15 minute read
Transport i mobilitat
La xarxa de transport, la mobilitat urbana, el transport públic i privat, són elements importants per una comarca que vol apostar en ferm per una mobilitat més sostenible davant les necessitats de l’entorn.
Connexions i xarxes, línies i vies, un entramat de recursos i serveis que cal analitzar i potenciar de manera coordinada, supramunicipal i d’acord amb la realitat del territori.
Advertisement
per anar a la feina per anar a comprar Com ens movem a l’Anoia
A les comarques centrals (s’inclou l’Anoia, el Bages, el Berguedà, l’Osona, i el Moianès), hi ha un major ús del vehicle privat que a la regió metropolitana. De fet els anoiencs prioritzen l’ús del vehicle privat especialment per anar a comprar i a la feina.
Font: Pla Director de Mobilitat 2020-2025 ATM
Parc de vehicles de l’Anoia
A la comarca de l’Anoia hi ha 96.994 vehicles, que correspon a 795 vehicles per cada 1.000 habitants. Aquest índex (0,79 v/hab) és semblant a comarques similars a l’Anoia com l’Alt Penedès (0,82), l’Osona (0,81) o el Baix Camp (0,74) però inferior al Bages (1,25).
turismes
tractors industrials
551
motocicletes camions i furgonetes
15.929
autobusos altres
A peu
Moto
Patinet
Bicicleta
Transport públic
Cotxe
T-Mobilitat: futura targeta de transport recarregable i amb xip que funcionarà no per zones sinó que calcularà el preu de transport de manera individual en funció de les rutes, els quilòmetres i la freqüència d’ús. Subsituirà tots els títols de transport actuals. Es començarà a implantar a Barcelona i després a la resta de Catalunya.
Amb quin mitjà de transport et mous….
La majoria de les persones enquestades utilitza el cotxe per desplaçar-se dins la seva població i especialment per desplaçarse fora. Pel municipi molta gent també es mou a peu, i per sortir de la població una quarta part també fa servir el transport públic.
per dins la població? fora de la teva població?
Font: Enquesta realitzada a més de 1.000 ciutadans de la comarca de l’Anoia.
Vehicles de mobilitat personal
L’increment dels vehicles de mobilitat personal (VMP) a les zones urbanes com a mitjà alternatiu de desplaçament, ha portat a la Direcció General de Trànsit a treballar una regulació així com els comportaments sancionables. Alguns ajuntaments ja estan començant a incorporar aquests elements a les ordenances i a adaptar-les a aquesta creixent mobilitat.
Un VMP, on entrarien els patinets elèctrics, és un vehicle d’una o més rodes, d’una plaça i propulsat per motors elèctrics (amb una velocitat d’entre 6 i 25 km/h).
Pla de mobilitat
Des de 2017 l’Anoia i altres comarques centrals formen part de l’àmbit territorial de l’ATM, l’Autoritat del Transport Metropolità, que disposa d’un Pla Director de Mobilitat 2020-2025 que, en l’àmbit del transport públic i les infraestructures en les diferents comarques, fixa uns objectius per assolir un nou model de mobilitat. Hi ha algunes mesures pensades per a l’Anoia.
Aplicar tarifes per distància recorreguda (T Mobilitat) Detectar itineraris interurbans per vianants
Rutes cicloturístiques
Estudi de millora del Transport Públic Millora del servei Expres.cat
Transport a demanda etc
Aparcament gratuït
“A diferència del Bages, el Moianès, el Berguedà i l’Osona, l’Anoia no disposa de cap estudi de millora del transport públic” Bus interurbà Facilitar la mobilitat dels ciutadans i de les persones que venen de fora dels propis municipis, va estretament lligat a la disponibilitat per a que aquests puguin aparcar sense congestionar encara més les vies i la mobilitat de ciutats i pobles.
Especialment en els municipis més poblats, disposar de zones gratuïtes d’aparcament (zones blanques) que estiguin situades a una distància a peu raonable del centre o de la zona comercial, de negoci o treball, esdevé estratègic per a mantenir viu i actiu el comerç local. La necessària coordinació entre aquests espais i l’estratègia general de mobilitat dels municipis pren especial relleu quan les noves polítiques de mobilitat s’adrecen especialment a esponjar i pacificar el trànsit intern als municipis i fer els centres més amables pels ciutadans i la mobilitat a peu.
El transport públic
El transport públic d’una comarca és l’entramat estratègic que permet la mobilitat dels seus ciutadans, per anar a treballar, a comprar, a l’escola… és un dret social fonamental.
La comarca de l’Anoia compta amb un territori divers, amb tres zones diferenciades (Alta Anoia, Anoia Centre i Anoia Sud), i la connexió entre aquestes zones i els seus nuclis, per carretera però també l’oferta de transport públic, és el teixit que permet la seva interrelació i cohesió. La solidesa d’aquesta xarxa és la que ha de permetre atraure, retenir i fidelitzar el talent, anoienc i forà, per estar a prop de tot arreu.
Com valoren ciutadans i empreses la connexió de transport públic que
tenim a la comarca?
Entre municipis A Barcelona
Urbà, interurbà, intercomarcal i intracomarcal. Alguns operadors treballen línies internes i per connectar els municipis de la comarca i també cap a l’exterior.
L’increment de línies en els darrers anys ha suposat una millora del servei però per bé que la freqüència i els horaris dels serveis de la capital de comarca permeten una bona connexió d’Igualada amb Barcelona, presenta encara mancances important, i els ciutadans i les empreses consideren que no està a l’alçada del s.XXI i recorren al vehicle privat per la majoria de desplaçaments. La connexió amb la resta de municipis i capitals de comarca presenta moltes limitacions.
Principals línies
Línies que connecten els municipis de la comarca
Línies cap a fora de l’Anoia
Taxi
Bus
“La comarca de l’Anoia podria ser un bon entorn de proves pel transport flexible si hi ha consens entre els municipis”. La necessitat ha fet que es creesin modalitats de transport alternatives, que s’adapten a les necessitats de municipis petits on la demanda de transport públic és més limitada i ofereixen propostes més a mida.
TAD: Transport a Demanda. Ja funciona en alguns municipis de Catalunya. Servei de transport públic en municipis amb poca densitat de població o amb zones molt disseminades i allunyades del nucli urbà on hi ha poca demanda. Hi ha diverses estratègies: avisar amb 24h d’antelació per telèfon indicant lloc i hora de recollida, ús de la línia regular amb parades de baixa demanda, itineraris a mida a partir de la demanda prevista dels viatgers, mini busos, microbusos o fins i tot taxis.
Flexitransport: El transport flexible (iniciativa de l’AMTU, Assoc. de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà) s’adapta als usuaris, sense línies preestablertes ni horaris i parades fixes. Funcionarà a través d’una aplicació mòbil, “Flexitransport” que permetrà activar la petició del servei indicant l’origen, l’horari desitjat i la destinació. El sistema informa de les parades als conductors i també que calcula alternatives i opcions per l’usuari. Actualment estan en marxa algunes proves pilot.
Transport veïnal: Alguns municipis més petits, on el transport públic compta amb línies i horaris molt limitades, han optat per organitzar-se internament i com a particulars, establint xarxes ciutadanes i organitzant-se a través del telèfon mòbil, ja sigui creant grups de whatsapp o compartir cotxe a través de les xarxes socials, i també alguns municipis posen a disposició dels veïns un servei de taxi o fins i tot un vehicle elèctric que es pot llogar per hores.
Sobre el transport públic s’ha comentat als fòrums
60% Les limitacions en transport públic dificulten l’atracció i retenció de talent
27’7% Falta connexió entre comarques amb transport públic
15’5% Caldria transport públic fins als polígons
14% La connexió amb Penedès i Bages és dolenta, amb la resta de Catalunya impossible. Cal potenciar Penedès, Tarragona, Vallès…
13% Cal potenciar el Transport a Demanda
Transport als polígons i les zones industrials
Garantir l’accés de les persones al seu lloc de treball és un dret i una necessitat bàsica. Les empreses que tenen la seva ubicació dins els nuclis urbans, igual que els ciutadans, han de poder comptar amb una bona xarxa de transport interurbà per moure’s fins a la feina.
La cultura del vehicle privat fa que l’accés i les places d’estacionament de vehicles siguin uns dels temes a debat en les àrees industrials. A nivell global, les empreses i entitats gestores consideren que hi ha un dèficit, o inexistència en molts casos, de sistemes de transport públic que arribin amb freqüència òptima a les àrees industrials, de manera que es posa sobre la taula la necessitat de buscar fórmules alternatives i viables per aconseguir que les persones puguin moure sense utilitzar el vehicle privat o fent-ho d’una manera òptima que no saturi les vies d’accés a les àrees industrials.
Nota que posen ciutadans i empreses al transport públic a les zones industrials
A l’Anoia, la gran majoria de treballadors es desplacen amb el vehicle particular a la feina i als polígons industrials no és diferent. Les mateixes empreses així ho indiquen, i la possibilitat d’organitzar un transport col·lectiu no es veu tampoc massa clar.
Quants treballadors utilitzen el transport públic per venir a treballar?
El percentatge de treballadors de l’Anoia que utilitzen el transport públic és molt baix.
T’interessaria un transport col·lectiu pels teus treballadors?
Les possibilitats del transport col·lectiu són molt desconegudes en l’entorn empresarial.
D’uns anys ençà el transport ferroviari va guanyant protagonisme per l’obligada i necessària aposta per un model de vida més sostenible i eficient, forçada, a més, per la crisi derivada de la COVID19, una situació que ens obliga a pensar en què el ferrocarril ha d’estar a l’alçada i tenir una major importància en la mobilitat global.
R6: Demanda per estacions (2019)
Usuaris per estacions de l’Anoia
“La comarca té encara un llarg recorregut per millorar les connexions amb Barcelona amb transport públic, cosa que afavoriria un augment dels desplaçaments i de la mobilitat en ambdós sentits”.
Línies ferroviàries a l’Anoia:
Línia Renfe, Barcelona-Lleida.
Connecta Barcelona i Lleida per Manresa. Tres trens diaris que travessen l’Alta Anoia amb estacions a Sant Pere de Sallavinera, Calaf i Sant Martí de Sesgueioles.
La línia R12 de Rodalies, compta amb una inversió d’uns 13 milions d’euros per a millorar la velocitat en els 80 km que hi ha de Lleida a Manresa, amb l’objectiu de reduir el temps de trajecte d’una línia que té uns 2.000 usuaris al dia.
R6 Línia Baix Llobregat-Anoia (FGC). Surt de Barcelona-Plaça d’Espanya i connecta per Martorell amb Igualada (passant per les poblacions de Masquefa, Piera, Vallbona, Capellades, La Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí).
La línia R6 Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat va tenir el 2019 24.732.586 usuaris, 706.055 dels quals van validar el bitllet en estacions de la comarca. Aquesta infraestructura compta per aquest 2020 amb 9,13 milions d’euros per manteniment i millores.
Actuacions en la línia Llobregat-Anoia
El Pla Director d’Infraestructures de l’ATM que recull totes les actuacions en infraestructures de transport públic entre 2021 i 2030 a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, en contempla algunes per la línia Llobregat Anoia entre les quals destaquen: • Supressió dels 3 passos a nivell pendents d’Igualada, Vallbona d’Anoia i Masquefa • Increment de la capacitat entre Martorell i
Igualada amb apartadors i/o desdoblaments parcials • La construcció de diversos aparcaments d’intercanvi modal (Park&Ride)
Mapa de la Via Blava Anoia
Utilitzaries més la bicicleta si hi hagués una xarxa de carril bici?
Cada vegada més, les zones peatonals, les reserves d’espai per a lleure, les vies blaves i els circuits verds, per fer a peu o en bicicleta, configuren un element estratègic dins els plans d’ordenament i diversos municipis ja han dissenyat vies, camins, rutes i accessos amb aquesta finalitat. Igualment l’aposta per la bicicleta és un altre plantejament que comença a estar sobre la taula i la seva inclusió en les actuacions d’urbanisme i mobilitat es comença a fer necessari.
Circuits Verds i Vies Blaves
Diversos municipis de la comarca estan apostant per les zones i corredors propers a la natura, s’anomenen circuits verds, vies blaves, anelles verdes o fluvials, camins o corredors, apostes municipals per protegir i mantenir entorns propers, naturals, per vianants, ciclistes. L’aposta es fa també en el desenvolupament de recorreguts per connectar diversos nuclis de població o passeres dins el municipi, itineraris que aprofiten camins existents, adequant-los i millorant-los per a vianants, vials alternatius als existents per a vehicles, afavorint el turisme de proximitat i el coneixement del territori.
A nivell supramunicipal la Via Blava Anoia (impulsada per la Diputació de Barcelona) comença a la confluència dels camins de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola, al municipi de Jorba. Discorre al llarg de la llera del riu passant per l’Anoia pels municipis de Jorba, Igualada, Sta Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia i Piera, fins a Sant Sadurní d’Anoia i cap a Martorell, on conflueix amb la Via Blava Llobregat. Amb un total d’aproximadament 70 quilòmetres de llargada, a banda de recuperar les lleres del riu adequa camins per vianants i mitjans no motoritzats.
Font: Vies Blaves, Diputació de Barcelona, documents i dossiers de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Sobre dues rodes
La cultura de la bicicleta comença a guanyar pes entre la ciutadania però estem lluny dels hàbits europeus. El Pla Director de Mobilitat de l’ATM assenyala que, a l’Anoia (i a la resta de comarques centrals):
Pràcticament no es va en bicicleta perquè no hi ha xarxa interurbana
Quasi no hi ha connexió interurbana per a vianants
Hi ha dèficit d’infraestructures dedicades a la bicicleta
mobilitat
indústria
entorn domèstic
sector serveis
sector primari
Font: ICAEN 2020 Cada vegada més, ciutadans empreses i institucions públiques volen apostar per una estratègia de mobilitat més sostenible. Les exigències mediambientals degudes al canvi climàtic transformen la manera com ens movem i sobretot com ho farem en uns anys.
L’esgotament de recursos fòssils, la contaminació i les diferents formes de mobilitat comencen a configurar un nou panorama que acabarà de transformar-se amb el temps. Moltes de les mesures que ja s’estan encarant, i que també s’han comentat al document, van en aquesta línia.
Sectors emissors de Gasos d’Efecte Hivernacle
Els principals emissors de gasos d’efecte hivernacle (GEH) són els vehicles i és aquí on comença el canvi de model. La crisi provocada per la COVID19 ha permès contrastar l’ús del transport públic i el privat i l’efecte sobre l’entorn. Aconseguir una millor oferta de transport públic (bus, tren), el dilema del pagament per contaminació o la major presència de vehicles per la distribució urbana de mercaderies del creixent comerç electrònic, suposen reptes importants pel futur de la mobilitat.
Més accessible Més eficient
Amb menys residus Més segura Més competitiva
Més saludable
La mobilitat sostenible Els principis de la mobilitat sostenible
Descarregar de l’excés de mobilitat privada
Fomentar el repartiment equitatiu de l’espai entre modes de transport.
Garantir la mobilitat universal donant prioritat als sistemes de desplaçament més sostenibles: la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic col·lectiu.
Incorporar als instruments urbanístics i territorials la planificació de la mobilitat per reduir la demanda i el nombre de desplaçaments en modes de transport no sostenibles.
Donar recursos a la ciutadania per a la seva mobilitat sostenible
Promoure la participació ciutadana activa i la coresponsabilitat
Més equitativa Més participativa
“Cal que el model de teixit urbà i productiu integri el conjunt de xarxes de mobilitat- transport públic col·lectiu, bicicleta, a peu, vehicle privat, etc.- en la planificació territorial per reduir la demanda de mobilitat en vehicle privat de motor i garantir l’eficiència global del sistema”.
“Si pensem en la mobilitat actual, posant un peu al carrer veiem com conviuen peatons, patinets, bicicletes, motos, cotxes, autobusos, camions, de gasolina, dièsel, elèctrics, híbrids, a gas... Ordenar totes aquestes possibilitats, respectant espais i coordinant serveis és una tasca complicada que tots els municipis i estaments supramunicipals han d’encarar”.
Zona Baixes Emisions
En l’àmbit comarcal s’estan treballant algunes propostes de mobilitat per diferents municipis, especialment pel que fa a la mobilitat sostenible, els anomenats Estudis o Plans de Mobilitat Urbana Intermunicipal o Sostenible (PMUS), ja sigui supramunicipal com pot ser el de la Conca d’Òdena, o bé municipals com els que ja han integrat o estan treballant alguns municipis:
Estudis de mobilitat
El Bruc 2018 Calaf 2006 Masquefa 2013 La Torre de Claramunt 2012 Vallbona d'Anoia 2019 Vilanova del Camí 2009 Capellades (en redacció)
Plans de mobilitat
Acabats: Jorba, 2019 Òdena, 2019
En redacció:
Igualada Conca d’Òdena
Aquests plans tenen entre els seus objectius la reducció i pacificació del trànsit als centres dels municipis, fomentar l’ús de transports més sostenibles, apostar pels espais públics per a les persones, reduir l’accidentalitat, minimitzar la contaminació atmosfèrica i acústica, ordenar i agilitzar la distribució de mercaderies o millorar l’accessibilitat i els itineraris.
Font: Xarxa Mobal Diputació de Barcelona i municipis anoiencs
Propostes de mobilitat de municipis i poblacions
tirar endavant mesures per pacificar el trànsit intern que els centres de les ciutats i pobles fossin peatonals millorar i unificar la senyalització millorar l’accessibilitat a recintes, botigues i voreres
Font:Fòrums realitzats amb 250 persones.
Reduir la contaminació
El Pla Director de Mobilitat de l’ATM inclou una zona de baixes emissions pel centre d’Igualada com a capital de comarca. Aquesta mesura, vista la previsió d’un increment dels desplaçaments el 2025 (respecte 2017), busca reduir la xifra de desplaçaments en vehicle privat i augmentar la micromobilitat. També espera que el 13% dels turismes siguin d’emissions nul·les o de molt baixes emissions.
L’evolució del vehicle de combustió cap al vehicle elèctric és una realitat que, si bé no s’imposa en massa, va guanyant terreny mica en mica.
El creixent desenvolupament tecnològic, les exigències normatives i les restriccions per qüestions mediambientals, portarà en un temps no molt allunyat, a una electrificació del parc automobilístic, i no només dels vehicles particulars sinó també del transport per carretera, un canvi que hi ha qui ja ha començat a adoptar.
T’has plantejat comprar-te un vehicle elèctric?
Gairebé la meitat de la població enquestada s’ha plantejat comprar-se un vehicle elèctric.
Heu valorat canviar els vehicles d’empresa per elèctrics?
L’electrificació del parc mòbil serà una realitat en un futur no molt llunyà. Ja hi ha empreses que tenen vehicles elèctrics (5,6%), híbrids o de gas així com particulars que també hi aposten.
Calen més punts de recàrrega per vehicle elèctric?
L’interès per disposar de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics també és creixent, igual que la conscienciació per l’impacte que tenen els vehicles actuals de gasolina i gasoil. A nivell empresarial un 14% de les empreses apostarien per tenir un punt de recàrrega propi de l’empresa.
“Si volem menys cotxes als nostres carrers haurem de fer possible que hi hagi alternatives. I les alternatives hi seran en la mesura que la ciutadania pugui accedir a una proposta raonable en preu i facilitat d’ús, i que les empreses que s’hi dediquin puguin tenir l’expectativa d’obtenir beneficis”.
