Diari de viatge

Per Cristina Mengual @theslowmediterranean @seeladanse

Tinc la gran sort de poder anomenar casa a l’Empordà. De viure cada dia la seva màgia i essència. De recórrer, ni que sigui amb la vista, els camps d’oliveres i les vinyes que s’escampen fins a l’horitzó. De banyar-me a les caletes de la Costa Brava. De sentir l’aigua freda del mar.

De degustar-ne els plats típics. De conèixer la seva història a través de les que m’expliquen les famílies empordaneses. És un territori que ofereix platges i pobles de casetes blanques, però també valls i muntanyes. Molta vida a l’estiu i calma a l’hivern. Un joc de contrastos que enamora.

Per això, seguir explorant l’Empordà i fer-ho de la mà del club Unique

Premium Costa Brava Pirineu de Girona i la [ut] Essencial Empordà Guia ha estat com un somni.

DIVENDRES 14 D’ABRIL

Dormir a la “caseta” dels convidats

Durant el nostre recorregut, ens vam allotjar a Casita Torre, una singular casa de Viu Empordà que ens va enamorar i inspirar a parts iguals. No només per les seves peculiaritats —la torre, la piscina circular, el petit jardí botànic…—, sinó perquè ens va permetre conèixer l’increïble entorn de les Gavarres. Fa anys que visc a la zona i trobo apassionant que encara hi pugui fer descobertes, sumant nous racons.

Casita Torre és una casa modernista amb molta història: va ser un regal de casament de principis del segle XX i ara, renovada, ens obre les portes perquè ens hi trobem a gust i a recer de la famosa tramuntana, aquest vent tan propi de l’Empordà que, per cert, ens va acompanyar cada dia.

20.30

Sopar d’harmonies i contrastos

La nit ens va rebre fosca i plujosa, però això no va fer més que afegir encant al majestuós i elegant Mas de Torrent. Anar a sopar amb un petit d’un any no sempre és fàcil, però a l’hotel ens van fer sentir com a casa. Ens van captivar amb el menú degustació, una proposta original, deliciosa, un ball de colors i aromes que celebra la cuina local i les arrels de l’Empordà. I adaptada a opcions veganes! Va ser un sopar de 10.

1I.O0

DISSABTE 15 D’ABRIL

Tast sensorial de l’oli de Fontclara

Encara pensem en l’experiència viscuda a la finca dels olis Fontclara Va ser com aparèixer en un petit oasi on el temps té un altre ritme. Vam recórrer els camps d’oliveres mentre ens explicaven el procés necessari per obtenir el preuat oli d’oliva verge extra. Vam tenir la sort de tancar la visita amb un tast sensorial d’olis que va arribar acompanyat d’un aperitiu i una copa de vi. Sense cap mena de dubte, és un dels nostres millors aperitius en un paisatge espectacular.

Dinar amb el mar

Calella sempre ve de gust. Aquells carrers blancs plens de vida, les cales transparents i curulles de peixos, barques de totes les mides reposant damunt la sorra… és la viva imatge d’una postal d’estiu. Vam dinar a l’icònic restaurant Les Voltes de Calella, amb el mar com a teló de fons i embolcallats en una agradable olor de sal. El tast anterior va ser molt generós, de manera que vam optar per demanar dues completes amanides de producte de proximitat i un parell de plats de peix i marisc. Per a en Luca vam trobar una opció ràpidament, així que tots vam quedar contents i satisfets.

13.30

Disseny i artesania ceràmica

17.O0

Pensar en la Bisbal d’Empordà és pensar en ceràmica, així que ens feia molta il·lusió conèixer la preciosa concept-store Gla Empordà. Un projecte que aplega artesans i iniciatives de la zona i que fa valdre l’essència de l’Empordà. Les noies de Gla i la ceramista Annick Galimont ens van convidar a submergir-nos de ple en l’art de la ceràmica i el torn per elaborar un parell de peces que, amb ajuda i paciència, vam aconseguir completar. Ara descansen orgulloses a les prestatgeries de casa.

Arribem a Mooma a través dels seus propis camps de pomeres i desitjant tastar una de les seves famoses sidres. No ho vam fer al jardí exterior, sinó a l’interior del restaurant, perquè la tramuntana encara bufava de valent. Tots teníem un antull diferent, i gràcies al fet que la carta del Mooma és extensa, vam omplir la taula amb opcions ben variades, des d’una truita de patates i una bona amanida fresca fins a plats més elaborats. L’estrella, per descomptat, l’exquisida sidra i els sucs de poma monovarietals. En acabar, vam passar per la petita botiga i no vam poder resistir la temptació d’emportar-nos suc de poma per omplir el rebost de casa nostra.

Caminant entre oliveres amb les Illes Medes i la silueta del Montgrí a l’horitzó, la Iolanda Bustos ens va contagiar la seva passió per les flors mentre ens portava cap a un bucòlic pícnic floral. Va ser un espectacle de colors, una explosió de gustos combinats a la perfecció i maridats, a més a més, amb una delicada infusió amb l’aigua de roses de El Jardín de las Lilas.

Vam acabar el nostre recorregut per la Costa Brava de la millor manera: al Caldarium de Can Mascort. Una petita piscina d’aigua temperada que et transporta a una altra època, que et convida a relaxar-te entre murs de pedra amb més de 300 anys d’història. L’hotel, ara restaurant i rehabilitat seguint els principis de bioconstrucció, ofereix una estada ecològica i sostenible que convida al benestar i al descans.

FRIDAY. APRIL 14 | 16:50