INTERFICIES. DRET A LACIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES (català) by Transductores

INTERFÍCIES

2020 DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Publicació Edició i coordinació: Transductores Autoria de textos: Transductores, excepte els esmenats específicament de cada col.lectiu, autor o entitat de la mostra Imatges: Transductores Revisió i edició: Julia Gutiérrez i Transductores Llicència: Reconocimiento-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-SA 4.0) Disseny: Miriam Corredera Cabeza Edició: 25 de diciembre de 20120 Interfícies 2020: Dret a la ciutat i territoris saludables ISBN: ISBN: 978-84-09-19207-8 Coordinació: Transductores Exposició: Escola Massana. 22-12-2020- 22-02-2021

ÍNDEX

1. Introducció

2. Pràctiques situades d’interfícies: dret a la ciutat i territoris saludables

3. Territoris saludables, dret a la ciutat, pràctiques culturals i cures comunitàries

3.1. Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Per què creuar arts comunitàries amb salut comunitària? Transductores

INTRODUCCIÃ&#x201C;

Dret a la ciutat i territoris saludables

Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitàries que promou processos de recerca col·lectiva entorn de l’art, l’educació i la participació ciutadana. La plataforma ha estat coordinada per Transductores des del 2017 a diferents barris de la ciutat: el Raval, les Roquetes, la Trinitat Nova i, des d’aquest any, també el Poble-sec. Al llarg de la seva trajectòria, s’ha liderat amb diversos agents: amb un equip docent de Psicologia Comunitària de la Universitat de Barcelona i els grups d’estudiants que cursaven aquesta matèria, durant els dos primers anys; de llavors ençà, amb les xarxes locals dels barris en què es desenvolupa i amb diverses entitats de creadors i creadores.

A Transductores la indagació entre la salut i la cultura ha tingut una afectació cap a línies de creació d’altres programes, als quals l’entitat dona suport o els desenvolupa en col·laboració amb diversos agents culturals i creadores. En l’exposició s’han inclòs projectes que exploren aquesta intersecció, a través de recerques participades per les iniciatives territorials dels barris on s’han donat i posant l’incís en el paper que juga l’experimentació artística en la construcció d’un espai públic curós amb la vida de la ciutat. Tot i que l’exposició es va idear abans de la crisi social i sanitària que ha desencadenat la COVID-19, n’ha incrementat la vigència amb el seu impacte. Les reflexions sobre quines poden ser les pràctiques culturals més sostenibles i saludables, sobre la pertinença i el desig de mantenir, repensar i adaptar les formes de trobada als seus contextos, o la capacitat de les arts d’incidir en aquells relats que ens articulen com a societat en temps de canvi són preguntes que troben ressonàncies en la provisionalitat i la urgència que la pandèmia ha instal·lat en la nostra època i que travessen els diferents projectes exhibits.

1. INTRODUCCIÓ

PRÀCTIQUES SITUADES D’INTERFÍCIES

Dret a la ciutat i territoris saludables

TERRITORIS QUE CUREN Territoris Oblidats ESTIGMES - IDENTITATS DE BARRI Forn de teatre Pa’tothom ROQUETES, BARRI SALUDABLE Teleduca TOT CANVIA. Emergències i desaparicions als barris al voltant del Born Raúl M. Candela REPERTORIS VARIATS Lo Relacional

DIVERSAMENT VULNERABLES Cos Col·lectiu (Raquel García i Meri Caballero)

RUTES HISTÈRIQUES. FLUXOS I REMOLINS Xavier Manubens

RE-HABITAR EL BORN CCM. Com pensar col·lectivament el centre i el seu entorn? Col·lectiu Punt 6

THE TIP. Eines teatrals per a la prevenció de la islamofòbia Forn de teatre Pa’tothom MEMÒRIES DELS COSSOS I DE LES CASES Sindillar i Wikidones - La Bonne BARRICIDI. Art i Part Part al al Poble-sec Poble-sec Veïns i veïnes del Poble-sec, La Vilella/Cia. Sargantana i Vero Cendoya

DONA’M ESPAI Arpilleres-grup caminantes, Raquel García (Associació Alia), Karen Rosentreter i Pla Comunitari del Poble-sec

MAPA INSPIRAT EN LA CARTOGRAFIA REALITZADA PER AL FULL DE SALA DE L’EXPOSICIÓ A L’ESCOLA MASSANA

Territoris que curen

Barri: El Raval Creadors/es: Territoris Oblidats Marc: Interfícies 17-18 Dates: setembre 2017 - novembre 2018 Entitats col·laboradores: Fundació Tot Raval, Taula de Salut del Raval, Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, Escola de Salut, Diàlegs de Dones, Mediateca del Raval, Espai Social Raval de la Fundació Catalunya-La Pedrera i alumnat de Psicologia Comunitària de la Universitat de Barcelona Grup d’estudiants: Raúl Solano Molina, Fabio Ernesto Villegas Bozo, Eléa Charol, Laura Lasierra Rubio, Guillem Miller Bassedas i Florencio García Cordero 2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Territoris que curen va ser un projecte de Territoris Oblidats que va explorar les pràctiques i sabers populars vinculats a la medicina natural al Raval. El procés es va dissenyar a finals de 2017 i es va realitzar durant 2018, a través d’activitats que van fer visibles i van articular diferents xarxes de cures que hi ha al barri, obrint perspectives per enfortir la salut comunitària des de la diversitat d’agents i entitats col·laboradores. L’objectiu va ser reforçar les xarxes existents i identificar les potencials al voltant de la revalorització de les cures i autocures per generar territoris saludables.

Rueda de Saberes Herbolari Llansà

territoriosquecuran

Hay formas de cuidarnos y curarnos de los malestares leves con pequeños trucos caseros. Muchas veces los tenemos incorporados desde la infancia, pero otras los aprendemos de muchas personas diferentes.

C/ d'Elisabets, 18 08001 Barcelona

Manaaal de Salud

¿Cuáles son? ¿Quién nos las ha trasmiodo?

C/ d'en Xuclà, 23 08001 Barcelona

¡Toma nota!

Piràmide-4 Herbolaris C/ Carme, 53 08001 Barcelona

Biblioteca Sant Pau - Santa Creu C/ Carme, 47 08001 Barcelona

Sant Ponç

Antes de uolizar estos saberes siempre consulta a tu médica/o.

Producción y Coordinación: Interﬁcies Idea y Realización: Territoris Oblidats Con el soporte de: Fundación Daniel & Nina Carrasso Apoyo Institucional: Ajuntament de Barcelona e Diputació de Barcelona Colaboración Proceso: Alumnado Facultad de Psicología Universidad de Barcelona Colaboración Territorial: Fundació Tot Raval/ Salud Comunitaria en el Raval

Territorios que curan es un proyecto de Territoris Oblidats dentro del marco Interficies*, que explora las prácocas y saberes populares vinculados a la medicina natural en el barrio del Raval. El proceso se realizó durante el año 2018 a través de acovidades que hicieron visibles y arocularon diferentes redes de cuidados que existen en el barrio abriendo perspecovas para fortalecer la salud comunitaria y nos permioeron trabajar sobre tres ejes: La revalorización de los saberes cotidianos ¿Qué conocimientos tenemos incorporados sobre las formas de curarnos de forma natural? ¿Qué se nos ha trasmiodo para aliviar los malestares leves? ¿Cómo lo aplicamos? La salud al alcance de todas las personas ¿Qué recursos coodianos tenemos en nuestras casas? La relación con el territorio de proximidad ¿Qué recursos tenemos en el barrio? ¿Qué usamos? ¿Qué podríamos usar? ¿Cómo? Uolizamos instrumentos y conceptos que a la vez son nuestros objeovos: • Idenoficar a través de técnicas de Mapeo y recorridos los recursos de todo opo existentes en el barrio vinculados los saberes y cuidados caseros para la salud • Ejercitar la Memoria y hacer de ella un instrumento de revalorización de lo coodiano y de interacción generacional • Fortalecer las Redes existentes e idenoficar las redes comunitarias potenciales alrededor de los cuidados • Hacer de la Diversidad del barrio un recurso comunitario • Revalorizar el Auto-cuidado a través de visibilizar y comparor prácocas saludables entre los diferentes grupos Acciones que hacen proceso- Redes que hacen al barrio • Mapeo y Entrevistas de herbolarios: Mediateca del Raval/ Ravalnet • Rueda de saberes: Escola de Salut Comunitària, Espai Social Rems i Associació Diàlegs de Dones • Infusiones Party. Encuentro alrededor de infusiones donde mezclamos saberes y brindamos en el marco del fesoval de cultura Raval(s) • Una tarde de biblioteca. Exploración sobre la organización y disponibilidad de los recursos sobre cuidados naturales y hierbas + aportación bibliográfica: Biblioteca de Sant Pau-Santa Creu • Exploración e intervenciones en la Fira de Sant Ponç: Alumnado de Psicología de la UB • Creación de la infografía sobre Territorios que curan

territoris oblidats

GRICS (Grup de recerca en Interacció i Canvi Social)

*Interfícies es una plataforma de cultura y salud comunitaria. Se desarrolla mediante un programa de innovación docente a paror de trabajar aprendizaje-servicio con estudiantes de Psicología de la Universidad de Barcelona durante un año. Además acova intervenciones y procesos de cultura comunitaria en relación a la salud en los barrios de Raval y Roquetes. Interfícies está coordinado por Transductores y GRICS (Grup de recerca en Interacció i Canvi Social), y cuenta con el apoyo de la Fundación Daniel y Nina Carasso, y con la colaboración de La Taula de Salut Comunitària del Raval.

La Feria de Sant Ponç en Barcelona se ubicó primero en la plaza Sant Miquel, después en la calle de Sant Cugat del Rec y más tarde cerca de la iglesia del Hospital de Santa Creu. Desde el año 1817 se celebra en la calle del Hospital y cada 11 de mayo las hierbas curaovas siguen llegando a las calles de la ciudad.

BooQuín

territoriosquecuran

Maig Fragmento de poesía de Miquel Martí i Pol

‘

Per la ﬁra de Sant Ponç comprem mel i conﬁtures i herbes collides al bosc que curen moltes malures.

El maig és un mes molt dolç, tots els camps treuen ﬂorida i esclata per tot el món un desig de nova vida.

...

Per la ﬁra de Sant Ponç comprarem llaminadures i herbes collides al bosc per curar-nos les malures.

‘

Hace siglos, era costumbre que los herbolarios llevaran hierbas para venderlas a los enfermos, puesto que la medicina popular les atribuía propiedades curaovas, especialmente a las cosechadas en primavera. Por eso se celebraba una feria de hierbas curaovas que en el siglo XVI se crisoanizó y se hizo coincidir con el día de San Poncio/ Sant Ponç el 11 de mayo.

Roquetes, barri saludable

Barri: Les Roquetes Creadors/es: Teleduca Marc: Interfícies 17-18 Dates: setembre 2017 - octubre 2018 Entitats col·laboradores: Taula de Salut de Roquetes, Fem Pinya (Pla Comunitari de Roquetes), Agència de Salut Pública de Catalunya i Centre Ton i Guida Grup d’estudiants: Maria Coll Nieto i Patrícia Zamora Guerrero

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Aquesta iniciativa va tenir com a objectiu investigar sobre els diferents actius informals de salut comunitària que hi ha al territori de les Roquetes per identificar-los, reflexionar-hi, dotar-los de visibilitat i donar-los a conèixer a partir de metodologies de mapejats, sonors i visuals, sempre partint de la mirada de les comunitats i les entitats implicades. Des del Pla Comunitari de Roquetes va sorgir la necessitat de generar una plataforma per fer visible tot allò què és saludable, viu, comunitari i encara no ha estat identificat com a tal per part de la mateixa comunitat i altres actors. Es tractava d’obrir la possibilitat d’identificar els actius de salut comunitària més “micros”, invisibles o informals, però que també generen xarxes de cures i formes diverses d’intercanvis comunitaris.

Salir a pasear con los amigos Actiu de salut 001

Jóvenes participantes del proyecto Tastet d‘oficis del Pla Comunitari de Roquetes Salir a pasear con los amigos es una de nuestras actividades favoritas porque reúne todo lo que nos gusta. Siempre que podemos nos encontramos en diferentes espacios del barrio, ya sea para jugar al fútbol, escuchar música o para quedar con otros grupos de jóvenes. Es muy recomendable, a nosotros nos hace muy bien porque hablamos de nuestras cosas, nos apoyamos, compartimos música y también conocemos gente nueva. Como el barrio es pequeño, a veces salimos a recorrerlo juntos y nos gusta pasear por vía Julia o ir a la playa, pero lo importante es que estemos siempre juntos!

Estigmes - Identitats de Barri

Barri: El Raval Creadors/es: Forn de teatre Pa’tothom Marc: Interfícies 18-19 Dates: octubre 2018 - maig 2019 Entitats col·laboradores: Escola Cintra, Festival DistrictArt, Centre Cívic Sant Martí, Centre Cívic Drassanes, Artibarri, Casal de Barri de Trinitat Nova SomLapera! i CRÉARC (Grenoble) Grup d’estudiants: Cel Balcells Argilaga, Míriam Solé Vilamú, Serxio Munk Sogo i Rebecca Daub

La iniciativa va explorar diversos temes, des de les entitats de joves fins problemàtiques locals com el dret a l’habitatge, els narcopisos i els estigmes del racisme, tots plegats elements significatius en la salut comunitària dels territoris i els models de degradació dels barris, connectant salut amb identitat cultural i especulació. En el procés es van articular formes de treball sobre dimensions socials del barri com el gènere, la violència i altres propostes. Per tal que els grups d’estudiants s’apropessin i es deixessin afectar per altres realitats, es va promoure la seva participació directa en les obres, processos i accions com a actors i actrius.

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

El procés es va desenvolupar en una doble vessant d’investigació i intervenció cultural comunitària sobre els problemes de l’estigmatització i la identitat del barri del Raval, com un marc complex i plural, des del qual proposar una visió més positiva dels diversos “ravals” que existeixen i les seves comunitats. Es va pretendre trencar amb els estereotips mitjançant els quals s’ataca constantment el barri, començant pels grans mitjans de comunicació, titllant-lo d’espai pobre o injuriant-lo sempre en relació amb les drogues o la inseguretat.

Repertoris variats

Barri: Les Roquetes Creadors/es: Lo Relacional Marc: Interfícies 18-19 Dates: octubre 2018 - juliol 2019 Entitats col·laboradores: Taula de Salut de Roquetes, Fem Pinya (Pla Comunitari de Roquetes), Agència de Salut Pública de Catalunya, Centre Ton i Guida, Institut-Escola Turó de Roquetes, Escola de l’IGOP i Pla de Barris

Grup d’estudiants: Alba Sans Rodríguez, Laura Pérez Plans i Clara Morató-Aragonés Ibáñez

barri, que enriqueixen les formes d’expressió i de relació.

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Durant el 2019, en el context de les Roquetes, es van entreteixir dos processos relacionats sota la idea del joc i les memòries. A partir de l’avaluació del grup de treball comunitari, es va optar per treballar amb dos grups petits mitjançant situacions de tallers, més centrades en un tema i que comportessin una pràctica més situada en comptes d’una investigació de camp. Des d’aquesta premissa, el grup de creadores Lo Relacional va desenvolupar dos tallers interrelacionats per temàtica. Aquest va ser un projecte que es va activar a través de la dansa i el moviment, la performance i la creació sonora, per tal que les comunitats participants exploressin la vida quotidiana del seu entorn més proper, per identificar les accions i els espais que afavoreixen relacions de cura al barri de les Roquetes. El diàleg entre els dos processos va construir un entramat de jocs, balls, cançons, espais i pràctiques que transiten entre la cultura, la memòria i la salut. Un conjunt d’actius que sostenen la vida al

Diversament vulnerables

Barri: El Raval Creadors/es: Cos Col·lectiu (Raquel García i Meri Caballero) Marc: Creuem el Paral·lel Dates: octubre 2019 - febrer 2020 Entitats i grups col·laboradors: alumnat de 6è de primària i professorat de l’escola pública Collaso i Gil, Cia. La Virgueria, programa Creuem el Paral·lel de l’Arnau Itinerant i LaLaberinta

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

El projecte s’ha centrat en posar en relació els temes clau que s’aborden a l’obra teatral Com menja un caníbal?, de la Cia La Virgueria, amb la realitat i el context de les criatures i de l’escola. La vulnerabilitat, les diversitats i els seus diferents eixos socials, la migració i la memòria personal i familiar han estat els continguts que ha treballat Cos Col·lectiu amb l’alumnat de 6è de primària, tot buscant la participació de les dones de les famílies. En definitiva, el projecte pretenia visibilitzar la vulnerabilitat i la interdependència que ens caracteritza com a éssers humans, dins d’una societat que evita parlar d’aquests temes que ens vertebren en el nostre dia a dia. Com a resultat final, s’han produït mapes sobre la interdependència, relats fotogràfics i un vídeo sobre les pròpies vulnerabilitats i les seves fortaleses relacionades.

Tot canvia. Emergències i desaparicions als barris al voltant del Born

Barri: La Ribera Creadors/es: Raúl M. Candela Marc: BornLab. Laboratori de proximitat del Born (coordinat per Transductores i LaLaberinta) Dates: octubre 2019 - juliol 2020 Entitats i grups col·laboradors: El Born Centre de Cultura i Memòria, Centre de Serveis Socials Casc Antic, Grup “Cafè dels divendres” de Serveis Socials del Casc Antic i LaLaberinta

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Tot canvia va ser un procés de creació que proposava un acostament, a través d’eines audiovisuals, a la mirada de persones que han perdut vincles amb la comunitat i amb el territori que habiten; en aquest cas, els barris al voltant del Born. Algunes d’elles, amb diversitat d’origen, gènere, edat… es troben en l’anomenat “Cafè dels divendres”, un espai de reunió i de cures organitzat des del Centre de Serveis Socials del Casc Antic. El treball va culminar amb una sessió interna de presentació de la peça de vídeo que mostra les diverses capes d’històries comunitàries, tant del passat com del present, de llocs significatius del Casc Antic per a les persones implicades. En aquesta trobada es va dialogar sobre la “normalitat” o no dels barris, les xarxes de suport mutu creades i fins i tot la sortida del confinament.

Rutes histèriques. Fluxos i remolins

Barri: Sant Pere i La Ribera Creadors/es: Xavier Manubens Marc: BornLab. Laboratori de proximitat del Born (coordinat per Transductores i LaLaberinta) Dates: juliol 2019 Entitats i grups col·laboradors: El Born Centre de Cultura i Memòria, RAI: Recursos d’Animació Intercultural, l’Antic Teatre i LaLaberinta

La proposta partia de la mirada de Xavier Manubens i Verònica Naves en la creació de l’espectacle Paseo colectivo. En aquest es mostraven algunes de les tensions entre els fluxos de visitants connectats als museus i centres culturals i la vida quotidiana de les persones que habiten els barris del Casc Antic. A Rutes histèriques. Fluxos i remolins, aquesta reflexió es recupera a través d’algun dels àudios i amb el final de la visita, ja de nit, entrant al Born CCM, un espai cultural que vol fer del seu vestíbul un espai públic i que tanmateix és vist des de l’exterior com un espai monumental i poc accessible.

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Rutes histèriques. Fluxos i remolins és una recerca artística que va prendre forma de visita experimental entorn de la plaça Comercial del Born, a mig camí entre la performance i el taller. En el procés de treball es van cercar veus i històries a partir de l’observació in situ, que posaven de manifest algunes narratives subalternes sobre l’espai públic dels voltants del Born CCM: les formes diverses d’habitar la plaça, com és l’arquitectura i la materialitat de l’edifici i els diferents usos de l’equipament cultural del Born CCM. En la passejada amb el grup final de visitants pels barris de Sant Pere i la Ribera (des de fora, des de dins, en zenital o fins i tot en zoom in), es van proposar visibilitats que reformulaven la mirada habitual d’aquest paisatge urbà, l’arquitectura i el context amb el cos, canviant els punts de vista i fent presents sabers i formes de fer que configuren el territori en el seu dia a dia.

Re-habitar El Born CCM. Com pensar col·lectivament el Centre i el seu entorn?

Barri: La Ribera Creadors/es: Col·lectiu Punt 6 i Transductores Marc: BornLab. Laboratori de proximitat del Born CCM (coordinat per Transductores i LaLaberinta) Dates: octubre 2020 Entitats i grups col·laboradors: Grup “Cafè dels divendres” de Serveis Socials del Casc Antic, comissió de passejades de la Taula de gent gran del Casc Antic, El Born Centre de Cultura i Memòria i LaLaberinta

La iniciativa sorgeix de la comissió de la Taula de gent gran del Casc Antic, que organitza caminades pel barri per proposar millores en l’espai públic amb una mirada participada. En aquest cas, la trobada al carrer es va fer amb l’acompanyament del Col·lectiu Punt 6, que va compartir les eines metodològiques de l’urbanisme feminista amb el grup de veïns i veïnes que es troben al “Cafè dels divendres” de Serveis Socials del Casc Antic. Plegades, van fer una diagnosi a partir d’algunes preguntes i la posada en comú dels recorreguts habituals de cadascuna de les persones del grup. La passejada va suposar una reflexió col·lectiva sobre la vida avui en dia al voltant de l’antic mercat de la Ribera, les necessitats del veïnat a l’hora d’habitar-hi i les maneres de fer més porós el Born CCM. L’acció realitzada al Casc Antic es trasllada a l’espai de l’Escola Massana, tractant de situar la recerca i donar un ús nou a les eines elaborades per al passeig col·lectiu.

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Re-habitar El Born CCM. Com pensar col·lectivament el Centre i el seu entorn? és una passejada en la que es van compartir algunes idees per fer de la plaça Comercial un espai amable i més vinculat amb l’interior del Born CCM, pensant que això també transformi el centre en tant que espai de cultura de la ciutat, obrint-lo a la gent que hi viu.

The TIP - Eines teatrals cap a la prevenció de la islamofòbia

Barri: El Raval Creadors/es: Forn de teatre Pa’tothom Marc: Interfícies 20-21 Dates: març 2020 - juny 2021 Entitats i grups col·laboradors: SOS Racisme, Artixoc i SAFI (Stop als Fenómens Islamòfobs)

A través d’accions artístiques, es treballa la construcció d’estratègies per crear debat a l’esfera pública. L’objectiu és contribuir a la labor que fan les organitzacions i formadors en l’àrea de la lluita contra el racisme i la islamofòbia. El projecte, a més, crea o dona suport a contextos d’intercanvi entre organitzacions, investigadores i persones coneixedores del tema, com a línia complementària per a combatre específicament la islamofòbia. Part de les accions s’emmarquen dins d’un projecte europeu entre Itàlia, França i Catalunya.

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

The TIP engloba diferents processos de treball sobre els problemes de l’estigmatització del barri i el dret a la ciutat, amb especial èmfasi a les desigualtats socials i territorials a les que es veu sotmès el Raval i les lluites contra el racisme.

Barricidi - Art i Part al Poble-sec

Barri: Poble-sec Creadors/es: Veïnat del Poble-sec, La Vilella/Cia. Sargantana i Vero Cendoya Marc: Art i Part, creació comunitària als barris. Districte Cultural. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Dates: setembre 2018 - juliol 2019 Entitats i grups col·laboradors: Pla Comunitari del Poble-sec, Art&Coop, XIC-arts escèniques comunitàries, La Vilella/Cia. Sargantana, Transductores, Trama SCCL, Associació Susoespai, Institut del Teatre, Mercat de les Flors, Vero Cendoya, Taula de cultura Comunitària del Poble-sec, Centre Cívic El Sortidor i moviments de defensa de l’habitatge del Poble sec 2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Barricidi és un espectacle que experimenta amb diferents disciplines artístiques. A partir d’una reflexió compartida sobre la gentrificació, l’expulsió del veïnat del barri i la pèrdua d’identitat, es mostra la diversitat social, artística i cultural que enriqueix el Poble-sec a partir d’una peça d’arts vives comunitària, estrenada al GREC 2019. La posada en escena itinerant es desenvolupava en dos emplaçaments del barri (el C.C. El Sortidor i un pis particular) i concloïa en una mostra final de col·lectius que lluiten contra els barricidis i a favor del dret a la ciutat, on es presentava un mapa sobre gentrificació i diversos materials audiovisuals (vídeos i, posteriorment, també un documental) generats durant el projecte. Barricidi va estar creat col·lectivament per diverses persones i entitats, a partir d’un grup motor del Pla Comunitari de Poble-sec, amb un procés de governança i pressupost participatiu. Des de diversos tallers, es va implicar al veïnat i col·lectius que estan patint i alguns lluitant directament contra la gentrificació del barri.

Dona’m espai

Barri: Poble-sec Creadors/es: veïnes del Poble-sec (Grup Caminantes), Raquel García de l’Associació Alia, Karen Rosentreter i Pla Comunitari del Poble-sec Marc: Interfícies 20-21 Dates: setembre 2018 - en procés Entitats col·laboradores: Pla Comunitari del Poble-sec i ALIA, Associació de dones per la recerca i l’acció

Dona’m espai és el conjunt d’arpilleres realitzades durant l’any 2019 pel grup Caminantes, que presenta les nostres reflexions sobre les relacions i vivències en els diferents tipus d’espais que habitem: el públic i el privat, l’íntim i el compartit, i com aquestes dicotomies moltes vegades tenen fronteres difuses. Les nostres arpilleres mostren visions de com els espais del barri, però també els propis, es transformen amb el pas del temps i com nosaltres canviem amb ells.

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Caminantes és un grup de veïnes, cadascuna amb una història diferent, marcada per processos migratoris que ens han portat fins al barri del Poble-sec. Canvis de ciutat, de barri, de país o fins i tot de continent que ens han fet tornar a començar de zero a teixir les nostres xarxes.

Les arpilleres de la meva mare, Gemma Molera, parlen del seu procés de malaltia i empoderament a través d’aquesta. L’art era el seu vehicle d’expressió:

li permetia mostrar què passava al seu cos físic, i sanar i transformar les ferides emocionals vinculades al càncer de pulmó amb metàstasi als ossos. La valentia i la vulnerabilitat prenen força a les seves arpilleres i obra artística: així és com la meva mare es mostrava i obria el seu cor-cos sense limitacions –esdevenint, sense saber-ho, una gran referent per totes. Participar al grup de les Arpilleres del Poble-Sec em va permetre redescobrir les arpilleres de la meva mare. Ella les havia guardat al seu armari i jo les havia oblidat en un mar de dol i aprenentatges. Elles, les dones Arpilleres del Poble-Sec, que també explicaven amb valentia i poder les seves històries i vivències a través de l’art tèxtil, m’hi van fer reconnectar i em van donar l’oportunitat de veure, una vegada més, la fortalesa i la lluminosa capacitat d’expressió de la meva mare.

panyar-me tan amorosament a mostrar les arpilleres de la meva mare –que ara guardo com un tresor que em connecta a vosaltres– i mostrar també les meves pròpies ferides. Gràcies pels aprenentatges i per mostrar-vos també, amb mi i amb totes, a través de l’art tèxtil. I gràcies, sobretot, per donar-nos l’oportunitat, a la meva mare, a la meva família i a mi, d’exposar les arpilleres de la meva mare en aquesta preciosa exposició. Mar

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Gràcies, dones Arpilleres del Poble-Sec, per una acollida tan tendra i per acom-

Memòries dels cossos i de les cases

Barri: Sant Pere i Santa Caterina Creadors/es: Sindillar i Wikidones-La Bonne Marc: BornLab. Laboratori de proximitat del Born CCM (coordinat per Transductores i LaLaberinta) Dates: octubre 2019 Entitats i grups col·laboradors: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison-La Bonne, Wikidones Les Corts, WikiLesbis Ciutat Vella, Centre Cívic La Casa Groga, InOut Ràdio, Amical Wikipedia-Espai Viquidones UPF, Donestech, El Born CCM i Cultura Viva

El taller reprèn una acció escènica que el col.lectiu Sindillar va idear per la peça Rebomboris, creada col·lectivament amb altres entitats al 2018, amb la direcció escènica i dramatúrgica de Marta Vergonyós i Marta Galán. En aquesta es mostra el rebuig de les treballadores de la llar a l’esmena 6777 inclosa als pressupostos generals de l’Estat, que feia enrere l’equiparació del seu sistema de cotització amb el del règim general de la seguretat social.

2. PRÁCTICAS SITUADAS DE INTERFÍCIES: DRET A LA CIUTAT I TERRITORIS SALUDABLES

Memòries dels cossos i de les cases va ser una trobada per editar la Viquipèdia, pujant fotografies i completant articles de l’enciclopèdia lliure sobre la trajectòria de Sindillar, el primer sindicat independent de dones treballadores de la llar i la cura. El taller és part del procés de recerca i treball compartit que connecta la creació escènica del col·lectiu Sindillar amb els nodes de Wikidones, els tallers d’editores que publiquen a la Viquipèdia amb perspectiva feminista, així com amb d’altres iniciatives del Casc Antic sobre les memòries migrants i la visibilitat de les dones. També es van modificar i crear entrades sobre d’altres temes vinculats a les cures i el territori, com la que explica els Rebomboris del Pa, a la darreria del segle XVIII, o els reclams de les dones a les tancades migrants a les esglésies durant el 2001.

TERRITORIOS SALUDABLES, DERECHO A LA CIUDAD, PRÁCTICAS CULTURALES Y CUIDADOS COMUNITARIOS

Dret a la ciutat i territoris saludables

3.1. Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Per què creuar arts comunitàries amb salut comunitària? Transductores

Contextos i pràctiques situades: activar altres imaginaris Les pràctiques artístiques en Interfícies han suposat investigar sobre els imaginaris de temàtiques socials situades que afecten els barris. Partim de la premissa de treballar amb taules comunitàries de salut que emmarquen les temàtiques i els vectors, fins i tot les comunitats o grups amb els quals col·laborar. Aquest encaix no va ser sempre d’un a un o fàcil, i va suposar converses creuades i diàlegs entre els artistes i les necessitats detectades, no tant per satisfer només necessitats sinó per obrir imaginaris i espais complexos sobre les temàtiques i contextos de treball proposats. D’aquesta manera en moltes ocasions el treball de diàleg amb les taules ha suposat una adaptació i diàleg amb les formes de treball i els sabers tant de les artistes

3. TERRITORIOS SALUDABLES, DERECHO A LA CIUDAD, PRÁCTICAS CULTURALES Y CUIDADOS COMUNITARIOS

El procés d’Interfícies ha posat el seu focus a la cruïlla d’investigació artística des d’una perspectiva d’arts comunitàries i les pràctiques de salut comunitària. Aquest mirada situa el programa en un espai intermedi en el qual s’han experimentat formes diverses de compondre sabers entre les arts, el treball comunitari, les cures i el treball en salut comunitària. En aquest apartat desenvoluparem alguns aspectes de les pràctiques artístiques portades a terme a partir d’alguns elements i vectors que hem rescatat de l’avaluació. En aquest sentit ens semblava important acabar aquesta publicació amb una reflexió sobre el potencial polític i comunitari de les pràctiques d’art situades, que es desenvolupen mitjançant pràctiques col·laboratives i potèncien espais diversos d’experimentació.

Espais de diàlegs complexos: zones de contactes i d’implicació diverses El procés d’Interfícies ha permès generar maneres diferents de relacionar-se i implicar-se entre actors socials, sabers i contextos moltes vegades no relacionats. Els processos de treball amb les rodes de sabers, els tallers i el treball del blog de Roquetes Saludable de Teleduca, o el procés de Moureńs, contar i cantar de Lo Relacional han permès generar diàlegs complexos de temes i sabers, que d’altres manera seria impossible de propiciar com a espais transversals i heterogenis. Espais on hi havia dones i estudiants aprenent coreografies, mentre canten, ballen i es narren històries o canten juntes les seves cançons favorites o que els porten records; grups de joves desenvolupant mini-dramaturgies sobre temes com les cures de la gent gran, el racisme o el bullying on es posen en qüestions els rols i relacions de poder que es desenvolupen en els centres educatius i en les seves vides diàries; o els espais amb gent gran de les Rodes de Sabers, fins i tot amb diversitat funcional, on a partir de les olors s’activen els records, els remeis i les constel·lacions de relacions i vincles entre els remeis naturals, les persones que ens els han transmès o les situacions i vivències que han desenvolupat aquests col·lectius.

49 3.1. TEIXIR PRÀCTIQUES D’ART ENTRE LA SALUT, ELS TERRITORIS I ELS SABERS COMUNITARIS. PER QUÈ CREUAR ARTS COMUNITÀRIES AMB SALUT COMUNITÀRIA?

com dels grups i identitats participants: per exemple Teleduca va indagar sobre els sabers situats d’actius de salut invisibles i simultàniament va generar un marc contextual de rutes que traçaven altres imaginaris i relacions del territori de salut com un terreny ple de micro-cultius de salut comunitària i relacions. Al englobar els actius detectats en grups de cures, convivència o tranquil·litat presentava altres formes d’usar i habitar el barri. Per la seva banda el treball de Territoris Oblidats sobre cures invisibles i remeis casolans, ha revelat altres formes de pensar al Raval i relatar imaginaris sobre xarxes i sabers domèstics ocults, que es van posar en relació a les diverses herbolaris i remeis naturals de gent gran de l’ Raval, desvetllant un procés de territoris que es cuiden i tenen vinculacions comunitàries. Per la seva banda el procés de Pa’tothom amb joves en la peça d’Influències confluències sobre el dret a l’habitatge va suposar una indagació d’imaginaris sobre un problema complex des de diverses posicions i tensions (narcopisos, especulació immobiliària, etc.). Finalment en el cas de Lo Relacional, els jocs i els seus usos diversos, integrant memòries, gent gran i gent joves investigant des de processos diversos mostraven una forma de repertoris d’usos d’espais públics (passats i presents) que ens presenten altres formes de viure la ciutat.

Retorns complexos: articular sabers i cossos invisibles en l’espai públic Interfícies ha donat un èmfasi important als diversos retorns comunitaris. S’han desenvolupat i experimentat diversos formats de socialització i posada en comú de les investigacions i processos creatius desenvolupats: mostres comunitàries, passejades, berenars, tallers, o una exposició final. En aquest sentit s’han portat a terme berenars saludables i accions davant d’un CAP/ambulatori de Roquetes amb mapejat i accions de Fotografia-participativa; rutes a peu i activacions, tots dos casos dins del procés de Roquetes Saludable a les festes de el pla comunitari. Per la seva banda Territoris Oblidats van activar un matí d’infusions amb la presentació de mapa dins de la jornada de sabers locals de Festival Raval edició XII de l’any 2018, en relació a espais de dones migrades, joves i la biblioteca de Sant Pau-Santa Creu. Tot aquesta trobada híbrida en col·laboració amb Diàlegs de Dones i Mediateca de Raval. Lo Relacional, en el seu cas, van desenvolupar un esdeveniment comunitari per inaugurar el Pati de l’escola-institut de Turó de Roquetes amb accions participatives i una coreografia col·lectiva fruit de la feina d’investigació dels joves sobre jocs, usos de l’espai públic i diversitat cultural.

9, Kester, Gran (2004) Conversation pieces: Community and Communication in Modern Art. Front Cover. University of California Press,Berkley.

3. TERRITORIOS SALUDABLES, DERECHO A LA CIUDAD, PRÁCTICAS CULTURALES Y CUIDADOS COMUNITARIOS

En tots aquests exemples el diàleg no s’ha desenvolupat en un canal bidireccional per parlar d’alguna cosa i arribar a un acord, sinó com un diàleg múltiple i complex. Un espai on es tracta no tant de crear obres d’art sinó que els processos artístics actuen com interfícies des de “estètiques dialògiques” (Kester, 2004)1, en el que la qualitat de l’art és el procés, el treball de diàlegs oberts i les maneres de representar i generar imaginaris a partir d’aquests diàlegs multidireccionals, on els grups de creadores són part de diàleg i creen les condicions per a aquestes trobades. Aquests processos dialògics són processos on les persones implicades han habitat aquests espais amb diverses accions i processos creatius de maneres diverses, amb diversos sabers i imaginaris. On s’han articulat altres formes d’implicar-i relacionar-se amb els altres que no passen principalment pel llenguatge o les formes normatives que estem mes acostumats: l’assemblea, la classe magistral, el procés participatiu amb post-its o taules comunitàries, etc . Un lloc on mantenir diàlegs i intercanviar sabers i imaginaris.

Articular a llarg termini: metodologies d’art, experimentals i de codi obert Una altra de les claus de la feina d’Interfícies ha estat la seva articulació amb els territoris, de manera que s’han patrocinant un marc col·laboratiu que ha permès la seva continuïtat o desenvolupament a posterior més enllà de la simple intervenció artística. En aquest cas les metodologies experimentades o els artefactes i fites finals produïts en nombroses ocasions han estat activats i re-apropiats pels contextos. En el cas de Roquetes Saludable pràcticament totes els adhesius d’actius saludables han estat usades, i el mapa final s’usa en algunes ocasions com a eina de prescripció social en salut. En Roquetes la feina amb a Jugar al carrer! finalment s’ha materialitzat en un quadern, guia experimental que es recollirà pel pla comunitari i s’activarà en altres espais dins d’un programa de barri sobre jocs i places de barri. En Roquetes al 2019, part de el grup de dones de l’Toni i Guida contínua amb l’espai de treball i trobada, amb el vídeo i els recursos de moviments, accions i exercicis resultat de les seves col·laboració amb Lo Relacional. Per la seva banda Pa’tothom continuarà amb un altre taller de teatre comunitari, sota uns marcs similars als de l’any anterior per mantenir la línia oberta sobre eixos de territori i dret a la ciutat. La continuïtat d’aquests processos mostren una clara aposta de laboratori ciutadà en cultura, que a manera de programa de salut comunitària experimental, ha facilitat un codi obert, una transferència i ha obert la porta a altres maneres de fer.

Formats híbrids: ecosistemes entre art, comunitat i sabers Els diversos processos i activacions desenvolupats han permès una distribució diferent dels sabers i els relats, partint d’una ecologia de sabers diversa, respectuosa amb els contextos i situada. Un complex ecosistema d’actors, de relacions i processos que ens replantegen desbordar el model de projecte i partenariat entre

51 3.1. TEIXIR PRÀCTIQUES D’ART ENTRE LA SALUT, ELS TERRITORIS I ELS SABERS COMUNITARIS. PER QUÈ CREUAR ARTS COMUNITÀRIES AMB SALUT COMUNITÀRIA?

Com veiem el conjunt de dispositius han estat múltiples i sempre han tingut un clar component de presència en l’espai públic per poder articular esferes públiques alternatives i per articular la presència i activació de sabers, cossos i relacions diverses a la normatives o hegemòniques de l’espai públic. Activacions que tenien lloc en festes i llocs comunitaris, amb les sinergies i el disseny d’aquests esdeveniments amb els territoris. En aquest sentit el retorn tenia mes sentit: es potenciaven les xarxes i es retornaven els sabers activats a aquestes xarxes, això si en forma de pràctiques d’art i mostres.

3. TERRITORIOS SALUDABLES, DERECHO A LA CIUDAD, PRÁCTICAS CULTURALES Y CUIDADOS COMUNITARIOS

dos actors (Artistes i personal de salut). Les pràctiques s’han desenvolupat de forma situada en teixits i ecosistemes comunitaris, socials i culturals complexos. És per això que el sentit de moltes pràctiques d’art desenvolupades es basa no tant en un acord o un marc comú igual i homogeni per a tots els sabres i persones implicades. No es tracta d’una tipologia de projecte d’art, o de format d’intervenció sota l’etiqueta art i salut. Més aviat desborda aquest marcatge i se centra en construir marcs comuns des de dispositius que permeten la diferència. Aquests marcs comuns permeten la composició de sabers i models plurals: visites, entrevistes, tallers creatius, investigació social, berenars, taules de disseny, etc... Pensar en els ecosistemes que s’han desenvolupat ens allunya de la idea de crear un projecte que modeli una metodologia única. Aquí es tractaria més aviat d’entendre els processos com acoblaments, per tant no és projectar pràctiques d’art, sinó construir aquest acoblaments que permeten la diferència i la pluralitat. Les pràctiques d’art que s’han desenvolupat són híbrides, actuen com assemblatges de sabers, persones, col·lectius i actors socials, que conjuntament componen sabers i formes d’indagar, explorar i repensar el marc dels barris saludables. Molts de les fites finals s’emmarquen en terrenys intermedis. Són fruit de la composició de sabers i negociació d’agendes diferents. Fugen del paradigma d’una obra consensual final o una distribució igual de sensibilitats i maneres d’implicació ciutadana. És per això que vídeos com el de Moure’ns, contar i cantar suposen tant una peça de representació d’una coreografia, com una intervenció de dones en l’espai públic entre dansa comunitària, com fins i tot un recursos de gimnàstica experimental i treball de memòries. És a les hores un artefacte que ajuda a les dones a continuar els seus exercicis i no oblidar el conjunt de moviments i repertoris activats. El mapa final de Territoris que curen, és un pòster que genera un imaginari, també dóna compte del procés de treball, però recull alguns remeis a manera d’inventari de remeis naturals. Aquests dos dispositius són exemples de formats híbrids, que tenen sentit dins de l’ecosistema on es cultiven i desenvolupen, i que a més respon a diversos usos i models de repensar l’encreuament entre art, sabers locals i territoris saludables.