A peu o en bici, sempre l’Escala

A peu per la Ruta dels Masos

Quan els pirates lladreguejaven pel Mediterrani no es conformaven amb els botins que aconseguien a primera línia de mar. Així que atracaven el vaixell, corrien vila endins per veure què pescaven fora de l’aigua. I, precisament, allunyada de l’aigua és la Ruta dels Masos, que ens proposa un tomb a peu al voltant d’algunes de les masies més antigues de l’Escala . N’hi ha que, justament per curar-se en salut en moments delicats, tenien torres defensives. Davant de masos com el de can Reding, per exemple, ens podem posar en la pell dels pagesos i pageses del segle XVII . Quan s’anunciava la presència pirata des de les altres torres de defensa, les que vigilaven les aigües del Mediterrani des de la vista privilegiada de les muntanyes, totes les ànimes es tancaven entre aquelles quatre parets. I a resar perquè no els passés res!

L’Escala té desenes de racons per descobrir tant si anem a peu com en bicicleta. Per obrir la gana podem resseguir la Ruta dels Masos, que ens transportarà als temps de la pirateria. Si preferim la brisa que atorga la bicicleta, la Ruta del Litoral ens premiarà amb una de les millors vistes de la Costa Brava. Una o l’altra... o totes dues!

No patiu, que vosaltres no esteu en perill. Es tracta d’una excursió de dificultat baixa i només ens caldrà protegir-nos del sol. Carregats amb una motxilla amb una mica d’aigua i fruita seca per picar, ens polirem els poc més de cinc quilòmetres en menys de quatre hores. El recorregut comença a l’aparcament dels masos dels Recs i, com que és circular, quan l’acabem no haurem de patir per com tornar fins al cotxe. La dels masos és una ruta perfecta per fer-nos una idea de l’Escala més interior, sempre lligada a tot allò que ens porta el mar.

La Ruta del Litoral en bicicleta

Si no temem els pirates —ni les dues rodes—, també hi ha una altra activitat molt recomanable. És la Ruta del Litoral que, en dues hores que passen volant, ens passeja pels millors punts de la costa escalenca. Potser algú que fa temps que no toca la bici pot tenir certa recança, però només cal arrencar-se a pedalar per corroborar el que ens recorda la saviesa popular: d’anar en bici, un no se n’oblida mai. Tot i que aquesta excursió és de dificultat mitjana, bona part del recorregut és planer. I, ep! Per què enganyar-nos? Si per alguna casualitat de la vida resulta que no som atletes d’elit, sempre podem llogar una bicicleta elèctrica. Ho farà tot més fàcil i, de pas, divertit.

Arrenquem la ruta a la platja del Riuet, però de seguida ens veiem obligats a apartar la vista de l’aigua per admirar les ruïnes d’Empúries protegides rere les reixes. En aquest punt, el camí té la clemència que regala l’ombra arbòria i ens convida a aturar-nos per observar les dunes que ens acompanyen, modelades per la força de tramuntana des de fa segles. Quan arribem al Lampadòfor, el monument a la flama olímpica, la inclemència del sol ens picarà el crostó, però una ullada al paisatge que ens envolta de seguida ens farà oblidar la calor.

Un cop trepitgem el nucli urbà de l’Escala farem bé de parar atenció als cartells que ens indiquen per quines zones podem anar en bici i per quines no. Mentre deixem el centre històric per dirigir-nos cap al port, els amants de la literatura estaran contents de saber que passarem per davant de la Casa Museu Caterina Albert i que, unes pedalades més endavant, hi trobarem diversos elements escultòrics dedicats al mític Petit Príncep de l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry. Podeu fer una parada, recuperar forces i intentar trobar-los tots. Sobre un vell mur de pedra, el Petit Príncep observa la sortida del sol. A només uns metres, la guineu contempla atentament alguna cosa a l’horitzó. Però n’hi ha més. Estigueu atents!

Una recomanació: si voleu fer la ruta sencera i no sou uns bojos de la bici, deixeu-la lligada per cala Montgó i seguiu el recorregut a peu. Així, gaudireu sense patir per la grava sota les rodes, que pot fer males passades. Si esteu acostumats als sotracs dels camins sobre les dues rodes, endavant les atxes!

A punta Montgó s’erigeix, majestuosa, una magnífica torre de defensa des d’on precisament s’avisava a pescadors i pagesos quan hi havia pirates a la vista. És de l’any 1598 i es troba en força bon estat. No cal que ens n’acomiadem, perquè la tornarem a veure al final del nostre recorregut, quan arribarem a punta Ventosa. I, ai, Punta Ventosa. La cirereta del pastís! Des d’allà, les vistes són imponents, salvatges i inspiradores. Notareu que el Mediterrani es desplega als vostres peus i potser us farà sentir petits, petits, petits. Si heu estat previsors, estareu contents d’haver embolicat un entrepanet que us renovarà forces per tornar fins a la bici; tretze quilòmetres obren la gana a qualsevol! Ben segur que aquest serà el piscolabis amb una de les millors vistes de la vostra vida. //