Salomé Albella Gómez Sara Díaz Martínez Ángel Esteban de Fez FADRI D’ARGENT • José Francisco Bonet Hernández Lorena Castillo Querol Claudia Patricia de Jorge Pérez FADRI D’OR INFANTIL • Cristian Bonet Vilarroig FADRI D’ARGENT INFANTIL • Carla Bonet Vilarroig Nacho Carceller Sebastiá Sergi Martí García PANDEROLA D’ARGENT • Jennifer Carratalá Blasco Marcos Sales Navarro Francisca Pérez Almela Vicente Valero Alarte PANDEROLA D’ARGENT INFANTIL • Ainhoa Pegueroles Morilla Raúl Pegueroles Morilla María Voltés Usó gaiata 15 Sequiol. 99
Pascual Casildo Lerma Navarro José Mª Sanahuja Bernat María Sebastiá Gómez Emilio Díaz Garrido Mª Rosario Martínez Lorente Mª Lidón Vilarroig Peris David Manuel Carretero Vilarroig Carmen Sales Navarro Eva Mª Sánchez Muñoz Manuel Teruel Cervera Mª Carmen Torres Llidó Víctor Jorge Pérez Adriana Llopis Pascual Claudia Llopis Pascual
X A XV
NYS D’
H
ISTÒRIA
1982
1983
1984
1987
1988
1989
1992
1993
1994
1997
1998
1999
2002
2003
2004
gaiata 15 Sequiol. 100
1985
1986
1990
1991
1995
1996
2000
2001
2005
2006 gaiata 15 Sequiol. 101
P
ROGRAMACIÓ DE
F
DISSABTE - 18 DE MARÇ “DE LA FESTA, LA VESPRA” 10:00 h. Inauguració de l'exposició de les obres guanyadores del V concurs de maquetes de Gaiata realitzat al col·legi Isidoro Andrés i organitzat per l'Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol, a l'aparador de la farmàcia de Maria Jesús Bagán, al carrer Sequiol, 2, romanent exposades durant tota la setmana de festes. 12:00 h. Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molás junt la plaça del Primer Molí. 16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió. 20:00 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Sequiol. A continuació inauguració de la il·luminació especial del carrer i degustació de cervesa per als socis, fins que s'acabe. 21'00 h. Sopar de “pa i porta” al carrer Sequiol, amb la participació dels equips de la Lliga de Futbol Sala de Colles i Gaiates 22'00 h. Gran espectacle musical amb l'actuació de l'orquestra ACERO AZUL, al carrer Sequiol. 23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.
ESTES AL
S
ECTOR
Sequiol. Romandrà obert fins a les 14 hores 10:30 h. Cercavila pel sector amb la xaranga MEDITERRANEO 10:30 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà, 11:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació de truites y mandonguilles per als socis en el cau Gaiater, patrocinat per CASA CHELO. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu). 16:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 19:30 hores 17:30 h. Xocolatà patrocinada per PASTISSERIA SILVIA 18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la xaranga MEDITERRANEO 19:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per a arreplegar els premis, acompanyats de la xaranga MEDITERRANEO 20:30 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates, a la Plaça Major. 22:00 h. Tornarem al carrer Sequiol, per a celebrar els premis aconseguits o per a oblidar el disgust (taxe's el que no procedisca). DIMECRES - 22 DE MARÇ “SEQUIOL EN FOC”
DIUMENGE - 19 DE MARÇ “MAGDALENA, FESTA PLENA” 07:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina. 07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Sequiol, per a anar a la Romeria de les Canyes. Repartirem barreja a tots el socis que s'arrimen fins que s'acabe. 08:00 h. Romeria de les Canyes 18:00 h. Cercavila pels carrers del sector amb la banda de musica 20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d'enguany. A continuació trasllat de gaiates al passeig de Ribalta, on quedaran instal·lades. DILLUNS - 20 DE MARÇ 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina. 10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, a qui acompanyarà els alumnes del taller de música tradicional de dolçaina i tabal de la Gaiata 15 Sequiol. 17:00 h. Karaoke per a xiquets i no tan xiquets. 19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assistir a l'Encesa de Gaiates. Acompanyats pels alumnes de l'ESCOLA DE TABAL I DOLÇAINA “SEQUIOL” 20:00 h. Encesa de Gaiates a l'andana central del passeig de Ribalta DIMARTS - 21 DE MARÇ “DIA DEL XIQUETS” 01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector. 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina. 10:00 h. Parc infantil per a tots els xiquets del sector, al carrer
08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina. 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà 11:30 h. XVIII Concurs dibuix infantil "Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates, patrocinat per higiniomateu. 12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació d'una monumental truita de creïlla per als socis en el cau Gaiater, patrocinat pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos VILARROIG y Verduleria SALES 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu). 17:30 h. Jocs Infantils Tradicionals 19:00 h. Actuació de l'ESCOLA DE TABAL I DOLÇAINA GAIATA 15 “SEQUIOL”, a la Plaça Major 21:00 h. Espectacle XXV Aniversari - SEQUIOL EN FOC amb la participació de XARXA TEATRE. Espectacle de pirotècnia tradicional valenciana que començarà al voltant de la nostra Gaiata i circularà pels carrers Herrero, Blasco Vichares, Amalio Gimeno, Bailén i Mestre Bretón per a finalitzar en el carrer Sequiol. AVÍS "Qui no vullga pols que no vaja a l'era...", amb la col·laboració de la Excma. Diputació de Castelló i el Excm. Ajuntament de Castelló. DIJOUS - 23 DE MARÇ “TRADICIONS DE CASTELLÓ” 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. 12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. 12:30 h. Torrà de sardines, patrocinat per ROSARIO GIMENEZ, socio nº 1045. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu).
gaiata 15 Sequiol. 105
17:30 h. Cos Multicolor, desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit de l'avinguda del Rei en Jaume, amb la participació de la nostra comissió. 18:30 h. Degustació de “Pizza”, patrocinat per PIZZERIA L'ETRUSCO 20'00 h. Teatre Valencià al carrer Sequiol. El grup del taller de teatre de la A. C. Gaiata 15 Sequiol els oferirà l'obra: UNA SOGRA DE CASTAÑOLA, patrocinat per la Fundació DAVALOS FLETCHER 22:00 h. Sopar de "Pa i Porta". Festa amb la actuació 23'00 h. Festa amb l'actuació del grup LA FILETA al carrer Sequiol.
11:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. 12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. Degustació de sardina torrà. 16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l'Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S'invita a participar a tots els veïns que vullguen acompanyar-nos. Anirem acompanyats pels alumnes de l'ESCOLA DE TABAL I DOLÇAINA “SEQUIOL” 21:00 h. Sopar de “pa i porta” al carrer Sequiol. Entrega de detalls al nostre President d'Honor Joaquín Borrás Llorens i als nostres Gaiaters d'Honor. 22:30 h. Gran espectacle musical amb l'actuació de la grupestra ZENTAURO al carrer Sequiol.
DIVENDRES - 24 DE MARÇ
DIUMENGE - 26 DE MARÇ “DIA DELS NOSTRES MAJORS”
08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina 11:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. 11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:00 h. Degustació d'ous fregits, patrocinat per Huevos SALES. 14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu). 16.45 h. Jocs Infantils Tradicionals 17:00 h. Concurs de guinyot patrocinat per TERVAL. Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores de dia anterior 17'30 h. Concurs de Parxís patrocinat per higiniomateu. Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores de dia anterior 20:30 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d'Honor al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d'Or i d'Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d'aquestes distincions de la Junta de Festes. 21:00 h. Sopar de "pa i porta“al carrer Sequiol. 22:30 h. Gran espectacle de varietes amb l'humorista ADOLFO, Vedette i l'actuació estel·lar de JESUS DE MANUEL i JANNINA DE OPERACIÓN TRIUNFO 4. DISSABTE - 25 DE MARÇ
09:00 h. Despertà pels carrers del sector amb l'ESCOLA DE TABAL I DOLÇAINA “SEQUIOL” 12:00 h. Cercavila pel sector amb la xaranga LOS SALAOS 12:00 h. Repartiment d'ingredients per al concurs de paelles. 12:00 h. Actuació de la rondalla CEAM Constitució 12:30 h. Llançament de la carcassa inici del XXIV Concurs de Paelles al carrer Sequiol. 12:30 h. Concert Banda CEAM Segorbe 14:00 h. Visita del jurat de paelles. 16:00 h. Lliurament dels premis del XXIII concurs de paelles, del XVIII concurs de dibuix "Dibuixa la teua gaiata“, patrocinat per higiniomateu y Lliurament dels premis de campionat de guinyot, patrocinat per TERVAL i I Concurs de Parxis, patrocinat per higiniomateu 18:00 h. Cercavila pels carrers del sector amb la xaranga LOS SALAOS 19:00 h. Formació comitiva per assistir a la desfilada fi de festes. 22:30 h. Desfilada Final de festes des de l'avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major, amb la participació de la nostra comissió. 22:45 h. Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrers de la ciutat. En tornar a arribar a la plaça Major, remat final i Magdalena VITOL. En acabar els actes oficials “apagada” de la nostra gaiata i …
08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb Tabal i Dolçaina
VISCA LA MAGDALENA 2007!
Al tancament d'aquesta edició, no es disposa de l'horari del programa oficial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix.
confeccionarà, exclusivament, amb els ingredients que entregarà la Gaiata. En el cas d'afegir altres ingredients, quedarà fora de concurs. Per part del participant queda la llenya, trípode i paelló. Una vegada finalitzada la paella, aquesta quedarà en propietat de la gaiata qui vendrà les racions a 3 €. Es valorarà el sabor, la presentació final i el seu correcte grau de cocció.
ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte en el carrer Sequiol. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà) DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dijous i el dissabte en el carrer Sequiol. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als associats). Les places es reservaran en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dia anterior, havent d'abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es poguera muntar les taules al carrer, el dinar es repartiria en el Cau. CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d'inscriure's en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dissabte 25 de març. La paella es
IMPORTANT: Per a tots els espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires 12 €/dia. PER A TOTS ELS ASSOCIATS , AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d'antelació a l'espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències. LA A. C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.
gaiata 15 Sequiol. 106
Nomenament dels màxims representants, Magdalena 2006
Entrega d’Insígnies d’Argent als membres de la Comissió
L
'edició de la magdalena 2006 és una edició molt especial per a tots els components de l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol, doncs serà la vint-i-cinquena edició que esta dinàmica Gaiata compareix en la seua cita anual amb les festes fundacionals de la ciutat. Des d'aquella Magdalena de 1982, la família del Sequiol ha treballat, incansablement, per a oferir als seus veïns una completa i variada programació durant la setmana de festes, així com uns monuments gaiaters de qualitat; prova d'això és l'impressionant palmars aconseguit en estos anys, sent un dels sectors més jóvens de la ciutat. Per a cada una d'estes vint-i-cinc edicions, els Sequiolos hem sabut buscar, i trobar, a aquelles persones que per la seua idoneïtat, el seu amor per les tradicions, la seua implicació amb les festes eren els més adequats per a representar a l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol en tots els actes que ha de comparéixer. I enguany, amb major motiu.
L'acte de Nomenament de Representants és el punt de partida d'una nova edició magdalenera. En ell, com el seu propi nom indica, se nomena als que a partir d'eixe moment ostentaran la màxima representació festiva de la comissió. L'entrega del pergamí acreditatiu i la imposició de la insígnia d'argent de l'associació són els atributs que atorguen la dita representativitat. Per això este acte es prepara amb molt de cura pels membres de la comissió. A mitjan de setembre, concretament el dissabte 17 de setembre del 2005, la comissió del Sequiol va organitzar l'acte de nomenament dels seus màxims representants per a la magdalena 2006. El dia, a pesar de ser l'últim cap de setmana d'un càlid estiu, amenaçava fred i pluja però, al final, feliçment només es va complir el primer i va permetre que la vetlada transcorreguera com estava previst, en l'incomparable marc de la residència d'estiu de la família Breva - Almerich, adornat per a l'ocasió. gaiata 15 Sequiol. 113
Amb una puntualitat exquisida, Sara Díaz, ja veterana conductora d'estos actes, va prendre la paraula invitant als presents a rebre amb una forta ovació als que fins eixe mateix instant eren els màxims representants del Sequiol. La xiqueta Andrea Esteban Boví, Madrina Infantil de la Magdalena 2005 acompanyada pel President Infantil 2005, el xiquet Cristian Bonet Vilarroig i Esther Hervas García, Madrina 2005 del braç del President de l'associació en la Magdalena 2005, Vicente Javier Queral García ocupaven, entre aplaudiments, els seus respectius llocs en l'escenari. Un efectista i tradicional escenari que, sobre un fons en tons granat i presidit per l'escut de la ciutat i els estendards d'ambdós comissions, estava conformat per diferents elements de les millors Gaiates del Sequiol. A continuació, va arribar el moment de rebre la xiqueta Beatriz Belenguer Mercé de la mà del xiquet Alejandro Breva Monte i a la senyoreta Lorena Castillo Querol del braç del
vicepresident 2006, Jorge Martí Obiol, els qui van ocupar els seus llocs sobre l'escenari. Després d'ells, va accedir a l'escenari la Presidenta de l'Associació, Elisabeth Breva Almerich. Elisabeth tornava a reprendre les regnes d'esta Gaiata que ja va presidir en la seua fundació, en esta edició 2006, tan emotiva per la celebració del vint-i-cinc aniversari. A continuació, va prendre la paraula la secretària de l'associació, Salomé Albella qui va llegir l'acta d'elecció i nomenament de la senyoreta Lorena Castillo Querol com a Madrina per a la Magdalena 2006, a la xiqueta Beatriz Belenguer Mercé com a Madrina Infantil per a la Magdalena 2006 i al xiquet Alejandro Breva Monte com a President Infantil per a la Magdalena 2006. Una forta ovació va precedir l'entrega dels corresponents pergamins amb els seus respectius nomenaments que Elisabeth va lliurar a Lorena, Beatriz i Alejandro. Amb la imposició de la
nostra insígnia d'argent: la Panderola, concloïa el protocol·lari i emotiu nomenament dels nostres màxims representants. A partir d'este moment Lorena, Beatriz i Alejandro ja eren, oficialment la nostra Madrina, Madrina Infantil i President Infantil, respectivament, per a la Magdalena 2006, la del vint-i-cinc aniversari. I seguint el guió establit, va arribar el torn de les flors. En primer lloc Elisabeth i Alejandro, exercint ja el seu nou càrrec de President Infantil, van fer entrega d'uns rams de flors a Lorena i Beatriz. A continuació, van ser Vicente Javier i Cristian els que van ofrenar sengles rams de flors a Esther i Andrea. A continuació, flors per a les persones que, segurament, seguien emocionades este acte: Pilar, mare de Lorena, Belén, mare de Beatriz i Mari Carmen, mare d'Alejandro. I, com no podia ser d'una altra manera, també flors per a Lidón, mare d'Esther, Maria José, mare d'Andrea i Lidón, mare de Cristian. Era el reconeixement a la seua abnegada labor tan necessària perquè tot isca a la gaiata 15 Sequiol. 114
perfecció. Moltes gràcies. Després de les flors, arribava el moment d'imposar la insígnia d'argent de la comissió a tots aquells comissionats que superaven els tres anys de pertinença a la nostra comissió. Primerament, Elisabeth va imposar la insígnia als membres de la comissió infantil: Adriana Llopis Pascual, Claudia Llopis Pascual, Ainhoa Pegueroles Morilla, Raúl Pegueroles Morilla i María Voltes Usó. Este és el nostre secret: una comissió infantil veterana que serà la nostra futura comissió major. I, tot seguit, amb els membres de la comissió major: Jennifer Carratalá Blasco, Marcos Sales Navarro, Francisca Pérez Almela, Vicente Valero Alarte, Manuel Teruel Cervera, Mari Carmen Torres Llidó i Víctor Jorge Pérez. Des d'eixe moment, tots ells, tindran la Panderola molt més prop, si cal, dels seus festius cors. I tot el que comença, arriba a la seua fi. Amb la desfilada de retorn es va donar per conclosa este primer acte de la Magdalena
2006 en el que la Gaiata 15 Sequiol nomenava a la senyoreta Lorena Castillo Querol com la seua Madrina, la xiqueta Beatriz Belenguer Mercé com a Madrina Infantil i el xiquet Alejandro Breva Monte com el seu President Infantil. Per a tots ells s'iniciava un meravellós any ple d'il·lusió i de vivències. Que ho disfruteu. Enhorabona. Però el que per a uns era un il·lusionant inici, per a altres era la fi d'un somni. La senyoreta Esther Hervas García i els xiquets Andrea Esteban Boví i
Cristian Bonet Vilarroig, els nostres representants en la Magdalena 2005 acabaven de viure el seu últim acte que posava un punt i final a eixe inoblidable any viscut. En la seua memòria, en els seus cors, infinitat de moments emotius viscuts intensament i que, ja per sempre, seran els seus records, els records de la Magdalena 2005. La seua Magdalena. Nosaltres, la comissió, volem agrair tot el vostre afecte i manifestar-vos que estem orgullosos de vosaltres. Heu sabut representar-nos amb
gaiata 15 Sequiol. 115
orgull, amb excel·lència, prova palpable del vostre amor per les nostres festes, del vostre compromís amb el Sequiol. Ja formeu part de la història dels Sequiolos. No vos oblidarem. Gràcies per la vostra simpatia. Gràcies per tot. La Magdalena 2006 ja ha començat a caminar. La família Sequiolera ja té els seus representants. Enhorabona a tots!
Nomenament i Imposició de Bandes a les Reines de les Festes i Corts d’Honor
L
'acte de nomenament i imposició de bandes és el primer acte de l'edició de la Magdalena 2006. Un acte que es caracteritza per ser rigorosament protocol·lari, elegant i senzill, perquè el seu atractiu radica a ser testimoni de la imposició de la banda verda. És la posada de llarg i la presentació davant de la societat castellonenca d'unes jóvens que respiren castellonerisme pels quatre costats. La ciutat es vist de gala per a inaugurar el nou cicle de les festes fundacionals de la ciutat, en les que un col·lectiu fester, la Gaiata 15 Sequiol, complirà el seu vint-i-cinc aniversari. El Teatre Principal de la ciutat va acollir, un any més, este emblemàtic esdeveniment festiu a què va acudir la gent de la festa i el més granat de la societat castellonenca. Encara que dividit en dos actes, divendres 7 d'octubre els xiquets i dissabte 8 els majors, complixen amb un únic guió establit. Els màxims representants dels diferents sectors gaiaters de la
ciutat són rebuts en l'Ajuntament per la primera autoritat municipal que també ostenta el càrrec de president de la Fundació Municipal de Festes, màxim organisme fester de la ciutat. Tots junts esperen l'arribada de les sis dames de la ciutat i, com no, de la que en breus instants serà la màxima representant d'una ciutat en festes: a la seua Reina de les Festes. En esta ocasió, tan alta distinció ha recaigut en la xiqueta Cristina Giner Vilar, Reina Infantil i en la guapíssima senyoreta María López López, Reina. Sobre les huit menys quart s'inicia la desfilada pels carrers més cèntrics de la ciutat, des de la plaça Major fins a la plaça de la Pau on espera nombrós públic l'arribada de la comitiva. Madrines i Presidents dels diferents col·lectius gaiaters abriguen als que seran les seues sobiranes durant tot en any festiu, Maria i Cristina. Entre aplaudiments i víctors, la comitiva accedix, sobre l'una estora verda, al Teatre Principal on, en uns instants, donarà gaiata 15 Sequiol. 116
començament el solemne acte protocol·lari d'imposar les bandes a les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor. I com així ho manen els estatuts de la Fundació Municipal de Festes, com a part integrant de la Cort d'Honor de la Reina, Beatriz Belenguer Mercé i Lorena Castillo Querol, Madrines del Sequiol, també rebran, de mans de l'alcalde de la Ciutat, les seues respectives bandes blanques, símbol acreditatiu de la seua representativitat. Però anem per parts. Divendres 7, el Fadrí acaba de marcar les huit i mitja de la vesprada, tot el món ocupa ja les seues butaques en un Teatre Principal que lluu les seues millors gales; un preciós escenari amb cortinatges en to ocre i verd, flanquejat per quatre tradicionals gaiates de mà. Una decoració molt Sequiolera perquè, dit siga de pas, tant les quatre gaiates de mà que ocupen els extrems de l'escenari com la que presidix el vestíbul d'entrada al pati de butaques són elements que han format part del monument de la Gaiata 15 Sequiol.
Amb tot predisposat, la presentadora de l'acte, la periodista Eva María Hernandez, va donar inici a l'acte. En primer lloc va ser el torn dels Presidents Infantils. Tots i cada un dels quinze xiquets van anar accedint a l'escenari, Lamentablement no totes les comissions nomenen un President Infantil, potser estos reconeixements anime a tots a potenciar esta "figura discreta però necessària" segons va indicar Eva Maria. El nostre President Infantil, Alejandro Breva Monte, amb un pas quasi marcial i amb el seu inconfusible somriure, va travessar el pati de butaques davall l'atenta mirada d'uns emocionats pares, Armando i Mari Carmen. Sobre l'escenari l'esperava l'alcalde de la Ciutat que els feia entrega d'un placa en reconeixement per la seua abnegada labor. Doble reconeixement ja que, moments abans en l'Ajuntament, la Gestora de Gaiates, li havia impost la insígnia d'or de l'entitat. Alejandro, junt amb els seus
"col·legues" Presidents, van rebre el primer aplaudiment del respectable, en una nit de gran sentiment fester. A continuació les paraules de la presentadora van invitar a accedir a l'escenari a les diferents Madrines Infantils dels sectors gaiaters. Tampoc en esta faceta es complia el ple, ja que dos gaiates no disposen de comissió per a esta edició magdalenera, una a més a més per segon any consecutiu. No és moment ni lloc per a iniciar un profund anàlisi de les causes de tan desagradable fet però si és necessari que els màxims dirigents dels diferents ens festius assumisquen les seues responsabilitats i actuen en conseqüència, evitant acampar a gust als que de manera capritxosa utilitzen estes entitats per al seu profit i després les abandonen a la seua sort, sense cap rubor. Als sons de la música de festa, les Madrines Infantils van anar desfilant fins a l'escenari... "del Sequiol la xiqueta Beatriz Belenguer i Mercé". Beatriz va començar el seu elegant desfilar gaiata 15 Sequiol. 117
per entre les butaques del Teatre, amb aplom i irradiant simpatia. Una mirada còmplice cap a on estava els seus pares, Belén i Roberto, confirmava que allò no era un somni sinó que era real. Ja sobre l'escenari, va rebre l'ovació del respectable però, sobretot, del nombrós grup de Sequiolos que no podien perdre's tan emotiu acte per a Alejandro i Beatriz. La presència en l'inici del corredor de l'esquadra de gala de la policia local indicava que Cristina Gines Vilar, la Reina Infantil, començava la seua desfilada darrere de la seua anhelada banda verda. Ja sobre l'escenari va rebre la calor de tot un poble, rendit als seus peus mentres ella, amb el suau i graciós moviment del seu mocador, com només sabem fer-ho ací en esta terra, tornava a tots i cada un dels presents el seu agraïment per tals mostres d'afecte. Com és preceptiu i seguint el protocol, el secretari de la Junta de Festes va procedir a donar lectura de l'acta de nomenament de la Reina de les Festes, de les Dames
de la Ciutat i de les Madrines de les diferents Gaiates. Els solemnes sons dels clarins entonant la Marxa de la Ciutat precediren al moment en què l'alcalde de la Ciutat, D. Alberto Fabra, imposava la banda verda de Reina Infantil a Cristina, amb tota la seua Cort d'Honor, posada en peu, moment en què les traques van anunciar als quatre vents que Castelló ja tènia la seua trenta-huitena Reina Infantil, Cristina Giner. I després de la Reina Infantil, l'alcalde va imposar la corresponent banda blanca a totes i cada una de les xiquetes que conformen la Cort d'Honor. Beatriz, la nostra Madrina Infantil, va esperar el seu torn, impacient, fins que, per fi, l'alcalde se li va acostar i li va imposar la banda blanca que l'acredita com Madrina Infantil del Sequiol i, per tant, Cort d'Honor de la Reina Infantil. Des d'un lloc privilegiat, la Fallera Major Infantil de València, Cristina Sanchez, la Bellea del Foc d'Alacant, Elena Garcia i la Reina Infantil de la Huerta
Murciana, Patricia Maria Salazar, no van perdre detall del nomenament de Cristina Giner, Reina infantil, amb la que, a partir d'ara, compartiran infinitat d'experiències. Amb la desfilada de retorn es va donar per finalitzat el primer acte del nomenament i imposició de bandes. Els xiquets de Castelló ja tenien la seua sobirana: Cristina Giner. I els xiquets del Sequiol, als seus representants: Beatriz Belenguer Mercé, Madrina Infantil i Alejandro Breva Monte, President Infantil. El dissabte 8 d'octubre, la ciutat es preparava a viure el nomenament de la seua Reina de les Festes. Per primera vegada en la història una dona del Sequiol ocuparia el tron reial de les festes magdaleneres. María López López, una Sequiolera de pro, lluiria la banda verda de Reina, en la Magdalena 2006, precisament un any tan especial per a la nostra Gaiata, al complir vint-i-cinc anys d'existència. Quin regal! Amb idèntic guió al viscut la jornada anterior la Cort d'Honor gaiata 15 Sequiol. 118
va abrigar la seua Reina, en una colorista desfilada fins a les portes del Coliseu Castellonenc. Entre els bastidors del senyorial escenari, vint-i-tres bandes blanques i coronant-les a totes, una només verda esperaven el màgic moment de complir amb els somnis de tota dona que sent les festes castelloneres. Les setze Madrines; cal lamentar que a les conegudes absències dels sectors Rafalafena i La Cultural es deu afegir que Fadrell no tènia designada Madrina; acompanyades pels Presidents precedien a la Dama del Cavallers i a les sis Dames de la Ciutat. Tancant la comitiva i escortada per les màximes autoritats municipals i festives, una nerviosa però il·lusionada María, s'acostava al seu somni més anhelat. Els seus ulls totalment embriagats d'una cosa que només podem qualificar de sentiment castelloner. Com a part de La Cort d'Honor de la Reina, Lorena Castillo Querol, Madrina del Sequiol, també esperava il·lusionada el seu moment, rebre la banda blanca de
mans de l'alcalde de la Ciutat. Amb la desfilada cap a l'escenari de les Madrines dels sectors gaiaters s'iniciava l'acte protocol·lari. La presentadora anava invitant, una a una, a ocupar el seu respectius seients sobre l'escenari. "Madrina del Sequiol, senyoreta Lorena Castillo i Querol" amb estes paraules, Eva María, va donar pas a la nostra representant. Lorena, sabedora de l'important que és representar a tot un sector, es va desfer dels nervis i va desfilar majestuosa, amb excel·lència, elegant fins al centre de l'escenari on va rebre l'aplaudiment del públic. Els Sequiolos es van fer notar portant en volandes a la seua Madrina fins a l'escenari, amb els seu vítors i els seus aplaudiments. I des del pati de butaques, els seus pares, Pilar i Gregorio, enxisats, no deixaven d'aplaudir. I va arribar el moment estel·lar. El públic posat en peu. La Reina, Maria, va entrar enlluernadora i somrient pel corredor central del pati de butaques camí de la seua major il·lusió: ocupar el tron reial
que presidix l'escenari. Escortada per l'esquadra de gala de la policia local i flanquejada per dos macers va ocupar el centre de l'escenari des d'on va rebre la tancada ovació de tot el món de les festes allí congregat. Maria, molt somrient, no parava de saludar amb el seu mocador agraint a tots les seues mostres d'afecte. La lectura de l'acta de nomenament per part del secretari de la Junta va donar pas als sons de la Marxa de la Ciutat. Era el moment cim de l'acte. L'alcalde de la Ciutat imposava la banda verda a María López López convertint-la en la seixanta-dosena Reina de les Festes. Infinitat de sentiments es van apoderar de Maria. I des de la primera fila, Jesús i Lola, no van poder contindre la seua emoció al veure la seua xiqueta menuda convertida en la dona més feliç del món, María lluïa ja la seua anhelada banda verda. Ja en el seu tron reial, a María li esperava una última sorpresa. Vicente Javier Queral, President del Sequiol quan Maria va ser Madrina Infantil i Madrina, gaiata 15 Sequiol. 119
accedia a l'escenari per a posar, als peus de la seua Reina, el preceptiu coixí. Una còmplice mirada entre ambdós va segellar tan íntim i emotiu moment. Els Sequiolos ja tenien la seua Reina Sequiolera però inclús quedava un altre emotiu moment. Lorena, posada en peu, rebia de mans de la primera autoritat municipal, la banda blanca que l'acreditava com a Madrina del Sequiol i integrant de la Cort d'Honor de María López, amb qui tants moments inoblidables havia viscut en el si de la comissió del Sequiol. Un magnífic somni, doblement complit: Lorena ja tènia el seu preat trofeu en forma de banda blanca i, no molt lluny d'ella, María ocupava el tron reial de les festes de la magdalena 2006. Que mes podem demanar?. La paraula va prendre protagonisme. En primer lloc va intervindre Ximo Gil, president en funcions de la Junta de Festa. Ximo va glossar sobre l'important paper exercit per la dona en les nostres festes. Encara que debutant en estos menesters i a
pesar dels nervis del debut i, segurament, per l'emoció de veure María coronada com a Reina a qui coneix des de fa molt de temps quan va compartir amb la seua filla Balma l'experiència de ser Dama de la Ciutat Infantil, la seua intervenció va ser molt aplaudida. I després d'ell, va prendre la paraula l'alcalde de la Ciutat D. Alberto Fabra, el qual també debutava en esta faceta. Un emotiu discurs va recordar la importància fonamental de les Gaiates en les festes de la ciutat "la gaiata, brillant monument que dóna origen al símbol de les nostres festes". Des de la seua llotja, unes invitades d'excepció seguien molt atentes l'esdevindre de l'acte potser recordant els que elles van viure en primera persona, la Fallera Major de València,
Carmina Gueguel, la Bellea del Foc d'Alacant, Laura Chorro i la Reina de la Huerta Murciana, Raquel Ruiz. Finalitzat l'acte en el Teatre Principal, la comitiva es va traslladar al recinte de la Pèrgola on esperava un àgape. A continuació, l'alcalde de la Ciutat, Alberto Fabra i María López, Reina de les Festes inauguraren el ball amb l'himne per excel·lència de les nostres festes: Royo i canya. I, després d'ells, Dames de la Ciutat, Madrines, Madrines i Presidents Infantils es van sumar al ball que es va prolongar fins a altes hores de la matinada. Beatriz i Alejandro, els nostres representants infantils van complir amb el protocol·lari ball, apuntant maneres de ballarins. Per la seua banda, la nostra Madrina Lorena feia el propi del braç del
gaiata 15 Sequiol. 120
vicepresident del Sequiol, Victor Orozco. D'esta manera es donava inici al cicle de les diferents presentacions que anirà guanyant en intensitat fins a arribar al tercer diumenge de Quaresma on les festes fundacionals inundaran d'alegria, els carrers de la ciutat. Per als Sequiolos, esta edició no podia començar millor. Lorena, Beatriz i Alejandro començaven a viure el seu especial i inoblidable any. Any en què la Gaiata 15 Sequiol complix vint-i-cinc edicions. Any en què la Reina de les Festes és, més que mai, de les Gaiates. Any en què la Reina de les Festes és Sequiolera. Enhorabona a tots.
La nostra presentació.
Així la van veure…
LA PÈRGOLA VA REVIURE ELS 25 ANYS D'HISTÒRIA DE SEQUIOL.
E
l record de tots els "sequiolos" va donar pas a la proclamació de les Madrines del 25 aniversari Lorena Castillo i Beatriz Belenguer Quan començaven a caure les primeres gotes en la nit del dissabte, la Pèrgola entrava en calor per a acollir la presentació de la Gaiata 15 Sequiol. Els primers a ser reclamats en l'escenari van ser la nombrosa representació de portaestendards i portadores de bandes: Enrique Carceller, David Valero, Araceli Moliner, Andrea Tortosa, Andrea Estrada, Mª Lidón Carretero, Carmen Sales i Sara Díaz. Va arribar el moment de donar pas a les Dames i acompanyants infantils: Leyre Gorriz, Xavi Queral, Claudia Llopis, Raúl Pegueroles, Maria Voltes, Nicolás Rodriguez, Carla Bonet, Sergi Marti, Carla Escrig, Victor Callao, Eva Sánchez, Carlos Mas, Anna Turch, Nacho Carceller, Adriana Llopis, Alvaro Voltés, Carolina
Aicart, Javier Valero, Mireia Ribes i Roberto Belenguer. A continuació van pujar a l'escenari la Madrina d'Honor, Ainhoa Pegueroles acompanyada del jove Jorge Martí. El futur del Sequiol va donar pas al present de la Gaiata, reclamant la presència de les Dames i acompanyants Jennifer Carratalá, Alberto García, Laura Diaz, Carlos Mon, Irene Lerma, Marcos Sales, Carmela Molina, Joaquín Moliner, Ainhoa Orozco i Fernando Mas. Llavors va arribar el torn de la Madrina d'Honor i acompanyant, Marta Mir Blázquez i Santiago Sabuco Solera. La nit s'omplia d'emoció quan van pujar a l'escenari els màxim representants del 2005, Esther Hervás, Vicente Javier Queral, Andrea Esteban i Cristian Bonet. I arribà el gran moment, la proclamació de les màximes representants de la Gaiata per a la Magdalena 2006, Lorena Castillo, que va pujar acompanyada pel President d'Honor i Delegat de la gaiata 15 Sequiol. 121
Generalitat Valenciana en la província, Joaquin Borras. Així com Beatriz Belenguer y Alejandro Breva. La presentació va continuar amb la pujada a l'escenari de la Presidenta Elisabeth Breva. A continuació, es va procedir a la imposició de bandes i corbatins. Així mateix, l'expresident de la comissió i la Presidenta van ser objecte d'emotives paraules. Nombroses ofrenes per a homenatjar als màxims representants del Sequiol. Nombroses van ser les associacions i col·lectius que van voler homenatjar als nous representants de la Gaiata 15. Els primers a realitzar l'ofrena van ser els membres del Centre Aragonés de Castelló, seguits dels representants de la Falla Port Saplaya. El Club Esportiu Castelló tampoc va faltar a la cita, igual que la Federació de Colles de Castelló, representats per la colla La Granota. Des d'Alacant va arribar la Foguera Plaça Pio
XII i, per a finalitzar, les ofrenes de la Gestora de Gaiates i la Tinència d'Alcaldia Sud. Emoció i espectacularitat Dolçaina i Tabal L'inici de la presentació va ser espectacular. El Grup de Dansa Nura, així com Xarançaina, Dit i l'Escola de Dolçaina i Tabal de Benicàssim van col·laborar interpretant Magdalena... i avant!!!, així com una marxa mora, sota la direcció d'En Josep Juste.
patent la seua elegància i mestria. Cortinatges verds i blancs decoraven l'escenari, presidit per la Panderola que anunciava el 25 aniversari de la Gaiata. Història viva L'expresident de Sequiol, Vicente Javier Queral va ser membre de la comissió infantil fa 25 anys i en aquesta ocasió ha sigut el seu fill qui ha pujat a l'escenari.
Maria López Per primera vegada, en els 25 anys d'història de la Gaiata Sequiol, la màxima representant de les festes de la Magdalena és de tal sector. María López va rebre unes emotives paraules.
Sentiment albinegre - C.E. Castelló Una de les ofrenes més aplaudides i que més ànims va alçar entre els presents va ser la que va realitzar el club albinegre, representat pels futbolistes Pepe Mora i Pulga, que van regalar a la comissió una camiseta de l'equip. Per cert, no va faltar l'himne del C.E. Castelló.
Presentador L'acte va ser conduït per un jove Javier Tomás Mateu, que, amb el seu port i nítida veu, va deixar
Les més "peques" Un dels moments més divertits de la nit va ser quan es va reclamar la presència dels més xicotets, Alba
gaiata 15 Sequiol. 122
Ribes i Mar Sanahuja. Com no van poder pujar soles, van anar dels braços de dues col·laboradores de la Gaiata. Èxit extraordinari Encara ressonen els ecos de l'èxit obtingut per la Gaiata 15 "Sequiol", en el seu acte de presentació oficial. Una cerimònia que segur serà recordada tant per la seua posada en escena com pels simbolismes magdaleners. Una presentació carregada d'emotius detalls com la presència del Delegat Territorial a Castelló, Joaquin Borras, President d'Honor de la comissió i que va exercir d'acompanyant de la Madrina, o l'estrena de la peça denominada Magdalena.. i avant!!!, del mestre En Josep Juste, dirigida per ell mateixa i interpretada per Xarançaina, Dit i l'Escola de Dolçaina i Tabal de Benicassim. La Presidenta de la comissió Elisabeth Breva, pot estar molt satisfeta.
Així la van veure…
25 ANYS DE "SEQUIOL"
U
na nit inoblidable marca el preludi d'una Magdalena plena de celebracions La Gaiata 15, Sequiol, està d'enhorabona. Enguany celebra el seu vint-i-cinc aniversari amb l'incentiu de tindre de Reina a María López, una veterana d'aquesta comissió i la primera reina en tota la seua història de què poden presumir. La nit del dissabte va ser una de les més especials que arxivarà el cicle magdalener del 2006. Una comissió dinàmica i participativa, que va fer de la seua presentació una nit màgica de la seua trajectòria. El preludi a l'acte protocol·lari ho van marcar, com ve sent habitual, els focs d'artifici i les carcasses, els acords de la dolçaina i el tabal i els aplaudiments del públic concentrat en l'exterior de la Pèrgola. Encara que un poc entelat per la pluja, el clàssic del futbol no va fer mossa enguany i La Pèrgola va
comptar amb una afluència important. A les 23'00 hores va donar començament l'acte de presentació amb un llaurador que va encendre una carcassa en l'escenari. Aquesta es va veure acompanyada d'una peça musical de percussió interpretada per membres del grups Xarançaina, Dit i Escola de Dolçaina i Tabal de Benicassim. A continuació, van sorprendre el públic amb una dansa mora a càrrec del grup NURA. A continuació, van interpretar un conjunt de peces tradicionals, a càrrec de dolçainers repartits per cada un dels racons de la Pèrgola, que a l'orde d'un focus actuaven gradualment per a acabar reunits en l'escenari. Allí van interpretar la peça Magdalena... i avant!!!, tot sota la direcció del seu compositor, el mestre En Josep Juste i Martí i amb la direcció a la percussió d'En Josep Oria, els que van arrancar nombrosos aplaudiments entre el públic. L'espectacle musical va servir de bestreta per a l'acte protocol·lari. gaiata 15 Sequiol. 123
Percussió i Dansa mora a l’espectacle La Gaiata 15 celebra la seua presentació número 25 amb una comissió nodrida pels fills de molts dels xiquets i jóvens que van escenificar aquest emotiu acte ja fa un quart de segle. I com dicta el protocol, van ser els estendards de la comissió. Enrique Carceller Sebastiá i David Valero Ibáñez, acompanyats per les portadores de bandes, Araceli Moliner, Andrea Estrada, Andrea Tortosa, María Lidón Carretero, Carmen Sales i Sara Díaz, els que van pujar primer a l'escenari de la Pèrgola. A continuació, va ser la comissió infantil la que va accedir a l'escenari. Allí s'anaven trobant els fills de molts dels xiquets i jóvens que fa vint-i-cinc anys van ser fundadors de l'associació. Leyre Gorriz, acompanyada de Xavi Queral, Claudia Llopis i Raúl Pegueroles, Maria Voltes junt amb Nicolás Rodriguez, Carla Bonet de la mà de Sergi Marti,
Carla Escrig i Victor Callao, Eva Sánchez acompanyada per Carlos Mas, Anna Turch junt amb Nacho Carceller, Adriana Llopis i Alvaro Voltes, Carolina Aicart de la mà de Javier Valero, i finalment Mireia Ribes, acompanyada de Roberto Belenguer. I la Madrina d'Honor Infantil Ainhoa Pegueroles de la mà de Jorge Martí. Després d'aquests van accedir a l'escenari els jóvens que conformen la comissió, les Dames d'Honor junt amb els seus acompanyants. Jennifer Carratalá del braç d'Alberto García, Laura Diaz junt amb Carlos Mon, Irene Lerma acompanyada de Marcos Sales, Carmela Molina del braç de Joaquín Moliner, Ainhoa Orozco junt amb Fernando Mas. Van tancar la comitiva la Madrina d'Honor Marta Mir Blázquez del braç de Santiago Sabuco Solera. Les Madrines de la passada edició magdalenera també van participar en l'acte per a donar el relleu en els seus càrrecs i deixar testimoni del seu pas per la comissió.
Andrea Esteban junt amb Cristian Bonet i la Madrina del 2005 Esther Hervás acompanyada pel President, Vicente Javier Queral. El moment més important de la nit va arribar quan, amb el públic assistent posat en peu i aplaudint, van desfilar per la passarel·la la Madrina Infantil Beatriz Belenguer Mercé de la mà del President Infantil Alejandro Breva Monte. I la Madrina del Sequiol, Lorena Castillo Querol, del braç del President d'Honor de la comissió, Joaquin Borras Llorens. Aquesta vegada sota els acords de la banda sonora de El Senyor dels anells Un moment especial de la nit va arribar quan Elisabeth Breva, Presidenta fundadora de la comissió i la primera dona que va ostentar aquest càrrec, abillada amb el trage de castellonera, va accedir a l'escenari per a imposar les bandes acreditatives com a Presidenta d'aquest 25 aniversari. Després de la imposició de bandes i l'ofrena floral, es va procedir a la imposició de corbatins als gaiata 15 Sequiol. 124
estendards. També van accedir a l'escenari les peques de la comissió Alba Ribes i Mar Sanahuja. Ofrenes i Sorpreses Després de l'acte protocol·lari, es va donar pas al torn de les diferents institucions i col·lectius que van realitzar una ofrena a les Madrines i Presidents de la comissió. Les ofrenes van anar a càrrec del Centre Aragonés, de la Falla Port Saplaya de Valencia, de la Foguera Plaça Pio XII d'Alacant, de la Gaiata 8 "Portal de l'Om" i de la Tinència d'alcaldia sud, a càrrec de l'Ajuntament de Castelló. També estigué el Club Esportiu Castelló, que va realitzar la seua ofrena al ritme del Pam Pam Orellut i a càrrec dels jugadors Pepe Mora i Pulga. La seua presència va desencadenar tendres anècdotes per part d'alguns xiquets de la comissió, que no van poder reprimir el seu sentiment albinegre i van aplaudir a rabien als jugadors. Alguns, fins i tot alçant-se de les seues cadires.
La vetlada arribava a la seua fi, amb la desfilada de retorn de la comissió. Però, una vegada sols en l'escenari els màxims representants, la Gaiata va voler homenatjar a Elisabeth. Va ser, Joaquín Borras, President d'Honor, qui va imposar la banda de Presidenta a una Elisabeth molt emocionada. Abans ella havia arreplegat un quadro per a la comissió que entregaven els representants de la Magdalena 2005, que es guardarà el el cau gaiater.
Si hi ha algú que recordarà amb especial afecte la nit del dissabte, aqueixa és la Reina de les Festes, María López. Assentada en la seua taula protocol·lària, va anar passant la vetlada amb un somriure que il·luminava el seu rostre, perquè per a ella aquesta presentació era un poc més especial. A més a més, era d'esperara que la seua comissió li dedicara algunes paraules. I així va ser, no podia ser menys doncs ella és la primera Reina de qui Sequiol té l'honor de poder
gaiata 15 Sequiol. 125
presumir. Ser Reina no li va impedir gaudir d'un esdeveniment del que ella és part molt activa, doncs dels vint-i-cinc anys que complia la seua Gaiata, ella en porta deu. En ella ha ocupat els càrrecs de Madrina Infantil, l'any 1995 i Madrina de la comissió, en la Magdalena 2004. Segur que la nit del dissabte la guardarà com un record molt grat i inesborrable que probablement enriquirà fins i tot més el seu regnat.
Així la van veure…
LA MÚSICA VA CARACTERITZAR LA NIT
L
a comissió va celebrar les seues bodes d'argent nomenant Presidenta Perpètua a Elisabeth Breva.
La Gaiata número 15 Sequiol, compleix 25 anys i en conseqüència va dur a terme un muntatge espectacular per a presentar a la seua comissió, alhora que celebrava les seues bodes d'argent. La música va ser la gran protagonista de la presentació des de l'inici a sons de tambors, dirigits per En Josep Oria, amb intenció festiva. Una ballarines del grup NURA van interpretar a continuació una dansa oriental en l'escenari mentres es disparaven,
en l'interior del recinte, focs artificials, en un espectacular efecte lluminós que ja havien utilitzat abans altres comissions. A continuació el dolçainer i compositor En Josep Juste des de l'escenari va dirigir a una sèrie de dolçainers, de l'Escola de Benicàssim i dels grups Xarançaina i Dit, que van comparéixer des de diversos punts de la Pèrgola, que van anar tocant temes populars, fins a concentrar-se tots en la base escènica per a interpretar la cançó Magdalena... i avant!!! en la que confluïen temes populars com Rotllo i Canya o La Panderola i el Pregó Va vindre a continuació la pujada a l'escenari de la comissió sent
gaiata 15 Sequiol. 126
acompanyada la Madrina, Lorena Castillo Querol, pel Delegat del Consell, Joaquin Borrás que té la categoria de President d'Honor de la comissió. A la Madrina Infantil Beatriz Belenguer Mercé, la va acompanyar el President Infantil Alejandro Breva Monte. La Presidenta de la Gaiata, Elisabeth Breva, tota una històrica de les festes, va proclamar la Madrina imposant-li la banda, fent el propi el President Infantil amb la Madrina Infantil. En una data tan entranyable com el 25 aniversari del sector, la gaiata va voler honrar a Elisabeth Breva, com a Presidenta Perpetu, imposant-li una banda commemorativa.
Així la van veure…
25 ANYS, EN LA FLOR DE LA VIDA.
G
aiata 15. El viatge a bord de La Panderola, símbol de Sequiol, va arribar al seu final de trajecte en aconseguir, dissabte passat, l'escenari de La Pèrgola. Els passatgers mamprendran ara una nova aventura en la Festes de la Magdalena, amb altres maquinistes, les Madrines de 2006. La comissió de Sequiol va presentar les seues Madrines per a les Festes de la Magdalena 2006 en el seu 25 aniversari. La Gaiata 15 Sequiol compleix 25 anys i, dissabte passat, en la presentació de les Madrines per a les Festes de la Magdalena 2006 , van demostrar les seues ganes de celebrar tal esdeveniment. Amb una bonica decoració i una música excel·lent, la Gaiata 15 va captivar tots els assistents a l'esdeveniment, que van passar una agradable vetlada, inclosa l'actual Reina de les Festes de la Magdalena, María López. Aquesta forma part de la comissió
del sector, i és tot un orgull per a la Gaiata que una dona del Sequiol ostente la màxima representació festiva de la ciutat. L'acte va començar amb les llums apagades, només un focus lluminós, sobre el conductor de la presentació omplia d'ombres grises el recinte de La Pèrgola. I després d'una breu introducció va començar l'espectacle musical. Els sons dels tambors van donar el tret d'eixida i van dotar d'emoció els primers instants de la nit. Després, l'actuació de "tabal i dolçaina" dirigida pel mestre Josep Juste va continuar enlluernant als més afins a les tradicions castellonenques. En finalitzar aquesta primera part, els forts aplaudiments van entrar per la porta gran de La Pèrgola. Amb fils conductors L'emoció estava carregada d'electricitat, que injectava d'energia cada moment de la celebració, que va transcórrer de forma fluida i divertida. De la mateixa manera van pujar a gaiata 15 Sequiol. 127
l'escenari les Dames d'Honor acompanyades per membres de la comissió i quan al mig de l'escena només quedaven dos espais buits, tot el públic es va posar en peu per a rebre les Madrines i als Presidents de la Gaiata Sequiol 2006. Lorena Castillo, del braç del President d'Honor, Joaquín Borrás, i Beatríz Belenguer, acompanyada pel President Infantil Alejandro Breva. Ja no faltava ningú, estava tot preparat, i les bandes vingueren de la mà d'Elisabeth Breva, fundadora i primera President de Sequiol. Després del repartiment de les bandes van arribar les flors amb l'ofrena del Centre Aragonés de Castelló, a continuació la Falla Port Saplaya de València va rendir homenatge a les Madrines i el Club Esportiu Castelló, també participe amb l'entrega d'una camiseta de l'entitat. En finalitzar la vetlada, Sequiol ja estava preparat per a celebrar amb nous representants les Festes de la Magdalena 2006 i el seu vint-i-cinc aniversari.
Presentació del Cartell anunciador de la Magdalena 2006
E
l cartell de les festes de la Magdalena és l'element comunicatiu que anuncia, als quatre vents, que durant nou dies, la música, la llum i la pólvora inundaran els carrers d'un Castelló en festes. És el "crit en la paret" que captiva a qui ho “escolta” invitant-li a gaudir de la festa, a sentir castelloner, a emocionar-se amb les paraules del Pregó, a embolicar-se en la màgia de la llum de les gaiates, a dansar al so de la pólvora, en definitiva, a viure les festes més populars i participatives de quantes existeixen. Per a això, la Junta de Festes de Castelló convoca, cada any, un concurs per a seleccionar el cartell que reunisca més i millors qualitats per al fi desitjat. A aquest concurs pot presentar-se qualsevol artista que així ho desitge, complint amb una sèrie de requisits mínims: • l'obra a de ser original i inèdita. • en format vertical de 560 x 800 mm. • hi ha de figurar l'escut de la ciutat.
• en lloc destacat ha d'aparéixer la inscripció següent: FIRA I FESTES DE LA MAGDALENA 2006. CASTELLÓ DE LA PLANA DEL 18 AL 26 DE MARÇ. FESTES D'INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL. • cada treball es presentarà davall un lema. El jurat tindrà en compte, a més de la qualitat artística de l'original, molt especialment la seua idoneïtat com a cartell i la seua expressivitat com a anunci, qualitats d'especial rellevància per tractar-se d'un cartell anunciador de festes. A fi de garantir una nombrosa participació de qualitat, el concurs està dotat amb un premi en metàl·lic de mil set-cents euros. Per a aquesta edició, el termini d'entrega d'originals finalitzava el passat dia set d'octubre, aconseguint, fins aqueixa data, una participació de noranta-cinc treballs, la qual cosa suposa un espectacular increment de participants respecte a edicions gaiata 15 Sequiol. 128
anteriors. A les vint-i-una hores del deu de novembre, el jurat del concurs de cartells es reunia en els salons de la Fundació Dávalos - Fletcher per a seleccionar el cartell que assumiria el repte d'anunciar la Magdalena de l'edició 2006. Un jurat presidit per En Miguel Angel Mulet, Regidor de l'Ajuntament de Castelló i format per N'Amat Bellés, pintor i cap del departament de disseny gràfic de la UJI, Na Mª Teresa Maqueda, professora de l'escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, En Javier Tirado, tècnic impressor, En José Vicente Ramón, Gerent de la Fundació Dávalos - Feltcher, En Ximo Gil, President en funcions de la Junta de Festes, N'Andres Bort, President de la Federació Gestora de Gaiates, En Vicente de Juan, President de la Federació de Colles, N'Elena Llopis, Reina de les Festes 2005, En Santiago Gil i Na Vanesa Pérez, membres de la Junta de Festes i com a secretari, amb veu i sense vot, En Julio Hernandez.
Examinats els cartells presentats a concurs es va decidir triar, com a guanyador, l'obra amb el lema ANEM, ANEM. Una vegada oberta la plica corresponent van resultar ser els seus autors, En Vicente Vidal Miñana i N'Alain Campos Peirat, de Castelló, els que van rebre la protocol·lària telefonada del President del Jurat comunicant-los el veredicte. Amb tots els cartells presentats a concurs es va realitzar una exposició en la sala d'Exposicions de la Fundació Dávalos - Fletcher. La Reina de les Festes 2006, María López, va inaugurar la mostra el divendres onze de novembre, acte a què va acudir una nombrosa representació dels ens culturals i festius de la ciutat. Entre ells, els representants del Sequiol, Madrina, senyoreta Lorena Castillo Querol, Madrina Infantil, xiqueta Beatriz Belenguer Mercé, President Infantil, Alejandro Breva Monte i
la nostra Presidenta, Elisabeth Breva Almerich, els que no van voler deixar passar l'oportunitat d'immortaliltzar el moment posant junt amb el cartell guanyador; el seu cartell, el de la Magdalena de 2006. Dins de l'apartat de curiositats, indicar que existia coincidència en dos lemes: el guanyador ANEM, ANEM apareixia en dues ocasions i FESTA MÀGICA en tres. El vocable més utilitzat en els lemes va ser FESTA, en vint-i-quatre, seguit de LLUM en quinze i MAGDALENA en nou. Quant als lemes en si, cridaven l'atenció alguns d'ells per la seua singularitat: TOTS, SINUHÉ, JUNTS, 19 DE MARÇ, ESFIRA, GRESS DE CASTELLÓ, SUBIDÓN, VORTIÇ, XAPARRETS o 7 KM DE TRADICIÓ. Per als Sequiolos que vam visitar l'exposició, un cartell va captivar el nostre interés. Era el numerat com a 48 i
gaiata 15 Sequiol. 129
que portava com a lema “Llum de Festa”, perquè en la seua composició apareixia la Gaiata del Sequiol de l'any 2002, guanyadora del primer premi en el concurs de Gaiates d'aqueixa edició i Gaiata de la Ciutat, en el 2003. La Magdalena 2006 ja tenia el seu cartell anunciador. Per a la comissió del Sequiol, un any molt especial perquè celebra el seu XXV aniversari, també perquè una "Sequiolera", María López, ocupa el rang de Reina de les Festes de Castelló. Però, especialment per a Lorena, Beatriz i Alejandro perquè serà l'any en què seran els màxims representants del nostre sector gaiater, perquè representaran a tots els Sequiolos, perquè el seu somni més anhelat es veurà complit. Perquè seran la Madrina, la Madrina Infantil i el President Infantil de la Gaiata 15 Sequiol.
III Concurs escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” Patrocinat per Ruralcaja i amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Organitza l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol
L
'onze de març de dos mil cinc, setmanes després de les nostres festes fundacionals, es reunia, en el local social de la Gaiata 15 Sequiol, el jurat qualificador del II Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata "Ciutat de Castelló" que patrocina la Fundació Ruralcaja Castelló amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports i que, per segon any consecutiu, organitza la Gaiata 15 Sequiol. El jurat d'esta fase final estava compost per D. Juan Valls Poveda, en representació de l'entitat Ruralcaja, els artistes gaiaters D. José Vicente Monroig Marques i D. José Marco Roig, el periodista D. Vicente Cornelles Castelló y, per part de la Gaiata 15 Sequiol, D. Víctor Orozco Rodríguez, D. Vicente Javier Queral García i D. Agustín Mon Carro. Els components del jurat havien de seleccionar, en primer lloc els guanyadors de les categories d'educació primària 1r, 2n i 3r, primària 4t, 5è i 6è, secundària i
educació especial. Posteriorment d'entre els guanyadors de les diferents categories anteriorment indicades s'havia de seleccionar el guanyador absolut. En el local estaven exposades les diferents guanyadores de les diferents categories de les fases locals, seleccions realitzades en cada un dels centres escolars participants. En esta edició participaven treballs dels centres Isidoro Andres, Sensal, Blasco Ibañez, Ejército, Cervantes, Jaume I, centre de reeducació Pi Gros i centre Penyeta Roja. Tots els treballs estaven degudament numerats perquè el jurat poguera atorgar els seus vots però sense cap identificació ni dels centres ni dels seus autors, informació que únicament coneixia la secretària de l'associació, a fi de preservar la total objectivitat en l'elecció de la millor maqueta. El sistema de votació que es va utilitzar va ser el d'atorgar, cada membre del jurat, una puntuació d'un a cinc a cada un dels treballs finalistes. Amb les cinc obres més votades es repetia la mateixa gaiata 15 Sequiol. 130
operació resultant guanyadora la que major puntuació aconseguia. Per a la valoració dels treballs es va tindre en compte, com s'indicava en les bases del concurs, l'originalitat de la idea, la possibilitat de la seua realització, els elements utilitzats així com si disposava llum. Després de les oportunes deliberacions del jurat, i algun desempat, es van atorgar els premis que, una vegada oberts els sobres corresponents, van resultar els següents guanyadors: • Categoria Educació Primària 1r, 2n i 3r: El treball presentat sota el lema "Llum del camí" realitzat pels escolars David Valero Ibañez i Paula Mateu Puig. • Categoria Educació Primària 4t, 5è i 6è: El treball presentat sota el lema "Tradició de Castelló" realitzat per l'escolar Javier Valero Ibañez. • Categoria Educació Secundària: El treball presentat sota el lema "La Gaiata" realitzat pel centre de reeducació Pi Gros.
• Categoria Educació Especial: El treball presentat pel centre Penyeta Roja Seguint idèntic sistema però atorgant vots d'un a tres, es va triar la guanyadora absoluta entre les quatre guanyadores, aconseguint el resultat següent: • Guanyadora absoluta del II Concurs Escolar de Maquetes de Gaiates "Ciutat de Castelló" l'obra presentada sota el lema "Llum del camí" realitzada pels escolars David Valero Ibañez i Paula Mateu Puig del col·legi Isidoro Andres de Castelló. El jurat va fer constar en l'acta la gran imaginació en els dissenys així com la gran diversitat de materials utilitzats i la gran qualitat de tots els treballs finalistes. Relació de finalistes: • Lema "Gaiata", realitzada pels alumnes Claudia Arrufat Murrach, Sergi Gregorio Lozano, Raquel Arturiedo Pérez, Pablo Ulldemolins Aznar i Alejandro Linares Campos.
• Lema "Magdalena", realitzada pels alumnes Andrea Melián, Alba Figols i Ainara Lorite. • Lema "Llum i festa", realitzada pels alumnes Irene Lozano Buj, Jorge Ferrer Manero i Mª Angeles López Brun. • Lema "Esclat de festa", realitzada per l'alumne Luis Ferrer Manero. • Lema "Tornem de la Magdalena", realitzada pels alumnes Pilar Cordones, Alejandro M. Masip i Oriol. • Lema "Luz, color y azahar", realitzada per l'alumna Beatrice Loredana Vasile • Lema "El Fadrí", realitzada per les alumnes Belén Benages, Olga Mollón, Nerea García i Rocio Pruñonosa. • Lema "Els farolets", realitzada pels alumnes Ana Gonzalez Alvarez, Mario Foyes Jimenez, David Dalmau Mercé y Aitor Pérez Fabregat • Lema "Gaiata" realitzada per l'alumna Esther López Tomás • Lema "La Magdalena es bella", realitzada per les alumnes María Usó Molina i Sara Renau Lleó. gaiata 15 Sequiol. 131
• Lema "La Gaiata", realitzada per l'alumne Carlos Rubio • Lema "Col·legi Exèrcit" L'entrega de premis als guanyadors de les diferents fases i als guanyadors absoluts es va realitzar el dijous 17 de març, en el saló de l'entitat Ruralcaja. A la cita van acudir tots els escolars finalistes acompanyats pels seus familiars i amics, així com els directors dels centres participants. La incertesa davant del veredicte del jurat creava un ambient de nerviosisme entre tots els concursants. L'acte estava presidit per la Reina Infantil de les Festa, Victoria Bataller, a qui acompanyava el Vicepresident de la Junta de Festes, Ximo Gil. Per part de l'entitat financera, D. Conrado Balaguer, director general, D. Ignacio Murria, patró de la Fundació Ruralcaja Castelló i D. Juan Valls. En representació de la Gaiata 15 Sequiol, la Madrina, Esther Hervas, la Madrina Infantil, Andrea Esteban, el President Infantil, Cristian Bonet i
el President, Vicente Javier Queral, acompanyats del membre de l'associació i jurat del concurs Victor Orozco. Presidint l'escenari, la reproducció de la maqueta guanyadora del I Concurs, realitzada per la Gaiata 15 Sequiol i propietat de la Fundació Ruralcaja Castelló. La lectura de l'acta va desvelar el secret. Els guanyadors absoluts del II Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata "Ciutat de Castelló" eren David Valero Ibañez i Paula Mateu Puig, alumnes del col·legi Isidoro Andres de Castelló. Els dos afortunats, acompanyats del director del centre, van arreplegar els seus premis de mà de la Reina Infantil de les Festes i de D. Conrado Balaguer. La reproducció, a escala un metre, de la maqueta guanyadora, el lema de la qual és "Llum del camí", serà la pròxima a engrossir els fons de la
Fundació Ruralcaja Castelló. La segona edició d'este concurs va finalitzar amb una gran exposició de totes les obres presentades a concurs. El 19 de març, festivitat de Sant Josep, les maquetes van prendre el carrer. En la plaça Santa Clara es van exposar totes les obres presentades a concurs, tant les de la fase local com les de la fase final. Junt amb la guanyadora d'este II concurs estava la maqueta guanyadora del primer concurs junt amb la seua reproducció a escala un metre. Durant tota la jornada, centenars de castellonencs van poder admirar la infinitat d'idees que els escolars dels nostres centres havien plasmat en les seues maquetes. Multitud de materials utilitzats, en un infinitat de combinacions van conformar les més de cinc-centes maquetes presentades a concurs. I tots els seus artistes van rebre el seu premi
gaiata 15 Sequiol. 132
per la seua participació, gentilesa de l'entitat patrocinadora, Ruralcaja. Amb la clausura del II concurs es va donar per convocada la tercera edició. Quan vosté, amable lector, estiga llegint estes línies, el III Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata estarà en la seua recta final. Els aconsellem que no es perden l'exposició que es realitzarà el pròxim 11 de març en la plaça Santa Clara. Els assegurem que se sorprendran. I per a tots aquells interessats a participar, estareu puntualment informats en la nostra web: www.sequiol.tk o preguntant als vostres professors del col·legi. Els premis són importants, tant per als escolars participants com per als centres a què pertanyen. PARTICIPA!
Activitats Culturals al Sequiol Amb la col路laboraci贸
gaiata 15 Sequiol. 133
gaiata 15 Sequiol. 134
gaiata 15 Sequiol. 135
gaiata 15 Sequiol. 136
gaiata 15 Sequiol. 137
VII Concurs escolar de Maquetes de Gaiata al Col·legi Isidoro Andres Organitzat per l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol
D
ins de les activitats que, anualment, desenvolupa l'associació Gaiata 15 Sequiol, el concurs de maquetes de Gaiates en el col·legi públic Isidoro Andrés és una de les més esperades dins de la comunitat escolar. Després de les vacacions nadalenques els alumnes de primària del centre comencen amb els seus espectaculars dissenys. De forma individual o formant grups, comencen a buscar els materials amb què confeccionaren les seues maquetes. Tot servix per al nostre projecte: cartons paper cel·lofana, gots de plàstic, diferents recipients de productes lactis, taps, botelles... verdaderament els jóvens artistes realitzen una important selecció de productes que, d'una altra manera serien fem, però amb la seua imaginació, es convertiran en part integrant d'una maqueta de Gaiata. Així, també col·laboren en la sostenibilitat del medi i en el reciclatge de productes. La implicació familiar és, també, un altre important element a tindre en compte. Ens consta que més
d'un progenitor ajuda als seus fills en el disseny i confecció de les seues maquetes. Aprendre a utilitzar noves ferramentes de treball o l'ús de materials per a ells desconeguts o, simplement, viure una enriquidora experiència en què la imaginació i els diferents treballs manuals aconseguixen fer disfrutar d'uns moments entranyables al mateix temps que ajudar a donar a conéixer la nostra més volguda tradició festiva, la Gaiata com a element singular de la nostra festa. Enguany 2006, es complirà l'octava edició del concurs que, des de fa dos, forma part de la fase prèvia del concurs escolar de maquetes de Gaiata "Ciutat de Castelló" que patrocina la Fundació Ruralcaja Castelló. En este punt volem ressaltar que alumnes de l'Isidoro Andrés han sigut els guanyadors absoluts de les dos edicions anteriors, fet que confirma l'alt nivell dels treballs que es realitzen en este centre, tant per l'interés dels escolars i les seues respectives famílies com per la gran col·laboració trobada en gaiata 15 Sequiol. 138
l'equip docent del centre, amb el seu director al front, D. Edmundo. No seria just per la nostra part, no fer una menció especial a qui, des de la primera edició, ha posat el seu màxim interés en què esta activitat abaste les actuals quotes de participació i qualitat. Ens referim a la senyora María Rosa Sánchez Rubert (Rosi), professora de l'Isidoro Andrés que, enguany ha assumit nous reptes col·laborant amb nosaltres en la coordinació dels diferents centres docents que participaran en la III edició del concurs Ruralcaja. Estem segurs que el seu bon fer i el seu amor per les nostres tradicions més arrelades aportaran nous rècords de participació i majors quotes de qualitat en els treballs presentats a concurs. Moltes gràcies per tot Rosi. En l'edició de l'any passat van participar prop de dos-cents cinquanta alumnes que van presentar a concurs unes cent noranta maquetes. Des de primer curs fins als de sext. Infinitat de formes, colors, tècniques, amb llum, sense ella, grans, xicotetes...
Però totes complint amb els dos requisits fonamentals per a considerar una Gaiata com a tal: amb el seu gaiato i l'escut de la ciutat. És molt il·lusionant veure com esta activitat exercix una funció integradora: cada vegada són més els participants els noms i cognoms dels quals denoten procedir d'altres parts del món però que participen amb igual o major il·lusió, si cal, aportant nous punts de vista, tant a nivell individual com integrant d'un grup. Tot açò enriquix el concepte
de Gaiata i creguen-me vostés si els dic que algun nou concepte ha arribat a impressionar artistes experimentats en el disseny i construcció de Gaiates. La col·laboració de les entitats següents: Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló, Junta de Festes de Castelló, Telepizza, Todojuguete, El periòdic Mediterranio, Ruralcaja, Bancaixa i Color Imprés, fa possible que tots els participant, absolutament tots, disfruten d'uns detalls que premien el seu compromís i dedicació a conéixer l'element
gaiata 15 Sequiol. 139
diferenciador de les nostres festes fundacionals: La Gaiata. Quan esta publicació estiga ja en les seues mans, amable lector, la VIII edició del Concurs de Maquetes de Gaiata en el C. P. Isidoro Andrés estarà a punt de conéixer els guanyadors de les diferents categories. Un any més, l'aparador de la Farmàcia de María Jesús Granen (calle Sequiol, 2) exposarà els treballs guanyadors d'esta octava edició, durant la nostra setmana gran. És una visita obligada. No s'ho perda!
GUANYADORS VII CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA AL COL·LEGI ISIDORO ANDRES - MAGDALENA 2005 1er. CURS 1er premi: IVAN CRUZ MONFORTE (1er A) 2n premi: NOELIA SALVADOR DOMINGUEZ (1er B) 3er premi: FERNANDO SEGARRA MARTÍNEZ (1er B) 2n CURS 1er premi: IRENE LOZANO BUJ (2n C) - JORGE FERER MORENO - Mª ANGELES LÓPEZ BRUN 2n premi: DAVID VALERO IBAÑEZ (2n B) - PAULA MATEU PUIG 3er premi: DIEGO RODRIGUEZ RAMÍREZ (2n B) 3er. CURS 1er premi: ALEJANDRO BREVA MONTE (3er C) 2n premi: MARIA USO MOLINA - SARA RENAU LLEO (3er C) 3er premi: ALBA RAMOS CABRERA (3er B) 4t CURS 1er premi: JAVIER VALERO IBAÑEZ (4t B) 2n premi: MARC MARTI SABATER (4t A) 3er premi: RUBEN VALERO TOMAS (4t B) - BEATRIZE LORENADA BASILE (4t C) 5é CURS 1er premi: LUIS FERRER MANERO (5é B) 2n premi: GUILLERMO SERRANO LOPEZ DE MURILLAS (5é C) 3er premi: ALEJANDRO BECERRA MANSELGAS (5é C) 6é CURS 1er premi: MARIA ISERTE CARNICER (6é A) 2n premi: CRISTINA VERA CABEDO - MÓNICA VICENTE NOVA - SANDRA USÓ MOLINA (6é C) 3er premi: ADRIAN GUTIÉRREZ MARTÍ (6é B) gaiata 15 Sequiol. 140
Els Premis de la Magdalena 2005
C
om ve sent habitual, en esta secció del llibret, repassem el resultat obtingut per esta associació en tots els concursos que ha participat durant l'any anterior.
Fins a la data, en l'apartat de concurs de betlems arrossegàvem un desfasament ja que en la nostra publicació anterior s'analitzava el concurs de l'edició de 2003 perquè la resolució del mateix es va donar a conéixer al Gener del 2004. Per a evitar-ho, en este article analitzarem els concurs del 2004 i 2005.
CONCURS DE BETLEMS, CONVOCAT PER L'EXCEL·LENTÍSSIM AJUNTAMENT DE CASTELLÓ: Com hem dit analitzem les dos aproximada de 30 metres quadrats, La il·luminació també jugava un últimes edicions. En el Nadal de en la que es representava un paper fonamental conferint al 2004, la nostra associació es va xicotet poblat de l'antiga Palestina, conjunt una tonalitat adequada. presentar al concurs de betlems, sobre el que dominava el Castell L'esforç hi ha valgut la pena i així dins de la categoria d'associacions, d'Herodes i en les afores del qual ho ha apreciat el jurat qualificador, trobàvem el naixement. Travessant atorgant, divendres passat 13 de obtenint el tercer premi. En el passat Nadal, 2005, assumim des de dreta a esquerra es va gener del 2006, el segon premi el risc de presentar el nostre disposar un riu, amb aigua dins de la categoria de Grans concurs a la categoria de Grans circulant que naixia des d'una Betlems. Betlems, en la que concursen impressionant cascada i finalitzava Durant el període que va betlems de reconegut prestigi a en una llacuna, en les vores de la romandre obert al públic, les nivell local com és el de l'Asil qual es va disposar una horta, que visites de socis, veïns del sector i públic en general han sigut d'Ancians o l'archí conegut de creixia dia a dia. l'Hospital Provincial. Per a este A més d'altres elements d'aigua permanents. Per a la pròxima nou desafiament es va construir un com a sénies i fonts, existien edició prometem superar-nos... si l'espai disponible ens ho permet. Betlem que ocupava una extensió elements amb moviment.
gaiata 15 Sequiol. 141
61E CONCURS D'APARADORS - MAGDALENA 2005: Per segon any, l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol participava en este concurs, dissenyant i realitzant la composició que va adornar l'aparador de la nostra amiga i col·laboradora Perruqueria i Estètica Pepa Garrido, siti en el carrer Navarra 11. Abans que res volem agrair a Pepita i a Toni el seu suport i col·laboració a la nostra Gaiata. Volem recordar que ells van ser els guanyadors de la passada edició amb una altra
impressionant composició que va realitzar la Gaiata Sequiol. Per a esta ocasió es va plantejar un treball que davall el lema “ofrena de flors”, representava una parella de castelloners junt amb un impressionant panell de flors en el centre del qual es trobava una vidriera amb la imatge de la Lledonera. Fins a l'últim detall va estar davall l'experta mirada de Pepita. Per a mostra un botó: la castellonera lluïa perfectament
disposada la preceptiva manteleta. Este concurs està dotat amb un únic premi. En esta edició, el jurat va estimar que l'aparador de la Perruqueria Pepa Garrido no era el guanyador. Per la nostra part respectem el veredicte però atenent els punts a tindre en compte especificat en la convocatòria del concurs i veient l'aparador guanyador, no compartim, en absolut, el veredicte del jurat.
CONCURS DE LLIBRETS - MAGDALENA 2005: La publicació anual del Sequiol, el nostre llibret de festes, davall el tema de “Fills predilectes i adoptius de Castelló”, va participar en tres concursos. Per un costat en el convocat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per a activitats de promoció de l'ús del valencià en les festes de la Magdalena. També en el que convoca l'ens Ràdio Televisió Valenciana - Canal 9 per al millor disseny interior d'entre els llibrets de festa i, finalment, en el
convocat per la Junta de Festes de Castelló que premia la millor portada, el millora article inèdit davall el tema “El cartell de la Magdalena” i, per descomptat, el millor llibret d'entre les comissions de sector. Excepte en el concurs de la Generalitat Valenciana, la resta són premi únic. En la promoció de l'ús del valencià, el nostre llibret va aconseguir el segon premi, per darrere de la publicació de la colla Rebonbori. Les publicacions gaiata 15 Sequiol. 142
d'estos dos ens festius vénen alternant les seues posicions, primers i segons, en les últimes edicions d'este concurs. Quant al certamen convocat per RTVV, el guardó va ser per al llibret de la Gaiata 11 Forn del Pla. El nostre llibret no va poder revalidar el titol, guardó que ha obtingut en quatre ocasions en les últimes edicions. Finalment, en la convocatòria de la Junta de Festes, l'article el títol del qual era “El Cartell de la
Magdalena”, firmat per José Mª Sanahuja i publicat en el nostre llibret es va alçar amb el triomf absolut. Magnífic el treball de Chema, en esta la seua primera participació. Augurem nous èxits en edicions venidores. El premi a la portada va recaure en
el llibret de la Gaiata 3 Porta del Sol i el millor llibret, en la publicació de la Gaiata 11 Forn del Pla. Estos guardons vénen a sumar-se a l'extens palmarés aconseguit en els últims anys, prova de la qualitat amb què Sequiol, afronta la seua publicació del llibret de festes. Per
al 2006, any emblemàtic per la celebració del 25 aniversari de la fundació de la nostra Gaiata, prometem una nova publicació, de qualitat i amb interessant continguts, que garantisca nous èxits per al Sequiol. En les seues mans té la prova.
CONCURS DE GAIATES I GAIATES INFANTILS - MAGDALENA 2005: Com en cada edició es convoquen dos concursos. Per un costat el de RTVV - Canal 9 que premia la il·luminació del monument, atorgant tres premis en la categoria absoluta i un únic premi en infantil (ací ens agradaria reclamar l'atenció de l'entitat convocant ja que, de tots els concurs que convoca la dita entitat, este apartat és l'únic que no disposa de dotació econòmica, inclús hi ha concursos la dotació econòmica del qual supera, amb escreix, el valor del que es premia Entenga's el concurs de gaiates individuals. Esperem que tant l'ens convocant com la pròpia Junta de Festes, resolguen este greuge comparatiu en pròximes edicions). Després de les oportunes
deliberacions realitzades pel jurat triat a este efecte van atorgar el primer premi, en categoria absoluta, a la gaiata 11 Forn del Pla, segon a la Gaiata 17 Tir de Colom i tercer a la Gaiata 13 Sensal. Curiosament cap de les tres estava entre les sis que van obtindre premi en el concurs de Gaiates. En l'apartat d'Infantil, el primer i únic premi va ser per a la nostra Gaiata Infantil, obra de Manuel Breva Nebot. D'altra banda, la Junta de Festes, amb el patrocini de la Generalitat Valenciana, convoca el concurs de Gaiates i Gaiates Infantils, en la que disposa sis premis en cada categoria. Com ve fent ininterrompudament des de fa 25 anys, Sequiol presentava a concurs gaiata 15 Sequiol. 143
les seues Gaiates i, per allò que ha aparegut en la premsa, partia dins del gran grup de favorites. Com en les últimes edicions, el sistema d'elecció de la Gaiata guanyadora s'aproximava a la clàssica votació del concurs Eurovisió però, lamentablement, no sols en les seues formes sinó també en el seu fons, com bé quedava reflectit en un titular del periòdic Mediterranio “La nit de les gaiates bàltiques” on s'indicava “El sistema de votacions de tall eurovisiu per als premis de les gaiates, va ser un any més, el reflex de compravenda de vots i pagament de favors entre les respectives comissions de sector, sense atindre's a valors de cap disseny estètic” o “Monuments
de bella factura com Sequiol o Crèmor van quedar per darrere dels seus mereixements, amb uns valors estètics d'impecable factura.” El que s'ha dit, lamentable l'espectacle que van oferir alguns presidents al donar lectura a l'acta realitzada pel seu jurat (?) denotant el poc o nul criteri dels que el conformaven. Per la nostra part prometre més esforç en la realització de les nostres Gaiates i avisar, a propis i estranys, que seguirem amb els nostres plantejaments d'estricte rigor a l'hora de jutjar els diferents monuments que es presenten a concurs, sense frivolitats i, molt menys, sense tindre en compte les conseqüències dels nostres vots sobre els nostres monuments; com ho hem vingut fent des que es va instaurar este ineficaç sistema d'elecció de la Gaiata guanyadora, que no la millor Gaiata, segons el que s'exposa ací. Feta aquesta reflexió des de la responsabilitat i sense tints revengistes, com queda avalat amb els dos primers premis aconseguits en categoria absoluta i els tres de categoria infantil, de les quatre edicions realitzades amb este
sistema. Dit açò, per desgràcia un any més, passem al resultat de les votacions. En primer lloc es va realitzar la votació per a les Gaiates Infantils. Cada president accedix a l'escenari i llig l'acta en què el jurat que la seua comissió ha convocat atorga sis punts a la millor gaiata infantil, segons el seu criteri i seguint les directrius marcades per l'organisme convocant, cinc a la següent i així fins a un punt. Des del primer moment la lluita es va centrar en dos Gaiates: el Grau i Sequiol, aconseguint el triomf esta última per un sol vot de diferència. La Gaiata Infantil del Sequiol, que portava per lema “Romeria” era la gran triomfadora dins de l'apartat infantil. En este sentit volem ressaltar que el seu artista Manuel Breva Nebot ha portat a Sequiol a este màxim guardó en les tres últimes edicions, de manera consecutiva. Magnífic bagatge del nostre artista gaiater que amb este són ja cinc els màxims entorxats aconseguits. Després de Sequiol, van quedar les Gaiates 12 el Grau, 10 el Toll, 6 Farola-Ravalet, 4 gaiata 15 Sequiol. 144
l'Armelar i 8 Portal de l'Om. I després d'este aperitiu es perfilava la que, a la fi, és la votació més esperada de quantes transcorren en la nit del dimarts de la setmana de festes. Els Sequiolos estàvem esperançats després d'aparéixer en totes les quinieles dels diaris de la ciutat. La veritat és que les votacions es van decantar ràpidament entre les Gaiates dels sectors 10 i 14, formant-se un segon grup amb les Gaiates 12 i 4. Amb l'última votació el resultat final va ser el següent: Primer premi amb setanta-nou vots, la Gaiata 10 El Toll; segona amb seixanta-set vots la Gaiata 14 Castalia i tercera, en un esprint final, amb quaranta-huit sufragis, la nostra Gaiata 15 Sequiol, obra del nostre llorejat artista gaiater Jovi Monroig, davall el lema “Sequiota de llum”. Van seguir les Gaiates 4 l'Armelar, 12 el Grau i 18 Crèmor. A pesar de la desil·lusió que va suposar el tercer premi de Gaiates, podem dir que el resultat final de l'exercici 2005 ha sigut molt positiu i aventurem nous desafiaments per al 2006.
María López López, Reina de les Festes “Sequiolera”
L
a Magdalena 2006 serà una edició inoblidable per a tots els components de la gran família del Sequiol. Per un costat serà l'edició número vint-i-cinc en què esta comissió participa en les festes fundacionals de la nostra ciutat però, d'altra banda, per primera vegada, una dona del Sequiol ocuparà el màxim escalafó representatiu de les festes de Castelló: María López López, Reina de les Festes 2006. Qui ens ho anava a dir! Aquella tímida xiqueta que va entrar a formar part de la comissió del Sequiol és hui la Reina de tot un poble, la Reina de les Festes de Castelló. Per a tots els Sequiolos és un grandíssim orgull que María ocupe el tron reial de les festes. I és que mèrits no li falten! A la seua indubtable bellesa, la seua irresistible simpatia, el seu amor per les nostres tradicions, el seu etern somriure, el seu majestuosos port, tot açò hem d'afegir un dels currículum festers més extens de quants podem trobar dins del món de les festes.
Vas iniciar el teu camí festiu dins de la comissió del Sequiol en 1.995. Un any després ja havies conquistat els nostres cors i eres la nostra Madrina Infantil. Vas ser una magnífica representant de tots els xiquets i xiquetes del sector i vas saber guanyar-te a tots amb la teua simpatia i el teu “salero”. Per això, en 1.997, vas ser elegida Dama de la Ciutat Infantil, sent Reina Infantil, Andrea Felip (que capritxosa és la vida! Nou anys després, en el 2006, s'invertiran els papers). Va ser un any meravellós, em consta, del que, segur, guardaràs infinitat de bons records i emocions però, sobretot, guardes l'amistat d'aquelles que van tindre la fortuna de viure, amb tu, tan inoblidable experiència, Maria Lidón, Balma, Lledó, Eva i Sonia. Com tot jove que passa de la comissió infantil a la major, hi ha un impàs de temps en què vas continuar col·laborant en el si de la nostra comissió, a pesar d'alguna que altra temptació, fins que l'any 2002 ja vas lluir la banda de Dama d'Honor, dins de la gaiata 15 Sequiol. 145
comissió major. L'any següent, com a Madrina d'Honor, va donar pas, en el 2.004, a ocupar el màxim rang representatiu: Madrina del Sequiol. Per mèrits propis vas ser elegida Dama de la Ciutat per a la Magdalena 2005, on vas saber acompanyar dignament la nostra Reina, Elena Llopis. Un any viscut intensament, junt amb les teues inseparables amigues Gemma, Almudena, Gloria, Ana i Andrea. I a tot este bagatge i experiència acumulada, hem d'afegir el compromís familiar amb la festa. Els teus pares, Jesús i Lola, formen part de la comissió del Sequiol des del principi, arribant a ocupar càrrecs de direcció dins de la comissió. I molt més! En estos últims cinc anys, Jesús López, ha participat en l'organització des de dins del màxim òrgan festiu: la Junta de Festes, aconseguint, fin i tot, la seua presidència. I que dir dels teus germans, actius “colleros” implicats amb la Federació de Colles. Per tot açò, volguda Maria,
entenem més que merescut el teu nomenament com a Reina de les Festes de Castelló per a la Magdalena 2006 i, per tant, no compartim, en absolut, als que han criticat la teua elecció. És veritat que cada u és molt lliure d'expressar el que pensa; això és la grandesa de la democràcia, però quan els arguments utilitzats són l'atac personal, l'insult o les desqualificacions infundades, demostren el desconeixement, la falta de cultura, la immaduresa de qui els utilitza. Per cert, m'agradaria indicar a estos “setciències” que proposen el sistema d'elecció utilitzat a Alacant que l'elecció es realitza únicament entre les representants de cada una de les Fogueres; ací qualsevol dona, major d'edat, pot presentar la seua candidatura. Maria, que sigues molt feliç, que disfrutes d'enguany perquè serà diferent de quants has viscut i que ningú, ningú, puga aombrar el teu etern somriure. Igual que has conquistat el cor de tots els Sequiolos, estem segurs que captivaràs a tots els castelloners. Estem orgullosos de saber que en el cor de la nostra Reina de les Festes, va un tren que vola: La Panderola. María López López, Reina de les Festes de Castelló per a la Magdalena 2.006, però per als Sequiolos seràs, un poc més, la nostra Reina, la primera Reina Sequiolera. ENHORABONA REGINA MARIA!
gaiata 15 Sequiol. 146
articles
ARTICLES • Galania a una Reina, per Juan José Pérez Macián. 157 • El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena, per Miguel Vidal Pontones. 159 • Homenatge de la ciutat al Rei En Jaume I, per Eduardo Mas del Rio. 166 • Pregó. En la rebotiga del carrer Major, per Chelo Pastor Verchili. 168 • L’Enfarolà del Fadrí, per Vicente Farnos de los Santos. 171 • La Romeria de les Canyes i la Tornà, paradigma de l’ortodòxia en les festes de la Magdalena, per Vicente Cornelles Castelló. 173 • Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, fites de la festa, per Ximo Gorriz Plumed. 176 • La Cavalcada Infantil, per Vicent Pau Serra Fortuño. 180 • Les pujades “al Fadrí” en la història recent de les nostres festes…, per José Juan Sidro Tirado. 183 • La Millor Traca final de la nostra història, per Manuel Carceller. 186 • Nit Màgica, per Manuel V. Vilanova Guinot. 189 • Festival Internacional de Música de Festa, per Lidón Barberá Jordán. 193 • Notes entorn de la història de l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó en les festes de la Magdalena, per José Luis Serrano Fabregat. 195 • Fira de Bous de la Magdalena. Als Bous amb Paco, per Montse Arribas. 198 • Gran Traca Final - Magdalena Vitol. I tornar a començar, per Agustín Mon Carro. 200 • MITOLOGIA DE CASTELLÓ: 75é Aniversari de TOMBATOSSALS, per José Prades García. 205
Diuen els estudiosos que les festes mediterrànies, a banda d'actes religiosos, es poden descriure en síntesi amb cinc paraules: bous, balls, sons, focs i tronadors. Les nostres festes fundacionals, des de la seua renovació a mitjan anys quaranta, mantenen un esquema bàsic que compleix, a la perfecció, amb els cinc preceptes indicats. Un esquema bàsic que, en major o menor mesura, es manté fins als nostres dies. Una de les característiques més peculiars del nostre programa festiu és la seua gran varietat i la utilització com a escenari del carrer. Els diferents festejos que componen el ric i variat programa de les festes fundacionals de Castelló, no són fonamentalment espectacles, com ho poden ser els festejos que es desenvolupen en altres llars. Ací és necessari la participació del poble. Aquesta és la singularitat de les nostres festes i si no és assumida, encara que només siga amb ànim de diversió, no es podrien entendre. El Pregó, la Romeria, les corregudes de fira, l'ofrena a la Mare de Déu de Lledó, la desfilada de Gaiates, l'exaltació a la Dona castellonera, la gran traca final o els elements pirotècnics conformen aqueix esquema bàsic que, amb els anys, s'ha anat completant amb la cavalcada infantil, el festival de música de festa, l'homenatge de la ciutat al Rei En Jaume, l'enfarolà, la nit màgica i molts altres més espectacles on el carrer i la participació són els elements fonamentals. En l'edició d'enguany, hem volgut realitzar un succint anàlisi dels actes principals que conformen les festes fundacionals de la nostra ciutat.
gaiata 15 Sequiol. 156
Galania a una Reina
Per Juan José Pérez Macián
G
alania ve a ser homenatge, exaltació. Galania va ser el nom amb què, en 1996, va decidir la Junta de Festes redefinir un dels actes més significatius en què la Reina de les Festes és protagonista. I ho va fer de la mà i la memòria de l'il·lustre Fill Predilecte Miquel Peris i Segarra amb eixe terme -“galania”- que el poeta va decidir d'utilitzar en els seus poemes al glossar a la dona castellonera. Però no es va tractar d'un simple canvi de denominació d'un acte. En 1996 es va escometre una reestructuració protocol·lària inicialment dirigida a satisfer una reivindicació antiga perquè la Reina de les Festes rebera de mans de l'Alcalde la seua banda verda, símbol màxim de la seua condició règia, en el moment mateix de la seua proclamació oficial i la lluïra així durant tot l'any del seu regnat. I 1996 era l'any idoni per a córrer riscs experimentant noves opcions, ja que s'acabaven de deixar arrere els primers cinquanta anys de les nostres festes -segons van quedar concebudes en 1945- i eixa frontera psicològica del cinquantenari era
propícia. Fins llavors, una vegada era triada una jove castellonenca Reina de les Festes, el protocol marcava que durant el mes de setembre, i en el marc d'un abarrotat Saló de Plens de l'Ajuntament, se celebrara un acte solemne de proclamació en què, junt amb les seues Dames de la Ciutat, rebia el pergamí que així acreditava el nomenament, quedant demorat el moment en què li seria imposada la Banda fins a molts mesos després, un parell de setmanes abans de donar començament les Festes de la Magdalena. Aquella Imposició de Bandes se celebraria en el Teatre Principal primer, i anys després en la Pèrgola, en les vespres de la setmana magdalenera quan la ciutat començava a respirar ja l'ambient festiu. Aquest protocol condicionava que les nostres representants festeres lluïren el símbol de la seua màxima distinció només durant la mitat del seu regnat, doncs de setembre a març, sent Reines, assistien a nombrosos actes protocol·laris tant en la nostra ciutat, com en la gaiata 15 Sequiol. 157
província, Comunitat o inclús en altres ciutats espanyoles, vestint la indumentària oficial però sense cap banda que l'identificara com a Reina de les Festes. I això ocorria sovint compartint preferència protocol·lària en companyia de la Fallera Major de València i la Bellesa del Foc d'Alacant que, evidentment, sí que lluïen les seues. Trobar una solució que satisfera totes les opinions que els uns i els altres festers tenien respecte de com procedir perquè la Reina vestira Banda des del seu nomenament no va ser fàcil. Retardar la seua elecció perquè fora triada tan sols dues setmanes abans de començar les Festes de la Magdalena i imposar la Banda tal com es venia fent no era acceptat, ja que suposava a la triada una pressa de temps inassumible per a preparar el seu vestuari a quinze dies vista; Celebrar al setembre, al ser triada, l'acte d'Imposició de Bandes tal com estava concebut en el marc de la Pèrgola tampoc s'acceptava perquè les festes quedaven molt lluny en el calendari. Finalment, la Junta de Festes va
Galania a una Reina
proposar a l'Ajuntament, i així es va acordar, procedir a l'elecció de la Reina al juliol, passades les festes de Sant Pere; celebrar solemnement la Imposició de Bandes al setembre fora del Saló de Plens de la Casa Consistorial per a permetre un major aforament d'espectadors; i programar un gran homenatgeespectacle en vespres de les Festes de la Magdalena en la Pèrgola, basat en les tradicions, la música, la llum, les flors, la paraula… Va ser així com Isabel García Mañá es va convertir en la primera Reina que va rebre la Banda Verda de mans de l'Alcalde de la Ciutat un dia de setembre de 1995, en el saló d'actes de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, per a disfrutar al març de 1996 de la primera Galania a una Reina de les Festes rebent llavors l'ofrena de la paraula del “Galantetjador” Luis Herrero, i quedant per als annals de la història de la música castellonera una meravellosa versió del “rotllo i canya” fos amb “marineries” que posa els pèls de punta. I va ser ella, doncs, la primera Reina que va lluir des del primer dia del seu regnat i
fins a l'últim, la desitjada Banda Verda, allà on va assistir en la seua qualitat de Reina representant a la nostra ciutat. Amb el nou protocol, les Galanies es van concebre com un gran espectacle en què amb dignitat artística i escènica, amb guions elaborats i mitjans tècnics abundants, calia rebre en el seu tron a la màxima representant de les nostres festes, lluint ja la seua Banda, per a homenatjar-la en les vespres de donar començament la Magdalena, a manera de festa que se li oferia per a anunciar-li la imminència de la setmana més important per als castellonencs i, per descomptat, per a ella. I de segur que es va aconseguir. La veritat és que la mesura va ser ben acollida pels festers i ciutadans en general, que van veure com se satisfeien diversos interessos, a vegades encontrats: el de la utilització coherent en el temps de la Banda Verda; el que més públic poguera presenciar la solemnitat del moment en què l'Alcalde imposava la Banda a la Reina; el que la Reina fora triada amb gaiata 15 Sequiol. 158
l'antelació suficient que li permetera disposar de la indumentària adequada; el que la gran celebració-homenatge tinguera lloc en data pròxima a les Festes de la Magdalena i no sis mesos abans; el que la Galania constituïra realment un espectacle digne i d'avantguarda… Des de 1996 són ja deu les galanies que altres tantes Reines han disfrutat i guarden gravades per sempre en la seua memòria. Els seus guions i posades en escena són el fruit de la imaginació, el talent, el temps, l'art, el patiment, ansietat i interés tant de castellonencs “amateurs” com professionals. I en l'un i l'altre cas, totes elles han emocionat i arrancat brillantors dels ulls de les dones per a les que van ser creades. Jo sé bé que per damunt de la multitud de llums i de colors que se cerneixen sobre una Reina en la nit de la seua Galania, la brillantor més intensa que es percep mirant a l'escenari és el dels ulls d'una jove dona castellonera a la que se li encolleix l'ànima.
El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena
Per Miguel Vidal Pontones
E
l vi sempre ha estat lligat a la cultura dels pobles; és un tema literari; és un dels pocs productes naturals que viu, es transforma i madura després de recol·lectat. Sap envellir, com si haguera descobert el major misteri experimental de la vida intel·ligent. La història del vi és tan antiga com la humanitat. L'home prehistòric sabia com elaborar vi i els paleontòlegs han trobat fòssils que pareixen vestigis de pinyolades de raïm premsat. Castelló, abrigat per la brisa mediterrània, que és aire de vinyes, també va tindre la seua importància vitivinícola allà pel segle XIII amb la repoblació de les nostres terres pel rei Jaume I i els seus colons, la vinya augmenta considerablement. En el Llibre del Repartiment, se citen poblacions Castellonenques per les seues vinyes com Peñíscola, Segorbe, Onda i Eslida. D'elles pareix que Peñíscola era la més important. En els segles XV i XVI; és curiós conéixer l'atenció que se li dedicava al vi. En el segle XV, en
l'Arxiu Municipal de Castelló poden llegir-se les sessions succeïdes entre 1414 i 1444, referides a problemes com ara mitjans de cultiu, prohibició d'introduir vins d'altres parts; data limite per a la venda d'estos vins, millorament de les vinyes, etc. Posteriorment amb el descobriment d'Amèrica, i la influència dels nostres exèrcits per tots els continents, al ser el nostre país una potència mundial, fan que els vins d'estes terres estiguen molt reconeguts i sol·licitats a Europa, al tractar-se de vins densos de molt de color i sobretot d'alta graduació que feia que aguantaren perfectament les travessies marítimes entre els continents sense deteriorar-se i per tant des de les nostres costes s'abastien a diferents flotes de navilis Europeus i per descomptat a l'Armada Espanyola. També s'associava per a combatre l'escorbut, malaltia molt comuna en aquell llavors. El màxim exponent d'estos vins va ser sens dubte el “ Carlón”. Ja en la nostra província, la gaiata 15 Sequiol. 159
comarca del Baix Maestrat on es troba enclavada Benicarló era una zona eminentment vinícola a mitjan segle XVI, el vi “Carlón” (li ve el nom de Benicarló, d'on procedia), va ser sens dubte una de les primeres Denominacions d'Origen Espanyoles (encara que no reglada). Controlada per la llavors poderosa Orde Militar de Montesa, de clara visió comercial en els seus negocis com el vi i la llana. Les vinyes de les nostres comarques van passar a la història al començament del segle XX, quan la Fil·loxera (plaga que primer destruí les vinyes franceses) va destruir les vinyes del Baix Maestrat i de la Plana i només es van reconstruir els termes de l'interior, mentres que el litoral, la vinya era substituïda per cultius de regadiu. Després de l'aparició d'esta plaga es van plantar en la comarques de l'interior els anomenats híbrids productors directes que resistien amb gran fermesa l'atac de la Fil·loxera i entre ells l'anomenat Señorito va ser el mas famós ja
El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena
que s'obtenien vins negres d'alta graduació, entre 15 i 16 graus, i molt de color. Fins que l'any 1970 es van prohibir estos vins per la llei del nou Estatut de la vinya, dels vins i dels alcohols. Després d'este parèntesi fins als nostres dies i atés que les nostres terres sempre han estat lligades a la Vinya i al Vi, i després de la insistència dels agricultors de la zona i alguns cellers interessats, en orde del 23 de setembre del 2003 de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació es crea la indicació geogràfica de Vins de la terra de Castelló. Es creen tres comarques ben definides: Comarca de l'Alt Palancia: que comprén els municipis d'Altura, Almedíjar, Arañuel, Azuébar, Castillo de Villamalefa, Chóvar, Cortes de Arenoso, Jérica, Ludiente, Montán, Segorbe, Soneja, Puebla de Arenoso i Zucaina. Comarca de Sant Mateu: que comprén els municipis d'Albocàsser, Atzeneta del Maestrat, Benasal, Canet lo Roig, Catí, Cervera del Maestre, Xert, Coves de Vinromà, Culla, La
Jana, La Salzadella, Sant Mateu, San Rafael del Rio, Tírig, Traiguera i Alcalà de Xivert. Comarca de les Useres Villafamés: que comprén els municipis de Benlloch, Cabanes, les Useres, Sierra Engacerán, Vall d'Alba, Vilafamés i Vilanova d'Alcolea. Hui podem dir que la Vitivinicultura Castellonenca, sorgix entre les cendres com el fènix. Amb mes força que abans emparada pel reconeixement de qualitat. I així naix l'Associació Vitivinícola de Castelló constituïda per agricultors i cellers elaboradors i embotelladors. El vi que sempre ha estat lligat amb les festes dels pobles, no podia ser menys en el nostre Castelló. Ja des de sempre ha sigut tradicional l'anar a la Romeria de la Magdalena amb el Saquet i la bóta, la bóta sempre companya inseparable de l'home, la seua psicologia i idiosincràcia són úniques i diferents, quan la bóta esta buida es cansa, s'afluixa, s'arruga. Una bóta buida és una bóta malaltissa, taciturna i no sent la raó de ser. Sempre penjada del gaiata 15 Sequiol. 160
muscle de l'home o de la paret, s'ajunta amigablement als braços, al cos de l'home. És flexible, és suau, és pot rebregar. És cuiro i banya, és peix i greix. Quatre ingredients que al ser acariciats obrin la set, estimulen el gaudi punxant del glop. Una vegada fetes estes consideracions i “vinosofies” parlarem de com va sorgir la idea del MESÓN DEL VINO, i per a això, gens millor que com ens ho compta un dels seus fundadors el senyor Carlos Murria, qui conta que a Saragossa, un dia del mes d'octubre de l'any 1967 va haverhi una reunió nacional de representants d'organitzacions agràries. El senyor Carlos Murria formava part de la representació de Castelló junt amb els senyors Benjamin Fabregat, Vicente Torrent i Arturo Fabregat; després d'una prolongada i acalorada reunió en què es van tractar temes comuns a Aragó, Catalunya i de la nostra regió, van ser invitats a un sopar en que, a l'hora del café, es va promoure, sense saber com va sorgir, una
El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena
discussió sobre la qualitat dels vins de les distintes regions d'Espanya, en este cas concret de Cariñena, d'Alava i de la província de Tarragona. Els intervinents, tots ells productors de vi i per tant coneixedors del tema, es van embrancar en una discussió que no tènia fi. Cada un aportava els seus arguments. Els representants de Castelló, al final, van intervindre per a posar fi a tan interminable discussió, ocorrent-se-li al senyor Carlos Murria, proposar-los que ens enviaren un barril de vi de cada zona de les representades allí i els castellonencs, neutrals en el tema, decidirien que vi era el millor. Amb gran sorpresa per la nostra part, conta el senyor Carlos Murria, tots van acceptar la proposta i com llavors formava part de la Junta Central de Fiestas junt amb Julián Montañes (q.e.p.d.), cap ocasió millor que realitzar la dita mostra o tasta que durant les nostres pròximes Festes de la Magdalena 1969, i així va sorgir el GRAN MESÓN DEL VINO ESPAÑOL, en aquell any
va ser president de la Junta Central de Fiestas de la Magdalena el senyor Joaquín Pitarch Roig. Este primer Mesón del vino com recordàreu es va instal·lar en l'antiga Plaça de la Pescateria, (junt amb l'Ajuntament), amb un barril de vi de les diferents zones cooperatives, grups de colonització, així com cellers particulars de Castelló i província es van sumar a l'acte. La carpa que albergava als diferents tonells de cada celler participant, consistia en un pal central de fusta a què se li va col·locar una lona que estava subjecta a les finestres i balcons confrontants. Per a mostrador es van sol·licitar dels cellers de Castelló que aportaren bocois (barrils de vi de 600 litres.), els quals col·locats verticalment i formant una circumferència van donar forma a la barra d'aquell primer GRAN MESÓN DEL VINO ESPAÑOL, denominant-se així perquè hi havia barrils de les més dispars zones vinícoles d'Espanya. Junt amb el vi es podia degustar una tapa de pernil o gaiata 15 Sequiol. 161
formatge. El Mesón del Vino va tenir molt d'èxit i va encaixar en les Festes. Una altra Magdalena més i novament es va instal·lar el Mesón del Vino en el mateix lloc i amb les mateixes característiques, pareixia que allò que va començar com una aposta a la qualitat, havia quallat a Castelló i la continuïtat estava assegurada. El llavors nou president de la Junta Central de Fiestas el senyor Carlos Torlá Cepriá, junt amb els seus creadors integrats en la nova junta, es van proposar no sols consolidar, sinó acréixer l'èxit que havia tingut. Van aconseguir que el Mesón fóra un lloc de trobada, un emplaçament per a la xarrada, un punt de trobada per a finalitzar la jornada matinal i un racó per a iniciar, a poqueta nit, el camí de la Festa. Recorde que l'any 1971, sent encara President de la Junta Central el senyor Carlos Torlá, i aprofitant que l'Excm. Ajuntament havia adquirit les cases velles que hi havia al costat del Fadrí, la Junta les va cedir a cellers i cases comercials distribuïdores de vins,
El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena
per a promocionar els seus productes. I entre els noms que em vénen a la memòria es van instal·lar allí: Caves Monistrol, Bodegas Vidal, Bodegas El Coto, Cooperativa la Daimieleña i junt amb estes velles cases la casa Terry de Jerez va instal·lar una caseta en forma d'alqueria feta a propòsit per a promocionar els seus vins fins. Tot açò vènia a engrandir el Mesón del Vino, que pas a pas, s'anava consolidant com un fita més en la programació de la setmana Magdalenera. L'any 1972 i amb un acord de col·laboració entre la Junta Central de Fiestas i l'Associació Provincial d'Enòlegs de Castelló de la que eren president i secretari, Miguel Vidal i Manolo Castellanos, respectivament, va permetre portar a Castelló a més de 200 enòlegs de tot Espanya i ací va nàixer el Col·loqui enològic del Mediterrani, primer a Castelló, amb la participació dels millors professors d'Enologia d'Espanya . Com estàvem en festes a la nit traslladàvem conferenciants i participants a la Pèrgola, on entre
les Dames de Sector es va triar la que seria Madrina del Col·loqui, recaient tal honor en la senyoreta Rosa Nieves Saura Adsuara, Dama del Sector 8. Se li va imposar la banda acreditativa de tal títol amb l'emblema de l'Associació Nacional d'Enòlegs brodats en or. A este li seguirien altres col·loquis ara de caràcter internacional. L'any 1974, com s'havien derrocat les cases velles de costat del Fadrí per a la construcció del nou Ajuntament, aprofitant el solar que van deixar, la Junta Central de Fiestas, construí una espècie de casetes, basant-se la construcció en dos murs de rajola i una chapa ondulada de sostre, es va pretendre que serviren com una exposició de productes embotellats que els cellers volgueren promocionar. La imaginació i el treball dels expositors va fer que després de la seua decoració resultaren boniques. També, aquest any es van canviar els bocois que servien de mostrador en el Mesón del Vino per un mostrador fet de fusta i de zinc, més curiós i de millor neteja. gaiata 15 Sequiol. 162
El Mesón del Vino ja estava consolidat. Se celebre el tercer Col·loqui Enològic Internacional de Castelló, convertint a Castelló, durant les Festes de la Magdalena, en la capital mundial del vi. El Mesón del Vino va continuar ocupant eixos buits que la programació de les nostres Festes Magdaleneres deixava pels matins i a primeres hores de la vesprada i va ser, sens dubte, centre de tertúlies i punt de partida per a dirigir-se a algun dels actes programats. Nou president de la Junta Central de Fiestas, el senyor José Carot Juan i el Mesón continuava sent un èxit encara que ja començava a quedar-se xicotet aquell recinte. Durant el seu mandat com a President es va construir una estructura metàl·lica per a albergar els barrils, amb un nou tendal i un aspecte nou. També se li va donar un major protagonisme als vins de la província. Acabada de prendre possessió del seu càrrec el nou president de la Junta Central de Fiestas, el senyor José Vicent Martí, l'any 1980, ens
El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena
plantegem la situació que calia ubicar el Mesón en un nou emplaçament, més espaiós i més digne, a causa de l'extraordinari abast popular que havia pres. El tema es va discutir fins a la sacietat. Al final es va aconseguir un lloc: la plaça Santa Clara, cèntric i més espaiós. Es va fer un projecte per a construir 10 casetes totes iguals i es va aprovar, açò ja era una altra cosa, més categoria per al Mesón. A partir d'aquest any, la carpa només albergaria els vins de la nostra província i així s'arribe a un acord amb la llavors Unió Provincial de Cooperatives. La presència de dos enòlegs en la Junta Central de Fiestas, Manolo Castellano i Miguel Vidal, va propiciar que plantejàrem a la mateixa, a l'empar del Mesón del Vino, la idea d'organitzar un Concurs Regional de Vins. La idea va ser acceptada i així va sorgir el Primer Concurs Regional de Vins XII Mesón del Vino Magdalena 1980. Van ser molts els vins presentats atorgant-se els següents premis: Medalla d'or, d'argent i de bronze, per a les categories de vins
blancs, rosats, negres jóvens, negres de criança, caves, vins dolços i moscatells. Set van ser en total els concursos de vins regionals celebrats fins a l'any 1989 que es van deixar de celebrar per falta de partida pressupostària. I darrere d'un any de descans, per motius econòmics, va arribar el V Col·loqui Enològic Internacional de Castelló, era 1981. L'Associació Nacional d'Enòlegs d'Espanya, va voler premiar a Castelló per la divulgació Enològica que estava realitzant i del coneixement del vi i va celebrar ací la seua assemblea nacional. Fins a 1985, va continuar instal·lant-se el Mesón del Vino en la plaça Santa Clara. Es conta que l'èxit del Mesón, va propiciar el naixement de Las Tascas dels carrers Isaac Peral i Barraques. L'any 1986, al començar les obres del nou pàrquing municipal en esta plaça, el Mesón novament té que buscar ubicació. Aquesta vegada més xicoteta: en la plaça jutge Borrull, ja que seguíem amb la dificultat de trobar un espai ampli i gaiata 15 Sequiol. 163
cèntric al mateix temps; dos anys duraria aquesta situació. L'any 1988, a la presa de possessió del nou President de la Junta Central de Fiestas de la Magdalena el senyor Clemente Agost Maner i al sorgir la idea de fer un recinte firal, molt a pesar de la majoria dels components de la Junta Central d'eixe any, el Mesón del Vino patix un altre canvi d'ubicació. Aqusta vegada, al final de l'avinguda del Mar junt amb l'edifici Goliat. Esta situació allunyada del centre amb un sòl de terra va impedir el lluïment. L'emplaçament no agrada a la gent de Castelló. Any 1989, nova estructura de la festa. A partir d'ara serà Junta de Festes de Castelló, amb nou President el senyor Sebastián Pla Colomina. El Mesón del Vino torna de nou a la plaça jutge Borrull, per dos anys més. Any 1990 , un altre canvi més: l'avinguda del Rei En Jaume, sent President de la Junta de Festes de Castelló, En Lluis Domenech Company. Se li concedix a l'Associació Cultural i
El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena
Gastronòmica Els 20 del 88, la que tinc l'honor de presidir , la qualitat de ens vinculat a la Junta de Festes de Castelló i com a tal se li encarrega l'organització i gestió del XXIII Mesón del Vino - any 1991. Com a preàmbul a la inauguració del Mesón del Vino, nostra associació Els 20 del 88 va organitzar, en els salons de la Caixa Rural Castelló, una conferència: “La Degustació del Vi". La pronunciaria amb gran èxit el senyor Alfredo Corral Cervera, President de l'Acadèmia del Vi del Regne de València. En esta ubicació, avinguda del Rei, continuaríem un any més. L'any 1992, com a preàmbul a les festes, Els 20 del 88 vam organitzar la que seria Primera Mostra Gastronòmica MAR I MUNTANYA Magdalena 1992, amb lafinalitat d'acostar més a la nostra província de l'interior i de la costa i donar a conéixer els plats típics de cada zona. Any 1993, nou Ajuntament, nou President, En Xisto Barberá Ferrando i nova ubicació del Mesón del Vino: plaça Hort dels
Corders (indiscutiblement el millor lloc per a este esdeveniment). Es complia el XXV Mesón del Vino. La nostra Associació Els 20 del 88, per a commemorar el quart de segle del Mesón, mana construir una nova arcada per a donar accés al Mesón del Vino. També vam organitzar la Segona Mostra Gastronòmica MAR I MUNTANYA Magdalena 1993 i un llibret amb motiu del XXV aniversari. Tot açò amb una idea molt clara, potenciar al Mesón del Vino amb actes culturals i gastronòmics. Després de la remodelació i la construcció del pàrquing en la plaça Hort dels Corders, el Mesón es trasllada a l'avinguda del Mar. Any 2000, XXXII Mesón del Vino, i pareixia l'altre dia aquell primer Mesón i seguix sense ubicació fixa, la qual cosa dificulta la seua gestió i promoció. La demanda de casetes per a representar a firmes comercials és constant i la consolidació del Mesón del Vino en les nostres festes de la Magdalena ja és un fet. Enguany s'ha arribat a un compromís amb la gaiata 15 Sequiol. 164
Junta de Festes: per a després de Magdalena reprendre junt amb l'Ajuntament l'estudi d'una ubicació estable, cap a l'oest de la ciutat, aprofitant l'eliminació de la via fèrria i la urbanització d'esta zona. El reconeixement de la labor que realitza el MESÓN DEL VINO en pro del coneixement del vi ha sigut reconegut amb el premi al mèrit enològic concedit al nostre Ajuntament per l'Acadèmia del Vi del Regne de València, en l'acte de la III Trobada amb els Vins de Qualitat de la Comunitat Valenciana, distinció que va rebre l'Il·lm. senyor Alcalde de Castelló, En José Luis Gimeno, el qual posteriorment va cedir a l'Associació Cultural i Gastronòmica Els 20 del 88, com a gestors del Mesón del Vino, en l'entrega dels premis que establix l'Acadèmia del Vi per a premiar els millors vins de la nostra Comunitat Valenciana en un sopar de gala celebrada en un cèntric hotel de València en presència de mes de 500 persones entre Elaboradors, Viticultors, Cooperatives i
El vi de Castelló. El Mesón del Vino en les festes de la Magdalena
persones vinculades a la cultura i al vi i presidit per l'honorable senyora María Angels Ramón Llin, Consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de la Generalitat Valenciana , qui va fer entrega de tan distingida distinció. Desset presidents d'entre l'extingida Junta Central de Fiestas i la nova Junta de Festes Castelló han conegut el Mesón del Vino així com nou emplaçaments diferents. Arribem a l'any 2001 i el Mesón del Vino canvia, de nou, d'ubicació, ara a la plaça Herrero Tejedor (Rafalafena) Pareix que la distància del centre de la ciutat no afecta que la gent es trasllade al Mesón del Vino i en vistes de l'èxit aconseguit aquest any, Els 20 del 88, prengueren la decisió de canviar la fisonomia del Mesón i l'any següent s'unifiquen totes les casetes donant-li una imatge de neteja i estètica que els
castellonencs agraïxen i el Mesón es dignifica. En aquesta nova ubicació estem fins fins a l'any 2003. Arribat l'any 2004, nova ubicació. Aquesta vegada mes allunyada del centre però amb major amplitud i en una zona mes diàfana: avinguda Blasco Ibáñez, ( Pau Gumbau ). La nostra associació fa un nou esforç per a dignificara el Mesón del Vino i es construïxen unes carpes enfront de les casetes per a resguardar al públic de les possibles inclemències del temps , cosa que agrada. I així, seguint en la bretxa amb el favor dels Castellonencs. No és una història acabada. En la nostra associació Els 20 del 88 confiem en la nova etapa que ara comença amb il·lusió davant de la construcció d'una zona per a fires i mercats on possiblement es puga instal·lar el Mesón del Vino per a l'any 2007 amb un nou i més digne espacio. El vi servix a la set, el vi agrada als
gaiata 15 Sequiol. 165
sentits, a més produïx benestar després d'ingerit. El vi begut amb moderació produïx sensacions energètiques i estimulants, segons estats anímica. Presa com beguda que acompanya el menjar, contribuïx que siguen més agradables les sensacions digestives. En fi satisfà d'alguna manera a cos i esperit. Confie haver satisfet la curiositat de molts i haver despertat l'interés d'altres, quedant ací unes pagines de la història del Mesón del Vino, esperant que es puguen escriure moltes i millors a partir d'ara. Estic segur que els Vins de la terra de Castelló que es podran degustar en el XXXVIII MESÓN DEL VINO 2006 durant estes festes, satisfaran el paladar dels castellonencs i de tots els que ens visten, i que estos vins entren a formar part de la nostra ja de per si rica cultura i gastronomia.
Homenatge de la ciutat al Rei En Jaume I
Per Eduardo Mas del Rio
L
es Festes de la Magdalena van nàixer com a tals en 1.945. La corporació municipal, llavors presidida per Benjamín Fabregat, es va plantejar crear unes festes majors per a la nostra ciutat i d'entre diverses alternatives es va triar celebrar-les al voltant de la tradicional romeria al turó de la Magdalena que tenia lloc cada tercer diumenge de Quaresma. Així va nàixer la Setmana Gran de Castelló, amb una clara vocació de Festes Fundacionals en honor d'aquell Rei Conquistador que en 1.251 va autoritzar els habitants del Castell Vell a què pogueren traslladar-se a qualsevol lloc que us parega, dins del mateix terme de Castelló. Anys després va haver-hi algun intent per part de les forces vives de la ciutat de retre homenatge a Jaume I, però per diferents motius, la iniciativa no va tindre continuïtat en el temps i va quedar com a casos aïllats al llarg de les diferents edicions de les Festes de la Magdalena. Les primeres notícies que es tenen d'este homenatge al Rei daten de l'any
1957 sent Dama dels Cavallers, Salomé Calduch. Era de justícia i ineludible compliment homenatjar el rei en el pòrtic de les nostres festes, la persona més decisiva i carismàtica de la història de Castelló i així ho va entendre la Germandat dels Cavallers de la Conquesta que en 1.976 decidix, com a primer acte de la Setmana Gran, rendir homenatge al nostre rei, als peus del monument que porta el seu nom. Es va fixar l'hora tenint en compte que en la Cavalcada del Pregó,- a les quatre de la vesprada-, llavors eren Els Cavallers els primers a desfilar, i es va acordar celebrar l'esdeveniment a l'una del migdia. Per cert que, a manera d'anècdota, cal dir que el primer any va haver-hi problemes amb la Junta de Festes perquè com després de la mascletà de les dotze tenien que acudir a la inauguració del Mesón del Vino, volien fixar l'Homenatge al Rei, a les dos, hora intempestiva per a tots pel que s'ha dit anteriorment respecte a l'horari del Pregó. gaiata 15 Sequiol. 166
I efectivament, aquell any del 76, va tindre lloc este festeig sota la presidència de Na Violant, Lledó Cros, amb una no molt nombrosa representació de castellonencs i amb absència absoluta, tant de les màximes representants de les festes, com a autoritats i Junta Central. Però aquella iniciativa va anar a més any rere any. Ja en el 77, no va faltar ningú a la cita arribant puntualment fins a l'avinguda del Rei la cúpula del món fester, autoritats autonòmiques, provincials i locals. En 1.978 es va produir un altre fet de caràcter urbanístic que va regirar considerablement este acte. Eixe any s'estava remodelant l'avinguda del Rei i l'estàtua del monarca va haver de ser suprimida per a tornar-la a ubicar una vegada conclogueren les obres. Així les coses, la Germandat va sol·licitar permís a la corporació municipal per a poder celebrar l'homenatge en el balcó central de l'Ajuntament, sol·licitud que va ser acceptada immediatament pel llavors alcalde, Vicente Pla Broch. La comitiva, presidida per Na
Homenatge de la ciutat al Rei En Jaume I
Violant, Pilar Pascual de la Torre,mare de l'actual Violant, Marta Calabuig -, i les seues Dones de Companya van eixir de l'avinguda del Rei i processionalment es van traslladar a la Plaça Major per a celebrar l'esmentada festa, amb el mateix èxit de convocatòria de en edicions anteriors. I a partir d'ací, any rere any, les festes de Castelló comencen amb este homenatge al Rei que ja en l'actualitat és verdaderament multitudinari. Tan és així, que prompte es va canviar el punt de partida de la comitiva, com a conseqüència de la seua extensió i ja tradicionalment s'ix de la plaça
de Na Violant i discorre per la plaça Jutge Borrull, Escultor Viciano, Gasset, Porta del Sol i arribar fins al monument a Jaume I, amb una massiva presència de castellonencs en les voreres que gaudixen de la bellesa i plasticitat de l'espectacular comitiva. I molt especial va ser l'edició de l'any 2001 d'este festeig. La Germandat dels Cavallers celebrava les seues Bodes d'Or i amb este motiu es va invitar a participar en l'acte a quantes Violants volgueren sumar-se a l'acte, lògicament abillades amb el seu trage d'època corresponent. Junt amb Ruth Mas Ráfels, que
gaiata 15 Sequiol. 167
eixe any representava a l'esposa del Rei i les seues Dones de Companya van desfilar també altres vint-i-quatre Violants, la qual cosa va constituir una festa impressionant per la singularitat de l'efemèrides, amb un multitudinària desfilada medieval sense cap precedent en les nostres Festes de la Magdalena. Este podria ser el resum de la ja destacada història de l'Homenatge a Jaume I, un festeig de sobrietat i substància, de ja reconegut arrelam que any rere any obri cada edició de les Festes de la Magdalena.
Pregó. En la rebotiga del carrer Major
Per Chelo Pastor Verchili
A
ntonio, esta nit passa't per la rebotiga. Ens reunirem i vos mostraré ja l'orde en què eixiran la rècua de l'Alcora, la rondalla de Llucena del Cid i el Dolçainer de Tales. - Val, Manuel, a això de les deu, no?, els altres ja estan avisats? - Sí. - Guallart portarà ja l'esbós de la carrossa de la reina. Carmen Abriat estarà escortada pel pregoner en la part alta de la plataforma rematada en una gegantí escut de Castelló. Poc més tard, la farmàcia Segarra del carrer Major tancava la porta als clients, per a, en mig d'una freda nit d'hivern, reunir en les seues entranyes a un grup de castellonencs encabotats que els seus conveïns oblidaren les bretxes obertes per la Guerra Civil amb una manifestació festiva que hui complix 59 anys. Al voltant d'una gran taula on hores abans el senyor Manuel havia estat preparant fórmules magistrals, ara mirades complagudes, però nervioses,
observaven a vista de pardal, llargues fileres de dibuixos pintats: mules carregades amb cistelles de fruites i verdures; faldes de llana girant al ritme de les castanyoles; una rèplica del campanar de la vila; soldats abillats com les hosts de Jaume I... Una successió de personatges se'ls apareixia a aquells hòmens que ja havien aprés que aquella disposició era, en si, la representació d'una cavalcada nascuda de la imaginació del boticari en la que les fites més rellevants de la història fundacional de Castelló se fondrien amb el costumisme agrari d'una ciutat on començava a bullir una incipient indústria, amb el folklore i l'artesania de totes les comarques. - I Vellón, s'ha aprés ja els versos de G. Espresati? - No cal memoritzar-los, Luis, cal llegir-los... això sí, amb bona veu i millor entonació. - Les flors per a les piques que portaran els xics i les cistelles de les castelloneres, estan ja encarregades? - Esperem que no gele, perquè en gaiata 15 Sequiol. 168
cas contrari, no sé que farem! - Home, doncs, de paper, caldria encarregar-les de paper. - Per cert, Manolo, el senyor Benjamín pregunta si els soldats del Tetúan ja tenen els trages de cavallers i què on es canviaran. - En la Beneficència, Antonio, en la Beneficència. Com la resta dels participants. Bo, menys la gent dels pobles que ja vindran en autobusos preparats per a eixir en la desfilada. - I, el carro del fenc, qui ho prepararà? - El senyor José ja ha sol·licitat els permisos al Govern Civil perquè la cavalcada recórrega el carrer, no oblideu que a més de president de la Junta és regidor. D'eixes qüestions administratives s'ocuparà ell. Esta fictícia conversació bé va poder produir-se en els dies previs al 3 de Març de 1945 entre Manuel Segarra, Antonio Felip, Carlos Murria, Luis Rodríguez Bajuelo, José Miazza..., és a dir entre el creador del Pregó, Pare del Magdalena Vitol i de la
Pregó. En la rebotiga del carrer Major
denominació de gaiata com esclat de llum sense foc ni fum; el més jove i hui únic supervivent d'aquella primera Junta Central de Festejos de la Magdalena; regidor i president de què seria la primera Junta. Renovació L'al·ludit senyor Benjamí no era un altre que l'alcalde de la ciutat, Benjamín Fabregat, que va apostar per impulsar la renovació de les festes de la Magdalena animat per l'equip que va crear el Pregó, va fer gran la Gaiata i va dividir la ciutat en sectors que van triar una jove del barri per a apadrinar aquell monument. Segarra Ribes va idear una cavalcada anunciadora de la festa que es va magnificar, en 1944, i que prendria forma el tercer diumenge de Quaresma de l'any següent, eixe diumenge en què la corporació en ple pujava al turó de la Magdalena amb jaqué, barret i servidors que els retiraven la pols dels trages. Eixa romeria en què el nombre de pelegrins, la majoria en carros engalanats, anava perdent
força i sentit. El boticari del carrer Major va voler que aquell anunci en forma de museu vivent no fóra un desfilada més, sinó un classe magistral sobre la història fundacional de Castelló que s'anava a commemorar i d'un exalçament dels costums de la ciutat i de les seues província. Aquells xicotets dibuixos que va anar plasmant sobre el paper van ser fruit de llargues nits d'insomni consultant llibres i més llibres; de continus viatges en cap de setmana per a contemplar les danses ancestrals que es ballaven en el poble més recòndit de la província; d'interés per traure al carrer oficis quasi oblidats i professions gremials; de configurar una bella estampa plàstica d'homenatge a les partides de la seua ciutat natal, d'homenatge al camp, a la incipient indústria i a les arts, i a aquella florent cultura castellonenca que la guerra va truncar. Servisca la referència que pocs anys abans, en 1932, un grup d'intel·lectuals reunits en el casalot gaiata 15 Sequiol. 169
del carrer Cavallers on la Societat Castellonenca de Cultura tenia la seua seu van assentar les normes ortogràfiques del valencià. Van firmar les Normes de Castelló que han sigut reconegudes com la normativització de la llengua. Servisca el record al Carlos G. Espresati, enginyer director de la Junta de Obras del Puerto i brillant escriptor que va ser autor dels dos primers textos del Pregó, que en la tercera edició de la nova estructura de Magdalena va ser encarregat a Bernat Artola, poeta de prestigi nacional que també va formar part del primer equip liderat per Miazza. La fórmula de Segarra Ribes, que va deixar bocabadats els castellonencs que van veure passar per davant de les seues retines aquell magnífic Pregó, s'ha seguit fins als nostres dies, amb major o menor fortuna i amb algunes incorporacions posteriors al guió original. El farmacèutic va plantejar els apartats i els personatges i estampes de cada una. Així, en 1946 va quedar definida la història fundacional,
Pregó. En la rebotiga del carrer Major
sota el títol de Cavalcades; Gaiata arreplegava escenes mitològiques i de primers pobladors; Malea i aiguamoll - productes de l'horta- i La Font de la Reina, que més tard passaria a anomenar-se Ciutat i terme de Castelló. El pater de la cavalcada. Manuel Segarra no sols coneixia àmpliament la història de la seua ciutat, a més amava el Tombatossals i a la família del Rei Barbut, autèntics personatges mitològics que van eixir de la hàbil ploma de José Pascual Tirado. Anècdotes Anècdotes no li han faltat a esta original cavalcada, com tampoc intents per esquinçar-la en dos desfilades en els últims anys: la històrica i la costumista, com a conseqüència dels excessos de participació a què hi ha sigut sotmesa amb l'esdevindre dels anys. Alguns dels seus organitzadors han confós la quantitat amb la qualitat i els detalls que Segarra Ribés va cuidar s'han descuidat en massa ocasions. Una simple consulta a les hemeroteques mostra les múltiples
ocasions en les que la pluja ha amenaçat a la cavalcada del Pregó. Alguns anys, inclús, va haver de ser ajornada a l'últim dissabte de Magdalena. El pregoner, o Sequier Major, va baixar de la carrossa de la Reina per a instaurar-se la seua aparició en públic muntat en un cavall. I és que el primer a llegir el pregó de festes, Manuel Vellón, tenia pànic a muntar. L'abandó de l'activitat agrària va complicar la localització de les cavalleries i, la seua presència, s'ha anat minvant amb els anys, donant pas a antiestètics tractors per a estirar les carrosses. Des de 1994, que com homenatge en el cinquanta aniversari, alguns detalls es van recuperar com els bous que arrosseguen la carrossa de la Reina de les festes i la seua cort d'Honor, les banyes del qual van ser impregnats de purpurina daurada en les primers desfilades... L'anecdotari és llarg i les solucions, complicades. Però, sense lloc a dubtes, l'esforç dels organitzadors ha de mirar cap a la qualitat de les escenes i el dels participants, cap al respecte al gaiata 15 Sequiol. 170
Pregó. Sis dècades després que aquella cavalcada isquera des de la plaça Fadrell per a recórrer la ciutat són més que suficient aval per a preservar els seus senyals d'identitat.
L’Enfarolà del Fadrí
Per Vicente Farnos de los Santos
E
ls pobles que han crescut en les riberes del Mediterrani sempre han tingut una estranya passió pel foc i la llum els orígens de la qual, estudiats per l'antropologia, cal buscar-los en els temps de la prehistòria. Una cultura que subjau des de l'era dels grans caçadors els quals van impregnar del més bell art les parets dels abrics de la Valltorta i la Gasulla fins als temps actuals. La festa de la Magdalena, emblemàtica i senyera del poble de Castelló, simbolitza a la llum com referent ancestral de la nostra genealogia de poble antic i mediterrani. Per aquesta raó, donar llum, il·luminar i embellir amb la resplendor del foc ha estat una constant en la tradició i en el subconscient col·lectiu dels castellonencs. La tradició d'enfarolar el campanar, emblema i símbol també de la ciutat, és molt antiga. Un costum que arranca de l'Edat Mitjana quan és el Consell de la Vila, la institució encarregada d'adquirir l'oli i els materials necessaris per a
il·luminar les façanes de l'antiga església arxiprestal de Santa María en les solemnitats més senyalades com el Corpus o la festivitat de l'Assumpció de la Verge, antany la festa gran dels castellonencs. Amb la construcció del campanar, un edifici alçat pel consell de la Vila, per tant civil però amb un ús fonamentalment religiós, el costum d'engalanar amb garlandes de llum va passar al nou edifici, que ja era, en ple segle XVII, tot un símbol d'aquella xicoteta ciutat en la qual la torre sobreeixia gallarda en l'horitzó lluminós de la Plana. Durant segles no es va perdre el costum que va perdurar fins a bé entrat el segle XIX. A partir de 1945, la potenciació de la festa de la Magdalena com celebració major per als castellonencs va fer també de la plaça Major l'epicentre de tots els actes i el campanar va ser també el punt en el qual concloïen les grans traques amb les que se celebraven les festes. Però l'opció d'il·luminar la torre, malgrat ser les festes de la Magdalena “festes gaiata 15 Sequiol. 171
de la llum”, es va perdre. Només en 1989, sota la presidència de Sebastián Pla en la nova Junta de Festes de Castelló que succeïa a l'antiga Junta Central de Festejos de la Magdalena, es va portar a terme la major revolució mai coneguda en la gestió de les festes majors de Castelló. La festa es va democratitzar, aconseguint una valuosa autonomia del poder polític, es va avançar en la popularització dels festejos guanyant el carrer, i especialment el centre de la ciutat, com marc de la bullícia festera i es van recuperar gran part de les tradicions que s'havien perdut en l'esdevenir dels anys com la Tornà de la Romeria, els carros engalanats, la presència de penitents en la processó de la nit de la Magdalena i l'Enfarolà que es va celebrar, per primera vegada, en la vespra de la festa magdalenera, en la vesprada del dissabte del pregó de l'any 1989. Gràcies a la col·laboració de Xarxa Teatre, del pirotècnic Martí de Borriana, tot un veterà de la festa castellonenca, i al saber
L’Enfarolà del Fadrí
erudit del sacerdot móssen Josep Miquel Francès es va poder aconseguir tot un espectacle que va enlluernar als castellonencs i va evocar la llum de l'amor filial, que només uns instants abans havia cantat el pregoner en el seu discórrer per tota la volta de vila i ravals en la cavalcada del Pregó. L'Enfarolà es va consagrar definitivament en la Junta que va presidir Sixto Barberá gràcies a l'interès del delegat d'animació ciutadana, Manolo Albiol, qui no va dubtar en potenciar aquest acte dotant-lo d'una destacada càrrega simbòlica gràcies també al treball i esforç de Xarxa Teatre. Aquest acte, que va ser tot un exponent de participació popular i va ser sens dubte la porta que obria la festa als carrers i places de la ciutat, va deixar de celebrar-se durant uns anys adduint el mal estat del Fadrí. La suspensió d'aquest acte potser va ser precipitada ja que l'Enfarolà no necessitava d'explosions i impactes que pogueren danyar l'edifici. Només necessita llum, que recorde als castellonencs el seu orgull de genealogia mentre doblega a festa la vella campana María en la vesprada del tercer dissabte de Quaresma. Afortunadament, la Junta presidida per Jesús López va recuperar de nou aquest acte tan entranyable i simbòlic per als castellonencs. Demanem a la providència que mai més es perda.
gaiata 15 Sequiol. 172
La Romeria de les Canyes i la Tornà, paradigma de l’ortodòxia en les festes de la Magdalena Per Vicente Cornelles Castelló
R
omeria de la Magdalena. Conjunt de rituals l'origen dels quals es perd en la nit dels temps i que han romàs inalterables, encara que amb els consegüents vaivens de la història i dels segles en un Castelló ara de futur però amb un passat d'esplendor. Tot comença en l'Església Major, flamant cocatedral. Després de la celebració de l'Eucaristia i amb la relíquia de Santa Maria Magdalena com a icona de veneració popular, s'obri tot un mosaic de tradicions i costums, unes més antigues, altres incorporades en els últims anys, i que adornen el dia gran de la ciutat en el tercer diumenge de Quaresma, en una manifestació col·lectiva del poble castellonenc. Si bé el sentit religiós, primigeni fi de la pregària penitencial, ha perdut part del seu protagonisme, la ciutat manté encesa la flama dels seus ancestres, del seu compromís, el record del trasllat de la muntanya al pla segons una llegenda que es transmet de pares
a fills i el record permanent de la qual és la Romeria de les Canyes. L'eixida del pelegrinatge des de l'antiga arxiprestal de Santa Maria, amb la incorporació de l'Ajuntament moments abans, significa tota una explosió de goig i alegria festiva amb un mar de canyes verdes que, en la seua verticalitat, volen acostar-se al cel. Un seguici que anirà travessant les velles places i carrers de l'antiga Vila: plaça Major, plaça de l'Herba, carrer Colom, carrer Major, plaça María Agustina, avinguda Caputxins, Primer Molí, Segon Molí... Fins endinsar-se en els camins rurals de l'horta. Un caminar pausat amb un conjunt de cerimonials que es van repetint any rere any oferint estampes que ens acosten al passat més remot i a les nostres propies senyes d'identitat. Per exemple, en el Primer Molí, el preste de la pregària penitencial, es desposseeix de la seua capa pluvial morada per a fer més lleuger el recorregut fins a l'ermita de la santa penitent. gaiata 15 Sequiol. 173
En l'ermita de Sant Roc de Canet la comitiva es deté per a descansar. És l'hora de la figa i el doset, element gastronòmic singular en el matí del dia de la Magdalena. Cal reposar forces per a continuar caminant la drecera que ens portarà fins a l'ermita de la santa de Magdala. Una ruta que travessarà el mar de tarongers que cobreix una fèrtil plana amb les seues alqueries i cases de cultiu. En diversos llocs, i des del Segon Molí fins a l'esplanada del turó, capelles ceràmiques amb imatges dels sants de major veneració popular, ens parlen de la fe d'un poble. L'arribada a l'ermita de la santa penitent és la fi del trajecte. La visita al xicotet temple situat sobre el turó amb la celebració de l'Eucaristia, marcarà el zenit d'una jornada viscuda amb intensitat pels castellonencs. I també l'equador. Perquè després de la romeria arribarà la Tornà....
La Romeria de les Canyes i la Tornà, paradigma de l’ortodòxia en les festes de la Magdalena
Des de la seua recuperació en 1989, després de prop de quaranta anys d'oblit, el ritual de la tornada de la romeria de la Magdalena s'ha convertit en un dels elements clau en la jornada triomfal del dia gran del tercer diumenge de Quaresma. Un cerimonial que, en tota la seua extensió, ens retrotrau a l'edat mitjana i ens parla d'ancestrals costums que fonen la religió i l'època quaresmal a què pertany la romeria amb elements de la idiosincràsia popular castellonera. Després del pelegrinatge matutí cap a l'ermita de la Magdalena, està el viatge de tornada, la tornada a la ciutat, després de passar una fraternal matí en el paratge de la blanca ermita. Un tornada que es concreta en la franja horària a primera hora de la vesprada. Segons la consueta, que arreplega fil per randa tots els elements del pelegrinatge al santuari de la santa penitent, la partida comença després del cant de l'absolta, en la mateixa placeta de l'ermitori, en una oració que ja és un costum: Libera me domine.
Els pelegrins que tornen ho faran per l'ermita de Sant Roc de Canet, a través del camí de la Travessa. En el xicotet oratori del sant pestífer es cantaran els gojos en honor en titular de l'ermita del paratge de Les Fontanelles. I, els pelegrins es dirigiran a la basílica del Lledó, passant pel Ríu Sec, on la comitiva religiosa cantarà les lletanies dels sants, i pel monestir de les Carmelites Descalces de Sant Josep. Les religioses invocaran la Mare de Déu i, després, veneraran la relíquia de la Santa de Magdala. Ja en el temple basilical de la patrona, i després de donar la benvinguda una representació de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, es cantaran les lletanies de la Mare de Déu i els gojos. Moments abans, el preste de la romeria haurà deixat el reliquiari de Santa Maria Magdalena sobre l'altar major basilical, en un moment d'unió entre dos de les veneracions populars de la ciutat: Lledó i la Magdalena. Després de cantar la salve mariana i d'un breu descans gaiata 15 Sequiol. 174
acompanyat d'orxata i fartons, continua la tornada fins a la ciutat, entrant en la mateixa per la Venda del Peix, junt amb el monument de Perot de Granyana, fins al Forn del Pla. En aquest punt emblemàtic s'unirà la Processó de Penitents i que, organitzada per la Confraria de la Sang, estarà precedida de la cerimònia de les Tres Caigudes, adoració al Crist Crucificat de quatre xiquets vestits de Mare de Déu, Maria Salomé, María Magdalena i Sant Joan, una de les més belles estampes genuïnament barroques que es conserven en la nostra memòria col·lectiva i que ha romàs inalterable al llarg dels segles. Un seguici de penitents a qui s'uniran les altres germandats penitencials de la ciutat, Cristo de Medinaceli, Paz y Caridad i Santa Maria Magdalena, el Col·legi Apostòlic i els quatre carros triomfals que arrepleguen diverses escenes de la vida de María Magdalena. La Tornà arribarà fins a la catedral, entrant pel carrer arxipreste Balaguer. El preste de
La Romeria de les Canyes i la Tornà, paradigma de l’ortodòxia en les festes de la Magdalena
la romeria i els cantors s'acostaran a l'altar on depositaran la relíquia de la santa penitent i cantaran el Gloria Patri. Haurà finalitzat la Tornà. Però, no l'alegria de la festa del dia gran de la Magdalena. Perquè després de la tornada oficial de la romeria i la processó de Penitents la llum es convertirà en protagonista amb l'esplendor de la Desfilada de Gaiates, que completarà aquesta trilogia indissociable del tercer diumenge de Quaresma.
gaiata 15 Sequiol. 175
Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, fites de la festa
Per Ximo Gorriz Plumed
E
l mateix dia que Castelló es fa romer, la nit es converteix en dia. La ciutat es retroba amb les seues arrels i a poqueta nit, els carrers de la Raval de Sant Fèlix redescobreixen la màgia de la llum. Entre les primeres ombres de la nit, s'obri pas la Processó de Penitents i, amb ella, la Desfilada de Gaiates. Monuments fills del Barroc, glossats pel pare José Vela, un tercer diumenge de Quaresma, tres segles arrere. Gaiates “que convierten la noche en claro día” al pas dels penitents. El Barroc, tan detractat per les modes com fermes i permanent en la representació de les senyes d'identitat dels castellonencs. La primera referència escrita a les gaiates data de 1774. Llavors, la Confraria de la Sang demana al bisbe de Tortosa que la processó de penitència puga realitzar-se a la nit perquè “pueda lucir la iluminación de las Gaiatas que en dicha noche se acostumbra”. La cita, que mostra l'arrelament que ja llavors té la processó entre els castellonencs, és arreplegada per
Carlos G. Espresati en la 'Mitología de la Gaiata' (1952) que publica davall el pseudònim 'Pascual de Aurancia'. Pocs anys després, en 1793 i amb el trasllat de la romeria del dissabte al diumenge, la crònica del pare Rocafort assenyala que al retorn de la romeria “no se hizo mansión” en Lledó, però que en la resta d'anys “ha llegado a esta villa ya de noche, como antiguamente”. El romanticisme del XIX fa reverdir llorers en l'exaltació de les arrels locals i Castelló segueix aquesta tendència. En 1865, com recorda el cronista José Sánchez Adell, es realitza la primera gaiata monumental, entesa en la concepció actual, anticipant-se a l'elaboració de nous monuments a principis del segle XX. Una decisió municipal que aposta per una gaiata amb més llums i riquesa ornamental, destinada a ser situada en llocs estratègics de l'itinerari de la processó. Després de la guerra civil, amb l'impuls de les festes de la Magdalena en la seua estructura gaiata 15 Sequiol. 176
actual, es pren a la gaiata com a protagonista indiscutible i eix de la celebració. La Desfilada de Gaiates s'incorpora al programa oficial de festes, i cada un dels dotze sectors en què s'ha dividit la ciutat mostra el seu monument al poble. Des d'aquest moment, i en el colofó del dia gran de la Magdalena, els monuments desfilen davant dels representants de cada comissió de sector. La desfilada provoca l'admiració i l'aplaudiment de milers de castellonencs que poblen els carrers en una nit màgica. Després del Retorn Oficial de la Romeria i la Processó de Penitents, els altres dos elements de la vetlada, les Gaiates enlluernen amb l'emoció dels membres de les gaiates, que culminen així un any d'esforços amb l'alé de la fidelitat als orígens de la ciutat. Des dels primers anys de la nova estructura festera, la Processó de Penitent compte, junt amb les escenes de les Tres Caigudes, amb la participació del Col·legi Apostòlic. En els seus primers passos, el Col·legi està format per destacades figures de la
Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, fites de la festa
societat castellonenca, des de Josep Barberà Ceprià al periodista Jaime Nos, passant pel polític Fernando Herrero-Tejedor, entre altres personalitats. En 1947, s'introdueixen novetats en la processó de penitent i desfilada de gaiates, com la introducció de la Gaiata de la Ciutat en el tancament de la desfilada, “llevando como Corte a las Madrinas de años anteriores y Junta Central en pleno”, una intenció que no quallaria en anys successius. La primera Gaiata de la Ciutat va nàixer d'un esbós de l'escultor Tomás Colón. Dos anys després, en 1949, l'Ajuntament busca la fórmula per a eliminar els problemes tècnics que plantejava l'enllumenat de les gaiates en el seu desfilada, amb bateries incorporades en la base. L'enginyer municipal, Francisco Blasco, troba una solució en la Setmana Santa cartagenera, on s'il·luminaven els passos connectant-los a preses disposades per tot el recorregut. Aprovada la iniciativa, es comença la instal·lació de connexions en el
traçat de la processó. El 22 de març, 'Mediterráneo' saluda l'èxit del nou sistema, que romandria vigent fins a principis dels anys 90: “Desde que se dio luz a la Gaiata número 11 y el símbolo magdalenero por excelencia brilló de un modo vivísimo y perfecto, un aplauso de admiración y orgullo se fue extendiendo por toda la calle San Félix y Enmedio”. Per al problema de l'aspecte antiestètic de les connexions també es va idear una solució: els alumnes de l'Escola de Treball van elaborar columnes coronades amb els escuts dels pobles de la província, en les que es van ocultar les connexions. Finalment, en aquest mateix any de 1949 algunes comissions van introduir agrupacions musicals per a amenitzar la desfilada. La composició de la cavalcada es repeteix any rere any. A manera de tradició, els sectors compareixen en la desfilada per orde invers a la seua numeració. Durant dècades, la Gaiata 12, del Districte Marítim, va ser la primera. En l'actualitat, li correspon el lloc a la del sector 19, La Cultural. I tanca gaiata 15 Sequiol. 177
la desfilada el monument del sector guanyador del concurs oficial l'any anterior. Els cartells identificatius dels monuments segueixen també l'estètica del Barroc. En els anys 50, de cara als festejos de 1957, la Junta Central realitza un crida a institucions com el Círculo Mercantil, el Casino Antiguo, la Cámara Agrícola, Fertilizadora, Cooperativa Agrícola San Isidro i a la pròpia Unión Territorial de Cooperativas del Campo, perquè participaren en la Desfilada de Gaiates. La invitació a penes va obtindre resposta. D'altra banda, la Junta va aprovar la renovació de la Gaiata de la Ciutat, decantant-se per un projecte de Vicente Bernat, que ja havia realitzat l'anterior. Els problemes econòmics que ja llavors amenaçaven l'elaboració dels monuments van ser objecte de cert debat, amb la possibilitat de crear un “Gremi Gaiater” en les ments de diversos artistes gaiaters. En 1959, un fort ruixat desllueix el 29 de febrer la Desfilada de Gaiates, que compta amb la
Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, fites de la festa
presència del subsecretari d'Agricultura, Santiago Pardo. Amb la desfilada ja en marxa, va haver d'interrompre's i reprendre's després de la tromba d'aigua. Més important va ser el contratemps de l'any següent, quan la coincidència amb les Falles va portar a la Junta a proposar a l'Ajuntament un polèmic canvi en el programa de festes, que va traslladar la Romeria al penúltim dia de festes. Després de la desfilada nocturna, les gaiates van quedar en la plaça Major a l'espera del Magdalena Vítol del dia següent. Després de la participació de Carlos Buigas, el mag de la llum, en la I Feria de la Luz (1965), es va encarregar a l'enginyer català la realització de la nova Gaiata de la Ciutat, que va quedar preparada per a les festes de l'any següent, amb un pressupost total d'1.155.402 pessetes, una quantitat desorbitada per a l'època. Amb més de 30 jocs de llums de colors i una alçària de set metres, la Gaiata va incorporar unes artístiques vidrieres amb temes castellonencs. Buigas va dissenyar
així mateix el monument del sector 3, que va obtindre el Premi Especial, que reconeixia les seues innovacions tècniques d'interés, amb continus canvis de colors. En la Magdalena de 1978, la Desfilada de Gaiates es va dur a terme sense les tradicionals 'canyes', ja que després de la Romeria, l'organització va anotar que no s'havien guardat les suficients per a la nit. La curiosa anècdota va passar a la història, entre les preguntes dels castellonencs assistents a l'acte. En 1979, el I Congrés Magdalener va acordar una sèrie de recomanacions, entre les que es trobava la de “revalorar la tornada de la Romeria i dignificar la gaiata monumental”. Pocs anys després, en 1986, el segon Congrés va reafirmar el caràcter penitencial de la Romeria i la importància de la gaiata com a símbol de les festes. En 1989, any de posada en marxa de la nova Fundació Municipal de Festes, la inestabilitat climatològica va tornar a ser protagonista i el vent va retardar l'eixida de gaiates per gaiata 15 Sequiol. 178
a la desfilada. Quatre anys més tard, en el 93, les dificultats van ser majors i la pluja va aconsellar la suspensió de la Romeria en mitat del seu traçat. Així mateix, la Desfilada de Gaiates es va traslladar al dilluns per motius de seguretat, encara que sí es van poder celebrar la Processó de Penitents i la Tornà de la Romeria, amb creixents cotes de participació. A principis dels 90, així mateix, se substitueix el sistema d'il·luminació pel de grups electrògens, que segueix utilitzant-se en l'actualitat. En 1992, el mal estat de conservació i el propòsit de la Junta de Festes de preparar un nou monument va fer que no desfilara la Gaiata de la Ciutat, obra de Collado. La Reina Amparo Pavía i la seua Cort d'Honor van desfilar sense la gaiata representativa de la ciutat. L'any 1998, la Processó de Penitents va canviar de cara amb la renovació dels carros triomfals, gràcies a l'aportació generosa de diverses empreses. Així mateix, progressivament s'incorpora la
Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, fites de la festa
programació informàtica als muntatges elèctrics dels monuments festers. Les gaiates, amb un màxim de sis metres d'alçària per motius de seguretat, llueixen més que mai amb les innovacions de la tècnica. Ahir i hui, la Desfilada de Gaiates compta així mateix amb la participació de diverses bandes de música que acompanyen a les
representacions dels sectors. Bandes que repeteixen incessantment el 'Rotllo i Canya' del mestre José García. I any rere any, tanca la desfilada el monument del sector guanyador del concurs de gaiates de l'any anterior, com a Gaiata de la Ciutat, precedit per les Reines de les Festes, les Dames de la Ciutat, les Dametes de la Ciutat Infantils i la
gaiata 15 Sequiol. 179
Junta de Festes. En definitiva, un desfilada imprescindible per a qui vol comprendre el ser castelloner, l'essència d'un poble infatigable en la defensa de les seues tradicions i l'evocació dels seus orígens. Monuments únics que converteixen la nit en clar dia. El mateix dia en què Castelló es fa romer.
La Cavalcada Infantil
Per Vicent Pau Serra Fortuño
L
a tasca de creació de l'actual estructura de les festes de la Magdalena, iniciada la tardor de 1944, no va contemplar el protagonisme dels més menuts, ni li va donar un espai dins la programació. N'eren massa els problemes que hi havia sobre la taula per poder posar en marxa un complex entramat de set dies en sols uns mesos. Calia fer comissions de sector, organitzar la Cavalcada del Pregó, programar mil i una activitat per omplir un calendari de set dies i l'atenció dels membres de la Junta de Fiestas de la Magdalena es va dedicar a donar cos a una estructura que semblava immensa. Però a poc de temps aquella Junta Central se'n va adonar de dues coses: Tenia el matí de dilluns festiu sense cap activitat i els menuts no tenien cap manifestació per a ells. A penes quatre anys després, en 1949, aquesta manca es va esmenar i dilluns de matí quedà com espai dedicat a la gent menuda.
Per poder donar-li forma a aquell projecte es va organitzar una cavalcada infantil en la qual hi podia participar tota la gent menuda, sens comptar amb una estructura rígida. Es tractava simplement de portar els xiquets disfressats i fer-los passar un bon matí donant-los un protagonisme que bé es mereixien. El projecte anà prenent cos i cada any aquella desfilada es convertia en una menuda festa de carnaval. Aquell carnaval prohibit acabada la Guerra Civil i que encara era viu en la memòria dels pares i avis. El menuts anaven disfressats de tot allò imaginable: metges i infermeres, soldats i criades, xurrets i xurretes, guàrdies civils, llauradors, sevillanes i un llarg etcètera al qual sols posava límit la imaginació d'unes mares que volien lluir els seus fills. El problema més greu era que, en no posar límit d'edat, les mares van començar a treure criatures que a penes podien caminar i allò, més que en una desfilada de xiquetes i xiquets, es va convertir en un passeig de mares que es dedicaven gaiata 15 Sequiol. 180
a la vegada que a controlar els fills, a lluir el seu palmito pels carrers de la ciutat davant la mirada expectant de milers de persones. El primer intent seriós de controlar aquella mar de xiquets va ser en 1952, quan, amb motiu de la celebració del centenari del trasllat, hi hagué algunes seccions específiques, entre elles una en la qual tots els participants anaven vestits de forma més o menys tradicional. L'any l'any 1969 s'institucionalitza la figura de la Reina Infantil i la seua Cort d'Honor i al poc es configuren les Comissions Infantils amb Madrines i Dames, ja es va crear una estructura més o menys clara. En primer lloc sortien les disfresses, que sempre han tingut el seu lloc dins el seguici, després els grups de dansa i escoles i parvularis, més o menys organitzats, i finalment, tancant la cavalcada, les comissions infantils i la carrossa amb la Regina Infantil, Dames de la Ciutat i Madrines. El més gran dels problemes hi era la impossibilitat de poder controlar
La Cavalcada Infantil
aquella mar de xiquets. Se sabia quan començava, però era impossible poder dir a quina hora acabaria amb la presència de la carrossa de la Reina Infantil i la seua Cort, la qual cosa feia que les comissions infantils i la Regina i Dames hagueren de passar hores i més hores esperant el moment de sortir i acabaven passant tard per uns carrers quasi buits, uns espectadors cansats i un ambient decaigut. Però el temps i l'experiència ajuden a solucionar els problemes i des de fa uns anys, aquest seguici oficial de Regina, Madrines i Dametes ha passat a ocupar un lloc intermedi dins la gran estructura del seguici, cosa que ha evitat el deslluïment de l'acte. Els vells problemes que promovia la barreja incontrolada de xiquetes i xiquets, acompanyats de mares, pares i àvies quasi ha passat a la història. L'existència d'un bon nombre de grups organitzats que es preocupen per donar equilibri al seguici ha fet que ja puguem parlar de parts separades. Estan les colles
que coordinen d'una forma correcta la presència dels més menuts, estan els grups infantils de dansa de mitja província que aprofiten l'esdeveniment per poder fer una actuació pública, estan els parvularis i escoles infantils que controlen tant els aspectes de vestit com de control dels seus alumnes i a poc a poc els pares han anat deixant pas a un curt grup d'acompanyants que, sense trencar la desfilada, exerceixen un necessari control de la menudalla. També el temps ha decantat el contingut. Aquell carnestoltes ple de disfresses del més variat, ha donat pas a una quasi uniformitat. Els vestits de llaurador i llauradora, de castelloner i castellonera, ocupen un protagonisme que fa que aquells grups que van abillats de forma distinta hagen d'ocupar un lloc a banda i constituir un espai propi, diferenciat de la major part del seguici. Des de sempre el nom popular d'aquesta cavalcada infantil ha estat “Pregó Infantil”, a imitació gaiata 15 Sequiol. 181
del gran de dissabte. La presència de la Regina Infantil i la seua Cort d'Honor, i Comissions Infantils ha propiciat la idea de crear una secció amb caràcter propi, còpia de la que en el Pregó es dedica a les Comissions de Sector i Regina grans. En aquest intent hi va arribar un moment en què hi va aparèixer, davant la carrossa de la Regina un pregoner que cantava, imitant el pregoner de dissabte, el Pregó de Bernat Artola, cosa anacrònica ja que el text d'aquest pregó és un anunci de les festes i un cant a la participació en la Romeria a la Magdalena de diumenge. Des de 1993 la Cavalcada compta amb un Pregó propi, que hi vaig escriure aquell mes de gener, adaptat al moment que es viu dilluns i a la gent menuda, i podem dir que aquest completa el cicle de còpia del Pregó de dissabte. En ell se'ns diu que ja s'ha fet allò que mana la tradició i que ara queden la resta dels dies per fer que els xiquets puguen emprar la ciutat per fer-la lloc propi, emprant
La Cavalcada Infantil
els espais que al llarg de l'any ocupa el trànsit, la pressa, les preocupacions i els deures. La Cavalcada Infantil és un acte de difícil problemàtica. Per una banda ha de ser una manifestació oberta a la participació de tot el món infantil, tant de la ciutat com de les comarques castellonenques. Les Comissions Infantils de Sector, encara que aquell dia celebren la seua presència en la festa, no la tenen en exclusiva. Ocupen el lloc central del seguici, com correspon al respecte que tenen de tota la ciutat, però han de compartir protagonisme amb grups de procedències ben diverses. Per una altra banda ha d'haver-hi un esquema organitzatiu amb certa rigidesa en estructura i horari, ja que el respecte que ens han de merèixer els menuts el necessita. També cal comptar que molts dels grups de dansa infantils, tant de la ciutat com dels pobles, tenen en aquesta manifestació una de les poques ocasions de sortir al carrer i posar a l'abast de tots el treball que durant tot l'any han anat fent. El cert és que la Cavalcada Infantil segueix essent un acte en evolució. Caldrà esperar que aquesta estructura actual done suport a aquesta etapa que ara vivim i esperar que els reptes del futur troben solucions noves i bones. Els menuts, a l'hora de la veritat, són el vertaders protagonistes i crec que és bona política deixar sempre la porta oberta a les innovacions que el nous temps i els nous costums ens puguen anar portant. gaiata 15 Sequiol. 182
Les pujades “al Fadrí” en la història recent de les nostres festes…
Per José Juan Sidro Tirado
E
l campanar de la vila, el monument més antic que tenim a la ciutat, de propietat municipal i separat de la catedral, amb 58 metres d'alçada, és un edifici exempt, de planta octogonal i cinc cossos, on l'últim oculta la sala de campanes, i el terrat, que està rematat per un templet. Iniciada la seua construcció en 1591 i conclosa el 1604, va complir recentment 400 anys, i tot un seguit d'esdeveniments, des de conferències i exposicions fins publicacions de tot tipus i nombroses visites, van celebrar-se al llarg del 2004 per commemorar l'aniversari. Malauradament, tot i ser el monument més emblemàtic de la ciutat, amb el que es reconeix al nostre poble, el que ha presidit des de sempre els esdeveniments locals més importants, el que causa un cert respecte al passar pel seu costat, el senyor de la Plaça Major..., al llarg de molts i molts anys, el campanar passà desapercebut per la major part del veïnat, per les noves generacions.
Ni les campanes que indefugiblement marcaven les hores no ens feien falta, els rellotges amb tot tipus de complements distreien l'atenció dels vianants. I així entre penes i glòries, amb mes penes que glòries, arribem a l'any 1987, feia 5 anys que “havia començat a volar” la Colla del Pixaví. Des dels seus orígens aquest col·lectiu cultural es va caracteritzar per recuperar d'una banda i impulsar des d'un altra, tot allò que entrava dins el mon cultural i fester del nostre poble, i així segueix, malgrat totes les dificultats i entrebancs en el dia d'avui. Aleshores, quan el campanar era poca cosa més que un marginat, se'ns va ocórrer la idea d'organitzar una visita al seu interior, un dels dies de la setmana magdalenera, concretament la vesprada del dilluns de magdalena, era el 23 de març. És el cas que aquella pujada a un campanar abandonat, ple de cordes i de deixalles, encatifat amb la gallinassa i els nius de centenars de coloms, ens va gaiata 15 Sequiol. 183
resultar ben estimulant. De fet, tots els expedicionaris, vam acabar confessant el desig secret que amagàvem al fons de l'ànima des de ben xicotets, de visitar aquella mena de castell misteriós. La sorpresa va ser quan vam baixar. Un grup de persones s'havia acostat a la porta pensant que es podia visitar el campanar. Sens dubte, n'erem molts els que desitjàvem fer aquella visita. Tant va ser així, que des d'aquell mateix moment, la Colla del Pixaví, va organitzar una comissió especial per organitzar una pujada al Campanar i guiar la gent en aquella experiència. L'any següent, 1988, el dia 7 de març, dilluns de la Magdalena, a les quatre de la vesprada, començarem a mostrar els misteris de l'edifici a qui volguera pujar. No sabíem quanta gent vindria: va estar pujant gent fins que la llum ens ho va permetre. Aquella va ser “la primera pujada oficial”. Van ser 245 les persones que van participar. Des d'aleshores, i ininterrompudament, cada dilluns de magdalena, en tocar al rellotge
Les pujades “al Fadrí” en la història recent de les nostres festes…
del mateix campanar les quatre de la vesprada, la porta s'obri, i aquells castellonencs i forasters vinguts a festes que volen, després d'una cua i espera reglamentària, enfilen els més de 200 esglaons, per recórrer les quatre estances i treure el nas a la terrassa. Des de la mateixa porta i en cadascuna de les estances, fins arribar a la terrassa, els visitants reben explicacions rigoroses i a la vegada amenes, sobre tot allò que van veient i descobrint: la inscripció de la portada, les diferents fases de la construcció, la cambra del rellotge, la presó d'eclesiàstics, la vivenda del campaner, la sala de campanes, les mateixes campanes, les vistes des de la terrassa, les gàrgoles, i darrerament, fins i tot, dades de la seua darrera restauració, realitzada entre l'abril del 2001 i el febrer del 2002. Cal dir, arribats a aquest punt, que l'experiència es gratificant per nosaltres, -que orgullosament el mostrem-, i per tots els visitants que, per sobre de la seua edat, condició i procedència, queden
tant satisfets que en són molts el que tornen cada any. Hem descobert que aquestes visites “oficials” que la Colla del Pixaví va iniciar, tenien un objectiu molt clar que comença a veure's complit: retornar el campanar als castellonencs. Aquell campanar invisible i mut, després de vint anys de visites ara se'ns apareix nou, repentinat i esplendent, ufanós de mostrar-se a propis i estranys com la joia que és. Podem afirmar que el campanar torna a estar viu i ben present. Al llarg de tots aquests anys organitzar la pujada al campanar el dilluns de magdalena, tot i ser un acte senzill, ha tingut les seues dificultats i fins i tot ha canviat la seua estructura en algun aspecte. Cal recordar que com la magdalena és una festa que puja i baixa pel calendari, hi ha hagut anys en què “es feia fosc” molt aviat, i per tant, la vesprada de pujada tenia menys hores de llum, acurtant-se la possibilitat de pujar mes persones. Calia trobar algun remei, i el remei va trobar-se, amb gaiata 15 Sequiol. 184
la col·laboració d'una empresa castellonenca, van repartir-se llanternes que facilitaren la il·luminació de la pujada. (Recordem que la il·luminació interior “del fadrí” en totes les seues estances, es molt recent i que l'escala de cargol mai ha estat il·luminada) D'altra banda, també des del principi, a totes aquelles persones que pugen se'ls dona un llibret resum de la pujada. Els textos del llibret han anat canviant i enriquint-se. L'edició d'aquest llibret tampoc ha estat exempta de problemes. En algunes ocasions s'ha hagut de recórrer a diferents entitats i comerços de la ciutat perquè ajudaren a finançar l'edició. En moments puntuals va arribar a repartir-se a tots els joves que efectuaven la pujada un retallable del mateix campanar. També i gràcies a les gestions efectuades amb la Junta de Festes, en el darrers anys, el mateix dilluns de la Magdalena, el Pixaví penja la senyera mes gran que llueix no tant sols el campanar, sinó també la ciutat al llarg de tot
Les pujades “al Fadrí” en la història recent de les nostres festes…
l'any, -50 metres de llargària i quasi 2 d'amplària-, com a “senyal de la pujada” i de la festa. Aquesta senyera tant sols s'usa en aquesta ocasió. El Campanar de la Vila, el Campanar, el Fadrí o la Torre de les Campanes, com vullgueu dir-li cadascú, amb quatre-cents anys a les costelles, un fadrí vell que ara sembla novell, ha tornat a ser el símbol de la ciutat, el centre sobre el que pivota tot allò que tinga un mínim regust a Castelló, i els pixavins ens enorgullim de sentir-nos partícips d'aquest resorgir. Per molts anys. Bones festes i millor pujada.
gaiata 15 Sequiol. 185
La Millor Traca Final de la nostra història
Per Manuel Carceller
É
s una opinió comuna considerar que en les festes de la Magdalena no van haver grans espectacles pirotècnics fins a la renovació de 1945. L'afirmació podem considerar-la com a certa en essència, encara que cal matisar-la, a la lum de la documentació. Tradicionalment, en època contemporània, després de la Romeria de les Canyes i la posterior processó penitencial nocturna, la jornada festiva acabava amb una traca final, molt més curta que l'actual, que recorria la plaça de Tetuan, els carrers Saragossa, Colom, Enmig, la Porta del Sol, els carrers Gasset, Major i Ensenyança, per a tornar a un tram del carrer Enmig, desviar-se per Colom i rematar en el Campanar, ja en la plaça Major. El costum de la coetada amb què concloïa la festa, on el poble castellonenc es lliurava a un llançament indiscriminat de petards i coets borratxos, responia a un primer nivell en l'evolució de la pirotècnia dins l'escala social, que en aquest cas suposava una mena de
desfogament lúdic, al marge de l'ordre i les formes de convivència generalitzades. En 1931 les festes de la Magdalena van acabar amb un gran castell de focs artificials, i el 1934, en un article de l'escriptor castellonenc Enric Soler i Godes, es constata que la festa major del dia de la Romeria va culminar amb “llums de bengala i traques”. En la renovada Magdalena de 1945, quan les festes van adquirir una nova organització que ha arribat fins a l'actualitat, es va iniciar el costum de tirar una salva de carcasses com a anunci de les festes. La forma de realitzar aquest preludi pirotècnic consistia, en aquests primers anys, a disparar les salves detonants i carcasses des dels sectors gaiaters, i també des del Campanar. La despertà denominació que es va introduir en 1947- amb el llançament de coets és, sens dubte, un dels actes que s'han mantingut invariables des de la renovació fins els nostres dies. Una gran traca de cinc-cents metres va constituir fins a 1952 la gaiata 15 Sequiol. 186
culminació de la jornada festiva del tercer diumenge de Quaresma. El seu recorregut anava des de la plaça de la Independència fins al Campanar, on la traca enllaçava amb un denominat “castillo aéreo” llançat des de la torre. El pirotècnic Bautista Martí, de Les Alqueries, descrivia així el final de la traca: “Los últimos 50 metros serán de traca de mayor potencia que la corriente, destinada a la subida de la torre, y al finalizar ésta se dispararán 25 salidas, una carcasa lujosa de luz y tres grandes detonadores en la azotea de la torre”. En la nit del dilluns de les festes de 1945 es va realitzar, per primera vegada en la Magdalena, un concurs de traques en l'andana central del parc Ribalta, on van participar la Pirotècnia Bautista Martí, que va guanyar el primer premi, i l'Obrera Pirotècnica, de Montcada; a més, les traques van estar presents en les revetlles dels sectors gaiaters. La traca final de 1945 entraria en la història. Composta per tres mil cinc-cents metres de traca de
La Millor Traca Final de la nostra història
colors, reforçada davant de cada gaiata amb cinquanta metres de traca de major potència, tenia com a punts de referència la ubicació de les gaiates monumentals, de manera que s'havien instal.lat bifurcacions per arribar als sectors no tan cèntrics. A més, vora cada una de les gaiates es van disparar sis eixides lluminoses de tro. El recorregut, partint de la plaça de la Independència (on estava situada la gaiata 6) va seguir pels carrers Saragossa i Colom, per girar després al nord-est pel carrer Enmig cap a la plaça Clavé i seguir per Sant Fèlix, arribar al carrer Sant Roc (sector 11), girar per Sanahuja, per travessar després la plaça Maria Agustina (gaiata 10) i endinsar-se en el carrer Major (sector 7), vorejar la plaça Santa Clara (sector 8), plaça de la Pau i carrer Herrero, per després voltar per Orfebres Santalínea fins l'actual plaça del País Valencià (gaiata 1), i per Trinitat arribar a la Porta del Sol (sector 3), d'on eixien dos ramals de traca cap a la plaça del Rei (gaiata 5) i el carrer Navarra
(gaiata 4). La traca principal va continuar pel carrer Enmig, va voltar per Colom, per assolir el remat, finalment, en el campanar. Des del terrat del Fadrí es van llançar 48 fonts lluminoses, tres carcasses i tres detonadors de gran potència. També es van disparar cinc-cents metres de traca en el Grau de Castelló (gaiata 12). Era la primera vegada en la història que la traca final de festes eixia de l'àmbit del nucli urbà i arribava als ravals del Toll i de la Trinitat, i també a la zona d'Eixample de la zona sud-est, com a signe d'integració cívica i festiva. Aquesta tònica es va mantindre en 1946, l'any en què estava previst llançar el primer castell de focs artificials de les renovades festes de la Magdalena, en la nit del dijous 28 de març, des de l'andana central del passeig Ribalta, a càrrec de la pirotècnia Brunchú de Godella. L'espectacle estava pressupostat en nou mil cinc-centes pessetes i va comptar amb el patrocini de vuit mil pessetes, oferides per les Bodegas Bobadilla, de Jerez, que va posar gaiata 15 Sequiol. 187
com a condició que a mitjan acte apareguera un rètol lluminós propagandístic. Però la pluja va obligar a suspendre el llançament del castell, que es va ajornar fins el 6 d'abril, ja passada la Magdalena, fet que va ocasionar una despesa addicional de mil sis-centes cinquanta pessetes a la Junta Central. La prevista exhibició de pirotècnia, composta per deu mil traques variades de gran luxe, també s'hi va anul.lar. En 1947 el vocal de la Junta Josep Segarra Enrich va ser qui va promoure la celebració d'espectacles de major importància. En aquesta edició de la Magdalena, es va disparar per primera vegada a Castelló, en la plaça del Rei, una mascletà que, a falta de terminologia adient, va ser presentada com a “espectacular castillo de fuego diurno”. Aquest acte festiu, a càrrec de la Pirotècnia Brunchú de Godella, era descrit com una “sección de fuegos japoneses y traca denominada El Combate
La Millor Traca Final de la nostra història
paracaidista”. L'espectacle va consistir en una traca de diverses seccions, gran quantitat de focs de descàrregues, trons de gran potència combinats amb llançament de morters, coets xiuladors, sis coetons que, en esclatar, van deixar supesos cent paracaigudes que sostenien ninots, joguets i sorpreses com una gran bandera espanyola, i va finalitzar amb un fort bombardeig de coets i carcasses de tots els calibres. El pressupost total va ser de cinc mil pessetes. A banda de les traques en els sectors, el final de festes va tindre un interés extraordinari. La Junta Central presentava la jornada amb el títol de La fantástica noche de foc. La Pirotècnia Brunchú va disparar un castell de focs en l'andana central del passeig Ribalta, per enllaçar, com a final, amb una potent traca de colors de quatre mil cinc-cents metres, que va recórrer els principals carrers de la ciutat, “con derivaciones de gran efecto” des de la Porta del Sol, com en 1945, i cinc-cents metres de traca de gran potència, que va rematar en el campanar amb un “gran castillo de fuegos”. Va ser sens dubte la traca final més imaginativa i impressionant que s'ha conegut en les festes de la Magdalena. gaiata 15 Sequiol. 188
Nit Màgica
Per Manuel V. Vilanova Guinot
U
na vesprada solejada de 1985 em trobava al taller de pirotècnia de Pasqual Martí, xerrant sobre els antics usos pirotècnics, intentant aprendre del vell mestre el seu saber artesanal. Les meues visites a la pirotècnia ja no es reduïen a comprar unes quantes traques de 10 metres i un grapat de minats. Poc a poc anava establint-se una relació on hi havia una persona interessada en aprendre, no la tècnica de fer coets, sinó l'espectacularitat d'aquestos. Jo no volia ser pirotècnic, però volia aprendre les possibilitats dels efectes pirotècnics per utilitzar-los en les meues produccions teatrals al carrer. Com deia, aquella càlida tarda de primavera, la xarreta era distesa. De repent li vaig preguntar a Pasqual com eren els bous de foc. Pasqual s'enrigué i em contestà: “Tu vols veure'n un? Allà fora hi ha un bouero al qual aquesta vesprada anem a botar foc. Es un trasto que no val per a res i a més està trencat. Si el vols, te'l regale.” “Si l'apanye, em faries la pirotècnia per a disparar-lo?” -li
vaig contestar.- “Home, per descomptat.” -em replicà.- Sense adonar-nos-en acabàvem d'iniciar la creació d'un espectacle de carrer itinerant i d'animació a partir de les tradicions pirotècniques valencianes. Aquell bou de foc requeria d'altres elements que anaren enriquint la seua posada en escena i que ens permeteren crear un espectacle d'una hora de duració. El primer dia que l'usàrem, a Ribesalbes, fou un autèntic fracàs. Espantàrem la gent i no quedàrem satisfets d'aquella prova. Els bous de foc tradicionals soltaven coets borratxos que corrien lliurement entre els espectadors i que tenien un esclafit final que assustava. Això ens féu reflexionar i prendre una decisió impopular entre els aficionats a la pirotècnia tradicional valenciana. Suprimírem els coets solts i els esclafits finals. Partíem de la creença que nosaltres no volíem fer una “cordà”. Volíem crear un espectacle que mantinguera el sabor d'aventura i gosadia de les “cordaes” però reduint el risc dels participants a la seua mínima gaiata 15 Sequiol. 189
expressió. Això no era fàcilment assumible en aquells moments. El simple fet de convéncer la resta de components de la companyia ens portà uns quants mesos. Tots opinaven que l'animació que creen els coets borratxos lliurement pel carrer era un element d'animació que no havia de perdre's. Leandre i jo ens mantinguérem en els nostres tretze i suprimírem els coets solts. I pense que aquest fou un dels molts mèrits que cal atribuir-li a la Nit màgica: Domesticar una agressiva festa del segle XIX i convertir-la en una festa participativa moderna. Els milions d'espectadors que han corregut activament durant la representació no ho hagueren fet si no haguérem sigut capaços de reconvertir la festa antiga. Als pobles valencians on encara es manté la tradició de fer “cordaes” el nombre de participants es limita a un grup reduït de persones molt ben equipades, però molt menut si el comparem amb el total de ciutadans de la població. A la nostra Nit màgica participen tots. Molts dels nostres espectadors no
Nit Màgica
mai gosaran participar en una “cordà”, però la Nit màgica és una altra cosa que han assumit totalment. La influència de les representacions/festes de les santantonades de l'interior de les comarques de Castelló es també molt present. Tradició és sinònim d'evolució Una vegada assumida la domesticació de la festa tradicional, reduint el seu perill a la mínima expressió, calia continuar avançant en la confecció de l'espectacle. Els correfocs eren molt populars a Catalunya, però pràcticament desconeguts al País Valencià. Les incipients colles de diables valencianes es limitaven a copiar els elements dels correfocs catalans. Mentre aquestos col·lectius s'havien inspirat en les seues festes populars -la Patum de Berga era un referent constant- les colles valencianes s'inspiraven no en festes autòctones sinó en les versions de les colles catalanes. Crec que el mèrit de Xarxa radicà en inspirar-se en les tradicions valencianes. Per això a la Nit
màgica no hi ha dracs, perquè la nostra tradició festiva no tenia dracs. La nostra animalística eren els bous. Una gran quantitat de bous de foc -embolats, amb rodes, al coll...- omplien les nostres tradicions festives. I això era un material autòcton, desaprofitat fins a eixe moment, en el qual ens inspiraríem per a completar el nou espectacle que estàvem fent. La seqüenciació d'aquell espectacle també vindria marcada per les antigues tradicions pirotècniques valencianes. El taller dels germans Martí s'havia convertit en una font de saber que calia explorar. Una vegada reutilitzat el vell bouero calia continuar investigant tots aquells altres artefactes inservibles que s'amuntonaven pels racons del taller. El problema era que Pasqual Martí no acabava de confiar en les possibilitats d'aquella pirotècnia que ell construïa antigament i que havia hagut d'abandonar per les carcasses aèries. Les antigues estructures de fusta amb què es feien els antics castells de focs, anteriors a l'aparició de la carcassa, gaiata 15 Sequiol. 190
estaven totes corcades esperant el seu torn per a ser cremades en la foguera. La construcció d'aquelles estructures es convertí en una fixació per a nosaltres fins que convencérem a Pasqual perquè ens les preparara. L'èxit d'aquesta nova versió, estrenada a Borriana, ja fou espectacular. A partir d'aquell moment anàrem reconvertint usos tradicionals de la pirotècnia en noves propostes artístiques. La Nit màgica sempre era pensada com un espectacle teatral. D'animació, festiu, però amb conceptes i estructuració pròpies de la dramatúrgia. Es dividia en actes que concloïen amb l'encesa d'estructures de fusta; a cada nou acte s'incorporava un actor nou (un bou de foc sempre diferent de l'anterior); en molts moments es coreografiava l'actuació dels dimonis; i en darrer lloc s'estudiava perfectament el ritme estètic adequat de manera que fos un in crescendo continu fins el gran final. Crec que aquest concepte teatral que ens ajudà a crear l'espectacle ha estat fonamental per definir la seua
Nit Màgica
singularitat dins del món de l'espectacle. De fet en aquestos moments hi ha dos conceptes diferents de fer correfocs: la catalana i la valenciana. La primera definida pels Comediants, la segona iniciada per Xarxa Teatre. Especial Magdalena Vicent Farnós i Josep Miquel Francés mostraren des de molt prompte el seu interés per aquella jove companyia vila-realenca i la nostra manera d'entendre i difondre les tradicions. Era normal que es desplaçaren pels pobles de Castelló a vore les estrenes de Xarxa Teatre o fins i tot per a tornar a veure els nostres espectacles. Tots dos començaren a insistir als responsables de les festes de Castelló que programaren Xarxa a les festes de la Magdalena. Gràcies a ells i a José Luís Serrano, Xarxa començà a actuar a Castelló, primer amb La Bruixa Marruixa i després amb El Dolçainer de Tales. Amb la creació de la Junta de Festes de Castelló i el nomenament de Tian Pla com a primer president
s'obrí el disseny festiu castellonenc cap a unes festes més populars, més participatives i més arrelades a les tradicions castellonenques. Amb molt bon criteri no es volia caure en la coentor i amb una inexistent tradició ancorada en el passat, sinó que es pretenia fer festes populars, autòctones i arrelades a la nostra tradició però per a una societat de finals del segle XX. Josep Miquel i Vicent, amb el recolzament de José Luís, li insistiren a Tian, que encara no ens coneixia, i a la resta de components de la junta, que tampoc ens coneixien, que el concepte festiu que ells defensaven es plasmava perfectament en les propostes artístiques de Xarxa Teatre. Tian ens ha reconegut que no fou fàcil prendre la decisió de programar un espectacle al centre de la ciutat de Castelló amb un grup de gent tirant coets i amb els espectadors cantant i botant al seu costat. Però a aquella primera junta li cap l'honor d'haver encetat les col·laboracions de Xarxa amb les festes de la Magdalena. De totes maneres, i coneixent com funcionen les gaiata 15 Sequiol. 191
juntes de festes, cada president vol fer coses noves i oblidar-se de les coses que han fet els anteriors, la Nit màgica hauria desaparegut totalment de la programació magdalenera si no s'hagués donat la voluntat de continuar i d'aprofundir la línia encetada per la primera junta per les directives següents. L'experiència d'uns es passava als següents i tota una sèrie de presidents i juntes confiaren successivament en Xarxa Teatre i la seua Nit màgica. La junta presidida per Sixto Barberá -Manolo Albiol, Esteban Carda, Toni Viciano...- fou a qui se li va ocórrer la idea de potenciar la Nit màgica de manera que fora “especial”: molts més diners, més músics, més dimonis, més pirotècnia... En definitiva, posaren a les mans de Xarxa una major quantitat de recursos per a potenciar aquell espectacle que ja s'havia convertit, després de la romeria i el pregó, en l'acte més multitudinari de la ciutat de Castelló. De nou les successives juntes -Juanjo Pérez Macián, Raül Pascual i Pere Montañés-
Nit Màgica
continuaren apostant per fer una Nit màgica més gran. Es canvià el seu recorregut inicial -els carrers cèntrics de Castelló- i es buscaren els carrer més amples de la ciutat per donar acollida als milers de castellonencs que es congreguen anualment els dimarts de la Magdalena per a córrer la Nit màgica. L'actual junta ha mantingut el disseny de les juntes anteriors. Oé, oé, oé Però tot això que he contat no haguera estat possible sense la col·laboració entusiasta dels ciutadans de Castelló. La Nit màgica s'ha convertit en un espectacle tan gran que si no fora per la col·laboració activa dels castellonencs no es podria realitzar. Fins i tot la col·laboració de diferents associacions locals ens ha portat a delegar una sèrie de responsabilitats en el desenvolupament de l'acte. Així la Colla el Cepet, la Colla de dolçainers i tabaleters de Castelló, els Moros d'Alqueria, la Colla del Rei Barbut, la Gaiata número 15...
Tots ells assumeixen unes funcions que encara que semblen molt senzilles esdevenen fonamentals: Portar la canya i la caixa de recanvi de Sant Roro, protegir els músics de les empentes d'altres ciutadans... Són cosetes molt senzilles però molt importants per a poder desenvolupar l'acte. Però a banda d'aquestos amics que any rere any se sumen a la festa des d'unes responsabilitats molt concretes és remarcable l'actitud de la societat civil de Castelló. Tots són conscients que es una gran festa de la que volen disfrutar al màxim, però al mateix temps tots són també conscients que la seua existència tan sols serà possible si hi ha una actitud molt responsable de tots els participants. Durant l'hora que es realitza la Nit màgica els ciutadans castellonencs es deixen a casa els petards que durant tota la setmana tiren pel carrer. Saben que hi haurà molt de foc durant la festa i per tant són conscients que no han de disparar altres coets que no estiguen previstos. Qualsevol coet disparat gaiata 15 Sequiol. 192
per un altre ciutadà podria provocar un accident. Són els propis ciutadans els qui li reprenen la seua actitud a aquells altres que tenen una actitud incívica. Jo recorde haver vist com un jove llançava una botella de plàstic a Sant Roro i com automàticament tots els ciutadans del seu entorn s'enfrontaren amb ell per intentar interrompre la festa. I és que això passa al llarg de tot el recorregut. Els participants mantenen una gran solidaritat entre ells i això impedeix que els carteristes, per exemple, facen la feina que habitualment fan durant les grans concentracions de gent. Tan sols un any feren acte de presència i sembla que foren detectats pels propis castellonencs i hagueren d'abandonar la cercavila. La Nit màgica és una festa de tots. Com Leandre Escamilla, Sant Roro, no es cansa de repetir “El dia que la gent es plante al mig del carrer i diga per ací no passeu, els de Xarxa haurem d'acatxar el cap i ens haurem de tornar a casa”.
Festival Internacional de Música de Festa
Per Lidón Barberá Jordán
M
ai no haguera escrit aquest article si el Festival Internacional de Música de Festa no fora pràcticament com un membre més de la meua família, com un germà que veus nàixer, créixer i independitzar-se. Molts dels meus records de les festes de la Magdalena estan inevitablement lligats a les bandes, a tots els colors dels músics, a la Desfilada Final i al Cos Multicolor quan les carrosses no ballaven amb la música de Bisbal. El Festival, com tantes altres coses especials, va nàixer com una xicoteta espurna enmig d'un viatge. Els Moros d'Alqueria tornaven en aquell moment d'actuar per primera vegada a la població francesa de Villefranche de Rouergue i va ser precisament aquella experiència la que els va fer pensar en importar-la a Castelló. El fet que part de la Junta de Festes presidida per Sebastian Pla corresponguera a membres dels Moros d'Alqueria va facilitar considerablement la tasca. La
filosofia d'aquell festival lligava també amb la idea d'aquella Junta de Festes de fer que la gent passara totes les festes al carrer, de crear coses noves per tornar al carrer l'esperit Magdalener. La idea nascuda en un viatge d'autobús es va anar materialitzant durant tot un mes d'agost, quan la il·lusió de crear un esdeveniment emblemàtic per la ciutat es materialitzava en cartes enviades a bandes de mig Europa. Tot i que en aquells moments no esperaven una resposta massiva per part de les bandes, l'èxit de la convocatòria els va sorprendre. Les dues respostes positives que esperaven es van transformar en les vuit bandes que van participar, l'any 1989, en la primera edició del Festival Internacional de Música de Festa. Amb el festival programat, l'actuació de les bandes prevista i el rebuig d'institucions de la Conselleria de Cultura, que va estimar que aquell projecte mai no eixiria endavant, va arribar el moment de fer realitat totes les idees sorgides durant mesos. I gaiata 15 Sequiol. 193
l'experiència, aquelles primeres festes de la Magdalena, no va poder ser millor. El festival de bandes és ja una part indispensable de les festes de la Magdalena i, després de més de quinze anys, no només s'ha consolidat (és, per exemple, un dels actes que tots els anys retransmet la Televisió Autonòmica) sinó que ha crescut i ha canviat considerablement. Per exemple, la manera d'organitzar aquest esdeveniment és, avui, completament diferent que als primers anys. Quan els correus electrònics encara no eren una manera consolidada de comunicar-se, el contacte amb les bandes s'havia d'establir d'una manera molt més tradicional... i lenta: la via postal. Podien passar setmanes des que s'enviaven les cartes fins que les agrupacions confirmaven que vindrien a Castelló. Evidentment... també hi havia el telèfon. Tampoc era tan freqüent utilitzar vídeos per contractar les bandes, ni fer-ho a través d'ambaixades i organismes públics. En les
Festival Internacional de Música de Festa
primeres edicions del Festival Internacional de Música de Festa les bandes que tocaven als carrers de Castelló eren, en la pràctica totalitat, agrupacions que els mateixos organitzadors havien vist actuar en diferents llocs d'Europa. També la participació d'intermediaris internacionals va ser una de les maneres de posar-se en contacte amb les bandes. Només havien pasta tres anys de la celebració del Festival quan el procés de selecció i contractació va patir un xicotet canvi... L'esdeveniment magdalener era cada vegada més conegut a tot Europa i més bandes no esperaven que les cridaren, sinó que s'oferien per participar a les festes de la Magdalena. També ha canviat considerablement la procedència de les bandes que participen en les festes de la Magdalena. Durant els primers anys, no era habitual la participació d'agrupacions de fora d'Europa, un fenomen molt més consolidat en els últims anys. Aquells primers anys, amb
Europa de l'est enmig d'un procés de canvi polític, moltes bandes venien a Castelló amb comissari polític i hi ha hagut músics que han participat amb dos països diferents, és el cas d'instrumentistes que primer van participar amb una banda de Txecoslovàquia i que posteriorment van arribar a Castelló com eslovacs o Txecs. Molts castellonencs tampoc han oblidat la primera banda no europea que va participar al festival. L'any 1990 la Minnesotta State Band va demanar partitures del Rotllo i Canya per tocar-lo quan van vindre a Castelló. Durant els últims anys hi ha un debat sobre la qualitat de les bandes i sobre la filosofia d'aquest esdeveniment. Hi ha qui pensa que s'està primant l'espectacle per damunt de la qualitat de les bandes o per la capacitat de fer festa del seu repertori. Es el cas de les agrupacions que venen de Brasil. Mentres un sector reivindica la participació d'aquestes bandes, hi ha qui
gaiata 15 Sequiol. 194
prefereix una agrupació del Tirol o de gaites escoceses. També s'ha criticat que algunes de les agrupacions tinguen més ballarins que músics o que l'any passat, una agrupació actuara en play back a la cloenda del festival. Però, com tot, les coses canvien. Ara, les bandes ja no passen a la ciutat poc més de tres dies i la seua música pot escoltar-se a molts actes. Algunes agrupacions arriben a Castelló a principis de setmana i es poden veure pràcticament a cada punt de la ciutat. Cada edició de les festes de la Magdalena aporta nous elements a un Festival Internacional de Música de Festa que, cada any, té més pes. Ara ningú imagina una Magdalena sense músics i tots aquests elements, els colors, les melodies i les faccions d'altres cultures acaben sent tan característics com els coets i les mascletaes.
Notes entorn de la història de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó en les festes de la Magdalena Per José Luis Serrano Fabregat
N
o és una novetat que ressenyem l'intens amor que els castellonencs han demostrat en tot temps per la seua patrona, Madona Sancta María del Lledó. Proves suficients d'això hi ha des del mateix moment en què es fera efectiva la “Sancta Troballa” que ja s'ha instal·lat entre les tradicions més volgudes del nostre poble. I lògicament, tampoc durant les Festes de la Magdalena podia faltar un moment per al record a la Mare de Déu del Lledó. I així ha sigut històricament. Com és ben sabut, la romeria a la Magdalena esta documentada des de molt prompte. Ja en 1375, segons arreplega un document aportat pel cronista de la ciutat Luis Revest es parla dels gastos que es produïen en ocasió de la “profesó del castell vell”, encara que durant segles la celebració del Corpus fóra la més rellevant a Castelló. No obstant, la romeria a la Magdalena es continuava celebrant amb puntualitat anual. I des de sempre, la “tornà de la Romeria” va fer estació en
l'ermitori del Lledó, per a unir les dos devocions més tradicionals de la ciutat: la romeria i la patrona. Com és ben sabut, l'arribada de l'any 1944 va significar la gran revolució de les Festes de la Magdalena. Es tractava de dotar a una ciutat trencada en la seua societat pels efectes d'una guerra fratricida encara recent d'un objectiu comú que servira per a unir els seus pobladors. I amb eixa intenció es van potenciar les Festes de la Magdalena, amb un sentit tradicional i històric fora de tot dubte, per damunt d'unes preteses “Fiestes de la Liberación” que hagueren mantingut la divisió entre vencedors i vençuts i que s'havien tractat de potenciar des de les instàncies oficials de l'època... Una de les principals novetats del programa festiu la va constituir la Cavalcada del Pregó que es va convertir en un èxit rotund des del principi. I què ha de veure açò amb l'ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó? Doncs molt fàcil: la primera ofrena de flors multitudinària que es va celebrar en el marc de les renovades festes gaiata 15 Sequiol. 195
va ser la que se celebrava immediatament després de finalitzat el Pregó, als peus de la imatge de la Lledonera de la llavors arxiprestal de Santa Maria que arreplegava les cistelles de flors ofrenades pel comerç de Castelló i les piques amb flors que eren portades i ho són encara, per les parelles de castelloners que participaven en representació dels distints sectors gaiaters. I ja que parlem de sectors festers, la Gaiata 7 que més tard es denominaria “Cor de la Ciutat” tenia costum de celebrar una Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó, també en la capella dels sants patrons de l'arxiprestal de Santa Maria i durant la setmana de festes. La primera ocasió en què açò succeïa era el dilluns 5 de març de 1945 i l'acte va estar presidit per la Madrina del Sector, Marisa Dols Cosín que dos anys més tard seria Reina de les Festes de la Magdalena, i la Reina d'eixe primer any de la renovació festera, Carmen Abriat. Este pot ser l'antecedent de l'Ofrena de Flors, ja que dos anys
Notes entorn de la història de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó en les festes de la Magdalena
després i precisament quan la Reina de les Festes de la Magdalena era Marisa Dols Cosín, la primera Madrina de la Gaiata 7, va ser el primer any en què es va celebrar l'Ofrena de Flors en Lledó. Dic jo que alguna cosa hauria de veure en la decisió de crear este nou acte festiu que s'ha convertit en tradicional, l'opinió de la Reina de les Festes, Marisa Dols. Justament es va triar l'endemà a la celebració del Certamen Literari, el dijous de la setmana de festes, al matí, per a este nou acte. Fins a Lledó, Reina i Dames van acudir amb el cotxe de cavalls que després es faria tan popular i que va ser la primera vegada que es va utilitzar. En l'esplanada de l'ermitori ja les esperaven Madrines de les Gaiates, amb les seues corts d'honor i ja en l'interior del temple es va efectuar l'ofrena; primer la de la Reina, després la de les Dames de la Ciutat i més tard les dotze Madrines de les Gaiates, entonant-se a continuació la Salve popular “amb la col·laboració de les sopranos Encarnación Monreal
i Consuelo Gascó, acompanyades a l'orgue per Carmen Ulldemolins”. Era el 13 de març de 1947. L'acte es va institucionalitzar com fix en el programa de festes, amb pocs canvis en la seua estructura encara que si i molts en el dia i hora triats per a la seua celebració, com salta a la vista amb un repàs als distints Programes Oficials. Els primers anys són demostratius d'això. En 1948 se celebra l'acte el dijous a les 12, passant els dos anys següents a celebrar-se el dimarts a la mateixa hora; en 1952 que es commemora el sèptim centenari de la fundació de la ciutat, el dimecres al matí i en 1953 i 1954, el dissabte a les cinc de la vesprada. De nou es passa al dijous al matí en 1955 i des d'aquest any fins a 1960 el dissabte al matí, excepte en 1959 que se celebra el divendres a les 16'30 hores. Tornen els canvis en la dècada dels seixanta. En divendres a la vesprada els anys 1961 i 1962, dimarts al matí en 1963, dissabte al matí en 1964 i a la vesprada en gaiata 15 Sequiol. 196
1965 i 1966. En divendres a la vesprada des de 1967 a 1970; en dissabte al matí en 1972 i a la vesprada en 1973 i 1974. De nou passa a celebrar-se en divendres a la vesprada des de 1974 a 1982 i ja s'instal·la l'acte definitivament el dissabte a la vesprada a partir de l'any 1983. Per primera vegada es fa el camí a peu i en comitiva des de la Plaça María Agustina en 1973, com a conseqüència de la gran popularitat que l'acte ha pres ja i també del fet que cada any hi haja més participació popular en l'ofrena. Ha deixat ja de ser privativa de Reines, Dames de la Ciutat i Madrines i Dames de les Gaiates per a incorporar veïns dels sectors que fan necessària esta reforma en l'estructura d'un acte que, per fi, deixa d'anar d'una banda a l'altra en el programa oficial. El seguici va eixir a les quatre i mitja de la vesprada des de la Plaça María Agustina i d'esta manera, precedides per la Guàrdia Municipal de gala, les comissions van anar acostant-se a Lledó. La
Notes entorn de la història de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó en les festes de la Magdalena
colorista desfilada va ser presenciat per multitud de persones i moltes altres esperaven ja en la contornada de l'ermitori per a participar en l'Ofrena. Una ofrena que s'havia celebrat sempre en l'interior de l'ermitori, amb les butaques del saló de plens de l'Ajuntament disposats enfront de l'altar major i ocupats per les protagonistes de la festa, encara que l'any 1967 es va traure fins a l'atri la imatge de la Lledonera col·locada en la peanya en què era treta en processó. Així mateix també es van disposar en l'interior del temple uns panells de fusta per a arreplegar els rams de flors que s'ofrenaven de forma més ordenada, cosa que els xics de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” que eren els primers a arribar fins a Lledó s'encarregaven de dur a terme. Un costum que ha perviscut fins al moment actual en què no és rar encara veure a algun d'aquells
components de la Gaiata 1 dels primers anys setanta continuar realitzant esta tasca en el moment actual. La primera vegada que l'Ofrena de Flors es va realitzar fora de l'ermitori va ser l'any 1977. I es va triar com a lloc per a realitzar esta ofrena el panell ceràmic pintat per Juan Bautista Porcar i realitzat per Rafael Guallart que encara hui figura junt amb la porta lateral de la basílica de la Mare de Déu del Lledó. L'esquelet de fusta que es disposava junt amb l'altar major, a la dreta del mateix, es va modificar per a acollir les ofrenes que ja s'havien fet en aquell moment molt nombroses En 1981 es va tornar a traslladar el lloc de l'ofrena, passant a la porta de la casa prioral, a l'esquerra de la porta principal de la basílica que és on es ve celebrant des de llavors, encara que cada any és necessari ampliar el panell que arreplega les
gaiata 15 Sequiol. 197
flors de les ofrenes dels castellonencs que es van disposar en artístics tapissos, donant escorta a la imatge de la Lledonera que presidix l'acte, primer davant d'una de les imatges destruïdes en la guerra de 1936-39 i restaurada per l'escultor Manolo Rodríguez i des de 1992 davant del tríptic que representa els patrons de Castelló, realitzat per Ferrán Guallart. Per fi, el passat any i al pas de la comitiva que realitzaria l'ofrena 2005 s'inaugurava i beneïa un grup escultòric que representa, en l'última rotonda de l'avinguda que conduïx a l'ermitori, a una parella que es dirigix a fer l'ofrena. Enguany, de nou, una bona part dels castelloners tornarà a la basílica del Lledó, per a complir el que ja s'ha convertit en una tradició festiva: depositar amorosament les flors als peus de la Patrona de Castelló.
Fira de Bous de la Magdalena. Als Bous amb Paco
Per Montse Arribas
S
i no me pongo sombrero me enfrío... ¡Y se me vé el cartón!” I se'l plantava, aquell barretet de drap, amb ala curta. Des de l'altiplà de toriles primer i més tard des de la grada en ombra on compartíem Fira amb molts companys de la crònica taurina, Paco Pas anotava sense necessitat de llibreta els esdevindres de la correguda. Anar amb ell al festeig era eixir aprés, perquè no sols li prenia el pols a la faena, al trapío o a la bravura Ai! dels bous. Paco relatava entre passe i passe, la història del Castelló de Caro i de Ramirez, del Cós del parc de Ribalta, de les alternatives, els triomfs amb olor de Porta Gran i les males vesprades... Eixes que té qualsevol. Poques coses li eren alienes en l'anecdotari pintoresc d'una Ciutat que va alçar la seua primera Plaça de Bous el 23 de juny del 1832, per a veure-la cremar una freda nit de febrer, trenta-cinc anys mes tard. La seua memòria prodigiosa portava llavors a col·lació a Manuel Montesinos Arlandis,
arquitecte que va dissenyar la que hui coneixem, gràcies als diners d'un grup de bons aficionats que “apoquinaron los cuartos” necessaris per a portar-la a terme. Lagartijo i Frascuelo la inauguraven, enfrontant-se a morlacos de Veragua...¡Casi ná! Parlava Paco de Luis Perona, d'Alvarito Moya, de José Cardona i Ernesto Vernia, tots torejadors de jònecs de les dècades del vint i del trenta. Molts, amb la seua carrera i els seus somnis, truncats per la Guerra Civil. Parlava i no parava de l'alternativa que van veure els seus ulls, l'any 58. Un torero de Castelló, per fi, es doctorava. S'anomenava i s'anomena José Luis Ramirez. Els noms de Pepe Alegre, Enrique Benavent, “Pinteño”, els germans Montins, Museros... de tots ells recordava Paco les maneres, la forma de caminar-los als bous, els excel·lents parells de banderilles que brodava Rafael Ataide “Rafaelillo”, entranyable amic amb moltes vesprades triomfals en l'esportón des d'aquella Barcelona dels feliços dies en què Déu gaiata 15 Sequiol. 198
repartia sort, a qui ho sabia buscar. Mai vaig saber si Paco era de Ramirez... o de Caro. No ho vaig saber perquè d'ambdós parlava amb afecte, recordant els seus encerts mes que les seues fallades. Però era Castelló, la ciutat de la seua ànima, la que apareixia sempre en el relat; “La capital se dividió entre caristas y ramiristas y cada un tenia su peña y su pasodoble. Los dos habían nacido en 1937 y por tanto, eran de la misma edad. Sin embargo, Antonio comenzó unos años antes que Jose Luis, aunque este tomó la alternativa tres años antes que el otro”. Eren els anys 50, aquells en què Fernando Zabalza, Tomás Marco Campos i Rufino Milian suaven moltes vesprades el vestit de plata. Llavors regentava la Plaça l'empresari Miguel Aguilar Corcuera, que va fer diners amb el tèxtil i se'l va gastar en els bous... “Era conserje Vicente Soliva. Hombre bueno, cordial y abierto, siempre dispuesto para ayudar a los demás, amigo de toreros y ganaderos, mas aún de los mayorales y con frecuencia, paño
Fira de Bous de la Magdalena. Als Bous amb Paco
de lágrimas de los maletillas que se acercaban a Castellón buscando una oportunidad. En la Plaza tuvo su vivienda y en ella nacieron sus hijas...” Recordava Paco l'albarderia, fidelment cuidada per la família Branchadell des de la seua inauguració en 1887. Saludava afectuós a l'últim d'ells, el gendre de “Tonico el Corretjer”; Antonio Branchadell, que li va cedir els trastos després de complits els 80. “Y tan amorosamente cuidados estaban los arreos, que la “aparellá” de las mulillas es todavía la misma que se utilizó en
la corrida inaugural” Mai va deixar d'acudir a la seua cita amb la Magdalena. Mai va deixar d'anotar en el quadern de la seua memòria els fets, les gestes, els matadors, els bous. Alvaro Amores, Vicente Soler Lázaro, Ramón Bustamante, Alberto Ramirez... Jóvens espases que van donar els primers passos com a matadors de bous en l'arena castellonenca, amb desigual fortuna. ¡Que dificil es esto del toro!... ¡Que dificil! Parlava d'altres alternatives que també va veure Castelló. La d'Alfredo Corrochano Miranda
gaiata 15 Sequiol. 199
l'any 32, la de Luis Castro Sandoval “El Soldado” al març del 35. Antonio Chenel “Antoñete” amb Julio Aparicio com a padrí, Joaquin Bernadó l'any 56, Santiago Castro “Luguillano”, Pedrín Benjumea, Pepín Peña, Antonio Rubio, José Luis Palomar, Manolo Montoliu..."¡Ay Manolo Montoliu! ¡Quien nos iba a decir que tendríamos que ver lo que vimos, aquella tarde de sol y sangre, algunos años despues del 2 de Marzo de 1986!" I els ulls se li omplien de fum i de llàgrimes.
Gran Traca Final Magdalena Vitol. I tornar a començar
Per Agustín Mon Carro
E
l foc i la pólvora anuncien als quatre vents que Castelló està de festa. I el foc i la pólvora, tancant el màgic cercle festiu, clausuren nou dies d'intensa i participativa festa en el carrer. La Gran Traca Final i l'espectacle del Magdalena Vitol són els actes encarregats d'animar els últims minuts de festa. Per la seua emotivitat, la seua altíssima participació, pel seu significat ocupen un lloc destacat dins de les preferències dels castelloners, partícips o no dels diferents ens festius de la ciutat, perquè del que es tracta és de posar un punt i final a uns dies de frenètica activitat. És intenció de qui subscriu, en la seua modèstia, aportar una sèrie de dades sobre aquests dos actes que ajudaran a comprendre'ls i, perquè no, a estimar-los més. Córrer la Traca Final és un costum molt popular i congrega a nombrós públic. Sentir el sec tronar sobre el teu cap, banyar-te en una pluja de foc i impregnar-te de l'olor de pólvora és la millor manera de tancar la festa i preparar-se per a
una nova edició. Com a acte final de festes apareix en el primer programa de 1945, encara que cal indicar que amb anterioritat a aquesta data, després de la romeria i la posterior processó nocturna, la jornada concloïa amb una traca final. Aquella primera traca de la nova era festiva es va concebre com un final de festa que havia de passar per totes les Gaiates monumentals. L'encàrrec es va realitzar a La Obrera Pirotécnica qui va preparar 3.500 metres de traca corrent, més 500 per al caseriu marítim i 500 metres de traca potent. Així queda arreplegat en el projecte presentat per la pirotècnia, firmat per Bautista Martí, el 22 de febrer de 1945: “Características de la traca final: 3.500 metros de traca de colores corriente, más 500 metros de traca de mayor potencia que corresponde a 50 metros por el paso de cada gayata (10 gayatas) más 48 salidas por el paso de 8 gayatas (a 6 salidas) y 52 salidas en la terraza de la torre al finalizar la traca que con las 48 gaiata 15 Sequiol. 200
fuentes, las 3 carcasas y los tres detonadores de gran potencia darán fin” Com a curiositat, transcrivim, també, el recorregut que acompanyava al projecte: “Recorrido: Desde la gayata de la plaza de la Independencia por la calle Zaragoza y Colón alto y calles de Enmig a la gayata de la plaza Clavé, por la calle San Félix a la gayata de la plaza de Maria Agustina, por la calle Mayor a la gayata de plaza Santa Clara, por esta misma calle a la gayata de la plaza de la Paz, por la calle Herrero y calle Orfebre Santalínea a la gayata del Alcázar de Toledo, por la calle de la Trinidad a la gayata de la plaza del Generalísimo, de esta plaza saldrá un ramal a la gayata de la plaza del Rey y otro a la gayata de la calle Navarra, y continuará por la calle de Enmig y Colón bajo a la gayata de la plaza de la Virgen y a la Torre donde finalizará con el disparo de los fuegos de artificio en la terraza.” Aquesta estructura es manté inalterable amb el pas dels anys
Gran Traca Final - Magdalena Vitol. I tornar a començar
encara que desapareix aqueixa relació amb el monument Gaiata. Excepcionalment es van afegint alguna rematada aèria en el seu recorregut, com l'any 57 o en la Magdalena de 1995 que, amb motiu de la celebració del cinquanta aniversari es van disparar unes rematades aèries en La Farola, plaça de la Paz, plaça María Agustina i Forn del Plà. També el recorregut varia. Mantenint el punt d'eixida i el punt final, podem dir que el sentit de gir s'inverteix, de manera que en arribar als Quatre Cantons, gira pel carre d'Enmig cap a Porta del Sol, Trinidad, Ximénez, Paz, Major, Maria Agustina, Sanahuja, Forn del Plà, Sant Fèlix, Enmig i Còlon fins a la part més alta del Fadrí, encara que les conseqüències que aquesta potent i atronadora pujada produïa sobre la Torre Campanar ha acabat per eliminar-la, finalitzant en la seua base. Com fàcilment pot suposar el lector, la col·locació de la traca final suposa un verdader esforç tant d'humà com de temps. A primera hora és necessari disposar,
sobre els carrers del recorregut, les cordes d'espart que suportaran la traca. Després és labor del pirotècnic, entre sis i huit hores, anar col·locant i interconnectant els diferents fardells de traca que, de manera artesanal, ha estat preparant en el seu taller i guardant adequadament per a no tindre problemes a l'hora de penjar-la. I mai falta algun retoc final que l'autobús de torn s'ha encarregat a despenjar o trencar. Quan no, la pluja, dificultant o impedint la instal·lació o, fins i tot, inutilitzant la traca com va ocórrer en 1955. Tot el que ha corregut alguna vegada la traca final ha experimentat una sensació molt especial. Opinions sobre on córrer-la hi ha tantes com a corredors però, si em permeten, un servidor sempre ha mantingut que el millor lloc és davall del foc, acompanyant el pirotècnic que, canya en mà, assegura que no hi haurà cap tall en la traca. La Traca Final es complementa amb el Magdalena Vitol. El Magdalena Vitol sorgeix com un intent de culminar la setmana gaiata 15 Sequiol. 201
de festes al gran. El seu ideòleg, Antonio Pascual Felip, membre de la primera Junta Central de Festejos, tenia per costum finalitzar aquelles primeres reunions del màxim ens festiu, amb un VITOL. Amb aquesta filosofia es va confeccionar el primer Magdalena Vitol, en 1949. Es pretenia que totes les Gaiates es concentraren en la plaça Major i rodejaren amb la seua llum a la Gaiata de la Ciutat encara que per diferents motius, a la convocatòria només van acudir dos. Podem dir que aquest acte no s'ha arribat a desenvolupar tal com es va pensar, entorn de la figura de la Gaiata. Únicament en l'edició de 1960, totes les Gaiates van quedar exposades en la plaça Major després de la desfilada (el dia de la Romeria en aqueix any no va ser el segon sinó el penúltim). Però el que si ha quedat marcat per sempre és el costum de llançar el crit de MAGDALENA! a què respon el poble, a una sola veu VITOL! En aquella edició del 49, no va ser una sinó tres perquè a més de la Reina de les Festes, també ho van fer
Gran Traca Final - Magdalena Vitol. I tornar a començar
l'alcalde de la Ciutat i el president de la Junta Central de Festejos. En aqueixos primers anys, el Magdalena Vitol es redueix a unes rematades pirotècniques i al ja tradicional rètol lluminós, amb bengales. No serà fins a 1952 quan aquest acte pren una major envergadura, amb una estructura semblant a l'actual. Igual que la Traca Final, el Magdalena Vitol també hi ha patit l'efecte de les inclemències meteorològiques, fins al punt de suspendre'l com va ocórrer l'any 1953 o, sense anar més lluny, en la magdalena de 2004. Com hem dit abans, des de l'aparició del Vitol, ha estat intrínsecament unit a la Traca Final, però l'orde cronològic no sempre ha sigut com ara. Des del seu inici, el Vitol donava pas a la Traca Final que eixint des de La Farola i després de recórrer els principals carrers de la ciutat (ja hem vist que per diferents recorreguts) arribava a la Torre Campanar on es disparava la rematada fi de festa (a partir dels anys setanta, complementat amb
un castell pirotècnic disparat en l'avenida Cernuda y Velasco, hui avinguda del Mar). Però a partir de 1991, la Junta de Festes, presidida per D. Luis Doménech Company, va prendre dos importants decisions respecte a aquests actes. En primer lloc s'adopte la decisió que l'acte de Magdalena Vitol fóra l'acte de clausura de les festes per tant passava a realitzar-se després de la Traca Final i s'eliminava el posterior castell de focs. D'altra banda, la Traca Final ampliava el seu recorregut. Eixint des del propi balcó de l'Ajuntament, discorreria pels carrers Vera, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla, Sant Vicent i ronda Millars fins a La Farola, on reprenia el circuit habitual. A més a més, a partir d'aqueix any, seria la Reina de les Festes l'encarregada de botar foc la metxa de la traca final que, eixint de la plaça Major i després de recórrer la Ciutat, tornaria a la base del Fadrí donant inici l'últim acte festiu: el Magdalena Vitol. En l'actualitat, la traca final té un recorregut que sobrepassa els quatre mil metres, s'utilitzen més gaiata 15 Sequiol. 202
de 35 quilos de pólvora i es tarda prop d'un mes en la seua fabricació ja que tot el procés és manual, això si, l'experiència acumulada aconsella utilitzar material que resguarde de la pluja. Però si alguna cosa no ha canviat en l'estructura de la traca és el ritme endiablat que adquireix a la seua arribada al carrer Colon, camí del Fadrí. Coneixen a algú que haja pogut córrer aqueix tram complet? Crec que no hi existeix. No seria responsable per la meua part, parlar de la Traca Final i no fer referència a Pirotècnia Martí de Burriana. Des que tinc ús de raó, el nom de la pirotècnia de Burriana ha sigut l'encarregada de la fabricació, col·locació i dispar de la Traca Final, actualment sota la direcció de Reyes Martí. Amb la rematada de la Traca Final en el Fadrí, la foscor pren una plaça Major, abarrotada de públic. Un potent feix de llum creua, brillant, il·luminant la balconada de l'Ajuntament on les Reines de les Festes, acompanyades per les seues Corts d'Honor, llancen el crit esperat per tots, MAGDALENA!
Gran Traca Final - Magdalena Vitol. I tornar a començar
Tothom, a una sola veu, amb una sincronització que resultaria impossible programar-la, respon VITOL! És l'inici de l'espectacle. Pirotècnics, artistes, tècnics de llum i so, tots sota la coordinació del director de Xarxa Teatre, Leandre Escamilla, arrancaven el que, sens dubte, ha sigut un dels millors Magdalena Vitol de la història. Era la Magdalena de 1.998. Sobre una idea original de la Junta de Festes, la companyia de Vilareal va començar a donar forma a un impressionant espectacle. Les premisses de partida amb què havia de treballar la companyia van ser: • Treballar sobre un escenari, instal·lat enfront de la fatxada de la Santa Maria, amb zones a diferent altura. Tal escenari hauria de ser el suport del rètol de pirotècnia davant de la negativa d'autoritzar la seua col·locació sobre la fatxada, com vènia sent habitual. • Hauria de ser un repàs a la setmana de festes, havent de
comptar amb els elements següents: Pregó, Ofrena, Gaiates, Romeria i Tornà, Bolero i Nit Màgica. Després d'un treball de més de dos mesos la proposta presentada per Xarxa Teatre estava preparada per al seu debut. Era el diumenge 22 de març de 1998. Passada la mitjanit i després del cartell de MAGDALENA VITOL, la música en directe, sobre una de les zones de l'escenari, invitava a la figura del Pregoner que, des del més alt de l'escenari, recitava els versos de Bernat Artola. L'Ofrena va ser la següent posada en escena. Sobre l'escenari es va formar la silueta de la Mare de Déu de Lledó, utilitzant el rosetó de Santa Maria, a manera de corona. La fatxada principal es va omplir d'una infinitat d'efectes de llums en forma de flors completat amb el foc aeri que des de la plaça Cardona Vives, llançaven els germans Brunchú seguint les instruccions del coordinador de l'acte, Leandre. L'escenari va evolucionar fins a formar una gegantina Gaiata sobre gaiata 15 Sequiol. 203
la qual diferents parelles de ball van interpretar el Bolero de Castelló. Va arribar el moment de la Romeria. Amb un vol de campanes des del més alt del Fadrí, els actors van escenificar, sobre les escales de l'escenari, la pujada cap a l'ermita. Per a la Tornà, potser el moment més espectacular de la nit, quatre romeus van descendir per la paret exterior de la Torre Campanar fins a la seua base mentres des de la seua terrassa es disparava un rematada pirotècnica. Finalment van ser els dimonis de Sant Roro els qui van prendre l'escena i al so de la peculiar música de la Nit Màgica van posar el contrapunt a un impressionant espectacle. Pirotècnia Brunchú, al compàs del Rotllo i Canya, va posar en apoteosi final en el cel de Castelló. Espectacles per al Magdalena Vitol hi ha hagut molts i molt variats: projeccions sobre la fatxada del Fadrí i Santa Maria, una impressionant batalla sobre el cel de la plaça Major, artefactes
Gran Traca Final - Magdalena Vitol. I tornar a començar
pirotècnics que, creuant la plaça Major des del balcó de l'Ajuntament fins a la fatxada de Santa Maria, botaven foc el rètol del Vitol, fins i tot l'arquer olímpic, Alejandro Reboll va ser l'encarregat d'encendre el rètol amb el seu arc… però hem volgut centrar-nos en aquest espectacle de la Magdalena 98 perquè, potser, ha sigut un punt d'inflexió en el concepte artístic del Vitol: la idea de l'escenari en altures, utilització d'actors tant en els escenaris com sobre fatxades, canvi de l'emplaçament del rètol del Vitol; a partir de l'any 99 serà la fatxada del Mercat Central la ubicació del mateix; però, sobretot, l'espectacularitat d'una
posada en escena que va captivar el públic castellonenc. La Gran Traca Final i el Magdalena Vitol posen el punt final a nou dies intensos de festa popular. Les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor, des dels balcons de la casa Consistorial, reben l'afecte de tot un poble, congregat als seus peus. Que bote la Reina! Que boten les Madrines! Guapa, guapa i guapa! Una altra setmana! Són els càntics que, a l'uníson, coregen tots els festers. A poc a poc, aqueixos càntics van disminuint. La majoria dels presents comencen a retirar-se Perquè en poques hores clarejarà un nou dilluns on tot tornarà a la normalitat.
gaiata 15 Sequiol. 204
Ja en la intimitat, amb la complicitat d'uns pocs festers, les Reines de les Festes amb les seues Corts d'Honor i acompanyades per la corporació municipal i els membres de la Junta de Festes creuen la plaça Major, des de l'Ajuntament fins a la porta del Fadrí. Allí es compleix una de les tradicions menys conegudes. Les Reines de les Festes inviten novament als presents amb el crit MAGDALENA. La resposta no es fa esperar: FESTA PLENA! El cercle màgic de la festa es completa. Una nova edició de la Magdalena acaba d'arrancar. I tornar a començar…
Mitologia de Castelló: 75é Aniversari de Tombatossals
Per José Prades García
L
'estiu era calorós i al maset s'estava de meravella aquell 15 d'agost, després de rematar l'arròs amb pato com cada any, menjar el meló ben fresquet, el café adient, algun que altre rotllet i la copeta corresponent, el millor que un pot fer és pillar descuidada una hamaca i sota de la figuera, plantada al lloc més fresquet de l'indret, fer una bona sesta. Amb el cos ben ple quasi al moment es queda un trasposat. Al poc de començar la dormida a l'home, que ja és com un tronc damunt del llit d'ocasió, li ve una imatge que li sembla totalment real ja que ell és a la vora del moll del port i veu entrar per la bocana un vaixell amb les veles desplegades i que navega amb direcció al moll que ell ocupa. Quan ja s'han fet totes les operacions d'atraque i d'amarre adients, l'home es queda meravellat en vore que del vaixell comencen a baixar uns homenots que no li semblen desconeguts. Va contant-los a mesura que van posant els peus a terra. A poc a
poc pensa qui pot ser tota aquella gent que arriba i al moment reconeix ni més ni menys que a tota la Conlloga. Sí, efectivament, Tombatossals i tota la resta que no havien tornat per ací després de la conquesta de les Illes. S'establiren a l'antic poblat de la Magdalena i des d'allí vindran a la reconquesta de la nostra ciutat, perquè els seus veïns tornen a tindre un poble amb les condicions de modernitat dels temps que corren però amb les normes de respecte i convivència que havia disfrutat en els temps passats. Cadascú dels membres té un treball a fer: Tombatossals sense produir més molèsties que les necessàries farà amb el seu poderiu que totes les cases tornen a ser de un to paregut, quant a l'alçada, per la qual cosa se donarà habitatge al lloc necessari perquè puguen viure amb la mateixa comoditat i condicions. Amb aquesta tasca serà ajudat per Arranca-Pins que amb la seua força farà el trasllat dels béns a les gaiata 15 Sequiol. 205
noves cases i a la vegada desmuntarà els troços d'edificis sobrants per damunt de les alçades permeses. Mentres tant aquests dos personatges són treballant per la ciutat, Bufanúvols tenia la seua faena que fer i no era altra que portar amb els seus bufits els núvols necessaris perquè els camps no tinguen cap dificultat de reg durant l'any, amb la qual cosa les taronges i altres collites puguen ser regades amb regularitat i que no pateixquen la sequera que les arruïne. Tragapinyols també estava ocupat posant ordre per tallar els abusos de gent que no anava per la drecera del bon comportament, tant amb relació a les propietat públiques i privades com del descans de les persones i amb unes poques pinyolades espantava a qui no era respectuós a tot el que el voltava. Per a Cagueme, per poder seguint fent el que pot, i per a l'Agüelo Masses la tasca encomanada era l'entreteniment dels infants ensenyant-los jocs educatius i
Mitologia de Castelló: 75é Aniversari de Tombatossals
cançons com aquella que li cantava la Conlloga a la filla del Rei Barbut que deia: Dalt d'un pi hi ha un molí, que replica el tamborí… la qual és desconeguda en l'actualitat per la majoria dels infants de la ciutat. La resta de la Conlloga romanava al poblat fent el que era precís
perqué aquells homenots trobaren fetes les coses necessàries al seu entorn. A poquet a poc la ciutat anava canviant-se de tal mena que tornava a ser un paradís de quietud, tranquil.litat, bones relacions i les portes de les cases podien tornar a deixar-se amb les claus al pany, tenint, únicament, que alçar el picaport per entrar dient les veus de costum - Es pot passar? - A dins, qui siga.
gaiata 15 Sequiol. 206
L' home a l'hamaca era feliç amb tots aquests romanços que li havien vingut al cap fins que una mosca el despertà de sobte i amb desil.lusió se n'adonà que tot havia sigut un somni, però que de totes maneres haguera volgut que fóra veritat. La mitologia castellonenca havia tornat fins que fóra només per un ratet, mitjançant un somni, l'any que se celebrava el 75é aniversari del Tombatossals.
Volem agrair l'esforç i col·laboració de tots els que han intervingut en l'edició d'este llibret, d'una manera o una altra. Des dels que ens han aportat les seues vivències en els articles fins a les empreses que han inserit la seua publicitat, passant pels tècnics impressors, fotògraf, disseny de portada així com a l'equip humà del Sequiol que ha fet possible que hui tinga en les seues mans nostre llibret 2006, el vint-i-cinqué de la història del Sequiol. A tots MOLTES GRÀCIES
Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràfiques Color Imprés el 17 de febrer de 2006, festivitat de Siete Santos Fundadores