Zinema uztaila 2019 julio

Page 1

_Donostia / San Sebastíán

_

tabakalera.eu

FOKUAK / FOCOS: ZINEAREN HISTORIA IRAUNKORRA. ZAHARBERRITUTAKO KLASIKOAK / HISTORIA PERMANENTE DEL CINE. CLÁSICOS RESTAURADOS Gure liburutegietan modu ordenatuan edo ez ordenatuan, armonia alfabetikoan, eleberriak, narrazioak, poemak, literaturaren historiaren mende eta estiloak nahasten diren moduan (Darío, Dickens, Didion, Dinesen, Dostoyevski, Durás, Dylan, Eco…), Tabakalerako zinearen gisako areto batean balizko zinearen denbora, iraupen, estilo, soinu eta irudiak txandatu eta elkar aberasten dute.

Así como en nuestras bibliotecas conviven y se confunden en más o menos ordenada armonía alfabética novelas, relatos, poemas, siglos y estilos de la historia de la literatura (Darío, Dickens, Didion, Dinesen, Dostoyevski, Durás, Dylan, Eco…), también en una sala como la de Tabakalera se van alternando y enriqueciendo mutuamente todos los tiempos, duraciones, estilos, sonidos e imágenes posibles de la historia del cine.

Elkarri jarraitzen dioten filmek osatutako konposaketa horrek irudien arteko korrespondentziaz eta elkarrizketaz betetako historia iraunkorra sortzen du. Ingalaterra Viktoriarrean, espiritismo saio batean, beste aldean zer dagoen kontatuko baligute bezala: “Argia, argi gehiago”.

Esta composición de películas que se siguen unas a otras genera una historia permanente llena de correspondencias y diálogos entre las imágenes. Como si en una sesión de espiritismo de la Inglaterra Victoriana todos los espíritus se aparecieran al mismo tiempo para contarnos a varias voces qué hay del otro lado: “Luz, más luz”.

DONOSTIA SARIEI OMENALDIA / HOMENAJE PREMIOS DONOSTIA ZINEAREN HISTORIA IRAUNKORRA / HISTORIA PERMANENTE DEL CINE JAZZINEMA

FOKUAK / FOCOS

Mahai-gaineratu dezagun beraz balizko teoria bat: zinea eta bere historia etenik gabe, munduko areto guztietan, proiektatzen den pelikula bat eta bakarra dira: Agnès Vardaren azken ibilaldia Normandiako hondartza batean barrena, Buster Keaton tango oso mantso bat dantzatzen ari da Kaurismakirekin ortzimugan errusiar korazatu baten sirena, zuri beltzean, entzuten den bitartean, adibidez.

2019/07-08-09

UZT / ABU / IRA JUL / AGO / SEP

ZINEMA CINE

LESLIE WOODHEAD / ROBERT REINERT / ORSON WELLES / JEAN VIGO / ROGER VADIM /JEAN-LUC GODARD / NICOLE VÉDRÈS / ÉDOUARD MOLINARO / WOODY ALLEN / CARL THEODOR DREYER / ALFRED HITCHCOCK / EDITH CARLMAR / VERA CHYTILOVÁ / GUY HAMILTON / KING HU / TOSHIO MATSUMOTO / MÁRTA MÉSZÁROS / ELFI MIKESCH / DAVID LYNCH

EU

Tabakalerako zinema Tabakalerak, Euskadiko Filmategiak, Donostia Kulturak, Elías Querejeta Zine Eskolak eta SSIFF-Donostiako Zinemaldiak elkarrekin programatzen duten partekatutako pantaila publiko bat da. ES

El cine de Tabakalera es una pantalla pública compartida programada conjuntamente por Tabakalera, Filmoteca Vasca, Donostia Kultura, Elías Querejeta Zine Eskola y SSIFF-Festival Internacional de Cine de San Sebastián.

SARRERAK / ENTRADAS Prezioa / Precio: 3,50€

+Info info@tabakalera.eu 943 11 88 55

Tarjeta Donostia Kultura y Tarjeta Tabakalera / Tarjeta Donostia Kultura y Tarjeta Tabakalera : - 10%

Andre zigarrogileak plaza 1, 20012 Donostia / San Sebastián Gipuzkoa

_

tabakalera.eu

LG / DL/ LD: SS-2043-2016

06/07 Larunbata / Sábado > 19:00 Opium, Robert Reinert, Alemania, 1919, 112’

Fokuaren irekiera eta EQZEko artxibo espezialitateko ikasleek aurkeztutako saioa. / Inauguración del foco presentado por alumnos de la especialidad de archivo de EQZE.

Zinea da, bere hiru denborekin etengabeko solasean: iragana, oraina eta etorkizuna. Teoría horretan, bere “gertutasun” dimentsioan, badu garrantzia aurreko eta ondorengo pelikularen inguruko galdera egiteak: nondik gatoz? nora goaz? “Elkar ukitzen” duten liburuen eta filmen gertutasun horretan, batzuetan, zinearen historia ofiziala kontatzen duten liburuek sekula ikusiko ez dituzten dirdirak sortzen dira. Orduan, ikuslea bere zinearen historiaren muntatzailea bilakatzen da. Munduko soinu eta irudi guztiak bere modura batzen dituen bizipenen eta memoriaren gordailua.

Zinema maite dugu! ¡Nos gusta el cine!

FOKUAK / FOCOS: JAZZINEMA 4

Teoria honek badu etorkizunarekin lotutako “urruneko” dimentsio bat. Gurea bezalako areto batean, dagoeneko, oraindik filmatu ez diren pelikula guztiak proiektatzearen aukera. Eta bueltan noa Ingalaterra Victoriarreko espiritismo taldera: zinea ikusteak etorkizuneko zinea asmatzeko aukera ematen du. Esku bat besteagana hurbiltzen ari deneko keinu hori (Akerman, Bresson, Cocteau, Denis, Kiarostami, Lacuesta, Martel), berriz errepikatuko da oraindik sortu ez diren pelikuletan.

Es el cine en continuo diálogo con sus tres tiempos: pasado, presente y futuro.

13/07 Larunbata / Sábado > 19:00

10/08 Larunbata / Sábado

L’Atalante, Jean Vigo, Francia, 1934, 89’

Goldfinger, Guy Hamilton, Reino Unido, 1964, 108’

Hau da udako zine zikloarentzat sortu dugun markoa, 20ko hamarkadatik 80kora arteko zinearen historia iraunkorrari errepasoa, berriki nazioarteko jaialdietan berriro estreinatutako kopia zaharberrituak. Programa zuzenean lotzen da partekatutako pantaila honetan kide garenon helburu garrantzitsu batekin: gure publikoei behin eta berriro zinearen balizko historia guztiak berridazteko aukera eskaintzea. Donostia Zinemaldiak orain bi urte abiatu zuen Klasikoak atala, bertan, urtez urte izenburu aski ezagunen kopia zaharberrituak ikusteko aukera ematen du. Nosferatuk historian mugarri izan diren egileak berrikusten jarraitzen du. Euskadiko Filmategiak ikaragarri gozatzeko bidea eman digu Cineteca Bolognak zaharberritutako Buster Keaton handiaren pelikulen kopiekin. EQZEk artxiboaren eta memoriaren inguruan gogoeta egiteko aukera ematen duen espezialitate oso bat dauka aukeran. Eta Tabakaleratik, eragile horiekin guztiekin elkarlanean, iristean den etorkizunaren eta iragan horren arteko solasaldia bideratzen saiatzen gara. Eta datorren ikasturtean, hilabetero izango bagenu aukera pelikula-altxor horiek zaharberritzen dituzten lantaldeak euren ikerketa eta lan-prozesuen inguruan hizketan gure zinean entzuteko? Zine-eskolan nazioarteko adituak ari dira klaseak ematen baina orain aretoko publikoagana ekartzea da gakoa, Cineteca di Bolognako Cecilia Cenciarelli zaharberritzailea bezala, berak Sherlock Jr. (Buster Keaton, 1924) filmaren inguruko sekretuak kontatu zizkigun. Badira zenbait termino poliki-poliki ezagunak bihurtu behar dutenak, horretarako da zine-areto hau Zine-eskolaren gela bat: lehen belaunaldiko nitratokopiak, negatibo originalaren eskaneatua, birmasterizazioa, e.a. Horretarako, urrian hasiko dugun ikasturtean hasiko diren zaharberritzaileen bisiten hitzaurre gisa balio duen ziklo hau abiatuko dugu orain. Uda heldu da eta gure aretoa altxorraren uhartea, brisa, babeslekua bihurtu da. Expresionismo aurreko Alemanian mediku bat Txinara doa opioaren ondorioak aztertzera (Opium, Robert Reinert, 1919). Senaren bazterrean, Jean eta Juliettek euren maitasun istorioa bizi dute (L’Atalante, Jean Vigo,1934), bitartean Nicole Védrès zuzendari frantziarrak kaleak, merkatuak, errotak, jendea eta abestiak erretratatzen ditu Frantziako hiriburuan (Paris 1900, 1947). Argiaren hiriak bi heriotza-berpizteri utziko die lekua: Ordet, Carl Theodor Dreyer, 1955, eta Vertigo, Alfred Hitchcock, 1958. Orain, beste agerraldi bat: Liv Ullmanek 20 urte zituela egin zuen dantza lehenengo aldiz Edith Carlmar zuzendari norvegiarrarentzat (Ung Flukt, 1959). Eta ondoren, krisialdia: Txekoslovakia. 60ko hamarraldia, Vera Chytilovák euren bizitzei zentzua bilatzen ari diren bi emakumeren historia kontatzen digu (O necem jinem, 1963). Uda aurrera doa, abuztuak 10, Donostiako Aste Nagusia: zer izan daiteke ospakizunerako hobea James Bond-Sean Connery (Goldfinger, Guy Hamilton, 1964, 007 agentearen bertsio dirdiragarri eta kistchena baino?. San Lorentzoren Pertseidak eta Ekialdeko itsasoak: batetik Tarantinok bere Kill Billen zuzeneko erreferentzia gisa aipatzen duen Dragon Inn, King Hu, 1967. Bestetik, zinearen harribitxi galdu eta berreskuratua: Bara no sôretsu, Toshio Matsumoto, 1969, Tokyo 60ko hamarraldian, gay underground giroaren erretratua.

En esta teoría, en su dimensión de “proximidad”, es importante preguntarse por la película precedente y posterior: ¿de dónde venimos? ¿a dónde vamos? En esa cercanía de los libros y de las películas “que se tocan” suceden a veces destellos que ningún libro oficial de historia del cine podrá nunca descubrir. Es cuando el espectador se convierte en montador de su propia historia del cine. En depositario de una experiencia y memoria que va uniendo a su particular manera todas las imágenes y sonidos del mundo. Tiene también esta teoría una dimensión “lejana”, de futuro. La posibilidad de que en una sala de cine como la nuestra se estén ya proyectando todas las películas que aún no se han filmado. Y vuelvo al grupo espiritista de la Inglaterra Victoriana: Ver cine permite adivinar el futuro del cine. Ese gesto repetido de una mano acercándose a otra (Akerman, Bresson, Cocteau, Denis, Kiarostami, Lacuesta, Martel), volverá a repetirse una y otra vez en las películas que todavía no existen. Este es el marco en el que presentamos nuestro ciclo de verano: un repaso a esa historia permanente del cine desde los años 20 a los 80 en copias restauradas y recientemente reetrenadas en festivales internacionales.

20/07 Larunbata / Sábado

16/08 Ostirala / Viernes

Paris 1900, Nicole Védrès, Francia, 1947, 74’

Dragon Inn, King Hu, Taiwán, 1967, 110’

27/07 Larunbata / Sábado

17/08 Larunbata / Sábado

Ordet, Carl Theodor Dreyer, Dinamarca, 1955, 125’

Bara no sôretsu (Funeral Parade of Roses), Toshio Matsumoto, Japón, 1969, 105’

El programa se conecta directamente con uno de los objetivos clave de los socios de esta pantalla compartida: ofrecer a nuestros públicos la posibilidad de reescribir una y otra vez todas las posibles historias del cine. El Festival de San Sebastián puso en marcha hace dos años su sección de Klasikoak, donde año a año se van presentando las últimas copias restauradas de grandes títulos. Nosferatu sigue repasando autores clave de la historia. Filmoteca Vasca acaba de deleitarnos con las copias restauradas por Cineteca di Bologna del gran Buster Keaton. La escuela EQZE tiene una especialidad íntegramente dedicada a reflexionar sobre el archivo y la memoria. Y desde Tabakalera, en colaboración directa con todos los demás, tratamos de orquestar un diálogo permanente entre ese pasado y el futuro que llega.

02/08 Ostirala / Viernes

23/08 Ostirala / Viernes

Vertigo, (Vértigo: De entre los muertos), Alfred Hitchcock, EUA, 1958, 128’

Örökbefogadás, Márta Mészáros, Hungría, 1975, 87’

En la Alemania del pre-expresionismo, un doctor viaja a China para investigar los efectos del Opio (Opium, Robert Reinert, 1919). A orillas del Sena, Jean y Juliette viven su particular historia de amor (L’Atalante, Jean Vigo,1934), mientras la directora Nicole Védrès retrata calles, mercados, molinos, gentes y canciones de la capital francesa (Paris 1900, 1947). La ciudad de la luz da paso a dos muertes-resurrecciones: Ordet, Carl Theodor Dreyer, 1955, y Vertigo, Alfred Hitchcock, 1958. Ahora, otra aparición: Liv Ullmann tenía 20 años cuando bailó por primera vez en el cine para la directora noruega Edith Carlmar (Ung Flukt, 1959). Y después, la crisis: Checoslovaquia, años 60, Vera Chytilová nos cuenta la historia de dos mujeres en busca del sentido de sus vidas (O necem jinem, 1963). El verano avanza, estamos ya en el 10 de agosto, fiestas de San Sebastián: ¿qué mejor manera de celebrar que con la versión más brillante y kistch del 007 James Bond-Sean Connery (Goldfinger, Guy Hamilton, 1964). Perseidas de San Lorenzo y los mares de oriente: por un lado, la película que siempre cita Tarantino como referente directo a su Kill Bill: Dragon Inn, King Hu, 1967. Por otro, una de esas joyas perdidas y reencontradas del cine: Bara no sôretsu, Toshio Matsumoto, 1969, retrato de la escena gay underground del Tokio de los años 60.

03/08 Larunbata / Sábado

24/08 Larunbata / Sábado

Ung Flukt, Edith Carlmar, Noruega, 1959, 94’

Ich Denke oft an Hawaii, Elfi Mikesch, Alemania, 1978, 85’

09/08 Ostirala / Viernes

30/08 Ostirala / Viernes

O necem jinem (Something Different), Vera Chytilová, Checoslovaquia, 1963, 90’

Blue Velvet, David Lynch, EUA, 1986, 120’

JAZZINEMAren laugarren edizio honetako nobedade nagusia da Bilbon ere egongo garela, Arte Ederren Museoan, beti bezala, eta, horrez gainera, Getxoko Nazioarteko Jazzaldiarekin elkarlanean arituko garela lehen aldiz. Beste albiste bat da fokua zinema frantsesean ere jarri nahi izan dugula, oso garrantzitsua izan baitzen. Hori ere zoria izango da... À bout de souffle (Al final de la escapada, Jean-Luc Godard, 1960) ez da Nouvelle Vague mugimenduaren sorrerako film bat soilik; horrez gainera, Martial Solalen soinubandak, filmaren muntaiak eta haren arimak berak jazza eguzki duen planeta-sistema batera eramaten gaituzte. Roger Vadimi askok ez zioten barkatu Choderlos de Laclos klasikoarekin ausartu izana (Les liaisons dangereuses), nahiz eta Jeanne Moreau, Gérard Philipe, Jean-Louis Trintignant eta Boris Vian idazle eta jazz-musikaria egon aktorezerrendan. Gainera, Art Blakey, Duke Jordan eta Thelonious Monk musikariek ere parte hartu zutenez soinu-bandan, merezi du filma berriro ikustea. Jazzak eta zinemak sarritan ontzi komunikatiboak osatu badituzte, are estuagoa da jazzaren eta zinema beltzaren arteko harremana. Un témoin dans la ville filman (Sólo un testigo, Édouard Molinaro, 1959), Barney Wilenen musikak biziagotu egiten du filmeko jazarpen-eszena; Lino Venturaren interpretazioa benetan distiratsua da zinemagintza beltz frantziarreko film honetan. Atlantikoa zeharkatuta, ezer gutxi gaineratu diezaiokegu Touch of Evil (Gaizkiaren ukitua, Orson Welles, 1958) maisulanari buruz esan denari; Henry Mancini handiaren jazz-musika latindarrak osatzen du haren soinu-banda. Woody Allenen zinema jazzik gabe ezin dela ulertu argi geratu zen berriz Radio Days (Días de radio, 1987) filman, non New Yorkeko 40ko hamarkadako irratien bidez entzuten baitugu musika. Amaitzeko, estreinaldi bat: Ella Fitzgerald: Just One of Those Things (2019): britainiar dokumentalista ospetsuenetako batek (Leslie Woodhead) jazz-izarrari buruz egindako filma. Jazza eta zinema, zinema eta jazza. Hemen, Euskal Herrian, Euskadiko Filmategiaren eskutik. Zoria izango da...

¿Y si a partir del nuevo curso todos los meses tuviéramos la posibilidad de que los equipos de restauración de estas películas-tesoro pasaran por nuestra sala a contarnos los procesos de investigación y restauración de esos materiales fílmicos? En la Zineskola ya están dando clase los mejores expertos internacionales, pero ahora se trata de abrirlo al público de la sala, tal y como sucedió en la sesión en la que la restauradora Cecilia Cenciarelli de Cineteca di Bologna nos contó los secretos de la nueva copia de Sherlock Jr. (Buster Keaton, 1924). Hay términos que poco a poco tienen que empezarnos a resultarnos familiares, para eso esta sala es también un aula de la Zineskola: copias originales de nitrato de primera generación, metros de película, escaneado del negativo original, remasterización, etcétera. Para ello, damos inicio a este ciclo que sirve de prólogo al programa de visitas de restauradores que se iniciará con el nuevo curso en octubre. Llega el verano y nuestra sala se convierte en isla del tesoro, brisa, refugio.

Erreskate gehiago, deskubrimendu gehiago: Márta Mészáros izan zen Berlinen Urrezko hartza irabazi zuen lehen emakumea 1975 urtean (Örökbefogadás). Elfi Mikesch zuzendari hungariarrak 1978 urtean Ekialdeko Berlinen, Alemanian bizi den nerabe baten ametsak erretratatu zituen, Karibea eta Hawaii (Ich Denke oft an Hawaii). Uda Karaoke moduan agurtuko dugu. Mikroan Emakume Urdina: Blue Velvet, David Lynch,1986: She wore blue velvet Bluer than velvet was the night Softer than satin was the light From the stars...

Pongamos por lo tanto sobre la mesa una posible teoría en la que el cine y su historia son en realidad una única película continua y sin fin que se proyecta ininterrumpidamente en todas las salas del mundo: un último paseo de Agnès Varda en una playa de Normandía en la que Buster Keaton baila un tango muy lento con Kaurismaki mientras en el horizonte suena la sirena en blanco y negro de un acorazado ruso, por ejemplo.

Zoria izango da. 1927an, The Jazz Singer (El cantor de jazz) filmarekin soinudun zinema sortu zen, eta, izenburuak berak ere jazzera garamatza. Euskadiko Filmategiak antolatutako JAZZINEMAren aurreko edizioetan, bi diziplina artistiko horien arteko harreman pribilegiatuaren berri ematen duten filmak programatu dira: zinema eta jazza, jazza eta zinema. Hiru ardatz nagusik eusten diote ideia horren funtsari, eta adibide ugari daude programatutakoen artean: soinu-bandan jazza nabarmena duten filmak (Ascenseur pour l’échafaud –Ascensor para el cadalso– 1958); jazz-musikariak protagonista dituzten filmak (Bird, 1988), eta jazzaren eragin nabarmena duten filmak (The Connection, 1961). Batzuetan, hiru ardatzetatik zerbait dute filmek. Zoria izango da. Euskal Herrian zinemarako eta jazzerako zaletasun handia dago. Eta egiaztatu duguna da, sarritan, zaleek biak dituztela maite. Zoria izango da.

Más rescates, más redescubrimientos: Márta Mészáros fue la primera mujer en ganar el Oso de Oro en Berlín en 1975 (Örökbefogadás). Y la directora húngara Elfi Mikesch retrata en la Alemania de 1978 los suelos de una adolescente del Berlín Este que sueña con el Caribe y con Hawaii (Ich Denke oft an Hawaii). Cerramos el verano en modo Karaoke. Al micro, La mujer Azul: Blue Velvet, David Lynch,1986: She wore blue velvet Bluer than velvet was the night Softer than satin was the light From the stars...

Será el azar. En 1927 con El cantor de jazz irrumpe el cine sonoro y hasta en el título se nos remite al jazz. En las anteriores ediciones de JAZZINEMA que ha organizado la Filmoteca Vasca, se han programado películas que dan cuenta de la privilegiada relación existente entre estas dos disciplinas artísticas: cine y jazz, jazz y cine. Tres grandes ejes son los que sostienen la naturaleza misma de la idea y abundan los ejemplos ya programados: cine que incluye jazz en su banda sonora de manera relevante (Ascensor para el cadalso, 1958), cine que tiene a músicos de jazz como protagonistas (Bird, 1988) y cine en cuya narrativa el jazz parece haber ejercido una notable influencia (The Connection, 1961). En algunos de ellos, será el azar, hay algo de los tres ejes. En el País Vasco hay grandes pasiones por el cine y el jazz. Y lo que hemos comprobado, será el azar, es que a menudo los amantes lo son de ambos. La gran novedad de esta cuarta edición de JAZZINEMA es que estaremos también en Bilbao, en el Museo de Bellas Artes, como siempre, y que colaboramos por primera vez también con el Festival Internacional de Jazz de Getxo. Otra noticia es que hemos querido poner el foco también en el cine francés, que tan importante fue, será el azar, a la hora de introducir en sus bandas sonoras a músicos de jazz: Al final de la escapada (Jean-Luc Godard, 1960) no solo es una película fundacional de la Nouvelle Vague, sino que la banda sonora de Martial Solal, su propio montaje y algo en su alma nos trasladan como espectadores a un sistema planetario cuyo sol es el jazz. A Roger Vadim muchos no le perdonaron que se atreviera con el clásico de Choderlos de Laclos (Les liaisons dangereuses) pese a que contara con Jeanne Moreau, Gérard Philipe, Jean-Louis Trintignant o incluso el escritor y músico de jazz Boris Vian en el reparto. Que además en la música estuvieran Art Blakey, Duke Jordan y Thelonious Monk hace que merezca la pena revisitar la película. Si el jazz y el cine han tenido a menudo vasos comunicantes, lo del jazz y el cine negro ya es cuestión de vidas paralelas. En Sólo un testigo (Édouard Molinaro, 1959) la música de Barney Wilen da vida a una persecución donde Lino Ventura brilla con luz propia en una película de puro cine negro francés. Cruzando el Atlántico, poco cabe añadir a lo ya dicho sobre la obra maestra Sed de mal (Orson Welles, 1958), con música de jazz latino de Henry Mancini. Que es imposible comprender el cine de Woody Allen sin el jazz queda una vez más claro en Días de radio (1987), donde la música suena además a través de las radios de Nueva York en los años 40. Para terminar, un estreno: Ella Fitzgerald: Just One of Those Things (2019), una película sobre la estrella del jazz realizada por uno de los documentalistas británicos de mayor prestigio, Leslie Woodhead. Jazz y cine, cine y jazz. Aquí, en el País Vasco, y de la mano de la Filmoteca Vasca. Será el azar...


ZINEMA CINE

2019

UZT / ABU / IRA JUL / AGO / SEP

ABUZTUA / AGOSTO

UZTAILA / JULIO

FOKUAK / FOCOS: ZINEAREN HISTORIA IRAUNKORRA / HISTORIA PERMANENTE DEL CINE. ZAHARBERRITUTAKO KLASIKOAK / CLÁSICOS RESTAURADOS

FOKUAK / FOCOS: JAZZINEMA 4 OSTEGUNA /JUEVES > 19:00

OSTIRALA / VIERNES > 19:00

LARUNBATA / SÁBADO > 19:00

OSTIRALA / VIERNES > 19:00

LARUNBATA / SÁBADO > 19:00

04

05

06

02

03

Opium, Robert Reinert, Alemania, 1919, 112’, DCP 2K, JB/OV GER, Azp/Sub EN-ES

Vertigo (Vértigo: De entre los muertos), Alfred Hitchcock, AEB/EUA, 1958, 128’

DCP 2K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2018ko Berlineko jaialdian, Weimar-eko errepublikari eskainitako atzerabegirakoan. / DCP Remasterización 2K. Reestreno internacional en el Festival de Berlín 2018, en la retrospectiva dedicada al cine de la República de Weimar.

DCP 4K, JB/OV EN, Azp/Sub ES

Ung Flukt, Edith Carlmar, Norvegia/Noruega, 1959, 94’, DCP 4K, JB/OV NOR, Azp/Sub EN-ES

Ella Fitzgerald: Just One of Those Things, Leslie Woodhead, Erresuma Batua, AEB/ Reino Unido, EUA, 2019, 90’, DCP, JB/VO EN, Azp/Sub ES Aurkezpena / Presentación: Miguel Martín (Heineken Jazzaldiko zuzendaria / director del Heineken Jazzaldia).

11

12

13 L’Atalante, Jean Vigo, Frantzia/Francia, 1934, 89’, DCP 4K, JB/OV FR, Azp/ Sub ES

Touch of Evil (Gaizkiaren ukitua), Orson Welles, AEB/EUA, 1958, 110’, DCP, JB/VO EN, Azp/Sub EU Aurkezpena / Presentación: Zigor Etxebeste (zineman aditua / especialista en cine).

DCP 4K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2013ko Cannes Classics sailean. / DCP Remasterización 4K. Reestreno internacional en el Festival de Cannes 2013, Cannes Classics.

DCP 4K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2019ko Berlineko jaialdian, Berlinale Classics sailean. / DCP Remasterización 4K. Reestreno internacional Festival de Berlín 2019, Berlinale Classics.

09

10

O necem jinem (Something Different), Vera Chytilová, Txekoslovakia / Checoslovaquia, 1963, 90’, DCP 2K, JB/OV CH, Azp/Sub ES

Goldfinger, Guy Hamilton, Erresuma Batua/Reino Unido, 1964, 108’, DCP 4K, JB/OV EN, Azp/Sub ES

DCP 2K bermasterizazioa. Czech National Film Archive eta II Cinema Ritrovato, Bologna -k zaharberritutako edizioa (2016). / DCP Remasterización 2K. Edición restaurada por Czech National Film Archive y II Cinema Ritrovato, Bologna (2016).

DCP 4K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2015eko Berlineko jaialdian, Berlinale Classics sailean. / DCP Remasterización 4K. Reestreno internacional en el Festival de Berlín 2015, Berlinale Classics.

16

17

Dragon Inn, King Hu, Taiwan, 1967, 110’, DCP 4K, JB/OV MAN , Azp/Sub ES

Bara no sôretsu (Funeral Parade of Roses), Toshio Matsumoto, Japonia/ Japón, 1969, 105’, DCP 4K, JB/OV JAP-EN, Azp/Sub ES

DCP 4K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2017ko Cannes Classics sailean. / DCP Remasterización 4K. Reestreno internacional en el Festival de Cannes 2017, Cannes Classics.

18

19

20

Les Liaisons dangereuses (Las relaciones peligrosas), Roger Vadim, Frantzia/Francia, 1959, 105’, DCP, JB/VO FR, Azp/Sub ES

À bout de souffle (Al final de la escapada), Jean-Luc Godard, Frantzia/ Francia, 1960, 90’, 35mm., JB/VO FR, Azp/Sub ES

Paris 1900, Paris 1900, Nicole Védrès, Frantzia/Francia, 1947, 74’, DCP 2K, JB/OV FR, Azp/Sub ES

DCP 4K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2014ko Cannes Classics sailean. / DCP Remasterización 4K. Reestreno internacional en el Festival de Cannes 2014, sección Cannes Classics.

DCP 4K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2018ko Rotterdameko jaialdian. / DCP Remasterización 4K. Reestreno internacional en el Festival de Rotterdam 2018, Deep Focus.

DCP 2K bermasterizazioa. 1947ko Cannes-eko zine jaialdiaren sail ofizialean estreinaldia eta 2017an Il Cinema Ritrovato. / DCP Remasterización 2K. Reestreno internacional en el Festival Il Cinema Ritrovato (Bolonia), 2017.

23 Örökbefogadás, Márta Mészáros, Hungaria/Hungría, 1975, 87’, DCP 4K, JB/ OV HU, Azp/Sub EN-ES DCP 4K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2019ko Berlineko jaialdian, Berlinale Classics sailean. / DCP Remasterización 4K. Reestreno internacional Festival de Berlín 2019, Berlinale Classics.

25

26

27

Un témoin dans la ville (Sólo un testigo), Édouard Molinaro, Frantzia/Francia, 1959, 89’, DCP, JB/VO FR, Azp/Sub ES

Radio Days (Días de radio), Woody Allen, AEB/EUA, 1987, 88’, 35mm., JB/ VO EN, Azp/Sub ES Aurkezpena / Presentación: Quim Casas.

Ordet, Carl Theodor Dreyer, Danimarka/Dinamarca, 1955, 125’, DCP 4K, JB/ OV DK, Azp/Sub EN-ES

Aurkezpena / Presentación: Quim Casas.

DCP 4K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2019ko Berlineko jaialdian, Berlinale Classics sailean. / DCP Remasterización 4K. Reestreno internacional en el Festival de Berlín 2019, Berlinale Classics.

30 Blue Velvet, David Lynch, AEB/EUA, 1986, 120’, DCP 4K, JB/OV EN, Azp/Sub ES DCP 4K bermasterizazioa. Criterion Collection-en berrestreinaldia (2016). / Restauración digital 4K. Reestreno edición especial 30 aniversario, Criterion Collection, 2016.

24 Ich Denke oft an Hawaii, Elfi Mikesch, Alemania, 1978, 85’, DCP 2K, JB/OV GER, Azp/Sub ES DCP 2K bermasterizazioa. Mundu mailako berrestreinaldia 2019ko Berlineko jaialdian, Atzera begirako sailean. / DCP Remasterización 2K. Reestreno internacional en el Festival de Berlín 2019, Retrospectiva.

IRAILA / SEPTIEMBRE

06-07-13-14

Ostirala / Viernes - Larunbata / Sábado, 19:00

FOKUAK / FOCOS: ZINEMALDIA 67 DONOSTIA SARIEI OMENALDIA HOMENAJE PREMIOS DONOSTI


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.