TAPF-11-12P MEMORIES BARCELONA

RELATS DE PROJECTE TAP F 2011-2011 / Quadrimestre Primavera Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya REVISITANT EURALILLE SAGRERA, BARCELONA - TORRIBERA, SANTA COLOMA DE GRAMENET Arquitectures ecotons urbans interiors de HUB a Metaparc metropolità http://tapf.50webs.com

3 ESCALES ____________________________________________________________________________________________

Grup A1 Bernal Marquez, Anna Domènech Cardona, Mariona Rotger Vinent,

Esperança

Els projectes que han sorgit de la llosa que cobreix les línies de tren a la Sagrera han complert simplement amb l'interès econòmic de la zona. S'han pensat per a tal d'aprofitar al màxim els terrenys però sense tenir en compte el funcionament com a barrera per als barris del voltant. Veient com funcionen els fluxes principals i els espais lliures de la zona es pot veure quines són les problemàtiques de l'àrea. Es troben característiques molt diferenciades a cada barri que envolta les vies del tren.

Per això s'ha intentat buscar solucions diverses que responguin a cada situació, englobant-se en una idea general.

- Dos barris nous, un en construcció i l’altre consolidat però aïllat. Entre ells, la Maquinista que funciona com caixa apartada de Sant Andreu. Queden aïllats d'espais lliures d'importància.

- Sant Andreu, nucli antic dens on la falta d’espai lliure és remarcable. Dins d’un mateix eix hi trobem Bon Pastor aïllat, amb el mateix problema.

- La Sagrera i Sant Martí es troben en la situació contrària a Sant Andreu i Bon Pastor: no hi ha un nucli clar malgrat que els barris estan consolidats.

- A les Glòries hi trobem un cercle que queda tallat per moltes vies. El teixit urbà de l'entorn no ajuda a que es tingui un concepte clar del que és aquest espai. Al seu voltant més que un barri equilibrat, és un teixit ple d’equipaments de ciutat que no ajuden a fer ni ciutat ni barri.

Sintetitzant aquestes problemàtiques, veiem que es poden solucionar a tres escales.

- Territorial. Buscant l'expansió del parc i alhora la connexió de dos barris.

- Ciutat. Prioritzant l'accessibilitat al punt central de la xarxa de relacions humanes i serveis.

- Barri. Encadenant àrees d'identitat pròpia dins d'un mateix eix.

Aquestes escales es resolen a partir d'uns dispositius englobats en quatre temàtiques: mobilitat, tipus d'activitat, tipus d'espais lliures i tipologia edificatòria.

Així a l'escala territorial es prioritzaria la mobilitat peatonal, les activitats lúdiques, el parc de ''diumenge'' i la permeabilitat en l'edificació. A l'escala de ciutat s'enfatitza la mobilitat rodada, l'activitat terciària, la plaça de referència i la tipologia icònica. A la de barri es dona preferència a la mobilitat peatonal, la diversitat d'activitats, espais de trobada de petites dimensions i l'edificació fent carrers densos.

EL PARC INTERMODAL ____________________________________________________________________________________________

Grup A2 González Comín, Francisco Javier

El ámbito de actuación infiere sobre barrios consolidados y en la herida ferroviaria y sus bordes, más latentes, que se coserán mediante la estación de La Sagrera y el proyecto de gran parque. Por tanto, se plantean una serie de posicionamientos estratégicos. Doble vertiente de completar y reestructurar el tejido fragmentado.

Poner en valor los tejidos existentes. Diversificar los nuevos usos, añadiento aquellos servicios que falten en el barrio y que refuercen la red existente. Reciclar piezas concretas que estén en sin uso, abandonadas y/o con expectativas de reconvertirlas para un nuevo uso estratégico. Permeabilizar las infraestructuras en la globalidad del espacio urbano, con la integración natural de la diversidad intermodal que se acentuará entorno al ámbito de la estación.

La estación intermodal de La Sagrera.

El puente de Bac de Roda es la puerta de bienvenida al parque lineal y a la estación intermodal de La Sagrera. La estación, como gran nodo integrador de sistemas y mecanismos varios, aglutina y esparce el parque a los barrios adyacentes a la vez que recibe varios ejes que se bifurcan acompañando el trayecto del parque hasta el nus de la Trinitat y Sta. Coloma. El proyecto existente no contempla ninguna continuidad con el tejido y sus ejes viarios. Se propone una nueva estación intermodal, un nuevo concepto de infraestructura, entendiéndola como un gran “puente” de comunicación e integración entre La Sagrera y St. Martí de Provençals, que proponga su uso como espacio urbano que equipará a los barrios próximos y que cree un espacio urbano integrador y con diversidad funcional.

Red de equipamientos.

Actualmente en el parque de St. Martí existe un cinturón de varios equipamientos que acompañan y rodean la masa de vegetación. Se propone seguir esa lógica funcional. Continuar y crear un anillo de equipamientos que respondan a una necesidad actual y que sea un nodo dentro de la red de equipamientos de BCN. Ejes a través de St. Andreu y St. Martí.

Se pretende reactivar los recorridos estratégicos y permeabilizar su circulación a través de los 4 ejes longitudinales que se plantean (2 en St. Andreu y 2 en St. Martí). Se actuará estratégicamente en aquellos puntos que permitan activar el recorrido y uso del mismo. A su vez, la reactivación de estos recorridos longitudinales propiciará la intensificación de los recorridos transversales que aglutinará el parque lineal. Los nuevos usos que se plantean entran dentro de la red de equipamientos que se intenta potenciar en estrategia global, utilizando mecanismos de reciclaje de piezas y espacios no usados, entre otros.

La Sagrera y St. Martí de Provençals.

Como causa y efecto a raíz de la estación y del parque lineal, se entiende que es una oportunidad a modo de consecuencia para localizar puntos potenciales de estos dos barrios para reactivar la vida y actividad urbana. La escala pequeña se presenta muy útil para analizar y proponer nuevos recorridos urbanos, nuevos usos y actividades.

Se propone una nueva infraestructura relacional, la ciudad en red, además de una gestión urbana en la que los vecinos/as tengan su papel de gestor y utilitario del mismo espacio, de la ciudad.

NOVA PORTA D'ENTRADA A LA PLAÇA DE LES GLÒRIES ____________________________________________________________________________________________

Grup B Castell Fríguls, Dafnis Ripoll López, Carles

Connexió Plaça de les Glòries - Collserola Es crea una connexió entre la nova Plaça de les Glòries amb una de les portes de Collserola, creant un recorregut lineal i directe. S’introdueix l’espai natural del parc de Collserola fins al futur centre de la ciutat de Barcelona: Plaça de les Glòries.

Amb aquesta connexió longitudinal es facilita la interacció i el diàleg de tots el barris adjacents entre sí, com Sant Andreu, el Clot, el Bon Pastor, el 22@, la Sagrera i Sant Martí. Falta de connexió entre barris, barris desestructurats, zones deteriorades o oblidades, discontinuïtats en les façanes i espais verds són els elements que s’han tractat, estudiat i millorat en aquest projecte.

Estratègies generals: es creen unes línees de mobilitat urbanes a partir del Ret-bus, el cotxe elèctric i el carril bici (noves vies verdes de la ciutat) . Es crea el Parc de la Sagrera com a nou element de connexió longitudinal i transversal, a partir d’un nou concepte d’espais verds. Aquests passen a ser unes noves fàbriques verdes urbanes, on es gestionen la producció de matèries primeres, energia solar i recaptació d’aigua pluvial a partir de les rieres existents.

Potenciació del carrer Escultor Claperòs, que passa a ser un dels braços de la nova Pl. de les Glòries. La façana urbana i l’espai verd d’aquest carrer s’introdueix i s’adapta a la nova plaça.

- Es reestructura la connexió viària, creant una alineació recta i continua en tot el seu recorregut, i reconvertint el carrer en doble sentit de circulació rodada.

- Es prolonga i es connecta el carrer Concili de Trento, es creen unes noves edificacions d’habitatges configurant una entrada llegible i clara pel vianant des de Rambla Guipúscoa i s’elimina el carrer Verneda amb les naus industrials.

- Es reconverteixen les façanes posteriors dels blocs d’edificis de la Gran Via: els darreres passant a ser davants. Les plantes baixes edificades dels interiors d’illa participen en el nou context del parc del Clot. L’aparcament de planta baixa passa a ser un sòcol comercial i es trasllada la planta d’aparcament a la planta soterrani. Per altra banda, l’equipament esportiu existent es reubica en les naus industrials.

- S’eliminen les mitgeres vistes construint blocs d’edificis i creant un remat final a la illa existent. Per tant, es reforça el comerç existent gràcies a la millora viaria, espais verds i noves edificacions.

APROFITAR LES ESTORES INDUSTRIALS ____________________________________________________________________________________________

Grup D Medina Murillo, José Eduardo Viñas Gutiérrez, Alfredo

Análisis: un archipiélago de barrios El momento en el que comenzamos a comprender la relación entre las distintas islas que conforman el ámbito del proyecto fue cuando analizamos el tipo de vida urbana de cada tejido. Decidimos que este análisis fuese lo más al grano posible, para ello elegimos dos colores, uno para las manzanas que tuviesen una diversidad de usos y de horarios suficiente para considerarla ciudad, y otro para los tejidos que se quedan sin vida a partir de la tarde. Los primeros son barrios, desarrollados con mayor o menor acierto, donde encontramos abundante vivienda y equipamientos variados, además de pequeños negocios. Contiguas a estos, encontramos grandes alfombras industriales donde no es habitual encontrar a nadie paseando. Al no haber viviendas ni equipamientos, producen discontinuidades en la trama urbana.

Dos estrategias en una Por un lado, mediante la cubrición de un corto tramo de las vías del cercanías-R1, se busca mejorar la conexión superficial entre el sur de Bon Pastor y el final de Rambla de Prim y de su paralela, el nuevo y potente eje Sagrera-Fórum, sectores actualmente comunicados solamente mediante un puente obsoleto, muy estrecho y hostil al peatón, correspondiente a la calle Santander, que cumple un papel metropolitano importante. El proyecto ensancha este puente hacia el triángulo ferroviario. Se modifica la topografía más próxima para humanizar las pendientes, además de comunicar, bajo el puente, las calles secundarias paralelas al ferrocarril.

Por otro lado, planteamos la conveniencia de repensar las bolsas de naves industriales. Una visita desprejuiciada nos avisa de que estos polígonos están siendo invadidos poco a poco por talleres de artistas y artesanos y nuevos negocios, superando el tradicional uso homogéneo al que asociamos estas zonas. La estrategia, en este caso consiste en permeabilizarlas, en una primera fase mediante un cambio en la gestión de los vacíos interiores de estas manzanas. Se abrirán durante la jornada laboral, permeabilizando el tejido, conviertiéndose en calles con horarios. En una fase posterior, se modifica el parcelario, y proyectándose talleres, viviendas,equipamientos, en espacios sin edificar, respetando la lógica del entorno.

Algunos solares, liberados tras la demolición de algunas naves seleccionadas por su mal estado o su posición estratégica en el parcelario, se dedicarán a nuevas construcciones o a conectar y enriquecer vacíos comunes. También nos interesa el carácter de hitos visuales que tendrán algunos de los edificios en altura propuestos, otorgando identidad a cada manzana.

QUATRE PLACES, VUIT CARRERS ____________________________________________________________________________________________

Grup F1 Benítez Jiménez-Ugarte, Pablo Hazañas Sainz de Cueto, Daniel Moreno Campos, Julia

Un parque, ocho calles: ¿conectar o integrar?

El proyecto previsto para la mejora urbana-­‐sucesión del proyecto ingenieril de cubierta de las vías de la Sagrera-­‐es un gran parque lineal que crece bajo el argumento de continuar el ‘Camí Contal’., la conexión entre los Pirineos y el Mediterráneo pasaría por Barcelona, y elegiría la Sagrera, según la leyenda.

Debido a la situación actual de crisis económica, sumada a la envergadura del proyecto, parece oportuno poner en tela de juicio este primer acercamiento y comenzar a preguntarnos, con otro enfoque, cómo no solo conectar, sino integrar los barrios separados por las vías del tren.

La ‘actividad’ es un factor clave en el planteamiento; como en cualquier área urbana consolidada, los barrios que rodean a la Sagrera no son dos barrios X e Y que podrían unirse por un parque con un argumento narrativo, son áreas vivas, con alta implicación vecinal, y con una fuerte identidad. Establecer un espacio verde ‘neutro’ entre ellos no implicaría que este contara con un público; es por eso que la fuerza de lo-­‐ya-­‐existente en cada uno de ellos debería integrarse en el punto de unión de ambos. Tras detectar una serie de ejes consolidados, y otros totalmente en desuso por encontrarse con la frontera ferroviaria; se empezaron a dibujar una serie de zonas-­‐ no coincidentes exactamente con los barrios-­‐que mostraban características lo suficientemente diferenciadas en cuestiones de movilidad, vida en la calle, modos de vida, tipo tipos de comercio de población, poder adquisitivo, zonas verdes o predominante, entre otras.

La oportunidad que brindan las áreas ya conectadas físicamente nos hace pensar acerca de la ampliación de estos puentes, de manera que no sean un mero nexo de movilidad, sino que en ellos surja un espacio de encuentro, que tomen la categoría de plaza, donde ocurran cosas, donde los vecinos descubran un lugar del que apropiarse. Las grandes cuestiones persistentes durante el proceso han sido: ¿Cómo introducir estas plazas en el imaginario colectivo? ¿Cómo brindarles un espacio diferente de interacción a los habitantes? ¿Cómo pueden ayudar las estrategias de gestión local a mejorar el área de proyecto?

Cada uno de estos espacios diseñados están directamente relacionados con la participación, han sido pensados desde la hipótesis de posibles relaciones entre las asociaciones, vecinos y comercios presentes a ambos lados.

Estos espacios son los que el proyecto pretende plantear, incorporando la posibilidad de ocupar estas nuevas zonas mediante sistemas más ligeros, que proporcionen las condiciones de habitabilidad desde el primer momento.

AGROCIVISME TERRITORIAL ____________________________________________________________________________________________

Grup F2 Guillén Capell, Alba

Recursos autòctons i noves relacions La fissura ocasionada per les vies del tren de la Sagrera ha configurat un territori fraccionat i a la vegada a establert “uns darreres” al llarg del seu recorregut. Sovint, aquests espais han estat ocupats per usos industrial, però l’actual situació econòmica ha buidat la major part de les seves activitats. Les voluntats del projecte són: -Relligar els barris de costat i costat de les vies a través de les traces històriques del territori; antigues rieres i camins. Entenent així, l’espai de projecte com una suma del parc longitudinal i eixos cívics.

-Reinterpretar els buits ferroviaris i espais adjacents com a àmbits productius potenciant els recursos autòctons.

Per aquest darrer motiu, el punt del partida del projecte es basa en entendre els diferents tipus de sòls sobre els quals es troba el parc. Assignant el tipus de conreu òptim en cada cas, es projecta entenent el seu producte com a clau per a noves relacions territorials. Es proposa traçar un tramvia que neixi a la plaça de les Glories Catalanes i que seguint el parc arribi als pols de mobilitat de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià del Besós fins a connectar amb l’actual línia del tramvia Besós. Aquestes noves relacions establertes pels conreus són: -FLORICULTURA: Es proposa un àmbit d’investigació de la flor pel Campus Torribera de Santa Coloma de Gramenet, universitat de l’alimentació. Aquests terrenys d’estudi seran sobre terrenys naturals, fora del traç de les vies del tren, on hi ha llosa de formigó, concretament al costat nord, on el curs de l’aigua de les rieres encara no es troba interromput per la caixa ferroviària.

-CONREU DE SECÀ, GUARET: Aquest tipus d’agricultura tindrà lloc sobre la llosa de formigó, a l’emplaçament de l’aparcament de la TMB. I s’emprarà el sistema de guaret per a poder prescindir de l’ús d’aigua sobre terrenys desvinculats del sòl natural. A la vegada, el repòs canviant dels camps de cultiu dictat per aquest procediment de conreu s’aprofitarà per generar uns itineraris efimers a través dels camps per als visitants. Fent interactuar el món laboral i l’espai d’oci.

-BOSC DE VERN: Aprofitant que els camps es situen al llarg de l’antic camí de vern, actual camí de la Verneda, es disposarà un viver d’aquest tipus d’arbre entre els conreus de guaret i el polígon industrial de Bon Pastor. D’aquesta manera, mentre el parc de la Sagrera disposa d’un bosc, a la vegada, es pot gestionar el manteniment de l’espai verd de tot el projecte amb la massa biològica que generaran els arbres. Al mateix temps, es transforma la fusta dins les naus en desús del sector del Torrent de l’Estadella. S’estableix un nou tipus d’indústria entre les zones residencial i els polígons amb activitats productives més pesades. A les naus buides que fan façana al parc i que queden desvinculades de les vies principal de servei industrial, s’hi preveu un canvi d’activitat, d’indústria a taller. La textura de la fusta del bosc es pretén estirar a través dels carrers que neixen del parc fins a la seva industria de transformació.

ACTIVIPUNTURA ____________________________________________________________________________________________

Grup G Bescansa Bastarreche, Ignacio Escudero Alberich, Albert González Hosta. Eloy Santamaria Navarro, Xavier

Análisi de l’àmbit de La Sagrera La construcció del nou intercanviador intermodal HUB a La Sagrera portarà grans fluxos de gent a un sector de la ciutat que actualment es considera allunyat del centre urbà de Barcelona i permetrà combinar sistemes de mobilitat de tot tipus.

L'activitat de la ciutat ha estat històricament molt concentrada a la banda de ponent de Barcelona. Aquest projecte urbanístic és la oportunitat de dotar a la banda nord-est de major activitat per tal de millorar i dinamitzar la qualitat de vida dels seus habitants i atreure'n de nous. Per la seva naturalesa i funcionalitat, l'àmbit de La Sagrera té un àrea d'influència que afecta a tota la ciutat i area metropolitana, però els barris i sectors urbans que més es veuran afectats per aquest nou àmbit de Barcelona són bàsicament el barri històric de Sant Andreu, Sant Martí, el barri industrial de Bon pastor, i les ciutats metropolitanes de Santa Coloma de Gramanet, Badalona i Sant Adrià del Besòs. S'ha de tenir en compte el caràcter connector que té aquest espai lineal. El projecte del Parc de La Sagrera destaca per la seva condició de parc linial. En el seu sentit longitudinal es crea una successió d'espais lliures molt ben connectats a mode de camí. S'ha de destacar però, que les connexions que s'han planejat en sentit transversal no solucionen les relacions del barri històric de Sant Andreu i el barri industrial de Bon Pastor amb el parc. La oportunitat de connectar millor Santa Coloma amb Barcelona es desaprofita en aquest projecte i queda sense resoldre.

Estratégia projectual i protocols d’actuació Es proposa difuminar aquesta barrera entre el barri i el parc creant un sistema de relacions que permeti el diàleg entre els dos elements. S’identifiquen i potencien uns vials que estructuraran el projecte, tant de caire rodat com peatonal.

Després d'ún estudi d'activitat i estat de conservació de les naus industrials de Bon Pastor es proposa la demolició selectiva del patrimoni industrial insalvable i la rehabilitació de naus i espais estratègics, mitjançant una intervenció d'acupuntura urbana, que permetin la creació d'espais de transició entre el barri i el parc. Per això, es identifiquen llocs d'oportunitat de l'àmbit tractat i es fa un estudi definint l’estat de conservació i activitat actual del lloc, i considerant la seva ubicació estratègica. Mitjançant indicadors objectius, que marquen unes instruccions a seguir per arribar a la seva finalitat particular, s’aconsegueix amb la resta de l’acupuntura una trama d’activitat que s’exten des del parc fins al riu Besòs.

LES QUATRE PLACES DEL METAPARK ____________________________________________________________________________________________

Grup H1 Andrea Caparrós Soto, Andrea Garau Aulet, Carme Peralta Geis, Marta

“La franja ferroviària de La Sagrera es percep com un espai empobrit per la discontinuïtat que genera però en realitat ha estat i esdevindrà un eix de vida, potenciant uns punts estratègics: quatre nodes vinculats amb l’entorn.”

QUÈ ha de ser el nou parc de La Sagrera? Un metapark capaç de cosir el buit que genera el tren. Aquest es dota de quatre nodes per a garantir els fluxes d’activitat i mobilitat. Són quatre places dissenyades com a resposta de les necessitats de la població que voreja l’àmbit.

PERQUÈ quatre noves places? S’introdueix un nou concepte de plaça que abarca HAMS: Habitabilitat, Activitat, Mobilitat i també un nou concepte, Sensacions, tractat tant a escala del peató com a escala de ciutat (seguiment de la seqüència de les places de Gran Via).

PER A QUI? Les places del parc de La Sagrera prenen el ciutadà com a principal protagonista permetent una diversificació d’usos i activitats i facilitant un futur desenvolupament i transformació de l’espai urbà amb un teixit mixt entre residencial i econòmic-productiu.

ON? El Parc de La Sagrera uneix caminant, amb bicicleta, amb people mover o amb cotxe, Glòries amb Trinitat i Barcelona amb Sta. Coloma.

COM? El projecte de les quatre places equipades segueix l’estratègia HAMS: - HABITABILITAT: Es garanteix el front longitudinal existent recuperant els sectors industrials i abandonats en benefici d’una ciutat amb un mosaic social connectat a través d’espais verds integrats amb el sistema: espais públics estructurants, connectors i de proximitat.

- ACTIVITAT: La diversitat d’usos i activitats desenvolupades al llarg del recorregut garanteix el funcionament d’aquest. No es considera el parc de forma uniforme sinó que hi hauran punts més actius concentrats a les places que complementaran un possible recorregut lineal més lent i de descans.

-

MOBILITAT: Es desenvolupa a tres escales: 1. Metropolitana: a través de vies rodades (automòvil), 2. De ciutat: a través d’un people mover elèctric i finalment, 3. De barri: amb una tipologia de carrer on el peató i la bicicleta es converteixen en protagonistes.

-

SENSACIONS: Els sentits també formen part del nostre projecte. El paisatge, la natura, les visuals intencionades, les olors, els sons, el tacte... El gaudi del ciutadà també és part de la nostra proposta de “Les quatre places”.

QUAN? Considerant les dimensions del projecte i l’estat actual de l’economia espanyola, es preveu que el projecte es desenvolupi prenet les places com a punts d’inici de les fases, és a dir, cada plaça s’anirà construïnt per ella mateixa a la vegada que apareixerà la continuïtat del parc.

UN BARRI CONNECTOR ____________________________________________________________________________________________

Grup H2 Bonzon, Tristan

La Verneda y La Pau: el barrio se originó en la década de los cincuenta, fruto de la gran demanda de vivenda generada por la llegada masiva de inmigrantes; en la actualidad cuenta con una alta densidad de edificios obsoletos tanto de viviendas como industriales, que se caracterizan por una carencia total de equipamientos y servicios. El área de intervención tiene una ubicación difícil. Es testimonio de los diferentes brotes urbanos de Barcelona. El proyecto facilitará la movilidad en la zona, proporcionando la creación de rutas seguras y cómodas, viviendas, areas de trabajo, equipamientos, espacios de ocio y comercio reduciendo a la vez al mínimo el uso de vehículos dentro del área del proyecto.

El área de intervención se compone sobre todo de solares vacíos, ocupados ahora por aparcamientos, campos de fútbol o industrias obsoletas. Existen dos construcciones que se pretende mantener: la primera, de nueva construcción y bien consolidada, y otra con mas antigüedad pero con un alto carácter arquitectónico.

Observando el entorno del barrio, se detecta una dificil conexión entre Sant Martí y La Sagrera ,debido por una parte a la gran línea ferroviaria que pasa entre ambos y por otra a las manzanas industrials que actuan como barrera. La propuesta de cubrir el tren con un parque es, sin duda, una buena solución para esta zona.

La propuesta emplaza tres equipamientos: el primero se materializa como la transición de una indústria existente en un nuevo mercado; el segundo, un proyecto de nueva planta para cosntruir una escuela y el tercero, un auditorio en el limite del area de actuación con el parquet. Ademas, el proyecto plantea tambien nueos lotes residenciales con comercio y espacios verdes.

Las zonas densamente urbanizadas requieren una atención especial en el diseño de áreas verdes. En primer lugar, es importante definir un sistema integrado de zonas verdes para los diferentes tipos de espacios que facilitan el encuentro, el ocio y los deportes. La primera franja de proyecto, la que bordea el parquet, sería una mezcla de residencias y oficinas en edificios de hasta 15 pisos con una separación entre ellos de 40m y sobre pilotis, permitindo de ésta manera una buena iluminación, mejorando las visuales, favoreciendo la permeabilidad en planta baja y aumentando el espacio público. La propuesta conlleva tambien eliminar la Ronda Martí y proponer una nueva vía paralela por detrás, fomentando la conexión del parque con la ciudad y haciendo que este penetre en ella. La parte frontal de la nueva zona verde es una gran superficie ajardinada, que permite usos diversos como pequeños y medianos eventos en la plaza de delante del nuevo barrio. Los grandes árboles proporcionan sombra y dan carácter al espacio, creando áreas sombreadas para acoger restaurantes y cafés.

La definicion del conjunto de dichos equipamentos se basa en la poblacion residente y en sus diversas edades asi como en una proyeccion de la poblacion futura que será atraída por el proyecto. Las calles fueron proyectadas siguiendo el alineamiento de las calles existentes para facilitar la conexion entre los bairros y el entorno, asi como la mezcla de viviendas, comercio, industria y nueva produccion en la misma manzana, lo que facilitara la vida de los residentes del bairro.

http://tapf.50webs.com/