La Ruta del Vent

Una passejada pel cor del Montgrí envoltats de pedra seca

Quan pensem en el Montgrí ens en ve al cap la silueta del castell inacabat coronant la muntanya, però darrere d’aquesta façana icònica de l’Empordà hi ha una infinitat de racons i històries per descobrir. Us proposem una passejada per l’interior del massís a la descoberta d’elements de pedra seca. És la Ruta del Vent, que transcorre per paratges avui dia colonitzats per boscos densos d’ullastres, arítjols, estepes, aladerns, garrics, pins i alzines que antigament havien estat camps de pastura, vinyes i olivets treballats amb molta dedicació. És una passejada de vuit quilòmetres, senzilla, circular, ben senyalitzada i que es completa en menys de tres hores.

Posar una pedra sobre l’altra, sense necessitat d’argamassa de calç o de fang, simplement assegurant que quedin ben encaixades, és una tècnica ancestral i molt econòmica; només es necessita el saber fer, tenir la pedra a l’abast, paciència i hores. Al Montgrí, les construccions de pedra seca hi van proliferar entre els segles XVII i XIX. Els pagesos i pastors aprofitaven els recursos de la muntanya i van aixecar barraques, refugis, paravents, jaces, forns de calç, carrerades, preses d’aigua, canalitzacions, aixarts, feixes..., fins al punt que els elements de pedra seca representen la meitat de tot el patrimoni cultural que hi ha al parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

L’itinerari comença a la urbanització Torre Vella, entre Torroella i l’Estartit, on hi ha la carrerada del Mas Ramades, un camí encaixonat per on circulaven els nombrosos ramats d’ovelles i xais que pasturaven el massís. Passada la urbanització, enfilem per un antic camí que conserva roderes solcades a la roca viva, testimoni dels carros que baixaven carregats de la calç fabricada en forns com el que veiem a sota del marge dret del camí. Fent camí arribem a l’aixart d’en Bosqueta, una gran clariana presidida per dos pins pinyoners imponents i una barraca petita de pedra seca que ens dona la benvinguda. Si tenim temps i ganes d’embardissar-nos, en podem descobrir fins a cinc més al voltant. Se surt de la clariana pel costat dret i pel camí de carro que continua enmig de garrigars. Aquest paratge obert, colonitzat per aquests arbusts de fulla punxeguda, és un hàbitat idíl·lic per l’esparver cendrós, una de les aus rapinyaires més singulars d’aquí, juntament amb l’àliga cuabarrada.

Direcció nord arribem al Coma Llobera, un dels principals còrrecs que recollia les aigües interiors del Montgrí i desembocava a l’antic estany de Bellcaire, un dels més grans que hi havia a l’Empordà. Sense deixar la ruta marcada trobem un forn de calç amagat entre garrics i, una mica més endavant, la sorprenent i majestuosa barraca dels Hereus, exemple de barraca monumental amb contraforts, corona i falsa cúpula, considerada una de les més grans del Montgrí. A la vora hi ha el forn de calç del mateix nom, amb la porta i bona part de l’alçat de les parets. Seguim entre parcel·les d’antics camps, cadascun amb la seva barraca, i arribem al Mustinyà. En aquesta petita vall hi ha un dels cinc pous del massís i dues barraques més de planta circular molt ben conservades.

La ruta segueix cap al sud, cap a un final impregnat d’olors de marinada, resina, tomanyí, farigola i romaní. //