CONCLUSIONS

Aquest llibre Blanc recull diferents punts d’anàlisi i planteja reflexions que ens aporten conclusions i idees de futur per valorar i treballar. No és senzill recollir, de tots els elements treballats, un resum que copsi tots els detalls i apreciacions, és per això que presentem aquí, algunes de les conclusions més destacades que deriven d’aquesta escolta activa.

A

Una comarca ben situada però amb ritmes desiguals

Una de les principals fortaleses de la comarca és la seva bona ubicació geogràfica, al bell mig de Catalunya, amb eixos viaris importants i de pes que creuen el territori i la situen a prop dels principals nuclis i poblacions però també de la muntanya i el mar. En els fòrums, trobades i reunions hem vist una nova oportunitat per l’Anoia que cal potenciar: una voluntat de participació i implicació per part de molts agents, socials, econòmics i també des de l’administració pública, de treballar per unes necessitats comunes, posant sobre la taula el poder fer projectes participats. Així, es fa palès, que no només la ubicació sino la diversitat d’actius i recursos que ofereix, industria, turisme, entorn, natura, especialització,...podrien ser encara més forts amb una aposta ferma i de consens.

B

Mobilitat i infraestructures, un tema recorrent

La millora de les comunicacions, infraestructures i mobilitat de l’Anoia és una assignatura pendent que té la comarca des de fa temps, i una necessitat reclamada reiteradament pel teixit empresarial. Des de fa anys les demandes i necessitats en mobilitat i infraestructures s’han vetllat i analitzat des de la Unió Empresarial de l’Anoia, reforçat amb la creació de la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat, com a òrgan de consulta i lobby, amb l’objectiu d’aconseguir algunes millores dins el territori però evidenciant que encara hi ha molta feina per fer per avançar en competitivitat, per retenir i captar talent, per generar ocupació, i per anar endavant com a territori. Actualment, amb diversos plans urbanístics i directors a debat, és un moment important per preparar i dissenyar un model de territori que permeti el desenvolupament i millora de les infraestructures a mig i llarg termini en harmonia amb l’entorn.

CUna bona xarxa viària però amb importants mancances

En termes generals hi ha una valoració positiva de la xarxa de carreteres que té la comarca, però ciutadania i empresariat anoienc creu que es pot millorar l’estat i el manteniment de la majoria de vies i que cal seguir reivindicant millores, tant a les vies principals com a les secundàries i interiors. Són demandes que es centren en l’estat de l’A2 i el projecte previst de Fomento; la C37 amb el trèvol inacabat i l’estat i el traçat de la via cap a Tarragona; el desdoblament de la C15 entre Igualada i Vilafranca del Penedès; la finalització pendent de la Ronda Sud i el seu enllaç amb Igualada. A l’Anoia Sud desdoblar la B224 (que connecta la c15 amb Martorell), i enllaçar Masquefa amb el Quart Cinturó (B40) esdevenint la connexió ràpida amb el Baix Llobregat. A l’Alta Anoia millorar la c1412a, que connecta Calaf amb l’A2, i també algunes carreteres secundàries. Tot i no ser una via de la comarca, també es coincideix en veure estratègic el carril BUS VAO a la B23, per entrar a Barcelona. Una via que potenciaria el transport públic i reduiria el trànsit de vehicles.

D

La xarxa ferroviària, sense novetats

Si bé la comarca de l’Anoia compta amb una línia de Ferrocarrils que va d’Igualada a Martorell-Barcelona (R6), i una de Rodalies (R12), que passa pel nord, per Calaf i connecta amb Lleida i Manresa, pels anoiencs no són línies de tren competitives, òptimes, ràpides ni eficients. I tampoc útils pel transport de mercaderies. Tot plegat un fre per a la mobilitat de les persones i de retruc el talent. La R6 limita les possibilitats de millora dels serveis, per ser de via única , incompatible amb els diferents amples de via i radis de corba molt petits que minoren la velocitat. La R12 és una línea infrautilitzada i pocs serveis. Ambdues infraestructures estan molt poc valorades per la mateixa població, empreses i ciutadans que veuen com amb els anys no s’ha fet cap millora. A nivell ferroviari hi ha sobre la taula el projecte del “tren gran”, l’Eix Transversal Ferroviari, que tot i que seria un revulsiu estratègic per l’Anoia no compta amb calendari ni pressupost, i desperta opinions oposades entre la població.

E

Sòl industrial

La necessitat de sòl industrial a l’Anoia és un debat actiu i amb moltes opinions al respecte, que plantegen la importància d’assolir un consens al territori sobre quin tipus de sòl es necessita i on s’ha d’ubicar i que tingui en compte totes les realitats de la comarca. Les dades confirmen la necessitat real de crear noves zones de desenvolupament industrial. I és que hi ha empreses d’aquí que volen créixer i que no tenen lloc per fer-ho, i també hi ha noves empreses de fora la comarca que veuen l’Anoia amb bons ulls per ubicar-se, per la seva bona situació geogràfica, lluny d’una àrea metropolitana massificada, sense sòl i de preus prohibitius. La realitat de la comarca ens diu que la majoria de polígons disposen de parcel·les petites (parcel·les de les que n’hi ha a l’àrea metropolitana i que ens fan poc competitius), i la realitat del mercat empresarial ens mostra que hi ha una important demanda de sòl industrial de gran format (i que no se’n troben en tota la península). Alguns municipis han impulsat plegats la promoció del territori i del sòl, però es troba a faltar una actuació d’àmbit comarcal que detecti i promogui el sòl industrial, públic i privat, per posar en valor tota la comarca.

F

Ordenament del territori

Molts dels planejaments urbanístics de la comarca estan antiquats. És una realitat que condiciona accions sobre els municipis en matèria d’urbanisme i planificació. Cal veure, però, la possibilitat que representen les modificacions parcials o les propostes més flexibles, més senzilles d’encaixar en una realitat territorial, canviant, urbanísticament en transformació i amb la possibilitat, a davant, d’apostar per nous models de ciutat i de poble, amb l’horitzó del desenvolupament sostenible com a bandera. Els plans, urbanístics, directors, territorials... són processos lents però molt necessaris i no es poden fer d’esquena al territori. El debat, constructiu i en positiu al voltant de quina comarca volem i com aconseguir-la esdevé necessari i cal que els i les anoienques estiguin presents en tots els processos, de municipi, comarca vegueria o país.

G

Polígons i zones industrials

Els polígons existents a la comarca són estratègics a nivell empresarial, però la majoria tenen algunes mancances importants com la falta de pàrquings o àrees de descans per a camions, seguretat nocturna, neteja i manteniment, punts de recàrrega de vehicles elèctrics, accés amb transport públic, i en alguns polígons més allunyats de les poblacions manca una bona connexió en telecomunicacions. També és un problema l’accés en alguns polígons així com la circulació interna i les zones d’aparcament.

H

Xarxa elèctrica per créixer

La comarca de l’Anoia compta amb una xarxa elèctrica preparada per la demanda existent i que hauria de permetre futurs creixements a qualsevol punt del territori. Tot i que el subministrament sol tenir força estabilitat es produeixen fluctuacions, baixades de tensió i microtalls que també en l’entorn industrial representen un greu problema al interrompre maquinària i producció. Una problemàtica afegida es deu a la “quota de rescabalament” que s’aplica arran de la Subestació Elèctrica Anoia i que s’aplica a les noves instal·lacions industrials o a les empreses que volen ampliar potència a la Conca d’Òdena.

I

Energies renovables incipients

La comarca compta amb instal·lacions que aposten en ferm per les renovables, plaques solars i molins de vent que comptaran amb un nou impuls arran del nou decret de la Generalitat de facilitar aquestes instal·lacions. Es posa sobre la taula possibilitats noves que a la vegada compten amb un important desconeixement per part de la ciutadania i hi ha gran diversitat d’opinions al respecte. Una estratègia que caldrà congeniar amb les realitats i voluntats del territori. A nivell empresarial les plaques solars a coberta comencen a veure’s com una mesura complementària i de diversificació de negoci interessants.

J

Telecomunicacions per estar a l’alçada

Tot i l’avanç en la implantació de les noves tecnologies a la comarca, es veu insuficient el desplegament d’algunes infraestructures de telecomunicacions d’alta capacitat, com la fibra òptica i la tecnologia mòbil. En alguns municipis, sobretot de l’Alta Anoia, municipis disseminats i polígons d’arreu de la comarca, les limitacions de cobertura i manca de fibra òptica condiciona la capacitat productiva i incideix negativament en la competitivitat de les empreses. La previsió de la Generalitat de cobrir quasi tot el territori català amb fibra pel 2023 es veu llunyana i alguns municipis aposten per avançar-se a través d’operadors locals que actuen al territori. Les limitacions de la xarxa i l’escletxa tecnològica entre la població i les empreses s’han posat especialment de manifest amb la transformació de l’entorn laboral i el boom del teletreball arran de la situació de la COVID.

K

Transport públic

La xarxa de transport públic de l’Anoia és limitada, manca connexió entre bona part de municipis de la comarca i amb les capitals de comarques veïnes com Manresa o Vilafranca del Penedès. Tot i tenir una bona xarxa de carreteres (que s’ha de millorar), les possibilitats per desplaçar-se entre municipis és molt limitada i queda supeditada al transport privat. Ciutadans i empreses valoren molt negativament el transport públic existent (o la manca del mateix). L’ordenació d’aquest transport és un dels altres elements a debat, la regulació de càrregues i descàrregues de mercaderies o la pacificació de nuclis urbans i “peatonalització” de centres i carrers principals. Des de finals del 2018 l’Anoia ha entrat a formar part del Pla de Mobilitat de l’Àrea del Transport Metropolità, un organisme que sens dubte pot ajudar a la comarca a desenvolupar estratègies per obtenir una mobilitat eficient, productiva, inclusiva i equitativa, amb l’objectiu que el territori sigui competitiu.

L

Una comarca diversa amb igualtat d’oportunitats

La comarca de l’Anoia compta amb tres zones diferenciades, l’Alta Anoia, a Conca d’Òdena i l’Anoia Sud. Si bé aquestes tres àrees tenen un teixit empresarial i socioeconòmic una mica diferent, hi ha elements compartits i necessitats comunes que poden abanderar-se plegades però no s’ha portat a terme una estratègia global, com a comarca. Individualment l’aposta d’aquestes zones per organitzar-se amb els propis municpis de manera mancomunada és clau i necessari per tenir força dins la comarca. En l’àmbit de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena s’han fet diverses accions, i en altres municipis s’han dut a terme algunes actuacions concretes entre dos o més poblacions, però a nivell comarcal es troba a faltar una estratègia global, compartida i consensuada en l’àmbit de comunicacions, infraestructures, territori, mobilitat, a curt, mitjà i llarg termini.

MAposta per l’estratègia i l’especialitació

La comarca de l’Anoia compta amb un bon nombre d’actius, serveis estratègics i infraestructures que la posicionen i la complementen. Com a territori, sectors tradicionals, centres d’innovació i formació, noves apostes empresarials i sectors emergents son la carta a jugar per impulsar el creixement econòmic a través de l’especialització: àrees de pes que diferencien a la comarca d’altres territoris i que s’haurien d’explotar per potenciar l’Anoia. Aquesta aposta genera un interessant debat que cal escoltar i consensuar, ja sigui per mantenir els actius com a oportunitats o transformar els seus usos amb noves activitats.

N

Per un futur més sostenible

Les estratègies públiques i privades evolucionen cada vegada més cap a un model sostenible. Noves formes de transport, noves propostes de mobilitat i també d’ordenament del territori i de l’activitat de les empreses i les persones tenint en compte criteris d’eficiència i sostenibilitat. Alguns municipis ja comencen a aplicar mesures per una mobilitat més sostenible, però hi ha molta feina pendent en matèria de camins i vials, els moviments de persones a peu i en bicicleta, la regulació dels patinets elèctrics o fins a la generació energètica,...mesures que comencen a treballarse, des de l’entorn públic i el privat, per reduir l’impacte ambiental i els GEH. S’han de repensar les infraestructures de transport mobilitat, empresa, indústria i estratègia territorial tenint en compte la descarbonització, l’electrificació i en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

OUn territori que creï ocupació

La delicada situació de l’atur i els treballadors de la comarca, agreujada per la crisi de la COVID 19, plantegen un repte majúscul pel que fa a visió de territori i accions per recuperar l’ocupació i el nivell de vida. Els sectors generadors d’ocupació i atracció d’inversió estrangera a Catalunya els propers anys són la logística, la digitalització i el turisme, així com la mobilitat, la transició energètica, la biomedicina o la gent gran, en detriment de la indústria, l’agricultura o el sector públic. Tenir en compte aquesta perspectiva i preparar la comarca en conseqüència equilibrant els sectors és un repte i una obligació per mantenir i fer créixer un territori i una població mantenint o millorant la seva qualitat de vida. La millora de les infraestructures, la captació d’inversions i el sòl industrial són els motor que permetran l’evolució del territori, generar, fidelitzar i captar talent i crear nous llocs de treball. Que l’Anoia pugi oferir oportunitats a tots els ciutadans que volen treballar prop de casa.

P

El valor d’un entorn i unes arrels

L’aposta per la transformació del territori i l’economia ha de partir de la base del respecte i l’estima per un entorn i una tradició. Així com el model industrial i d’empresa requereix d’infraestructures a l’alçada per avançar, també l’agricultura, la pagesia (base de l’ecosistema i l’alimentació), l’entorn rural i natural ho han de fer amb consonància, innovant i transformant-se gràcies a una nova aposta, jove, formada, conscient i més respectuosa que mai. És essencial encomanar-se de la cultura mediambiental que es fa des del sector primari i aprofitar aquesta nova embranzida per posar en valor un sector i uns recursos que cal preservar i dinamitzar perquè sigui encara més fort i representatiu.

QLa ruptura d’un model

La pandèmia de la COVID 19 ha provocat la transformació brusca d’uns models que ja presentaven limitacions: el transport públic vers el privat, les energies netes, la mobilitat eficient i elèctrica, la connectivitat i l’escletxa tecnològica... infraestructures, serveis i recursos que ja presentaven mancances i que s’han accentuat. Aquesta situació també requereix posar atenció a àrees i sectors que s’estan transformant i esdevenen més estratègics pels reptes que tenen davant i els canvis que propicien: nous models empresarials, noves capacitats professionals, noves necessitats, noves prioritats... La relocalització d’empreses que busquen en Europa un lloc segur per disposar d’una back-up de l’empresa davant la incertesa de la situació actual fa que un territori històricament industrial i empresarial com l’Anoia pugui tenir noves oportunitats en aquest nou model de societat que es transforma. Aquesta nova normalitat requereix d’un replantejament de tots els sistemes, els recursos i com es mantenen a l’abast de la població, preveient les necessitats més immediates i el futur a mig i llarg termini, en un marc on l’ocupació, les noves feines, els usos del sòl, l’entorn, la sostenibilitat i la tecnologia juguen un paper clau. La unitat i l’aposta conjunta de comarca mostrada en aquesta pandèmia, i especialment en “l’Aliança per la Conca”, han de ser el punt d’inflexió que garanteixi que les actuacions, accions i propostes es facin des del consens.