- P55
Conclusions Conclusions
Aquest llibre Blanc recull diferents punts d’anàlisi i planteja reflexions que ens aporten conclusions i idees de futur per valorar i treballar. No és senzill recollir, de tots els elements treballats, un resum que copsi tots els detalls i apreciacions, és per això que presentem aquí, algunes de les conclusions més destacades que deriven d’aquesta escolta activa.
A
Una comarca ben situada però amb ritmes desiguals
Una de les principals fortaleses de la comarca és la seva bona ubicació geogràfica, al bell mig de Catalunya, amb eixos viaris importants i de pes que creuen el territori i la situen a prop dels principals nuclis i poblacions però també de la muntanya i el mar. En els fòrums, trobades i reunions hem vist una nova oportunitat per l’Anoia que cal potenciar: una voluntat de participació i implicació per part de molts agents, socials, econòmics i també des de l’administració pública, de treballar per unes necessitats comunes, posant sobre la taula el poder fer projectes participats. Així, es fa palès, que no només la ubicació sino la diversitat d’actius i recursos que ofereix, industria, turisme, entorn, natura, especialització,...podrien ser encara més forts amb una aposta ferma i de consens.
C
Una bona xarxa viària però amb importants mancances
En termes generals hi ha una valoració positiva de la xarxa de carreteres que té la comarca, però ciutadania i empresariat anoienc creu que es pot millorar l’estat i el manteniment de la majoria de vies i que cal seguir reivindicant millores, tant a les vies principals com a les secundàries i interiors. Són demandes que es centren en l’estat de l’A2 i el projecte previst de Fomento; la C37 amb el trèvol inacabat i l’estat i el traçat de la via cap a Tarragona; el desdoblament de la C15 entre Igualada i Vilafranca del Penedès; la finalització pendent de la Ronda Sud i el seu enllaç amb Igualada. A l’Anoia Sud desdoblar la B224 (que connecta la c15 amb Martorell), i enllaçar Masquefa amb el Quart Cinturó (B40) esdevenint la connexió ràpida amb el Baix Llobregat. A l’Alta Anoia millorar la c1412a, que connecta Calaf amb l’A2, i també algunes carreteres secundàries. Tot i no ser una via de la comarca, també es coincideix en veure estratègic el carril BUS
B
Mobilitat i infraestructures, un tema recorrent
La millora de les comunicacions, infraestructures i mobilitat de l’Anoia és una assignatura pendent que té la comarca des de fa temps, i una necessitat reclamada reiteradament pel teixit empresarial. Des de fa anys les demandes i necessitats en mobilitat i infraestructures s’han vetllat i analitzat des de la Unió Empresarial de l’Anoia, reforçat amb la creació de la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat, com a òrgan de consulta i lobby, amb l’objectiu d’aconseguir algunes millores dins el territori però evidenciant que encara hi ha molta feina per fer per avançar en competitivitat, per retenir i captar talent, per generar ocupació, i per anar endavant com a territori. Actualment, amb diversos plans urbanístics i directors a debat, és un moment important per preparar i dissenyar un model de territori que permeti el desenvolupament i millora de les infraestructures a mig i llarg termini en harmonia amb l’entorn.
VAO a la B23, per entrar a Barcelona. Una via que potenciaria el transport públic i reduiria el trànsit de vehicles.
D
La xarxa ferroviària, sense novetats
Si bé la comarca de l’Anoia compta amb una línia de Ferrocarrils que va d’Igualada a Martorell-Barcelona (R6), i una de Rodalies (R12), que passa pel nord, per Calaf i connecta amb Lleida i Manresa, pels anoiencs no són línies de tren competitives, òptimes, ràpides ni eficients. I tampoc útils pel transport de mercaderies. Tot plegat un fre per a la mobilitat de les persones i de retruc el talent. La R6 limita les possibilitats de millora dels serveis, per ser de via única , incompatible amb els diferents amples de via i radis de corba molt petits que minoren la velocitat. La R12 és una línea infrautilitzada i pocs serveis. Ambdues infraestructures estan molt poc valorades per la mateixa població, empreses i ciutadans que veuen com amb els anys no s’ha fet cap millora. A nivell ferroviari hi ha sobre la taula el projecte del “tren gran”, l’Eix Transversal Ferroviari, que tot i que seria un revulsiu estratègic per l’Anoia no compta amb calendari ni pressupost, i desperta opinions oposades entre la població.
