3 minute read
Lo Relacional
Amunt i avall entre el Baix Empordà i Barcelona, la Patricia i la Desiré mouen i remouen consciències a través de Lo Relacional, un col·lectiu catalitzador de relacions i pràctiques que transiten entre l’educació, la creació cultural i la dinamització comunitària. Des d’una perspectiva feminista, intercultural, queer i interseccional (per aquells que no ho sàpiguen, la interseccionalitat és l’estudi de les identitats socials encavalcades o intersecades i els seus respectius sistemes d’opressió, dominació o discriminació), activen processos de transformació individual, social i comunitària que exploren noves formes d’habitabilitat més compartides, equitatives, sostenibles i diverses. El seu fort és generar relacions, relacions entre persones, entre contextos, entre disciplines, entre formes de fer i de ser... No tenen una única manera de treballar, sinó que parteixen d’una forma híbrida de funcionar que s’adapta a les necessitats i possibilitats de cada projecte, posant sempre el focus en les relacions que es generen a partir de les dinàmiques que proposen.
La Patricia Fuentes, nascuda al País Basc i graduada a l’Escola de Teatre de Bizkaia, va continuar la formació especialitzant-se en teatre físic i dansa contemporània a Amsterdam i Barcelona. De la seva experiència de treballar en un centre amb joves, a l’Hospitalet de Llobregat, va aprendre a comunicar-se utilitzant metodologies de teatre, de moviment i de creació, de tal manera que es generés un diàleg diferent, més viu, que no en una classe tradicional on, sovint, la relació és unidireccional.
Advertisement
La Desiré Rodrigo, filla d’un petit poble de València, aviat va sentir la necessitat d’ampliar horitzons i va marxar a Barcelona. Interessada per tot allò relacionat amb la política, es va llicenciar en Sociologia, especialitzant-se amb un mestratge en gènere, família i polítiques socials i un postgrau en desenvolupament cultural comunitari. La seva inquietud sempre ha estat entrellaçar el món de l’activisme amb el món de l’educació, acumulant formació i experiències en realitats molt diverses.
La Patricia i la Desiré es van conèixer a l’Hospitalet de Llobregat, i des d’un primer moment van connectar en la forma de viure l’activisme, d’entendre el fet performatiu com a canal per transformar la realitat més propera. Així va néixer Lo Relacional. Amb el temps, tenint la seu a Barcelona, es va anar enfortint la seva relació amb l’Empordà, primer fent visites a companyes i amigues, i més endavant fent llargues estades i col·laborant amb poblacions properes, com Torroella de Montgrí, en l’elaboració de tallers i activitats en centres cívics i educatius.
Lo Relacional és una entitat petita, amb col·laboradores i companyes que sumen segons cada projecte. Treballen a partir de peticions que reben, principalment, d’institucions públiques. Projectes i tallers molt enfocats a l’entorn on es duran a terme. Practicant la pedagogia de l’empatia, l’escolta activa i una atenció especial als processos i mecanismes de funcionament de les persones.
«Qui s’està quedant fora o als marges de les nostres accions? A Lo Relacional ens preguntem com abordar les diferències des de l’apoderament i les aliances i no des de la creació de desigualtats. Com visibilitzar cossos, gèneres, sexualitats, capacitats, cultures, espiritualitats des d’una perspectiva interseccional.»
De la seva experiència en centres educatius, destaquen que sovint es confon la igualtat amb la uniformitat, i que falten espais de diàleg lliure i reflexiu. Posen com a exemple la ubicació de les taules a l’aula, predeterminada per una manera molt concreta, i poc inclusiva, d’entendre la comunicació entre alumnes i mestres. Els seus projectes busquen la manera de passar d’una pedagogia normalitzadora a una pedagogia de la llibertat, l’equitat i la pluralitat. Educar per l’autoacceptació i l’amor propi. Articular noves formes de pensar, ser i estar en comú.
Lo Relacional treballa des de, amb i per l’anormalitat. Es pregunta pels nostres privilegis, com prendre consciència dels mandats que tenim interioritzats i com els transmetem en les nostres relacions personals i professionals. Qüestiona el que hem assumit com a vàlid, natural, normal, com a veritat absoluta, i procura fer exercicis d’escolta i complicitat amb persones que tenen marcs interpretatius diversos.
«A Lo Relacional ens preguntem per les cures, la pròpia, a les altres persones i a l’entorn. Com fer de les nostres vides espais més amables i sostenibles. Cuinem les preguntes a foc lent, abraçant les (in)coherències, deixant espai per als matisos, l’experimentació i el fracàs. Ens fem preguntes des d’una responsabilitat compartida, per continuar vivint i conspirant a favor de les pluralitats. Perquè moltes minories se sentin còmodes i acollides en espais de vida comuna.»
Hi ha marge per ser optimista? Sí, sens dubte, si no, no faríem el que fem. //