Taps de Finca: oda al suro de proximitat

Per Emmà Aixalà Foto Roger Lleixà

Alzines a punt. Peladors concentrats. Destrals esmolades. Comença la pela del suro. Txac..., primers cops verticals a l’escorça... Txac..., primers girs amb la destral per aixecar-la de l’escorpit, la part de l’arbre que l’haurà de regenerar... Txac..., primeres marques horitzonals per determinar l’altura de la panna o peça... Txac..., uns talls més... Txac..., mans i destral s’ajuden perquè el suro, ara sí, amb un cruixit final, abandoni per sempre l’arbre que ha vestit.

Traslladat amb altres a la planta de tractament, el bulliran per aplanar-lo i l’apilaran a l’aire lliure un mínim de sis mesos perquè perdi saba i guanyi estabilitat. Després d’aquest procés, mans expertes i màquines perfectes hi donaran noves formes i usos i, si reneix en forma de tap i fa cap a un celler, podrà continuar fidel al seu instint protector convertit en àngel, guardià i custodi d’un vi.

Un ofici tradicional i respectuós

És gairebé poètica, l’extracció del suro, un ofici tradicional que demana habilitat i experiència per no ferir l’alzina i molt respectuós amb el ritme de creixement de l’arbre. De fet, la primera pela del suro es fa quan ronda els vint anys i en caldran dotze o catorze més per practicar la segona. I fins a la tercera pela, més d’una dècada després, el suro no serà prou uniforme ni tindrà el gruix òptim per fer-ne taps. Ho saben els propietaris de finques agrupats a l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres i el Consorci Forestal de Catalunya, ho saben les empreses gironines de la indústria tapera i ho saben els elaboradors de vi, que els últims anys veuen com els taps de suro juguen damunt la taula amb els de plàstic i de rosca.

L’aposta pel suro de proximitat

Precisament per valorar el suro autòcton, afavorir-ne la recuperació i contribuir a la gestió de les suredes del territori, el Consell Regulador de la DO Empordà i l’Institut Català del Suro van crear fa cinc anys la marca Taps de Finca. D’aquesta manera es distingeixen els vins de la denominació segellats amb suro procedent de les finques dels seus municipis. No es tracta d’un caprici perquè, segons dades oficials, l’Empordà concentra gairebé el 40 % de peus d’alzina surera de Catalunya. Aquí les suredes conviuen amb la vinya des de fa molts anys i, de fet, en aquestes comarques es va estrenar la indústria tapera de la península Ibèrica: les primeres empreses elaboradores estan documentades a l’Alt Empordà a finals del segle XVIII. Segons els experts surers i els enòlegs, es tracta d’un suro d’excellent qualitat, dels millors del món per fer-ne taps, perquè a causa de les condicions climàtiques del Mediterrani creix més lentament i això hi atorga unes propietats excepcionals. És molt apropiat, per exemple, per tapar un vi que ha de madurar uns quants anys en una ampolla fins a convertir-se en un reserva o un gran reserva.

Actualment, ja hi ha un grapat de cellers de la DO Empordà que treballen amb Taps de Finca i que, per tant, ofereixen un producte treballat íntegrament a l’entorn. Són *laVinyeta, Agrícola de Garriguerra i Rabós SCCL, Bodegas Clos d’Agon, Celler Arché Pagès, Celler Cooperatiu d’Espolla, Celler Hugas de Batlle, Celler Martí Fabra, Empordàlia, Mas Llunes, Mas Oller, Masia Serra, Oliveda SA i Vinyes dels Aspres. La voluntat, però, és que cada vegada més viticultors i cellers apostin per segellar ampolles amb aquest producte natural, flexible, impermeable, sostenible i de proximitat.

El valor ecològic del suro

Sumar-se a la marca Taps de Finca significa apostar per una petjada ecològica menor, ja que l’extracció del suro i la fabricació del tap es fa al mateix territori. També implica reforçar la gestió forestal de les suredes i, per tant, contribuir a mantenir a ratlla el risc d’incendi, sempre present. Els impulsors del segell tenen un altre poderós argument per defensar-lo i és que el creixement de la producció de taps de finca comportaria noves gestions forestals a Catalunya, amb tot l’impacte positiu que això suposa i el conjunt de valors que arrossega. Valors ecològics, mediambientals, socials i, per descomptat, valors emocionals. Quantes reflexions que desperta aquest objecte tan petit, aquesta porció de paisatge que protegeix un altre fragment de territori com és el vi. No serà el mateix comprar una ampolla, a partir d’ara, perquè gairebé sense voler buscarem el logotip de Taps de Finca de la DO Empordà a les etiquetes. Ja a casa, mentre fem girar al llevataps, tancarem els ulls, escoltarem el lament del suro en separar-se de l’ampolla i evocarem el gemec amb el qual es va acomiadar de l’alzina en què va néixer. Aquest cop, el primer brindis serà per a ell, com a mostra d’agraïment pel llarg viatge fins a les nostres mans. //