TOTGirona 44 · Gener - Febrer 2015 by TOTGirona

PORTADA044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/14

19:19

P谩gina 1

PORTADA044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/14

19:19

P谩gina 2

PORTADA044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:54

P谩gina 3

044TOTGir Sumari.qxd:Maquetación 1

22/12/14

Edi ció

CIUTAT DE GI RONA

12:39

Página 4

Sumari

EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona Tel. 972 406 112 (matins) Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx Gerent: Xavier Costey i Deulofeu Director de continguts: Salvador Garcia-Arbós Directora comercial: Emma Parra Publicitat: Emma Parra, Gerard Martínez

CIUTAT 6 Les esglésies gironines Visita a la ciutat recorrent els seus temples catòlics

Redacció: Salvador Garcia-Arbós, Ariadna Ventura i Francesc Solà

ENTREVISTA 30 Joaquim Nadal

Disseny original: Gemma Barceló Disseny i maquetació: Gemma Barceló, Gemma Vidal, Rosa Ballada Fotografia: Toni León i Deposiphotos

Repassada pel seu passat polític

Foto portada: Toni León Impressió: Rotimpres Distribució: Tot Girona Dipòsit legal: GI-351-2010 TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són

CULTURA 40 Les millors sèries L’any 2015 ens regala una collita sublim

responsables.

GASTRONOMIA 106 Temps de calçots

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@totgirona.net.

Comencen els àpats comunitaris amb pitet

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigirse al nostre equip comercial per correu electrònic a comercials@totgirona.net, o bé per telèfon trucant al 972 406 112 (matins).

Editorial

Ciutat

Cultura

Empresa

Salut

Casa i decoració

Moda i bellesa

106

Gastronomia

124

Fitxes restaurants

044TOTGir Sumari.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:39

Página 5

Editorial Les puntes del perfil de la panoràmica de Girona La basílica de Sant Feliu, la Catedral de Santa Maria i el monestir de Sant Daniel són tres factors fonamentals de la història de Girona. No cal dir que la ciutat i la societat en tenen molta cura, perquè hi ha molta consciència que parlem de tres llocs molt especials que ultrapassen l’àmbit local i el nacional. Demostren el pes del cristianisme en la construcció de de Girona, de Catalunya i òbviament d’Europa. A Girona, hi ha 24 esglésies obertes al culte, però algunes de les l llarg de la història van acompanyar Sant Feliu, la Catedral i Sant Daniel avui són desacralitzades i tenen usos laics: un museu a Sant Pere de Galligants, la Universitat de Girona a Sant Domènec, una sala d’exposicions a Sant Nicolau, o carrers centrals que evoquen aquest passat tan religiós, com Sant Agustí, Santa Clara, Sant Francesc o La Mercè. Cada any més de dues-centes mil persones paguen l’entrada conjunta per visitar la Catedral i Sant Feliu, fet que demostra l’enorme interès que desperten aquests dos temples. Això permet emprendre algunes de les obres de manteniment que sempre són necessaris en aquests monuments. Precisament, el capítol ja ha decidit que aviat s'iniciarà l'estudi-restauració del conjunt patrimonial del presbiteri (retaule, baldaquí, creu de les confraries i creu dels esmalts). Dins d’aquestes obres no s’ha previst la reivindicada solució per a l’orgue, una peça I encara més sovint amb discussions de com s’han de fer les obres, d’on s’ha de posar l’altar o què s’ha de fer amb el també monumental l’orgue que Salvador Aragonès va construir el 1943. Serà fabulós el dia que tan sols es tingui l’estudi que permeti traslladar aquest gran instrument i mantenir-ne intacta la seva qualitat musical. L’espai que ocupa aquesta peça és objecte de crítiques constants quasi des del mateix moment de la seva instal·lació, ja que es presumeix de tenir la nau més ampla de l’arquitectura gòtica mundial, d’uns 23 metres d’amplada per 35 d’alçària, superada en tres metres per la nau central de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Precisament, en el cartell d’Els Pastorets de Girona 2014-2015 s’hi vei la nau de la catedral, en què s’està acabant de desmuntar l’orgue de la seu. Cal una solució.

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:46

Página 6

CIUTAT CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

La ciutat de les esglésies Girona té una trentena de temples catòlics oberts al culte

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:46

Página 7

ESGLÉSIES CIUTAT

Girona té una trentena d’esglésies obertes al culte, però, la Catedral i Sant Feliu a banda, algunes de monumentals són desacralitzades: Sant Pere de Galligants, Sant Domènec, Sant Nicolau, sense comptar els espais marcats pels ordes monàstics: Sant Francesc o Sant Agustí Salvador Garcia-Arbós

irona es pot recórrer resseguint la marca de l’Església catòlica. Es pot començar per la plaça de la Independència també anomenada de Sant Agustí per un monestir d’agustins que hi va haver entre el 1608 i el 1835. Seguir per Santa Clara, que rep el nom per un convent de monges clarisses, que va tancar el 1868. Arribes al carrer de Sant Francesc, pel gran monestir

que hi va haver. Puges a la Mercè, centre cultural, que va ser el convent dels mercedaris. L’Església s’hi manté oberta al culte però sobretot per activiatts de la Congregació durant Setmana Santa. Pugem cap a Sant Domènec, gran centre dels predicadors, ocupat pels militars i finalment per la Universitat de Girona. Podem baixar, cap al convent del Carme, on avui hi ha una part important de la Diputació de Girona; veureu que l’església continua activa.

Una mica al costat hi ha Sant Josep, que va ser dels carmelites descalços i que avui és seu de l’Arxiu Històric, Al capdamunt de la Força, hi ha e Museu d’Història de la Ciutat, situat per tothom a l’Institut Vell, que abans havia estat dels Caputxins. A sota portes, l’Església de Sant Lluc fa de seu la Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona. Al costat del Galligants, hi ha Sant Pere, que va ser el monestir benedictí. Al cantó mateix, hi ha Sant Nicolau, que

és un centre d’exposicions. Hi ha dalt de tot, hi ha l’església de Santa Llúcia, que solem visitar per Temps de Flors. I se’n podrien afegir més, fins i tot d’espais que quasi no en queda no el record del passat vinculat a l’Església o en què s’hi fa culte eventualment com l’Església del Pilar de Pedret. En aquest especial, es dóna detall de les 24 esglésiques en què avui hi ha activitat religiosa regular, en què destaquen les monumentals Catedral, Sant Feliu o Sant Daniel.

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:46

Página 8

ESGLÉSIES CIUTAT que mai no acaba d’estar enllestit. I no cal dir que sembla l’obra de la Seu. Es pot dir que la Seu està en obres des del primer dia. I ja se n’anuncien de noves: aviat s’iniciarà l’estudi-restauració del conjunt patrimonial del presbiteri: retaule, baldaquí, creu de les confraries i creu dels esmalts, segons previsions del Capítol de la Catedral per al 2015. És l’obra de la Seu. Tot i que la primera menció documental de la Catedral, juntament amb l’església de Sant Feliu, és del 842, es dona per fet que és de molt abans, com ho proven els luxosos sarcò-

Les famoses escales tenen 90 graons dividits en tres trams marcats per dos replans

Santa Maria de Girona La catedral és la suma de romànic, gòtic i barroc a dalt del turó del temple romà Situada en un turó estratègic, la Catedral de Santa Maria de Girona presideix la ciutat des de tots els punts cardinals i s’ha convertit en un dels llocs més visitats pels turistes Salvador Garcia-Arbós

El conjunt de Sant Feliu i la Seu defineixen el perfil, l’skyline de Girona, però el cop d’efecte que impressiona el dóna la contundència de la Catedral.

8 I TOT Girona

Santa Maria és la suma de romànic, gòtic i barroc a dalt del turó on hi va haver el temple principal de la ciutat romana. És un espai que ha sofert molts canvis. Amb obres sovint. I encara més sovint amb discus-

sions de com s’han de fer les obres, d’on s’ha de posar l’altar o què s’ha de fer amb l’orgue, una qüestionada nosa de qualitat musical inqüestionable. La catedral de Girona és un work in progress, un espai acabat

fags de tema cristià conservats a l’església de Sant Feliu, fet que, a més, demostra que, al segle IV, els grups dominants urbans ja s’havien convertit al cristianisme. Es dóna per fet que el Bisbat de Girona és un dels primers del país. Tanmateix, fins al segle VI no es té notícia de la diòcesi, amb Frontinyà (o Frontinià) com a primer bisbe conegut. El 516 el bisbe Frontinyà va ser present en el concili de Tarragona i el 517 en el concili provincial de Girona. La primera catedral va ser probablement a església de Sant Feliu, fora de les antigues muralles romanes, a sota la porta nord de l’antiga ciutat romana. En la seva Guia de la Catedral de Girona , l’historiador Marc Sureda Jubany ens explica que el temple de la part alta de la ciutat no va ser emprat com a església cristiana fins a partir del segle V, ja que, fins aleshores, el temple del fòrum encara tenia força importància cívica.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:46

P谩gina 9

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:46

Página 10

ESGLÉSIES CIUTAT S’atribueix a Carlemany la decisió de situar la càtedra episcopal a l’espai més preeminent de l’àrea urbana, reconvertint el vell temple romà. Atribuir-ho a l’emperador Carles és un fet altrament improbable, segons Jubany, si es vol entendre com una decisió directa emanada de la seva voluntat, ja que no sembla raonable imaginar la presa d’aquesta decisió puntual des de la llunyania d’algú que segurament no va ser mai ni a Girona ni a les proximitats immediates. L’historiador recorda que el fill únic de l’Emperador del Sacre Imperi Romanogermàmic, Lluís I el Pietós, sí que va ser a Girona diverses vegades. No obstant això, Carlemany hauria pres decisions sobre Girona,

10 I TOT Girona

com donacions de vil·les relacionades amb la consagració de la segona seu episcopal a Santa Maria.

El Capítol preveu començar aviat la restauració del conjunt patrimonial del presbiteri Carlemany Carlemany és un mite a Girona, sobretot per a la comunitat cristiana. Se’l veu com l’alliberador de Girona de l’Islam, com l’heroi que va dirigir el setge de la ciutat ocupada i la va conquerir gràcies a una pluja mira-

culosa de gotes de sang i una gran creu lluminosa al Cel, que van fer fugir als musulmans. I el 785 Carlemany va alliberar i va incorporar Girona al Sacre Imperi. Carlemany és tan llegendari que una torre i la cadira més popular de Girona duen el seu nom, però totes aquestes peces pertanyen a la catedral romànica, iniciada, probablement el 1010 pel bisbe Pere Roger. Això és quasi dos segles després de la mort (814) de l’emperador d’Europa. En la cronologia de La Catedral de Girona, de Joaquim Nadal, observem que la seu romànica no es va consagrar fins al dia de Sant Mateu, el primer dia de tardor, del 1038, que fins al 1050 no es va acabar la primera fase de la tor-

re de Carlemany i que fins al 1132 no es es va enllestir la segona fase d’aquest antic campanar romànic. De l’antiga catedral romànica, fins avui se n’han conservat el claustre, construït entre els segles XI i XII, i la torre de Carlemany, que va ser reconvertit en contrafort de la nau gòtica, i l’ara de marbre l’altar i la cadira de Carlemany o càtedra del Bisbe –d’on deriva catedral–, tallada en marbre pirinenc el segle XI. I, com que les modes canvien, cap al final del segle XIII, el 1298, ja es va començar a parlar de fer capçalera gòtica. I el 1312 es va decidir fer el temple gòtic perquè el romànic es veia petit. El mestre Enric de Narbona va iniciar les obres, que van

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:46

P谩gina 11

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:46

Página 12

ESGLÉSIES CIUTAT ser continuades pel seu germà mestre Jaume Faveran. El 1330 es va enllestir l’obra de la seu gòtica i el 1347 se’n va consagrar la capçalera, que no es va acabar fins al 1355. Un any més tard es va decidir el projecte d’una sola nau, que es va començar el 1357, sota la direcció de 1357. Tot just el 1579 es va col•locar la darrera pedra de la volta del tercer tram de la nau gòtica. Ho van celebrar amb un sopar que el capítol va oferir al mestre major Joan Balcells i a tots els treballadors. I ja van enderrocar la volta vella de la seu romànica. Fins al 1607, però, no es va cloure l’últim tram de la nova nau, la més ampla de l’arquitectura gòtica mundial. Es tracta d’una nau única d’uns 23 metres d’amplada per 35 d’alçària, superada en tres metres per la nau central de la basílica de Sant Pere del Vaticà.

90 escalons Tot i la contundència d’aquella mola de pedra, la panoràmica de la catedral en el paisatge és incompleta. L’arribada a la plaça de la Catedral des de la For-

12 I TOT Girona

ça o des de la pujada del Rei Martí produeix un impacte que tomba, malgrat que ja es pugui haver perdut l’efecte sorpresa de descobrir-la per primer cop. La catedral és completa quan s’hi suma l’escalinata. Aleshores el conjunt és majestuós. L’escalinata va ser construïda entre el 1690 i el 1694, sota el patrocini de fra Miquel Pontich, bisbe de Girona entre el 1685 i el 1699. Les escales de la catedral tenen 90 graons, dividits en tres trams, amb dos replans intermedis, i sis terrasses laterals. L’escalinata no és cap aportació del barroc, dons ja n’hi va haver en època romana i en època medieval, més curta, més dreta i més estreta; a més a més, tenia dues fileres de cases que la flanquejaven. En el segle XVII es va decidir fer una façana nova. El 1680 van posar la primera pedra, el 1701 es va acabar l’enderrocament de la vella façana romànica. El 1764 es va finalitzar el famós campanar i a la punta s’hi va posar l’àngel, que fa de rosa dels vents. El 1968 s’hi va col•locar l’àngel actual.

Al començament de la Guerra Civil, el 1936, la seu va patir moltes destrosses. Al final, el 1939, els bombardejos també hi van fer alguns estralls a la volta i als vitralls; Domènec Fita va dissenyar, el 1958, el vitrall de la capella del Sant Sepulcre. El 1966 es va restaurar la volta gòtica i el 1975 s’acaba la reforma de la Porta dels Apòstols. El 2001 es va instal·lar una bastida espectacular i es va restaurar la façana, amb el patrocini d’una empresa de telecomunicacions. I el 2002 es va restaurar el campanar. El 2011 va tornar a ser un altre gran any solemne. El mes d’abril es va consagrar el nou altar major, d'acord amb els preceptes del Concili Vaticà II (19621965), que estableixen el presbiteri major lluny de la paret del santuari, disposat de manera que el sacerdot pugui dir la missa de cara al poble. Es va instal·lar una estructura de ferro i fusta desmuntable per sostenir l’altar i l’ambó romànics i el baldaquí gòtic. Una decisió lenta, de mig segle. No tant

com els 400 anys trigats per enllestir la façana nord amb el el vitrall de l'artista irlandès Sean Scully, inaugurat el juliol del 2011. Com s’ha dit a començament d’aquest text, l’estudi-restauració del conjunt patrimonial del presbiteri és imminent. Es preveu anunciar en aquests primers mesos del 2015. D’altra banda, fa anys, des d’acabada la Guerra Civil, que no es pot contemplar nítidament la nau la més ampla de l’arquitectura gòtica mundial, perquè van encarregar un nou orgue. El 1943 Salvador Aragonès va construir el nou instrument musical, d’unes dimensions considerables, que es va instal·lar al mig de la nau. Es tracta d’un instrument de gran valor musical, però criticat perquè tapa la panoràmica completa de la nau Santa Maria de Girona. Precisament, en el cartell d’Els Pastorets 2014-2015 es veuen uns pastors acabant de desmuntar l’orgue. A la seu de Girona, les obres hi són eternes, com si això fos

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:46

P谩gina 13

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

que toca l’orgue des del 1943.

Els tresors de la Seu Les sales capitulars de la Catedral amaguen obres de gran valor, de les quals en destaquen set peces: una de les més famoses còpies del Beatus de Liébana (manuscrit amb el comentari de l'Apocalipsi); una Bíblia del segle XIV que va pertànyer al rei Carles V el Savi, que va regnar a França entre el 1364 i el 1380; el baldaquí, un templet de plata dels joiers catalans, realitzada en el segle XIV per tres grans mestres argenters, restaurat a final del segle XX, emplaçat al presbiteri en el segle XXI i finançat per Arnau de Soler, canonge ardiaca de Besalú; l'arqueta àrab del segle X; la Gran Custòdia del Corpus; el Brodat del Gènesi, conegut popularment per Tapís de la Creació, i la taula del vitraller. Paradoxalment, per humil

PRESIDENT DEL CATÍTOL HORARI MISSES

22/12/14

12:47

Página 14

que pugui semblar aquesta peça, una taula de fusta on s'havien pintat, tallat i emplomat els vitralls de la Catedral, es tracta d’una una peça medieval considerada única al món, ja que que ha conservat a través dels segles les marques del tre-

El conjunt catedralici, amb el Tresor, rep cada any més de dos-cenys mil visitant ball del vitraller. De taula, en queda una altra a la catedral de Brandenburg, però, com que va ser aprofitada com a frontal d’altar, n’impedeix l’estudi, com la de Girona. A la seu de Girona, les obres hi són eternes, com si això fos la seva prova de fe.

Llicenciat Jaume Julià

Diumenges i festius: 10.30 h Litúrgia de les Hores (Capella Conventual) 11 h Solemne Missa Major Conventual (Altar Major) Vigílies

18 h (Capella Conventual)

Feiners

9 h Litúrgia de les Hores i Missa Conventual

“La Catedral de Girona, una interpretació” Joaquim Nadal Un dels llibres més complets i millor documentats sobre la seu de Girona, en què hi destaca l’acurada fotografia de Josep Maria Oliveras, ordenada segons una visita que començaria des de fora.

“Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona Josep Maria Marquès Estudi exahustiu amb trescents seixanta-una fitxes de les inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona ordenats cronològicament, fotografiades i localitzades en un mapa.

(Capella Conventual)

14 I TOT Girona

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:47

P谩gina 15

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 16

ESGLÉSIES CIUTAT

Basílica de Sant Feliu La primera església cristiana de Girona també va ser la primera catedral

Salvador Garcia-Arbós

La primera catedral de Girona va ser, probablement, a església de Sant Feliu, fora de les antigues muralles de la ciutat romana, sobre la tomba d’aquest màrtir en temps de l’emperador Dioclecià i per ordre de Dacià, prefecte a Hispania. Les restes arqueològiques d’una església de planta basilical, amb tres naus i amb idèntica orientació de l’actual, confirmen que va ser l’única de Girona entre els segles VI i IX. A Sant Feliu s’hi guarden dos sarcòfags d'època romana i sis de paleocristians del segle IV procedents d'un cementiri existent al mateix lloc; un d’aquests sarcòfags podria ser el de sant Feliu, dit l’Africà.

16 I TOT Girona

La basílica de Sant Feliu gaudeix del títol de parròquia major de Girona. Precisament, cada any el dia 29 d’octubre, diada de Sant Narcís, patró de la Ciutat i de la Diòcesi, s’hi celebra un ofici solemne presidit pel bisbe, concelebrat per més d’un bisbe i per més d’una trentena de capellans, amb la participació dels màxims representants de les institucions a la ciutat. Paradoxalment, Sant Narcís és patró de la ciu-

Sant Feliu és l’únic sant que fa sortir Girona al Martyrologium Romanum

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

tat des del 1387 i no es coneixen dades documentades del seu culte fins al segle XI, en què ja a l’any 1002 es fa esment de l’església de Sant Feliu Màrtir i Sant Narcís, com llegim en el llibret Sant Narcís, el sant de les mosques, d’Àngel Rodríguez Vilagran. Alguns historiadors i capellans, com el rector de Sant Feliu, Joan Baburés, es pregunten per què sant Feliu no és més venerat a Girona i per què no té un reconeixement més elevat sent l’únic sant gironí cantat des dels primers segles del cristianisme. Feliu és l’únic sant que fa sortir el nom de Girona en el Martyrologium Romanum: A l’1 d’agost hi llegim: «Gerundae in Hispania Tarraconensi, Sancti Felicis, martyris in persecutione Diocletiani imperatoris. (Sant Feliu màrtir a Girona, a la Tarraconense, en temps de l’emperador Dioclecià)» I, a més, el poeta clàssic Prudenci va dedicar a Sant Feliu l’Himne IV del Peristephanon o Himne de les Corones : «Parva Felicis decus exhibebit artubus sanctis locuples Gerunda (La petita Girona, rica en santes relíquies, mostrarà la glòria de Fèlix)». Però, és clar, el narcisisme neix arran de la popular llegenda, precisament a l’església de Sant Feliu. Situem-nos el 1285, any del setge de les tropes del rei Felip III de França, dit l’Ardit. Un cop ocupada la ciutat, uns soldats van entrar a l’església de Sant Feliu i van profanar el cos incorrupte de sant Narcís. I es va produir el miracle de les mosques de grans dimensions i de tots colors que van començar a sortir del sarcòfag. Les picades de les mosques van matar la major part de l’exèrcit

22/12/14

12:47

francès i els que van sobreviure van tornar malalts i molt van morir pel camí, com el rei debilitat, que va traspassar mentre travessava els Pirineus. Sí, Sant Feliu és popular a Girona, si més no té places, pujades, escales i l’església que complementa la Catedral de Santa Maria en l’skyline de la ciutat. El temple actual, romànic-gòtic, es va construir entre els segles XII i XIV, i la capella de Sant Narcís, de l'arquitecte Ventura Rodríguez i amb pintures de Manuel Tremulles, contemporani de Goia, els anys 1782-1792. Des del 31 de maig de 2011, en què va ser signat el Decret De titulo balilicae Minoris, concedit pel papa Benet XVI i proclamat a Girona el 9 d’octubre pel Cardenal Antonio Cañizares Llovera, Prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments,

El poeta clàssic Prudenci va dedicar a Sant Fèlix l’Himne IV del Peristephanon

Era el colofó a una llarga temporada d’obres, en què es va restaurar la nau central, que va consistir, sobretot, en la neteja de sis claus de volta que amagaven restes de policromia sota una capa de calç. Als relleus de les claus hi trobem, a més dels escuts de Catalunya i Girona, santa Maria, sant Feliu, sant Narcís i altres sants i diverses representacions simbòliques.

RECTOR Llicenciat Joan Baburés Noguer HABITANTS 5.103 HORARI MISSES Vigílies:

18.30 h

Festius:

12 h · 18.30 h

Feiners:

18.30 h

Gener-Febrer 2015

Página 17

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 18

PARRÒQUIES CIUTAT

CAMPDORÀ, SANT JAUME APÒSTOL

PARRÒQUIA DE LA CATEDRAL MARE DE DÉU DEL CARME

RECTOR HABITANTS

Mn. Ricard Sarrà Padrosa 261

Mn. Pere Domènech Feixas 2.469

ituada dalt d’un turonet edifici romànic, amb volta en dels contraforts més ocforma d’ametlla, del segle XII, cidentals de les Gavarres, enmodificat al 1760. tre les serres de Sant Miquel i De fet, Sant Jaume va tenir la de Tramont, al damunt del seva primera seu, abans del congost del Ter, es troba l’es- 1066, a l’església de Santa Euglésia de Sant Jaume, una par- làlia Sacosta de Girona, a Sant ròquia de la Pere de Galliciutat de Gigants. La parrona en el nu- La primitiva església ròquia va ser cli antic del transferida a i la part nord del poble de l’església de C a m p d o r à . conjunt romànic van Campdorà a ser destruïts en la En el reduït partir del espai on s’al1808. Guerra del Francès ça el temple Com a curiohi ha també el sita, s'explica castell de Campdorà i el peque va ser aquí, davant de la drís de la plaça de la Constituporta principal del temple, on ció. Documentada des de l’any Carlemany va aixecar el cam992, l’església de Campdorà, pament abans de conquerir dedicada a Sant Jaume, és un Girona.

Campdorà · 972 17 04 00 · 609 77 41 73

Plaça de l’Oli, 6 · 972 20 14 07 · www.parroquiesbarrivellgirona.cat

18 I TOT Girona

mb seu, des del 1835, a parròquies del Bisbat de Girol'església del Carme, del na, sobre un total de 404, que segle XVIII, té dins de la seva ofereixen misses en castellà demarcació l'església de la en horari d’hivern en un o més Mare de Déu dels Dolors, del dels seus punts de culte, sesegle XVIII, que va ser la seu gons els actuals horaris del de la confraria del mateix Bisbat. Concretament, les nom, iniciada misses en el 1527 i amcastellà es fan pliada els La parròquia de la a les esgléanys 1732Catedral té la seva sies de Maria 1743; l'esgléAuxiliadora seu a l’església del de Torre Girosia del Sagrat Carme des de l’any nella i al TemCor, alçada com a sanple del Sagrat 1835 tuari expiatoCor. ri els anys El seu rector 1886-1901, i una capella per a és el mossèn Pere Domènech, l'atenció religiosa dels fidels nascut el 1953 i nomenat recdel barri de Torre Gironella. tor d’aquesta parròquia l’any La Parròquia de la Catedral 1997. s’inclou en el llistat de les deu

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:47

P谩gina 19

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 20

ESGLÉSIES CIUTAT

SANTA SUSANNA DEL MERCADAL

PALAU SACOSTA - SANT MIQUEL

RECTOR HABITANTS

Mn. Pere Domènech Feixas 7.144

Mn. Frederic Pujol Tarrés 6.622

uan la ciutat de Girona es Mercadal de Sant Feliu. va començar a estendre A començaments del segle XX a l'esquerra de l'Onyar, es va es va reformar l’edifici, i el construir un modest temple a 1927 es va acabar la construcla zona anomenada El Mercació d'un nou campanar d'estil dal, perquè s'hi celebraven les neogòtic. L'any 1936 es va enfires i mercats extraordinaris derrocar la casa rectoral i es que no cabien va iniciar a la petita també l'enPlaça de les La parròquia, que derroc del Cols, seu del havia estat la més temple, amb mercat diari. l’objectiu d’epobra de Girona, es dificar-hi el Amb el pas va convertir en la del temps mercat d'aaquella barbastaments. més important riada va anar Però el 1939 creixent i es la parròquia va anar ampliant també el va recuperar les seves propietemple, que es va convertir en tats i es va acordar la reconsparròquia. Durant uns anys va trucció del mutilat edifici. L’adependre de la parròquia de ny 1943 es va beneir el temple Sant Feliu, i s'anomenava El recuperat.

Obra, 6 · 972 20 25 45 · www.parroquiesbarrivellgirona.cat

Església de Sant Miquel, 1 · 972 20 98 40 · palausacosta@hotmail.com

20 I TOT Girona

'església de Sant Miquel tell conegut com Les Torres de de Palau, de la qual ja es Palau. Més tard aquesta esglété constància des del 1221, va sia va pertànyer a la parròquia ser sufragània de la parròquia del Mercadal de Girona, i més major de Sant Feliu de Girona. tard, a la de Fornells de la SelL’any 1373 el bisbe Jaume Sa va. Després d'un temps d'haTria va fer una visita pastoral a ver estat adscrita a Fornells de aquesta esla Selva, el glésia, i va ser 1928, es va rebut pel L’església de Palau convertir en clergue Pere vicariat indeno va ser Bernat. La pendent. L’areconeguda com a ny 1936 va nau d’aquesparròquia de ple ta petita esser enderroglesiola, de la cada i se’n va dret fins el 1963 qual se’n va construir la conservar el nova entre el campanar, va ser substituïda 1941 i el 1942, sota la direcció per una altra de més gran el de l'arquitecte Isidre Bosch. 1495. La va fer construir Joan No va ser reconeguda com a de Sarriera, que també va ai- parròquia de ple dret fins el xecar al mateix temps de cas1963.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:47

P谩gina 21

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 22

PARRÒQUIES CIUTAT

PONT MAJOR MARE DE DÉU DE LA PIETAT

SANT DANIEL

RECTOR HABITANTS

Mn. Ricard Sarrà Padrosa 2.885

Mn. Joan Baburés Noguer 432

‘església de la Pietat, del de l’altar de Pià Crozet. La se1572-1589, constitueix un va presència en la llarga façadels pocs exemplars d’arquina del barri del Pont Major dótectura religiosa d’estil Renaina un atractiu contrapunt a la xentista a Girona, si bé cal fer seva uniformitat, i forma part notar algunes reminiscències del seu paisatge i les seves cagòtiques en les motllures i en ses dels segles XVI i XVII. la volta d’arcs El temple va ogivals que assolir dret sosté el cos. La Pietat és un dels de pica bapL’església, de tismal l’any pocs exemples façana sòbria 1817 i es va d’edifici religiós i senzilla, és convertir en d’estil renaixentista parròquia el d’una sola nau, amb una 1928. La parde Girona petita sagrisròquia té dins tia, volta de del terme el canó i una llinterna al mig. L’asantuari de Maria Auxiliadora, ny 1978 va ser reformat el seu dels Pares Salesians, bastit interior, del qual en destaca sota la direcció de Francesc una imatge de la Pietat de l’esSalvat i inaugurat l’any 1901. cultor Domènec Fita i el Crist

Pont Major, 75 · 972 21 90 16

Monges 6 · 972 22 26 70

22 I TOT Girona

l temple romànic de Sant Pel que fa a l’edifici, queda Daniel, monàstic i parromolt poc del temple original. quial, del segle XI, és l’origen Les restes més antigues són de l’actual monestir de monles del cos central de l’església ges benedictines, fundat el que, en el seu origen, era una 1015 per la comtessa Ermesrèplica una mica més gran de senda de Barcelona i declarat l'església del monestir de Sant Bé Cultural Pere de Gallid’Interès Nagants, amb cional. Duun cimbori i L’església era la rant els seun absis cenparròquia on gles XI, XII i tral molt semcelebraven la missa blants. La de XIII el monestir es va enri- les famílies de la vall sant Daniel quir amb les tenia, però, al segle XIV dots de les creuer, que li noves mondonava planta ges i les donacions de l’aristode creu grega. La volta primiticràcia gironina. Però moltes va de l'església ha desapared’aquestes possessions es van gut i la façana va ser ampliada. perdre amb la desamortitzaLa primitiva portalada es va ció del 1835. substituir al segle XV.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 23

SANT JOSEP RECTOR HABITANTS

Mn. Pere Carreras Caballé 15.834

l 15 de novembre del 1952 parròquia amb una història reel Boletín Oficial Eclesiáslativament breu, de poc més tico del Obispado de Gerona de cinquanta anys, però molt va publicar el «Decreto de plena de vitalitat i d'activitats Erección de la Parroquia obertes a tothom. de San José", signat el 24 Al principi, la parroquia va desd'octubre del mateix any. Per tacar pel seu esperit d’acollida tant es pot i de reforma dir que la parespiritual, que ròquia de rectors, vicaSant Josep s’ha Sant Josep convertit en un lloc ris i feligresos de Girona va han volgut ser erigida el de trobada, de debat mantenir. Ai1952, en un i de formació social i xò ha fet que territori sela parròquia cristiana a Girona gregat de la de Sant Josep del Mercadal. s’hagi converEl seu temple, acabat el 1953, tit actualment en un lloc de és obra de l'arquitecte Joa- trobada, de debat i de formaquim Maria Masramon, i va ser ció, i un referent en l’aportació consagrat pel bisbe Cartañà el social i cristiana a la ciutat de 1954. Es tracta, doncs, d'una Girona.

Av. Lluís Pericot, 2 · 972 20 27 48

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 24

PARRÒQUIES CIUTAT

SANT NARCÍS

SANT PAU

RECTOR HABITANTS

Mn. Benet Galí Johera 12.125

Mn. Jordi Reixach Masachs 7.145

amb l’objectiu de conserl’Obra Sindical del Hogar hi va var l’aire rural que caracfer construir al barri un petit teritzava aquesta zona del temple, però no s’hi va erigir la municipi de Girona i seguint parròquia fins 20 anys més les pautes del que s’anomena- tard, el 1971, per oposició del va “cases barates”, o el model rector de Santa Eugènia, parurbanístic de ciutat jardí, l’arròquia que havia perdut la sequitecte Ignava església el si Bosch Reitg 1936. Per va començar motius que La parròquia es va a construir, es desconeierigir el 1971 a l’any 1950, el xen, el temple barri de Sant ponent amb territori no va ser resegregat de la de Narcís, ocuconstruït, i el pat majoritàrector va reSanta Eugènia riament per ivinidicar el les classes seu dret a obrera i mitjana de Girona i un servir-se del de Sant Narcís. dels barris amb més singulariEl seu rector actual és mossèn tat i personalitat de la perifèria Benet Galí, que també ho és de la ciutat. de Sant Salvador d’Horta. Aquest mateix any, el 1950,

Roma, 1 · 972 23 12 01

Narcís Blanch, 26 · 972 21 64 37

24 I TOT Girona

‘església de Sant Pau, re- ral que convida al recolliment sultat de la segregació del visitant. Des de la seva fundels territoris parroquials de dació, Sant Pau sempre ha esSant Josep i Palau Sacosta l’atat una parròquia emblemàtiny 1979, va ser construïda pels ca del barri, que té el seu oriarquitectes Narcís Negre i Jorgen en un pla parcial dels anys di Masgrau i inaugurada el 70 que convertia en sòl urba1980. El temnitzable les ple és de noterres del va planta i es Mas Noguer. Sant Pau és una caracteritza Des del 2012, església moderna pels mateun nou estil dels arquitectes rials mopresideix la Narcís Negre i Jordi c o m u n i t a t derns, que fan que la secristiana del Masgrau va distribució barri de la mà sigui simple i del capellà àmplia. Del temple en destagarrotxí de les noves generaquen els vitralls laterals, que cions Jordi Reixach, amb una aporten una il·luminació pecu- dilatada experiència i una reliar a l’interior. L’església dis- novada energia per difondre el posa d’una petita capella late- missatge evangelitzador.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 25

ESGLÉSIES CIUTAT

SANT SALVADOR D'HORTA

SANTA EUGÈNIA DE TER

RECTOR HABITANTS

RECTOR VICARI HABITANTS

Mn. Benet Galí Johera 5.131

P. José Antonio Iguácel Ipas, S.D.B P. Jesús M Vergara i Gainza, S.D.B 16.378

amunt de les hortes de cia, amb el mossèn Xavier XutSanta Eugènia, al final de glà com a rector; i el 2009, la Devesa, prop de l’antiga plauna nova reforma, també sota ça de Braus i al costat de la Fila direcció de Narcís Negre, va ra de Girona i dels blocs dels suposar la millora de la Capepisos de la Caixa es troba l’eslla del Santíssim (dignificació glésia de Sant Slvador d’Hordel sagrari, finestrals, il.lumita, construïda nació i pintuentre els anys ra) i la cons1970 i 1971 L’arquitecte Josep trucció d’una sota la direcrampa d’acClaret és l’autor ció de l’arquicés a l’esgléd’aquesta església sia per supritecte Josep Claret i amb moderna de la zona mir les barreel mossèn res arquitecde la Devesa Joan Pons tòniques. com a rector. Ac t u a l m e n t L’any 1997 es va realitzar una el rector de la parròquia de remodelació important de l’eSant Salvador d’Horta és el difici, dirigida per l’arquitecte mossèn Benet Galí i Johera. Narcís Negre, que va afectar el presbiteri, l’altar i la presidèn-

Mn. Joan Pons, s/n · 972 20 01 62 · 972 23 12 01 · 636 39 14 65

Campcardós 16 · 972 40 05 30

Gener-Febrer 2015

‘antiga església de Santa roní Arcadi Pla hi va construir Eugènia de Ter, de la qual el nou temple, un edifici singues té constància des del 988, lar i amb caràcter, funcional i va ser destruïda durant la Gusobri. erra Civil. Des de llavors, i duEl 17 de desembre del 2013 la rant molt temps, el municipi nova església va ser consagrava quedar orfe d’un lloc de culda pel bisbe emèrit Carles Sote propi per la ler i Perdigó. seva comuniC u l m i n a ve n tat, i va queL’església moderna, així les insisdar adscrit a tents reivindisingular i amb la parròquia cacions del de Sant Nar- caràcter, és obra de barri de Santa l’arquitecte gironí cís. Des del Eugènia. L’es1981, la coglésia de SanArcadi Pla munitat va ta Eugènia, portar el culper encàrrec te a diverses zones del barri, del bisbe Jaume Camprodon, com ara uns baixos del carrer va passar a mans de la comuBalandrau, un local del carrer nitat sal·lesiana, que aleshores Turó i, finalment, el lloc actual es trobava al Pont Major. on, l’any 2002 l’arquitecte gi-

TOT Girona I 25

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 26

PARRÒQUIES CIUTAT

SANTA MARIA DE VISTA ALEGRE

PALOL D'ONYAR-VILA-ROJA SANT SADURNÍ

RECTOR HABITANTS

Mn. Joaquim Xutglà Ruiz 3.165

Mn. Joaquim Xutglà Ruiz 691 hab. (Quart) + 3.673 (Girona)

a parròquia de Santa MaModest Prats, es va convertir ria de Vista Alegre va ser en un dels principals referents erigida l’any 1968 en territori intel·lectuals per als sectors segregat del Carme o de la Cacristians progressistes de Gitedral, però la seva església va rona. ser construïda entre els anys Arran de la incorporació de 1974 i 1976 per l’arquitecte EnModest Prats al Col·legi Uniric Xutglà. A versitari, la principis dels parròquia del anys setanta, Als anys setanta la Carme va la parròquia prendre el reparròquia es va de Vista Alelleu a la de convertir en un gre es va conVista Alegre, i referent de la lluita Josep Iglévertir en un dels nuclis sies, que n’eantifranquista més significara el rector, tius de la es va converorientació compromesa en tir en un element clau en les contra del règim franquista i reivindicacions de les classes que alhora buscava una major populars gironines i pel seu participació dels laics en la vicompromís en la lluita antida parroquial. El seu rector, franquista.

Pascual i Prats, 3 · 972 20 68 48

C/ Sant Feliu de Guíxols, 40 · 972 21 18 63

26 I TOT Girona

l barri de Vila-roja es troQuart, és la que ofereix servei ba al sector sud-est del als habitants del barri, que són terme, prop de la carretera C- atesos a la capella de la resi65 de Girona a Sant Feliu de dència Sagrada Família, obra Guíxols i de la variant de la Ndels arquitectes Jordi MasII. Actualment constitueix el grau i Narcís Negre. Aquests nucli més poblat de l’antic ter- dos arquitectes també van me de Sant construir les Daniel. 500 vivendes Cap a les dèLa petita església del barri de cades del Vila-roja. de Sant Sadurní 1960 i 1970 La petita esestà adossada al s’hi va glésia de Sant castell de Palol instal·lar maSadurní, més joritàriament gran que una d’Onyar població imcapella i migrada, iguadossada al al que al veí grup d’habitatges castell de Palol d’Onyar, data de la Font de la Pólvora. del segle XVI, tot i que ja es teL’església de Sant Sadurní, sinen notícies de l’existència de tuada al nucli de població de la parròquia des del l’any Palol d’Onyar, que pertany a 1041.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 27

PARRÒQUIES CIUTAT

HORARIS MISSES CAMPDORÀ, SANT JAUME APÒSTOL PARRÒQUIA DE LA CATEDRAL MARE DE DÉU DEL CARME

Vigílies:

Hivern: 18 h · Estiu: 18 h

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 19 h · Estiu: 19 h Hivern: 10,30 h · Estiu: 10,30 h Hivern: 19 h · Estiu: 19 h

Torre Gironella Vigílies: Hivern: 17'30 h (1r, ds, cast) · Estiu: no hi ha Missa

SANTA SUSANNA DEL MERCADAL

Sagrat Cor Vigílies: Festius: Estiu: Feiners:

Hivern: 17,30 h, 18,30 h (cast) · Estiu: 17,30 h, 18,30 h (cast) Hivern: 9,30 h (cast), 11,30 h, 12,30 h (cast), 18,30 h, 20,15 h (cast) 11,30 h, 12,30 h (cast), 20,15 h (cast) Hivern: 13,15 h, 19,15 (cast), 20,15 (cast) · Estiu: 19,15 h (cast), 20,15 (cast)

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 20 h · Estiu: 20 Hivern: 9 h - 11,30 h - 13 h - 20 h · Estiu: 9 h - 11,30 h - 13 h - 20 h Hivern: 9 h - 13 h - 20 h · Estiu: 9 h - 13 h - 20 h

Cor de Maria Vigílies: Hivern: 20 h · Estiu: 20 h Festius: Hivern: 11,30 h - 13 h - 20 h · Estiu: 11,30 h - 20 h Feiners: Hivern: 11,30 h - 20 h · Estiu: 20 h PALAU SACOSTA - SANT MIQUEL

PONT MAJOR MARE DE DÉU DE LA PIETAT

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 20 h · Estiu: 20 h Hivern: 9 h · Estiu: 9 h Hivern: 7,45 h · Estiu: 7,45 h

Vigílies:

Hivern: 19,30 h · Estiu:19,30 h

Maria Auxiliadora Festius: Hivern: 12,30 h · Estiu: 12,30 h SANT DANIEL

Festius: Feiners:

Hivern: 9,30 h · Estiu: 9,30 h Hivern: 8,15 h · Estiu: 8,15 h

SANT JOSEP

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 19 h · Estiu: 19 h Hivern: 10 h - 12 h - 19 h · Estiu: 10 h - 12 h - 19 h Hivern: 19,30 h · Estiu: 19,30 h

SANT NARCÍS

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 19 h · Estiu: 19 h Hivern: 9 h - 12 h - 20,30 h · Estiu: 9 h - 12 h - 20,30 h Hivern: 9,30 h · Estiu: 9,30 h

SANT PAU

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 20 h · Estiu: 20 h Hivern: 11 h · Estiu: 11 h Hivern: 9,30 h · Estiu: 9,30 h

SANT SALVADOR D'HORTA

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 20 h · Estiu: 20 h Hivern: 12 h · Estiu: 12 h Hivern: 8,30 h · Estiu: 8,30 h

SANTA EUGÈNIA DE TER

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 20 h · Estiu: 20 h Hivern: 9,30 h (cast) - 11 h · Estiu: 9,30 h (cast) - 11 h Hivern: 8 h · Estiu: 8 h

SANTA MARIA DE VISTA ALEGRE

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 19,30 h · Estiu: 19,30 h Hivern: 11 h - 21 h · Estiu: 11 h - 21 h Hivern: 8,30 h · Estiu: 8,30 h

PALOL D’ONYAR

Festius:

Hivern: 12,15 h · Estiu: 12,15 h

VILA-ROJA, SANT SADURNÍ

Vigílies: Festius: Feiners:

Hivern: 20 h · Estiu: 20 h Hivern: 11 h · Estiu: 11 h Hivern: 20 h · Estiu: 20 h

Gener-Febrer 2015

TOT Girona I 27

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 28

REPORTATGE CIUTAT

La Catedral que m’acompanya Maria Carme Ribas i Mora, filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora, parla de la seva relació amb la Seu de Girona. Precisament, ha donat al Museu el quadre Corpus a Girona, un oli del pintor Ernest Dalmau, que mostra una processó a les escales de la Catedral Maria Carme Ribas Móra

Quant m’emociona el sol fet d’escriure la paraula “Catedral”. La Seu, la Catedral de Girona, sobrepassa tots els sentiments. Si a mes als pocs dies d’haver nascut tens la sort que a la mateixa si ha celebrat el teu bateig, has passat a ser una nova cristiana i amb vuit dies de vida, tens foto a la porta dels dotze Apòstols, penso que és un honor per sentirse’n orgullosa i gironina.

El campaner era un carboner, que, de tant en tant, ens concedia el privilegi pujar al campanar El primer col·legi que vaig anar era al costat esquerre de la Catedral; cada dia era obligat passar-hi per davant i, abans d’entrar a classe, jugava una estoneta a baixar pel rossolador. Era una privilegiada. Vaig tenir la sort de néixer en un pis del barri vell, fred i humit de rajol vermell, sense calefacció, ascensor ni aigua calenta, si les pedres de la façana eren negres pels regalims de l’aigua. La mare amb va parir enmig d’uns llençols blancs com la neu, i al moment, va tenirme als seus braços per poder escalfar amb els seus petons i manyagues, el meu petit cos indefens, per acabar de néixer i obrir els ulls a la ciutat de Girona, vaig ser “afortunada”. En anar creixent, i per no tenir aire condicionat al l’estiu dormíem amb els balcons oberts, la mare venia al mati i me deia “escolta les campanes de la Cate-

28 I TOT Girona

dral 1,2,3,4,5,6,7,8 son les vuit l’hora de llevar-se», i així vaig aprendre a estimar el seu so, com si de la musica mes celestial es tractes. Anava creixent i van arribar els primers diumenges de Rams, amb ells la benedicció de les palmes a la Catedral, vaig sentir la emoció d’entrar i trobarme pares, mares, avis, nens i nenes. En el moment de la benedicció sentir l’enlairament de palmes i palmons i la remor dels rosaris de sucre ballant d’un cantó a l’altre, l’emoció envaïa al meu petit cor d’infant. Del diumenge de Rams a la Setmana Santa, els pares no feien cap festa, i la tia Teresa, germana de la nostra mare, que anava a la processó amb unes amigues m’hi va començar a portar, per la qual cosa, la mare va llogar una vesta molt grossa, que va haver d’empetitir molt, una miracle que sols ella podia fer. En sortir de la Catedral, la nit del Divendres Sant amb cinc anyets, amb aquell silenci vaig sentir bategar el meu cor per la ciutat que tan estimaria. Desprès van arribar el dijous del Corpus: un esclat de flors i colors. A la vigília, repic de campanes i sortir de col·legi abans d’hora. Als peus de les escales, els petits rebíem la visita de gegants, capgrossos i l’Àliga, ballant sense parar, anunciant que l’endemà seria la gran diada de Corpus. L’Any 1994 quan varem recuperar la tradició de fer catifes, a l’hora de sortir la cercavila Mossèn Gabriel Roura va fer tocar les campanes. A mesura que creixia, la Catedral m’acompanyava, al Cor de Maria, fins

als deus anys, i l’Acadèmia Mercuri, fins els catorze. La veia per darrera, per la porta dels dotze Apòstols. La plaça era el nostre pati i el sopluig quan plovia. A l’hivern hi entràvem per no passar tanta fred, ja que també estava glaçada. El campaner era un carboner, que, de tant en tant, ens concedia el privilegi de pujar al campanar. Als quinze anys vaig tornar a la processo amb vesta pròpia dels Manaies, però va durar poc, per causa de la feina a la Granja. Amb la vesta tancada en una caixa, van passar els anys. Fins al 1988, quan un fet va marcar la meva vida: Vaig ser la primera dona pendonista de la Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona. Vint-icinc anys després, aquella capsa es va tornar a obrir: vaig pujar fins a la Catedral. Tot esperant l’hora de sortir, vaig sentir

el batec del cor de la meva estimada Girona. No te nom ni paraules. Sols sé que resta ben viu en un racó del meu cor, tot esperant el dia que m’arribi la mort. Vaig prometre que si aquell any per haver estat pendonista havia pogut anar a la processó, hi aniria cada any mentre la salut m’ho permetés. L’Any 1997 de tornada a la Catedral amb els petits, vaig tenir un problema al genoll i vaig ingressar a l’Hospital Josep Trueta. Amb molta pena, aquí va acabar el meu vincle directe amb la Catedral de Girona. Hi penso molt. Li he escrit i dedicat poemes. Viure en un lloc on de darrera els vidres la pogués contemplar seria el somni fet realitat. Mentre això no passi, la tinc a les meves retines per, de tant en tant, tancar els ulls i anar-la recordant.

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:47

P谩gina 29

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 30

ENTREVISTA CIUTAT

Joaquim Nadal Després d’estar en la primera línia de la política entre el 1979 i el 2010, viu dedicat a la vida acadèmica

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:47

Página 31

Entrevistem Joaquim Nadal a la seu de l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural (ICRPC), a la Pia Almoina, seu del Col·legi d’Arquitectes a Girona, parlem del seu passat polític a l’Ajuntament i a la Generalitat, del seu present a la recerca i a l’escriptura i del futur Salvador Garcia-Arbós

Nascut a Girona el gener del 1948, Joaquim Nadal i Farreras va ser alcalde de Girona entre el 1979 i el 2002) i conseller de Política Territorial i Obres Públiques del 2003 fins al 2010. Té un gran activitat pública i dedicació enorme a la polis, avui a un nivell més filosòfic, de pensament, de proposta més teòrica. Per un costat, dirigeix l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural (ICRPC), amb seu a la UdG, i presideix la Fundació La Ciutat Invisible, un think tank (un grup de debat i pensament) per posar en contacte el sector privat i l’accés públic a la cultura. Ha escrit diversos llibres memorístics, d’entre els quals destaquen

Fent tentines per la vida (2013), sobre la seva infantesa i adolescència a Girona, o Testimoni de càrrec. Vint anys de servei al país (2014), en què parla de la seva etapa com a polític nacional. Després d'aquests dos volums, molta gent ha trobat a faltar les memòries polítiques a la ciutat de Girona. En fareu prou amb un volum? Faré un sol volum. Faré servir molta informació que tinc però vull donar-li un to narratiu i àgil. Vull fer un volum diferent de Testimoni de càrrec . Voldré subratllar la vida i el pols canviant de la ciutat, els canvis en el cos i l’ànim a d’una comunitat que ha assolit una identitat pròpia i l’orgull de pertànyer a una ciutat nova i antiga alhora. Les memòries polítiques nacionals les doneu per tancades, o en poden venir més? Sempre en poden venir més. He viscut molts anys vinculat a les responsabilitats públiques i estan farcits d’històries i de per-

sonatges de primeríssim nivell. Teniu pensat algun llibre més de reflexió política, deixar una mena d’ideari? Tinc fet un text sobre la crisi del catalanisme socialista i les dificultats per trobar un encaix que defugi la subordinació efectiva al PSOE i afirmi sense ambigüitats el perfil de partit catalanista. La vostra obra bibliogràfica es centrarà més cap a la publicació de treballs de recerca històrica? Ara sí. Durant quatre anys i fins la meva jubilació hi estic obligat i ho faig amb gust. Ara mateix

Faré un sol volum de memòries polítiques a la ciutat i en poden venir més a nivell nacional des de l’ICRPC acabem d’acabar un treball de recerca sobre la salvaguarda del patrimoni artístic gironí durant la Guerra Civil. Tinc ganes de llegir l’entrellat de tot el procés de la variant de Girona de l’N-II. Precisament, ara que la variant passa per l’autopista, com demanava els grups contraris a fer passar l’N-II per Sant Daniel, us penediu d’haver apostat per aquell traçat tan polèmic i de no haver fet cas als ciutadans que ho van reivindicar? No, sincerament. Només caldria provar de tancar una setmana la variant de Sant Daniel per demostrar que seria un disbarat haver pensat que si s’hagués produït el que demanava un col·lectiu important de gent, davant la fórmula que s’ha tro-

bat, això seria la solució de tot. No és solució, és mitja solució. Integrar l’autopista és una bona mesura que necessita ser complementada per alguna variant no integrada a l’autopista. L’argument per no fer la variant de Sant Daniel només hagués estat una altra autèntica variant urbana de quatre carrils. Una variant urbana? El sistema integrat dels cinc enllaços de l’AP-7 a Girona i la gratuïtat d’aquests accessos garanteix mitja variant. És una bona fórmula. I deixa’m dir que és tan bona fórmula, que Foment ho fa amb la intermediació del conseller d’obres públiques de l’època. I, per tant, qui batalla per donar a Girona pautes de mobilitat d’una ciutat del segle XXI, amb cinc enllaços amb el sistema d’autopistes, i una gratuïtat per al moviment de cotxes d’agitació interna, sóc jo mateix! amb la inestimable col·laboració del secretari de mobilitat Manel Nadal. Ara, la variant té vint anys, no? Que algú faci el càlcul de l’impacte d’aquests vint anys en el trànsit sostret a l’interior de la ciutat. Jo volia dir fer la variant per l’autopista de seguida el 1993… Sí, però hauríem fet curt… Com l’eix transversal sense ser desdoblat i vam criticar el nyap d’aquell pecat original de fer-lo inicialment d’un carril per banda, per què en la situació avui irreversible de la variant est, no es van fer quatre carrils? Perquè és un pecat original que neix de la mala consciència. De qui? Meva Perquè passa per Sant Da-

niel? Clar!!! Ep! Passa per Sant Daniel! Passa per la vessant de la muntanya, però no per la vall, és clar! Ara, qualsevol observador extern que no estigui implicat sentimentalment amb Girona, consideraria irrisori l’impacte de la variant est sobre l’ecosistema de Sant Daniel. Vint anys enrere, el novembre del 1994, durant el simposi Mossé Ben Nahman i el seu temps, emmarcat en el VIII Centenari de Nahmànides, quan éreu alcalde de Girona us vau comprometre davant els eminents catedràtics de semítiques David Romano i Josep Ribera, a projectar el patrimoni hebreu (i el patrimoni històric en general) de la ciutat més enllà dels aspectes turístics i folklòrics, és a dir a aprofundir en la cultura i en la història, mitjançant simposis, exposicions i la creació d’un centre d'estudis i una biblioteca especialitzada. Ara estem en un llindar de risc. Pel que fa a la desvirtuació del producte i la massificació no contrastada del nombre de visitants, pel que fa a la qualitat de les visites, pel que fa al contingut de les visites guiades no reglades, és una qüestió de risc en la qual caldria incidir: tornar a unes ordenances més restrictives, caldria diversificar l’oferta comercial, que no fos exclusivament souvenirs… Intervenir l’oferta? Per incentivar la diversificació: per condicionar-la i modificarla. La tendència natural dels darrers deu anys és la tematització: restauració i, al costat, una botiga de records. Això portat a l’extrem és Florència o és Venècia, que ja havíem posat

TOT Girona I 31

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:48

Página 32

ENTREVISTA CIUTAT sempre com a referent, però sempre advertint del risc de la ciutat kleenex. Per tant, això vol dir que en qualsevol model de turisme cultural, l’objectiu incrementalista de la quantitat acaba sent pervers. Comparteixo la reflexió, però fa anys que el model de valoració és el best-seller o nombre d’espectadors. És fàcil. I a la premsa li va bé per titular. Després els periodistes també som els primers a advertir que podem morir d’èxit. Comptar sempre per dir hem sigut més que l’any passat, a vegades, pot no ser positiu si no ve acompanyat d’un valor afegit que, a vegades, no tenim. És McDonalds o El Celler de Can Roca. Com que són dos extrems, en el punt mig hi ha d’haver una qualitat que a vegades hi és i a vegades no hi és. El que la ciutat necessita és trobar un punt d’equilibri i tenir molt clar que l’excel·lència pel que fa al turisme cultural, que el model jueu a què et referies és el bo. No s’ha d’apostar per la teatralització de la presència dels jueus a Gi-

rona, sinó per la recuperació de la història d’una part dels gironins de Girona que resultava que eren jueus. I només, i en el tema jueu més que en cap altre, una oferta científicament impecable i contrastable en tots els fòrums científics del món ens pot estalviar el risc que ens diguin aquests estan o desvirtuant la història o fent demagògia. Hi anem cap al parc temàtic? Si vas al Call i a l’Institut i al Centre Bonastruc ça Porta, és tot el contrari del parc temàtic: allà hi ha biblioteca, hi ha gent que estudia, gent que treballa i, si treus el cap per la Pia Almoina i mires l’entorn de la Catedral, pots dir això és un èxit espectacular, però des d’un altre punt de vista, pots dir ‘compte! Hi ha un guia rus que explica coses que no són certes o hi ha un grup que són més del compte i que no deixaran ni un duro en tota la ciutat… Per tant, portar les regnes d’un cavall desbocat és intentar agafar el control d’aquest cavall desbocat i portar-lo per la Via Augusta. Per la Força o sense? Pel carrer de la Força!

Per cert , tornen els moviments veïnals que reclamen tranquil·litat a les nits del Barri Vell, com ja es va viure fa uns anys. Estic d’acord que les veus que, per saturació alerten de la seva impaciència després d’haver fet l’opció de venir a viure al Barri Vell, s’han d’escoltar i són veus de gent que viu aquí i que no ve aquí. Naturalment, s’han d’escoltar aquelles veus que diuen ‘jo faig calaix’. Els que s’impacienten perquè no poden dormir a la nit, saben, poden o haurien de saber que part d’un benestar general neix de l’increment de l’activitat econòmica de la possibilitat de fer negoci gràcies a l’entorn turístic de la ciutat. Ara bé, si ens agafem la Barceloneta com a símptoma extrem, perquè el fenomen dels apartaments turístics està desbordat i perquè l’incivisme de determinat model turístic, també, hauríem de començar a escoltar aquelles veus crítiques i posar una mica d’ordre, com per exemple donar menys permisos per posar terrasses. Les terrasses són un dels grans atractius i font d’ingressos de la Girona. Hem passat d’una ciutat sense terrasses –a l’Arc mai abans de 1979 no li havien permès tenir una terrassa– a la ciutat amb més terrasses per metre quadrat de l’entorn dels Països Catalans. In medio stas virtus. Per tant cal intervenir. Sou força crític amb el Vol Gastronòmic? Com en tantes altres coses, la

En l’inici de CiU al govern de Girona hi va haver un intent de fer una esmena a la totalitat

meva opinió és contrastada: la idea de reunir cuiners reputats de l’oferta mitjana de la ciutat i que cada setmana un pugui oferir una mostra del seu art culinari amb gent que estigui disposat a pagar-ho i a gaudir d’unes bones vistes, em sembla una bona idea. Em sembla un valor afegit a l’oferta gastrocultural de la ciutat. Tanmateix, si jo hagués vist l’impacte del Vol al carrer de Santa Clara com l’he vist un cop instal·lat, hauria dit que, als ulls de l’usuari del carrer, o als ulls de la Caixa de Pensions que hi té un establiment al davant, allò posa els pèls de punta. El contrapès que fa que aguanti el Vol és excessiu per les dimensions del carrer. Per tant, una bona idea té una mala implantació. No discuteixo la idea ni el valor de tractor addicional que pot tenir. Parlant d’obres sobredimensionades, la nova biblioteca no és un pèl massa grossa? Tot el que sigui equipaments, infraestructura, dotació per la ciutat, vingui d’on vingui –en aquest cas de l’Estat i ho gestionarà la Generalitat–, i, a més a més, incorpori un nom simbòlic, posant-li el nom de Carles Rahola, està en la línia del somni dels noucentistes i dels republicans que havien somiat una ciutat moderna, equilibrada, progressista, justa, lliure… És a dir, la ciutat que volem del país que volem és Temporada Alta, és la biblioteca, és El Celler de Can Roca, és tot el que penja del Celler, el Massana, el Nu, L’Occi, Iolanda Bustos… i no voldria deixar-me’n cap… És Temps de Flors, són els arxius, són els congressos internacionals d’arxius amb 700 persones, és la singularització dels objectes d’especialíssim valor que configuren el patrimoni que pots destacar en primer nivell: El Tapís, el Llibre del Sindicat de Remença, que és Patrimoni documental de la Humanitat, l’arqueta d’Hixem, el manuscrit del Beatus, una obra de Rafael Ma-

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:48

P谩gina 33

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:48

Página 34

ENTREVISTA CIUTAT só, la Devesa, la taula de vitraller de la Catedral, una de les dues úniques que queden i l’única estudiable amb infrarojos, de la què se n’ha fet el llibre Vitralls sobre taules de vitraller. La taula de Girona, … i configures un top ten. Quina ciutat creiu que avui governa Convergència? Tinc més la sensació de continuïtat de model que no pas de desmuntatge. No crec que l’estiguin desmuntant, ni crec que l’essencial sigui desmuntable. Al revés, hi ha coses que han passat que han sigut oportunitats històriques i que la ciutat ha sabut aprofitar i que ja no tornaran a passar mai més. Municipalitzar les Casernes ja no tornarà a passar mai més, perquè, probablement , no hi tornaran a haver quarters militars a Girona. Municipalitzar els terrenys de Renfe i de Feve, tampoc. Per tant, hi ha grans operacions al fil conductor de la primera transició democràtica municipal, que són una autèntica revolució i que doten la ciutat d’unes infraestructures que ja hi són. Es pot desfer el camí fet amb l’Auditori? No. L’Auditori ja hi és. Aquells que hi havien votat en contra i s’hi havien abstingut, avui en gaudeixen i en presumeixen. Us heu escapat de l’esperit de la pregunta. A veure, el que jo veig és que en el moment inicial de l’etapa de Convergència al govern de la ciutat hi va haver un intent de fer una esmena a la totalitat. I ara ja crec que s’han adonat que els valors intrínsecs de la ciutat, ho hagués fet qui ho hagués fet, eren de tan alta volada i de tant alt voltatge, que posarse a cavall de la cresta de l’onada, que ja era onada, era molt més rendible que intentar lluitar-hi en contra. Per tant, si l’actual equip de govern de CiU, en minoria, ha agafat la taula de surt hi ha aprofitat l’onada, li

34 I TOT Girona

surt més a compte que no pas submergir-se i intentar anar contra corrent. He de preguntar si us heu plantejat mai tornar-vos a presentar. No m’ho he plantejat mai i hi ha sectors de gent, grups d’interessos i persones espontànies que m’ho demanen. I jo, evidentment, no m’ho plantejo. Ja esteu bé aquí a dalt a l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural (ICRPC). Estic bé aquí a dalt i amb la meva vida actual i pensant que el valor de la meva trajectòria es mesurarà quan sigui, en la seva globalitat, però que tornar-ho a provar seria un disbarat objectiu en si mateix. Quina és la contribució social que feu ara mateix? Doncs tornar a la vida acadèmica. He acabat d’escriure un llibret, article llarg, sobre la comissió de patrimoni en temps de Guerra, sobre la salvaguarda del patrimoni. Em dedico al patrimoni cultural i a la la investigació històrica. I a l’activisme cívic en el món del teatre, del turisme cultural i de la definició de la ciutat del futur, però des d’una visió més especulativa que de gestió. Parlem de la Ciutat Invisible. Què és? Són els fils invisibles que configuren l’imaginari col·lectiu i que pots contribuir a definir-los. És l’intangible que fa tan ciutat com la ciutat material implantada a sobre del territori. Les idees que mouen la gent i la ciutat. No és cap grup de pressió? No, no, no. Això és una altra cosa. Absolutament filantròpica. Vivim dels recursos que aixequem i fem la reflexió que posem en comú. Continueu donant suport al PSC?

Continuo tenint carnet del PSC i la meva mirada sobre la vida política és molt oberta i molt àmplia. I a nivell local? A nivell local estic preocupat i no m’agrada la fórmula que s’ha triat que ens pot portar que l’espai socialista tingui tres candidatures diferents. en la mesura que això és així, jo m’ho miraré d’una altra manera, en la distància. Podríeu arribar a donar a suport a cap dels tres? No m’ho plantejo ara, perquè no sé què acabarà passant. Us fa partir la vostra imputació arran de la querella presentada per un empresari que se sent estafat perquè quan éreu conseller el 2006, la Generalitat li va permutar uns terrenys considerats inunda-

bles perquè no fes un polígon al parc natural de Solius, a Santa Cristina d’Aro? No tinc cap motiu objectiu per patir. Un particular s’ha sentit perjudicat i ha triat, crec que equivocadament, una via penal. Si preval la veritat no he de patir gens. Vull dir que és un cas de l’empresa XXX contra el Govern; i el Govern va fer el que tocava i ho va fer sense enganyar ningú. I en nom del Govern ho tornaria a fer. Sobretot perquè preservar la integritat de la vall de Solius s’ho val i perquè el Govern va tractar de no perjudicar l’empresa propiertària, li va pagar 7.500.000 d’euros pel 50% dels terrenys a protegir i li va oferir participar conjuntament en un nou polígon que tenia totes les condicions per ser edificable. La pressumpta inundabilitat es desmunta molt fàcilment.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:48

P谩gina 35

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:48

Página 36

ACOLLIMENT FAMILIAR CIUTAT

Tinc dret a viure en família!

La Fundació Infància i Família, que des del 2007 treballa en el servei d’acolliments familiars a Girona, ha engegat una campanya de sensibilització per trobar famílies “interessades, motivades, altruistes i generoses” que vulguin acollir un infant que ho necessiti Ariadna Ventura i Ros

Qualsevol infant, quan neix, té una família, i amb ella hauria de viure. No obstant, quan hi ha problemes o una crisi concreta tan important que afecta el benestar i el desenvolupament d’aquest jove, l’administració té la obligació de protegir-lo, si és necessari, separant-lo dels seus pares. És aquí on es pot començar a forjar el concepte de l’acolliment familiar. En la feina de coordinació, seguiment i suport a les famílies que acullen aquest infant hi entren en joc les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF), entitats sense ànim de lucre constituïdes legalment, que desenvolupen funcions de mediació per integrar els infants i/o adolescents en una família. És el cas de la Fundació Infància i Família Girona, entitat col·laboradora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció de la Generalitat de Catalunya, que acaba d’engegar una campanya de sensibilització

36 I TOT Girona

per trobar famílies que tinguin la voluntat de ser acollidores. Entre les funcions d’aquesta fundació, que va iniciar el servei d’acolliments familiars l’any 2007 a Girona, concretament al carrer Garrotxa de Santa Eugènia de Ter, hi ha les d’estudi i valoració, la recerca de famílies acollidores, l’acoblament de l’infant en la nova família i tam-

“Sempre es treballa perquè el menor torni amb la seva família biològica”

En el moment en què una família expressa el seu desig de ferse acollidora i es dirigeix a una ICIF, intervé un equip de professionals, entre els quals hi ha la treballadora social, com l’Olívia Aranda, que els fa una entrevista personal per veure quines són les seves motivacions reals: “És molt important saber què ha portat una família fins a nosaltres, perquè depenent de la seva motivació, el projecte els pot fer més mal que bé”. Dels pares acollidors es requereix no només bona voluntat i

generositat, sinó també preparació i unes expectatives ajustades, perquè aquests infants solen presentar una sèrie de dificultats físiques i psicològiques que omplen la seva “motxilla” personal. En aquest sentit, explica Glòria Fàbrega, coordinadora tècnica de la fundació, “una de les competències més importants per ser família acollidora és saber escoltar els professionals i deixar-se acompanyar”. Per això des de la fundació, després de la primera presa de contacte amb la famí-

bé el seguiment posterior. Segons explica Anna Sunyer, gerent de la fundació, “cal trobar famílies interessades, motivades, altruistes i generoses que vulguin acollir un infant o un jove que ho necessiti, partint de la premissa que tot infant necessita créixer, educar-se i viure en una família”.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:48

Página 37

ACOLLIMENT FAMILIAR CIUTAT lia, es fa una primera informativa, en què s’explica als pares acollidors què representa l’acolliment. Si es desitja seguir endavant, la família participa en un procés de valoració, que té per objectiu determinar l’adequació de la família sol·licitant per dur a terme l’acolliment. Durant el procés de valoració es fan entrevistes, proves psicotècniques, es visita el domicili de la família, es parla amb tots els seus membres, etc. “És molt important –explica Sunyer– que tots els membres de la família que viuen al mateix domicili comparteixin el projecte”. Segons Sunyer, “tant a les reunions informatives com durant el procés de valoració i el seguiment, s’ofereix formació, orientació i assessorament, i es plantegen aspectes com ara el pla d’acoblament, les circumstàncies especials que envolten l’infant, possibles situacions que es poden generar en la convivència, la relació amb la família acollidora, o el dol o procés d’acomiadament del menor. Precisament en referència al dol, Aranda comenta que “quan s’acaba un acolliment, des de la fundació ajudem els

pares acollidors a fer-los veure tot el que han aportat a l’infant: estabilitat, suport, afecte, i una referència familiar.” “De totes maneres –continua Aranda–, el comiat no es produeix d’avui per demà; el dol, que és molt físic quan el jove ja no és a casa, es comença a gestar molt abans que el nen torni amb la família biològica, i aquest procés el treballem conjuntament els professionals amb el nen i la família acollidora”. Partint de la premissa que tots els infants tenen dret a viure a l’empara d’una família, poden ser acollits en família infants i joves de 0 a 17 anys, tot i que actualment, explica Fàbrega, “el que més necessitem són famílies que vulguin acollir nens més grans de 6 anys, perquè encara hi ha molts infants que s’estan fent grans en centres d’acollida i s’estan perdent la

La missió de la fundació és treballar perquè tots els nens visquin i creixin en una família

possibilitat de viure en un entorn familiar”. També és molt important trobar famílies que vulguin acollir grups de germans i infants amb alguna discapacitat, “que són els que majoritàriament s’estan quedant en centres d’acollida”, subratlla Sunyer. “Viure en una família acollidora incrementa la possibilitat de donar a l’infant un futur més satisfactori, tot i que els centres ofereixen totes les garanties d’èxit per a l’atenció d’aquest jove”. Famílies d’urgència Quan es detecta que un infant es troba en situació de desemparament o de risc, l’administració n’assumeix la tutela, suspèn la pàtria potestat i separa immediatament el menor del seu entorn. En aquest cas, si cap parent pot tenir-ne cura, es

recorre a les anomenades famílies d’urgència, que tenen disponibilitat plena durant tot l’any per atendre un infant en el moment en què se li requereixi. Olívia Aranda explica que l’acolliment d’urgència i diagnòstic s’anomena així perquè “quan es detecta que l’infant està en situació de risc, se’l separa immediatament de la seva família biològica i se l’integra, mentre s’estudia el seu cas, en una família acollidora, que sap que d’avui per demà es pot trobar amb aquesta situació”. Juntament amb la Fundació Infància i Família, a les comarques gironines hi ha dues ICIF més: AD’Iniciatives Socials i el Consorci de Benestar Social del Ripollès.

FUNDACIÓ INFÀNCIA I FAMÍLIA - GIRONA C/Garrotxa, 7-9 I GIRONA I Tel. 972 40 00 40 · Fax 972 40 71 19 acollimentsgrn@infanciaifamilia.org I www.infanciaifamilia.org

Gener-Febrer 2015

TOT Girona I 37

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:48

Página 38

NOTÍCIES CIUTAT Emprenedoria OBRE A GIRONA UN NOU CONCEPTE DE RESTAURACIÓ Una jove emprenedora italiana, Arianna Patuzzo, va inaugurar el passat desembre un nou concepte de restauració a Girona. Es tracta del cafè gastronòmic Chapeau!, amb el qual Patuzzo vol reivindicar l’exquisidesa del cafè italià i introduir a la ciutat un fenomen desconegut de la cuina italiana, l’ aperitivo , que se Foto: Enric Boadas Brujals

Cultura GERIONA ÉS EL NOU COR DE L’AUDITORI DE GIRONA El Cor Geriona s’ha convertit en el nou Cor de l’Auditori de Girona, després de la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; la presidenta del Comitè Executiu de la Fundació Auditori Palau de Congressos de Girona, Coralí Cunyat, i la presidenta de l’Associació Coral Geriona, Rosor Rabassedes. Segons aquest acord, que es va concretar el passat mes de desembre, s’estableix que la Fundació Auditori Palau de Congressos cedeix al projecte

Geriona un espai a l’Auditori de Girona per a les activitats musicals d’assaig del Cor Geriona, per un període de quatre anys. A més, en el conveni entre l’ajuntament i la coral s’estableix que el cor farà dos concerts anuals a l’Auditori que formaran part de la programació musical d’aquest equipament cultural. L’Associació Coral Geriona col·laborarà també en la promoció, difusió i dinamització de les activitats musicals programades per l’Auditori.

serveix abans del sopar, amb productes excel·lents i de qualitat. El negoci de Patuzzo

és un dels 24 que han aixecat la persiana aquest 2014 gràcies al programa d’emprenedoria Youth Business Catalunya impulsat per la Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, CP’AC, a Girona, que té l’objectiu de donar suport a l’autoocupació de joves d’entre 18 i 35 anys, amb perfil emprenedor i una idea de negoci. però sense els recursos necessaris.

Medi Ambient GIRONA ÉS ESCOLLIDA CIUTAT FORESTAL CATALANA Girona ha estat escollida Ciutat Forestal Catalana per al 2015. Així ho va anunciar el subdirector general de Boscos de la Generalitat de Catalunya, Xavier Clopés, en el marc de la cinquena edició de les Jornades de Transferència i Innovació Forestal, que es van celebrar a Solsona. Clopés va anunciar que a partir de la propera edició, d’aqui un any, la ubicació de les jornades serà itinerant i la ciutat

que l’aculli rebrà el reconeixement de Ciutat Forestal. Girona ha estat, per tant, la primera ciutat que ha rebut la distinció. En l’acte de designació, el primer tinent d’alcalde i regidor de Sostenibilitat i Atenció Ciutadana, Jordi Fàbrega, va agrair el reconeixement per part de la Generalitat i va posar èmfasi en la “trajectòria i la tradició de defensa de les zones ambientals i forestals de la ciutat.

Seguretat LA POLICIA MUNICIPAL TÉ UNA NOVA UNITAT CANINA

La Policia Municipal ja disposa, des del mes d’octubre passat, d’una nova unitat canina formada per dos agents amb un gos ensinistrat, malgrat que està previst que ens propers mesos s’incorpori un altre gos a la unitat. El regidor

38 I TOT Girona

de Seguretat, Mobilitat i Via Pública de Girona, Joan Alcalà, ha remarcat que es tracta d’un recurs “especialment important per les tasques de prevenció i de detecció de substàncies estupefaents” i d’un element “dissuasiu i efectiu”. La unitat neix amb la voluntat d’oferir un recurs més a la Policia Municipal principalment pel que fa a la detecció de drogues a la via pública, malgrat que també dóna suport als controls d’alcoholèmia i de drogotest. El gos que forma part de la unitat és un pastor alemany de cinc anys anomenat Chico.

Art UN VITRALL DE MASÓ, AL MUSEU DEL DISSENY Una de les novetats del Museu del Disseny de Barcelona, que va obrir les seves portes al públic el passat 14 de desembre, serà l’exposició d’un gran vitrall dissenyat per l’arquitecte Rafael Masó (Girona, 1880-1935), molt representatiu de ’artista, i que es pot veure dins la mostra “Extraor-

dinàries! Col·leccions d’arts decoratives i arts d’autor (segles III-XX)”. L’obra, que pertany al Museu d’Història de Girona, ha estat cedida per un període de deu anys gràcies a un conveni de dipòsit signat entre l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Ajuntament de Girona.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Catedral.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:48

P谩gina 39

044TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:29

Página 40

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Sèries 2015: una collita sublim Les sèries de la temporada 2015

044TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:29

Página 41

SÈRIES 2014 CULTURA

Això de les sèries ja no té aturador. Després de convertir-se en el gran refugi de molts cinèfils i, cada cop més, en el punt de convergència dels millors professionals i artistes del sector audiovisual, la ficció televisiva viu el seu moment més fervescent de la història Jordi Camps Linnell

ixò de les sèries ja no té aturador. Refugi de molts cinèfils i cada cop més punt de convergència de professionals i artistes del sector audiovisual, la ficció televisiva viu el seu moment més fervescent de l'era daurada. L‘oferta serièfila s'ha desbordat de tal manera i el llistó qualitatiu es manté tan alt que ningú dóna a l'abast, ni tan sols els més malalts, enganxats diàriament a dosis de ficció que falsament satisfan un àvid cada cop més addictiu. A l'espera que un Peñin de torn elabori una guia que qualifiqui

la collita televisiva anual, aquí estem nosaltres per oferir-vos un repàs personal de les sèries que per algun motiu han destacat en aquest ampli panorama.

Fargo és una comèdia negra produïda per Showtime i beneïda pels germans Coen

Adaptacions del cinema Acostumats a que el cinema es nodreixi constantment de les obres teatrals, la literatura, els videojocs i els còmics, no deixa de xocar-nos que enguany du-

es de les millors sèries siguin precisament adaptacions de pel·lícules. I no qualsevols. Parlem de Fargo i Gomorra, dues obres magnes que no fan més que engrandir els seus respectius referents, si és que això és possible. Comencem per Fargo, una sèrie produïda per Showtime i beneïda pels germans Coen (en són productors executius), que potencia la comèdia negra en el format de thriller i poblada de personatges que no paren de crèixer des del primer minut fins a l'últim. A destacar Billy Bob Thornton, en el paper de malvat de la funció, carismàtic com pocs malgrat la seva maldat inherent. Pel que fa Gomorra (Sky TV), parteix del llibre

homònim de Roberto Saviano i aconsegueix fer petita la seva adaptació cinematogràfica. Narra, des de diversos punts de vista, el funcionament de la camorra napolitana centrantse sobretot en el clan Savastano, amb una sobrietat i un desplegament narratiu que permeten considerar-la el The Wire europeu. Paraules majors, sí; però merescudes. Aquest èxit crític i de públic permet endevinar que això només és el principi d'una allau de versions adaptades per a la ja mal anomenada pantalla petita. El proper pas, ja us avancem, és el dels remakes televisius, albirant a l'horitzó del 2015 el nou Twin Peaks de David Lynch.

Fargo

Gener-Febrer 2015

TOT Girona I 41

044TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:29

Página 42

SÈRIES 2014 CULTURA Les noves millors sèries Aquí és quan hi ha castanyes. Mentre moltes sèries ja han consolidat el seu públic o lluiten per mantenir-se en la graella televisiva (o el mercat paral·lel de les descàrregues) va i arriben constantent noves sèries intentant cridar l'atenció. I s'ha de dir que moltes ho aconsegueixen. Hi ha per a tots els gustos, però en l'àmbit de les superlatives, destacaríem sens dubte

The knick, l'aportació de Steven Soderbergh (l'enèsim cineasta que es passa a la tele) que, amb el suport de l'actor Clive Owen, demostra que les sèries de metges no estaven ni molt menys esgotades. Aquí ens situen en un hospital de Nova York dels inicis dels anys XX, quan estava tot per inventar en el camp de la medicina moderna.

Tot servit en primers plans i sense anestèsia per a remoure les entranyes de l'espectador.

The leftovers, l'aportació anual de HBO, no va arrencar prou bé però de mica en mica va anar convencent als menys creients a l'hora que desgranava una drama agredolça sobre la pèrdua dels éssers estimats. D'entre les últimes a arribar, destaquem The Affair , també de Showtime, un thriller dramàtic narrat en flashbacks i des de dos punts de vista d'una parella que viu una infidelitat (Dominic West i Ruth Wilson). Un misteri que es va desvelant a l'espectador un any després com qui teixeix una teranyina. The honourable woman (BBC) té en Maggie Gyllenhaal la principal jugadora d'una autèntica partida d'escacs que no dóna treva, so-

True detective

bre una empresària obsessionada en aconseguir la pau a l'Orient Mitjà. També provinent de la Gran Bretanya, pocs s'han pogut resistir al drama policíac Happy valley protagonitzat per una iaia policia deprimida que ha de resoldre un cas que l'afecta personalment. Un segrest

Amb Matthew McConaughey i Woody Harrelson, True Detective és la sèrie de l’any

a l'estil Fargo i l'arribada al petit poble de Yorkshire de l'exparella de la seva filla que es va suïcidar i que acaba de sortir de la presó són els eixos argumentals vertebradors de la millor

minisèrie de l'any. Un punt i a part mereix True detective , el trencaclosques de l'any. Creada per Nic Pizzolatto (guionista de The killing) i dirigida per un únic realitzador (Cary Joji Fukunaga, els vuit episodis), la sèrie de HBO entra per mèrits de ple als annals de la televisió. Argmentalment no deixa de ser una mena de pulp fiction (gènere literari popular o sensacionalista) que treu a la llum un cas esfereïdor que té lloc als llocs més remots de Lousiana a partir del relat polièdric sorgit de la investigació dels dos detectius protagonistes (extraordinaris Matthew McConaughey i Woody Harrelson) durant els seus 17 anys d'investigació. Només pel celebrat pla seqüència de 8 minuts al final del quart episodi ja mereix el nostre aplaudiment.

Gomorra

I sèries que s’acomiaden Boardwalk Empire

Ha estat un any de comiats. Almenys dues grans sèries ens han dit el seu adéu: Boardwalk Empire i Sons of anarchy. De la primera, més curta de l'habitual, només podem dir que conclou amb tots els honors l'apassionant relat de Nucky Thompson i el dels anys de la Llei seca als Estats Units, sobretot centrant-se en la ciutat d'Atlantic City i el Chicago de Capone. Ja des del primer episodi de la primera temporada teníem clar

42 I TOT Girona

que estàvem davant d'un clàssic. Sobre Sons of Anarchy , malgrat som conscients de la seves irregularitats narratives en el tram final, el riu de llàgrimes i emocions que ha fet desbordar aquesta sèrie per cada membre de la banda de moters californians que ens ha deixat, no té precedents. Bé sí: Shakespeare; passat pel sedàs directe i sense subterfugis de Kurt Sutter, el seu creador. No us oblidarem mai.

Gener-Febrer 2015

ctive

044TOTGir Cultura.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

11:29

P谩gina 43

044TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:29

Página 44

MÚSICA CULTURA

Neix el Club Girona Cultura Els socis tindran una targeta que els donarà accés a descomptes i promocions per assistir a espectacles i propostes culturals, avantatges en la compra d’entrades, experiències exclusives i singulars i una comunicació personalitzada, entre d’altres. Ariadna Ventura Ros

Fruit de l’aposta de l’Ajuntament de Girona per apropar la cultura a la ciutadania, tant als usuaris i consumidors fidels com als nous públics, s’ha posat en marxa el nou Club Girona Cultura que, segons l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, es tracta “d’un passaport cultural, una autovia cap a la cultura que obre un futur ple de possibilitats”. Aquest club s’articula a través d’una targeta que donarà accés a descomptes i promocions per assistir a espectacles i propostes culturals, avantatges en la compra d’entrades, experiències exclusives i singulars i una comunicació personalitzada, entre d’altres. La inscripció al Club es pot fer a través de la web www.girona.cat/clubcultura o bé de manera presencial a l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana (OIAC) de l’Ajuntament de Girona; a la Biblioteca Carles Rahola i a l’Oficina de Turisme de la Rambla. Quan s’hagi fet el registre, i efectuat el pagament de 2 euros, ja es podrà gaudir dels avantatges de la targeta per a la compra d’en-

44 I TOT Girona

trades per al Teatre Municipal i l’Auditori de Girona. A partir de l’1 de febrer s’enviaran les targetes del club als socis, però fins aleshores es podrà operar amb el número de soci. El Club Girona Cultura inclourà propostes, ofertes, i avantatges específics per a diversos col·lectius i, de manera molt especial, per als joves. Per aquest motiu, el fins ara vigent carnet Qltura Jove s’incorpora al Club Girona Cultura. A més, la targeta servirà també com a carnet de biblioteques municipals. El carnet de biblioteques actual coexistirà amb la targeta del Club fins a l’1 de març. A partir de llavors, deixarà de ser operatiu. El Club Girona Cultura engloba tres modalitats de carnet: la targeta cultural per a ciutadans i ciutadanes de Girona; la targeta cultural per a ciutadans i ciutadanes de Girona de 16 a 25 anys, i la targeta cultural general. Premis ARC La programació musical de les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona i la sala de concerts La Mirona de Salt van rebre el passat 15 de desembre els premis

ARC que atorga l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya en reconeixement a la indústria musical del directe al país. Pel que fa al guardó de Millor Programació de Festa Major per a les Fires de Sant Narcís, el jurat va valorar una oferta musical que, repartida en cinc escenaris, va

comptar amb artistes com Txarango, Jeff Mills, Chambao, Pungle Lions, Zebda, Quico El Cèlio, El Mut i el Noi de Ferreries, Joan Colomo i Sanjosex, entre altres. Per la seva banda, la Mirona de Salt es va emportar el Premi Arc a la Millor Programació de sala de concerts.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:30

Página 45

PTE

La tria d’en Guillem Terribas “Cacic de Fireta” Josep Pastells Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2014, Josep Pastells fa una sàtira de la degradació del món laboral, a partir de l’experiència d’una sèrie de persones obligades a treballar per a un empresari sense escrúpols. Amb un protagonista estúpid i impresentable, la novel·la parla del paper del periodisme quan s’ha de vendre als interessos dels poderosos.

COM S E D

% 0 5

50% de descompte en la teva primera sessió

1 x 2 Agafant una pizza clàssica, te’n regalem una altra

“El dia que vaig fer vuit anys” Antoni Pladevalls Julià L’obra guanyadora del Premi Prudenci Bertrana de Novel·la s’incriu en aquest corrent de les memòries novel·lades. El relat es centra en la infantesa de l’autor, a partir del seu primer records nítid, quan l’avi del protagonista, un home de pagès de la plana de Vic, pesa el nét a la bàscula que servia per mesurar els sacs de patates i de gra.

“La vida lenta” Josep Pla Aquest volum aglutina els texts de tres diaris personals de Josep Pla, dels 1956, 1957 i 1964. Escrits amb un estil telegramàtic i despullat, aquests texts són considerats un autoretrat personal de l’autor, punyent i revelador. Elllibre inclou un pròleg de Xavier Pla, director de la Càtedra Pla de la UdG.

“Llibre de Marques” Josep Valls Recull de tot un seguit de vivències que l’autor ha anat guardant i perfilant, fruit del seu afany viatger. No és pas la manera de fer del turista despistat o desorientat que arrufa el nas preocupat amb el mapa a la mà, o que va seguint esmaperdut, enmig d’un ramat, un paraigua alçat, sinó del viatger atent tothora a l’entorn que se li va oferint com una epifania sempre original i sorprenent.

AL G E R na

i d’u a de v oll p m a Per la compra d’una dotzena d’empanades, regal d’una ampolla de vi

ra e m Pri sita vi uïta grat Presentant aquest cupó et beneficiaràs d’una visita gratuïta valorada en 70€

ana al m e D eg i r u el te iversar d’an Gaudeix d’aquesta oferta, fent la teva reserva

de ó i c Ra uetes croq regal de Compra un pollastre a l’ast, i emporta’t una ració de croquetes casolanes

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:30

Página 46

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquet en el nostre establiment

4 Discs La sel·lecció de Pemi Planas Gran Via Jaume I, 36 · 17001 · GIRONA Tel. 972 219 046 · girona@d-pilate.com · www.d-pilate.com No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 28/02/2015

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquet en el nostre establiment

“Sonic Highways” Foo Fighters 8 cançons en 8 estudis de gravació mítics en 8 ciutats diferents dels Estats Units i 8 documentals amb gent que ha gravat en aquests estudis. Dave Grohl torna a reinventarse.

C/Pedret, 56 – Girona – Tel. 972 224 047 Oferta vàlida fins el 28/02/2015 Oferta no acumulable

“Rock or Bust” Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquet en el nostre establiment

AC/DC Malcolm Young i Phil Rudd ja no formen part de la banda, però AC/DC segueixen sonant com sempre, que de fet, és el que toca.

C/ Cort Reial, 13 · GIRONA 972 218 972 · volvergirona@gmail.com Oferta vàlida de dilluns a divendres fins el 28/02/2015

Gaudeix d’aquesta oferta presentant aquest cupó a la nostra consulta

C/ Travessia de la Creu, 21-23 baixos · 17002 · GIRONA Tel. 655 814 684 Oferta vàlida fins al 28/02/2015. Oferta no acumulable.

“Denbora da poligrafo bakarra” Berri Txarrak 3 cd, 3 estils i només un grup. Berri Txarrak ens demostren que no només són una banda hardcore-metal, sinó que també saben fer, i molt bé, punk-rock i cançons més intimistes i pop-rockeres. Teniu3 cd per triar i remenar.

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquet al nostre establiment Condemnat a Girar

“Blue Valentine” C/ Sarrià de Ter, 28 · 17005 · GIRONA (Antic PIG) www.engresca.cat · Tel. 617 43 75 11 Oferta vàlida fins el 28/02/2015

Entrega aquest tiquet al nostre establiment i gaudiràs d’aquest magnífic regal

Tom Waits Recol·lector, com ell mateix diu, dels sons de New York que des de l'asfalt repten per les parets i entren per la finestra, l'home de la veu trencada ens enamora en aquest disc, un dels millors de la seva època més ”més blues-jazz”.

Plaça Prudenci Bertrana, 7 (Zona Devesa-Güell) · 17001 · GIRONA Tel. 972 48 35 56 Oferta vàlida de dilluns a divendres (excepte festius) fins el 28/02/2015

Gener-Febrer 2015

044TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:30

Página 47

LLIBRES CULTURA

Els vells roquers no moren mai La sortida de nous discs de velles estrelles de la música, com AC/DC, Pink Floyd, Leonard Cohen o Neil Young, o la selecció de The Ramones feta per Morrissey marcaran l’inici del 2015, un any en què també s’espera un nou treball dels inefables The Rolling Stones Pemi Planas

Aquella màxima que els vells rockers no moren mai ha quedat ben palesa al final del 2014 i en aquests primers mesos del 2015. Per començar, hi ha moltes expectatives de concerts. De moment, s’han anunciat els d’AC/DC a l’Estadi Olímpic Lluís Companys el 29 de maig i els dos d’U2 al Palau Sant Jordi el 5 i 6 d’octubre. El grup australià hi presentarà el seu últim àlbum Rock or Bust , un treball sense gaire més sorpreses que l’estrena d’Stevie Young com a nou guitarrista i vocalista del grup. Stevie és nebot d’Angus i Malcom Young, que s’ha retirat per

Gener-Febrer 2015

demència. Stevie Young és tres anys més jove que Malcolm i té un any menys que Angus. Aquest 2015 el començarem escoltant els nous discs de

Ja s’han anunciat els concerts d’AC/DC i d’U2 aquest any a Barcelona

vells grups del rock, amb retorns tan inesperats, com el dels Pink Floyd amb el seu The

Endless River . Es tracta d’un nou àlbum d'estudi sense Wa-

ters, que parcialment conté material gravat entre 19931994. Els U2 arriben amb Songs of Innocence , àlbum que els ha servit d’excusa per fer una nova gira mundial, en què els aficionats hi voldran escoltar els vells èxits del grup irlandès.

Des del Canadà Dos canadencs universals també han presentat nou disc: Neil Young amb el meravellós i èpic Storytone , i Leonard Cohen, l’incombustible poeta, amb el seu Popular Problems. Del Crazy Horse s’ha anunciat gira, de moment per Amèrica. Bod Dylan amb el seu onzè lliurament de la seva The Booteg

Series , aquest cop corresponent a les seves sessions amb el mític grup canadenc, The Band. De tots els discs, un dels que han causat més sorpresa és Morrissey Curates The Ramones. Més confusió que sorpresa pels que llegeixen massa per sobre i no van entendre que no es tracta de cap disc de versions dels Ramones fetes pel gran Morrissey. Es tracta d’una selecció de les 17 peces de The Ramones preferides per compositor i cantant i co-líder de The Smiths. Sí, The Ramones és un gran grup a reivindicar, un dels que fan una música feliç i desestressant i que fan fer uns concerts fantàstics.

TOT Girona I 47

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:17

Página 48

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Girona, al capdavant en innovació Les empreses gironines tenen molt pes en l’àmbit català 48 I TOT Girona

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:17

Página 49

EMPRESA

L'estudi “Diagnosi, estratègia i potencial de desenvolupament del sistema territorial d’innovació de la demarcació de Girona” conclou que la intensitat d'innovació de les empreses gironines és superior a la mitjana catalana i europea Francesc Solà

l document descriu i analitza la situació de les activitats innovadores a la demarcació de Girona, i formula una proposta de les estratègies més eficaces en l’eventual intervenció de la Diputació de Girona en l’àmbit de la innovació. El treball s'ha realitzat durant els tres primers trimestres de 2014 i ha tingut en compte fonamentalment quatre aspectes: les activitats innovadores de les empreses, la presència en els clústers productius, les activitats d’innovació de les entitats locals i la percepció dels actors del sistema d’innovació a Girona.

Gener-Febrer 2015

Activitats innovadores Segons fonts de l'INE, 262 empreses gironines desenvolupen activitats innovadores, que representen el 14,3 % del total d’empreses analitzades de la demarcació. Aquestes han gastat més de 90 milions d’euros en activitats innovadores – prop d’un 2 % de la seva xifra de negocis–, amb un pes predominant (el 63 %) en R+D, i han assolit que més d’un 26 % del seu volum de vendes estigui relacionat amb productes o serveis que han incorporat activitats d’innovació. Per a un pes equivalent d’activitat innovadora entre el conjunt d’empreses de la província de Girona, Catalunya i Espanya, s’observa que la intensitat d’in-

novació de la demarcació duplica la dels altres àmbits, i que el pes dels seus productes i serveis derivats de l’activitat és també molt important per a les empreses.

El 26% de vendes de les empreses estudiades es relaciona amb la innovació

Clústers productius La presència de les empreses de la demarcació és força notable en alguns dels principals

clústers productius en l’àmbit de Catalunya, el qual és probablement l’expressió més tangible de les característiques de l’activitat innovadora de la demarcació. Els clústers que destaquen per nombre i dimensió econòmica són: aigua, carn de porcí, eficiència energètica, productes infantils, materials avançats i motocicletes. El pes de les entitats locals L'activitat innovadora està present, però de manera feble, a les entitats locals gironines. En general, les seves activitats estan adreçades a les funcions de difusió i suport als emprenedors i al teixit productiu pel que fa a la innovació.

TOT Girona I 49

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:17

Página 50

NOTICIES EMPRESA

Cultivant el futur model econòmic Els agents socioeconòmics més representatius del territori, sota l’impuls de l’Ajuntament de Girona, han acordat fer una aposta ferma per treballar de forma conjunta en el desenvolupament econòmic de la ciutat Francesc Solà

Girona ha fet un pas important en el desenvolupament econòmic del territori. La nova Agència de Promoció Econòmica, impulsada per l’Ajuntament de Girona i constituïda en el marc de la primera reunió dels membres que en formaran part, està cridada a ser l’espai de reflexió i de presa de decisions estratègiques en la promoció econòmica de la ciutat. L’Agència, estructurada en forma de xarxa col•laborativa, està composta pels agents socioeconòmics públics i privats més representatius del territori. A banda de representants de

50 I TOT Girona

l’Ajuntament de Girona, encapçalats per la tinenta d’alcalde i regidora d’Ocupació i Empresa,

Es tracta d’un conglomerat d’actors que assessoraran sobre estratègies a seguir

Marta Madrenas, formen part de l’Agència institucions (la Universitat de Girona i el seu Consell Social, el Parc Científic i Tecnològic, la Delegació Territorial del Departament d’Em-

presa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació de Girona), patronals (Cambra de Comerç, FOEG i PIMEC), associacions i entitats d’empresaris (Associació Gironina d’Empresàries, l’Associació de Joves Empresaris de Girona, Fòrum Carlemany i l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona), sindicats (CCOO i UGT), entitats financeres (Banc Sabadell, Caixabank i Caixa d’Enginyers), gestors d’infraestructures (Aeroport de Girona i Renfe) i entitats del sector sector (Clúster Èxit Girona). Per part de l’Ajuntament de Girona, en formen

part la Regidoria de Turisme i Comerç i la Regidora de Serveis Socials, Cooperació i Participació. Els principals objectius Captar inversions locals i estrangeres, millorar les capacitat professionals i les competències de la població, fomentar la innovació lligada als recursos culturals i patrimonials de la ciutat o donar suport al talent i a l’emprenedoria són algunes de les línies estratègiques que es tractaran en els propers mesos i sobre les quals s’ha acordat treballar aquest matí, prenent com a objectiu Girona 2020.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

11:17

P谩gina 51

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:17

Página 52

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

25 anys de fidelitat de Ca la Trini El popular establiment és un dels referents a Girona El restaurant Ca la Trini fa 25 anys, i tenen molt clar quina és la millor fórmula per a celebrar aquest aniversari tan especial: amb un sincer i càlid agraïment als seus clients, als que ho són des del primer dia i als que demà hi posaran els peus per primera vegada Francesc Solà

“Aquesta fidelitat no es pot pagar de cap manera”, admet la Trini, la propietària de l’establiment que durant 9 anys va regentar-lo a Vilablareix i que des de 1997 es troba a l’entrada

52 I TOT Girona

sud de Girona, a la carretera de Santa Coloma de Farners. La Trini Garcia i en Josep Berenguer ja fa dècades que es dediquen a l’hostaleria. Ja eren un punt de referència dels esmorzars gironins quan estaven al restaurant Vilablareix, encara

que tothom ja l’anomenava Ca la Trini. Entrepans, menús de tota mena, simpatia i una nena que amb 10 anys, l’Ester, ja s’enfilava a la pica per ajudar al seu pare a rentar plats. Avui, la filla segueix treballant al restaurant liderant l’equip que

també atresora una gran fidelitat amb els seus propietaris, i és que com a mínim totes fa 10 anys que hi treballen. Aquest és el gran secret de Ca la Trini, l’equip, una família que et fa sentir com a casa. “És aquesta proximitat amb el

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:17

Página 53

PUBLIREPORTATGE EMPRESA client la que ens distingeix”, diu la propietària. I és ben cert que els mateixos clients expliquen amb aquest argument l’èxit de l’establiment. Obren de dilluns a divendres de les 6:30h a les 17h i els dissabtes fins a les 13h, amb un ampli assortit d’esmorzars casolans de forquilla i uns menús de migdia que sempre ofereixen

Gener-Febrer 2015

verdura, estofats, pasta, amanides, carns a la brasa i peix del dia. Si teniu gana i passeu a prop, no ho dubteu, entreu i proveu les botifarres de pagès amb torrades, el bacallà a la brasa, les cocotxes de bacallà guisades i el famós “bocata bikini” amb pa de coca. A més, la seva privilegiada si-

tuació a l’antiga casa Mas Xirgu, molt propera a l’entrada sud de l’autopista AP7 a Girona, permet un aparcament fàcil i ràpid als seus clients, vinguin de Girona o entrin cap a la ciutat, un altre factor a tenir en compte a l’hora d’escollir l’aturada per esmorzar, dinar o per fer un parèntesis a la jornada laboral.

TOT Girona I 53

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:17

Página 54

NOTICIES EMPRESA

L’Espai Gironès contra la pobresa El centre comercial ha impulsat una campanya de Nadal de pintura solidària per lluitar contra la pobresa; cinc artistes han pintat quadres a l’Espai i se subhastaran, en una iniciativa que compta amb la col·laboració de la il·lustradora Pilarín Bayès Francesc Solà

Aquest Nadal tu hi pintes molt! En la lluita contra la pobresa. Aquest és el lema de la nova campanya solidària de Nadal que el Centre Comercial Espai Gironès ha dut a terme fins al 5 de gener amb l’objectiu de recollir diners i destinar-los a Càritas per col•laborar en la seva gran tasca d’ajuda a les persones més necessitades. La campanya també té per objectiu recollir aliments per al Banc dels Aliments. La campanya té el suport de la reconeguda dibuixant i caricaturista catalana Pilarín Bayés,

54 I TOT Girona

amb més de 800 llibres publicats, alguns d’ells traduïts a vuit idiomes. L’artista que va fer l’estrena, el 6 de desembre, fou Josep Moscardó, que pinta al natural i capta la poètica de les coses quotidianes. El 13 de desembre hi va ser José Luís Pascual (retrat abstracte); el 20 de desembre, Perico

La iniciativa solidària també servirà per aportar menjar al Banc dels Aliments

Pastor (figura humana); el 27 de desembre, Fernando Adam (arquitectura onírica); i el 3 de gener Pep Montserrat (quadern viatge sobre Girona). Subhasta benèfica de quadres fins el 16 de gener Hi ha diferents opcions per col·laborar en la campanya. Una d’elles és participar a la subhasta benèfica dels quadres en favor de Càritas entrant al web www.espaigirones.com o al Facebook d’Espai Gironès, on s’indiquen els passos que s’han de seguir. La subhasta, que tindrà uns preus de sortida d’entre 600 i 2.500

euros depenent de l’obra, es tancarà el 16 de gener. En el marc de la mateixa campanya també es pot aconseguir un pinzell solidari portant un quilo d’aliments al punt d’informació i amb fer una pinzellada a l’obra solidària. Una altra forma de col·laborar és fer-se un selfie (les populars autofotos) davant el cartell Tu hi pintes molt! En la lluita contra la pobresa situat al Punt Solidari, i publicar-lo al perfil a Facebook, Twitter o Instagram, amb el hashtag #TuhipintesEspai. Per cada 5.000 selfies que es rebin, l’Espai Gironès donarà 1.000 euros a Càritas.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:17

Página 55

Innovació empresarial DISFRED VEN PEIX FRESC I CONGELAT PER INTERNET La peixateria Disfred ofereix als seus clients el nou servei de comanda online a través de la seva pàgina web www.disfred.cat. El funcionament és molt fàcil i intuïtiu; es poden fer cistelles de peix per rebre periòdicament o comandes esporàdiques.. En una aposta per adaptar-se als canvis d’hàbits de la població des de casa podreu triar el pressupost que us voleu gastar i escollir els productes que méus vinguin de gust cada setmana. Podreu fer comandes puntuals sempre que ho desitgeu o si es vol, et proposen una cistella personalitzada periòdica en base a les vostres preferències i pressu-

post. Podreu marcar els productes que més us agraden i automàticament cada setmana tindreu una combinació diferent dels productes que tu heu seleccionat prèviament. En aquets moments s’ofereix el servei de repartiment a les poblacions de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, S'agaró, Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge, Calonge, Palamós, Vall-llobrega, Palafrugell, Tamariu, Llafranc, Calella de Palafrugell, Begur, Llagostera, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella Girona, Sant Gregori, Fornells de la Selva, Vilablareix, Quart, Llambilles, Salt, i properament n’arribaran de noves.

Salt logístic DISBESA-DARNÉS CREA UNA DIVISIÓ ESPECIALITZADA El grup gironí Disbesa-Darnés, líder a l'Estat en la distribució de begudes i alimentació al canal hostaleria independent (80% del mercat), vol fer el salt a l'hostaleria organitzada, és a dir, ser també distribuïdor de grans cadenes d'hotels i restaurants i col·lectivitats. Per aconseguir-ho, ha creat DISVESA FOOD SERVICE (DFS), que, aprofitant la seva actual estructura, mitjans (1.100 vehicles propis) i centres de distribució (33), vol fer un salt logístic que li permeti oferir un servei integral a qualsevol empresa del conjunt de

l'Estat. El nou departament ha comportat la creació de 20 nous llocs de feina i segons càlculs de la companyia aportarà unes vendes d'uns 10 milions d'euros el primer any i suposarà la creació de 20 nous llocs de treball. El nou departament destinat a l'hostaleria organitzada (especialment cadenes d'hotels, cadenes de restaurants i altres col·lectivitats) s'ha constituït sobre la base del fons de comerç que el grup ha adquirit de l'empresa Juroge, situada a Sabadell, Madrid i Sevilla.

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:54

Página 56

SALUT BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Ser pares gràcies a la reproducció assistida Repassem els principals tractaments actuals Les presses de la societat actual i la presència, per fi normalitzada, de la dona al mercat laboral ha fet que s'hagi retardat l'edat mitjana en què les parelles intenten aconseguir un embaràs; a l'estat espanyol un 15% de les parelles tenen dificultats per tenir un fill Francesc Solà

'edat de màxima reproducció per a la dona és dels 20 als 25 anys, i a partir d’aquest moment comencen a caure aquestes possibilitats d'embaràs; la baixada més potent és a partir dels 35 anys i aquesta cau bruscament a partir dels 40 anys. En el cas de Catalunya la mitjana de tractaments de fertilitat és de 7.000 a l'any i el factor edat de la dona que busca un fill té molta transcendència, ja que la mitjana supera els 31 anys. Quan busquem les causes que impedeixen que una parella pugui tenir un fill de forma natural, bàsicament cal repartir-les a parts iguals entre homes i dones. Quan les parelles d'edat avançada busquen l'embaràs han

56 I TOT Girona

de fer dues coses: primer, no esperar a un any a consultar, com aconsellen els especialistes si no et quedes embarassat essent joves, sinó esperar només sis mesos per consultar a un professional i acudir ràpidament per intentar posar solució al tema.

Les causes que impedeixen tenir un fill es reparteixen a parts iguals entre homes i dones

Una tècnica per a cada cas La reproducció assistida es pot dur a terme a través de diferents tècniques i la més adequada per a cada cas dependrà

de les circumstàncies i problemes particulars de cada parella. La inseminació artificial consisteix a preparar la mostra de semen en el seu punt més òptim i introduir-la dins l'úter de la dona. La taxa d'embaràs és del 15% i se solen fer un màxim de dos o tres cicles d'inseminació. L'altre gran grup representa el 75% de les tècniques de reproducció assistida, encapçalades per la fecundació in vitro. Aquesta consisteix a estimular l'ovulació a la dona per tenir més d'un fol•licle; quan aquests tenen la mida adequada s’extreuen per via vaginal i d'ells se n’obté el líquid fol•licular. Al seu temps d’aquest líquid els biòlegs seleccionen els òvuls i els classifiquen. Aleshores es demana a l’home (o al donant) una mostra de semen i al laboratori s’uneixen els òvuls

amb els espermatozoides. L'endemà ja tenim embrions, i al tercer o cinquè dia aquests es passen de nou a l'interior de l'úter. Amb aquesta tècnica la taxa d’embàras té una mitjana d’un 52% d’èxit. El nombre de nadons concebuts per fecundació in vitro a Catalunya segueix en ascens i ha crescut un 8,9% en l'últim any, des dels 6.061 fins als 6.605 naixements, segons les dades de l'últim informe sobre la matèria publicat per la Conselleria de Salut de la Generalitat amb dades de 2013. La meitat dels tractaments de fertilitat corresponen a dones residents a l'estranger, principalment països europeus, que van a alguna de les 32 clíniques catalanes del sector atretes pel seu prestigi i una legislació més favorable.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:54

Página 57

REPRODUCCIÓ ASSISTIDA SALUT

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:54

Página 58

REPRODUCCIÓ ASSISTIDA SALUT

Dònar òvuls, donar vida

L'altre gran procés de la reproducció assistida és el de la donació d'òvuls. La fecundació posterior es fa tambéin vitro però en aquest cas els òvuls són d'una donant jove menor de 35 anys, normalment menors de 30 anys, i la taxa d'embaràs és del 63%. El programa de donació d’òvuls va néixer fa més de 30 anys, arrel del desig de moltes parelles de tenir un fill i de la impossibilitat, per part de la dona, d’aconseguir òvuls. El procés de donació és anònim i voluntari, regulat per la Llei de Reproducció Assistida, de manera que en cap cas la donant i la receptora poden conèixer les seves identitats. D’entrada, cal que les donants compleixin tres requisits imprescindibles: tenir entre 18 i 35 anys, gaudir de bona salut,

58 I TOT Girona

tant física com psíquica, i no patir cap malaltia genètica o de transmissió sexual. Moltes parelles, malgrat no quedar embarassades, repeteixen. En inseminació artificial, ho tornen a provar un 90% de les parelles, mentre que el percentatge baixa fins al 60% o 70% en el cas d'aquelles que s'han de sotmetre a la fecundació in vitro. El paper de la receptora Donat que els òvuls no poden conservar-se, el cicle ovàric de

la receptora s'ha de sincronitzar amb el de la donant, de manera que coincideixi en totes dues el moment de l'ovulació, que és l'adequat tant per a l'obtenció dels òvuls de la donant en les òptimes condicions

Tenim una llei més permisiva que a Europa i moltes paralles estrangeres es tracten aquí

com per a la concepció en la receptora. Llei molt permissiva L’estat espanyol té una de les legislacions més permissiva d'Europa, cal tenir en compte que hi ha països que ni tan sols permeten congelar embrions. Així doncs no és estrany que moltes parelles que vénen a les clíniques gironines per a sotmetre’s a processos de reproducció assistida siguin estrangeres. Cada any arriben per milers.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

10:54

P谩gina 59

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:54

Página 60

REPRODUCCIÓ ASSISTIDA SALUT

Trencant barreres impensables 30 anys després de la implantació a l’estat de la fecundació in vitro aquestes tècniques han permès ser mares a dones diagnosticades de càncer ovàric i convertir-se en pares a homes amb greus discapacitats físiques a les extremitats inferiors Francesc Solà

A casa nostra cada vegada hi ha més parelles que recorren a la fecundació in vitro (FIV) per tenir fills, i es calcula que prop del 3 per cent dels nadons neixen per tècniques de reproducció assistida, sent la FIV la més usada després de 30 anys d’implantació a Espanya i un procés d’evolució no només centrat en el tractament, sinó també en els fàrmacs, que són més segurs i permeten major control en el cicles d'estimulació ovàrica. També és determinant el treball que es realitza al laboratori, on els mitjans de cultiu i creixement de l’embrió són molt més eficaços. Diversos estudis conclouen que prop del 20 per cent de dones tindran dificultats per

60 I TOT Girona

aconseguir ser mares sense l'ajuda de la reproducció assistida, i la taxa d’eficiència d’aquestes tècniques a l’estat espanyol ronda entre el 60 i el 70%. L'evolució també s'ha notat en el perfil de les persones que recorren a aquestes tècniques. Ara les parelles tenen orígens molt diversos, tant socials com en l'origen de l'esterilitat, tot i que per a molts pacients el principal problema és l’edat tardana en què es decideix tirar endavant un embaràs. El més comú és veure parelles que superen els 38 anys, i d’aquí ve la demanda de fecundació amb òvul de donant. En aquests 30 anys d’evolució hi ha aspectes que han canviat molt. Per exemple, a l’inici les parelles acudien a les clíniques

de reproducció assistida després de molts anys de provar sense sort quedar-se embarassades, i ara hi arriben al cap d’un any de mitjana.

La congelació d’òvuls o esperma és clau quan hi ha afectació de la funció sexual

Superar les discapacitats Ja fa anys que aquestes tècniques han trencat barreres insospitades fa un temps i s’ha aconseguit que pacients diagnosticades de càncer amb el risc de pèrdua de la funció ovàrica hagin aconseguit ser ma-

res; de la mateixa manera homes amb lesió medul·lar o una discapacitat física a les extremitats inferiors hagin aconseguit ser pares. En aquests casos, la congelació d’òvuls o espermatozoides que posteriorment s’utilitzen en la fecundació in vitro han esdevingut clau per arribar a un final feliç. En el cas dels homes tetraplègics les ereccions solen ser difícils o poden no existir i, en d’altres ocasions, els espermatozoides no són de bona qualitat. Però en contra del que es pugui pensar, en aquests casos la funció reproductiva es pot salvar si es realitza una FIV, un exemple de superació humana i científica que fa que les dificultats físiques no siguin un impediment per aconseguir el somni de ser pares.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

10:54

P谩gina 61

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:54

Página 62

NOTÍCIES SALUT

Can Regàs obre les seves portes La nova Residència i centre de dia Can Regàs, al centre de Girona, compta amb capacitat per a 48 residents i 25 més de centre de dia; La seva posada en marxa permet la incorporació al mercat laboral de 28 professionals de l’àmbit assistencial del sector serveis Francesc Solà

Can Regàs es converteix en la primera residència de gent gran ubicada al centre de la ciutat de Girona. El nou equipament estrenat aquest desembre està concebut per a donar serveis assistencials a la gent gran de l’àrea metropolitana compta amb 48 places de residència i 25 de centre de dia.

62 I TOT Girona

El projecte integral de Can Regàs ha anat a càrrec de la Bòbila Atelier de Corçà i combina les darreres tendències en materials de construcció amb sistemes d’atenció de darrera generació que permeten oferir un major benestar i assistència a la gent gran amb dependència. La filosofia d’aquest nou equipament de la ciutat és “Benestar i confort perquè s’ho merei-

xen tot”. Val a dir que es tracta d’una infraestructura pionera a les comarques de Girona construïda a partir de materials i criteris de qualitat i eficiència que permeten un estalvi en la despesa energètica de l’edifici, fet que es tradueix en uns costos assistencials accessibles. La residència s’ubica en un dels immobles històrics de la ciutat, l’antiga seu de la SA Re-

gàs situada als números 60-62 del carrer Santa Eugènia. La posada en marxa de les instal·lacions suposa la recuperació d’un edifici emblemàtic de la primera meitatdel segle XIX que va començar la seva activitat com a fàbrica de gel per esdevenir, anys més tard, en una de les destil·leries més conegudes de la Rodona. L’edifici, de prop de 1.500 me-

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:54

Página 63

NOTÍCIES SALUT tres quadrats es distribueix en 6 plantes. A les inferiors s’hi ubiquen les dependències administratives i serveis comuns com el menjador i una sala d’estar. A la primera planta hi ha el despatx mèdic, la infermeria, la sala de fisioteràpia i gimnàstica, mentre que el gruix de les habitacions es concentra en les plantes superiors. En total disposa de 27 dormitoris. 6 cambres senzilles o individuals i 21 dobles, pensades per a compartir.

Can Regàs compta amb 48 places de residència i 25 de centre de dia Les habitacions disposen de mobiliari dissenyat per empreses especialitzades en equipaments geriàtrics. Els professionals de Can Regàs, també gironins, compten amb una dilatada experiència en el camp dels serveis assistencials a la gent gran. Un equip directiu coordina el talent de metges, infermers, au-

Gener-Febrer 2015

xiliars d’infermeria, fisioterapeutes i treballadors socials a través d’ equip que permet garantir el millor servei als residents i als seus familiars. Bona part de l’equip de cuidadors ha estat seleccionat a través de la borsa de treball del Dispositiu d’Inserció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, i tots són professionals del territori, amb experiència, vocació i compromís. Can Regàs neix de la necessitat de cobrir un buit en l’oferta de places assistencials per gent gran al centre de Girona ja que no hi ha cap instal·lació d’aquestes característiques ubicada al centre de la ciutat. A escassos 150 metres hi ha l’Estació d’Autobusos i la de la RENFE. A poques passes de Can Regàs hi ha diverses parades de les línies L3, L4, L5 i L7. Aquesta excel·lent situació permet als familiars visitar als residents de Can Regàs còmodament a peu, i al mateix temps facilita les sortides a l’exterior d’aquelles persones grans que ho desitgin. Amb el parc de la Devesa a pocs metres i a 10 minuts de la Rambla de la Llibertat, Can Regàs es converteix en la residència urbana de Girona per excel·lència.

TOT Girona I 63

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:54

Página 64

ENTREVISTA SALUT

Sònia Trigueros Biòloga i investigadora La Dra. Trigueros parla de la nanotecnologia com una ciència molt més propera a nosaltres del que imaginem. Va venir a Girona a explicar els seus projectes el dia de la presentació de l’Associació de Facultatius Jubilats de l’Hospital Dr. Josep Trueta Francesc Solà

La Dra. Trigueros treballa a l’Oxford Martin School (Anglaterra), creada el 2005 amb les donacions de James Martin, un expert en sistemes de disseny que es va fer multimilionari amb diverses patents. Conver-

tit als seus gairebé 80 anys en el principal donant individual d'Oxford, Martin creu que només amb la col•laboració entre científics de múltiples disciplines i països es poden afrontar els reptes del segle XXI. A l'escola hi treballen més de 300 acadèmics. No hi ha només

científics, sinó filòsofs, economistes, politòlegs... Sònia, quan parlem de nanotecnologia ens sembla que parlem de ciència ficció, però no és així oi? En absolut. Tot i que només en coneixem un 10% de les seves

possibilitats estem començant a avançar en camps mèdics. Però parlem de la mateixa tecnologia que tens al teu mòbil, a les bateries que tots coneixem, etc. I per quan preveus una primera prova real a nivell mèdic?

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

Segurament aquest mateix any. El seu principal públic és la malaltia de l’Alzheimer però hi ha molt més camp per córrer. Quan apareix per primer cop el terme “nanotecnologia”? Fa bastant. El 1986 ja es va donar el Premi Nobel a la microscòpia de la força atòmica. Això seria el principi de la nanotecnologia, tot i que provés dels físics i sobretot dels enginyers. I què opineu els experts, fins on podem arribar? El que sabem és que és una revolució, sobretot a la medicina. Possibilita un canvi increïble. Molta més precisió en els tractaments? Per exemple, perquè ens permet veure i manipular la matèria, seleccionar determinades cèl•lules o proteïnes... té moltes possibilitats. ¿Saps que quan et prens un paracetamol d’un gram només el 2% t’arriba on et fa mal? ¿Ah sí, i la resta? Es perd pel camí, i per sort el cos té mecanismes per expulsar-ho. Amb aquesta nova ciència aconseguim tractaments molt més efectius i que permeten reduir dosis i riscos secundaris, guanyant molt en salut. Tampoc pretenem descobrir la curació del càncer però introduint la nanotecnologia a la medicina ens permetrà gaudir d’un millor nivell de vida. Com és que una biòloga com tu treballa a Oxford al departament de físiques?

10:54

Página 65

Per l’atractiu de la nanotecnologia, ens dóna una coneixement increïble. Els avenços en la medicina aporten coneixements essencials a enginyers, físics, químics... El que fem és ciència.

Amb la nanotecnologia aconseguim tractaments mèdics molt més efectius

Tot sovint aquesta avenços to p e n d e p l e a m b l ’ è t i ca . També us passa? Per descomptat. Sempre que s’investiga en una branca nova hi ha preocupació per conèixer fins on es pot arribar. Però la percepció de la nanotecnologia és molt curiosa. Potser no et preocuparà saber perquè la bateria del teu mòbil dura més però no et semblarà bé que la mateixa tecnologia s’apliqui en avenços mèdics. Es fa demagògia, doncs? I tant, molta. I no dic que no s’hagi de tenir ètica, tot al contrari. Però el que estem vivint és com la revolució industrial, i si et fixes en alguns segles enrere també va haver-hi problemes ètics. És molt difícil treballar amb les incerteses, gestionar-ho és complicat. És aquí on entreu els científics? Exacte, per aportar coneixement quan les coses no se saben. És evident que hi tenim un paper molt important a jugar.

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:54

Página 66

NOTÍCIES SALUT

Tornar a viure sense mal de panxa L’ICO Girona i el Trueta fan amb èxit el primer autotrasplantament de moll d’os a una pacient amb Malaltia de Crohn a Girona, que tenia una variant molt agressiva d’aquesta malaltia intestinal i s’ha sotmès a un tractament similar al d’una leucèmia Francesc Solà

Un equip del Servei de Digestiu de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i el Servei d’Hematologia de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a Girona ha dut a terme el primer trasplantament autòleg de moll d’os (fet amb les cèl·lules mare del propi pacient) a una afectada de la Malaltia de Crohn a Girona. A Catalunya fins fa pocs mesos només el Clínic de Barcelona havia realitzat aquest tipus d’intervenció, una innovadora opció de teràpia cel·lular adreçada als casos d’aquesta malaltia intestinal que no responen amb èxit als fàrmacs i ni tan sols a complexes cirurgies. És el cas de la Montse Valdivia, una veïna de Palafrugell de 40 anys que en feia més de 20 que vivia amb una Malaltia de Crohn molt severa. La seva vida era un calvari amb perma-

66 I TOT Girona

nents mals de panxa que no responien als tractaments habituals i amb greus conseqüències en la seva salut, així com en la vida laboral i personal. Havia patit diversos ingressos hospitalaris i fa cinc anys es va sotmetre a una intervenció quirúrgica que no va obtenir els resultats esperats. Va ser aleshores quan un grup de digestòlegs dirigit per Xavier Aldeguer i David Busquets, amb l’estreta col·laboració del Servei d’Hematologia Clínica de l’ICO Girona, dirigit per David Gallardo, van proposar-li un autotrasplantament de moll d’ós per provocar un restabliment del

“ La nanotecnologia permetrà aplicar tractament molt precisos i amb pocs efectes secundaris”

sistema immunitari i fer que el propi cos deixi d’atacar per error l’aparell digestiu. Semblant a una leucèmia Es tracta d’un procediment semblant al que es fa per tractar una leucèmia, i que s’inicia amb un tractament per augmentar la fabricació de cèl·lules mare de la medul·la òssia, i fer que passin a la sang. Aquestes cèl·lules s’extreuen i es congelen, per ser trasplantades de nou després d’una quimioteràpia intensvia que desactiva completament el sistema de defenses del pacient. Seria com fer un “reset” del sistema immunitari. Aquest procés requereix un complet aïllament del malalt, motiu pel qual la Montse ha estat ingressada tres setmanes a la planta de l’ICO de l’Hospital Dr. Josep Trueta. La seva resposta al tractament ha estat molt bona i als sis me-

sos de deixar l’hospital el seu estat és immillorable. Després de 20 anys ha deixat de tenir mals de panxa i la seva malaltia l’hi ha donat una treva vital. La Malaltia de Crohn afecta a un 0,1% de la població i quan els brots són tan recurrents presenta vàries opcions de tractament. En primer lloc, els metges opten per la utilització de corticoides i fàrmacs immunosupressors i biològics per controlar el procés d’inflamació i evitar complicacions de la malaltia. No obstant això, al llarg de l’evolució de la malaltia fins al 70% dels pacients greus veuran fracassar aquesta estratègia i hauran de ser operats. A vegades, però, la cirurgia pot resultar molt mutilant pel pacient, ja que pot suposar l’extirpació de tot el còlon o d’amplis segments de l’intestí prim que comporten una deterioració de la qualitat de vida i de la imatge corporal.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

10:54

P谩gina 67

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:54

Página 68

NOTÍCIES SALUT

Nous quiròfans al Santa Caterina Les dues noves sales d’operacions es van estrenar a finals de setembre i permetran al centre incrementar cada any la seva activitat quirúrgica un 20% en el cas de la cirurgia major i un 30 % en el de la cirurgia menor Francesc Solà

Aquesta tardor es van posar en marxa els dos quiròfans nous del Santa Caterina, després de 10 mesos d'obres. S'hi ha construït un nou quiròfan de cirurgia major i una sala per a cirurgia menor, que és la cirurgia que requereix només anestèsia local. Amb aquests dos nous espais, el Santa Caterina passa de tenir set quiròfans: sis per a cirurgia major, a més d’un d’específic per a cirurgia menor, un tipus d’operacions que fins ara es realitzava en un dels quiròfans convencionals, i que ara es podrà dedicar a acollir operacions quirúrgiques majors. S’estima que la posada en marxa de les noves sales permetrà al centre incrementar cada any

68 I TOT Girona

la seva activitat quirúrgica un 20% en el cas de la cirurgia major i un 30 % en el de la cirurgia menor, cosa que millorarà la seva accessibilitat i resolució. L’obra ha tingut un cost de 634.000 euros a més de 370.000 euros en concepte d’equipament. Així mateix, a l'Hospital Dr. Josep Trueta s'han invertit aquest any prop de 200.000 euros per fer actuacions de millora als onze quiròfans: s'han substituït

els terres de deu dels quiròfans, s’han instal·lat portes automàtiques en quatre, i s'ha millorat el sistema de climatització. L’aliança estratègica entre els dos centres sanitaris ha facilitat la col·laboració entre els dos blocs quirúrgics, cosa que ha permès traslladar i operar pacients al Trueta quan els quiròfans del Santa Caterina han hagut d'estar tancats per obres.

S’han prioritzat els pacients amb més temps d’espera, i les llistes també s’han vist reduïdes

Reorganització de l'activitat Des del Trueta s'ha fet també un important esforç de reorganització del Bloc Quirúrgic per tal de poder incrementar l'activitat i reduir les llistes d'espera, especialment dels procediments amb més pacients. Així,

les previsions són poder tancar el 2014 havent realitzat un 7,4% més d'intervencions que l'any passat, durant el qual ja s'havia incrementat l'activitat. Al Santa Caterina, en el dia d'avui, l'activitat quirúrgica es manté en els mateixos nivells de l'any passat. Però la posada en marxa dels dos nous quiròfans permetran tancar l'any amb un increment del 3,7%. Així doncs, en el marc del Projecte CIMS, d’aliances entre els dos grans hospitals, des de l'any 2012 ha augmentat l'activitat de quiròfans en un 15,08%. L’estratègia s'ha centrar a prioritzar els pacients que fa més temps que estan en llista d'espera, amb l'objectiu de reduir els temps d'espera per ser operats.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

10:54

P谩gina 69

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

70 I TOT Girona

22/12/14

10:54

P谩gina 70

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

Gener-Febrer 2015

22/12/14

10:54

P谩gina 71

TOT Girona I 71

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:55

Página 72

NOTÍCIES SALUT Cirurgia NOVA UNITAT DE MALALTIES DE L’ÒRBITA DE L’ULL L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta acaba de crear la nova Unitat de Malalties Orbitàries, integrada al Servei d’Oftalmologia, que tracta patologies com l’oftalmopatia tiroïdal o els tumors de l’òrbita ocular. De la mà del Dr. Miguel González Candial, nou cap de servei d’Oftalmologia des d’aquest setembre, el Trueta incorpora aquestes tècniques quirúrgiques que fins ara només es feien a l’Hospital de la Vall d’Hebron i al Clínic de Barcelona. Cada any 75 persones de la demarcació de Girona pateixen una descompressió de l’òrbita ocular que, a més de dificultats de visió, els provo-

ca el molest efecte d’ulls sortints. La meitat d’aquests pacients requereixen una intervenció quirúrgica, que fins ara només podien rebre als centres hospitalaris de Barcelona. Aquesta operació consta de tres etapes: en primer lloc, es fa tornar el globus ocular a la seva posició natural; a continuació, s’eliminen els efectes negatius sobre la visió (com ara la visió doble o borrosa); i, finalment, es fa una correcció de les parpelles amb l’objectiu de retornar al pacient l'aparença que tenia abans de patir aquesta malaltia. Tot aquest procés pot durar fins a tres mesos.

Per estudiar la mort sobtada BECA PER LA INVESTIGADORA GIRONINA MIREIA ALCALDE

Seguretat UNA MOTO ESCÚTER PER AL SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA El Servei Municipal de Teleassistència de l’Ajuntament de Girona ha posat en funcionament un vehicle d’intervenció ràpida (una moto escúter de tres rodes, model Piaggio MP3) com a unitat mòbil que substituirà el vehicle que s’utilitza actualment amb l’objectiu d’optimitzar l’assistència als usuaris del servei, especialment a les persones residents al Barri Vell. El vehicle d’intervenció ràpida està equipat amb el material necessari per fer front a diferents situacions, com ara necessitats d’atenció sanitària

72 I TOT Girona

urgent o psicosocial, així com també petites incidències a la llar que acostumen a ser ateses i resoltes a l’instant. “Per les característiques d’algunes zones de la ciutat, com els estrets carrers del barri vell, amb aquest vehicle guanyem en rapidesa a l’hora d’intervenir en determinats casos i, per tant, millorem en eficàcia pel que fa a l’acompanyament i l’assistència que oferim a través del servei”, ha explicat el regidor de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona, Eduard Berloso.

La Fundació Privada Daniel Bravo-Andreu ha concedit una beca d'investigació biomèdica 2014 per fer estades curtes a l'estranger a l'estudiant predoctoral Mireia Alcalde del Centre de Genètica Cardiovascular UdG-IDIBGI. Gràcies a la beca Daniel Bravo, aquesta jove científica tindrà l'oportunitat de conèixer les tècniques més innovadores en el camp de la trans-

cripció gènica i la regulació epigenètica al laboratori del Dr. Ivan Garcia-Bassets. L’acció també és un pas estratègic per incorporar-les en aquest centre de recerca català, ja que una de les seves principals línies de treball és l'estudi de la base genètica i els mecanismes moleculars de les malalties que condueixen a la mort sobtada cardíaca subjacent.

Resultats esperançadors a Girona MÉS SUPERVIVÈNCIA ALS CÀNCERS MÉS AGRESSIUS Al llarg dels 10 anys d’existència del Comitè de Neuro-Oncologia de l’ICO Girona i el Trueta els professionals han generat protocols assistencials per homogeneïtzar els tractaments dels tumors primitius més freqüents i de les metàstasis cerebrals, entre els quals hi ha el Gliobastoma multiforme, un dels més agressius i que fa sis anys presentava una supervivència als dos anys del 6% de casos.

L’evolució del Comitè ha permès una incorporació progressiva de les millores en el diagnòstic de la imatge, en la cirurgia i el tractament amb radioteràpia i quimioteràpia, així com l’ús de medicació de nova generació. El resultat ha estat un increment d’aquesta supervivència a Girona, que ara se situa en un 20% als dos anys, segons dades del Registre de Càncer de Girona.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

10:55

Página 73

NOTÍCIES SALUT Qualitat assistencial ACREDITEN LA DIETA DE LA CLÍNICA GIRONA El menjador laboral de la Clínica Girona ha estat acreditat amb la certificació AMED per promoure la dieta mediterrània entre els seus treballadors. El menjador serveix uns 7000 plats a l'any i ofereix un menú diari que consisteix en 3 primers plats (amanida, pasta o arròs i verdura) i tres segons plats (peix, carn blanca, carn vermella o ous), amb pa (normal, sense sal o integral) i postres (fruita, làctics enters i desnatats). La Clínica Girona és la sisena entitat del sistema sanitari integral d'utilització pública de la Regió Sanitària de Girona que s'acredita, després dels menjadors laborals de la Clí-

nica Salus Infirmorum de Banyoles acreditat l'any 2010, l'Hospital de Palamós (Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà) acreditat l'any 2011, l'Hospital Sant Jaume d'Olot acreditat l'any 2013, i l'Hospital de Figueres (Fundació Salut Empordà) i l'Institut d'Assistència Sanitària acreditats aquest any 2014. A Girona ja hi ha 32 establiments amb aquesta acreditació que arriben a uns 3.750 comensals diaris. Els restaurants acreditats estan senyalitzats amb un adhesiu a l'exterior que els identifica com a establiments AMED, certificats per l'Agència de Salut Pública de Catalunya.

Acció solidària d’Òptica Salas REVISIONS D’ULLS PER MILLORAR A L’ESCOLA Un total de 300 nens en risc d'exclusió social d'entre 3 i 12 anys passaran una revisió oftalmològica per mirar d'afavorir la seva plena inserció escolar. Òptica Salas proporcionarà gratuïtament les ulleres, col⋅laborant en aquesta iniciativa promoguda per la Clínica Oftalmològica TACIR per commemorar els 300 anys de vinculació de la família Castanera al món de la Medicina i que també compta amb el suport d'Associació "in via". Un de cada tres casos de fracàs escolar està relacionat directament amb la mala visió, i

Gener-Febrer 2015

és que l'agudesa visual és un dels factors que més influeix en el bon rendiment escolar, ja que el 80% de la informació es rep mitjançant els ulls. Els problemes d'agudesa visual poden aparèixer com a conseqüència de defectes de refracció (els més comuns són la miopia, hipermetropia i astigmatisme), d'una mala coordinació del moviment entre ambdós ulls o de la visió binocular. Al mateix temps, l'estrabisme, la conjuntivitis al⋅lèrgica i l'ambliopia (ull gandul) també són força freqüents.

TOT Girona I 73

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:40

Página 74

CASA I DECORACIÓ

Teixits de la col·lecció Lorenzo Castillo de Gastón y Daniela.

DECORACIÓ_MOBLES_REFORMES

22/12/14

12:40

Página 75

ROBA DE LA LLAR CASA I DECORACIÓ

Progrés i renovació Últimes tendències en roba de la llar Els dissenys inspirats en el progrés a partir de la ciència i la tecnologia i els que es basen en la renovació des de la tradició dibuixen el mapa de tendències del mercat del tèxtil per a la llar, presentat en la passada edició de la fira Heimtextil de Frankfurt Ariadna Ventura i Ros

a roba de casa, juntament amb el mobiliari i els complements, constitueixen les dues cares d’una mateixa moneda: llar i decoració, un sector que cada vegada gaudeix de més implantació en el mercat. I dins d’aquest sector, el tèxtil és un dels subsectors amb més pes, com sostenen alguns experts, que asseguren que amb els articles tèxtils es pot decorar una casa a baix cost, a diferència

del que passa amb els mobles, per exemple. En aquest context, el sector ha canviat moltíssim, en els últims anys, juntament amb l’evolució que ha experimentat el client. Ara ja no es busca el mateix que fa alguns anys alhora de decorar una casa; ara el client exigeix qualitat però també innovació, disseny i practicitat. El client busca una decoració a mida, que personlitzi la seva llar. En pocs anys el mercat ha demandat noves idees i conceptes i les firmes i fabricants s’han vist obligats a evolucio-

nar o a desaparèixer. El seu objectiu: presentar col·leccions que s’adaptin a tots els ambients, renovar les col·leccions cada temporada, i que els dissenys d’aquestes col·leccions permetin jugar i fer combinacions. I és que la moda, com passa en molts altres sectors, ha calat profundament en la decoració de les llars, i ha fet que el consumidor es preocupi cada dia més per l’aspecte que té casa seva. Segons els professionals, la moda és una indústria potent i dinamitzadora, amb grans dosis de disseny i

creativitat, que influeix en els dissenys que es presenten cada temporada. En aquest context, ha nascut una nova generació que es preocupa per diferenciar casa seva, per fer-la especial; un client que, a més, coneix i està al dia de les últimes tendències de decoració. I la necessitat ha fet que els fabricants inverteixin més en noves tendències, creïn més d’una col·lecció a l’any i busquin fins i tot la inspiració en els grans dissenyadors de pret-a-porter com ara Armani, Missoni, Purificación García o Armand Basi.

Articles de la nova col·lecció de Zara Home.

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

Gener-Febrer 2015

TOT Girona I 75

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 76

noves tècniques de teixit i tecnologies biològiques: els dissenyadors tecnifiquen la natura per construir els seus propis materials. En resum, la biologia es converteix en el nou material de creació per al disseny, a través dels procediments tècnics. Actualment estem vivint un canvi en el camp del disseny, que es concentra en la idea de

La natura inspira molts dissenyadors, que destaquen aspectes com puresa i sobrietat

la creació artificial d’un món natural, inspirada en la interacció entre ciència i disseny. També, com a reacció a la producció massiva, ha augmentat l’interès pels objectes que tenen relació amb el segell personal, un moviment que es dedica a reconèixer el valor dels productes naturals sense transformar, apreciant les seves imperfeccions i presentant el seu origen de manera conscient. La salvatge i crua naturalesa amb els seus colors, textures i formes és el punt de partida dels

dissenyadors, que col·loquen la senzillesa, la puresa i la sobrietat en el centre d’atenció. I finalment, com a contrapunt a una societat dominada per la tecnologia, apareix també la tendència que utilitza els materials usats i evoca la idea d’un

estil de vida improvisat. La uniformitat és substituïda pel look collage, i les tècniques d’artesania tradicional com el ganxet, el punt o la mitja es converteixen en la manera que tenen els dissenyadors d’explicar la seva història.

Articles de la nova col·lecció de Zara Home.

Últimes tendències Pel que fa a les tendències, s’ha passat dels dissenys carregats a conceptes molt més minimalistes. En aquest sentit, un referent en el sector és la fira Heimtextil de Frankfurt, considerada la plataforma més gran i important per als fabricants, minoristes i dissenyadors del sector tèxtil per a la llar, que va reunir en la passada edició un grup d’experts per estudiar el mercat i traçar d’aquesta manera un mapa de les tendències que es veuran a les passarel·les aquest 2015. Segons aquest mapa, les tendències es divideixen en dues grans categories oposades i innovadores, per una banda la que es basa en els dissenys que expressen el desig de mirar endavant i propagar el progrés afí a la tècnica com una oportunitat per sobreviure en aquesta època de canvis ràpids, i per l’altra, la dels dissenys que miren enrere i utilitzen la renovació de les tradicions passades per trobar l’autenticitat. Pel que fa al primer gran bloc, els dissenyadors experimenten cada vegada més amb materials i tecnologies per poder fer front a la demanda de productes únics i personalitzats. També en aquest bloc apareixen

Teixits de la col·lecció Lorenzo Castillo de Gastón y Daniela.

ROBA DE LA LLAR CASA I DECORACIÓ

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:41

P谩gina 77

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

SOFÀS CASA I DECORACIÓ

Página 78

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 79

SOFÀS CASA I DECORACIÓ

Invitació al descans Robustos, pràctics, polivalents, desenfundables, reclinables, ignífugs i antitaques. Així són els nous sofàs. Ariadna Ventura i Ros

Grans, petits, amples, alts o baixos, reclinables i desenfundables. Apropiats per conversar, pràctics per llegir, còmodes per mirar la televisió o confortables per estirar-s’hi i fer la migdiada. L’elecció del sofà és una de les decisions més importants que cal prendre en el moment de decorar una sala d’estar, ja que és una peça en què conflueix estètica i comoditat i, en molts casos, determina amb el seu caràcter el to de-

finitiu de l’espai que ocupa a la casa. En el passat els sofàs eren mobles grans i sovint fastuosos que, més enllà de la funció pràctica per a la qual s’havien creat, complien una funció social –eren signe d’estatus–. Afortunadament, les coses han canviat i ara el que en realitat els defineix és la utilitat i el nivell de confort. I perquè un sofà sigui còmode ha de tenir una estructura rígida, de fusta o de ferro, i uns seients que s’adaptin al cos. Per

Sofà de la col·lecció Les Contemporains, de Roche Bobois. Foto: Michel Gibert.

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 80

SOFÀS CASA I DECORACIÓ

La combinació de diversos materials en la fabricació d’un sofà és ara molt habitual

es va apoderar de tots els àmbits de la casa, i els sofàs no en van ser una excepció. La realitat d’ara és molt més heterogènia i el mestissatge que domina la majoria de les propostes culturals afecta també la decoració. La combinació de diversos materials en la fabricació d’un sofà és habitual, i amb la fusta novament com a protagonista, s’utilitza medul·la vegetal, alumini o ferro, que comparteixen

protagonisme amb els entapissats amb tractaments tèxtils d’alta qualitat, ignífugs i antitaques, sintètics o de microfibra. El mestissatge afecta també les formes, i el mercat ofereix una àmplia gamma de models que va des dels dissenys més moderns, amb el respatller recte i els braços més aviat petits i quadrats, fins als clàssics, amb els reposabraços a la mateixa altura que el respatller.

Sofà modular Zinta, de Lievore Altherr Molina per a Arper.

això és important abans de comprar un sofà, provar-lo, asseure-nos-hi, analitzar-ne les formes i els detalls –respatller, braços i potes–, comprovar el sistema en el qual es recolza el seient i revisar que les unions ofereixin la resistència necessària. Pel que fa al component estètic, hi va haver un temps, especialment durant el final dels anys vuitanta, en què l’alumini

80 I TOT Girona

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:41

P谩gina 81

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 82

SOFÀS CASA I DECORACIÓ

Sofà Daily, de Mario Ruiz per a Joquer.

Tapisseries intel·ligents A més de tenir acabats antiàcars i antitaques, els teixits de nova generació mostren una gran resistència al desgast, trencament i esguinçament.

Detall de la funda del sofà Jian de Gandía Blasco,

82 I TOT Girona

Un dels grans avenços tèxtils en el sector de les tapisseries ha estat l’aparició de les microfibres, un tipus de teixit sintètic que s’obté mitjançant un entrellaçat de fibres molt atapeït, que atorguen als sofàs actuals propietats impensables ara fa 15 anys. Gràcies al poc pes, el tacte sedós, l’alta resistència i durabilitat i els acabats antitaques i antiàcars, les microfibres han aconseguit en el sector de la decoració una posició prioritària, de gran ús i explotació. A més, mitjançant processos d’elaboració exhaustius i complexos s’ha aconseguit fabricar, amb fibres acríliques de polièster, poliamida, viscosa i propilè, microfibres amb aspecte i tacte semblants als del cotò, la llana i la seda natural. El tractament mecànic de la superfície també fa possible variar l’aspecte de la microfibra, com s’aconsegueix amb l’esmerilament, que conferèix al gènere una aparença semblant a la pell de préssec; o el processament de polímers, que fa que el teixit adopti un comportament i aspecte simi-

lar al cuir. D’aquesta manera, s’han obtingut teixits molt semblants a l’ant i al cuir, però que són molt més resistents, es netegen millor, repel·leixen fàcilment la pols i són més econòmics que la pell.

L’aparició de les microfibres ha estat un dels grans avenços en el sector de les tapisseries

Amb aspecte de cuir L’aplicació de processos tecnològics molt evolucionats ha permès reproduir de manera bastant fidel l’estructura del cuir, reemplaçant les fibres de col·lagen per microfibres de polièster o de poliamida, i el teixit de connexió, per poliuretans coagulats. El resultat: un teixit d’aspecte agradable, suau al tacte, amb un rendiment molt més alt que la pell natural, menys delicat i més econòmic.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:41

P谩gina 83

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 84

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 85

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ

Instal Bio Estufes i llars de pèl·lets o només per l’estalvi energètic que representa, sinó també perquè es tracta d’un combustible totalment ecològic, que no augmenta les emissions de CO2 a l’atmosfera, la biomassa, i en concret els pèl·lets – petits cilindres de serradures deshidratades, premsades i pel·letitzades, amb un alt poder calorífic–, són una de les millors solucions per escalfar la casa de forma natural. Les estufes i llars de foc de pèl·lets són la solució ideal si el que es busca és un sistema de calefacció ecològic, eficient, net i molt rentable, que permeti gaudir del confort de l’escalfor de la llenya amb la tecnologia més avançada. Dins aquest sector, destaca l’empresa Piazzetta, que fabrica estufes i llars de foc amb una gran autonomia de funcionament, una alta capacitat d’autorregulació i una pràctica gestió d’encesa i programació. En aquests aparells en destaca el sistema Multifuoco, una gran innovació respecte els sistemes de calefacció tradicionals, gràcies a la seva capacitat de distribuir l’escalfor de manera

homogènia en tot l’espai, sense la incòmoda diferència tèrmica entre el sostre i el terra. A diferència dels sistemes tradicionals, en què l’aire calent tendeix de forma natural a concentrar-se a dalt i l’aire fred es queda a baix, el sistema Multifuoco fa circular l’aire calent de baix a dalt, evitant així l’acumulació a l’alçada del sostre. Aquest sistema permet que l’aire, que entra des de dalt, s’escalfi en contacte amb les parets calentes per després sortir per les boques situades a la part inferior. A més, el sistema Multifuoco permet transportar l’aire calent a totes les cambres de casa gràcies a un simple sistema de conductes. 3G Instal Bio Empordà són experts en estufes i llars de foc de pèl·lets, i els seus professionals posen la seva experiència al servei del client, al qual aconsellen sempre la millor solució. Segons aquets professionals, el millor combustible per aquestes estufes són els pèl·lets “En Plus A-1”, amb una certificació que garanteix tots els paràmetres de qualitat, i assegura que l’estufa no patirà problemes de corrosió.

3G INSTAL BIO EMPORDÀ C/ Rocacorba, 3 (darrera Espai Gironès) I Salt I Tel. 972 401 903 I 607 061 730

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 86

Terra de gres porcellànic amb acabat semblant al ciment, de la sèrie Jazz de Keraben .

PAVIMENTS CASA I DECORACIÓ

Bellesa sense límits sota els peus Gràcies a l’aplicació de les noves tecnologies, els paviments ceràmics es reinventen cada temporada amb col·leccions adaptables a tots els espai, tant interiors com exteriors, per crear estils personals, amb detalls que fan de cada cada rajola una peça única i especial. Ariadna Ventura i Ros

A més de ser un producte amb un alt rigor tecnològic i una alta qualitat, la ceràmica és, per la seva naturalesa i el seu procés de producció, un material totalment sostenible. Les matèries primeres que formen cada peça provenen de la terra –l’argila– que, juntament amb l’aigua

86 I TOT Girona

i el foc de la cocció, composen un producte natural, amb un ci-

Els paviments de ceràmica continuen sent el material rei per al terra de la casa

cle de vida molt llarg i, per tant, respectuós amb la natura. A més, la indústria està apostant cada vegada més per la investigació sobre la seva reciclabilitat. Entre les seves característiques en destaca també la seva alta facilitat de neteja i la seva capacitat de preservació en front de la brutícia i qualsevol

tipus de contaminació. Per una altra banda, la seva capacitat d’aïllant elèctric fa que els recobriments fets d’aquest material evitin la captació de pols ambiental elèctricament activa. També, la naturalesa inerta i el caràcter impermeable de la ceràmica permeten prevenir la humitat, i per tant evitar les co-

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:41

P谩gina 87

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 88

lònies de gérmens i fongs. Pel que fa a les úiltimes tendències del sector, l’amor pels formats clàssics no perd força, més aviat creix: les rajoles quadrades o rectangulars en colors purs –blancs o negres–, grisos o pastel –rosa o blau bebè–, generalment brillants, aporten senzillesa i elegància a l’estança en la qual es col·loquen. També creix l’interès per les composicions de patchwork ceràmic, cada vegada més sofisticades, que es mesclen de la forma més diversa: materials, textures, colors, formats, motius gràfics... L’objectiu d’aquests projectes és trobar solucions inèdites a aquest encreuament de possibilitats que abans era impensable. La ver-

satilitat de la ceràmica fa que aquesta tècnioca es pugui aplicar tant al terra df’una sala d’estar com a la paret principal de la cuina, per fer notori el segell personal dels amos de la casa. També arriben amb força els degradats i els relleus subtils, en forma d’original detall, que creen interessants jocs visuals. Una altra de les tendències destacades del sector és l’entrada dels formats hexagonals, tant en paviments com en revestiments, que recuperen el disseny de rusc d’abella. Les formes i figures que ofereix aquest format en el seu conjunt obre un ampli ventall de possibilitats estètiques i de composició.

Rajoles ceràmiques amb format hexagonal de la firma Peronda.

Paviment porcellànic acolorit de la col·lecció Beauval, de Keraben.

PAVIMENTS CASA I DECORACIÓ

Rajoles ceràmiques amb format hexagonal de la firma Peronda.

044TOTGir.qxd:Maquetación 1 22/12/14 12:41 Página 89

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 90

PAVIMENTS CASA I DECORACIÓ

Calidesa i naturalitat El parquet ja fa anys que va deixar de ser un simple caprici per convertir-se en un element habitual en la majoria de les llars. Ric en matisos, colors i textures, i condicionat pel fet de ser natural, un terra d’aquest material és garantia d’elegància i de qualitat. Ariadna Ventura i Ros

Deixant de banda tendències i gustos personals, existeix una opinió generalitzada segons la qual un terra de fusta és grantia de qualitat, difícilment superada per cap altre material. A més de ser un material ecològic, la fusta reunieix una altra sèrie de propietats com ara resistència, adaptabilitat o versatilitat, que la converteixen en un dels referents de l’hàbitat i la decoració. A més, ara, gràcies als avenços tecnològics, que permeten millorar i multi-

90 I TOT Girona

plicar les seves prestacions, la fusta s’ha convertit en un material durador, que es pot reno-

Els entarimats de fusta natural i els materials a prova de ratllades són les últimes novetats

var amb un simple procés de manteniment. També és un material reutilitzable, recupera-

ble i reciclable, procedent de fonts de subministrament sostenible, atractiu i tècnicament avançat. Més qualitats: gràcies a la seva estructura cel·lular, la fusta és un excel·lent aïllant tèrmic, que evita canvis bruscos de temperatura i redueix d’aquesta manera les necessitats d’escalfar o refredar l’ambient, i acústic, gràcies a la seva composició en lignina i cel·lulosa que absorbeix una part important de l’enrgia de les ones que rep. En aquest sentit, l’ús de la fusta està molt lligat a l’eficiència energètica.

En l’àmbit de la decoració, pel que fa als seus usos com a paviment i revestiment, la fusta ennobleix els ambients ono s’instal·la i hi aporta calidesa. I indubtablememnt, l’encant de la fusta té el valor afegit de tot material natural: fins i tot tractada com a parquet, la fusta continua amb vida. Afortunadament, avui en dia, la varietat de to, color, textura i densitat de la fusta nua es tradueix en el mercat en un enorme ventall de formats i dissenys, que permeten adaptar-se a qualsevol butxaca i estil o gust personal.

Gener-Febrer 2015

Gener-Febrer 2015 Terra totalment ecològic de la gamma Deluxe de Par-Ky.

22/12/14 12:41

Terra totalment ecològic de la gamma Deluxe de Par-Ky.

044TOTGir.qxd:Maquetación 1 Página 91

TOT Girona I 91

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:41

Página 92

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ

L’habitatge del futur Ja és aquí el nou concepte d’arquitectura

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:42

Página 93

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ

Basat en el vidre i la llum aquesta nova manera d’entendre els habitatges revolucionarà la indústria del sector Salvador Garcia-Arbós

Disposat a trencar motllos i esquemes de l’arquitectura convencional, fugint de l’estil d’interiorisme que acostumem a veure a les revistes especialitzades i als catàlegs que ens fan somniar... les cases del futur ja són una realitat, i sense anar més lluny la que us presentem en aquest reportatge es troba a la ciutat de Girona, i podria ser el pis que teniu damunt de casa vostra. No cal un escenari de Hollywood per a poder gaudir cada dia del confort i la calidesa que ofereixen aquest tipus d’habi-

Gener-Febrer 2015

tatges; cal diposar d’un espai amb desig de transformar-lo i posar-lo en mans dels professionals d’Italy Interiors Girona, perquè us sedueixin amb les seves propostes i converteixin casa vostra amb la casa dels vostres somnis, oferint una nova visió per crear espais avançats al nostre temps. En conjunt es tracta d’un habitatge en què hi predominen les formes pures, les transparències i els contrastos lumínics, on el dinamisme del moviment sobre les superfícies de vidre crea diferents sensacions d´integració dins l´arquitectura. Aquest nou estil ha perdut el

TOT Girona I 93

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:42

Página 94

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ sentit estàtic i opac del passat. Amb aquestes tècniques comença l’era d’un nou estil en què els diferents materials utilitzats perden la seva funció tradicional per convertir-se en provocadors de moviment constant de l´espai, i on la llum cromàtica busca i troba en tot moment l´equilibri de sensacions. L’habitatge del segle XXI es basa en el joc entre el vidre i la llum. Parlem del Ledglass, uns panells de vidre gravats amb un disseny desenvolupat per atrapar el major flux de llum possible al vidre, una llum que és conduïda a través de la superfície d’aquest panell i portada cap a l’exterior. És un producte innovador i amb un efecte visual espectacular, que dóna una sorprenent sensació de flotabilitat. Fixeu-vos amb les escales de vidre que apareixen en aquest reportatge.

Els materials perden la seva funció tradicional per provocar un moviment de l’espai Us semblarà que s’aguanten en el no res, talment com si estiguessin suspeses en l’aire, i no és més que la seva estructura i el joc de llum que projecten els que permeten aquesta sensació. Aquests graons són un gran exemple de com el vidre es converteix en el material predominant de l’obra i de com canvien els conceptes clàssics

per donar pas a la nova manera d’entendre els nous espais. I és que, fixeu-vos, aquí deixem d’encendre el llum abans de pujar l’escala per deixar que sigui la pròpia escala qui s’encengui. Un altre detall diferenciador és que l’opacitat clàssica de les parets divisòries en tot habitatge construït fins al moment també ha estat superada per la transparència del vidre. A través de la tècnica que ofereix el Lightinglass es distribueix de manera uniforme la llum projectada sobre un vidre prèviament gravat, aconseguint un efecte visual sorprenentment elegant en forma de pantalla llumínica. A més de ser una solució tecnològica pionera, aquest sistema ofereix eficiència i estalvi energètic, així com a màxima sostenibilitat amb el mínim manteniment. A més, el control sense fils ni interruptors permet programar i variar el color i la intensitat de la llum per generar diferents tipus d'ambients en funció de l’estat d’ànim dels inquilins, o segons el tipus d’escenari que es vulgui recrear, adaptat a les necessitats de cada moment. Tots els elements que conformen el projecte han estat creats i dissenyats íntegrament per l’equip d´Italy Interiors Girona, format per Adam Martí, Xavier Danés, Raquel Güell i Adrià Tortajada. No cal dir que han comptat amb la total complicitat del propietari de l’habitatge, un visionari del futur que ha sabut transmetre les seves inquietuds interiors per donar vida a uns nous espais.

ITALY INTERIORS GIRONA Ctra. de Barcelona, 209. GIRONA Tel. 972 41 050 3 I www.italyinteriors.com

94 I TOT Girona

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:42

Página 95

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ

Gener-Febrer 2015

TOT Girona I 95

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:36

Página 96

MODA I BELLESA MODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

96 I TOT Girona

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:36

Página 97

COMPLEMENTS MODA I BELLESA

El poder dels complements Els accessoris marquen la diferència Bosses de mà, bufandes, mocadors, ponxos, barrets, estoles, armilles... Aquest és, sens dubte, l’hivern dels accessoris que, passada ja l’època de la sobrietat, reneixen amb tot el seu esplendor. El barroquisme estilístic s’imposa, però, d’una manera controlada. Ariadna Ventura i Ros

empre s’ha dit que una bossa de mà, un mocador de coll o una sabata són el punt determinant en el moment de jutjar una manera de vestir, la guinda a un dress code perfecte i rodó. Avui, aquests accessoris han aconseguit un protagonisme tan important que l’èxit d’una col·lecció depèn moltes vegades de l’encert de les sabates utilitzades; i el més prestigiós de les passarel·les internacionals és

Gener-Febrer 2015

mostrar la major diversitat de bosses i complements possible. Els accessoris són, en definitiva, importantíssims per aconseguir l’èxit d’un estilisme, diuen molt de la personalitat de qui els llueix i donen a l’aspecte personal general entitat pròpia. La força personal d’un vestuari pot quedar afeblida si no es completa amb petits detalls que aporten a l’estètica final elegància i harmonia. Barrets Diuen que no hi ha res que cridi

més l’atenció que un barret d’ala ampla que amagui misteriosament la mirada. Amb el clar revival dels seixanta i setanta que s’ha imposat aquest hivern, els barrets s’han convertit en un dels accessoris estrella de la temporada. Com portar-lo per triomfar? Segons els estilistes, és important jugar amb els volums; per lluir un barret setanter és necessari marcar espatlles i harmonitzar la silueta. Per això se sol recórrer al ponxo, o a un conjunt de jaqueta curteta amb pantaló de cintura alta.

Armilles XL Les armilles oversize, amb patronatges més propis d’un abric, també han creat addicció, a través d’estilismes amb un toc marcadament boyish. La passarel·la va ser la primera en dictar sentència: firmes com Dior o Barbara Bui proposen armilles XL per sobreposar a outfits tant en clau casual com d’estil chic i sofisticat. I tant les firmes de luxe com les lowcost, seguint l’estela de la passarel·la, ja han apostat per aquesta peça que s’ha declinat en mil i una versions.

TOT Girona I 97

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:36

Página 98

COMPLEMENTS MODA I BELLESA

“Biker” versus ponxo La caçadora biker s’ha convertit sens dubte en un autèntic bàsic de l’armari femení. Ja no és només una peça per a les amants de l’esperit més rocker, com ara la model Kate Moss o la icona de la moda, model i disc jòquei Leigh Lezark. La biker s’ha democratitzat i s’ha convertit en el comodí perfecte per rejovenir qualsevol outfit o estilisme de cop. No obstant, aquesta temporada, a la caçadora de pell li ha sortit un dur competidor. El ponxo s’ha convertit en la peça d’abric preferida de les celebritats i en les passarel·les. It girls com ara la nena mimada del Upper East Side, Olivia Palermo, la top internacional Rosie Hyntington, o l’actriu Sarah Jessica Parker no s’han pogut

resistir a l’estil folk i rural del ponxo. De fet, que el folk és la tendència indiscutible d’aquest hivern –amb permís de Françoise Hardy, Edie Sedwick i els retrofuturistes 60– és una realitat incontestable: els vestits llargs i fluids amb subtils etampats florals, les bandoleres de pell, els mocadors amb prints ètnics o silvestres, les botes altes i els abrics de doble faç són algunes de les peces imprescindibles del cant a tot allò que és autòcton, a l’indivisualisme, a l’estil bohemi i evocador d’una vida bucòlica al camp, una estètica que van encimbellar it girls com ara Ali MacGraw o Joni Mitchell a mitjans de la dècada dels seixanta i principis dels 70.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

11:36

P谩gina 99

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:36

Página 100

COMPLEMENTS MODA I BELLESA

Mango.

Ash.

De la muntanya a la passarel·la Les botes de neu i les d’inspiració militar conquereixen el carrer. Còmodes i molt càlides són el “must have” de la temporada Ariadna Ventura Ros

Catarina Martins.

Les vam veure a la desfilada de la dissenyadora francesa Isabel Marant, i ens van cridar l’atenció. Les botes de muntanya, les embuatades, les moon boots o les ducky boots, amb detalls de pèl, cordons o borles pujaven a la passarel·la amb desvergonyiment, reptant les totpoderoses snakers, el calçat casual estrella de la temporada passada. I a

més, la dissenyadora s’atrevia a combinar-les amb peces, en un principi, molt més elegants. Botes de muntanya + faldilla de pailletes? Cap problema! El resultat final, sorprenent i extremat, és tot un èxit, si se sap portar i es converteix en la prova indiscutible que aquest tipus de calçat, prendrà tot el protagonisme de la temporada.

100 I TOT Girona Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:36

Página 101

Nowles d’Isabel Marant

Yerse.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:37

Página 102

COSMÈTICA MODA I BELLESA

Tornar a la normalitat Després dels excessos del Nadal, toca cuidar-se Un cop passades les festes, és hora de recuperar les cintures perdudes, eliminar toxines i líquids i revitalitzar la pell de la cara i del cos que, a més, pateix l’acció de factors externs que l’agredeixen com ara la fred, la pluja, la humitat, el vent o els canvis bruscos de temperatura. Ariadna Ventura i Ros

La pell ens envolta –cobreix una superfície de gairebé 2 metres quadrats– i actua com a cuirassa protectora davant dels agents externs (bacteris, sol, fred...), regula la temperatura del cos mitjançant la secreció de fluids i transmet al cervell els estímuls que arriben de l’exterior. Però també és un element transmissor de la bellesa i la salut. Per això és important tenir-ne cura per mantenir-la sana, bonica, lluminosa i elàstica. I sobretot ara, a l’hivern, en què els seus pitjors enemics

Una bona hidratació i nutrició són clau per lluir una pell lluminosa, elàstica, sana i bonica

com la fred, la pol·lució, la pluja i la humitat, la calefacció, el vent, els xocs tèrmics i fins i tot el sol, que encara que no cremi continua arribant a la nostra pell, sobretot a les altures i en zones nevades, es tradueixen en sequedat, deshidratació, palidesa, irritació, enrogiment, clivelles i descamacions, que cal fer desaparèixer ràpidament per no convertir aquests transtorns en arrugues i danys irreversibles. Actualment, el sentit comú, l’alta tecnologia al servei de la

102 I TOT

cosmètica i els n o u s avenços científics, juntamemnt amb un aliat imprescindible que és una alimentació sana i equilibrada, rica en vitamines, ajuden a reestructurar l’edifici cutani i a mantenir la pell sana i bonica.

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

11:37

P谩gina 103

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:37

Página 104

COSMÈTICA MODA I BELLESA

Últimes novetats Cada tipus de pell té unes característiques concretes, i per això és important utilitzar el producte específic, segons les seves necessitats dermatològiques, per regular i equilibrar el nivell òptim d’hidratació

i nutrició. A continuació, algunes de les novetats més destacades del sector de la cosmètica per fer més fàcil la tria del producte més adequat per a cada tipus de pell.

ORIFLAME Crema de dia antiarrugues Ecollagen és una suau crema correctora de textura lleugera amb extracte de cèl·lules mare vegetals per a pells mixtes.

L’ORÉAL Màscara de pestanyes La False Lash Mariposa Intenza es reinventa amb un nou respall de doble ala per aconseguir una mirada més intensa que mai.

SEPAI Sèrum corporal Body Secret

H2O SYSTEM BY GPS LAB Hidratant Aloe Repare Crema corporal composta per un 99% d’àloe vera, que ajuda a reparar les pells agredides pel sol i evitar el fotoenvelliment

104 I TOT Girona

Sèrum oliós superconcentrat antiedat, formulat amb actius que treballen en profunditat els factors causants de l’envelliment

L’ORÉAL Laca d’ungles Aquesta termporada, el gris està de moda, i les ombres es vesteixen d’aquest color, com aquest esmalt amb efecte granit.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:37

Página 105

COSMÈTICA MODA I BELLESA

PHILIPS Respall netejador facial Gràcies a la seva tecnologia que combina rotació i vibració, el nou Philips VisaPure Deep Pore fa una neteja profunda de la pell.

VALMONT Base de maquillatge L’Elixir des Glaciers és un maquillatge amb tractament anti edat amb efecte lífting amb acabat mat. Disponible en 4 tons.

SKINCEUTICALS Corrector despigmentant El nou Advanced Pigment Corrector redueix les taques persistents, prevé la seva aparició i millora la lluminositat de la pell.

Gener-Febrer 2015

SEGLE CLINICAL BY GPS LAB Sol·lució exfoliadora

BIOEFFECT Sèrum antienvelliment

Glicolmix és una solució a base d’àcid glicòlic que permet fer un píling profund i renovar totes les capes de la pell.

Tractament basat en el factor de creixement epidèrmic, obtingut a partir de cèl·lules mare vegetals, concretament de la civada.

TOT Girona I 105

044TOTGir.qxd:Maquetaciรณn 1

22/12/14

12:05

Pรกgina 106

GASTRONOMIA CRร TICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

El gran protagonista de les xefles hivernals Comenรงa la temporada de calรงots

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:05

Página 107

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Any rere any, de mitjan novembre fins ben entrat l’abril, atrau milers d’aficionats, s’ha convertit en la base econòmica de tota una regió i es pot degustar en molts restaurants d’arreu del país, en menús especials i comunitaris vestits amb un pitet. Parlem del calçot Ariadna Ventura i Ros

l calçot, una ceba tendra blanca i dolça que, rostida a la brasa sobre un foc de flama –tradicionalment de sarments de ceps– i acompanyada d’una salsa que té la peculiaritat de l’escalivat dels seus ingredients vegetals –all i tomàquet–, és la base dels menús especials i comunitaris que que omplen el calendari festiu aquests dies i fins ben bé després de Setmana

Santa. De fet, l’època del calçot és de febrer a març, però les altes temperatures i les perspectives de negoci han avançat la temporada, que s’obre de forma oficial amb la calçotada de Valls, que se celebra l’últim diumenge de gener. El conreu El procés de conreu del calçot comença quan, els últims mesos de l’any se sembra la llavor de la ceba blanca que, un cop germinada i crescuda, s’arrenca i es guarda. Passat un temps es torna a plantar una altra vegada de manera que quedi mig colgada. A mesura que creix la planta es va calçant, és a dir, envoltant de terra, per

aconseguir que s’allargui i alliberi els sucres que li donaran el gust característic. Això vol dir que les cebes recollides el primer any, tallades, es replanten perquè cada ull doni un calçot, el conjunt que fa un petit manat unit per la base, a diferència de la ceba de primer any, única. A partir de mitjan novembre el calçot ja es pot començar a collir. De fet, el calçot rep aquesta denominació precisament pel seu mètode de conreu: es tracta de brots de ceba blanca replantats i coberts periòdicament amb terra, a mida que el

tall va creixent, “calçant-lo”. El resultat, un cop arrencat, és un brot desenvolupat de 15 a 25 cm, blanc, tendre i llarguerut, de sabor dolç i intens. Preparació Els calçots es preparen tallant les barbes i les cues i posantlos en una graella damunt del foc, fins que queden negres. Una vegada cuits s’emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d’estovar-se i mantinguin la calor. Se serveixen en teules per mantenir-ne la temperatura i es mengen tot sucantlos en la salsa de calçots. Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual que el comensal es posi un pitet per evitar tacar-se la roba.

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:05

Página 108

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Molt més que una tradició Les calçotades són alguna cosa més que una trobada gastronòmica. Són una festa d’amics i família que comença amb la preparació del menjar, en la qual tothom hi és convidat a participar, i que ha anat creixent en popularitat, arreu del territori català. Redacció

El calçot va ser descobert, a finals del segle XIX, per un pagès vallenc conegut amb el nom de Xat de Benaiges, que va començar a coure a les brases els brots tendres nascuts d'una ceba vella, conreats especialment per ser cuinats, i els ingredients de la salsa que encara mengem avui en dia amb algunes variants. A partir de les primeres dècades del segle XX, la calçotada es va convertir en un àpat habitual dels dies festius per a moltes famílies. Però l’inici del gran impuls experimentat per la calçotada arreu

108 I TOT Girona

del país es pot datar a mitjans del segle XX, quan la Penya Artística de l'Olla organitzava les cèlebres calçotades a les quals convidava personalitats del

La popularitat de les calçotades, originàries de Valls, s’ha estès arreu del territori català

món artístic i cultural barceloní. I des de llavors fins ara, la calçotada de Valls ha anat crei-

xent en popularitat, no només per tota la geografia de l’Alt Camp, que s’omple de fumeres que són com punts de referència de totes les masies de la terra, sinó arreu de Catalunya, que també comparteixen aquesta festa que comença amb la preparació del menjar, en la qual tothom hi és convidat a participar. A partir dels anys 60, l'impuls d'alguns restauradors amb esperit emprenedor, la creació de locals apropiats per fer-hi calçotades, el fet que les agències de viatges hagin inclòs aquesta festa com a nova atracció en els seus itineraris, la generalit-

zació en l' ús del vehicle particular i el fet que a l'hivern no són tan freqüents les atraccions turístiques i gastronòmiques, van ajudar la calçotada a convertir-se, per uns mesos, en un dels principals atractius de les comarques on es conreen. Els elements gastronòmics bàsics d'una calçotada són els calçots, amb la salsa especialment creada per acompanyarlos, la carn de xai i la botifarra a la brasa, i les postres, que solen ser taronges, crema catalana i productes de pastisseria. Les begudes que genuïnament acompanyen l'àpat són el vi i el cava.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:05

P谩gina 109

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:05

Página 110

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Respectat i protegit Tot i que es produeixen i es consumeixen calçots en altres zones del país, Valls continua essent el bressol de la calçotada: l’any 1995 la Generalitat va concedir a aquest producte la denominació de qualitat Calçot de Valls i el 1996 se’n va constituir el Consell Regulador Ariadna Ventura i Ros

Els Calçots de Valls estan protegits per una indicació geogràfica protegida, un distintiu de qualitat reconegut per la Unió Europea que el departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat concedeix a certs productes que compleixen uns requisits determinats. En el cas del Calçot de Valls, entre aquests requisits hi ha la ceba que cal fer servir, procedent de la varietat de ceba blanca gran tardana de LLeida; la tècnica de cultiu; les mides del producte resultant, i la presentació dels manats. L’àmbit geogràfic de producció de la IGP Calçot de Valls comprèn les comarques de l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès i

el Baix Penedès. Els calçots de Valls es comercialitzen en feixos de 25 i 50 unitats lligades amb una cinta identificativa de color blau proveïda d’una etiqueta numerada, aprovada pel Consell Regulador. A l’etiqueta cal que figuri, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el nom

Els calçots protegits per la IGP són les cebes de la varietat de ceba blanca gran tardana

“Calçot de Valls. Indicació Geogràfica Protegida” i el logotip

de la Indicació. El calçot de Valls certificat amb la IGP s’ha de comercialitzar sencer, sa, sense humitats exteriors anormals, sense olors i/o gustos estranys, i nets però no rentats. A més, ha de tenir unes mides mínimes i màximes: la llargada de la seva cama (la part blanca) ha de fer entre 15 i 25 centímetres i un diàmetre mesurat a 5 centímetres de l’arrel d’entre 1,7 i 2,5 centímetres. A més, ha de presentar les qualitats organolèptiques de consistència i dolçor característiques de la IGP.

Atributs i propietats Nutricionalment, un calçot és molt semblant a la ceba blanca, una hortalissa del grups dels bulbs. Presenta un alt contingut en aigua i, per tant, proporciona poca energia. La ceba, com l’all, té propietats terapèutiques com ara depurar l’aparell digestiu, destruir les pedres renals, actuar com a antisèptic, combatre l’arteriosclerosi i la hipertensió, prevenir certs tipus de càncer... És una font d’antioxidants gràcies als flavonoides i als compostos sulfurats que conté.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:05

P谩gina 111

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:05

Página 112

TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Per sucar-hi pa... o calçots Considerada una de les salses més representatives de la cuina catalana, el romesco, d’on prové la salsa de calçots, va néixer al Camp de Tarragona a principis del segle XVIII, un cop s’havien popularitzat els ingredients procedents d’Amèrica que inclou la recepta Ariadna Ventura i Ros

Ametlles torrades, tomàquets madurs escalivats, nyora o pebrot bany de cabra, all escalivat, oli d’oliva, vinagre, sal, julivert i opcionalment altres productes tradicional del camp, de caràcter espessidor, aromatitzant o substitutiu, com pa torrat, all cru, avellada torrada, etc. que acaben de configurar la fórmula particular i sovint secreta de cada cuiner. Aquests són els ingredients de la salsa de calçots, una varietat de la salsa romesco que es diferencia d’aquesta en petits aspectes difícils de puntualitzar o

la recepta, que li confereixen una consistència i color diferents però un sabor similar. Hi ha qui diu que la salsa de calçots porta més tomàquet, i qui diu que a aquesta, a diferència de la de romesco, se li afegeix una part dels alls en cru. En qualsevol cas, la peculiaritat de les dues salses i de la del romesco en particular, tant si intervé com si no en el plat guisat que en porta el nom, és l’escalivat dels ingredients ve-

getals (all i tomàquet), que dóna al resultat final una textura menys granelluda i més amorosida que la de les altres salses de la família que porten aquests ingredients crus. Des de ja fa alguns anys, avui

s’ha vist que aquesta picada, a banda dels calçots, funciona també molt bé per acompanyar verdures crues o cuites, pasta, peix, escarola, bacallà, pollastre, conill o faves.

La salsa de calçots és una varietat de la salsa romesco que a diferència d’aquesta porta més tomàquet

concretar, perquè les dues receptes varien segons la zona i les tradicions culinàries de cada cuiner. De fet, es pot dir que la salsa romesco i la salsa de calçots o salvitxada –terme del qual a Valls en blasmen– parteixen dels mateixos ingredients, però la diferència rau en la quantitat dels ingredients de

112 I TOT Girona

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

Gener-Febrer 2015

22/12/14

12:05

P谩gina 113

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:06

Página 114

RECEPTES DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Canelons de calçots, peix i verdures INGREDIENTS: · 12 plaques de caneló bullides · 400 g de gambes pelades · Mig quilo de rap sense espines · 6 filets de llenguado · 600 g de musclos o cloïsses · 20 calçots

ELABORACIÓ: En una cassola sofregim 10 calçots i la pastanaga, tot tallat ben petit. Hi afegim el peix i els espinacs i ho coem tot junt, ho rectifiquem de sal i ho reservem. A continuació tallem els calçots

· Mig litre de llet · 300 g de pastanaga · 300 g d’espinacs · Mig litre de salsa de tomàquet · Formatge ratllat · Mantega · Oli · Sal

restants i també els sofregim amb una mica de mantega. Quan estiguin cuits hi afegim dues cullerades soperes de farina i ho remenem bé. Tot seguit hi afegi8m mig litre de llet, deixem bullir una estona, i hi afegim la salsa de

Carpaccio de calçots i bacallà

tomàquet. Rectifiquem de sal. Així obtenim la beixamel de calçots amb tomàquet. A continuació estenem les plaques de caneló bullides sobre una superfície plana i anem omplint cada placa amb la farsa de peix que

tenim reservada. Emplatem els canelons, els cobrim de beixamel, hi escampem formatge ratllat pel damunt i ho gratinem. Font: “El calçot a la cuina de Masia Bou”, d’Edicions La Torratxa.

Melmelada de calçots

INGREDIENTS: · Un quilo de bacallà · 7 calçots · 300 g de créixens · Una llimona

ELABORACIÓ: Tallem el bacallà i els calçots a làmines tan fines com sigui possible. A banda, preparem una vinagreta amb el suc de la llimona, oli i farigola. Ho rectifiquem de sal si cal. Cobrim els calçots i el bacallà amb la vinagreta i deixem re-

· Oli · Sal · Farigola

posar mitja hora aproximadament. Emplatem les làmines de bacallà i calçots i decorem el plat amb créixens per donar-hi un toc de color. Font: “El calçot a la cuina de Masia

INGREDIENTS:

Bou”, d’Edicions La Torratxa.

· 1/2 kg. de calçots · 1/2 kg. de sucre · La pell d’una llimona · branca de canyella

ELABORACIÓ: Pelem els calçots i els escaldem en una olla amb aigua bullent durant cinc minuts. Un cop passat aquest temps, els escorrem i els retirem. En una altra cassola hi posem els calçots escaldats, amb el sucre, la pell de llimona i la branca de canyella, juntament amb un got d’aigua de la cocció dels calçots. Ho deixem coure

114 I TOT Girona

durant tres quarts d’hora i retirem la pell de llimona i la branca de canyella. Ho triturem tot i ho deixem refredar. És important que quan netegem els calçots deixem una petita part verda de les fulles, ja que això donarà un agradable color verdós a la melmelada. Font: “El calçot a la cuina de Masia Bou”, d’Edicions La Torratxa.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:06

P谩gina 115

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:06

Página 116

RECEPTES DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Coca de calçots

Púding de calçots amb gambes i salsa de calçots

INGREDIENTS: · 20 calçots rostits · Salsa de calçots · 1 làmina de pasta de full

ELABORACIÓ: Trossegem els calçots rostits, agafem la pasta de full i la tallem en dues meitats. En una part hi posem els calçots, els cobrim amb la salsa de calçots preparada anteriorment i ho cobrim tot amb l’altra meitat de pasta de full. Segellem les vores amb una forquilla i punxem la pasta de full perquè no s'infli amb el vapor de la cocció i no ens pugi la massa. Amb un pinzell de cuina, pintem la massa

· 1 ou per pintar · Llavors de sèsam negre · Salsa de calçots

amb l'ou batut i espolsem per la part superior de la coca unes quantes llavors de sèsam. Un cop fet això, la coca ja està llesta per anar al forn, que ha d’estar preescalfat i a una temperatura de 180º. Quan la coca hagi agafat un lleuger color daurat, ja es pot treure i servir. Font: Recepta extreta de la web del Calçot de Valls (www.igpcalcotdevalls.cat)

INGREDIENTS: · 600 g de calçots 150 g de gambes 6 ous grans 250 ml de nata líquida

ELABORACIÓ: Pelem, rentem i tallem els calçots a trossos ben petits. Els sofregim en una paella amb una cullerada d’oli d’oliva, fins que estiguin ben tendres. Un cop cuits, els escorrem amb un escorredor perquè perdin l’excés d’oli. Amb l'oli que en ha sobrat saltegem les gambes pelades que haurem tallat prèviament en trossos petits. Quan falti poc perquè les gambes estiguin cuites, hi afegirem els calçots i ho deixarem coure

Oli d'oliva Mantega per untar el motlle Escarola Sal, pebre i nou moscada

tot junt, amb la nata líquida. Condimentem la barreja amb sal, pebre i nou moscada. En un bol a part batem els ous i els incorporem a la barreja dels calçots i les gambes. Ho barregem tot bé i ho posem dins d’un motlle prèviament untat amb mantega perquè no s’enganxi. Cuinem la preparació al bany maria al forn preescalfat a una temperatura d’uns 180º. Un cop fred, ja es pot servir, acompanyat amb una mica d’escarola.

Calçots caramelitzats INGREDIENTS: · 800 g de calçots pelats i nets · Una fulla de llorer · 2 cullerades de sucre · 60 g de mantega · 4 cullerades de brou,

lleugerament reduït, de carn. · Mitja cullera de farina de blat de moro · 1 cullerada de vinagre blanc · Sal i Pebre.

ELABORACIÓ: En una paella gran hi desfem els 40 grams de mantega juntament amb una fulla de llorer. Hi afegim els calçots i els deixem sofregir, a foc moderat, fins que prenguin un color daurat. Condimentem amb sal i una mica de pebre, hi afegim dues cullerades de brou calent i continuem la cocció suau amb el recipient tapat. A banda, en un cassó petit, escalfem el sucre sense parar de remenar, a foc lent. Quan estigui a punt de caramel hi afegim una cullerada de brou, i continuem remenant perquè

aquest líquid s’integri bé en el caramel. A continuació hi afegim els 20 grams restants de la mantega i hi afegim els calçots. Deixem coure una estona els calçots fins que agafin un bonic color daurat, i hi afegim mitja cullerada de farina fina de blat de moro dissolta amb una cullerada de brou. Deixem que es lligui bé el fons de la cocció, fins que els calçots estiguin ben tendres. Font: Recepta extreta de la web del Calçot de Valls (www.igpcalcotdevalls.cat)

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:06

P谩gina 117

GASTRONOMIA

Gener-Febrer 2015

TOT Girona I 117

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:06

Página 118

GASTRONOMIA

Km 0. Calçots i romescos Jordi Jacas analitza una tradició hivernal Jordi Jacas, xef propietari d’El Molí de l’Escala, defensa fer un romesco amb anxova de l’Escala, perquè considera que la dolçor dels calçots fa necessari d’un salat contundent, de la mateixa manera que recomana escalivar ceba tendra de Figueres, ja qua arriba abans Jordi Jacas El Molí de l’Escala

De tota la vida hem associat les calçotades a la zona de Valls. Parlem, sense cap dubte, de cuina tradicional, d’una excusa perfecte per menjar acompanyats al voltant d'una taula, a ple camp o, fins i tot, asseguts en un dels molts restaurants que els mesos de gener, febrer i març omplen els seus menjadors de comensals xuclant calçots. És més, en fan festes, concursos i, fins i tot, una cosa tan pròpiament catalana com és el fet d’aprofitar. N’aprofiten els sarments de podar la vinya per escalivar aquesta ceba tan deliciosa acompanyada de romesco. I al final, després de tanta parafernàlia, confessen

que l'única cosa important és la qualitat del romesco! Rematant amb inacabables graellades de carn a la brasa. I, per si algú es queda amb gana, una crema catalana com a colofó final. Vinga ja! Sort en tenim, que aquesta bacanal innecessària es dóna un cop a l'any, exactament el mateix temps que tardem a digerir-la... Total per aprofitar uns sarments que en condicions normals haurien acabat sense més protagonisme al contenidor de brossa orgànica. Dit això, no negaré que la promoció d'aquesta planta és una gran idea per activar els mesos d’hivern als restaurants. Precisament amb aquesta màxima, fa qüe stió de dos anys em vaig posar a fer calçots al Grids,

amb uns petits detalls diferencials: primer de tot, fent bandera igualment del discurs de proximitat. Nosaltres també plantem cebes i ens arriben abans: la ceba de Figueres! I també aprofitem una cosa que aquí abunda i que combustiona millor que els sarments de vinya: les caixes d'anxova. Ah! I a més fem un favor als productors d'anxova! Creieu-me, si us dic que, aquells que sempre heu cuit els calçots amb sar-

El “txuleton” és mil vegades més agraït que una graellada de carn sense peces definides

ments, quan els cogueu amb caixes sempre més ho fareu així! Quant al romesco, és una salsa de tot Catalunya i que s'utilitza per molts productes: peix, marisc, etc... Nosaltres al Grids el fem d'anxova ja que la dolçor insultant del calçot requereix d’un salat contundent. Passant a la carn, presentem un “txuleton” per parella. Ja sé que el “txuleton” no és d'aquí, però és boníssim! És de bon menjar i mil vegades més agraït que una graellada sense procedència i/o peçes definides. Per acabar, les postres. Oferim una lleugera espuma de crema catalana acompanyada de poma de Sant Pere i un toc de ratafia d'Olot. Bé, ni d’aquí ni d’allà, el debat real és un: bo o dolent i prou

044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

22/12/14

12:06

P谩gina 119

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:06

Página 120

RECEPTES GASTRONOMIA

Els arrossos del Calciner

Arròs de picantó amb ceps Salvi Jacomet prepara un arròs d’aviram que combina amb qualsevol tipus de bolets L’equip arrossaire habitual, amb el mític Antonio Ferrer Taratiel s’ha tornat a reunir per degustar una de les grans crea-

cions d’en Salvi Jacomet. Un arròs per combinar aviram amb bolets, frescs o secs. Sempre llaminer.

INGREDIENTS • 4 tassetes d’arròs bomba

• Oli

• 1 picantó

• Sal i pebre

• 200 g de ceps • 2 cebes

Per a la picada

• 2 grans d’all

• El fetge de picantó

• 1 copeta de vi ranci.

• gra d’all

• 1 manat d’herbes (api, porro, pastanaga...)

• clau d’espècia

• Una branca de Farigola

• Canyella • Julivert

Elaboració: Talleu el picantó a quarts petits. Feu enrossir la carcassa del picantó en una cassola amb un raig d'oli a foc moderat. Un cop daurats els ossos, cobriu-los generosament amb aigua, afegiu-hi el manat d'herbes i deixeu bullir el conjunt fins a obtenir un bon brou. Mentre s'acaba de coure el brou, saleu i daureu els trossos del picantó en una cassola amb oli i, quan sigui ben, afegiu-hi les cebes i els alls picats i una branqueta de farigola. Quan la ceba comenci a canviar de color aboqueu-hi la co-

peta de vi ranci, una llossada de brou i els ceps que haurem escaldat. Deixeu reduir el suc durant un quart d'hora. A continuació hi tireu les quatre tassetes d'arròs. Cobriu-ho tot amb brou i deixeu-ho coure deu minuts. Feu saltar a la paella el fetge del picantó i barregeu-lo amb la resta d'ingredients de la picada. Un cop llesta, desfeu-la amb una mica de brou, aboqueu-la a la cassola i espereu que s'acabi de coure l'arròs, afegint-hi alguna llossada més de brou si cal.

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:06

Página 121

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

Can Prats Et transporta a la botiga de queviures de tota la vida ituada al barri dels Químics de Girona, concretament al Carrer Caldes de Montbui, num 81-83, Can Prats et transporta a la botiga de queviures de tota la vida, on combina la millor fruita i verdura, amb una acurada selecció de productes d’alimentació, que prioritza la proximitat i la qualitat. En Ricard i la Gemma us aconsellaran i orientaran sobre els productes de temporada que es poden trobar a la botiga, ja que es proveeixen de verdures del seu hort, sempre fresques. Entre la seva oferta, a Can Prats trobareu les croquetes artesanes de La Croket, formatges de la Cerdanya i de l’Empordà, carns i embotits Pere Rigau, recuit de drap de Fonteta, nous de Crespià, bacallà salat, pa cuit amb llenya de Fornells de la Selva, llegums

cuits de la Vall d’en Bas, arròs de Pals, gasosa Casa Negre de la Bisbal, i una selecció de vins, caves i cerveses artesanes. Can Prats ofereix també productes ecològics, com ara pasta fresca, ous i sucs de fruita, vi conserves, infusions i productes amb estèvia. Completa l’oferta una petita mostra de plats preparats llestos per menjar, d’elaboració casolana. Aquesta oferta s’amplia durant les festes de Nadal, en què a l’establiment es poden trobar Panettones artesanals d’autor, a més de turrons, neules i polvorons. Per oferir un millor servei als seus clients, Can Prats obre també tots els diumenges i festius des de les nou del matí fins a les dues del migdia. I Ariadna Ventura, periodista I

CAN PRATS C/ Caldes de Montbui, 81-83 I GIRONAI Tel. 972 42 72 45

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:06

Página 122

NOTÍCIES GASTRONOMIA

OH MAMA

Pastissos, galetes, cupcakes, cakepops, productes per a Candy Bar i altres delícies totalment personalitzades, ideals per a qualsevol tipus d’esdeveniment, des de casaments fins a aniversaris. Això és el que

FRUITS CAMPLLONG

ofereix la pastisseria creativa Oh Mama, al cor de Girona. A banda dels productes per encàrrec, a Oh Mama s’hi pot trobar també una àmplia oferta de productes innovadors, fets a mà al seu obrador.

Fruits Campllong porta més de 25 anys al Mercat del Lleó. S'hi pot trobar tota mena de fruita fresca. Especialitzada en vendre bolets dels boscos gironins. Quan arriba Nadal, Fruits Campllong ofereix fruita tropical per

als àpats de festa. També fa paneres per a aquells clients que desitgin regalar fruita. La propietària, Maria Barnés, i els dependents, Antonio Villalba i Anna Johé, ofereixen un tracte proper. Porten comandes a domicili

C/Joan Maragall, 39 I GIRONA I Tel. 972 48 56 28

Mercat del Lleó, parades 184-188 I GIRONA I Tel. 972 21 21 52

DIGA-LI PA

VOLVER-ESPECIALITATS ARGENTINES

L’obrador artesà Diga-li PA va ser inaugurat el 2012 per l’Ana i en Jaume. S’hi pot trobar tota mena de pans i pastes elaborats amb matèries primeres ecològiques i de primera qualitat. Especialitats en pans de

Kamut, espelta, sègol, fajol i blat de moro, a més dels pans tradicionals com el de pagès, coques de pa, panets, barres i barretes, blancs i integrals. Diga-li Pa també treballa amb el tema de les intoleràncies.

Al barri vell de Girona hi trobareu Volver, un petit establiment on és un plaer descobrir les delícies del menjar argentí. Es tracta d’un establiment amb encant al barri vell de Girona en mans d'argentins on totes

les especialitats són 100 % artesanals. Ofereixen serveis de càtering per aniversaris, festes, reunions i esdeveniments. També organitzen rostits per colles i menjar per emportar amb enviament a domicili.

C/Joan Maragall, 53-55 I GIRONA I Tel. 972 09 40 25

C/Cort Reial, 13 I GIRONA I Tel. 619 50 80 96

POMES

ROSTISSERIA EL RISSECH

Entrar a Pomes és entrar a un món de colors, olors, textures i gustos infinits. L’Amèlia és un pou de receptes i de coneixements de les fruites i verdures que ven. Amb ànima inquieta Pomes és una fruiteria on po-

dem trobar des de carbassons de St Gregori a pitahaya o mango tot l’any. I no només hi trobaràs el que veus: com un tresor amagat, l’Amèlia també té cabell d’àngel, escalivada, iogurts, olives, formatges...

Avinguda 20 de Juny, 3 I GIRONA I Tel. 972 225 575

122 I TOT Girona

Una de les rostisseries per excel·lència de la ciutat de Girona, Rostisseria El Rissech, us ofereix pollastres a l'ast fets amb llenya i tota classe de menjar per emportar. Situat al barri de Sant Ponç ofereix faci-

litat d’aparcament als seus clients. El telèfon correcte de la Rostisseria El Rissech és el 972 21 77 11, que per error va sortir equivocat en l’anterior número de la revista TotGirona.

Paratge Rissech, 3 I GIRONA I Tel. 972 21 77 11

Gener-Febrer 2015

044TOTGir.qxd:Maquetación 1

22/12/14

12:06

Página 123

NOTÍCIES GASTRONOMIA

PLATS CUINATS I LLEGUMS CUITS PEPITA

PASTISSERIA REVERTER

En Joaquim i la Pepita van iniciar el negoci fa més de 25 anys, concretament el 19 de març del 1988, i avui són les seves filles, la Marta i la Mercè, les que en porten les regnes, venent grana cuita i plats cuinats al Mercat del Lleó. L’oferta de la seva parada als números 85-87 està formada per una gran selecció de llegums, que es couen a la matinada perquè estiguin llestes per vendre a primera hora del matí. En destaca la mongeta del ganxet, comprada als pagesos de Bescanó, de gran qualitat i molt gustosa, la llentia petita, anomenada pardina, i la gran, provinent de Salamanca, a banda

Reverter és una pastisseria i bomboneria artesana amb una llarga tradició a Girona, fundada el 1977 per Miquel Reverter i Teresa Roca, al carrer Àngel Guimèra de Salt. Ara és la filla del matrimoni, Ruth Reverter i Roca, la que dirigeix el negoci, amb una botiga en ple centre de la ciutat, concretament al número 15-19 de la ronda Pare Maria Claret, i un obrador situat al barri de Sant Daniel. L’oferta de la pastisseria Reverter és molt àmplia, i va des de tot tipus de pastissos personalitzats, amb diversos acabats i farcits, passant pels tradicionals dolços típics de cada dia-

dels cigros, grans i petits, els fesols i la soja. A la grana cuita s’hi suma també una gran varietat de plats cuinats casolans, d’elaboració pròpia, que la Marta i la Mercè han recuperat del receptari de l’àvia, i que varien segons la temporada. A l’estiu en destaquen les cremes fredes i una gran varietat d’amanides, a la tardor, els canelons de ceps i verdures, a banda de guisats com ara llenties o patates a la cassola, i a l’hivern, cremes de verdures, de carbassa o de peix, i canelons de peix.... Les especialitats de la casa són els rostits de pagès, els crespells de bacallà i els canelons casolans.

Mercat del Lleó I Parades 85-87 I GIRONA I Tel. 972 22 48 44

Gener-Febrer 2015

da i estació, fins a caixes de bombons de qualitat. En destaquen sobretot les mosques de xocolata i la coca de la Comtessa Ermesenda. A aquesta oferta cal sumar-hi un ampli ventall de brioixeria, dolça i salada; pastissets individuals de tot tipus (de nata, trufa, crema i fruites naturals), pastes salades de cocktail, canapés i pastissos d’aniversari o per a qualsevol altra celebració. A més, l’establiment disposa d’una impressora alimentària mitjançant la qual pot realitzar rajoles de xocolata o pastissos personalitzats amb la fotografia o el logotip que el client desitgi.

Ronda Pare Maria Claret, 19 I GIRONA I Tel. 972 21 60 01

TOT Girona I 123

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:49

Página 124

UMAI restaurant oriental

mai és un restaurant situat al centre de Girona. Un espai on

El Teppanyaki, que “teppan” vol dir planxa d’acer i “yaki” cooció, s’enca-

gaudir de la cuina oriental i del sushi més exquisit, un lloc ín-

rrega d’utilitzar els millors ingredients possibles, cuinar-los a la per-

tim i acollidor amb un aforament limitat que dóna garantia

fecció i acompanyar-los de delicades salses que accentuïn el gust,

de qualitat tant del producte com del servei. El Sushi és preparat al

utilitzant porcions petites per que el client pugui degustar més d’un

moment en una cuina oberta, on la proximitat en l’elaboració dels

ingredient.

plats és a la vista dels comensals.

El menú migdia es de 12€ amb diferents opcions a escollir entre els

El restaurant Umai té una extensa carta tant d’entrants, segons i sushi

clients.

que deixarà contents tant als amants de la cuina japonesa com als

Per a reserves trucar amb antelació, volem donar-vos un servei acurat

curiosos i novells que volen fer un tast.

i de qualitat. Us esperem!

CUINA ORIENTAL Especialitat:

Sushi i cuina oriental

Preu menú:

12 €

Preu carta:

25 - 30 €

Horari:

De dilluns a dissabte de 13 a 16 h i de 20,30 a 23h

124 I TOT Girona

Plaça Josep Pla, 18 GIRONA 972 417 872

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:49

Página 125

UMAICAFÈ cafeteria i cuina de mercat

n Rodrigo i la Man del Restaurant Umai acaben d’obrir

tissos amb moscatell, rataﬁa i cava a taula, tot això regat amb els mi-

Umaicafè, un nou espai a Girona, amb l’aposta de millorar i

llors vins del seu celler. A més, tots aquests menús per a colles es po-

ampliar l’oferta que ofereixen als seus clients. Umaicafè, que

den modiﬁcar segons el requeriment del client. Entre les especialitats

es caracteritza per una cuina de mercat feta de productes frescos i

de la casa hi ha els musclos de denominació Bouchots amb salsa de

d’una gran qualitat, ofereix esmorzars i berenats, a més d’un menú de

tomàquet un xic picant, l’entrecot de bou amb purè de moniato i vai-

migdies, de dilluns a dissabtes, de 12 €, que consta d’un primer, un

nilla i salsa de suc de bou i aromes de farigola i la tonyina poc feta a

segon, un bufet lliure de postres i beguda inclosa. A més, Umaicafè

la planxa amb purè d’arrel d’api i salsa de mel i soja.

també ofereix menús per a grups de 20, 25 i 30 euros, que consten

Umaicafè disposa d’un menjador per a 30 comensals i una cafeteria

d’un pica pica, diversos segons a triar i un assortiment de petits pas-

per a 20.

CUINA DE MERCAT Preu menú migdia:

12 €

Preu menús grups:

20, 25 i 30 €

Horari:

Des de les 7.30 h ﬁns a les 20.00 h.

Gener-Febrer 2015

Plaça Josep Pla i Casadevall, 21 GIRONA 972 447 965 · umaigirona@gmail.com

TOT Girona I 125

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:49

Página 126

SARATOGA restaurant

bicat a l’Eixample es troba aquest local mític a la vida de Gi-

sions. Per als professionals de Saratoga no hi ha res més important

rona des de l´any 1973. Per les quatre parets d’aquest esta-

que el client, i ho demostren amb fets com aquest: oferint sempre la

bliment han passat mil històries i anècdotes, s’han viscut

màxima qualitat. Des de fa quatre anys l’establiment aposta per una

grans moments i petits instants. Saratoga i el saber viure. Es tracta

cuina de mercat, feta de productes frescos i naturals de la terra.

d'assaborir un moment inoblidable, de saber valorar el menjar i de

A banda de la carta s’hi pot trobar un menú diari, a escollir entre 5

gaudir d’una bona beguda. A la seva carta s’hi poden trobar els pro-

primers i 5 segons, i també un menú de nit per als divendres i dissab-

ductes més frescos del mercat, carn, peix, fruites i verdures de la mi-

tes. Els professionals de Saratoga volen oferir sempre el millor d’ells al

llor qualitat, articles de proximitat. I per acabar l’àpat, un bon cafè, de

client; no és fàcil, però intenten que cada moment sigui sempre un

procedència cent per cent aràbica, i una selecta varietat de tes i infu-

bon moment.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Arrossos els dijous i pasta

Preu menú:

12 € (migdia laborables) 14,50 € (migdia dissabtes) 20 € (nit caps de setmana)

Horari:

De dilluns a dijous, de 8 a 22 h. Divendres i dissabtes, de 8 a 23 h. Diumenge tancat.

126 I TOT Girona

St. Joan Baptista La Salle, 15 GIRONA - 972 224 970 www.saratoga.cat

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:49

Página 127

CAN GENERAL restaurant

an General és un restaurant familiar, de cuina casolana i de

brasa, o les croquetes de carn d’olla. Can General disposa de dos me-

mercat, fundat el 1965, molt ben situat, camí de l’ aeroport

nús molt interessants i variats a, un preu molt adequat, a més de me-

de Girona i a un quilòmetre de la sortida 8 de l’autopista.

nús infantils i plats especials lliure d’al·lergogens, a petició del client.

Disposa d’un ampli aparcament i un parc infantil. Les especialitats de

L’establiment, que té una capacitat per a 110 persones, està total-

la casa són els cargols a la llauna; els calçots, a l’hivern, quan és tem-

ment adaptat a persones minusvàlides i disposa d’una àmplia terras-

porada, i els bolets, a la tardor, a més de les carns a la brasa i els gui-

sa molt ben condicionada, ideal per fer-hi dinars de grup (de fami-

sats. La seva carta és molt variada i feta de productes frescos i de

liars, amics o empresa).

temporada, com ara el melós de vedella amb bolets, el bacallà al forn

Menys en la temporada d’estiu, el Can General està tancat a les nits,

amb mussolina d’allioli, l’espatlla de xai al forn, els peus de porc a la

excepte per sopars de grups amb reseva prèvia.

CATALANA, CASOLANA I DE TEMPORADA Especialitat:

Cargols a la llauna, calçots, bolets i carns a la brasa

Preu menú:

Diari, de dilluns a divendres, 9,90 € i 13,10 €

Preu carta:

23-27 €

Horari:

Tardor-hivern-primavera: De dl. a dg. esmorzars i dinars, Nits tancat exc. per a grups amb reserva. Estiu: De dl. a dg. esmorzars, dinars i sopars. Tancat nits de dl. i dt.

Gener-Febrer 2015

Can General, s/n. A 500 m. de l’aeroport de Girona. Sortida 8 de l’AP-7 · AIGUAVIVA 972 473 063

TOT Girona I 127

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:49

Página 128

ONE espai gastronòmic cool music bar

spai polivalent de fusió i caràcter, situat al cor de Girona.

20€ on podràs escollir entre 9 primers, 9 segons i 9 postres amb el pa

Aquest carismàtic i singular local, en el que trobem una sò-

i la beguda inclosa.

bria i elegant decoració amb tons càlids i algunes pinzellades

Un espai de moda molt polivalent on l’ambient és el principal atrac-

en daurat, és un lloc perfecte on sorprendre’t amb la nostre gastro-

tiu. Contemporani i colorista,One és un lloc en el que hi has d’anar si

nomia o viure la nit en el centre neuràlgic de la ciutat.

vius o passes per Girona.

Un punt de trobada per a aquells que volen passar moments únics i

Totes les nits a partir de les 23.00h. podràs gaudir d’un ambient capti-

especials en un ambient agradable i al ritme de la millor música.

vador prenent-te una copa o Gintònic a la nostra barra central de

En el nostre restaurant podràs trobar una proposta gastronòmica ba-

360o escoltant la millor música comercial i de tendència del mo-

sada en una cuina de mercat i una acurada elaboració. Un menú per

ment.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Canelons de bolets amb ceba caramel·litzada

Preu menú:

20 €

Preu carta:

20 €

Horari:

Obert dijous, divendres i dissabte de 20 a 3h

128 I TOT Girona

Figuerola, 25-29 GIRONA · 972 485 600 · 679 851 227 adriana@onegirona.com

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:49

Página 129

CA LA PILAR restaurant

a la Pilar és un restaurant històric de la ciutat de Girona, situat

costelló de porc ral d’Avinyó (Manresa) a les dues coccions, l’espatlla

al Barri de Pont Major i fundat l’any 1953, amb més de 60

de xai a les dues coccions, i també alguns plats de cassola, com els

anys d’història. El restaurant disposa de tres menjadors amb

platillos de temporada: tripa de bacallà amb carxofes, morro i orella

un aforament per a 42 persones, equipats amb llar de foc, calefacció i

amb cigrons, conill a la cassola i ànec amb salsaﬁns.

aire condicionat. Els menjadors són càlids, amb sensació d’amplitud,

Un altre plat estrella durant tot l'any és el "txuletón" fet a la brasa. To-

dignes dels comensals més exigents. Ca la Pilar és especialista en cui-

tes les carns són fetes amb carbó d'alzina. També s’hi pot degustar

na tradicional catalana i cada dia ofereix una carta on hi destaca, com

peix fresc del dia a la brasa segons mercat. A la carta de postres en

a plats d’aquesta temporada, l’amanida de remolatxa, l’ amanida de

destaca el carro amb pastissos de creació pròpia com ara la tarta tatin

quinoa, les favetes saltejades amb pernil ibèric i botifarra negre, el

mil fulls amb taronja amarga amb crema i xocolata.

CUINA CASOLANA I DE MERCAT Especialitat:

“Txuletón” de bou i peix a la brasa

Horari:

De dilluns a divendres, de 13.00 a 15.30 h. i de 20.30 a 22.30 h. Dissabtes, de 13.00 a 15.30 h.

Gener-Febrer 2015

Pont Major, 124 GIRONA 972 212 861

TOT Girona I 129

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:49

Página 130

LA TAGLIATELLA restaurant

ocant a la Plaça Independència, a l’emblemàtic carrer Santa

ses, antipasti (carpaccio de vedella, de bacallà, de búfala), amanides

Clara, es troba des de l’octubre del 2004 el restaurant La Ta-

(de vieires i llagostins, de formatge de cabra, de foie i pernil d’ànec,

gliatella. Des d’aleshores s’ha consolidat com a un punt de

de verdures a la planxa i mozzarella), rissotos (ibèric, amb magret i tò-

referència de la gastronomia italiana artesanal a la ciutat de Girona.

fona negra, bolets I llagostins), lasanyes, canelons, i més de 20 pizzes

El seu concepte es materialitza en generoses racions, perfectes per

elaborades al forn del mateix restaurant, a banda de les postres com

compartir, i respon íntegrament a una elaboració de la cuina italiana

panna cotta, tiramisú casolà, gelats artesanals...; una experiència de

realitzada amb ingredients de primera classe seleccionats de les re-

sabors que transporta el client als racons més bonics d’Itàlia. La millor

gions de la Ligúria, el Piemont i la Reggio de l’Emília. En un entorn

recompensa de La Tagiatella és que els seus clients triïn aquest res-

acollidor, es pot gaudir de més de 400 combinacions de pastes i sal-

taurant en el seu dia a dia i en els moments especials de celebració.

CUINA ITALIANA Especialitat:

Pasta fresca i pizzes

Preu carta:

17 - 25 €

Horari:

De dilluns a diumenge Migdia, de 13 a 16h i vespre, de 20 a 24h

130 I TOT Girona

Santa Clara, 49 GIRONA 972 203 245

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:49

Página 131

CAN SOPHIA restaurant

rop de les muralles del castell de Tossa de Mar, als antics pa-

rique Granados, de degustació, i el menú Gastronòmic, una selecció

tis de la casa, es troba el Restaurant Can Sophia, de l’Hotel

de plats de la carta, que requereix una reserva de taula amb 72 hores

Boutique Casa Granados. Can Sophia Restaurant destaca

d’antelació. A la carta s’hi pot trobar, a més de carn com el cabrit, cuit

per la seva arquitectura, una estructura de ferro i vidre que recorda

a baixa temperatura, o peix fresc, del dia, arrossos i suquets. Tot això

els hivernacles típics dels anys 30. La seva cuina, pensada i elaborada

maridat amb una excel·lent carta de vins. El comensal pot arrodonir

pel xef local Josep Pagès i el seu ajudant, Vicente, és una cuina tradi-

l’àpat amb postres com el coulant de prunes de Can Pere Lila, el tira-

cional catalana adaptada a l’actualitat, que utilitza les tècniques més

misú o els bombons fets a casa. A la terrassa Club Casa Granados es

modernes, feta a partir de productes de Girona, frescos i de qualitat.

pot gaudir d’unes vistes espectaculars mentre es degusten unes deli-

El restaurant ofereix tres menús: el menú Sophia, del dia; el menú En-

cioses tapes.

CUINA TRADICIONAL I CREATIVA Especialitat:

Carn i peix de la zona

Preu menú:

Sophia (del dia): 25 €. Enrique Granados (degustació): 45 €. Gastronòmic (reserva 72 hores): 67 €

Preu carta:

De 35 a 50 €

Horari:

De dmc. a dmg., de 13 a 16 h i de 19:30 a 22:30 h

Gener-Febrer 2015

C/ Roqueta, 10-12 TOSSA DE MAR (Girona) 972 343 536

TOT Girona I 131

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 132

CA LA TRINI restaurant

l restaurant Ca la Trini acaba de celebrar els seus 25 anys,

de les 6:30h a les 17h i els dissabtes de les 7:30h ﬁns a les 13h, amb

consolidat com un dels referents a la ciutat de Girona. Tot i

una gran varietat d’esmorzars casolans de forquilla, amb especialitat

que els seus orígens cal buscar-los a Vilablareix la seva vin-

en carns a la brasa i entrepans. De cara al migdia el restaurant sempre

culació amb Girona ha estat de tota la vida, i un quart de segle des-

s’ha distingit per oferir uns menús molt complets i amb una molt bo-

prés de començar la seva aventura al món de l’hostaleria la Trini Gar-

na relació qualitat-preu. Les verdures i hortalisses són collides al nos-

cia i En Josep Berenguer segueixen obrint cada dia el seu local amb

tre hort. En totes les seves combinacions hi trobareu sempre plats

el mateix objectiu del primer dia: oferir un ampli assortir d’esmorzars i

amb verdura, estofats, pasta, amanides, carns a la brasa i peix del dia.

un excel·lent menú de migdia, servit sempre amb la simpatia i la pro-

Aquest últim és un altre tret distintiu de Ca la Trini, i és que cada dia

ximitat al client de l’equip de Ca la Trini. Obren de dilluns a divendres

hi podeu menjar peix fresc acabat d’arribar de la llotja.

CUINA Especialitat:

Carns i peixos a la brasa

Preu menú:

10,50 €

Horari:

De dilluns a divendres de 6:30 a 17:00 h Dissabtes de 7:30 a 13:00 h

132 I TOT Girona

Ctra. Santa Coloma de Farners, 73 Mas Xirgu (costat benzinera) GIRONA 972 40 23 29

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 133

LA NOVA LLESCA restaurant

a Nova Llesca és un restaurant familiar, amb una àmplia expe-

dilema dels comensals no sigui pensar en el que menjaran sinó en el

riència en el món de l’hostaleria, avalada per la seva trajectòria

que gaudiran. La carta itinerant de La Nova Llesca dona molt joc al

de 25 anys al capdavant del Restaurant Can Closes de Banyo-

restaurant, ja que només s’hi especiﬁca el producte principal dels

les. Gràcies a aquesta experiència, l’equip de Can Closes de Banyoles

plats, com ara l’amanida la Llesca, els ous del galliner, la verdura del

va apostar el novembre passat per l’antic restaurant La Llesca i, des-

rebost, la nostra brasa, la pasta fresca… D’aquesta manera es dóna

prés d’uns petits canvis, La Nova llesca va obrir les seves portes a Gi-

joc als productes de temporada i es pot variar la carta cada mes, cada

rona, el cap de setmana de Sant Narcís.

setmana i ﬁns i tot d’un dia per l’altre. Els plats de La Nova Llesca es-

El restaurant La Nova Llesca està pensat amb la idea d’anar-hi a fer un

tan fets a base de productes frescos i de proximitat, elaborats al ma-

bon tiberi, on el consell del cuiner i dels cambrers sigui bàsic i on el

teix moment i al gust del comensal

CUINA TRADICIONAL Especialitat:

Carn a la brasa, embotits casolans i cuinats tradicionals

Preu menú:

Menús per a grups de 20 €, 25 € i 28 €

Preu carta:

Entre 18 - 30 € per persona

Horari:

De dijous a dilluns (vespres) Dissabte i diumenges també migdies

Gener-Febrer 2015

Carrer de Pedret, 90 GIRONA 972 21 83 56 / 607 40 08 13

TOT Girona I 133

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 134

CAN MARQUÈS restaurant

ituat al costat mateix del Mercat del Lleó, Can Marquès és

carta de Can Marquès hi ha molts plats destacats, però els grans

un dels restaurants històrics de la ciutat de Girona. Fundat el

gastrònoms recomanen els calamars a la romana, la llengua de vede-

1920, Eugeni Sànchez Marquès, a la sala, i Imma Jaime, a la

lla estofada amb bolets, la pota i tripa, els bunyols de Quaresma i, els

cuina, han recuperat els esmorzars de forquilla i ganivet que tanta fa-

dimecres d’hivern, l’escudella i carn d’olla. Seria injust oblidar el peix i

ma van donar als seus avantpassats. Can Marquès té la màgia i l’en-

les verdures, el purè de patata i carn, i l’arròs amb sèpia i cabra de

cant especial que tenen tots els restaurants situats al costat d’un

mar dels dijous. El tractament de les fruites és igualment acurat i, en

mercat central. Té fama la seva cuina de mercat i no és cap excusa, ja

temps de maduixes, excel·leixen les amanides amb sucre i llimona i

que cada dia és canviant i adequada al que es pot trobar a partir de

amb vi dolç al gust del client. I un secret, a l’hora de les postres, de-

les set del matí a la plaça del Lleó, o també de Calvet i Rubalcaba. A la

maneu rataﬁa; si és de la seva, fareu un descobriment.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Calamars a la romana, arròs amb sèpia i cabra de mar

Preu menú:

14,50 €

Preu carta:

30 €

Horari:

De dilluns a dissabte, de 9:00 h a 16:00 h, i vespres de dilluns, dijous i divendres, de 20:30 h a 23:00 h.

134 I TOT Girona

Plaça Calvet i Rubalcaba, 3 GIRONA · 972 201 001 www.canmarques.com

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 135

XANTAR BAR bar-restaurant

ituat al cor del barri vell de Girona, a menys de 100 metres

farcides, coques del Maresme i pastissos cassolans A la nit, Xantar Bar

del cul de la lleona, Xantar Bar ofereix una àmplia carta de ta-

canvia de compàs i ofereix els millors gintònics, còctels i combinats,

pes, vins i cerveses que es poden degustar a l'interior del lo-

que es fan amos de la barra a ritme del millor rock & roll.

cal, amenitzat amb música en directe o en vinil, o a la seva imponent

A Xantar Bar també s’hi pot gaudir d’actuacions en directe. A més, els

terrassa.

dimecres, de 20.30 a 23.00 h, obre l’espai "after work", amb sessions

Una combinació de cultures es barregen a la seva carta, on el client

temàtiques punxades en vinil a càrrec de Big Villano (la Banda del Yu-

pot escollir entre les tradicionals tapes gallegues, pop a feira, empa-

Yu) i descomptes especials en els preus de les cerveses i copes.

nada casolana, tapes ucraïneses, galopse en salsa ragú, dironie amb

No t'ho perdis, Xantar Bar està en boca de tots. I com diuen els seus

ceba cruixent, xoricets a l’infern d’orujo, una gran varietat de creps

propietaris... “Al mal temps, bones tapes!”

CUINA PINXO & MUSIC Especialitat:

Pop a la gallega, creps farcides, coques del Maresme Tapes gallegues i ucraïneses

Preu carta:

12 - 20 €.

Horari:

De diumenge a dijous, de 12 a 2.30 h. Divendres i dissabte, de 12 a 3 h. Dimarts tancat.

Gener-Febrer 2015

Plaça del Pou Rodó, 11 GIRONA 650 131 637

TOT Girona I 135

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 136

MARILYN’S DINER restaurant

nspirat en els originals i autèntics “dinners” americants dels anys

amb els típics pancakes, batuts i cafè. Al migdia s’hi pot anar a fer un

cinquanta, Marilyn’s Diner és un restaurant per a tota la família

aperitiu o un menú, i a mitja tarda, a berenar. Per l’afterwork, Marilyn’s

en el qual s’hi ofereix el típic menjar americà com ara hambur-

Diner proposa els buckets, que són cubs de cervesa, sangria o combi-

gueses d’Angus o de vedella de Girona, patates fregides casolanes o

nats, amb nachos, patates o altres, a uns preus molt competitius.

braves, de les quals es pot repetir tantes vegades com es vulgui, a

Per sopar es pot optar per la carta, amb una àmplia selecció de plats

més de plats tex-mex, nachos, sandvitxos, hot-dogs, aperitius, amani-

deliciosos mentre es gaudeix de la música dels anys cinquanta a vui-

des o carns al grill. La carta, per tant, és una selecció del típic menjar

tanta i d’una ambientació exclusiva feta de neons, butaques de pell,

americà amb ingredients de gran qualitat i de Girona.

colors i molt d’optimisme.

En l’establiment s’ofereixen des d’esmorzars de la terra i americans,

I ara també t’ho portem a casa !

CUINA AMERICANA Especialitat:

Hamburgueses, patates fregides, tex-mex, sandvitxos

Preu menú:

Des de 9,95 €

Preu carta:

10 - 30 €

Horari:

De dilluns a divendres, de 8.30 h. a 24.00 h De dissabte a diumenge, de 11.30 h a 24.00 h

136 I TOT Girona

Figuerola, 24 GIRONA - 872 03 54 92 www.marilynsdiner.com

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 137

CAN PUNXA restaurant-antic cafè-bar

eferenciat ja al costumari gironí de ﬁnals del segle XIX com

millor producte al client.

a hostal, Can Punxa uneix tradició centenària i innovació en

Entre les especialitats de la casa hi ha un ampli ventall d'amanides,

la gastronomia de la zona.

embotits i carns a la brasa, entre les quals en destaca especialment el

La reobertura de les seves portes l'any 1997, després d'una acurada

magret d'ànec i els peus de porc a la brasa. Can Punxa ofereix també

remodelació, va iniciar l'etapa actual, marcada per l’estil i la ﬁlosoﬁa

una àmplia carta d’entrants, suggeriments de la casa, postres casola-

que l'han fet perdurar en el temps.

nes i gelats artesans.

Can Punxa ofereix una cuina de mercat sense massa soﬁsticacions,

Can Punxa es troba situat a només cinc minuts del centre de Girona i

tradicional i senzilla, que potencia la qualitat i el servei. Les seves

disposa d'aparcament, terrassa i un menjador reservat. A més, també

carns i embotits han estat especialment seleccionades per oferir el

fa menús per a grups.

CUINA DE BRASA I CATALANA Especialitat:

Carns a la brasa, pop a la brasa i peus de porc.

Menú:

Disposa de menús per a grups

Preu carta:

15 - 25 €

Horari:

De dilluns a dissabte, de 20.00 a 23.30 h. Dissabte dinars.

Gener-Febrer 2015

Passeig Sant Joan Bosco, 2 GIRONA · 972 224 033 www.canpunxa.com

TOT Girona I 137

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 138

EL MUSEU DEL VI restaurant-tapes-bar

s un dels locals més coneguts i antics de Girona i està situat

que faci bo d’un bon àpat, un vermut o una copa disfrutant de l’am-

en unes de les zones turístiques i d’oci més concorregudes

bient de la ciutat i en un racó incomparable.

del Barri Vell, al carrer Cort Reial.

A l’entrar al local ens trobem amb dues plantes, a l'interior hi ha dues

Al Museu del Vi es pot degustar cuina tradicional catalana, una carta

sales per a restaurant però també es pot convertir en bar per poder

extensa de tapes tradicionals i creatives, amanides, plats combinats,

veure el futbol o depenent de les necessitats per a sopars de colla.

pizzes i entrepans. Tambè tenim menús especials per a colles.

La part de dalt està dedicada a bar però en època de molta activitat

Hem estat guanyadors de la primera edició del Girona Destapa't a la

com pot ser les ﬁres de Girona o Temps de ﬂors en que la concentra-

tapa 2011 i guanyadors de la segona edició al menú de tapes 2012.

ció de l’activitat se situa al Barri Vell i l’aﬂuència de gent és molt alta,

El local disposa d'una gran terrassa per gaudir a l'estiu o qualsevol dia

es converteix en també en restaurant.

CUINA TRADICIONAL I CREATIVA Especialitat:

Cuina catalana. Tapes tradicionals i creatives

Preu menú:

De dilluns a divendres 12,50 € Dissabtes, diumenges i festiu de 14,95 a 16 €

Horari:

138 I TOT Girona

D’11 a 24h. Menjador de 12,30 a 24h

El Museu del Vi Cort Reial, 4 GIRONA · 972 213 485 infoelmuseu@gmail.com · www.elmuseu.com

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 139

ROOM118 bar-restaurant

l bar-restaurant Room 118 està situat al centre de la ciutat de

la possibilitat d’allargar la vetllada disfrutant d’un combinat pagant

Girona, als peus de l'emblemàtic Hotel Ultònia, un lloc on dis-

només 4 € més.

frutar d’un esmorzar econòmic en un ambient confortable i

I no es poden oblidar els montaditos al més pur estil donostiarra! Ca-

acollidor i gaudir d’un bon cafè, un entrepà o unes pastes.

da dijous, per sopar, a Room 118 es poden assaborir tots els montadi-

Room 118 també ofereix al migdia un menú diari a partir de 8,90 €

tos que es vulgui pagant només la beguda.

que consisteix en un bufet lliure d'amanides, que es pot completar

Room 118 té, també, la més gran selecció en cocteleria i ginebres, i

amb un assortiment de plats de carn o de peix a la planxa i unes pos-

ofereix la possibilitat de disfrutar en companyia les nits dels caps de

tres delicioses. Un menú econòmic i del tot saludable.

setmana en un espai relaxant i acollidor. I tot això, acompanyat d’un

Divendres i dissabte a la nit, Room 118 ofereix un menú de 12 €, amb

tracte personal, un servei amable i un ambient modern i acurat.

CUINA DE MERCAT Especialitat: Preu menú:

Bufet d’amanides. Peix i carn Migdies, des de 8,90 € Divendres i dissabte nit, 12 €

Horari:

De dilluns a dijous, de 7.00 a 24.00 h Divendres i dissabte, de 7.00 a 2.30 h

Gener-Febrer 2015

Avinguda Jaume I, 20 GIRONA 972 417 409

TOT Girona I 139

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 140

L’ARGADÀ restaurant-braseria

ituat al bell mig de Girona, davant de Correus, el restaurant i

lets, les carxofes o la carn de caça. I a la taula no hi falten mai tomà-

grill L’Argadà, la braseria de Girona, ofereix als seus clients un

quets i alls per sucar les torrades.

espai únic on poder gaudir de la “brasa en viu” del grill de

L’Argadà ofereix un menú de migdia molt complet on s’hi poden tro-

llenya on s’hi cou la millor carn amb denominació d’origen de Girona

bar plats com escudella i carn d’olla, arròs a la cassola, o un bon rostit.

i les verdures amb el sabor i l’aroma inigualable que els aporta la cui-

També disposa de menús per a grups.

ta amb llenya d’alzina.

Fundat el 1983, el restaurant i grill L’Argadà va acomplir l’any passat

A la carta de L’Argadà s’hi poden trobar grans plats tradicionals de la

els 120 anys d’història, i ho va celebrar amb els seus clients, que van

cuina catalana com ara escalivades, cargols a la llauna o bacallà amb

poder assaborir amb satisfacció la seva cuina, la seva professionalitat i

samfaina, a més de plats de temporada com ara els calçots, els bo-

el seu tracte personal.

CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASA Especialitat:

Arrossos, tapes i “montaditos”

Preu menú:

Laborables migdia, 12 €

Menú grups:

23 € i 28 €

Horari:

De 13.00 h a 16.00 h i de 20.00 a 23.00 h

140 I TOT Girona

Avinguda Ramón Folch, 7 GIRONA · 972 218 405 www.argada.com

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:50

Página 141

JIM’S bar-restaurant

a fa més de cent anys que la familia Fabre Gimbernat treballa

pròpia com el pa artesà de pizza i la manofactura d'elaborats i carns.

al servei de l'hosteleria gironina. I després d'unes merescudes

El client pot venir a menjar al Jim’s qualsevol dia de la setmana, a to-

vacances, ha tornat al sector reobrint les portes del restau-

tes hores, ja que la cuina no tanca mai, i sempre està convidat a en-

rant Jim’s, a l’anomenat “carrer de l'oci nocturn", el cèntric carrer Fi-

trar-hi. Però si ho prefereix, l’establiment ha incorporat un modern

guerola de Girona.

enginy de càtering per a portar al client a taula el que més li agradi i

Jim’s ofereix una renovada idea de l'hosteleria tradicional, avalada per

allà on vulgui. Per a reunions i celebracions, dins i fora de les seves

la llarga experiència dels seus propietaris, amb un menú diari de cui-

instal·lacions, Jim’s atén també qualsevol necessitat.

na de mercat i casolana i una saborosa selecció de tapes d'avui i de

A més, l’establiment disposa d’una gran selecció de combinats i

sempre, que comparteixen protagonisme amb els plats de producció

gintònics, per arrodonir les nits de cap de setmana.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Tapes, pizza, carn i peix

Preu menú:

10 €

Preu carta:

15 €

Horari:

De dilluns a diumenge, de 8 del matí a 1 de la nit.

Gener-Febrer 2015

Figuerola, 38 GIRONA 972 203 293

TOT Girona I 141

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 142

DÚPLEX bar-restaurant

ituat al costat de l’emblemàtic Parc de la Devesa de Girona,

selecció d’aquests entrants per compartir, i una gran varietat de pei-

molt a prop del centre i amb unes magníﬁques vistes a la Ca-

xos i carns, entre cuinats, planxa i brasa, per escollir de segon. I per

tedral i al Barri Vell, es troba Dúplex Restaurant, format per

acabar, una deliciosa varietat de postres. A l’exterior, Dúplex Restau-

dos grans menjadors per 80 i 40 persones. Aquests espais són ideals

rant té una de les terrasses més boniques i fresques de Girona, on

per fer-hi dinars o sopars de colla, d’empresa o comiats de solters/es i

disfrutar d’un sopar romàntic, o prendre un còctel o un gintònic gau-

celebracions familiars, i consten d’una zona de jocs infantils amb cas-

dint a la fresca de les caluroses nits d’estiu, en l’entorn tranquil de la

tell inﬂable per als més menuts. L’establiment disposa també de sales

Devesa. El restaurant es troba a pocs metres de l'Auditori i del Palau

privades amb projector. A la carta de Dúplex Restaurant hi ha un

de Fires de Girona, per tant és un lloc ideal per sopar-hi abans o des-

gran assortiment d’entrants de la cuina catalana, pica-pica amb una

prés d’un concert a un espectacle.

CUINA CATALANA Especialitat:

Sopars per a grups

Preu menú:

Diari: 9,50 €. Per a grups: 15 i 20 €

Horari:

Dimarts i dimecres, de 8.30 a 23.30 h. De dijous a dissabte, de 8.30 a 2.00 h. Diumenges, de 10.00 a 23.30 h.

142 I TOT Girona

Ronda Ferran Puig, 39 baixos GIRONA · 872 080 700 www.duplexrestaurant.es

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 143

RESTAURANT PONT MAJOR bar-restaurant

irigit per Josep Maria Suñer i Nuri Passarell, el Restaurant

encàrrec, com ara mariscades, sarsueles, suquets, arrossos, peix al

Pont Major, que va obrir les seves portes el passat 8 de

forn....

maig, reprèn l’activitat de l’antic establiment per donar-li un

De la carta del Restaurant Pont Major en destaquen plats com ara el

aire nou i modern, amb especialitats com ara els diversos tipus de

carpaccio tres colors, de pop, rap i salmó; el magret d'ànec amb llit

carpaccios de carn i de peix, els magrets d’ànec, els cuinats de l’àvia i

de ceps, reducció d'oporto i sal maldon; el rostit de l'àvia, i el pastís

els pica-pica de marisc que s’havien fet durant molts anys en aquest

de mousse de xocolata.

mateix local. Aquest restaurant, de cuina catalana i de mercat, ofereix

El restaurant disposa de tres menjadors, amb capacitat per a 70 per-

esmorzars de forquilla i ganivet, a més de menús diaris, sopars per a

sones, servei de bar durant tot el dia i un ampli aparcament al darrera

colles (adaptables a tot tipus de pressupost) i tot tipus de peix per

per als clients.

CUINA CASOLANA Especialitat:

Carpaccio, magret d’ànec, rostit de l’àvia.

Preu menú:

11 €

Preu carta:

20 - 30 €

Horari:

De 8.00 h a 23.00 h, de dimarts a diumenge. Dilluns tancat, excepte vigílies i festius.

Gener-Febrer 2015

Pont Major, 106 GIRONA 972 41 10 80

TOT Girona I 143

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 144

TXALAKA bar-restaurant

ituat a tocar del parc de la Devesa de Girona, i a cinc minuts

està capitanejada pels productes de la cuina basca i l'exitosa fòrmula

del Barri Vell, es troba el restaurant Txalaka, especialitzat en

dels “montaditos” i tapes, elaborats amb materials de primera quali-

cuina basca i catalana. Els clients hi poden dinar, sopar o pi-

tat i rigorosament seleccionats, i que es van presentant i oferint al

car, ja que l'extensa oferta de tapes i “montaditos” del Txalaka no dei-

públic a mesura que van sortint de la cuina. Txalaka disposa de me-

xa indiferent ningú i se'n pot gaudir a qualsevol hora del dia.

nús especials i menús diaris de migdia a 11€. Per a grups, hi ha me-

Des dels seus inicis, Txalaka s'ha caracteritzat per l'exquisidesa dels

nús de 27, 29 i 37 €. També disposa d'una carta completa acompan-

seus plats i pel tracte amable que dóna a tots els seus clients, uns fac-

yada per la millor selecció de vins.

tors que sumats a la professionalitat dels seus treballadors, fan que

L’establiment està format per una sala i un menjador interior, d’estil

els clients se sentin com a casa i sempre vulguin repetir. La seva carta

rústic, i una fresca terrassa.

CUINA BASCA I CATALANA Especialitat:

“Montaditos” i tapes

Preu menú:

Diari: 11 €. Per a grups: 27, 29 i 37 €

Horari:

Obert cada dia, de 13.00 a 16.00 h i de 19.30 a 23.30 h

144 I TOT Girona

Bonastruc de porta, 4 GIRONA 972 225 975

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 145

GRAN MURALLA restaurant

l restaurant Gran Muralla del carrer de la Creu de Girona va

de la cuina asiàtica poden assaborir a la carta de Gran Muralla. El res-

obrir les seves portes l'any 1988. Les obres i adequació del lo-

taurant el porten l'Antonio i la Teresa, que ja havien treballat abans als

cal van començar a principis d'any, i la seva inauguració va

restaurants Gran Muralla de Roses i del carrer Eiximenis de Girona, i

ser el 29 de juny de 1988, per tant l’estiu del 2013 va fer 25 anys, una

que per tant tenen una gran experiència en aquest tipus de cuina. El

gran ﬁta per a l’establiment. En un ambient agradable i acollidor, dis-

restaurant fa menjar per emportar i també el porta a domicili tots els

tribuït en dos nivells i amb decoració oriental, el client pot gaudir de

dies de la setmana, migdia i nit, a partir de 10 € de comanda. La pro-

la deliciosa cuina asiàtica provinent de Hong Kong, situada a la regió

fessionalitat de l’Antonio i la Teresa està avalada per una llarga tra-

de Canton, a la Xina. Es tracta d’una cuina feta de tapes, fondos, ver-

jectòria al capdavant del restaurant, i volen donar les gràcies a tots

dures, ànec lacat, sushi japonès i altres especialitats, que els amants

els clients i amics que han conﬁat i conﬁen en el Gran Muralla.

CUINA ASIÀTICA Especialitat:

Sushi japonès, ànec lacat.

Preu menú:

A partir de 7, 8 i 9 €

Preu carta:

12 €

Horari:

De 13.00 a 15.30 h i de 20.00 a 23.30 h. Dimarts tancat

Gener-Febrer 2015

Carrer de la Creu, 10 GIRONA 972 222 347 · 972 222 317

TOT Girona I 145

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 146

LA RIBA restaurant

a Riba fa 7 anys que va obrir les seves portes per oferir als

vespres, hi ha disponibles dos menús, de 25 € i 35 €, que inclouen un

seus clients una cuina tradicional catalana, amb tocs d’avant-

pica pica complet i tres plats a escollir de segon, tot això amb bons

guarda, especialitzada en peix, marisc i arrossos. Els seus plats

vins i unes postres elaborades de forma artesanal. També en destaca

de cuina autòctona, mediterrània i de mercat, s’elaboren sempre

la mariscada de 55 €, composta per un primer fred, un segon de fritu-

amb productes de la millor qualitat. Els plats estrella de la seva carta

ra i un tercer de planxa. La Riba ofereix al client el privilegi de menjar

són el peix al forn, la gamba de Palamós i els xipirons, entre d’altres. A

tant a l’interior com a l’aire lliure mentre gaudeix d’unes vistes espec-

més, s’hi poden degustar els millors arrossos i suquets de peix de la

taculars al riu Onyar, amb la catedral de Girona i Sant Fèlix al fons, en

zona de Girona. De dilluns a divendres, no festius, La Riba ofereix un

un ambient agradable i amb un excel.lent servei professional. El res-

menú de migdia de 16 €. A més, de dilluns a diumenge, migdies i

taurant està obert tot l’any, i té una capacitat per a 50 comensals.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Cuina mediterrània

Preu menú:

De dilluns a divendres, migdies, 16 € Cada dia, 25 i 35 €

Horari:

146 I TOT Girona

Obert tota la setmana, migdies i vespres

Plaça Independència, 12 GIRONA 872 081 490

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 147

ARRÒS I PEIX restaurant

ituat al Barri Vell de Girona, Arròs i Peix és un restaurant inno-

marisc és molt variat i a uns preus molt assequibles. Es tracta d'un

vador i modern, presidit per una impressionant parada de

concepte diferent de menjar arròs i peix. Els propietaris d’Arròs i Peix

peix i marisc fresc que crida l’atenció des de fora i convida a

compten amb una llarga experiència en el món de l'hostaleria, ja que

entrar. Disposa d’un servei excel·lent de cuina i menjador, i té la parti-

l’establiment ja fa anys que existeix a Vic. Arròs i Peix està obert cada

cularitat que el mateix client pot fer "l'auto comanda"; per tant, el

dia, migdies i nit, excepte els diumenges a la nit i tot el dilluns, en

preu el posa ell. Compta amb una cuina moderna, preparada per ser-

què no hi ha peix fresc als mercats. El client pot escollir entre una

vir de forma ràpida i eﬁcient el client, que escull el producte de peix

gran varietat de plats, ja siguin de la parada o de la pissarra, on hi pot

o de marisc que vol menjar, com si el comprés a la peixateria. El res-

trobar, entre altres: amanides, verdures, peix, carn, ﬁdeuàs i una gran

taurant li cuina i li porta a la taula. De la llotja al plat. El tipus de peix o

diversitat d’arrossos (caldós, de peix i marisc, d’espardenyes, negre…).

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Arròs i peix

Preu menú:

El poses tu

Preu carta:

El poses tu

Horari:

Obert cada migdia i vespre, excepte diumenge nit i tot el dilluns

Gener-Febrer 2015

Ciutadans, 20 GIRONA 972 426 300

TOT Girona I 147

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 148

SUSHI BAR restaurant

shi Bar és freqüentat per un bon nombre de comensals que

Sushi Bar ofereix un menú de 10 €, cada dia laborable, de dilluns a di-

no es volen perdre la millor cuina japonesa de Girona, sana i

vendres al migdia, en el qual es pot escollir entre tres primers i tres

saludable, feta amb experiència i bona mà. Entre la seva ofer-

segons, amb beguda i postres inclosos. A més, cada tarda hi ha l’ofer-

ta hi ha makis, nigiris i sashimis, ﬁdeus udon i ramen i tempures de

ta de “Tapa per un 1€”. Sense oblidar la carta de combinats take

verdures; per acompanyar-ho, una acurada selecció de vins, caves, sa-

away, amb preus més econòmics, en la quals hi ha diverses combina-

kes i cerveses japoneses i nacionals. I de postres, l’especialitat de la

cions com el Sushi Box amb menús de 8, 12 o 18 peces. Amb l’oferta

casa, el gelat fregit, de vainilla o xocolata. Com a última novetat, el

take away, per cada 10 €, Sushi Bar regala una cervesa nacional Sant

pack Sushi Kids, per als més petits, a 5,50 €, amb regalet inclòs, no-

Miguel 1516, i per cada 22 €, una ampolla de vi blanc Oroya.

més disponible al Sushi Bar de l’Espai Gironès.

Ara, també, Sushi Bar es troba a Figueres.

CUINA JAPONESA Especialitat:

Makis, nigris, sashimis i yakitoris

Preu menú:

Migdies feiners, de dilluns a divendres, 10 €

Preu carta:

10 - 15 €

Horari:

De dilluns a dijous, de 12 h a 23 h; divendres i dissabte, de 12 a 24 h i diumenge, de 16 a 23 h

148 I TOT Girona

Pl. Independència, 12 GIRONA · 872 081 490 Espai Gironès · SALT · 972 439 293 Parc Bosc · FIGUERES · 609 066 507

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 149

LA VEDETTE bar-restaurant

ituat al cor del Barri de Sant Feliu de Girona, dins l´antiga mu-

mus, guacamole, patés, formatges i creps dolces. I tot això, en un en-

ralla, La Vedette és un lloc ideal per menjar, on la moderna

torn incomparable. Unes de les especialitats de La Vedette són la fon-

decoració ha sabut respectar els anys d’història i l’origen del

due de formatge suís Moitie moitie, elaborada amb autèntics format-

local mantenint les voltes i les pedres de la muralla original. La cuina

ges de la regió, i la raclete de formatge suís. La fondue és un tipus de

de La Vedette és el resum de molts anys d’aprenentatge i de viatges,

sopar poc convencional però molt especial, ideal per gaudir en com-

on la base és la cuina francesa, concretament la bretona. S’hi pot de-

panyia de familiars o amics. Entre setmana, al migdia, La Vedette ofe-

gustar un ampli assortiment de galetes bretones elaborades amb fa-

reix un menú equilibrat amb moltes opcions per escollir. I també cal

rina de blat sarraí combinades amb condiments tradicionals i exòtics,

saber que la farina de blat sarraí és apte per a celíacs. Com a novetat,

entre d’altres plats com les amanides amb tagín de pollastre, hum-

ara també La Vedette desde casa a: www.portamu.com

CUINA BRETONA SUÏSSA Especialitat:

Galetes bretones, fondues i raclet de formatge

Preu menú:

Normal: 10,50 €. Menú fondue de formatge: 15,20 €

Preu carta:

15-18 €

Horari:

Obert tots els dies excepte diumenge i dilluns al migdia. No serveix fondues divendres i dissabte a la nit.

Gener-Febrer 2015

Carrer de la Barca, 17 GIRONA · 972 204 158 lavedetterestaurant@gmail.com

TOT Girona I 149

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 150

CAFÈ DEL PARC cafeteria-restaurant

ituat al bell mig del Parc del Migdia, un dels pulmons verds

orxates i vermuts per fer un aperitiu, ﬁns a un bufet lliure format per

de la ciutat de Girona, es troba el Cafè del Parc, un establi-

amanides, plats vegetarians per dinar i hamburgueses artesanes

ment que per la seva ubicació, al costat de l’estany del parc i

100% vedella de Girona treballada per Can Raliu de Jafre, acompan-

envoltat de natura, es converteix en únic de la seva categoria.

yades del pa de Casa Moner. El Cafè del Parc ofereix també una gran

Amb una capacitat per a més de 120 persones, la seva terrassa és

varietat de cerveses, vins i postres.

una de les més privilegiades de la ciutat, on el client pot degustar

La capacitat del local s’adapta a una gran extensa varietat de neces-

un gran assortiment de plats i fòrmules de menú, amb la garantia de

sitats: taules individuals, de parella o per a grups nombrosos. El res-

qualitat del Grup Boira. Al Cafè del Parc es pot gaudir des d’un bon

taurant està obert tot l’any i durant les nits adquireix un caire màgic

esmorzar, amb sucs naturals i entrepans variats, passant per tapes,

gràcies a les vetllades úniques que s’hi viuen al costat de l’estany.

CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIURE Especialitat:

Hamburgueses artesanes i plats vegetarians

Preu menú:

De dilluns a divendres, 9,90 €. Bufet infantil, 6,50 €. Dissabtes, diumenges i festius, 11,50 €

Horari:

De dilluns a dijous, de 9.30 h a 20 h; dissabtes, diumenges i festius, de 9.30 h a 20.30 h

150 I TOT Girona

Parc Migdia, 9 GIRONA 972 202 414

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:51

Página 151

L’AVELLANEDA restaurant-estanc & chill out

les portes de la immortal ciutat des del S. XII es troba la masia

tradicional, de ben segur hi trobareu el vostre plat. Aprofiteu el Sol

on hi ha el restaurant estanc de l’Avellaneda. Acollidor, singu-

d’hivern i la fresca de l’estiu a la magnífica terrassa; no deixeu passar

lar i amb molta història fou i és lloc de trobada per fer un bon

l’ocasió de prendre unes copes al bar “chill out” durant les nits d’estiu.

àpat, un esmorzar o berenar, o només un cafè. De les àvies de la casa

Veniu a planificar la feina, a parlar de negocis o simplement a naveg-

heretàrem la cuina tradicional catalana que oferim cada dia amb un

ar aprofitat la nostra xarxa WIFI pels clients. No tindreu problemes per

bon menú feiner, un ampli menú de la casa, dinars i sopars per a

aparcar si voleu venir amb colla, tenim un aparcament molt gros amb

grups, colles i convencions. Tenim obert tots els dies, també els festius.

moreres i bonics jardins on la mainada hi podrà jugar. Trobaràs el nos-

Gaudiu de les millors carns a la brasa cuites amb carbó d’alzina,

tre plat del dia a 8,75 € i també tenim plats per emportar. Si véns a

amanides, cargols i de la cuina del bacallà. La nostra carta és variada i

sopar i és el teu aniversari et regalem una ampolla de vi o cava.

CUINA CASOLANA Especialitat: Preu menú:

Carns a la brasa, cargols, bacallà i cuina catalana Menú de dilluns a divendres 11 €. Menú festius 18 €. Menú de Calçots i menús per a grups.

Horari:

Hivern, de dilluns a dijous de 8 a 20 h, divendres i dissabtes de 8 a 23 h i diumenge de 13h a 16 h.

Gener-Febrer 2015

Carretera Barcelona, 483 GIRONA · 972 214 803 avellaneda483@gmail.com

TOT Girona I 151

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 152

NÚRIA bar-restaurant

ituat a la plaça Poeta Marquina de Girona, el Núria és un dels

trepans variats, i també s’hi pot escollir entre una gran varietat de cer-

locals més emblemàtics no només pels mateixos gironins,

veses i una extensa carta de tapes disponibles a partir de mig matí.

sinò també pels visitants de la ciutat. La seva singular estèti-

Hi destaquen els calamars a la romana, les croquetes de rostit i les

ca, amb estructura de vidre, l’ha convertit ﬁns i tot en plató de cine-

patates braves, entre molts altres plats. Al migdia s’hi pot trobar el

ma en més d’una ocasió. Ara presenta la novetat de les hamburgue-

plat del dia, un plat complet especial per als que tenen pressa, per

ses artesanes de 140 grams, 100% vedella de Girona treballada per

només 7,90 € (plat del dia + beguda + postres o cafè); l’oferta menú-

Can Raliu de Jafre, una excel·lent fòrmula de menú que es pot menjar

hamburguesa (hamburguesa + patates + beguda), per 6,50 €, o el

a qualsevol hora del dia. A partir de 3,90 €, el client hi pot trobar ﬁns a

menú-butifarra artesana, elaborat amb pa de coca torrada de Casa-

vuit varietats d’hamburguesa. Per esmorzar hi ha sucs naturals i en-

moner i beguda, per 6,50 €.

CUINA VEGETARIANA Especialitat:

Hamburgueses catalanes

Preu menú:

7,90 €

Horari:

Obert tot l’any, de 6.00 a 23.30 h

152 I TOT Girona

Plaça Poeta Marquina, s/n GIRONA 972 217 519

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 153

SANT PONÇ cafeteria-restaurant

l 1975 vam plantar la llavor d’un nou concepte de restauració

tisseria artesana, elaborada a casa nostra. En els plats calents tenim

a la ciutat de Girona i comarques. Des d´aleshores treballem

les arrels ben assentades en la cuina tradicional del nostre país, basa-

per oferir als nostres clients la millor qualitat de producte al

da essencialment en la dieta mediterrània. A la cafeteria podreu assa-

millor preu i ens adaptem dia a dia als nous temps sense perdre la

borir l’aroma i el gust d´un bon cafè, gran varietat d´infusions, tes i

il·lusió amb un servei acurat i professional, basat sobretot en la calide-

entrepans .

sa del tracte humà que ens avala i ens ﬁdelitza.

Ens trobem a deu minuts a peu del centre de Girona, entre la ciutat i

Obrim cada dia de la setmana per oferir-vos un ventall gastronòmic

l´Hospital Josep Trueta, al centre Comercial Sant Ponç. Disposem

variat, fresc i saludable. Us oferim un ampli assortit d´amanides que

d´aparcament .

renovem diàriament amb productes del nostre mercat, així com pas-

Us hi esperem!

CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:

Cuina casolana catalana

Preu menú:

A partir de 12 €

Horari:

Obert cada dia excepte dilluns a la nit

Gener-Febrer 2015

Avinguda de França GIRONA 972 214 201

TOT Girona I 153

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 154

KM 0 restaurant

embla que últimament hi ha un boom de restaurants que

la pintura, el terra, o algun detall no siguin perfectes, és especial per-

s’especialitzen en fer hamburgueses, però quants en coneixes

què hi hem dedicat moltes hores i molt carinyo. Ens diem KM0 per-

en què l’hamburguesa sigui d’autor? “D’autor” signiﬁca que el

què treballem amb productes de proximitat, però molta gent no sap

producte es fa i es prepara al mateix establiment, i això és el que fem

el signiﬁcat de km0, així que hem ambientat el local amb senyals de

nosaltres; tant les nostres hamburgueses, com els postres, tapes o

trànsit customitzades, cons, una moto… D’aquesta manera, el primer

amanides les elaborem a la nostra cuina i comprem cada dia perquè

que et ve al cap és pensar en carreteres… però sense exagerar; no

el producte sigui fresc.

volem que sembli una autoescola.

El nostre restaurant és petit, però acollidor, i el més signiﬁcatiu és que

Som atents amb tota persona que trepitja el nostre local, sigui per di-

l’hem decorat nosaltres mateixos, amb les nostres mans, i encara que

nar, sopar, o senzillament per fer un cafè.

CUINA D'AUTOR Especialitat:

Hamburgueses d'autor, tapes i amanides

Preu menú:

7€ migdia

Preu carta:

12€ aprox.

Horari:

De dilluns a dimecres de 9 a 17h. Dijous i divendres de 9 a 17h i de 20 a 00h Dissabte de 20 a 00h

154 I TOT Girona

Pujada Sant Domènec, 9 GIRONA 972 216 981

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 155

ARTUSI bar-restaurant

bicat al cor del barri vell de Girona, el Restaurant Artusi recull

A la ciutat del nord d'Itàlia de Forli (Cesena) es troba la Casa Artusi, un

el concepte de cuina fresca, natural, lleugera, mediterrània,

centre dedicat a la recerca culinària. El centre compta amb diferents

amb plats elaborats a partir de productes del país, de màxi-

espais com la biblioteca, escola de cuina amb restaurant, i diferents

ma qualitat, que es poden degustar en un ambient acollidor i amb

salons que avui aglutinen també esdeveniments vinculats a la gas-

una inmillorable relació qualitat-preu. És per això que al Restaurant

tronomia i reconeguts a nivell mundial (cursos de cuina, tallers, ﬁres i

Artusi tenen especial importància els pernils de gla, formatges, foies,

exposicions, etc.). Amb una forta empremta cultural dedicada a Pelle-

amanides, carns de porc ibèric i de vedella criada a Girona, que es

grino Artusi com a recopilador de receptes populars domèstiques, és

poden degustar tant al restaurant com en forma de tapes variades

un lloc de visita per als estudiosos, turistes i amants en general de la

acompanyades d'una selecció de vins de les millors D.O. del país.

bona cuina elaborada a partir dels productes de la terra.

CUINA DE MERCAT Especialitat: Preu menú:

Cuina Mediterrània Setmanal 14 €, també hi ha l'opció de mig menú 9,00€. Dissabtes 16 €

Preu carta:

25 € preu mig

Horari:

De dilluns a dissabte de 8 a 23h

Gener-Febrer 2015

Plaça de les Castanyes, 6 GIRONA · 972 487 327 www.restaurantartusi.com

TOT Girona I 155

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 156

BON BON CAFÈ cafeteria-restaurant

ra fa 5 anys que l'Andreu i la Marta són al capdavant de Bon

9'50€, on podràs degustar una cuina de mercat ben elaborada.

Bon Cafè, un Bar Cafeteria situat a la zona de l'eixample de

A banda, també us oferim una gran varietat de plats combinats, en-

Girona en una zona cèntrica i molt propera al parc Migdia a

trepans especials, amanides... També fem canapès i entrepans per

la zona de les Casernes.

encàrrec.

En un ambient familiar i una decoració exquisida, la gent podrà assa-

Disposem de dues televisions per poder veure tots els partits de fut-

borir una varietat d'esmorzars amb productes de primera de qualitat,

bol, on a més tindràs garantit un ambient acollidor i bon menjar.

i una pastisseria artesana. A casa nostra podràs degustar un bon cafè,

Podràs compartir vetllada amb la gent del barri i els amics, aquí tots

excel·lents xocolates i un gran assortiment d’infusions entre altres...

som una gran família. Vine a la nostra cafeteria Bon Bon Cafè i farem

Per dinar us oferim el nostre menú diari a un preu molt econòmic de

que et sentis com a casa.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Esmorzars, plats combinats

Preu menú:

9,50 €

Horari:

Obert tots els dies de 7,15 a 21h, excepte diumenges i festius de 8,30 a 14h

156 I TOT Girona

Joan Roca i Pinet, 1 GIRONA · 972 214 766 bonboncaﬀe@hotmail.com

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 157

CREPERIE BRETONNE bar-restaurant

l cor del Barri Vell podreu venir a degustar les “galettes”: un

de la Bretanya, o de formatges francesos i tot cuinat a la vista dels

producte típic bretó elaborat amb farina de blat sarraí, i que

clients. Durant la setmana tenim un menú molt assequible tant per

se sol acompanyar amb sidra. La varietat de “galettes” és inﬁ-

dinar com per sopar amb opció normal i opció vegetariana. Els caps

nita, salades i amb tot tipus de farcits sempre de gran qualitat en tots

de setmana estem oberts tot el dia i tenim una oferta per berenar on

els productes i amb ingredients naturals. Són típiques també de la

podreu prendre sucs ecològics, infusions, cafès, o xocolata, amb una

Bretanya les creps dolces, amb una gran varietat per degustar. A més,

crep dolça. Quan fa bo disposem d'una terrassa que permet dinar o

podreu gaudir de generoses amanides com la de salmó, la grega, la

sopar a l'aire lliure, tot gaudint de l'ambient de la Cort Reial. A l'inte-

bourbon, les vegetarianes amb tofu o algues... Potser us ve més de

rior hi trobareu diferents sales de dissenys atrevits i molt originals

gust demanar un ampli assortiment de truites, o la taula d'embotits

(podeu menjar dins un autobús!). Té capacitat per a 50 persones.

CUINA DE LA BRETANYA FRANCESA Especialitat:

“Galette” amb diferents ingredients

Preu menú:

8,50 € o 10 € amb postre i beguda

Preu carta:

10 - 13 €

Horari:

De dilluns a divendres de 13 a 16h i de 20 a 23h. Dissabte, diumenge i festius de 13 a 24h

Gener-Febrer 2015

Cort Reial, 14 GIRONA · 972 218 120 www.creperiebretonne.com

TOT Girona I 157

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 158

EL BOIRA restaurant-tapes

ituat al centre de Girona, a la Plaça Independència, es troba

tín Luján i el cap de cuina, formen un equip professional d’alta quali-

aquest restaurant que ofereix dos ambients únics: a l’interior,

tat.

diverses sales on es pot gaudir de vistes privilegiades al riu

El restaurant ofereix tres conceptes de cuina: les tapes, el menú diari i

Onyar; i a l’exterior, una terrassa a la Plaça Independència. L'oferta

la carta. Les tapes que ofereix El Boira són una fusió de la cuina de

gastronòmica del restaurant és completa i variada, feta de plats de

productes de la terra amb un toc mediterrani que dóna com a resul-

cuina catalana i mediterrània actualitzada.

tat unes tapes “femenines, fresques i suaus”. Algunes de les tapes que

Els productes de temporada són els principals protagonistes d’El Boi-

s’hi poden trobar són la brandada de bacallà amb mel fumada, tomà-

ra, elaborats a la seva cuina amb molta delicadesa i servits a sala per

quets al forn gratinats amb formatge de cabra o tast de formatges ar-

un equip jove, cordial i amable que juntament amb el gerent, Agus-

tesans, a més d’una saborosa selecció de tapes dolces.

CUINA CASOLANA Especialitat:

Tapes i vins a la zona de bar

Preu menú:

Dies feiners 12,60 €. Menú recomanat a 20 €

Preu carta:

20 - 25 €

Horari:

De diumenge a dijous de 8 a 23h De divendres a dissabtes de 8 a 24h

158 I TOT Girona

Plaça Independència, 18 GIRONA 972 219 605

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 159

EL PETIT OBRADOR® restaurant

ituat a peu de carretera, just als terrenys de l'antiga fàbrica de

diterrània amb la cuina més creativa i d'autor i amb els millors pro-

Coca-cola a Sarrià de Ter, trobaràs el Petit Obrador que repre-

ductes a l’abast de tothom. Una aposta per la innovació d'antipastis,

senta una manera diferent i personal d'elaborar la cuina ita-

pizzes i pastes fresques, risottos i postres italians. El compromís del

liana sempre amb el receptari i els ingredients autòctons. Un projecte

Petit Obrador és clau, es respecta l'essència de la cuina italiana tradi-

que neix de la ma de Joan Zamora Asurmendi, un empresari d'èxit

cional, aportant creativitat i passió per l'alta gastronomia. El restau-

jove i emprenedor, amant de l'alta gastronomia, que després de de-

rant ofereix una carta única d'autor. Compta amb una àmplia terrassa

dicar uns anys a recorre Itàlia -poble a poble- ens descobreix l'essèn-

a l'exterior del local, wiﬁ per als clients i servei de càtering per a

cia de la cuina italiana més tradicional. Un nou concepte de restau-

grups. També ens podeu trobar a Sant Gregori a l'avinguda Girona nº

rant italià, que neix de la fusió de la cuina tradicional italiana i la me-

47 (només pizzes per emportar).

CUINA ITALIANA CREATIVA Especialitat: Preu menú:

Antipasti, pizzes i pastes d’autor menú diari (laborables) de 3 primers, 3 segons, 3 postres a triar, més beguda i café per 14,95€

Preu carta:

3 - 16 €

Horari:

De dimarts a diumenge de 12 a 23h

Gener-Febrer 2015

Avinguda de França s/n · SARRIÀ DE TER · 972 172 173 Avinguda Girona, 47 · SANT GREGORI · 972 42 96 05 www.elpetitobrador.com

TOT Girona I 159

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 160

D.O TAVERNA CATALANA bar-restaurant

la plaça Independència de Girona es concentra una part

gustar en un marc incomparable: per un costat a la nostra terrassa de

molt important de l’oferta gastronòmica de la ciutat, junta-

la plaça Independència, i per altre, a l’interior, al menjador de la vora

ment amb la resta d’indrets peculiars del Barri Vell.

del riu amb excel·lents vistes a la catedral i Sant Fèlix.

La Taverna Catalana proposa una oferta que enalteix alguns dels plats

Al pis superior, disposem d’espais reservats per a celebracions fami-

més tradicionals de la cuina catalana, com poden ser les torrades ela-

liars, aniversaris, reunions d’empresa, etc., i també poden gaudir amb

borades amb productes de la terra de primera qualitat, que es com-

els esdeveniments esportius més importants de cada setmana a la

plementen amb un assortit de productes d’altres contrades que te-

nostra pantalla gegant. Per això, elaborem continuament diferents

nen com a premissa més rellevant la seva qualiﬁcació de D.O. El resul-

menús, amb productes frescos i de temporada que s’adapten al pres-

tat és una cuina sana, catalana, lleugera i de qualitat que poden de-

supost dels nostres clients.

CUINA TRADICIONAL Especialitat:

Cuina catalana

Preu menú:

Setmanal 10,95 €. Caps de setmana 14,95 €

Preu carta:

10 - 20 €

Horari:

De dilluns a diumenge de 8 a 23h

160 I TOT Girona

Plaça Independència, 16 GIRONA 972 222 740

Gener-Febrer 2015

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 161

CALDERERS restaurant

ituat al cor del barri vell de Girona, al mateix carrer que dóna

com la crema catalana, el brownie, les trufes i l’espectacular coulant

nom a l’establiment, trobem el nou Restaurant Calderers, un

de xocolata.

espai modern i acollidor, envoltat de la calidesa que dóna la

Un indret perfecte per qui vol gaudir d’un sopar romàntic en parella, i

pedra. Un dels seus atractius és la seva cuina oberta, on el client pot

també per la trobada d’amics, ja que la distribució del restaurant per-

apreciar l’art de preparació en els seus plats. De cuina tradicional ca-

met acollir grups als quals se’ls ofereix diverses fórmules. Destaca el

talana, podem trobar productes de proximitat de gran qualitat entre

seu reservat íntimament lligat a la muralla i a la taula rodona amb la

els quals destaquen les carns, com l’ entrecot de 700 gr., el ﬁlet de ve-

làmpara de la teranyina que fa referència a la història de Girona amb

della de Girona amb foie, el magret d’ànec amb ﬁgues i els nostres

el seu passadís de les bruixes. Per altra banda el restaurant acull expo-

tàrtars, entre altres. Tampoc no us podeu perdre les postres artesanes

sicions temporals d’art.

CUINA TRADICIONAL LLIGADA A LA HISTÒRIA DE GIRONA Especialitat:

Carns a la brasa i postres casolans

Preu menú:

Migdies laborables 11 € Caps de setmana migdies i vespres 16 €

Horari:

Dimecres tancat. De dilluns a diumenge de 13 a 16 h Dijous, divendres i dissabte de 20 a 23 h

Gener-Febrer 2015

Calderers, 10 GIRONA · 972 227 776 info@restaurantcalderers.com · www.restaurantcalderers.com

TOT Girona I 161

044TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

22/12/14

11:52

Página 162

LA REGOLTA cafeteria · restaurant

i ha gent amb classe i classes de gent i el mateix passa amb

morzar des d'una puça a un bon entrepà, o a pendre alguna cosa,

els locals. Locals de molta façana i poc interior. Si entreu a

com ara una cervesa, un vi blanc o negre, un gintònic o un xikitònic,

La Regolta us passarà el mateix que diuen de Girona "és difí-

o unes bombolletes, en una terrassa tranquil·la sota una arbreda prop

cil entrar, però es impossible sortir..." Un local senzill, de gent agrada-

de la Devesa, i des de la primavera ﬁns les ﬁres de Sant Narcís dinars i

ble i proper, per menjar un plat de pernil del bo, unes amanides, uns

sopars a la fresca. No busqueu luxes, busqueu bon menjar, bon am-

ous estrellats, unes croquetes de bolets o una escalivada, un ﬁlet a

bient, el caliu d'un autèntic xiringuito al bell mig de Girona. No saps

l'allet i moltes coses més i per postres un xuixo de can Castelló. I pel

perquè!!?? El nostre és un local que agrada, hi ha vida, i això no es

que diu la gent que hi ha menjat, un dels bons locals de Girona rela-

compra és nat. Fa tres anys que hi som, però fa més de vint anys que

ció qualitat preu. Però no només fem dinars i sopars, pots venir a es-

hi hem estat sempre. És això que diguem: “Osti tu... é bo!”.

CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:

Pernil, ous estrellats, xurrasco, ﬁlet a l’all, ...

Preu menú:

Plat de dia a partir de 8 €

Horari:

De dilluns a dissabte de 07:30 h a 24:00 h. Diumenge tancat.

162 I TOT Girona

Pau Casals, 4 GIRONA 972 107 474

Gener-Febrer 2015

CONTRA044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/14

11:23

P谩gina 163

CONTRA044TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

19/12/14

11:23

P谩gina 164