INTERFICIES. Plataforma de cultura i salut comunitària. by Transductores

INTERFÍCIES

2017-2019

Plataforma de cultura i salut comunitària

Publicació Edició i coordinació: Transductores Autoria de textos: Transductores, amb excepció dels citats específicament: Territoris Oblidats, Teleduca, Forn de teatre Pa’tothom, Lo Relacional, Rubén David Fernández, Moisés Carmona i Marta Ricart Revisió i edició: Helena Migueiz i Estrach i Transductores Imatges: Transductores Llicència: Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-SA 4.0) Disseny: Miriam Corredera Cabeza Edició: 14 de desembre de 2019 ISBN: 978-84-09-16207-9 Interfícies: Plataforma de cultura i salut comunitària 2017-2019 Coordinació Transductores en col·laboració amb GRICS (Grup de Recerca en Interacció i Canvi Social. Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona) Context Les Roquetes Iniciatives locals: Centre Cultural Ton i Guida, Taula de Salut del Pla Comunitari de Roquetes, CAP Roquetes-Canteres, Agència de Salut Pública de Barcelona i, durant el 2019, Institut-Escola Turó de Roquetes, Escola de l’IGOP i Pla de Barris Grup de creadors/es 2018: Teleduca Grup de creadors/es 2019: Lo Relacional Context Raval Iniciatives locals: Fundació Tot Raval, Salut Comunitària El Raval, Agència de Salut Pública de Barcelona, Mediateca Raval, Casal Folch i Torres, Pla de Barris i Espai Social Raval de la Fundació Catalunya-La Pedrera Grup de creadors/es 2018: Territoris Oblidats Grup de creadors/es 2019: Forn de teatre Pa’tothom Context Trinitat Nova Iniciatives locals: Casal SomLaPera! Artibarri i Pla de Barris Grup de creadors/es:Transductores Amb el suport de: Fundació Daniel&amp;Nina Carasso, Barcelona Cultura (Ajuntament de Barcelona) i Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya)

Amb la participació de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya en el finançament de Interfícies 2019: plataforma de cultura i salut comunitària

ÍNDEX 5

1. Interfícies: Plataforma de cultura i salut comunitària

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

2.1 Territoris que curen de Territoris Oblidats al Raval (2018)

2.2 Roquetes, Barri Saludable de Teleduca (2018)

2.3 Estigmes i identitats de Barri de Forn de teatre Pa’tothom al Raval (2019)

2.4 Repertoris Variats de Lo Relacional a Roquetes __ (2019)

2.5 Els Remeis de la Trini de Transductores a Trinitat Vella (2019)

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

3.1 Processos d’aprenentatge per a les presents i futures Psicòlogues Comunitàries. Rubèn David Fernández Carraso i Moisès Carmona Monferrer (Equip Docent), amb el grup d’estudiants de Psicologia Comunitària (anys 2017 a 2019) de la Universitat de Barcelona

3.2 Avaluar, aprendre i dialogar. Desbordar la investigació i els sabers? Transductores

4. Cultura comunitats i territoris saludables

4.1 Moviments i ritmes en la creació amb les persones. Marta Ricart Masip

4.2 Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Per què creuar arts comunitàries amb salut comunitària?

4.3 Quadre resum avaluació

4.4 Veus

Interficies El Raval Roquetas i Trinitat Vella

InterfĂcies: Plataforma de cultura i salut comunitĂ ria

1. Interfícies: Plataforma de cultura i salut comunitària

Interfícies: Plataforma de cultura i salut comunitària

Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitària que promou processos de pràctiques d’art, educació i participació ciutadana. Activa des de 2017 als barris del Raval i Roquetes, la plataforma està liderada per Transductores, amb la coordinació d’un equip docent de Psicologia Comunitària de la Universitat de Barcelona, a més de la col·laboració de dues xarxes locals, diversos grups de creadors i creadores i grups d’estudiants de l’assignatura de Psicologia Comunitària (UB). Davant la necessitat d’afrontar la salut comunitària com una part integral de la vida als barris i del dret a construir territoris més saludables i barris més vius i habitables, Interfícies desenvolupa un programa integral d’intervencions d’arts visuals i vives, salut comunitària i aprenentatge-servei. La iniciativa s’articula mitjançant el disseny de diverses intervencions a partir de les necessitats dels territoris, en el marc d’equips mixtes i entitats locals que detecten les temàtiques i els grups de treball. Aquest diàleg es produeix, també, amb creadors/es i grups d’estudiants en processos d’aprenentatge-servei des d’un itinerari d’innovació docent específic de nou mesos. Aquests equips mixtes treballen a partir de necessitats concretes amb eines artístiques i sempre en relació a temàtiques que sorgeixen del diàleg amb els contextos, com ara la migració, el treball domèstic i els drets de les dones, l’ecologia de sabers, l’espai públic i el joc en relació als espais educatius, el dret a l’habitatge o les memòries comunitàries, entre d’altres. Del 2017 al 2019, Interfícies va desenvolupar cinc intervencions artístiques on es creuen les pràctiques artístiques amb la participació ciutadana, els aspectes afectius, comunicatius i socials propis dels barris en els quals es treballa, un conjunt de tallers, esdeveniments, accions i trobades, a més d’una exposició doble a la Capella i al Casal SomLaPera, una jornada final el dia 14 de novembre a la Capella i aquesta publicació digital.

1. Interfícies: Plataforma de cultura i salut comunitària

Aquestes cinc intervencions artístiques desenvolupades van ser: Roquetes, Barri Saludable de Teleduca (2018), Territoris que curen de Territoris Oblidats al Raval (2018), Repertoris Variats de Lo Relacional a Roquetes (2019) i Estigmes i identitats de Barri de Forn de teatre Pa’tothom al Raval (2019). A més, es va desenvolupar un altre procés de treball, Els Remeis de la Trini, al Casal de Barri SomLaPera de Trinitat Nova en el marc de la Fira d’Art, Cultura, Creació i Comunitat (FACC&COM) d’Artibarri a Barcelona Aquesta publicació recull el procés de treball realitzat durant dos anys i mig pel programa Interfícies i, amb aquest objectiu, s’estructura a partir de quatre grans blocs. En primer lloc, una introducció que ens situa i dóna compte dels reptes d’aquest programa. A continuació, un segon bloc dedicat a les pràctiques desenvolupades pels creadors/es, els grups d’estudiants i les xarxes locals, amb descriptors, imatges, esquemes i veus diverses recuperades de la investigació. Després d’aquest bloc, es presenta una tercera part on s’explica el treball relatiu a les pedagogies i aprenentatges comunitaris dels grups d’estudiants implicats. En aquest apartat s’inclou un text de l’equip docent i un altre de l’equip d’investigació on es recullen les diverses cares i mirades sobre Interfícies com a programa transdiciplinari. Finalment, incloem un quart apartat amb la mirada centrada en les pràctiques artístiques, des de les seves possibilitats, relacions i complicitats, a partir de diversos textos de persones convidades i un text final elaborat per l’equip d’Interfícies per recuperar i repensar les pràctiques d’art i les seves vinculacions amb els territoris, així com la seva capacitat d’imaginar altres relats i altres maneres de vincular-se.

Reptes i punt de partida d’Interfícies: activar pràctiques d’art i territoris saludables Actualment, en alguns barris de Barcelona s’està promocionant la salut i la cultural comunitària a partir de plans de desenvolupament comunitari. Els vincles comunitaris suposen un índex de salut de la vida als barris, sobretot en barris amb un baix índex d’ingressos, una baixa qualitat de l’espai públic i teixits socials amb grans desigualtats. Barris com El Raval i Roquetes, entre d’altres, tenen nivells de pobresa, exclusió social i qualitat de l’espai públic molt baixos, i alguns ja estan molt aguaitats per la gentrificació i el continu barricidi que pateixen des de fa anys. Uns fets que demostren la necessitat de generar plans integrals i experimentals en eixos com la salut, l’educació i el treball comunitari per poder combatre les diverses desigualtats existents. El context de treball en salut comunitària, des d’una perspectiva integral, permet promocionar la participació ciutadana a partir d’aspectes d’implicació afectius, comunicatius i socials que comporten un concepte ampli de salut i benestar on la relació amb les persones, una visió integral i ecològica dels barris, l’ús d’equipaments públics i la implicació amb entitats de proximitat donen lloc a vincles d’implicació i responsabilitat comunitària. En el camp de la salut comunitària estan clars els marcs d’actius en

1. Interfícies: Plataforma de cultura i salut comunitària

salut però, de vegades, no s’experimenten ni es posen en relació de manera transversal amb noves formes de fer. Moltes vegades no tenen una vinculació directa amb les pràctiques artístiques ni amb propostes diferents amb les quals experimentar altres maneres de participació i innovació. Per això, el repte general del projecte és generar altres formes de treball en salut comunitària per desenvolupar models transversals de treball entre diversos sabers que donin compte d’altres formes de teixir i narrar territoris saludables, i actius de salut i cultura comunitaris. A més, els equipaments culturals de la ciutat obvien en moltes ocasions les relacions amb els territoris en programes sostinguts, generant molt poc diàleg amb els teixits i actius comunitaris dels territoris on s’assenten. A aquest distanciament, cal sumar-hi que tampoc hi ha un paper actiu dels denominats equipaments culturals de proximitat en temes de cultura i salut comunitària en general (centres cívics, casals o ateneus culturals) degut a la precarietat de recursos i a la manca d’una visió transversal de la cultura. En la majoria d’ocasions, els programes es dirigeixen al consum de paquets culturals, a la mostra de programes d’art per als territoris o a l’oferta cultural emergent. El repte d’aquests equipaments culturals és trobar formes sostenibles i no agressives de generar vinculacions amb les xarxes i teixits des de la proximitat, on la pràctica artística s’entengui com un saber més, com una eina d’investigació que doni lloc a formes experimentals d’imaginar mons i vincular-se amb altres persones. L’últim repte està més relacionat amb els nous models de pedagogies i treball comunitari. En molt poques ocasions es desenvolupen projectes amb xarxes actives i experts/es locals involucrats a partir de pràctiques culturals i d’aprenentatge-servei que impliquin un paper actiu de la universitat i dels seus equips humans (docents i estudiants). En aquest sentit, des de l’assignatura de Psicologia Comunitària o Màster oficial en Intervenció Psicosocial (MIPS) de la Universitat de Barcelona (UB) i en el transcurs de cinc anys, s’han explorant noves formes d’intervenció en els territoris que, en molts casos, aposten per metodologies participatives des de les quals promoure una formació més integral dels i les estudiants, projectes d’investigació-acció i pràctiques d’aprenentatge-servei.

Un programa transversal entre cultura, salut comunitària, pedagogies i desbordaments institucionals En el seu conjunt, el programa d’Interfícies és un procés híbrid i interdisciplinari en tant que recull tres eixos de treball:

1. Interfícies: Plataforma de cultura i salut comunitària

El primer eix es centra en el procés de pedagogia col·lectiva desenvolupada pels grups d’estudiants, tant en la seva assignatura de Psicologia Comunitària com en el treball d’aprenentatge-servei, on es generen situacions d’aprenentatges múltiples, i laboratoris d’investigació artística i comunitària. Aquest treball, desbordant el marc de la universitat, suposa experimentar amb altres sabers, maneres d’estar junts/es, metodologies i espais d’aprenentatge que desplacen el rol docent i el de l’estudiant i, també, traspassen els murs de la institució, fent que la universitat sigui més permeable. El segon eix està situat en la cruïlla entre les pràctiques de salut comunitària, i la investigació i la producció artística contemporànies. Un camp d’investigació i acció encara per explorar on es desborden les maneres i sabers amb els quals podem repensar com sostenir territoris saludables i representar, activar i circular imaginaris i maneres de relació d’altres sabers i formes de cures, tant comunitaris com col·lectius. A més, aquesta circulació de sabers també pot ajudar a representar i posar de relleu altres conflictes socials en relació a temes de salut comunitària, entenent que el camp de la pràctica artística pot ampliar el camp d’imaginaris i d’espais on plantejar-nos noves preguntes sobre què vol dir un barri saludable. Per exemple, plantejant encreuaments amb la gentrificació, el dret a l’habitatge, les històries de vida i l’espai públic o el joc com a espai polític amb altres maneres de construir territoris. El tercer eix fa referència al treball de col·laboració amb els diversos contextos a partir de les taules de salut comunitària i les diverses organitzacions o entitats amb les quals es treballa, un camp on experimentar amb un altre tipus de processos, de pràctiques i de sabers. En aquest sentit, el programa Interfícies s’ha configurat i generat com un ecosistema viu entre entitats, creadors/es, estudiants i equips docent, investigador i coordinador, de manera que els seus transvasaments i desbordaments són múltiples. Un ecosistema que ens situa en altres espais on hibridar la psicologia comunitària, la salut comunitària i les pràctiques d’art, generant grups de treball transdiciplinaris, mixtos i híbrids. No són només pràctiques d’art, tampoc són només pràctiques d’art comunitari ni d’art o salut, ni encara menys projectes de salut comunitària o d’implicació ciutadana a l’ús... Són tot això i més dins d’un mateix programa transversal. Veient com aquests tres eixos s’interrelacionen i generen les seves pròpies constel·lacions, podem d’alguna manera, subratllar que Interfícies s’activa de forma transversal. Aquest programa travessa les polítiques públiques de salut, les maneres d’aprenentatge i formació de professionals, i les pràctiques d’art a partir de temes ciutadans que responen a la qüestió de com viure en territoris saludables. Interfícies intenta respondre en aquesta pregunta a través de pràctiques d’art, representatives o d’intervenció en l’espai públic, com a pràctiques experimentals, com a prototips híbrids.

Salut i cultura comunitĂ ria: 4 processos

2.1. Territoris que curen. El Raval

Creadors/es: Territoris Oblidats Dates: Set. 2017 - Nov. 2018 Entitats col·laboradores: Fundació Tot Raval, Taula de Salut del Raval, Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, Escola de Salut, Diàlegs de Dones, Mediateca del Raval, Espai Social Raval de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Alumnat de Psicologia Comunitària de la Universitat de Barcelona Grup d’estudiants: Raul Solano Molina, Fabio Ernesto Villegas Bozo, Eléa Charol, Laura Lasierra Rubio, Guillem Miller Bassedas i Florencio García Cordero

Sep. 2017 Tot Raval Salud comunitaria

Temática Territorios autocuidados remedios naturales

Territoris Oblidats

Equipo Interfícies

Equipo Territorios que curan Territoris + Estudiants UB

Marzo 2018

Seguimiento

Acompañamiento

Evaluación

Talleres de metodologías

Visitas herbolarios

Exploración Sant Ponç

Jun. 2018

Territorios que curan

Nov. 2018

Mapa Territorios que curan Raval

Escuela de salud del Raval

Talleres Mediateca Raval

Ruedas de saberes

Exploración biblioteca Sant Pau Santa Creu

Sistematización

Tarde de tés/infusiones Raval(s)

Talleres huertos urbanos

Retorno equipo

Activación distribución mapa

2.1. Territoris que curen. El Raval

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Territoris que curen va ser un projecte de Territoris Oblidats que va explorar les pràctiques i sabers populars vinculats a la medicina natural al Raval. El procés es va dissenyar a finals de 2017 i es va realitzar durant l’any 2018 a través d’activitats que van fer visibles i van articular diferents xarxes de cures que hi ha al barri, obrint perspectives per enfortir la salut comunitària. Amb l’objectiu de reforçar les xarxes existents i identificar les xarxes potencials al voltant de la revalorització de les cures i autocures per generar territoris saludables, tot el procés s’ha sostingut sobre l’articulació de diferents agents i entitats col·laboradores molt diverses. A partir d’un treball dissenyat des de la revalorització dels sabers quotidians, la proximitat del territori i l’ampliació de la noció de cures per a tothom, es van realitzar activitats amb diferents tècniques artístiques i creatives, grups i entitats del barri. A partir de mapatges, entrevistes i recorreguts es van identificar recursos de salut comunitària significatius per a diferents grups de veïns i veïnes. A les rodes de sabers es va exercitar la memòria, posant en valor les autocures i la quotidianitat des d’una perspectiva intergeneracional i inclusiva .També es va analitzar l’organització i disponibilitat dels recursos i actius de salut, juntament amb la Biblioteca de Sant Pau-Santa Creu i estudiants de Psicologia Comunitària de la UB. A més, amb l’alumnat de la UB es van realitzar intervencions en l’espai públic durant la Fira de Sant Ponç. Finalment, en el marc del festival Raval(s) 2018, amb l’organització d’una “Infusió Party” dins de la jornada de Sabers locals, es van compartir pràctiques saludables entre totes les entitats i persones participants, fent de la diversitat un recurs comunitari a celebrar. Amb tots els materials investigats es va crear un mapa desplegable que, a manera d’infografia, recull els remeis comunitaris i domèstics recopilats, les històries sobre salut del Raval, la història de Sant Ponç i els herbolaris del barri, a més d’altres elements tractats. Aquest mapa serveix com un artefacte de salut comunitària i domèstica per als diversos grups participants.

2.1. Territoris que curen. El Raval

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Taller Roda de sabers. Escola de Salut de Raval, 11 d’abril 2018

Deriva el dia de Sant Ponç, 11 de maig 2018

Roda de sabers. Espai Social de Raval, 20 juny 2018

2.1. Territoris que curen. El Raval

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Il·lustració de Roda de sabers. Espai Social de Raval, 20 juny 2018

Portada pòster desplegable de Territoris que curen, octubre de 2018

2.1. Territoris que curen. El Raval

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Farmaciola de remeis domèstics. Interior del pòster, octubre 2018

Mostra i matí d’infusions dins el festival Ravals XII, dia dels sabers, 10 novembre de 2018

2.1. Territoris que curen. El Raval

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Remeis, plantes i pòster Territoris que curen en Ravals XII, 10 novembre 2018

Pòster de Sant Poncs el día 11 mayo 2018

VEUS

“Sense la participació activa dels actors del barri no hi ha millora possible i crec que és quelcom que es té present” Estudiant

“Ara bé, sabent de la tradició d'herboristeries i medicina tradicional del Raval, suposo que aquest projecte té més sentit en aquest barri que no en un altre” Estudiant

“El què més m'interessa del projecte és participar amb els col·lectius de gent gran (roda de sabers) i joves per fomentar la relació entre ells” Estudiant “M'interessa molt el tema de les medicines naturals, tot i que no sé si és un tema urgent al barri, però veig que a la gent li agrada i és molt atractiu” Estudiant “En aquesta activitat, vam preparar un mural de paper en el qual figurava la silueta d'un cos, on assenyalaríem, quan finalitzés l'activitat, diferents remeis naturals per a diferents parts del cos. Per fer-ho, cada una dels estudiants ens vam posar amb una persona gran i vam parlar amb ella durant un temps per recol·lectar diversos remeis tradicionals que haguessin utilitzat al llarg de la seva vida per tractar diferents afliccions. Finalment, ho vam posar en comú tots junts i vam omplir el dibuix, explicant com s'utilitzava cada un dels remeis, per què i qui ho havia transmès. Va ser molt enriquidor per a mi realitzar aquesta dinàmica, ja que vaig gaudir molt en aquest taller on ens vam barrejar persones molt joves amb persones grans” Diari de camp d’una estudiant

2.2. Roquetes, Barri saludable

Creadors/es: Teleduca Dates: Set. 2017 - Oct. 2018 Entitats col·laboradores: Taula de Salut de Roquetes, Fem Pinya (Pla Comunitari de Roquetes), Agència de Salut Pública de Catalunya i Centre Ton i Guida Grup d’estudiants: Maria Coll Nieto y Patrícia Zamora Guerrero

Sep. 2017 Creación de red Temática: activos comunitarios de salud

Plan de barrios Mesa de salud comunitarias

Equipo Interfícies

Teleduca

Equipo Barrio Saludable Teleduca + Estudiantes UB

Feb. 2017 1a y 2a fase diagnóstico participado

Encuentros con 26 entidades

Seguimiento

Talleres

Acompañamiento

Evaluación

Acciones espacio pública

Blog

Mayo 2017

Retorno Fiestas Mayores 14 de Junio

Activación final: continuidad a partir de la red

Oct 2017

Caminos de salud comunitaria

Señalética Mapas

Activación de caminos

2.2. Roquetes, Barri saludable

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Aquesta iniciativa va tenir per objectiu investigar sobre els diferents actius informals de salut comunitària que hi ha al territori de Roquetes per identificar-los, reflexionar-hi, dotar-los de visibilitat i donar-los a conèixer a partir de metodologies de mapejats, sonors i visuals, partint sempre de la mirada de les comunitats i les entitats implicades. Des del Pla de Desenvolupament Comunitari de Roquetes, va sorgir la necessitat de generar una plataforma per fer visible tot allò què és saludable, viu i comunitari, malgrat que encara no ha estat identificat com a tal per part de la pròpia comunitat i d’altres actors. Es tractava d’obrir la possibilitat d’identificar els actius de salut comunitària més “micros”, invisibles o informals, però que també generen xarxes de cures i formes diverses d’intercanvis comunitaris. Amb aquest objectiu, es va dur a terme una dinàmica d’identificació i recopilació d’actius informals a partir dels equips de SalutReports encarregats de sistematitzar-los. En un segon moment, es van promoure espais de reflexió i tallers amb diferents grups i persones identificats com actius de salut comunitària amb la idea de donar-los a conèixer arreu del territori. Es van identificar més de 40 actius, amb fotografies i relats dels i les participants. A mitjans de juny, durant la Festa Major de Roquetes, es va realitzar una presentació i socialització del projecte amb tot el barri davant del CAP de Roquetes. En una tercera fase, es va organitzar un taller per ordenar les rutes saludables per Roquetes i desenvolupar, de forma participativa, la imatge del mapa amb adhesius per identificar cada ruta. Aquestes rutes es van estructurar en tres tipologies: cures, convivència i tranquil·litat. A les festes del Pla de Desenvolupament Comunitari de Roquetes, Fem Pinya, es van inaugurar alguns actius, identificant-los amb els seus corresponents adhesius al llarg d’una petita caminada pel barri, i va tenir lloc una mostra comunitària del treball realitzat a l’estand de la Taula de Salut. Tot aquest procés ha quedat recollit en una pàgina web, amb un formulari obert a la participació, un bloc i un mapa dels actius informals de salut, elaborats gràcies a les aportacions dels veïns i veïnes, entitats, col·lectius i grups participants. El bloc i els diversos actius continuen utilitzant-se al barri com a eines de prescripció social en salut.

2.2. Roquetes, Barri saludable

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Tallers i accions amb la comunitat gitana a Roquetes Conviu, abril 2018

Taller de cuina Més amb Menys, Fotografia d’actiu de salut del bloc, juny 2018

102 Acció i berenar saludable de Report Salut, 14 juny de 2018, Festes de Roquetes

2.2. Roquetes, Barri saludable

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

102 Mapeig sobre salut comunitària en Report Salut, 14 juny 2018

Mapa d’actius de salut del bloc Roquetes saludable, setembre 2018

Ruta saludable. Dia de la Pinya, festa del Pla Comunitari de Roquetes, 20 octubre 2018

2.2. Roquetes, Barri saludable

2. Salut i cultura comunitĂ ria: 4 processos

Pegatina de la Ruta saludable en AA.VV. de Roquetes, octubre 2018

PĂ˛ster Report salud, juny 2018

VEUS

“El què més m’interessa del projecte és aquesta visió de salut comunitària, d’apoderament de la població cap a la salut. El què més m’interessa és la relació amb la comunitat, estar directament amb ells, sabent que és la salut per a ells. El projecte posa èmfasi en el fet que cada comunitat té les seves maneres de fer salut” Artista

“M’interessa que el projecte hagi sorgit d’una taula de salut comunitària, que s’adequa i dialoga amb el context” Artista

“Les expressions artístiques poden construir en diverses direccions des d’una eina de facilitació social. A nivell conceptual (entendre la metàfora dels qui treballem en el projecte com si d’artesans es tractés). Com a element comunicatiu (per exemple, quan acabi el projecte tenir un canal interessant per a retornar a la comunitat el què s’ha obtingut)” Diari de camp d’una estudiant

“El berenar va ser un èxit, ja que per l’hora i la calor que feia, venia molt de gust un piscolabis. Al llarg de la tarda, es van anar acostant diverses persones (en la seva majoria dones), moltes de les quals es van entretenir a tafanejar la informació, i algunes van participar aportant actius. També hi va haver diversos nens i nenes que van voler participar en les manualitats” Diari de camp d’un estudiant

“És important destacar que la major part de la informació recollida en el projecte ha estat aportada per dones, perquè són elles les que acudeixen principalment a les entitats i associacions del barri, i participen en les activitats que aquestes ofereixen. A més, segons he pogut observar en aquest temps, aquestes dones pateixen més desigualtats de gènere que en altres barris menys desfavorits de Barcelona, i acostumen a ser les qui porten el pes de les seves llars i famílies, a les quals acostumen a dedicar-se en exclusiva” Diari de camp d’una estudiant

2.3. Estigmes-Identitats de Barri. El Raval

Creadors/es: Forn de teatre Pa’tothom Dates: Oct. 2018 - Maig 2019 Entitats col·laboradores: Escola Cintra, Festival DistrictArt, C.C. Sant Martí, C.C. Drassanes, Artibarri, Casal de Barri de Trinitat Nova SomLapera i CRÉARC (Grenoble) Grup d’estudiants: Cel Balcells Argilaga, Míriam Solé Vilamú, Serxio Munk Sogo i Rebecca Daub

Oct. 2018

Temática: Barrios/derecho a la vivienda/ Estereotipos/ Identidades del Raval

Ene. 2019

Tot Raval Salut

Forn de Teatre Pa’Tothom Equipo Interfícies

Equipo Pa´Tothom + Equipo Interfícies + Estudiantes UB Seguimiento

Evaluación

Acompañamiento

Metodologías / procesos

Escola Citra 2º E.S.O.

Compañía de Jóvenes Pa’Tothom

Grupo de teatro comunitario

Proyecto educativo teatro en la escuela. Temas: Racismo, mobbing inmobiliario

Proyecto teatro del oprimido. Temas: Mobbing, derecho a la vivienda y convivencia

Proyecto teatro comunitario. Temas: Arte y comunidad, barrio, interculturalidad

Personas implicadas y públicos

May. 2019

Representaciones escénicas

District-Art Festival Jove d’Arts Escèniques Sant Martí 18 y 19 de mayo

Bat a Bat Casal Som La Pera Trinitat Nova 8 de junio

Créarc Jeune Théâtre Européen Grenoble 27 de junio - 7 de julio

Ensayo abierto Forn de teatre Pa’Tothom Raval, 12 de junio

Presentació Escola Cintra CC. Drassanes Raval, 13 de junio

Feria Cooperasec Poble-sec Octubre 2018

Festival Raval(s) Raval Noviembre 2019

Muestra Final

2.3. Estigmes-Identitats de Barri

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

El procés es va desenvolupar en una doble vessant d’investigació i intervenció cultural comunitària de treball sobre els problemes d’estigmatització i identitat del barri del Raval, com un marc complex i plural des del qual proposar una visió més positiva dels diferents “ravals” que existeixen i de les seves comunitats. Es va pretendre trencar amb els estereotips mitjançant els quals s’ataca constantment el barri, començant pels grans mitjans de comunicació, titllant-lo d’espai pobre, estigmatitzat o injuriat, sempre en relació a temes com les drogues o la inseguretat. La iniciativa va explorar problemàtiques locals com el dret a l’habitatge, els narcopisos, els estigmes del racisme i les entitats de joves... Tots elements que representen la salut comunitària dels territoris i els models de degradació dels barris, connectant salut, amb identitat cultural i especulació. En el procés es van articular formes de treball sobre dimensions socials del barri com el gènere, la violència i altres propostes per tal que els grups d’estudiants s’apropessin i es deixessin afectar per altres realitats mitjançant la seva participació directa en les obres i accions com actors i actius dins dels processos. El treball es va desenvolupar a partir de quatre grans espais de treball interconnectats. Primerament, per als grups d’estudiants es va organitzar una formació en Teatre de l’Oprimit que va consistir en cinc sessions (febrer-març). En segon lloc, es va desenvolupar el principal context d’intervenció: una obra de teatre comunitari sobre el barri, a partir de diverses entitats i grups de veïns i veïnes interessats a generar un peça teatral sobre els problemes del Raval, i on els estudiants van participar en tot el procés de disseny, construcció del grup motor, exercicis teatrals i mostra de l’obra. D’altra banda, els grups d’estudiants també van tenir un paper actiu en els processos de treball amb dos grups de preadolescents i la companyia jove de Pa’tothom. Aquest conjunt de processos i accions, des dels quals generar espais de treball comunitaris i educatius més intensos, es va desenvolupar des de febrer fins a juny. Els tres processos de treball van comptar, entre maig i juliol, amb diverses representacions públiques. La peça teatral de la companyia jove Pa’tothom, titulada Influències i confluències, es va presentar al C.C Sant Martí (18 de maig) dins el festival DistrictArt, al C.C de Drassanes (30 de maig) amb la participació de joves d’escoles del Raval, en la jornada De Bat a Bat de la Fira d’Arts Comunitàries d’Artibarri, al Casal SomLaPera (8 de juny) i al Festival de Teatre Jove Europeu (del 28 de juny al 7 de juliol), organitzat per CRÉARC a Grenoble (França). Per altra banda, l’obra de teatre comunitari es va presentar en un espai d’assaig obert el 12 de juny al Forn de teatre Pa’tothom. Finalment, la presentació de les tres micro-peces de l’Escola Cintra va tenir lloc el 13 de juny al C.C Drassanes.

2.3. Estigmes-Identitats de Barri

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Taller Centre Obert Cintra, febrer 2019

Influències i confluències. Presentació al Centre Cívic de Drassanes. Cia. Jóvenes de Pa’tothom, maig de 2019

Assaig taller de Teatre comunitari. Espai Forn de Pa’tothom, abril 2019

2.3. Estigmes-Identitats de Barri

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Assaig taller de Teatre comunitari. Espai Forn de Pa’tothom, maig 2019

Influències i Confluències a la Fira Facc&Com d’Artibarri. Casal Som la Pera! de Trinitat Nova, juny 2019

2.3. Estigmes-Identitats de Barri

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Pòster La mamá ho pot tot! Interficies 2019

Pòster Influències i Confluències

VEUS

“Aquesta oportunitat de treball amb problemes que no veus, que estan darrere, m’ha donat moltes coses diferents, he après molt. Sento orgull per haver pogut fer aquestes coses” Estudiant

“Ha sortit també la persona del carrer, la persona conservadora que no surt, per plasmar els problemes que té una comunitat de veïnes per pactar i que lluitarien per millorar el barri…” Estudiant

“Alguna peça, per exemple, es va articular precisament sobre aquesta idea de qui érem nosaltres per parlar d’això (…) Però el grup es va implicar força per poder investigar i fixar-se en altres realitats, per estar més atentes a temàtiques o personatges que els tocava representar en l’obra final”

“Hem passat d’experiències personals a compartir-les a partir d’exercicis… Després de les experiències compartides, situacions comunes, al per què es donen. Per exemple, pel lloguer, i per què es dóna aquesta circumstància? Veure que no és culpa de la persona que es troba en la situació i és més d’un sistema”

“No m’interessa que facin una obra, sinó que s’entengui el sentit a l’institut (tothom presenta de cara al centre educatiu)... Va ser un repte (...) L’obra i la presentació va ser un èxit: els va agradar l’obra, van respectar, es van implicar...”

Participant

Creador

2.4. Repertoris variats. Les Roquetes

Creadors/es: Lo Relacional Dates: Oct. 2018 - Jul. 2019 Entitats col·laboradores: Taula de Salut de Roquetes, Fem Pinya (Pla comunitari de Roquetes), Agència de Salut Pública de Catalunya, Centre Ton i Guida, Institut-Escola Turó de Roquetes, Escola de l’IGOP i Pla de Barris Grup d’estudiants: Alba Sans Rodriguez, Laura Perez Plans, Clara Morató-Aragonés Ibáñez

Dic. 2018

Creación de red temática: juegos/espacio público/memorias

Feb. 2019

Plan de Desarrollo Comunitario & Mesa de Salud Comunitaria

Equipo Interfícies

Escola de l’IGOP

Lo Relacional

Equipo Lo Relacional + Estudiantes UB

Seguimiento

Evaluación

Acompañamiento

Metodologías / procesos

Movernos, cantar y contar 1er. y 2do. proceso creatuvo

Proceso creativo 1 (7 sesiones)

Proceso creativo 2 (4 sesiones)

Centre Ton i Guida / Activadas por la salud

Intervención Acción participativa Escola de l’IGOP

A jugar a la calle!

Plan de barrios

Institut - Escola Turó de Roquetes

Proceso creativo (4 sesiones)

Mayo 2019 Canta, memorias Coreografías

1er. y 2do. proceso creatuvo

Vídeo, recursos de movimiento

Trabajo coregráfico

Actividades espacio público

Poemas, letras

Entrevistas, cuadernos de campo

Actividades espacio público

Seguimiento

Evaluación

Acompañamiento

Inguración patio

Jun. 2019

Retorno final

Cuaderno repertorios variados

2.4. Repertoris variats. Les Roquetes

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Durant el 2019, en el context de Roquetes s’han entreteixit dos processos relacionats sota la idea del joc i les memòries. A partir de l’avaluació del grup de treball comunitari es va optar per treballar amb dos grups petits mitjançant situacions de tallers, més centrades en un tema i que comportessin una pràctica més situada en comptes d’una investigació de camp. Des d’aquesta premissa, el grup de creadors/es Lo Relacional va desenvolupar dos tallers interrelacionats per temàtica. Aquest és un projecte que s’activa a través de la dansa i el moviment, la performance i la creació sonora. Moure’ns, cantar i explicar va ser el primer projecte. Es va portar a terme amb la participació del grup de dones Activades per la salut del Casal de Barri Ton i Guida, i l’acompanyament de quatre alumnes de Psicologia Comunitaria de la UB. Al llarg de quasi tres mesos, aquesta procés va estar dirigit a identificar les pràctiques quotidianes que ens ajuden a estar actius/ ves i que ens generen benestar, els espais que ens cuiden i que cuidem, dels quals ens sentim formar part, compartint sabers, experiències i afectes. La dansa i el moviment, els records del barri, el joc i les cançons van ser les eines mitjançant les quals activar el coneixement de manera conjunta. Arran del procés es va construir un repertori variat de cançons, creacions sonores i taules de moviments creatius per cuidar-nos i cuidar el barri. Tot això va quedar reflectit en un vídeo i en una llista de reproducció de Spotify. A jugar al carrer! va ser el segon procés. Reinterpretant la frase popular “a jugar al carrer”, es pretenia resignificar els espais públics del barri com espais de relacions i cures, inclusius i respectuosos amb la diversitat d’usos, significats i persones que viuen a Roquetes. El projecte es va activar en col·laboració amb el treball de recerca-acció participativa desenvolupat per l’Escola de l’IGOP des del mes de gener amb dues classes de 1r d’ESO de l’Institut-Escola Turó de Roquetes. La investigació va recollir els jocs que es juguen i es jugaven al barri, tenint en compte la diversitat cultural tant dels jocs com de les persones. A Jugar al carrer! va contribuir a la socialització de la recerca mitjançant un procés de traducció artística. Amb el grup de joves es van treballar els principals resultats de la investigació, durant quatre sessions a través de la dansa i el moviment, la creació de poemes, el joc en l’espai públic i el vídeo. L’objectiu era donar als resultats de la recerca un nou sentit, convertint-los en un altre joc per al barri. Els resultats del procés es van presentar el juny en la inauguració del pati de primària de l’Institut-Escola Turó de Roquetes. Durant aquest acte es van exposar els poemes dels grups de joves i de dones sobre jugar i el joc al barri, realitzant-se una coreografia col·lectiva creada a partir dels jocs més citats pels veïns i veïnes del barri i, finalment, es van activar diverses accions participatives, liderades pel grup de joves, que van aconseguir que tota la comunitat educativa es posés a jugar al pati. El procés es va recollir en un fanzine que aporta eines i itineraris per activar el carrer, amb els diversos jocs i materials recopilats, i part de les accions artístiques que s’hi van desenvolupar. El diàleg entre els dos processos va construir un entramat de jocs, balls, cançons, espais, relacions i pràctiques que transiten entre la cultura, la memòria i la salut. Un conjunt d’actius que sostenen la vida al barri, que enriqueixen les seves formes d’expressió i de relació.

2.4. Repertoris variats. Les Roquetes

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Objectes, records i espacis de salut. Taller Mourens, cantar i contar, febrero 2019

Intercanviant records i cançons. Taller de Moure’ns, febrero 2019

Sessió taller Mourens, cantar i contar, mars 2018

2.4. Repertoris variats. Les Roquetes

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Exploració jocs i usos d’espai públic. Taller A jugar al carrer!, juny 2019

Accions participatives d’inauguració del pati d’escola de Turó de Roquetes, juny 2019

Entrevistes sobre usos de l’espai públic. Taller A jugar a al carrer!, juny 2019

2.4. Repertoris variats. Les Roquetes

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Coreografia durant la inauguració de ‘pati de l’Escola de Turó de Roquetes, juny 2019. Foto: Lo Relacional

Pòster A jugar al carrer!

VEUS

“El dia de pensar coses del barri i gravar em va agradar, va ser diferent” “Em va agradar parlar del joc i la infantesa, del què fèiem i com jugàvem”

Dona participant

“Acabar amb una acció, que no sigui una enquesta de sociologia i que passa a un altre territori, va ser molt bo. Va ser molt ben rebut pel professorat i els nanos. Veure’ls al pati de primària va ser molt positiu. Hi va haver un grup a qui va agradar posar en pràctica això de posar un altre to i viure-ho des d’un altre costat” Creadores

“La dinàmica amb el cos ha estat molt experimental, diferent a altres coses que fem, ha estat més espontani, no s’ha servit del discurs o del parlar” Estudiant “Ells van valorar molt positivament la forma de creació artística més experimental i els mètodes de treball a l’aula i al carrer (...) Obre maneres de fer diferents, obre altres vies, activacions fortes per part de processos artístics. La inauguració va ser important: el que fan te una importància per al barri” Creadores

2.5. Els Remeis de la Trini. Trinitat Nova

Creadors/es: Transductores Dates: Abr. - Jun. 2019 Entitats colÂˇlaboradores: Casal de Barri de Trinitat Nova SomLa Pera, Artibarri i Pla de Barris

2.5. Els Remeis de la Trini. Trinitat Nova

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Amb motiu de la celebració de la 1ª Fira d’Arts Comunitàries (FACC&COM), organitzada per Artibarri, es va desenvolupar un procés de treball amb un grup de dones de Trinitat Nova, relacionades amb el Casal SomLaPera. El Casal de Barri de Trinitat Nova SomLaPera és l’equipament de proximitat que va coorganitzar la fira i que, a més, va ser la seu de l’esdeveniment. El taller apostava per activar aquesta comunitat de dones com actiu i grup regeneratiu de salut dins del camp de recerca desenvolupat amb Interfícies. Es partia de la premissa que totes les persones coneixem remeis naturals contra alguna malaltia o dolor i que totes ens recordem de qui ens ho va ensenyar o quan ho hem de fer servir. Aquests remeis són històries i sabers que algú ens va transmetre i que nosaltres transmetem, i ens parlen de llocs i d’altres històries del barri i de les persones. Aquest procés de treball es va desenvolupar al llarg de set sessions en les quals l’activitat principal va ser la socialització de receptes i remeis de salut domèstics, heretats de familiars i xarxes de salut o, senzillament, apresos de manera autodidacta a través d’Internet o de llibres sobre la temática. Uns reservoris populars que configuren barris saludables, maneres de vincular sabers, espais i territoris. Mitjançant un taller, amb tot aquest material es va crear un incipient receptari propi de salut, d’exploració de les memòries, persones i situacions a través de les quals s’aprenen aquests remeis. Per mitjà de dinàmiques de memòria oral, escriptura i fotografia, es van elaborar un total de sis receptes i es va realitzar una sortida per Collserola per identificar plantes medicinals, posant en joc la memòria al voltant d’un actiu de salut tan important com és l’entorn verd que proporciona la muntanya. Aquest receptari es va socialitzar durant la darrera sessión de la jornada final a la fira FACC&COM, mitjançant una petita mostra amb cartells del receptari i imatges del procés en el mateix ambient informal i festiu que va travessar tot el taller.

2.5. Els Remeis de la Trini. Trinitat Nova

2. Salut i cultura comunitĂ ria: 4 processos

Espai de la cuina del Casal Som La Pera ! on es va fer el taller, maig 2019

Detall de la feina amb ingredients. Espai de la cuina de Casal Som la Pera!, maig 2019

2.5. Els Remeis de la Trini. Trinitat Nova

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Exposició en Facc&Com Artibarri al Casal Som la Pera!, juny 2019

Escriptura de receptes durant el taller per la mostra, juny 2019

Exposició final i diàleg sobre fotografies, juny 2019

2.5. Els Remeis de la Trini. Trinitat Nova

2. Salut i cultura comunitària: 4 processos

Cartell de l’exposició de Casal Som La Pera!

Ecologies de sabers i pedagogies comunitĂ ries 45

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

Generar noves formes de diàleg i sabers comunitaris entre els diversos actors, grups i espais que s’han implicat en el programa Interfícies era un dels grans reptes de la plataforma. Aquest era, també, un dels reptes principals de la convocatòria Componer saberes del bloc d’Art Ciutadà de la Fundació Daniel&Nina Carasso que, durant dos anys, va ser la principal entitat a donar suport econòmic i recursos al projecte. En aquest sentit, el desafiament de compondre sabers i desplaçar disciplines a partir de la hibridació entre recerca artística, pràctiques d’art contemporani i sabers científics va tenir un doble desplaçament. D’una banda, el treball de compondre sabers per generar espais de pedagogies comunitàries entre l’equip docent, els grups d’estudiants implicats i els equips d’artistes, juntament amb l’equip de Transductores. Hibridar la psicologia comunitària amb pràctiques d’art va ser una manera d’acoblar sabers i constituir altres espais de relacions i de sabers híbrids on es desplaçava el saber més acadèmic i es generaven altres ecologies de sabers. D’altra banda i en paral·lel, el treball en contextos situats en els barris del Raval i Roquetes, en diàleg amb les entitats comunitàries i, sobretot, amb els grups de persones usuàries, va suposar un desplaçament de les maneres de dissenyar i generar plans de salut comunitària i processos col·lectius d’aprenentatge en laboratoris reals on s’implicava a creadors/es, estudiants, equip docent i l’equip de Interfícies. En aquesta part de la publicació, oferim tres tipus de textos. D’una banda, una reflexió sobre els processos d’aprenentatges comunitaris desenvolupats des de l’equip docent en espais de recerca-acció experimentals. D’altra banda, donem compte de la manera d’avaluar tot aquest treball de dos anys, així com d’alguns dels reptes i claus d’aquesta avaluació, centrant la nostra mirada en els diversos processos d’aprenentatge que han anat emergint i treballant-se. Finalment, articulem un conjunt de veus a tall d’experiències polifacètiques que il·lustren els diversos conjunts de persones implicades en aquests dos anys de treball. En aquesta part, per tant, ens centrarem en les maneres de treballar amb els grups d’estudiants, i els sabers i ecologies desenvolupats. En l’última part, ens referim a aquest marc en relació al camp de compondre sabers híbrids entre les pràctiques d’art, les polítiques comunitàries i altres nous espais de relacions.

3.1. Processos d’aprenentatge per a les presents i futures Psicòlogues Comunitàries

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

3.1 Processos d'aprenentatge per a les presents i futures Psicòlogues Comunitàries Rubén David Fernández Carraso i Moisés Carmona Monferrer (Equip Docent) i grup d’estudiants (anys 2017 a 2019) de Psicologia Comunitària

El projecte Interfícies ha representat una oportunitat per enfortir algunes de les pràctiques pedagògiques en el context de l’assignatura optativa de Psicologia Comunitària, dins el Grau de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Volem destacar, aquí, alguns dels elements que han ajudat a enfortir nous aprenentatges per a les aspirants, presents i futures, a practicar la psicologia comunitària com a eina per al canvi social. Un dels eixos centrals del projecte Interfícies ha estat el concepte d’Aprenentatge-Servei (ApS). Una metodologia de la qual es desprenen, si més no, dues oportunitats per al procés d’aproximació al món professional per part de les presents i futures psicòlogues comunitàries. En primer lloc, unir l’aprenentatge a l’acció, complementant el treball de l’aula amb el treball en un context i posant en pràctica sabers “acadèmics”. En segon lloc, sumar benestar al context on s’actua. Sobre aquesta segona oportunitat, assenyalar dos elements clau: • El temàtic o substantiu, en el nostre cas la salut comunitària, com a camp de desenvolupament professional de les presents i futures psicòlogues comunitàries. • • El relacional, en el nostre cas la connexió amb xarxes comunitàries existents: l’esforç i aprenentatge de les presents i futures psicòlogues comunitàries per integrar-se en les

3.1. Processos d’aprenentatge per a les presents i futures Psicòlogues Comunitàries

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

xarxes comunitàries existents prèviament als barris, connectant amb les necessitats percebudes per aquestes xarxes. Ara bé, si hem de destacar l’element més característic del projecte Interfícies, aquest és sens dubte el de les pràctiques artístiques. Si bé és cert que en el marc de l’assignatura de Psicologia Comunitària ja veníem incorporant pràctiques artístiques en la docència (per exemple, a través de la dramatització- teatre aplicat) o a la recerca (a través del Photovoice), Interfícies ha suposat una ampliació, consolidació i enfortiment dins de l’assignatura de la dimensió generativa-creativa. Hem pogut incorporar nous coneixements i noves pràctiques artístiques, sobretot en el seu vessant més d’acció, aspecte al qual abans no es donava resposta en el marc de l’assignatura. En síntesi, podem destacar les pràctiques artístiques, en el marc del projecte i de l’assignatura de Psicologia Comunitària, en quatre aspectes diferents: • • En l’acadèmic, a l’aula, com a estratègia per construir coneixement i experimentació, per exemple amb l’ús de tècniques com el Teatre de l’Oprimit o la biodansa (entre d’altres) per treballar continguts o aspectes relacionals del grup. • • En l’investigador, en el generador de coneixement en el context, on al llarg dels dos cursos durant el quals hem desenvolupat Interfícies, hem anat passant de tècniques d’investigació “més tradicionals” en l’àmbit de la intervenció comunitària, com per exemple entrevistes, a l’ús de tècniques més creatives, com l’ús del propi cos com “artefacte” investigador, incorporant les olors, els sons i les imatges percebudes per parlar de la inseguretat en un barri. Hem fomentat aquesta transició i hem practicat l’ús d’aquests “nous instruments” des del context aula cap al context comunitari. • • En els resultats del procés investigador, també en els treballs resultants de les investigacions sobre els contextos desenvolupats per les presents i futures psicòlogues comunitàries, les pràctiques o formats han tingut un enorme salt de qualitat i creativitat. Exemples d’això serien, entre d’altres, el poema sobre la convivència a Roquetes, les aquarel·les acompanyades de música de piano per representar els espais de convivència al mateix barri o el diàleg entre tres orígens culturals sobre la percepció de seguretat al Raval. • • En les accions amb els grups en el context, on les presents i futures psicòlogues comunitàries hem treballat colze a colze amb els equips de creadores, incorporant els seus sabers per a les nostres pràctiques.

3.1. Processos d’aprenentatge per a les presents i futures Psicòlogues Comunitàries

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

Com hem destacat anteriorment, i volem tornar a insistir, el diàleg establert entre l’acadèmia i les creadores, o entre la psicologia comunitària i les pràctiques artístiques, han representat l’element més característic, més particular, del procés d’aprenentatge per a les presents i futures psicòlogues comunitàries en el marc del projecte Interfícies. Volem destacar, ara, algunes de les característiques sobre com hem facilitat, en el marc d’aquest projecte, el procés d’aprenentatge de presents i futures psicòlogues comunitàries. En concret, alguns dels elements que, al nostre parer, han estat clau: • El paper actiu de les alumnes. Un element clau en el procés d’aprenentatge, així com en la motivació per implicar-se en l’experiència, ha estat el paper actiu i corresponsable de l’alumnat implicat. Aquest és un aspecte poc usual en els projectes en els que participen alumnes universitaris on, generalment, el seu paper es limita a l’execució del què altres han dissenyat prèviament: són fonamentalment reactius, més que proactius. En canvi, en el procés d’Interíficies, les presents i futures psicòlogues comunitàries han tingut un paper actiu en el disseny i l’avaluació del projecte (el primer any), en l’elecció, execució i presentació de les investigacions en el context (en ambdós anys ) i en el desenvolupament de l’acció en el context (juntament amb els equips de creadores). Per exemple, en el procés d’intervenció del barri de Roquetes i el treball amb l’equip de Lo Relacional, les presents i futures psicòlogues comunitàries van tenir un paper protagonista en el codisseny i implementació de la intervenció, arribant fins i tot al final de la mateixa a ser elles les úniques conductores presents en les sessions de treball, amb l’acompanyament a distància de les creadores i les acadèmiques. • • Praxis o cicle investigació-acció i cicle aula-context-aula. Un altre element clau del projecte ha estat el fet d’invertir molta energia, no només a fer coses, sinó a reflexionar-hi. Com a projecte d’aprenentatge-servei, té un pol atractor en el procés d’aprenentatge i, en el nostre cas, aquest ha tingut una estratègia clara en el fet de poder unir acció i reflexió, o praxi com es coneix en altres contextos. Si més no, en dos sentits diferents, respecte del context d’intervenció, on s’ha invertit energia en investigar sobre aquest context per després intervenir (i tornar a investigar per tornar a intervenir), i respecte del pas de l’aula al context i novament a l’aula, on vam començar reflexionant sobre metodologies de recerca, que vam posar en pràctica, i vam acabar reflexionant sobre les accions desenvolupades prèviament juntament amb els equips de creadores en els contextos. Un instrument que ens ha resultat molt útil per a això ha estat el diari de camp que han realitzat les presents i futures psicòlogues comunitàries sobre totes les accions desenvolupades al llarg del projecte.

3.1. Processos d’aprenentatge per a les presents i futures Psicòlogues Comunitàries

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

• Trencar la lògica acadèmica “semestral” i passar a una lògica de “curs social”. Tot i que ha representat un exercici de certa enginyeria acadèmica, poder unir l’assignatura de Psicologia Comunitària del primer semestre amb l’assignatura de treball pràctic (de suport a la investigació) durant el segon semestre, ens ha permès (més enllà del voluntarisme de moltes presents i futures psicòlogues comunitàries), poder tenir tot el curs per desenvolupar el cicle d’investigació-acció previst en el projecte Interfícies. Compatibilitzar els temps de les xarxes comunitàries, els equips de creadores i els acadèmics necessita de tot el curs si es vol fer de manera orgànica. Cal no perdre de vista que, dins del projecte, cal combinar actors diversos, amb interessos diversos, amb ritmes i temps diversos (no és el mateix el ritme acadèmic que el comunitari). Volem acabar aquestes reflexions aportant dues últimes idees. Primer, les presents i futures psicòlogues comunitàries ens sentim profundament agraïdes d’haver participat en aquesta experiència, ens sentim satisfetes amb la feina desenvolupada, amb l’après en el camí i amb el benestar que hem sentit al llarg dels dos anys de treball que ha suposat Interfícies. I, segon, al llarg dels dos anys de treball hem vist un enorme salt de qualitat en el treball desenvolupat i no podem deixar de sentir una lleugera frustració quan pensem fins a on podríem haver arribat si haguéssim tingut dos anys més. Sobretot, des d’una mirada egoista, en la consolidació d’aquest tipus de pràctiques en el nostre context universitari, on representen una minoria.

3.1. Processos d’aprenentatge per a les presents i futures Psicòlogues Comunitàries

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

Treball amb grup estudiants dins de l’assignatura de Psicologia comunitaria, octubre 2018

Materials de la investigació visual, corporal i sonora desenvolupats pel grup d’estudiants, novembre 2019

Treball en grup de l’assignatura de Psicologia Comunitària de la Universitat de Barcelona, octubre 2019

3.1. Processos d’aprenentatge per a les presents i futures Psicòlogues Comunitàries

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

Treball d’aplicació de teatre sobre la idea de salut comunitària, octubre 2019

Materials de la investigació visual, corporal i sonora desenvolupats pel grup d’estudiants, novembre 2019

3.1. Processos d’aprenentatge per a les presents i futures Psicòlogues Comunitàries

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

Pòsters de l’exposició de 4 treballs finals de l’Asignatura Psicología Comunitària, febrer 2019

3.2 Avaluar, aprendre i dialogar. Desbordar la investigació

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

3.2 Avaluar, aprendre i dialogar. Desbordar la investigació Transductores

L’avaluació que hem desenvolupat s’ha centrat en un doble objectiu. D’una banda, analitzar i avaluar el procés de treball del programa en relació als dos contextos i, d’altra banda, avaluar i analitzar el programa de manera integral en relació a elements i marcs de treball que es van desenvolupar, analitzant els objectius del programa i les capes de comunitat, arts i salut comunitària. La primera avaluació que es va desenvolupar sobre Interfícies va apostar per un model d’anàlisi general del projecte i d’alguns dels seus elements a partir de l’anàlisi i mesurament dels impactes segons els objectius que s’havia marcat el programa. En el segon any, es va desenvolupar una metodologia semblant, però més centrada en els estudis de cas de cada context. Això és, amb una mirada més “micro” centrada en les pràctiques. A més, en aquest segon any hem volgut rescatar amb més èmfasi la relació amb les pràctiques artístiques i experimentals que desenvolupa el programa. Durant aquests dos anys, l’avaluació s’ha coordinat entre l’equip de Transductores, el treball portat a terme per l’Associació per a la Promoció de l’Acció i la Psicologia Comunitària i l’equip docent de la Universitat de Barcelona. Durant el primer any, tot aquest treball ha estat coordinat per l’equip docent mentre que, en el segon any, aquesta coordinació ha estat a càrrec de Transductores. En ambdós anys, els grups d’estudiants han desenvolupat diaris de camp, reunions de codisseny i avaluacions finals amb els altres grups que s’han anat incorporant al projecte. A més, en tot aquest temps, hi ha hagut treballs de màster implicats que també han generat els seus propis materials i contextos. D’altra banda, al llarg del primer any es va generar un grup de treball d’avaluació participativa que va acompanyar aquest procés. Totes aquestes capes de recerca, sabers i aprenentatges col·lectius s’han anat sumant i acompanyant el desenvolupament del projecte, tant de manera pràctica com en els informes d’avaluació, articulant els grups d’estudiants com investigadors/es i activadors/es de salut i cultura comunitària.

3.2 Avaluar, aprendre i dialogar. Desbordar la investigació

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

Principis i reptes de l’avaluació: desbordar i acompanyar col·lectivament L’avaluació es va activar com un procés col·lectiu, amb les seves anades i vingudes, amb les seves diferents etapes i amb la incorporació de nous reptes i tensions que durant la passada edició ja intuíem que seria necessari abordar. La recerca es va desenvolupar sota un enfocament qualitatiu, tant en la recollida de dades com en el contrast amb altres materials. Ens interessava poder pensar l’objecte d’estudi, el fenomen social, des d’una complexitat que ens donés pistes sobre la realitat social de les pràctiques culturals i educatives del programa. També es va desenvolupar un seguiment d’hores, nombre d’entitats i relacions en termes quantitatius per representar totes les polítiques invisibles del programa1. Investigar sobre sabers comunitaris ens ha portat a un model d’avaluació que s’ha traduït en un procés col·lectiu de treball. Per a això, hem incorporat una avaluació polivocal, optant perquè el procés d’avaluació fos un espai d’aprenentatges col·lectius i diversos. Per a això, els i les estudiants s’han convertit en protagonistes del procés en diferents moments, tant en la creació com en la recollida i anàlisi de la informació.

Reptes i potencials de l’avaluació • Pel fet de portar ja dos anys desenvolupant el programa Interfícies, a partir del segon any de treball hem pogut analitzar alguns potencials del procés d’avaluació seguit. Aquests potencials ens han servit per desbordar la pràctica investigadora amb eines procedents de l’art i les etnografies experimentals. • Avaluar els graus d’experimentació a nivell de comunitat, de pràctica artística i d’aprenentatges comunitaris, emfasitzant en les preguntes sobre la pràctica artística, sobre els imaginaris i les aportacions als relats i maneres de representar o d’activar la salut en els barris. • • Incorporar més orgànicament l’avaluació al procés de treball amb tallers i espais de recerca artística. En aquest cas, hem desenvolupat tallers finals codissenyats amb els grups d’estudiants i, a més, s’han incorporat estratègies de representació artística i recerca basada en les arts des del primer semestre de treball. Aquesta incorporació ha donat lloc a formes més transversals d’avaluació (per exemple, l’ús del teatre-imatge o de mapes amb els mateixos grups d’estudiants o amb les comunitats implicades). • 1 1. La part sobre les pràctiques artístiques i els desbordaments de polítiques comunitàries i culturals la desenvolupem, específicament i amb més èmfasi, en l’últim bloc d’aquesta publicació. Les avaluacions i altres materials es poden descarregar de la plataforma ISSUU de Transductores a través de la seva web i de la web de Interfícies.

3.2 Avaluar, aprendre i dialogar. Desbordar la investigació

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

• Incloure diverses mirades, tant d’estudiants com d’usuaris/as o comunitats i de creadors/es, per focalitzar en les maneres de creuar sabers, i en els discursos i narracions diferents que han orbitat i travessat el programa. • Marcs d’anàlisi i futurs reptes Sota la perspectiva experimental que hem descrit, dirigim la nostra mirada cap a quatre àrees que van servir com a arquitectura base dels estudis durant el segon any i en les quals també es recollien els aprenentatges i reptes del primer any. Aquestes àrees van ser: 1. Relacions territorials/xarxes/context. En aquesta àrea hem investigat quin tipus de treball s’ha generat amb els contextos i barris, i com s’ha articulat. En aquesta capa d’estudi, la pregunta clau ha estat quins processos de col·laboració s’han donat amb els contextos i com s’han impregnat en els processos artístics. 2. 1. 2.3. Art-pràctica artística. En aquesta segona capa ens hem centrat en analitzar el grau d’experimentació i de creació de nous imaginaris, de vinculació amb altres models d’estar junts/es, de fer comunitat, de relacionar-se amb la salut i els territoris, activant-ho a partir de la pràctica artística. La mirada s’ha centrat en repensar les formes d’activació de sabers i experiències a partir de les metodologies de les arts escèniques i el teatre comunitari que s’han anat implementant i, també, a través de com els diversos dispositius presentats, sobretot les actuacions i els vídeos, ressalten o reflecteixen part d’aquestes realitats. 4. 1. 3.5. Laboratori d’aprenentatges comunitaris i desbordants. Aquí s’han volgut analitzar les diverses relacions entre els grups d’estudiants. L’experimentació educativa que se’ls ha donat, les seves relacions grupals i els usos o usabilitat de l’art en contextos diversos. També ha estat important l’aplicació en context dels aprenentatges i formes de treball que s’han anat assajant durant tot un semestre dins de l’assignatura de Psicologia Comunitària. 6. 1. 4.7. Salut comunitària. Aquest bloc dóna compte dels discursos i pràctiques sobre la salut i el benestar que s’han anat activant, així com els imaginaris o maneres amb les quals s’han practicat, narrat o explicat aspectes relacionats amb la salut comunitària: aspectes més personals, a l’entorn dels barris o de les comunitats saludables en un sentit més integral.

3.2 Avaluar, aprendre i dialogar. Desbordar la investigació

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

El repte que hem percebut i intuït durant aquests dos anys de treball és el de pensar com aquestes quatre capes componen programes sostenibles i integrals i, per tant, ens aporten indicadors marc sobre els quals avaluar les pràctiques situades, evitant fer-ho com una matriu universal aplicable a qualsevol situació. Aquest marc avaluatiu, desenvolupat en diàleg amb els resultats i reptes des de les pràctiques situades de cada context, ens dóna peu a pensar altres maneres de dissenyar l’avaluació. Entendre l’avaluació de processos experimentals com una altra oportunitat per compondre sabers, treballar en col·lectiu i desbordar els marcs tradicionals d’impactes de salut comunitària, o d’arts comunitàries o participatives. El procés d’incloure diverses eines i maneres d’investigar i generar sabers amb diversos actors (els grups d’estudiants, els equips d’avaluació), acompanyats amb diverses metodologies (qualitatives, quantitatives o experimentals i artístiques), ens porta a considerar noves ecologies de recerca. Ecologies altres, on dissenyar els marcs d’avaluació situats mitjançant eines que són experimentals, híbrides i que s’insereixen i s’acoblen en els processos comunitaris.

IMPACTOS: USUARIOS Estigmas - Identidades de Barrio . RAV Y COMUNIDADES 2018/2019 Oct. 2018

34 400 90 30

Forn de Teatre Pa’Tothom

Temática: Barrios/derecho a la vivienda/ Estereotipos/ Identidades del Raval

Tot Raval Salut

Más de reuniones horas de trabajoEquipo de red Interfícies

Acciones y talleres en los territorios

Entidades implicadas Equipo Pa´Tothom+ + Equipo Interfícies + Estudiantes UB

BARRIOS

Ene. 2019

TOTAL

55% 21%

mujeres jóvenes

ROQUETAS Entidades Personas implicadas y públicos Acciones y talleres

20 289 30

919

30% 21%

Seguimiento

adultos

16 Acompañamiento

Reuniones de Evaluación coordinación y acompañamiento Metodologías / procesos Roquetas Raval

gente mayor

Compañía de Jóvenes TOTAL Pa’Tothom

Escola Citra 2ºRAVAL E.S.O.

10 Personas Proyecto 630 implicadas educativo

21 8

Grupo teatro comunit

Entidades

y públicos

teatro en la

Acciones escuela. y talleres

Temas: Racismo, mobbing inmobiliario

Proyecto teatro del oprimido. Temas: Mesas de salud Mobbing, comunitaria derecho a la y coordinación vivienda y en red: convivencia

14 11

Proyect teatro comunita Temas Arte y comunid barrio, intercultu lidad

En Raval y Roquetas Representaciones escénicas

District-Art

Festival Jove d’Arts Escèniques Sant Martí

Bat a Bat

Casal Som La Pera Trinitat Nova

Profesionales de equipo docente y creativo Créarc

Jeune Théâtre Européen Grenoble 27 de junio -

Ensayo ab

58Forn de te

Pa’Totho Raval

3.2 Avaluar, aprendre i dialogar. Desbordar la investigació

3. Ecologies de sabers i pedagogies comunitàries

Informe avaluació Interfícies 2018- 2019

VEUS

“Gràcies al taller he conegut a molta gent, m’ha donat molta alegria (…) M’aixeco i me’n hi vaig amb molta il·lusió (...) Quan he fallat, ha estat amb ràbia” Participant

“És necessari veure si cada cosa que fem té un missatge correcte, sentir la responsabilitat de parlar d’alguna cosa sense caure en la crítica fàcil o en estereotips socials” Participant taller entitat comunitària

“Les senyores no han parlat de la seva malaltia i estan en una altra ona que no té res a veure amb un tema de dolor o salut, que passa per altres llenguatges i maneres de vincular-se d’altres maneres” Creadores

VEUS

“Ha estat important posar en comú i en pràctica en un context específic de treball (…) Ens ha ajudat a sortir de les tècniques apreses i de les coses típiques que fem els estudiants” Estudiants

“Va ser important imaginar-nos els perfils del barri. Som un perfil que representa una part de la societat (joves, inquietes, socials): unió art, transformació social i joventut” Creador

“Costa valorar els resultats que hem tingut… Tenen actitud boicotejadora: diuen ‘no m’agrada’, però després vénen els primers (…) Pot ser un impacte més subliminal: de benestar, d’estar tranquils, de canviar una escena quan van de líder, que se’ls quedi alguna vivència” Creador

Cultura comunitats i territoris saludables 62

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

Cultura, comunitats i territoris saludables

Aquest apartat de la publicació dóna compte de les maneres com, a través de les pràctiques d’art, s’insereixen i articulen nous sabers en les comunitats i territoris. Es vol constatar com, des de les pràctiques d’art, podem preguntar-nos sobre què vol dir un territori saludable, a qui afecta, com se sosté, es genera, es cuida i com experimentem altres models d’estar en comunitat, en comú, en col·lectiu. Potser encara som a temps de trencar les lògiques depredadores del neoliberalisme, de la denostada gestió cultural i les seves indústries culturals hereves del “desarrollisme” i del suposat creixement infinit. Aquest canvi de mirada ens emplaça a pensar en lògiques amb altres ritmes per situar-nos en els territoris, i moure’ns i teixir aliances i sabers diversos. I aquest canvi de perspectiva, on ens preguntem què aporten les arts en la generació de territoris sostenibles i espais visibles, és el punt de partida d’aquest últim bloc de la publicació. Per a això, primer presentem un text de Marta Ricart que revisa concepcions i paradigmes de gestió cultural i territoris. A continuació, rescatem algunes consideracions sobre les pràctiques d’art i els territoris saludables a partir de la recerca desenvolupada pel programa. Finalment, reunim altres veus i sabers que hem anat recopilant i que, d’alguna manera, dialoguen amb aquesta qüestió.

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

4.1. Moviments i ritmes en la creació amb les persones

4.1 Moviments i ritmes en la creació amb les persones Marta Ricart Masip

Al llarg d’aquestes línies, compartiré alguns dilemes, interrogants i aprenentatges que emergeixen de l’experiència de realitzar processos de creació amb i des de les persones en un entorn rural, concretament en una petita població de la comarca del Solsonès. Espero que les reflexions que apareixen en el text contribueixin al debat. Situació i dos aspectes clau que n’emergeixen Per tal de concretar d’on surten les diferents reflexions que presentaré, trobo necessari situar breuement el lloc des d’on parlo. Ens situem al Solsonès, una comarca que quinze anys enrere presentava un accés difícil i que, amb els canvis dels darrers anys en infraestructures viàries, ha viscut un increment important de població. El fet que fins fa relativament poc temps hagi estat una comarca de difícil accés, una comarca tancada, és important ja que actualment li dóna una entitat i aporta un element clau que fa que encara es conservin alguns aspectes que s’han perdut en altres zones rurals de Catalunya. D’aquest aspecte prenc un dels elements clau per repensar les propostes artístiques amb les persones: la importància de preservar el territori, de mantenir-ne el seu caràcter. Un aspecte que comporta tenir present el diàleg entre el què hi ha i el què ve de nou. El lloc, el territori, té un moviment propi, molt lent, que sovint no es correspon amb les necessitats que tenim algunes persones que hi vivim. D’aquí la importància de trobar un equilibri entre la nostra necessitat, el ritme del lloc i el seu “Fer”.

4.1. Moviments i ritmes en la creació amb les persones

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

En aquest territori, la majoria de poblacions estan formades per cases disseminades, masies, masos, casetes de masover a una gran distància les unes de les altres. En aquest context no parlem d’espai públic, no tenim places ni carrers i sovint ens coneixem els uns als altres pel nom de la casa on vivim. Tenint present aquestes característiques, hi ha un segon aspecte important a tenir en compte: la visibilitat. Sovint quan ens proposem realitzar propostes creatives amb persones, resulta obvi realitzar-les en espais comuns, visibles, on les accions tinguin un cert ressò. Però que passa amb tot el que és invisible? Amb les diferents accions, creacions, reflexions, etc. que ja es fan a les cases i que en cap moment es plantegen donar-se a conèixer?2. En aquest context, visitant els veïns i veïnes, descobreixo un “Fer” invisible que es fa pel propi plaer de dur-lo a terme. Parlo amb investigadors, creadors, inventors, relators, historiadors, arqueòlegs, botàniques, escultors, etc3. i descobreixo un fer soterrat, invisible i silenciós present al territori. Aquí jo sóc una més i m’afegeixo a aquesta dinàmica propera i horitzontal que es va fent al lloc i que el configura. Una dinàmica que ens retroalimenta pel fet de saber-nos4.

Un canvi de moviment Al llarg dels anys, he anat veient i sentint com el lloc on visc té unes dinàmiques pròpies, un moviment, i que els ritmes adoptats sovint en alguns espais no tenen ressó en altres. Mica en mica he anat sentint la necessitat d’un canvi de plantejament de les arts amb les persones per tal de generar processos orgànics, profunds i horitzontals al meu municipi. Un canvi que, en el meu cas, ha comportat prendre dues decisions importants: La primera, deixar de banda la gestió i tot el què implica. Deixar la lògica de funcionament del projecte, la cerca de finançament, etc. que em portava a un ritme i un fer que, després, contagiava la pràctica del què anava fent, i cercar una altra actitud més propera a la realitat del lloc. La segona decisió i la més controvertida, va ser no buscar a priori un rendiment econòmic en allò que feia. Els diners no havien de ser al capdavant de les propostes, idees o iniciatives. Aquesta decisió, cal dir que m’ha portat moltes dificultats per una banda, però m’ha obert la porta a crear lliurement i experimentar nous formats5. Les dues decisions em portaven, progressivament, a canviar la relació amb el lloc i les persones, però també amb les arts i la creació. No em penso com a gestora, ni formadora, ni productora cultural, sinó com a creadora. Així és com deixo enrere un moviment adoptat, 2

2. Aquest aspecte es pot llegir en profunditat a l’article: Ricart, Marta. “Aprenent a moure’ns pels estrats dels processos creatius. Apunts 3 a una nova mirada a la creació artística en els entorns rurals”. Informe anual CONCA 2018. per 3. No parlo des dels seus oficis ni les seves titulacions, que sovint no es corresponen, sinó des del coneixement que dia a dia cuiden i enriqueixen. 4 4. En relació amb aquest aspecte, fa uns anys vaig realitzar la proposta SUM, que traslladà una acció artística a casa de les veïnes grans del municipi. 5 Amb elles vaig descobrir la importància del pensar-se conjuntament. Dones que viuen a les seves masies i que tenen un sentiment de comunitat sense trobar-se amb altres dones del poble gaire sovint. Però que es pensen, es tenen en compte, i en aquest pensar-se, en aquest sentir-se, es crea una xarxa forta. 5. Aquí cal dir com, la majoria de vegades, la cerca de subvencions o finançament de les propostes n’acaba condicionant els formats. Qui no ha escrit als seus projectes conceptes que sabem que agradaran per tal que ens el financïin? Aquest és un tema a revisar. Si parlem de creació i d’experimentació, hi hauria d’haver una obertura i una confiança cap als formats nous i diferents

4.1. Moviments i ritmes en la creació amb les persones

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

on diners i temps mouen la cerca constant d’una sortida i vaig creant un altre moviment, més orgànic, que cuida els processos des de la seva autonomia, possibilitant una apropiació de les persones i trencant la direcció única per obrir un aprenentatge compartit. Un canvi important en la manera de pensar-se i pensar la creació amb les persones que afecta el propi moviment i el què acabem fent. Com diem amb el veí, “Allò que fem ens fa”, una frase que implica deixar-se canviar a través del fer, sent dins la creació mateixa, deixant de mirar-la des de fora per viure-la com un acte de transformació constant a través de la quotidianitat. I com es concreta això en la pràctica artística? Posaré un breu exemple:

La trajectòria de Tèrmic Tèrmic comença l’any 2015 a la residència de cultura Cal Gras d’Avinyó (Bages) com un assaig de recerca per crear propostes amb les persones amb nous formats i noves metodologies. Durant una setmana, vaig treure una cadira del centre al carrer i m’asseia llargues estones en diferents punts de la població. En aquest moment vaig trobar necessari treballar a fons la posició, la presència, la intenció i, sobretot, l’espai neutre. Aspectes no visibles de la posada en escena de la proposta, però que en configuren la seva intenció posterior. Així, entro en el treball d’un fer invisible més interior de la proposta (veure imatge 1). Sols amb la presència diària i prolongada en el temps van passar coses. Es van moure unes coses, i se’n van generar altres. Al cap d’uns dies de seure amb la cadira, van començar a venir les respostes, les aportacions. Per exemple, el gest de les dones que cuidaven l’església del poble, amb un ram de flors, dient com aquests dies havia representat la verge. O l’acompanyament, per les tardes, d’un grup de joves que volien provar l’acció i amb els que vam acabar cantant i provant la sonoritat del Lloc. O la senyora que tots els dies em mirava des del balcó de casa seva i a qui l’acció li va recordar les llargues sessions de retrat del seu marit fotògraf. Algunes iniciatives van acabar sent accions punturals, altres van generar un moviment més profund i van comportar noves iniciatives (veure imatge 2). Dos anys més tard, el projecte El Grand Tour decideix passar per Solsona6. Aprofitant la invitació de la Clara Garí per presentar-hi una proposta, ofereixo portar Tèrmic al casc antic de la ciutat. De seguida l’Ajuntament hi va col.laborar i, durant un matí, es va portar la proposta als carrers del casc antic de la ciutat. En l’acció s’hi van implicar altres persones de la comarca que hi van aportar la seva experiència. L’acció va ser realitzada per un grup d’unes vint persones i va comportar, mesos mes tard, una invitació del Museu Diocesà per traslladar-la al seu recinte7. Així porto la cadira dins el museu en una acció que triplica el nombre de participants (hi assisteixen 65 persones) (veure imatge 3). 6 7 6. Un projecte que es proposa caminar en espiral per Catalunya, compartint l’experiència amb creadors i creadores locals. 7. Es titulava: “Generar la presència. La creació com un acte d’escolta”. Realitzat el 23 de febrer del 2018 dins el cicle “Divendres de Pensament” al Museu Diocesà.

4.1. Moviments i ritmes en la creació amb les persones

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

És important destacar la importància, en aquest cas, de viure al mateix lloc on es realitzen les propostes. Tot necessita un temps i un espai de retorn i, en aquest cas, l’acció va generar diferents opinions, posicions, etc. que vaig poder anar recollint en diferents llocs de manera espontània: al forn de pa, mentre posava benzina al cotxe o esperava que el meu fill acabés l’extraescolar. L’acció no s’acabava el dia que la realiltzàvem, sinó que continuava. Per exemple, des de l’escola El Vinyet de Solsona, la van voler traslladar als nens i nenes per tal de viure el tema que estaven treballant en aquell moment en relació al projete Art i Escola d’ACVIC: el Tabú. I així és com ens posem a treballar amb un grup de nens i nenes de l’escola per seure a l’espai públic, generar i comprendre8. Una proposta que les nenes i nens van titular Hi Som i que ells mateixos van organitzar, fent sentades al pati per veure aquest des d’un altre punt de vista o seient en diferents espais del casc antic de la ciutat. Durant aquell curs, l’escola va deixar una cadira preparada per seguir l’acció en alguns espais del centre. Tèrmic, aquell any, va ser dins l’escola (veure imatge 4). . . Tèrmic encara resta obert i, de tant en tant, revifa en forma de reflexió o de proposta. Tot demana un temps, una gestació i una digestió. Les propostes estan vives i hi ha una apropiació que en genera de noves. La meva tasca és ser present i conservar-ne la memòria, ser una interlocutora del què va passant i es va generant en l’apropiació. Ser present i, alhora, cuidar aquest invisible soterrat. Tèrmic té vida pròpia i pren diferents noms. El meu paper és acompanyar-lo, ser-hi perquè es mantingui i s’alimenti, i transformi i es transformi.

Per acabar Amb l’exemple de Tèrmic, deixo esbossada una proposta de les diverses que estan en funcionament i que estan creant una xarxa lenta on la creació és amb les persones. Crec que és aquí, en el respecte d’aquest temps necessari i en aquesta proximitat i quotidianitat, on les propostes van agafant un to més profund ja que formen part de la realitat de cadascú tal i com decideix. Quan emergeix com una necessitat, la proposta pren un gran ressò al lloc on es realitza. Ser al lloc i tenir un lloc, en aquest cas, ha estat fonamental per tirar endavant propostes que el territori se sent seves, ja que al sortir d’aquest, són la seva expressió.

8 6. Un projecte que es proposa caminar en espiral per Catalunya, compartint l’experiència amb creadors i creadores locals. 7. Es titulava: “Generar la presència. La creació com un acte d’escolta”. Realitzat el 23 de febrer del 2018 dins el cicle “Divendres de Pensament” al Museu Diocesà. 8. Per a més informació sobre aquesta proposta específica veure: https://www.youtube.com/watch?v=rHlsXly0ol4&feature=youtu.be http://www.regio7.cat/solsones/2018/03/27/infants-lescola-vinyet-treballen-tabu/467229.html

4.1. Moviments i ritmes en la creació amb les persones

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

Imatge 1: Tèrmic. Acció a Avinyó, 2015

Imatge 2: Tèrmic. Acció a Avinyó, 2015

4.1. Moviments i ritmes en la creació amb les persones

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

Imatge 3: Acció al Museu Diocesà de Solsona, 2018

Imatge 4: Hi Som. Acció dels alumnes de l’Escola El Vinyet de Solsona, 2018

4.2 Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Entrecuaments de polítiques experimentals

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

4.2 Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Per què creuar arts comunitàries amb salut comunitària? Transductores

El procés d’Interfícies ha posat el seu focus a la cruïlla d’investigació artística des d’una perspectiva d’arts comunitàries i les pràctiques de salut comunitària. Aquest mirada situa el programa en un espai intermedi en el qual s’han experimentat formes diverses de compondre sabers entre les arts, el treball comunitari, les cures i el treball en salut comunitària. En aquest apartat desenvoluparem alguns aspectes de les pràctiques artístiques portades a terme a partir d’alguns elements i vectors que hem rescatat de l’avaluació. En aquest sentit ens semblava important acabar aquesta publicació amb una reflexió sobre el potencial polític i comunitari de les pràctiques d’art situades, que es desenvolupen mitjançant pràctiques col·laboratives i potèncien espais diversos d’experimentació.

Contextos i pràctiques situades: activar altres imaginaris Les pràctiques artístiques en Interfícies han suposat investigar sobre els imaginaris de temàtiques socials situades que afecten els barris. Partim de la premissa de treballar amb taules comunitàries de salut que emmarquen les temàtiques i els vectors, fins i tot les comunitats o grups amb els quals col·laborar. Aquest encaix no va ser sempre d’un a un o fàcil, i va suposar converses creuades i diàlegs entre els artistes i les necessitats detectades, no tant per satisfer només necessitats sinó per obrir imaginaris i espais complexos sobre les temàtiques i contextos de treball proposats. D’aquesta manera en moltes ocasions el treball de diàleg amb les taules ha suposat una adaptació i diàleg amb les formes de treball i els sabers tant de les artistes com dels grups i identitats participants: per exemple Teleduca va indagar sobre els sabers situats d’actius de salut invisibles i simultàniament va generar un marc contextual de rutes que traçaven altres imaginaris i relacions del territori de salut

4.2 Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Entrecuaments de polítiques experimentals

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

com un terreny ple de micro-cultius de salut comunitària i relacions. Al englobar els actius detectats en grups de cures, convivència o tranquil·litat presentava altres formes d’usar i habitar el barri. Per la seva banda el treball de Territoris Oblidats sobre cures invisibles i remeis casolans, ha revelat altres formes de pensar al Raval i relatar imaginaris sobre xarxes i sabers domèstics ocults, que es van posar en relació a les diverses herbolaris i remeis naturals de gent gran de l’ Raval, desvetllant un procés de territoris que es cuiden i tenen vinculacions comunitàries. Per la seva banda el procés de Pa’tothom amb joves en la peça d’Influències confluències sobre el dret a l’habitatge va suposar una indagació d’imaginaris sobre un problema complex des de diverses posicions i tensions (narcopisos, especulació immobiliària, etc.). Finalment en el cas de Lo Relacional, els jocs i els seus usos diversos, integrant memòries, gent gran i gent joves investigant des de processos diversos mostraven una forma de repertoris d’usos d’espais públics (passats i presents) que ens presenten altres formes de viure la ciutat.

Espais de diàlegs complexos: zones de contactes i d’implicació diverses El procés d’Interfícies ha permès generar maneres diferents de relacionar-se i implicar-se entre actors socials, sabers i contextos moltes vegades no relacionats. Els processos de treball amb les rodes de sabers, els tallers i el treball del blog de Roquetes Saludable de Teleduca, o el procés de Moureńs, contar i cantar de Lo Relacional han permès generar diàlegs complexos de temes i sabers, que d’altres manera seria impossible de propiciar com a espais transversals i heterogenis. Espais on hi havia dones i estudiants aprenent coreografies, mentre canten, ballen i es narren històries o canten juntes les seves cançons favorites o que els porten records; grups de joves desenvolupant mini-dramaturgies sobre temes com les cures de la gent gran, el racisme o el bullying on es posen en qüestions els rols i relacions de poder que es desenvolupen en els centres educatius i en les seves vides diàries; o els espais amb gent gran de les Rodes de Sabers, fins i tot amb diversitat funcional, on a partir de les olors s’activen els records, els remeis i les constel·lacions de relacions i vincles entre els remeis naturals, les persones que ens els han transmès o les situacions i vivències que han desenvolupat aquests col·lectius. En tots aquests exemples el diàleg no s’ha desenvolupat en un canal bidireccional per parlar d’alguna cosa i arribar a un acord, sinó com un diàleg múltiple i complex. Un espai on es tracta no tant de crear obres d’art sinó que els processos artístics actuen com interfícies des de “estètiques dialògiques” (Kester, 2004)9, en el que la qualitat de l’art és el procés, el treball de diàlegs oberts i les maneres de representar i generar imaginaris a partir d’aquests diàlegs multidireccionals, on els grups de creadores són part de diàleg i creen les condicions per a aquestes trobades. Aquests processos dialògics són processos on les persones implicades han habitat aquests espais amb diverses accions i processos creatius de maneres diverses, amb diversos sabers i imaginaris. On s’han articulat 9

9, Kester, Gran (2004) Conversation pieces: Community and Communication in Modern Art. Front Cover. University of California Press,Berkley.

4.2 Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Entrecuaments de polítiques experimentals

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

altres formes d’implicar-i relacionar-se amb els altres que no passen principalment pel llenguatge o les formes normatives que estem mes acostumats: l’assemblea, la classe magistral, el procés participatiu amb post-its o taules comunitàries, etc . Un lloc on mantenir diàlegs i intercanviar sabers i imaginaris. Retorns complexos: articular sabers i cossos invisibles en l’espai públic Interfícies ha donat un èmfasi important als diversos retorns comunitaris. S’han desenvolupat i experimentat diversos formats de socialització i posada en comú de les investigacions i processos creatius desenvolupats: mostres comunitàries, passejades, berenars, tallers, o una exposició final. En aquest sentit s’han portat a terme berenars saludables i accions davant d’un CAP/ambulatori de Roquetes amb mapejat i accions de Fotografia-participativa; rutes a peu i activacions, tots dos casos dins del procés de Roquetes Saludable a les festes de el pla comunitari. Per la seva banda Territoris Oblidats van activar un matí d’infusions amb la presentació de mapa dins de la jornada de sabers locals de Festival Raval edició XII de l’any 2018, en relació a espais de dones migrades, joves i la biblioteca de Sant Pau-Santa Creu. Tot aquesta trobada híbrida en col·laboració amb Diàlegs de Dones i Mediateca de Raval. Lo Relacional, en el seu cas, van desenvolupar un esdeveniment comunitari per inaugurar el Pati de l’escola-institut de Turó de Roquetes amb accions participatives i una coreografia col·lectiva fruit de la feina d’investigació dels joves sobre jocs, usos de l’espai públic i diversitat cultural. Com veiem el conjunt de dispositius han estat múltiples i sempre han tingut un clar component de presència en l’espai públic per poder articular esferes públiques alternatives i per articular la presència i activació de sabers, cossos i relacions diverses a la normatives o hegemòniques de l’espai públic. Activacions que tenien lloc en festes i llocs comunitaris, amb les sinergies i el disseny d’aquests esdeveniments amb els territoris. En aquest sentit el retorn tenia mes sentit: es potenciaven les xarxes i es retornaven els sabers activats a aquestes xarxes, això si en forma de pràctiques d’art i mostres.

Articular a llarg termini: metodologies d’art, experimentals i de codi obert Una altra de les claus de la feina d’Interfícies ha estat la seva articulació amb els territoris, de manera que s’han patrocinant un marc col·laboratiu que ha permès la seva continuïtat o desenvolupament a posterior més enllà de la simple intervenció artística. En aquest cas les metodologies experimentades o els artefactes i fites finals produïts en nombroses ocasions han estat activats i re-apropiats pels contextos. En el cas de Roquetes Saludable pràcticament totes els adhesius d’actius saludables han estat usades, i el mapa final s’usa en algunes

4.2 Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Entrecuaments de polítiques experimentals

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

ocasions com a eina de prescripció social en salut. En Roquetes la feina amb a Jugar al carrer! finalment s’ha materialitzat en un quadern, guia experimental que es recollirà pel pla comunitari i s’activarà en altres espais dins d’un programa de barri sobre jocs i places de barri. En Roquetes al 2019, part de el grup de dones de l’Toni i Guida contínua amb l’espai de treball i trobada, amb el vídeo i els recursos de moviments, accions i exercicis resultat de les seves col·laboració amb Lo Relacional. Per la seva banda Pa’tothom continuarà amb un altre taller de teatre comunitari, sota uns marcs similars als de l’any anterior per mantenir la línia oberta sobre eixos de territori i dret a la ciutat. La continuïtat d’aquests processos mostren una clara aposta de laboratori ciutadà en cultura, que a manera de programa de salut comunitària experimental, ha facilitat un codi obert, una transferència i ha obert la porta a altres maneres de fer.

Formats híbrids: ecosistemes entre art, comunitat i sabers Els diversos processos i activacions desenvolupats han permès una distribució diferent dels sabers i els relats, partint d’una ecologia de sabers diversa, respectuosa amb els contextos i situada. Un complex ecosistema d’actors, de relacions i processos que ens replantegen desbordar el model de projecte i partenariat entre dos actors (Artistes i personal de salut). Les pràctiques s’han desenvolupat de forma situada en teixits i ecosistemes comunitaris, socials i culturals complexos. És per això que el sentit de moltes pràctiques d’art desenvolupades es basa no tant en un acord o un marc comú igual i homogeni per a tots els sabres i persones implicades. No es tracta d’una tipologia de projecte d’art, o de format d’intervenció sota l’etiqueta art i salut. Més aviat desborda aquest marcatge i se centra en construir marcs comuns des de dispositius que permeten la diferència. Aquests marcs comuns permeten la composició de sabers i models plurals: visites, entrevistes, tallers creatius, investigació social, berenars, taules de disseny, etc... Pensar en els ecosistemes que s’han desenvolupat ens allunya de la idea de crear un projecte que modeli una metodologia única. Aquí es tractaria més aviat d’entendre els processos com acoblaments, per tant no és projectar pràctiques d’art, sinó construir aquest acoblaments que permeten la diferència i la pluralitat. Les pràctiques d’art que s’han desenvolupat són híbrides, actuen com assemblatges de sabers, persones, col·lectius i actors socials, que conjuntament componen sabers i formes d’indagar, explorar i repensar el marc dels barris saludables. Molts de les fites finals s’emmarquen en terrenys intermedis. Són fruit de la composició de sabers i negociació d’agendes diferents. Fugen del paradigma d’una obra consensual final o una distribució igual de sensibilitats i maneres d’implicació ciutadana. És per això que vídeos com el de Moure’ns, contar i cantar suposen tant una peça de representació d’una coreografia, com una intervenció de dones en l’espai públic entre dansa comunitària, com fins i tot un recursos de gimnàstica experimental i treball de memòries. És a les hores un artefacte que ajuda a les dones a continuar

4.2 Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Entrecuaments de polítiques experimentals

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

els seus exercicis i no oblidar el conjunt de moviments i repertoris activats. El mapa final de Territoris que curen, és un pòster que genera un imaginari, també dóna compte del procés de treball, però recull alguns remeis a manera d’inventari de remeis naturals. Aquests dos dispositius són exemples de formats híbrids, que tenen sentit dins de l’ecosistema on es cultiven i desenvolupen, i que a més respon a diversos usos i models de repensar l’encreuament entre art, sabers locals i territoris saludables.

4.2 Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Entrecuaments de polítiques experimentals

Jornada Cultures, cures i comunitats. Jornada i taller de el primer any amb Teleduca, Territoris Oblidats, Labone AutoFabricantes, 7 de novembre a La Bone, Barcelona

Exposició Arts Visuals, territoris i salut. La Capella, de 22 octubre a l’17 novembre 2019

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

4.2 Teixir pràctiques d’art entre la salut, els territoris i els sabers comunitaris. Entrecuaments de polítiques experimentals

Exposició Arts Visuals, territoris i salut. La Capella, de 22 octubre a l’17 novembre 2019

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

4.3 Quadre resum d’elements d’avaluació final Interfícies 2019

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

4.3

Quadre resum d’elements d’avaluació final Interfícies 2019

1. Relacions territorials / xarxes / context

Punts forts

• Relació situada, i temàtiques vinculants i candents als barris • Improvisació i treball des dels temes que afecten el grup • Acompanyament d’altres entitats i vinculacions en xarxes de treball comunitària de barri i altres barris • Treball de recerca i activació d’espai públic

Punts febles

• Dificultat d’investigar més profundament • Temàtiques que es negocien amb grups: s’adapten i es modelen pro gressivament, produint certa inseguretat • Adaptar-se a temps comunitaris per poder connectar amb altres entitats

4.3 Quadre resum d’elements d’avaluació final Interfícies 2019

4. Cultura, comunitats i territoris saludables

2. Art-pràctica artística Punts forts

• Mirada diferent a les realitats de barri i pròpies • Activació d’altres imaginaris i espais de debat complexos • Metodologies experimentals que vinculen i permeten relacionar d’una altra manera • Art com a marc comú de construir narratives i com a marc col·lectiu de corresponsabilitat i compromís

Punts febles

• Dinàmiques d’assaig-error, obertura i treball amb la incertesa • Adaptació i recomposició de les obres o accions en grup • Negociar les representacions i les vulnerabilitats: no tothom vol sortir a representar, aquesta preparat, vol que el vegin

3. Laboratori d’aprenentatges comunitaris i desbordants

Punts forts

• Experimentació oberta, i treball d’improvisació i generació de vincles: mètodes molt flexibles i interdisciplinaris • Rol actiu dels grups comunitaris implicats i dels / les estudiants: codisseny, implicació, aprenentatge per cooperació i dinàmiques d’avaluació • Cohesió grupal i treball d’ajuda, acollida i suport mutu • Transferència aplicada a altres espais, aprenentatges experimentals que donen útils o eines • Treball amb temes significatius i des d’una altra perspectiva de la salut

Punts febles

• Dinàmiques complicades amb alguns grups i que impliquen un major compromís per part dels / les estudiants de la universitat • Negociar les relacions i el treball amb peça final: protocols de relacions i confiança entre grups per poder exposar o representar mini-dramatúrgies o accions a l’espai públic • El repte d’arribar a una fita i la prima línia vermella de suspendre la representació final si no hi ha compromís • Relació amb altres equips de professionals i solapament d’activitats o accions

VEUS

“Em va cridar l’atenció el treball amb el context, identificant els llocs saludables de barri” Estudiant

“Va ser interessant sortir i realitzar la coreografia juntes a l’espai públic” Estudiant

“Acabar amb una acció, que no sigui una enquesta de sociologia i que passa a un altre territori, va ser molt bo. Va estar molt ben rebut pel professorat i els xavals. Veure’ls al pati de primària va ser molt positiu. Hi va haver un grup que al posar en pràctica, el posar-ho en un altre tot i viure-ho des d’un altre costat els va agradar molt “ Creadores

“La dinàmica amb el cos ha estat molt experimental, diferent a altres coses que fem, ha estat més espontani, no s’ha servit de l’discurs o de l’parlar” Estudiant

“La cançons m’entren, i la música i la companyia fan que estigui molt bé (...) Ara sento música i em llanço (..) Tampoc ho faig tan malament com les altres” Dona participant

“Treballar amb les cançons va ser bonic, portar i cantar-les, recordar coses juntes” Dona participant

“Parlar de barri i dels records, fent parlar després de ballar ha estat molt interessant i han sortit coses molt valuoses” Estudiant

“[L’art] obre maneres de fer diferents, obre altres vies, activacions fortes per part de processos artístics. La inauguració va ser important: el que fan tenen una importància per al barri” Creadores

“Treballem amb imatges de teatre sobre Barcelona, de diferents parts. Anàvem pensant en problemes de Barcelona i veient la ciutat“ Estudiants

“Hem passat d’experiències personals a compartir-les a partir d’exercicis ... Després de les experiències compartides, situacions comuns, per què es donen? Per exemple, pel lloguer i per què es dóna aquesta circumstància? Veure que no és culpa de la persona que es troba en la situació i és més d’un sistema“ Participant

«Durant els tallers de teatre hem discutit sobre què és legítim i què no, quines contradiccions havia» Estudiant

Amb la participació de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya en el finançament de Interfícies 2019: plataforma de cultura i salut comunitària