DETROIT26

c a t .

Un viatger dels temps torna a la Vilanova del 2007. Tornar on hi ha alegria sempre és agradable. El Barça de Ronaldinho acaba de guanyar la segona Champions i España va bién. Hi ha una colla a la terrassa d'un bar de la Rambla fent tertúlia i el visitant s'hi apunta. Porta novetats i se l'escolten:

El més gros que passarà, i passarà de seguida, explica el viatger del futur, és que el sistema bancari se n'anirà a fer punyetes. No foti, si hi ha alguna cosa resistent a les crisis, són els bancs! Res de crisi, una hòstia monumental. Ei, que no és broma, que la Caixa del Penedès desapareixerà.

Què? La Caixa del Penedès caput?

Caput del tot i per rescatar la banca i els pisos sobrevalorats que tenien caldran cent mil milions d'euros de diner públic!

Què diu? I d'on sortiran tants calés?

D'enlloc. Tot a base de deute. Un deute monstruós, diuen que no es podrà tornar mai. No hi haurà diners per la sanitat i faltaran metges i l'ensenyament entrarà en crisi total i serà habitual que la canalla no entenguin el que llegeixen!

Un dels que escolta, assegut a la terrassa del bar, molt preocupat, truca per telèfon a casa seva:

Corre, vés a comprar arròs i oli al súper, corre, ja t'explicaré. No cal, diu el viatger del temps, no cal, el subministrament d'aliments i productes al súper està assegurat, només hi haurà algun petit problema quan arribi la pandèmia.

E E

L MÓN NO S'HA ACABAT. L MÓN NO S'HA ACABAT.

02 02

Pandèmia? Quina pandèmia?

Sí, sí, hi haurà una pandèmia. Vint-i-set mil morts a Catalunya cent vint mil a tota Espanya. Tot tancat, només els súpers i les coses més bàsiques. La gent a casa sense treballar, d'un dia per l'altre, bars i esglésies tancades.

Però que diu? Estem al segle XXI, una cosa són les crisis econòmiques, però pandèmies i guerres són cosa del passat!

Ai, ai, ai .. que encara no els he dit una cosa. Rússia i Ucraïna amb el suport de l'OTAN entraran en guerra. Mitja Ucraïna arrasada i els països europeus rearmant els exèrcits amb por a un atac nuclear!

D'entremig de l'esverament de la colla de la tertúlia surt una veu tranquil·litzadora:

A veure, calma i tranquil·litat. Si vostè ha pogut tornar del 2023, i si va ben vestit i ben pentinat, és perquè el món no s'ha acabat. El tripartit que ara mana a Catalunya i el Zapatero alguna cosa faran. La Generalitat i Madrid van en la mateixa direcció, en Mas fa una oposició seriosa i acabem d'aprovar un nou estatut que promet estabilitat política... Què pot anar malament?

ESCRIPCIÓ SENZILLA DE L'EFECTE HIVERNACLE. ESCRIPCIÓ SENZILLA DE L'EFECTE HIVERNACLE.

Els cotxes al Sol s'escalfen. Els vidres deixen entrar la radiació solar i l'interior s'escalfa. Els mateixos vidres impedeixen que l'escalfor surti. Per això, a l'hivern, a casa, tanquem les finestres. És l'efecte hivernacle. Tan simple com un vidre al sol.

L'atmosfera fa el mateix. El CO₂ és el vidre. Amb poc CO₂ l'atmosfera actua com una finestra sense vidre i la temperatura varia segons els seus cicles naturals. L'excés de CO₂ posa el vidre a la finestra i l'interior s'escalfa. Com un cotxe al Sol o com les finestres de casa.

L'atmosfera , i el mar no s'escalfen tan de pressa com un cotxe. En cent cinquanta anys s'han escalfat un grau i dues dècimes. Sembla poc i seria poc si la Terra i el Mar fossin com un cotxe, però no ho són. Són molt més complexes.

04 04

D D

L'atmosfera i el mar són entorns que contenen equilibris fràgils, com ho seria una pastilla de mantega dins el cotxe. El volant o els seients no s'alteren pel fet d'escalfar-se, però la consistència de la mantega, igual que el clima i els ecosistemes, queden profundament alterats.

Un grau i mig d'increment és el límit que s'ha "pactat" perquè les afectacions no siguin irreparables. Per sobre, els efectes poden ser devastadors. Perquè el vidre atmosfèric sigui prou prim i a sota la temperatura no ultrapassi aquest l'increment d'un grau i mig s'ha determinat que a 2030 les emissions hauria de ser un 50% de les que hi havia a 2019 i que a 2050 s'haurien d'aturar del tot. Això donaria temps per a iniciar la retirada del CO₂.

Seguin aquest pla de reducció, ara hauríem d'estar aproximadament un 15% per sota de les emissions de 2019. La realitat és que les emissions no només no han minvat sinó que han augmentat. Una actitud realment temerària. El vidre atmosfèric continua fent-se cada cop més gruixut. El grau i mig es dóna per superat. Continuem amunt i els pronòstics dels efectes d'un augment de la temperatura de dos graus fan por.

Ningú, ni des de la política ni l'economia, preveu sacrificis ni polítics ni econòmics per reduir les emissions. Anem més amunt. Ja són tant nombrosos com seriosos els pronòstics de tres graus d'increment a final de segle.

Sembla una broma que la fi de la història sigui per una causa tan ximple com un vidre al Sol. Mai m'hagués pensat que l'apocalipsi seria tan trist. Un gran meteorit hagués estat més digne.

05 05

'ESVENTRAMENT CULTURAL 'ESVENTRAMENT CULTURAL

Miquel Bernadó Miquel Bernadó

2023: la guerra d'Ucraïna segueix ben viva, impassible, constant. Una de les víctimes d'aquest absurd conflicte ha estat l'edifici del Teatre de Mariúpol, important ciutat portuària que la guerra ha convertit en una immensa ruïna. El passat mes de maig un bombardeig, suposadament d'autoria russa, va trinxar literalment l'edifici juntament amb les tres-centes persones que es trobaven al seu interior.

La destrucció premeditada de símbols culturals és una constant en tots els conflictes bèl·lics. Recordeu l'històric bombardeig de Dresden del 1945, o l'incendi de l'emblemàtica Biblioteca de Sarajevo, l'agost del 1992. Als testosterònics "membres" de la "intel·ligència militar" els objectius culturals sempre els provoquen somnis humits.

"Quan escolto la paraula cultura, agafo la pistola" és una frase que va ser falsament atribuïda als jerarques nazis Goering i Goebbels, així com al patètic general franquista Millán Astray. No, ells mai la van pronunciar.... però no per falta de ganes.

El Teatre de Mariúpol aviat serà un record: les tropes russes estan efectuant una destrucció sistemàtica de les seves restes per a evitar-ne la reconstrucció. "Terra cremada": aquesta és el lema dels vencedors. Recordeu la detonació dels colossals budes de Bamiyan a càrrec dels talibans (2001), o bé la destrucció que l'anomenat Estat Islàmic va provocar a l'antiga ciutat romana de Palmyra (2015).

L L

06 06

No tot està perdut, però. El proppassat 28 de novembre els teatres ucraïnesos de Leòpolis i Odessa van ser nomenades millors companyies d'òpera de l'any 2022 per haver reobert malgrat continuar patint els estralls de la guerra.

Aquests dos teatres han reprès recentment, malgrat la guerra, la seva activitat amb produccions d'abast mundial. A Sarajevo, als anys noranta, també el Kamerni Teatar es va mantenir obert, tot i el setge i l'amenaça dels franctiradors serbobosnis. Aquest teatre es va convertir en un símbol d'una població que no volia ser doblegada per la força de les armes.

Cultura... o barbàrie. Aquesta és la tria que fa perdre el son als traficants d'armes, incloent-hi Abdul Rahman El Assir, el gran amic de Juan Carlos I... i de Felipe González (por consiguente).

S S

Després de molts anys de docència sóc testimoni de com ha canviat la relació entre els diferents actors que col·laboren en l'educació dels adolescents.

Els que avui són pares, quan eren alumnes, sabien que a l'escola hi havia el professorat molt bo, el bo i el no tan bo. També sabien el que els seus pares esperaven de la institució: Adquisició de coneixement, comprensió lectora, redacció, vocabulari, raonament, i també, relacions d'amistat. A part de la família, mestre i alumne, no hi havia cap altre actor a l'escenari educatiu. Avui, les/els adolescents no són diferents de fa un parell de dècades, continuen sent sensibles i tenen necessitat d'aprendre, descobrir i fer bones amistats. La qüestió és què esperen les famílies actuals de l'escola? La resposta és TOT, des que els ensenyin a mastegar quan comencen Educació Infantil, fins a obtenir excel·lent en acabar l'Educació Postobligatòria. Dit ras i curt, els pares i mares esperen de l'escola que el seu fill o filla sigui feliç.

I quins són els actors que intervenen actualment en l'educació dels adolescents? A escena, n'hi hauria molts més: Vetlladors, psicòlegs, psicopedagogs, logopedes, monitors, mediadors, coordinadors, directors pedagògics, directors de projectes, tutors i en un paper molt secundari, el professorat. Efectivament, els polítics i els centres educatius han canviat l'objectiu de l'escola i han deixat en un lloc residual que els estudiants aprenguin, acceptin els errors, tolerin el fracàs i s'esforcin. Ras i curt, han fet seva la frase "el client sempre té raó".

08 08

OBREPROTECCIÓ

OBREPROTECCIÓ Pilar Amela Pilar Amela

Aquest paradigma és fruit d'un profund i ràpid canvi social que les famílies expressen amb una sobreprotecció envers els seus fills. Aquesta actitud porta que l'educació secundària, i fins i tot la universitària, col·labori amb la infantilització dels joves, donant títols a tort i a dret, amb l'objectiu prioritari: La felicitat.

De moment, sembla que l'alumnat no l'està aconseguint atès que la quantitat de joves amb problemes psíquics és alarmant. La sobreprotecció envers els joves és perillosa i té conseqüències: Frustració, inseguretat, baixa autoestima, manca d'autonomia.

La complicitat entre sistema educatiu i família ja no és un relat rodó, L'escola ja no pot mirar cap a l'altra banda. Els docents no podem enganyar més als adolescents; Són persones amb molta capacitat per desenvolupar els seus reptes, però el treball és indispensable per assolir-los. Canviem les normes del joc!!

09 09

DE CINE PUNTS DE CINE A A

Raimon Soler Renobell Raimon Soler Renobell PUNTS

Sovint tenim la creença que el cine en majúscules, els estudis on es generava la màgia dels llargmetratges i on coincidien actors, directors i productors per a crear-la, va néixer a Hollywood. Però l’any 1896 als afores de Londres van començar a caminar els primers estudis cinematogràfics del món. Aquests eren els Ealing studios, que va aconseguir fer-se un lloc destacat a la història del cine amb el seu segell de qualitat, tant pel que fa als seus actors com els guions i fins i tot els cartells que les anunciaven (vegeulos aquí al costat). Aquest còctel va permetre diferenciar les pel·lícules que tenien el “segell Ealing”, d’aquelles que no; un cop més, els anglesos havien fet que els productes culturals fossin els seus millors ambaixadors.

El moment més dolç d’aquests estudis és sens dubte la postguerra, ja que al llarg dels anys 50 van aconseguir unir la més fina ironia britànica amb una gran escola d’actors, molts d’ells provinents del teatre. D’aquesta època podem destacar les fantàstiques El quinteto de la muerte, 1955, Oro en barras, 1951 i Ocho sentencias de muerte, 1949. Precisament en aquesta última és on l’actor icònic de Ealing, Alec Guiness interpretava magistralment a 8 personatges diferents traient pit de la seva llarga trajectòria al teatre. Per fer un tastet, activeu els codis QR per a veure un documental de la història i repercussió dels Ealing studios (activeu subtítols a youtube).

10 10

OSTALS APÒCRIFES OSTALS APÒCRIFES P P Josep Masalles Josep Masalles

Vilanova i la Geltrú

12 12

T a r g e t a P o 13 13

Mondo cane Mondo cane

Bobi no anar a escola pero saber coses i un dia amics de amo venir convidats a casa i ser gent de saber de tot i parlar de gossos i dir gossos no ser inteligents per ser animals de categoria inferior i amo dir bobi ser gos inteligent i demanar a bobi de sumar un mes un i bobi aixecar pota dues vegades i amo dir a convidats de preguntar a bobi i convidat pregutar de sumar vuit mes quatre i bobi aixecar pota dreta una vegada i pota esquerra dues vegades i amo dir bobi demostrar ser intel·ligent i convidat tornar a preguntar de multiplicar tretze per vintiset i bobi pensar ser pregunta amb mala intencio i quedar pensant i acostar a convidat i aixecar pota de darrera i convidat esperar resposta i resposta de bobi no ser numero sino pixar pantalons i bobi pensar de gossos ser més inteligents que amos tontos i llastima de gossos no saber riure.