TOT Girona 39 · Març - Abril 2014

Page 1

PORTADA039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

17/2/14

14:14

P谩gina 1


PORTADA039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

17/2/14

14:14

P谩gina 2


PORTADA039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

20/2/14

10:52

P谩gina 3


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

Edi ció

11:31

Página 4

CIUTAT DE GI RONA

Sumari

EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona Tel. 972 406 112 (matins) · Fax 972 244 738 Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx Gerent: Xavier Costey i Deulofeu Director de continguts: Salvador Garcia-Arbós Directora comercial: Emma Parra Publicitat: Emma Parra, Gerard Martínez

CIUTAT 6 Sant Daniel El mil·lenari del monestir de la mítica Ermessenda

Redacció: Salvador Garcia-Arbós, Ariadna Ventura i Francesc Solà

EMPRESA 46 Fibra òptica

Disseny original: Gemma Barceló Disseny i maquetació: Gemma Barceló, Gemma Vidal Fotografia: Toni León i Fotolia

Un mitjà de treball ràpid i segur

Foto portada: Toni León Impressió: Rotimpres Distribució: Tot Girona

MODA I BELLESA 104 Joies

Dipòsit legal: GI-351-2010 TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són

Tornen la inspiració en el món clàssic, i l’excés

responsables.

GASTRONOMIA 128 Les Magnòlies

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@totgirona.net.

La renovació discreta del nou restaurant d’Arbúcies

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigirse al nostre equip comercial per correu electrònic a comercials@totgirona.net, o bé per telèfon trucant al 972 406 112 (matins).

Edicions Locals Baix Empordà, SL

5

Editorial

6

Ciutat

36

Cultura

46

Empresa

66

Platja d’Aro

74

Salut

88

Casa i decoració

VOLS REBRE TOT GIRONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a: C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona o truqueu al telèfon 972 406 112 Nom o Raó social D.N.I/C.I.F.

Telèfon

104

Moda i bellesa

Ciutat

116

Esports

Correu electrònic

122

Motor

128

Gastronomia

142

Restaurants

Adreça CP

Domiciliació bancària Entitat

Oficina

Signatura/segell

D.C.

Número de compte


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

11:31

Página 5

Editorial Un passat mil·lenari i un futur a velocitat de la llum Teniu a les mans el segon número d’aquest any 2014 del TOT Girona, en què s’han treballat a fons dos temes importants per a la ciutat. El primer de tot és el dossier sobre Sant Daniel que s’estén per les primeres planes de la revista i que comparteix dues seccions. L’altre és sobre el desplegament de la fibra òptica. Sant Daniel és en plena celebració del mil·lenari del monestir, que tindrà dos moments capitals, el 2015 i el 2018, coincidint amb dos moments, amb dues decisions de la mítica comtessa Ermessenda, la fundadora. Hi ha una entrevista amb la priora d’aquest cenobi, Maria Assumpció Pifarré, que reflexiona sobre les vocacions, la fe i la vida monàstica avui i sobre la importància del mil·lenari. I completem el dossier amb dos articles molt importants. Un, de Joaquim Nadal, és sobre Ermessenda i la seva importància com a promotora de l’art romànic a Catalunya i com a dona de poder. L’altre és de l’escriptor Josep Campmajor que reflexiona sobre el significat de viure a la Vall de Sant Daniel. Maria Carme Ribas i Mora, col·laboradora habitual d’aquest secció, parla d’aquesta vall tranquil·la tants d’anys oblidada per molts ciutadans. A les planes d’empresa hem volgut destacar un fet de futur: la finalització del desplegament de la xarxa de fibra òptica a la ciutat. Haurem passat, per fi, d’haver de passar les dades per un camí o, com a molt, per una carretera secundària, a passar per una veritable autopista a 100 MB. La informació vola i permet treballar al moment i enviar grans paquets de dades de manera quasi instantània a qualsevol punt del planeta. Això obre les portes al desplegament del 4G a la ciutat, però el que és més important és el guany per a les empreses radicades a Girona i per als milers de ciutadans que han de treballar a casa. Precisament, per això a la secció de casa i decoració hem apostat per parlar de tot el necessari per a una casa domòtica, per quan la velocitat de la llum esdevé també una diversió.

La foto dels lectors

CONTENIDORS DE RISC Veure aquesta foto fa venir poques ganes de llençar escombraries, no ja només de reciclar. Per deixar les bosses a dins dels contenidors, cal moure’s per una vorera inexistent, darrere de la qual hi ha un estimball, com es pot observar a la fotografia. A més, alguns dels pedals toquen amb la vorada massa gruixuda i no es poden obrir.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:40

Página 6

CIUTAT CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Mil anys de Sant Daniel de la Vall Ombrosa El cenobi fundat per la comtessa Ermessenda

Salvador Garcia-Arbós

Entre el 2013 i el 2018 es celebren els actes del mil·lenari del monestir fundat per l’esposa de Ramon Borrell, comte de Barcelona, amb dues dates assenyalades: 16 de juny del 1015, data de l’excriptura, i el 15 de març del 1018, de la donació dels recursos per a les monges Salvador Garcia-Arbós

V

all Bascona, Vall Ombrosa, Vall Produnda o Vall Tenebrosa, la Vall de Sant Daniel és un dels indrets més fascinants de la ciutat de Girona. És un espais idíl·lic, un racó de pau escollit per molts gironins per passejar, per començar les seves excursions

6 I TOT Girona

cap a les Gavarres, per fer berenades o, fins i tot, per omplir garrafes d’aigua de les fonts. Al centre de la vall, hi ha el monestir de Sant Daniel, erigit un mil·leni enrere per la comtessa Ermessenda. Aquest monestir ocupa el lloc de l’antiga capella pre-romànica de Sant Salvador on es guardaven des del segle IX les restes mortals de Sant Daniel, màrtir el 888 a Arles de

Provença Mil anys no es celebren pas cada dia, per la qual cosa, el 15 de juny del 2013 es van iniciar els actes de la commemoració del mil·lenari, que s’allargaran fins l’any 2018.

Solemne inauguració Aquell dia es van inaugurar les obres de restauració del claustre romànic del monestir, des-

prés de deu mesos d’obres i una inversió de 300.000 euros en el marc del programa Romànic Obert de l'Obra Social “la Caixa”. L’acte solemne d’inauguració de les obres i del mil·lenari va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas; l'abat de Montserrat, el gironí Josep Maria Soler; la priora del monestir, Maria Assumpció Pifer-

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:40

Página 7

SANT DANIEL CIUTAT

rer; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el president de la Diputació, Joan Giraut, i els consellers Ferran Mascarell i Irene Rigau. La fundació no va ser un acte espontani d’un sol dia, però això les celebracions tampoc no ho seran. Hi ha dos documents que marquen dos moments capitals per a la història del monestir situat en el costat oriental de Girona, en una vall entre les Gavarres i la ciutat. Un es va signar el 18 de juny de l’any 1015 i el 16 de març del 1018.

Març-Abril 2014

Segons el primer document, el bisbe de Girona, Pere Roger, ven l’església de Sant Daniel a la seva germana Ermessenda, comtessa de Barcelona, i a Ramon Borrell, comte de Barcelona, per cent unces d’or. En el segon, la comtessa, ja vídua, i el seu fill, el nou comte de Barcelona, Berenguer Ramon I, fixen el conjunt de béns i drets amb què es dotava la flamant comunitat de monges i s’estableixen les rendes que han de contribuir a assegurar la viabilitat del monestir. Quasi mil anys després, Sant

Daniel és l’únic monestir benedictí femení de Catalunya, amb Sant Pere de les Puelles (Barcelona), que ha persistit des d'època medieval, i es troba, a més en el mateix lloc on es va fundar, tret de períodes excepcionals com la Guerra dels Segadors (1640), setge de 1674, Gran Guerra (1793-1795), Guerra del Francès (1808-1814) o la Guerra Civil (1936-1939).

Gran implicació veïnal Mil anys després, la capella del monestir continua sent la seu de la parròquia i, en cada mis-

sa, sobretot la dominical, es renova la bona relació entre la comunitat monàstica i el poble. El dia culminant és l’1 de setembre, dia Sant Daniel de Girona, dia de la festa major. El 2013 mateix, la priora del monestir, Maria Assumpció Pifarré va fer el pregó de la festa major, convidada per l’associació de veïns. Precisament, els veïns s’han implicat molt en la celebració del mil·lenari, programant algunes activitats, de caire lúdic, com ara una fira, o la constitució d’uns premis femenins l’Anell d’Ermessenda.

TOT Girona I 7


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:40

Página 8

SANT DANIEL CIUTAT

Petita cronologia d’un mil·leni Petita cronologia de Sant Daniel de la Vall Ombrosa

Salvador Garcia-Arbós

Sant Daniel viu el seu gran moment en el segle XI, però la Vall i el Monestir han viscut etapes amb molts alts i baixos. Època romana. Probable existència d’una vil·la. Alta Edat Mitjana. Existència de la capella preromànica de Sant Salvador. 888. Decapitació de Sant Daniel a Arles de Provença i trasllat de les seves despulles a la Vall Ombrosa o Vall Tenebrosa, denominacions derivades per l’espessa vegetació original. També sembla probable que l’indret ja comença a ser referit com a Vall de Sant Daniel.

929. Un document esmenta la Vall Bascona, que probablement és anterior al de Vall de Sant Daniel. El topònim encara s’utilitzava el 1083. S.XI. A la majoria de documents de final d’aquest segle ja es parla de Vall de Sant Daniel. 16 de juny de 1015. La comtessa Ermessenda i el comte Ramon Borrell compren a Pere Roger, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, l’església i l’alou de Sant Daniel, per a la fundació d’un monestir. Un dels objectius dels comtes en comprar l’església de Sant Daniel fos procurar-se una residència a la ciuta, on vivien durant llargues temporades.

15 de març de 1018. Escriptura de dotació o donació per tal que la fundació del Monestir sigui viable i que mostra que ja hi havia una casa o cenobi dedicat al sant màrtir a la Provença, primera referència documentada de la presència de monges benedictines a Sant Daniel.

que al segle XIII ja eren dotze i que el 1342 ja van ser una vintena, totes elles filles de la noblesa o de cases benestants.

1028. Es documenta per primera vegada la comunitat o monestir de Sant Daniel, amb Bonafilla com a abadessa. Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon doten l’abadia amb béns a Montfullà, Vilablareix, Vilademuls i altres indrets. Al principi hi havia sis monges,

9 d’octubre de 1086. Consagració de l’església actual després de la reforma i ampliació promoguda per la comtessa Mahalta. La desaparició de bona part de l’arxiu en les darreres guerres no permet confirmar qui hi va participar en les obres.

1065. Primeres notícies de l’existència d’un estany al fons de la vall, sota la muntanya de la O (175 m).

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:40

P谩gina 9


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:40

Página 10

SANT DANIEL CIUTAT S.XII. L’església romànica del monestir és sobrealçada i modificada, amb cimbori i absis central; el claustre romànic es construirà el s. XIII i té un pis superior del s. XV La resta de l’edifici monacal ha estat ampliada i renovada durant els s. XVIII i XIX. S. XIII. Al llarg d’aquest segle la comunitat es consolida. El 1312

hi havia 24 monges. 1343. Es retroba el cos de sant Daniel a la capella de Sant Salvador; el bisbe Arnal de Montrodon, promotor de sants i episodis miraculosos, va concedir indulgències a qui donés almoines per tal de construir una capella i un sepulcre del sant. Una vegada construït i fins al 1936 era costum anar a cercar terra

S.XV. Construcció del claustre superior gòtic. 1451. Es demostra la potència del monestir de Sant Daniel amb l’intent d’annexió de Sant Daniel a Girona. De fet, es va intentar fer des dels inicis de la formació del municipi de Girona, que va fixar el seu terme municipal l’any 1451, malgrat que no va ser fins al 1512 que es van definir els privilegis de la ciutat, entre els quals hi havia

rogenca extreta de la cripta, comercialitzada per les monges benedictines dins d’unes bossetes amb instruccions per aplicar-la i guarir tot tipus de malalties. L’any 1345. S’encarrega un sepulcre policromat d’alabastre al mestre Aloi per a les despulles de sant Daniel, retrobades dos anys abans sota l’altar.

la intenció d'agafar una part de la Vall de Sant Daniel per incloure-la dins del municipi de Girona. La negativa a integrars'hi va ser sonada i hi va haver d'intervenir el síndic de Sant Daniel, que va aconseguir rectificar els privilegis de la ciutat de Girona. S.XIV-XVI. Formació dels principals masos de la vall i d'alguns edificis a l'entorn del monestir. Entre aquests i els pos-

teriors destaquen Mas Pi o Can Garcia (1621), Mas Preses (1578), Mas Miralles (1710, sobre un edifici més antic), Torre Simona, posteriorment d'en Rosés i avui Mas de la Torre (1595), Can Lliures (1759), Can Gepeta (1719), Mas Vives (1650), Can Llinàs, Can Coll, etc. 1578. Concili de Trento, que imposa a tots els monestirs femenins la clausura estricta.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

S.XVII-XIX. Les guerres que enfronten els regnes d’Espanya i França trasbalsen la vida al monestir amb saquejos. 1640-1652. Impacte de la Guerra dels Segadors; les monges abandonen el recinte. 1730. Francesc Vives va vendre al monestir els terrenys de la font Romana o d'en Pericot i el 1738 es van construir quatre cases en les respectives cantonades de l'edifici monacal. 1738. Es construeix a prop de la font Romana la casa ocupada a principis del s. XIX per la família Pericot, d'on prové el nom actual de la font. 1738. Segons consta en documents conservats a l'arxiu del monestir, l’1 de setembre era la Festa Major de Sant Daniel, patró del cenobi i la parròquia. 1751. Inici de la tradició dels Manaies, originaris de Sant Daniel, per a la processó de Setmana Santa a Girona. 1779. Construcció de la carretera entre el monestir i el forn

12:40

Página 11

de calç per poder arribar fins al portal de Sant Pere.1808-1814. Impacte de la Guerra del Francès (1808-1814). La vall, via d'entrada a la ciutat de Girona des de les posicions de les Gavarres i Montjuïc, s'arruïna. Moltes famílies fugen i el monestir esdevé caserna i hospital militar. 1829. Es va inaugurar el cementiri municipal a Vila-roja, en terrenys del municipi de Sant Daniel, perquè no n'hi havia d'adequats dintre del terme municipal de Girona. 1830. Població, estan censats 61 habitants —438 l'any 1787, fet que demostra els efectes negatius de la Guerra del Francès: gran mortaldat i destrucció o abandonament de masies i conreus. 1835. Llei de Desamortització de Mendizábal. Les monges inicien tot un seguit de gestions, precs i lluites per retardar la confiscació de béns que acabarà el dia 13 d’agost de 1855 quan el govern s’apropia dels papers, rendes i béns del Monestir.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:40

Página 12

SANT DANIEL CIUTAT 1904. Conflicte entre l'ajuntament i les monges per raó del trasllat de la plaça de la Constitució des de la zona de la Barraqueta a la plaça de davant del monestir. La mare abadessa va al·legar que s'havien "lesionat" els drets cívics del monestir i demanava que es tragués la placa amb el nom nou. L'ajuntament s'hi va negar, però uns mesos més tard les monges "supliquen" que no s'apliqui la resolució i, finalment, l'ajuntament ho accepta i treu la placa. 1904-1908. Construcció del cementiri que va substituir l'antic, existent al monestir, i costejat pel municipi. 1917. Es va conformar la plaça del Monestir o dels Àngels, després d'enderrocar l'antic cementiri afegit al monestir. Segona República. Després de l'expropiació del monestir i l'enderrocament de la part que li-

mitava amb el riu, es va fer servir l'edifici com a residència de refugiats i escoles amb el nom de Grup Escolar Pi i Margall. 1936. Una part del Monestir es converteix en el Grup Escolar Pi i Margall i l’altre en hospital mentre la comunitat viu dispersa en cases particulars de Girona, tot i que es troben per celebrar missa. 1936-1939. Impacte de la Guerra Civil; l'ajuntament adopta el nom de Vall del Gallegans. 1938-1939. Arranjament de la carretera i el pont nou sobre el Galligants, després de la confiscació del monestir i l'enderrocament de la part que limitava amb el riu.

sada per l'exèrcit d'ocupació i presidida per Mateo Bordas, regidor de l'Ajuntament de Sant Daniel des de 1918, que havia estat alcalde durant la dictadura del general Primo de Rivera

1939 (4 de febrer). Cap a la tarda, una companyia de soldats italians de les tropes franquistes entra a Sant Daniel; es crea una junta gestora supervi-

8 de juliol de 1940. La comunitat torna al Monestir i inicia de nou la seva reconstrucció i restauració. 30 de maig de 1960. Inauguració de la restauració de l’església (s’elimina el cor superior] que permet recuperar la volta romànica i el cimbori. 1962 (22 desembre). Pel Decret 3363/1962, de 20 de desembre, del ministeri de la Governació, signat pel ministre Camilo Alonso Vega, s'aprova l'annexió a Girona dels municipis de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter. 1963 (28 juny). Darrer ple de l'Ajuntament de Sant Daniel, presidit per l'alcalde Nicolau Regàs Claparols; tancament dels llibres municipals. 1963 (30 de juny): L'alcalde de Girona, Pere Ordis, signa la diligència d'integració del municipi de Sant Daniel al de Girona. 1963 (28 d'octubre). Al BOE núm. 264, de 4 de novembre de 1963, es pot llegir: "Orden por la que se acuerda la supresión de los Juzgados de Paz de San Daniel, Santa Eugenia de Ter y

Palau Sacosta - Gerona incorporándolos al Juzgado Municipal de Gerona, el que se hará cargo de su documentación y archivo. Madrid, 28 de octubre de 1963. limo. Sr. Director General de Justicia." 1969. LAjuntament de Girona gasta els primers diners al barri de Font de la Pólvora; vuit milions de pessetes per pagar els terrenys on es construiran els blocs de pisos. 1965. Finalitza el Concili Vaticà II, que elimina la clausura imposada pel Concili de Trento i permet un retorn a l’esperit original benedictí. 1974. LAjuntament de Girona enderroca el portal de Santa Llúcia, a Sant Pere de Galligants, per facilitar el pas dels camions de la terrera; l’activitat d'extracció de terres va ser clausurada sis anys més tard. 2000. Entra en funcionament la residència d’estudiants universitàries que a partir del 2013 serà convertida en hostatgeria. 2010. Restauració de la façana i porteria. 2012-2013. Restauració del claustre del Monestir. 2013-2018. Celebració del Mil·lenari de la fundació del Monestir.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:40

P谩gina 13


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:40

Página 14

SANT DANIEL ENTREVISTA CIUTAT

“S’ha de tenir molta força amb una comunitat petita” Entrevista a la priora del Monestir de Sant Daniel


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:40

Página 15

Assunció Pifarré és monja del monestir de Sant Daniel des del 1963 i des de l’any 2006 n’és la priora Salvador Garcia-Arbós

ntrevistem la Priora del Monestir de Sant Daniel amb motiu de l’inici dels actes del mil·lenari del cenobi. Nascuda a Barcelona el 5 d’abril del 1943, Maria Assumpció Pifarré és Priora administradora de la Comunitat benedictina del monestir de Sant Daniel de Girona, des del 2006. El 1963 va arribar al cenobi de la Vall Ombrosa fundat el 1015 per la comtessa Ermessenda de Carcassona. Plou i l’estada al monestir se’ns fa confortable. En Toni Leon assegura que hi ha la llum ideal per a les fotos. Mentre el fotògraf documenta gràficament el reportatge, comencem l’entrevista a la priora en un petit espai a l’entrada, on abans hi havia el torn, que amb les obres de reforma va ser suprimit. És una gran abadia, una fortalesa medieval, que havia tingut hortes i una granja, una gran comunitat permanentment renovada i avui hi conviuen vuit monges. “S’ha de tenir molta força amb una comunitat petita. Tot i això, avui, més que una comunitat petita, gran o jove s’ha de tenir força per tirar endavant les coses. Mirant la història del monestir, la comunitat ha anat pujant i baixant, fins al punt en què hi ha un moment en què queden quatre monges, Fins i tot, en un moment les van voler fer fora.”

E

De fet, hi ha hagut moments de l a h i s t ò r i a e n qu è h a n f e t f o r a les monges del monestir. Fora, fora, no es pot dir. Hem viscut moltes guerres, en què la comunitat ha hagut de sortir, han tornat i han hagut de netejar i refer moltes coses. Mirant nostra història, hem sigut unes

Març-Abril 2014

dones d’una fortalesa impressionant, com Ermessenda, aquesta dona lluitadora, aquesta dona que no té por de res, que viu amb l’esperança, perquè també és una dona religiosa, segons la conferència del Quim Nadal, que té dades molt fiables; potser d’una religiositat d’aquell temps, també. Jo diria que hem estat dones molt lluitadores i amb molta força per arribar al monestir, trobar-ho tot desfet, però el tornes aixecar, i hi tornes, hi tornes… I així des del segle X, passant de tot. Som l’únic monestir de Catalunya que hi ha hagut monges durant mil anys. I ara mateix Sant Daniel és l’únic monestir benedictí del Bis-

Mil anys de presència d’unes monges és un fet molt preuat que no pot passar per alt

bat de Girona. Hem seguit la tradició monàstica i volem ser un far d’espiritualitat que doni a conèixer els valors de la vida monàstica i contemplativa, de la vida en comunitat, de Sant Benet i la seva regla,... Ora e t l a b o ra … Qu è se r i a avui? “El més maco de la Regla de Sant Benet és la seva actualitat impressionant, l’equilibri entre la cosa humana i l’espiritual. Sant Benet era un gran psicòleg: és una regla que no cansa mai, modèlica, fins i tot pels laics. No té posa esquemes rars: es basa en l’eix de la litúrgia, de la pregària. T’enfrontes amb el Déu de la vida, el Déu que estima, que et salva, que és per a tots.”


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:40

Página 16

SANT DANIEL ENTREVISTA CIUTAT Sant Benet de Núrsia va anar per feina. “Quan parla de la pregària del monjo que sigui curta, que no sigui llarga perquè som humans i així no ens podem distreure, i és més fàcil que surti alguna cosa molt forta de dins. L’acollida és important: Quan vingui l’hoste l’has de rebre com el Crist. Això és fascinant, perquè a aquella persona l’hi has de donar tot.” Vostès segueixen la regla del monjo al peu de la lletra. Ja que establia, fins i tot, el que s’havia de beure a cada àpat, per exemple? “Bevem vi, sí. Però fixa’t que era maco Sant Benet, que diu que cadascú sap la mesura que li pertoca: un en voldrà molt, un altre, poc. Aquest capítol és molt bonic: el menjar no te’l pot mesurar un altre, et fa ser responsable, et fa ser persona. Davant la vida has de ser tu que has de triar, tu. El que més m’a-

tricte. També diu que es pot trencar el dejuni… Has de tenir en compte la persona. La Regla és senzilla. Fins i tot en el vestir: que es vesteixi, segons el lloc on es trobi. No fa problema si van així o aixà: l’escapularui... és molt senzill.Té molts petits detalls, com la manera de tractar les persones, cadascú se’ls tractarà com sigui ell: si un es dolç, si és així, potser caldrà… No es tracta de fer passar tothom pel mateix forat.”

grada de la Regla és que dóna responsabilitat a la persona. La seguim, però hi ha coses, com la manera de corregir els infants menors d’edat [Capítol XXX], que no tenen cabuda en el nostre món.”

Què vol dir seguir la Regla de Sant Benet avui? “Sant Benet centra el seu projecta monàstic i la seva regla en la persona de Jesucrist. La regla benedictina ens presenta el Crist com I’únic Mestre autèntic que ’ens mostra el camí de la vida’ (Pròl, 20). En conseqüència es tracta de seguir-lo i de viure a través de la participació del seu Misteri pasqual per mitjà de la litúrgia, de la pregària comunitària i personal, de la lectura de I’Escriptures i de la comunió fraterna. La regla mostra que tota la finalitat de la vida monàstica és l’amor al Crist i el deler de descobrir-lo present en la pròpia vida, en la dels altres siguin qui siguin i també en tots els esdeveniment del dia a dia. Conscients que el món d’avui, enmig de tant sofriment i angoixa, busca Déu sense saber-ho, ens cal ser des de al monestir ’icones de Jesucrist’, constructores de pau, d’acolliment i dones d’ esperança pel Regne.

Quan mengen fan “un silenci absolut, de manera que no s’hi senti cap murmuri ni cap més veu que la del qui llegeix”? Nosaltres, quan mengem, callem. El silenci ajuda. De totes maneres, les coses han canviat molt: els diumenges, els dies de festa, quan tens hostes, has de tenir-hi una deferència i parlem amb ells. No és un silenci es-

Entenent la pregària com a nucli central del monjo, quina és l’activitat laboral avui en un monestir benedictí com el de Sant Daniel avui? Ens dediquem a l’hostatgeria i a la confecció d’ornaments per als preveres: casulles, albes, estoles… A mi m’agradava pintar... fins ara teníem restauració: havíem restaurat moltes imatges, però

En la crisi de les vocacions, hi ha un reflex del canvi actual, d’un món allunyat de Déu

16 I TOT Girona

es va morir la germana i ja no ho fem. He vist que teniu una hostatgeria molt moderna. Tot i que quan esdevé oficial és el 1963, la tradició benedictina de l’acolliment ha estat sempre ben present al monestir de Sant Daniel, pràcticament des de la seva fundació, ja que el

carisma de l’hospitalitat amb el foraster és un mandat de Sant Benet: ’Tots els forasters que es presenten han de ser acollits com el Crist, ja que ell un dia dirà: Era foraster i em vau acollir. I que a tothom es tributi l’honor convenient, sobretot als germans en la fe i als pelegrins.’ Fixa’t, el nostre carism és l’acollida dels reis i dels pobres.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:40

P谩gina 17


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:41

Página 18

SANT DANIEL ENTREVISTA CIUTAT I els hostes mengen amb la comunitat? No. Mengen a part. Els hostes més familiars, els amics íntims i els monjos que ens visiten sí que mengen amb nosaltres. I què mengen? Mengen normal; diuen que es menja molt bé: senzillet, però bo, perquè no fem coses rares amb el menjar. Seguim els criteris mediterranis que són els més sans.

Déu que ens estima, ens perdona i ens salva. Creure en Déu, no és una afirmació teòrica o intel·lectual, sinó que és creure en un Déu revelat que il·luminà la nostra ment, la nostra fe i ens dóna estímul per seguir les petjades de a Bona Nova de Jesús. Seguir a Jesús vol dir fer-se deixeble i viure segons el seu estil. Com diu Sant

que dius és un reflex del canviant món actual, d’aquesta cultura de canvi constant que priva que la gent pensi. Agradi o no, la gent és laica i ni la religió ni el Déu que entra en el nostre ésser no hi tenen cabuda: en una societat de consum, en la societat del benestar, en una societat que t’ho dona tot, ne què només es vol viure el

Molta verdura deuen menjar... Al vespre en mengem molta. Tenen hort? Ara ja no. Sempre n’havíem tingut, però fa set anys que no en tenim, perquè no el podem cuidar. Potser en tornem a tenir, perquè hi ha molts joves que n’estan interessats, ara. No ho sé...

Penseu que la clau és en la religiositat de la família? Molts pares ja no saben res de res de religió. En canvi, els de la revolució cultural del maig del 68 són agnòstics, però tenen una cultura religiosa immensa, com el Quim Nadal. I els pots parlar de tot, de l’Església, dels carismes... i disfrutes amb la conversa amb aquesta gent que ho havien mamat, per exemple, a través de l’escoltisme. I sovint ténen un respecte. Tanmateix, ara ens trobem amb un nen virginal, però, per altra part, són més oberts a tot i t’escolten. Potser l’Església no ha sabut engrescar.

Qui ve a l’hostatgeria? L’hostatgeria ocupa les instal·lacions on, fins el curs passat, hi havia la residència d’estudiants universitàries. Avui l’hostatgeria és mixta, d’homes i dones, i ve gent a buscar si-

Tenim una hostatgeria en unes instal·lacions molt modernes amb 16 habitacions mixtes

Benet en la regla ’No anteposar res a I’amor del Crist’. Aquest amor central en Jesucrist és la motivació profunda de la monja benedictina i de fet, de tot cristià.

moment... Pensa que la nostra vida és per sempre, es basa en la fidelitat i en la renúncia, i ara, això, no cap en cap cap. Ara la gent diu ‘ho provarem, ho pensarem...’

La gent pot arribar a entendre els mendicants i els missioners, i els carismes més donats a la vida social, com a l’ensenyament, al suport sanitari o social, perquè se’ls veu com herois. Potser la vida religiosa, la vida monàstica, la vida contemplativa, són vistes com un acte d’esclavatge i de sacrifici. Això és. És això. Però això t’allibera.

Què penseu de la crisi de les vocacions? Al monestir hi ve molta gent i observem que aquesta crisi

Què cal per ser monja? Abans l’esquema era diferent i ara ens n’hem anat a l’altre extrem. La vida monàstica té una

Parlant d’això, per què vau decidir ser monja? Mai no vaig pensar en la meva vida ser monja. No he estat

lenci i a treballar; tenim 16 habitacions dobles i individuals en unes instal·lacions molt modernes annexes al monestir, a la vora del Galligants. Què vol dir ser monja avui: Qualsevol definició de monja que li exposi no cap a dins les categories humanes. Per a tota persona que visqui a fons el missatge cristià és donar testimoni de la vida del Crist ressuscitat mitjançant de l’Evangeli. Ser monja és creure amb el Déu de la vida, en aquests

18 I TOT Girona

vida peculiar, en què no n’hi ha prou en dir vull ser monja. Ara cal ser conscient del que es vol, ser una mica madur. Més que estudis, cal un equilibri huma màxim. Ara als monestirs ve gent a buscar refugi, perquè es troben soles i deprimides i els dius que no, que no és això. Avui, per l’experiència que tinc, veig que és més difícil la vocació en les noies que en els nois, ja que la noia ha descobert un món millor per als estudis i volen tenir el mateix estatus. La base de l’encontre amb Crist i l’Evangeli no és en el coneixement. Per algunes, ser monja seria una conversió, perquè la majoria no vénen de famílies cristianes.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:41

P谩gina 19


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:41

Página 20

SANT DANIEL ENTREVISTA CIUTAT

francesa. I vaig anar a les Javieranas, que és un institut, on vaig fer art i comerç. De fet, si no hagués entrat a les benetes, hauria fet belles arts. També vaig treballar dos o tres anys en una constructora, on hi vaig veure moltes injustícies, en un món de rics i un món de pobres, una gent que urbanitzava de molt mala manera els camps de l’Hospitalet, Viladecans i molts municipis de l’àrea de Barcelona.

d’aquelles persones que de petits sentien un atractiu pe la vocació. Més aviat sempre havia somiat formar una família. Tanmateix, sóc de família cristiana i vaig anar a les Escolàpies, però no m’engrescaven i no van ser cap referència per a mi. La referència va ser la meva mare. Vaig passar una època en què se’m va refredar la religiositat, dels 16-18 anys, quan et fas preguntes. Sortia amb colles i em divertia; anava a festes, però em deixaven indiferent i un buit molt fort. Després vaig tenir la sort d’anar amb un grup dels escolapis, molt trempats, i també dels jesuïtes, una colla molt maca de nois i noies que venien de la Congre. els vaig conèixer en una festa i un dia em van convidar a pujar a les barraques de Montjuïc, on vaig descobrir un nou món…

ga total a Déu, costa de trobar les paraules exactes. Però si que resulta fàcil dir que en l’inici de tot hi ha l’amor gratuït de part de Déu. Veig que us devia costar molt prendre la decisió de fer-vos monja. Em va costar molt perquè vaig haver deixar moltes coses: És que aleshores tot em somreia, els amics, la colla, els pares, els germans… Per lliure decisió vaig deixar les coses belles que m’atreien, els camins que m’encisàvem. I em va costar moltíssim: jo vaig ser de les persones que més li van costar a Déu, perquè anava dient que

sí, però després em retirava... Però Ell em va seduir, i em va portar com Abraham a viure I’aventura de la fe.

No podem entendre la història i el país sense I’empremta del cristianisme i del monacat

Permeteu-me ser tafaner: què fèieu aleshores? Què vau estudiar? Vaig estudiar Comerç Mercantil i després vaig anar a l’escola

I en quin moment feu el pas? Recordo un dia en una festa; ho vaig trobar tot brut… Quina edat teníeu? Vaig entrar molt jove. Als vint anys vaig entrar a les monges benedictines, en la plenitud de la vida. Vaig veure que no creure ha de ser molt dur. Aleshores, què creieu que es pot fer per augmentar les vocacions? Donar el nostre testimoni senzill: Un monjo és aquell que cau i s’aixeca. Hem d’acompanyar la gent. Per exemple, des de fa set anys, organitzem unes vespres... Fem vespres cada dia, però una vegada al mes o en diades, els dissabtes, fem unes

Quin Montjuïc? … Montjuïc de Barcelona, on vaig descobrir la pobresa i hi pujàvem els diumenges i també fèiem unes eucaristies amb uns mossèns molt macos i compromesos; aleshores vaig començar a pensar una mica i hi ha aquella cosa que surt de dins: Déu em perseguia. Jo volia formar una família. Quan ho expliques, et diuen ’aquesta és boja’. La iniciativa ve d’Ell que et crida i tu ets lliure d’escoltar o no. I aquesta és la gràcia del cristianisme: la llibertat. Explicar la decisió personal d’entre-

20 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:41

P谩gina 21


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:41

Página 22

SANT DANIEL ENTREVISTA CIUTAT vespres en què ve molta gent, de la universitat, de totes les ideologies i, tot i que Girona és molt freda, es produeix un retrobament amb la fe. Les vocacions creixen amb l’exemple; és important acompanyar. Què opineu de la mediàtica la germana Teresa Forcades per fer créixer les vocacions? És molt intel·ligent i trempada. Prefereixo no opinar perquè no és de la meva comunitat. Hi ha gent que n’està i gent que no n’està. I vostè que n’opina? Només tinc preguntes... Us ha visitat a Sant Daniel? Està tan ocupada que ja no té temps de venir. Perquè no teniu abadessa? Perquè som poquetes... Sóc priora administradora i tinc facultats d’abadessa. Ho vam parlar i ens va semblar un tarannà més proper, tot i que si hi hagués més gent, potser sí. Que representa el mil·lenari Representa un esdeveniment

molt important i alhora és una oportunitat única per fer present el nostre testimoniatge de vida monàstica, de fe, d’esperança i de fidelitat a I’Església i a tota la humanitat. Mil anys de presència d’unes monges benedictines a la nostra Diòcesi de Girona i a la Ciutat, és un fet molt preat que no pot passar per alt. Són moltes les generacions de gironins i gironines

El Mil·lenari és l’oportunitat per integrar el Monestir i el seu patrimoni en el teixit social que han testificat amb vitalitat la nostra presència primordial com a lloc de pregària, silenci, acollida, treball i cultura. La vida monàstica segueix sent fascinant i és un repte per tots aquells que volem conèixer i seguir Jesucrist. És a partir d’aquesta realitat que volem reivindicar que la nostra vida té

un sentit molt valuós i entenedor pel home i la dona del segle XXII. En definitiva la commemoració del mil·lenari volem que sigui un far d’espiritualitat que doni a conèixer els valors de la vida monàstica de la vida, el seu patrimoni cultural. El mil·lenari és important a nivell espiritual. Com influeix el pes de la història? L’existència de la comunitat de monges benedictines de Sant Daniel de Girona va influir històricament en I’època medieval. Siguem o no creients, Catalunya ha estat i segueix essent una bona part encara, culturalment religiosa. No podem entendre la nostra història, les nostres catedrals, les nostres esglésies, el nostre país, les nostres contrades la nostra geografia, la nostra llengua, sense I’empremta del cristianisme i la presència del monacat al llarg dels segles. I en vós com influeix? Quan vaig arribar, em va im-

pressionar tant, que em van venir ganes de marxar. Aleshores, el 1963 hi havia 28 monges. Hem treballat molt i hem tornat a l’austeritat benedictina primitiva: Ens hem restaurat moltes coses nosaltres mateixes; hem repicat les parets i, a molts llocs, els paletes només han fet el terra. Ja no serem mai més tant potents com en l’època d’Ermessenda: no rebem donatius, no tenim tresor, perquè tot es devia cremar, i l’únic valor és el sepulcre de Sant Daniel. El demés són pedres... Quina relació teniu amb el poble? És molt bona, fins al punt que aquest any 2013 vaig fer el pregó de la festa major. Casualment, vaig entrar en l’any que va deixar ser municipi. Ja he dit molts vegades que el Mil·lenari és l’oportunitat que tenim per integrar el Monestir de Sant Daniel i el seu patrimoni cultural i espiritual en el teixit social del territori, més enllà, fint i tot, de la ciutat de Girona i del Bisbat mateix.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, i la priora de Sant Daniel, Assumpció Pifarré, amb un grup de Manaies de Sant Daniel que va ajudar a arranjar i netejar els horts del monestir

22 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:41

P谩gina 23


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:41

Página 24

SANT DANIEL CIUTAT

Els Manaies de Sant Daniel Refundats com una associació cívica Xavier Masgrau relata com el 13 d’octubre de 2011, van tornar els Manaies de Sant Daniel, com una associació no confessional que, tanmateix, té com a principi el respecte als valors cristians, d’entre els quals destaca el vessant més social i cultural Xavier Masgrau

La tradició dels manaies a Catalunya sembla que va néixer al segle XVII, quan un monjo servita de Barcelona va tenir l’ocurrència de fer encapçalar una processó dels Dolors amb una tropa d’homes vestits de soldat romà que evoquessin als legionaris de l’imperi que va crucificar a Jesús de Natzaret. A Girona, la primera constància escrita de l’existència de manaies és de l’any 1751. Obrien les processons de Dijous i Divendres Sant i tradicionalment provenien de la població veïna de Sant Daniel. L’any 1939, a la Girona de la postguerra i després de vuit anys sense processons, un grup d’amics varen voler recuperar els antics manaies, però més enllà de les desfilades de Setmana Santa aquells nois volien contribuir a restablir una certa normalitat en la convi-

24 I TOT Girona

vència ciutadana oferint un espai comú i de relació pels joves dels dos bàndols que s’acabaven d’enfrontar. Aquesta manera d’entendre els manaies com a un col·lectiu al servei de la seva ciutat va estar sempre en l’ànim dels fundadors. Amb el temps, els manaies de Giro-

Tradicionalment, el maniple de manaies de Girona havia estat format per gent de Sant Daniel

na, que pertanyen a la Confraria de Jesús Crucificat, s’han distingit per assumir la missió de mantenir les tradicions de Reis i de Setmana Santa, i molt especialment per participar a la Processó del Sant Enterrament (que els hi deu en gran mesura la seva pervivència fins

als nostres dies). I ara la història s’ha tornat a repetir: un grup d’amics hem volgut recuperar aquell esperit dels fundadors dels manaies de Girona que, entenem, és avui especialment necessari. Ens hem preguntat per què no podria haver-hi uns nous ma-

naies que actuessin a partir dels principis del compromís amb la nostra ciutat i els nostres veïns, la solidaritat i la tolerància. Així, el 13 d’octubre de 2011, es varen fundar els Manaies de Sant Daniel, una associació no confessional que, tanmateix, té com a principi el res-

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:41

Página 25

SANT DANIEL CIUTAT ments (la darrera edició del Gran Recapte vàrem aplegar

Munten un concert de The Pepper Pots a La Mirona de Salt el 26 d’abril en benefici de Caritas

pecte als valors cristians assumint que conformen les arrels de la nostra cultura catalana i europea. Sense cap voluntat de proselitisme, pensem que l’observança d’aquest propòsit no comporta cap coacció a la llibertat de les persones que vulguin participar a qualsevol de les nostres activitats. Tot aquell que comprengui que per conviure i fer coses en grup es requereix una mínima dosi de respecte als altres no podrà

Març-Abril 2014

sentir-se exclòs amb la nostra premissa, sigui cristià o no. Convidem als lectors de TOT GIRONA a entrar al nostre web www.manaiesdesantdaniel.cat on podran veure qui som, què hem fet i què volem fer. Les nostres seccions de manaies cristians, solidaris, populars i culturals comprenen un ventall d’activitats ben divers. Amb tot, volem destacar la nostra col·laboració amb el Banc Farmacèutic o el Banc dels Ali-

90 voluntaris i vàrem recollir 9.125kg d’aliments). Estem preparant minuciosament l’organització d’un itinerari guiat a través d’uns quadres escènics que evocaran l’Evangeli de Nadal, en indrets escollits del barri de Sant Pere de Galligants, fet en clau gironina i evitant el referent dels pessebres vivents a l’ús. Ens hi estan ajudant personalitats de la nostra ciutat com Silvia Planas, Joaquim Nadal, Narcís-Jordi Aragó, Joan Ribas, Salvador Sunyer, Antoni Puigvert o Josep Mª Birulés. Ai-

xí mateix, estem organitzant un concert a La Mirona, el proper 26 d’abril, del mundialment reconegut grup de música “soul”, The Pepper Pots, a benefici de Caritas Diocesana de Girona. Mantenim contactes periòdics amb el barri de Sant Daniel, quina associació de veïns ens va distingir amb l’honor de ser els pregoners de la seva festa major. Finalment, volem senyalar que tenim una estreta relació amb la comunitat benedictina de Sant Daniel que ara celebra els mil anys de la seva fundació. Formem part de la comissió executiva dels actes del mil·lenari, col·laborem en alguna de les celebracions litúrgiques de més relleu i en totes aquelles activitats del monestir on es requereix la nostra ajuda. Convidem a aquells que estimen Girona i comparteixin alguna de les nostres inquietuds a formar part de la nostra cohort virtual. Tots hi sereu molt ben vinguts!

TOT Girona I 25


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:41

Página 26

SANT DANIEL CIUTAT

“Jo visc a la Vall de Sant Daniel” L’escriptor i empresari Josep Campmajor relata Josep Campmajó Caparrós, guanyador el 2009 de la 29a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero amb la novel·la Olor de violetes, relata la seva experiència vital a la Vall de Sant Daniel Josep Campmajó

Hi ha pocs pobles que esdevinguin el jardí privilegiat d’una ciutat sencera. L’encotillament geogràfic de la Girona de sempre va imposar als planificadors territorials d’ara fa 50 anys l’assimilació d’un país amb personalitat pròpia i ben definida: Sant Daniel. Però aquest greuge no ha estat oblidat pels veïns de la Vall i ha servit de motor per a l’enriquiment d’un microclima resistent i obstinat. Un caràcter ferm que s’empelta a qui decideix creuar el límit simbòlic del campanar llombard de Sant Pere de Galligants, vingui d’on vingui. Com crec que m’està passant a mi. Em sé gironí per vocació: nascut a La Bofill i crescut a l’Eixample gironí, on encara hi viuen els pares. No-

M’està bé que vingueu, però si pot ser, aparqueu els cotxes fora de la Vall i veniu a peu més vaig deixar la gironitat quan l’atzar mal entès em va fer compartir padró amb els saltencs. Però mai em vaig sentir saltenc. Ara, un atzar entès també de forma curiosa, m’ha portat a viure a Sant Daniel. Però, com n’és d’absorbent l’essència de la Vall, que aquí sí que em sento santdanielenc. I resistent. Ara em miro amb certa recança, des de l’altre costat de la tanca de casa, els corredors,

26 I TOT Girona

caminants, ciclistes i noctàmbuls que gosen entrar als nostres dominis. La verdor eterna que pentina les rieres serveix d’estímul als urbanites cobdiciosos de la sensació de llibertat. El silenci trencat dels ocells (i si puges massa amunt de l’esquerda que significa l’ignominiosa variant de la NII) ultrapassa en emoció la millor playlist que puguis dur al teu iPod. La saviesa humil i vital de les monges del monestir de Sant Daniel faciliten prendre consciència de la nostra història, individual i col·lectiva. I per tant, del nostre futur.

Viure a quinze minuts a peu del Pont de Pedra i a poc més de deu del senyal que avisa que s’entra al parc natural de les Gavarres, no té preu. Bé, preu sí que en té. Els lloguers a la Vall de Sant Daniel són molt cars. Però amb el preu s’inclou el jardí de tota una ciutat, un zoo sense gàbies de falciots, senglars, guilles i tot tipus de gripaus, i la raça d’una gent lleial a la terra per la qual encara matarien. M’està bé que els gironins, els que encara sou com jo era, vingueu a la Vall de Sant Daniel a caminar i passejar. Però només

això. Val, si veniu a casa ja convidaré a una dels centenars de combinacions remeieres que les iaies d’aquí encara preparen. Però no gaire més. Que ens estimem molt la tranquil·litat d’aquest nostre país. Ah, i si pot ser, aparqueu els cotxes fora de la Vall i veniu a peu. Que no costa tant, i tant de cotxe els diumenges al matí fa lleig i brut. Doncs això. El darrer que surti pel portal de Sant Pere que apagui el llum i tanqui la porta. Si us plau. I si pot ser que llenci la clau al Galligants. Que als de la Vall ja ens està bé aquesta pau.


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:41

P谩gina 27


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:41

Página 28

SANT DANIEL CIUTAT

El monestir de Sant Daniel, abans i ara Maria Carme Ribas i Móra, filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora, reflexiona en aquest article sobre la seva relació i les seves vivències amb el monestir i la vall de Sant Daniel, de les visites i excursions que hi va fer de petita amb la seva família Maria Carme Ribas i Móra El mossèn Sebastià Aupí, amb l’alba brodada per les monges de Sant Daniel, el 8 de febrer del 2004, dia de la seva ordenació com a capellà, al costat Carles Soler, aleshores bisbe de Girona, a Santa Maria dels Turers de Banyoles.

El 2013 varen començar els actes per commemorar el Mil·lenari del Monestir de Sant Daniel que finalitzaran el 2018, penso que desprès de la quantitat d’actes que es portaran a terme a dins i a fora, faran que el Monestir de Sant Daniel sigui mes conegut per els gironins i per Catalunya. No es que els gironins no en coneguéssim l’existència, però són moltes les persones que tot, just ara, han descobert aquest indret ple de pau i reco-

Gràcies al mil·lenari moltes persones han descobert Sant Daniel com un indret de pau i recolliment

lliment que sols els que ho comproven amb la seva visita poden corroborar el caràcter encisador d’aquelles parets i pedres que, malgrat el seu silenci, parlen soles i tenen vida pròpia. La Vall de Sant Daniel es com un trosset de casa nostra, del nostre pis. La gent que vivíem al Barri Vell, i en aquell temps érem quasi tots, i teníem el sol negat i, com deia la nostra mare passava, de relliscada, ja que els edificis alts i els carrers estrets: la Barca, Ballesteries, Cort Reial, Voltes d’en Rosés, Ciutadans, Plaça del Vi, Albareda… Aleshores si no el prenien en aquesta relliscada anaven a

28 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:41

P谩gina 29


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:41

Página 30

SANT DANIEL CIUTAT

Pilar Mora i Raimon Ribas, a l’esquerre de la foto, acompanyats d’uns amics del Barri Vell de Girona, com ara Enriqueta Sureda amb la Júlia, l’avi Malaret, sabater, un soldat que feia la mili.

Sant Daniel o les Pedreres a prendre’l, a Sant Daniel a part de prendre el sol s’hi anava a buscar violetes i una garrafa d’aigua ben bona, cosa que feia que aquell camí esdevingués un anar i venir de gent de Girona. En aquestes passejades em varen ensenyar que allà hi havia el Monestir de les Monges de Clausura de jove; quan t’expliquen què implica la paraula Clausura a més de no tenir contacte amb l’exterior et sembla impossible. Va ser al llindar l’adolescència que vaig conèixer el Monestir per dins, però no com ara, ja que degut a la Clausura la gent no tenia accés a les diferents estances. Avui és molt diferent. En recordo la sala de visites fosca i freda amb una finestra amb reixes i unes cadires que les famílies anaven agafant segons els visitants que eren, una reixa que anava d’un canto a l’altre de l’estança partint, si la memòria no em falla, des de dalt d’un mur, que alhora feia de relleix per deixar-hi les coses, hi havia uns trossets de

30 I TOT Girona

reixa que s’obrien i les novícies o monges es podien agafar les mans amb la família. Jo hi havia anat de visita amb familiars meus i portàvem mainada petita de mesos i els passàvem per aquest trosset i la novícia podia agafar la criatura. També els hi havíem por-

A més d’ornaments per capellans que brodaven, les monges teixien i venien jerseis

tat per encàrrec de gent de fora plates de nata i les passàvem per aquests talls de reixa que s’obrien. Tot això, quan ets jove, impacta, sense oblidar que tot era molt vell i fosc pel pas dels anys, ni la humitat de les parets o la fred, per la qual cosa quan sorties d’allà ho feies amb el cor encongit una mica i, mai més ben dit, gelat. Varen passar uns anys, no

massa, i les monges per sobreviure es varen dedicar a fer confecció entre altres jerseis, dels quals n’havíem portat, tan la mare com jo. Una època varen tenir gallines i en venien els ous, també n’havíem anat a buscar. Han passat molts anys i, per sort, el tema de la clausura va canviar i si va fer una residencia d’estudiants i una hostatgeria. Entre les seves feines més reeixides destaca la confecció d’ornaments brodats per l’esglésies i capellans. Precisament, una de les ultimes sortides nostres, meva i del meu germà Raimon, al carrer va ser per assistir a Banyoles a la cerimònia de professió d’un jove capella amic nostre i veí del Barri Vell: en Sebastià Aupí. Quan li vaig preguntar què volia que li regaléssim em va respondre “l’Alba brodada per les monges de Sant Daniel”. Jo no estava gaire be les vaig trucar i l’aleshores diaca va anar-hi per triar com la volia. És molt bonic que la primera missa que va dir el jove mossèn, l’endemà mateix de la

professió, va ser al Monestir de Sant Daniel; tot un honor per en Sebes, com li diem amigablement els amics Ara han fet l’hostatgeria i m’encantaria de poder anar-lo a veure i d’estar-hi uns dies, per recordar i per veure com l’han canviat. He seguit per la premsa les reformes i les inauguracions que s’hi han fet, he vist fotografies, que són d’un gran encant, d’en Jordi S. Carrera i ara penso que, per sort, aquell trosset de San Daniel, gràcies a les celebracions del Mil·lenari ja no serà, tan sols nostre, com deia a començament, perquè molta més gent hi voldrà anar i hi descobrirà la pau que allà s’hi respira, una pau que el món necessita. I els gironins i no gironins podem gaudir d’aquesta pau a la preciosa Vall de Sant Daniel. Una vall amb records nostres i de la família: La nostra mare de petita havia viscut a la Barrequeta, coneixem Mossèn Genís Baltrons des de que estudiava al Seminari i tenim la Vall farcida d’amics. Des de aquestes ratlles vull felicitar a la Priora la germana Assumpció Piferrer Clapés i tota la comunitat per la feina feta i, malgrat que no hi ha gaires vocacions en aquests moments, estan envoltades de gent que les aprecia. He fet aquesta pinzellada de records meus d’aquest Monestir que, des de ben petita, ja en sabia la seva existència, vaig ser la primera dona pendonista de la Confraria de Jesus Crucificat “Manaies de Girona”, de la que en formo part, però també pertanyo als Manaies de Sant Daniel i, tot i que per motius de salut no he pogut acompanyar-los a cap acte, sé el que representa el Monestir per als Manaies de Sant Daniel. Ells no desfilen, però varen néixer amb la intenció de donar la mà a qui li faci falta i col·laborar amb accions solidaries, i em sento molt orgullosa que el Monestir i els Manaies de Sant Daniel es donin la mà.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:41

P谩gina 31


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:41

Página 32

SANT DANIEL CIUTAT

Ermessenda de Carcassona Com ja va fer en el cicle de conferències dels actes del mil·lenari, Joaquim Nadal fa una evocació de la gran comtessa de Girona Joaquim Nadal i Farreras

Filla dels comtes Roger I i Adelaida de Carcassona, Ermessenda va tenir una vida llarga i una vida plena. Va viure més de vuitanta anys (975?- Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058). Es va casar l’any 992, molt jove, amb el comte de Barcelona Ramon Borrell que tenia vint anys. Per testament del seu marit va tenir el condomini dels comtats de Barcelona, Girona i Osona, en temps del seu fill Berenguer Ramon I, de qui n’exercí la regència durant la minoria d’edat (10171023) exactament com faria amb el seu nét Ramon Berenguer I de 1035 a 1039. Quan aquest darrer assolí la majoria d’edat també conservaria el condomini que Ramon Borrell li havia atorgat testamentàriament a manera de violari (vitalici), fins que vengué els seus drets a Ramon Berenguer I i Almodis l’any 1057 per mil unces d’or quan veia que s’acostava la seva darrera hora. La documentació en parla com una dona venustíssima (molt bella) i magnífica, piadosa i bondadosa, estimada, dolcíssima, i en paraules de l’abat Oliba, gran amic de la comtessa,

“obradora de la divina llei”. Aquest prestigi s’ha mantingut malgrat que alguns historiadors han volgut considerar-la ambiciosa i busca-bregues. La realitat però és que preval per damunt de tot la visió positiva que en donen historiadors com Ramon d’Abadal, Santiago Sobrequés Vidal i Mn Antoni Pladevall. Tots coincideixen a atribuir-li bellesa, poder, dots de govern, piadosa, influent, enèrgica i capaç d’acompanyar el seu marit en expedicions militars com la de Saragossa de l’any 1015 si bé sempre va tractar de resoldre els problemes amb l’aplicació de la llei com va succeir amb el plet que mantingué amb el comte d’Empúries per l’alou d’Ullastret. Visqué en una època de deseiximent dels comtats catalans dels reis francs, de canvi d’equilibri amb el món musulmà a partir de l’expedició a Còrdova de l’any 1010, de sotmetiments dels reietons diversos a pàries i d’entrada d’or en abundància que va servir per pagar dotacions, fundacions, castells, compres de terres i organitzar el territori amb una xarxa ben travada de castells, esglésies i monestirs en una funció administrativa i colonitzadora que

sovint es confonia. El poder civil interferia constantment amb el poder eclesiàstic que n’era com una branca fins al punt que Ermessenda influí directament en el nomenament de

bisbes i abats i naturalment tingué molt a veure amb el nomenament del seu germà Pere com a bisbe de Girona. L’any 1023 va tancar les diferències amb el seu fill empe-

SORTIDES AMB AUTOCAR DES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS: •MÀLAGA AMB AVE del 16 al 21 d’abril

•PERIGORD NOIR del 18 al 21 d’abril

545 €

SETMANA SANTA 2014

785 €

•CASTELLA I LLEÓ del 25 al 31 de maig

•PAIS BASC FRANCÈS de l’1 al 4 de maig

375 €

CIRCUIT AMB AVIÓ+AUTOCAR I TRANSFER DES DE GIRONA SORTIDES DE TEATRE A BARCELONA: (ENTRADES PLATEA) AMB TOT INCLÒS: • TEATRE TEATRE APOLO APOLO AA VEURE VEURE “LA “LA RATONERA” RATONERA” • •LONDRES del 21 al 25 de maig D’AGATHA CHRISTIE CHRISTIE 1.350 € D’AGATHA 16 de de març març ElEl 16

45 €

32 I TOT Girona

595 € PER A MÉS INFORMACIÓ PODEU TRUCAR-NOS AL 972 205 168 O CONSULTAR LA NOSTRA WEB: www.domustravel.com

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

nyorant 29 castells dels comtats d’Osona i de Barcelona i el 1043 i el 1057 establiria concòrdies amb el seu nét per tancar les diferències i els estira i afluixa que n’havien caracteritzat el condomini. Des del seu poder comtal, militar, i econòmic va ser en paraules d’Antoni Pladevall una “comitent” d’obres d’art i fruit dels seus encàrrecs i impuls ens han pervingut creus, calzes, vitralls, joies, anells, segells, arquetes, fundació de monestirs, restabliment de canòniques i construcció de noves esglésies.

Bella, piadosa i bondadosa, amb els seus encàrrecs fou promotora de l’art romànic a Catalunya

Amb els seus encàrrecs fou una promotora de l’art romànic a Catalunya. Finalment el bisbat de Girona i la ciutat de Girona li van pertànyer d’una manera específica i hi residí amb molta freqüència. L’any 1015 (18 de juny) va comprar, amb el seu espòs el comte, al seu germà Pere, l’església i l’alou de Sant Daniel per 100 unces d’or. Pere pagaria amb aquests diners les obres que ja havia fet de renovació i reparació de la coberta de la catedral. L’any 1018 el 16 de març la comtessa, ara ja amb el seu fill, estableix la donació que havia de ser el fonament econòmic del monestir de Sant Daniel amb béns a més de vint termes i viles de Girona i el seu entorn. Aquest mateix any Ermessenda i Berenguer Ramon fan donació a la Catedral de Girona del conflictiu alou d’Ullastret que havia de recuperar del comte Hug d’Empúries, com així ho feu després de dues assemblees. Un any més tard trobem Ermessenda participant

Març-Abril 2014

12:41

Página 33

en la dotació econòmica de la canònica de la catedral de Girona. El 1020 la comtessa i el seu fill cedeixen a la Seu de Girona d’una torre rodona i una llenca de terreny provinent del nou palau comtal per assegurar la construcció i ampliació de la canònica. El fet més rellevant des de l’òptica gironina va ser la seva participació el 21 de setembre de 1038 en la benedicció i dedicació de la nova Catedral romànica de Girona en un acte presidit per l’arquebisbe Guifré de Narbona i al qual assistiren els bisbes Oliba de Vic, Arnau de Magalona, Berenguer d’Elna, Bernat de Coserans, Eribau d’Urgell, Guifred de Carcassona i Guislabert de Barcelona. En el mateix acte i com a darrera signatura Ermessenda afegeix la donació de tres-centes unces d’or amb la voluntat que es construeixi una taula d’or; en realitat el riquíssim frontal d’altar que es va fondre durant la Guerra del francès. La geografia i la generositat del seu testament són exponent de la geografia de la fidelitat a l’església d’Ermessenda amb donacions a totes les esglésies i monestirs haguts i per haver i amb especial cura per Sant Daniel i la Catedral de Girona sense oblidar-se de Sant Pere de Roma, els seus canonges i el Sant Pare. Si aneu a la Catedral trobareu una escultura de Guillem Morei que va emocionar George Steiner. Tallada en alabastre el somriure de la comtessa fet de serenitat màxima és l’exponent bellíssim d’una vida plena. El rei Pere el Cerimoniós va voler retre aquest homenatge als seus antecessors en el moment de traslladar les sepultures de la galilea de la catedral romànica a la nova capçalera de la catedral gòtica. El rei Pere parla de la “comtessa de Girona” títol que només li escau a ella com demostraria abastament l’any 1985 Mn Gabriel Roura i Güibas.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:14

Página 34

SANT DANIEL CIUTAT

La Coca d’Ermessenda La popular pastisseria Reverter, del carrer del Pare Claret, amb obrador a la Vall de Sant Daniel, ha ideat un pastís rodó de pa de pessic, amb compota de taronja i romaní, inspirat en les herbes remeieres i aromàtiques de la Vall i en la confitura que havien elaborat les monges Salvador Garcia-Arbós

La comtessa Ermessenda continua ser una inspiració per a la Vall de Sant Daniel. O, si més no, la Vall la té present en moltes accions. El camí de passeig que s’ha construït en la riba esquerra del Galligants –a la dreta hi ha la carretera–, es dirà Camí d’Ermessenda; el guardó per reconèixer els mèrits de les grans dones del present serà l’Anell d’Ermessenda, i el darrer

34 I TOT Girona

pastís nascut a la ciutat serà la Coca d’Ermessenda. La creat la pastissera Ruth Reverter, veïna del monestir, amb l’obrador a Sant Daniel. Es tracta d’un pastís rodó de pa de pessic enriquit amb mantega, amb compota de taronja i romaní, inspirat en les herbes remeieres i aromàtiques de la Vall i en la confitura que havien elaborat les monges de Sant Daniel. Tot i que no descarta el format individual, les coques són de mi-

da única, per a 4-6 persones, amb un pes d’uns tres quarts de quilo i un preu de nou euros. El romaní és collit a la Vall de Sant Daniel i la compota de taronja és elaborada a l’obrador de la pastisseria Reverter. Ruth Reverter confessa que es va animar a fer la coca, engrescada per Maria Assumpció Pifarré, la priora de Sant Daniel, veïnes d’ençà que el 2005 hi va traslladar l’obrador des de Salt, on la seva família hi havia fun-

dat la pastisseria. Tot i que la botiga principal és al carrer del Pare Claret de Girona, a Sant Daniel hi tenen, des del 2013, un petit taulell on atenen els encàrrecs dels veïns de la Vall, de ciclistes i excursionistes, sobretot els diumenges. La Pastisseria Reverter també ha dissenyat una capsa especial per a la Coca de la Comptessa Ermessenda, rodona per no ser quadrada, ni ovalada, per ser diferent a les altres.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

13:14

P谩gina 35


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:23

Página 36

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Sant Daniel als llibres Molta bibliografia de la vall i del monestir

Els artistes, els poetes, els escriptors, els viatgers, els pintors, els fotògrafs... s’han fixat en Sant Daniel. Alguns dels grans literats, com Pla, Sagarra o Maragall han elogiat la Vall, tal com recull L’Atles literari de les Terres de Girona, editat per la Diputació Salvador Garcia-Arbós

ant Daniel té una àmplia bibliografia, bàsicament històrica, religiosa, d’art i arquitectura. També ha inspirat grans escriptors i, durant els anys 1980’s i començament

S

36 I TOT Girona

dels 1990’s Sant Daniel va ser un dels noms recurrents per periodisme polític local de l’època, ja que en aquell moment es va executar i inaugurar la variant de l’N-II a Gironam, que es va decidir que passaria per l’Est, per les Gavarres. Per alguns la variant passa per Sant

Daniel, per a uns altres, la variant mai no ha tocat la vall. El Punt i el Diari de Girona són penjats a l’Arxiu en línia de l’Ajuntament de Girona per consultar-ho i perquè tothom pugui jutjar. Sant Daniel també és i ha estat un espai d’estudi i coneixe-

ment, per això disposa d’una biblioteca càlida i inspiradora de prop de 30.000 volums. Sobre la Vall de Sant Daniel, els seus racons, la seva vegetació, el monestir, la seva arribada, la seves vistes o el seu caràcter pintoresc, hi ha una gran feina recollida a L’Atles literari de les

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:23

Página 37

CULTURA re de Galligants. Per comprendre la misèria i la grandesa d'aquest país, s'han de mirar les pedres de Girona amb els ulls del cor, des de la vall de Sant Daniel, i el qui ho sapiga mirar així veurà una de les coses més intenses i més fines que hi ha a la terra.» Miquel de Palol Felip Girona i jo «Només traspassar el portal de Sant Cristòfol, rera els contraforts de l'absis de la catedral, els ulls i els pulmons s'obrien de bat a bat; hom se sentia sobrevolar damunt aquella vall immensa (…)» Josep Pla Casadevall Girona, un llibre de records, dins Primera volada, OC 3 «En traspassar el portal de Sant Cristòfol, una alenada de vent fort i pur ens tocava la cara. Una glopada de terra i d'herbes fortes -argelaga, farigola, romaní- ens desplaçava, de la pituïtària, l'oloreta humida del resclosit ciutadà. La visió d'un horitzó ample ens inflava el pit (...) Es veia el tou verd d'uns carolins, uns prats ondulats, un convent blanc (...) Era la vall de Sant Daniel, que s’iniciava.» Joan Maragall Gorina Una visió de Girona", dins Obres Completes «(...) encisat en aquell redós tan fresc i silenciós (…)»

Terres de Girona, editat per la Diputació de Girona l’any 2003 en dos volums de 1200 pàgines. Recull les cites dels llocs que han inspirat escrits de –poetes, memorialistes, assagistes, natrradors o viatgers– dels segles XIX i XX. Més endavant, i gràcies al conveni entre la Diputació de Girona i la Càtedra Maria Àngels Anglada que té també per objectiu fomentar el patrimoni literari gironí, tots

Març-Abril 2014

els títols literaris dedicats als indrets de Girona també es poden consultar per d'Internet ( www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/presentacio.jsp). A continuació us deixem amb 5 dels 21 texts que parlen de Sant Daniel a l’obra. De fet són els dels sis autors més reconeguts i populars. Jo s ep Ma ri a d e Sa g ar ra d e Castellarnau

All i salobre «La vall de Sant Daniel té la verdor més profunda, molt més romàntica, que la Devesa; aquí les molses i les heures, tota una botànica arrapadissa i sense caritat, un verd de casulla i de licor de menta, unten els marges i les runes i fan més teatrals i més carregats d'efecte el campanar de la Seu i el campanar mutilat de Sant Feliu i aquell campanaret de Sant Pe-

Santiago Rusiñol Prats Girona de pedra «(...) la impressió més aspra, més bella, més forta (…)» Prudenci Bertrana Gomis El meu amic Pellini i altres contes, dins Obres Completes «Devers la cloterada, sota uns vells pollancres venerables, hi trobeu un petit edifici de rajols i una esplanada annexa. Aquí teniu la casa consistorial, l'escola i la plaça. L'ègloga subsisteix a desgrat del caràcter cívic del paratge.»

TOT Girona I 37


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:23

Página 38

LLIBRES CULTURA

Llibres de Sant Daniel

Jordi S. Carrera

Cinc llibres, dels quals tres són recents, conformen la biblioteca bàsica per entendre el monestir i la Vall de Sant Daniel de Girona Salvador Garcia-Arbós

Una vintena de llibres i articles, la majoria treballs històrics i arqueològics, integren la bibliografia sobre el monestir de Sant Daniel, als quals s’hi han de sumar una dotzena bona de volums i guies sobre el poble. De tots aquesta llibres, cinc integrarien la biblioteca bàsica de l’obra de divulgació escrita sobre la Vall i el Monestir de Sant Daniel. Tret de la guia La Vall de Sant Daniel, que és del 2000, la majoria d’aquestes obres són publicades després del 2010, fet que assenyala el

creixent interes sobre la Vall i, sobretot, la proximitat del mil·lenari de la fundació del monestir de monges benedictines. La informació usada en aquest dossier especial de TOT Girona s’ha destil·lat a partir d’aquests cinc volums, per la qual cosa, els deixem aquí per si el lector vol ampliar el coneixement sobre aquesta magnífica vall presidida pel monestir fundat per la comtessa Ermessenda mil anys enrere. És molt l’aportació fotogràfica feta per dos retratistes: Josep Maria Oliveras i Jordi S. Carrera.

Capitells. Monestir de Sant Daniel Jordi S. Carrera, fotògraf, va decidir documentar tots els capitells del monestir en un llibre gràfic de 70 planes, editat per la Diputació de Girona, l’Ajuntament de la ciutat i per ell mateix. Tot i que és bàsicament un volum gràfic, cal destacar l’aportació de Joaquim Nadal, amb el text Sant Daniel: una vall, un monestir, un claustre. Amb aquest llibre Jordi S. Carrera inaugura a Sant Daniel, concretament al monestir, un nou camí per catalogar la història i la vida de la Vall i del cenobi.

Manel Mesquita

Ajuntament de Girona

Quatre pobles en un segle. (1862-1963)

Girona itineraris. La Vall de Sant Daniel

L’Ajuntament de Girona va publicar la tardor passada, amb motiu de les Fires de Sant Narcís, un llibre molt amè sobre la commemoració del 50è aniversari de l’annexió de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter, els tres pobles que van engrandir el terme municipal de la ciutat, a canvi de perdre la independència. És una obra coral, signada per Manel Mesquita com a curador de la informació, amb la història i la cronologia dels tres pobles fins al dia que van haver de ser part de Girona.

La Secció d’Educació de l’Ajuntament de Girona va encetar a final de segle la col·lecció Girona, Itineraris, una eina molt entretinguda, pràctica i, òbviament, didàctica. El 2000 va sortir publicar el volum número 10, dedicat a la Vall de Sant Daniel, amb texts i fotos de Jordi Vicens, i il·lustracions i mapes de Quim Paredes. Eren 66 planes d’una guia precisa, molt transportable i manejable, amb la història, itineraris, el patrimoni natural, dades, mapes i cronologia, i propostes didàctiques.

38 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:24

Página 39

de ó i R a cq u e t e ls c r oe r e g a d Anna Gironella i Josep Maria Oliveras

El monestir de Sant Daniel. Mil anys de vida a la vall. Editat per l’Ajuntament de Girona i la Fundació Abertis, el 2010 va ser publicat el llibre més espectacular sobre el monestir de Sant Daniel, amb textos d’Anna Gironella i fotografies de Josep Maria Oliveras. Amb una presentació de llibre de regal, el volum conté un treball de documentació molt dens i rigorós sobre el passat i el present del cenobi, fet per Anna Gironella, que divideix l’obra en catorze capítols més un de bibliografia. Oliveras hi aporta una documentació fotogràfica d’una gran bellesa.

Natàlia Iglesias i Salvador Cargol

Compra un pollastre a l’ast, i emporta’t una ració de croquetes casolanes

% 0 5

en pte anent m o c des at perm t l a esm Esmaltat permanent de 21 dies de durada. Preu, 9,99 €

% te 0 4 comp es

de d

Aquesta primavera canvia el capçal del teu llit

1 x 2 Agafant una pizza clàssica, te’n regalem una altra

La Vall de Sant Daniel El número 148 de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona es titula La Vall de Sant Daniel, un volum interessant i documentat, escrit per Natàlia Iglesias i Salvador Cargol i publicat el gener del 2010. Es tracta de la història de la vall molt precisa i sintetitzada en 38 capítols i 96 planes, com tots els exemplars d’aquesta col·lecció editada per la Diputació de Girona i la Fundació Caixa Girona, aleshores una entitat encara existent, però a punt de desaparició.

ra e m i Pr sita vi uïta grat Presentant aquest cupó et beneficiaràs d’una visita gratuïta valorada en 70€

na l a m De rega u i el te iversar d’an Gaudeix d’aquesta oferta, fent la teva reserva

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:24

Página 40

Entrega aquest tiquet al nostre establiment i gaudiràs d’aquest magnífic regal

Quatre discs del 2013 La tria de novetats de Pemi Planas Plaça Prudenci Bertrana, 7 (Zona Devesa-Güell) · 17001 · GIRONA Tel. 972 48 35 56 Oferta vàlida de dilluns a divendres (excepte festius) fins el 30/04/2014

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquet en el nostre establiment

“High Hopes” Bruce Springsteen El Boss ha trobat noves inspiracions en la guitarra de Tom Morello (ex Rage Against the Machine) i dona una nova oportunitat a cançons ja viscudes.

Gran Via Jaume I, 36 · 17001 · GIRONA Tel. 972 219 046 · girona@d-pilate.com · www.d-pilate.com No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 30/04/2014

Tindràs una 40% de descompte en capçals de llit, entregant aquest tiquet al nostre establiment

Ctra. Barcelona, 222 · 17005 · GIRONA · Tel.972 41 12 30 Ctra. de la Canya, 84 · 17800 · OLOT · Tel.972 10 19 88 Ctra. de Roses, s/n · 17600 · FIGUERES · Tel.972 10 19 87

“Has God Seen My Shadow? Anthology 1989-2011” Mark Lanegan Recull de temes, bàsicament en solitari, del geni pre-post grunge de Seattle. Inclou 12 inèdits. Ell sempre ha jugat en una altre divisió.

Oferta vàlida fins el 30/04/2014

Agafant una pizza clàssica, te’n regalem una altra presentant aquest cupó

C/Pedret, 56 – Girona – Tel. 972 224 047 Oferta vàlida fins el 30/04/2014 Oferta no acumulable

Gaudeix d’aquesta oferta presentant aquest cupó a la nostra consulta

“Decadents” Ca Vell Reivindicant la repercussió del moviment Decadentista a Catalunya, Ca Vell també es reivindica amb el seu disc més madur. Excel·lent art gràfic de Cesc Pujol

Condemnats a girar “Psychocandy”

C/ Travessia de la Creu, 21-23 baixos · 17002 · GIRONA Tel. 655 814 684 Oferta vàlida fins al 30/04/2014. Oferta no acumulable.

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquet al nostre establiment

(18 Novembre 1985) The Jesus and Mary Chain "Inventors" del noise, hereus de la Velvet als 80, Molts grups actuals no existirien sense aquest disc. El Nou Testament del rock. No apte per a… tothom.

C/ Sarrià de Ter, 28 · 17005 · GIRONA (Antic PIG) www.engresca.cat · Tel. 617 43 75 11 Oferta vàlida fins el 30/04/2014

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:24

Página 41

DISCOS CULTURA

Retorns, reculls i consolidacions Un repàs detallat de les novetats discogràfiques anunciades per a aquest 2014, algunes de les quals ja han sortit durant el primer trimestre, amb estils per a tots els paladars, amb projectes com el que ajunta Wilko Johnson, de Dr. Feelgood, amb Roger Daltrey, de The Who Pemi Planas

“Everyday robots” serà el nou disc en solitari de Damon Albarn, líder de Blur, amb un tó més introspectiu que els publicats amb la seva banda. També treuen disc Eels “The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett” i The Fray “Helios”. Nova York inspira el nou treball dels an-

glesos Elbow “The Take Off and Landing of Everything” i Lana Del Rey finalment publicarà “Ultraviolence”. També tornen Liars, Kaiser Chiefs, Imelda May, Black Label Society, We are Scientists o The Prodigy i en acústic Band of Horses. Uns quants veterans també amb novetats són U2 i The Cure amb títols encara per confir-

mar. I ataquen de nou Manic Street Preachers “Futurology”, Lenny Kravitz “Negrophilia”, Tori Amos “Unrepentant Geraldines”, Santana, Kylie Minogue, George Michael o Mike Oldfield. “ Blank Project ” és el primer disc de Neneh Cherry en 17 anys i Beck, amb “ Morning Phase”, ens omplirà de música californiana i influències de The Byrds, Crosby Stills and Nash o Neil Young. El pianista de jazz Brad Mehldau (ara amb piano elèctric i sintetitzadors) i el bateria Mark Guiliana uneixen forçes a “ Mehliana: Taming the

Dragon ”. “ Going Back Home ” és la col·laboració de Wilko Johnson i Roger Daltrey (The Who) amb cançons de Johnson en solitari o amb els seus Dr. Feelgood i la versió de Dylan " Can You Please Crawl Out Your Window".

El dic perdut de J. Cash Un altre que recupera cançons “velles” és Neil Young amb “A Letter From Home ” i també veurà la llum el disc perdut de Johnny Cash “Out Among the Stars ” amb temes inèdits de principi dels 80. Tributs i reculls. “Looking Into You. A tribute to Jackson

Març-Abril 2014

Browne ” amb Bruce Springsteen, Ben Harper, Lucinda Williamss, Don Henley i Bonnie Raitt. Rufus Wainwright “Vibrate: The Best Of” amb un tema nou, My Chemical Romance després de la seva separació “May Death Never Stop You: The Greatest Hits 2001-2013” i Biffy Clyro “Similarities” (disc de cares B). Fito y los Fitipaldis “En directo

Veterans com U2 o The Cure també presentaran novetats, amb títols per confirmar desde el Teatro Arriaga”, Tierra Santa “Esencia”, Nach “Los viajes inmóviles ”, i una mica de pop amb Nacho Vegas “ Resituación”, Sidonie “Sierra y Canadá ”, Elefantes “ El rinoceronte ” i Vetusta Morla “ La deriva ”. “ Agent Cooper ” serà el tercer llarg de Russian Red i triple CD d'Eric Fuentes “Barcelona”. I alguns de casa també treuen disc com Mazoni "Sacrifiqueu la princesa", Gerard Quintana “Tothom ho sap” i el magnífic retorn de No More Lies “In the Shade of Expectation”.

TOT Girona I 41


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:24

Página 42

NOTÍCIES CULTURA

Una llibreria molt llaminera Sweets Book, una botiga de llibres usats al Barri Vell Ernest Riera i Olga han dedicat un espai de compravenda de llibres usats, actuals o descatalogats, al Barri Vell de Girona, en el qual també s’hi poden trobar caramels, pega dolça i altres llepolies cridaneres i seductores com en el conte de Hänsel i Gretel Salvador Garcia-Arbós

El paradigma de la llibreria de vell és Shakespeare and Company, a la Rive Gauche, ben bé a davant de la catedral de Notre-Dame de París. És plena de lleixes atapeïdes de llibres, amb passos estrets i racons i raconets amb milers de volums. Doncs, al número 14 del carrer de les Ferreries Velles de Girona, vaig tenir la mateixa sensació, respectant la distància d’un miler de quilòmetres i centenars, milers, de volums.

Atmosfera màgica Ernest Riera i Olga Vila, llibreters estats, van obrir Sweet Books amb la intenció que semblés una llibreria de tota la vida. Per això la van emplaçar al Barri Vell i amb la intenció de

42 I TOT Girona

donar-li el caire de les llibreries de vell, perquè tenen una atmosfera particular i són sempre una mica màgiques. És petita i té un mirall al fons, una mena de porta d’entrada cap a les llibreries somiades. Van entrar en el negoci dels llibres usats per casualitat, un any abans d’obrir la botiga. Van començar com una manera de treure’s llibres repetits de casa. Feien venda ambulant en mercats i fires de col·leccionistes de llibres. Diguem que l’èxit de l’experència nòmada els va fer engrescar a tenir un negoci sedentari. La van obrir al públic el 20 de desembre del 2013 i va ser muntada en tres setmanes, des de la trobada del local i la signatura del lloguer. Tanmateix, ara venen llibres a la seva botiga, sense haver re-

nunciat a tenir una parada ambulant a la plaça de Catalunya, de Girona, o en algunes de les dioferents fires que es fan cada cap de setmana. “No ho fem per fer-nos rics, sinó perquè ens agrada i ens interessen els llibres. Esperem que a la gent li agradi i aguantem, i podem fer prou ingressos com per poder fer l’ampliació que hem somiat.”

No és una llibreria de vell Ernest Riera alerta que Sweet Books no és una llibreria de vell, “perquè no és cap llibreria especialitzada en llibres antics”, sinó una “llibreria dedicada als llibres usats, ja siguin actuals o descatalogats.” De Sweet Books, hi ha quatre coses que criden l’atenció: el mirall, el mural de Pau Morales

a sobre de les antigues butaques del Teatre Municipal de Girona i els pots de caramels, regalèssia i altres llaminadures cridaneres i seductores, que s’hi venen o es regalen als bons clients. Les llepolies van ser una idea de l’Olga després de triar el nom; la progressió lògica era que hi haguessin coses dolces, com un complement, una mena d’esquer, com en el conte de Hänsel i Gretel,. I no és només un esquer per a nens. Riera i Vila vénen del món de la cultura i dels llibres. Ernest Riera és traductor i ha treballat a la Llibreria 22 i a Còmics 22. Mentrestant, Olga Vila ha estat programadora teatral a Bitó, llibretera a la llibreria de dret quan la Facultat va ser a Fontajau i bibliotecària a la UdG.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:24

Página 43

Projectes Informàtics Eines informàtiques per la gestió, control, traçabilitat i comptabilitat de petites i mitjanes empreses que adaptem i personalitzem segons les necessitats dels nostres clients. • Treball amb mul empresa i mul usuari • Rapidesa i simplicitat en l’ús • Importació de dades d’empreses par culars a gestors • Norma va actual en materia fiscal i comptable • Actualitzacions periòdiques sense cost afegit • Programa individual o integrat en la ges ó empresarial • Control acurat de les provisions de tresoreria

C/ Salt, 25 Local A · Polígon industrial Mas Xirgu · 17005 Girona · 972 23 21 29 www.girotec.es · e-mail: info@girotec.es


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

13:24

Página 44

NOTÍCIES CULTURA

La memòria anotada El saló de descans del Teatre Municipal de Girona es va omplir per assistir a la presentació del llibre Testimoni de càrrec. Vint anys al servei de Catalunya (1993-2012), un sucós i dens dietari de Joaquim Nadal, que farà les delícies dels històriadors Salvador Garcia-Arbós

“Sóc massa jove encara per escriure unes memòries i ja sóc massa gran per fer una aproximació científica o un tractat de ciència política aplicat a una etapa concreta de la història contemporància de Catalunya.” Així comença de Testimoni de càrrec. Vint anys al servei de Catalunya (19932012), un sucós i dens dietari de 771 planes, de Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques del 2003 fins al 2010, conseller de Presidència el 2006 i portaveu del Govern entre el 2003 i el 2006; alcalde de Girona entre el 1979 i el 2002, o diputat alParlament entre el 1984 i el

2012, període en què ha estat president o portaveu del grup. Presentat per Joan Manuel del Pozo, exregidor a Girona, exdiputat al Parlament i exconseller d'Educacióel el 25 de gener al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, el llibre inclou un índex onomàstic de 1.800 persones. Com també diu en el pròleg, Nadal va confessar que el 1970 va començar a fer anotacions molt disperses i que amb el temps van esdevenir sistemàtiques. Del Pozo considera que les “converses personals, sensacions i anècdotes” ajuden a crear un fil històric, “carregant contra tothom i contra ningú, sense ase dels cops, però que farà les delícies dels historiadors.”

El pessebre gòtic de Girona Un altre magnífic llibre de regal, de 186 planes, en una edició de luxe de gran format, en què Josep Tarrés elabora un cosmodrama S.G-A.

Abans de Nadal, l'escriptor i activista cultural Josep Tarrés també va omplir Saló de Descans del Teatre Municipal per presentar el llibre El pessebre

Gòtic de Girona, que aplega històries medievals de la Catalunya esplendorosa dels segles XIII i XIV. En aquesta experiència de “teatre històric, metapsíquic, cosmodrama per evocar la memòria dels reis, els sants i el poble de la Catalunya medieval a Girona”, hi desfilen des de màrtirs com sant Narcís i santa Afra, l'emperador Carlemany, l'Abat Oliva, Ramon Llull o reis com Jaume I, Pere el Cerimoniós i Martí l'Humà, al costat de

44 I TOT Girona

recreacions de la gent humil o de figures com l'apagallums de la Catedral, el pregoner, en Pep i la Pepa, pagesos de de carn i ossos de la masia Can Sants del santuari dels Àngels, o l’Esquioga, el campaner de la Catedral a mitjan segle XX, molts dels quals Tarrés va conèixer i freqüentar. El pessebre gòtic de Girona es l’expressió impresa d’un espectacle emparentat amb els actes sacramentals. Les magnífiques fotografies de Josep Maria Oliveras n’evoquen l'atmosfera misteriosa i enigmàtica de l’obra més elaborada de Josep Tarrés, que anteriorment ja havia editat El llibre del Corpus i El poema de Pasqua.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

13:24

P谩gina 45


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:52

Página 46

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

A la velocitat de la llum L’arribada de la fibra òptica a Girona


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:52

Página 47

FIBRA ÒPTICA EMPRESA

La fibra òptica ja és una possibilitat real a les llars i empreses de Girona i està previst que enguany arribi al 100% de la població Francesc Solà

’arribada de la fibra òptica a la ciutat era molt esperada tant per a particulars com empreses, que troben en ella una nova manera de treballar i entendre les telecomunicacions. El salt qualitatiu i de velocitat de connexió a Internet és tan salvatge que no es pot ni arribar a comparar amb la navegació tradicional que hem practicat la majoria de nosaltres fins ara. Amb aquesta iniciativa Girona se situa en el mapa de ciutats ben connectades, i tot i que encara és aviat per a valorar-ho això hauria de servir per a multiplicar els seus avantatges i els elements de competitivitat. El desplegament de la xarxa de fibra òptica ha anat a càrrec de la companyia Telefónica, que ha escollit la ciutat de Girona per portar a terme el projecte donant resposta a la sensibilitat manifestada per l'Ajuntament, per la qualitat de vida dels gironins, per al progrés de la ciutat, per l'eficiència de l'Administració i per la competitivitat i la productivitat de les seves empreses, segons han

L

manifestat els seus representants. Segons el president de la companyia a Espanya, Luis Miguel Gilpérez, "estem davant d'un dels avanços tecnològics que significarà un abans i un després. D'aquí a uns anys ningú es plantejarà no tenir fibra òptica", ha manifestat. Girona és la segona gran ciutat de Catalunya on arriba la fibra òptica de Telefónica. Les obres s'emmarquen en el pla de desplegament d'aquesta tecnologia a Catalunya, que es va iniciar a la ciutat de Barcelona l’any passat. La inversió de Telefónica respon a l'objectiu de la companyia d'accelerar la inclusió digital i potenciar la incorporació de la ciutadania a la societat de la informació per millorar-ne la qualitat de vida. Mínimes molèsties El desplegament no ha obligat a perforar la via pública sinó que només en alguns casos s'han hagut d'obrir petites rases a voreres durant un període curt de temps. El Desenvolupament de les obres ha permès crear uns seixanta nous llocs de treball a Girona, a banda dels 230 que ja té la companyia a la ciutat.

L’alcalde de Girona i els màxims responsables de Telefònica

TOT Girona I 47


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:52

Página 48

FIBRA ÒPTICA EMPRESA

Sinònim de velocitat i seguretat Les empreses trobaran en aquesta nova tecnologia un mitjà de treball ràpid i segur; les transaccions més habituals canvien d’escenari per situar-se en uns termes més moderns i amb moltes més possibilitats Francesc Solà

Un dels avantatges més visibles és l’alta velocitat de la connexió a Internet i la transmissió de dades. Els cables de fibra òptica són capaços de transmetre a una velocitat més ràpida que la dels cables de coure que fins ara utilitzàvem. Per exemple, un cable de coure pot transmetre 1.000 megabytes per segon, mentre que un cable de fibra òptica pot transmetre 10.000 megabytes per segon. Això és possible perquè la fibra òptica fa servir llums o làsers per transmetre informació, el

48 I TOT Girona

que li permet tenir majors velocitats que les del coure, que utilitza un cable per transmetre dades.

Si connectem diversos equips a la mateixa xarxa la velocitat no queda limitada

D’altra banda, aquesta tecnologia també ofereix major seguretat. Un cable de coure pot ser

interceptat, ja que la transmissió es produeix físicament al llarg d'un fil. En la fibra òptica, en canvi, la transmissió es realitza mitjançant l'ús de llum, pel que és molt més difícil interceptar les dades, i això proporciona molta més seguretat a l’usuari. A més, la fibra òptica també és resistent a la interferència electrònica i les pujades de tensió, mentre que un cable de coure es pot veure afectat per aquests dos factors. Un altre avantatge és que és millora notablement l’ampla de banda, de manera que si connectem diversos equips a la

mateixa xarxa, ja sigui per cable o sense fils, no veurem limitada la velocitat com fins ara. També s’obté una gran millora en la qualitat de vídeo i so, així que si una empresa vol fer teleconferències a temps real la fibra òptica li permetrà millorar la qualitat fins a uns nivells d’excel·lència i evitant les tan molestes interferències. No només la banda ampla fixa, sinó també la mòbil es beneficia dels avantatges de la xarxa de fibra òptica, ja que més del 70% del tràfic de dades mòbils discorre a través de connexions wifi.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

10:52

P谩gina 49


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 50

FIBRA ÒPTICA EMPRESA ferents administracions: Ajuntament, Direcció General de Carreteres, etc. Des de l’APRS sempre s’ha considerat l’accés a la banda ampla com un dels aspectes clau pel desenvolupament de les empreses del polígon de Riudellots, i per això pressionen a la Generalitat perquè hi posi remei.

Els afectats treballen amb tecnologia del tercer món i pressionen a la Generalitat

Amb tot, ni les previsions més optimistes divisen la posada en marxa d’aquesta tecnologia als polígons en un període curt de temps.

Els polígons són el punt negre La Cambra de Comerç alerta que a les zones industrials les condicions de connexió són pèssimes i, tot i que hi ha la fibra òptica instal·lada les empreses no la poden utilitzar per problemes legals Francesc Solà

Encara que sembli mentida no hi ha cap polígon industrial de la província de Girona que gaudeixi plenament dels serveis de la banda ampla, amb els avantatges comercials que aquesta representa a les empreses. És més, la Cambra de Comerç de

50 I TOT Girona

Girona alerta que encara n’hi ha alguns amb deficient cobertura de mòbil i, segons recorda el president de la comissió d'indústria d'aquest organisme, Jaume Guàrdia, a polígons tan estratègics com els de Riudellots de la Selva, Mas Xirgu i CIM la Selva la fibra òptica hauria d’estar funcionant des del

segon semestre del 2012, però res de res. “No veiem la llum al final del túnel”, lamenta Guàrdia, que alhora presideix l’Associació de propietaris del polígon de Riudellots (APRS). En aquest indret el desplegament de la fibra òptica està essent una veritable cursa d’obstacles administratius entre di-


039TOTGir.qxd:Maquetaciรณn 1

21/2/14

10:53

Pรกgina 51

EMPRESA

Marรง-Abril 2014

TOT Girona I 51


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 52

FIBRA ÒPTICA EMPRESA

Salt tindrà fibra aquest mateix estiu L’Ajuntament preveu que la banda ampla arribarà al 96% del municipi al juny, el que permetrà als saltencs accedir a serveis que només poden ser prestats mitjançant xarxes d'última generació .

Francesc Solà

L’Ajuntament de Salt ha anunciat que un 96 per cent del municipi tindrà cobertura de fibra òptica el proper estiu, ja que les obres està previst que finalitzin el mes de juny. Des de l’equip de govern i Telefónica, que és l’empresa adjudicatària del servei, s’ha impulsat el desplegament de fibra òptica a Salt amb l'objectiu de dotar la ciutat d'aquesta tecnologia el més ràpid possible, en una in-

52 I TOT Girona

versió té com a objectiu accelerar la inclusió digital i potenciar la incorporació de tots els ciutadans a la societat de la informació per millorar la qualitat de vida. Actualment, la fibra

L’Ajuntament ha impulsat la instal·lació amb una inversió estratègica

òptica des de la central fins al domicili o a l’empresa del client és la tecnologia de connectivitat de banda ampla fixa més avançada del mercat a tot el món. En l'àmbit domèstic, els 100 Mb reals que ofereix la fibra permeten TV d'alta definició, jocs online, videoconferència de màxima qualitat i navegació ultra ràpida per Internet, fins i tot des de diversos dispositius simultàniament sense que la qualitat de la connexió pateixi

cap modificació. Les obres s’emmarquen en el pla de desplegament d‘aquesta tecnologia a Catalunya i que es va iniciar a la ciutat de Barcelona el 2013 i més tard a Girona, com podeu llegir a la plana 47. Catalunya serà la primera comunitat que aconsegueix un percentatge tan elevat de penetració d'aquesta tecnologia, ja que una de cada dues llars estarà en condicions de gaudir d'aquest servei a finals de d’any.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

10:53

P谩gina 53


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 54

FIBRA ÒPTICA EMPRESA

L’auge tecnològic i el teletreball Les noves tecnologies i l’accés ubicu a Internet estan canviant la manera de realitzar algunes de les nostres tasques i funcions a la feina, fins el punt que treballar des de casa s’està convertint en una opció cada vegada més habitual per a molts treballadors i empleats Ariadna Ventura i Ros

Durant la dècada dels 70, als Estats Units, i en plena crisi del petroli, el físic Jack Nilles va començar a pensar en formes d’optimització dels recursos no renovables. La seva primera idea va ser “portar la feina al treballador” i no “el treballador a la feina” i va crear el concepte de telecommuting o teletreball. No obstant, a aquella època, l’auge tecnològic no estava prou desenvolupat perquè el teletreball, també conegut com a e-commuting , e-work , telework , working from home o working at home es convertís en una realitat massiva. En els últims anys les coses han canviat molt: la revolució tecnolò-

54 I TOT Girona

gica i la necessitat de conciliar l’horari familiar amb el laboral han transformat els hàbits de treball d’un gran nombre de persones. Però què passarà

La velocitat i la fiabilitat són els principals beneficis de la fibra òptica al teletreball

ara que les xarxes de fibra òptica o FTTH (Fiber To The Home o fibra fins a casa) prometen amples de banda gairebé sense limitacions? És innegable que les xarxes de

fibra òptica maximitzen les oportunitats de nous serveis, i també ho és que crear un entorn de treball similar a l’oficina a casa requereix un ample de banda simètric adequat per pujar amb tota la fiabilitat continguts com ara presentacions, fulles de dades, videoconferències... Per tant, sembla que la unió d’aquests dos conceptes donarà bons resultats. Segons un estudi de Fiber To The Home Council, fet al mercat nord-americà i a usuaris de fibra òptica, la majoria dels enquestats treballa més des de casa gràcies a aquesta tecnologia, en concret, una mitjana de 2 dies més al mes. Un 17% d’aquests usuaris assegura que ha augmentat la seva feina

des de casa en 12 dies al mes gràcies a la nova tecnologia, i un altre 17% que té negoci propi des de casa, assegura que més de tres quartes parts dels seus negocis no serien possibles, o serien menys eficients, sense fibra òptica. La velocitat i la fiabilitat són, segons els usuaris de fibra òptica, els aspectes més importants a valorar alhora de treballar des de casa. A més, les connexions amb fibra òptica faciliten la flexibilitat d’horaris i eviten, per exemple, les hores punta de trànsit. Precisament, la millora de la mobilitat és el que ha propiciat més comentaris a favor del teletreball, pel que fa a l’impacte en el medi ambient i les infraestructures.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

10:53

P谩gina 55


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 56

XARXES SOCIALS EMPRESA

Trobar l’èxit a les xarxes socials Actualment, en el món dels negocis, els mitjans de comunicació social s’han convertit en una cita obligada per interactuar amb el client, a qui poden promocionar i fidelitzar, i per ampliar la reputació de la marca, que es tradueix en un increment de les vendes Ariadna Ventura i Ros

Actualment ens trobem davant d’un canvi de paradigma en el món de la comunicació. Nous canals i dispositius han provocat una evolució ràpida i radical en els hàbits comunicatius i de comportament de les persones, i empreses, institucions i entitats s’han vist empeses a adaptar-se a les noves pràctiques del consumidor per connectar amb ell i adequar-se al seu ritme de conducta. En aquest panorama han aparegut els mitjans de comunicació social, o social media, uns

56 I TOT Girona

canals que tenen la peculiaritat d’amplificar la conversa vingui

Les xarxes socials permeten a les empreses enfortir la seva relació amb els clients d’on vingui. Aquest és, per tant, l’entorn clau que les empreses han de conèixer per acomodarse en el nou context i introduirse en el diàleg multidireccional que propicien les xarxes socials

per fidelitzar els seus consumidors, captar clients potencials i, sobretot, augmentar la seva reputació, que condueix a un increment de les vendes. La fórmula de l’èxit Un dels majors errors comesos per la majoria de les empreses és l’absència de planificació. Els negocis han de tenir en compte que obrir un perfil a les xarxes socials no significa només parlar de la seva empresa, dels seus productes o dels seus serveis. És importantíssim l’elaboració d’una estratègia adequada a les seves ne-

cessitats en què es determini el públic al qual es vol arribar mitjançant aquests mitjans, i la manera com fer-ho. I els paràmetres que s’han de tenir en compte per elaborar aquesta estratègia són tant el nombre de fans, com l’ engagement , una paraula que es podria traduir com a compromís o fidelitat, i que implica també un grau de satisfacció amb els continguts publicats en els perfils de la marca en els mitjans socials, que es mesura a través de les interaccions que aquests continguts han generat. Per tant, no es tracta d’o-

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

brir un perfil, aconseguir fans i oblidar-nos-en. L’important és la retroalimentació que es rep de la comunitat. La interactivitat és l’espina dorsal de les xarxes socials. També és important empatitzar amb el client. En aquest sentit, no són gens aconsella-

La principal virtut de les xarxes socials és que permeten augmentar la reputació de marca

bles els missatges corporatius tan gastats, o el bombardeig de vendes directes. Està comprovat que aquests són els principals errors que cometen les empreses en el moment d’obrir

Març-Abril 2014

10:53

Página 57

comptes empresarials a les xarxes socials. I que una empresa no entengui aquest aspecte tant important, pot significar perdre la confiança d’un client. I d’un altre. I d’un altre més. No cal oblidar que les xarxes socials estan molt lligades a un comportament en cadena. La humanització de la marca és també important: sens dubte, l’estratègia que dóna més bon resultat és el tracte personalitzat, concret i gairebé immediat. Amb la sincronització d’Internet és important exercir la honestedat, la transparència i en cas d’una crisi de reputació, aplicar una estratègia coherent. Identificar els clients més participatius i premiar-los, incentivar la retroalimentació, no comunicar a les xarxes temes que no es dirien a la cara, i parlar correctament són altres aspectes a tenir en compte.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 58

NOTICIES EMPRESA

Gas Gas i Ossa es fusionen

La fàbrica de Gas Gas, a Salt, ja acull la producció de les motos Ossa

Els fabricants de motos gironins Gas Gas i Ossa s’han fusionat i es converteixen en una autèntica potència capacitada per a competir contra els gegants asiàtics del sector. Les dues marques de Girona coexistiran, fabriquen a Salt i mantenen les seves plantilles Francesc Solà

Des de fa unes setmanes la planta de Gas Gas a Girona ja assumeix la producció de les motos Ossa, després que les dues marques hagin consolidat la fusió amb la que feia un any i mig i que treballaven. És a Salt on ja treballen les dues plantilles i des d’on es distribueixen ara els models de les dues marques, que de moment segueixen operant en xarxes comercials independents. El que sí comparteixen són instal·la-

58 I TOT Girona

cions, recursos financers i tecnològics, i en una segona fase que s’ha d’executar en un termini màxim de tres anys les dues companyies s'integraran en una societat. Per a materialitzar aquesta fu-

La Generalitat injectarà en breu dos milions d’euros per culminar el procés de fusió

sió la Generalitat ja ha anunciat que hi aportarà capital per garantir-ne la seva viabilitat. De fet, les dues companyies gironines esperen que el Govern els injecti com més aviat millor dos milions d’euros per culminar la seva fusió, ja que l’ampliació de capital és essencial per iniciar el pla estratègic. Producció de 10.000 motos A la factoria de Salt, situada al polígon industrial de Torremirona, Gas Gas té una plantilla d'un centenar de treballadors.

Compta amb 26 models de motos i el 95% de la seva facturació prové de l'exportació dels models de trial, enduro i raids. L'any passat va tancar l'exercici facturant 40 milions d’euros. Per la seva banda, Ossa va tancar el 2013 fabricant unes 1.000 motos, sobretot de trial d'injecció a dos temps, fabricades fins ara a Domeny. L'empresa gironina va facturar 3,5 milions d’euros i exporta la seva producció a una vintena de països.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

10:53

P谩gina 59


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 60

ENTREVISTA EMPRESA

Nyaki Xarnach Dissenyador gràfic Xarnach prové del món de les belles arts, el disseny gràfic, la fotografia i la il·lustració, i s’ha format a ciutats capdavanteres en disseny a nivell internacional Francesc Solà

M’han parlat d’algunes cartes de restaurants que has dissenyat... diuen que són innovadores. Funcionen, que d’això és el que es tracta. El seu disseny és important, però el que cal aconseguir per damunt de tot és el primer objectiu d’una carta: que vengui. Tan important és el disseny com el contingut? I tant! L’important és el que transmet, la sensació que et desprèn. Tinc un client a qui he redissenyat les cartes del seu establiment i en un mes ha triplicat els menús que serveix a cada àpat. I el menjar és el mateix? Exactament el mateix, però ara el client es mou per uns altres estímuls, el que busca són sensacions. La restauració i l’oci són els teus forts? Sóc especialista en hotels, gastronomia, turisme... i poso molt

60 I TOT Girona

d’èmfasi en la restauració també. Ni t’imagines la importància que tenen alguns detalls a l’hora de vendre.

“El disseny és per vendre, per donar benestar a la gent i fer guanyar diners als clients”

Com ara quins? Des de com van vestits els treballadors d’una empresa fins a la manera com estan escrites i presentades les ofertes de la setmana en una cafeteria. Tots els detalls són importants a l’hora de vendre, a vegades molt més del que la gent creu. On has après aquesta màxima? Voltant pel món i observant molt, explorant fins a cada racó de llocs que m’interessen. El disseny és per a fer bonic? En absolut, serveix per a ven-

dre, i a mi em serveix perquè els meus clients guanyin diners. I la manera de fer-ho és donant benestar a la gent. La teva és una agència poc convencional, oi? Procuro que així sigui. De fet no sóc una agència, venc la marxa Xarnach que és la que m’identifica. Ficant-te a casa dels clients? Tan enllà com puc. Al client cal conèixer-lo a fons i pràcticament entrar a formar part de la seva família. Només així pots percebre el seu talent, l’excel·lència de la seva empresa i a partir d’aquí donar-li un toc personal perquè vengui més. Les empreses valoren prou el fet de posar un especialista en disseny als seus equips? Cada vegada més, i és molt important. Sigui del sector que sigui, personalitzar els espais i els productes dóna un valor afegit que els clients saben apreciar. I en el món del disseny sempre cal anar un pas per endavant.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaciรณn 1

21/2/14

10:53

Pรกgina 61

ENTREVISTA EMPRESA

Marรง-Abril 2014

TOT Girona I 61


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 62

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Eica Idiomes fa 35 anys Amb una llarga trajectòria professional i una avalada reputació en l’ensenyament d’idiomes a Girona, l’acadèmia, que disposa també d’un centre a Figueres, celebra el seu 35è aniversari consolidant una oferta especialitzada de cursos per a totes les edats i necessitats Ariadna Ventura i Ros

Eica s’ha consolidat com una empresa de prestigi en l’ense-

nyament d’idiomes a Girona. Situada al número 73 del carrer Emili Grahit de la capital gironina, l’escola, que des del se-

tembre del 2011 disposa també d’un centre a Figueres, concretament al carrer Sant Llàtzer, s’ha convertit en un projecte d’ensenyament d’idiomes de prestigi i reputació contrastada a la província de Girona. Això ha estat possible gràcies a l’entusiasme i professionalitat de la seva fundadora i directora, Laura Alsina, ànima d’Eica, que ja de ben petita sentia una autèntica passió pel turisme i els idiomes. El negoci familiar a la Costa Brava, concretament un restaurant i una discoteca Begur, i i el fet d’haver viscut un temps a l’Àfrica (el seu pare hi treballava exercint la medicina), van despertar en la Laura l’interès pels idiomes, que la van portar a cursar Filologia Anglogermànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I d’aquí, a fer de professora d’anglès en una acadèmia, a l’Escola Oficial d’Idiomes de

Barcelona i a l’escola Les Alzines de Girona. Eica Idiomes va obrir les seves portes l’any 1979 a la Ronda de Sant Antoni Maria Claret, cantonada amb el carrer Ultònia,

Eica Idiomes va obrir les seves portes a Girona el 1979 a la Ronda St. Antoni Maria Claret en un piset de lloguer que, el dia de la inauguració, la Laura va vestir amb un llençol penjat del balcó com a reclam publicitari. “Abans tot era més fàcil —explica Alsina—. Em vaig convertir en empresària d’un dia per l’altre. Quan vaig obrir el centre, jo era la dona de fer feines, la secretària i la professora principal.” Eica va començar a

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 63

PUBLIREPORTATGE EMPRESA fer-se un nom a Girona, i es va anar fent gran, fins que a l’octubre de 1983 el centre es va traslladar a l’emplaçament actual, el número 73 del carrer Emili Grahit. “Vam trigar un parell d’anys en obrir perquè el carrer encara no estava asfaltat, i la zona, aleshores, era als afores de la ciutat”. Eica Idiomes s’ha caracteritzat sempre per anar-se adaptant a les necessitats del mercat. “De la mateixa manera que vam anar ampliant les nostres instal·lacions, vam anar ampliant també la nostra oferta formativa”. En aquest sentit, Eica Idiomes és actualment l'única empresa d'ensenyament d'idiomes de l'entorn gironí que ofereix cursos individuals d'horari lliure per a adults, i al mateix temps, cursos d'horari regular en grups diferenciats d'adults, adolescents o nens. Les escoles inclouen també dins la seva oferta formativa cursos intensius d’estiu, classes de conversa i estades a l’estranger, en l’aprenentatge d’anglès, francès, ale-

many o altres llengües més minoritàries, en tots els nivells. Tot això ha estat possible gràcies a l’adaptació de l’escola i del professorat a l’evolució del sector de l’ensenyament i a l’entrada de les noves tecnologies. “Sempre hem sigut pioners en aprofitar les noves tecnologies i posar-les al servei d’un ensenyament de qualitat. De totes maneres, jo sempre dic que la millor tecnologia és el professor. Quin ordinador és capaç de parar una explicació i canviar el temari previst de la classe per introduir un nou concepte que acaba d’aparèixer i que pot enriquir l’aprenentatge? Cap ordinador té aquesta flexibilitat”, conclou Alsina. L’equip pedagògic d’Eica Idiomes està format per professors nadius i llicenciats amb una llarga trajectòria professional. És un equip sòlid amb pocs canvis al llarg del temps, cosa que repercuteix positivament en la qualitat, continuïtat i constant millora del projecte global d’Eica.

EICA IDIOMES C/Emili Grahit, 73, entrl. I GIRONA I Tel. 972 21 93 39 info@eica.es - www.eica.es

Una solució per a cada cas Tant a l’escola de Girona com a la de Figueres, Eica Idiomes ofereix classes per a nens, adolescents i adults, amb programes d’estudi totalment diferenciats. Els alumnes poden escollir entre diversos formats educatius, tots amb un alt grau d’especialització: el curs acadèmic de 9 mesos, d’octubre a juny, i els cursos intensius de juliol, tots dos en grups reduïts d’entre 5 i 12 alumnes per classe, cosa que permet un millor aprenentatge. Els adults tenen a més l’opció dels cursos individuals d’horari lliure, classes semi-presencials que es poden començar quan es vulgui, pactant amb el professor, que sempre és el mateix, l’horari, el ritme i la durada, ideals per a persones amb horaris variables

Març-Abril 2014

o amb poc temps. Per als que ja tenen una bona base de l’idioma, a les classes de conversa es practica amb un professor nadiu en sessions d’una hora, on hi ha un màxim de 6 alumnes. I per als que volen una bona empenta, Eica Idiomes ofereix també estades a l’estranger, per a adolescents i per a adults, en escoles del màxim prestigi en cada cas. Pel que fa als nens i als joves, a Eica Idiomes l’estiu és també una bona oportunitat per seguir aprenent i practicant d’una manera lúdica amb els casals i club de joves fent el que es fa en una estada a l’estranger però sense marxar de casa; són la guinda que completa el seu progrés en l’idioma que estan estudiant.

TOT Girona I 63


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 64

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Adaptació i flexibilitat Eica Idiomes ofereix una àmplia oferta formativa per a qualsevol edat i situació. El seu equip de professionals entén que les situacions personals són diverses i treballa per oferir una solució concreta per a cada necessitat. A partir d’una prova de nivell gratuïta, l’equip pedagògic orienta l’alumne sobre el tipus de curs més adient que cal realitzar per assolir els objectius desitjats. Eica Idiomes té l’avantatge de comptar amb l’oferta més completa de la ciutat de Girona i Figueres, que inclou des de classes de conversa fins a cursos en grup per a qui pot ajus-

tar-se a horaris fixos, o cursos individuals semipresencials per a qui necessita flexibilitat d’horaris, a més d’un centre de recursos i un campus virtual. “Fem receptes personals per a cada necesitat”. Segons Alsina, directora del centre, aprendre un idioma suposa un compromís personal de mitja o llarga durada que implica invertir temps i esforç, i això s’ha de dur a terme amb un objectiu clar i un bon pla d’aprenentatge que s’ajusti a cada necessitat. Amb Eica, la manca de temps ja no és excusa per no aprendre un o diversos idiomes.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:53

Página 65

NOTÍCIES EMPRESA

Premi a les empreses formadores Els Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona han distingit 31 empreses i institucions gironines que s’han destacat acollint alumnes d’altres països per a la realització de pràctiques formatives Francesc Solà

La iniciativa sorgeix de la xarxa EuroApprenticeship i els centres de FormacióProfessional stat reconeguts per la Generalitat són L’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona amb 5 empreses: Restaurant Mimolet, Hotel Almadraba Park, Restaurant Divinum, Hotel Carlemany i Restaurant Cal Ros; l’Institut Olivar Gran de Figueres amb sis empreses col·laboradores: els restaurants Dadà, Sentits, la Figuereta, Hotel Ronda, Cuina 22SC i Badó restaurant; l’Institut Serrallarga de Blanes, amb quatre empreses i entitats: el Jardí Botànic Carles Faust, la Corporació Salut Maresme i Selva, el Patronat de

Turisme i l’Ajuntament de Blanes i Shers; l’Institut Narcís Monturiol de Figueres amb deu empreses: Editorial Empordà, Fundació Salut Empordà, Perruqueria Vilagran, Prada Nargesa, Perruqueria Christian,

Garatge Plana, Dytsa, perruqueria Montse, perruqueria D’Ara i Icon, Sl; l’Institut de Sant Feliu de Guíxols, amb dues escoles: l’Escola Baldiri Reixach i l’Escola Bressol Municipal Oreneta; l’Institut Garrotxa d’O-

lot amb tres empreses: Indústria Técnica del Plástico, Masias Recycling i Tavil Indeba i finalment la Fundació Eduard Soler de Ripoll amb un centre col·laborador: el Centre Tecnològic Eduard Soler.

L’Estació Nàutica de Sant Feliu Sant Feliu de Guíxols ha superat tots els tràmits per formar part de la marca Estacions Nàutiques, que arrenca amb més de 60 empreses de Sant Feliu, Tossa de Mar, Santa Cristina d’Aro i Llagostera inscrites Francesc Solà

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha trobat en la marca d'Estacions Nàutiques una no-

Març-Abril 2014

va oportunitat per dinamitzar el turisme de la zona. El consistori ha superat tots els tràmits i requisits per poder formar part d'aquest club que, en l'àmbit

de tot l'estat, compta amb dinou estacions, set de les quals a Catalunya. A la Costa Brava, ja en funcionen a l'Estartit i a Roses. El fet de disposar d'aquesta certificació permet al municipi oferir productes turístics, paquets i experiències de manera conjunta a través no només dels mitjans de la pròpia associació sinó també a través de la web de cada estació nàutica. Les empreses participants oferiran de manera individual o en paquets turístics activitats marítimes com caiac, submarinisme, vela o windsurf, però també hi ha relacionada l’oferta gastronòmica o esports com la hípica i el golf. Per exemple, un

dels productes que s'han ideat arrenca al massís de l'Ardenya on un guia expert ajuda a buscar plantes, segueix amb un dinar a l'ermita de Sant Grau, continua a Tossa on a un restaurant converteixen les herbes en melmelada i acaba tornant en vaixell fins a Sant Feliu. Ha estat el propi ajuntament qui ha pres la iniciativa i ha avançat els 39.000 euros de la quota d'ingrés al club però, un cop comenci a caminar, el projecte es deixa en mans de les empreses turístiques. D’aquesta manera, Sant Feliu entra en un programa de comercialització i promoció de l'associació valorat en 1,2 milions d’euros.

TOT Girona I 65


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

17/2/14

13:32

Página 66

PLATJA D’ARO ACTIVITATS_MÚSICA_NOTÍCIES

Castell-Platja d’Aro, segell de qualitat Rep el títol de Destinació de Turisme Familiar

Després de dos anys de tràmits, Castell-Platja d’Aro ha aconseguit aquesta acreditació oficial, un guardó de qualitat que concedeix l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya i que només tenen 17 municipis catalans Ariadna Ventura Ros

G

ràcies a la implicació i la feina conjunta de l’ajuntament i de l’empresariat local, l’agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya ha concedit aquest any al municipi de Castell-Platja d’Aro l’acreditació oficial com a Destinació de Turisme Familiar, un dels objectius estratègics a nivell turístic de l’actual mandat. Això ha estat possible després d’haver acomplert una sèrie de requisits tant des de l’àmbit públic

com des de l’oferta de serveis del sector privat, bàsicament en millores en l’allotjament, les infraestructures i la restauració. De moment, a nivell d’establiments professionals, s’inclouen en el distintiu, en l’àmbit de l’allotjament, els hotels NM Suites, Aromar, HTOP Platja Park, Caleta Palace i Planamar; els apartaments Les Palmeres i Göetten, i els càmpings Riembau i Valldaro. En l’àmbit de la gastronomia, els restaurants La Pizza, El Racó, Aradi, Mc Donald’s, Can Feliu, Don Quijote, Bon Dia, Ivan, La Tisana i Don

Eduardo. I com a oferta complementària, el Parc Aquàtic Aquadiver, el parc d’atraccions PP’S Park i el centre lúdic D’Aro Bowling. En relació a l’oferta i els serveis que ha de garantir l’ajuntament, en molts casos aquests ja s’acomplien abans de la feina de certificació, com és el cas de l’existència de zones de jocs infantils i lúdiques tant a les platges com a la ciutat, la senyalització de les zones de perill, informació en diversos idiomes, la implantació de mesures de seguretat passives i actives o una programació

d’activitats dissenyada per al públic familiar. Altres han estat de nova creació, com és el cas del Mini Club Infantil (ludoteca instal·lada a la Platja Gran), imprescindibles per aconseguir una certificació que només s’assoleix un cop superat el procés de validació de l’Agència Catalana de Turisme, que en fa l’anàlisi inicial, el seguiment d’implantació i la valoració final. El segell de DTF català, nascut el 2003, és pioner a Europa, i respon al fet que el 60% dels visitants que arriben a Catalunya són, justament famílies.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

17/2/14

13:32

Página 67

PLATJA D’ARO

Foto cedida per: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro

Present a set fires europees La regidoria de turisme de l’ajuntament ha projectat per aquest 2014 un calendari de promoció i difusió turística del municipi mitjançant fires especialitzades La presència en un mínim de set mostres de caràcter nacional i internacional, a cinc paísos europeus, amb un pressupost de 25.000 euros, és el calendari projectat per aquest 2014 per l’ajuntament de Castell-Platja d’Aro, que té com a principal novetat l’assistència a la fira 50 Plus Beurs a Utrecht, Holanda, el setembre. En conjunt, les mostres escollides acullen la visita de prop d’un milió de persones, i d’aquestes, 200.000 són professionals del sector turístic. L’activitat es va iniciar el passat

febrer amb la presència a la Fira Salon Vacances de Brussel·les, Bèlgica, que combina la presència de públic general i professional amb una assistència d’unes 100.000 persones i 700 expositors en un espai de 19.000 m 2 . A nivell internacional el municipi també serà present a les fires ITB Berlín (març), MITT MOscou i WTM Londres (novembre). A nivell nacional està confirmada la participació al Mercat del Ram de Vic (abril) i al Mercat de Mercats de Barcelona (octubre).

TOT Girona I 67


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

17/2/14

13:32

Página 68

PLATJA D’ARO

Més visites a les exposicions El nombre de visitants al Castell de Benedormiens i al Museu de la Nina de Castell d’Aro, dos importants equipaments culturals del municipi, augmenten un 30 per cent l’any 2013 en relació a l’any anterior i superen les 25.000 persones Ariadna Ventura Ros

El nombre de visitants al Castell de Benedormiens i al Museu de la Nina de Castell d’Aro han augmentat un 30,7% en relació a l’any anterior, fins arribar a les 25.533 persones. En concret, les nou exposicions a les sales d’art del Castell de Benedormiens han rebut 13.456 persones (un 27,6% més), i el Museu de la Nina, 12.077 visitants (un 34,2% més). Més enllà de les xifres absolutes, els dos equipaments es consoliden com a atractius culturals que afavoreixen la desestacionalització turística, ja que el 42% de les visites rebudes al castell i el 48% del museu s’han produït més enllà del període d’estiu, en què aquests espais estan oberts cada dia, i es reparteixen entre els caps de setmana de tardor, hivern i primavera. Al Castell de Benedormiens, l’exposició més visitada de l’any ha estat la dels gravats originals de Goya, acompanyats de les creacions contemporànies d’altres 39 artistes, que va tenir 5.702 visitants. Tot seguit

Foto cedida per: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro

venen les mostres de Nadal, l’exposició retrospectiva escultòrica d’Emili Armengol i la mostra del Concurs-Exposició de Patchwork. La resta d’exposicions de l’any han estat la mostra pictòrica de Roca Sans, les composicions del 59è Concurs de flors, fruits del camp i plantes ornamentals de Sant Isidre Llaurador, la col·lectiva de fotografia de Carlos Casabo-

na, Diego Espada i Richard van der AA, la Trobada d’Art “De l’Empordà a Galícia” i la Col·lectiva d’Art. Més enllà de les nous mostres temporals, el Castell de Benedormiens també ha consolidat un espai expositiu permanent amb una selecció del fons d’art municipal format per les obres cedides pels artistes que hi han exposat durant tres dècades.

Al Museu de la Nina, del total de visitants, el 24,6% van ferho a través de la visita guiada de l’Oficina de Turisme, i el 75,4% en entrada lliure. Distingit amb la Q de Qualitat del Pla de Qualitat Turística en Distinació, acull una exposició permanent de nines d’arreu del món a la planta baixa i una exposició temporal de nines antigues al primer pis.

L’ajuntament, solidari El consistori del municipi ha aprovat concedir 40.000 euros de subvenció per a projectes de solidaritat i cooperació internacional presentats per vuit ONG, presents en el pressupost del 2013, i que complementen les campanyes d’emergència Ariadna Ventura Ros

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha aprovat la concessió de les subvencions per a projectes de solidaritat i cooperació internacional de l’any 2013, una partida pressupostària de 40.000 euros, destinades a les

68 I TOT Girona

propostes de vuit ONG: Fundació Talibés, Soarpal, DAgua, Fundació Vicente Ferrer, Gerd, Associació Catalana d’Enginyers Sense Fronteres, Fundació Pascual i Prats-COMG Ajuda, i Vols-Voluntariat Solidari. També s’han aprovat dues subvencions de 3.000 euros cadascu-

na vinculades a campanyes d’emergència: suport a la població afectada per la guerra civil a Síria (Fons Català de Cooperació al Desenvolupament) i projecte per pal·liar la crisi alimentària produïda a la guerra de Mali (Micro Fons de Catalunya per a la Cooperació al Des-

envolupament). Alguns dels projectes subvencionats per l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro són un internat per a infants talibés orfes a Kaolack, Senegal, o la remodelació i ampliació de les instal·lacions de Funderpal-3a fase, a Nicaragua.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

17/2/14

13:32

P谩gina 69


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

17/2/14

13:32

Página 70

PLATJA D’ARO

Fotos cedides per: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro

Una oficina de turisme activa El servei de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha atès 24.000 consultes presencials durant l’any 2013 i el seu lloc web de promoció ha augmentat un 8% les visites, fins a un total de 226.000, en les cinc versions idiomàtiques que ofereix Ariadna Ventura i Ros

L’Ajuntament de Castell-d’Aro ja ha fet públiques les dades de l’Oficina de Turisme del municipi, que ha atès un total de 23.962 consultes presencials, un 3% menys que l’any anterior, unes xifres que no comptabilitzen, però, les consultes realitzades per telèfon i correu electrònic. Simultàniamenmt, el lloc web municipal de promoció turística, en el conjunt de les seves cinc versions idiomàtiques (català, castellà, francès, anglès i rus) ha acumulat 226.120 visites, un 8,1% més, amb 163.236 usuaris únics, que representen un 5,8% més. Alhora, el programa de visites i

70 I TOT Girona

activitats guiades ha aconseguit una participació de 4.200 usuaris. Aquestes xifres mostren com el 70% de les consultes són a l’estiu, de juny a setembre. Els mesos amb més activitat són l’agost, el juliol i el setembre, i els idiomes més utilitzats, el català, el francès i el castellà, per sobre de l’holandès, l’anglès o l’alemany. En els darrers 14 anys s’han registrat més de 465.000 consultes amb una mitjana anual de 33.200 atencions personals. Aquest equipamenmt municipal està en servei tots els dies de l’any, excepte quatre festius nadalencs, i ofereix 3.100 hores d’atenció personal, telefònica i

telemàtica a residents, visitants i turistes. El lloc web municipal de promoció turística ha rebut, aquest últim any, un total de 226.120 visites, que representa un augment d’uns 24.000 impactes, fruit d’un major nom-

bre de visites a les versions en francès i anglès, que ja representen el 20% i el 12% del global, respectivament. Les visites a les pàgines en rus (2%) i castellà (23,5%) es mantenen, i baixa el nombre de visites en català (42,5%).


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

17/2/14

13:32

Página 71

Els plens, més a prop del ciutadà L’ajuntament incorpora l’enregistrament sonor de les sessions al lloc web de Ràdio Platja d’Aro i al portal del ciutadà Ariadna Ventura Ros

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha decidit fer un pas més per apropar la vida municipal als ciutadans, millorar la transparència pública, i potenciar la comunicació entre els vilatans i l’organització política i tècnica del consistori. En aquest sentit, a partir del gener passat, l’enregistrament sonor dels plens municipals ja es pot trobar al lloc web de Ràdio Platja d’Aro (www.rpa.cat) i al portal del ciutadà (www.ciutadaplatjadaro.com). La gravació inclou íntegrament

Març-Abril 2014

tota la sessió, amb una guia on s’indica el moment exacte (hora, minut i segons) d’inici de cada tema de l’ordre del dia. Aquesta mesura és un pas més en el desplegament del Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública, que recomana un seguit de pràctiques ètiques i professionals per als mitjans locals de titularitat pública, promogut pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Laboratori de Comunicació Pública de la UAB, i que l’ajuntament va adoptar, l’any passat, com a propi en un acord de ple.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

17/2/14

13:32

Página 72

PLATJA D’ARO

Més beneficis per als joves Fotos cedides per: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro

La sisena edició del Carnet Jove Municipal ofereix molts avantatges als nois i noies de 15 a 29 anys de la població, en una seixantena d’establiments, entre els quals hi ha descomptes d’entre el 5% i el 50%, serveis de 2x1, promocions i regals especials Ariadna Ventura i Ros

La regidoria de joventut de l’Ajuntament de Castell–Platja d’Aro impulsa la sisena edició anual del Carnet Jove Municipal (CJM), per a noies i nois de 15 a 29 anys de la població, amb el qual aquests poden aconseguir descomptes d’entre el 5% i el 50%, ofertes de 2x1 i obsequis en un total de 61 comerços i serveis de moda i complements, esports, lleure, tecnologia, decoració, formació, imatge personal, bricolatge i mecànica, salut i alimentació del municipi. Tota la informació i el catàleg complert d’ofertes i establiments adherits al Carnet Jove Municipal aquest 2014

(que es pot ampliar a mesura que avanci l’any) es pot consultar al lloc web (http://joventut.platjadaro. com) i a l f a c e b o o k de l ’ à r e a d e j o ventut. Per obtenirl o, cal adreçar-se personalment al Punt d’Informació Juvenil de Platja d’Aro (Palau d’Esports i Congressos, de dilluns a divendres, de 10.00 h a 13.00 h; i dilluns, dimecres i divendres, de 16.00 h a 20.00 h). Enguany ha augmentat un 7% el nombre d’establiments participants en la campanya, i en els darrers dos any l’oferta s’ha incrementat globalment en un 21%. La campanya, subvencionada per la Direcció General de Joventut de la Generalitat, i

que té la voluntat d’afavorir el col·lectiu juvenil local (1.600 nois i noies, que representen el 15% de la població del municipi), es completa amb accions informatives i de promoció del Carnet Jove Municipal a l’Institut d’Educació Secundària Ridaura de Castell d’Aro, i també

als carrers de la població, en sessions de tarda i nit. L’oferta inclou establiments d’alimentació (3), bricolatge i mecànica (4), decoració (3), esports (7), formació (5), imatge personal (10), moda i complements (12), multimèdia (4), oci (5) i salut (8).

Nous cursos per a joves i adults L’ajuntament organitza la segona edició dels Cursos d’Alimentació Natural i dos nous cursos i un taller, per a joves a partir de 18 anys, de tastets i mardidatge de vins i cervesa, de cuina de carmanyola i d’elaboració de “cupcakes” Ariadna Ventura Ros

La regidoria de benestar social de l’Ajuntament de Castell–Platja d’Aro, amb la col·laboració de Dipsalut, organitza la segona edició dels Cursos d’Alimentació Natural, oberts a tothom, a càrrec de

72 I TOT Girona

les expertes en teràpies naturals Mònica Albertí i Esther Pardo. El programa ha començat amb el Taller d’iniciació (6 sessions), de l’1 de febrer al 8 de març; continua amb el Taller d’aprofundiment (3 sessions), del 15 al 29 de març, i finalitza amb el Taller de pràctiques de

cuina saludable (5 sessions), del 5 d’abril al 17 de maig. Per la seva banda, la regidoria de joventut de l’Ajuntament de Castell–Platja d’Aro ha organitza tres nous cursos, per aquest hivern i primavera, adreçats a joves a partir de 18 anys, i que són: tastets i maridatge de vins

i cervesa (5 sessions), curs de cuina de carmanyola (3 sessions), i taller d’elaboració de cupcakes (4 sessions). Per participar-hi, cal inscripció prèvia a l’Àrea de Joventut, i s’ofereix un descompte del 25 per cent amb el Carnet Jove Municipal (CJM).

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

17/2/14

13:32

P谩gina 73


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:20

Página 74

SALUT BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Què passa quan falla la connexió? Les malalties neurodegeneratives a Girona

A casa nostra entre un 12 i un 15% dels majors de 65 anys en pateixen alguna; d’entre les més conegudes hi ha l’Alzheimer, el Parkinson i l’Esclerosi Múltiple, una malaltia aquesta última que cada any comptabilitza uns 40 casos nous a la demarcació Francesc Solà

L

‘Esclerosi Múltiple és la causa més freqüent de discapacitat neurològica no traumàtica en adults joves. És una malaltia del sistema nerviós central que afecta el cervell, la medul·la espinal i els nervis òptics. L’Esclerosi Múltiple afecta tres vegades més a dones que a homes i es diagnostica entre els 20 i 40 anys d’edat. La prevalença de la malaltia en el nostre entorn és mitjana-alta i s'està detectant un augment dels casos en els darrers estudis realitzats. A la demarcació de Girona hi

74 I TOT Girona

ha més de 600 malalts afectats i cada any es diagnostiquen entre 35 i 40 casos nous.

L’Esclerosi Múltiple afecta tres vegades més a dones que homes i es desperta en edats molt joves

Es dóna el cas que Girona té l’índex d’incidència de primers brots de la malaltia més alts de Catalunya, i la raó cal buscar-la en l’elevat nombre de registres que es fan i l’exhaustiu segui-

ment dels pacients, el que permet que ben pocs malalts quedin sense formar part del Registre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya del Departament de Salut, en el qual participen el neuròleg especialista Lluís Ramió-Torrentà i el seu equip. Les alteracions produïdes tenen una gran influència en la vida dels afectats i els seus familiars,i estan relacionades amb grans taxes de desocupació (66% dels pacients deixen de treballar a causa de la malaltia als 15 anys del seu inici), limitacions en les interaccions socials i major grau de dependència, sobretot en la població femenina. Tot això fa que es re-

dueixi de manera significativa la qualitat de vida de les persones i les seves famílies. La malaltia pren diferents formes. Es poden donar brots amb símptomes neurològics temporals, o també es pot patir una acumulació de la discapacitat física progressiva. Els símptomes són variables depenent del lloc del sistema nerviós que es vegi afectat: visió borrosa, visió doble, pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat, trastorns d’equilibri, problemes de la marxa, problemes urinaris, disfunció sexual, fatiga, alteracions de l’estat d’ànim, diversos problemes de memòria, etc.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:20

Página 75

MALALTIES NEURODEGENERATIVES SALUT

“La meva lluita diària se centra en frenar la malaltia” En Marc Pairó és de Girona, té 38 anys i pateix Esclerosi Múltiple i ens explica com és el seu dia a dia lluitant perquè els símptomes l’afectin el menys possible; el seu és un exemple de superació, el d’un jove que ha vist fer un tomb a la seva vida i que malgrat tot s’hi agafa encara amb més força Aquest gironí feia vida absolutament normal com qualsevol jove de la seva edat, fins que unes molèsties al genoll després de fer esport el van posar en alerta. Proves i més proves fins que el juny del 2009 li van diagnosticar la malaltia. “La vida m’ha canviat completament”, assegura, i dedica tots els seus esforços a minimitzarne els efectes. “Tot el que sigui caminar més de 25 metres per a mi ja és una limitació”, explica. “A la que porto una estona caminant em canso molt, però no és un cansament físic sinó un esgotament total. A vegades ja em llevo cansat, és com si portés permanentment una

motxilla de 50 quilos a l’esquena”. Li costa baixar les escales de casa, sortir a comprar... “Vaig haver de deixar la feina al concessionari de cotxes en què treballava perquè no podia estar al cent per cent. Em van posar totes les facilitats per a seguir, però va arribar un punt en què no podia”. La seva mobilitat ha quedat molt reduïda i la moto s’ha convertit en la seva vàlvula d’escapament. En Marc lamenta que la medicació que s’ha de prendre no estigui finançada a Catalunya. “A la resta de l’estat sí que ho està, però jo he de pagar els 300 euros que em costa cada mes”, diu. Només fa quatre me-

sos que ha iniciat aquest tractament per provar de minimitzar la degeneració que li provoca l’Esclerosi. Fins al moment feia exercicis específics i vigilava molt l’alimentació, a instàncies del seu metge. Està provat que aquesta medicació funciona en el 40% dels pacients i en Marc assegura que a ell li resulta positiu. Malgrat les dificultats cada dia es proposa algun objectiu per a no quedar-se tancat a casa. “Anar a fer els exercicis de rehabilitació, al psicòleg, baixar a comprar alguna cosa... tot serveix per a moure’m dins les limitacions que tinc”, argumenta. Tres dies a la setmana acu-

deix a l’Hospital de Dia de l’Hospital Santa Caterina de Salt per a seguir el programa de rehabilitació. Es posa en mans de fisioterapeutes i psicopedagogs i es mostra molt satisfet de l’atenció que rep. “Al principi impacta molt veure la quantitat de gent que hi ha afectada per aquesta malaltia”, explica. “L’Esclerosi és molt desconeguda; ha anat molt bé que la Marató de TV3 d’aquest any passat n’hagi parlat perquè ni jo mateix sabia exactament què era abans de patir-la. Molta gent sent el nom i ja et veu en cadira de rodes, i en canvi hi ha molt camí per a recórrer”, conclou.

Marc Pairó, al seu domicili, ens explica com és el seu dia a dia convisquent amb la malaltia

Març-Abril 2014

TOT Girona I 75


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:20

Página 76

MALALTIES NEURODEGENERATIVES SALUT

Un nou fàrmac per a l’esperança

El neuròleg de l’Hospital Trueta, investigador de l’IDIBGI i coordinador d’estudis i docent de la Facultat de Medicina de la UdG, , Lluís Ramió-Torrentà, conversa a la seva consulta amb Marc Pairó, que segueix un altre tractament

Un nou medicament oral està demostrant a la pràctica clínica diària una reducció en la taxa de brots a l'any al voltant d'un 75% , quedant el 85 % dels pacients lliures de progressió de la malaltia; els seus efectes secundaris són controlables i predictibles Francesc Solà

Noves dades presentades en la Reunió Anual de la Societat Espanyola de Neurologia confirmen que el tractament continuat amb Gilenya, la primera teràpia oral modificadora de la malaltia desenvolupada per Novartis, i autoritzada per tractar formes recurrents d'Esclerosi Múltiple (EM), té un impacte positiu sobre les mesures clau de la malaltia: pèrdua de volum cerebral, activitat de les lesions observades per RM, taxa de recidives i progressió de la discapacitat. L’estudi s’ha desenvolupat amb 250 pacients i mostra que després d'un any de tractament amb Gilenya hi ha una major

76 I TOT Girona

proporció de pacients lliures de malaltia en comparació amb els tractaments habituals. Segons els especialistes "en els assaigs clínics presentats Gilenya aconsegueix una reducció de taxa de brots entorn del

El tractament precoç és fonamental per a frenar la progressió de la malaltia 54 % i de lesions noves del 80 %, però en la pràctica clínica diària aquesta eficàcia s’està observant incrementada, i a més, aquests resultats es man-

tenen en els estudis d'extensió a llarg termini de 4 i 7 anys". Aquesta és una dada molt esperançadora, ja que minimitzar la progressió de la malaltia en persones amb Esclerosi Múltiple és un objectiu clau del tractament ja que aquesta patologia pot tenir un impacte significatiu sobre la qualitat de vida. Entre les mesures clau de l'EM, la pèrdua de volum cerebral s'està convertint en un dels millors indicadors de progressió de la discapacitat a llarg termini, i és una qüestió de gran interès dins de la comunitat mèdica especialitzada en aquesta patologia, que segueix desenvolupant diversos estudis per avançar cap a noves vies de tractament de la malaltia.

Tractar-ho a temps és la clau El tractament precoç és fonamental per frenar la progressió de la discapacitat, ja que el teixit cerebral danyat i les capacitats perdudes no es recuperen i les dades obtingudes recentment en pràctica clínica evidencien que hi ha una reducció en la taxa de brots a l'any al voltant d'un 75%, mentre que el 85% dels pacients estan lliures de progressió de la malaltia. A més, els pacients que més es podrien beneficien del tractament amb aquest nou fàrmac serien aquells que tenen una forma activa a l’inici de la malaltia, demostrant una vegada més la importància del tractament precoç.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:20

Página 77

“Per què faig servir aquesta fotografia en els meus anuncis?” Alex Lambert, D.C. Quiropràctic

El que hauries de saber sobre... Estimat/da amic/ga, “Et conec”. Això és el que normalment diu la gent quan em troben a la ciutat. Llavors aquestes persones em diuen: “tu ets el doctor Lambert. He vist l'anunci amb la teva fotografia”. Bé, potser t'hauria d'explicar per quina raó hi ha aquesta foto en els meus anuncis. Comencen per mi, que sóc el de l'esquerra de la foto. Fa vint-i-un anys, em va succeir alguna cosa que va canviar la meva vida per sempre. Deixa'm explicar-te la meva història. Fa temps, era un estudiant del col·legi quan un dia, fent un mal gest jugant a tennis, em vaig quedar clavat sense poder-me moure. Vaig desenvolupar una malaltia dolorosa a l'esquena i a la cama anomenada “lumbàlgia i ciàtica”. En el meu cas va ser de sobte. El dolor a l'esquena em privava de fer vida normal. Poc temps després vaig començar amb migranyes fortes, vòmits, mareig i una qualitat de vida anormal per a un nen de 13 anys. Però n'hi ha més... Tot i prendre molts medicaments i fer molts massatges, vaig aconseguir molt poca milloria; llavors la meva mare va decidir portar-me a un Quiropràctic que coneixia per mitjà d'una amiga seva. Aquest doctor Quiropràctic em va fer una revisió i em va “ajustar” la columna vertebral. Aquest ajustament no va ser dolorós; de fet, em vaig sentir millor. Em sentia alleugerit i em va funcionar molt bé; alhora, vaig quedar tan impressionat amb altres “miracles” que vaig observar a la seva consulta, que pocs anys desprès vaig anar a una universitat de Quiropràxia als Estats Units. Ara parlaré de la nena que hi ha a la dreta de la foto, que és l’Emma, la meva segona filla. A l'edat de 2 anys tenia bronquiolitis. S'havia de prendre la medicació per a la malaltia com a mínim dos cops al dia i de tant en tant necessitàvem portar-la a urgències perquè no podia respirar. Així que vaig començar a fer-li ajustaments

a la columna, va anar millorant, i ara la bronquiolitis ha desaparegut. Sembla insignificant, però ha fet un gran canvi. Mireu si fa voltes la vida; ara la gent em ve a veure quan té mal de cap, migranyes, dolor crònic, dolor a les cervicals, a l'espatlla o al braç, estrebades provocades per accidents de cotxe, mal d'esquena, infeccions d'orella, asma, al·lèrgies, paràlisi de diferents membres del cos, lesions esportives... només per anomenar unes quantes malalties.

Aquí hi ha algunes de les opinions dels pacients: “No he tingut més migranyes ni més dolor a les cervicals”. “Em sento més bé que mai”. “No he tingut mal d'esquena des de fa dos anys i mig. Ningú no em va poder ajudar fins que no vaig anar a visitar el Dr. Lambert”. Però hauries de saber que jo no he curat mai ningú de res. Simplement faig un ajustament en una vèrtebra especifica per alleugerir la pressió del nervi, i llavors és el propi cos que respon i es cura per si mateix. Aconseguim millores molt importants. És tan simple com això!

malalties i no caldrà anar cada vegada a cal metge. Pensa que una setmana sencera a la meva consulta no et costaria tant com una visita en un altre lloc. Per millorar la teva salut, no cal que malgastis euros. Et podràs beneficiar d'una oferta increïble. Si portes aquest article podràs fer una visita gratuïta (inclou: consulta, anàlisis de la columna vertebral i de la postura, visita orientativa, preu normal 70 €). Però si us plau, truca immediatament perquè aquesta oferta és vàlida fins el 30 d’abril del 2014 i no pots perdre aquesta oportunitat. No intento seduir-te amb aquest honorari, tenim abonaments i descomptes familiars per continuar el tractament. Has de saber que és important escollir bé el doctor. Una excel·lent cura a un bon preu...suposo que entendràs que una visita econòmica no té res a veure amb la qualitat de la cura. Els meus diplomes: m'he graduat al Life College de San Francisco, on han publicat molts articles en diaris sobre la Quiropràctica, m'han confiat la cura des de nadons fins a grans atletes, i ara ajudo molta gent que necessita atenció. En el nostre centre hi ha un ambient amigable i càlid, i intentem que t'hi trobis com a casa teva. Et donem un magnífic servei a un preu excepcional. El nostre centre s'anomena GIRONA CHIROPRÀCTIC i som al carrer Travessia de la Creu 21-23 baixos. 17002 Girona. Telf. 655-814684 Truca'ns a la Carol o a mi avui mateix per demanar hora. Et podem ajudar. Gràcies.

Molta gent ha descobert que s'estalvia molts diners en la seva salut si va al Quiropràctic. Una altra raó per anar-hi és que d'aquesta manera també es pot estimular molt més el sistema immunològic, naturalment sense medicaments. El sistema immunològic lluita contra els constipats, les grips i altres

Alex Lambert, D.C.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:20

Página 78

MALALTIES NEURODEGENERATIVES SALUT

Alzheimer: la mort de les neurones Cal fer una especial atenció als signes d’alerta que es presenten en les primeres etapes de la malaltia, ja que és només en aquestes fases quan les medicacions que es disposen fins al moment són més efectives. Francesc Solà

Segons dades del Registre de Demències de Girona (ReDeGi), del Servei Català de la Salut, des que aquest es va posar en funcionament l’any 2007 s’han registrat a la Regió Sanitària de Girona un total de 4.633 nous casos de demència, dels quals un 58,3%, són malalts d’Alzheimer. Una de les dades més rellevants que ha posat de manifest el ReDeGi és la mitjana de temps entre l’inici dels símptomes i el moment del diagnòstic, uns 2,4 anys, per a la malaltia d’Alzheimer. Per aquest motiu, cal fer una especial atenció als

78 I TOT Girona

signes d’alerta que es presenten en les primeres etapes ja que és només en aquestes fases quan les medicacions que es disposen fins al moment són més efectives.

Un 58% dels nous casos de demència que es registren cada any a Girona són d’Alzheimer En la malaltia d’Alzheimer cal prestar especial atenció al deteriorament progressiu de la

memòria, quan de forma reiterada les persones que pateixen aquesta malaltia s'obliden dels esdeveniments recents al cap d'uns minuts. També pot ser un senyal d’alarma la disminució i pèrdua de la relació temps i espai, els errors d’orientació en espais coneguts, els oblits i les confusions en els àpats o a la nit, etc. així com els canvis de caràcter com l’apatia, la pèrdua d'iniciativa i la falta d'interès o una major irritabilitat. A més, també es poden detectar alteracions mínimes, però progressives, en l'expressivitat, amb un llenguatge més pobre, mantenint la comprensió i els aspec-

tes socials de la comunicació (gestos, entonació, expressió i actituds). A partir dels 30 anys el cervell comença a envellir, les neurones disminueixen la seva grandària però no desapareixen, el nombre de sinapsis disminueix, el metabolisme cerebral es redueix (consumeix menys oxigen) i es fabriquen menys proteïnes intracerebrals. En canvi, en la malaltia d’Alzheimer, les neurones s'atrofien i després es moren. Els pacients amb Alzheimer són grans dependents i majoritàriament estan cuidats en i per l’entorn familiar. El rol de cuidador és bàsic en la cura.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

11:20

P谩gina 79


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:20

Página 80

MALALTIES NEURODEGENERATIVES SALUT

La vida tremola amb el Parkinson A Catalunya hi ha uns 20.000 malalts afectats i a la demarcació de Girona més de 2.000. La progressió de la malaltia és molt variable segons els pacients i encara que generalment evoluciona lentament, acaba afectant tant les rutines diàries més bàsiques Francesc Solà

La Malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa crònica i progressiva. Afecta al cervell i més concretament a les estructures encarregades del control i de la coordinació del moviment, així com del

manteniment del to muscular i de la postura. La malaltia és deguda a la mort precoç de les neurones que fabriquen una substància química, anomenada dopamina, que és essencial per a què els moviments es realitzin de manera àgil, efectiva i harmònica. La malaltia és rara

en persones menors de 40 anys i la seva incidència augmenta ràpidament a partir dels 60 anys. A Catalunya hi ha uns 20.000 malalts afectats i a la demarcació de Girona més de 2.000. És una malaltia que afecta més als homes que a les dones.

Els símptomes més freqüents de la Malaltia de Parkinson són els tremolors (que predominen en repòs), la rigidesa muscular, l’alentiment dels moviments tant voluntaris com automàtics, la falta d'expressió de la cara, l’escriptura lenta i petita, la inclinació del tronc i el cap cap a davant amb els colzes i genolls encongits, la marxa lenta i arrossegant els peus, els passos ràpids i curts amb dificultat per parar-se, episodis de bloqueig al caminar, desequilibri i caigudes fàcils. També poden aparèixer altres símptomes tan variats com alteracions de la son, dolors musculars o articulars, cansament, restrenyiment, falta de control de l’orina, alteracions de l’estat d’ànim, sudoració i salivació excessiva, alteracions en la respiració, i alentiment de les funcions cognitives.

És un dels trastorns més difícils d’identificar, i se’n desconeixen els causants principals

Tot i que és una malaltia coneguda des de fa molts anys, encara avui en dia se’n desconeixen les causes principals. És una malaltia heterogènia i que no es pot prevenir ni amb una alimentació, estil de vida o exercicis específics. L’inici de la malaltia és difícil d’identificar i diagnosticar perquè els símptomes són lleus i poc específics. De fet no sempre són permanents, sinó que hi ha fases de la malaltia, sobretot a l’inici, en què els episodis fluctuen.


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

11:20

P谩gina 81


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:20

Página 82

NOTÍCIES SALUT

Els quilos més perjudicials Un recent estudi demostra que la obesitat i el sobrepès poden provocar danys al fetge similars als produïts per l’excés de consum d’alcohol. És una malaltia en augment als països occidentals i arriba a una prevalença del 30% de la població Francesc Solà

Investigadors de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol) estudien els factors associats al fetge gras no alcohòlic, una patologia que malmet el fetge i que pot desencadenar una cirrosi, malgrat que el pacient no consumeixi alcohol. L’estudi s’ha fet en pacients d’entre 17 i 80 anys que no tenien antecedents de malaltia hepàtica, ni consumien alcohol però que presentaven fetge gras (esteatosi hepàtica), detectat en una ecografia abdominal. Per a cada cas d’intervenció es va seleccionar un cas de control, del mateix equip assistencial, edat i sexe. En total van ser 704 pa-

cients, amb una mitjana d’edat de 55 anys i més homes (50,4%) que dones. Segons explica el Dr. Llorenç Caballería, investigador de l’IDIAP, els resultats mostren que variables com l’obesitat, el sobrepès o la resistència a la insulina van molt lligats a la presència de fetge gras no alcohòlic, sent especialment significativa l’obesitat, la hipertensió arterial i la diabetis. També s’ha pogut observar que la malaltia del fetge gras no alcohòlic no només afecta les persones adultes obeses o a les dones diabètiques, com es creia fins ara, sinó que s’ha vist que també pot produir-se igualment en ambdós sexes, tant en l’edat adulta com en la pediàtrica.

Trobar lavabo ja no és problema Es posa en marxa una col·laboració entre la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal del Trueta, l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa (ACCU) de Catalunya i els comerços de Girona Francesc Solà

La Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ja ha començat a lliurar els primers carnets del projecte “No puc esperar!”, a malalts de Crohn i colitis ulce-

rosa. Aquests carnets serveixen per als seus portadors per identificar-se a qualsevol dels 123 establiments comercials i equipaments públics de Girona que col·laboren amb la campanya, cedint els seus lavabos a aquests pacients. Els carnets es reparteixen segons criteris

Xavier Aldeguer, responsable de la Unitat de Malaltia Inflamatòria del Trueta, amb la pacient que rep el carnet número 1

mèdics, tant a pacients de malaltia inflamatòria com a recent operats que durant el període post operatori patiran disfuncions intestinals. “No puc esperar!” és un projecte destinat a totes aquelles persones que per algun problema de salut, no contagiós, poden necessitar utilitzar de manera urgent i no previsible un lavabo en qualsevol moment. Concretament, es tracta de pacients de malaltia inflamatòria intestinal, pacients ostomitzats, pacients colectomitzats i pacients intervinguts de càncer de recte. Els comerços col·laboradors queden identificats a través d’un adhesiu a la seva porta

d’entrada que indica l’afiliació a la campanya. Aquesta era una reivindicació de l’ACCU Catalunya, que recentment ha obert la secció gironina. La malaltia inflamatòria intestinal (MII) és una malaltia crònica no contagiosa que afecta l’aparell digestiu i que, de moment, no es pot curar. La malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa són les principals malalties inflamatòries intestinals. Ambdues causen la inflamació del tub digestiu, fet que pot causar dolor, diarrees i sagnades. Els símptomes més comuns són: dolor abdominal, recargolaments freqüents, a vegades sagnada rectal, anèmia, disminució de la gana, etc.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

11:20

P谩gina 83


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:20

Página 84

NOTÍCIES SALUT

L’hospital arriba a casa El model de la “Planta Comunitària Virtual”, de l’Institut d’Assistència Sanitària, ha estat premiat pel Departament de Salut entre més de 600 experiències presentades en la III Jornada del Pla de Salut, celebrada a Sitges

L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha posat en marxa un nou model assistencial de seguiment de l’atenció dels pacients crònics amb complexitat, traslladant al domicili del pacient elements de l’atenció d’una planta hospitalària. L’objectiu del projecte és millorar la qualitat de vida dels malalts i cuidadors, la coordinació assistencial, i la capacitat resolutiva a l’atenció primària, alhora que evitar els ingressos no programats a l’hospital i les visites als serveis d’urgències. Durant els primers 7 mesos d’implementació del projecte s’han inclòs al programa 113 pacients, amb una mitjana d’estada de 55

dies. El 75.2% dels pacients tractats a la planta no han fet cap ingrés hospitalari no programat ni cap visita a urgències, el que representa un gran avantatge per a les famílies. Aquest model assistencial que pren el nom de “Planta Comunitària Virtual”, es gestiona des de l’atenció primària i permet una atenció de la persona de forma intensiva durant el temps en què s’ha valorat que és necessari. L’equip assistencial està integrat per un conjunt de professionals sanitaris i socials (infermeria, mèdics i de treball social) dels diferents nivells assistencials (atenció social, primària, sociosanitària i hospitalària), que treballen coordinadament.

morts per suïcidi a Catalunya. Des de l’any 2007, les morts per suïcidi superen les causa-

des per accidents de trànsit, una dada que fa reflexionar a les autoritats.

Francesc Solà

Control a les actituds suïcides Es posa en marxa un nou codi per disminuir les temptatives i la repetició amb una gestió protocol·litzada de les persones amb risc Francesc Solà

Tot i que Catalunya es troba per sota de la mitjana espanyola i europea en índex de suïcidis s’ha posat en marxa un programa per a disminuir-ne encara més la seva incidència. S’aplica a partir d’un exhaustiu seguiment de les persones identificades en el marc del sistema sanitari que estan en situació de risc, i amb l’aplicació d’una gestió més protocol•litzada que fins ara. El codi es basa en les experiències territorials desenvolupades a diferents centres que han estat recone-

84 I TOT Girona

gudes per la Comissió Europea com exemple de bones pràctiques assistencials. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) determina que el suïcidi és un problema de salut pública de primera magnitud i ha alertat sobre l’augment de la mortalitat per suïcidi. S’estima que cada any un milió de persones se suïciden al món. Les estadístiques no registren les temptatives autolítiques, però s’estima que existeix una raó d’1 a 20. És a dir, que hi ha 20 temptatives per cada suïcidi consumat. L’any 2011 van produir-se 485

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:21

Página 85

PUBLIREPORTATGE SALUT

El So dels Bols i el desbloqueig dels xacres Els bols actuen com un mitjà en el qual els nostres conflictes es tranformin en un sentiment harmoniós repartit entre cos i ment. Els xacres són una mena de vàlvules que tenim en l’aura i la seva funció és regular l’energia vital que flueix per tot el nostre cos. L’acció de la ressonància curativa amb bols s'encamina sobre el cos físic, emocional i sobre l'esperit. Els bols actuen com un mitjà en el qual els nostres conflictes interns es poden reconfigurar, per transformarse en un sentiment harmoniós, estan tranquil·lament centrats, aquests ressonen en cada cèl·lula del nostre cos o ment. Aquests vasos són part essencial en la tècnica utilitzada per a resoldre emocions carregades negativament. L’interès per Orient ens ha apropat a la curació a través del so i el despertar espiritual. Pel que fa als bols de quars, científics i metges reconeixen les característiques especials d’aquest material, amb una base científica que obre una finestra a les seves propietats curatives potencials. El principi de sincronia explica aquestes possibilitats, els nostres sistemes cos ment es reharmonitzen pel so dels bols i els efectes són físics, psicolò-

Març-Abril 2014

gics i espirituals. Moltes vegades haurem sentit dir el xacre bloquejat, o té un bloqueig en un xacre. Parlem de centres d'activitat per a la recepció, assimilació i transmissió de les energies vitals. Ja sabem, que disposem de 7 xacres més grans, amb els que principalment treballa el Reiki, i altres teràpies guaridores o alternatives. Cada xacre té la seva missió i governa cadascún dels òrgans del sistema endocrí. Quan un d’ells no funciona correctament, ja sigui per excés o defecte d'energia, es produeix un bloqueig, afectant així a les parts que regeix del cos físic, emocional o espiritual. El so dels bols ajuden a desbloquejar els xacres. Com per exemple, si s'està deprimit, amb dolor al pit, amb sensació de pes, sense ganes de sortir de casa, d’arreglar-te, de no voler veure a ningú, podem deduir amb aquests símptomes que alguna cosa va malament en el xacre del cor.

TOT Girona I 85


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

11:21

P谩gina 86


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:21

Página 87

PUBLIREPORTATGE SALUT

SONOR Girona, 40 anys millorant l’audició mb tres establiments oberts a Girona, Vic i Figueres, Sonor, que va ser el primer centre auditiu de les comarques gironines, ha obert la seva nova línia d’audiologia pediàtrica. Per als nens és molt important rebre una ràpida amplificació en cas de deteriorament auditiu i a Sonor s’han especialitzat en aquest camp, en el qual és fonamental utilitzar els ajustos i les funcions adequades dels audiòfons per permetre que tant la parla com el llenguatge es desenvolupin correctament. Els professionals de Sonor vetllen perquè els aparells funcionin de forma òptima en els entorns sonors propis dels més menuts. Des del 1973 el seu equip de professionals, que ara ja inclou la segona generació, s’ha guanyat la confiança i el respecte dels seus clients sempre aconsellant-los amb les millors solucions per a problemes auditius. Sonor disposa d’aparells amb un grau de perfeccionament i de prestacions variat, d’última generació, per tal d’adaptar-se a les necessitats estètiques, econòmiques i

A

d’audibilitat da cadascú. Tal com explica el seu gerent, Carlos Castel, el sector de l’audició ha anat evolucionant any rere any, i actualment el producte més innovador són els audiòfons digitals amb tecnologia Bluetooth, que permet connectar-se sense fils a telèfons mòbils, televisions o equips d’àudio o ordinadors, i sentir-hi d’una manera clara i natural. Els centres auditius Sonor tenen un laboratori i taller propis, on fabriquen tant els audiòfons intracanals fets a mida com tota mena de motlles i taps per a natació; això també els permet fer retocs i reparacions de manera ràpida i eficient. També hi trobareu tota mena de sistemes FM que milloren la intel·ligibilitat en condicions difícils com ara reunions, conferències, restaurants... Si té problemes auditius o requereix qualsevol producte relacionat amb l’audició, no dubti a passar pels centres auditius especialitzats Sonor, que a Girona es troba a la plaça Calvet i Rubalcaba, darrere el Mercat del Lleó. I Francesc Solà, periodista I

SONOR, Centre auditiu Plaça Calvet i Rubalcaba, 4 I GIRONA I Tel. 972 200 664 www.sonoraudifonos.com

TOT Girona I 87


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:39

Página 88

CASA I DECORACIÓ DECORACIÓ_MOBLES_REFORMES

Fibra òptica i llars intel·ligents La casa domòtica és ja una realitat


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:39

Página 89

DOMÒTICA CASA I DECORACIÓ

L’avenç de les noves tecnologies i l’entrada de la fibra òptica està deixant pas a una nova concepció de l’era digital aplicada a la llar Ariadna Ventura i Ros

mb l’arribada de la fibra òptica a les cases ha pres forma un nou panorama en què l’habitatge convencional s’està apropant vertiginosament a la futura llar digital; una llar que, en consonància amb els imparables avenços de la domòtica, es vol convertir en una casa intel·ligent en la qual es prima, sobretot, el confort, l’estalvi i la seguretat. Entre moltes altres avantatges, la domòtica en connexió amb la fibra òptica proporciona a l’habitatge fiabilitat en la transferència d’un gran volum de dades, la immunitat a interferències electromagnètiques i de radiofreqüències, i un sistema d’alta seguretat que permet la transmissió de dades. També cal destacar la velocitat d’accés a la xarxa, tant en la baixada com en la pujada de dades, que facilita la connexió per teleconferència i aporta una major estabilitat a les comunicacions; la possibilitat d’accedir a nous serveis associats a la línia contractada, com ara múltiples canals de televisió d’alta definició sota demanda, amb una qualitat d’imatge i so superior als estàndard previstos per a la televisió digital, o l’accés a tecnologies com el vídeo en tres dimensions (3D), que requereixen una gran amplada de banda. Quan parlem de llars intel·ligents gairebé sempre ens referim a la seva capacitat de connectar-se a internet i a altres xarxes. De fet, la fibra òptica ens permetrà accedir, en poc temps i de forma generalitza-

A

da, a un ampli conjunt d’aplicacions, moltes de les quals encara no s’han ni descobert ni dissenyat. La fibra òptica pot arribar fins a les nostres llars de maneres diferents. Una de les més conegudes són les xarxes FTTH (Fiber To The Home), capaces de connectar-nos amb Internet a velocitats de centenars de megabits per segon o fins i tot de gigabits per segon. Gràcies a aquestes connexions es pot accedir a tot tipus de continguts en temps real ( streaming), fer servir els serveis en el núvol com si els tinguéssim a casa, jugar sense retards, realitzar tot tipus de videotruca-

La xarxa òptica arriba a les cases a través de les xarxes FTTH (Fiber To The Home)

des en alta resolució i sobretot permetre l’execució d’aquestes i altres aplicacions a diversos usuaris de forma simultània. Però la fibra òptica també permet, a nivell domèstic, donar sortida a l’exterior a l’eixam d’objectes intel·ligents que tindrem a casa en els propers anys: electrodomèstics, sensors, robots netejadors, consoles, smart TV, equips d’àudio,

smartphones i, fins i tot mobles, bombetes, càmeres de seguretat i equips domòtics necessitaran un canal de banda ampla basat preferentment en la fibra òptica per poder actuar.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:39

Página 90

DOMÒTICA CASA I DECORACIÓ

Un futur que ja és ben present Encara que sembli treta d’una pel·lícula de ciència ficció, la casa domòtica ja fa temps que és una realitat. Les tasques quotidianes que s’hi realitzen queden en mans d’un sistema informàtic que controla la il·luminació, la climatització o la seguretat de la llar Ariadna Ventura i Ros

Imagina una casa en què, amb una simple trucada es puguin encendre o apagar els llums o la calefacció. En què, per veure una pel·lícula n’hi hagi prou amb prémer un botó, i immediatament després s’abaixin les persianes i la intensitat de la llum i es desplegui una pantalla de cinema. Una casa en què l’aigua de la dutxa surti, des de la primera gota, a la temperatura preferida de cada membre de la família, la rentadora es posi en marxa sola, aprofitant les hores en què el preu de l’energia és menor, i que si hi ha una fuita de gas una trucada al mòbil ens alerti.

90 I TOT Girona

Això és una casa domòtica. Encara que sembli treta d’una pel·lícula de ciència ficció, aquesta casa ja és una realitat. De fet, ja fa temps que és una realitat: s’anomena casa domòtica, i tots els aparells i instal·lacions domèstiques que integra estan connectats a dispositius intel·ligents que els activen i desactiven de forma automàtica. La domòtica presenta moltes avantatges. Per descomptat, fa que les llars siguin molt més confortables, pràctiques i segures, però sobretot, permet gestionar de forma molt eficient l’ús de l’energia i ajuda a estalviar aigua, electricitat i combustibles.

A la cuina, per exemple, la domòtica hi juga un paper molt important. Aquesta és la dependència de la casa en què es concentra el major consum d’energia, el 20% del total, perquè és on hi ha instal·lats la

La domòtica permet una gestió eficient de l’energia i aporta seguretat i confort a l’usuari

majoria dels electrodomèstics, grans i petits, com ara el frigorífic, el forn, el microones, el

rentavaixella o la cafetera. En una cuina domòtica, tots els electrodomèstics són de baix consum, i el seu funcionament es pot programar per aprofitar l’horari en què el preu de l’energia és menor. També disposen de dispositius per reduir el consum d’aigua, com ara aixetes intel·ligents, amb limitadors de cabdal, o rentavaixelles que utilitzen aigua reciclada de la pica. I per si fos poc, permet automatitzar moltes tasques, fins i tot estant fora de casa: preparar el cafè, encendre el forn, engegar la calefacció una hora abans d’arribar a casa o que el rentavaixella comenci a funcionar.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

10:39

P谩gina 91


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:39

Página 92

DOMÒTICA CASA I DECORACIÓ

El control de la il·luminació Els sistemes domòtics fan possible que s’aprofiti al màxim la llum del sol mitjançant el control de persianes i cortines, regula la intensitat de la il·luminació segons les necessitats de cada zona de la casa i utilitza sempre sistemes de baix consum energètic Ariadna Ventura i Ros

La il·luminació és la primera font de consum d’electricitat de l’habitatge, juntament amb la nevera. Suposa gairebé la cinquena part de la despesa total. Per això, si s’utilitza de forma eficient, permet estalviar molta energia. Algunes claus per aconseguir-ho són: il·luminar cada habitació només quan hi hagi algú a dins i fer-ho amb la intensitat adequada per a cada zona de la casa i per a les activitats que s’hi realitzin. Els sistemes domòtics, en aquest sentit, són uns bons aliats: utilitzen bombetes de baix consum, que gasten la quarta part de l’electricitat i

duren fins a vuit vegades més que les convencionals. També fan servir sensors de moviment que encenen automàticament la llum quan detecten la presència de persones, o l’apaguen quan no hi ha ningú. La domòtica, a més, aprofita al màxim la llum natural mitjançant el control automàtic de les persianes i cortines i regula la intensitat de la il·luminació. I permet programar la il·luminació segons els usos. Per exemple, mentre es prepara el sopar es pot il·luminar al cent per cent tota la cuina i quan arriba el moment de sentar-se a taula, deixar només encesa completament la zona del menjador, i la resta, al cinquanta per cent.

La climatització intel·ligent La domòtica contribueix a l’estalvi d’energia i al consum responsable: tant a l’hivern com a l’estiu, adapta automàticament la temperatura interior de cada estança per separat, en funció de l’hora del dia, de la presència de persones i de la temperatura exterior Ariadna Ventura i Ros

La climatització requereix una gran despesa d’energia, no només per l’ús necessari que se’n fa, sinó també, en molts casos,

92 I TOT Girona

com a conseqüència d’aïllaments deficients o usos incorrectes. En aquest cas, la domòtica també és una gran aliada. Cada estança de la casa presenta uns requisits d’ús o cin-

dicions tèrmiques diferents, que fan convenient que siguin gestionades de forma independent. I això és el que fa la domòtica: gestionar per zones la climatització. Per tant, cada habitació té, en tot moment, la temperatura justa i més adequada, sense consumir energia en les que no s’utilitzen. Els criteris que se segueixen per definir la zonificació de la casa solen ser l’ús de les habitacions, creant el que s’anomena zona de dia (menjador, sala d’estar, etc.) i zona de nit (dormitoris), i l’orientació de l’habitatge, considerant les aportacions energètiques solars, i creant les dues grans zones nord (estances no exposades a

la radiació solar) i sud (estances amb incidència solar). Altres consideracions que es tenen en compte són la freqüència i el temps de permanència de l’usuari. En un altre sentit, per evitar les pèrdues de fred o calor, quan s’obre una finestra i la climatització està activada, el sistema avisa l’usuari i apaga automàticament la calefacció o l’aire condicionat de l’estança. A més, el control automàtic intel·ligent de tendals, persianes i cortines redueix les necessitats de climatització perquè permet que s’aprofiti al màxim l’escalfor del sol a l’hivern i evita que la casa s’escalfi a l’estiu.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

10:39

P谩gina 93


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:39

Página 94

CERÀMICA

SANITARI, AIXETES

CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT

ELECTRODOMÈSTICS

M

ASIÀ és una empresa de subministraments per a la construcció, líder en el mercat que des de 1963 participa tant en els projectes més audaços, innovadors i emblemàtics com en tot tipus de petites i grans reformes, oferint sempre el millor servei i marques de primer nivell en aixetes, sanitaris, calefacció, aire condicionat, fontaneria, electrodomèstics, ceràmica i de vidre. Contacti amb nosaltres:

FONTANERIA

servei 50 anys al seu 1963 - 2013

Tel. 972 40 07 74 · Fax 972 40 13 84 mgirona@masia-sa.es www.masia-sa.com MAGATZEM - EXPOSICIÓ - MOSTRADOR - OUTLET

C/ Dr. Joan Torró i Cabratosa, 28 Polígon Mas Xirgu (al costat Bombers Girona) 17005 GIRONA Treballem amb les millors marques:

i també des de 2013

Una de les millors exposicions del sector, atesa per professionals, on trobarà tot el que desitgi.

Més de 2.000 m2 de magatzem, més de 5.000 referències en stock i un mostrador per donar servei als instal·ladors.

a Sabadell

C/Joanot Martorell, 96 · Nau 1 Tel. 937 112 333· mvalles@masia-sa.es

VIDRE


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:39

Página 95

CERÀMICA

IDRE

Masià, som distribuidors Baxi a Girona i provincia: CALDERES, RADIADORS, COL·LECTORS SOLARS, ETC...


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:39

Página 96

DOMÒTICA CASA I DECORACIÓ

La seguretat, en bones mans En una casa domòtica, tots els seus habitants poden estar ben tranquils, tant si són a dins com a fora de la propietat: detectors, sensors, panys electrònics, terminals biomètrics, simuladors i alarmes són els encarregats de tenir l’habitatge ben protegit Ariadna Ventura

Entre totes les prestacions que ofereix la domòtica a nivell domèstic, la seguretat és una de les més importants. Si es produeix una fuita de gas els detectors tallen automàticament el subministrament en qüestió i activen el sistema antiincendi i les alarmes. Per evitar l’entrada d’intrusos, a les

96 I TOT Girona

portes i finestres hi ha instal·lats sensors d’obertura i de trencament de vidres, i sistemes que detecten la presència de persones o vehicles a l’exterior (càmeres, sensors perimetrals, barreres de raigs infrarojos, etc.). La casa domòtica utilitza també panys electrònics, que funcionen amb targetes intel·ligents o de banda magnètica,

amb claus secretes; o bé terminals biomètrics d’empremta dactilar. Quan la casa està buida, els simuladors de presència encenen i apaguen els llums, i pugen i baixen les persianes. A més, les alarmes personals generen avisos si cal ajuda, S’activen polsant un botó o automàticament si el sistema detecta anomalies: si el propietari no s’aixeca del llit, si no ha pres

la medicina a la seva hora o si ha caigut i no es torna a aixecar de terra. Per si fos poc, ja existeixen robots que permeten als seus amos observar a través d’internet el que passa a casa encara que aquests estiguin a milers de quilòmetres. I estan preparats per fer una trucada al mòbil si detecten la presència d’un extrany.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:39

Página 97

Algunes prestacions Temporització i programació horària. Programació de l’apagada, l’encesa i la intensitat de la il·luminació de tota la casa, segons l’hora del dia i el dia de la setmana. Sensors crepusculars. Regulen la intensitat de la il·luminació artificial a mesura que es va fent fosc, ajustant-la automàticament a la intensitat mínima que cal per mantenir un nivell òptim en cada estança. Encesa preventiva automàtica. Davant de qualsevol fet inesperat, el sistema domòtic pot activar automàticament la il·luminació de tota la casa o d’un sol sector. Per exemple, si a la nit el sistema de seguretat detecta intrusió al jardí, es pot encendre automàticament la il·luminació de l’exterior i la de l’entrada de la casa. Sensors de lluminositat exterior i interior. Mesuren la intensitat de la llum. Es combinen per controlar automàticament l’obertura o tancament de persianes i l’encesa i intensitat dels sistemes d’il·luminació, per aprofitar la llum natural i obtenir en cada moment el nivell d’il·luminació desitjat, amb la menor despesa d’energia. Sistema de videoconferència. La interconnexió entre el televisor de la sala d’estar i els ordinadors i televisors de la resta d’habitacions permet, mitjançant càmera web, conversar des d’una cambra amb les persones que estan en un altre lloc de la casa i veure, a més, la imatge de l’interlocutor. Electrodomèstics connectats a internet. Els electrodomèstics domòtics permeten a l’usuari entrar a les planes dels seus fabricants per baixar programes d’ús, consells i actualitzacions de software i realitzar

Març-Abril 2014

un telediagnòstic per prevenir avaries i fer-ne el manteniment. A més, en estar connectats a internet, es poden encendre i apagar a distància. Cuina intel·ligent. Reconeix l’aliment que es vol cuinar amb només posar-lo a sobre i proposa el programa de cocció adequat, receptes diverses, temps d’elaboració, trucs, etc. I per si fos poc, informa sobre les calories que conté el plat. Alguns models no tenen delimitats els cercles de cocció. En aquest cas, en el moment d’utilitzar la cuina, n’hi ha prou amb pressionar amb els dits l’espai es que vol utilitzar per a la preparació del menjar. Etiquetatge de roba i rentadora intel·ligent. Algunes peces de roba porten un tipus d’etiquetes, anomenades smart tags o etiquetes intel·ligents, que incorporen un microxip amb informació sobre la seva composició. Aquestes etiquetes serveixen perquè les rentadores intel·ligents que tenen un receptor de ràdio llegeixin aquesta informació, la processin i enviïn missatges a l’usuari a través de la pantalla sobre com s’han de rentar. Despertador intel·ligent. Poc abans de l’hora programada, connecta automàticament la calefacció del bany i puja el termòstat del dormitori. Després, aixeca les persianes, posa música o la ràdio i connecta la cafetera, perquè l’esmorzar estigui llest en sortir de la dutxa. A més, informa de l’estat del temps i, fins i tot, pot avançar l’hora de llevar-se si hi ha retencions de trànsit o problemes de transport públic. Climatització independent. Com que hi ha estances que només s’utilitzen a la nit, l’àrea de climatització de la casa


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:39

Página 98

DOMÒTICA CASA I DECORACIÓ

domòtica inclou la “zona nit” que fa que, durant el dia es mantingui un nivell de temperatura d’economia d’uns 15 ºC, que canvia automàticament a una temperatura de confort d’uns 21ºC en el moment d’anar a dormir i de 18ºC mentre dormim. Home Theater. Sistema multimèdia, amb so Dolby Digital 5.1 i projectors amb pantalla gegant ocultables, que utilitza i reprodueix tot tipus de fonts. Aquest sistema centralitza tots els senyals de vídeo i àudio de la casa, incloses les de les càmeres de seguretat i el videoporter. Àudio-Vídeo Multiroom. Circuit de distribució d’àudio, vídeo i continguts multimèdia en les diverses estances de la casa. A més de la comoditat, en utilitzar un sol equip per a tota la casa, i no un per a cada habitació, s’estalvia energia.

98 I TOT Girona

Vidres intel·ligents. Disposen d’una làmina de control solar que deixa passar la llum, però no l’escalfor del sol. A l’estiu, evita que l’habitatge es reescalfi i redueix les necessitats d’aire condicionat. A l’hivern serveix com a aïllant tèrmic, i impedeix que l’escalfor de l’interior surti a l’exterior. Permet estalviar fins a un 60% en calefacció i un 52% en aire condicionat. Aixetes intel·ligents amb sistema d’estalvi d’energia. Limita automàticament el cabdal d’aigua al 50% i, per tant, el consum d’electricitat o combustible utilitzat per escalfar-la. Mecanisme de doble descàrrega de 3/6 litres al lavabo. Redueix el cabdal normal, de 10 a 3 litres per descàrrega, que suposa un estalvi d’aigua del 70%. Escalfament de l’aigua per acumulació total. Sistema

molt més eficaç que els de producció instantània i sense acumulació que permet la connexió automàtica a les hores vall per aprofitar la tarifa elèctrica més barata. l·luminació per fibra òptica al sostre. Sistema d’alta eficiència energètica que proporciona un estalvi del 80% en el consum d’energia. No necessita fils elèctrics, cosa que elimina el risc de descàrregues elèctriques en espais humits. Detectors d’humitat. Avisen en cas de vessament d’aigua o inundació, i informen sobre comportaments anòmals, com ara petites pèrdues incontrolades que, si no es reparen, poden suposar una pèrdua d’aigua molt considerable. Alarma de SOS o de pànic. Quan s’activa il·lumina completament l’interior i l’exterior de la casa, posa en marxa una si-

rena i avisa directament el personal de seguretat o la policia. Detectors de moviment de doble tecnologia. Combinen dues tecnologies: infrarojos passius, que reconeixen els canvis de temperatura de l’intrús, i microones, que detecten el moviments dels cossos. Per activar-se han d’actuar les dues tecnologies, cosa que proporciona una fiabilitat molt alta i màxima seguretat pel que fa a falses alarmes. Lector biomètric en accessos. Sistema de control d’accés, alternatiu a les clàssiques claus, targetes, codis... que escaneja les empremtes dactilars i les emmagatzema convertides en un codi numèric. Per obrir la porta, es fa lliscar el dit per l’escànner, que compara l’empremta amb les que s’han registrat i autoritzat prèviment, i només permet l’accés si coincideix amb les guardades.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

10:39

P谩gina 99


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:40

Página 100

IL·LUMINACIÓ CASA I DECORACIÓ

El futur es diu LED La il·luminació amb aquesta tecnologia és eficaç, eficient, duradora, respectuosa amb el medi ambient i controlable

100 I TOT Girona

Ariadna Ventura i Ros

La tecnologia LED, l’acrònim anglès de light emitting diode, és a dir, díode emissor de llum o díode lluminós, és ja part indispensable de les nostres vides: il·lumina semàfors, telèfons mòbils, ordinadors o els pilots d’encesa i apagada dels electrodomèstics de casa. Però

el seu desenvolupament promet molt més. Els experts la situen com la il·luminació del futur, més eficient i respectuosa amb el medi ambient. Alguna vegada he sentit dir que les bombetes es fonen perquè a cap fabricant li interessa vendre bombetes eternes. Les vendria, però només una vegada, és clar: és el que es coneix com

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

10:40

P谩gina 101


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:40

Página 102

IL·LUMINACIÓ CASA I DECORACIÓ

a obsolescència programada. No obstant, en els últims deu anys, han sorgit un tipus de bombetes que proporcionen una llum clara, no escalfen, consumeixen vint vegades menys que una bombeta incandescent i duren molts anys. Ja comencen a il·luminar les nostres cases i, segurament, sense que ens ho imaginem, ja estan presents en molts dels nostres electrodomèstics. Són els llums amb LED. Els díodes emissors de llum es coneixen des dels anys seixanta. De fet, el primer LED va ser

102 I TOT Girona

desenvolupat per Oleg Vladimírovich Lósev el 1927, però no es va utilitzar en la indústria fins als anys seixanta. Llavors no-

El llum LED, o díode lluminós, està cridat a fer desaparèixer la bombeta incandescent

més es podien construir de color vermell, verd i groc amb poca intensitat de llum i la seva

utilització es limitava als comandaments a distància i electrodomèstics, en els pilots d’ encesa i apagada. Tot va canviar el 1993, quan l’investigador Shuji Nakamura va inventar el LED blau, molt brillant, que es va utilitzar posteriorment com a base per a un LED blanc que combinava el blau amb fòsfor per obtenir llum blanca. Això va obrir la porta a la utilització dels LED en el sector de la il·luminació domèstica. Avui, la il·luminació amb LED en l’espai domèstic encara no s’ha popularitzat plenament, ja que

és cara. L’estalvi en el consum i la durada no s’han consolidat com a arguments suficients perquè els consumidors s’hi llencin en massa. Segons Greenpeace, els avantatges dels LED són més nombrosos que els desavantatges, però existeixen desafiaments tècnics que impedeixen la seva extensió massiva a les llars: abaratir-ne el cost, millorar-ne la potència i optimitzar-ne l’eficàcia. Quina és la meta? Desenvolupar LED que emetin llum blanca, la més utilitzada a les cases, de forma barata i eficient.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

10:40

P谩gina 103


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:45

Página 104

MODA I BELLESA MODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

Sense por d’exagerar Últimes tendències en joieria per aquest estiu


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:45

Página 105

JOIERIA MODA I BELLESA

Els dissenys grans i ostentosos, que no passen desaparecebuts, continuaran ocupant un lloc destacat en el joier Ariadna Ventura i Ros

es tendències en joieria, com les de roba, canvien absolutament cada temporada, malgrat que no ho fan tan dràsticament. Si aquest hivern hem vist peces grans, moltes baules, motius de creus i estrelles, i dissenys florals i animals, en clau maxi i a tot color, amb l’inici de la primavera tots aquests conceptes continuen amb força però multiplicats i augmentats per deu. De fet, les tendències en joieria per a la temporada primaveraestiu 2014 són tantes, i tant variades, com ho són els estils de cadascun dels dissenyadors que exposen les seves creacions sobre les passarel·les més prestigioses d’arreu del món, malgrat que moltes són remembrances d’èpoques i estils passats. És el cas de Ralph Lauren, que en la seva darrera col·lecció ha buscat la seva font d’inspiració en la Rússia Imperial, amb dissenys plens de diamants i brillants. En aquest sentit, es pot dir que el brillant, la pedra preciosa per excel·lència en joieria, continua mantenint el protagonisme en els dissenys més espectaculars. Repassant totes les passarel·les de l’escena internacional, el mínim comú denominador resultant són els dissenys grans, XL, o fins i tot XXL, amb pedres precioses centrals, acabats daurats, formes geomètriques, i molta opulència i brillantor . D’aquest escenari en destaquen els maxi collarets del dis-

L

senyador francès Heidi Slimane, els multi-cadena de la firma Assad Mounser, els d’estil bohemi i tribal de la firma Akong

London, les maxi perles, elegants i romàntiques, de la firma Chanel, les maxi polseres amb motius de la natura de la dissenyadora catalana Teresa Helbig, les agulles de pit amb plomes de la italiana Fendi, i un llarguíssim etcètera. De fet, els maxi collarets, o collarets XL, molt variats i vistosos, les cadenes oversized, els d’inspiració tribal i punk , els motius geomètrics, els animals i en forma d’insecte de Roberto Cavalli, els florals d’Òscar de

L’Imperi Romà o l’Alt Egipte són algunes de les inspiracions dels principals creadors la Renta, i les creus de Dolce Gabanna s’han convertit i continuaran essent sens dubte els accessoris must have d’aquesta temporada. També destaquen les cadenes i penjolls amb missatges subliminals; joies personalitzades amb frases, textos, paraules, inicials... I el choker , un nou terme anglès per al nostre joier, imprescindible aquest any, que es refereix als collarets curts i enganxats al coll. I com a tendència més transgressora, les peces d’inspiració punk mostrades per Versace, en collarets i braçalets compostos per autèntiques pues. En resum, podem parlar d’una joieria original i rica en tendències; peces que no són grans només per la seva mida, sinó per la seva bellesa i presència, i que la majoria de les vegades roben tot el protagonisme al disseny de roba sobre el qual llueixen.

TOT Girona I 105


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:45

Página 106

JOIERIA MODA I BELLESA

A les orelles, “chandelier”, i al cap, tiares bizantines Seguint la tendència d’aquest hivern, la temporada que està a punt de començar ens portarà arracades llargues, molt llargues, quant més llargues millor, amb llàgrimes, i els emblemàtics chandelier , que es van popularitzar durant la segona meitat del segle XVIII amb el nom de girandole , que en italià significa canelobre. I perquè aquest terme? Quan l’ús de les espelmes es va fer imprescindible en les reunions de societat, les dames van començar a lluir unes arracades molt grans, fetes amb pedres precioses, que els aportaven un toc de llum a la cara. Però de fet, els primers giran-

dole van fer la seva aparició

106 I TOT Girona

l’any 1963, de la mà del famós joier de l’època Gilles Legaré. Amb la baixada dels escots i els pentinats enrere, a mitjans del segle XVIII, els girandole es van començar a popularitzar i a fer més grans: l’ús massiu de

Moltes col·leccions mostren clares reminiscències d’èpoques i estils passats les espelmes a les reunions socials feien molt atractives aquelles joies. I del passat al present, i de les

orelles al cap: per a les que tenen vocació de princesa, les tiares i diademes de Dolce & Gabanna, amb incrustacions de pedres precioses, que no només serveixen per completar un vestit de festa, sinó que també es poden lluir de dia, s’han convertit en tot un hit i tornaran aquesta temporada primavera-estiu amb la mateixa força en què ho van fer la temporada anterior. Es tracta d’una col·lecció amb reminiscències del passat i plena de la ostentació de què van fer gal·la les emperadrius bizantines abans de la desaparició del seu imperi a mitjans del segle XV. Per aquest estiu, Domenico i Stefano han pre-

sentat una col·lecció històrica i mitològica amb complements brillants i daurats; joies que representen l’ànima Dolce & Gabanna, perquè segons els dissenyadors italians “les joies només es tornen realment inestimables quan adquireixen significat i fan dansar les emocions”. Pel que fa a les mans, Chanel també ha llençat una proposta arriscada: els fingernail rings, o anells per a les ungles, que es presenten com uns clars rivals al que ja és una tendència consolidada: els multifinger rings de Balenciaga: anells de més d’un dit, o per als cinc dits, plens de pedres, i quant més grans, millor.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

20/2/14

12:45

P谩gina 107


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:45

Página 108

JOIERIA MODA I BELLESA

El disseny, clau Els professionals del sector de la joieria a Catalunya busquen fórmules innovadores per superar l’actual context de crisi Ariadna Ventura

Creativitat, tècnica i professionalitat. Aquests són els tres elements que, ben combinats per les mans del joier, donen com a resultat petits tresors. Però també són les eines al servei del professional per dinamitzar un mercat colpejat per la davallada del consum intern. En aquest context, el formigó, el titani, la pell, el cartró, el plàstic o la porcellana són alguns dels materials que protagonitzen les joies contemporànies i que pretenen adaptar-se a uns pressupostos per a la compra de joies que a Catalunya han caigut any rere any des que va començar l’actual recessió econòmica. Ho explica el president del Col·legi de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC), Francesc Fayos, que coneix de ben a prop els reptes d’aquest sector i assegura que la cerca d’un llenguatge propi i distintiu dels professionals és un projecte en el qual cal treballar decididament: “Hem de ser capaços de crear el nostre llenguatge propi. De fet, ja existeix una fórmula pròpia de la joieria mediterrània que podem identificar

108 I TOT Girona

i que és francament exportable”. Joves joiers que volen emprendre un negoci propi, dissenyadors que experimenten amb materials més competitius o empreses familiars que s’adapten als nous comportaments dels consumidors actu-

El formigó, el titani, la pell, el cartró o la porcellana, presents en els dissenys contemporanis

als són un resum del treball que estan desenvolupant els protagonistes del sector de la joieria a Catalunya. Una altra de les tendències actuals del sector és que, amb l’escassetat de la demanda massiva d’aquest tipus de producte, i gràcies també a l’aposta de joves promeses del sector per impulsar nous llenguatges artístics aplicats a les peces d’or, plata i d’altres materials preciosos, han donat com a resultat joies que dialoguen més amb l’art que amb les tendències.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

20/2/14

12:45

P谩gina 109


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:45

Página 110

ENTREVISTA MODA I BELLESA

Núria Besalú Dissenyadora de moda masculina 110 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:45

Página 111

ENTREVISTA MODA I BELLESA

Amb només 29 anys, aquesta gironina és una de les dissenyadores de capçalera de les col·leccions per a home de la marca Rushmore, de la filial espanyola de Prominent Apparel, una empresa especialitzada en la producció tèxtil i fabricant per a grans cadenes com Zara Ariadna Ventura Ros

‘on ve el teu interès pel món del disseny i la costura? Jo sempre he sigut una persona molt artística i creativa, sempre m’ha agradat la pintura, les arts plàstiques... Vaig cursar Batxillerat Social a La Salle, i veia que no m’acabava de convèncer, sabia que no era el que volia fer. I vaig començar a buscar alguna carrera relacionada amb el tema artístic. A Barcelona hi havia Belles Arts, però tampoc em deia res. Jo no tinc cap familiar que s’hagi dedicat mai al món artístic, per això estava explorant un món totalment nou per a mi. Les opcions eren disseny gràfic, disseny multimèdia, disseny de moda i teixits... La meva primera idea va ser estudiar disseny gràfic, que es basa en plasmar les teves idees sobre un paper, i era el que s’apropava més al

D

Març-Abril 2014

que volia fer. Després d’assistir a les jornades d’orientació de diverses universitats de Barcelona vaig anar a parar a l’Escola Superior de Disseny ESDI de Sabadell. Allà em van comentar que m’ho pensés bé, perquè en

Dins el món de la moda es desconeix molt l’especialitat del disseny de teixits el disseny gràfic plasmes la teva idea sobre un paper, però en el disseny tèxtil pots donar forma i volum a allò que tens al cap. Això em va fer pensar molt. I vaig provar. I et vas especialitzar en el disseny tèxtil. Si, la meva promoció va ser l’última d’aquesta especialització. Érem només 8 persones a la

classe. Durant la carrera vaig veure que les assignatures de moda no m’acabaven de convèncer, sobretot per la valoració subjectiva dels professors. El tèxtil és més tècnic, més teòric. Dins el món de la moda, hi ha molta gent que desconeix que aquesta especialització. Explica’m una mica els inicis de la teva carrera professional. Durant l’últim any de carrera vaig anar a fer les pràctiques obligatòries a l’empresa en què estic ara, situada a Sant Cugat del Vallès, que era on vivia. Vaig començar així, durant tres mesos, tots els matins. En acabar les pràctiques ja em van demanar si m’hi volia quedar tres mesos més. I des de llavors, fins ara. Com és un dia qualsevol a la teva feina? El primer que faig és obrir l’ordinador i llegir i contestar tots

els correus electrònics que m’arriben d’Àsia. Rushmore és una marca de Prominent Apparel España, filial del grup Prominent, que alhora pertany a Itochu Global, una multinacional japonesa molt gran, en què el sector tèxtil només és una part. I tenim oficines a Vietnam, Bangladesh, etc. Quan ja tinc tots els correus respostos, la meva feina depèn del moment en què es troba la col·lecció. Faig el llançament de fitxes tècniques, on hi apareixen les especificacions de com han de ser totes les peces de la col·lecció; controlo el volum de la col·lecció... Es podria dir que jo penso la col·lecció sencera, però després la col·lecció passa per moltes mans. Moda per a l’home real o moda creativa i de passare·la. Amb quina et quedes? Moda real, sens dubte. Jo prefereixo una moda còmoda, portable.

TOT Girona I 111


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:45

Página 112

ENTREVISTA MODA I BELLESA

Com definiries l’home al qual van dirigits els teus disseny? Tenim vàries línies. Tenim roba per a un home clàssic, que per anar a treballar s’ha de vestir arreglat, però també tenim una línia per a l’home que no vol anar tant arreglat a la feina però al qual li agrada vestir bé, i pot anar amb texans foscos, una camisa rentada i una americana de punt; un home més urbà, del dia a dia. També hem fet un petit incís en la col·lecció, que no és la que ens està funcionant millor, per a un home de cap de setmana, més esportiu. Com definiries les teves propostes? A mi m’agrada treballar un concepte de moda polida, comercial, de roba còmode, portable. M’agrada que la gent digui: “jo això m’ho posaria”. Descriu-me en grans pinzellades la teva última col·lecció. Hem fet una col·lecció en què predominen sobretot els colors marrons, els blaus marins, els burdeos degradats fins al marró caldera, més taronjós. A totes les peces hem creat pe-

112 I TOT Girona

tits detalls interiors de blau elèctric i taronja pujat per donar tocs de llum. Pel que fa als teixits, hem utilitzat molt els teixits llanosos, els quadres de gal·les i els quadres escocesos, molt subtils, sense exagerar. Una peça destacada són les americanes de llana toves, molt lleugeres, que no s’arruguen.

El món de la moda no és tan bonic com sembla, s’ha de treballar molt i s’ha de fer de tot

Pe r ò a q u est a h a est a t l a co l · l e cc i ó d e l ’ h i ve r n d e l 2014-2015, que és la que acabeu de tancar. Avança’m ara una mica la temporada de primavera-estiu que començarem. En aquesta col·lecció també destaca molt el color. Hem treballat sobretot la gamma de colors primaris: blau, vermell, verd i taronja. I les formes, en-

tallades. També hem fet unes camises amb estampats digitals, és a dir, fotografies estampades, amb motius selvàtics i florals. També es portarà molt el tema nàutic: detallets d’àncores, nusos mariners i ratlles. Com veus en aquests moments el futur de la moda espanyola? Jo crec que ara és el moment d’innovar. La nostra empresa, si més no, així ho creu. Volem fer que la marca creixi. Portem 12 anys en el sector de la camiseria clàssica, i ara hem llençat aquesta línia de 360º, que és una col·lecció completa. De moment la marca es comercialitza als centres d’El Corte Inglés, però el nostre objectiu en aquests moments és posar botigues a peu de carrer, perquè la marca es doni a conèixer. Quins consells donaries als joves que comencen en el món del disseny i la moda i s’hi volen dedicar? Primer, que s’ho pensin molt bé, els hi ha d’agradar molt, no és tant bonic com sembla. És un món complicat. S’ha de tre-

ballar molt, Jo he fet de tot: des de cosir, tallar metres i metres de teixit, fins anar a Madrid amb el cotxe carregat de peces per fer una presentació. Has de tenir molta passió i ser treballador. El món de la moda està molt mitificat. Si, hi ha molt desconeixement. La gent no és conscient de tota la feina que hi ha al darrera, només veuen la part bonica, l’actriu que porta el disseny dd’un determinat dissenyador. I per arribar al nivell dels grans dissenyadors cal fer molt de camí. Ara estàs treballant per a una gran marca, però més endavant t’agradaria treure la teva pròpia firma? Sí he pensat en un projecte personal, però ara no és el moment. Dins d’aquesta empresa encara puc aprendre molt. Si poguessis escollir a quin personatge famós vestir, a qui triaries? No m’ho he plantejat. Amb el model de la nostra última col·lecció, Christian Göran, em dono per satisfeta.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

20/2/14

12:45

P谩gina 113


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

20/2/14

12:45

P谩gina 114

PUBLIREPORTATGE MODA I BELLESA

Sal贸 de Bellesa Yang El centre celebra els 30 anys oferint bellesa i salut

114 I TOT Girona

Mar莽-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:34

Página 115

PUBLIREPORTATGE MODA I BELLESA

Des del 1984, el Saló de Bellesa Yang, de Banyoles, posa al servei de les seves clientes tractamens estètics d’avantguarda, a més d’un tracte càlid i humà, sota el lema “l’art de mimar el teu cos” Ariadna Ventura Ros

Des que va obrir les seves portes, l’any 1984, el Saló de Bellesa Yang, situat a l’Av. Països Catalans, 41-43 de Banyoles, no ha parat ni un moment de treballar per oferir a les seves clientes els tractaments estètics més innovadors i avançats per cuidar el seu cos, amb un servei de qualitat càlid, humà, discret i personalitzat. El centre està regentat per Conse Terradas, l’ànima del saló, que des de ben petita ja era conscient que la seva passió era l’estètica. “Després de treballar un any i mig com a esteticista a la Perruqueria Llambrich, de Girona, i adquirir l’experiència necessària, vaig decidir obrir el meu propi saló, i des de llavors no he parat de treballar per oferir a les meves clientes el millor servei i els tractaments més avançats, intentant millorar dia a dia la comunicació directa amb totes les persones que han passat i passen per les nostres instal·lacions”. Segons Conse, aquests 30 anys de camí han estat possi-

Març-Abril 2014

bles gràcies a tot l’equip del centre, que en aquests moments està format per la Lourdes, la Maria i l’Eli, i a tots els clients i amics, a qui vol donar especialment les gràcies. “Durant aquests 30 anys –explica Conse– hi ha hagut molts canvis: abans l’estètica era un luxe, una despesa innecessària; ara, per sort, això ha canviat, i gràcies a la cultura del benestar, cuidar el cos i la ment ja és una necessitat”. “Amb aquesta tendència hem volgut apostar pels tractaments de spa , que ajuden a millorar el benestar, l’harmonia corporal i per tant la bellesa i la salut del client”. “Volem que el client se senti bé, a gust, i que tingui un moment per a ell”. “El mateix passa amb els xecs regal; ara cada vegada hi ha més gent que regala bellesa”. Tot i els canvis que ha patit el sector, Conse parla orgullosa

de les clientes fidels del saló, “clientes de tota la vida, moltes de les quals ho són des que vaig inaugurar, ara fa 30 anys”. Abans de començar qualsevol tractament, l’equip de professionals del centre elabora un estudi personalitzat i un diagnòstic clar i precís, per obtenir resultats totalment ajustats a les necessitats de la clienta, tenint sempre en compte les seves preferències i prioritats. Per fer-ho, el centre disposa de les últimes novetats en aparatologia i productes d’alta gamma, de les firmes Germaine de Capuccini, Institut Esthederm i Sothys. Pel que fa al futur, Conse Terradas explica amb il·lusió que acaba de rebre la proposta de portar i dirigir la zona de Spa de l’Hotel Casa Anamaria 4 estrelles, a 8 quilòmetres de Banyoles, que està previst que s’inauguri aquest estiu.

SALÓ DE BELLESA YANG Av. Països Catalans, 41-43 entl. 2a I BANYOLES Tel. 972 57 40 91 I yang@saloyang.com I www.saloyang.com Facebook/SaloBellesaYang.com

TOT Girona I 115


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

11:37

Página 116

ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Educar en la igualtat amb la pilota als peus Primer any del Gerunda FC de futbol femení El febrer del 2013 es va fundar aquest club adreçat a les nenes de Girona que volen gaudir d’aquest esport sense pensar en la competició, i que es presenta com una activitat extraescolar itinerant per diferents patis d’escola i camps de futbol de la ciutat Francesc Solà

F

a poc més d’un any va néixer el Gerunda FC, l’escola gironina de futbol femení que ha trencat els motlles de la manera d’entendre aquest esport en edat infantil. En primer lloc perquè està destinat únicament a les nenes, i seguidament perquè no té cap interès en entrar en el

116 I TOT Girona

futbol de competició, centrantse exclusivament en la faceta formativa i educadora del futbol i ho fa en l’àmbit escolar, ja que dos dies a la setmana els entrenaments són en patis d’escoles de la ciutat. Actualment hi ha 16 nenes d’entre 6 i 12 anys que formen part del Gerunda FC, i per conèixer com viuen la seva passió ens citem un dilluns a mitja tarda al camp de futbol municipal

de Fontajau. El fundador i ànima del club és l’expresident del Girona Carles Teixidor, i ja és al mig del camp donant instruccions. Indica, crida i mana com si fossin adultes i s’hi guanyessin la vida amb el futbol, és així com ell entén aquest esport: una escola de valors, educació i respecte al rival. Quan les nenes arriben es donen la mà, semblen més grans del que són i tot. A poc a poc el camp

es va omplint de samarretes de color fúcsia i les entrenadores organitzen exercicis amb pilota que totes segueixen atentament. Fins i tot ha vingut l’Alèxia, la més gran de l’equip, que té una lesió al canell i avui no pot entrenar. Teixidor veu el nou projecte com un repte encoratjador per a les nenes, que reclamen un tracte just, ja que estan bastant abandonades, segons considera.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

11:47

Página 117

FUTBOL ESPORTS

Els pares i mares, encantats El pare de l’Àlexia (12 anys), Ricard Camó, assegura estar molt satisfet per la filosofia educativa del club i el bon ambient que s’hi respira; a més, “com que ella no té la fal·lera per a competir, només vol gaudir del futbol, entrena després de l’escola i el cap de setmana no hem d’estar

Març-Abril 2014

pendents d’anar amunt i avall a fer partits”, assenyala. Per la seva banda l’Eulàlia Miret, mare de la més menuda (Marta, 6 anys), diu que “està contenta de venir faci fred o plogui, la motiva molt venir a entrenar i malgrat la diferència d’edat fan molta pinya i es cuiden les unes a les altres”, explica

TOT Girona I 117


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

11:37

Página 118

FUTBOL ESPORTS

Carles Teixidor Ex president del Girona i home de futbol de tota la vida, Teixidor està entusiasmat amb el seu projecte educatiu de futbol femení Francesc Solà

El futbol ja et ve de lluny, oi? I tant! El meu avi fa ser fundador del Girona als anys 20, el meu pare en va ser jugador i entrenador dels juvenils i jo mateix en vaig ser president. Com arriba un president a convertir-se en entrenador? Sempre m’ha agradat entrenar mainada, com més petits millor. Els ensenyo de zero i quan ja en saben una mica els deixo en altres mans. I per petits que siguin els exigeixo com si fossin grans, sempre amb l’amistat com a eina de bona entesa.

118 I TOT Girona

el camp de futbol, perquè també és bo que puguin jugar en un terreny de debò. Què les motiva a jugar aquí i no amb un altre equip? Segons on vagin, si no saben jugar no les voldran perquè fan competició. La nostra filosofia és una altra, tot i que també organitzem amistosos perquè puguin posar en pràctica el que aprenen als entrenaments. I q u a n vo l e n co m e n ç a r a competir, aleshores marxen? Sí, aquesta temporada n’hem perdut 15 que han volgut anar a jugar partits.

I quan és que decideixes fer el salt cap al futbol femení? Un dia donant voltes al tema vaig veure que les nenes no tenien gaire llocs on anar. El Girona tenia un femení molt bo, però amb el temps de cinc equips que hi havia a la ciutat només en queden dos, i de tant en tant veus alguna nena jugant en equips mixtes. Va ser llavors quan vaig fer el cop de cap.

Tot i així, renuncies a fer competir el Gerunda? Si al final és el que les nenes volen, ho farem, però sense perdre la nostra identitat com a club obert a l’educació. Als pares els va molt bé que anem per les escoles, perquè saben que les seves filles surten de classe, les entrenadores ja les esperen per berenar i posar-se a entrenar.

Amb quina filosofia? Només jugar, sense competir. Vaig parlar amb les escoles de Girona per oferir l’activitat com una extraescolar més, i dos dies a la setmana entrenem en patis i un dia tenim a disposició

Els pares són més protectors amb les nenes? I tant! Els dies que plou a la ciutat de Girona hi ha mil nens entrenant i no passa res, i en canvi aquí en fallen la meitat a la que cauen quatre gotes.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaciรณn 1

21/2/14

11:48

Pรกgina 119

ESPORTS

Marรง-Abril 2014

TOT Girona I 119


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

11:37

Página 120

RUGBI ESPORTS

Les campiones de Catalunya El GEiEG femení de rugbi s’ha convertit per primera vegada a la seva història en campió de Catalunya, quan fa deu anys de la formació d’aquest conjunt que actualment competeix al màxim nivell de la lliga estatal Francesc Solà

Per primera vegada en els seus deu anys d’història l’equip femení del GEiEG de rugbi s’ha proclamat campió de Catalunya. Ho ha fet en derrotar a la final a l’equip barceloní de l’INEFC per 24 a 18, després que en el partit d’anada jugat a Barcelona les grupistes ja agafessin avantatge (19 a 29). El partit va seguir el guió dels partits anteriors entre ambdós conjunts. Joc ràpid, de qualitat i atacs llargs per part dels dos

Coral Vila va agafar l’equip fa 10 anys i avui encara es manté la línia encetada aleshores equips, una mostra més de l’enorme qualitat que presenten a les seves files. Només petits detalls van fer que les gironi-

nes aconseguissin emportar-se la victòria, en un partit final que va fer gaudir al nombrós públic que es va aplegar al camp de rugbi del GEiEG. El bloc que entrena Coral Vila s’estrena en el palmarès de la lliga catalana femenina i suma el seu primer títol. Aquest només fa que certificar la bona línia triada pels responsables tècnics grupistes i més concretament per la seva entrenadora que es mostrava

satisfeta per la consecució del triomf. Malgrat tot, Vila expressava que “estic contenta, clar que ho estic, però més que pel títol per com aquest grup va creixent i creient a les seves possibilitats”. Fa 10 anys, quan Coral Vila va voler responsabilitzar-se del femení, de cap manera hagués pensat aconseguir el títol de campiones de Catalunya. Ella mateixa ho reconeix dient: “jo

no em plantejava guanyar cap títol, simplement el meu objectiu era gaudir amb el grup, anar creixent i veure com amb l’esport podia aconseguir il·lusionar a la gent”, tastant encara la mel de la victòria. Vila afegia que “el títol de Catalunya serveix per certificar que la línia que vam marcar a l’inici era la correcta i que és la mateixa que seguim implantant a l’actualitat”.


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

20/2/14

11:37

P谩gina 121


039TOTGir.qxd:Maquetaciテウn 1

21/2/14

12:56

Pテ。gina 122

MOTOR CIRCULACIテ点VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Dani Oliveras Pilot de Gas Gas, ha fet el seu primer Dakar


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:56

Página 123

ENTREVISTA MOTOR

El jove pilot de Vilablareix, amb un palmarès impecable en trial, ha completat amb èxit la seva primera gran aventura d’Enduro Francesc Solà

nhorabona! Primer Dakar, amb ben poca preparació i arribes a Valparaíso en el 36è lloc. Moltes gràcies. Tant jo com l’equip Gas Gas estem molt satisfets. Anàvem a mirar d’acabar la prova i sobretot a agafar experiència perquè no en tinc gaire, i crec que l’objectiu l’hem complert.

E

Amb el currículum que presentaves en raids com aquest més d’un donava per impossible que acabessis. Ni jo mateix sabia on em ficava realment, no tenia ni idea de la duresa d’aquesta prova, ni coneixia el ritme de carrera, res de res. Jo m’estava preparant pel Dakar 2015 però la sobtada baixa de Jordi Viladoms de l’equip va precipitar les coses. I sense esperar-ho Gas Gas et truca al novembre, oi? Exacte, tot va ser molt ràpid. Amb prou feines havia fet mai road book, només una mica amb cotxe, però el concepte de navegació damunt de la moto era desconegut per mi. Sort que dues setmanes abans de marxar vam fer una estada al Marroc. Un curs intensiu per empapar-se de sorra i dunes? Més o menys. He d’agrair molt a en Gerard Ferrés i en Marc Guasch que em van acompanyar i allà vaig aprendre de què anava tot això. Em van insistir molt en la importància d’anar fent el dia a dia i poder acabar cada etapa. I et poses en marxa. Quan t’adones que ho estàs fent prou

bé com per poder completar el raid? Sincerament, mai vaig pensar que no ho podria fer. Va ser molt dur, això sí, amb etapes molt complicades tant tècnica com físicament, i sobretot molt castigats per la calor. Vaig intentar agafar un ritme bo i minimitzar els riscos de caigudes, tenia clar que no havia d’anar sempre al màxim perquè el que importava era agafar experiència. De tots els consells que et van donar, quin donaries tu a qui un dia s’enfronti al seu primer Dakar? Que s’ho agafi amb molta calma i que estigui pendent del llibre de navegació. Quan surts darrere d’altres pilots pots anar seguint les traces a la sorra, i la referència és molt bona, però no te’n pots fiar perquè al mig de les traces hi ha perills. Cal anar seguint el llibre quilòmetre a quilòmetre. A mi em van insistir molt en això, i realment tenien raó. Recordes el moment més dur? La tercera i quarta etapa van ser duríssimes, i a la cinquena em va impactar veure gent experimentada que anava abandonant. Te’ls trobaves al costat de la pista totalment destrossats i això em va fer reflexionar molt sobre la conveniència d’agafar-m’ho amb calma i no voler córrer més del compte. Pensant en el proper Dakar? I tant! Tinc altres projectes però ja hi penso. A mi el trial m’ho ha donat tot i ara vull aprofitar tot el coneixement i l’experiència que tinc per portar-la cap al terreny que ara em motiva més.

TOT Girona I 123


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:56

Página 124

NOTÍCIES MOTOR

La nova generació del Ford Kuga El nou Ford Kuga és més còmode que el seu predecessor, més gran i, sobretot, més silenciós. Arriba amb una completa gamma, amb tracció davantera i integral, i amb un preu ajustat per al complet equipament que ofereix. Francesc Solà

Podràs obrir i tancar el maleter sense utilitzar les mans, amb un simple moviment del peu, una revolucionària tecnologia única al mercat. És només una de les maneres d’introduir aquesta nova generació del Ford Kuga, en què disseny i bellesa s'uneixen per demostrar que una imatge val més que mil paraules. La seva línia de cintura cromada, l'inconfusible difusor posterior i les seves discretes barres portaequipatges, potencien la puresa de línies d'aquest nou vehicle. És modern i amb qualitats i acabats de primera. Els seients esportius i l'exclusiva consola de control et sorprendran al principi. Però són els detalls, com el suau tacte del panell d'instruments i el minuciós disseny

els que criden més l’atenció. La nova generació Ford Kuga està disponible en una gran varietat de colors (sòlids i metal·litzats), com el verd Giner Ale de la fotografia. Per tal de mantenir el control

Està ple de detalls de tecnologia intel·ligent, que faciliten la conducció en tot tipus de superfícies el Kuga està ple de tecnologia intel·ligent que fa que la conducció sigui més senzilla i agradable, tant en zones urbanes com en terrenys escarpats. Compta, a més, amb tota una gamma de funcions innovadores

pensades exclusivament pel confort i la comoditat de qui hi viatja. A més d'un habitacle més ampli i luxós, disposa de multitud de sistemes pràctics i flexibles d'emmagatzematge. Pel que fa als motors, els nous Kuga redueixen el consum de combustible, aconseguint un vehicle més eficient i respectuós amb el medi ambient, perfeccionant l’equilibri entre prestacions i eficiència. El motor de gasolina EcoBoost de 1,6 litres ofereix un rendiment excepcional, amb 150 CV i transmissió manual de sis velocitats, o amb 180 CV i transmissió automàtica de sis velocitats. Els dos motors dièsel proporcionen gran potència i màxima eficàcia. El primer és un motor dièsel Duratorq TDCi de 2 litres (140 CV) amb transmissió ma-

nual de 6 velocitats. El segon és un dièsel de 163 CV de 2 litres, un motor capaç de superar les condicions tot terreny més extremes. També destaca el suau canvi de marxes automàtic Powershift, de sis velocitats i doble embragatge, que fa que la conducció sigui més fluida.

FITXA TÈCNICA Kuga Titanium 2.0 TDCI 140cv 4x4 Longitud: 4.524 mm Amplada: 1.838 mm Alçada: 1.701 mm Motor: 4 cilindres. Dièsel Cilindrada: 1.997cc Potencia màx.: 1401 CV a 3.750 rpm Velocitat màx.: 188 km/h Consum mitjà: 5,9 litres Pes: 1.692 kg Maleter: 456 litres

124 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:56

P谩gina 125


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:56

Página 126

NOTÍCIES MOTOR

La policia patrulla amb híbrids Són vehicles que no emeten partícules contaminants L’Ajuntament de Girona aposta per modernitzar la flota de vehicles seguint la línia de la mobilitat ecològica, i després de renovar els equips de neteja viària ara incorpora aquests vehicles policials que són molt respectuosos amb el medi ambient Francesc Solà

En un pas més cap a una ciutat neta i més sostenible, l’Ajuntament de Girona ha presentat tres nous vehicles híbrids que es destinen a la Policia Municipal. Els cotxes, que utilitzen

combustible híbrid (benzina i gas liquat de petroli, també conegut com a GLP), es fan servir per als torns de patrulla dels agents policials i incorporen un equip de transport de persones detingudes, format, entre altres elements, per una mampara

posterior de separació dels detinguts. La gran novetat d’aquesta incorporació és el respecte al medi ambient que suposa, ja que aquests vehicles emeten un 0% de partícules a l’atmosfera. L’aposta del consistori és seguir

en el camí de la mobilitat ecològica i, en aquest sentit, la propera flota de busos que s’adquireixi també constarà de vehicles híbrids i, a més, s’incorporaran bicicletes a la flota de la Policia Municipal. Els nous vehicles són tres turismes Seat Altea, que s’han ad-

Són cotxes per als torns de patrulla, que s’han adquirit amb rènting amb opció de compra

L’aspecte dels nous vehicles no es diferencia dels convencionals amb motors dièsel

126 I TOT Girona

quirit a través del sistema de rènting amb opció de compra. Actualment, a la ciutat de Girona hi ha una estació de servei de la companyia Repsol que serveix GLP. Amb el mateix propòsit de fer de Girona una ciutat més ecològica, fa uns mesos la flota de vehicles de neteja es va renovar amb vint nous vehicles elèctrics que operen diàriament pels carrers. Alguns estudis indiquen que els vehicles de servei són un dels que més contaminen, i d’aquí ve l’interès en substituir-los per d’altres més ecològics i suficient autonomia.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaciรณn 1

21/2/14

14:15

Pรกgina 127

MOTOR

Marรง-Abril 2014

TOT Girona I 127


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

11:58

Página 128

GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

El magnolier florit Les Magnòlies d’Arbúcies es renova Isidre Fradera i Roser Gomà, amb el cuiner Víctor Trochi, conformen la personalitat d’un restaurant que ofereix una cuina de mestissatge respectuosa amb la cuina catalana i els productes de la Selva, casada amb ingredients i tècniques d’altres continents Salvador Garcia-Arbós

sidre Fradera i Roser Gomà modelen contínuament el restaurant que van obrir l’1 de juliol del 1996 en una senyora torre dels jardins de Can Badés, d’Arbúcies. Ara s’han posat a les mans d’Adam Martí, d’Italy Interiors, per redecorar Les Magnòlies. El xef argentí Víctor Trochi es cuida de sorprendre la clientela amb els seus plats. El mes de

I

128 I TOT Girona

novembre del 2012 ja els va arribar el reconeixement per la seva cuina, quan Michelin va anunciar una estrella per a la guia roja del 2013. Adam Martí vol sorprendre amb la decoració, amb l’escenari: “I només tinc tres segons per impactar, i no vull deixar ningú indiferent.” La magnòlia, la flor, ha agafat el protagonisme a tot el restaurant, especialment a la part de dalt, on hi ha els serveis, que han estat totalment renovats, i una vitrina amb guardons i re-

cords del restaurant. La magnòlia i el magnolier també han tingut i tenen protagonisme en el restaurant d’Isidre Fradera i Roser Gomà. Víctor Trochi ha fet un gelat de flor de magnòlia i ha fet fumats cremant la fulla. I tenen al cap fer més coses amb aquesta espècie present al jardí amb tres exemplars monumentals que han donat el nom al reconegut restaurant d’Arbúcies. La cuina de Víctor Trochi té això, aquesta recerca constant

de fusionar la cuina catalana tradicional amb els ingredients i les tècniques d’altres cultures culinàries. Trochi s’empapa de l’entorn: coneixia poc els bolets o la caça i ho ha entès molt bé, de la mateixa manera que ha quedat captivat per les coses de pagès, com el xai de Can Blanc, els pollastres de Mas Ollé o del peix de Blanes. “És una cuina de la terra que trepitgem i del mar que ens banyem: saborosa i gustosa”, elogien Isidre Fradera i Roser Gomà.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

11:58

Página 129

REPORTATGE GASTRONOMIA “Faig una cuina de mestissatge d’arrel catalana amb ingredients de fora: Slow Food, amb un matís japonès o americà, que sempre li aporten alguna cosa”, comenta Trochi. Diria, fins i tot, que representen una revisió del plat tradicional, sense allunyar-se del concepte. Per exemple, substituir el picant clàssic del cap i pota, presentant el plat amb un aire de wasabi. O fer un cupcake de romesco amb anxoves; un resultat no dolç, ni salat, però evocador de menges conegudes. O el Mar i Muntanya amb infusió de bolets, lligat amb dashi, el brou de peix clàssic de la cuina japonesa. Les postres destaquen en la cuina de Víctor Trochi, de qui s’ha de ressaltar que el 2011 es va imposar en la tercera edició del Concurs The Best Restaurant Dessert. En serveix sempre quatre, d’entre les quals destaca sempre la presència de la xocolata final i de la fruita inicial per marcar la trasició del darrer plat cap a les postres. També llueixen, per interessants i divertits, els petits

fours, en la línia dels aperitius, que es poden captar com un joc. Els plats, com s’ha comentat, es presenten sempre contundents i entenedors.

El celler i els destil·lats La carta de vins pensada per Isidre Fradera és interessant per la defensa dels valors ultra-

Març-Abril 2014

locals i per la presència de vins d’arreu. Fer un menú amb vins del Montseny esdevé una experiència màgica, pel fet que la Selva interior i el Montseny no ha estat mai un regne vinícola, sinó el paradís de les millors aigües. Destacaria també l’apartat del carro de licors, amb una dotació de 40 whiskies, més de mig centenar de ginebres una vintena de conyacs, brandis i armanyacs, a més d’altres digestius i destl·lats.

Evolució natural L’origen de Les Magnòlies és l’exemple del que hauria de ser l’evolució natural d’un restaurant. El 1995 decideixen comprar la casa per fer un restaurant. Isidre Fradera tenia La Pedrera, el restaurant típic de carn a la brasa, rostits i guisats. Roser Gomà, de Barcelona, és filòloga, i es dedicava a les traduccions i les correccions i feia de professora a l’escola d’adults d’Arbúcies. El 2007-2008, en plena crisi, decideixen fer un pas endavant; anar enrere era massa fàcil i ple de competència. Aleshores, l’atzar els fa coincidir amb un clients d’Arbúcies que volien un casament. El futur gendre, cuiner a l’Skina, de Marbella, amb una estrella, buscava una feina a Catalunya. El maig del 2010 Victor Trochi va començar a Les Magnòlies, el mes d’agost es va casar. I tots plegats van ser feliços.

TOT Girona I 129


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

11:58

Página 130

REPORTATGE GASTRONOMIA

La vitrina i els serveis Adam Martí, d’Italy Interiors, vol que la magnòlia agafi molt de protagonisme, especialment a la part de dalt, que ha renovat totalment. “No he fet el quarto de bany que faries a casa, és el quarto de bany que fas per impressionar la retina, per fer somiar la gent. Vull que qualsevol que hi entri, el recordi i s’hi senti tant a gust com assegut a taula i degustant els plats que li serveixen.” També s’ha canviat el paviment, amb l’objectiu de recuperar, amb materials nous, l’essència de les cases modernistes. Cada peça és única i la imperfecció de les peces fa que cada una tingui un protagonisme individual.

130 I TOT Girona

Al capdamunt de l’escala, hi llueix una vitrina, una mena d’aparador que té per objectiu plasmar la vida de Les Magnòlies, per marcar-ne el recorregut i transmentre el significat d’una casa adquirida el 1995 per Roser Gomà i Isidre Fradera i que el 1996 van transformar en un restaurant que ha volgut oferir una cuina elaborada i festiva. Aquest restaurant conserva l’essència dels espais modernistes de començament del segle XX, però incorpora detalls i objectes decoratius del segle XXI, que faciliten la conjunció de dues èpoques i el salt temporal d’una arquitectura imponent i elegant.

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

20/2/14

11:58

P谩gina 131


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

20/2/14

11:59

Página 132

RECEPTES GASTRONOMIA

Els arrossos del Calciner

Arròs de verdures del temps i bacallà Menú a quatre mans de Salvi Jacomet i Toni Vallory Per si algú ho dubta, tot i que dubtem que algú pugui dubtar, els arrossos del calciner són tastats un a un. Des de la creació del seu bloc, cuinadelcalciner.blogspot.com, Salvi Jacomet ha elaborat tots els arrossos que relata i els acompanya amb una foto i la partitura de la seva obra. Per aquest segon arròs de la sèrie que vam encetar aquest 2014, Salvi Jacomet va reunir un grup de col·laboradors del TOT Girona al Tapes 23, el restaurant de Toni Vallory, president del col·lectiu Bons Fogons té al 23 del carrer Migdia de Girona. Vam ser-hi, pel costat de la LLibreria 22, en Guillem Terribas i en Joan Carbó, i pel costat de TOT Girona, l’Emma Parra, en Gerard Martínez i en Salvador Garcia-Arbós. Per acompanyar l’arròs de verdures del temps i bacallà, en Tony Vallory ens va preparar una amanida de tonyina i una crema de carxofa, foie gras i tòfona. Va arribar l’arròs i hem de confessar que era de matisos vegetals, amb el contrast salat del bacallà, que el carnaroli és un arròs que aguanta bé grenyal. I vam repetir. Per postres, vam tastar la Coca d’Ermessenda i un plat de crema aromatitzada amb tòfona. S’havia de notar que érem en el mes de la tòfona del Grup Gastronòmic Girona Bons Fogons, que presideix Toni Vallory.

INGREDIENTS • 6 talls de bacallà de la penca remullat

• ½ pebrot vermell i manat d’alls tendres

• 200 g de mongetes tendres fines

• 1 manat d’espàrrecs verda

• 200 g de mongetes perones • 200 g de camagrocs o frefolics

• 8 calçots • 200 g de bledes • uns brins de safrà. • pebre vermell de La Vera

• 500 g d’arròs carnaroli o bomba

• julivert abundant

• 2 tomàquets mitjanets

• sal

• oli d’oliva verge

Elaboració: Enfarinem i fregim el bacallà a la cassola i el reservem. Pelem el alls tendres i els tallem a rodanxes fines. Esbandim els pebrot vermell i el tallem a trossets petits,, En la mateixa cassola amb l’oli de fregir el bacallà hi afegim les rodanxes d’all... Quan comencen a agafar color hi afegim els tomàquets pelats i tallats a quadradets, deixem que es sofregeixi a poc a poc, sense que es cremi. Mentre està sofregint hi afegim els pebrots tallats a daus petits. Quan la tomata està sofregida hi afegim els brins de safrà i el pebre vermell. Hi afegim les mongetes tendres fines i coem uns 3 minuts, a continuació hi afegim les mongetes perones i fem un gira-i-tomba. Quan tenim el sofregit fet, hi

afegim el bacallà i l’esmicolem una mica. Seguidament hi afegim els espàrrecs, les bledes i els calçots tallats a trossos grandets i els camagrocs o els fredolics ben nets.. Aboquem aigua bullent a la cassola fins que cobreixi les verdures, ho remenen. I ho deixem bullir tot plegat uns 10 minuts.... Finalment hi posem l’arròs i ho remenem una estoneta. Posem a l'arròs la sal corresponent.. L’arròs ha de bullir 10 minuts a foc fort i 5 minuts a foc mitjà. Quan falten cinc minuts per acabar de coure hi afegim abundat julivert picat. El tastem i rectifiquem de sal. Un cop cuit l’arròs, el tapem amb paper d’alumini i el deixem reposar cinc minuts més. Bon profit!

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

20/2/14

11:59

P谩gina 133


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:42

Página 134

BONS FOGONS GASTRONOMIA

Cuiners de Bons Fogons Toni Vallory, president de Girona, Bon Fogons, explica en aquest article l’essència del col·lectiu, que cada any organitza diferents esdeveniments: les jornades de la tòfona, el febrer; la setmana gastronòmica, el març, o les jornades de l’arròs de Pals, l'abril Toni Vallory

Girona Bons Fogons, és un grup de cuiners professionals, que l’any 2008 creen una associació per a promocionar la ciutat de Girona i el seu entorn com a

destinació gastronòmica privilegiada així com per a protegir la cultura gastronòmica tradicional gironina. El nom, és una petit homenatge a les idees visionàries que fa gairebé tres dècades van tenir tres grans figures de la cuina i la promoc i ó

turística gironina: Juli Lara, Xevi Teixidor i l’Antonio Gómez, que, en aquella època ja van projectar i crear un primer grup gastronòmic gironí amb la voluntat de donar a conèixer la cuina gironina. Aquests pioners, van oferir el seu primer sopar el dia 30 de novembre de 1987 al restaurant l’Hostalet del Call. Els nou restaurants que formen part d’aquest grup: Cal Ros, El Duc de l’Obac, El celler de Can Roca, La Calèndula, La Banyeta, La Riera de Sant Martí Vell, Massana, Occi i Tapes23. Restaurants amb propostes, decoracions, estils de cuina i preus totalment diferents, que demostra de manera inequívoca que la cuina catalana en general i la gironina en particularment permet diferents inter-

pretacions i estils sense perdre la seva essència. La finalitat del grup, per una banda, és defensar i donar a conèixer la cuina tradicional gironina, recuperar i aprendre tot aquell patrimoni gastronòmic que s’ha anat perdent amb el temps degut al canvi dels hàbits familiars i laborals: Receptes del dia a dia dels nostres avis i ara ja desconegudes per tots, herbes i flors que ara ja no coneixem però que formen part del nostre receptari tradicional, els peixos de la costa –els nostres peixos- que ja no s’utilitzen, etc. La defensa i recuperació d’aquest legat ancestral –que és una mirada constant cap al passat però projectant el futur, ve acompanyada de la recerca i complicitat amb els productors

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

que, al mateix temps, també estan aconseguint recuperar productes autòctons que havien deixat de banda. Vins naturals amb raïms autòctons; els fantàstics formatges tradicionals que es trobaven als diferents indrets de les nostres comarques; l’excel·lent oli que tornen a elaborar; fruites i verdures petites i lletges però naturals, intenses, úniques i gustoses o els animals criats i alimentats de manera racional, sense les tòxiques tècniques d’engreix de les grans multinacionals. En una vessant molt més interna i desconeguda, és que el fet de formar part d’aquest petit grup d’amics professionals de la cuina, permet un contacte estret i continuat amb els col·legues que, tot sopant, es reuneixen per a compartir coneixements i experiències culi-

Març-Abril 2014

12:42

Página 135

nàries, tastar nous productes i tècniques de cocció més respectuoses amb el producte. El resultat d’aquests sopars es transmet directament en una millora constant dels plats que podem trobar als restaurants de Girona Bons Fogons. La promoció de la gastronomia gironina, la cara més coneguda i visible de Girona Bons Fogons, es porta a terme en les diferents jornades gastronòmiques que organitzen o participen anualment –al febrer les jornades de la tòfona; pel març la setmana gastronòmica a l’abril les jornades de l’arròs de Pals; el juliol i agost, les nits gastronòmiques en indrets únics de la ciutat, així com també cada restaurant quan atén visites de comensals que arriben d’arreu del món per tal de conèixer la cuina que s’està fent a Girona


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:42

Página 136

REPORTATGE GASTRONOMIA

La nova Aliança Josep Maria, Cristina i Marina Feliu ja preparen la reobertura

La nova carta del restaurant d’Anglès serà una relectura del llegat de Lluís Feliu i de l’essència d’aquell elegant cafè modernista Salvador Garcia-Arbós

L’Aliança d’Anglès, tancada aquest desembre passat, arran de la mort, el dia de Nadal, de Lluís Feliu, propietari i cuiner, per causa d’un càncer, tornarà aquest any, a partir del segon semestre. Mentrestant, la família, el seu germà, Josep Maria, i les seves filles, Cristina i Marina ja planifiquen la represa del negoci.

Fusió bar-restaurant Li volen donar un caire més informal, per la qual cosa es plantegen desenvolupar una nova idea de negoci: la fusió del bar i del restaurant. Tanmateix, conservaran, a més de l’esperit, els plats més clàssics

de la cuina de Lluís Feliu. De fet, la carta que es comença a preparar és una relectura actualitzada del llegat de Lluís Feliu, fusionada amb l’essència històrica del mític i elegant cafè modernista que va ser sempre l’Aliança d’Anglès. Per tant, hi tastarem plats senzills de cuina ben feta, grans records de la primera etapa de Lluís a Aliança i de l’Àvia Adela. La nova carta té una font d’inspiració en els vermuts que sempre es van servir i que van ser una de les preferències i estrella de l’oferta aperitiva dels germans Josep Maria i Lluís Feliu. Sí, els Musclos escabetxats, campari i taronja hi seran. I tornaran els mítics Calamars a la romana, llima i ver-

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

mut de l’Adela, l’àvia de la Cristina i la Marina Feliu Quintana. I Cristina Feliu ens assegura que volen insistir en els vermuts. I els amics de la generació rocker d’en Lluís podran recuperar els sabors de la Brandada de bacallà trufada, el seu primer gran plat. També hi seran les Sardines amb pa amb vi i sucre; els Peus de porc, verdures i sobrassada, i el Garrí cruixent, taronja i cacau. Els coneixedors de les debilitats gastronòmiques d’en Lluís hi descobriran la Tosta de donja i espàrrecs verds; la donja, aquesta papada embotida, típica de la Cerdanya i l’Alt Urgell, el feien córrer. I que ningú no pateixi, podrem menjar-hi arròs. N’hi haurà un de sèpia i carxofa. I l’altre serà l’inexcusable i ineludible Arròs de safrà i espardenyes , però per encàrrec. Tenen pensat tot això, i encara

Març-Abril 2014

12:42

Página 137

no tenen la carta definitiva; poc que es poden imaginar la salivera que fa l’escrit provisional! Toca parlar de les postres. Per començar, només hi haurà creacions de Lluís Feliu, és a dir de la primera etapa de l’Aliança, com ara les peres al vi amb crema de llimona, el flam, la crema i l’arròs amb llet, a més d’algunes coses dels darrers temps, com ara el souflés de mandarina i d’avellanes.

Banda sonora En aquest local de fusió que planifiquen Cristina i Marina Feliu Quintana amb el suport del seu oncle Josep Maria Feliu, hi ha l’estudi d’una banda sonora, d’uns records ambientals, segons els moments del dia. S’ha de recordar que Lluís Feliu va ser un gran aficionat i un gran entès musical, amb preferències cap al jazz, al blues i, sobretot, cap al rock’n’roll.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:42

Página 138

REPORTATGE GASTRONOMIA

Reobre Can Toscà Torna el clàssic restaurant de Canet d’Adri


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:43

Página 139

REPORTATGE GASTRONOMIA

Catorze mesos després del tancament de Can Toscà, el mític local de Canet d’Adri, reobre les seves portes conservant la línia clàssica de l’establiment l primer de març és la data del retorn de Can Toscà, el clàssic restaurant de Canet d’Adri, famós per les seves sales per a banquets, els seus reservats per a grups, el seu espai per a mainada, el seu aparcament privat i la seva cuina catalana casolana. Can Toscà havia tancat a final del 2012, arran de la jubilació del seva propietària Joaquima Mutje. Catorze mesos després, gent emprenedora ha decidit fer-se càrrec del mític local situat en un edifici de l’any 1420, transformat en mas el 1786 i reconvertit en restaurant el 6 de desembre del 1987.

E

Can Toscà és un complex perfecte per als banquets, ja que disposa de molts espais per fer agradable l’estada dels seus visitants. D’aquesta manera, Can Toscà té una capacitat de fins a 160 places per a banquets, més diverses sales amb diferents capacitats –a partir de la quinzena de persones– que poden servir de reservat per empreses i per grups reduïts. Els nous propietaris han anunciat que la seva idea és mantenir la línia que va fer famós Can Toscà, amb el servei de banquets per noces, bateigs i demés celebracions. D’aquesta manera, asseguren que mante-

nen els proveïdors i que mantindran el mateix muntatge dels banquets, de manera que el fotògraf, els músics o la florista seran els mateixos que hi havia amb l’anterior propietària. Fins i tot, són assessorats per l’antiga propietària. Volen que la seva clientela s’hi senti com sempre, asseguren. El nou establiment no farà vacances, tancarà els dimarts i servirà dinars cada dia de la setmana, i obrirà a l’hora de sopar els divendres i els dissabtes, tot i que si tenen reserves o grups concertats poden obrir a l’hora de sopar entre setmana.


039TOTGir.qxd:Maquetación 1

21/2/14

12:43

Página 140

REPORTATGE GASTRONOMIA

Preus més ajustats Un dels fets diferencials dels nous propietaris de Can Toscà seran els preus, més ajustats, amb la incorporació d’un menú diari, a 13€, i de cap de setmana, a 20€. La nova carta tindrà, a més, moltes opcions. La carta de vins, que comença amb mig centenar de referències, amb un predomini de l’Empordà, el Penedès, el Montsant, el Priorat, la Ribera del Duero i La Rioja, que volen ampliar i fer créixer.

Una carta amb arrossos De la nova carta, en destaquen els arrossos, especialment els melosos de llobregant, de llagosta, el negre o el del senyoret, i les paelles de peix. També tindran un paper important els guisats clàssics com el melós

de vedella, les mandonguilles amb sèpia i bolets, el timbal de peus de porc amb cargols o els rostits de pollastre de pagès o espatlla de cabrit. La part de carn a la brasa també és molt extensa i interessant, amb els típics conills, pollastre, botifarra, magret, picantó o costelles de xai, però amb la incorporació del txuleton de diferents pesos, el churrasco o el vacío. Igualment, la part de peix és molt rica, amb el rap amb gambes, el lluç amb salsa verda, els calamars a la romana, el bacallà a la bilbaïna o la suprema de turbó amb velouté de verdures. Per acabar un gran àpat, res com les postres casolanes, amb els flams d’ou, coco o ratafia, la crema catalana, el coulant, la Tatin o el tiramisú.

CAN TOSCÀ CANET D’ADRI I Tel. 972 428 014 - 648 254 867 www.cantosca.cat

140 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

21/2/14

12:43

P谩gina 141


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:39

Página 142

CAL ROS restaurant

al Ros és un dels

tantment a la història del res-

pocs restaurants de

taurant envoltat per l'immillo-

Girona que tenen

rable Barri Vell de Girona.

més d'un segle d'història al

Cal Ros se situa en un dels

CUINA TRADICIONAL, CATALANA I DE MERCAT

seu darrere.

punts més transcorreguts del

Especialitat:

Arrossos i guissats

Antiga fonda i punt de trobada

centre de la ciutat, a la Cort

Preu menú:

22 €

d'un eclèctic grup social, on

Reial, ja sigui perquè està a to-

Preu carta:

45 €

feien parada clients de tots els

car del call jueu i de l'ajunta-

Horari:

De dimarts a dissabte. Diumenge nit tancat.

àmbits, mercaders, comer-

ment, a cinc minuts a peu de

ciants, polítics, escriptors, ar-

la Catedral o perquè es troba

tistes i actors, Cal Ros és ac-

davant de la rambla.

tualment un modern restau-

En definitiva, aquest establi-

rant on s'hi fa una cuina tradi-

ment conserva les arrels d'un

cional i de mercat.

restaurant que aposta per la

Les pedres i els arcs que envol-

cuina tradicional catalana amb

ten el local ens recorda cons-

tocs modernitzats.

Dilluns tancat tot el dia

Cort Reial, 9 17001 GIRONA · 972 219 176 www.calros-restaurant.com

142 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:39

Página 143

TOMÀQUET restaurant

ituat a la masia de

especialistes en brasa, que ja

l’antic restaurant

tenim a punt per als esmor-

Mas de la Creu, tro-

zars, i podeu escollir fins a sis

baràs el restaurant Tomàquet,

primers i sis segons plats en el

CUINA DE BRASA

que t’espera des de primera

menú de migdia. Podreu gau-

Especialitat:

Brasa i esmorzars de forquilla

hora del matí per oferir-te els

dir de les millors carns a la

Preu menú:

De dimarts a divendres migdia 11,50 €

esmorzars de forquilla més

brasa, cargols, amanides... Dis-

Preu carta:

15 - 25 €

complerts de la ciutat, i fins a

posem d’ampli aparcament

Horari:

Obert cada dia a partir de les 8h i fins a la nit.

la nit, quan l’ambient es trans-

propi i salons privats per adap-

forma per oferir-te una atmos-

tar-nos a qualsevol petició que

fera íntima i original a la seva

requereixi intimitat. Es tracta

terrassa fresca i acollidora.

d’espais separats per a dinars

Ens trobem en un entorn privi-

o sopars de grup al vostre

legiat, envoltats de natura i

gust, pels quals també us ofe-

amb unes belles vistes de la

rim menús especials i adap-

ciutat.

tats a les necessitats de cada

Al restaurant Tomàquet som

colla.

Març-Abril 2014

Dilluns tancat

Albí, 34 (Antic Mas de la Creu) GIRONA 972 218 868

TOT Girona I 143


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:39

Página 144

MOMENTS bar-restaurant

ar cafetería situat al

setmana anem renovant la va-

barri vell de Girona,

rietat de gustos de les botifa-

prop de l'Ajunta-

rres (alls tendres, sobrassada i

ment, on podeu gaudir d'una

formatge, curri, ceba carame-

CUINA DE MERCAT

immillorable selecció musical i

litzada, pebre verd, etc).

Especialitat:

Gran varietat de botifarres. Taula d’embotits

de tots els partits de futbol,

També tenim ofertes d'esmor-

Horari:

Obert entre setmana de 9 del matí a 22h

acompanyats d'una copa o

zars, taules d'embotits giro-

gaudint d'unes bones patates

nins de la millor qualitat, torra-

braves, entrepans, i de les nos-

des, aletes, i per encàrrec fem

tres ja famoses botifarres. La

dinars i sopars per a grups a

nostra botifarra especial és la

molt bon preu.

"Sopa de Cabra", feta amb cal-

En ocasions especials, també

do i formatge de cabra i cada

us oferirem música en directe.

Caps de setmana obert tarda i nits

Nou del Teatre 17004 GIRONA 629 112 138

144 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:39

Página 145

UMAI restaurant oriental

mai és un restaurant

ta dels comensals. Amb una

situat al centre de

extensa carta que deixarà con-

Girona. Un espai on

tents tant als amants de la cui-

gaudir de la cuina oriental i del

na japonesa com als curiosos i

CUINA ORIENTAL

sushi més exquisit, un lloc ín-

novells que volen fer un tast. El

Especialitat:

Sushi i cuina oriental

tim i acollidor amb un afora-

menú migdia es de 12€ amb

Preu menú:

12 €

ment limitat que dóna garantia

diferents opcions a escollir en-

Preu carta:

25 - 30 €

de qualitat tant del producte

tre els clients.

Horari:

De dilluns a dissabte de 13 a 16 h

com del servei. El Sushi és pre-

Per a reserves trucar amb an-

parat al moment en una cuina

telació, volem donar-vos un

oberta, on la proximitat en l’e-

servei acurat i de qualitat.

laboració dels plats és a la vis-

Us esperem!

i de 20,30 a 23h

Plaça Josep Pla, 18 GIRONA 972 417 872

Març-Abril 2014

TOT Girona I 145


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:39

Página 146

EL MUSEU DEL VI restaurant-tapes-bar

s un dels locals més

El local disposa d'una gran te-

coneguts i antics de

rrassa per gaudir a l'estiu o

Girona.Situat en ple

qualsevol dia que faci bo.

barri antic.

A l’entrar al local ens trobem

CUINA TRADICIONAL I CREATIVA

Es pot degustar cuina tradi-

amb dues plantes, a l'interior

Especialitat:

Cuina catalana. Tapes tradicionals i creatives

cional catalana, tapes tradicio-

hi ha dues sales per a restau-

Preu menú:

De dilluns a divendres 12,50 €

nals i creatives, plats combi-

rant però també es pot con-

nats, pizzes i entrepans.

vertir en bar per poder veure el

Tambè tenim menus per co-

futbol o depenent de les ne-

lles.

cessitats.

Hem estat guanyadors de la

La part de dalt està dedicada a

primera edició del Girona Des-

bar però en època de molta

tapa't a la tapa i guanyadors

activitat de restaurant com en

de la segona edició al menú de

fires o flors es converteix en

tapes.

restaurant.

Dissabtes, diumenges i festiu de 14,95 a 16 € Horari:

D’11 a 24h. Menjador de 12,30 a 24h

El Museu del Vi Cort Reial, 4 GIRONA · 972 213 485 infoelmuseu@gmail.com · www.elmuseu.com

146 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:40

Página 147

L’ANTIC BARRI BELL restaurant

l restaurant L'Antic

lectat els paladars, tota la vida.

Barri Bell ha obert

Gaudir de gustos i sabors en la

les seves portes per

seva quantitat exacte, ofereix

oferir les suculències de la cui-

més plaer i exalta la riquesa

CUINA DE TRADICIÓ CATALANA ACTUAL

na tradicional catalana aplica-

culinària del nostre país. Hi

Preu menú:

15 €, 18 €, 23 €

da al nou concepte de petites

trobareu bona cuina a molts

Horari:

De 12,30 h a 16 h i de 19,30 a 24 h

quantitats per a poder disfru-

bons preus. L’aire familiar del

tar de diferents plats en un sol

local i els plats dedicats als

àpat. Tan com per dinar o al

gustos del moment, maridaran

vespre...

les millors nits gironines.

Treballen la cuina reduïda sen-

Deixa’t encisar per la màgia

se perdre l’essència i l’art d’e-

del Barri Vell i disfruta de l’An-

laborar els plats que han de-

tic Barri Bell.

Dilluns tancat

C/ Del General Fournàs, 2 GIRONA · 972 427 324 www.lanticbarribell.cat

Març-Abril 2014

TOT Girona I 147


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:40

Página 148

SILOC restaurant

l Restaurant Siloc

ne, i fes el banquet amb nosal-

està ubicat a 5 mi-

tres i podràs gaudir del nostre

nuts del centre de Gi-

encantador entorn.

rona, al peu dels Àngels.

Disposem de grans espais

CUINA DE MERCAT

Rodejat d'un entorn únic, tro-

adequats com a menjadors i

Especialitat:

Cuina de mercat

baràs un lloc amb molt encant,

reservats amb capacitats des

Preu menú:

De dilluns a divendres 15,30 € i 22,50 €

història, natura i tradició. S’a-

de 10 a 180 persones. Al vol-

dapta i ofereix menús perso-

tant de la Masia hi ha àmplies

nalitzats per a qualsevol tipus

zones d’aparcament. El restau-

De dilluns a diumenge migdies

d’esdeveniment. Entre setma-

rant té una part exterior molt

Divendres i dissabte migdia i nit

na ofereixen 2 menús, un de

versàtil on es poden fer aperi-

15,30€ i de 22’50€, a part de

tius a l'aire lliure. El Siloc ha

la carta.

aportat un aire fresc i profes-

La nostra cuina és tradicional

sional, i els avala l’experiència i

catalana i amb els productes

el bon fer de la família dels res-

estacionals de mercat. Els

taurants el Cabrit.

caps de setmana, es pot anar

Vina, fes el banquet amb no-

a la carta o gaudir també del

saltres

menú de cap de setmana. Vi-

Us hi esperem !!

148 I TOT Girona

Cap de setmana 25,50 € Horari:

Dimecres tancat.

Carretera dels Àngels km 2,5 GIRONA · 972 414 600 www.restaurantsiloc.com

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:40

Página 149

LA BRASA restaurant

a Brasa, està situada

El Call (barri jueu): Una de les

al cor de Girona. Per

millors conservades del món i

això us recomanem

una mostra de la importància

fer una passejada a peu, abans

de la cultura jueva.

de venir a dinar, per anar

La nostra especialitat en la cui-

obrint la gana. Girona amb

na Catalana, on podreu gaudir

més de dos mil anys d'història,

cargols a la llauna o amb sofre-

te una infinitat de racons per

Especialitat:

Carns a la brasa i cuina catalana

Preu menú:

10,50 € De dimarts a divendres migdia

Preu menú grups:

15 €, 18 € i 25 €,

Preu carta:

15 € a 25 €

Horari:

De 13 h a 16 h i de 20 h a 23:45 h

git de tomàquet picant, amani-

visitar: La Força Vella: D'orígen

des, esqueixada, escalivada,

romà, una poderosa fortalesa

carxofes, espàrrecs, croquetes

del segle l a.C; Sant Pere de

de rostit de pollastre, cane-

Galligans i Sant Nicolau: Un

lons, i altres plats. També po-

dels conjunts romànics més

dreu degustar carns amb D.O

notables de Catalunya; La Ca-

Girona, d’una excel·lent quali-

tedral: d'estils diferents, romà-

tat, preparades amb carbó ve-

nics, Barrocs i gòtics; Els

getal i acompanyades de unes

banys Àrabs: Una singular

verdures a la brasa. Li oferim

construcció romànica del S.Xll

un ambient informal, on reu-

inspirada en els banys romans;

nir-se amics i familiars.

Març-Abril 2014

CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASA

Avinguda Jaume I, 8 GIRONA · 972 486 207 www.labrasagirona.com

TOT Girona I 149


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:40

Página 150

L’ARGADÀ restaurant-braseria

ituat al bell mig de

rada com els calçots, bolets,

Girona, davant de

carxofes, carn de caça... En el

Correus, L’Argadà us

menú de migdia, trobareu

ofereix l’únic espai on podreu

plats com l’escudella i carn

CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASA

gaudir de la “brasa en viu” en

d’olla, arròs a la cassola, o un

Especialitat:

Arrossos, tapes i “montaditos”

el Grill de llenya on courem,

bon rostit. Tenim menús per a

Preu menú:

Laborables migdia 12 €

per a tots vosaltres, la millor

grups i segur que trobareu el

Menú grups:

23 € i 28 €

carn D.O. Girona i verdures

que esteu buscant. Aquest any

Horari:

De 13:00 h a 16:00 h i de 20:00 a 23:00 h

amb el sabor i l’aroma inigua-

s’acompleixen 120 anys de la

lable que li dona la cuita amb

fundació de la Casa i ens agra-

llenya d’alzina. En la nostra

daria molt que ho vinguéssiu a

Carta també trobareu plats

celebrar amb nosaltres.

tradicionals de la Cuina Cata-

I a la taula mai hi falten els

lana com escalivades, cargols

tomàquets i alls per sucar les

a la llauna, bacallà amb sam-

torrades!

faina... i els menjars de tempo-

Us hi esperem!! Avinguda Ramón Folch, 7 GIRONA · 972 218 405 www.argada.com

150 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:40

Página 151

CAN JOAN D’ADRI restaurant

un pas de Girona,

els qui ens visiten, ja que no-

gaudireu, tot rega-

saltres fem la nostra feina amb

lant-vos un passeig

gust.

visual entre camps i boscos,

Us oferim: Amanides, cargols,

CUINA DE MERCAT

ideal per esbargir-se del frenè-

arròs a la cassola, peus de

Especialitat:

Cuina casolana

tic ritme quotidià d'avui en dia,

porc, ànec, carns a la brasa

Preu menú:

Menú feiner 11,50 €. Menú colla 20-25 €

dels plats elaborats des de

cuita amb llenya d'alzina... Tot

Preu carta:

A partir de 20 €

l'herència culinària de la zona

podent acompanyar-ho amb

Horari:

Migdies de dimarts a diumenge.

amb una cuina senzilla i ho-

un all i oli com déu mana i un

nesta, tot desitjant complaure

pa de flequer artesà.

Nits de divendres, dissabte i vigílies de festius

Can Joan d’Adri S/N 17199 Canet d’Adri GIRONA · 972 428 691 www.canjoandadri.cat

Març-Abril 2014

TOT Girona I 151


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:40

Página 152

JIM’S bar-restaurant

a fa més de cent anys,

carns. Podeu venir qualsevol

que la familia Fabre

dia de la setmana a menjar a

Gimbernat treballa al

totes hores, doncs la cuina mai

servei de l'hosteleria gironina.

tanca. Si ho preferiu, hem in-

CUINA DE MERCAT

Després d'unes merescudes

corporat un moder enginy de

Especialitat:

Tapes, pizza, carn i peix

vacances, hem reobert portes

"catering" per a portar-vos a

Preu menú:

10 €

al denominat "carrer de l'oci

taula el que més us agradi allà

Preu carta:

15 €

nocturn", el cèntric carrer fi-

on volgueu. No dubteu a con-

Horari:

De dilluns a diumenge de 8 del matí a 1 de la nit.

guerola de la nostre ciutat. Us

tactar amb nosaltres per a les

oferim una renovada idea de

vostres reunions o celebra-

l'hosteleria tradicional, avalat

cions, dins i fora de les nostres

per la nostre llarga experièn-

instal·lacions.

cia, amb un menú diari de cui-

Ah! i si us ve de gust una copa,

na casolana i les tapes d'avui i

sapigueu que tenim una gran

de sempre. Tot barrejat amb

sel·lecció de combinats i gintò-

els plats de producció pròpia

nics per arrodonir les nits de

com el pa artesà de pizza i la

cap de setmana.

manofactura d'elaborats i

Us hi esperem!

152 I TOT Girona

Figuerola, 38 17001 GIRONA · 972 203 293

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:40

Página 153

ROOM118 bar-restaurant

l bar-cafeteria Room

un menú per 12€, amb la pos-

118 està situat al cen-

sibilitat d’allargar la vetllada

tre de la ciutat de Gi-

disfrutant d’un combinat per 4

rona, als peus de l'emblemàtic

€ adicionals. I no et pots obli-

CUINA DE MERCAT

Hotel Ultònia.

dar dels nostres montaditos!

Especialitat:

Bufet d’amanides. Peix i carn

Un lloc on disfrutar d’un es-

Cada dijous per sopar pots de-

Preu menú:

Migdies des de 8,90 €

morzar econòmic en un am-

gustar tots els montaditos que

bient comfortable i acollidor.

vulguis tant sols pagant la be-

Room 118 també ofereix un

guda. Room 118 té la més gran

menú diari a partir de 8,90€

selecció en cockteleria i gine-

que consisteix en un bufet d'a-

bres, oferint la possibilitat de

manides de primer i un plat de

compartir un espai relaxant

peix o carn a escollir de segon,

durant les nits del cap de set-

més postres i beguda.

mana. També oferim servei de

Divendres i dissabte nit oferim

càtering.

Divendres i dissabte ni 12 € Horari:

De dilluns a dijous de 7 a 24h Divendres i dissabte de 7 a 2,30h

Avinguda Jaume I, 20 GIRONA 972 417 409

Març-Abril 2014

TOT Girona I 153


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:41

Página 154

DÚPLEX bar-restaurant

ituat al costat de

Disposem de sales privades

l’emblemàtic Parc de

amb projector.

la Devesa de Girona

A l’exterior hi trobem una de

molt aprop del centre i amb

les terrasses més maques i

CUINA CATALANA

unes magnífiques vistes cap a

fresques de Girona, on sopor-

Especialitat:

Sopars per a grups

La Catedral i el Barri Vell hi tro-

tar les calors de l'estiu, on s’hi

Preu menú:

Diari 9,50 i menú per a grups 15 i 20 €

bem el Dúplex Restaurant.

respira la tranquil·litat de La

Horari:

Dimarts i dimecres de 8,30 a 23,30h

Dos grans menjadors per 80 i

Devesa i on gaudireu d’una

De dijous a dissabte de 8,30 a 2h.

40 persones, ideals per a fer-hi

agradable estada fent un so-

Diumenges de 10 a 23,30h

dinars o sopars de colla, d’em-

par romàntic, prenent un còc-

presa o comiats de solters/es

tail o bé un Gintònic.

o celebracions familiars amb

Som a pocs metres de l'Audi-

zona de jocs infantils i castell

tori i del Palau de fires de Giro-

inflable, serà la delícia dels pe-

na.

tits !!

Us hi esperem !!

Ronda Ferran Puig, 39 baixos GIRONA · 872 080 700 www.duplexrestaurant.es

154 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:41

Página 155

EL CELLER DE L’ADROHER bar · restaurant

ituat a un pas de Gi-

fets per la mà de l’experiència

rona i en plena natu-

de més de vint anys, fins a les

ra, hi trobareu El Ce-

carns a la brasa més selectes.

ller de l’Adroher.

I de dilluns a divendres oferim

CUINA CATALANA

Podreu disfrutar de la nostra

un menú diari amb sis primers

Especialitat:

Calçots i cuina de mercat

cuina, que utilitza productes

i sis segons i amb les nostres

Preu menú diari:

11 €

de collita pròpia com els

postres de sempre.

Preu carta:

De 22 a 25 €

calçots i tot tipus de verdures

Com a plats destacats del me-

Horari:

Migdies de dilluns a diumenge.

de temporada, amb una exten-

nú diari, el dilluns escudella i

Nits de dimecres a dissabte.

sa carta en què podreu trobar

carn d’olla i el dijous arròs a la

Dimarts tancat.

des dels guisats de sempre,

cassola.

Restaurant

El Celler de l’Adroher Camí del Jordà, 9 CANET D’ADRI 972 428 270 · 676 757 767

Març-Abril 2014

TOT Girona I 155


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:41

Página 156

TXALAKA bar-restaurant

ituat a tocar del parc

seus treballadors fan que els

de la Devesa de Giro-

clients se sentin com a casa.

na, i a cinc minuts

La seva carta està capitaneja-

del Barri Vell, trobem el restau-

da pels productes de la cuina

CUINA BASCA I CATALANA

rant Txalaka, especialitzat en

basca i l'exitosa fórmula de

Especialitat:

Montaditos i tapes

cuina basca i catalana. Els

“montaditos” i tapes. Totes

Preu menú:

11 €. Menús per a grups

clients podran dinar, sopar o

aquestes tapes són el·labora-

Horari:

Obert cada dia de 13 a 16h i de 19,30 a 23,30h

picar, ja que l'extensa oferta de

des amb materials de primera

tapes i “montaditos” del Txala-

qualitat i rigorosament selec-

ka no deixa indiferent a ningú i

cionats, i es van presentant i

se'n pot gaudir qualsevol hora

oferint al públic a mesura que

del dia.

surten de la cuina. Txalaka dis-

Des dels seus inicis el Txalaka

posa de menús especials i me-

s'ha caracteritzat per l'exquisi-

nús diaris de migdia a 11€. Per

desa dels seus plats i pel trac-

a grups ofereixen menús de 27,

te amable que dóna als seus

29 i 37€. També disposen d'u-

clients, uns factors que su-

na carta completa.

mats a la professionalitat dels

156 I TOT Girona

Bonsatruc de porta, 4 GIRONA 972 225 975

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:41

Página 157

GRAN MURALLA restaurant

l restaurant "Gran

varietat amb sushi japonès... i

Muralla" del carrer

altres especialitats. El restau-

de la Creu de Girona

rant el porten l'Antonio i la Te-

va obrir les seves portes l'any

resa, que ja havien treballat

CUINA ASIÀTICA

1988. Les obres i adequació

prèviament a la "Gran Muralla"

Especialitat:

Sushi japonès, ànec lacat

del local van començar a prin-

de Roses i a la "Gran Muralla"

Preu menú:

A partir de 7 €, 8 €, 9 €

cipis d'any, i la seva inaugura-

del carrer Eiximenis de Girona.

Preu carta:

12 €

ció va ser el 29 de Juny de

Fan menjar per emportar i

Horari:

De 13 h a 15,30 h i de 20 a 23,30 h

1988, per tant aquest estiu

també el porten a domicili tots

compleix els 25 anys. És un

els dies, migdia i nit, a partir

ambient agradable i acollidor,

dels 10€ de comanda. Els ava-

distribuït amb dos nivells i

la aquesta llarga trajectòria al

amb decoració oriental. La cui-

capdavant del restaurant i vo-

na asiàtica prové de Hong

len donar les gràcies a tots els

Kong, situada a la regió de

clients i amics que han confiat

Canton a Xina, típica en tapes,

i confien en el Gran Muralla.

fondos, verdures, ànec lacat,

Veniu, us hi esperem.

Març-Abril 2014

Dimarts tancat

Carrer de la Creu, 10 GIRONA 972 222 347 · 972 222 317

TOT Girona I 157


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:41

Página 158

LA RIBA restaurant

a Riba fa 7 anys va

festius, podeu trobar un menú

obrir les seves portes

de migdia de 16€. Cada vespre

per oferir una cuina

hi ha dos menús, el de 25€ in-

tradicional catalana, però amb

clou pica pica i de segon 3

CUINA DE MERCAT

tocs d’avantguarda. S’especia-

plats a escollir; i el de 35€ una

Especialitat:

Cuina Mediterrània

litzen amb els peixos, marisc i

mariscada de primer i el segon

Preu menú:

De dilluns a divendres migdies 16 €

arrossos. Els plats de cuina

a escollir entre peix o arròs.

autòctona són ben elaborats, i

Tot això banyat amb bons vins

tenen com a base productes,

i unes postres elaborades de

sempre d’alta qualitat. A la Ri-

forma artesanal. La Riba és

ba es fa una cuina mediterrà-

just a la cantonada i ofereix el

nia, però molt actualitzada. Els

privilegi de menjar a l’aire lliure

plats estrella són el peix llon-

tot gaudint d’unes vistes a

guet, la gamba de Palamòs i

l’Onyar, espectaculars. Restau-

els xipirons, a banda dels mi-

rant la Riba, cuina de mar al

llors arrossos i suquets de

teu abast i productes de quali-

peix. De dilluns a divendres, no

tat!

158 I TOT Girona

Cada dia vespres 25 i 35 € Horari:

Obert tota la setmana migdies i vespres

Plaça Independència, 12 GIRONA 872 081 490

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:15

Página 159

SARGANTANA restaurant

a cuina de l’hotel

dim també d’una extensa car-

URH Girona es po-

ta de vins.

dria descriure com a

De cara al bon temps, gaudim

natural i fresca. El Restaurant

d’una terrassa per aquells que

CUINA DE MERCAT

Sargantana, ubicat sota l’hotel

prefereixin assaborir els nos-

Especialitat:

Arrossos, tapes i “montaditos”

URH Girona, gaudeix d’un am-

tres plats a l’aire lliure.

Preu menú:

14 €

pli espai amb capacitat per

Un espai jove i modern són els

més de 100 comensals i ofe-

adjectius que millor defineixen

Preu carta:

20 €

reix una cuina de mercat amb

l’esperit del nostre restaurant

Horari:

De 13 a 16 h i de 20 a 23 h

plats servits en racions, “mon-

Sargantana ideal per qualsevol

taditos” i uns deliciosos arros-

ocasió ja sigui per compartir

sos.

amb la teva parella, familia,

La qualitat, que prima en tots

companys de treball i amics.

els nostres productes es fa

L’entrada del restaurant és per

present en els nostres plats,

la recepció de l’hotel.

omplint de sabor i textura pa-

Pàrquing gratuït amb reserva

ladar dels nostres clients. Gau-

prèvia.

Març-Abril 2014

Menús per a grups

Obert tots els dies de l’any

Joan Pons, 1 (antiga Plaça de braus) GIRONA 972 414 600

TOT Girona I 159


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:41

Página 160

ELS JARDINS DE LA MERCÈ bar-restaurant

eniu a gaudir del

bar-te diferents sorpreses cul-

jardí més bonic del

turals en qualsevol moment,

Barri Vell, amb ra-

concerts, teatre, poesia, jazz...

cons i raconets on gaudir de la

Les millors sobretaules amb

CUINA DE MERCAT

nostra cuina de mercat a cà-

un cocktail o un gintónic pre-

Especialitat:

Producte ecològic

rrec del nou equip de cuina

parat amb amor...

Preu menú:

18,50 €

amb el xef Dani Ruiz.

No oblideu visitar el nostre

Preu carta:

25 € - 30 €

Un espai on pots gaudir d’un

chill out, on les nits són màgi-

Horari:

De dimarts a dissabte nits.

sopar romántic en un racó del

ques. I si no sou tan nocturns

nostre jardí, o també celebrar

veniu a fer el vermut, al jardí

un sopar de grup en una sala

amb música en directe i d.j.´s.

privada, amb menús ja cone-

Després queda’t a dinar, te-

guts per la seva relació qualitat

nim un menú que us encanta-

preu a 25€ tot inclós..

rá per només 18’50€.

Un local diferent, on pots tro-

Estem esperant-vos!

Dissabtes i diumenges també migdia.

Pujada de la Mercè, 10 GIRONA · 972 226 845 info@elsjardinsdelamerce.com

160 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:42

Página 161

SUSHI BAR restaurant

l Sushi Bar és fre-

gelat de canyella i el coulant de

qüentat per un bon

te verd. A partir d’ara el Sushi

nombre de comen-

Bar us ofereix el menú de 10€,

sals que no es volen perdre la

tots els feiners de dilluns a di-

millor cuina japonesa de Giro-

vendres al migdia, pots escollir

CUINA JAPONESA

na, sana i saludable, feta amb

entre tres primers i tres se-

Especialitat:

Makis, Nigris, Sashimis i Yakitoris

experiència i bona mà. Treba-

gons plats adequant el menú

Preu menú:

Migdies feiners de dilluns a divendres 10 €

llen, els Makis, Nigiris i Sashi-

al teu gust, inclou beguda i

Preu carta:

10 - 15 €

mis, els fideus Udon i Ramen i

postres. A més, gaudeix cada

Horari:

De dilluns a dijous de 12 h a 23 h, divendres i

les Tempures de Verdures i

tarda de l’oferta “Tapa per un

com a última novetat podeu

1€”. I no us oblideu de dema-

tastar els Yakitoris, broqueta

nar la carta de combinats take

japonesa. Per acompanyar-ho,

away, amb preus més econò-

una acurada selecció de vins,

mics. Hi ha caixes (Sushi box)

caves, sakes i cerveses japone-

amb menús de vuit, dotze o di-

ses i nacionals. I de postres,

vuit peces. Amb l’oferta take

cal destacar el gelat fregit, l’e-

away, us regalen una cervesa

mulsió de crema catalana amb

nacional Sant Miguel 1516 o

pinyons caramel·litzats amb

una ampolla de vi blanc Oroya.

Març-Abril 2014

dissabte de 12 a 24 h i diumenge de 16 a 23 h

Plaça Independència, 12 · GIRONA · 872 081 490 SALT (Espai Gironès) · 972 439 293

TOT Girona I 161


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:42

Página 162

ARRÒS I PEIX restaurant

l restaurant Arròs i

uns preus molt assequibles. Es

Peix es troba en un

tracta d'un concepte diferent

lloc privilegiat de Gi-

de menjar arròs i peix.

rona, al C/ Ciutadans, 20 al

Els propietaris compten amb

CUINA DE MERCAT

cor del barri vell. Té un servei

una llarga experiència en el

Especialitat:

Arròs i peix

excel·lent de cuina i menjador,

món de l'hostaleria i és que

Preu menú:

El poses tu

i la particularitat de què et

Arròs i Peix ja fa temps que

Preu carta:

El poses tu

pots fer "l'auto comanda", per

existeix a Vic. El restaurant

Horari:

Obert cada migdia i vespre,

tant, el preu el poses tu!

està obert cada dia, migdies i

Compta amb una moderna

nit, excepte els diumenges a la

cuina preparada per servir de

nit i tot el dilluns, dia que no hi

forma ràpida i eficient al client.

ha peix fresc als mercats.

S'escull el producte de peix o

A banda del peix i el marisc,

marisc, com si el compressis

l’oferta de la casa inclou arros-

en una peixateria, te’l cuinen i

sos, amanides, ...

te’l porten a taula. El tipus de

Arròs i Peix, el millor peix fresc

peix o marisc es molt variat i a

i marisc, de la llotja al plat!

162 I TOT Girona

excepte diumenge nit i tot el dilluns

Ciutadans, 20 GIRONA 972 426 300

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

21/2/14

15:04

Página 163

GIRONA GRILL restaurant

l Girona Grill aposta

en les diferents èpoques de

per una cuina senzi-

l’any. La carta oferirà amani-

lla basada en produc-

des amb hortalisses collides al

tes de la nostra terra, ecolò-

seu hort, carns de primera

GRILL AMB PRODUCTES DE PROXIMITAT

gics i de qualitat. El nostre

qualitat, pizzes com per exem-

Especialitat:

Carns i peixos al grill i amanides de l’hort

principal objectiu ha estat la

ple la de fuet de Vic o la foie

Menú Girona Grill:

Migdia 15 €. Menús per a grups

creació d’un hort-jardí ecolò-

amb ceba de Figueres i pastes.

Preu carta:

25 €

gic ubicat a les mateixes ins-

Alhora, el Girona Grill Restau-

Horari:

De dimarts a dissabte de 13 a 16h i de 20 a 23h

tal·lacions. Alguns dels ingre-

rant, pretén apropar al client a

dients que conformen la carta

la riquesa culinària i hortícola

del Girona Grill Restaurant,

del nostre país, amb productes

provenen de productors locals

de la nostra terra com són la

i també de l’hort-jardí propi

vedella de Girona, el bou de

dotant així els plats de gustos

Vic, les pomes de Girona, una

autòctons, saludables i amb

variada selecció de vins de

molta personalitat. El menú es

l’Empordà, aigua premium de

basa en el producte de tempo-

Vilajuïga entre d’altres. Gau-

rada, permetent al consumi-

dim de pàrquing gratuït pels

dor redescobrir el restaurant

nostres clients.

Març-Abril 2014

Pujada dels Polvorins, 1 GIRONA 872 080 670

TOT Girona I 163


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:42

Página 164

LA VEDETTE bar-restaurant

ituat al cor del Barri

llastre, varietat d’hummus,

de Sant Feliu dintre

guacamole, patés, formatges i

de l´antiga muralla

crepes dolces dins d’un entorn

de Girona, La Vedette és un

incomparable. Una de les nos-

CUINA BRETONA-SUÏSSA

lloc ideal per menjar a on la

tres especialitats és la fondue

Especialitat:

Galets bretonnes i fondues de formatge

moderna decoració ha sabut

de formatge suïs “moitie moi-

Preu menú:

10,50 €. Menú fondue de formatge 15,20 €

respectar els anys d’història

tie” elaborada amb autèntics

Preu carta:

15-18 €

del local amb les voltes i les

formatges de la regió. La fon-

Horari:

Obert tots els dies excepte

pedres de la muralla. La cuina

due és un tipus de sopar poc

diumenge i dilluns migdia.

és un resum de molts anys

convencional per gaudir en

No servim fondues divendres i dissabte nit.

d’aprenentatge i de viatges a

companyia de familiars o

on la base és la cuina francesa,

amics.

concretament bretona. Hi

Entre setmana, al migdia ofe-

pots degustar un ampli assor-

rim un menú equilibrat amb

timent de galetes bretones

moltes opcions per escollir. La

elaborades amb farina de blat

farina de blat sarraí es apte

sarraí combinades amb condi-

per celíacs.

ments tradicionals i exòtics,

I ara també La Vedette desde

amanides amb tagine de po-

casa a: www.portamu.com

164 I TOT Girona

Carrer de la Barca, 17 17004 GIRONA · 972 204 158 www.facebook.com/lavedetterestaurant

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:42

Página 165

LA PERLA bar-restaurant

a Perla és una bonica

els migdies de dilluns a diven-

marisqueria situada

dres menú de 11€ tot inclòs;

a St. Julià de Ramis,

els vespres i caps de setmana

a 5 minuts de Girona. El res-

menú de 16€ i menús espe-

MARISQUERIA

taurant compta amb amplis

cials per a grups a partir dels

Especialitat:

Arròs amb llamàntol. Graellada de peix

menjadors i salons privats,

20€.

Preu menú:

11 €

ideals per a tot tipus de cele-

A banda, podeu trucar-nos a

Preu carta:

A partir de 16 €

bracions, banquets, comu-

qualsevol hora del dia per en-

Horari:

Obert tot el dia

nions, batejos, dinars d’empre-

carregar paella marinera o fi-

sa..

deuada per emportar, el temps

Podeu gaudir d’una extensa

d’espera és de 20 minuts.

varietat de plats elaborats

A La Perla disposem també de

amb productes frescos i de

servei de bar on pots veure, en

temporada, tot en un ambient

pantalla gegant, tots els partits

agradable i acollidor. Des de

de Lliga, Copa i Champions tot

mariscades i graellades de

degustant unes tapes, carn a

peix fins a arrossos i fideua-

la brasa o entrepans i a més

des. A més, us proposem me-

pots reserva taula.

nús adequats a cada moment:

Vine a conèixer-nos!

Març-Abril 2014

Avinguda de França, 175 17481 Sant Julià de Ramis, GIRONA · 972 171 297 www.restaurantbarlaperla.com

TOT Girona I 165


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:42

Página 166

CAFÈ DEL PARC cafeteria-restaurant

ituat al bell mig del

xates i vermuts per a refres-

Parc del Migdia, un

cants aperitius; bufet lliure i

dels pulmons verds de

amanides amb molta varietat

la ciutat de Girona, s’hi troba el

de plats vegetarians per a di-

CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIURE

Cafè del Parc, un establiment

nar, hamburgueses artesanes

Especialitat:

Hamburgueses artesanes i plats vegetarians

que per la seva ubicació al cos-

de 200 grams, 100% vedella

Preu menú:

De dilluns a diumenge 9,50 €.

tat de l’estany del parc i envol-

de Girona treballada per Can

tat de natura el converteix en

Raliu de Jafre, acompanyades

únic de la seva categoria.

amb pa de Casa Moner. També

Amb una capacitat per a més

té una gran varietat de cerve-

de 120 persones la seva te-

ses, vins, gelats artesans i pos-

rrassa és una de les més privi-

tres. L’interior pot acollir una

legiades de la ciutat, i on et

gran varietat de clients, taules

trobaràs ben servit i amb un

individuals, en parella o grups

gran assortiment de plats i fór-

nombrosos. Obert tot l’any i a

mules de menú, amb la garan-

les nits d’estiu adquireix un

tia de qualitat del Grup Boira.

caire màgic i fresc amb les vet-

Sucs naturals i entrepans va-

llades de música jazz que s’hi

riats per esmorzar; tapes, or-

celebren tots els divendres.

166 I TOT Girona

Bufet infantil a 5,90 €. Caps de setmana la beguda va a part. Horari:

De 9,30 a 23,30h. Horari de bufet de 13 a 16h

Parc Migdia, 9 GIRONA 972 202 414

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:43

Página 167

BUBBLES gastrobar-restaurant

través de vàries ge-

respecta la tradició culinària

neracions,

hem

gironina. Oferint tapes i mitges

contemplat impas-

racions, tant clàssiques com

sibles la trajectòria de la nos-

d’autor i racions elaborades,

CUINA DE MERCAT

tra cuina, meravellant-nos

sempre cuidant el producte

Especialitat:

Tapes d’autor i clàssiques

amb la diversitat del producte

perquè cada degustació sigui

Preu menú:

Migdia 15 €. Vespre 25 €

que traballem i agraint la pos-

única.

Horari:

De 8 a 16h i de 20 a 23,30h

sibilitat de poder-lo compartir,

Menús degustació, “showcoo-

d’avis a pares i de pares a fills.

king”, tapes en parella, racions

Bubbles Gastrobar & Restau-

entre amics, un lloc on tot és

rant, és un projecte que reneix

possible i on el client se sent

i reinventa la cuina de l’antic

com a casa.

Restaurant Albereda que fou

Un espai on sentir-se especial,

referent indiscutible dels fo-

on no existeix el temps, on les

gons gironins.

emocions cobren sentit i on el

Una idea original, diferent,

cor balla al so de la gastrono-

atractiva i sobretot jove i mo-

mia, una bombolla de sensa-

derna, que al mateix temps

cions.

Març-Abril 2014

Passeig José Canalejas, 6 GIRONA · 972 226 002 www.gastrobubbles.com

TOT Girona I 167


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:43

Página 168

NÚRIA bar-restaurant

ituat a la plaça Poeta

foie i poma caramel·litzada,

Marquina de Girona,

amb cuixa de pollastre, de

el Núria és un dels lo-

carn de botifarra de porc, amb

cals més emblemàtics no no-

Rocafort, gruyère, pernil ibè-

CUINA VEGETARIANA

més per als propis gironins, si-

ric... Per a esmorzar hi ha sucs

Especialitat:

Hamburgueses catalanes

nó que també és un referent

naturals i entrepans variats, i

Preu menú:

6,5 €

per als visitants de Girona. La

una gran varietat de cerveses i

Horari:

Obert tot l’any de 6 a 23,30h

seva singular estètica, tot de

una extensa carta de tapes ja

vidre, l’ha convertit fins i tot en

disponibles a partir de mig

plató de cinema en més d’una

matí. Hi destaquen els cala-

ocasió. Ara presenta la novetat

mars a la romana, les croque-

de les hamburgueses artesa-

tes de rostit i les patates bra-

nes de 200 grams, 100% ve-

ves. A migdia també s’hi pot

della de Girona treballada per

fer el plat del dia, un complert

Can Raliu de Jafre,

una

conjunt per a només 6,5€ per

excel·lent fórmula de menú a

als qui volen anar més de pres-

qualsevol hora del dia. A partir

sa, així com diferents fórmules

de 8€ hi trobareu fins a nou

de menú, amb la garantia de

varietats d’hamburguesa, de

qualitat del Grup Boira.

168 I TOT Girona

Plaça Poeta Marquina s/n GIRONA 972 217 519

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:43

Página 169

CAN VEÍ restaurant

om un restaurant si-

ció de Porto.

tuat en una antiga

És ideal per a famílies i grups, i

masia del S.XIX de

també per passar una vetllada

Sarrià de Ter, al costat del pont

agradable amb la parella a la

CUINA MEDITERRÀNIA

de l'aigua, que va de Pont Ma-

nostra terrassa.

Especialitat:

Cuina a la brasa i de Mercat. Fideuà i Arròs

jor a Sarrià, i és una casa que

Fem menús per a grups i cele-

Preu menú:

Migdies laborables 11 €

toca el riu Ter.

bracions familiars, batejos, co-

Fem una cuina catalana tradi-

munions i casaments en petit

Preu carta:

Preu mig 20 €-30 € amb beguda

cional amb productes de quali-

format de fins a 70 comensals.

Horari:

Els migdies de dilluns a diumenge de 13h a 17h

tat i de la zona. Els plats que

Els caps de setmana tenim

representen la cuina que fem

menús de 15€ i 20€.

són els peus de porc desos-

I també fem, l’últim cap de set-

sats a la muselina d’all, el ma-

mana de cada mes, el Menú10,

gret d’ànec amb poma cara-

un menú complet per 10€ amb

mel·litzada, paella mar i mun-

beguda inclosa, sempre amb

tanya, fideuà o el filet de vede-

reserva prèvia.

lla de Girona amb foie i reduc-

Vine a gaudir de CAN VEÍ

Març-Abril 2014

Caps de Setmana 15 €

Nits de divendres i dissabtes de 20h a 24h

Carrer Major, 4 SARRIÀ DE TER 972 207 065

TOT Girona I 169


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:43

Página 170

L’AVELLANEDA restaurant-estanc & chill out

les portes de la

na, amanides, cargols i de la

immortal ciutat des

cuina del bacallà. La nostra

del S. XII es troba la

carta és variada i tradicional,

masia on hi ha el restaurant

de ben segur hi trobareu el

estanc

l’Avellaneda.

vostre plat. Aprofiteu el Sol

CUINA DE CASOLANA

Acollidor, singular i amb molta

d’hivern i la fresca de l’estiu a la

Especialitat:

Carns a la brasa, cargols, bacallà i cuina catalana

història fou i és lloc de trobada

magnífica terrassa; no deixeu

Preu menú:

Menú de dilluns a divendres 11 €

per fer un bon àpat, un

passar l’ocasió de prendre

de

Plat del dia 8,75 € · Plats per emportar Horari:

esmorzar o berenar, o només

unes copes al bar “chill out”

un cafè. De les àvies de la cas

durant les nits d’estiu. Veniu a

heretàrem la cuina tradicional

planificar la feina, a parlar de

catalana que oferim cada dia

negocis o simplement a naveg-

amb un bon menú feiner, un

ar aprofitat la nostra xarxa

ampli menú de la casa, dinars i

WIFI pels clients. No tindreu

sopars per a grups, colles i

problemes per aparcar si voleu

convencions. Tenim obert tots

venir amb colla, tenim un

els dies, també els festius.

aparcament molt gros amb

Gaudiu de les millors carns a la

moreres i bonics jardins on la

brasa cuites amb carbó d’alzi-

mainada hi podrà jugar.

Hivern, de dilluns a dijous de 8 a 20 h, divendres i dissabte de 8 a 23 h i diumenge de 13 a 17 h.

170 I TOT Girona

Estiu, de dilluns a dissabte de 8 a 23:30 h i diumenges de 13 h a 16 h

Carretera Barcelona, 483 GIRONA · 972 214 803 avellaneda483@gmail.com

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:43

Página 171

SANT PONÇ cafeteria-restaurant

l 1975 vam plantar la

diàriament amb productes del

llavor d’un nou con-

nostre mercat, així com pastis-

cepte de restauració

seria artesana, elaborada a ca-

a la ciutat de Girona i comar-

sa nostra. En els plats calents

CUINA MEDITERRÀNIA

ques. Des d´aleshores treba-

tenim les arrels ben assenta-

Especialitat:

Cuina casolana catalana

llem per oferir als nostres

des en la cuina tradicional del

Preu menú:

A partir de 12 €

clients la millor qualitat de pro-

nostre país, basada essencial-

Horari:

Obert cada dia excepte dilluns a la nit

ducte al millor preu i ens

ment en la dieta mediterrània.

adaptem dia a dia als nous

A la cafeteria podreu assaborir

temps sense perdre la il·lusió

l’aroma i el gust d´un bon cafè,

amb un servei acurat i profes-

gran varietat d´infusions, tes i

sional, basat sobretot en la ca-

entrepans .

lidesa del tracte humà que ens

Ens trobem a deu minuts a

avala i ens fidelitza.

peu del centre de Girona, en-

Obrim cada dia de la setmana

tre la ciutat i l´Hospital Josep

per oferir-vos un ventall gas-

Trueta, al centre Comercial

tronòmic variat, fresc i saluda-

Sant Ponç. Disposem d´apar-

ble. Us oferim un ampli assor-

cament .

tit d´amanides que renovem

Us hi esperem!

Març-Abril 2014

Avinguda de França GIRONA 972 214 201

TOT Girona I 171


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:09

Página 172

MAS PALAU restaurant

deu minuts de Gi-

platillo de traginer, com les sal-

rona, el restaurant

sitxes amb fetge i ronyons i les

Mas Palau, envoltat

botifarres de peuada de porc

de natura verge, us ofereix un

fetes a casa i pels clàssics, to-

CUINA PER A DISFRUTAR

menú diari i una carta basada

ta mena de carns a la brasa

Especialitat:

en productes de proximitat i

d’alzina fetes al moment o els

de temporada, recuperant el

cargols picantons.

Preu menú:

De dilluns a divendres 12,50 €

receptari català clàssic i amb

Els amants dels calçots podeu

Preu carta:

20-30 €

propostes de cuina moderna,

venir a gaudir del Menú del

Horari:

De dilluns a diumenge de 13 a 16 h.

traduïdes en plats que canvien

Calçot: Calçots sense límit

Dimarts tancat per festiu. Vespres prèvia reserva

cada dia.

acompanyat d’un chuletón de

i per a grups a partir 10 començals

Pels més curiosos uns raviolis

1 kg.

de magret d’ànec amb crema

Tot servit en un bonic mas, a

de formatge de cabra o unes

les muntanyes del Ginestar so-

tatins de carxofa farcides de

ta el santuari de Santa Afra a

perol i ceps, pels nostàlgics un

Sant Gregori.

Raviolis de magret d’ànec amb crema de formatge de cabra.

Afores, 28. El Ginestar SANT GREGORI · 872 591 616 www.maspalau.cat

172 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:43

Página 173

CAN RIBAS restaurant

an Ribas és el restau-

carta, també ofereix un menú

rant més emblemàtic

on podreu escollir entre varis

de Sant Gregori, amb

plats i sempre hi trobareu un

una trajectòria de més de 30

plat de peix fresc i l'arròs dels

CUINA TRADICIONAL

anys en el món de la restaura-

dijous.

Especialitat:

Peus de porc a la brasa. Cargols a la llauna

ció.

Can Ribas treballa amb pro-

Preu menú:

De dimarts a divendres al migdia 15 €

La decoració és moderna i fun-

ductes de proximitat i qualitat,

Preu carta:

23 - 30 €

cional, i proporciona una cali-

oferint plats casolans amb un

Horari:

De dimarts a dissabte de 13 a 16h i 20,30 a 23h

desa, que juntament amb el

toc de cuina moderna.

tracte familiar i proper, et farà

Destaquen els peus de porc a

sentir com a casa. També dis-

la brasa, els cargols a la llauna,

posa de diverses pantalles de

carns i verdures a la brasa, el

televisió perquè es puguin veu-

bacallà amb llit d'escalivada...

re els partits del Barça mentre

també fan postres casolans

es gaudeix d'un bon sopar. Els

com la "tarta tatín" i el "cou-

dies de cada dia, a banda de la

land".

Diumenge de 13,30 a 16h

Avinguda Girona, 19 Sant Gregori GIRONA · 972 428 426

Març-Abril 2014

TOT Girona I 173


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:43

Página 174

ARTUSI bar-restaurant

bicat al cor del barri

da en receptes de cuina

vell de Girona, el

domèstica), escola de cuina

Restaurant Artusi

amb restaurant, i diferents sa-

recull el concepte de cuina

lons que avui aglutinen també

CUINA DE MERCAT

fresca, natural, lleugera, medi-

esdeveniments vinculats a la

Especialitat:

Cuina Mediterrània

terrània, amb plats elaborats a

gastronomia i reconeguts a ni-

Preu menú:

Setmanal 12,50 €. Dissabtes 16 €

partir de productes del país,

vell mundial (cursos de cuina,

Preu carta:

30-40 €

de màxima qualitat, que es po-

tallers, fires i exposicions,

Horari:

De dilluns a dissabte de 8 a 23h

den degustar en un ambient

etc.). Amb una forta emprem-

acollidor i amb una inmillora-

ta cultural dedicada a Pellegri-

ble relació qualitat-preu.

no Artusi com a recopilador de

A la ciutat del nord d'Itàlia de

receptes populars domèsti-

Forli (Cesena) es troba la Casa

ques, és un lloc de visita per

Artusi, un centre dedicat a la

als estudiosos, turistes i

recerca culinària. El centre

amants en general de la bona

compta amb diferents espais

cuina elaborada a partir dels

com la biblioteca (especialitza-

productes de la terra.

174 I TOT Girona

Plaça de les Castanyes, 6 GIRONA · 972 487 327 www.restaurantartusi.com

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:43

Página 175

BO DE BO bar-restaurant

om el restaurant bra-

tes precuinats.

seria de Domeny i us

El nostre ampli local és ideal

oferim cuina casola-

per a grups. Podeu demanar

na. La nostra especialitat són

per encàrrec menjars per a

CUINA CASOLANA

els arrossos i fideuas, carns a

grups, comunions, batejos,

Especialitat:

Arrossos, carns a la brasa i amanides

la brasa amb carbó natural i

reunions d’empresa i tot tipus

Preu menú:

Diari 11 €.

tot tipus d’amanides fresques.

de celebracions. També oferim

Fem esmorzars de forquilla,

servei de càtering.

menú diari als migdies i ves-

A partir d’ara els vespres i caps

pres i també el cap de setma-

de setmana també us oferim

na amb més de 30 primers, 40

servei de pizzeria, amb gran

segons i 35 postres. Tots els

varietat de pizzes casolanes i

productes són d’elaboració

pasta.

pròpia, tant les salses, com les

I els dissabtes al vespre oferim

sopes….. no utilitzem produc-

sopar-ball per a tothom!

Menú caps de setmana i vespres 16 € Horari:

Obert cada dia de 7 a 24h

Adri, 15 17007 Domeny GIRONA · 872 081 395 www.restaurantbodebo.com

Març-Abril 2014

TOT Girona I 175


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:43

Página 176

MON VI espai gastronòmic

’espai gastronòmic

nú casolà d’11 euros, de 13:00

mónvi, es troba a la

a 16:00h. I de 16:00 a 23:00

plaça Pou rodó.

oferim les nostres tapes .

Un indret de vins i cerveses

Una de les nostres suggeren-

CUINA MEDITERRÀNIA

acompanyat d’una carta on

cies és poder gaudir d’un so-

Especialitat:

podeu degustar trenta tapes

par a cegues amb maridatge,

amb samfaina, bolets gratinats amb all i oli de

creatives, totes al preu de 4 €.

activitat divertida per a grups.

mel, ous estrellats Monvi...

Disposem de sales només per

Próximament s’oferirà master-

Preu carta:

12 - 15 €

a grups, diferents opcions de

class de destil·lats, cates de

Horari:

De dilluns a dissabte d’11 a 23h

menús i amb un horari de cui-

vins i molt més.

na d’ 11:00 del matí a 23:00 h.

Poder informar-vos a través

També al migdia oferim un me-

del nostres Facebook.

Cassoletes creatives: Bacallà amb melmelada

Diumenges tancat

Pou Rodó, 22 17004 GIRONA · 972 017 678 monvi@monvi.cat

176 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:44

Página 177

CREPERIE BRETONNE bar-restaurant

l cor del Barri Vell

de formatges francesos. Du-

podreu venir a de-

rant la setmana tenim un me-

gustar les “galettes”:

nú molt assequible tant per di-

un producte típic bretó elabo-

nar com per sopar amb opció

CUINA DE LA BRETANYA FRANCESA

rat amb farina de blat sarraí, i

normal i opció vegetariana. Els

Especialitat:

“Galette” amb diferents ingredients

que se sol acompanyar amb

caps de setmana estem oberts

Preu menú:

8,50 € o 10 € amb postre i beguda

sidra. La varietat de “galettes”

tot el dia i tenim una oferta per

Preu carta:

10 - 13 €

és infinita, salades i amb tot ti-

berenar on podreu prendre

Horari:

De dilluns a divendres de 13 a 16h i de 20 a 23h.

pus de farcits. Són típiques

sucs ecològics, infusions,

també de la Bretanya les creps

cafès, o xocolata, amb una

dolces, amb una gran varietat

crep dolça. Quan fa bo dispo-

per degustar. A més, podreu

sem d'una terrassa que per-

gaudir de generoses amani-

met dinar o sopar a l'aire lliure,

des: la de salmó, la grega, la

tot gaudint de l'ambient de la

bourbon, les vegetarianes amb

Cort Reial. A l'interior hi troba-

tofu o algues... Potser us ve

reu diferents sales de dissenys

més de gust demanar un am-

atrevits i molt originals (podeu

pli assortit de truites, o la taula

menjar dins un autobús!). Té

d'embotits de la Bretanya, o

capacitat per a 50 persones.

Març-Abril 2014

Dissabte, diumenge i festius de 13 a 24h

Cort Reial, 14 17004 GIRONA · 972 218 120 www.creperiebretonne.com

TOT Girona I 177


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:44

Página 178

EL BOIRA restaurant-tapes

bicat al centre de Gi-

Agustín Luján i el Cap de Cui-

rona i a la Plaça In-

na, formen un equip professio-

dependència, ofe-

nal d’alta qualitat. El restau-

reix dos ambients únics. A l’in-

rant ofereix tres conceptes de

CUINA CASOLANA

terior, diferents sales on gau-

cuina: les tapes, el menú diari i

Especialitat:

Tapes i vins a la zona de bar

diràs de vistes privilegiades al

la carta. D’una banda, les ta-

Preu menú:

Dies feiners 9,95 €. Menú recomanat a 20 €

riu Onyar i a l’exterior gaudint

pes que ofereix El Boira són

Preu carta:

17 - 20 €

de l’ambient de la Plaça Inde-

una fusió de la cuina de pro-

Horari:

De diumenge a dijous de 8 a 23h

pendència. L'oferta gastronò-

ductes de la terra amb un toc

mica és complerta i variada on

mediterrani que dóna com a

els clients gaudeixen d'una

resultat “unes tapes femeni-

cuina catalana i mediterrània

nes, fresques i suaus”. Algunes

actualitzada. Els productes de

de les tapes que s’hi poden

temporada són els principals

trobar són la brandada de ba-

protagonistes d’El Boira, ela-

callà amb mel fumada, tomà-

borats a cuina amb molta deli-

quets al forn gratinats amb

cadesa i servits a sala per un

formatge de cabra, tast de for-

equip jove, cordial i amable

matges artesans, i per finalit-

que juntament amb el gerent,

zar tapes dolces.

178 I TOT Girona

De divendres a dissabtes de 8 a 24h

Plaça Independència, 18 GIRONA 972 219 605

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:44

Página 179

EL PETIT OBRADOR® restaurant

ituat a peu de carre-

tant evolució de la mà del nos-

tera, just als terrenys

tre jove emprenedor Joan Za-

de l'antiga fàbrica de

mora Asurmendi.

Coca -cola a Sarrià de Ter, tro-

El compromís del Petit Obra-

CUINA ITALIANA CREATIVA

baràs el Petit Obrador. Un nou

dor és clau, es respecta

Especialitat:

Antipasti, pizzes i pastes d’autor

concepte de restaurant italià,

l'essència de la cuina italiana

Preu menú:

10,95 € de dimarts a divendres migdia

que neix de la fusió de la cuina

tradicional, aportant creativi-

Preu carta:

3 - 16 €

tradicional italiana i la medi-

tat i passió per l'alta gastrono-

Horari:

De dimarts a diumenge d’11 a 23 h

terrània amb la cuina més cre-

mia. El restaurant ofereix una

ativa i d'autor.

carta única d'autor.

Una aposta per la innovació

Compta amb una àmplia te-

d'antipastis, pizzes i pastes

rrassa a l'exterior del local, wifi

fresques. Al nostre restaurant

per als clients i servei de càte-

trobaràs l'alta cuina italiana i

ring per a grups.

d'autor amb els millors pro-

També ens podeu trobar a

ductes del sector a l'abast de

Sant Gregori a l'avinguda Giro-

tothom, amb una oferta d'alta

na nº 47 (només pizzes per

gastronomia italiana en cons-

emportar).

Març-Abril 2014

Avinguda de França s/n SARRIÀ DE TER · 972 172 173 www.elpetitobrador.com

TOT Girona I 179


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:44

Página 180

D.O TAVERNA CATALANA bar-restaurant

la

plaça

Inde-

primera qualitat, que es com-

pendència de Giro-

plementen amb un assortit de

na es concentra una

producte d'altres contrades

part molt important de l'oferta

que tenen com a premissa

CUINA TRADICIONAL

gastronòmica de la ciutat, jun-

més rellevant la seva qualifica-

Especialitat:

Cuina catalana

tament amb la resta d'indrets

ció de D.O.El resultat és una

Preu menú:

Setmanal 10,95 €. Caps de setmana 14,95 €

peculiars del Barri vell.

cuina sana, catalana, lleugera i

Preu carta:

10 - 20 €

La Taverna Catalana proposa

de qualitat que poden degus-

Horari:

De dilluns a diumenge de 8 a 23h

una oferta que enalteix alguns

tar en un marc incomparable:

dels plats més tradicionals de

per un costat la plaça Inde-

la cuina catalana, com poden

pendència, i per altre la vora

ser les torrades elaborades

del riu amb excel·lents vistes a

amb productes de la terra de

la catetral i Sant Fèlix.

Plaça Independència, 16 GIRONA 972 222 740

180 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

10:44

Página 181

CALDERERS restaurant

ituat al cor del barri

Tampoc us podeu perdre la

Vell de Girona, al ma-

selecció de postres boníssi-

teix carrer que dóna

mes de xocololata com el

nom a l’establiment, trobem el

brownie, les trufes i especial-

nou restaurant Calderers, un

ment el coulant.

CUINA TRADICIONAL LLIGADA A LA HISTÒRIA DE GIRONA

espai modern i acollidor, envol-

La distribució del restaurant

Especialitat:

Carns a la brasa i postres casolans

tat tot ell de la calidesa de la

permet acollir grups, als quals

Preu menú:

Migdies laborables 11 €

pedra i amb la cuina vista. De

se’ls ofereixen diverses fórmu-

cuina tradicional catalana,

les de menú.

amb productes de proximitat

Destaca el seu reservat íntima-

De dilluns a diumenge de 10 a 16h

com la verdura i la fruita i

ment lligat a la muralla i a la

Dijous, divendres i dissabte de 20,30 a 24h

ecològics com els làctics. En

taula rodona amb la làmpara

destaquem el filet de vedella

de la teranyina que fa referèn-

de Girona amb foie, l’entrecot

cia a la història de Girona amb

de 700gr, les verdures en tem-

el seu passadís de les bruixes.

pura amb all i oli, el magret

Per altra banda el restaurant

d’ànec amb figues i les nostres

acull exposicions temporals

croquetes de pernil ibèric.

d’art.

Març-Abril 2014

Caps de setmana migdies i vespres 16 € Horari:

Dimecres tancat.

Calderers, 10 GIRONA · 972 227 776 info@restaurantcalderers.com · www.restaurantcalderers.com

TOT Girona I 181


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:35

Página 182

LA CALÈNDULA restaurant

l restaurant està ubi-

tronòmica i sensorial inoblida-

cat a l’Eixample, un

ble, doncs es degusta un menú

lloc tranquil on gau-

elaborat amb ingredients sil-

dir del paisatge gironí a través

vestres de la vinya que ajuden

CUINA DE PAISATGE I MERCAT

de la cuina que fa la Xef Iolan-

a interpretar el vi, la gent que

Especialitat:

da Bustos, on carns, peixos,

el fa i el territori. Si els seguiu

verdures... productes de proxi-

al facebook o a la seva web

Preu menú:

13,50 €

mitat i del mercat s’harmonit-

www.lacalendula.net us en

Menú Espai Brasa:

18 € (vespres i cap de setmana, beguda inclosa)

zen amb ingredients florals

mantindran informats.

Horari:

Migdies de dilluns a dissabte de 13:00 a 15:30 h

que ella mateixa recol.lecta del

Com a particularitat també cal

Nits de dijous, divendres i dissabte de 20:30

seu hort-jardí o bé de manera

que tasteu la cervesa Gala de

a 22:45 h. Diumenges i festius tancat

silvestre de boscos i prats. Cal

Flors que elaboren des del res-

destacar el menú gastronòmic

taurant i el “Xampanyet de flor

de flors, plantes i fruits silves-

de Saüc”, o la Ratafia que es

tres, que la Iolanda renova se-

fan ells mateixos amb herbes

gons l’estació i el paisatge. Ha-

de l’Empordà. Reserva ja taula

bitualment es fan maridatges

per sopar o dinar el dia de

de vins i paisatge amb cellers

SANT JORDI amb el nostre

catalans, una experiència gas-

menú especial de "La Rosa"

182 I TOT Girona

Cuina especialitzada amb flors i carns i peixos a la brasa. Postres i gelats propis.

Travessia de la Creu, 33 GIRONA · 872 03 33 33 www.lacalendula.net

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:35

Página 183

TRAMUNTANA restaurant

l restaurant Tra-

gents i també aquells enamo-

muntana, situat al

rats de la cuina casolana.

costat del camp de

El restaurant que té una capa-

Golf Empordà i sota l’hotel

citat per 80 comensals, ofereix

Doubletree by Hilton, hi troba-

un ambient tranquil i relaxat

CUINA DE MERCAT I TRADICIONAL EMPORDANESA

ran el nostre xef Guillem Lama

amb un servei familiar perque

Especialitat:

Arròs caldós de Pals amb llamàntol

i el seu equip que treballen al

et sentis com a casa vestit d’u-

Preu menú:

A consultar segons temporada.

seu servei per fer de cada àpat

na gran professionalitat.

una experiencia inolvidable.

A l’estiu gaudim d’una barba-

Preu carta:

30 - 35 €

Combinant la cuina tradicional

coa situada a la nostra terras-

Horari:

De 13 a 16h i de 20 a 23h.

empordanesa amb les tendèn-

sa on s’hi serveixen unes ex-

cies gastronòmiques actuals

quisites carns i peixos a la bra-

han trobat l’equilibri perfecte

sa. Oferim menús especials de

per satisfer als clients més exi-

grup.

Menús per a grups

Obert tots els dies de l’any

Carretera de Torroella de Montgrí a Pals, km 345, s/n GUALTA 972 782 030

Març-Abril 2014

TOT Girona I 183


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:35

Página 184

XANTARBAR bar-restaurant

antar Bar està situat

Hamburgueses de 350g fetes

en el cor del barri

amb filet de Vedella de Girona.

vell de Girona, a

A la nit fem un canvi de ritme

menys de 100 metres del cul

on els millors GinTonics, coc-

CUINA PINXOS&MUSIC

de la lleona. Podràs gaudir de

tels i combinats es fan amos

Especialitat:

la seva àmplia carta de tapes,

de la barra a ritme de bon

vins i cerveses a l'interior del

rock&roll. Tots els divendres

Preu menú:

9,90 €.

local amenitzat amb música

podràs gaudir d'actuacions en

Horari:

De diumenge a dijous de 12 a 2,30h

en directe o en vinil, o a la seva

directe. Els dimecres de 20:30

imponent terrassa.

a 23:00 obrim la nostra sessió

Una combinació de cultures es

"after work" amb sessions

barregen a la seva carta, on

temàtiques punxades en vinil a

podràs triar entre les tradicio-

càrrec de Big Villano (la banda

nals tapes gallegues, pop a fei-

del YuYu) i descomptes en els

ra, lacón a la gallega, pebrots

preus de les nostres cerveses i

del padró... tapes ucraïneses,

copes.

galopse en salsa ragú, dironie

No t'ho perdis, Xantar Bar esta

amb ceba cruixent, pilmini

en boca de tots!!!! Mals

amb formatge fos... i les seves

temps... bones tapes!!

184 I TOT Girona

Gules amb llagostins i salsa diable. Tapes gallegues i ucraïneses

Divendres i dissabte de 12 a 3h. Dimarts tancat.

Plaça del Pou Rodó, 11 17004 GIRONA · 650 131 637

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

21/2/14

10:35

Página 185

BON BON CAFÈ cafeteria-restaurant

ra fa 5 anys que l'An-

tar una cuina de mercat ben

dreu i la Marta són al

elaborada. També us oferim

capdavant de Bon

una gran varietat de plats

Bon Cafè, un Bar Cafeteria si-

combinats, entrepans espe-

CUINA DE MERCAT

tuat a la zona de l'eixample de

cials, amanides... Fem canapès

Especialitat:

Esmorzars, plats combinats

Girona. En un ambient familiar

i entrepans per encàrrec.

Preu menú:

9,50 €

i una decoració exquisida, la

Disposem de dues televisions

Horari:

Obert tots els dies de 7,15 a 21h,

gent podrà assaborir una va-

per poder veure tots els partits

rietat d'esmorzars amb pro-

de futbol, tindràs garantit un

ductes de primera de qualitat,

ambient acollidor i bon menjar.

i una pastisseria artesana. A

Podràs compartir vetllada amb

casa nostra podràs degustar

la gent del barri i els amics,

un bon cafè, excel·lents xoco-

aquí tots som una gran família.

lates i infusions...

Vine a la nostra cafeteria Bon

Per dinar, el nostre menú diari

Bon Cafè i farem que et sentis

és de 9'50€, on podràs degus-

com a casa.

excepte diumenges i festius de 8,30 a 14h

Joan Roca i Pinet, 1 GIRONA · 972 214 766 bonboncaffe@hotmail.com

Març-Abril 2014

TOT Girona I 185


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:21

Página 186

ESCONDIDO CAFÉ cantina tex-mex

l 1996 en Jordi Gis-

nim un bon assortiment de

pert i en Nando Rei-

cerveses mexicanes i cocktails

xach van obrir el pri-

com la Margarita i el Whisky

mer restaurant mexicà a la

sour.

ciutat de Girona, per oferir als

Ambientat com una cantina

CUINA MEXICANA

seus clients els plats més tí-

tex-mex, colors vius, ranxeres,

Especialitat:

Fajitas

pics de la cuina mexicana i

country. Us oferim un menú

Preu menú:

A partir de 12 €

americana.

migdia a 9,95 € (de dimarts a

Horari:

Migdia de 13 a 15:30 h de dimarts a dissabte

A l’Escondido café podreu de-

divendres), un menú degusta-

gustar el guacamole, els tacos,

ció a 14 € (de dilluns a dijous al

els nachos, les fajitas, els spa-

vespre) i la resta, carta a uns

re ribbs, burgers, … També te-

preus molt populars!

Nit de 20:30 a 23 h de dilluns a dissabte

Bisbe Lorenzana, 9 GIRONA · 972 205 851 www.escondidocafe.com

186 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:21

Página 187

ONE espai gastronòmic cool music bar

spai polivalent de fu-

mica basada en una cuina de

sió i caràcter, situat

mercat i una acurada elabora-

al cor de Girona.

ció. Un menú per 20€ on

Aquest carismàtic i singular lo-

podràs escollir entre 9 pri-

CUINA DE MERCAT

cal, en el que trobem una sò-

mers, 9 segons i 9 postres

Especialitat:

Canelons de bolets amb ceba caramel·litzada

bria i elegant decoració amb

amb el pa i la beguda inclosa.

Preu menú:

20 €

tons càlids i algunes pinzella-

Un espai de moda molt poliva-

Preu carta:

20 €

des en daurat, és un lloc per-

lent on l’ambient és el princi-

Horari:

Obert dijous, divendres i dissabte de 20 a 3h

fecte on sorprendre’t amb la

pal atractiu. Contemporani i

nostre gastronomia o viure la

colorista,One és un lloc en el

nit en el centre neuràlgic de la

que hi has d’anar si vius o pas-

ciutat.

ses per Girona.

Un punt de trobada per a

Totes les nits a partir de les

aquells que volen passar mo-

23.00h. podràs gaudir d’un

ments únics i especials en un

ambient captivador prenent-te

ambient agradable i al ritme

una copa o Gintònic a la nostra

de la millor música.

barra central de 360o escol-

En el nostre restaurant podràs

tant la millor música comercial

trobar una proposta gastronò-

i de tendència del moment.

Març-Abril 2014

Figuerola, 25-29 GIRONA · 972 485 600 · 679 851 227 adriana@onegirona.com

TOT Girona I 187


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:21

Página 188

TOKIO restaurant

l Restaurant Tokio

gastronomia de Japó com a

seleccionem pro-

cuina nacional ha evolucionat

ductes de primera

a través dels segles. La cuina

qualitat per elaborar el més

tradicional japonesa està do-

CUINA JAPONESA

exquisit menjar japonès. Gau-

minada per l'arròs blanc. Qual-

Especialitat:

Sushi, Maki Sashimi, Tempura, sopa Miso

deixi d'una deliciosa combina-

sevol altre plat servit durant un

Preu buffet lliure:

De dilluns a divendres migdia.

ció de sabors orientals en les

àpat es considera un plat se-

nostres acollidores i modernes

cundari. Els plats secundaris

instal·lacions. El restaurant

són normalment peix cru (sas-

tradicional japonès és en una

himi), un plat a la parrila, i un

zona molt cèntrica de Girona,

plat cuit a foc lent. Els plats es-

a la ronda Ferran Puig. Tenim

tan organitzats segons les tèc-

un menú diari, un menú de-

niques culinàries: menjars fre-

gustació i servei a domicili.

gits, menjars al vapor, menjars

També tenim un menú espec-

a la parrilla...

tacle Teppanyaki. Som espe-

Restaurant Tokio, la millor cui-

PLANXA

cialistes en Sushi, Maki Sashi-

na japonesa al centre de Giro-

mi, Tempura, Sopa Miso. La

na.

Ronda Ferran Puig, 26 GIRONA · 972 216 700 www.restaurante-japones.com

188 I TOT Girona

Adult 11,95 Nens 7,95 € Horari:

Obert cada dia de 12 a 16h i de 20 a 24h

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:21

Página 189

MAGUEY bar-restaurant

bicat al cor de Giro-

delicioses postres com pastís

na, a la Cort Reial, el

de 3 llets o trufes al tequila.

Maguey es consoli-

Tot això acompanyat d’una

da com a restaurant gironí que

llarga llista de cerveses mexi-

CUINA MEXICANA

ofereix autèntica cuina mexi-

canes, “micheladas” i les fa-

Especialitat:

“Tacos”, enchiladas i Margarites

cana de carrer, la de veritat,

moses margarites clàssiques i

Preu menú:

12 €

aquella que trobaríem a qual-

de diferents sabors. A més,

Preu carta:

12 - 30 €

sevol parada de l’extens Mèxic.

compten amb una àmplia va-

Horari:

De dimarts nit a diumenge migdia de 13 a 15,30h

Amb una decoració planera i

rietat de tequiles i “mezcales”.

colorista, i sense caure en els

El Maguey és una excel·lent

tòpics de barrets i mariachis,

opció per apropar-se a la gas-

crea un ambient agradable i

tronomia mexicana i gaudir

recollit on degustar els típics i

d’un espai amb estil propi i

clàssics "mole poblano", "car-

d’un servei de qualitat. I ara

nitas a la Michoacán" i els "ta-

amb l’arribada del bon temps

quitos de suadero" a més d’es-

aprofita per menjar a la terras-

pecialitats pròpies com la “tos-

sa assaborint les seves pro-

tada de pollo pibíl” o els “na-

postes.

chos atascón”, per tancar amb

Us hi esperem!

Març-Abril 2014

i de 20,30 a 23,30h

Cort Reial, 1 GIRONA 659 695 631

TOT Girona I 189


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:21

Página 190

CAN PINTXO bar-restaurant

ituat en ple eix co-

bon vi trobem una selecta va-

mercial del centre de

rietat de vins tant de l’Em-

Girona, trobem un

pordà, com de La Rioja, Ribera

restaurant de recent obertura

del Duero o Txacolí. Els mig-

CUINA DE TAPES I BROQUETES

el Can Pintxo, on els clients po-

dies, de dilluns a dissabte, s’o-

Especialitat:

Ibèrics, formatges “montaditos” i tapes

den degustar la nostra àmplia

fereix un menú de cuina caso-

Preu menú:

10 €

varietat de tapes, broquetes i

lana i de mercat. I pels que els

Preu carta:

Plats d’1 € i plats de 2 €

“montaditos”, totes elles ela-

agrada gaudir del futbol, es re-

Horari:

De 12 a 16h i de 19 a 23,30h

borades de manera casolana i

transmetran tots els partits de

amb productes de primera

la temporada en un projector

qualitat. És un concepte atrac-

de 140 polzades. És un local

tiu i senzill que pretén fer una

adreçat a tots els públics, tant

pinzellada a l’estil que podríem

per sopars en parella, com en

trobar al País Basc, disposant

grup o en família, ja que exis-

d’una barra amb un ampli as-

teix un petit racó on els més

sortiment de broquetes, tapes

petits de la casa podran jugar i

i “montaditos”, acompanyats

pintar, mentre els més grans

de taules de formatges i em-

gaudeixen d’un bon sopar i

botits ibèrics. Pels amants del

una bona ampolla de cava o vi.

190 I TOT Girona

Maluquer Salvador, 9 GIRONA 690 064 030

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:22

Página 191

LA TAGLIATELLA restaurant

ocant a la Plaça Inde-

En un entorn acollidor podeu

pendència, a l’em-

gaudir de més de 400 combi-

blemàtic carrer San-

nacions de pastes i salses, an-

ta Clara, es troba des d’octu-

tipasti (carpaccio de vedella,

CUINA ITALIANA

bre de l’any 2004 el restaurant

de bacallà, de búfala), amani-

Especialitat:

Pasta fresca i pizzes

La Tagliatella. Des de llavors

des (de vieires i llagostins, de

Preu carta:

17 - 25 €

s’ha consolidat com a punt de

formatge de cabra, de foie i

Horari:

De dilluns a diumenge

referència de la gastronomia

pernil d’ànec, de verdures a la

Migdia de 13 a 16h i

italiana artesanal. El seu con-

planxa i mozzarella), rissotos

vespre de 20 a 24h

cepte es materialitza en gene-

(ibèric, amb magret i tòfona

roses racions, perfectes per

negra, bolets I llagostins), la-

compartir i respon íntegra-

sanyes, canelons, i més de 20

ment a una elaboració de la

pizzes elaborades al forn del

cuina italiana realitzada amb

mateix restaurant.

ingredients de primera classe

Una experiència de sabors que

seleccionats de les regions de

us portarà per una estona

la Ligúria, el Piemont i la Reg-

molt agradable als racons més

gio de l’Emília.

bonics d’Itàlia.

Març-Abril 2014

C/ Santa Clara, 49 17001 GIRONA 972 203 245

TOT Girona I 191


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:22

Página 192

CA LA PILAR restaurant

estaurant històric de

Ca la Pilar és especialista en la

la ciutat de Girona si-

cuina tradicional catalana amb

tuat al Barri de Pont

una elaboració de plats de

Major.

temporada: tripa de bacallà

CUINA CASOLANA I DE MERCAT

Fundat l’any 1953, aquest oc-

amb carxofes, conill a la casso-

Especialitat:

“Xuletón” de bou i peix a la brasa

tubre arriba als 60 anys

la, ànec rostit, morro i orella

Horari:

De Dilluns a divendres de 13 a 15,30h

d’història.

amb cigrons..., de tot tipus de

i de 20,30 a 22,30h

El restaurant disposa de tres

carns i peixos a la brasa amb

Dissabtes de 13 a 15,30h

menjadors amb un aforament

carbó d’alzina, destacant el

de 42 persones.

“xuletón” de bou. Tot acom-

Equipats amb llar de foc, cale-

panyat d’un gran assortit de

facció i aire condicionat. Men-

vins de la nostra terra. I per

jadors càlids amb sensació

acabar recomanem una gran

d’amplitud, digne dels comen-

varietat de postres de la casa

sals més exigents.

del carret de pastisseria.

Pont Major, 124 GIRONA 972 212 861

192 I TOT Girona

Març-Abril 2014


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:22

Página 193

JOAN VICENS plats cuinats-restaurant

om una empresa que

rap a la marinera.... poseu-vos

des de fa 31 anys ens

en contacte amb nosaltres i no

dediquem a la el·la-

us decebrem.

boració de plats cuinats. Fem

Les nostres materies primeres

CUINA TRADICIONAL CASOLANA I DE MERCAT

tot tipus d’esdeveniments a ni-

sempre són de primera quali-

Especialitat:

Fideuada, calamars a la romana, guisats...

vell particular o per grups. Ens

tat.

Preu menú:

De dilluns a divendres per emportar 5,95 €.

adaptem a les necesitats de

Joan Vicens cuina per a vosal-

tothom. La nostra cuina es tra-

tres.

dicional i també el·laborem tot

El nostre Facebook és, cuinats

el que us calgui per encàrrec,

i catering Girona.

les nostres especialitats entre

Plats cuinats Joan Vicens

moltes son: Calamars a la ro-

1982-2013 ens trobareu a Sa-

mana, croquetes, fideuà, es-

rrià de Ter i Sant Julià de Ra-

patlles de xai al forn, cues de

mis. Us esperem!

Diari 8,50 €. Diumenge i festius 12,50 € Horari:

De 8 a 23 h. Obert tots els dies de la setmana.

Avinguda de França, 183 17840 SARRIÀ DE TER · 685 322 201 www.joanvicens.com

Març-Abril 2014

TOT Girona I 193


039TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1

20/2/14

12:22

Página 194

SAVOY cafè-restaurant

’elegant Cafè Savoy

oli de romesco, l’entrecot de

situat al bell mig de

vedella de Girona, pastissos

Girona, al C/ Nou 3,

casolans, flam de formatge,

va tornar a obrir les portes, ara

mel i mató o fruita del temps.

CUINA DE MERCAT

fa dos anys, de la mà de la fa-

A banda del menú del migdia

Especialitat:

Cuina de mercat creativa

mília Nicolazzi, amb una deco-

ens proposa tant dinars com

Preu menú:

Diari 10 € i dissabtes 12 €

ració totalment modernitzada

sopars per encàrrec i disposa

Horari:

Cafeteria de dilluns a diumenge de 7 a 22h.

però mantenint l’essència, el

d’una sala ideal per reunions,

caràcter i la tradició de sem-

presentacions d’empresa i tot

pre. El Savoy ofereix a través

tipus d’esdeveniments amb

del seu menú, una cuina de

cabuda per 40 comensals.

mercat creativa que al mateix

Al llarg del dia disposa d’una

temps sigui equilibrada i lleu-

àmplia oferta d’entrepans

gera. Ens proposa escollir en-

freds i calents, creps, smoot-

tre tres entrants, tres segons i

hies, cafès,... que podràs de-

tres postres, tals com el tàrtar

gustar a partir de les 7 del ma-

de salmó, el bacallà amb all i

tí.

194 I TOT Girona

Menú migdies i sopars només per encàrrec

Nou, 3 GIRONA 972 203 800

Març-Abril 2014


CONTRA039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

18/2/14

13:45

P谩gina 195


CONTRA039TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

18/2/14

13:45

P谩gina 196


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.