LA TRAMA, el programa de cultura educació i territori de Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona
Memòria 2021
INTRODUCCIÓ La Trama és un programa de cultura, educació i territori conformat per diversos processos comunitaris i educatius que permeten vincular el Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona amb diversos públics, entitats i iniciatives tant dels territoris propers com de la ciutat. El programa posa en diàleg les exposicions i les activitats públiques del centre amb les comunitats d’aprenentatge i les iniciatives socials i culturals del seu context emprant metodologies artístiques. Aprofundeix en els drets culturals i el dret a la ciutat proposant laboratoris on es conjuguen diversos sabers, formats i col·laboradors/es. També preveu l’acompanyament del disseny i el seguiment de les visites al centre d’art amb les talleristes que les duen a terme. Aquesta tasca es fa amb la voluntat de connectar-les al mateix programa, fer-les més dialogades i integrar-les en un itinerari que generi una relació continua de reflexió compartida amb el centre per part dels col·lectius que el visiten. En aquest primer any de programa també s’estableixen els circuits de cara al funcionament del programa a l’espai, pel que fa a la la producció, el vincle amb l’equip i els diferents serveis, així com les formes de comunicació i difusió d'aquest, en unes circumstàncies de redefinició de l’organització general del centre.
https://www.barcelona.cat/fabraicoats/centredart/ca/content/activitats?type=La%20Trama
OBJECTIUS GENERALS ASSOLITS En aquest primer any 2021 els objectius generals assolits són: -
-
-
-
S’ha dissenyat un programa de mediació d’art contemporani per promoure una institució més participada, connectant-la als diversos públics i comunitats, i obrint la seva programació a altres mirades i sabers. El programa s’ha connectat el disseny de les visites als tallers i processos comunitaris i, així, la tasca de les talleristes que realitzen les visites amb les mirades i aportacions d’altres col·lectius, amb diversos públics, entitats i iniciatives tant dels territoris propers com de la ciutat. També s’ha posat en diàleg les exposicions i programació del centre d’art amb les comunitats educatives i d’aprenentatge dels barris propers i de la ciutat, col·lectius, i entitats del teixit associatiu i comunitari del seu context. S’han emprat metodologies artístiques per desenvolupar el programa per treballar els drets culturals i el dret a la ciutat amb diversos sabers, formats i col·laboradors/es.
EIXOS DE TREBALL DESENVOLUPATS Els àmbits de reflexió i experimentació de partida del projecte encarregat han estat: - Diversitats i dissonàncies: Treball amb col·lectius i sabers que posen en entredit el cub-blanc expositiu, les seves narratives centre-europees i la consideració del subjecte independent en els que s’instauren els discursos hegemònics de la producció cultural. S’ha establert un vincle amb entitats i iniciatives que posen la diversitat en el centre (funcionals, sexuals, culturals, etc.). - Intergeneracionalitat i cossos no normativitzats (joves). Recerca sobre les cultures de joves als barris per explorar formes dissidents i no normativitzades d’habitar, usar i repensar els espais públics i els espais culturals, tant al centre d’art com en altres entorns de treball. Treball sobre les formes de representació cultural i les narratives que es produeixen més enllà de la mirada i disciplina adulto-cèntrica i heteronormativa. - Feminismes i perspectiva de gènere. Projecte educatiu basat en les pedagogies crítiques en què es promociona un marc de treball sobre la mirada interseccional i equitativa. Aquest marc indaga com trencar la norma patriarcal i dona reconeixement als sabers, relacions i espais vinculats a les dones per promoure altres formes de relats i pràctiques culturals i comunitàries des dels diversos feminismes. - Nous materialismes i infraestructures. El centre d’art està ubicat en un recinte fabril on hi ha un ecosistema plural d'entitats, d'usos i de persones. Des d'aquest context es proposa una línia de treball transversal sobre les formes en què el centre ha estat actiu com
infraestructura pública: des de les memòries lligades als objectes i la cultura material dels espais, fins als nous usos i el seu paper en la infraestructura cultural a escala de barri de ciutat. L’Associació MediaciónTRNS ha desenvolupat el disseny i el pla de treball d’aquest programa, la seva gestió, coordinació i seguiment. A partir dels objectius del programa i els àmbits de reflexió i experimentació suggerits en el projecte encarregat, el marc de treball definit tant pels recursos i funcionament del centre, les iniciatives de direcció i la diagnosi de context, l’Associació MediaciónTRNS ha establert tres eixos de treball que han marcat l’enfocament dels processos, accions, esdeveniments i mostres públiques que s’han dut a terme. Els tres eixos de treball en què s’han desenvolupat i concretat La Trama, programa de cultura, educció i territori són: 1. “El cub blanc en entredit” Accions i processos per assajar altres maneres d’estar en un centre d’art i de compartir una exposició. Les propostes repensen el cànon artístic i obren vincles amb el context. També s’experimenten diferents perspectives crítiques envers la jerarquia i els valors als quals va associada la institució artística, prenent com a punt de partida la programació mateixa de Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació. 2. “Colar-se al Centre d’Art” Accions i processos per abordar les preguntes i interessos dels barris i col·lectius pròxims a Fabra i Coats, a través de metodologies artístiques. Aquesta línia de treball fa parlar de tu a tu les recerques i propostes estètiques d’aquests col·lectius amb les de la programació del centre, com una forma d’interpel·lació mútua i intercanvi. 3. “Narratives situades” Accions i processos amb què explorar possibles relats sobre Fabra i Coats i els objectes que l’habiten. Les iniciatives artístiques que es proposen són experimentals i situades, s’apropen al centre d’art pensant-lo més enllà de la idea de contenidor cultural, des de les mirades i les memòries que el conformen en el seu dia a dia.
L’àmbit de treball específic sobre les visites ha permès: -
-
Introduir qüestions vinculades a què aquestes siguin més dialògiques (reflexives), no només partint d’explicacions sinó també de preguntes. Incloure aspectes lligats a la diversitat funcional i cognitiva (treball específic amb joves amb diversitats funcionals i grups de nens i nenes de primària que treballen per projectes). Qüestions vinculades a la barrera lingüística. La relació que pot establir-se en un centre d’art amb persones amb una situació d’alta vulnerabilitat.
Això ha portat al desenvolupament d’un pròleg de totes les visites i diferents indicacions específiques per a adaptar la visita general (3 models). Comptant amb aquestes indicacions per a considerar les necessitats dels grups i mantenint un gruix d’hores de preparació raonable per aquesta tasca pensem que no té sentit donar continuïtat al disseny conjunt de les mateixes amb el programa de cultura, educació i territori, ja que es donen dificultats patents a l'hora de donar coherència a la relació entre els diferents encàrrecs i serveis. Perquè es pugui sostenir la feina feta és important que la persona que farà les visites i/o les coordinarà des de l’empresa que té el servei assignat tingui el temps per fer un seguiment de les reserves, entitats interessades. etc de forma proactiva. Que es
puguin recollir i donar continuïtat als contactes amb les entitats interessades que arriben des del programa de cultura, educació i territori, cercant torbar els mitjans per arribar a agendar-les; preguntant per la fitxa que hi ha establerta amb la informació mínima si l’entitat no l’envia, fent un contacte telefònic previ per compartir la proposta de visita i podent escoltar condicionants o aportacions dels referents dels grups que vinguin. Cara el pròxim any sostenir una visita anual amb cadascun del grups que han visitat el centre i incorporant els instituts del projecte de Premis Barcelona Baules serien els mínims a mantenir si no es vol perdre la feina feta. A més valorem necessari que la persona que ho coordinés promogués l’oferiment d’aquestes visites a entitats noves i s’ocupés d’incorporar-les a programes que les difonguin a més d’assegurar-se que el vincle entre les entitats vinculades al programa dona cultura, educació i territori i l’assistència a la visita es fa efectiu quan es dona aquest traspàs.
APLICACIÓ DELS OBJECTIUS VINCULATS AL CONTEXT En aquest primer any 2021 els objectius generals s’han vinculat al context i a la programació del centre d’aquesta manera: -Treballar un programa de mediació d’art contemporani, per promoure una institució més participada, connectant-la als diversos públics i comunitats, i obrint la seva programació a altres mirades i sabers: donat que el Recinte Fabra i Coats és referent de ciutat de cultura i educació s’ha promogut la relació amb les escoles (escoles de primària i instituts, escoles d’adults, formacions professionals, escoles d’arts) prioritzant aquelles dels barris del districte de Sant Andreu. -Desenvolupar una programació estable de visites, tallers i processos educatius amb altres col·lectius que contacti el centre amb diversos públics, entitats i iniciatives tant dels territoris propers com de la ciutat: s’atén a la demanda d’entitats i equipaments de visitar el centre fent un contacte previ en què es valora també quins punts compartits hi ha amb la programació del centre tant pel que fa a interessos, línies de treball i necessitats expressats. També es proposa una trobada bianual amb tots aquests agents per a fer una valoració i disseny en comú. -Posar en diàleg les exposicions i programació del Centre d’Art Contemporani amb les comunitats educatives i d’aprenentatge dels barris propers i de la ciutat, col·lectius i entitats del teixit associatiu i comunitari: la vinculació amb la Fàbrica de Creació, el Recinte i les taules de districte per part del centre permeten al programa i considerar sinergies entre les propostes expositives. Per a plantejar els diferents processos en relació amb les exposicions aquestes s’han entomat a partir dels següents punts clau:
1. Com a experimentació amb el so i la música per a repensar la reivindicació i l’espai públic en el cas de “To, llengua, boca” 2. Com a indagació del vincle entre privilegi i visualitat (arxiu, imatge, tecnologia…) i temps amb “The Late state. Broomberg & Chanarin” 3. Com a procés continu, joc, proposta oberta de col·laboració amb “Una exposició de debò”. 4. Com a relació amb els objectes i les genealogies i les històries a què fan referència amb “Coses que diuen coses” i “Amb allò que els nostres cossos recorden de la fàbrica de fils” 5. Com a reflexió sobre la tensió entre transformació social i bellesa amb “La transformació sensible”. -Emprar metodologies artístiques per desenvolupar un programa d'educació, cultura i territori: els diferents processos d’aquest any han combinat l’experimentació comunitària amb eines que provenen de la dansa contemporània, la creació musical i sonora i l’art visual des d’una perspectiva conceptual i gràfica. - Treballar els drets culturals i el dret a la ciutat amb diversos sabers, formats i col·laboradors/es: es treballa per processos, tallers de diferents sessions que també donen peu a generar diferents produccions culturals, tant activitats públiques, com creacions col·lectives i intervencions a les mateixes sales així com col·laboracions amb altres iniciatives culturals. Els formats i col·laboradores s’han decidit a partir de la recollida de propostes de les entitats i considerant els esdeveniments del territori de la programació artística de la ciutat (programes artístics, festes, projectes col·laboratius…).
DEDICACIÓ i distribució de recursos Coordinació general entitat i Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona: 110 h - reunions d’equip (2 mensuals d’una hora trenta), reunions amb la direcció (1 quinzenal d’una hora), reunions per disseny visites (1 quinzenal d’una hora), reunions amb comunicació (1 bimensual): 68 h - gestió general memòries, facturació: 42 h Disseny, pla de treball i seguiment del programa: 232 h disseny general i pla de treball: 45 h disseny de cada procés (7 processos i 12 mostres públiques), prototipat de les visites (12 de 2 cicles expositius diferents) coordinació i avaluació: 131 h reunions de contacte amb entitats i col·lectius (més de 30 entitats): 56 h Gestió d’encàrrecs col·laboradores del programa i projectes adjacents: 84 h - encàrrec i seguiment, contractació de col·laboradores: 36 h - disseny, presentació, suport a la justificació projectes Premis Barcelona: 48 h Col·laboracions i serveis associats al programa: - Col·laboracions artístiques amb Lo relacional, Ricardo Pérez-Hita, Joan Escofet, La Poderosa: 7800+IVA - Col·laboracions artístiques finançades des dels Premis Barcelona: Safareig i Núria Güell, La Laberinta, Elena Blesa, Ezequiel Soriano - Realització visites: Magma Cultura Total: 426 hores, en quaranta-cinc setmanes.
FITES ACONSEGUIDES Durant el 2021 el programa de cultura, educació i territori ha assolit les següents fites: -
-
-
-
-
Codisseny de 8 processos comunitaris: 5 processos vinculats a les exposicions de dos mesos cadascun, 3 processos quinzenals i 1 procés comunitari d’onze mesos. Més de 40 trobades entre presència en taules, treball de camp i codisseny amb entitats del territori i col·laboradores. Codisseny de 12 visites incloent elements dialògics i adaptant-les a les mirades i necessitats dels grups amb perspectiva interseccional. 12 mostres públiques vinculades als processos. El programa de proximitat ha tingut presència puntual en 3 espais de participació i 1 jornada (Taula de cultura, Taula de Memòria, Consell de Fàbrica de Creació i jornades interseccionals proposades a centre d’art), ha acompanyat la presentació a la convocatòria de 2 projectes als Premis Barcelona dels quals també se n’ha fet seguiment (“Cossos en conflicte” amb Safareig i La Laberinta i “Espais, temps veus” amb A Bao A Qu). Ha establert relació amb 6 àrees de l’Ajuntament de Barcelona : Districte de Sant Andreu, Regidoria de Memòria, Direcció de Museus i Patrimoni, Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTB, Programa En residència de l’ICUB i Consorci d’Educació. S’ha treballat en xarxa amb més de 30 entitats i equipaments implicades en diversos graus (entre entitats amb què es comparteix espais, col·laboradores puntuals, col·laboradores regulars amb participants de processos): Heroinas de la Cultura i Xarxa Prod, Escola Llotja, Bascket Bit i organització FACC, Teleduca i La Veïnal, Associació Pont del Dragó, Escola Pont del Dragó, La Sínia, Escola Hospitalet, la Comissió Exteriors i la directiva CFA Pegaso, Fàbrica de Creació i Los Sara Fontán, Museu Nacional d’Història de Catalunya, Ateneu Harmonia, Escola d’Art La LLotja, Escola Congrés Indians, Institut La Sagrera, Institut Martí Pous, Casa Acollida Sant Andreu, Horagai i diversos CRAES Barcelona, Amics de la Fabra i extreballadores de Fabra i Coats, Escola Congrés Indians, estudiants de Belles Arts, Escola Massana, Biblioteca Can Fabra entre d’altres. Els processos s’han dissenyat amb 5 agents culturals i col·laboradores artístiques: Lo Relacional, La Poderosa, La Laberinta, Safareig, Joan Escofet a més dels comissaris/es de les exposicions: Manubens, Lattitude, Chanarin, Anson, Fontdevila i Güell. En els processos s’han implicat més de 350 participants/creadores de les produccions culturals comunitàries realitzades. Pràcticament, la totalitat de les participants i les seves entitats mai havien col·laborat amb l’equipament i no són públics regulars. Un total aproximat de 950 persones han assistit a les diverses sessions, visites i mostres públiques.
VALORACIONS Integrant les valoracions dels equips educatius, col·lectius i col·laboradores artístiques que els hem treballat apuntem aquí algunes valoracions a ressaltar del desenvolupament del programa durant el 2021: -
-
-
-
-
Són necessaris programes a 2-4 anys per poder consolidar les xarxes que s’esbossen a partir d’aquests processos L’itinerari entrellaçat entre visites processos i mostres públiques vinculades a esdeveniments territorials i culturals permet anar assolint passes importants en la relació entre el centre d’art i els equipaments i col·lectius amb què es treballa que assenta dinàmiques de visita al centre Es requereix fer seguiment audiovisual dels processos per visibilitzar el programa. Des de l’ICUB no existeixen programes / convocatòries d’acompanyament a la creació i aprenentatge en relació amb artistes i centres culturals a què optar des d’escoles amb diversitat funcional que aquest programa pot compensar en l’àmbit territorial. S’ha donat un interès específic per part de l’àrea de l’Institut Municipal Persones amb Discapacitat de Barcelona, pel fet que és treballes de la diversitat funcional des d’una mirada no normativa i participada que no s’enquadrava en l’àmbit del consum cultural accessible. El fet d’haver aprimat el programa i intentar compensar aquesta mancança amb la col·laboració amb projectes adjacents, com els projectes presentats als Premis Barcelona amb els que el programa s’ha vinculat ha complicat molt la compatibilització de temps, formes de treball, propostes de coordinació dels processos que s’han donat d’aquesta manera. Ha estat molt difícil la sistematització de la feina, arribar acords i calendaris compartits clars i assentats per la manca de previsió a l'hora de desenvolupar les propostes, ha implicat canvis estructurals difícils d’assumir per ambdues parts en els plans de treball propis i les formes de funcionar del centre d’art i del programa així com dels projectes. El dia 17/12 hi ha una trobada amb totes les entitats que han participat en el programa d’on poden aparèixer altres conclusions a considerar pel disseny d’anys posteriors del programa (s’inclouran en el pròxim informe). Es requereix una coordinació tècnica transversal entre el programa de cultura, educció i territori i el funcionament general del centre d’art. S’aporten dues fitxes per a traspassar la informació de La Trama, una de comunicació i una de producció que podrien servir de cara a la feina amb altres persones i serveis de l’equip del centre d’art tot i que la darrera fitxa proporcionada per Grup Congrés de producció és més completa. Les eines actuals de posada en comú i coordinació amb la resta de serveis són limitades pel gruix del programa.