M2012 by Gaiata 15 Sequiol

Magdalena

A.C. Gaiata 15 “SEQUIOL”

2012

Gaiata 15

Gaiata 15 Sequiol

SEQUIOL

Magdalena 2012

Volem agraïr l’esforç i col·laboració de tots els que han intervingut en l’edició d’este llibret, d’una manera o una altra. Des dels que ens han aportat les seues vivències en els articles ﬁns a les empreses que han inserit la seua publicitat, passant pels tècnics impressors, fotògraf, disseny de portada així com a l’equip humà del Sequiol que ha fet possible que hui tinga en les seues mans nostre llibret 2012. A tots MOLTES GRÀCIES

"RAMELL DE LLUMINÀRIES I TARONGINA" Gaiata de la Ciutat 2012 Gaiata guanyadora del 1er. premi de la Magdalena 2011 A. C. Gaiata 15 SEQUIOL

Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràﬁques Color Imprés el 17 de febrer de 2012, festivitat de Sant Teodor.

3 SALUTACIONS

• SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE LA CIUTAT, En Juan Alfonso Bataller Vicent • SALUTACIÓ DEL PRESIDENT D’HONOR, En Joaquín Borras Llorens - Delegat del Consell a Castelló • SALUTACIÓ DEL PRESIDENTA DE LA A.C. GAIATA 15 SEQUIOL, N’Elisabeth Breva Almerich • SALUTACIÓ DE LA REGINA DE LES FESTES, Na María España Novoa • SALUTACIÓ DE LA REGINA INFANTIL DE LES FESTES, xiqueta Carla Collazos Rovira • SALUTACIÓ DE LA DAMA DE LA CIUTAT N’Araceli Moliner d’Ivernois • SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ, En Jesús López Guillén

19 RACÓ DE L’ARTISTA • LA NOSTRA GAIATA • LA NOSTRA GAIATA INFANTIL

31 LA NOSTRA COMISSIÓ • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

LA NOSTRA COMISSIÓ LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL MADRINA 2012, N’Andrea Tortosa Baquero MADRINA INFANTIL 2012, xiqueta Laura Turch Benedito PRESIDENT INFANTIL 2012, xiquet Sergi Martí García MADRINA D’HONOR, N’Andrea Estrada Torres I ACOMPANYANT MADRINA D’HONOR INFANTIL, xiqueta María Voltes Usó I ACOMPANYANT LES DAMES D’HONOR I ELS SEUS ACOMPANYANTS LES DAMES D’HONOR INFANTILS I ELS SEUS ACOMPANYANTS ENTREVISTA A ANDREA TORTOSA BAQUERO, LA NOSTRA MADRINA per Vicente Cornelles ENTREVISTA A LAURA TURCH BENEDITO, LA NOSTRA MADRINA INFANTIL per Vicente Cornelles ENTREVISTA A SERGI MARTÍ GARCÍA, EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL per Vicente Cornelles ENTREVISTA A ELISABETH BREVA ALMERICH, LA NOSTRA PRESIDENTA per Vicente Cornelles ACOMIADADA DE LA MADRINA 2011, N’Araceli Moliner d’Ivernois ACOMIADADA DE LA MADRINA INFANTIL 2011, xiqueta Adriana Llopis Pascual ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2011, xiquet Adrián Doumere Fabregat REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LA COMISSIÓ PER AL LLIBRET DE LA MAGDALENA 2012 QUADRO D’HONOR PROGRAMACIÓ DE FESTES AL SECTOR. NACHO CARCELLER SEBASTIA, PREGONER INFANTIL DE LA MAGDALENA 2011

Direcció: ELISABETH BREVA Coordinació articuls: XIMO GÓRRIZ Redacció: AGUSTIN MON Portada i il·lustracions separates: LORENZO RAMIREZ Entrevistes: VICENTE CORNELLES Col·laboradora: CRISTINA GARCIA Publicitat: LIDÓN MARZÁ, BEGOÑA NAVARRO, PILAR IRIGOYEN, MARI CARMEN MONTE, ANGELES GARCIA, CHELO ASENCIO, ELENA MARZÁ Reportage fotogràfic: MUPHY EDICIONES DIGITALES

SUMari 99 ACTIVITATS

• NOMENAMENT DELS MÀXIMS REPRESENTANTS DEL SEQUIOL PER A LA MAGDALENA 2012 • NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR • LA NOSTRA PRESENTACIÓ. • AIXÍ LA VAN VEURE… - EL PERIODICO MEDITERRANEO - EL MUNDO – CASTELLON AL DIA • EL CARTELL ANUNCIADOR DE LA MAGDALENA 2012 • NOMENAMENT DELS SEQUIOLERS D’HONOR 2011 • VIII CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLO” - FUNDACIÓ RURALCAIXA CASTELLÓ • XIII CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA AL COL.LEGI ISIDORO ANDRES • ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2011 • ACTIVITATS CULTURALS AL SEQUIOL • I EDICIÓ DEL FESTIVAL SEQUIOLROCK

153 ARTICLES • DEL SALUDA A LES XARXES SOCIALS, 30 ANYS DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ DE LES ACTIVITATS GAIATERES per Vicente Cornelles. • LES COMISSIONS DE SECTOR, D’AHIR A HUI (HA CANVIAT L’OCI, ELS COSTUMS, LES FAMÍLIES...) per Xelo Pastor. • CONTA’M !!! TRENTA ANYS DE SEQUIOL per Agustín Mon. • FESTA PER A TOTS I DE TOTS, DES DE SEMPRE per Paloma Aguilar. • EL MONUMENT GAIATER: LA TRADICIÓ I LES NOVES TENDÈNCIES per Patricia Rodríguez. • LA GAIATA, DINAMITZADORA D’ACTIVITATS DURANT TOT L’ANY per Javier Roig. • CREIXEMENT I TRANSFORMACIÓ DEL BARRI DES DE 1980 FINS A L’ACTUALITAT per José Prades García. • LA FESTA DE CASTELLÓ, PROGRESSA ADEQUADAMENT per Juanjo Trilles i Font • CADA LLIBRET DE GAIATA ÉS UN TROS DE COR DE CASTELLÓ per Esperanza Molina. • LA CIUTAT ENTRE DOS SEGLES per Ximo Górriz Plumed • LES PRESENTACIONS DE GAIATES. ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITAT per Eric Gras. • ELS CANVIS QUE VAN DES DE LA FUNDACIÓ DEL SECTOR A HUI per Salvador March Chulvi. • ACTES DESAPAREGUTS DEL PROGRAMA DE FESTES EN 30 ANYS per Salvador Bellés. • LA PIROTÈCNIA COM ELEMENT DE LES NOSTRES FESTES per Masclet d’Argent (Article presentat a concurs en la Magdalena 2012 sota el lema: La pirotècnia com element de les nostres festes)

(Tel. 964 10 93 78), realitzat en el Mas del Pi Impressió: Gràfiques COLOR IMPRES S.L.U. Traducció al valencià: Programa SALT 3.0 Traductor i corrector de valencià. Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística Dipòsit Legal: CS 64-2012 El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

* La Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints artícles que apareixen publicats en el present llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Il路luminem les Festes

SALUTACIONS

OBRES I CONSTRUCCIONS EQUIPS DE REFRACTARÍSTES REFORMAR I OBRES EN GENERAL

Carrer Maestro Arrieta, n.º 10 – baix 12006 CASTELLÓ Telèfon: 619 05 35 43 – 696 41 14 65 Oﬁcina: Telèfon 964 24 17 03 . Fax 964 24 36 91 Mail: obras_eman@yahoo.es web: www.emancons.com

SALUTACIONS

Alfonso Bataller Vicent

Alcalde de Castelló

donen vida a les comissions gaiateres els vertaders continuador i vigilants de la tradició. Els monuments que són el símbol de la nostra Festa, són també el nexe d’unió per a molta gent que treballa, durant tot l’any, per aconseguir la gaiata més bonica, les activitats més atractives per a la resta del barri. Un sacrifici i un esforç que són clau pel desenrotllament de la Magdalena. Perquè la gent que dedica el seu temps a treballar per la festa de la resta de veïns i veïnes són imprescindibles per a continuar donant esplendor a les celebracions fundacionals de Castelló. La Desfilada de Gaiates, a més de convertir-se en un homenatge als primers pobladors de la Plana, que van baixar del Castell Vell, és també un reconeixement de la societat castellonenca que ix al carrer per comprovar el treball de les 19 comissions de sector i felicitar, de primera mà, els integrants de las diferents gaiates, des dels més menuts i menudes, fins als més veterans.

“J

a el dia és arribat…” El cor de la Magdalena 2012 batega ja a la nostra ciutat. I ho fa, com sempre amb l’alegria i devoció del que celebra la seua festa més important. Les comissions gaiateres s’afanyen per donar els últims retocs als seus monuments i les dames, madrines, i tots els que formen part de cadascú dels sectors, senten la responsabilitat, la il·lusió i els nervis de qui es troba a les portes d’una nova cita amb la història i les tradicions més volgudes. Un any més, acomplint fidelment el costum més venerat a esta terra, recorrerem el camí que ens duu, deixant arrere el Camí dels Molins i el Caminàs, fins a l’ermita de la Magdalena i el Castell Vell, coronant el seu tossal. Una Romeria de les Canyes que renova la nostra condició d’hereus d’una genealogia brillant i orgullosa. Eixe vincle de sang i d’història té en les persones que

Unes festes que han aprés a fer front a les dificultats i plantar cara, fins i tot, a una de les pitjors crisis que hem conegut. Eixe és un altre dels grans triomfs d’una festa oberta i participativa; una Magdalena per a tots els gustos, per a totes les edats, per a totes les butxaques. Una austeritat obligada, que no ha restat qualitat i interès a les propostes de la Setmana Gran de Castelló, ni ganes de viure la Festa tant als castellonencs com als turistes que visiten la nostra ciutat durant la Magdalena. D’aquesta manera, vull convidar tots el veïns i veïnes de Castelló a gaudir d’unes festes singulars i internacionals, com són les de la Magdalena 2012. Unes celebracions que sumen una varietat d’actes tan significatius com la Romeria de les Canyes, el Pregó o l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó. Concerts i cercaviles, mascletaes i castells de foc, teatre al carrer o bous...Tots els dies tenim desenes de propostes per gaudir de les nostres festes. Preparem-nos a viure, esta Magdalena 2012 amb alegria i orgull, amb la il·lusió de saber-nos protagonistes d’un nou episodi de la brillant història de la nostra ciutat.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

SALUTACIONS

Joaquín Borrás Llorens

President d’Honor - Delegat del Govern Valencià a Castelló

dura per a fer possible una celebració a l’altura que mereixen els ciutadans de Castelló i quants s’acosten a compartir amb nosaltres esta alegria compartida. I en el món de la gaiata, la Sequiol, amb més de 31 anys de vida, és un exemple de convivència, de germandat i d’interés per mantindre les nostres tradicions sempre vives. Com a president d’honor d’esta gaiata puc transmetre-vos com em sent d’orgullós al veure que cada un de vosaltres aporta el seu granet d’arena perquè cada any el treball siga major i més fructífer i es veja reflectit en tota una programació festera d’alt nivell. Durant tot l’any, a més, sé que organitzeu activitats culturals, lúdiques i esportives per a totes les edats. Esta edició de la Magdalena, a pesar del greu incident ocorregut en el magatzem de gaiates, no pot ser un any trist. Entre tots sabrem tirar endavant les nostres festes perquè, encara que algunes gaiates no puguen estar físicament, els símbols es porten en el cor.

es festes fundacionals de Castelló són l’eix principal de les activitats lúdiques de la nostra ciutat, per la qual cosa em resulta especialment grat poder obrir estes pàgines que arrepleguen l’esperit d’estes festes que representen la nostra història i el nostre futur i que ja van ser declarades d’interés turístic internacional fa dos anys. Els castellonencs ens disposem a viure estos dies amb intensitat, omplits d’orgull pel nostre passat i sempre amb els braços oberts a tots els que ens vullguen visitar durant estos dies. La setmana gran pareix, des de fora, que es reduïsca als nou dies de festa, però la veritat és que el cicle magdalener dura tot un any, un temps durant el qual els castellonencs es bolquen per a anar preparant com mereix la celebració de la fundació de la nostra ciutat. I en eixa labor destaca sobretot el món de la Gaiata, que treballa de manera especialment

Des d’estes pàgines, m’agradaria felicitar-vos per tot el treball que realitzeu, per la vostra hospitalitat i sobretot perquè sou un dels eixos principals de la Magdalena. Andrea, Laura i Sergi sé que esteu acompanyats per un grup de gent excel·lent que vos faran viure les festes d’una forma especial. Segur que entre tots sereu capaços de fer que els vostres cors siguen un esclat de llum sense foc ni fum capaç d’il·luminar de felicitat a tots els castellonencs.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

SALUTACIONS

Elisabeth Breva Almerich

Presidenta Gaiata 15 “Sequiol” i Federació Gestora de Gaiates

De nou, renovem el nostre compromís i presentem, hui i ara, a tots els socis i veïns del Sequiol un compacte, complet i variat programa de festes per a la Magdalena de 2012, a pesar de tots els imponderables econòmics que han minvat la nostra capacitat però no han doblegat la nostra il·lusió sinó tot al contrari, han aguditzant la nostra imaginació creativa. Però perquè tot siga perfecte, perquè es complisca el fi perseguit, és necessari que tots vostés ens premien amb la seua participació. La Magdalena ha de ser temps d’alegria, il·lusió. Devem aparcar, per uns dies, tots els problemes quotidians i disfrutar, amb goig, d’una ciutat en festes.

es festes, com a fenomen social, són un indicador perfecte de la manera de ser, de la seua riquesa i, en definitiva, de la idiosincràsia d’un poble. Les nostres festes de la Magdalena són, doncs, un clar reflex del nostre caràcter obert, participatiu i compromés amb les nostres tradicions més arrelades, fruit del cresol de civilitzacions que s’entrellacen en els nostres orígens. I esta manera de viure la festa quede manifesta, de forma molt patent, en tots els hòmens i dones que componen les diferents comissions de sector de la nostra ciutat. Tots assumixen un compromís abnegat de servici davant tot un sector, aportant tenacitat, professionalitat i, sobretot, il·lusió. I Sequiol és un dels exemples més clars de compromís amb les festes. Des dels seus inicis, fa ara uns trenta anys, esta comissió ha treballat per i per a les festes fundacionals de la nostra ciutat. Ha programat un conjunt d’espectacles i activitats al sector perquè tots els nostres socis i veïns; tots vostés, puguen disfrutar uns dies de sana convivència mentres commemorem la fundació de la nostra ciutat. En tot este període moltes, moltíssimes, han sigut les iniciatives que hem posat en marxa i, en totes elles, hem posat la nostra màxima il·lusió i compromís per a complir amb el mandat atorgat a cada comissió de sector en el desenvolupament i difusió de les nostres tradicions. I tot este esforç ha sigut correspost, amb escreix, per una massiva participació de tot el veïnat.

Per als Sequiolos enguany tornarà a ser especial doncs, A.C. GAIATA 15 per segon any consecutiu “Ramell de lluminàries i SEQUIOL tarongina”, la nostra Gaiata de la Magdalena 2011, serà la Gaiata de la Ciutat i tindrà l’honor de presidir la Magdalena 2012 des de la plaça Major, a l’ombra del Fadrí. Una raó més per a sentir-se orgullós de la nostra Gaiata, per a lluir la nostra Panderola; en definitiva per a sentir-se Sequiolo.

Amb esta edició finalitza el meu compromís al capdavant d’esta comissió. I també com a Presidenta de la Gestora de Gaiates. Temps haurà de fer balanç i traure conclusions, però permeten-me que aprofite estes esbosses per a manifestar el meu més sincer agraïment a tots quants m’han prestat la seua col·laboració i esforç perquè estos dos il·lusionants projectes hagen pogut ser una realitat. Una realitat, cada una d’elles, jalonada de reptes complits, d’ambiciosos objectius aconseguits. I superats amb escreix. És un rotund èxit de tots que jo em sent molt orgullosa d’haver pogut capitanejar. Gràcies per tot. Ser Sequiolo és una filosofia de vida: és treballar per la festes, és divertir-se col·laborant, és responsabilitat, és compromís amb la cultura castellonenca, és esforç abnegat, és segell de qualitat. I tots i cada un dels components de la nostra comissió ens sentim Sequiolos. Som Sequiolos. Per això els puc assegurar que, de nou, esta edició magdalenera, serà completa en èxits. Unisca’s a nosaltres i senta’s Sequiolo per uns dies disfrutant de la Magdalena 2012. Magdalena Festa Plena!!!

SALUTACIONS

María España Novoa Reina de les Festes

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

e tingut la sort de viure de prop l’evolució de la Gaiata i, des del seu naixement, no ha deixat de contribuir amb esforç constant a mantindre i fer créixer els valors i el respecte cap a les arrels i la tradició del nostre volgut Castelló. Us done les gràcies, amics de Sequiol, per eixa tasca i vull traslladar a cada vei del sector el més sincer desig que les pròximes Festes de la Magdalena els concedisquen la satisfacció necessària per omplir els seus cors. Perquè tots som Castelló i ... “perquè la Gaiata siga, el nostre millor Pregó”.

SALUTACIONS

Carla Collazos Rovira Reina Infantil de les Festes

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

a gent del sector 15 es caracteritza pel seu dinamisme i esperit fester. Any rere any el monument i les festes del sector de Sequiol, tenen el resplendor i el lluïment que aquest barri es mereix. Tot això és possible gràcies al treball incansable de tots els membres de la seua comissió. Desitjar-vos molt bones festes i que gaudiu tots d’aquesta Magdalena 2012. Molts besets

SALUTACIONS

Araceli Moliner d’Ivernois Dama de la Ciutat

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

ull desitjar tots els veïns del sector 15 “Sequiol” que passen unes bones i inoblidables festes per a esta Magdalena 2012.

SALUTACIONS

Jesús López Guillén

President de la Junta de Festes

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

om a President de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i satisfacció tindre l’oportunitat de dirigir-me als veïns del sector 15 “Sequiol” per desitjar-los que passen unes bones festes. La nostra ciutat es disposa a viure amb intensitat les properes Festes de la Magdalena, que d’ací a molts pocs dies aconseguiran que Castelló s’ompli de festa. Vull felicitar-vos tots, als membres de la comissió per la tasca realitzada i per ser uns excel·lents

companys de viatge en aquest tren de la festa i als veïns perquè es converteixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran. Anime tots a participar d’aquest merescut homenatge a la Gaiata 15 “Sequiol”, col·laborant en tot el possible amb les representants i els membres de la comissió que han estat preparant les activitats per a la Magdalena amb l’única il·lusió que siguen gaudides per la majoria del veïns. Moltes gràcies i bones Festes de la Magdalena 2012

RACó DE L’ARTISTA

rAcó de l’artista

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

rAcó de l’artista

La Nostra Gaiata

Artiste: JOSE VICENTE MONROIG MARQUES Lema: FAROLET CASTELLONER, FAROLET ROMEU

igua, terra, vent i llum, elements de la naturalesa que s’unixen per a donar forma i vida a la nostra gaiata. Els colors blaus del mar es mesclen amb el marró de la terra de la Plana per a degradar-se cap als verds i taronges de l’horta, il·luminats pels rajos grocs i daurats del sol mediterrani. D’este trencadís de colors mesclats per mans artesanes, milers de braços engloben un mateix color, el de la llum magdalenera, llampades fulgents que il·luminen la nit castellonera com si d’una estrela fugaç es tractara, a la que molts cors demanen un mateix desig. La llum blanca i sagrada de l’ermita fluïx accelerada per les séquies de la Plana inundant els camps de tarongers per a obrar el miracle de la primavera a Castelló, el miracle de la llum gaiatera. De cada braç naixeran els fruits de la terra en forma d’harmoniosos fanals adornant, mes si cal, el bell monument sequioler. Cada u dels fanals porta, al seu

Estructura:

interior, la llum dels romeus que cada tercer diumenge de quaresma renoven les seues arrels. Junt amb la terra i el mar, les quatre barres roges resplendixen, amb llum pròpia, sobre el fons daurat de la seua senyera, anunciant, qual pregó, a tots, d’on venim i, en el seu lloc preeminent, el tren que vola, la Panderola, símbol del nostre sector. D’inspiració modernista en la seua totalitat, la nostra gaiata és la unió dels elements i la tradició, del clàssic i l’avantguardista. És la unió de l’esforç i la il·lusió, és la unió de l’esperança i la tenacitat, tot pareix en el seu conjunt separar-se, que es vaja a trencar, però no és així, el monumental conjunt esta unit per la incommensurable força del gegant Tombatossals que, des de dins, abraça i unix tot el monument i, per fora, la fragilitat i bellesa de la infantassa que es deixa voler pel gegant per a unir-se per a tota la vida. Per això sempre eixa llum, eixa gaiata, estarà en les nostres retines i en eixe farolet xicotet que tots portem dins, eixe que és la verdadera essència de la festa, el farolet castelloner, el farolet romeu.

a Gaiata que Sequiol presenta a concurs en la Magdalena 2012 trenca amb tots els cànons anteriors de disseny ja que lluny de disposar dels braços exclusivament en les diagonals de la base, estos es disposen en els 360 graus del contorn perimetral de l’eix longitudinal. I quant a la composició espacial, la distribució de més de mig centenar de fanals sobre els braços i a diferents altures, conferix al conjunt un nou concepte de Gaiata. Sobreïx la disposició dels braços, setze, que únicament estan subjectes a l’estructura central quedant volats sobre la superfície del carro suport. Per a això s’ha dissenyat una estructura metàl·lica,

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

rAcó de l’artista coincidents en les cares on es troben els braços menys alts de la part inferior. Estos huit braços també tenen dos formes. Els perpendiculars a les cares del carro suport, són ascendents i suporten tres fanals cada u, mentres que els que estan en les diagonals del carro suporta, tenen forma descendent i només suporten un fanal. Estos setze fanals són iguals als descrits en la part inferior i d’una alçària de 500 mm. La següent peça que trobem té forma de piràmide truncada invertida de base irregular de huit costats, de manera que els costats estrets queden paral·lels als costats del carro base. Esta peça esta realitzada amb perfil de ferro de 20 x 20 x 2 més platina de 10 x 2. Les cares d’esta peça estan forrades de cristall “catedral” sobre el qual trobem, en les grans, els escuts de la ciutat realitzats en fusta tallada i policromada. I coronant esta peça una cúpula de gots composta per més d’un centenar d’ells disposats en tres línies, de radi 350, 300 i 250 mm. respectivament. Tots els gots estan decorats simulant el cristall gelat.

DATA DIBUIXAT COMPROVAT ESCALA

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

1 : 25

27/07/2011

NOM AGUSTIN MON

ALÇAT

MONUMENT GAIATER

en forma de prisma de base regular de setze cares de 159 mm. de costat i 1900 mm. d’alçària. L’estructura està construïda amb perfil de ferro de 40 x 40 x 3, en el seu cos interior, i perfil de ferro de 20 x 20 x 2 més platina de 20 x 3, en el seu contorn exterior. Forma una sòlida columna que, en el centre de cada una de les seues cares, manté un braç de fusta. Un total de setze braços que estan diferenciats de dos formes i van intercalats. Uns sobreïxen per la part superior i els altres, al contrari, sobreïxen per la part inferior. Cada un dels braços suporta dos fanals, a diferents altures, component, al voltant de la gaiata, quatre corones de fanals. Estos trenta-dos fanals tenen forma de con truncat invertit, i tenen dos grandàries diferents, 8 d’altura 500 mm. i 24 d’alçària 600 mm. L’envolupant del fanal s’ha realitzat amb tela retroluminiscent sobre la qual s’han realitzat una decoració, policromada, simulant el “trencadís”. Seguint amb l’estructura central, sobre l’anterior, trobem una nova peça en forma de doble piràmide truncada de base regular de 16 cares, unides per la seua base major, realitzada amb perfil de ferro de 40 x 40 x 3, en el seu cos interior i perfil de ferro de 20 x 20 x 2 més platina de 10 x 2, en el seu contorn exterior. Sobre esta peça se suporten huit braços,

Culminant la nostra obra trobem el gaiato. Com en anys anteriors este element disposa d’un sistema de corrioles que permet poder jugar amb la seua altura, des de la base mateixa del monument, a fi de poder salvar els obstacles amb què es troba la Gaiata en el seu esdevindre itinerant per la ciutat. Dit gaiato està realitzat completament de cristall sobre el qual s’han incorporat elements en fusta tallada i policromada. En el seu interior s’ha realitzat una estructura suport de xapa metàl·lica de 3 mil·límetres de grossor tallada amb punxonadora de control numèric. Cal ressaltar que en els quatre cantons del carro suport es disposen de quatre fanals, com els ja descrits però d’una alçària de 800 mm, sobre unes estructures de fusta tallada i policromada que arrepleguen uns escuts de la ciutat, realitzats amb cristall emplomat.

rAcó de l’artista

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

DATA DIBUIXAT COMPROVAT ESCALA

1 : 16

08/08/2011

NOM

DATA

AGUSTIN MON

PLANTA COTAS MAXIMAS

DIBUIXAT

MONUMENT GAIATER

3.1

COMPROVAT ESCALA

1 : 10

09/08/2011

NOM AGUSTIN MON

PIS 4 COTAS MAXIMAS

MONUMENT GAIATER

4.1

rAcó de l’artista

Decoració:

nspirada en el modernisme gaudià, la decoració d’este monument presenta un impressionant treball policromàtic, configurant diferents efectes utilitzant la tècnica del “trencadís”. Des de la pròpia base del carro suport, la columna central o els fanals, tots ells disposen d’esta línia decorativa. Es complementa el treball en els braços amb fusta tallada i policromada, amb detalls de pa d’or i plata. Tots els fanals, porten una sanefa, al voltant de la base, realitzada a coure i llautó, repujat a mà.

Il·luminació: B

àsicament s’han utilitzat tres tipus d’elements per a la il·luminació de la nostra Gaiata: A.C. GAIATA 15 • Peretes esfèriques mat, E14 que cada una disposa SEQUIOL de dotze leds. Amb una potència elèctrica de 600 mW i un flux lluminós d’uns 45 lúmens. Disponibles en blanc fred, roig, groc, blau i verd. • Tubs de led, model T8, de 9W i 18W, amb 144 i 288 led’s SMD 3528 respectivament que subministren 890 i 1950 lúmens amb un angle de projecció de 270º, en to blanc fred. • Tires de 60 leds SMD 5050 RGB per metre, amb índex de protecció IP47 i una potència de 15W/m.

La utilització d’estos elements està molt diferenciada. Mentres que les peretes estan disposades perfilant els braços, els tubs de led estan en l’interior del cos central i les tires del led SMD 5050 RGB, bàsicament gotets. En la zona central, per ser tota de cristall, hem dissenyat una il·luminació interior que realce els treballs sobre el cristall i conferisquen transparència als elements. Uns cent vint tubs de diferents potències, han sigut disposats de manera que s’aconseguisca l’efecte desitjat La potència total instal·lada en esta zona central rondarà els 2.000w. Tant el gaiato com els gotets -per a cada un dels gotets s’ha construït com una làmpada amb 4 tires de 3 leds RGB de la cinta- s’ha utilitzat mes de mig centenar de metres de tires de led SMD 5050 RGB de manera que podrem anar variant les tonalitats

d’estos per mitjà de les infinites combinacions que ens oferixen estos elements. La potència total instal·lada, en estos elements, serà d’uns 1.000w. Finalment tenim la il·luminació que podem denominar espectacular. Composta per unes dos mil peretes, de dotze leds cada una, en to blanc fred, disposades en tot el perímetre dels vint-i-quatre braços de fusta així com unes vint-i-quatre peretes de diferents colors, en cada un dels cinquanta-dos fanals, disposades a fi de poder anar variant la tonalitat del mateix. Tot comandad per un autòmat OMRON Sysmac CJ1M – CP22 d’última generació a què l’equip d’enginyers del Sequiol han adaptat una etapa de potència de cent vint-i-huit eixides de huit amperes cada una, realitza un infinitat de moviments i combinacions seguint les instruccions programades, específiques i exclusives per a cada treball del Sequiol. En total prop de 4.000w. instal·lats. En definitiva podem estar parlant d’una potència total instal·lada que no sobrepassa els 7.000 watts.

rAcó de l’artista

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Les dades:

• Potència elèctrica instal·lada: 7.000 W • Alçària màxima: 6 metres • Ample de carro: 3 metres. • 120 metres de perﬁl de ferro 20 x 20 x 2 • 30 metres de perﬁl de ferro 40 x 40 x 2’5 • 240 metres de platina de ferro de 10 x 2 • 42 metres de platina de ferro de 20 x 3 • 60 metres de platina de ferro de 40 x 6 • 2000 bombetes esfèriques blanc mat, E14 de 12 led’s cadascuna i de 0’6W • 1500 bombetes esfèriques roig, groc i verd, E14 de 12 led’s cadascuna i de 0’6W • 3500 portalàmpades E14 • 1 font d’alimentació estabilitzada amb eixides +12v 4A • Autòmat OMRON Sysmac CJ1M - CP22 d’última generació • Eixida de potència de cent vint-i-huit eixides a triac i a transistor • 56 metres de tira de led RGB de 12v, amb 60 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67 • 60 tubs de 120 led SMD 3528, T8, de 9 w • 60 tubs de 240 led SMD 3528, T8, de 18 w

• 130 metres quadrats de tauler de fusta DM 19 mm • 10 metres quadrats de tauler de fusta DM 10 mm • 150 metres quadrats de tauler de fusta DM 16 mm • 20 metres quadrats de tauler de fusta DM 5 mm • 24 metres llistó de pi 10 x 10 • 110 metres llistó de pi 30 x 5 • 62 metres quadrats de tela retroluminiscent • 25 rotllos de cinta adhesiva doble cara, 10 mm • 50 rotllos cinta de carrosser de 50 mm • 25 metres quadrats de cristall tipus “Impres 140” de 3 mm • 100 metres de cinta de plom de 5 mm • 420 tubs de pasta perfiladora, color negre, daurat i patejat. • 1200 metres de conductor elèctric flexible 16 x 0’22 mm² de secció • 300 metres de conducte elèctric flexible, de1 mm² de secció • 60 metres de conductor elèctric flexible de 18 x 0’75 mm² de secció • 12 quilos de pintura esmalt • 16 quilos de pintura plàstica • 4.969 hores de treball

rAcó de l’artista

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

rAcó de l’artista

La Nostra Gaiata Infantil Artiste: MANUEL BREVA NEBOT Lema: D’EMPELT CASTELLONER

’empelt castelloner és l’obra que l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol presenta en la Magdalena 2012, representant a tots els xiquetes i xiquets Sequiolers.

Un extraordinari disseny amb planta octogonal sobre el qual disposem, en les diagonals del carro base, un braç de fusta. En la part superior i envoltant la corona de gots, trobem la disposició de dotze braços, amb una configuració molt especial. Partint del mateix punt d’ancoratge, es disposen els tres braços,

separats uns 30 graus cada u, sent la disposició inversa; és a dir, els dos exteriors giren cap a fora mentres que el del mig, cap a l’interior. El cos central se sustenta en una estructura metàl·lica realitzada en perfil quadrat de ferro de 20 x 20 x 1’5 i platina de 20 x 3. La peça interior és una piràmide truncada de base octogonal regular, sent la inferior de costat 535, la superior de 268 i alçària 600. Sobre este trobem un prisma regular de base octogonal, de costat 77 i alçària 900. Els costats d’ambdós peces estan forrats de fusta sobre la qual A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

PLANTA PIS 1

PLANTA PIS 2

DATA DIBUIXAT

29/12/2011

DATA

NOM AGUSTIN MON

DIBUIXAT

COMPROVAT ESCALA

1 : 16

29/12/2011

NOM AGUSTIN MON

COMPROVAT

ALÇAT

MONUMENT GAIATER INFANTIL

ESCALA

1 : 25

PLANTA

MONUMENT GAIATER INFANTIL

rAcó de l’artista s’ha realitzat arabescos treballs de calat i en la que s’han disposat, en les cares paral·leles als costats del carro suport de la peça inferior, quatre escenes festives en fusta tallada i policromada. En la part superior trobem una cúpula de got, disposats en cinc línies, en cada un del qual es disposa una pereta RGB realitzada amb 12 leds. Per damunt d’ella, l’escut de la ciutat, amb fusta tallada. Tots els braços d’esta Gaiata estan conformats amb fusta DM sobre la qual s’han realitzat treballs de talla i decorats. Perfilant els mateixos trobem prop de sis-centes peretes de 12 leds. Culminant la nostra Gaiata trobem el Gaiat, realitzat completament en cristall tallat a l’hidrotall i, en el seu interior s’han disposat tires de LED SMD 5050 RGB.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

L’equip tècnic del Sequiol ha dissenyat i construït tota una circuiteria de control, tant per al de les tires de LED RGB com per a la inﬁnitat d’efectes lluminosos que realitzen les més de sis-centes peretes LED disposades sobre la nostra Gaiata, tot això comandat per un autòmat OMRON C-200 i una etapa de potència de seixanta-quatre eixides de 8 ampers cada una. L’acabat de tots els detalls de la nostra Gaiata s’han cuidat al màxim, senya inequívoc dels treballs que realitza Sequiol, conferint al conjunt un impressionant senya de qualitat i bon gust.

D’empelt castelloner és, de nou, una genial idea del polifacètic i llorejat -set primers premis en la història del Sequiol- artista gaiater Sequiolero per excel·lència: Manuel Breva Nebot, portada a realitat pel nombrós i professional equip de treball del “matadero”.

rAcó de l’artista

Les dades: • Potència màxima instal·lada: 1.500 w • Alçària màxima: 3 metres • Ample de carro: 1’80 metres • 4 tubs de 120 led SMD 3528, T8, de 9 w • 12 tubs de 60 led SMD 3528, T8, de 16w • 600 bombetes esfèriques mat, E14 de 12 led’s cadascuna i de 0’6W • 600 portalàmpades E14 • 10 metres de tira de led RGB de 12v, amb 60 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67 • 10 metres de tira de led blanco frio de 12v, amb 60 SMD 3528 per metre i amb index de protecció IP 67 • 1 font d’alimentació estabilitzada amb eixides ±24v 1A, -5 4A y 3 x +12v 4A • Circuit de control per a tires led RGB de 120W • Autòmat OMRON

• Eixida de potència de seixanta-quatre eixides a triac • 6 metres quadrats de tauler de DM de 16 mm. • 12 metres quadrats de tauler de DM de 10 mm. • 10 metres quadrats de tauler de DM de 5 mm. • 24 metres de perﬁl quadrat de ferro de 20 x 20 • 18 metres de platina de ferro de 40 x 6 • 200 metres de mànega de 16 x 0’25 • 100 metres de mànega de 18 x 0’75 • 100 metres de conductor elèctric rígid d’1 de secció • 2 metres quadrats de cristall tipus “Impres 140” de 3 mm • 6 quilos de tapapors per a fusta. • 7 quilos de pintura plàstica en diferents tonalitats. • 6 metres quadrats de moqueta. • 1005 hores de treball

Equip de realització: Angel Esteban de Fez Pascual Lerma Navarro Enrique Carceller Llago Vicente Voltes Portilla Nacho Collados Marco Víctor Orozco Rodríguez Chema Orozco Rodríguez Lauren Climent Beltrán Alberto Navarro Carsí Javier Rodríguez Capdevila José Andrés Estrada Miralles Juan Carlos Puig Vilanova Javier Roig Varoch Jorge Martí Obiol Manuel Doumere Martínez Celes Gual Galván Rafa Cosín Marco Nino Turch Ferrer Fernando Carratalá Palencia Agustín Mon Carro

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissi贸

LA nostra comissió

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

ocals: Eva Uso Estrada Angeles Garcia Villalonga Joaquin Moliner d’ivernois Araceli Moliner d’ivernois Chelo Asencio Monroig Jorge Marti Garcia Ainhoa Orozco Perez Irene Lerma Albella Mª Lidon Carretero Vilarroig Pascual Lerma Navarro Angel Esteban de Fez Maite Garcia Marin Mª Carmen Gonzalez Rodriguez Alejandro Breva Monte Ana Blasco Sanchis Fernando Carratala Palencia Armando Breva Almerich Carmen Sales Navarro Marcos Sales Navarro Claudia P. de Jorge Pérez Begoña Navarro Amat Mª Carmen Torres Llido Maria Sebastia Gomez Carmela Molina Gonzalez Bartolome Molina Milla Pablo Sanahuja Nebot Marta Marco Galmes Nino Turch Ferrer Mª Carmen Benedito Carbó Javier Rodriguez Capdevila Arantxa Manteca Mayo

Alicia Alcon Nebot Alba Orozco Alcon Mª Carmen Monte Martinez Vicente Voltes Portilla Moises Gimenez Menendez Esmeralda Garcia Garcia Jose Ramon Espejo Fuente Alberto Navarro Carsi Inm. Paloma Viera Arruebo Ignacio Collados Marco Carmen Pascual Perez Lourdes Moreno Vazquez M. Lidon Marza Marco Elena Marza Marco Juan C. Puig Vilanova Fco Javier Roig Varoch Alicia Galindo Martinez Noelia Fabregat Alcon Manuel Doumere Martinez Laura Gregori Vidal Laureano Climent Beltran Esther Viera Arruebo Juan Manuel Pradas Montaner Ionut Marian Belinschi Angel Lopez Safont Rafael Cosin Marco Vicenta Gual Galvan Rafael Cosin Gual Celestino Gual Galvan Pilar Irigoyen Sarmiento Jose Segarra Ginés

LA nostra comissió

La Nostra Comissió Presidenta Elisabeth Breva Almerich Assesor jurídic Enrique Carceller Llago Assesor Agustín Mon Carro Vice-presidents Vicente J. Queral García Jorge Martí Obiol Victor Orozco Rodríguez Tresorer Joaquín Moliner Saborit Secretaria web Salome Albella Gomez Secretaria Gloria Baquero Lopez Comptador José María Orozco Rodriguez Coordinadora Infantils Araceli d’Ivernois Rodriguez Vocals Junta Vicente Queral Gual J. Andres Estrada Miralles María Lopez Lopez Madrina Andrea Tortosa Baquero Madrina d’Honor Andrea Estrada Torres Dames d’Honor Jennifer Carratala Blasco María Isierte Carnicer Aroha Espejo García Rosana del Pino Pineda Acompanyants Carlos Mon Breva Enrique Carceller Sebastia David M. Carretero Vilarroig Cristian Bonet Vilarroig

Maite Vilar Ferrero Estefanía Climent Moreno Ana Rodriguez Perez Adrian Ortiz Perez Adrian Nebot Sanahuja Rafael Gregorio Ariño Mohamed Ali Ahmedou Sidi

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió Portaestendart Luis Rivas Galindo Portaestendart Infantil Adrian Doumere Fabregat Vocals Infantils Alvaro Voltes Uso Nacho Carceller Sebastia Laia Collados Marza Ainhoa Pegueroles Morilla Adriana Llopis Pascual Anna Turch Benedito Carolina Aicart Gomez Maya Aguilera Biosca Artista Gaiater José Vicente Monroig Marques Artista Gaiater Infantil Manuel Breva Nebot A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Lourdes Mª Climent Moreno Cristina Puig Villarroig Marta Benedito Tarazona Ana Rubert Calatayud Lucia Benedito Ordaz Carlos Benedito Ordaz Marta Gual Irigoyen

LA nostra comissió

La Nostra Comissió Infantil Madrina Infantil Laura Turch Benedito President Infantil Sergi Martí García Madrina d’Honor Infantil María Voltes Uso Dames d’Honor Infantils Carla Bonet Vilarroig Claudia Llopis Pascual Mar Sanahuja Marco Beatriz Also Galaso Lucia Aguila Moreno Carolina Navarro Viera Carmen Serra Rodriguez María Collados Marza Elena Puig Villarroig Teresa Doumere Fabregat Balma Doumere Fabregat Georgiana Elena Andrei Anna Quiangong Llorens Gali Natalia Queral Asencio Lucia Nuo Parra Llorens Claudia Ortiz de Zayas Acompanyants Infantils Raul Pegueroles Morilla Xavier Queral Asencio Nicolas Rodriguez Manteca Alvaro Navarro Viera Marcos Rodriguez Manteca Fran Benedito Tarazona Juan Carlos Francisco Pascual

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Andrea Tortosa Baquero Madrina 2012

Laura Turch Benedito Madrina Infantil 2012

Sergi Martí García President Infantil 2012

Andrea Estrada Torres Madrina d’Honor

Carlos Mon Breva Acompanyant

María Voltes Usó Madrina d’Honor Infantil

Nicolás Rodríguez Manteca Acompanyant Infantil

Jenifer Carratalá Blasco Dama d’Honor

Adrián Ortiz Pérez Acompanyant

María Isierte Carnicer Dama d’Honor

Cristián Bonet Vilarroig Acompanyant

Maite Vilar Ferrero Dama d’Honor

Aroha Rafael Espejo García Adrián Gregorio Ariño Nebot Sanahuja Dama d’Honor

Acompanyant

Ana Rodríguez Pérez Dama d’Honor

Mohamed Ali Ahmedou Sidi Acompanyant

Estefanía Climent Moreno Dama d’Honor

Enrique Carceller Sebastiá Acompanyant

Lucía Ortiz de Zayas Dama d’Honor Infantil

Rosana del Pino Pineda Dama d’Honor

David Carretero Vilarroig Acompanyant

Juan Carlos Francisco Pascual Acompanyant Infantil

Lucía Benedito Ordaz “Peque”

Carlos Benedito Ordaz “Peque”

Carla Bonet Vilarroig

Claudia Llopis Pascual Dama d’Honor Infantil

Dama d’Honor Infantil

Carolina Navarro Viera Dama d’Honor Infantil

Raúl Pegueroles Morilla Acompanyant Infantil

Anna Lucia Llorens Gali Águila Moreno Dama d’Honor Infantil

Lucia Nuo Elena Parra Llorens Puig Vilarroig Dama d’Honor Infantil

Dama d’Honor Infantil

Beatriz Also Galaso Dama d’Honor Infantil

Mar Sanahuja Marco Dama d’Honor Infantil

Carmen Serra Rodríguez Dama d’Honor Infantil

Xavier Queral Asencio Acompanyant Infantil

Georgiana Elena Andrei Dama d’Honor Infantil

Lucía Asensi Lerin Dama d’Honor Infantil

María Collados Marzá

Fran Benedito Tarazona Acompanyant Infantil

Dama d’Honor Infantil

Teresa Balma Doumere Fabregat Doumere Fabregat Marcos Rodríguez Manteca Dama d’Honor Infantil

Dama d’Honor Infantil

Acompanyant Infantil

Martina Pradas Viera Dama d’Honor Infantil

Claudia Ortiz de Zayas Dama d’Honor Infantil

Álvaro Navarro Viera Acompanyant Infantil

Natalia Queral Asencio Dama d’Honor Infantil

Laura Gregori Vidal Col·laboradora

Marta Gual Irigoyen Col·laboradora

Jorge Martí García Col·laborador

Adrián Doumere Fabregat Portaestendart Infantil

Ainhoa Pegueroles Morilla Col·laboradora

Anna Turch Benedito

Marta Benedito Tarazona Col·laboradora

Col·laboradora

Ana Rubert Calatayud Col·laboradora

Alejandro Breva Monte Col·laborador

Alvaro Voltes Usó Col·laborador

LA nostra comissió

Andrea Tortosa Baquero, Madrina de Sequiol Per Vicente Cornelles

orta la festa en les venes, Sa mare, Gloria Baquero Lopez, va ocupar els més alts càrrecs de responsabilitat festera Madrina infantil i Madrina de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, Dona de companya de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Dama de la Ciutat, membre de la Junta de Festes i membre fundador de la Gaiata 15 “Sequiol”, en uns anys d’esplendor per a les gaiates i les festes de la Magdalena, i que encara són A.C. GAIATA 15 recordats per generacions senceres de SEQUIOL castellonencs. Andrea Tortosa Baquero, Madrina de la Gaiata 15 per a les festes de la Magdalena del 2012, expressa en la seua mirada i en el seu jovial somriure l’esperança de viure “un any molt especial” en el tron de la comissió festera de l’avinguda Almassora. Després de viure intensament la seua presentació oficial en el Palau de la Festa, en una espectacular cerimònia que va impactar als milers de castellonencs que es van congregar en el nou recinte del PAU Sensal i en la que va rebre la banda oficial de màxima representant gaiatera de Sequiol, Andrea camina ja cap al tercer diumenge de Quaresma sent conscient de la importància del seu madrinatge, un títol amb què presidirà el bateig del monument fester en vespres de la setmana gran i serà el pròleg a jornades intenses en la consagració d’una festa magalenera el símbol de la qual, la llum, la guiarà com a ambaixadora d’una de les comissions en l’avantguarda del món fester castellonenc.

Andrea Tortosa Baquero té 18 anys. La seua gran

passió és la música i a ella està entregada com a estudiant de Musicologia en la Universitat Autònoma de Barcelona, en el campus de Bellaterra, després d’uns fructífers estudis de Violí que li ha portat a la Jove Orquestra de Castelló i a l’Orquetra de Cambra

LA nostra comissió de sector, on es treballa sí que per a fer més grans les festes de la Magdalena, però també hi ha grans oportunitats de disfrutar, de fer amics i de compartir moments molt especials”. Paraules que reflectixen la importància que la joventut castellonenca aposte per les gaiates per a la seua diversió magdalenera, uns col·lectius que unixen il·lusió i esperança, tradició i futur i modernitat sense perdre les senyes d’identitat festera. I parlant de Magdalena, la madrina de Sequiol no dubte a manifestar com el seu acte favorit durant la setmana gran festera la Romeria de la Magdalena, “que no em perd mai i, per descomptat, enguany menys”. Però, també nomena la Desfilada de Gaiates i la cavalcada del Pregó, com altres actes emblemàtics de les festes. Reconeix també el seu gust per la pólvora, especialment per les mascletaes i no es perd ni una en primera línia en el recinte pirotècnic del Primer Molí.

Cámerata 94, en un currículum ascendent per a aconseguir el virtuosisme necessari en el suggeridor món del pentagrama a què dedica temps i temps d’assajos. I, des que va saber que representaria als “sequiolos” en les festes fundacionals que ja estan molt prop, en el seu cor es va despertar l’alegria immensa de compartir amb els membres de la comissió, però també amb la resta de madrines, el meravellós tràfec d’un somni de tota dona castellonera convertit en realitat, disfrutar de la llum gratificant del seu gaiata per a obrir la porta a la primavera castellonenca. En una comissió festera on precisament sí que hi ha gent jove, Andrea Tortosa llança un missatge a la joventut de la ciutat perquè s’integre en les comissions de sector de la ciutat: “M’agradaria que la gent jove coneguera per dins què són les comissions

Només té paraules d’elogi cap als membres de la comissió que contínuament li estan mostrant afecte i estima. És conscient de l’important paper que ha de representar com a ambaixadora de Sequiol per a les festes de la Magdalena i assumix eixe protagonisme amb el desig manifest de què tot isca redó en l’esdevindre de Sequiol. Així mateix, Andrea Tortosa es dirigix als veïns del barri per a, no sols invitar-los als actes que la gaiata programa per a ells, sinó perquè siguen conscients que la comissió treballa i s’esforça perquè Sequiol siga un focus i sarau de festa, que la Magdalena arribe a tots els racons d’este enclavament urbà com a testimoni de festa Popular i participativa. Uns bons desitjos que segur es faran realitat en l’àmbit de Sequiol, a la Gaiata 15, la de l’avinguda Almassora i carrers adjacents, que enarbora la bandera del treball ben fet, del sacrifici i de l’esforç i que la situen en el més alt del pavelló magdalener.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió

Laura Turch Benedito, Madrina Infantil de Sequiol Per Vicente Cornelles

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Laura Turch Benedito res li és alié en el món de les festes de la ciutat. Sa mare ja va ser madrina del sector 6, Farola-Ravalet, en 1986; la seua germana Anna, va ostentar el madrinatge de Sequiol en 2009 i també va ser dama infantil de la cort d’honor d’Ana Frías en 2010. Però, a més, son pare és membre de la Junta de Govern de la Reial Confraria de la Mare de Deú del Lledó i forma part de l’Escola de Dansa Castelló, per no dir que és membre actiu de Sequiol on tota la família té un compromís directe. Amb este aval, Laura ha anat creixent amb l’amor i afecte cap a les tradicions de la ciutat i a pesar de la seua curta edat, 9 anys, és conscient perfectament del que suposa

ser de Castelló i ser fidel a uns ideals castelloners que es consagraran en l’edició del 2012 de les festes fundacionals com a madrina infantil de la Gaiata 15, comissió en què hi ha ostentat així mateix els càrrecs de dama infantil i madrina d’honor. És a dir, ha xafat ja l’escenari de l’antiga Pèrgola com a integrant de la comissió infantil i sap el que significa estar assentada junt amb altres xiquetes i xiquets de la gaiata en l’estampa del quadro d’honor de les presentacions de la gaiata. Madrina infantil que presidirà el bateig del monument per als més menuts de Sequiol en els dies precedents a la setmana gran. I així, després de viure l’emoció, i també els nervis,

LA nostra comissió

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

69 de la proclamació oficial del seu madrinatge, el passat dia 10 de desembre en una espectacular gala que va despertar l’admiració dels centenars de castellonencs que es van congregar en el Palau de la Festa, en una de les presentacions de major qualitat de les celebrades en el present exercici magdalener, Laura Turch disfruta del seu protagonisme en el dia a dia dels fulls d’un calendari que s’encamina cap al tercer diumenge de Quaresma i, un any més, complir amb la tradició de la romeria penitencial a la blanca ermita de la Magdalena. Laura estudia quart curs d’Educació Primària en el Col·legi Mater Dei i el que millor porta de les seues activitats escolars són les Matemàtiques i Anglés. Però, també és una consumada esportista amb excel·lència en gimnàstica rítmica i natació. De les festes de la Magdalena subratlla com els seus actes favorits la Romeria del dia gran de les festes fundacionals, en la que participarà vestint les gales de llauradora, i també “la Desfilada de Gaiates” i el Cós Multicolor, dos actes en què Laura Turch disfruta plenament. La Desfilada de Gaiates en el que significa d’elegància i solemnitat amb el seu port i abillaments de castellonera, i el Cós com a verdadera

explosió de goig i alegria festera en la incruenta batalla del confeti que se celebra en l’equador de la setmana gran, en un espectacle que és una delícia per als més menuts. La madrina infantil subratlla a més la gran quantitat d’amigues amb què compartix les seues vivències en el si de la comissió. Una cort d’honor conformada per Carla, Claudia, Mar, Beatriz, Lucía, Carolina, Carmen, María, Elena, Teresa, Balma, Georgiana, Anna, Natalia. Lucía, Claudia, Martina, Lucía, Lucía i María, com a madrina d’honor, un selecte ramell de castelloneres disposades a disfrutar del torrent d’emocions que comporta la setmana gran magdalenera. I amb elles, els acompanyants infantils, verdaders cavallers de la infància. Laura Turch Benedito, finalment, llança un missatge als xiquets de Castelló i als del seu sector perquè participen en les comissions infantils de les gaiates i, en concret, la de Sequiol, perquè, com bé assegura la madrina infantil, “s’ho passaran en gran i disfrutaran plenament de cada un dels actes preparats per als xiquets”.

LA nostra comissió

Sergi Martí García, President Infantil de Sequiol Per Vicente Cornelles

e casta li ve al llebrer. Forma part d’una família festera i gaiatera per excel·lència. Son pare, el carismàtic i “campechano” Jorge Martí Obiol, va ser president de la gaiata 14 en la dècada dels 80 del passat segle, en uns recordats anys d’esplendor per a les gaiates de la ciutat i en els que va ser possible el seu creixement i consagració sense dubtar-ho com a col·lectius essencials i fonamentals de les A.C. GAIATA 15 festes fundacionals de la ciutat, SEQUIOL però també va ser membre de la Junta de Festes on va arribar a ocupar la vicepresidència, per a recalar en la gaiata 15, Sequiol, on ocupa actualment una de les tres vicepresidències de la comissió, i el seu germà, Jorge també va ser president infantil.

Sergi Martí García, amb estos vímens i el solc d’uns pares entregats a la causa magdalenera, és el titular infantil de Sequiol per a les festes de la Magdalena del 2012 i, per tant acompanyarà la madrina infantil, Laura Turch Benedito, en cada un dels actes oficials de la setmana gran magdalenera. Inquiet, educat i somrient, Sergi té 9 anys, estudia quart curs de Primària en el col·legi Antonio Armelles i assegura que té molts amics en l’àmbit magdalener, fruit de les vivències en el si de la gaiata 15 i de les hores de compartir experiències i jocs amb la resta de presidents infantils de les gaiates, sobretot, en les nits de presentació en

el Palau de la Festa. Amb l’inesborrable record del seu protagonisme directe en l’acte de proclamació de les madrines de Sequiol, en el que va escortar a la màxima representant infantil, en una gala celebrada el passat 10 de desembre, Sergi Martí,

LA nostra comissió inicia el seu camí cap al tercer diumenge de Quaresma, en el dia gran les festes castelloneres per a pujar a la blanca ermita i, a la nit desfilar darrere del monument dels xiquets en la màgica Desfilada de les Gaiates. I també en cada un dels actes per als xiquets programats per la gaiata 15 en una setmana de sensacions i diversió assegurada. Sergi Martí assegura que els seus actes favorits d’eixos dies d’il·lusió i esperança magdalenera són el Cós Multicolor, -faltaria més! un seguici que desperta l’admiració de tots els xiquets gaiaters-, i les mascletaes, en una passió desmesurada per la pólvora, com bon castelloner. Amb Sergi formen part de la comissió infantil un destacat nombre de xiquets que es convertixen en l’esperança de futur de Sequiol en un sector que pot

presumir de població menuda: Raúl, Xavier, Nicolás, Álvaro, Marcos, Fran i Juan Carlos. El president infantil de la comissió de l’avinguda Almassora i adjacents llança un missatge als xiquets del sector perquè s’impliquen en les activitats de la gaiata. Declara que “s’ho passaran molt bé i podran assistir a un bon nombre d’actes divertits”. I és que no hi ha millor manera de seguir les tradicions de la ciutat que, des de ben xicotet, estar involucrat en els sectors de la ciutat. Com és el cas de Sergi que, amb els seus ulls oberts al futur, tindrà l’honor d’iniciar la festa magdalenera, junt amb la madrina infantil, amb el bateig del monument fester dels xiquets de Sequiol per als festejos fundacionals de la ciutat en els dies previs a la setmana gran i com a pròleg a les celebracions que començaran en el matí del Pregó.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió

Elisabeth Breva Almerich, Presidenta de Sequiol Per Vicente Cornelles

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

stenta la presidència de Sequiol en una segona etapa que està sent brillant i enaltidora i que ha portat a la comissió al màxim alt, sense oblidar com referent aquella primera etapa, en la gènesi fundacional, en 1981, quan ja la gaiata del guarisme 15 donava senyals de grandesa. Elisabeth Breva Almerich, que coneix com ningú el món de les gaiates i el que significa l’esforç dels gaiaters per fer de les festes de la Magdalena possiblement els millors festejos populars del món, afronta un any més des de la responsabilitat, la prudència i l’equilibri un nou exercici fester. I ho fa, així mateix, sent la titular de la

Gestora de Gaiates, màxim òrgan fester que agrupa a les 19 comissions de sector. I un tema ha eixit a la llum en les últimes setmanes i que ha posat en guàrdia als col·lectius fonamentals i essencials de les festes de la Magdalena: el decret de la conselleria de Governació que establix l’obligatorietat de contractar i assegurar al personal siga extern o de la pròpia comissió que es fa càrrec de les barres cara al públic durant la setmana de festes, i que ha provocat la polèmica i un cert malestar en l’àmbit gaiater. Elisabeth Breva ho té clar des de la mesura i l’equanimitat: “No és just que els que fem activitats

LA nostra comissió Quant a la programació de Magdalena 2012, la presidenta anuncia que “totes les nits hi haurà revetla amb orquestra, activitats infantils i recuperarem el Sequiol Rock”. Però, si hi ha una cosa que caracteritza, evidentment a Sequiol, és ela seua gaiata, el seu monument fester, obres de gran bellesa i esplendor dissenyada per l’artista oficial de la comissió, Jovi Monroig, uns treballs en què conjuga la tradició neobarroca amb elements d’avantguarda. Per descomptat, “volem repetir el triomf de l’any passat, quan vam aconseguir el primer premi”, expressa Elisabeth Breva, qui destaca que “la gaiata és el més important per a nosaltres i a ella dediquem els nostres majors esforços”. I, per això, té paraules d’elogi cap al grup que conforma la construcció i muntatge del monument en el box de la 15 dels magatzems de les gaiates, “en llargues hores de dedicació i treball que s’inicien a penes acabades les festes en la nit del Magdalena Vítol”.

per a la ciutadania, amb espectacles oberts i populars per a tots, i traiem una barreta per a traure uns eurets, que per a res financen tota la revetla o les iniciatives infantils, ara ho tinguen de prohibir; això va en contra de la festa, però és la llei i ho acatarem”. No obstant això, fins a l’últim moment “buscarem alguna possible solució que puga satisfer-nos a tots, bé a través d’excepcions o moratòries”, concreta la presidenta de Sequiol. I parlant de Sequiol, Elisabeth Breva ressalta que: “una de les nostres característiques és que organitzem activitats tot l’any”. I, en este sentit, menciona les diverses seccions de dolçaina i tabal, balls regionals, balls de saló, teatre valencià…, dins d’una variada oferta d’entreteniment i oci per als integrants i també per a tots els castellonencs. I també en Nadal es munta un betlem monumental i el Carter Reial i els Reis Mags arriben al cau de la gaiata, dins de la programació de les festes nadalenques de Sequiol.

I, per descomptat, la titular de Sequiol agraïx la col·laboració dels veïns amb la gaiata que, a pesar de la crisi, es continuen bolcant amb la comissió: “Ens ajuden, ens donen ànims i ens estimulen en cada una de les nostres iniciatives”. “No tenim queixa del barri que participen en el que poden”, indica la presidenta. I és que Sequiol s’ha convertit ja en una gaiata de secció especial en què hi ha una combinació perfecta entre els comissionats -és la gaiata de la ciutat amb el nombre més gran de components- i els veïns en una unió perfecta en a què la festa popular es fa patent. En vespres de l’inici de la setmana gran magdalenera, Elisabeth Breva invita els habitants de Sequiol a submergir-se en la voràgine d’actes magdaleners que la gaiata ha preparat per al barri en el constant compromís de la gaiata amb el guarisme 15 de fer de la Magdalena les millors festes populars del món.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió

Acomiadada de Araceli Moliner d’Ivernois Madrina 2011 cort d’honor de Sara Dols i vaig fer bona amistst amb les demés dametes infantils Laura, Almudena, Carmen, Aloma i Marta.. Quan vaig passar a la comissió major sempre estava pensant i contan quan em mancaria per a ser madrina d’aquesta gaiata. I el 18 de setembre del 2010 el meu somni es va fer realitat i va ser el meu nomenament com a madrina. Va ser un dia per a no oblidar ja que va estar ple d’emocions i alegries i des d’aquest dia el somni va començar a realitzar-se i poc a poc arribaven els actes imposicions, presentacions de les diferents gaiates, homenatges, galanies i ja quedaven menys per a la nostra setmana gran les nostres festes de la magdalena.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Tinc un record de cada u d’aquests actes: Imposició de bandes: el moment que l’alcalde Alberto Fabra em posava la banda blanca i també quan el president de la Junta de festes Jesus López em donava el ram de flors

H 2011.

ui es un dia que mai volguera que arribara i es la meua acomiadada com a madrina de l’any

Aquest any ha sigut un somni fet realitat per a mi gracies a tots vosaltres. Però aquest somni va començà fa molts anys, en realitat des que estic eixint com a dama infantil en aquesta gaiata. Vaig tindre l’oportunitat de ser madrina infantil en l’any 1999 i aquest any el vaig viure amb tres persones importants per a mi amb el meu president infantil Alberto, la meua madrina Beatriz i amb el meu president Jorge. Quatre anys despres vaig poder gaudir d’un any també prou inoblidable doncs vaig formar part de la

La nostra presentació que dir va ser directament inoblidable i, com em van fer plorar aquesta comissió!!! Nomes donar a tot el mon les gracies per fer que fora tan bonica i tan inoblidable. Em va agradar tot però les ofrenes van ser lo mes bonic: les dames de la ciutat del l’any 2003, quan va pujar Jorge, el meu vicepresident i el meu president de madrina infantil, en l’equip de Castelló, la federació de colles on van pujar els meus amics Luis i Andrea. Mil gracies per tot!. L’homenatge meu vaig passar super be en les demés madrines però sobre tot vore desfilar amb alegria a les meues dames i als meus damos. La galania va ser molt bonica però lo que mes recorde es el moment de desfilar per la passarel·la del Palau de la Festa fins arribar a l’escenari i de les ofrenes. Recorde la ofrena de la Gestora però lo mes graciós va ser quan Balma i Teresa, les germanetes del meu president infantil, anaven vestides de xiquetes del meneig lligades

LA nostra comissió a una gaiata. També l’ofrena de la cistella de la ciutat -que per casi es cau. Despres va arribar el bateig i diferents actes del nostre sector... va ser tot un record però no vaig a parlar de tots els actes de la magdalena sinó es fara masa llarg a més a més no tindria paraules per a explicar tot el que vaig sentir aquest any nomes puc dir que puc fer un album amb tots els records que tinc d’aquesta setmana, moments de felicitat i alegria i com no moments de tristesa perquè la setmana s’acabe. Ho recordaré com una setmana de remembrança. Gracies per fer que siga així. Però aquest any no podria haver-la viscut igual sense 3 persones que l’han passat junt a mi. I que faria jo sense un president infantil tan graciós i tan xarrador com tu, Adrián? Eixes presentacions contan els teus partits de futbol i les teus vacances i tot lo que em contaves. Sense tu aquest any no haguera sigut el mateix i espere que tu hages passat igual de be que jo, o millor, i que et recordes per a sempre, que mai t’oblides de tots els moments que em viscut junts. I com em podia oblidar de la meua xiqueta? Si, ets tu, la meua madrineta. Mare! quan em vaig assabentar que vas ser tu l’elegida com a madrina infantil, Adriana, em va fer molta il·lusió el poder compartir tot un any al teu costat i espere que no t’oblides mai que vaig ser la teua madrina de l’any 2011 ja que em viscut molts moments inoblidables juntes. Tu, Adrian i jo, sempre vos portaré en el meu cor i sempre sereu els meus xiquets. No puc oblidar-me de la persona que mes feliç em va fer al nomenar-me madrina. Si ets tu, Elisabeth, la meua presidenta però sobre tot, i el mes important, la meua amiga. Gracies a tu, aquest somni sa fet realitat, gracies per acompanyar-me i preocupar-te per mi en tot moment, gracies per tot,has fet que siga un record que sempre el portaré en el meu cor igual com et porte a tu. T’estime Elisabeth, gracies per ser com eres i no canvies doncs eres una bona presidenta.

• DAVID: Ets el millor, amb tu meu passe super be ja que sempre estàs fen-me riure i passem molt de temps junts. Tenim les nostres xarradetes en les classes de tabal. Me ho he passat super be aquesta setmana gran i espere que la puguen repetir mes anys • ESTEFANiA: la meu dameta del “flequillo” ja ja!. Et tinc ja molta confiança. Donar-te les gracies per ser com eres, que be mos em passat aquests any sobre tot en els dies de Pergola eh? sempre estem tafanejant però lo important es que mai oblides aquest any igual que jo mai l’oblidaré. • CARLOS: Estem junts des de xicotets. Em passat tota una vida junts i la que ens queda per viure. Espere que haja sigut igual d’inoblidable com per a mi. Sempre men recordaré el moment del dia abans de la presentació que em vas dir: “Agafa’t mocadors perquè ploraràs molt” i aixina va ser, quina plorera vaig agarrar. Gracies, espere poder viure una altra magdalena junt a tu i sempre tindràs lloc al meu cor. • AROHA: Gracies per gaudir amb mi aquest any i per fer que siga inoblidable al teu costat i que espere que mai oblides aquesta magdalena. • QUIQUE: Portem molts anys junts en aquesta gaiata i espere que encara ens queden uns quants anys més. Este any ha sigut el millor per a mi i sobre tot que tu estigueres en la meu cort. • MARIA: Tu vas viure al meu costat el moment de la telefonada de la presidenta per a dir-me que era madrina. Ahí estàvem les dos, menjant-nos un gelat, je je. Gracies per haver estat en tot moment ahí. Dir-te que mai oblidaré aquell dia que vas estar en mi el moment mes important però, sobre tot, a la presentació, el teu “guiño”d’ulls al baixar de l’escenari. Gracies.

No puc deixar-me als que, de veres, es mereixen unes paraules en aquesta despedida. Vosaltres sou els que m’haveu acompanyat en tot moment. No puc dir-vos nomes gracies així que vos dedicare unes paraules a cadascun de vosaltres:

• TOMI: De tu tinc molts moments inoblidables i que sempre recordaré. Tot aquest any al teu costat ha sigut increïble però vaig tindre un moment, en plena setmana gran, que vaig plorar -a part del Magdalena Vitol- el dia que em vas dir que segurament l’any següent ja no estaries en aquesta gaiata. Però no passe res, encara que tota aquesta comissió et troba a faltar, saps que aquesta sempre sera la teua casa. Gracies per ser com eres i de veres mai oblidaré aquest any.

• ANA: gracies per haver decidit formar part de la meua cort d’honor. Et conec de fa temps ja que som veïnes però el millor va ser el dia de la presentació, quins nervis, ehh!!! va ser la teua primera vegada vestida de castellonera i dir-te que gracies per estar al meu costat en tot moment.

• ANDREA ESTRADA: Massa anys em passat juntes per a poder dirigir-te unes paraules doncs serie repetir-me massa. Aquest any tan inoblidable per a mi i com em vau dir, la teua germana i tu, en l’entrega de premis, “es que es porten en la sang, els moliner i els estrada” ja ja! T’estime.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió • ADRIAN NEBOT: exdamo que dir-te, l’any que vas ser el meu damo no el canvie per res però aquets any ha sigut molt inoblidable. Gracies per seguir ahí com a acompanyat. • JENNI: No sé que dir-te, fa molts anys que porten juntes gaudint de moltes magdalenes però sempre espere que aquesta la recordes al maxim. • CRISTIAN: No tinc molta relació amb tu però meu he passat super be aquest any. • MAITE: Te’n recordes quan l’any passat em vas fer companyia en el Pregó infantil? quin fred que feia!!! però lo millor és que ens vam riure molt i ens ho vam passar super be i aquest any encara que no m’acompanyes, tindré el record de tots els molts moments que hem passat genial juntes. • JOAQUIN: Vull agrairte tot el que has fet per mi i per tot el que has aguantat tot aquest any sobre tot els meus nervis i per estar ahí tot aquest any. • ADRIAN ORTIZ: Com tu dius, madrino d’honor, et conec fa molt i aquest any ha sigut inoblidable. Al teu costat has fet que passara moments que mai podré A.C. GAIATA 15 oblidar per aixó et dic, gracies!. SEQUIOL

• ANDREA TORTOSA: la meua madrina d’honor. Que any em passat juntes! Sobre tot, el dia de la presentació, et recordes? Va començar la presentació i vaig començar a plorar i em vas dir “no plores que se’t correrà el maquillatge” i vas calmar-me. Gracies per tot. Vull també dedicar unes paraules a les persones que han treballat durant tot l’any per a poder traure i gaudir dels nostres monuments gaiaters. Gracies a tota la gent del matadero per eixos grandíssims monuments i per eixe primer premi que em guanyat i que bonic serà poder tornar a gaudir de la gaiata del 2011 com a gaiata de la ciutat del l’any 2012. Vore-la desfilar de nou, passar pels carrers de Castelló Nomes em queda dir als representants Laura, Sergi i Andrea que visquen tots els actes minut a minut i que disfruten el maxim perquè nomes es un any. Andrea, com a madrina et done un consell: viu tot el maxim i no deixes que et conten les coses, es millor viure-les i espere que ho passes igual o millor que jo. Te ho dic com una amiga, passa-t’ho super be i pensa que nomes podràs viure-ho un any i que es inoblidable.

LA nostra comissió

Acomiadada de Adriana Llopis Pascual Madrina Infantil 2011 i que bé, perquè en tot este temps he fet molts amiguets i companys ací dins. Vos vaig ha parlar de com ha sigut enguany per a mi com a Madrina Infantil del Sequiol. El primer acte que vaig tindre estava nerviosa, bo, nerviosíssima, però en el segon acte ja estava molt tranquil·la i disfrutant de tot. Recorde amb molta alegria el meu nomenament, la imposició de bandes, la nostra presentació, els dissabtes en la volguda Pèrgola amb totes les meues amigues madrines dels distints sectors, que bé ho hem passat!, espere que siguen les meues amigues per sempre i tan de bo puguem coincidir una altra Magdalena quan siguem majors... Sense adonar-me va arribar la setmana de la Magdalena, que bé ho vaig passar eixos dies, també, junt amb les meues benvolgudes amigues de la Gaiata: Laura, a qui tinc l’honor de passar el testimoni, Carolina, Maia... Amb les meues dames i acompanyants i amb la resta de la comissió, i com no, amb la meua germana Claudia, que orgullosa se sentia de mi! Claudia, gràcies per recolzar-me tant, espere algun dia sentir-me igual.

m van dir que tènia que escriure una despedida, però vos diré un fins després, perquè jo sóc Sequiolera. Vaig entrar en la Gaiata molt, molt xicoteta, i he crescut amb tots vosaltres. Sempre havia somiat ser Madrina, però primer tènia que ser Dama infantil,

I al final va arribar el Magdalena Vitol, va ser una nit d’alegria i tristesa, d’alegria perquè l’havia passat genial i sobretot perquè havíem guanyat el primer premi del concurs de Gaiates i tristesa perquè ja s’havia acabat tot. En fi, ja ens va avisar la nostra Presi que açò passava molt ràpid. I com m’anava a oblidar dels companys de viatge que he tingut tot l’any: la meua madrina Araceli i el meu president infantil Adrián. Hem sigut l’equip A, un gran equip. Adrián, que bé ho hem passat, veritat?. Gràcies per anar sempre al meu costat, pels Rotllo i

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

80 Canya que hem ballat. Sempre et recordaré. Araceli, eres magnífica. Gràcies per estar sempre pendent de mi, no em podia haver tocat una Madrina millor i et vull desitjar molta sort, enguany, com a Dama de la Ciutat. Ahí estarà el teu madrineta per a aplaudir-te, allà on vages. També vull donar les gràcies a la Presi, Elisabeth, sense tu, açò no haguera sigut possible. M’has ajudat molt i sempre et vaig a tindre un afecte especial. I m’agradaria agrair a la meu família tot el que han fet per mi perquè enguany fóra genial. I a ma mare i a Juanca, com em vaig a oblidar del millor regal que em podíeu fer?, el meu germanet que bonic, ara tinc una missió que complir, ensenyar-li a mon peque a ser madalenero i sequiolero.

Peque, perquè pugues arribar a ser algun dia president infantil del Sequiol, Claudia i jo t’ensenyarem a voler a Castelló i les seues festes com la mamà i els iaios ens han ensenyat a nosaltres, perquè com diu ella, “tenim sang castellonera”. Vull agrair sobretot a la comissió de la Gaiata 15 el gran treball que fa. Gràcies per fer-me sentir enguany tan feliç, per a mi ha sigut un orgull poder representar-vos com a Madrina Infantil, espere no haver fallat. Desitge a Laura, Andrea i Sergi que ho passen molt bé i que siguen tan feliços com ho hem sigut nosaltres. I com he dit al principi, fins després!

LA nostra comissió

Acomiadada de Adrián Doumere Fabregat President Infantil 2011 partit de futbol i de quants gols m’havien ficat (sempre en fora de joc, clar!). Enguany han passat tantes coses?. Si fins he vist mon pare vestit amb saragüells, una cosa mai vista en ma casa!. Encara em recorde del que vaig riure el dia que ma mare li va comprar el trage i se’l va provar a casa. I que dir de tota la comissió. Són espectaculars i m’han portat com un rei. Em recorde del diumenge de la romeria, quan havia dormit a penes 3 hores, va vindre Jorge a arreplegar-me amb la furgoneta i... a per les xiques que ens en vam anar!, sempre amb un somriure en la boca. I la meua jefa, que diré d’ella, que sempre vol que li faça un bes, i que ha sabut ensenyar-me com voler la festa fins al fons del meu cor. Ara té una gran faena, per que les meues germanes bessones també volen eixir de madrines, i a veure a qui traiem primer!

ola: El dia ha arribat. El dia de la despedida. Ha sigut un any increïble, com jo mai haguera somiat. Encara recorde el nerviós que estava el dia abans de l’elecció dels càrrecs quan vam anar al cau i tots em miraven i li deien a ma mare, “que nerviós està Adrián!”. I al final d’aquell matí tan llarg, va telefonar Elisabeth, la jefa, per a dir-nos que jo era el elegit. Que alegria i que responsabilitat!. Però tenia un bon mestre. Ací estava Alvaro que m’anava a dir tot el que havia de fer. I ho fa encara, quan m’ensenya com col·locar-me l’estendard perquè no caiga. Les nostres mares ja havien estat unides, quan l’any 87 van eixir de madrines i ara nosaltres també ho estarem per sempre. Ha sigut un any irrepetible amb les meues dos xiques, Araceli i Adriana, amb les que formava el grup de la triple A. Ho hem passat genial, hem aguantat rotllassos de misses, presentacions… però ací estava jo per a comptar-li a Araceli com me n’havia anat el

Estic molt orgullós d’haver sigut president infantil del Sequiol en aquest any tan redó, guanyant tants premis -que jo volia arreplegar tots quan pujàvem a l’escenari en la Plaça Major- i d’haver tingut esta comissió que s’ho mereix tot i a la que sempre portaré en el meu cor. I sé que hi havia gent que ens faltava, però que estiguen on estiguen, m’estaran mirant i estaran orgullosos de mi. Gràcies.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissi贸

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió

Reportatge fotogràfic per al llibret 2012: Mas del Pi B

uscàvem un espai evocador on inspirar estampes especials per a les fotografies del nostre llibret de festes per a la Magdalena 2012 i ho vam trobar en el Mas del Pi. Un entorn especial, inigualable, a escassos kilòmetres de la nostra ciutat, en la Cuadra del Mercader, ubicat en ple camp mediterrani, Mas del Pi és un espai únic

on la bellesa natural i arquitectònica es fonen en esta masia d’origen àrab que conserva l’empremta d’un dels arquitectes més prestigiosos del segle XX. Des d’estes línies volem agrair tot el suport i col·laboració mostrat amb la nostra associació perquè el reportatge fotogràfic fóra tot un èxit. Vostés jutjaran al veure les impressionants fotos.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissi贸

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió

Quadro d’Honor President d’Honor: En Joaquin Borras Llorens

Sequiolers d’Honor: Gloria Baquero López Centro Penintenciario de Castellón I Familia Turch – Benedito Manolo Diaz Mas Familia Martí – García Cofradia Mare de Deu de Lledo en Barcelona C.P. Serrano Suñer Lorenzo Ramirez Portoles Ferran Aparisi Pons Hnos. Muñoz López Benjamin Garces Edo Francisco Velasco Climent Gaiaters del Sequiol: José Vicente Monroig Marques Manuel Breva Nebot Fadrí d’Or: Mª Carmen Gonzalez Rodriguez Marcos Sales Navarro Bartolome Molina Milla Marta Marco Galmes Fadrí d’Or Infantil: Anna Turch Benedito Carolina Navarro Viera Laura Turch Benedito Xavier Queral Asencio Fadrí d’Argent: Enrique Carceller Sebastia Juan Carlos Puig Vilanova David Manuel Carratero Vilarroig Alicia Galindo Martinez Cristian Bonet Villarroig Rosana del Pino Pineda Ignacio Collados Marco Fadrí d’Argent Infantil: Cristina Puig Vilarroig Marta Benedito Tarazona Elena Puig Vilarroig Fran Benedito Tarazona Marcos Rodriguez Manteca Gerorgiana Elena Andrei Luis Rivas Galindo Panderolas d’Argent: Maite Vilar Ferrero Estefania Climent Moreno Laura Gregori Vidal Panderolas d’Argent Infantil: Anna Qiangong Llorens Lucia Nuo Parra Natalia Queral Claudia Ortiz

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Marató de música Rock per a jóvens a càrrec de grups novel ls de Castelló

10 DE MARÇ DEL 2012 A LES 22:30 HORES

Carrer Mestre Bretón (ca

ntonada amb Carrer Seq

ORGANITZA:

uiol)

LA nostra comissió

Programa de Festes al Sector DISSABTE, 10 DE MARÇ “DE LA FESTA, LA VESPRA”

Exposició de les maquetes presentades al IX Concurs Escolar “Ciutat de Castello” que patrocina la Fundació Ruralcaixa i organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Caballers, des del 10 fins al 18 de març. ENTRADA LLIURE. 12:00 h. Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molás junt la plaça del Primer Molí. 16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió. 20:00 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Herrero enfront del Cau Gaiater. 22:30 h. SEQUIOLROCK, Marató de música rock per a jovens a càrrec de grups novells de Castelló al carrer mestre Bretón, cantonada amb el carrer Sequiol. 23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

DIUMENGE, 11 DE MARÇ “MAGDALENA, FESTA PLENA”

07:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. 07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Herrero, per a anar a la Romeria de les Canyes. Repartirem barreja a tots el socis que s’arrimen fins que s’acabe.

08:00 h. Romeria de les Canyes. 20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. Recordem que la Gaiata del Sequiol de la Magdalena 2011 desfilarà acompanyant les Reines de les Festes, com Gaiata de la Ciutat 2012. A continuació trasllat de les gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front l’institut de secundària Francisco Ribalta on quedaran instal.lades.

DILLUNS, 12 DE MARÇ 10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, a qui acompanyarà la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol i Grup de Dansa Sequiol. 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:00 h. Entrega de premis del XIII Concurs de maquetes Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol per alumnes del col·legi Isidoro Andres i a continuació... 18:00 h. Xocolatà amb la col·laboració de CASA CHELO. 19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assitir a l’Encesa de Gaiates. Acompanyats per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. 20:00 h. Encesa de Gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front línstitut de secundària Francisco Ribalta.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió DIMARTS, 13 DE MARÇ “DIA DEL XIQUETS”

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector. 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. 11:30 h. Parc infantil, en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. Romandrà obert fins a les 13:30 hores. 10:30 h. Cercavila pel sector amb la xaranga ALLS SECS NO COUEN. 10:30 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà (vore nota al peu). 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació de truites y mandonguilles per als socis, patrocinat per CASA CHELO (vore nota al peu). 15.00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 20:00 hores. 17:00 h. XIII Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior. VII Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior. IV Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. Les bases i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dia anterior. 18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la xaranga ALLS SECS NO COUEN. 20:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per a arreplegar els premis, acompanyats de la xaranga ALLS SECS NO COUEN. 21:00 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates, a la Plaça Major.

22:00 h. Tornarem al nostre Cau Gaiater, per a celebrar els premis aconseguits o per a oblidar el disgust (taxe’s el que no procedisca).

DIMECRES, 14 DE MARÇ 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu) 11:30 h. XXV Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates, patrocinat per higiniomateu. 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als socis, patrocinat pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos Vilarroig. (vore nota al peu) 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:00 h. Continuació XIII Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. VII Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. IV Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 18:00 h. Jocs Infantils Tradicionals al carrer Sequiol. 20:00 h. Participació de la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol en el XII Homenatge de Castelló a la Dolçaina i el Tabal, “Homenatge a la Colla El Cebollí”, en la Plaça Major. 22:00 h. Sopar de “Pa i Porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació... 23’00 h. Teatre Valencià en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. El grup del taller de teatre de la A.C. Gaiata 15 Sequiol es oferirà l’obra: DEL MEU RABAL, amb la col·laboració de la Fundació Dávalos-Fletcher.

LA nostra comissió DIJOUS, 15 DE MARÇ “TRADICIONS DE CASTELLÓ”

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidará els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu) 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació d’embotits casolans, patrocinat per Carnisseria Xarcuteria Prades (vore nota al peu). 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 17:00 h. Continuació XIII Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. VI Concurs de partix patrocinat per higiniomateu. IV Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 17:30 h. Cos Multicolor, desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit de l’avinguda del Rei en Jaume, amb la participació de la nostra comisió. 22:30 h. Disco mòbil SEQUIOL. La marxa més actual a càrrec de DJ Kamo.

DIVENDRES, 16 DE MARÇ “DIA DEL SOCI”

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. 11:00 h. Esmorzar de “pa i porta. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu) 11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:00 h. Degustació d’ous fregits, patrocinat per Huevos SALES. (vore nota al peu) 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 16.45 h. Jocs Infantils Tradicionals. 17:00 h. Continuació XIII Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu.

VII Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. IV Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 20:30 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions de la Junta de Festes. 21:00 h. Sopar de “pa i porta“ en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació... 23:00 h. Gran actuació musical amb ALMALAFA COMBO.

DISSABTE, 17 DE MARÇ “TRADICIONS DE CASTELLÓ”

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. 11:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu) 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 14:30 h. Dinar de germanor (vore nota al peu). 16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns que vulguen acompanyar-nos. Anirem acompanyats per la Secció de Tabal i Dolçaina “Sequiol”. 22:00 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació... 23:30 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra. Després d’un parèntesi de dos any, els 8 Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiolos en una insuperable posada en escena. NO VOS EL PODEU PERDRE......!!!

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

LA nostra comissió DIUMENGE, 18 DE MARÇ MAGDALENA VITOL!!!

09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. 11:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, amb dos unflables. 12:30 h. Llançament de la carcassa inici del XXVI Concurs de Paelles al carrer Sequiol. 14:30 h. Límit de presentació de les paelles al Jurat. 16:00 h. Lliurament dels premis: XXVI concurs de paelles, 20:30 h. Cercavila pels carrers del sector amb la xaranga ALLS SECS NO COUEN.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Al tancament d’aquesta edició, no es disposa de l’horari del programa oficial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix. • ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà). • DEGUSTACIÓ: De dimarts al divendres enfront del Cau Gaiater. Per a poder participar en les degustacions serà imprescindible disposar del corresponent val/ració que estarà a disposició en la Tasca Gaiatera, individual (2 €) o en abonament dels quatre dies. (6 €). Els associats disposaran d’un nombre d’abonaments gratuïts, d’acord amb la categoria d’associat. • DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als associats). Les places es reservaran en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dia anterior, havent d’abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es poguera muntar les taules al carrer, el dinar es repartiria en el Cau. • CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d’inscriure’s en el Cau Gaiater fins els 14 hores del dissabte 17 de març. La paella és confeccionarà al carrer Sequiol, amb els ingredients que lliurement hagen triar i aporten cada un dels participants, així

21:30 h. Formació comitiva per assistir a la desfilada fi de festes. 22:30 h. Desfilada Final de festes desde l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major, amb la aprticipació de la nostra comissió. 22:45 h. Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrers de la ciutat. En tornar a arribar a la plaça Major, remat final i Magdalena VITOL. En acabar els actes oficials “apagada” de la nostra gaiata i…

VIXCA LA MAGDALENA 2013

com la llenya, trípode, paelló ... la gaiata entregara l’arròs. Les paelles es presentaran davant del jurat abans de les 14:30 hores, qui valorarà el sabor, la presentació final i el seu correcte grau de cocció. • IMPORTANT: Per a tots el espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires: abonament setmanal 60 €. PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències. • SOPAR DE PA I PORTA: La beguda gratuïta per als socis en els sopars de “pa i porta” deuran retirar-se en horari de 21:30 h. A 22:00 h. • LLIURAMENT DELS PREMIS: El dissabte 24 de febrer de 2012, a les 20:00 hores, es farà entrega del lliurament dels premis als guanyadors del concursos de magdalena en el Cau Gaiater al carrer Herrero, 64 XXV concurs de dibuix “Dibuixa la teua gaiata” patrocinat per higiniomateu XIII Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. VI Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. IV Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. LA A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

COCINAS Y BAﾃ前S PAULS S.L.

www.cocinaspauls.com

C/ Amalio Gimeno 12, Castellﾃｳn Telﾃｩfono: 964.20.33.13

LA nostra comissió

Nacho Carceller Sebastia, Pregoner Infantil de la Magdalena 2011 U

na de les figures més representatives, dins del món infantil en les festes de la Magdalena, és la del Pregoner Infantil. És qui rep el mandat, de la màxima autoritat municipal, per a oficialitzar la festa entre tots els xiquets i xiquetes de la ciutat. Una figura que compartix protagonisme amb la Reina Infantil i la seua cort d’honor, recitant els versos del poeta Vicent Pau Serra i Fortuño que, des de mitjans dels anys noranta, anuncia la festa dels xiquets, en la cavalcada infantil.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Per a exercir esta honorable tasca es busca un xiquet amb profundes arrels castelloneres, amb demostrada

passió per les festes i compromés amb les nostres més ancestrals tradicions culturals. I, des de Sequiol, hem aportat, durant estos últims anys, un important nombre de Pregoners: Carlos, Alejandro, Quique i, en 2011, Nacho Carceller Sebastiá. Seguint l’estela del seu germà Quique -que dit siga de pas, enguany 2012 exercirà el càrrec de Clavari de les festes de la nostra patrona Mare de Deu de LledóNacho reprén el repte de recitar els versos del poeta per a tots els xiquets i xiquetes de la ciutat. La comesa requerix esforç i entrenament doncs hem

LA nostra comissió

d’indicar que són set els llocs on la tradició, no escrita, indica que s’ha de realitzar el cant del Pregó, -encara que només en tres d’ells, es recita de forma completa-. A açò cal afegir l’handicap d’haver de muntar a cavall, una cosa al que no s’està acostumat i conferix una dificultat afegida per a poder mantindre la correcció necessària per a poder entonar les estrofes, com exigix el protocol festiu. Inclús amb entrenament suficient, a l’hora de la veritat, els nervis afloren i tenallen tots i cada un dels músculs de qui està a punt de complir amb la tradició. I Nacho no era una excepció. Moments abans de pujar al cavall, una infinitat de sentiments s’amuntonaven en el seu cap. I els nervis del cavall tampoc acompanyaven -en este sentit els savis consells i el bon fer de Manolo, amb molts anys d’experiència als comandaments del cavall del Pregoner, tant major com infantil, van donar els seus fruits-. Acompanyat dels seus pares, Enrique Carceller i Maria Sebastiá, amb els consells, que donen l’experiència, del seu germà i amb la companyia còmplice d’Anna Turch -amb qui va compartir la representació del Sequiol en la Magdalena 2010- va arribar el moment estel·lar de muntar al cavall i, precedit dels clarins, ocupar el lloc corresponent, davant de la carrossa de la Reina, Maria Badenas, i la seua Cort d’Honor entre les que estaven la nostra Madrina Infantil, Adriana Llopis i la Dama de la Ciutat

Infantil, Lourdes Mª Climent. Sonen els clarins, el silenci s’apodera de l’entorn. Tot el món expectant. I Nacho, amb l’aplom de qui està segur de les seues possibilitats, va desenrotllar, amb cadenciosa parsimònia, el pergamí amb els versos del Pregó.

“Pregooo....!!!! ... que al menys per una setmana serà de tots, Castelló” Una atronadora ovació va premiar el bon fer de Nacho, qui orgullós pel treball ben fet, replegava el pergamí per a reiniciar la seua marxa. I un després d’altre, se van anar repetint les actuacions, però potser la que major càrrega emotiva contenia va ser l’última. davall la mirada del Rei En Jaume, dirigit a la Reina Infantil, i sota l’atenta mirada dels Sequiolos que li van antecedir en el càrrec -Carlos Mon, Alejandro Breva i Quique Carceller- va recitar el millor i mes sentit dels Pregó dels xiquets. I mes d’una llàgrima va aflorar entre els Sequiolos present. Nacho Carceller Sebastiá ja ocupa el seu lloc en l’orla de Pregoners Infantils del Sequiol.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

web design and motion graphics

Si tens una idea o concepte, nosaltres els introduïm en una pantalla. Fem projectes per televisió, web, iPhone, i més pantalles.

www.helmutandyoyo.com

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

ACTIVITATS

Activitats

Nomenament dels màxims representants de Sequiol Magdalena 2012

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

100

etembre és el mes en què totes les comissions de sector tornen al treball preparant la nova edició magdalenera. I Sequiol no és menys. És moment de realitzar el protocol·lari acte de nomenament d’aquells sobre els quals recaurà la màxima representació de la nostra associació. I amb este fi es va convocar a tots els Sequiolos a la seu social dissabte passat 10 de setembre del 2011 -com a dada curiosa indicar la proximitat a la commemoració dels set-cents seixanta anys de la Carta Pobla que fundava la nostra ciutat, el 8 de setembre de 1251 o, un poc més pròxim en el temps, els trenta anys de la fundació de la nostra Gaiata 15, un 8 de setembre de 1981-.

En data tan assenyalada i amb els rigors d’un estiu que es resistia a deixar-nos, l’escenari del nostre Cau -preparat a este efecte per l’equip del Sequiol en el que es van utilitzar cortinatges verds i or, presidit per l’escut de la ciutat de la Gaiata de 1997 guanyadora del primer premi- esperava ja els protagonistes de la Magdalena 2012 però també als que ho van ser en la Magdalena de 2011, perquè este acte, al seu torn, és un acte entranyable de despedida. Una inesperada indisposició d’ultimíssima hora del nostre President Infantil provocava un xicotet retard en l’inici de l’acte. Amb la mestria que ja el caracteritza per la seua dilatada experiència en estos bregues,

Activitats Amb este acte, oficialment per a Sequiol, la senyoreta Andrea Tortosa Baquero accedia al càrrec de Madrina; la xiqueta Laura Turch Benedito, com a Madrina Infantil i el xiquet Sergi Martí Garcia, com a President Infantil; tots ells per a la Magdalena 2012. Déiem al principi que este acte, al seu torn, és un reconeixement als que han exercit la màxima representació en la Magdalena 2011. Araceli, Adriana i Adrián, rebien de mà de la President, una rèplica en miniatura del nostre estendard, eixe que tantes i tantes vegades els ha precedit durant l’últim any i del que tan orgullosos se senten. Ja serà per sempre part d’ells mateixos. L’entrega de flors a totes elles i les seues respectives famílies va donar pas a l’entrega de les insígnies als nous comissionats: Així com aquells que per la seua experiència en la comissió complixen amb els requisits per a la insígnia d’argent del Sequiol. Panderola d’argent infantil: Anna Quiangong Llorens Galí, Natalia Queral Asencio, Lucia Nuo Parra llorens i Claudia Ortiz de Zayas. Javier Roig, el nostre Sequiolo expert en micros, va prendre les regnes de l’acte i va invitar al respectable que prenguera seient doncs en breus moments es donaria inici a l’acte de Nomenament d’Andrea Tortosa Baquero, Laura Turch Benedito i Sergi Martí García com a màxims representants de la Magdalena 2012. En primer lloc van accedir a l’estrada els que ens van representar en la Magdalena 2011. La Madrina Infantil, xiqueta Adriana Llopis acompanyada del President Infantil, xiquet Adrián Doumere i la Madrina, senyoreta Araceli Moliner del braç del vicepresident Jorge Martí. I, sense dissolució de continuïtat, Javier va invitar a pujar a la xiqueta Laura Turch Benedito acompanyada del xiquet Sergi Martí García, i la senyoreta Andrea Tortosa Baquero del braç del vicepresident Víctor Orozco. La lectura de l’acta del nomenament per part de la secretària de l’associació, va donar pas a l’emotiu acte d’imposició de la insígnia de plata de l’associació i l’entrega del pergamí de nomenament per part de la Presidenta de la Gaiata, Elisabeth Breva. En este punt volem ressaltar els impressionants treballs realitzat pel membre de la comissió Enrique Carceller en el disseny i realització de tan artístics pergamins, cada un d’ells personalitzat per al seu destinatari.

I Panderola d’argent: Maite Vilar Ferrero, Laura Gregori Vidal i Estefania Climent Moreno Com a tancament de l’acte, la Presidenta de la Gaiata, Elisabeth Breva va voler dirigir unes paraules a tota la comissió. Paraules d’afecte els que tancaven un gloriós cicle Magdalener. Paraules d’il·lusió per als que iniciaven en eixe mateix instant el seu camí darrere dels més gloriosos èxits. I paraules d’ànim a tots els presents per a seguir pels mateixos camins d’anys anteriors:

“Hem sabut sobreposar-nos a les estretors pressupostàries amb imaginació, oferint el millor i més ampli programa de festes al sector en què hem iniciat un important esdeveniment: SequiolRock, que ja és un referent dins del panorama musical castellonenc. I que dir de la nostra adaptació a la tecnologia led. A les proves em remet! L’última Gaiata de la Ciutat amb tecnologia tradicional i la primera amb nova tecnologia, porten el segell del Sequiol. O les nostres publicacions, a pesar de la minva en les col·laboracions publicitàries, continua mantenint una línia ascendent quant a qualitat d’impressió com d’interés en els seus continguts, collint èxit rere d’èxit. I un infinitat d’activitats més. I tot açò és gràcies a l’esforç i treball de tots vosaltres, de tots i cada un dels Sequiolos.”

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

101

Activitats

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

102

Va tancar el seu parlament, fent un emotiu prec a la nostra Madrina 2011, senyoreta Araceli Moliner que durant 2012 ostentarà el rang de Dama de la Ciutat: “I abans de finalitzar, permeteu-me un prec. Araceli, la nit del diumenge de Magdalena, quan desfiles junts amb la Reina de les Festes, com a Dama de la Ciutat, presumix orgullosa doncs la llum que il·luminarà els vostres passos serà de “Ramell de lluminàries i tarongina” del Sequiol, Gaiata de la Ciutat 2012.” Paraules dites des del fons del cor de qui, com

Elisabeth, té verdadera passió per les nostres festes fundacionals. I el fi de festa es va prolongar fins a altes hores de la matinada amb un amé ball i els ja tradicionals unflables per als més jóvens. Ressaltar que des de darrere de la barra, Chema, Nacho i Vicente ens van ajudar a refrescar la tòrrida nit. Sequiol ja tènia als seus representants per a la Magdalena 2012. La brillantor dels ulls d’Andrea, Laura i Sergi ja il·luminaven tot el sector. Enhorabona.

Activitats

Nomenament i Imposició de Bandes A les Reines de les Festes i Corts d’Honor de la Magdalena 2012 Per Cristina García

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

103

rgull castelloner. Les reines Maria España Novoa i Carla Collazos Rovira representen a la ciutat de Castelló com a màximes representants de les festes fundacionals. La Magdalena 2012 va arrancar el passat mes de setembre amb la cerimònia de la imposició de bandes, que es va celebrar en el Teatre Principal. De gala es va vestir el coliseu de la plaça la Pau per a assistir a l’elegant acte de proclamació de María España com a Reina de la Magdalena 2012, que, arribada des de Brancal de la Ciutat, va rebre la banda verda que li acredita ja com a ambaixadora de la ciutat,

davant d’un auditori que es va posar en peu per a rebrela, emocionada. El nou alcalde de la ciutat, Alfonso Bataller, va imposar la banda verda a una María el rostre de la qual mostrava el seu gran sentir magdalener i la seua alegria i emoció per ser la monarca de Castelló. Les dames de la ciutat, Sara Cambronero Salvador, Alejandra Cosín Igual, Bárbara Martínez Hauenstein, Araceli Moliner d’Ivernois i Cristina Pastor Salinas, també van ser citades a pujar a l’escenari, tal com mana el protocol, i van brillar en una de les primeres cites festeres prèvies a les festes fundacionals de la capital de la Plana, junt amb Na Violant d’Hongria 2012, Carmela Cuevas.

Activitats

La nit estel·lar de María va donar començament a mitjan vesprada en l’Ajuntament, on va polsar ja l’afecte dels sectors, i els veïns. Amb abillament de personalitat A.C. GAIATA 15 municipal de primer orde, els uixers i la policia SEQUIOL municipal, de gala, va encapçalar la comitiva, que va donar el tret d’eixida a la seua tradicional desfilada partint de la plaça Major fins a la bombonera de la plaça de la Pau pels carrers Colon, Enmig i Ortega i Gasset.

104

Una grandiosa comitiva que va estar precedida per diversos motoristes i els músics de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, i formada per les 19 madrines majors, les dames de la ciutat i Na Violant d’Hongria i la gran protagonista, la reina del 2012, Maria España, i després d’ella, l’alcalde de la ciutat, Alfonso Bataller; el regidor de Festes, Ximo Torres; el president de la Junta de Festes, Jesús López i els dos vicepresidents, Ximo Gil i José Ramón Garcés. La Banda Municipal de Música tancava una comitiva que desprenia somriures per tot el seu camí. La presentadora, María Mulet, Reina en el 2009, va tindre menció de les màximes representants dels 19 sectors de les festes, Dunia Gomar Campos, de Brancal de la Ciutat; Paula García Moreno, de Fadrell; Andrea Renau Vázquez, de Porta del Sol; Andrea Monroig Arroyo, de l’Armelar; Melina Queral Llach, de Hort dels Corders; Isabel Almela Vallé, de Farola Ravalet; Marta Font Ramos, de Cor de la Ciutat; Lara Sos Boix, de Portal de l’Om; Sonia Polo Marcos, de l’Espartera; Carmen Amparo Bernat Gil, de El Toll; Mª José Daudén

Vicente, de Forn del Pla; Victoria Salvador Navarrete, de El Grau; Cristina Hernández Páez, de Sensal; Judith Prieto Blasco, de Castalia; Andrea Tortosa Baquero, de Sequiol; Maite Candel Albiol, de Rafalafena; Mireia Alcaide Sospedra, de Tir de Colom; Aída Doménech, de

Activitats i el seu futur; perquè en eixa banda verda que ja lluus –va dir -, està tota la tradició històrica del nostre poble”. “María, eres la imatge viva de la festa; tu eres Castelló”, va postil·lar, per a redundar que “les del 2012 seran les millors festes de la capital, ja consolidat el reconeixement de Festes d’Interés Turístic Internacional”. Somriures d’una xicoteta Reina En un palau voltat de preciosos murals i blaus velluts, la reina Carla Collazos va ser protagonista d’un conte de fades en clau festera amb què la ciutat en peu va homenatjar a la que serà la seua màxima representant infantil per a la setmana fundacional de la Magdalena 2012, en la primera de les dos jornades que obrin el calendari fester. Als sons de la Marxa de la Ciutat, amb la llum de totes les madrines, la jove de nou anys es va elevar als altars de les festes de Castelló i del cor de la festa.

Crèmor i Noelia Gómez, de La Cultural. La reina fallera de València del 2012, Laura Caballero; i la bellea del foc 2011, Raquel Sánchez, van voler estar també al costat de la seua companya de representativitat i emissària del nom de la Comunitat María España, en una imatge de germanor entre les tres capitals. L’alcalde, en el seu primer bany fester, va glossar l’orgull castelloner de la Reina Maria. “Tindràs l’oportunitat d’assumir la posició cardinal que és per a tots els castellonencs la imatge viva de la festa, la seua història

El Teatre Principal va ser escenari privilegiat de la Imposició de Bandes a la Reina Infantil. Acompanyada per les seues dames de la ciutat Marina Amaya Pitarch, Marta Granel Sales, Cecilia Luján Arribas, Carlota Martín Bastán, Anna Olaria Doñate i Raquel Provinciale Cazalla, que acompanyaran durant tot l’any i que van compartir amb ella el seu primer gran instant de regnat. Davant de l’atenta mirada dels castellonencs, i de la seua família, amb el seu iaio José Rovira, que fóra president de la Junta de Festes; la seua tia María José Rovira, Reina en 1977, i els seus pares, Lledó i Raúl, emocionats, assentats en la primera fila, Carla va entrar

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

105

Activitats

a formar part de l’Olimp magdalener. Va ser el primer acte del cicle fundacional. Les 19 representants infantils dels sectors que conformen la Gestora de Gaiates van alçar a Carla en l’inici del seu regnat. Van desfilar fins A.C. GAIATA 15 a l’escenari de la bombonera de la plaça La Pau, les SEQUIOL jóvens Anna Feliu Usó, de Brancal de la Ciutat; Paula Torres Claramonte, de Fadrell; Neus Badía Portolés, de Porta del Sol; Marta Juan Burdeus, de L’Armelar; Noor El-Heddad Rodríguez, de Hort dels Corders; Claudia Palau Miralles, de Farola-Ravalet; Nayla Guimerá Navarro, Cor de la Ciutat; María Alabau Rovira, de Portal de l’Om; Paula Burlacu Díaz, de L’Espartera;

106

Patricia Pascual Fernández, de El Toll; Marta Armijo Cabedo, de Forn del Pla; Andrea Ballester Álava, de El Grao; Carolina Mas Llobet, des de Sensal; María Lidón García Gargallo, Castalia; Laura Turch Benedito, de Sequiol; Lidón Solaz Vilaroig, de Rafalafena; Ainhoa Martínez Domínguez, de Tir de Colom; Marina Pasies Canet, de Crèmor; i, tancant el seguici reial, Paula Pozo López, de La Cultural. El ramell de jóvens va quedar conformat sobre l’escenari qual cresol de festa, il·lusió de representació i tradició. Emotiva va ser la jornada per a les peques de les

Activitats

comissions, perquè va ser la seua primera presa de contacte amb la ciutadania, que va aplaudir en abundància a cada una de qui seran les Madrines dels sectors de la festa a Castelló durant tot l’any, i que ens presentaran els seus comissionats en un Palau de la Festa que obrirà les seues portes per a rebre’ns a tots. La imposició de bandes a la Reina Infantil i a les seues Dames i Madrines va tindre també uns protagonistes d’excepció. Com ja és tradicional, els jovenets es van sumar amb els seus faixins roig de mudar a la cerimònia, rebent el reconeixement de la ciutat. Sol nou comissions tindran este 2012 representació masculina infantil. Un a u, van accedir a l’escenari del Principal. Carlos Feliu Usó de la gaiata 1; Adrián Lázaro Trujillo, de la 3; Hugo Monfort Burdeus, de la 4; Sergio Hernández Andrés, de la 6; Borja Fornás Chiva, de la 7; Sergio Traver García, de la 8; Javier Marmaneu Cabrera, de la 9; Sergi Martí García, de la 15; Vicente Ramón Solaz Vilaroig, de la 16; i Sergio Gómez Leal, de la 19. Ells van arreplegar el pergamí amb el Pregó Infantil que diu que “El dia ja és arribat”. Prèviament, en l’ajuntament, li’ls va imposar el corbatí d’honor, com procedix als màxims representants. En la llotja, la reina fallera infantil de València, Carmen Monzonís; i la bellea del foc infantil d’Alacant, María Salas, junt amb les reines del 2011, Mònica Sidro, en el seu últim dia de regnat; i María Badenas, qui cedia el tron. La lectura de l’acta de proclamació de la jove Carla Collazos com a Reina de les festes de la Magdalena

va arrancar un il·lusionant aplaudiment per a totes les jóvens festeres, que viuran enguany instants inoblidables que romandran en la seua memòria per sempre. L’alcalde, Alfonso Bataller, va parlar del “compromís”, del “honor” i de la “tradició”, com els pilars de la representació d’un 10 de març en què viurem el Pregó. “Tots componeu el futur més viu de la festes, eixe que encén la flama simbòlica de les gaiates”, va dir. A

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

107

Activitats

Carla, amb afecte, li va dir: “Has heretat el més intens amor a estes festes; i tu, junt amb la teua cort d’honor, sou el futur de les festes de Castelló”. El president de la Junta de Festes, Jesús López, va A.C. GAIATA 15 apel·lar a la joventut de les representants de les xiquetes SEQUIOL i els xiquets castellonencs per a assegurar el futur de les celebracions fundacionals. “vosaltres sou el present i el futur de les festes de la Magdalena, amb

108

la internacionalitat per bandera, i amb una il·lusió desbordant que contagia a la ciutadania”, va dir. La jove Carla, que no va perdre ni un instant el somriure, va ser proclamada monarca de Castelló, entre salves de pólvora en el cel, que anunciaven a tots els ciutadans de Castelló que el cicle magdalener s’obria ja en el calendari de festejos. Que Sant Roc i la Mare de Déu del Lledó guarden les Reines.

Activitats

Presentació Oficial de la Gaiata 15 Sequiol Palau de la Festa, dissabte 10 de desembre del 2011

er primera vegada en la història del Sequiol, la presentació oficial dels seus màxims representants se feia fora de l’emblemàtic recinte de La Pèrgola. La inauguració del nou pavelló multiusos per a la festa -El Palau de la Festa- feia que tots els esdeveniments festius mudaren la seua seu i la nostra presentació, com la de la resta de comissions, no podien ser menys. La nova i moderna edificació del Palau de la Festa, amb tots els seus avantatges i avanços però també amb tots els seus defectes -que n’hi ha- serà des d’ara el nou bressol que acollirà tots els actes festius tant de la pròpia Junta de Festes com de tot els ens festius de la Ciutat.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

109

Este era el primer handicap amb què ens trobàvem per al desenvolupament del nostre acte de presentació. I no menor, doncs era entrar en un espai desconegut. Desconegut en la seua capacitat, en les seues possibilitats, en les seues facilitats i, com no, en les seues limitacions. Així que a més del treball d’anys anteriors s’havia d’adaptar tot al nou entorn. Amb estes premisses es va iniciar el treball de l’equip de Presentació -mitjan de setembre-, a fi d’idear un espectacle digne amb què presentar les nostres Madrines i President Infantil. Com ve sent habitual en estos últims anys, la magnitud de la nostra comissió conferia una dificultat afegida en el disseny de l’escenografia.

Una idea va quedar clara des del primer moment: la música hauria de tindre una importància vital en el fil conductor de l’acte. Música clàssica amb perfecta simbiosi amb ritmes moderns. Immediatament va sorgir el nom d’uns dels grups musicals amb major projecció a fusionar folck mediterrani, música clàssica

Activitats

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

110

amb el més pur rock metàl·lic progressiu. A més, un grup de Castelló i amb un grau d’implicació amb la nostra Madrina Andrea -per la seua trajectòria musicalque ens permetia jugar amb la part sentimental i sorprenent: Metal Cambra. Els primers contactes amb el líder del grup, Ferràn Aparisi, ja ens van transmetre molt bones vibracions. Apareixia la primera gran dificultat: el grup estava preparant la seua segona gira internacional en representació d’Espanya (esta vegada per Dinamarca després del seu èxit per Israel) per a mitjan de desembre i la nostra data era 10 de desembre. Però el tema podia encaixar com a part de la seua posada a punt per a la gira. No va ser necessari molt de temps de reunió per a definir exactament que es pretenia i quals eren els

moments que ens agradaria poder oferir en el nostre acte de la seua espectacular posada en escena del seu nou treball. L’acord era total: Metal Cambra i Ferrán Aparisi serien part de la nostra presentació. I amb l’acord s’iniciava un nou period molt més tècnic a fi d’adequar les actuacions a allò que s’ha requerit així com definir tota la infraestructura tècnica necessària que havia de coordinar-se, tant en la seua situació escènica com en el seu muntatge, perfectament coordinada amb les nostres necessitats doncs no es tractava de fer una actuació musical sinó d’acompanyar i complementar el nostre acte de presentació. Van quedar definides cinc pinzellades musicals de Metal Cambra que s’intercalarien entre el protocol de la presentació. Del seu últim àlbum Concertual

Activitats (2011) se seleccionava Panthalasa -per a realitzar una actuació de violí i llum negra- i Nau -per a realitzar una actuació amb xorros de purnes eixint del violí-. Del seu àlbum Suite (2010) seleccionàvem els altres tres temes: Suite en Mi menor Essències i Sentits, primer moviment Pensar -actuació amb explosió de confeti al públic-, Iblis ‘Suite’ segon moviment Alba -interpretació amb l’arc del violí en flames- i Suite en Mi menor Essències i Sentits, tercer moviment Sentir. Per a esta última actuació es va pensar a incrementar la presència de la component clàssica i al mateix temps sentimental. Recolzaria la Camerata 94 -grup de música de cambra de què Andrea és part integrant-. D’esta manera en esta interpretació se sumarien quatre violins -dos primers, Marta i Karlos, i dos segon, Jaime i Gabriel-, dos violes -Cristina i Belén- i dos contrabaixos -Pau i Patricio-, dirigits per a esta ocasió per Juanjo Carratalá atés que el mestre Diego Ramia, director titular de Camerata 94, no va poder assistir. Ja en paral·lel arrancaven també la concepció del complement escenogràfic així com la confecció del guió literari que donaria continuïtat a tot l’espectacle. Quant al primer, era necessari dissenyar un espai que albergara a tota la comissió i aconseguir l’altura suficient perquè tot el públic assistent en la sala poguera veure tots els protagonistes. A més havia de facilitar la intersecció amb les necessitats del grup musical. S’opte pel disseny de tres espais sobre l’escenari completament diferenciats: el central,

dedicat als màxims càrrecs; el de la dreta per a la comissió infantil -en quatre altures- i en l’esquerra, la comissió major -en dos altures-. Prop de 30 tarimes APG ‘STAGE’ 500 de diferents dimensions i a diferents altures van anar ocupant el seu lloc sobre l’escenari, cobrint-se per moqueta firal en to gris perla. Per al frontal, es van utilitzar prop de 20 metres quadrats de paper vegetal. Açò junt amb l’acció de 4 focus Parled 18 x 5W donarien un espectacular resultat, banyant de multitud de colors tot l’escenari. Per a vestir el fons d’escenari es va optar per cortinatges en to terracota, sobre el qual s’integrarien les dos balconades superiors on es disposaria part

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

111

Activitats

dels músics de Metal Cambra. Així doncs, la zona davantera de la grada era per al violí -Ferrán Aparisi-, dos guitarres elèctriques -Miguel Ibañez i Bruno Esteban- i un baix -Hugo García- mentres que la part posterior superior dreta era ocupada per la bateria -Víctor Clemente- i el bouzuki -Tomás Fabregat-; A.C. GAIATA 15 i l’esquerra pels teclats -Jorge Edo- i la gaita i les SEQUIOL flautes -Juan Francisco Ballesteros-. Estratègicament col·locades, donant un toc magdalener, unes gegantines canyes de més de 6 metres, amb les seues cintes verdes de la Magdalena i un arabesc decorat sobre el frontal, ideats per Javi Rodriguez, “el tio del puro”, el nostre tramoista particular del Sequiol.

112

Quant al guió literari, l’enginy de Javier Roig va anar donant forma al fil conductor de l’acte que la potent veu del televisiu Carles Villeta, -del programa de Canal 9 “Cor de Festa”- materialitzaria per a conduir l’acte de presentació. Per la seua banda el guió musical també prenia el seu protagonisme. La idea era utilitzar música clàssica però buscant aquelles peces més conegudes i que aportaren dinamisme a les desfilades o solemnitat als actes sobre l’escenari. No va ser fàcil però creem que el resultat va ser satisfactori. I no sols el tema escènic anava prenent forma doncs la infraestructura que necessita una presentació com la nostra és molt amplia, doncs és necessari distribuir, sobre la sala, prop d’un centenar de taules redones amb més d’un miler de cadires. En cada una d’ella, un detall realitzat a mà per l’equip decoratiu de la nostra Gaiata: recipients de cristall, en formes distintes, sobre les quals es va pintar la insígnia del Sequiol -La Panderola-. Quant als detalls per a invitats, es va comptar amb la col·laboració del Centre Penitenciari

de Castelló I -MER- (en els últims anys moltes són les iniciatives conjuntes entre ambdós institucions: la construcció d’una Gaiata, l’elaboració de les Panderoles que adornen les canyes de la desfilada dels Sequiolos...). En esta ocasió van ser unes artístiques flors de paper que van compondre coloristes rams. En tot este procés l’equip de producció de Sequiol: la seua comissió; es va esforçar d’allò més, emprant un gran nombre d’hores de treball, a pesar de la dificultat que imposava l’especial setmana anterior, -amb dos dies festius- que condicionava tot el desenvolupament. I també es va comptar amb el suport d’amics del Sequiol: Aplison, Tuix&Ross, Maquiver, Verdeflor així com el personal tècnic del Palau; tots van conformar un equip ben engranat que va ser capaç de superar totes les dificultats. Tot estava preparat ja per a poder desenrotllar l’acte de presentació del Sequiol. Arrere van quedar tots els problemes que conferia muntar dos grups musicals sobre l’escenari (el de Metal Cambra com ja hem indicat i el de qui realitzaria la fi de festes: orquestra CAMALEÓN) sense que interferiren amb l’acte principal de presentació. A més, a última hora, apareixia un nou handicap: de nou el partit de futbol Reial Madrid - F. C. Barcelona tornava a encreuar-se en la història de les presentacions de Sequiol. Però, certament, encara que va influir en l’assistència de públic a l’inici de l’acte no va restar, ni un àpex, de calor i suport d’amics i veïns que van voler acompanyar-nos en la nostra nit màgica. Mereixen una menció especial les maquetes de les Gaiates guanyadores dels concursos que patrocina Ruralcaixa. Les guanyadores de les huit edicions

Activitats

ocupaven un lloc principal en la zona esquerra del Palau. I amb elles, presidint l’entrada principal, la maqueta de la nostra Gaiata de la Magdalena 2011, guanyadora del primer premi de Gaiates. I va arribar el moment de la veritat. Amb puntualitat britànica es va donar inici a l’acte programant per a la presentació del Sequiol. La foscor es va apoderar de la sala. I els efectes de la llum negra van prendre l’escenari. I la música va fluir del màgic violí de Ferrán. Tot començava a caminar. I va aparéixer la veu. “Música, llum. Dos elements fonamentals en l’esdevindre dels nostres festes fundacionals...”. Carles Villeta va fer entrada en escena i va donar la benvinguda, invitant a tots i cada un dels components de la comissió a accedir a l’escenari. I amb l’entrada de les Madrines per a la Magdalena 2012 va ser acompanyada a l’exterior amb el so de la pólvora -per primera vegada en la ronda de presentacions de la Magdalena 2012, la pirotècnia prenia el carrer i anunciava amb la seua atronadora veu, a tota la ciutat, que Sequiol presentava les seues Madrines. I com en anteriors ocasions es va confiar en Pirotècnia Peñarroja -. Va ser la nit màgica del Sequiol. Tot va eixir com s’havia previst. Èxit d’assistència a pesar del futbol. Aplaudiments i enhorabones per l’espectacle oferit i una fi de festa amena i concorreguda que va arrancar el cèlebre “otra, otra” de l’abarrotada pista de ball. En definitiva un dia inoblidable. Inoblidable per a Araceli, Adriana i Adrián, els nostres representants de 2011, que tancaven amb brillantor el seu any especial.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

113

Però sobretot per a Andrea, Laura i Sergi, els nostres representants de la Magdalena 2012, que iniciaven el seu camí amb un acte elegant, solemne, però al seu torn amé i divertit. Sequiol inaugurava el seu cicle de presentacions en el Palau de la Festa, com ho va tancar en la Péregola: sorprenent, innovant... però sobretot, treballant per i per a les festes de la nostra ciutat. Eixe és el compromís dels Sequiolos.

Activitats

La nostra presentació: Així la van veure… Andrea, Laura i Sergi il·luminen la tradició i avantguarda de Sequiol

a gaiata 15 va presentar els seus càrrecs per a les festes de la Magdalena 2012 en una gala innovadora, audiovisual amb la seua gent i Metal Cambra com a protagonista. Música i llum, elements fonamentals de la tradició de les festes de la Magdalena, van ser elements de tradició però també d’avantguarda en la gran gala de presentació dels màxims ambaixadors de la gaiata 15, -la xiqueta bonica- Sequiol en el Palau de la Festa. Amb A.C. GAIATA 15 molts invitats pendents del seu smartphone per a veure SEQUIOL el resultat del clàssic Madrid-Barça, sense deixar-se notar, els sequioleros no es van deixar acovardir per la data i van tirar la casa per la finestra en una cita altament protocol·lària, emocionant, impactant i plena de reminiscències a la terra, a la festa, a la Panderola que vola. Una emocionadìssima Andrea Tortosa Baquero, junt amb el sempitern somriure de Laura Turch Benedito, del braç del seu president, Sergi Martí García, van pujar als seus trons, presidint un escenari amb unes grans canyes i les seues cintetes verdes i un fester senyoret.

114

Activitats

La presidenta, Elisabeth Breva, junt amb el president Sergi, van ser els encarregats d’imposar les bandes a la cort infantil, que van encapçalar els més menuts, Lucía Ortiz amb Juan Carlos Francisco, Claudia Ortiz amb Natalia Queral, Martina Pradas amb Álvaro Navarro; Georgiana Elena i Carmen Serra, Teresa i Balma Doumere, junt amb Marcos Rodríguez; María Collazos i Fran Benedito, Beatriz Also i Mar Sanahuja, Lucía Asensi amb Xavi Queral, Anna Llorens i Lucía Àguila, Lucía Nuo i Elena Puig, Carolina Navarro i Carla Bonet; Claudia Llopis i Raúl Pegueroles, María Voltes i Nicolás Rodríguez. Tots ells són el futur sequioler en un AVE que arriba al sector en forma de trenet xim pum tracatrac per a revitalitzar les més arrelades tradicions. Va ser espectacular l’inici de la presentació, amb un Ferrán Aparici al capdavant de Metal Cambra, que va omplir de música d’arrel elevada al rock més poderós amb un violí que va il·luminar amb flames en l’arc, i amb pirotècnia des del pal. Va ser una gala que no va deixar a ningú indiferent, i que es podria seguir a través d’una gran pantalla amb un gran desplegament audiovisual per tot el recinte.

Amb mà segura en la canya i pas ferm, Breva va

col·locar les bandes a les dames d’Andrea. Van desfilar Rosana del Pino, amb David Carretero, Ana Rodríguez, amb Muhammad Ali Ahmedou Sidi; Estefanía Climent, amb Enrique Carceller; Maite Vilar, amb Rafael Gregorio; Aroha Espejo, amb Adrián Nebot; María Isierte, amb Cristian Bonet; Jénifer Carratalá, amb Adrián Ortiz; i Andrea Estrada, amb Carlos Mon. Un moment de gran emoció en la gala va ser el de la despedida de les madrines del 2011. Amb un bes i una salutació a les noves madrines, Adriana Llopis, acompanyada d’Adrián Doumere, i Araceli Moliner, van imposar els corbatins als estendards. Els portaestendards del Sequiol, Luis Rivas i Álvaro Voltes, van reverenciar enfront dels nous ambaixadors de la 15, Andrea, Laura i Sergi, en un protocol·lari moment, en el que es va fer definitiu el traspàs de poders entre els representants del sector del carrer Herrero. Molts van ser els que van brindar la seua oferta a Sequiol. Van ser els representants del Centre Aragonés, amb les seues reines Maria Escuín i Miriam Solsona, els primers a oferir els seus honors, seguits de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lleó de Barcelona,

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

115

Activitats

l’Escola de Dansa Castelló, a la que pertany la madrina infantil; el Club Esportiu Castelló, amb el Pam pam orellut corejat per tots els presents; la Germandat del Cavallers amb Na Violant i el Prohom; la falla La Que Faltava, de la Vall; la falla Barri València de Borriana, la falla Port Saplaya, de València; la Federació de Colles, representada per la Colla El Cisne; i la Gestora, que va anar de la mà dels ambaixadors per al 2012 de la gaiata 14 Castalia; i, en nom de l’Ajuntament, dos A.C. GAIATA 15 cistelles de flors de la tinència d’alcaldia sud. SEQUIOL

116

Els sequioleros van iniciar amb una gran gala el camí al tercer diumenge de Quaresma, en una nit de grans emocions. Les dames i els seus acompanyants van brillar amb la seua gràcia i amb el seu saber estar en una gala dinàmica. INSTITUCIONAL L’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, junt amb la seua esposa, Victoria Monfort; el regidor de Festes, Joaquín Torres i el president de la Junta de Festes, Jesús López;

van compartir la gala amb la reina i la reina infantil de les festes 2012, Maria España i Carla Collazos i les seues dames de la ciutat MEDIÀTICA La gran gala de presentació dels màxims representants de Sequiol per a la Magdalena 2012 va ser conduïda pel televisiu Carles Villeta, reporter del programa de Canal 9 “Cor de Festa”. La cita fou retransmesa en directe per una gran pantalla lateral, per fins a cinc càmeres que seguien les sorpreses una a una. SENSE PINGANILLOS No va ser una presentació de pinganillos, com altres vegades. La coincidència del partit entre el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona no va minvar la convocatòria de Sequiol, encara que molts van viure la primera part de la gala pendent del telèfon 3G, que anava informant dels gols. La madrina va botar al saber que havia guanyat el Barça.

Activitats Sequiol ompli de llum el Palau de la Festa

a Gaiata 15, Sequiol, va presentar el dissabte en el Palau de la Festa als seus representants per al 2012, els jóvens Andrea Tortosa, Laura Turch i Sergi Martí. El sector, presidit per Elisabeth Breva, complix 30 anys en un moment de gran esplendor, després dels triomfs dels seus monuments en 2010 i 2011. Per a l’any que ve, la gaiata ha confiat a Jovi Monroig l’elaboració del seu monument.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

117

Activitats

Presentació del Cartell de la Magdalena 2012 Castelló té “Ensenya de Tradició” per CRISTINA GARCIA

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

118

Les nostres màximes representants de la Magdalena 2012, Andrea, Laura i Sergi, junt amb la nostra presidenta Elisabeth posant amb el cartell guanyador.

astelló té Ensenya de Tradició. Aquest és el títol del cartell de Juan Fortanet que presentarà les festes de la Magdalena del 2012 al món, al de Castelló i al de tot arreu. Una blanca ermita amb l’escut de la capital com a centre d’una composició neta, amb el gaiato i la canya i la seda de la senyera com a eix fonamental, que enalteix el simbolisme de la setmana fundacional i els seus arquetips. L’artista, castellonenc i gent de gaiata, dins de la comissió de la 11, és dissenyador gràfic

de professió i apassionat de la festa vocacional. “He viscut la Magdalena des de ben menut, i ja com a professional sempre he vinculat part del meu treball al sector”, explica. No és la primera vegada que Fortanet representa la Magdalena. Ja ho va fer el 2010, amb Esclat de Festa. I aquest 2012 es retroba amb els fonaments de la iconografia festera. El cartell, guanyador entre 62 originals presentats a la Junta de Festes, és “un cúmul de sentiments trobats entre la terra, la festa,

Activitats

economia, en la nostra vida. Som obrers, som gent de la terra”. Fortanet aporta un grau de modernitat i avantguarda al cartell de l’any de les reines Maria España i Carla Collazos, i de les ambaixadores de Sequiol, Andrea Tortosa i Laura Tuch, i el president infantil dels sequiolos Sergi Martí. “És una composició en A.C. GAIATA 15 digital. El dibuix és vectorial, amb un eix central SEQUIOL circumscrit a la Magdalena i els seus cóssos teòrics de tradició, conglomerats amb un estil propi marcat per la intuïció i la recerca de la novetat conceptual”, diu Fortanet. “La cartelleria té moltes possibilitats i la Magdalena és un món obert a la conjunció de la tradicionalitat amb la nova condició d’internacional”.

119

El digital, apunta, “ofereix moltes més possibilitats de postproducció i de detall que no un original en acrílic o en llenç, encara que són dos móns que he utilitzat per obrir el camí cap a la senzillesa de formes i estats compositius, nets i oberts”. Fortanet s’aferra a la soca, a la fermesa de les conviccions festeres, jugant amb els elements propis d’una nova generació que agermana lo nou amb la semblança de la història. Un Orgull de genealogia castelloner que arriba a Sequiol donant pas a la setmana gran de la ciutat.

la gent de Castelló, la seua història i els lligams entre tots quatre -explica Fortanet-, tinc un hort a la zona del Castell Vell, llindant a la blanca ermita, i he volgut que tothom la vera com jo ho faig: com un epicentre castelloner”. A més, ha fet un recorregut per l’esdevindre del cartellisme lligat a les festes majors de Castelló per a retrobar-se amb alguns elements que fa anys que no coincidien i altres que no poden faltar, assenyala. Un d’ells és “la flor del taronger, important en les nostres terres, en la nostra

Activitats

Nomenament dels Sequiolers d’Honor U

n dels canvis significatius que Sequiol va desenvolupar durant la Magdalena de 2011 va ser donar un gir de 180 graus al tema de les distincions que, cada any, s’entreguen a totes aquelles persones i entitats que ens han prestat la seua col·laboració, d’una manera solidària i abnegada. Diversos van ser els canvis introduïts. En primer lloc es va procedir a canviar el nomenament, fent-lo molt mes personalitzat; es passava del genèric Gaiater d’Honor A.C. GAIATA 15 per un mes propi de la nostra comissió: Sequioler SEQUIOL d’Honor. Este canvi es complementava amb la instauració d’una distinció especial i pròpia: el nostre anagrama de La Panderola realitzat a mà sobre cristall -com les impressionants vidrieres que adornen els nostres monuments- sobre un peu de fusta noble.

120

També es va decidir eliminar este acte de la setmana de festes per a avançar-lo a les mateixes, de manera que tots els guardonats tingueren l’oportunitat de conviure amb tots nosaltres les pròximes festes magdaleneres. Finalment, es va substituir el típic sopar de “pa i porta” per una celebració molt més protocol·lària, de gala, que estiguera molt més coincident amb este tipus de distinció. Així, dies abans del dissabte del Pregó, el 19 de març, festivitat de Sant Josep, tota la comissió es va congregar en els salons d’un cèntric restaurant de la ciutat per a complimentar als que havien sigut elegits per a estrenar la nova distinció Sequiolera. I el resultat va ser tot un èxit -com queda patent en el següent reportatge fotogràfic- que pensem repetir en edicions venideres.

Activitats

VIII Concurs escolar de

maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” Patrocinat per la Fundació Ruralcaixa

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

121

a Fundació Ruralcaixa va convocar el 8é Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló comptant amb l’organització de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol i la col·laboració de la Diputació

de Castelló, de l’Ajuntament de la ciutat i de la Conselleria d’Educació. Este concurs, ja consolidat en el panorama fester, ha comptat en esta edició amb més de 500 maquetes realitzades per escolars més de 1000

Activitats

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

122

escolars d’educació primària, secundària i especial, pertanyents a 10 centres Educatius -Isidoro Andrés, Penyeta, Liceo, Serrano Suñer, Gaeta Huguet, Jaume I, Fadrell, IES Bovalar, Aspoprace i Escoles Pies-. Dijous 17 de març de 2011, es va reunir el jurat triat per a esta edició i que ha estat compost per: Joaquín

Borrás, Delegat del Consell a Castelló; Miguel Ángel Mulet, Regidor de Cultura; Joaquín Torres, tinent d’alcalde del Districte Sud; els artistes gaiaters: José Vicente Monroig, Pepín Marco i José Luis Aragonés; mitjans de comunicació: Chelo Pastor - El Mundo i Vicente Cornelles - El Periodico Mediterranio; comerciants de Castelló: Ismael Bonet de llibreria Argot; el patró de la Fundació Ruralcaixa: Enrique Barreda i, per l’A.C. Gaiata 15 Sequiol: Agustín Mon, Jorge Martí i Víctor Orozco; sent ardu el treball de valorar-les donada la quantitat i qualitat de maquetes presentades. L’exposició de les maquetes va tindre lloc el dissabte 19 de març, a partir de les 11:00 hores, en la Plaça de la Pescateria i va comptar amb l’actuació de la Secció de Dolçaina i Tabal de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol. Posteriorment l’exposició es va traslladar al Museu Etnològic on va estar 15 dies oberta al públic amb gran èxit ja que van passar més de 2.500 persones a visitar-la. L’entrega de premis als guanyadors de les distintes fases i al centre educatiu al que pertany el guanyador absolut va tindre lloc el dijous 24 de març, al saló d’actes de la Fundació Ruralcaixa del carrer Enmig cantó amb Porta del Sol.

Activitats Resultat final del Concurs: GUANYADOR ANA RUBERT CALATAYUD (C.P. ISIDORO ANDRÉS) 2ON PREMI ADRIÁN GARCÍA CARDA (I.E.S. BOVALAR) 3R PREMI BEATRIZ FABREGAT CALATAYUD (C.P. ISIDORO ANDRÉS) FINALISTES PERE GIMENEZ GARCIA ALEJANDRO RODRIGUEZ RAMIREZ CRISTINA PUIG VILLARROIG MIRIAM SALVADOR DOMINGUEZ GLORIA DE LA TORRE MONFORT ANA IBAÑEZ ROMERO DIEGO MARZA SANCHEZ GUANYADORS FASE LOCAL CLAUDIA FERRANDO PAULO SARA MARTINEZ ANDREU PAULA ESTEBE ELENA PUIG VILLARROIG AITOR MOLINER BARBERA MARIA QUEROL GARCIA ALEJANDRO PONS MARTINEZ LARA ARAGONES TECLES IRENE ALMONACID SERRANO LAURA ALMONACID SERRANO PATRICIA BELAIRE MARCILLA LLUIS MOLINA BADAL ANNA MOLINA BADAL ALBA FERNANDEZ VIZCAINO PURIFICACION FALOMIR ABILLAR MARC FABREGAT MIRALLES ALBA HERRANDO IBAÑEZ MARC GIL FERNANDEZ JAVIER AYORA CASTILLO CLAUDIA CONDE MARTINEZ MARIA GALI JUAN

GEMMA HERRERO VALLS ANA MARIA CRISAN PAULA LEON HARO CLAUDIA FLORES BELLES JULIA GODOY DOMINGO CARLOS DOMINGUEZ PASTOR IRENE ARRIBAS MIRANZO DAVID ARNAU HABA LLEDO SANAHUJA GUINEA EUGENIA SANAHUJA GUINEA NAIARA SALDOVAL ROMERO ANA AVILA GIMENEZ LAURA MIGALLON ALIAGA PEPA FABREGAT ARAGONES PROVI MORCILLO GIL ADELAIDA CUTAIA ADRIAN NEBOT DURAN VICTORIA PITARCH PORCAR MARC PRADOS CLAUDIA LEVONI

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

123

Activitats

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

124

Activitats

XIII Concurs de maquetes

de gaiata al col·legi Isidoro Andrés Organitzat per l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

125

Activitats Concurs Isidoro Andrés 2011 CURS

PREMI NOM

LEMA

1er Primària

1er

NACHO VILLASANA MONROY

ARRELS

2on

ESTHER RENAU LLEO

COR DE FESTA

3er

PATRICIA BELAIRE MARCILLA

UN ESCLAT DE LLUM, SENSE FOC NI FUM

2on Primària 1er

ELENA PUIG VILLARROIG

CRISOL DE FESTA

2on

SARA MARTINEZ ANDREU PAULA ESTEVE PACHECO

COLORS DE FESTA

3er

LUIS CHIVA GARCIA

EL RECORD I LA IL·LUMINACIO DINS DEL COR

1er

ALEJANDRO RODRIGUEZ RAMIREZ

LA LLUM DEL NOSTRE POBLE

2on

BEATRIZ FABREGAT CALATAYUD

EL PREGO

3er

HECTOR GUINOT PERSONAL

LA LLUM DE L’ANTIGOR

1er

MIRIAM SALVADOR DOMINGUEZ

FILS I COLORS

2on

ANA RUBERT CALATAYUD

DEL MEU CASTELLO

3er

AINHOA ALMELA NACHER

LLUMS I COLORS DE LES NOSTRES FESTES

1er

PAULA SORRIBES PEREZ

COLOR I TRADICIO

2on

DIEGO CLEMENTE ADELANTADO

FANAL DE MAGDALENA

3er

PAULA LEON HARO CLAUDIA FLORES BELLES

ESPILL

1er

ALEX GOZALBO IBAÑEZ

GAIATA BOLA DE LLUM

2on

IRENE ARRIBAS MIRANZO

MAGDALENA FESTA PLENA DE LA LUZ

3er

CRISTINA PUIG VILLARROIG

LLUM DE L’ANTIGOR

3er Primària

4t Primària

5é Primària A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

126 6é Primària

Activitats

Premis de la Magdalena 2011 P

otser un resum ràpid del que ha succeït durant l’any siga una anàlisi dels resultats obtinguts en els diferents concursos a què Sequiol ha optat. Potser no siga molt rigorós però, els podem assegurar, que si mostra l’estat d’ànim amb què, els Sequiolos, afronten la nova edició festiva. Així doncs, passem a l’anàlisi:

XVIII Concurs de Betlems, Ciutat de Castelló Que tots els anys organitza l’ajuntament de la nostra ciutat. És una de les activitats que més arrelament té dins de la nostra comissió no debades és la primera activitat que es va iniciar fora de la setmana gran. I amb este ja van tretze edicions del Betlem del Sequiol. Una activitat que està coordinada pel vicepresident Vicente Javier Queral i que, any rere any, va guanyat tant en espectacularitat com en grandiositat dins de les limitacions espacials que ens obliga l’ocupar l’antesala del nostre Cau. Així i tot ja s’estan buscant solucions per a noves edicions. Com cada any, totes les estampes són de nou disseny. Des del pessebre, fins al castell d’Herodes, passant per les cases, el mercat... Tot això conjuntat per l’habilitat que ja caracteritzen els treballs de XaviQ. És imprescindible disposar de les cinc estampes obligatòries per a entrar en concurs: anunciació, naixement, adoració dels Reis, fugida a Egipte i castell d’Herodes. Un dur i laboriós treball que s’inicia en el mes de novembre amb el disseny i conjunció de les diferents estampes així com de tots els elements que la

compondran. Una segona fase de construcció de cada un d’estos elements on el poliespán, el suro, el cartó, l’escaiola... són els protagonistes. Finalment la fase de muntatge on cada element ocupa el seu lloc i on es van acoblant uns amb altres per a donar forma al muntatge final. Només queda l’últim toc: la il·luminació composta per desenes d’efectes de torxa, fogueres... així com de la il·luminació total del conjunt. Oferint un resultat final espectacular. I la inauguració va quedar marcada per a la vesprada del 22 de desembre. Les nostres Madrines, Andrea Tortosa i Laura Turch acompanyades del nostre president Infantil, Sergi Martí, tallaven la cinta que obria l’exposició del nostre Betlem per a tots els socis i públic en general. El jurat qualificador va visitar el nostre Betlem el 2 de gener. I una vegada finalitzades les festes, el passat 20 de gener, en el saló de plens de l’Ajuntament, es va fer entrega dels premis del concurs. I en la categoria d’associacions veïnals, en el que competia la nostra associació, vam obtindre el accèssit que va ser arreplegat de les mans de les màximes autoritats municipals, pels nostres màxims representants de la Magdalena 2012, Andrea Tortosa, Laura Turch i Sergi Martí acompanyats del Vicepresident Vicente Javier Queral.

Concurs convocat per la Conselleria de Cultura per a les activitats que promocionen l’ús del valencià Dins de l’àmbit de les publicacions festeres de la Magdalena 2011. En este sentit, el DOCV publicava en el seu número 6432 de 5 de gener del 2011, l’Orde 98/2010 de 21 de desembre, de la Conselleria d’Educació per la qual es convocaven estos premis, establint deu premis amb una dotació econòmica total de 13.137 €. Una vegada finalitzat el termini establit, es va reunir la

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

127

Activitats

Comissió Tècnica decretada en l’Orde, el 22 de març del 2011, i va emetre el corresponent informe. Vist el mateix per la secretària autonòmica de la Conselleria d’Educació, va emetre la Resolució de 23 de març del 2011 (publicada el el DOCV 6494 de 4 d’abril del 2011) establint els premis següents: • Primer Premi per a la Gaiata 15 Sequiol • Segon Premi per a la Gaiata 8 Portal de l’Om • Tercer Premi per a la Colla Rebombori • Quart Premi per a la Gaiata 10 El Toll A.C. GAIATA 15 SEQUIOL • Quint Premi per a la Colla El Magre • Sext Premi per a la Gaiata 6 Farola-Ravalet • Sèptim Premi per a la Gaiata 18 Crémor • Octau Premi per a la Gaiata 17 Tir de Colom • Nové Premi per a la Colla Pixaví • Desé Premi per a la Gaiata 7 Cor de la Ciutat

128

De nou Sequiol i per segon any consecutiu -i quint en la història d’este concurs-, s’alçava amb el triomf, prova irrefutable de la qualitat i cura amb què Sequiol treballa la seua publicació. I prometem redoblar esforços perquè el llibret que hui té en les seues mans puga optar amb garanties a rivalitzar el títol. Com a nota negativa indicar que a pesar que estos premis tenen dotació econòmica amb esbossa definida en els pressupostos de la Generalitat Valenciana, la veritat és que cap de les associacions premiades hem rebut cap ingrés, el que dificulta, en alt grau, l’edició de posteriors edicions. Esperem que esta lamentable situació quede resolta.

Concurs al millor disseny interior de llibret convocat per l’ens Canal 9-RTVV Denovena edició d’un concurs amb què l’ens RTVV valora la qualitat de l’edició i el seu disseny interior dels llibrets

de festa que publiquen les diferents comissions de sector. Un premi que la Gaiata 15 Sequiol ha guanyat en huit ocasions. En esta edició la sort no ha sigut del tot propícia deixant-nos, als Sequiolos, amb la mel en els llavis. El jurat convocat a este efecte va decidir els premis següents: • Primer Premi: Associació cultural Gaiata 8 Portal de l’Om • Segon Premi: Associació cultural Gaiata 15 Sequiol • Tercer premi: Associació cultural Gaiata 11 Forn del Pla De nou el nostre llibret arreplegava els fruits d’un treball elaborat i ben fet.

Concurs convocat per la Junta de Festes a la millor portada del llibret; al millor article inèdit sobre el tema: “Evolució de les festes de la Magdalena i la seua internacionalitat”; i al millor llibret en el seu conjunt La deliberació dels diferents jurats va deixar el següent resultat: • Millor portada, la presentada pel llibret de la Gaiata 18 Crémor • Millor article inèdit al publicat en el llibret de la Gaiata 8 Portal de l’Om • Tercer Premi al millor llibret, el presentat per la Gaiata 17 Tir de Colom • Segon Premi al millor llibrer, el presentat per la Gaiata 8 Portal de l’Om

Activitats

• Primer Premi i millor llibret, el presentat per la Gaiata 15 Sequiol Com podem veure en els resultats, el clar guanyador en la Magdalena 2011, quant a l’apartat de llibrets de festes, va ser el presentat per la nostra associació sent el vencedor absolut en dos dels tres concursos on va participar i segon en el restant. Podem qualificar de quasi perfecte el treball de l’equip de redacció del llibret Sequiolero, coordinat per Ximo Górriz i Elisabeth Breva. En les seues mans té el nou candidat del Sequiol a revalidar els triomfs del 2011. Reunix tot el treball i esforç d’un grup humà de Sequiolos compromesos amb la cultura festiva de la nostra terra. Promet ser un digne

XVIII Edició dels premis Canal 9 – RTVV a la millor il·luminació de Gaiata i premi especial a la millor Gaiata Infantil candidat al triomf. El jurat d’este concurs ha de valorar el destacat paper que juga la llum sobre el conjunt del monument no sols en la seua espectacularitat sinó també en la seua comunió amb els diversos elements que la componen, realçant i emfatitzant el treball realitzat. En l’apartat d’il·luminació es van designar els premis següents:

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

129

Activitats • Primer Premi: Gaiata 15 Sequiol • Segon Premi: Gaiata 18 Crémor • Tercer Premi: Gaiata 6 Farola-Ravalet Per tercer any consecutiu la Gaiata 15 Sequiol guanyava el guardó a la millor il·luminació de Gaiata, demostrant que el treball de tot l’equip liderat per Nino Turch i Agustín Mon, tant en el disseny com en la posterior posada en escena de tot el potencial luminotècnic, funciona perfectament engranat i en sinergia amb el disseny del monument.

Ramell de lluminàries i tarongina era un verdader esclat de llum!!! Com a curiositat indicar que Nino Turch també va liderar el projecte de la Gaiata 6 guanyadora del tercer premi.

Concurs convocat per la Junta de Festes per a Gaiatas i Gaiatas Infantils, inèdites, per a la Magdalena 2011 A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

130

Sens dubte és el concurs que major passió alça doncs és el reconeixement a tot un treball que aglutina el major esforç d’una comissió. I també el que major aportació econòmica disposa per al guanyador. A més, guanyar el concurs suposa poder aconseguir la glòria en la pròxima edició festiva com Gaiata de la Ciutat i entrem ja en el món de les passions desbocades, de les grans emocione a flor de pell, per això la tensió es palpa en l’ambient, moments abans de l’inici de “eurovisiu” concurs.

I, un any més, des d’estes línies llancem un al·legat a favor d’un jurat qualificat que jutge este concurs des d’un punt de vista tècnic, de qualitat i que atorgue el títol de millor Gaiata a què, pels seus mèrits, així ho meresca. No és impossible, només cal treballar-ho. Això del sistema actual, lamentablement, és un espectacle en què es valoren massa condicionants externs que poden encobrir els resultats finals. És la més votada però, podem dir que és la millor?. Si totes les comissions de sector efectuaren la selecció dels seus jurats amb criteri i es valorara exclusivament el que s’indica en les bases del concurs, potser seria un bon punt de partida per a arribar a escollir la millor gaiata. Ací queda la proposta, és necessari arreplegar el guant i treballar-la. Va començar la lectura de les votacions per part dels Prersidentes de Gaiates, per al concurs de les Gaiates Infantils. Des del primer moment ja es va veure que cinc d’elles es destacaven: Gaiates 7, 8, 10, 15 i 18, però amb la mitat de les votacions llegides, la Gaiata 7 va prendre el cap i ja no el va deixar fins al final. El resultat del concurs de les Gaiates infantils va ser el següent: • Primer Premi Gaiata 7 Cor de la Ciutat • Segon Premi Gaiata 10 El Toll • Tercer Premi Gaiata 18 Crémor • Quart Premi Gaiata 8 Portal de l’Om • Quint Premi Gaiata 15 Sequiol • Sext Premi Gaiata 11 Forn del Pla La Gaiata Infantil del Sequiol, Un tren que vola, La Panderola!!!, obra de l’Artista Gaiater més llorejat de la nostra història en l’apartat infantil, Manuel Breva Nebot, es va alçar amb un meritori quint premi. Hem de reconéixer que la competència en este apartat era molt alta com així quede patent en els resultats finals.

Activitats I sense dissolució de continuïtat, es repetia el procés però esta vegada per als grans monuments. Des de les primeres votacions es va observar una lluita fratricida entre les Gaiates 15 i 18, seguides, ja a distància, d’un grup de cinc Gaiates per a quatre premis: Gaiates 7, 8, 9, 10 i 17. Sequiol i Crémor van mantindre la lluita per escàs marge de punts. Per davant la primera fins a la seua votació. Moment en què la segona va prendre avantatge però, curiosament, fins a la seua votació, reprenent el cap Sequiol, ja fins al final; mostra del

GAIATA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

6P 12 7 8 10 18 7 10 10 11 3 7 2 7 8 10 3 7 10 7

VOTACIÓ GAIATES INFANTILS 5P 4P 3P 2P 18 2 14 6 10 18 8 12 15 11 18 19 17 8 7 3 15 7 8 17 11 15 10 2 8 18 15 19 15 17 18 7 7 18 2 15 17 6 7 8 19 14 10 8 6 15 18 11 14 3 10 15 10 15 7 11 8 7 18 11 18 11 13 1 18 8 11 10 11 7 8 15 8 18 10 3

“fair play” d’ambdós comissions. Quant al segon grup, intercanviaven les seues posicions fins al final on una d’elles quedaria fora dels premis. Este va ser el resultat final: • Primer Premi Gaiata 15 Sequiol • Segon Premi Gaiata 18 Crémor • Tercer Premi Gaiata 8 Portal de l’Om • Quart Premi Gaiata 7 Cor de la Ciutat • Quint Premi Gaiata 10 El Toll • Sext Premi Gaiata 17 Tir de Colom En les taules següents queden reflectides les votacions:

PUNTUACIÓ TOTAL 1P 10 15 7 14 10 18 2 14 3 2 18 7 12 13 6 17 15 19 11

2 17 21 0 0 12 66 48 0 56 34 9 4 14 38 0 17 51 10

VOTACIÓ GAIATES

1er 4rt 2on 6é

5é

3er

GAIATA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

6P 18 15 15 15 18 15 15 15 18 17 15 15 8 18 18 18 15 15 18

5P 15 18 17 18 8 18 18 18 7 7 18 11 15 15 10 12 18 16 15

4P 7 10 8 7 17 8 8 17 15 9 8 18 18 16 9 15 8 8 7

3P 12 9 18 10 10 10 10 10 11 15 14 17 14 9 8 14 10 9 10

2P 9 17 9 16 7 7 14 7 3 8 7 9 7 8 7 4 7 17 8

PUNTUACIÓ TOTAL 1P 10 7 10 9 15 17 9 9 8 18 10 6 10 12 17 7 6 7 17

0 0 2 2 0 2 39 45 26 34 8 9 0 11 92 11 29 89 0

4rt 3er 5é

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

131 1er 6é 2on

Activitats Ramell de Lluminàries i tarongina, la gaiata del Sequiol guanyadora, obra del nostre artista de capçalera, José Vicente Monroig Marques prenia el relleu de Rabassa de llum. L’última Gaiata guanyadora realitzada amb peretes d’incandescència i la primera guanyadora totalment realitzada amb tecnologia led portaven el segell del Sequiol. Amb este triomf, Sequiol, escrivie el seu nom amb lletres d’or en la història de la Magdalena al passar a encapçalar el rànquing de primers premis, amb set, a pesar dels seus només trenta anys d’existència. I totes elles, les set, amb la firma de Jovi Monroig. El que, a principi d’este apartat, enumeràvem com a al·licients d’este concurs -la seua dotació econòmica i la possibilitat de ser la Gaiata de la Ciutat en la següent A.C. GAIATA 15 edició magdalenera- a la ﬁ s’han convertit en dos llastos SEQUIOL molt importants, en el pla econòmic. Expliquem el perquè.

132

En la Resolució de 13/12/2010 de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania -publicada en el DOCV 6426 de 28/12/2010-, al punt primer indicava “... atorgarà

el Premi President de la Generalitat a l’associació guanyadora del primer premi del concurs de gaiates de les festes de la Magdalena de la ciutat de Castelló, edició 2011. L’associació rebrà, com a premi, com a màxim la quantitat bruta de deu mil tres-cents setanta-set euros amb setanta-huit cèntims d’euro (10.377’78€) a la que es practicaran els descomptes i retencions que se li apliquen.” Però a l’hora de la veritat, ha resultat que la quantitat ingressada no arriba ni al 50% d’allò que s’ha indicat en l’esmentada resolució. No entenem raonable esta situació pel que continuem reclamant el que creiem que, en justícia, ens correspon.

Activitats D’altra banda, l’altíssim honor que suposa que la nostra gaiata siga la Gaiata de la Ciutat de la Magdalena 2012, porta afegit també l’altíssim cost –sobre els 8.000 euros- que suposarà a esta associació la dita elecció. Cost molt per damunt de l’acord econòmic subscrit entre Junta de Festes i l’A. C. Gaiata 15 Sequiol per a la cessió de la Gaiata i que per la nostra part i sabent la penalització econòmica que per a les nostres arques suposa este acord, hem accedit firmar a fi de disposar de Gaiata de la Ciutat en la Magdalena 2012. I perquè este desfasament? Molt senzill. Com tot el món sap, l’any passat es va determinar migrar a tecnologia led per a la il·luminació de les Gaiates i per a això es va fer una important inversió en compra de material. Sequiol, a pesar de ser la que més va invertir en dit material -fet dit siga de pas, va servir per a benefici de tots, ja que al fer un repartiment lineal de les subvencions obtingudes, no s’haguera arribat a les quantitats sol·licitades pels proveïdors si no hi hagueren hagut associacions, a més de la nostra, que van creure en el projecte i es van esforçar en la seua inversió- hem de tornar a realitzar la compra de material per a poder il·luminar la nostra

Gaiata del 2012. I el pitjor no és açò, sinó que a l’any que ve, este problema tornarà a sorgir (excepte si som nosaltres els guanyadors) perquè la comissió que haja de cedir la seua Gaiata tindrà este mateix problema. I nosaltres el contrari: excés de material el que implica excés d’inversió difícil d’amortitzar. Un problema que algú, prompte o tard, haurà de resoldre. Ens sentim molt orgullosos d’haver-hi guanyat el concurs de la Magdalena 2011 i molt mes de veure la nostra Gaiata com la Gaiata de la Ciutat 2012. No és una queixa però si un posar el punt sobre les is i reclamar el que entenem que és nostre. I si no, almenys que ens siga reconegut l’esforç realitzat. Per amor a les nostres festes i a la Gaiata, com a símbol per antonomàsia de la nostra ciutat. L’anàlisi de la Magdalena 2011 és, senzillament, espectacular. Si en 2010 tancàvem este apartat com un rotund èxit, enguany hem superat el llistó: Millor llibret, millor Gaiata... I a l’any que bé, prometem més.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

133

Activitats

Activitats Culturals Gener

Gener

Presentació de la Falla Port Saplaya de València. Begoña Peñarrocha, amb passat sequiolero, va ser nomenada Fallera Major després d’uns anys presidint la mateixa. Junt amb els màxims representants del Sequiol: Araceli Moliner, Adriana Llopis i Adrian Doumere, acompanyats pel vicepresidente, Jorge Martí; van acudir també les representacions de les Gaiates 4 l’Armelar i 19 La Cultural. Curiosament Josan i Alejandro, els seus Presidents, també van formar part de la comissió del Sequiol amb Begoña.

Visita del Carter Reial de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient per a arreplegar totes les cartes dels xiquets i xiquetes del Sequiol. Gener

Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat: Madrina, Cristina Fornas; Madrina Infantil, Cecilia Luján; President Infantil, Antonio Campesino i President: Manuel Jesús López, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

134

Visita de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient al Cau del Sequiol, fent entrega dels primers regals als xiquets de la comissió. Gener

Gener

Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 14 Castalia: Madrina, Nieus Lainez; Madrina Infantil, Patricia Agramunt; President Infantil, Andreu Conde i President: Pascual Bernat, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte. Entrega de premis del Concurs de Betlems organitzat per l’Excm. Ajuntament de Castelló. Als Salons de Plens de l’Ajuntament i de mans de l’Alcalde de la Ciutat, el nostre Vicepresident Jorge Martí, acompanyat de les nostres Madrines Araceli i Adriana van arreplegar el accèssit corresponent a la categoria d’associacions veïnals. Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 8 Portal de l’Om: Madrina, Bárbara Martínez; Madrina Infantil, Sara Martínez; President Infantil, Ivan Vivas i President: Rafa Alabau, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

Gener

Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 13 Sensal: Madrina, Carla Gómez; Madrina Infantil, Marina Amaya; President Infantil, Pablo López i President: Fernando Muñoz, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

Gener

30 Se celebra, en la plaça Pintor Porcar, la XIII Trobada veïnal de Tabal i Dolçaina, amb l’organització de la Gaiata 4 l’Armelar. La secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol va participar junt amb altres entitats, interpretant l’obra DANZA DE JUSTAS de Luis Sanz Ruiz, obtenint un rotund èxit.

Activitats Febrer

Febrer

Es va celebrar el tradicional sopar de Comissió en què es fa entrega la Madrina, Araceli Moliner; Madrina Infantil, Adriana Llopis i President Infantil, Adrián Doumere, uns detalls de part de tota la comissió del Sequiol. Per la seua banda, els màxims representants van obsequiar els assistents amb un detall magdalener. Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 17 Tir de Colom: Madrina, Martina Escuder; Madrina Infantil, Celeste Murria i President: Omar Sales, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

qui acompanyava la nostra Presidenta. Tant l’Alcalde de la Ciutat com els diferents Regidors que li acompanyaven, van mostrar interés en diferents peculiaritats del nostre monument que, a la fi, va obtindre el Primer Premi.

Febrer

Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Germandat del Cavallers de la Conquesta: Na Violant, Estefania Bartoll per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

Febrer

En el Cau del Sequiol es presenta el llibret de la Magdalena 2011. A l’acte assistixen, a més de tots els que han participat en el seu contingut, les Reines de les Festes, Monica i Maria així com el President d’Honor del Sequiol Joaquín Borras que acompanyaba a les nostres Madrines Adriana i Araceli, al President Infantil, Adrian i a la nostra Presidenta, Elisabeth Breva. Un acte presentat pel mestre dels mestres: Salvador Belles. Febrer

19 Febrer

Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola del Alcalde de la Ciutat acompanyat per les Reines de les festes Mónica Sidro i Maria Badenas per a desitjar-nos unes molt bones festes de la Magdalena 2011. Va ser el presagi dels grans premis.

Març

Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 12 El Grao: Madrina, Sara Cambronero; Madrina Infantil, Patricia Santacatalina i President: Antonio Fernandez, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte. Visita de les màximes autoritats municipals i festives, amb la Reina de les Festes, Mónica Sidro i l’alcalde de la Ciutat, Alberto Fabra, al cap, als magatzems municipals per a veure com s’ultimen els últims retocs de les Gaiates. En el box de Sequiol van ser rebuts per les nostres màximes representants de la Magdalena 2011 als

En la Pèrgola, es desenrotlla l’acte d’Homenatge a les Comissions de Sector, organitzat per la Junta de Festes. La nombrosa comissió del Sequiol es va fer sentir sobre l’escenari preparat a este efecte.

Març

De nou en La Pèrgola, l’acte d’Homenatge a les Comissions Infantils va congregar als Sequiolos més jóvens.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

135

Activitats Març

Març

Acte d’inauguració oficial del Palau de la Festa. Presidit pel Molt Honorable President de la Generalitat, l’Alcalde de la Ciutat i el President de la Junta de Festes. Un magnífic castell piromusical de Pirotècnia Peñarroja va posar el punt i seguit a l’acte.

En la plaça de la Pescateries, es va inaugurar l’exposició amb totes les maquetes presentades al VIII Concurs, sent visitada per molt de públic. Per primera vegada, l’acte d’agraïment a les persones i entitats que han col·laborat amb la nostra associació se celebrava fora de la setmana de festes, adequant el seu format i canviant el nom a les distincions. Així, en els salons d’un cèntric hotel de la ciutat la màxima representació del Sequiol va complimentar amb una extraordinària vetlada, als que va nomenar com “Sequiolers d’Honor 2011”. De la mateixa manera es va fer entrega d’un detall al nostre President d’Honor, Joaquín Borras.

Març

12 13 A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

136

Galania a les Reines de les Festes de Castelló, amb la participació de les nostres Madrines, Araceli Moliner i Adriana Llopis. També un dia molt emotiu per Lourdes Maria Climent, com Dama Infantil de la ciutat. Març

Finalitza el termini d’entrega dels treballs presentats al VIII Concurs Escolar de maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” patrocinat per Ruralcaixa.

Març

Es reunix el jurat del VIII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” per a escollir els treballs guanyadors, sent el primer premi absolut el treball presentat per Ana Rubert Calatayud, alumne del col·legi Isidoro Andres, amb la seua obra “Del Meu Castelló”.

Encesa de la Gaiata construïda pels interns del MER del centre penitenciari Castelló 1, amb la col·laboració de la A. C. Gaiata 15 Sequiol. La secció de Tabal i dolçaina va amenitzar l’acte a què va acudir la comissió, vestits de llauradors, encapçalaments per la Madrina, Araceli Moliner; la Madrina Infantil, Adriana Llopis

Activitats i el President Infantil, Adrian Doumere, acompanyats per la Presidenta Elisabeth Breva, els qui van ser rebuts per la Directora del centre i del coordinador del MER, José Ramón Espejo, membre de la comissió del Sequiol i ideòleg d’esta activitat solidària. Cal dir que esta activitat va captar l’interés de tota la premsa així com de diverses TV’s d’àmbit nacional.

manera activa, primer a la Mascletà d’inici de festes i també al Pregó. Ja a la nit el primer concurs de musica rock per a grups de la ciutat: SEQUIOL-ROCK calfava l’ambient fins a altes hores de la matinada. ELS CRIPTOZOOS va ser el grup que es va alçar amb el primer premi. I tornant a les tradicions, després d’anys sense poder-ho fer per la pluja, les nostres Gaiates van eixir del magatzem cap al punt d’eixida de la desfilada. Una emotiva experiència doncs a les nostres Gaiates del 2011 s’unia també la nostra Gaiata 2010 però esta vegada com Gaiata de la Ciutat.

Març

27 En el magatzem de Gaiates, la comissió del Sequiol es va reunir perquè Araceli, Adriana i Adrián, màxims representants del la Gaiata, batejaren les Gaiates de la Magdalena 2011, obres de José Vicente Monroig, la major, i de Manuel Breva, la infantil.

Març

21 Març

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

137

Inauguració de l’exposició de totes les obres del VIII Concurs de maquetes de Gaiata en el museu Etnològic de Castelló que va romandre fins al 4 d’abril. En eixes dos setmanes va ser visitat per prop de tres mil persones. En els salons de la Fundació Ruralcaixa es va fer entrega dels premis a tots els guanyadors del VIII Concurs Escolar de Maquetes.

Març

De la festa, la vespra. Inici de la Magdalena 2011. Sequiol va participar de

Magdalena festa plena. Al despuntar el día, tots el Sequiolos a la Romeria de les Canyes. A poqueta nit es va donar eixida a la Desfilada de Gaiates. Una desfilada sense els antiestètics i enormes grups electrògens, substituïts per altres més xicotet, a causa de la menor potència consumida per la nova tecnologia LED, però que van fer patir, d’allò més, a més d’una comissió, com Sequiol que va haver d’imitar al Ferrari d’Alonso en un perfecte pit stop per a canviar-lo perquè el que portava va deixar de funcionar en el Forn del Pla. I la nit va ser completa per a la colla dels de saragüells doncs darrere de la primera volteta van haver-hi d’espentar la Gaiata de la Ciutat (la nostra Gaiata del 2010).

Activitats Març

Març

Els xiquets del Sequiol participen massivament en el concurs “Dibuixa la teua Gaiata”, en la seua edició XXIII. A la vesprada, el programa de Canal 9 En Connexió, en directe des del nostre Cau, va ensenyar a tota la Comunitat com es fan el ximets de Castelló, amb la direcció en els foguers de Victor i Moisés. També la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol va participar en l’homenatge a estos instruments que es va realitzar en la plaça Major. A la nit, Teatre Valencia a carrec del taller de teatre valencià Sequiol, estrenant l’obra “El que no inventa la fam”.

Març

31 El dia va començar amb la despertà musical televisada per Canal 9, amb la secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol. En la Cavalcada Infantil, la representació del Sequiol va ser molt extensa doncs a la desfilada de la seua comissió infantil hem d’afegir les actuacions del grup del taller de balls tradicionals del Sequiol a qui acompanyava la Secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol. I la presència destacadíssima del Pregons Infantil Nacho Carceller. A la nit, l’Encesa de Gaiates va posar el punt final al dia. Ja de bon matí nostres Gaiates arribaven al sector per a ocupar el seu lloc preferent enfront del Cau i al caliu de la nostra Panderola.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

138

Març

La jornada s’inicia amb la reunió del jurat de la nostra comissió per a dirimir el nostre veredicte del premi de Gaiates. Mentres els xiquets prenen el carrer en el parc infantil. A migdia es dóna inici a les degustacions en la Tasca del Sequiol que es desenrotllen durant tota la setmana. A la vesprada, Abans d’eixir cap a la plaça major, connexió des de la Gaiata del programa “España Directo”. A l’entrega de premis, Sequiol obtenia el premi a la millor Gaiata i al millor llibret, que es va celebrar fins a altes hores de la matinada, amb la presència d’amics d’altres Gaiates que van voler felicitar-nos per l’èxit.

La degustació de productes i la visita del carros guarnits va ser el punt de partida d’un dia marcat pels milers de quilos de confeti que inunden els carrers de la ciutat en el Cós Multicolor. La fi de festa va estar a càrrec del grup novell “Aires Nuevos” que presentava el seu nou disc i de la selecció musical de DJ KAMO.

Abril

És el dia de la desgustació més esperada de totes, la que més públic congrega: la dels ous fregits. Ja a la vesprada el programa festiu es completa amb la vista de les Reines i corts d’honor a la nostra Gaiata, fent entrega de les distincions festives: els Fadrins d’or i d’argent en categoria infantil i absoluta. A la nit, els ritmes caribenys d’Almalafa Combo van inundar els carrers del sector.

Activitats que vam rebre la visita dels amics Javier Gimeno i Higinio Mateu, patrocinador de diversos concursos desenvolupats durant tota la setmana- que acabaria amb la Desfilada Final i el Magdalena Vitol, darrere de la qual, l’apagat de les nostres Gaiates va posar punt final a la Magdalena 2011.

Abril

4 L’Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó va congregar una infinitat de veïns que van voler acompanyar a la seua Gaiata Sequiol fins a la Basílica per a oferir els seus presents a la nostra Mareta. La fi de festa va estar a càrrec de la l’espectacular posada en escena de la Grupestra Centauro que retornaven a casa per a actuar en Magdalena després de dos anys d’exili.

Fora del programa de festes però un dels actes més entranyables per a tots els Sequiolos: el retorn de les nostres Gaiatas al magatzem municipal. Enguany amb una bona collita de premis: Primer per a la major i cinqué per a la infantil.

Abril

26 A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

139

Abril

Després de l’èxit aconseguit amb la realització dels “Ximets”, el programa de C9 “En Connexió” tornava a confiar en els nostres mestres dels foguers, Victor i Moises. Esta vegada amb una deliciosa paella d’algues amb alvocat i daurada, cuinada a l’ombra de la nostra Gaiata guanyadora, en el nostre box del magatzem municipal. Paco, el presentador del programa, i tot el seu equip de producció ens van acompanyar degustant esta magnífica paella.

Abril

28 Amb la XXIX edició del Concurs de paelles del Sequiol s’iniciava una jornada -en la

En la casa de la Cultura s’inaugurava l’exposició dels treballs realitzats en el tercer taller d’arts decoratives que organitza la Junta de Festes, la Gestora de Gaiates i la Federació de Colles, que romandria oberta fins al 9 de maig. Entre els alumnes d’esta edició, la Sequiola Irene Lerma presentava els seus treballs i rebia de mans de la Reina el seu diploma acreditatiu.

Activitats Processó general en honor a la Mare de Déu de Lledó enfront de la Basílica. La Comissió del Sequiol, amb els seus màxims representants infantils Adriana Llopis i Adrian Doumere, al cap, va acompanyar la seua Patrona, portada pels “Barreros” de la Mare de Déu de Lledó; entre els que els Sequiolos comptem amb una nombrosa representació. Finalitzats els actes litúrgics, autoritats i confrares es van reunir en el tradicional “plenillo” per a escollir els càrrecs del 2012. Així, com Perot va ser elegit Francisco Torres Navarro -l’amic Paco-. Com a Clavari, Enrique Carceller Sebastia, Sequiolo de pro amb un dilatat passat fester. En el 2012, la Lledorena estarà envoltada, més si cal, per la gent de les Gaiates.

Abril

Maig

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Àmplia participació de la comissió infantil del Sequiol en el Pregonet de les Festes de Lledó, amb la participació de la nostra Madrina Infantil, Adriana, i del President Infantil, Adrian. El grup de balls tradicionals del Sequiol també va participar activament.

140

Maig

Festes de l’associació de veïns Virgen de Lidón en honor a la nostra Patrona. La nostra Madrina, Araceli Moliner; la nostra Madrina Infantil, Adriana Llopis junt al nostre President Infantil, Adrián Doumere, acompanyats de la presidenta Elisabeth Breva i del vicepresident Jorge Martí van participar en la processó i posterior missa.

Maig

La comissió tècnica del Sequiol va elegir els esbossos de les Gaiates de la Magdalena 2012. José Vicente Monroig i Manuel Breva, de nou, assumixen el repte d’aconseguir les màximes glòries.

Activitats Maig

Juliol

Sequiol celebra la tradicional Festa de la Rosa. La melòdica música de la Rondalla Vora Sequia va fer les delícies de totes les dones Sequioleres, congregades en el Cau que van rebre, de mans del President Infantil Adrian Doumere una rosa roja. Juny

Juny

En compliment dels terminis establits en el reglament d’elecció de màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol, es va reunir la comissió permanent per a l’obertura de les candidatures presentades i després de la verificació de compliment de requisits i oportunes deliberacions van ser elegides per unanimitat: la senyoreta Andrea Tortosa Baquero com a Madrina, la xiqueta Laura Turch Beneditol com a Madrina Infantil i el xiquet Sergi Martí García com a President Infantil.

Acte de clausura de les diferents activitats que exercix, durant tot l’any, a l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, en el Cau. Els diferents participants de les activitats de balls regionals, balls de saló, etc., van fer una exhibició de les seues habilitats abans d’arreplegar un detall.

Juliol

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

141

Finalitza la lliga de futbol sala que organitza la Federació de Colles, sent el guanyador l’equip de la colla Pastoret. L’equip de la Gaiata 15 Sequiol va quedar en un catorzé lloc molt digne, sent el màxim golejador, amb 7 gols, Enrique Carceller. S’inicia la Copa de Futbol Sala en un nou format eliminatori. L’equip de la Gaiata 15 Sequiol va iniciar el seu camí guanyant al del Rogle aconseguint classificar-se fins a semifinals on va perdre la seua contra l’equip de Vi Negre. En la final de consolació, contra Pastoret -guanyadors de la lliga-, es va disfrutar d’un intens i trepidant partit que no es va decantar fins als minuts finals. Presentació, en la plaça del Mar, de les Reines de les Festes de Sant Pere del Grau en què estaven presents les nostres màximes representants Araceli, Adriana y Adrián.

Festes en torn del patró de la Ciutat, Sant Cristòfol. A la vesprada, solemne missa en la cocatedral de Santa Maria a qui van acudir la nostra Madrina Infantil, Adriana Llopis; el President Infantil, Adrián Doumere i la Madrina, Araceli Moliner als que acompanyava el vicepresident Vicente Javier Queral. Després de la missa, la benedicció dels vehicles i el repartiment de cintes commemoratives va posar el punt

Activitats i seguit. Ja a la nit, i per primera vegada al Palau de la Festa, amena vetlada de germanor entre les diferents comissions de sector i la resta de ens festers que van voler sumar-se a l’esdeveniment. “Amics de la Festa” a l’empar de la Gestora de Gaiates va presentar un espectacular festival de Play Backs on els Sequiolos van formar part activa de la mateixa, tant amb el protagonisme en els seus balls dels nostres màxims representants com conformant el cos de ball que va acompanyar a les actuacions. També ressaltar l’actuació de la Reina Infantil i la seua cort d’Honor, amb presència de Lourdes Maria Climent. Com a colofó de l’acte, l’esperada actuació dels Presidents de les Gaiates -enguany menys nombrosa doncs alguns no van voler sumar-se a la festa. Ells s’ho perden!- al més estil Bollywood, va donar pas al ball fi de festa.

Juliol

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

142

Se celebra, al Palau de la Festa, l’assemblea de Festes convocada per l’Alcalde de la Ciutat i President de la Fundació Municipal de Festes -per cert un dels últims actes festers d’Alberto Fabra com a Alcalde abans d’assumir la Presidència de la Generalitat Valenciana- a què assistixen representants de tots els col·lectius de la festa per a fer balanç de l’edició acabada de finalitzar. La Mesa de l’Assemblea estava presidida per Raul Pascual i exercia com a vicepresident el Sequiolo Agustín Mon.

Juliol

Participació de l’equip de futbol sala Sequiol en el II torneig de 12 hores organitzat per la Federació de Colles. En esta ocasió Sequiol va presentar dos equips. El denominat com A es va enfrontar amb AZ Carpinteria, Xaloc, Porrones i Malfainers. Per la seua banda, el B, va disputar els seus partits contra Pio-Pio, Vi Negre, Botifarra i Nostra. Una jornada de confraternitat i diversió entre tots els components dels diferents equips.

Agost

1 al 31

Juliol

Agost

28 Elecció de les Reines de les Festes per a la Magdalena 2012. La nostra Madrina en 2011, Araceli Moliner d’Ivernois va ser elegida Dama de la Ciutat. La família Sequiolera va voler viure tan emotius moments amb Araceli i la seua família.

En la Web del Sequiol, agost és el mes en què canvia l’edició magdalenera. Una finestra a la xarxa de xarxes on es troba, totalment actualitzada, els esdeveniments i avatars on participa la nostra associació, mantinguda per la nostra webmaster, Salomé Albella. Noves seccions com els nostres llibrets oferixen a qui la vista la possibilitat de consultar tot el nostre bagatge cultural i literari. Des d’esta plataforma quedava convocat el IX Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”.

Inici, en els magatzems municipals, de la construcció de les Gaiates. Favetes al tombet va ser d’element central del sopar, per als mes de vint Sequiolos que conformen l’equip de construcció. Ressaltar la labor d’intendència que realitze Víctor Orozco en la confecció dels magnífics menús. Porquet, arròs amb verdures, arròs amb llamàntol, musaca, marmitako... res es resistix a la mestria en els foguers de Victor.

Activitats somriure, Araceli Moliner d’Ivernois; i els representants dels diferents sectors de la ciutat, entre els que sobreeixien els representants del Sequiol, Andrea Tortosa Baquero, Laura Turch Benedito i Sergi Martí García. La nostra Presidenta, Elisabeth Breva, com a Presidenta de la Gestora de Gaiates va dirigir unes sentides paraules de benvinguda a tots el presents.

Setembre

Nomenament dels màxims representants del Sequiol per a la Magdalena 2012. Laura Turch Beneditol, Madrina Infantil; Sergi Martí García, President Infantil i Andrea Tortosa Baquero, Madrina.

Setembre

16 17

El Palau de la Festa va acollir l’últim acte de la Magdalena 2011. Un acte en què la Junta de Festes reunix a totes les que han sigut protagonistes de les festes per a agrair-los el seu compromís i celebrar, tots junts, el final d’un magnífic any. No van faltar a la cita nostra Madrina Infantil, Adriana Llopis Pascual, el nostre President Infantil, Adrián Doumere Fabregat i Araceli Moliner d’Ivernois, la nostra Madrina, els qui van acompanyar les Reines de les Festes, Mónica Sidro i María Badenas. I, com no, Lourdes Maria Climent Moreno, Dama Infantil de la Ciutat, també van compartir tan emotiu acte amb totes les seues companyes de camí festiu.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

143 Nomenament i Imposició de Bandes a les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor, en el Teatre Principal, amb la participació activa de Araceli Moliner d’Ivernois, com a Dama de la Ciutat; Madrina Infantil, Laura Turch Benedito; President Infantil, Sergi Martí García i Andrea Tortosa Baquero com a Madrina del Sequiol.

Setembre

La Gestora de Gaiates organitza, als salon de plens de la Diputació, una reunió informal en què es donen cita tots els nomenats a ser els protagonistes de la edició festiva. Una acte batejat com a Obertura Magdalena 2012. Junt amb, Reines de les Festes, María España i Carla Collazos, estaven les Dames de la Ciutat, entre les que destacave pel seu etern

Primera presentació oficial gaiatera del cicle

Activitats magdalener 2012 i primera també al Palau de la Festa, a càrrec de la Gaiata 3 “Porta del Sol”. Les Reines de les Festes, Maria España i Carla Collazos, acompanyades de l’alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller, el regidor de Festes, Joaquín Torres i el president de les Festes, Jesús López van visitar les llotges on es congreguen les diferents comissions. Sequiol els va rebre, amb la seua presidenta, Elisabeth Breva, al cap a qui acompanyaven els representants infantils, Laura Turch i Sergí Martí i la guapíssima Madrina, Andrea Tortosa; oferint-los una tancada ovació. Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 16 “Rafalafena”: Madrina, Maite Candel; Madrina Infantil, Lidón Solaz; President Infantil, Vicente R. Solaz i Presidenta: Inma Nos per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

144

Octubre

1 al 31

Mes en què es donen inici a totes les activitats culturals que organitza l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol i que es desenrotllen al llarg de la setmana en el Cau Gaiater: • Taller de Balls regionals, dirigit a tots els socis més xicotets i dirigit per Lledó Marzá, el divendres de 18 a 19 hores al cau. • Taller de Teatre. Una de les activitats de major calat d’entre les que s’organitzen, amb un dilatat repertori d’obres a favor seu. Esta vegada els xics que coordine Sonia Estrada estan preparant l’obra: “del meu Raval”, els dimecres de 20 a 22 hores. • L’Escola de Tabal i Dolçaina, oberta a tots els socis del sector, continua sent el fons on es formen els jóvens músics que, a poc a poc, van ampliant la ja nombrosa Secció de Tabal i Dolçaina, la participació dels quals, dins del panorama fester, comença a ser molt important, com queda reflectit en este resum d’activitats. Els dissabtes de 10:30 a 13:30, a les ordes de Domingo Llopis, les notes musicals de tabal i dolçaina i les partitures, a l Centre d’adults Germà Colon

• Taller de Balls de Saló. Sota la direcció artística de Gilberto José Breva, l’activitat més novell de totes, inunda de merengues i bachates pasdoble o Rock&Roll. Els dimarts de 20 a 22 hores al Cau Sequioler.

Octubre

Amb motiu de la celebració del 30 aniversari de la fundació de la Colla de Dolçainers i tabaleters de Castelló es va celebrar, en la nostra Ciutat, l’Aplec de Dolçaina i Tabal de la Comunitat Valenciana en què va participar molt activament la nostra Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol. A més de la cercavila, va oferir una espectacular interpretació sobre l’escenari de la plaça Horts dels Corders. Com a clausura dels actes es va representar l’espectacle “Dolçainer de Tales” de la companyia castellonenca Xarxa Teatre. Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 9 “Espartera”: Madrina, Sonia Polo; Madrina Infantil, Paula Burlacu; President Infantil, Javier Marmaneu i Presidenta: Mª Pilar Díaz per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

En el pavelló Municipal Emilio Fabregat es donava inici la lliga de futbol sala 2011-2012 que organitza la federació de Colles. En esta edició només 3 gaiates competixen junt amb 11 colles, en una competició que busca, a més del directament esportiu, confraternitzar entre tots els col·lectius que treballen per a les festes. Sequiol presenta enguany un restaurat equip amb molta gent jove que haurà d’acoblar-se però que pinta bé. Veurem si acompanyen els resultats. L’equip desenvolupa els seus entrenaments el dijous de 20 a 2 hores, en el pavelló Chencho.

Activitats Octubre

Octubre

El jurat de cartells seleccionava el treball de Juan Fortanet amb el lema “Ensenya de tradicions” per a anunciar la Magdalena 2012. Entre els membres del Jurat, la nostra President Elisabeth Breva, com a màxima representant de la Gestora de Gaiates.

Octubre

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 17 “Tir de Colom”: Madrina, Mireia Alcaide; Madrina Infantil, Ainhoa Martínez i President: Omar Sales per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

Les Reines de les Festes, María i Carla, van inaugurar, a la sala de la Fundació DávalosFletcher, l’exposició de tots el cartells presentats a concurs, junts al guanyador per a la Magdalena 2012.

Octubre

12 Octubre

29 Sequiol va compartir amb el Centre Aragonés de Castelló, que presidix José Antonio Lázaro, la missa aragonesa celebrada a l’església de la Santíssima Trinitat, amb motiu de les festes en honor de la Mare de Déu del Pilar. Laura Turch i Sergi Martí acompanyats del vicepresident Jorge Martí van compartir esta emotiva jornada amb tots els maños establits en la nostra ciutat.

Octubre

15 Octubre

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 18 “Cremor”: Madrina, Aida Domenech; Madrina Infantil, Marina Pasies i President: Jose A. Lleó per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte. Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 19 “La Cultural”: Madrina, Noelia Gómez; Madrina Infantil, Paula Pozo; President Infantil, Sergio Gómez i President: Alejandro Renau per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

Es va fer entrega del xec al representant del grup CRIPTOZOOS guanyador de la primera edició del SEQUIOL-ROCK. Així, la nostra associació col·labora amb este important grup del panorama musical de la ciutat, per a la gravació i edició del seu nou treball. Sequiol sempre a l’avantguarda recolzant la nostra cultura local. Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 7 “Cor de la Ciutat”: Madrina, Marta Font; Madrina Infantil, Nayla Guimera; President Infantil,Borja Fornas i President: Manuel Jesus López per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

Novembre

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 10 “El Toll”: Madrina, Carmen Amparo Bernat (amb passat Sequioler); Madrina Infantil, Patricia Pascual i President: Ernesto Martínez per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

145

Activitats Novembre

Desembre

En l’església parroquial de la Mare de Déu de la Bonanova (dels sants Gervasi i Protasi) de Barcelona es va celebrar la solemne missa en ocasió del tretzé aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Lledó a Barcelona. Acte celebrat pel prior de la Reial Confraria de Lledó de Castelló que va comptar amb la presència de membres de la confraria, del cor de l’associació de “Barreros” -qui es van ocupar de la part musical de l’acte solemne- i d’una nombrosa representació del Sequiol encapçalada pels seus màxims representants del Sequiol per a la Magdalena 2012: Madrina, Andrea Tortosa; Madrina Infantil, Laura Turch i President Infantil, Sergi Martí, els que van participar activament tant en la desfilada, les ofrenes com el posterior bes a la Lledonera.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

146 Novembre

Novembre

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 4 “L’Armelar”: Madrina, Andrea Monroig; Madrina Infantil, Marta Juan; President Infantil, Hugo Monfort i President: Josan Montoya (amb passat Sequioler) per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte. Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 6 “FarolaRavalet”: Madrina, Isabel Almela; Madrina Infantil, Claudia Palau; President Infantil, Sergio Hernandez i President: Esteban Gual per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte. Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”: Madrina, Melina Queral; Madrina Infantil, Noor El-Heddad i President: Pedro María Pérez per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

En l’acte de presentació de la Gaiata 5 Hort dels Corders, dins de l’apartat de les ofrendes, la de la Gestora de Gaiates va ser realitzada per la nostra Gaiata, fent-la extensiva la nostra Madrina: Andrea Tortosar; la nostra Madrina infantil: Laura Turch i el nostre President Infantil: Sergi Martí. Tots ells acompanyats per la nostra Presidenta i al mateix torn també, Presidenta de la Gestora: Elisabeth Breva. El portador de l’estendard va ser Luis Rivas. Al finalitzar la presentació, els nostres màxims representants van visitar totes i cada una de les llotges de les diferents Gaiates per a invitar-los a la nostra presentació, el següent dissabte. Desembre

Desembre

Reportatge fotogràfic al Cau, per al suplement especial que prepara el periòdic Mediterranio, per a les presentacions de sector. I al interior, la resta de la comissió del Sequiol prepara les pròximes festes de Nadal i Any Nou, adornant el Cau amb motius nadalencs. Sota la coordinació del vicepresident Vicente Javier Queral, s’inica, al Cau, la construcció del nou Betlem del Sequiol, que com tots els anys, participarà en el concurs que organitza l’Ajuntament de la Ciutat. Molta Sort! Inici dels treballs al Palau de la Festa per a la presentació Oficial de la Gaiata 15 Sequiol que se celebrava dissabte següent. Amb l’assaig de les comissions sota un desvestit escenari es donava inici a setantadues hores de frenètic esforç per a dur a terme tots el preparatius necesaris per fer una espectacular presentació. Presentació Oficial de la nosta Gaiata al Palau de la Festa. Els representants de la Gaiata 14 “Castalia”: Madrina, Judith Prieto: Madrina Infantil, María Lidón García i President: Francisco Javier Ibars, ens van invitar a la seua presentació del proper dissabte.

Activitats Desembre

Desembre

La Gestora de Gaiates va felicitar el Nadal a totes les Madrines i Presidents de totes les comissions de sector. La nostra Presidenta, Elisabeth Breva va exercir d’amfitriona, en qualitat de Presidenta de la Gestora de Gaiates, rebent la Reina de les Festes, María España i les seues Dames de la Ciutat -amb una sempre somrient Araceli Moliner-, a les qui acompanyaven l’Alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller, el Regidor de Festes Joaquín Torres i el President de la Junta de Festes, Jesús López. Una vetlada inoblidable que va comptar amb la visita inesperada de Papa Noel que va fer entrega als presents d’una impressionant pasqüera, desitjant a tots: Bon Nadal!!!. Desembre

Finalitzada la presentació de la Gaiata 14 “Castalia”, les Reines de les Festes: María España i Carla Collazos, acompanyades de l’alcalde de la Ciutat, el regidor de festes i el president de la Junta de Festes, van felicitar el Nadal a totes les Gaiates. Posteriorment, la màxima representació de cada una de les comissions es van intercanviar les típiques felicitacions nadalenques. Per cert durant la presentació, una destacada participació de Sequiolos entre els que destaquem Carlos Mon en el paper de Papa Noel.

Els més jóvens de la comissió, amb Laura i Sergi al cap, van rebre el Carter Reial de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, en la plaça Major. L’acte va ser presidit per la Reina Infantil, Carla Collazos, i les seues Dametes Infantils de la Ciutat.

En el magatzem municipal de Gaiates, el grup del “matadero” del Sequiol, encarregats de la construcció dels nostres monuments, va celebrar el ja típic sopar de “la pajarita” amb la que es dóna la benvinguda a les festes nadalenques. Una tradició que compta ja amb uns quants anys de tradició. Desembre

Desembre

Inauguració del Betlem del Sequiol a càrrec de la nostra madrina, Andrea Tortosa; la nostra Madrina Infantil, Laura Turch i del nostre President Infantil, Sergi Martí acompanyats per la Presidenta, Elisabeth Breva i pel Vicepresident coordinador d’esta activitat, Vicente Javier Queral. Sequiol desitjava així Bon Nadal a tots el seus veïns, socis i amics.

Els Sequiolos van despedir l’any tots junts en una divertida vetlada celebrada al Cau fester. Un suculent sopar va donar pas a les dotze campanades amb que es tancava un extraordinari i meravellosos any 2011 i es donava la benvinguda a un esperançador i plens de nous reptes, any 2012, tot siga dit en clau festiva perquè en el context econòmic, ja és una altra cosa. L’alegria i la diversió va durar fins a altes hores de la matinada.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

147

Activitats

I edició del Festival SequiolRock Amb la idea clara, es va decidir batejar este esdeveniment com SequiolRock i, inclús, es va dissenyar un logotip específic -la nostra Panderola agafava les baquetes d’una bateria- i es va incloure dins del programa de festes que Sequiol preparava per a la Magdalena 2011, en concret la nit del dissabte del Pregó.

ra una ambició d’esta comissió perseguida durant anys que, per fi, vam poder materialitzar en la Magdalena 2011. Dins de l’ampli i variat programa d’actuacions que Sequiol desenvolupa al llarg de tot A.C. GAIATA 15 l’any, es tènia la intenció de realitzar un esdeveniment SEQUIOL que brindara l’oportunitat a tota la gran infinitat de grups de jóvens de la nostra ciutat que dediquen els seus esforços a la música. No sols es buscava oferir-los un bon escenari i unes impressionants condicions tècniques per a poder oferir a un públic emocionat el seu saber fer sinó que es posava al seu abast una quantitat econòmica dedicada a realitzar una gravació d’una primera maqueta amb els seus treballs. I en este camí, Sequiol, va trobar la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló en la mà de la seua regidora de joventut, Carmen Albert.

148

I la convocatòria va tindre una acollida extraordinària, a pesar de la pressa de temps amb què es va haver de preparar tot. Així, a esta primera edició es van presentar els grups següents: Els Criptozoos, Milwaukees, Ceps, Fifth Period, Green Ribbon, El Dukes, To Morats i Skaldats. Cada un d’ells va tindre un temps marcat sobre l’escenari, preparat a este efecte, per a oferir als centenars d’entusiastes espectadors les seues millors composicions, en una maratoniana sessió que va durar fins a altes hores de la matinada. Al final, el jurat va atorgar el premi al grup Els Criptozoos. Una dotació econòmica que col·laborarà a la gravació d’un disc de Els Criptozoos. Per a la Magdalena 2012 ja tenim prevista la segona edició de SequiolRock. L’acollida de la primera edició així ho requerix.

PAPERERIA COACHING PROFESSIONAL

CARTUTXOS TONERS

SERVICI TÈCNIC INFORMÀTIC

ASSESSORIA FISCAL COMPTABLE

AUDITORIA COMUNICACIONS

ASSESSORIA JURÍDICA SERVICIS DE NETEJA Plaça País Valencià, núm. 18 cantó carrer Lepanto 12002 CASTELLÓ - Telèfon: 964 50 33 65

www.oscg.es / info@oscg.es A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

149

CARTUTXOS I TONERS - PAPERERIA - MATERIAL ESCOLAR OFIMÀTICA - PAPER I ETIQUETES IMPREMTA - CLASSIFICACIÓ - SERVICIS GENERALS - ADHESIUS PLAÇA PAÍS VALENCIÀ NÚM. 18 - 12002 CASTELLÓ TELF: 964 50 33 65 - FAX 964 56 19 80 - MÒBIL 607 364 553 INFO@TOTPAPER.ES

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

150

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

151

MANCAS 2009 S.L. Manteniment de fàbriques Carrer Onda 30-2-6 12006 - CASTELLÓ TELÈFON 686434187 A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

152

ARTICLES

ArtiCLES

I com hem canviat! De tant en tant, convé fer una ullada al passat, no per a caure presos de la malenconia, sinó per prendre amb més il·lusió el dia a dia, sense perdre de vista d’on venim. Les festes de la Magdalena han canviat molt des que la Gaiata 15 va néixer, ara fa 30 anys. I també ho ha fet Castelló. La ciutat i la festa han evolucionat, i els articles d’aquest llibret donen testimoni de molts canvis. Vicent Cornelles ens explica el salt de la comunicació de les comissions de sector, dels cartells i fullets a Internet. Paloma Aguilar s’endinsa en el món dels programes de festes i ens recorda com ens mostràvem fa tres dècades. Patricia Rodríguez es fixa en l’impacte de la tecnologia en els monuments gaiaters. Juanjo Trilles ens parla de com va créixer la Magdalena des de la aparició de l’actual Junta de Festes a finals dels 80. Esperanza Molina, al seu torn, posa l’accent en com han canviat els llibrets de festes, testimoni del canvi que hem viscut, i Salvador Bellés ens porta el record del desaparegut Fernando Nadal, veí del Sequiol que va portar la seua veu per mitja Europa. Eric Gras analitza la transformació de l’escenari de les presentacions festeres, de la benvolguda Pèrgola al flamant Palau de la Festa, mentre Salvador March ens recorda les velles mascletaes al bell mig de la ciutat, no tan llunyanes en el temps. Xelo Pastor ens explica com han evolucionat les comissions de sector, i Agustín Mon ens remunta a l’any 83, als inicis de la gran família sequiolera. Javier Roig analitza el paper de la Gaiata com a dinamitzadora d’activitats al barri durant tot l’any. Des d’un punt de vista més urbà, Ximo Górriz ens mostra l’impressionant canvi que comporten 30 anys d’evolució de la ciutat, i José Prades aborda aquest mateix fenomen de transformació des de la perspectiva del nostre sector. En definitiva, un recull d’articles que fa palès com hem canviat, com ens ha canviat la vida als festers i festeres, des del naixement de la nostra Gaiata. A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

154

159

Del saluda a les xarxes socials, 30 anys de comunicació i difusió de les activitats gaiateres Vicente Cornelles Castelló

162 164 167 170 172 175 177 182 185 188 190 193 196

Orgull de genealogia Conta’m!!! Trenta anys de Sequiol Festa per a tots i de tots, des de sempre Les festes de la llum La Gaiata, dinamitzadora d’activitats durant tot l’any Creixement i transformació del barri des de 1980 ﬁns a l’actualitat La festa de Castelló, progressa adequadament Cada Llibret de Gaiata és un tros del cor de Castelló La ciutat entre dos segles Les presentacions de gaiates. Entre la tradició i la modernitat Els canvis que van des de la fundació del sector a hui Fernando Nadal Marco, història del Sequiol La pirotècnia com element de les nostres festes per Xelo Pastor

per Agustín Mon Carro

per Paloma Aguilar Royo

per Patricia Rodríguez

per Javier Roig

per José Prades García

per Juanjo Trilles i Font

per Esperanza Molina

per Ximo Górriz Plumed

per Eric Gras Cruz

per Salvador March Chulvi

per Salvador Bellés Sabater per Masclet d’Argent

per

ArtiCLES

Del saluda a les xarxes socials, 30 anys de comunicació i difusió de les activitats gaiateres per Vicente Cornelles Castelló

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

155

ncara recorde en els meus primers anys d’exercici de la professió periodística el primer contacte que les comissions de sector tenien amb els mitjans de comunicació en l’inici del respectiu any magdalener. Remetien les fotos de les jóvens afortunades que havien sigut elegides madrines de les gaiates amb un concís comentari: “la gaiata x ha elegit a fulanita i menganita com a madrines per a la pròxima Magdalena”. Així mateix, s’acompanyava la foto del president infantil, en el cas que la comissió també tinguera esta figura representativa. Solia ocórrer això a principis d’estiu. Passat l’estiu a les redaccions anaven arribant de forma aleatòria fotografies dels nomenaments de les madrines que,

en la majoria de les ocasions s’havien celebrat en les residències estivals de les afortunades, com a pròleg a l’exercici fester i on s’entregaven els pergamins acreditatius. I, així, fins que arribava el torn de les presentacions de les gaiates, que començava ben entrat la tardor, abans que s’avançara el calendari de l’any magdalener a principis de la dècada dels 90. En este cas, es remetia un saluda que, escrit a maquina, invitava el director del periòdic o, en tot cas, a la redacció, a l’acte de presentació oficial de les madrines, dames i comissió de la gaiata corresponent. Tot en un llenguatge solemne i molt de l’època i en el que s’agraïa per endavant l’assistència a l’acte de proclamació. Posteriorment, el periòdic es feia eco en les seues pàgines de l’acte que s’havia

ArtiCLES

celebrat, i un dia o dos abans, preparava un parell de pàgines o tres especials amb entrevista a les madrines o presidents (Mediterraneo és actualment l’únic mitjà de comunicació escrit a Castelló que continua dedicant quatre pàgines setmanals a les gaiates en la vespra de la gala de presentació oficial). A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

156

Durant molts anys esta va ser practicament l’única connexió d’una comissió de sector amb un mitjà de comunicació. I l’acte de presentació era l’única ocasió de l’any en què un sector gaiater tenia repercussió en els mitjans, al marge això sí de les revistes especialitzades com Festividades, Castelloneries, Vitol o El Fadrí, que es publicaven abans de la setmana de festes o també dels programes especials que es feien en les emissores de ràdio. Amb el temps, també van anar publicitant-se les presentacions dels ‘llibrets’ festers o algun acte més d’envergadura com la presentació de l’himne de la gaiata o inauguració d’un nou cau. No obstant això, a mitjan dècada dels 90, la anomenada era digital revolucionaria la repercussió mediàtica i el contacte directe de les comissions de sector amb els seus membres, la societat i el món de la festa en general. Internet, com a vehicle de comunicació, obria unes possibilitats fins llavors desconegudes en la relació de les gaiates amb els seus membres, els veïns del sector i amb els castellonencs en general. Així, primer la creació de pàgines web, -la gaiata 15 va ser una de les primeres-, la utilització del correu electrònic, i, posteriorment les xarxes socials (facebook, twiter…), convertixen a les gaiates en col·lectius actius a nivell virtual, -a nivell real ho han sigut sempre-, i

on es reflectixen, quasi diàriament els seus afanys, esperances, il·lusions i projectes, ja no sols a través de la paraula, sinó a través de la imatge i del so. Internet com a finestra oberta al món. I, així, la gaiata traspassa fronteres i en i des de qualsevol lloc del món es pot conéixer el què, perquè, com i quan (les cinc W del llenguatge periodístic) una comissió de sector organitza, prepara o programa tal o qual acte, i, una vegada celebrat, reflectir-lo. Són les noves formes de comunicació. Així, del tradicional saluda es passa a un correu electrònic als mitjans per a la convocatòria de la presentació, per exemple. I realitzada la mateixa, després de fer-se eco el respectiu òrgan de comunicació, la mateixa comissió publica en la seua pàgina web el desenrotllament de l’acte i penja també les fotos. Però, a més, en una interactuació constant amb l’oportunitat a través dels fòrums i xats d’expressar opinions, salutacions, felicitacions. L’esperit gaiater més viu que mai. En el cas de Sequiol, a més, la gaiata penja en la seua pàgina web el seu butlletí informatiu que periòdicament publica el més destacat de les diverses activitats que realitza. Un fenomen el d’internet de tal magnitud que significa que les coses que no estan en la xarxa no ocorren. Així, en esta evolució constant del món digital, les xarxes socials consagren la presència de les gaiates i de la gent de les gaiates. I és que ha arribat un moment en què no s’és ningú si no està present en facebook o twiter, que són els que marquen la pauta de l’esdevindre quotidià, en este cas fester. Facebook tant de la gaiata com a associació cultural legalment constituïda o gaiaters a nivell individual que formulen les seues opinions, missatges de felicitació o d’ànim, valoracions i

ArtiCLES

comentaris. Les gaiates com a estaments vius i en les que es rivalitza de forma sana sobre com engrandir i donar major brillantor, si cal, a les festes de la Magdalena. Però, a més, també les xarxes socials arriben a tots els llocs del planeta. Així, la declaració de festes d’interés turístic internacional té més protagonisme que mai. I és que, la Magdalena, a través de la comunicació digital, i en concret de la formulada per les comissions de sector, és coneguda en tot el globus terraqüi. I en esta societat de la globalització, els col·lectius fonamentals i essencials dels festejos fundacionals de la ciutat, tenen l’oportunitat d’or, no sols de donar-se a conéixer, sinó també de proclamar als quatre vents la màxima importància de les mateixes en l’històric magdalener. Xarxes socials que, per exemple, han aconseguit també que les gaiates, que durant molt de temps, patiren per molts motius un gratuït complex d’inferioritat, s’alcen victoriosas en el món de la festa magdalenera. I, inclús, que els castellonencs presumisquen de ser gaiater, una virtut que no era molt comú entre habitants d’esta ciutat. Estar en una xarxa social, diguem-ho clar, dóna prestigi i, per descomptat, és l’hora en què ser d’una gaiata recupere el prestigi que es va tindre en èpoques daurades i d’esplendor de les comissions de sector, com precisament la de fa 30 anys, quan s’iniciava este recorregut per una breu història dels elements de comunicació directa de les gaiates amb els mitjans de comunicació i la societat. Xarxes socials que, sobretot, han servit per a incrementar en gran manera el contacte directe de les gaiates, en este cas de Sequiol, amb els seus membres, amb els seus veïns i amb la resta de la ciutat de Castelló, i també amb el món, sense oblidar que la declaració de la Magdalena com a festes d’interés turístic internacional han consagrat el valor d’universalitat d’uns festejos en què els visitants són rebuts amb els abraços oberts. Xarxes socials que es convertixen en canals d’informació i

d’interactuació on se succeïxen comentaris, opinions, suggeriments, preguntes amb i sense resposta i on, sobretot, nien les esperances i les il·lusions de milers de gaiaters, de milers de castellonencs que vibren amb la Magdalena, no sols en els nou dies de festa, sinó també en els dies anteriors i en les jornades posteriors. Tot l’any és Magdalena en les xarxes socials perquè en les possiblement millors festes del món les inquietuds per disfrutar de les nostres tradicions perduren al llarg dels 365 dies de l’any. I és que les xarxes socials han revalorat més si cal el protagonisme dels col·lectius fonamentals i essencials de les festes oficials de Castelló i han propiciat un feedback necessari de les associacions de la llum amb el poble, dels gaiaters amb els castellonencs i viceversa, perquè els dos són u, perquè no es pot parlar de castellonencs sense gaiaters i al inrevés, perquè són tot u. I a Castelló del nou mil·lenni no es pot entendre la festa magdalenera, i en concret a les gaiates de la ciutat, sense la presència de les xarxes socials. Inclús, en el que encara és un esbós d’un projecte per a la creació d’una nova comissió de sector en la Ciutat Universitària, la que faria el número 20 en el conjunt de les comissions de sector, s’està utilitzant un perfil de Facebook per a anar desenrotllant una iniciativa que tot el món gaiater desitja que arribe a bon port. Facebook, Twitter, Whatsap, Tuenti…. Internet en general que han transformat de forma positiva la interrelació social i la presència constant i a totes hores de les gaiates en el món virtual com plataforma per al seu esdevindre quotidià en la realitat. I, enfront dels endevins que pronostiquen un futur incert per a les comissions de sector, res més lluny de la realitat precisament per la seua aposta per seguir avant precisament en l’era digital. Les gaiates, més que mai són “el millor Pregó”, anunciant les festes de la Magdalena a través de la xarxa de xarxes, de les xarxes socials.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

157

ArtiCLES

Orgull de genealogia per Xelo Pastor

“

Esclat de llum, sense foc ni fum”, tan simple i tan completa, la denominació de Gaiata que va aportar Antonio Felip a la història de les festes de Castelló en 1945 diu molt més del que en aparença es puga llegir en esta seqüència de set paraules. La traducció literal: esclat de llum, sense foc ni fum, ha sigut durant dècades un esclat de goig, de germandat, de sensacions, d’experiències compartides, de transmissió oral de costums... L’experiència s’ha pogut transmetre de vegades com a llegat immaterial de valor incalculable. És una herència que ha quallat en famílies que han crescut a l’ombra del campanar i que no s’han distanciat del mon de la gaiata. Així, amb el pas dels anys, la història de les comissions gaiateres pot escriure’s amb noms propis. Primer van ser el Murria-Climent; Segarra-Segarra; Ripollés-Basco... després els Cornelles-Castelló; GallénPeris; Breva-Valls o Pastor-Bartual... Més tard els VallsA.C. GAIATA 15 Barberá; Valverde-Damiá; Prades-Manzano... SEQUIOL

158

Ara han pres el relleu els Mon-Breva; Collazos-Rovira o Alabau-Rovira; Lleó-Rubio; Montañés-Selma; AragonésTecles; Raéz-Ribalta; Carceller-Sebastiá; Solaz-Vilarroig... i una llarga infinitat de festers que van créixer a l’empara de la festa, se van criar a colp de venda de loteria per les cases del barri, de revetles en la plaça del barri; de

l’inconfusible sabor “dels cacaus i els tramussos” en la tasca que custodia el monument durant la setmana de Magdalena; de l’olor de pólvora de la “despertà”... i que no conceben la Magdalena d’una altra manera. És gent que va sentir i sent l’orgull de formar part de la gaiata del teu barri... La distribució de la ciutat en sectors es remunta a 1944, quan l’Ajuntament de Castelló va decidir gestar unes festes fundacionals de major calat a què venia celebrant cada tercer diumenge de Quaresma entorn de la Romeria de les Canyes i una correguda de bous. Dotze van ser els primers sectors i dotze les comissions que van presidir els més notables veïns de cada barri i els que es van encarregar de elegir la jove que amadrinaria al monument de llum que s’instal·laria en la principal plaça del districte. La idea va quallar i amb els anys, les comissions van anar guanyant acceptació entre els veïns. Moltes eren les jóvens que desitjaven formar part de la gaiata del seu barri. Les hi havia que aspiraven a madrina, la resta es conformava de ser dama d’honor. Eren temps en què cada comissió es podia identificar amb un cognom. La gaiata 1, Brancal de la Ciutat, amb els Gimeno. La gaiata 10, El Toll, amb la saga

ArtiCLES

dels Rambla... per les diferents madrines que van anar aportant al llarg dels anys. Aquella formalitat va anar donant pas a la popularitat i les famílies de les protagonistes van anar incorporant-se i participant directament en la vida de la gaiata. Van arribar els anys 80, la ciutat va créixer i se van aprovar nous sectors: 13, Censal; 14, Castalia, 15, Sequiol, 16, Rafalafena, 17, Tir de Colom, 18, Crèmor i 19, La Cultural. Eren noves les comissions però veterans “festers” es van integrar en les seues files per a regir els seus designis respectant els nous desitjos dels seus integrants: viure la festa intensament des del si de la gaiata. No bastava de vendre loteria i cobrar socis, porta a porta... El cau es va convertir en el local on reunir-se, celebrar dinars o sopars, on organitzar festes al llarg de l’any, on preparar l’escenari de la presentació... Es van organitzar concursos, excursions, visites culturals i qualsevol activitat amb què traure diners que aportar a les arques i poder encarregar monument al millor artistes gaiater del moment; guanyar el concurs de castells de focs o de mascletaes, i atraure al nombre més gran de jóvens amb l’actuació estel·lar de l’orquestra més cotitzada de la temporada. Tot això mesos abans de traslladar l’activitat al “matadero”. El record al recinte que va ocupar abans l’espai destinat a la construcció de gaiates va passar a ser l’epicentre de la frenètica activitat en les setmanes prèvies a Magdalena.

Al “matadero” la família creixia. Ja no sols compartien taula els artistes gaiaters, els electricistes, pintors i maneguetes de cada gaiata amb les madrines, dames i la resta de la comissió que els visitava, especialment, els divendres a la nit. Tots els “equips Matadero” compartien taula, tovalles, vi, torrà de xulles i el que fera falta en un ambient de cordialitat... Això sí, amb la precaució afegida per a evitar que els rivals pogueren descobrir els secrets millor guardats del procés de construcció de cada monument. Eixe ambient s’ha perdut amb la compartimentació d’aquell fred i desmanegat “matadero” en l’actual magatzem municipal. Cada comissió en la seua nau i si es vol compartir, alguna cosa, en el carrer. El encant familiar s’ha diluït, però amb el trist incendi del passat 27 de gener, la solidaritat ha tornat a escena. Tres són les comissions que han vist destrossades les seues il·lusions en un maleït incendi accidental, Crèmor, Rafalafena i l’Armelar, en el que els seus monuments van ser devorats pel foc el passat gener. Però, la força de l’esperança i del castellonerisme, a imatge i semblança del mitològic Tombatossals, és tan gran que a falta de poques setmanes, la Magdalena 2012 comptarà amb 19 monuments. U per cada sector de la ciutat. Amb els que van escapar a les flames i amb els que en poques hores es van convertir en cendres. I, una vegada més, els cognoms de sempre, les famílies de soca estan darrere d’eixa tenacitat: els Lleó-Rubio, els Solaz-Vilarroig i els Montoya-Serrano fent de l’adversitat, virtut.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

159

ArtiCLES

Conta’m !!! Trenta anys de Sequiol per Agustín Mon Carro

a han passat més de tres dècades d’aquella primera reunió d’amics festers, embrió de l’actual associació cultural Gaiata 15 Sequiol. Tots enamorats de la seua ciutat, compromesos amb les tradicions i amb un ampli historial festiu, desenrotllat en diferents comissions de sector -majoritàriament de la, fins llavors, gaiata del barri: la 1- assumien un nou repte conformant una de les tres noves comissions que, a finals de 1.981, s’unien a la dotzena de les ja existents, des de 1.945. Jóvens d’esperit i amb tones d’il·lusió, començava a caminar la que, hui en dia, és la comissió més llorejada de la història de les nostres festes fundacionals. I amb les idees clares: per nom, el mític A.C. GAIATA 15 Sequiol: camp de futbol del club esportiu Castelló SEQUIOL que ocupava, aproximadament, l’actual ubicació del

160

col·legi “La Normal”. I com a símbol, La Panderola: xicotet tren a vapor que vertebrava la comarca i que circulava pel nostre sector en el seu camí a les ciutats germanes d’Almassora, Vila-real, Borriana... Amb nom i amb símbol representatiu, Sequiol va encunyar, des del primer moment, un segell de modernitat, innovació i empenta a les anquilosades estructures festives. La seua primera carta de presentació va trencar un estereotip fins al moment impensable: assumia la presidència d’una comissió de sector una dona. Ja llavors créiem -i continuem creienten la igualtat en la capacitat de gestió entre hòmens i dones. I molt convençuts doncs a la presidenta se li unia la secretària i la tresorera. En aquell moment el sector la responsabilitat del qual requeia en Sequiol comprenia l’actual més el que,

ArtiCLES ara com ara, pertany a la comissió de la Gaiata 19 La Cultural i part del de la Gaiata 17 Tir de Colom -ambdós gaiates creades amb posterioritat-. Esta gran dispersió influïa, de forma notòria, en la programació dels espectacles perquè es feia necessari repartir-los per tot el sector. Així la placeta del grup Cardona Vives, l’avinguda Almassora, el carrer Juan Ramón Jimenez o el parc Oest, entre altres, van ser les ubicacions de balls, jocs infantils, revetles... Eren espectacles que precisaven de poca o nul·la infraestructura el que permetia el poder disseminar-los de cap a cap del sector. A açò calia unir que no es disposava d’una seu social que conformara l’epicentre de la Gaiata. Quant a la ubicació del nostre monument, podem dir que el seu emplaçament -excepte un xicotet parèntesi de dos anys- ha romàs invariable: en la confluència dels carrers Sequiol, Mestre Bretón i Herrero. Des d’allí, grans monuments han il·luminat el nostre sector: set primers premis tant en categoria absoluta com infantil. I també en el tema de les Gaiates, Sequiol ha imposat la seua empremta des del principi: una Gaiata realitzada completament de corda de pita que va aconseguir el tercer premi. Potser dels espectacles més enyorats actualment són els castells de foc de la “Nit de Foc”. Ací, la nostra Gaiata també va ser àmpliament llorejada però hem de reconéixer que jugàvem en segona divisió. En estos espectacles els grans dominadors eren les comissions de les Gaiatas 5 Hort dels Corders, 2 Fadrell i 10 El Toll, que eren els castells de primera secció. Este espectacle creava verdaderes marees de gent que es desplaçaven d’un costat a altre de la ciutat, seguint el rítmic llançament d’artificis pirotècnics per diferents barris. I en este període de temps transcorregut des de la fundació de Sequiol, molts condicionants han modificat substancialment la concepció dels programes de festes de les comissions encara que mantenint el mateix amor per les nostres tradicions. La major necessitat en infraestructura, la necessitat de majors espais, la gestió eficient dels escassos recursos econòmics han fet que els espectacles es concentren en un sol punt del sector, coincident amb la ubicació del monument i, en molts casos, amb la ubicació social de l’associació. Açò suposa un canvi en la filofilosofia de la festes: en compte de portar la festa als associats són estos els que han d’acostar-se a la festa, a canvi s’ha guanyat en espectacularitat, grandiositat i seguretat en els espectacles, ajustant amb major eficiència els pressupostos de cada comissió.

Potser on més es pot apreciar açò mateix és en els espectacles pirotècnics. Es passe del concurs de castells de focs en la “Nit de Foc” i el concurs de mascletaes pels diferents sectors a la concentració d’estos espectacles -sobretot per raons de seguretat però també d’economia de les comissions de sector- i tutelats per la màxima autoritat festiva. I dins d’estos, mereixen especial atenció les “despertaes”. En els anys huitanta era l’espectacle estrela amb què s’iniciava cada una de les jornades, complementada quasi diàriament amb la música desenfadada de les xarangues. En l’actualitat, és difícil trobar este acte dins del programa de festes de les comissions. En este cas, més que les raons econòmiques o de seguretat, són les de sensibilitat. Si! pareix estrany que en la terra dels petards i en festes, esta tradició siga de les més odiades i incompreses pel públic en general. Potser l’abús que s’ha fet -i es fa, doncs la proliferació de xiquets, i no tan xiquets, tirant tot tipus d’artificis, sense cap control, ha sigut exponencial en els últims anyso que cada vegada més, la gent treballa l’endemà; la veritat és que no gaudixen de molta popularitat entre els veïns. En el nostre cas, els Sequiolos, hem evolucionat de l’atronador soroll dels masclets als rítmics sons del tabal i la dolçaina. A.C. GAIATA 15 En un altre tipus d’espectacle on podem apreciar SEQUIOL l’evolució quantitativa i qualitativa patida en Sequiol són en els musicals i de participació. En aquells primers anys es programaven actuacions amb agrupacions musicals de xicotet format i que es complementaven amb el “ball del farolet” com a element d’incitació a la participació dels presents. O els espectacles de màgia, cançó lleugera... que sempre tenien uns pressupostos molt baixos -encara que també aquestos van evolucionar o, qui no recorda aquelles primeres però ja sorprenents actuacions del Mag Yunke en l’avinguda Almassora? Hui en dia és un dels mags més llorejats i de fama mundial-.

161

Ara, els espectacles musicals són de gran format: espectaculars orquestres amb més de deu components sobre l’escenari i posades en escena que sobrepassen, amb escreix, els cent mil watts de potència, la qual cosa complica i exigix grans infraestructures i espais amplis per a albergar els milers de persones que els presencien. Així, grups de reconegut prestigi com La Década Prodigiosa, La Grupestra Centauro, la revista del Los Hermanos Calatrava, o les actuacions dels Triunfitos Jesús de Manuel i Jannina han calfat les nits del Sequiol. I amb impressionants posades en escena de consagrades companyies de teatre de carrer com la local Xarxa Teatre amb la posada en escena de Sequiol en Foc -una especial i personalitzada Nit Màgica Sequiolera que, curiosament, es realitzava

ArtiCLES

quan s’eliminava esta del programa oficial de festes el que va contribuir que centenars de castellonencs vingueren a disfrutar-la en el nostre sector-. Una de les últimes apostes és Sequiol Rock; una porta oberta a tots els grups novells locals per a presentar-se davant A.C. GAIATA 15 del públic i oferir tot el seu saber fer en uns directes SEQUIOL plens de ritme, sobre un escenari d’impressió. I no sols això sinó que, el guanyador de la mostra, compta amb el suport econòmic, dins de les possibilitats de la nostra associació, per a poder gravar una maqueta que els puga servir de targeta de presentació per a majors esdeveniments. I, qui sap, igual podem veure, en uns anys, progressions meteòriques com la del mag Yunke.

162

A pesar del temps transcorregut, alguns d’aquells jóvens que van iniciar este il·lusionant repte, seguixen hui al peu del canó. I no sols com Sequiolos de pro sinó prestant tot el seu suport i col·laboració en altres ens festius com colles, Gestora de Gaiates i inclús Junta de Festes. Així doncs, no sols han sigut part de l’evolució de Sequiol sinó que han participat en l’evolució de tot l’entramat fester de la ciutat. Així, la primera Junta de Festes comptava amb aportació de Sequiol i podem dir que, des d’eixa primera Junta no hi ha hagut cap sense presència d’un Sequiolo, inclús presidint-la. De la mateixa manera trobem en la Gestora de Gaiates, àmplia representació de Sequiolos que, d’una manera o d’altra, han estat liderant diferents fites en la història recent de les nostres festes, com ara el canvi a tecnologia led en les Gaiates. I, clar, en tant de temps d’història, moltes i molt variades situacions i anècdotes podem trobar. Vegem

algunes d’aquells primers anys: •Una de les primeres decisions que va prendre la comissió de la recent creada Gaiata 15 Sequiol va ser nomenar Gaiatera d’Honor a la primera dona nomenada ministra en l’estat espanyol: Soledad Becerril qui va remetre un telegrama agraint-ho. • La portada que Sequiol va preparar per al seu segon llibret va ser censurada per la Junta Central de Festejos per utilitzar part del cartell de festes, cosa que no va fer amb altres. La dita portada es va utilitzar per a un programa de mà que Sequiol va repartir en el Pregó i la Desfilada de Gaiates. • A fi de simplificar els costos dels comissionats, Sequiol va determinar, per primera vegada en la història de les presentacions en La Pèrgola, substituir els trages de nit pel trage de Castellonera. • Buscant noves fórmules de finançament, Sequiol va editar una sèrie limitada i numerada de litografies, denominada ART I FESTA amb treballs donats pels artistes locals Miguel Bagán, Tasio Flors, Sebastian Planchadell, Traver Griño, Luis Bolumar i Ripollés. En definitiva, molt ha evolucionat el panorama festiu en estos trenta anys d’història del Sequiol però el que seguix invariable són les ganes, la força, la il·lusió i l’interés amb què tots i cada una de les persones que componen esta dinàmica Gaiata afronta els reptes que, dia a dia, any a any, per a complir amb el mandat de promoció i difusió de les nostres festes fundacionals. No escatimem esforços per a complir amb els versos del poeta Bernat Artola “... i perquè la Gaiata siga, el nostre millor Pregó!”.

ArtiCLES

Festa per a tots i de tots, des de sempre per Paloma Aguilar Royo

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

163

l tercer diumenge de Quaresma està marcat amb lletres d’or i verd en els calendaris de les llars castellonenques ja que la Romeria, com mana la tradició i també la celebració, és una de les cites ineludibles per a tots els veïns de la capital de La Plana. No obstant això, al llarg del temps, el programa d’actes de les nostres festes ha patit diverses modificacions, sempre encaminades a exalçar, embellir i disfrutar la setmana gran on celebrem la fundació de Castelló. Corria l’any 1945 quan el llavors alcalde Benjamí Fabregat, segons resa el llibre “Crònica de la Magdalena. Història de les festes de Castelló” editat pel periòdic Mediterranio, presidia junt amb el clero l’inici de la Romeria que eixiria des de l’església de Sant Agustí per estar en obres Santa Maria -una situació diferent del que succeïx en l’actualitat, que la comitiva ix des de la cocatedral-. Mentres que durant eixe any la cort de la reina estava formada per quatre dames, l’any següent és quan s’establix la divisió, en quatre grups, del Pregó: Cavalcades -caràcter històric-, Gaiata -mitologia i primers pobladors-, Maleja i Aiguamoll -flors i productes de l’horta- i Font de la Reina -carrossa de la reina de les festes-, junt amb la que se situava el

pregoner. Una estructura que ha romàs fins als nostres dies. En 1947, els actes centrals de les festes eren les revetles que es realitzaven en La Pèrgola, unes revetles que hui en dia es distribuïxen per tota la ciutat i que són disfrutades per tots els veïns i naix l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó i les reina i les dames es desplaçaven amb cotxe de cavall fins a la basílica, a més que desfila per primera vegada en el Pregó les paneretes de flors. En 1949 naix la “Festa del Poble” en la plaça Major, amb la presència de les diferents agrupacions folklòriques que participaven en el Pregó, se celebra per primera vegada el Magdalena Vítol en este mateix recinte, les festes van començar la tradicional “Festa de la Caritat” en La Pèrgola on la reina i dames repartien bosses d’aliments a les famílies més desfavorides i naix el Pregó infantil on participaven els xiquets de la ciutat. Algunes gaiates ja participen en la desfilada de gaiates amb bandes de música i se celebra el Certamen Provincial de Bandes de Música. L’any 1950, l’Ajuntament de Castelló posa per primera vegada a disposició dels castellonencs mil canyes per a participar en la romeria, un nombre que hui en dia és molt superior, arribant, inclús a les 100.000. Naix també, aquest any, el festeig de la “Carrera del Foc” en el carrer

ArtiCLES

Enmig, on els participants havien d’encendre unes traques amb torxes i al final el vencedor encenia una altra que botava l’acabament de focs artificials. Una disciplina que hui en dia, en forma de traca, mascletà A.C. GAIATA 15 i l’espectacles de la Nit Màgica, es conserva; se SEQUIOL celebren ja les competicions de tir d’arrossegament que encara es conserven i, finalment, és en aquest any quan naix el grup de guerrers del Pregó format per jóvens que representaven la cort de Jaume I i que va ser l’antecedent de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Un any després s’organitza el primer concurs de focs entre les comissions de Sector que va guanyar la gaiata 8; se celebra el primer Festival de Pasdobles, es consolida la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i el Magdalena Vitol se celebra en la porta del campanar -una tradició que encara hui en dia es conserva “en petit comité”- per part de les reines de les festes després del Vitol oficial.

164

En 1952, se celebra l’Homenatge al Rei Jaume I per primera vegada amb motiu del VII Centenari de la Fundació de la Ciutat i es dóna una gran importància ja en esta època els focs artificials. En 1953 es elegix per primera vegada a la gaiatera de la Casa de València a Barcelona i el càrrec recau en Nieves Soler i un any més tard s’inicia el concurs de focs artificials entre els sectors i dins de les festes se celebra el II Premi de Motociclisme. A mitjan anys 50, la imposició de bandes es va fer en el Teatre Principal i el Grau va acollir un gran espectacle de castell de focs amb reflexos en l’aigua. L’any 1956, el “Acte de la Caritat” varia i ara són els sectors i comissions els que repartixen els bons a les famílies més

desfavorides, la plaça Major va acollir el teatre de titelles i no va haver-hi concurs de cartells i la Junta Central de Festes li va encarregar el cartell al pintor Tasio Flors. En esta Romeria ja es repartixen 4.000 canyes i s’incentiva la participació de carros i colles i el gran certamen de Bandes de Música se celebra en la Plaça de Bous. En 1957, s’il·luminen els carrers per primera vegada amb motiu de les festes i té lloc el I Festival de Cors i Danses; un any més tard, la tribuna d’autoritats del Pregó es col·loca en la plaça Major i el Grau, amb el grup Marineria, participa de forma activa en el Pregó. En els anys 60, s’instauren les tómboles de la Caritat en al plaça Santa Clara, la plaça Tetuan i la plaça de la Pau per a recaptar fons per als més necessitats; la Romeria es va celebrar en 1960 el penúltim dia de les festes de la Magdalena degut a la coincidència del Pregó amb les falles -19 de març- i la fatxada principal de Santa Maria acull per primer vegada l’encesa del Magdalena Vítol. En 1961 s’utilitza la denominació “Festes de la Llum” per primera vegada i se celebra el I Concurs Nacional de Tir i Arrossegament en la Plaça de Bous. En 1962, el dia de la Romeria es col·loca la primera pedra del seminari Mater Dei i es posa en marxa “l’Hostal de la Llum” en la plaça Hort dels Corders on van actuar artistes de reconegut prestigi. En 1963 s’introduïxen en el Pregó els personatges mitològics de José Pascual Tirado. A mitjan anys 60, les representacions de les comissions tenien lloc en distintes sales de festes de Castelló, la Sarsuela torna al Principal; i les proves de motocicletes tornen al passeig marítim.

ArtiCLES En 1966, les festes de la Magdalena són nomenades festes d’Interés Turístic Nacional i en el 2010, Festes d’Interés Turístic Internacional, celebrat per tota la ciutat. En 1967, la Junta Central Fallera de València participa en el Pregó. La música continuava sent un dels principals eixos de les festes i se celebra el I Festival de Conjunts Musicals en 1968. Aquest any també se celebrava la “Vetlada d’Armes” en el Castell Vell -hui en dia té lloc a l’octubre- i després del Pregó va tindre lloc un vi d’honor en homenatge a la representació principal, la qual cosa més tard es convertia en el sopar de la província i que enguany no tindrà lloc per motius pressupostaris. Asunción Adsuara és la primera reina infantil i la imposició de bandes d’esta va tindre lloc en el teatrecine Sindical. Naix el cós multicolor (batalla de flors) i el Mesón del Vino sota el nom de “Gran Mesón del Vino español” que va estar junt amb l’Ajuntament en un principi i naix el símbol del mocador verd. Els anys 70 es van caracteritzar per la unió de reina, dames i madrines que van desfilar en la mateixa carrossa, la inauguració de La nova Pèrgola, els espectacles musicals i de majorettes, el I Concurs de Paelles que va haver de suspendre’s per la pluja, les protagonistes de les festes ixen des de la plaça María Agustina caminant fins a la basílica del Lledó, es convoca per primera vegada als mitjans per a presentar-los el programa de festes, naix el certamen literari infantil en 1976 i la festa cobra especial rellevància en els carrers de la ciutat, una situació que hui en dia preval. En 1977, la Batalla de flors es trasllada a l’avinguda caputxins i la Germandat dels Cavallers de la Conquesta organitza el primer Ball de

Plaça. El 26 de febrer de 1979 s’organitza el I Congrés Magdalenero. En els anys 80, el Mesón del Vi passa a la plaça Santa Clara, la festa es porta ja a cada racó de la ciutat, es potencien els espectacles pirotècnics, es repartixen ja 20.000 canyes i 60.000 cintes verdes i el cós multicolor té lloc per la zona de la Porta del Sol. S’organitza el Festival de l’Antiga Corona d’Aragó també en esta dècada i en 1982, Elisabeth Breva és la primera dona presidenta d’una gaiata, del recent nascut sector 15 Sequiol. En 1983 el nombre de sectors s’amplia a 18 i un any més tard a 19. Es realitza el primer homenatge a Na Violant. En 1984, la reina infantil, Gloria Bernat, i la seua Cort d’Honor lluïxen en la romeria el tradicional trage de llauradora. En 1986 naix la Fira Alternativa, el Mesón del Vino s’instal·la en la plaça Borrull en 1987 i en 1989 es recupera el ritual de la tornà de la Romeria i se celebra el I Festival Internacional de Música de Festa. Durant els anys 90 i fins hui en dia, les festes de la Magdalena seguixen una estructura molt semblant, si bé en 1990 naix el I Concurs de Paelles Intercolles i en 1991 naix l’homenatge popular a la gaiata. La música, la llum, el foc i la participació de la ciutadania seran i són els principals eixos de les festes, A.C. GAIATA 15 SEQUIOL amb el Pregó, la Romeria, el cós multicolor, l’ofrena de flors a la patrona de la ciutat i amb un acabat d’estrenar Palau de la Festa on, des del 2011, -va ser estrenat amb la Galania a la reina de les festes-, tenen lloc les presentacions de totes les gaiates.

165

La Magdalena, festa per a tots i de tots, des de sempre.

ArtiCLES

Les festes de la llum per Patricia Rodríguez

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

166

a una sèrie de preses disposades pel recorregut que imitava a l’utilitzat per a la il·luminació dels passos de la Setmana Santa de Cartagena. No en va, tècnics municipals van visitar la ciutat departamental per a poder portar a Castelló este sistema.

El considerat un dels invents més utilitzats per l’home des de la seua creació, també va ser la base del “monument de llum sense foc ni fum” a partir de la seua concepció actual, rememorant els fanals que van guiar els castellonencs en la seua baixada de la muntanya al pla.

A finals de la dècada dels 60 va arribar la primera gaiata sense mànegues i amb bateria independent, la Gaiata de la Ciutat, realitzada per l’enginyer Buhigas, qui també va elaborar una altra infraestructura pionera en aquell moment, la Gaiata de Bancaixa.

dison no sabia que aquell invent que va presentar en 1879, la pereta, simbolitzaria la llum del Castelló antic cada tercer diumenge de quaresma a través del seu monument més representatiu, la gaiata.

Tal és la importància de la llum per a la ciutat, que va haver-hi una època en què la Magdalena s’anunciava com “festa de la llum” i inclús amb motiu d’estes celebracions es va arribar a organitzar un saló monogràfic d’il·luminació, tal com recordava Francisco Pascual Mas en un article publicat en 2001. Per això, si 1945 va ser una data destacada per l’oficialització de la festa, 1949 hauria de ser recordat com l’any en què va entrar en funcionament el nou sistema de presa de corrent per a la desfilada de gaiates. Un dispositiu que consistia a connectar els monuments

Anys després els grups electrògens o generadors, a pesar de ser antiestètics i incòmodes, van concedir més autonomia als monuments gaiaters i es van convertir en companys inseparables dels mateixos en la seua posada de llarg pels carrers de Castelló. Però igual que a Edison el van destronar com a inventor de la làmpada incandescent al comprovar que anys abans havia sigut desenrotllada per altres inventors, les peretes d’incandescència i de tipus halogen i, a la parell, els generadors, també van perdre la seua corona en el mon de la festa amb l’aparició de la tecnologia led.

ArtiCLES Així, va ser el sector número 1, Brancal de la Ciutat, el primer a utilitzar leds l’any 2009 gràcies a la iniciativa del regidor Miguel Ángel Mulet, que va impulsar en esta històrica comissió la utilització de la nova tecnologia. Després d’esta primera presa de contacte amb les energies sostenibles, va ser en 2011, coincidint amb la declaració de Festes Interés Turístic Internacional, quan la il·luminació tradicional va passar a millor vida i un milió de leds van donar el suport d’il·luminació per als 19 monuments festers. En definitiva, com no podia ser d’una altra manera, els símbols de les festes de la Magdalena han deixat indissolublement unida la seua evolució a la millora gradual de les tecnologies de la il·luminació. Amb l’aparició de cada avanç, amb cada progrés registrat en l’àmbit científic, s’han obert noves portes que han facilitat, millorat i optimitzat algun aspecte en este sentit, bé siga des del punt de vista de l’eficiència energètica -amb els leds- com anteriorment amb el pas des de la successió de preses elèctriques disposades en el recorregut de la desfilada de gaiates a l’actual model de funcionament amb els grups electrògens, que ja formen part -tan poc estètica com necessària- del paisatge de cada vesprada del tercer diumenge de Quaresma a Castelló. En els pròxims anys, sens dubte, s’exploraran noves vies per a possibilitar la introducció de millores que facen més còmoda, estètica i en definitiva brillant la

desfilada de gaiates. Al cap i a la fi, és de l’interés de totes les comissions de sector que el seu monument presente les millors condicions i les millors gales quan compareix davant del conjunt dels castellonencs, en eixe escrutini que posa tan nerviosos als membres de les comissions, sempre atents a la calidesa de les mirades, als aplaudiments que es generen o s’emmudixen… en definitiva, a la nota que cada u posa mentalment a la gaiata, i que serà objecte de comentari durant els pròxims dies. Alegries i emocions que són possibles, també en part, gràcies a la tecnologia. I és que la gaiata, sempre ancorada al debat entre el GAIATA 15 tradicional i el modern, s’adapta així a la nova realitat A.C.SEQUIOL social. “La llum de l’amor filial” seguirà encesa aprofitant les grans possibilitats que la il·luminació encara pot oferir a la festa. Tot amb un únic objectiu: que la gaiata continue sent “el nostre millor pregó”.

167

ArtiCLES

La Gaiata, dinamitzadora d’activitats durant tot l’any per Javier Roig

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

168

Partitura de l’obra composta pel mestre Domingo Llopis, director de la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol, que porta per títol El Marques de Sant Joan i que va ser estrenada per la Secció el dimecres 23 de març del 2011 en l’acte d’homenatge a la dolçaina de la Magdalena 2011.

oincidint amb el dia de la Carta Pobla però uns quants anys després, un 8 de setembre de l’any 1981, per l’ampliació de sectors gaiaters, promoguda per la llavors “Junta Central de Festejos de la Magdalena” i presidida per un veí il·lustre del sector En José Vicent i Martí, naixia la nostra gaiata Sequiol a la que els guarismes numèrics, li van atorgar el 15, la xiqueta bonica. Des d’un principi vam ser innovadors, pioners en tot el que es referix a la festa, no en va la nostra primera Presidenta, Elisabeth Breva Almerich, va ser la primera dona presidenta d’una gaiata i no és que haja estat aferrada a eixe càrrec des de llavors, va haver-hi un

parèntesi en el seu mandat, tornant a arreplegar la presidència amb motiu del 25 aniversari, però això a part de sabut per tots els veïns i amants de la nostra festa, és una altra història. Sobre estes línies hem de parlar d’una manera diferent de fer festa, d’una d’eixes innovacions que ha fet que la gaiata del Sequiol, a hores d’ara, siga el que és, un centre social que dóna acollida a tots, veïns i amics que volen aportar el seu granet amb la prioritat de mantindre vives les nostres tradicions. Una de les singularitats que s’han caracteritzat des de sempre a Sequiol i que més participació social té, són les diferents activitats que al llarg de l’any es van

ArtiCLES

realitzant en el si de la nostra associació. Activitats culturals i esportives conformen una amplia gamma de possibilitats que la Gaiata Sequiol posa al servici per al gaudi de tots els socis i des d’estes pàgines volem fer un record de totes elles. En els prolegòmens del Nadal corresponent a l’exercici festiu de la Magdalena de l’any 1999 es va confeccionar per primera vegada el Betlem monumental i des de llavors quan s’acosten les festes nadalenques, l’entrada del Cau de la gaiata, acull cada any el muntatge del seu Betlem monumental sota la direcció i supervisió de Vicente Javier Queral. Des del seu principi hem participat en el concurs de Betlems que organitza l’Ajuntament de la ciutat aconseguint nombrosos guardons. En eixe mateix exercici, es convocava per primera vegada el concurs de maquetes de gaiates en el col·legi Isidoro Andrés, -primera pedra de l’actual concurs de maquetes que es convoca amb el patrocini de la Fundació Ruralcaixa-.

I eixe mateix any es cree també, per als més menuts, el taller de Play Bacs amb la finalitat, sobretot, de participar en el festival “Castelló Artístic”, eixe any, de mà de la coordinadora Araceli Moliner i amb la col·laboració de Sonia Estrada, es va obtindre el primer premi. Este taller, amb el temps i la desaparició del “Castelló Artístic” ha evolucionat a l’actual taller de balls regionals. Ara com ara, els dilluns a la vesprada en el Cau, s’impartixen les classes d’esta activitat, dirigit en l’actualitat per Lledó Marza, i on s’aprenen entre altres, peces tan típiques com el Bolero de Castelló, la Jota d’Useres, el Ball Perdut, etc. Esta secció participa en la cavalcada infantil el matí del dilluns de Magdalena o el mateix dilluns a la vesprada en l’escenari instal·lat en les portes del local per a la setmana de festes dins de l’acte d’entrega de premis del concurs de maquetes per alumnes del col·legi Isidoro Andrés i com no, més avant en els llindars de l’estiu, en l’acte de clausura de les diverses activitats.

Per a la Magdalena de l’any 2001 es creava el taller del teatre valencià per a fomentar una part tan important de la nostra cultura. Pensant sobretot en les festes de la Magdalena, perquè el teatre valencià és part de la nostra identitat i ja siga en festes o fora de les mateixes hem disfrutat sempre d’un sainet valencià amb les seues frases de doble sentit o situacions còmiques que arranquen la carcallada dels espectadors.

Seria en la Magdalena dels nostres pregoners Agustin Mon Carro i Carlos Mon Breva, pare i fill, l’any en què Enrique Carceller Llago va ser President de la Confraria de la “Mare de Deu de Lledó”, en l’exercici corresponent a la Magdalena 2002, quan es crearia la nostra escola de Tabal i Dolçaina i, a la fi, la Secció, que en tantes desfilades, trobades veïnals, festes o Aplecs, ha portat el nom del Sequiol lligat a estos instruments tan nostres, perquè no hi ha festa que es pree per estos llocs on no sonen la Dolçaina i el Tabal.

Eixe primer any es va posar en escena l’obra “La bellesa festera”, coordinada en aquell moment per Mari Flor Vallano.

Ja l’any 2004, van assumir la direcció Verónica Bachero i Alejandro Granell, dos grans instrumentistes que van aportar el seu saber fer, tant a l’escola com

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

169

ArtiCLES a la Secció, sent participes de l’obertura i de la participació en nombrosos esdeveniments. Van dirigir ambdós fins a l’any 2010, a partir de llavors i fins a la data, la direcció musical la va assumir un professional com pocs dins de la Comunitat, Domingo Llopis, més conegut en el món de la Dolçaina com “El bessó”, persona implicada, amant i enamorada d’esta tradició com cap i que ha aportat els seus coneixements per a adaptar nombroses peces musicals que han fet el delit de molts. Marxes mores o cristianes han sonat amb força últimament, fent que ara com ara, la nostra secció despunte i siga molt ben considerada en el món del Tabal i la Dolçaina, a l’àmbit local i provincial.

verdaderament important és l’esperit esportiu, la convivència, la il·lusió, la sana rivalitat entre associacions que amb nosaltres, compartixen un mateix fi, a part de l’afició a l’esport i en concret al futbol sala, les nostres tradicions i les nostres festes. Probablement no arribarem a ser campions esportius, però som campions en il·lusió i sentiment festiu, això no ens ho lleva ningú. I ens queda l’última activitat. Sota la direcció de Gilberto José Breva, des de fa uns cinc anys, en el Cau s’impartixen classes de ball llatí i al so de salsa, merenga, cha cha cha o bachata, els participants d’esta activitat, a banda d’aprendre els seus moviments, es reunixen per a moure cos i cames i sobretot, passar-ho d’alló més bé.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

170

Ens botem cronològicament, perquè l’any 2003, naixia la secció més esportiva, la secció de futbol sala, creada per a competir dins de la lliga local de Colles, Gaiates i entitats festeres. Des d’un principi, en el nostre equip tenen cabuda tots, jóvens, menys jóvens, la qüestió des de sempre ha sigut, i és, passar-ho d’alló més bé i fer un poc d’exercici -que no ve malament-, encara que el final de l’entrenament o partit, siga comentar el que succeïx i preparar les noves tàctiques i si és junt amb un refresc, millor. Potser això de menys siga els resultats, el

Amb l’aprenentatge obtingut en les classes, es pot dansar perfectament en qualsevol pista de ball al compàs de la música, seguint la seua harmonia i ritme, perquè amb la nostra secció de balls de saló, tots els socis, tenen l’oportunitat d’aprendre i disfrutar. A grosso modo, estes són les nostres activitats, obertes als socis per al gaudi de tots, perquè són una manera més de fer festa, de col·laborar en les mateixes i en estos moments de dificultat monetària que ens toca viure, qualsevol aportació o ajuda és sempre ben rebuda i inclús qualsevol idea per a una nova activitat. Tan sols precisem la col·laboració de la nostra massa social, dels nostres socis.

ArtiCLES

Creixement i transformació del barri des de 1980 fins a l’actualitat per José Prades García

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

171

Començament el Sector 15

l començament de la nova forma de celebrar les festes de la Magdalena l’any 1945 i després d’haver acabat la guerra civil feia solament sis anys, la ciutat de Castelló era un assentament urbà no massa gran ja que les últimes murades s’havien enderrocat al segle XIX després de l’última guerra carlista i anava desenvolupant-se a poc a poc fins al Sud. Els dominics (després Beneficència) havien construït el seu convent fora del poble i la plaça dels Llavadors (després plaça de Fadrell)

donava accés al Camí de Sant Josep i al carrer que limitava la ciutat per l’Est (futura avinguda, de Casalduch) que projectà l’arquitecte Vicent Traver Tomás en l’any 1926. Per una altra banda al sud del recinte emmurallat, els monjos franciscans també havien construït un convent junt a la carretera de València que després es va transformar en el Quarter de Sant Francesc. En el segle XX Castelló anava transformant-se molt de pressa en una ciutat important. La construcció

ArtiCLES del camp de futbol del Sequiol, a l’altra banda del quarter, començava a atreure-la cap a aquest lloc, es a dir, cap al Sud. Més tard, a l’any 1953, es va traslladar el futbol professional a l’Estadi Castàlia i en el terreny alliberat es va construir, a partir de 1958, l’Escola Normal que dos anys després es va inaugurar. En l’Escola es va edificar el “Annex de Pràctiques” on els estudiants podien fer les pràctiques de la carrera i comptava amb un col·legi de primera ensenyança on van començar a anar els xiquets del barri amb moltes facilitats per tenir plaça. Amb estes facilitats i el preu barat de les cases que s’estaven construint es va poblar ràpidament aquesta zona. Més a més també va influir molt la desaparició de La Panderola ja que en 1963 va quedar lliure el terreny que ocupava i es va fer l’Avinguda d’Almassora. El Pla General de 1963 va ser un avanç en l’ordenació de la ciutat, però no va tenir molt d’èxit perquè la planificació no es complia. Als anys setanta, l’Ajuntament va fer un Pla d’Ordenació molt ambiciós ja que en 1971 Castelló va arribar al cent mil habitants i era necessari que hi haguera

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

172

Escola de Magisteri

unes normes molt clares per parar l’edificació desordenada. A la fi, en 1984, es va aprovar el Pla que va ordenar els terrenys que afecten al Sector Gaiater número 15. El primer projecte de reparcel·lació del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) 16 incloïa els terrenys de 53,14 Ha. i tenia per finalitat obtenir les dotacions públiques i els vials necessaris pel desenvolupament de les obres d’urbanització. Estava comprés: Al Nord, pel carrer Picasso, a l’Est, per l’Avinguda de Casalduch, al Sud, pel carrer Sénia i a l’Oest, pel l’Avinguda d’Almassora. Aquest va ser aprovat, definitivament, el 18 d’abril de 1991. Al sud del citat PERI 16 es va construir l’Institut d’Ensenyament Mitjà “Matilde Salvador”, il·lustre compositora castellonenca, que va ser una dotació importat per a la zona. Després comença per definir-se la Unitat d’Execució número 4 U.E.R. que tenia una superfície de 6.872

ArtiCLES metres quadrats i que estava comprés entre els carrers: Avinguda d’Almassora, del Mestre Felip, d’Amalio Gimeno i de Picasso i es podien edificar 248 cases i dotar-se de 1.326 metres quadrats de zona verda. A l’altra banda de l’avinguda de Casalduch, front al PERI 16, s’ha desenvolupat la Unitat d’Execució número 64 U.E.R., coneguda com a Censal, amb una superfície de 376.796 metres quadrats i en aquesta es poden construir 2318 cases, 146.001 metres quadrats de vials, 54.012 metres quadrats de zones verdes i 42.624 metres quadrats d’equipaments.

Hem de considerar que aquesta ampliació urbanística de la ciutat, que no massa lluny ha permés construir el nou Palau de la Festa, tindrà molta influència en la participació festera del Sector i seria convenient que alguns membres de la Comissió de la Gaiata, es pegaren una volta donant a conèixer als nous veïns, que ben a prop hi ha un grup molt treballador, que es preocupa de les nostres festes.

En aquestos terrenys urbanitzats s’ha construït el Col·legi “Isidoro Andrés Villarroya” que fou catedràtic i director molts anys de l’Escola Normal de Magisteri. També és important el Centre Comercial construït per la família Doménech i que ha facilitat els problemes de vitualles als veïns de la zona.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

173

Palau de la Festa

ArtiCLES

La festa de Castelló, progressa adequadament per Juanjo Trilles i Font

ls amics de la gaiata 15 Sequiol m’han encomanat un treball relacionat amb l’evolució de la festa en aquest any que ells celebren el seu 30 aniversari, una feina d’investigació que sempre he tingut present i que sols em toca ordenar en un full. Però no puc cenyir-me a aquests 30 anys revolucionaris de la gaiata 15 Sequiol, sí amics, revolucionaris doncs des de la seua fundació han estat innovadors, no de veres Elisabeth Breva va ser en 1982 la primera presidenta de sector. Em cal fer un petit repàs que em faça reflexionar sobre els canvis que s’han produït fent una ullada al passat que d’alguna manera ha donat sentit a la nostra festa.

Segarra Ribés i música de Matilde Salvador. Aquesta representació resultà decisiva per a la pròxima renovació de les festes de la Magdalena; perquè el castissisme castellonenc que comportava l’obra, troba els símbols que constituiran el fervor magdalener. Es recobra el vestit de llauradora de Castelló i el setí dels homes, les mantes morellanes, les piques de flors, els volaorets, les parelles representant les partides del terme...

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

174

I és així, després de la Guerra Civil Espanyola trobem que es celebren unes Festes de la Pau on conten les cròniques que carros y camiones y miles miles de romeros... Se conceden los tres premios previstos a otros tantos carros y camiones adornados, así como a las colles más numerosas. Cal recordar la representació de La Filla del Rei Barbut al teatre Principal (1940), amb text de Manuel

L’any 1944 resultà definitiu per la renovació que ja ve creant el 3 de desembre la Junta Central de Festejos de la Magdalena en un intent de potenciar les festes gràcies a Carlos Murria Arnau i José Simón Hernández que li feren arribar les propostes a l’alcalde Benjamín Fabregat que es materialitzarien l’any 1945. Volen que siga... un maravilloso y digno comienzo de esta nueva época de las fiestas de Castellón, que, en adelante, año tras año, deben mejorar, adquirir importancia y fama y darle a nuestra Ciudad, a la vez que expansión, la alegria de un pueblo que recuerda los días gloriosos de su historia... extrayendo de la significación del día de la Magdalena todo aquello que nos permita fundamentar una fiesta popular. Insistint projectar per primera vegada les festes als barris, els futurs sectors, demanant ajuda a tothom.

ArtiCLES d’Informació i Turisme Alfredo Sánchez Bello, en l’acte de Proclamació, Imposició de Bandes i Ofrena de Flors a la Regina de les Festes de la Magdalena, senyoreta Maria Melchor Nos, essent president de la Junta Central de Festejos de la Magdalena, Carlos Torlá.

El 12 de desembre de 1945 es publiquen les normes per fer gaiates en els sectors i festes particulars. A més cada sector triarà una Madrina de la Gaiata que figurarà entre les dames de la Reina de la festa, Carmen Abriat Puig. Cada gaiata rebrà un nom adequat a la mateixa i el triarà la comissió del sector. Aleshores es creen dotze sector: Gaiata 1 Plaza Alcázar de Toledo; Gaiata 2 Plaza de la Paz; Gaiata 3 Plaza Generalísimo; Gaiata 4 Calle Navarra; Gaiata 5 Plaza Rey don Jaime; Gaiata 6 Plaza Independencia; Gaiata 7 Plaza de la Iglesia; Gaiata 8 Solar de Santa Clara; Gaiata 9 Plaza Clavé; Gaiata 10 Plaza María Agustina; Gaiata 11 Plaza San Roque; i Gaiata 12 Caserio del Grao. Aleshores a l’any 1946 es crea el Reglamento por que ha de regirse la junta Central de Festejos de la Magdalena, vigents fins la nova reglamentació aprovada el 1987 mitjançant la Fundació Municipal de Festes. A més José García Gómez guanya el concurs de pasdobles i així el 3 de febrer el Rotllo i canya, la música, passava a ser un dels símbols de la nostra festa. Tomás Colón crea la primera Gaiata de la Ciutat. Recordem que Antonio Pascual Felip definí a la gaiata com un esclat de llum, sense foc ni fum i alenà el Magdalena Vitol. A més revetlles a la Pèrgola per generar recursos per la Junta Central. La Pèrgola fou inaugurada oficialment el dissabte 20 de febrer de 1971 en presència del ministre

I Congrés Magdalener (1979) organitzat pel la Junta Central i l’Ateneu de Castelló. Es concretà que la data de celebració de la festa gran hauria de seguir sent el tercer diumenge de Quaresma; calia valoritzar la Tornà de la Romeria; deuen mantenir-se els símbols magdaleners de la canya i el rotllo; que els tradicionals mocadors recuperen el seu colorit; recuperar les xiquetes del meneo a les gaiates; fomentar les gaiates individuals; dignificar la gaiata monumental, fomentar la participació individual i democratitzar la participació i gestió.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

Naixen l’any 1982 tres noves gaiates. Gaiata 13 Sensal per nàixer en eixa partida; 14 Castàlia per trobar-se prop de l’estadi de futbol; i Sequiol en record de l’antic camp del Club Esportiu Castelló. Com he esmentat al principi, Elisabeth Breva Almerich primera dona presidenta, com no, de la gaiata 15. Silvia Mas Mezquita i Mª Teresa Vinaixa Gascó foren les seues madrines.

Els Moros d’Alqueria, sent president Jorge Vitoria i secretari Sixto Barberá, es constitueixen en Associació (1983) per tal de dignificar el Pregó amb la participació de moros.

175

ArtiCLES El mateix any naixen tres nous sectors: 16 Rafalafena, 17 Tir de Colom i 18 Crémor tot i que Rafalafena no acabe de quallar. L’any 1984 naix la gaiata 19 La Cultural amb Eliseo Rodrigo Salvador com a president. Les Reines i Dames van de llauradores a la Romeria.

castellonera; fomentar una major identificació entre les comissions de sector i el seu veïnat; necessitat d’un Casal de festes com a lloc de trobada dels col·lectius festers; donar espai de participació a les colles; i que la junta de festes ha de revisar urgentment els seus estatuts.

Els Moros d’Alqueria organitzen el II Congrés Magdalenenc al Saló d’Actes de la Conselleria de Cultura el 31 de gener de 1986 amb tres ponències. Antecedentes Históricos de las Fiestas de la Magdalena per José Sánchez Adell; Las Fiestas de la Magdalena desde 1945 per Jaime Nos Ruiz; i Actualidad y futuro de las Fiestas de la Magdalena per Francisco Pascual A.C. GAIATA 15 Mas. Les gaiates i colles no participaren activament SEQUIOL

176 En l’Assemblea de festes de 1988 els estatuts de les Festes canvien. L’evolució de la festa va ser notable amb l’eclosió de les colles, amb les que s’havia de comptar, encara que ningú sabia ben bé com integrar-les a l’estructura festera i amb les comissions de sector. Eren dos maneres diferents d’entendre la festa.

però encara així, l’Associació Folklòrica El Millars presentaren una comunicació sobre indumentària; Josep Miquel Francés i Vicent Farnós sobre Les tradicions oblidades del Dia de la Magdalena; també ho feren la Germandat del Cavallers, la Gaiata 2 Fadrell, la Colla der Dolçainers i Tabaleters de Castelló, els Moros d’Alqueria i Juanjo Pérez Macián. Es reivindicà el caràcter penitencial de la Romeria i una vegada més la gaiata com a símbol de les festes així com el tercer diumenge de Quaresma per celebrar la Romeria. Potenciar la desfilada nocturna de gaiates; recuperar les tradicions; acceptació del vestit de

Aleshores l’any 1989, sent alcalde Daniel Gozalbo es constitueix la Fundació Municipal de Festes. Es produeix un canvi en les festes, nous estatuts i nova

ArtiCLES Junta amb Sebastián Pla Colomina com a president. Comença un nou cicle per a les festes, en el que s’implicava a tots els nous col·lectius festers. Les Festes de la Magdalena de 1989 van ser diferents. El món de la festa s’havia dotat d’una estructura nova i participativa que donava protagonisme a tots els ens festers en la programació dels diferents festejos i no solament per la seua participació en ells, sinó per la responsabilitat adquirida per ells en la programació i organització de molts d’ells.

festera, en ser entitats que d’una banda busquen la renovació i l’enfortiment dels actes de caire popular i, per l’altra recuperar tradicions i cultura; per això prompte nous actes impulsats per les Colles, van ocupar espais festers i temporalització dins la setmana magdalenera, i no va tardar-se massa en potenciar-se de bell nou “el concurs de carros”, tot i que adaptat als nous temps com a concurs de “vehicles engarlandats”.

Es pretenia que el protagonisme fester es desplacés a les bases de la festa i que qualsevol ens fester amb inquietuds pogués proposar la realització i organització d’actes que tinguessen cabuda en el programa oficial, amb el mateix rang que els organitzats per la nova Junta de Festes que, d’aquesta manera, donava autonomia als ens festers i feia possible el que a nivell polític s’estava convertint en una realitat: la descentralització, l’autonomia també en la festa.

L’any 1994 celebrem els 50 anys del Pregó i naix l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló gràcies a la Colla El Fadrí i qui fou president d’aleshores, en Xavi Pérez i del regidor Miguel Ángel Mulet.

Sent Sixto Barberá president de la Junta de Festes naix la Federació Colles de Castelló el dia en què representants de divuit colles. Les Colles fundacionals, és a dir, aquelles que van signar el document van ser les següents: Colla A Mitges, Colla Boticaris, Conlloga Xavaloies, Colla l’Aljama, Colla El Pardal, Colla Rebombori, Colla A Tabalades, Colla Canya, Colla Dolçainers i Tabaleters de Castelló, Colla El Magre, Colla Pixaví, Colla El Soroll, Colla Bacalao, Colla Cassola, Colla La Host del Castell Vell, Colla Pasparís, Colla Polseguera i Colla Margalló. Signaren els Estatuts d’una nova associació cultural, al saló d’actes del Centre Municipal de Cultura. Corria el dia 14 d’octubre de l’any 1993. Ens conta encertadament José Juan Sidro que l’arribada de la democràcia, va portar l’aparició de les Colles com a fenomen social, festiu i participatiu, jugant un paper important i fonamental en l’evolució

Passem al III Congrés Magdalener que es va celebrar al Saló d’Actes de Bancaixa de Castelló durant els dies 10, 17 i 23 de juny de 1995. Organitzat per la Federació Colles de Castelló. Com deia Paco Pascual A Castelló, les colles han sabut guanyar-se el respecte i el reconeixement de la població. D’una banda, aquests col·lectius propicien la descentralització i l’engrandiment de la festa, i d’una altra, han demostrat una gran

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

177

ArtiCLES capacitat d’organització envers la festa. Per tot això, si és important la seua presència; la manifesta voluntat de col·laboració i la seua aportació són un enriquiment al patrimoni cultural del nostre poble... Aquest III Congrés, ... ha de ser el punt de partida d’una nova etapa d’engrandiment de la festa i de manera especial en la nostra Magdalena i en el respecte a les tradicions, sense perdre el pas.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

178

I així seguim un bon camí de molt bona sintonia entre tots els col·lectius festers de la nostra ciutat, tots treballem per la festa i la cultura, aportant el nostre granet de sorra, sumant, innovant dia a dia per fer les nostres festes més grans, més internacionals. I així l’any 2009 les Festes de la Magdalena van aconseguir el títol de Festes d’Interès Turístic Internacional i l’any passat estrenarem el Palau de la Festa. Però en un temps de crisi com el que estem vivint ens pertoca a tots fer una petita reflexió, o millor encara reinventar-nos. Ara més que mai hem de ser creatius i saber viure la festa d’una altra manera. En l’actualitat hi ha un sector de la festa, les colles que creixen any rere any, i estic convençut que és la mateixa tendència econòmica que ens envolta la que ho provoca, la gent vol gaudir amb el mínim cost. A mateix temps, la nostra ciutat s’ha fet gran i tot i que els nouvinguts s’han integrat a les nostres tradicions i costums, cal dir, que en alguns barris de nova construcció, zones dormitori, la gent passa un poc de la festa. Aleshores, si en un temps, ara fa ja trenta anys, es va considerar que calia ampliar els diferents sectors de la ciutat, ara tal vegada ens hauríem de plantejar noves tendències. A ningú se li escapa que hi ha sectors que són més dinàmics que altres, que gràcies a l’equip de

gent de la comissió, optimitzen millor els esforços i són els autèntics animadors de la festa i la cultura del seu sector. I com que ara són escassos els recursos em plantege que tal vegada hi hauria que compartir espais entre col·lectius, fent ús de la Responsabilitat Social Compartida (RSC). Tot el que movem ho fem gràcies a l’esforç del veïnat i a molts recursos institucionals, aleshores gaiates, colles, associacions, dolçainers, gent del teatre, ... hauríem de compartir espais i estructures per optimitzar la nostra festa i si cal, reorganitzar tendències festeres als nous temps. Crec que la gaiata Sequiol potser un referent a seguir, un model de com des d’un col·lectiu fester es pot dinamitzar un barri i, sincerament, aquest és el camí perquè la nostra festa estiga més viva que mai.

ArtiCLES

Cada Llibret de Gaiata és un tros del cor de Castelló per Esperanza Molina

l llibret de festes no és una altra cosa que un suport de comunicació, un mitjà pel que la gaiata comunica, compartix, anuncia, i es relaciona amb els seus propis membres del sector, amb la zona d’influència geogràfica a què representa i amb la resta de la ciutat a què pertany. Perquè el llibret de festes és un altre tros del cor de la gaiata que s’expandix i renaix amb cada publicació. L’home és un animal comunicatiu. El primer símptoma de la globalització no comença en el segle XXI amb el desplegament accelerat d’internet. Possiblement la primera globalització va ser generada amb la invenció de la impremta, quan la cultura va deixar de ser un patrimoni limitat i condicionant per una formació cultural i les quatre parets que preservaven tot el saber copiat a mà, per a estendre’s com una taca d’oli sense respectar les fronteres ni les duanes, com a patrimoni de la humanitat. La comunicació, a través de la impremta, ha sigut fins fa poc menys d’un segle l’únic suport de comunicació capaç de generar els mitjans de comunicació de masses, però també en el sosteniment pel qual es preserven les tradicions i es transmeten els coneixements, i la base per la qual es creen vincles

que identifiquen i connecten als integrants d’una comunitat. El llibret de la gaiata no és sinó un recurs de comunicació que respon a estes necessitats: comunicar el que succeïx, convertir-se en un vehicle de transmissió d’uns valors, i identificar-se com un vincle d’unió entre els integrants de la Gaiata. Les Festes de la Magdalena, tal com les coneixem, sorgixen en 1945. És llavors quan es planteja l’estructura de festes entorn de l’antiga Romeria del Castell Vell, però no sorgixen del no-res, sinó de la necessitat de conservar les senyes d’identitat de la ciutat de Castelló que ha començat a créixer demogràficament i a aguaitar canvis que la transformaran completament com a ciutat de servicis i capital comarcal. I és en este sentit com cal valorar també el llibret de gaiata. Si bé la doctora Estela Bernad assegura que té constància d’un primer llibret de festes de gaiata entorn de les festes de la Magdalena datat en 1929, és a partir de 1945, i a mesura que els sectors cobren protagonisme, quan es comença a popularitzar el llibret de festes de les gaiates com un element identificatiu de cada sector.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

179

ArtiCLES

Quan naix la gaiata 15, Sequiol, fa ara 30 anys, el llibret representava ja un element indispensable de comunicació que responia a unes pautes fixes. Estructura tradicional del llibret L’estructura del llibret de gaiata és semblant en tots els sectors: són publicacions amb format de revista, compostos i editats en impremta, que inclouen una sèrie d’apartada comuna: Saludes i presentació de les autoritats que referenden la publicació. Presentació de les Madrines i Comissió de sector, i programa d’actes. Tot això, entremesclat amb els anuncis i la publicitat que sufraguen el cost de l’edició. A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

180

Com a element de comunicació, les gaiates també utilitzaven els llibrets per a donar a conéixer altres informacions d’interés per als seus socis, com el balanç de comptes de l’entitat o els esdeveniments més importants de l’any. En alguns casos, es complementava el contingut informatiu amb aportacions literàries dels socis o els col·laboradors. Per a analitzar amb justícia la figura del llibret de gaiata cal recordar un punt fonamental: El llibret de gaiata no naix com un producte professionalitzat. No és una revista o publicació elaborat per agències ni editorials. Se sufraga per mitjà d’aportacions populars, procedents de la publicitat inserida pels comerços o empreses ubicats geogràficament en el sector. La seua elaboració depén de la Comissió. És la Comissió la que amb major o menor encert però sempre amb la millor voluntat assumix cada any el repte d’editar la publicació. La que visita als anunciants, la que busca el material informatiu i gràfic, i la que demana la col·laboració desinteressada de tots els que participen en el seu contingut. D’esta manera, la dimensió i qualitat del llibret, el seu disseny, composició i contingut estaran condicionats per la capacitat econòmica i pel treball desenrotllat per la Comissió. La bona disposició dels comerciants de la zona, però també per la labor ‘a peu de porta’ de

la seua Comissió per a connectar i identificar la gaiata amb la seua zona d’influència, amb els anunciants i amb els col·laboradors. Sobre este esquema inicial que continua definint en el més bàsic a la publicació, es produïxen circumstàncies que imprimiran un nou caràcter al llibret de gaiata a partir de 1988. La revolució demogràfica de Castelló en la dècada dels 70 i 80, fins quasi duplicar la seua població, porta amb si una crisi d’identitat que es traduïx també en termes socials i econòmics. Les gaiates, com a element aglutinador que concentra l’activitat del barri, van a veure’s perjudicades. L’evolució imparable del concepte de ‘festa de carrer’ i la incorporació de nous agents socials propicien la concentració de la festa en el centre urbà. Les gaiates, com a entitat, deixen de ser l’eix central de la festa. Les conseqüències directes seran diverses. La perduda de protagonisme de les gaiates les obliga a intensificar els seus llaços en funció de tots els elements d’identitat que les unixen i a constituir la Gestora de Gaiates. I és la influència de les gaiates, a través de la seua Gestora, la que aconseguix garantir i potenciar la seua presència en la nova estructura de la Fundació de Festes de Castelló, que es crea en 1988. El llibret de festes, guardià de les tradicions Esta nova estructura tindrà una influència rellevant en el Llibret de Festes de sector, perquè la publicació es va a convertir en una ferramenta reivindicativa de les senyes d’identitat de Castelló. Els sectors han perdut part d’influència social i econòmica. Per a incentivar l’activitat de les gaiates, la Junta de Festes establix una sèrie de premis dotats econòmicament per a distingir al millor llibret, la millor portada, la millor composició i el millor article de concurs, basat en la temàtica relacionada amb les festes de Castelló.

ArtiCLES

No totes les gaiates responen de la mateixa manera, i possiblement açò dependrà en gran manera del grau d’integració del seu sector, de les característiques demogràfiques de la zona, i de la capacitat de la Comissió per a afrontar estos nous reptes. Les gaiates que presumixen d’una major identitat, són també les que exerciran una major pressió per a guanyar estos premis. Es demana la col·laboració de pintors i artistes locals per al disseny de les portades. Se sol·licita l’ajuda dels col·laboradors més il·lustrats o millor relacionats per a aconseguir no sols el disseny més avançat, sinó també la possibilitat d’oferir nous elements. I el llibret, com el millor periòdic, també és capaç d’oferir la col·laboració de les firmes més destacades. El llibret es convertix en un vehicle de recuperació de les senyes d’identitat, la cultura i la història de la ciutat. Tot este esforç no té contraprestacions econòmiques. La base continua sent la mateixa, les aportacions del comerç i els patrocinadors. Però en alguns casos, el producte, sense ser professional en el terme rigorós del concepte, es convertix en una obra digna de col·leccionistes i pot aconseguir uns nivells de qualitat insospitats. A través del Llibret es redescobrix la història de cada racó de Castelló i es rememoren fets que moltes vegades han quedat reduïts a la memòria d’alguns experts. Un bagatge cultural que amenaça de perdre’s per sempre sumit en l’oblit... (A manera d’exemple, s’inclou la fotografia de l’article de qui fóra director de Mediterranio, Jaime Nos, i la referència a les gaiates de 1845, inclòs en el llibret de la Gaiata 14, ‘Castalia’ de 1990). Cada Llibret de gaiata és un tros del cor de la ciutat. Mirant cap al futur El desenrotllament de les noves tecnologies avança canvis importants però també noves oportunitats per a la comunicació de la gaiata.

En tan sols una dècada la societat dels ordinadors ha transformat completament les relacions socials, i quan encara no s’ha assumit la seua presència, els mòbils d’última generació, les pastilles i les mil i una alternatives informàtiques amenacen ja de conquistar-nos per complet. I no hi ha marxa arrere. És la nova era de la globalització informàtica. Si el suport escrit va permetre establir importants vincles de comunicació dins del sector durant més d’una generació, el futur s’escriu en la xarxa. Podran sobreviure les gaiates al repte del segle XXI? Les noves tecnologies abaratixen costos, oferixen noves oportunitats integradores, faciliten la comunicació i la proximitat. I el que pot ser més important, pot ser un suport increïble per a preservar i transmetre cada un dels batecs de la festa i sembrar el seu futur a través de les noves generacions. Però per a això cal començar a reaccionar. En estos moments només 9 de les 19 gaiates presenten algun tipus senzill de pàgina web, i sol 6 d’elles tenen actualitzat el seu portal d’Internet. El llibret de gaiata dels dos últims anys només està arreplegat de forma visible en els portals de la Gaiata 5 ‘Horts dels corders’ i la 15, ‘Sequiol’. La primera reproduïx només els dos últims números. La segona, té una retrospectiva que permet remuntar-se a l’any 2004 i per l’estructura del portal és possible que incorporen a poc a poc els números més antics. La 8, ‘Portal de l´Om’ té penjats en la xarxa els dos últims números, però no dóna accés a través del seu portal i trobar-lo és tota una gesta. En contrapartida, 15 gaiates disposen d’espai en la xarxa social de Facebook, però són pàgines personals i no institucionals, per la qual cosa sol són accessibles amb acceptació prèvia i servixen només per a comunicació interna. De twitter… ja millor ni parlem.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

181

ArtiCLES

La ciutat entre dos segles per Ximo Górriz Plumed

ncara que en la història del segle XX en la nostra ciutat, els anys 60 i 70 quedaran com els del gran creixement demogràfic, seria injust que les dos últimes dècades de la centúria quedaren relegades a un protagonisme de lletra xicoteta. Castelló va experimentar en els 80 i en els 90 un extraordinari desenrotllament de les infraestructures per a donar resposta a la seua expansió poblacional. Cert és que esta transformació va ser també filla de les exigències que plantejava la capitalitat del segle XXI. En un temps històric relativament, hem vist mudar la cara de la ciutat davant dels nostres ulls. Sense perdre les seues senyes d’identitat, és cert que Castelló ha deixat de ser aquell poble gran que conservava el seu arrelam agrari para convertir-se en una ciutat de servicis que tracta d’oferir qualitat de vida als seus veïns, amb una mentalitat moderna i ambiciosa. Per a això, des de 1982, any de fundació de la nostra A.C. GAIATA 15 volguda Gaiata 15 fins a l’actualitat, han canviat SEQUIOL moltes coses.

182

Per a començar, en les últimes dècades del segle XX la gran assignatura pendent era l’eliminació de les vies fèrries que partien en dos la ciutat, hipotecant la seua expansió. Després d’un llarguíssim procés d’avantprojectes, polèmiques i vaivens, el tren va creuar Castelló a través d’un túnel subterrani al febrer de l’any 2000 i la vella estació del nord es va veure substituïda per una altra de nova i bella factura. Qui haguera visitat la nostra ciutat en 1999 i ho fera de nou ara veuria irrecognoscible l’urbs, amb el nou cosit urbanístic del nucli urbà amb l’antic Castelló de dalt de la via. I és que encara que els processos han sigut més lents del desitjable, en 2012 comptem amb un nou bulevard que creua la ciutat de nord a sud seguint el traçat de l’antiga línia fèrria i la carretera de L’Alcora ha vist transformat el seu entorn de manera espectacular. La solució als accessos

de l’avinguda Enrique Gimeno i Pintor Oliet es va produir en 1993, després de llargues reivindicacions i no pocs incidents. Un any abans, en 1991, s’havia donat el primer pas de la gran obra concebuda per a acabar amb els problemes en els accessos. L’adjudicació de la ronda Sud, que s’estrenaria en 1995 junt amb el flamant pavelló Ciutat de Castelló i canviava la fisonomia del districte més meridional de la ciutat. És l’inici d’un entramat viari anomenat a multiplicar les opcions d’entrada i eixida de la ciutat, d’acord amb el destí de cada conductor.

D’altra banda, els accessos a la ciutat s’han convertit gradualment en estos anys en objecte de preocupació per als castellonencs, habituats a l’embós quotidià qual si fossen habitants d’una gran metròpolis. La tan anhelada desviació de la saturada carretera nacional

En 1997, en un article publicat en les pàgines de Castelló Festa Plena pel cap dels Servicis Tècnics municipals, Miguel Pastor, l’enginyer José Prades i l’arquitecte Javier Vidal, se subratllava que la ciutat “ha de ser accessible, no pot seguir sense un traçat

ArtiCLES

viari ben connectat i ben plantejat”. Les carències havien passat a ser visibles amb l’increment del trànsit, que per estos anys arribava els 100.000 vehicles que entraven o eixien de la ciutat diàriament. Si la polèmica que havia acompanyat al Pla General d’Ordenació Urbana de 1984 haguera sigut tan intensa en el cas del PGOU de 1999 -que tampoc ha estat exempt de conflictes, com en el cas de les vivendes dels Mestrets- les dificultats hagueren sigut molt majors. En el primer cas, es van planificar el campus de la Universitat Jaume I, el soterrament de les vies del ferrocarril, el desviació de la N-340 o la canalització del riu Sec. En el nou planejament, a la vora mateix del canvi de segle, es va optar per un nou model urbà “que pretén integrar la ciutat i l’horta, la ciutat i el Grau, i que s’aplica a vertebrar i cohesionar socialment les seues àrees urbanes, sobretot els grups perifèrics”. En este sentit, Castelló aposta “per la qualitat, per la millora de la seua estructura urbana per a reforçar el paper de capitalitat subregional”. Amb l’anell de circumval·lació com a horitzó, els quatre quilòmetres del traçat de la ronda Est començaria a construir-se en 1996. Fins a sis anys més tard, no obstant això, no finalitzaria i contribuiria per fi a descongestionar el trànsit en els accessos pel sud, entre l’avinguda d’Almassora i l’avinguda del Mar. Així mateix, de mitjan dels 90 data també l’ampliació a quatre carrils de la carretera de Borriol

fins al passeig Morella, que va millorar els accessos per l’oest. En 2004 va entrar en servici el tram pendent de la ronda Sud, entre la rotonda de l’actual Centre Comercial Salera i la gran glorieta que dóna accés a l’autopista AP-7 i la carretera de Ribesalbes. La ronda Nord, que connecta l’avinguda del Mar amb la carretera nacional 340, es va obrir al trànsit en la primavera de 2007. El penúltim escaló d’este tortuós itinerari per a completar la circumval·lació ha sigut, fa tan sols uns mesos, al setembre del 2011, l’entrada en servici de la primera fase de la ronda Oest, des de la glorieta d’accés nord a la ciutat fins a la rotonda de la carretera de Borriol que dóna accés a la UJI, popularment coneguda com de la cadira. Per a l’obertura de la segona i definitiva fase d’esta ronda final, que enllaçaria amb la gran rotonda de l’accés sud a l’autopista, encara no hi ha data. Per a llavors s’haurà culminat l’anell de 16 quilòmetres de longitud previst en el PGOU de 1999. De moment, doncs, s’han invertit ja 21 anys des de la primera adjudicació. Més obres Però la circumval·lació no ha sigut l’única gran obra dels últims anys en la ciutat. Més enllà de la recent transformació de les places Major i Santa Clara, queden les transformacions de multitud

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

183

ArtiCLES d’espais urbans en les últimes dècades. Des de la construcció del pavelló Ciutat de Castelló fins al parc de Rafalafena i nous espais verds com el parc Geòleg José Royo, tan prop de la Gaiata 15, passant per la transformació de l’entorn de l’antiga estació de Renfe amb l’arribada del centre comercial d’El Corte Inglés, són algunes fites del creixement de la ciutat. En l’actualitat, la primera línia del bus guiat (Tram) des de la UJI al parc Ribalta suposa l’arrancada d’un nou entramat de comunicacions nascut per a arribar pròximament al Grau i posteriorment oferir un servici més enllà de la ciutat per a ser d’àmbit comarcal, com ho va ser l’enyorada Panderola, la memòria del qual perdura en el Sequiol. En l’actualitat, les obres del Tram fins al Grau marquen el pas d’una nova etapa en les comunicacions amb el districte marítim i porten a la memòria les velles imatges d’aquell Trenet. L’eixamplament de l’avinguda Enrique Gimeno o l’obertura de l’avantdit bulevard de la via fèrria són, junt amb el cobriment del riu Sec -amb el passeig Periodista Paco Pascual- altres actuacions de gran importància desenrotllades durant els últims anys.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

184

Accessos al port Finalment, cal mencionar de manera especial l’accés al port com una de les infraestructures que més ha canviat la fisonomia viària del terme municipal de

Castelló. En 2006 es va inaugurar la nova autovia d’accés al recinte portuari, la CS-22, que donava complida resposta a la vella reivindicació històrica per a connectar el moll de la ceràmica amb la xarxa viària alliberant al Grau del trànsit pesat. En definitiva, una infraestructura clau que va donar pas a la tramitació de nous accessos pel sud, tant per ferrocarril com per carretera, i als esforços per incorporar un nou vial que unisca el nou accés amb la carretera nacional 340 en el seu traçat pel nord del terme municipal. Estos avanços en les comunicacions del port són especialment rellevants en l’actual moment històric de la infraestructura portuària, en plena fase de creixement amb la dàrsena sud, a pesar dels problemes derivats de la crisi econòmica. En definitiva, en el bot entre els segles XX i XXI, la ciutat de Castelló ha demostrat una vegada més la seua capacitat de reinventar-se per a fer un pas qualitatiu per a la qualitat de vida dels seus veïns. Sense mirar arrere però sense perdre les seues senyes d’identitat, els castellonencs construïxen així el seu futur a través d’infraestructures tan necessàries com, de vegades, llargament reivindicades. Sense elles, el creixement experimentat haguera sigut molt més difícil i, sens dubte, el futur presentaria unes expectatives menys favorables en el context actual.

ArtiCLES

Les presentacions de gaiates. Entre la tradició i la modernitat per Eric Gras Cruz

s molt probable que en l’actualitat, al començament d’un any 2012 que es preveu dur, la nostàlgia ens invadisca. En les ments de moltes persones revoleja eixe pensament de “qualsevol temps passat va ser millor”. Lògic, a raó de les vicissituds que marquen el dia a dia d’una societat que ha vist com el seu estat del benestar no era tal cosa. Tot eixe desfici, eixe pesar, ho atribuïm a la crisi, eixa conjuntura econòmica que fa perillar el sistema pel qual ens regim. Tirar la mirada arrere resulta obvi per a intentar trobar una mica d’esperança. El ser humà, a pesar del que molts diguen, és un ser de records i sentiments. En este sentit, traslladar-se de tant quant al passat sol atorgar algun moment de plaer. En eixe viatge pel temps, u també pot adonar-se de com hem evolucionat, que el fugaç existix i que hem d’assaborir cada instant. Castelló, ciutat en què vaig nàixer i vaig créixer, ciutat en què visc i treballe, ha canviat radicalment en 30 anys. No voldria fer ací un discurs beat ni avorrit en to “iaio rondinaire”, però és la veritat. El creixement vertiginós de la capital de la Plana és una cosa que a ningú se

li escapa. Des de fa dos dècades comptem amb una universitat pròpia, amb un centre d’art contemporani que és tota una referència, s’han desenrotllat múltiples projectes urbanístics que han provocat el naixement de nous carrers, places i avingudes… Hem “evolucionat” (encara que esta parauleta mai hi ha sigut del meu grat). No obstant això, hi ha certes coses que no es perden, que romanen per a dotar a la ciutadania d’un sentir i una tradició que els unisca: les festes de la Magdalena. Els festejos fundacionals han sigut, són i seran una part essencial del que significa Castelló i ser castellonenc. Els costums o el folklore, la història pròpiament dita dels últims 30 anys té una sèrie de protagonistes que sempre romandran en l’imaginari de tots els amants de la festa: les gaiates. Cada un dels barris de la ciutat compten amb els seus representants, que donen el millor de si cada any pel bé de la tradició festera. Les madrines, dames d’honor i els presidents de cada sector formen part de tot eixe engranatge que permet la creació d’un somni comú: unir-nos a tots per a viure les festes majors. De fet, la Magdalena és una invitació a viure la ciutat, a sentir-la participant en cada un dels

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

185

ArtiCLES actes. No obstant això, i a pesar que tota eixa màgia es desplega durant nou dies a partir del tercer dissabte de Quaresma, hi ha un treball previ que hem de tindre en compte. I és que al llarg de l’any, les gaiates s’organitzen perquè tot isca a la perfecció. Un dels actes previs a la Magdalena que gaudixen de major expectació són, sens dubte, les presentació de cada una de les comissions festeres. Fent una breu pausa, reflexionant sobre este esdeveniment i tirant eixa mirada nostàlgica al passat, ens adonem que, com la pròpia ciutat, les presentacions de les gaiates han protagonitzat un canvi substancial en la seua forma i format. Òbviament, les imposicions de bandes a les madrines de cada sector no són igual que fa tres dècades, encara que el contingut i el seu significat continue sent el mateix. En primer lloc, l’escenari ja no és el mateix. L’històric recinte de la Pèrgola ha cedit el protagonisme al moderníssim, colorit i ja emblemàtic Palau de la Festa, un projecte que l’Ajuntament de Castelló va posar en marxa com “una aposta ambiciosa i emblemàtica per a la ciutat i per al mon de la festa”, tal com el llavors alcalde de la capital i ara president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va remarcar al seu dia. La reina de la Magdalena 2011, Mónica Sidro, forma ja part de la història local després de convertir-se en la primera màxima representant que va A.C. GAIATA 15 celebrar la seua Galania en el referent arquitectònic del SEQUIOL carrer Riu Sella. “Ser la primera reina a estrenar el Palau de la Festa és increïble”, va dir Mónica Sidro. Sens dubte, este va ser un moment clau de la nostra història recent. En segon lloc, hauríem de tindre en compte un factor que, en un cert sentit, està marcant l’esdevindre de la societat mundial: les noves tecnologies. Com no podia ser

186

d’una altra manera, les presentacions de la gaiates s’han modernitzat adoptant alguns d’eixos sistemes. El resultat? Guanyar en espectacularitat. De fet, els jocs de llums o les projeccions audiovisuals fan que les gales resulten molt més atractives per a l’espectador. En tercer lloc, la busca de l’originalitat és un altre dels factors clau. Cada un dels 19 sectors de Castelló busca crear un espectacle únic, que deixe als presents bocabadats. Sincerament, no hi ha millor carta de presentació que aconseguir impactar al públic de tal forma que perdure eixe efecte sorpresa. Moltes de les presentacions, a més de cuidar estèticament els decorats -alguns d’un treball minuciosa i que deixa a més d’un absort en els seus pensaments-, busquen en la música eixe efecte desitjat; de fet, la música i les treballades coreografies estan cada vegada més presents en estos esdeveniments. Castelló porta temps buscant modernitzar-se sense perdre de vista els seus orígens i la seua tradició. Les presentacions de les gaiates responen a eixe mateix esperit que combina passat, present i futur, i ho fa, cada any més, augmentant en complexitat escenogràfica. Les gales suposen moments d’una emotivitat i alegria desbordant, instants que perduraran en la memòria dels seus jóvens protagonistes i, ara també, esdeveniments d’una magnitud considerable on la dansa, la música, l’art o el teatre gaudixen d’un paper fonamental. Assumir el tron d’ambaixadora d’un sector suposa tot un reconeixement, i com a tal, necessita dels millors ingredients per a fer d’eixe dia, un dia inoblidable. Tradició i modernitat es fusionen en pro d’una causa, d’un bé comú com és forjar l’esperit de la festa castellonenca, l’esperit del mon de la festa.

ArtiCLES

Els canvis que van des de la fundació del sector a hui per Salvador March Chulvi

’any 1980 vaig entrar a formar part de la llavors anomenada Junta Central de Festejos que va passar a presidir el mai ben ponderat Pepe Vicent, un home que va donar, per a bé, un gir important a la festa. En la primera reunió ja va deixar entreveure moltes modificacions. Traure la gent a disfrutar la festa i, per a mi el més important, s’havia d’ampliar el nombre de sectors “perquè Castelló s’ha fet gran”. D’eixa forma, en el 81, vam passar dels dotze sectors als dènou actuals. Entre ells va nàixer el sector 15, que va tindre l’encert de donar com a nom de la gaiata “Sequiol” ja que l’antic camp de futbol estava en el final del carrer Herrero i era el més significatiu del barri. La seua primera Presidenta va ser Elisabeth Breva Almerich qui uns anys abans va formar part de la Cort d’Honor de la Reina, com a Dama de la Ciutat.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

187

D’això han passat 30 anys i la meua amistat tant amb ella com amb Agustín Mon, seguix en peu o més enfortida. M’han demanat la col·laboració per al “Llibret”, cosa que he acceptat amb molt bon grau. Primer perquè he comprovat que es continua guardant record de la meua persona i segon perquè m’endinsa de nou en el “mon de la festa” a nivell sectorial. El tema que m’han proposat -parlar de pirotècnia i les seues distintes ubicacions- em ve molt bé perquè durant els huit anys que vaig formar part de ens fester vaig ser, entre altres coses, el vocal “Ponent de Focs”, testimoni que vaig arreplegar d’una gran persona i un enamorat de la festa com Andrés Renau. Recorde que en la primera conversació em va previndre: “cuida, que els coeters són com uns gitanos, sols volen vendre la mercaderia i després…”. Quanta raó tenia, encara que uns ho eren menys que altres!. I vaig iniciar mon treball per la festa amb gran il·lusió. Els contactes amb els empresaris de la pirotècnia no eren difícils, però sí que va començar a ser un problema la ubicació tant de castells com de mascletaes. Les tecnologies que començaven a emergir i la progressiva potència dels efectes, m’apartaven del fins llavors tradicional per motius de seguretat. El primer “Inici de festes” que vaig viure va ser en la Plaça Major. Es

disparaven unes quantes carcasses i molta coeteria d’aquelles “galeraes” que anaven encenent amb una metxa al pas del disparador. Quina diferència dels d’ara!. Els castells de sector, pràcticament estaven en les places de què portaven el seu nom o pel seu volum en un altre lloc que es poguera disparar amb visió i seguretat. Amb els nous sectors es complicava més la busca de llocs idonis. La quinze va començar en el carrer Sequiol, va passar a l’Av. Almassora i allí va acabar perquè va acabar, en el 86 “les nits de foc” que posava a prova el potencial econòmic de cada Comissió amb un concurs que va acabar tenint fins a tres seccions. El començament de la nostra Setmana Gran estrenava un lloc nou: la Plaça María Agustina i els castells, amb preferència en l’Av. del Mar, Hort de Corders, fins que un desgraciat accident -amb diversos ferits- ens

ArtiCLES

va desplaçar d’allí cap a les afores de la ciutat, cada vegada més. Vaig aprofitar molt la llavors naixent carrer Columbrets i allí vaig ubicar diversos anys els castells de Junta i al quedar expeditiva la via de María Rosa Moles, ja quan acabava la meua col·laboració amb els nostres festejos fundacionals, em va brindar l’ocasió de trobar el que seria eixe lloc tan idoni per a qualsevol classe de llançaments: la Plaça del Primer Molí, actual lloc del Conurs de mascletaes. No ocorre el mateix amb el lloc del Pau Gumbau per als castells, però cal resar perquè l’amo de la finca on es disparen continue cedint la seua parcel·la als castellonencs.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

188

Com a anècdota de la desaparició de les “Nit de Foc” dels sectors, he de significar que jo, en aquell moment, ja escrivia en Mediterranio, però amb el pseudònim de “Foc i Fum”. El meu treball me “donava avantatge” per a saber el que es coïa en cada comissió i quins eren els problemes que tenien i un d’ells era, ja llavors, l’econòmic. Forma de descarregar-los era que prenguera les regnes dels castells la Junta, després que Pepe i el propi alcalde Antonio Tirado em donaren “carta blanca”, cosa que no va ser ben rebuda per tots els Presidents de sector -encara que després m’ho van agrair perquè, amb la qual cosa ja no gastaven, donaven més festa als socis de la gaiata-. Quant als canvis per les tecnologies actuals han sigut molt importants. Ja no hi ha “canyes”, pràcticament només carcasses i efectes de molts més colors dels de llavors en els que el més esperat era “el lila” i amb els ordinadors i els seus programes, hi ha seccions de seqüenciats que imiten efectes com “el Trenet”, “tamborada”…, que en un reduït espai donen molta explosivitat i efectes. Qui calia dir que trenta anys després aquella enamorada de la nostra ciutat i les seues gents, com Elisabeth arribaria a Presidenta de la Gestora de Gaiates, i presidenta eixe Sector Sequiol que he d’afirmar que sempre ha estat ubicat el monument “de llum sense foc ni fum” en la mateixa plaça; que ha aconseguit diverses vegades el premi més important

perquè la comissió treballe molt i això és perquè el seu cap mandatària sap de l’experiència què dóna estar sis lustres dins de les festes madaleneres. Quant al que es referix a l’avanç de la Pirotècnia des que els xinesos descobriren que es podrien fer grans espectacles fins al moment, cal significar que esta ha donat un bolcada general. Antany, es necessitava molt d’espai per a muntar -les mascletaes mecanitzades no es coneixien encara- els castells perquè la part principal eren “els coets de canyes” (perilloses perquè mai se sabia la direcció que prenien després d’explosionar en el cel). Després les carcasses -totes fetes a mà- de molt pocs colors i poc calibre i que calia carregar (segons la magnitud de l’espectacle) en diverses ocasions les mateixes bateries. Va haver-hi una segona etapa, dominada en part pels pirotècnics valencians en què només sonaven cognoms com Caballer o Zamorano, -tots estaven emparentats-. A Castelló destacava la saga borrianenca dels Martí que encara ara, Reyes i família, confeccionen la millor traca que es dispara per estes terres. En aquells anys, començaven a aguaitar, sobre els anys 1960, les carcasses italianes, de molts canvis (eixides) i de gran espectacularitat, que actualment es veuen escassament. També van començar a distingir-se en el cel més colors i una altra forma de tir ja que, en castells, es mescla soroll i color. En l’actualitat els components metàl·lics com són l’alumini, magnesi o titani donen una lluminositat forta als colors; la digitalització fa, d’una banda més espectacular els efectes que es poden formar: palmitos, onades, cortines, etc., però no es distingixen els famosos temps en què eixien les “carcasses de luxe”, de gran calibre -hui n’hi ha, encara que s’entremesclen sense pràcticament saber quan explosionen- en les que sempre havien “paraigues” o ens entreteníem a comptar quants canvis tenien les altres. Les palmeres, per exemple, era difícil traure-les perfectes. Hui no fallen i pel que fa als finals hi havia un “compàs d’espera” en els que es podia distingir el prefinal i final, al contrari

ArtiCLES

d’ara que tot està dirigit des d’una maleta i amb un sol home i que saps que ha finalitzat tot perquè un infinitat de trons d’avís ho anuncien. Quant a les “mascletaes”, que sempre han donat fama a València, esta capital s’ha quedat curta al nostre costat. Es diu que el concurs de la Plaça del Primer Molí, és el més d’allò més. Això vol dir que els castellonencs disfrutem dels millors espectacles del món. D’una cosa que no m’oblide al tornar a rememorar, són les “Nit de Foc”, que donaven una connotació especial a les nits festives. Com a final,

trobe a faltar que, espectacles com la traca de caramels o les mascletaes infantils no hagen prosperat. Era un del poc que donava la Junta de Festes -pirotécnicament parlant- als xiquets. Sort que des de fa dos anys se celebren “Encierros” que els donen “videta” als futurs festers. I l’epíleg es tanca amb un desig quasi impossible. Tant de bo les comissions recaptaren prou per a tornar als meus anys mossos en què disfrutava recorrent mitja ciutat, de les mans de mon pare en els concursos entre les diferents gaiates.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

189

ArtiCLES

Fernando Nadal Marco, història del Sequiol En l’espai urbà del sector va passar Fernando la seua infància i adolescència per Salvador Bellés Sabater

sta pàgina és un món de cançons. D’amor i de nostàlgia, de somnis i oblits, de senyals en la lluita per la vida. Comence per La canción del olvido, aquella sarsuela en què vaig haver d’intervindre com a partiquí, amb les primeres esplèndides veus d’Antonio Gascó i Amparín Polo, Marinel·la con su dulce cantinel·la... i el tenor còmic Timoteo Nadal, anys 50 en la sala d’actes de les Escoles Pies. Timoteo era tot un personatge, un clàssic còmic de sarsuela que va participar d’aquella moguda escènica d’abans i després de la guerra, amb grups de teatre rivals, amb veus excepcionals. Bo, doncs quan tot allò llanguia encara va haver-hi cuades en qualsevol A.C. GAIATA 15 escenari de Castelló i Timoteo era requerit per uns SEQUIOL o per altres molt sovint. En aquella funció, el senyor Nadal acudia als assajos, amb un dels seus tres fills que s’acostava a l’escenari amb soltesa i naturalitat des de la seua infància. Era Fernandito Nadal, el que somiava de ser actor. O tal vegada cantant, amb la seua dicció neta i una fonètica molt digna.

190

L’Hostal de la Llum Nou Magdalenes va durar. Es va instal·lar en el passatge de l’Arquitecte Traver, entre Hort de Corders i ronda Millars. Cada Magdalena, des de la de 1962 fins a la de 1970, ambdós inclusivament, sense interrupció. Ja he dit diverses vegades que per la meua intervenció en Ràdio Castelló i en el panorama del teatre local, me vaig veure nomenat membre de la Junta de Festes i, de sobte, director artístic d’aquell màgic local, de titularitat municipal. Els programes de varietats de Vicente Escura en algunes emissores van fer arribar fins a nosaltres a aquell xic cantant que era Fernando Nadal, tal vegada avalat ja per la família Murria, pare, mare i fills. Va ser normal per a la programació que Fernando tinguera l’oportunitat de cantar en el lluminós escenari i fer-ho a més molt bé. Boleros, balades i alguna ranxera... va ser Alfredo Amestoy, gran personatge de la comunicació aquells anys, qui va apadrinar Fernando per a

viatjar a Madrid i poder intervindre en un dels seus programes de TVE, cantant i fent pàtria amb aquella bella balada: Soy de una tierra verde junto al mar... Apareixia una nova vida com a cantant, que a moltíssims castellonencs tant ens va il·lusionar. La vida Timoteo Nadal i Lidón Marco havien iniciat la seua vida molt abans des del grup Virgen del Lidón, quan es van convertir en pares de tres xiquets, Pedro, José Vicente i Fernando, futboleros els dos primers i per això molt populars a Castelló i Fernandito a pla de xiquet prodigi. Tots, pares i fills, van haver de guanyar-se la vida amb diversos oficis i ocupacions, després que els xiquets passaren pel col·legi Ejército. Fernando despertava ja els primers somriures en els programes de l’entranyable Cuc i Peret. Després

ArtiCLES

van aparéixer els festivals on brillava Fernando junt amb Juan Folch, Toni Genil, Chico Lafuente, Mayte Martínez, Paquita Viajel, Maribel Marzal, Fernan River, Amparín Iglesias... que omplien de joventut i d’entusiasme tant el cine Rialto com el Romea o els estudis d’algunes emissores de ràdio, amb Escura i Arquimbau. També en els que jo mateix presentava en el saló San Pablo, precursors de Los lunes, concierto. Tal vegada Fernando tenia l’avantatge d’aprofitar els inspirats poemes del singular i recordat Àlex Querol, a qui posava música el jove mestre Jaime Palacios. I tot pareixia fet a la mesura de la veu, els gestos i el geni interpretatiu de Fernando Nadal. Espills còncaus La primera espenta d’Amestoy, l’amistat de Fernando amb Marisa Medina o amb el mateix Peret, després amb Isabel Tenaille, amb Serrat, va haver de recloure’s a Castelló i convertir-se com a màxim en una estrela de les funcions de La Pèrgola, amb motiu de les presentacions de les gaiates. Va arribar inclús a ser el protagonista d’una Imposició de Bandes de la Reina de les Festes. Bon ambient en el carrer, bons amics per a compartir rialles i saraus, però el xic aspirava a més, inclús a cantar amb molt d’estil allò de Soy soldado de levita... a l’arribar a l’edat de complir el servici militar. I després, enrolar-se amb el grup Los Martins, primer, i a continuació amb l’orquestra cubana Lecuona Cuban Boys per a fer

una gira pel nord d’Europa, Suècia especialment. Encara que sempre hi havia un retorn a Castelló. Li obsessionava el remor del mar... i va tornar carregat d’aplaudiments per les seues interpretacions sentides i emotives de la famosa cançó Cucurrucucú Paloma... també de la seua La flor de la canela... Europa De l’Est A Castelló continuava rebent compliments i homenatges, però no hi havia manera de trobar un llançament professional a Espanya. Així que Fernando Nadal va emprendre de nou el camí de l’esperança a Berlín i en gires per l’Europa de l’Est, on en veritat es va produir el seu èxit vital i artístic. Teatres i sales de festa li van donar l’oportunitat de trobar uns anys d’acomodament i felicitat, pensant a més que es convertia en ambaixador de Castelló en aquell món. Des del Berlín Oriental va fer gires per Alemanya, Praga i Polònia, acompanyat de la seua guitarra, a vegades vestit de mexicà, i els seus èxits queden reflectits en la premsa d’aquells llocs. En el Teatre Palace va conéixer la guapa ballarina Karin Külbel, van eixir junts, es trobaven a gust un amb l’altre, segur que es van enamorar i, al final, van decidir casar-se. Cada dia, ambdós aprenien algunes paraules de l’idioma de l’altre, alemany i castellà. L’alt grau d’il·lusió el van viure en Leipzig, on va nàixer el xiquet. Però ell adorava la seua infància, els seus amics i cada dia cantava allò de Cuántas veces yo pensé en volver. Primer per

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

191

ArtiCLES Nadal o en Magdalena. Després quan va aparéixer aquella notícia de la seua selecció per al Festival de Benidorm. I al final, ja, quan van arreglar definitivament tots els papers familiars, els d’ella especialment. I la seua curta vida va acabar després d’un temps dirigint i cantant en el seu Guateque, aquella llegendària Tebaida de Benicàssim que entre Troncho i Josety li van brindar perquè continuara la llegenda... Karin Külbel i els ﬁlls En la curta però intensa vida de 42 anys de Fernando Nadal hi ha tota una càrrega de somnis i d’esperances, d’il·lusions i també d’enyorances; Fernando Nadal va contraure matrimoni amb la ballarina alemanya Karin Külbel, primer civilment a Alemanya i després per l’Església a Castelló. Al juny de 1971 va nàixer en Leipzig, de la Saxònia alemanya, el seu fill Fernando, que hui viu a Almassora, on es va casar amb Dunia Rovira. Tenen dos fills bessons, Oliver i André. Ja a Castelló, al març de 1977 va nàixer Jenny Nadal, que va contraure matrimoni amb Nacho Porcar i tenen la xiqueta Jasmín, una altra néta de Fernando Nadal. I és que la vida seguix, a vegades entre cançons. Soy soldado de A.C. GAIATA 15 levita... de esos de caballería, soy soldado de levita. SEQUIOL

192

ArtiCLES

La pirotècnia com element de les nostres festes per Masclet d’Argent

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

193

a sensació de festa és incompleta si no tenim el component de la pirotècnia. En les societats mediterrànies, amb la vida (i les celebracions) bolcades en el carrer, traduir a ritme, color, so i fum l’acte de compartir el temps i les alegries és com una necessitat vital. Així és des que la pólvora, i amb ella la pirotècnia, va arribar a Europa pel doble camí de les expedicions de Marco Polo -a cavall entre la història i a llegendai la dominació musulmana. També és cert que la pirotècnia, després de nàixer a Xina com un element de la litúrgia religiosa, prompte va unir el seu camí al de l’artilleria. Però els mateixos que fabricaven propulsors de fletxes o enginys incendiaris o explosius, s’encarregaven de celebrar les victòries inundant els cels de llums i sons.

En la Comunitat Valenciana, i en concret a Castelló, des del principi hem tingut al foc com a protagonista. Prou en fixar-se en les grans festes: falles, fogueres i la Magdalena, el monument de la qual, la Gaiata, descendix d’un enginy emprat per a il·luminar…amb foc i sense que res s’incendie. De la voluntat de dominar el foc naix la pirotècnia: que els elements que hem disposat exploten o s’impulsen quan decidim, a la velocitat i amb la intensitat que s’haja previst. Apreciar eixa ostentació tècnica és motiu de gaudi per a moltes persones, ja que els espectacles pirotècnics, a banda de ser una constant, són un dels principals atractius de les festes en terres valencianes. Suficient és contemplar les milers de persones que es dirigixen al Primer Molí, a la Plaça de l’Ajuntament de València

ArtiCLES o a l’emblemàtica plaça alacantina dels Estels. D’eixa passió compartida per tots els valencians és mostra l’interés de la televisió pública de transmetre este tipus d’espectacles, en concret les mascletaes. Esta variant de les manifestacions pirotècniques és pròpia de les nostres terres. En molt pocs llocs s’acudix amb tanta passió per a disfrutar de la mateixa i poques són les firmes alienes a la Comunitat Valenciana que han aconseguit l’excel·lència en l’art de la mascletà. Això es deu, a més de per la demanda que existix, a l’herència de l’època en què la pirotècnia era artesanal en tots els seus processos: artesanal era la fase d’elaboració, amb afecte, prudència i ajudat de cavalleries era el transport i u per un es botaven els distints artefactes. Hui en dia, en un món marcat per la globalització, resulta més senzill per a les empreses del sector adquirir els artificis necessaris per a disparar una mascletà. Només cal comprar, muntar i disparar amb els mitjans coneguts per tots i aplicats d’una manera específica per cada empresa. No obstant això, la cultura, la tradició i el costum fan que la terra de les mascletaes siga la nostra. A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

194

I a Castelló s’ha desenrotllat un estil propi de disparar, escoltar i viure la mascletà. Diferent, ni millor ni pitjor. En açò la tradició ha tingut poc a veure. Han sigut la configuració urbana i l’evolució de les mesures de seguretat les que han desterrat la mascletà de la Plaça María Agustina i dels espais que per distintes zones de Castelló s’empraven per a oferix estos espectacles, en el seu moment organitzats per les comissions de sector. La mascletà a Castelló va viure una crisi d’identitat: l’avinguda del Mar, el carrer La Vilavella, el llavors incipient Pau Gumbau (sobre terra!) van ser escenaris que no van quallar com a recinte de focs. Finalment, ja acabant la dècada dels 90, es va crear en el Primer Molí un espai dedicat a la Mascletà. Al principi tampoc pareixia una ubicació definitiva, però va quallar.

A l’inconvenient de ser un espai obert, es va unir l’avantatge de tindre una gran quantitat de metres i a la voluntat de les diferents firmes de triomfar a Castelló. A poc a poc, la caixa de ressonància que suposa una plaça tancada va ser substituïda per un mode diferent de fer les coses. Més quantitat de material i mestria a dominar la dificultat que significa tindre més elements a controlar. El resultat, el que coneixem en els últims anys. Espectacular!. Però no sols de mascletà tradicional viu la festa. A Castelló tenim l’oportunitat de conéixer altres varietats. Amb la finalitat que puga ser rebuda per un públic dispers, els diumenges es realitza una mascletà aèria als peus de la Magdalena. És una mascletà quasi sense masclets, basada en les explosions en altura. No és com manen els cànons, però ens permet complir amb el nostre “deure de genealogia” i disfrutar del domini del foc i el so. També hem vist el contrari, la profusió de masclets amb les mascletaes individuals. Hui en dia no tenen excessiu predicament, sobretot per la quantitat de gent que es necessita per a aconseguir un efecte encara que siga paregut al que veiem en una mascletà ordinària. Però així, llançant a mà i amb el suport d’alguns elements més per a rematar, és com va nàixer la mascletà. En la nostra ciutat hem viscut l’experiència de conéixer la versió italiana dels espectacles diürns, però no va arribar a quallar. Potser perquè per a veure-ho calga estar molt lluny. Potser pel ritme pausat que li és propi. Potser, però reconeixent la seua validesa, no és un espectacle que haja arrelat a Castelló. L’última de les varietats de mascletaes que solem disfrutar a Castelló són les nocturnes, una mascletà que reforça l’acompanyament aeri amb elements que omplin el cel de colors. Poc freqüent, però acceptada pel públic.

ArtiCLES

L’amor cap a la pirotècnia, cap a la tradició que en esta terra van introduir els àrabs, fa que a Castelló intentem disfrutar de totes les seues varietats. A banda de la mascletà, no cal dir que els castells de foc (estos descendents de l’escola italiana) alcen admiració. Milers de persones disfruten d’esta cita quasi obligatòria en les nits de magdalena. Espectacular combinació de llums i so, mestria en el domini del foc. Ritme adequat per a cada fase i un apoteosi final espectacular…molts elements que fan dels castells l’espectacle pirotècnic total, una cosa així com la Champions de la pirotècnia. Una empresa pirotècnica aspira a disparar castells com a mostra inequívoca del seu saber fer. Castells també hi ha de moltes variants. La principal variant són els piro-musicals, combinant música i focs. El més espectacular, quan s’utilitza la música en directe. Sense arribar a ser castells, manifestacions piro-musicals d’alt nivell s’han viscut en algunes edicions del Magdalena Vitol (1998 i 2000, per exemple) o en els dissenys de l’Encesa de Gaiates de finals del segle passat. L’últim dels grans piromusicals es va disparar amb motiu de la inauguració del Palau de la Festa i estava basat en la música que tradicionalment identifiquem amb l’univers fester de Castelló. Cal destacar especialment la Nit del Foc, a Castelló

concebuda com una successió de castells llançats des de distint punts, l’un darrere de l’altre. Ací l’espectacle, per descomptat, està en el treball dels pirotècnics, però també en el públic i en el seu esforç per aconseguir l’un darrere de l’altre, tots els escenaris previstos. En esta segona etapa de la Nit del Foc potser no s’aconseguixes el nivell d’emotivitat dels anys 70 i 80, quan tot Castelló es llançava al carrer per a anar d’un lloc a un altre. Això es deu al desenrotllament urbà i a l’evolució de les mesures de seguretat, que han desplaçat als castells -també- a espais perifèrics. També influïx, lògicament, la configuració de les festes. En aquella primera etapa -amb l’atractiu afegit del premi als sectors- pràcticament no hi havia una altra oferta festiva nocturna. Quan un castell aprofita una làmina d’aigua tranquil·la per a multiplicar els efectes lumínics, estem davant d’un piro-aquàtic i de tant en tant s’organitza un d’ells a Castelló aprofitant l’incomparable marc de la dàrsena del Port. Per a això s’aprofiten instal·lacions de terra i plataformes ubicades sobre l’aigua. A més de castells i mascletaes, les manifestacions pirotècniques de gran format, a Castelló disfrutem de la pirotècnia d’altres formes. La més bàsica, la traca, emprada com a manifestació de festa a nivell oficial i també a nivell particular. De fet, a Castelló es crema

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

195

ArtiCLES

la traca més gran entre les que es programen: la traca final. I acompanyats de l’olor i el soroll de la traca eixim de Castelló per a anar de Romeria. A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

196

Hereva de la tradició de les incruentes batalles entre el pecat i la virtut -pròpia dels carnestoltes- sorgix la tradició dels dimonis. En la setmana de la Magdalena comptem amb una recreació d’un correfocs tradicional que Xarxa Teatre ha sabut convertir en espectacle. I més de vint anys representant l’espectacle -sempre igual i sempre diferent- convertixen a la Nit Màgica en un element més de la tradició pirotècnica relacionada amb les nostres festes. Però com ha quedat exposat, la pirotècnia no sols està present en les principals festes de Castelló. També es fa ús d’ella en la festes dedicades a la nostra patrona i no falta l’acabament de focs en els festes de carrer. Tampoc falta a la seua cita la mascletà en les festes

del Grau. Amb salves anunciem les grans solemnitats: imposicions de bandes, inici de festes, aniversari de la Coronació de la Mare de Dèu del Lledó…Inclús, recordant l’antic matrimoni entre la pirotècnia i fets bèl·lics, el grup de Trabucaires de la Colla Xaloc -i d’una altra manera la Guarderia Rural durant la Romeria- mostren un altre mode d’aconseguir ritme utilitzant la pólvora. En definitiva, el foc està present durant tot l’exercici festiu castellonenc. Caixes xineses, masclets, petardos, piuletes, xinesos, palometes… tots són elements que els més xiquets aprofiten per a fer els seus propis temptejos. Més d’una vegada es coordinen diversos xavals per a intentar un efecte determinat, per a anar més enllà de cremar un petardet. I és que la pirotècnia, el domini del foc, ho portem en la sang i en els gens. Desenvolupem eixa virtut. Això si, amb prudència.

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

197

Carrer Bartolomé Reus, 58 Telèfon 964 34 26 05 info@publyregal.es 12005 CASTELLÓ A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

198

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

199

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

200

ELS MÉS NATURALS

Polígon Industrial Mercat d’Abasts, naus 5 i 6 Partida Bovalar, s/n Telèfons 964 73 04 29 - 964 73 04 30 Fax 964 73 08 33 12004 CASTELLÓ

50% descuento en TRAJES REGIONALES 20% descuento en ENAGÜAS Avinguda València, 98 - Telèfon: 964 257 500 - CASTELLÓ www.tintoreriapressing.es - info@tintoreriapressing.es A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

201

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

202

Oficina: Carrer Blasco Vichares, 6 baix 12005 CASTELLÓ Tallers: Avinguda Hnos Bou, 253 - 12003 CASTELLÓ Telèfon 964 34 06 66 - Fax 964 34 06 67 info@juanvinuesa.com - www.juanvinuesa.com A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

203 S.C.P.

DEPILACIÓ LÀSER METGE

MERCAT CENTRAL CASTELLÓ 3era GENERACIÓ

LLOC DEL 123 AL 128 SERVICI A DOMICILI

Carrer Alloza, 153 - 1º 12001 CASTELLÓ Telèfon: 615 353 753 dpylcas@hotmail.com

TELÈFON: 964 22 52 36 MÒBIL: 620 940 199 MÒBIL: 686 071 928

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

204

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

205

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

206

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

207

Està a la venda el llibre del XXV aniversari del Sequiol. Si estàs interessat en ell, contacta amb nosaltres al nostre Cau.

Pintura decorativa i industrial Paviment Autoanivellant i Microciment Estuc de Disseny d’Alta Gamma Venecià i de Calç Tractaments Anti-ﬂoridura Neteja de Graﬁt Neteja per Xorrada Abrasiva Empaperat Lacat de Portes i Mobles

Ciutat del Transport • Av. Lairón, nau 116 A 12006 CASTELLÓ • Fax: 964 25 34 03

A.C. GAIATA 15 SEQUIOL

208

"RAMELL DE LLUMINÀRIES I TARONGINA" Gaiata de la Ciutat 2012 Gaiata guanyadora del 1er. premi de la Magdalena 2011 A. C. Gaiata 15 SEQUIOL

Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràﬁques Color Imprés el 17 de febrer de 2012, festivitat de Sant Teodor.

Magdalena

A.C. Gaiata 15 “SEQUIOL”

2012

Gaiata 15

Gaiata 15 Sequiol

SEQUIOL

Magdalena 2012